BUTLLETÍ D E LARXIU BIBLIOGRÀFIC

N.° 48 Vol. V Any 1978 Palau de l'Abat-Plaça de Sant Bernat Calbó-SANTES CREUS (Tarragona)

PERE ALEGRE, FILL DE MANRESA, ABAT DE SANTES CREUS *

T r e s n o m s (Pere Alegre — Manresa — Santes Creus) d i ferents , però re lac ionats ent re s i p e r u n m o t i u e s p i r i t u a l impor t an t , que jus t i f i ca i e xp l i c a l a presència excepc iona l i l a intervenció a c t i v a d 'uns manre -sans e n aques ta sessió acadèmica: e l mones t i r de Santes C r eus , l a c iu ta t de M a n r e s a i , fent de pont ent re u n i a l t r e , l 'abat Pe re Alegre, manresà, mon j o i abat d 'aquest cenobi .

A m b l a pe rsona l i t a t de l 'abat Pe re Alegre, M a n r e s a és efectiva^ m e n t i m o l t espec ia lment en l a història de San tes C r e u s . Però, a més de l fet p r o u re l l e vant de l a presència d 'aquest il·lustre mon jo compa­t r i o t a en e l c l aus t r e , p r e s id in t d u r a n t u n q u a r t l l a r g de segle l a comun i t a t c i s t e r c enca de l a r i b a de l Gaià, u n a l t r e pont històric re­m a r c a b l e enllaça els n o m s d 'aquest mones t i r i de l a c iu ta t de Manr e sa .

A VArxiu històric de l a n o s t r a c iu ta t t e n i m d iversos documents que ac r ed i t en u n a l l a rga , an t i ga i i m p o r t a n t relació. H i t en im , pe r exemple , u n Llibre de Santes Creus, que es r e m u n t a a l ' any 1327 i és t e s t imon i documenta l de l s e n y o r i u que, pe r concessió de l r e i J a u m e I I , e l mones t i r e x e r c i a sobre c i n c f o rns de coure p a es tab ler ts a l a c iu ta t de M a n r e s a ; e ls f r u i t s de l q u a l s e r v i r e n p rec i sament — i f a

* Discurs pronunciat a l a solemne sessió acadèmica anual a Santes Creus el dia 3 de setembre de 1978.

421

goig de poder recordar-ho a r a i acï— per a finançar l ' ob ra de cons­trucció de l preciós c l aus t r e gòtic de Santes C r e u s .

És pe r això que aques ta pe t i t a presència n o s t r a a Santes C r e u s —encapçalada pe r u n a representació pe r sona l de l ' E x c m . A jun ta ­m e n t — i a m b e l prestigiós Orfeó Manresà —constituït, des de f a més de setanta-c inc anys , en l a «veu cantant» i a m b a i x a d o r artístic de l a c i u t a t — t é l a fesomia, i l a intenció d 'un t r ip l e homenatge.

• Homenatge , en p r i m e r l l oc i essenc ia lment , a Til·lüstre c ompa t r i c i f r a Pere Alegre, abat de Santes C r eus , els anys 1309-1335. Però, també, homenatge de M a n r e s a a aquest gloriós mones t i r , t a n l l igat a l a n o s t r a història. I , enca ra , homenatge de l a n o s t r a c iu ta t a l r e i J a u ­m e I I e l J u s t — e l més g ran pro tec tor de Santes C r eus , mo l t present també, i pe r d i ve rs i t a t de mo t ius impor tan t s , e n l a història manre -s a n a de l a p r i m e r i a de l segle x i v .

Trac tant -se d 'homenat ja r l ' abat Pere Alegre, les meves pa rau l e s h a n d'ésser inev i tab lement u n a semblança d 'aquest personatge. ( U n a «semblança», d i t a en to m e n o r i e s t i l de panegíric. U n «panegíric», a m b tots els cond ic ionaments i agreu jaments que e l gènere l i t e r a r i compor ta . ) N i e l t emps d isponib le , n i e l caràcter d 'aquest acte n i , tampoc, l ' estat a c tua l de les recerques ens pe rmeten de fer u n es tud i extens, u n d i s cu r s més pròpiament acadèmic o l'exposició comple ta de l a seva biograf ia. Serà només u n a b r e u evocació històrica de l per­sonatge homenat ja t , en t r e t e i x ida a m b l 'elogi de l a seva ob ra , e l r e l l eu de l a q u a l és espec ia lment r emarcab l e i j us t i f i c a a bas tament l a lloança pòstuma que l i ded iquem.

* * * L a p r i m e r a f i ta , de l a q u a l podem p a r t i r pe r a c o n s t r u i r l a biogra­

fia de Pe re Alegre, és u n pet i t m o n u m e n t epigràfic (que , paradoxa l ­ment , no f a menció d i r e c t a de l nos t re personatge ) . És u n a làpida sepu l c ra l , de l'església de l ' ext ing i t mones t i r de S a n t a Llúcia, de R a ­j ade l l , d i s tant u n p a r e l l d 'hores de Manr e sa . L a seva inscripció pro­c l a m a : «Aquesta és la ossa de Madona Cirera — que jo la primera monja d'aquest monestir — e per ela hic ha dones, quar, com ela hic — vench qui era donzela de peratge lavors — no ych avia sino do­nats (...)».

S i és u n fet ev ident que m a d o n a C i r e r a f ou l a p r i m e r a m o n j a del mones t i r de S a n t a Llúcia de R a j a d e l l , és mo l t v e r s emb lan t que el nostre Pere Alegre fos l'últim d 'aquel ls «donats» que, abans de les monges agust in ianes , en aque l l pet i t cenobi «ych avia». E n u n do­cumen t n o t a r i a l , 1 de 15 d ' ab r i l de 1279, N a «Cicerona», p r i o r e s sa de S a n t a Llúcia de R a j a d e l l , i f r a Pe re Alegre, «deodonat d'aquest lloc», in t e rven ien con jun tament en l a c o m p r a d 'una campana , de l'església

1. Arxiu històric de protocols (Manresa), 5 : Not. Bernat Sa la (a. 1279-1280).

422

o c loquer de S a n t M i q u e l . 2 Po tser aques ta actuació c o n j u n t a de l'últim donat i l a p r i m e r a m o n j a significà l 'acte públic de traspàs de les func ions de cu l te i de l c a n v i de v i d a comunitària a S a n t a Llúcia.

T r e s anys després, a f inals d 'oc tubre de 1282, Pere A legre j a e r a m o n j o — a n o m e n a t Pere , c o m e l l — f e i a t es tament davant e l n o t a r i mí c i s t e rcenc de l ' a c tua l a r x i u de l ' abad ia de Montserrat-^- figuren e l s eu n o m i l a s i gna tura : «Ego fraterP{.etrus"\ Alegre subscribo».3

A l cap d ' u n p a r e l l d 'anys ( e l 9 de març de 1285), e l pa r e de l nos t r e mon jo — a n o m e n a t Pere , c o m e l l — f e i a t es tament davant d e l no ta r i manresà B e r n a t S a l a . 4 És aquest u n document in te ressant , que de p a s s a d a que ens permet conèixer deta l l s i m p o r t a n t s de l a família i: de ls béns que posseïa, man i f e s t a u n a espec ia l devoció de l testador a Santes C r e u s , mo t i v ada segurament p e r l a presència de l s eu fill en t re e ls conventua ls d 'aquest mones t i r : P e r e Alegre, veí de M a n ­r e sa , casa t a m b N a E l i s e n d a i pa re de c i n c fills v i v en ts — P e r e , G u i ­l l e m , G u i l l e m a , E l i s e n d a i Sibília—, j a i e n t m a l a l t a l l l i t , «amb e l conse l l i l ' a ssent iment de f r a Pe r e Alegre, fill m e u , m o n j o de San tes Creus», de i xa e l s e u cos ad sepeliendum a l mones t i r de S a n t e s C r e u s , bo i encomanant a l ' h e r eu i a l s m a r m e s s o r s — A n d r e u i R a m o n de G a l -z e r a n — que, u n cop mor t , es p r eocup in de t ras l l adar - l o e n aquest l l oc .

A l s mon j o s de Santes C r e u s , no e ls de i xava pas només les des­pu l l es . . . També h a v i a d'ésser pe r a e l l s u n l legat de 400 sous, que, s u m a n t a l s 500 que de i xava per a l s eu f i l l Pe re , s e r v i r i e n pe r a l a fundació d 'un f u n e r a l ce lebrador c a d a any e l d i a a n i v e r s a r i p e r l a c omun i t a t d 'aquest mones t i r , a les pregàries de l a q u a l encomanava l'ànima.

(A l t r e s l legats menys impo r t an t s e r e n per a les esglésies manre -sanes de S a n t a M a r i a — 5 0 s o u s — , S a n t M i que l , S a n t Martí, S a n t B a r t o m e u i S a n t Cristòfol — 1 2 d ine rs a c a d a s c u n a — ; aques ta m a ­t e i x a quant i t a t des t inava a l ' hosp i ta l supe r i o r o de S a n t A n d r e u i a les obres dels ponts de M a n r e s a i de M o n i s t r o l de Montse r ra t . )

D e i x a v a a l a m u l l e r E l i s e n d a l ' usde f ru i t de l a c a s a o n hab i t a va , a m b els seus hor t , p a l l i s s a i t r i a . I instituïa h e r e u u n i v e r s a l l a s e va filla Sibília,, que l ' any següent c o n t r a u r i a m a t r i m o n i a m b u n t a l Pe r e R i e r a , també de M a n r e s a .

. U n p a r e l l de mesos abans d 'aquest t es tament , e l d i a 11 de gener, Pe r e Alegre n ' h a v i a atorgat u n a l t r e e n poder de l n o t a r i J a u m e d'Ar-te rs , a m b e l q u a l c o inc id i a subs tanc ia lment , excepte e n e ls n o m s dels m a r m e s s o r s — P e r e de V i l a l l onga i P e r e de Mateu , espòs de l a seva filla E l i s e n d a — , que ens permet , però, de saber perquè no des ignava h e r e u e l s eu fill G u i l l e m : s 'hav i a c a s a t c on t r a r i an t l a v o lun ta t de l

2. Sant Miquel de Maçana, o de C i re ra (de l 'actual parròquia de Rajadel l , Bages) . •3. Arxiu del monestir de Montserrat: Uig. "C i s t e r " ; plec "Santes Creus" , perg. i. 4. Archivo Històrica Nacional (Madrid): secc. "Olero" ; perg. carp. 2.817, núm. 9.

423

pare i , e n u n a ocasió i po tser p e r això mate ix , s ' hav i a a t r e v i t a a r r i ­ba r - l i a l a c a r a . 5

( L a referència a l t e s tament de Pe r e Alegre h a estat , potser , u n pèl l l a r ga . L'extensió de l c o m e n t a r i és jus t i f i c ada per l a necess i ta t de p u n t u a l i t z a r que aques ta v o lun ta t testamentària — c o n t i n g u d a e n u n pergamí de l ' A r x i u Històric Nac i ona l , de M a d r i d — , no és l a d e l mon jo Pe r e A legre — c o m a lgun h i s t o r i ado r afirmà—, sinó l a de l s eu pare , ciutadà de M a n r e s a , que e l precedí c i n q u a n t a anys e n e l traspàs , a l ' e tern i tat . )

* * *

Diversos documents , dels anys 1300-1307, ens presenten e l m o n j o Pere Alegre exe rc in t de capellà reial o capellà m a j o r de l a casa de l m o n a r c a .

J a u m e I I h a v i a atorgat aquest càrrec i l ' honrosa p r e r r oga t i va a B o n a n a t de V i la -seca , abat de Santes C r e u s , p e r a e l l i tots e ls seus successors . Des de finals de l segle X I I I i p e r s empre més, e ls abats de Santes C r e u s l ' e x e r c i r en d i r ec tament o p e r mon jos l l oc t inents seus . Pe re Alegre f ou segurament e l p r i m e r que suplí pe rsona lment l 'abat e n aques ta c o m e s a de capellà m a j o r de l a c a s a r e i a l . L a correspon­dència ent re e l r e i i e l s eu capellà e ls m o s t r a ocupats e n l'adquisició de l l i b r es i d ' o rnaments p e r a l se rve i litúrgic de l a cape l l a r e i a l : u n «evangelister» o evange l iar i a m b cobertes d 'argent i p ed r e r i a ( e l m a i g de 1300), u n s a l t i r i , u n b r e v i a r i , u n col·lectari, u n an t i f ona r i i a l t r e s l l i b r e s il·luminats ( se tembre de 1301), dos d raps d 'or a m b l a imatge de l Cruc i f i ca t (agost de 1 3 0 4 ) 6 i u n a Bíblia, que costà 400 sous , e l mes de j u n y de 1307. 7

I gua lment , segons u n a a l t r a c a r t a r e i a l , de p r i m e r de se tembre de 1306, f r a Pere Alegre a c t u a v a c o m a delegat de l p r i o r de San t e s C r e u s en u n assumpte re ferent a l a c a s a que e l mones t i r t en i a a l a v i l a de C e r v e r a . 8

L ' a n y 1309, e l papa C l i m e n t V p recon i t zava l ' abat de San t e s C r eus , Pe re d 'Ar t e rs , b isbe de l a diòcesi de S a n t a J u s t a , de l ' i l l a de S a r d e n y a . P e r a succe i r4o en l ' abad iat , f o u elegit Pe re Alegre, que esdevenia així 12è abat d 'aquest mones t i r . E l s h i s t o r i ado rs de San tes C r e u s a f i rmen que Pe re Alegre f ou «un dels abats més il·lustres que v a n governar l a casa», 9 en e ls set segles de v i d a monàstica. E l s eu l l a r g abad ia t — q u e durà més de v int- i -s is a n y s — constituí e l momen t més

5. Arxiu històric de protocols (Manresa), 23: Not. Jaume d'Arters (testaments, anys 1282-1286).

6. A. Rubió i L luch , Documentí per a la història de la cultura catalana migeval 1, doc. X X I I ; I I , doc. X X I .

7. A. Rubió 1 L luch , Documents... II, doc. X X I V . 8. J . E . Martínez Ferrando, Jaime II de Aragón. Su vida familiar H , pp. 26 s. 9. E . Fort i Cogul, Llibre de Santes Creus, p. 50.

424

esplèndid de l mones t i r , e l «període de més categòrica v i t a l i t a t i pro­jecció de San t e s Creus» . 1 0

C a l d r i a f e r u n repàs minuciós de nombrosos pe rgamins i m a n u a l s de l'època pe r a c o n s t r u i r l a b iograf ia t o t a l de Pere Alegre i fer-nos càrrec de les d imens ions de l a s eva actuació a b a c i a l en aquest cenobi de l Gaià. D e l s e u temps i de l a s eva o b r a — m o r t s e l l i to ts e ls seus mon jos , ex t ingu ida l a c omun i t a t monàstica, c r ema t s o d ispersos e ls documents , pe rduts tots e ls béns dè l ' an t i c p a t r i m o n i . — , r es t en e ls m o n u m e n t s artístics, que p r o c l a m e n p r o u a l t l a glòria d 'aquest abadiat .

L ' a b a t A legre f ou e l c ons t ruc t o r de t res obres impo r t an t s , que són e n c a r a o rnamen t preclàr de l a fàbrica d 'aquest mones t i r : él sepu lcre de J a u m e I I i de l a seva p r i m e r a esposa B l a n c a de Nàpols {o d 'An jou ) ; e l g ran c l aus t r e gòtic, i n i c i a t l ' any 1313, i l ' esve l t c i m b o r i de l temple , que da ta de l 1314. E r a també de l s eu temps e l re fe tor ve l l , que s ' obr ia a l a cruïlla de m igd ia de l c l aus t r e . És b e n ce r t que, sens e l mecenatge dels r e i s i d 'a l t res pròcers i l a col·laboració ef ic ient de bons a r t i s t e s , aquestes obres no s ' hau r i en pas rea l i t za t . Però també ho és que l a presència d'ün an imador , que les programés, coordinés i dirigís, e r a ind ispensab le , c o m ho és e n que lsevo l empresa d 'aquest t i pus que h o m vu lgu i d u r a te rme. I és p a r e r unànime dels estudio­sos, que Pe re A legre v a ésser «l 'ànima de les grans rea l i t zac ions del monest i r » . 1 1

P e r a l a decoració de l claustre> a p r i m e r s de f ebre r de 1331, l ' abat A legre «f itxava» u n a r t i s t a excepc iona l : l ' escu l tor anglès R e i n a r d des F o n o l l , e l q u a l es c omprome t i a a no t r e b a l l a r e n cap a l t r a cosa , «sens llicència o m a n a m e n t de l 'Abat » . 1 2 ( H o m pot veure l 'auto-retrat de l ' a r t i s t a escu lp i t dues vegades e n sengles cap i te l l s de l c l aus t r e ma jo r . ) Mes t re R e i n a r d demostrà g ra t i tud i féu homenatge a l ' abat contrac­tant , e n i n t r o d u i r l a s eva figura en e l g rup escultòric de l J u d i c i F i n a l , que p res ide i x l ' ant iga «porta de l a L l içó» , que c o m u n i c a v a e l c l aus t r e a m b eí g r an temple conventua l . L a imatge , de ped ra po l i c r omada , de l 'Abat que, reves t i t de l a cogul la m o n a c a l i os tentant e l bàcul de là s eva p r epos i tu ra , ado ra devo tament agenol lat i en a c t i t u d de pre­gària e l Cr is t - jutge que c e n t r a e l c o n j u n t iconogràfic, és e n rea l i t a t u n m o n u m e n t a f r a Pe r e Alegre, p romoto r i p ropu l so r d 'aque l la ob ra . També és u n m o n u m e n t que p r o c l a m a l a g randesa de l s eu abad ia t l ' a l t c i m b o r i què co rona l'església i to t e l c on jun t arquitectònic d 'aquest g r an mones t i r , que, reg i t p e r l a c r o s s a abac i a l de l manresà Pe re Alegre, visqué e ls momen t s més glor iosos de l a s eva història p lu r i s e cu l a r .

10. E . Fo r t i Cogul, E i monestir de Santes Creus, p. 41. 11. J . Vives i Miret, Reinard des Fonoll, escultor i arquitecte anglès, renovador de

l'art gbtic a Catalunya (1321-1362), p. 65. 12. J . Vives i Miret, Reinard des Fonoll..., p. 30.

425

U n h o m té l a sosp i ta — i l'esperança de poder demostrar-ho a l gun d i a — que l ' e scu l to r R e i n a r d des F o n o l l , que l ' abat Alegre contractà per a l ' ob ra de l c l aus t r e de San t es C r e u s a m b e l compromís explícit de no accep ta r cap a l t r a f e ina sense permís o m a n a m e n t de l 'abat , u n s quinze anys després — m o r t l ' aba t i acabat e l c l a u s t r e — , vingué a t r eba l l a r a M a n r e s a : concre tament , en l a decoració de les por tes l a t e ra l s de n o r d i de m i gd i a (e ls po r ta l s de «Santa Mar ia» i «Sant Antoni», r espec t i vament ) de l a basílica de l a S e u , que s 'estaven ob ran t e ls anys 1345 i 1346. S e r i a aquest u n a l t r e m o t i u , a m b e l sug­gest iu l l i g am d 'una realització artística de l a m a t e i x a mà, que v i n cu ­l a r i a l a n o s t r a c iu ta t de M a n r e s a i e l s eu m o n u m e n t cabda l —«Santa M a r i a de l a Seu»— a m b aques t mones t i r c i s t e rcenc i r e i a l dé Santes C r e u s .

Pe re Alegre f ou u n g r a n p ropu l so r d 'obres d 'art . Algú h a volgut que fos també a r t i s t a . . . L'estudiós mossèn G u d i o l 1 3 v a i nc l ou r e ' l en l a seva llarguíssima nòmina d 'escr ip tors , m i n i a t u r i s t e s i a l t r es U-lus t r ado r s de l l i b r es , de l ' a r t català p r i m i t i u . To t , degut probable­men t a u n a l e c t u r a i n c o r r e c t a dels documents —d i vu l ga t s p e r l ' e rud i t Rubió i L l u c h — , e n què es f a esment de l'adquisició de d iversos l l i b r es litúrgics dest inats a ús de l a cape l l a r e i a l . F r a Pere A legre ac­t u a r i a s imp l ement d ' i n t e rmed i a r i en t re e l r e i J a u m e , que pagava , i uns anònims copistes i d i bu i xan t s que t r eba l l a r i en segons comanda de l mon j o responsable de l se rve i religiós de l a c a s a de l r e i . (També erròniament, M n . Gud i o l , e n in t e rp r e t a r aquests documents r e ves t i a f r a Pe re A legre a m b l'hàbit dominicà a l convent de Xàtiva, q u a n f e i a d isset anys a lmenys que ves t i a l a cogul la c i s t e r cenca e n aquestes vores de l r i u Gaià.)

L ' abad i a t de Pe re Alegre v a desenvolupar-se sota e ls regnats de J a u m e I I e l J u s t i d 'Al fons I I I e l Ben igne . U n i a l t r e f o r en devots del mones t i r de Santes C r e u s . C o m ho h a v i a estat , i força, e l pa r e d 'aque l l — P e r e I I e l G r a n — , p r i m e r m o n a r c a sebol l i t e n aquest cenobi . P e r aquest mo t iu , l ' abat Alegre freqüentà bas tan t e l t rac t e a m b l a fa­mília réial. Jove mon jo enca ra , e l 13 de novembre de 1285, p a r t i c i p a v a e n e l do l f u n e r a l pe r l a m o r t de l r e i Pere i , a m b els seus companys de c l aus t r e , n ' aco l l i a les despul les —por tades process iona lment des de V i l a f r a n c a a braços de r i c s - h o m e s i c a v a l l e r s — enmig d 'aque l l sent iment , d 'aquel ls c r i t s i p l a n y s , que e l c r o n i s t a Desc lo t e x p l i c a . 1 4

I p r e n d r i a p a r t ac t i va , dos mesos després, en e l g r a n fune ra l que e l n o u r e i A l f ons I I e l F r a n c dedicà en su f rag i de l seu pare , a m b l a

13. J . Gudiol , Els primitius I I I , p. 39. 14. B . Desclot, Llibre del rei En Pere, cap. C L V I I I .

426

intervenció de més de 300 b isbes i a l t r es p r e l a t s —segons càlcul, segurament exagerat, de l c r o n i s t a R a m o n M u n t a n e r - - . 1 5

. Però més que a m b r e i s d i funts , l ' abat Alegre tractà, a San tes Creus, a m b monarques v i ven ts . Ja abans de l a seva promoció abac ia l , en v i r t u t de l càrrec de capellà r e i a l . I , u n cop ascendi t a l a p r e l a t u r a daquest cenobi , rebent , atenent , s e r v in t i aconse l lant els r e i s que e l vis i taven. A f i r m a e l més cons tant i c o n s p i c u h i s t o r i ador de San tes Creus, que e l regnat de J a u m e I I — j a ho h e m re t r e t a b a n s — «omple e període de més categòrica v i t a l i t a t i projecció de San t e s Creus» [ «assenyala l 'època de la més dec id ida i ef ic ient protecció re ia l » . 1 6

Diguem de J a u m e I I que f ou u n «habitual» de Santes C r e u s : e n Vida i , també, després de m o r t (ho p r o c l a m a p r o u a l t el s e u preciós monument f u n e r a r i ) . L e s entrev is tes i col·loquis de l r e i a m b f r a Pere , capellà r e i a l p r i m e r i després abat de l seu mones t i r predi lecte , de->ien ser freqüents, a m i c a l s i impo r t an t s . L a correspondència en t re

ils dos personatges s e r i a l a prolongació, u n complement o s u b s t i t u t i u ( 'aquells col·loquis. E l r e i d emanava i p r e n i a conse l l de l 'abat én (fers de l icats de l a s eva v i d a f a m i l i a r ; p e r exemple , en el cas de l fill primogènit, aque l l a t r a b i l i a r i i n f an t J a u m e , f r a r e f r u s t r a t i tasta-

/Olletes impen i tent , que tan ts ma ldecaps proporcionà a s o n pare . H o m h a recorda t que J a u m e el J u s t honorà «amb diverses m i s

s ions de g ran responsabilitat» l ' abat Alegre, però que també aquest f p u «llargament a favor i t p e r l ' esp lendidesa re ia l » . 1 7 (A fanyem-nos a concre ta r que a i t a l munificència de l m o n a r c a es traduí p r i n c i pa l ­m e n t en benef ic i d i rec te de l monest i r , no pas p r ec i sament de l 'abat. )

Aques ts anys , co inc id in t a m b l ' abadiat de Pe r e Alegre, n a i x i a l 'orde m i l i t a r de S a n t a M a r i a de Montesa . E l nos t re abat tingué p a r t i m ­por tant en la s e va fundació, a m b e l beneplàcit r e i a l i p e r designació de l papa J o a n X X I I . E l l investí el p r i m e r mes t r e genera l de Montesa , el noble G u i l l e m d 'Eríll i de Cas t e l l v e l l . I , el 22 de j u l i o l de 1319 — a c o m p a n y a t dels abats çistercencs de Benifassà i de V a l l d i g n a — , p r e n i a p a r t en l a cerimònia i n a u g u r a l de l n o u orde, ce l ebrada a l a cape l l a de l p a l a u m a j o r de B a r c e l o n a , s o ta la presidència de l monar­ca. L ' aba t de San tes C r e u s , que forní els p r i m e r s mon j o s p e r à l a fundació, a s s u m i a —segons V i l l a n u e v a — «ciertos derechos sobre elec-ción de l G r a n Maestre , P r i o r y v is i ta » , 1 8 ga rant in t així l a continuïtat de l ' e sp i r i tua l i ta t cistercénea a l s i d 'aquest o rde de cava l l e r s , «mig mon jos , m i g soldats».

Mot ius d 'ordre més íntim —de caràcter, diguem-ne, domèstic— Contribuïren a m a n t e n i r i f omentar l ' an t i ga am i s t a t de l r e i i l 'abat. U n estudiós de l 'obrà de Pe re Alegre a Santes C r eus e xp l i c a : «Havia

15. R. Muntaner, Crònica, cap. C L I I I . 16. E . For t i Cogul, E l monestir de Santes Creus, p. 41. 17. E . Fo r t i Cogul, E l monestir de Santes Creus, p. 44. 18. J . Vi l lanueva, Vtage literario a las Iglesias de Espana, X X , p. 142.

427

compar t i t i e s t imu la t l'afecció del r e i a San t e s C r e u s ; h a v i a v i s t f l o r i r i f ruc t i f i c a r l a de l a seva m u l l e r , l a r e i n a B l a n c a ; h a v i a com­p a r t i t les r i a l l e s dels in fan ts r e i a l s du ran t l es alegres estades fami­l i a r s a l mones t i r i h a v i a p l o ra t a m b e l r e i les seves d i sso r t s , quan! l a pèrdua de l a seva c a r a esposa i q u a n les fu tures cont ra r i e ta t s faiài-l i a r s i polítiques h a v i e n de colpir-lo.» »

E l mes de gener de 1316, l ' abat t r a s l l adava les despul les de la r e i n a B l a n c a — m o r t a c i n c anys a b a n s — de l sepu lcre p r o v i s i ona l a l'esplèndid mauso l eu que, paral·lel a l de Pere e l G r a n , h a v i a fet conv t r u i r a l c r euer de l temple monàstic. Passa t s deu anys , e l capvesprí de l d i l luns d i a 2 de novembre — d i a d a de D i f u n t s — de 1327, «a l'horí que h o m encen ia e ls l lums» — p r e c i s a M u n t a n e r — , 2 0 finaven e ls dies de l r e i J a u m e . E l s eu a m i c i conse l ler acomplí l a vo lunta t testamen­tària d 'enterrar- lo a San t e s C r e u s , a l cos ta t de l a m a r e dels seus deu fills.

L ' aba t A legre f ou c e r t amen t u n g ran a m i c de l r e i J a u m e e l J u s t També ho f ou de l s eu fill i successor , A l fons e l Ben igne . E l 10 d< novembre de 1314 in t e r v en i a pe rsona lment en e l m a t r i m o n i d'aquesi a m b T e r e s a d'Entença — a q u e l l a d a m a t a n gent i l , t a n noble , tai\ v r i c a i t a n b o n a c r i s t i a n a . . . , «que f ou de les dones més sàvies d e l món, que de l a seva sav i e sa es p o d r i a fer u n g ran l l ibre » , 2 1 segons l'afirmació hiperbòlica de l c r o n i s t a M u n t a n e r — . L ' a n y 1327, e l r e i Al fons, v i d u recent de T e r e s a , m a r e de l Cerimoniós, sojornà l larga­m e n t a Santes C r eus , a co l l i da i obsequiada pe r l 'abat i a m i c confident.

* * *

E l l l a r g abadiat de f r a Pe r e Alegre finia, a m b l a seva v i d a m o r t a l , l ' any 1335. V a succeir- lo e n e l càrrec, e l mon j o f r a F r a n c e s c Miró . I g n o r e m e n q u i n l l oc d 'aquest m o n e s t i r f ou sepul ta t e l s e u cadàver. E n r e s t a e l r e t r a t , escu lp i t p e r l ' a m i c i protegit R e i n a r d des F o n o l l , a l c l aus t r e gòtic, que és també u n m o n u m e n t a l a seva memòria.

A v u i , en l a 32. a d i ada a n u a l de YArxiu Bibliogràfic de Santes Creus, ens abe l le ix de t r i b u t a r - l i u n pet i t homenatge. E l s m a n r e s a n s h e m d 'agra i r l ' opor tuni ta t que aques ta pres t i g i osa ent i ta t c u l t u r a l ens b r i n d a de p r o c l a m a r les excel·lències d 'un c o m p a t r i c i t a n il·lustre i —diguem-ho també— t a n desconegut per l a m a j o r i a de nosa l t r es . L a c iu ta t de M a n r e s a se sent mo l t honorada pe r aquest homenatge i pe r l a poss ib i l i ta t de prendre -h i p a r t a c t i v a , d 'una m a n e r a , s i v o l eu senz i l l a , però ben sen t i da i mo l t a fec t i va . I que l a remembrança pública d 'aquest gloriós manresà s 'escaigui —tornem-ho a d i r — e n

19. J . Vives i Miret, Reinard des Fonoll..., p. 60. 20. R . Muntaner, Crònica, cap. C C X C I I . 21. R . Muntaner, Crònica, cap. C C X C I .

428

l ' av inentesa de c loure 's o f ic ia lment u n a commemoració aniversària de l g ran r e i J a u m e I I .

P u i x e ls m a n r e s a n s es tem també e n deute a m b aquest m o n a r c a . D i guem només que 21 pr iv i l eg is — q u e cons ten en e l «Llibre Verd» i en a l t r es documents de l nos t r e A r x i u Històric— test i f iquen u n a s ingu la r benvolença de l r e i J u s t i j u s t i c i e r , que — e n t r e a l t r es coses— deixà ben a c l a r i t i , pe r s empre més, que M a n r e s a «des de t emps i m m e m o r i a l és c iu ta t i que c o m a t a l h a d'ésser t inguda, nomenada i descrita»; que s i , a M a n r e s a per S a n t A n d r e u ce l ebrem u n a fira, és mercès a u n a l t r e p r i v i l eg i d 'aquest r e i ; que s i t e n i m u n pont — q u e enca ra a v u i en d i e m e l Pon t N o u — , que ens a j u d a a c r e u a r e l Cardener , també e l devem a J a u m e I I . 2 2 Etcètera.

U n últim m o t i u de satisfacció és e l de poder r enovar a m b e l present acte aque l l an t i c l l i g am històric —de què h e m fet esment e n l ' exord i d 'aquesta j a m a s s a l l a r ga dissertació— que, e n a l t r e s t emps , existí ent re M a n r e s a i San tes C r e u s . N o se 'n pot d i r pròpiament u n «retorn a l s orígens», però sí que és u n re t robament , l a revitalització d 'una ve l l a , honorab le i prof i tosa a m i s t a t ent re l a n o s t r a c iu ta t i aquest famós i gloriós mones t i r .

Josep-Mar ia G A S O L Canonge, Arxiver i Cronista de la

ciutat de Manresa.

22. Arxiu històric de la Ciutat (Manresa): pergs. AM 266, 254 i 258; "L l ibre Verd" , folls 13 i 3.

429

PERFIL ESPIRITUAL DE JAUME I I E L JUST

A l t ombant dels segles X I I I - X I V , c o inc id in t a m b e l regnat de J a u ­m e I I , e l 650 a n i v e r s a r i de l a m o r t de l q u a l c o m m e m o r e m e n aquest a c t e , 1 es p rodue ixen e n l ' E u r o p a c r i s t i a n a u n s co r r en ts c u l t u r a l s que cristal·litzen en u n a n o v a cosmovisió que t r a s b a l s a e ls camps , fins l l a vo r s monolítics, de l a teologia i de l a filosofia, i desve t l l a u n a i n ­qu ie ta cu r i o s i t a t v e r s l a na tu ra l e sa . L a c a u s a p r i m o r d i a l d 'aque l la n o v a pe rspec t i va f ou l a impregnació de l a c u l t u r a científica àrabo-j u e v a que, a p a r t de les seves apor tac ions or ig ina ls , serví de pont d'enllaç a m b aque l l a porció de l a c u l t u r a grega que h a v i a res ta t inex­p lo rada . Ce r tament , que e ren e n c a r a v igents mol tes concepc ions t r a ­d ic iona ls , però a l l u r costat so rg i r en noves v i es d'exploració i s ' in i c ia ­r e n nous c a m i n s pe r a conèixer o mod i f i car l a r ea l i t a t c i r c u m d a n t . C o m s i e ls intel·lectuals de l momen t r e n u n c i e s s i n a les e lucubrac ions metafísiques, pe r a d i r i g i r l ' esguard a l món dels homes i de les coses.

E n aques ta b r e u exposició intentaré de r eprodu i r , pe r mitjà d 'a l ­guns conceptes dialèctics, l ' en to rn e sp i r i t ua l que hostatjà l a figura h u m a n a de l nos t re r e i .

1. E L S C O N C E P T E S I L E S C O S E S . U n dels p r i n c i pa l s prob lemes filosòfics que es p l an t e j a r en e l s pensadors de l ' E d a t M i t j a n a f ou e l d ' e sbr inar s i l es idees u n i v e r s a l s o genèriques e ren o no t a n r ea l s c o m les coses físiques. F o u l a f amosa d i s p u t a dels Universals. S i Tomàs d 'Aquino h a v i a t robat u n a solució de compromís, fent j u g a r l a f o r m a de l 'objecte, o species intelligibilis, c o m a v i a de coneixe­men t i d'elaboració conceptua l , b en p rompte a n i r i a guanyant t e r reny l a posició nominalista, que se c eny i a a l cone ixement sens ib le i opi­n a v a que les idees e r en u n a creació m e r a m e n t sub j e c t i v a i i n t ranscen ­dent. Aquest camí, i n i c i a t j a des de l segle x i pe r R o s c e l i n de Com-p iègne—el q u a l cons ide rava que e ls conceptes e r e n únicament f lotus

1. E l present article recull, més àmpliament, l a dissertació pronunciada a l monestir de Santes Creus el dia 3 de setembre de 1978, amb motiu de l a X X X I I Fes ta anual de 1"'Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus" .

431

vocis— fou prossegui t pe l doctor sub t i l , J o h n D u n s Scot i , sobretot , per G u i l l e m d ' O c k h a m , qu i e ls reduí a m e r s signes o símbols.

L a d i spu ta dels Un i v e r sa l s tingué, c o m e r a lògic, imp l i cac i ons teo­lògiques i , en últim l loc , polítiques; j a que socavava , des de l ' a r r e l , l a merave l l o sa torre que u n i a e l c e l i l a t e r r a , i e l mode l d 'una creació basada en l ' o rdre còsmic i e n l a j e r a r q u i a soc ia l .

2. T E O L O G I A I CIÈNCIA. L ' i n t en t de c o n s t r u i r u n b loc on s' inte­grés l a ve r i t a t r eve lada i l a fi losofia r a c i ona l , so ta l a gu ia d 'un mètode r igorosament científic, v a ser contestat j a pe r S iger de B r a b a n t (1235¬1284?), qu i , influït per Aver roes , negà que l a raó h u m a n a servís pe r a demos t ra r l a ve r i t a t reve lada . C a d a vegada més, e l c a m p de l a fi losofia quedava c i r c u m s c r i t a l món físic, de ixant de b a n d a to ta transcendència, que e r a u n p r o b l e m a de fe. L ' impac t e dels nous c amps d'investigació oberts per l a c u l t u r a aràbiga, que c ompren i en e ls estudis de les matemàtiques, geometr ia , física, a s t r onom ia i medi ­c i n a j a des dels segles X I - X I I , es deixà sen t i r doblement a ls països c r i s t i a n s : s i per u n a b a n d a donà a conèixer més p ro fundament les obres aristotèliques, pe r l ' a l t r a desvetllà l'interès per les ciències po­s i t i ves . U n g ran paper en l a difusió dels nous co r r en ts de l pensament j u g a r e n les un i v e r s i t a t s i l 'orde franciscà, però s e r i a i n j u s t de no reconèixer l a inqu i e tud científica d 'un dominicà t a n lúcid c o m A lbe r t e l G r a n (1193-1280), que demostrà en donar l a p r i m a c i a a l ' exper i ­mentació per a es tud iar l a n a t u r a , (1250- post 1292), inventor de l concepte de Ciència experimental.

3. P A P A T - I M P E R I I M O N A R Q U I E S N A C I O N A L S . Sense c e r ca r u n a c a u s a es t r i c tament ideològica per a exp l i ca r l'aparició de l con­cepte de m o n a r q u i a nac i ona l , no h i h a dubte que e l fet ens m o s t r a u n a analog ia a m b e l d ec l i na r de les idees u n i v e r s a l s i de l a j e r a r qu i t ­zació soc ia l que se 'n despren ia . C o m h a descr i t u n autor , «e l t r a c t a t de W o r m s v a esc ind i r p e l co r e l t r onc de l ' un i v e r sa l i sme medieva l » . 2

Després, j a haurà passa t l ' h o ra de prossegu i r l ' a f e r r i s sada l l u i t a ent re e l Pontífex i l ' E m p e r a d o r , ambdós m a l d a n t per apropiar-se e l dominium mundi. E s produe ix , l l a vo rs , u n a partició de poders mo­t i v a d a per l'aparició d ' u n n o u e lement en j o c : e l r e i cristià, sotmès so ls d 'una m a n e r a simbòlica a l ' I m p e r i i , e sp i r i tua lment , a l Papa . U n pas precís emprengueren , en aquest camí, Lluís I X de França, A l fons e l S a v i i J a u m e I . L'aparició de l concepte de m o n a r q u i a na ­c i ona l produí u n t r i p l e efecte:

— L a nacionalització g radua l de l ' I m p e r i .

2. V . S A L A V E R T , Cerdena y la expansión... I , pàg. 21 (Vide la Bibliografia consul­tada, al final).

432

— L a conversió de l'Església en u n a m o n a r q u i a mode rna i cen t ra -•^-litzàda, a p a r t i r d ' I nnocenc i I I I (1199-1216). — E l pro tagonisme dels r e i s nac i ona l s d in t r e l a C r i s t i a n d a t ben

v i s ib l e a les Croades . D i n t r e là contesa de l papat i de l ' impe r i , r ep resen tada pe r güelfs

i gibel·lins, e i nos t re r e i jugà l a c a r t a pontifícia. Acatà en tot momen t l ' a rb i t ra tge de l papa , e l q u a l e l distingí a m b els títols d ' a l m i r a l l i gomfaroner pont i f i c i i l i dedicà u n a predilecció espec ia l ent re e ls a l ­t res prínceps de l món . 3 E n c a n v i , rebé l a i n v e s t i d u r a de Còrsega i S a r d e n y a , c o n t r a l a renúncia de l a c a s a d'Aragó, h e r e va dels S t a u -fen , a Sicília.

J a u m e e l J u s t correspongué a les a tenc ions , r e co l l in t l ' an t i c idea l de les Croades . Però, sempre r ea l i s t a , s'adonà que e l pro jec te d'ex-pèdició m i l i t a r e r a j a caduc . P e r l a q u a l cosa imaginà u n a opera­ció de g r an envergadura : e l d om in i de l a Mediterrània a través d 'un e ix f o rma t p e r les i l l e s , que se r i en repoblades de gent f idel i traçarien u n camí v e r s T e r r a S a n t a . 4 P robab lement , conceb ia l'operació més c o m u n a t a s ca m i s s i o n e r a que no pas de conquesta .

4. CONTEMPLACIÓ I ACCIÓ. L a f l o r ida i èl brog i t de l a v i d a c iu ­t adana s 'aven ia m a l a m e n t a m b l ' an t i c concepte de l a v i d a contempla­t i va . L'Església necess i tava u n nou mitjà de comunicació que fos intel·ligible a l s homes dedicats a l ' a r t e san i a i a l comerç. Aques ta n o v a v e u f o ren e ls ordes mend i can ts . E l s an t i cs mones t i r s , imp l an ta t s e n u n m e d i r u r a l i es t re tament v i n c u l a t s a l a n a t u r a — r e c o r d e m els h o m s corprenedors de mol tes de les fundac ions de l C i s t e r — 5 f o ren substituïts pe ls convents , que tenien l 'aspecte d 'una c a s a c o m les a l t r es èn m i g de l a c iu ta t . L a fe re l i g iosa j a no r e s t a va immòbil i gràvida v e r s l ' i n t e r i o r de l 'home, sinó que s en t i a l a i nqu i e tud de s o r t i r en fora i p r o c l a m a r l a bona n o v a a l s quat re ven ts . B e n segur, e r a u n a fe més pragmàtica i c omun i ca t i v a , i n c l i n a d a a l prose l i t i sme.

U n exemple o r i g ina l d 'aquest n o u tarannà e l t en im e n l a figura de R a m o n L l u l l , e l q u a l assajà, en l a s eva Ars Magna, u n mètode dia­lèctic que servís pe r a convèncer i t r oba r l a Ver i tat . Que e l nos t r e r e i no f ou insens ib l e a l nou sent i t m i s s i one r ens ho demos t r en les seves re lac ions a m b l ' inquie t mallorquí i , concre tament , l a llicència que l i donà per a p r ed i c a r a totes les sinagogues i mesqu i t es dels seus do-

3. lbïdem, I I , pàg. 64: "Propter qúbd, nos regem euridém inter alios mundi prlncipes speciali dilectione prosequimür".

4. Ibldem, I , pàg. 519: " E t delnde, procedendo versus Orientem per maritimam,.. , posset ad Te r ram Sanctam, auxiliahte Domino, pervenir i " .

5. Aqua lorigà (diòcesi de Pavia ) , Aqua. pendenté (diòc. d'Orvleto), Aqua formosa diòc. de Càssano), Fons frigidus (diòc. dé NarUonà), Fontàna viva (diòc. de Parma ) , Uons aestivus (diòc. de Par is ) , Mons falconis (diòc. de Nantes), Móns martyrum (diòc. dè París), Vallis viridis (diòc. de Senez), Vallis monstruosa (diòc. de Reims ) , entre tants d'altres. Cf. C M. CÒTTINEÀÜ, .Répertoire..., passtm.

433

m i n i s . 6 U n a l t r e exemple pot se r l ' o f rena que e l Doctor il·luminat l i féu de l l l i b r e De proverbis, p e r a l'educació dels in fan ts r e i a l s . 7

5. N A T U R A I S O B R E N A T U R A . L e s fonts documenta l s consul tades ens pe rme ten de traçar u n s paràmetres, d in t r e dels qua l s s ' i n s c r i u l a pe rsona l i t a t e sp i r i t ua l de J a u m e I I . R e s u l t a difícil, t anmate i x , de des t r i a r les man i f es tac ions pròpies d 'una e s t r u c t u r a soc ia l de termi ­nada , de les a fecc ions íntimes i persona ls . L e s p r ime r e s f o rmes —instal·lació de l a cape l la r e i a l , elecció de s epu l tu ra , etc, —cons t i tue i ­x e n l ' en to rn u s u a l d 'un príncep cristià, d in t r e e l q u a l h i batega, però, l ' esper i t l l i u r e d 'un home que v i u p l enament l'opció r e l i g i o sa . 4

Esp i go l an t en els i n v en ta r i s pub l i ca t s p e r Martínez F e r r a n d o , 9

h o m t r oba suf ic ients notícies per a traçar e l per f i l religiós i e sp i r i ­t u a l de l r e i , d in t re dels c o r r en t s u s u a l s a l a s eva època.

5. 1. D ' u n mode ind i rec te , podem e s b r i n a r e l c ompor tament de l r e i d 'acord a m b l a litúrgia de l t emps . A l segle x m , l a M i s s a de c a r a e l poble és substituïda pe r l a cerimònia gòtica, de c a r a a l tabernac le . Desapare i x l ' ant iga oblació m a t e r i a l de l p a i e l v i , i s ' in t rodue ix l 'ele­vació de les espècies que, des de l ' any 1240, es r e m a r c a a m b u n toc de c a m p a n a . Podem, doncs, i m a g i n a r e l nos t re r e i adoran t l'hòstia dempeus o med i tan t davant de l s ag ra r i , j a que l a r e s e r v a és cos tum estès; actes de fe en l ' E u c a r i s t i a , que c u l m i n a r a n en l a instauració de l a fes ta de l Corpus Domini. D 'aquest i m p u l s e sp i r i tua l , J a u m e I I n ' e ra ben consc ient , c o m ens ho i n d i c a e l document que esmentaré més a v a l l . E n acabar l a m i s s a , e ls fidels r eb i en l a benedicció de l ce lebrant , que fins poc abans e r a r e se r vada únicament a l s b isbes . S i es ded icava a l'oració, r e s a r i a e l Pater noster i l'Ave Maria, fins e ls mots ventris tui; però no l a Sancta Maria, que no s ' in t rodue ix fins e l segle x v i . F i d e l a l a devoció m a r i a n a de san t B e r n a t , no s ' ob l i da r i a de l a Salve regina, composada , segons els au to r s , pe r H e r m a n n de Suàbia o pe l b isbe de l P u i , Ademar . A m b ocasió d 'una m a l a l t i a so­f e r t a a Nàpols, e l r e i féu u n a p r o m e s a a l s s a n t u a r i s de Montse r ra t , de l Pu i g de S a n t a M a r i a i de S a l e s . 1 0 E n u n a a l t r a ocasió, obsequià a l mones t i r montserratí a m b u n a esplèndida imatge de p l a t a . 1 1

6. A. RUBIÓ I L L U C H , Documents..., I , pàg. 17, doc. 14, del 30 d'octubre de 1299. 7. Ibidem, I , pàg. 41, doc. 34: Montpeller, 7 de febrer de 1307. 8. Sota el punt de vista d 'una filosofia no-transcendent, el terme "sobrenatura" corres­

pondria als d'"estructura artif icial" o "sobrestructura ideològica". Cf. J . P L E J A N O V , La concepción materialista...

9. J . E . MARTÍNEZ F E R R A N D O , La Càmara real... 10. A. M. ARAGÓ, E l vot de Jaume I I a Montserrat. "Analecta Montserratensla", I X ,

pàgs. 33-38. L a donació era de quatre brandons de cera anuals, per a il·luminar el moment de l'elevació.

11. J . E . MARTÍNEZ F E R R A N D O , Jaime I I de Aragón..., I I , pàg. 159, doc. 224, del 24 d'abril de 1316: Inventar i dels objectes de plata que el tresorer reial Pere March

434

5. 2. Devoció als Sants. E l s i n v e n t a r i s r e f e r i t s es tan esma l ta ts de n o m s de san t s . E s m e n t a r e m : san t N i co l au , b isbe de M i r a — j a exa l ­çat pe r l'Església O r i e n t a l — les restes de l qua l f o r en t ras l l adades a B a r i e l 1087, des d 'on s'estengué l a s eva f a m a p e r to ta l a C r i s t i anda t occ identa l ; sant B l a i de Capadòcia (segle i v ) , sebol l i t a T a r e n t i com­m e m o r a t en l a litúrgia des de l segle i x ; san ta Cecília, que posseïa u n temple a l s T rans t e v e r e , que f ou r e s t au ra t pe r P a s q u a l I a l segle x i ; sant Narcís, b isbe d 'Augsburg i G i r o n a , ent re mo l t s d 'a l t res .

Però l a f igura n o v a i p rogress i va de l'època e r a indubtab lement F r a n c e s c d'Assís (1182-1226), v enera t b e n p rompte a C a t a l u n y a / per e l l v i s i t ada persona lment , i que es convertí en u n ve r i t ab l e jardí franciscà.

E l s nos t res re i s f o r en afectes a aques ta devoció. J a u m e e l J u s t féu d iverses o frenes a l s convents de menore t s de V i l a f r a n c a , Tàrrega i To r t osa , i B l a n c a d 'An jou v a se r en t e r r ada de m o m e n t a l s F r a m e -nors de B a r c e l o n a , c o m e l s eu espòs i e l seu fill, A l fons e l Ben igne , ho fo ren transitòriament. Però ho s'oblidà de les basíliques barce lo­n ines dels S a n t s J u s t i Pas to r i S a n t a M a r i a de l Ma r , n i dels cenobites t an v incu la t s a l s orígens històrics de l a s eva doble d inas t i a : S a n t J o a n de l a Penya , S i x e n a i San tes C r e u s . E n e l s e u esper i t confluïren, doncs , l a moda l i ta t mística> gregor iana i con temp la t i va dels fills de sant Behe t i sant B e r n a t , a m b e l tarannà inqu ie t i v iatger dels ordes mend icants .

5. 3. Les ofrenes. I n n o m b r a b l e s són les presenta l l es de j o i e l l s i ob­jec tes litúrgics esmenta ts en e ls i n v e n t a r i s : tabernac les , imatges , or­naments , ca lzes , e sma l t s i pedres prec ioses , te les i b roca ts , e t c , que e r en mos t r es del icades de l r e c o rd s empre present envers e ls temples i persones que mere i x i en l'afecció de l Sobirà: Cape l l a r e i a l , San t i a ­go de Composte la , V i l a b e r t r a n , Mon tse r ra t , V e r u e l a , H o s p i t a l de les F o n t s de l Perelló...; re ines B l a n c a d 'An jou i M a r i a de X i p r e , i i n f an ­tes V i o l an t i B l a n c a , m o n j a de S i x e n a .

5. 4. Les relíquies. És j a coneguda l a i n t ensa circulació de les relí­quies a l ' E d a t M i t j a n a , là qua l r e s p o n i a a d iverses mot i vac i ons :

— Veneració pietosa, tót c e r can t u n a vinculació m a t e r i a l amb e ls g lor iosos benaura ts .

— Mitjà dc poss ib les gràcies i cu rac i ons , j a que, en c e r t a m a n e r a , les relíquies substituïren l a m a n c a d 'una med i c ina soc ia l .

— Augment de pres t i g i i poder : u n extens r e l i q u i a r i constituïa u n a m e n a de cap i t a l de r e s e r v a que p rop i c i a va l a sa lu t , l'èxit en l a gestió dels a f e rs i , fins i tot , e l poder polític.

lliurà a Pere Celler, per a esculpir unà imatge de l a Verge de Montserrat. Àmb data de 7 de març de 1317, s'entregareh a l joier de Barcelona, Tucio de Senis. 1.700 sous per l a seva obra. Ibidem, doc. 232.

435

Aquests fac tors donaven l l oc a u n a v e r t a d e r a circulació c omerc i a l , que e r a u n camp abonat p e r a l m e r c a t negre i les més bu rdes fa l ­s i f icac ions.

E n t r e d 'a l t res relíquies s ' esmenten: L a v e r a c r e u , e l cos de s a n t a T e c l a , l a l l engua de s a n t a Magda lena , u n braç de sant Simó i restes de san t Jàfer, san t B a r t o m e u , san ta Cecília, san t Hipòlit, sant Narcís, sant A t a n a s i i sant B l a i .

5. 5. Llibres i lectures. E l r e i adqu i r e i x l l i b r e s pe r a l seu esp la i intel·lectual i formació re l i g iosa , o bé en f a o f r ena a ls seus f a m i l i a r s i a m i c s . L'ús de l paper aba ra t e i x l a confecció de l l i b r es i po tenc ia l a difusió dels textos. L e s freqüents menc ions que apare i x en en l ' obra de Martínez F e r r a n d o es poden d i s t r i b u i r en v u i t c amps d'interès:

— S a g r a d a E s c r i p t u r a : Bíblies, sa l t i r i s i an t i f onar i s . — Patrística: «Prologus bea t i Jeronimi». — Hagiogra f ia : «Vita sanctorum», «Flos virginum». — P ie ta t : «Lacrime de Dieus», «Multitudinem pietatis». — Ec l es i o l og ia : «Semper ecclesiam». — His tor iogra f ia : «L iber gestorum» de Pere M a r s i l i i «Dècades»

de T i t u s L i v i . — Obres jurídiques: Usatges i Cons t i tuc ions de Ca ta lunya . — Obres científiques: «Speculum medicinae», d ' A r n a u de V l anova .

«Principia rerum».

5. 6. Elecció de sepultura. J a u m e e l J u s t , després de r eb r e e ls sagra­men ts , «croà les m a n s e abraçà l a s a n t a c r e u e posà lo s eu esper i t e n les m a n s de nost re senyor v e r Déus J e s u Crist». E r a d i l l uns a dos j o r n s de novembre de l ' any 1327, «a h o r a c on s 'encenien los l lums» . 1 2

E l s eu cos f ou sebol l i t a l convent de F r a Menors de B a r c e l o n a , d'on fou t ras l l ada t a Santes C r e u s e l m a t e i x mes de novembre , on hav i a apare l l a t l a seva t omba i l a de B l a n c a d ' A n j o u . 1 3 S i e ls seus avantpas­sats d o r m i e n l'últim son a S a n t J o a n de l a Pena , S i x e n a , Montearagón, B a r c e l o n a , R i p o l l i Poblet , e l l escollí e l nos t r e mones t i r de San tes C r e u s . S i Lluís I X de França h a v i a fundat Sa int -Den is p e r a r e u n i r les despul les de l a seva d inas t i a , e ls sob i rans d'Aragó, C a t a l u n y a i Va ­lència —de mode semblant a d 'a l t res re i s hispànics— no c r ea r en u n panteó r e i a l e x c lus iu , que simbolitzés l ' es tab i l i ta t de l a corona, sinó que vo lgueren reposar , o r eposaren de fet, a l ' o m b r a dels temples i mones t i r s que més e s t i m a v e n . 1 4 L a predilecció de J a u m e e l J u s t en­ve r s e l nos t re mones t i r s igni f icava també que e l d i s t ing ia c o m a recés

12. B . M U N T A N E R , Crònica, op. cit. infra, V I I I , pàgs. 62-63. 13. Cf. l ' interessant article d'Eufemià P O R T I C O G U L , _ Mort i enterrament de

Jaume 11. "Santes Creus. Butlletí de l 'Arxiu Bibliogràfic", V (1977), pàgs. 331-341. 14. Tanmateix, Pere I I I concefaé l a idea de convertir l 'abadia de Poblet en u n panteó

simbòlic del reialme. Cí. A. A L T I S E N T , Història de Poblet (Abadia de Poblet, 1974), pàgs. 262 i ss.

436

tranquil, fogar de v i r t u t s i v e r t a d e r a c a s a de l poble. F o u , doncs, fidel a l ' esp i r i tua l i ta t de R a m o n Be r engue r I V , q u i volgué p l a n t a r l a l l a vo r c i s t e r c enca a C a t a l u n y a . Diplomàtic consumat , governant exper t i consc ient i a m a n t de l a justícia, home obert a l a c u l t u r a de l s eu temps , c o m ens ho demos t r a l a seva am i s t a t a m b R a m o n L l u l l i A r n a u de V i l a nov a , e l nos t r e r e i volgué esco l l i r u n l loc p le de vivèn­cies re l ig ioses, o n r essonava sov int l ' h imne de san t B e r n a t :

Jesu, dülcis memòria, dans vera cordi gaudia.

Anton i -Mar ia ARAGÓ

B I B L I O G R A F I A CONSULTADA

J . B R I C O U T , Dictionnaire pratique des connaissances religieuses. Par is 1925¬1933, 7 vols.

C . M. COTTINEAU, Répertoire topo-bibliographique des abbayes et prieurés. Màcon 1939, 2 vols.

U . C H E V A L I E R , Répertoire des sources històriques du Moyen-àge. Par i s 1905-1907, 2 vols.

E . G ILSON, La filosofia en la Edad Media. (Madr id 1946.) J . L E G O F F , La civilisation de l'Occident Médiéval. Par i s 1964. J . MARÍAS, Historia de la Filosofia. Madr id (1941) . C . MARTINELL , El monestir de Santes Creus. Barcelona 1929. J . E . MARTÍNEZ FERRANDO, Jaime I I de Aragón. Su vida familiar. Barcelona

1948, 2 vols. J . E . MARTÍNEZ FERRANDO, La Càmara real en el reinado de Jaime I I (1291¬

1327). «Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona», X I (1953-1954).

A. MESSER, Filosofia antigua y medieval. Madr id (1941) . F . MOURRET , Historia general de la Iglesia. Barce lona 1918-1927, 9 vols. R . MUNTANER, Crònica. Barce lona 1927-1952, I X vols. J . PLEJANOV, La concepción materialista de la Historia. El Arte y la vida

social. México 1973. A. R . RUBIÓ i L L U C H , Documents per l'Història de la Cultura catalana mig-

eval. Barce lona 1908-1921, 2 vols. A. SAUDREAU, La piété à travers les àges. Angers 1927. C . VASOL I , La Filosofia medioevale. Milano (1961) .

2 437

*

B O N A V E N T U R A I C A R T i PONS (a. C. s.)

(1907 - 1978)

BONAVENTURA I C A R T I PONS

(1907 -1978)

E l d i a 6 d'agost de 1978 l a J u n t a D i r e c t i v a de l ' A r x i u Bibliogràfic de San tes C r e u s t o r n a v a a endolar-se, i l'endemà, mo l t s dels seus components acompl i en l a t r i s t a missió de reuni r -se a T a r r a g o n a p e r t a l de r e t r e e l d a r r e r comia t a l s eu v ice-pres ident p r i m e r , e l s enyor B o n a v e n t u r a I c a r t i Pons , que de i xava d a r r e r a s eu u n a trajectòria de més de v i n t anys de serve is b r i l l a n t s a San tes C r eus i a l a n o s t r a ent i tat . A q u e l l ma t e i x d ia , els seus companys de J u n t a acordàvem qüe e l nos t r e Butlletí es fes ressò de l a punyen t desaparició de l senyor I c a r t tot dedicant- l i u n a n o t a necrològica — c o m s 'ha fet sempre a m b e ls membres de J u n t a d i f u n t s — però a m b e l r e l l eu espec ia l que e ls serve is excepc iona ls que e l company I c a r t h a v i a pres ta t a l ' A r x i u a l s d a r r e r s t emps l i h a v i a fet merèixer.

B o n a v e n t u r a I c a r t i Pons nàsqué a T a r r a g o n a e l d i a 30 de no­vembre de 1907, d ins u n a família de l a c lasse m i t j a n a . E l seu pare , c on t r a c t i s t a d 'obres, h a v i a construït d iverses cases a l a T a r r a g o n a e n expansió de l t ombant de segle i també e l b a l n e a r i de Va l l f ogona de R i u c o r b . Cursà e l ba tx i l l e ra t a l ' I n s t i t u t de T a r r a g o n a i prosseguí e ls es tud is de Per i tatge M e r c a n t i l a l ' E s c o l a d ' E s t u d i s Mercan t i l s de B a r c e l o n a , on obtingué, e l 1927, e l títol de Pro fessor M e r c a n t i l i e l g r a u p r e p a r a t o r i de l a facu l ta t de F i l oso f ia i L l e t r e s . Anà a M a d r i d to t seguit p e r t a l de p r e p a r a r l'oposició d'ingrés a l Cos Nac i ona l d ' In t e r ven to rs de E o n s de l 'Administració L o c a l , que assolí p e l f ebrer de 1929 a m b u n dels p r i m e r s l locs de l a s eva promoció. A m b aquest nomenament a l s d i ts , p e r l ' a b r i l d 'aque l l m a t e i x any p r e n i a possessió de l a Intervenció de F o n s de l ' a jun tament d 'Arenys de M a r , a l Ma­resme , que j a no abandonar i a firis a l 1943, en què, a través de c oncu r s es tata l/ guanyà e l càrrec de Cap P r o v i n c i a l d'Administració L o c a l de Ta r ragona , que h a v i a de conse r va r fins que es jubilà, l ' any 1967.

D i n s l a s e va v i d a pro fess iona l , B o n a v e n t u r a I c a r t i Pons acon­seguí de des tacar c o m u n exper t e n matèria d'administració l o ca l i a f e rs m u n i c i p a l s . I aques ta afecció i aques ta preparació l i permete­r e n de p r o d u i r a lguns t r eba l l s b e n notables d ins l a s eva espec ia l i ta t . D u r a n t l a seva es tada a A renys de M a r publicà u n curiós es tud i sobre

439

l ' E s c o l a de Gènere de P u n t de Canet de M a r , u n a de les escasses ins ­t i tuc i ons d 'aquesta m e n a que a leshores h i h a v i a a l món sencer . Més t a r d , col·laborà en d iverses r ev i s t es d 'estudis m u n i c i p a l s , sobretot a «Impuestos de l a H a c i e n d a Pública» i «Certamen», entre 1944 i 1953, que l i donaren u n g r a n r e n o m c o m a t r a c t ad i s t a de l dre t m u n i c i p a l de c a sa nos t ra . U n s a r t i c l e s doc t r ina l s sobre les h isendes loca ls , p u ­b l i ca t s a l a r e v i s t a «Municipalia» de M a d r i d , l i va l gueren u n p r e m i nac i ona l convocat so ta aquest t emar i . C o m a pèrit que n ' e ra , prengué pa r t , de 1955 en endavant , a d iversos congressos mun i c i pa l i s t e s , i h i intervingué c o m a pres ident de d iverses ponències.

A més de l a trajectòria p ro f ess i ona l esmentada , e l senyor I c a r t f ou c r ida t , en v i r t u t de l a seva ac r ed i t ada competència, a o cupar d 'a l t res càrrecs honorífics o no , s empre v in cu l a t s , però, amb l a seva dedicació. Així, actuà c o m a Pro f esso r Me r can t i l , i f ou r equer i t diver­ses vegades c o m a pèrit comptab le pe ls t r i b u n a l s de justícia. Des de l 1952 fins a l 1967 presidí e l Col·legi Of ic ia l de Sec r e ta r i s , In t e r ven ­to rs i D ipos i t a r i s de l'Administració L o c a l de Ta r r agona . F o u d i rec tor de l ' E s c o l a d ' E n s e n y a m e n t M e r c a n t i l pa t r oc inada per l a C a m b r a de Comerç, Indústria i Navegació de T a r r a g o n a ; també f ou pro fessor , i d i r ec to r d u r a n t c inc anys , de l a secció m e r c a n t i l de l'Acadèmia N a v a r r o i de l ' E s c o l a I n d u s t r i a l . Presidí les ponències de les dues p r ime r e s Assemblees P r o v inc i a l s de T u r i s m e de T a r r a g o n a . F i n a l ­ment , f ou també In t e r v en t o r Delegat P r o v i n c i a l de l'Organització S i n ­d i ca l entre e l 1948 i e l 1973; ment r e exe r c i a aquest càrrec, l i f ou conced ida l a meda l l a de p l a t a a l mèrit s i nd i c a l e l 1972. C o m a conse­qüència d 'aquesta b r i l l a n t c a r r e r a , l'Associació de J u b i l a t s de l 'Admi ­nistració L o c a l de C a t a l u n y a i les B a l e a r s l i atorgà e l títol de funcio­n a r i e xemp la r e l d i a 14 d ' ab r i l de 1966.

Més enllà de l a v i d a pro fess iona l , l a dimensió h u m a n a de B o n a ­v e n t u r a I c a r t i Pons es projectà en múltiples facetes. F o u u n gran a fecc ionat a l ' esport , i des de j o ve practicà l a natació, l a pesca , l a ve la , e l r e m i e l tenis . G r a n a fecc ionat a ls v iatges, a l a l e c t u r a , so­bretot de l l i b r es d 'ar t , biograf ies i t emes polítics, desenvolupà u n a ac t i v i t a t destacable c o m a conferenc iant . A m b m o t i u de l p r i m e r cen­t ena r i de les E s c o l e s de Comerç, e l Col·legi Of ic ia l de T i t u l a t s Mer­can t i l s e l convidà a p a r l a r sobre « L e pre tesa un i t a t econòmica euro­pea»; e l 1952, a l Cent re de L e c t u r a de R e u s , parlà sobre «E l nos t re concepte de l a civilització», e s tud i sobre l a filosofia política, econò­m i c a i soc ia l de l món a c t u a l que aprofundí e l 1956 en u n a conferèn­c i a a l a Diputació de T a r r a g o n a sobre «La c r i s i de l a civilització». E l s seus v iatges l i s u b m i n i s t r a r e n e l t e m a d 'a l t res x e r r ades : «Sis es tampes de l a Cos ta Brava» , fe ta a l Cas ino de T a r r a g o n a e l 1951 i r epe t ida a T o r t o s a i a R e u s ; «Notes i fotos d 'un viatge», a l Cen t r e de L e c t u r a de R e u s , a m b d iapos i t i ves de França, Itàlia, Suïssa, Àus­t r i a i A l emanya . L a seva afecció a l a fotografia, en l a q u a l assolí cotes mo l t notables , l i féu guanyar p r e m i s a d iversos certàmens de

440

n i v e l l e s ta ta l , a més dels de Santes C r e u s , dels qua ls parlaré després. F i n a l m e n t , c a l no ob l idar c o m l i a g radava l a música clàssica, espec ia l ­men t l a ba r r o ca .

I , pe r acabar aques ta b r e u semblança, n o fóra lícit d 'ob l idar que B o n a v e n t u r a I c a r t i Pons f ou u n home essenc ia lment de família. Casa t , e l 1930, amb Assumpció So lanes i Bac iga lupe , a T a r r a g o n a , tingué dues filles, Assumpció i Magda, i h a t ingut dues nétes. Dé sem­pre , s'interessà pe r les ac t i v i t a t s de l e s seves filles, que compartí e n allò que pogué. E l senyor I c a r t h a v i a env iduat no f e ia ga i re t emps .

* * *

L a vinculació de B o n a v e n t u r a I c a r t a San t e s C r e u s f ou l l a rga . J a he d i t abans c o m e l senyor I c a r t e r a u n excel·lent a fecc ionat a l a fotografia, i això e m f a pensa r que, a l costat de l a s eva passió pe r l ' a r t , fos l a fotograf ia allò que e l féu e n t r a r a l s rengles de l ' A r x i u Bibliogràfic. L ' a n y 1954 participà a l cinquè C o n c u r s Fotogràfic con­vocat pe r l a n o s t r a ent i ta t i h i obtingué u n p r e m i . J o també/com e l l , h i v a i g c oncu r sa r p e r p r i m e r a vegada i també h i va i g ésser p r em ia t . És d 'a leshores que da ta l a m e v a coneixença a m b e l l , i fins goso pensa r que a p a r t i r d 'a leshores l a presència de l senyor I c a r t a San t e s C r e u s esdevingué h a b i t u a l . E n efecte, a l s concursos fotogràfics dels a n y s següents, fins a l 1958, e l senyor I c a r t h i f o u pa r t i c i pan t i n va r i ab l e i també guardonat sempre . Aques ta condició, any r e r a any i e n les mate ixes circumstàncies d'assiduïtat i d'èxit, l a compartírem e l l , e l senyor J o a n Planàs i M a r c a — u n a l t r e g r an a m i c de San t e s C r e u s i m e u , j a f a anys t r a s p a s s a t — i j o ma te i x , a més, és c l a r , de mo l t s a l t r es concursan ts més o menys eventua ls o esporàdics. Aques t fet lligà u n a am i s t a t mútua i u n a vinculació d 'e l l a S a n t e s C r e u s i a l ' A r x i u que, a n y s a v e n i r / h a v i a d ' a r r i b a r a ésser mo l t impo r t an t . A I concurs fotogràfic de l ' any 1960, convocat a m b m o t i u d e l c en t enar i de l ' es tab l iment dels mon jos a San t e s C r eus i que f ou e l da r r e r , h i tornàrem a concórrer, i h i tornàrem a t en i r p r e m i els t r e s esmenta ts . E l senyor I c a r t , ment res tan t , h a v i a sent i t , j a , l a fiblada de San tes C r e u s i h a v i a comprès l a finalitat i l a t a s ca de l a n o s t r a ent i ta t , i e l 1958 h i ingressà com a soc i n u m e r a r i . Dürant e ls v i n t anys jus t os e n què B o n a v e n t u r a I c a r t i Pons h a per tangut a l ' A r x i u , l a n o s t r a ent i ta t s 'ha pogut benef ic iar , en u n g r a u mo l t a l t , de les seves qua l i ta ts i de l s eu a fany .

A l cap de quat re anys , e l 17 de j u n y de 1962, l 'Assemblea Gene ra l dels soc is elegí e l senyor I c a r t p e r a f o r m a r p a r t de l a n o s t r a J u n t a D i r e c t i v a c o m a voca l . C i n c vegades cessà reglamentàriament e n e l s eu càrrec i c i n c vegades més f ou reelegit p e r a ocupar- lo . L 'Assem­b l e a Gene ra l de l 17 de j u n y de 1973 hagué d'elegir n o u pres ident de l ' en t i ta t c a r e l t i tu l a r , senyor J o a n Noguera i Sa l o r t , acaba t e l s eu

441

mandat , no es presentà a la reelecció; elegit c o m a president e l senyor Pere S e r r a m a l e r a i Cosp, restà va can t l a vice-presidència p r i m e r a que ocupava ; i a leshores l'elecció de v ice-pres ident p r i m e r recaigué en e l senyor I c a r t que p a s s a v a així a a s s u m i r e l segon l loc , quant a r esponsab i l i ta t , de l a n o s t r a ent i ta t . E l t emps h a u r i a de demostrar -nos fins a q u i n p u n t f ou encer tada l'elecció.

E l càrrec de v ice-pres ident de l ' A r x i u Bibliogràfic de San tes C r e u s , t r e t de l a funció reglamentària de suplència de l pres ident e n deter­m i n a t s casos , no compor t a cap dedicació concre ta n i cap t a s ca espe­cífica, f o ra de l'assistència a les r eun ions . Això fou cer t d u r a n t els t r es p r i m e r s anys de vice-presidència de l senyor I c a r t . Però e l 1976 f ou u n a n y espec ia lment dolorós p e r a l ' A r x i u . E n u n t e r m i n i de dos mesos, l a m o r t s'endugué dos m e m b r e s de l a J u n t a D i r e c t i v a , que ocupaven l locs de g ran responsab i l i ta t . E n efecte, e l 10 de j u l i o l desapare i x i a e l senyor Pere G i l i G imeno , t r esore r de l ' ent i ta t d'ençà de l a fundació, a l a q u a l t an t contribuí; i e l 14 de se tembre ens deixa­v a p e r a sempre e l senyor J o a n Sape ras i V i v e s , comptador , és a d i r , a u x i l i a r de l t r eso re r e n les tasques admin i s t r a t i v e s i econòmiques. D 'aquesta m a n e r a , doncs , l a t r e so r e r i a de l ' ent i ta t quedava desfeta i e n u n a situació difícil pe r t a l c o m fins a l 'Assemblea de l ' any se­güent no podr i en prove ir -se e ls càrrecs vacan ts .

L a situació econòmica de l ' ent i tat , per f ec tament r egu lar i escru¬polosament cont ro lada , però adaptada , és c l a r , a l tarannà dels dos d i r ec t ius d i fun ts , h a v i a d'ésser o rdenada i esca t ida pe r t a l de r emun­ta r - l a d ins e l poss ib le . I en aquestes circumstàncies, v a s emb la r a l a J u n t a D i r e c t i v a que ningú c o m e l senyor I c a r t , v ice-president p r i m e r de l ' ent i tat , no pod ia fer-se càrrec de l a t r e so r e r i a a m b més compe­tència i a m b més eficàcia. J a f e ia catorze anys que v i v i a in t ensament l a v i d a de l ' ent i ta t des de l a J u n t a D i r e c t i v a ; i e l l , p rec i sament , e r a u n tècnic comptab le i m e r c a n t i l acreditadíssim; l a conjunció, doncs, e r a per fecta . E l senyor I c a r t , a m b tot, j a no e r a prec i sament jove , i l a sa lu t començava a inquietar- lo . T a n t se valgué; e l l acceptà a m b tot l ' en tus iasme i a m b u n abnegat esper i t de se rve i u n a tasca t an àrdua, i ng ra ta i de poc lluïment c o m l a de posa r a l d i a l es finances de l ' A r x i u , i s e 'n sortí, c o m c a l i a esperar , merave l l osament bé. Cons ta a tots e ls companys de l a J u n t a c o m e l senyor I c a r t esmerçà hores i més hores a t r eu r e l ' en t re l l a t dels papers i comprovan ts de l a treso­r e r i a i de l a c o m p t a d u r i a que h a v i a here tat . És cer t que, en aquesta tasca f ou a juda t per d 'a l t res companys , en t re e ls qua ls e l senyor Manue l G u a s c h , elegit i n t e r i namen t c o m a t r esore r ; però e l g ru i x de l a f e ina recaigué sobre les competentíssimes espat l les de l senyor I c a r t . D 'a leshores ençà, les nos t res finances són u n mode l de precisió i de c la re ta t ; fins a t a l p u n t que, en ésser cober t de f in i t i vament el càrrec de t r e so r e r a l 'Assemblea de 1978, poques se tmanes abans de l a m o r t de l senyor I c a r t , e l n o u t r eso re r no tingué a l t r a f e ina que l a n o r m a l en casos semb lan ts . F o u així c o m e l senyor I c a r t , a ls dos

442

d a r r e r s anys de l a seva vice-presidència i de l a seva v i d a féu u n serve i a l a n o s t r a ent i ta t c o m potser cap a l t r e d i r e c t i u n i soc i no es tava en cond ic ions de fer.

H e u s ací, doncs, u n a trajectòria modèlica a l s e rve i de San t e s C r e u s i de l ' A r x i u . Més de v i n t anys de vinculació a l mones t i r i a l a n o s t r a ent i ta t de ixen l a seva e m p r e m t a , e n c a r a que es t r a c t i de per­sones c o m e l senyor B o n a v e n t u r a I c a r t , l a modèstia de l q u a l e l f e i a sent ir-se còmode en l locs de segona fila; i f o u u n a llàstima perquè aques t cap ten iment d i s c re t i sigil·lós ens h a p r i v a t de tenir- lo c o m a conferenc iant , i h a p r i v a t les p lanes de l Butlletí d 'honorar-se a m b l a seva col·laboració. Però, i c o m a r e su l t a t dels concursos de foto­graf ia que de ia abans , les nos t res col·leccions gràfiques compten a m b dotzenes de fotografies magnífiques, artístiques i documenta l s , de l senyor I c a r t . Això i l a seva l abor abnegada c o m a d i r e c t i u d u r a n t setze anys , en e ls qua ls l ' ent i tat h a v i s c u t moments de c r i s i i de d i f i cu l ta ts però també h a mant ingu t l a vo l ada que l i és pròpia, f a que l ' A r x i u est igu i e n deute a m b B o n a v e n t u r a I c a r t i Pons i que e l s a m i c s de San tes C r e u s , soc is de l ' A r x i u o no , hag in de se r va r - l i g ra t i ­t u d c o m a homenatge íntim a l a s e v a memòria.

X a v i e r F O R T i B U F I I X

443

PRECISIONS SOBRE L A DATA EN QUÈ MORÍ L A REINA BLANCA D'ANJOU

L a reina B lanca d'Anjou, l a pr imera mul ler efectiva del rei Jaume I I e l Just , enterrada com e l l a Santes Creus, fou l a més estimada per e l l i l'única que l i donà descendència. E n nou parts, deu fills. Les seves ges­tacions foren singularment penoses i arriscades més d'una vegada. D i ­guem, d'entrada, que quan B lanca d 'Anjou restà prenys del seu pr imer fill, Jaume, només tenia dotze anys, i quan l'infantà e l 29 de setembre de 1296 només n'havia fet tretze. A r a , 1310, donava a l l u m e l seu f i l l desè, a Barcelona, l a pr imer ia de l a tardor; i en nasqué l a infanta V i o ­lant. Però l a re ina en morí.

Sembla que l a re ina passà mol t malament els darrers mesos de l a gestació d'aquest seu desè fill. N o era aquesta l a pr imera vegada que e l part se l i presentava dificultós, perquè dos anys abans, a València, l a reina hav ia dictat e l seu testament davant l a temença del deslliurament de l ' infant R a m o n Berenguer. Àra, a l a darreria de la primera quinzena d'octubre, e l part fou extremadament difícil. E l nadó — u n a infanteta, j a ho hem d i t — se'n salvà; però l a reina en morí. N o és estrany que l a reina B lanca temés l a mort i que s'hi previngués. E l l a hav ia pressen­tit que e l final de l a seva v ida precisament l i sobrevindria en una ocasió d'aquestes, i e l seu darrer testament —agost de 1 3 0 8 — manifesta ben clarament que l a seva decisió de testar obeïa «per causa dels molts peril ls que es presenten a les dones ans del part, o igualment durant e l part i semblantment després d'ell».

Aquest pressentiment es complí dolorosament —després de gravís­sims dolors que l i duraren uns quatre dies i que multipl icadament l 'en-calçaren, diuen els documents— quan només tenia vint-i-set anys. E r a e l dia 13 — t r e t z e — d'octubre de 1 3 1 0 ; remarqueu-ho bé.

L'endemà mateix de l a mort de l a reina, l a cancelleria reial barce­lonina cursava una impressionant quantitat de cartes comunicant l a trista nova i demanant sufragis. L a datació d'aquestes cartes, del dia 14 — c a ­

torze— d'octubre de 1310, ha fet dir, erradament, que l a reina moria

445

ta l d i a ; fins el punt que, refiant-se d'elles, l'epitafi que es redactà per a l 'enterrament de la reina registra aquesta data amb aquests mots tex­tua ls : «Obiit serenissima domina B lancha regina Aragonum Barchinone secunda idus octobris-s,; és a dir, e l dia 14. I així ho han recollit tots els tractadistes i historiadors, copiant-ho de l'epitafi de Santes Creus, que consta a l a cara de migdia, de l a nau lateral de l'església, a l a pilastra on està adossat l 'enterrament reial . D i e m que se n 'han refiat els tracta­distes de Santes Creus, o senzillament, els historiadors que han referit l a mort de la reina. Aquesta constància a l seu propi enterrament necessà­riament hav ia d'exercir una suggestió enorme d'inqüestionabilitat. Aquesta suggestió ha fet errar fins i tot u n historiador generalment tan ben infor­mat com Martínez Ferrando, que reitera sistemàticament la data de la mort de l a reina com escaiguda e l 14, com és comprovable als seus nombrosos llibres i treballs on és recoll ida i precisada aquesta assenya-lable efemèrides.

És ben cert, que l 'eminent tractadista del regnat de Jaume I I que fou e l difunt director de l ' A r x i u de l a Corona d'Aragó de Barcelona, e l l mateix aporta documents i proves que entren en contradicció amb la seva no contrastada afirmació. És clar, que probablement n i s'havia ado­nat que la contradicció existís. A les nombroses cartes que hem dit que foren cursades l'endemà de l'òbit de l a reina Blanca, datades totes a Barcelona «secunda idus octobris» —catorze d'octubre—, es feia saber, i amutatis mulandis», e l rei personalment deia a dotzenes de persones i de corporacions: «Us fem saber amb aquesta l letra, amb gran amar­gor i gran aflicció del cor, com l a il·lustre senyora Blanca, de grata me­mòria reina d'Aragó, caríssima mul ler nostra, després de gravíssims dolors que l i calgué sofrir per raó del part durant uns quants dies, mul t ip l i ca-dament angoixada, el dimarts darrer passat — d i e martis proxime pretè­

rita, exactament— al vespre, plagué a Déu que morís i l i lliurés l'espe­rit com a reina catòlica que era» . 1 És evident, doncs, que la reina no morí e l dia 14, en e l qual s'esqueia e l secunda idus, sinó e l dimarts passat, és a dir, e l dimarts abans del dia 14. E l document a l qual ens acabem de referir, i que ens planteja e l problema de cronologia d'una manera tan evident com acabem d'exposar, no ens concreta exactament en quin d ia s'escaigué l a mor t ; només ens certifica que un dia ja passat. Aquest dia, ja passat, no podia ésser e l mateix catorze.

Aquesta concreció cronològica ens ve donada per una nota domèstica, la diafanitat de l a qual estalvia tota mena de comentari : «El dimarts,

• 1. A C A , Reg. 238, f. 222, publicada per J. Ernesto Martínez Ferrando: Jai­me II. Su vida familiar (Barcelona, 1948), I I , p. 40.

446

que s'esdevingué e l tercer dia dels idus d'octubre, a primera hora de l a nit, l 'any del Senyor 1310, l a sereníssima senyora Blanca, de c lara me­mòria, que fou reina d'Aragó, morí a l a ciutat de Barcelona, devotament en e l Senyor». 2 Aquest breu text resol satisfactòriament e l problema plantejat per l a múltiple carta reial del 14 d'octubre; s'hi avé cronolò­gicament, i contradiu la data generalment acceptada sobre l a mort de l a re ina Blanca, que cal establir definitivament e l 13 d'octubre.

B e n pocs dies després, e l dissabte 17 del mateix octubre l a reina j a fou duta a enterrar a Santes Creus, com ens concreta l a mateixa nota a l a qual ens acabem de referir, i amb aquests literals mots : « I e l dis­sabte següent que s'escaigué e l dia 16 de les calendes de novembre, fou portada honoríficament a l sepulcre en aquest monestir de Santes Creus.» És a d i r : morí a Barcelona e l dimarts 13 d'octubre i fou enterrada a Santes Creus e l dissabte següent, dia 17. Aquesta darrera concreció també contradiu l'afirmació formulada per Martínez Ferrando i tots els qui l 'han seguit, 3 que e l cadàver de l a re ina romangué dipositat provisionalment a l convent de Framenors de Barcelona, mentre se l i construïa e l monu­ment funerari de Santes Creus. És ben cert que, en aquest monestir, e l cadàver reial romangué tumulat en un vas provisional, fins que fou en­llestit el monumental enterrament que l i bastí e l rei Jaume. H i hav ia e l precedent esdevingut anys abans amb e l cadàver de Pere e l G r a n . E l traspàs de l 'enterrament de B lanca d 'Anjou des del vas funerari provisio­n a l a l monument definitiu és profusament documentat com escaigut el gener de 1316.

E . F O R T I C O G U L

2. A H N M , cod. 459, f. 128. E l text llatí, ha estat fidelment traduït. 3. Obra esmentada, I , p. 17.

447

NOTÍCIES PECUÀRIES DE SANTES CREUS: EL BESTIAR MAJOR

Q u a n e ls mon jos c i s t e rcencs de l m o n e s t i r de l a G r a n S e l v a del segle x i i , j a ben i n i c i a d a l a dècada de ls a n y s c inquantes , v ingueren a instal·lar-se a C a t a l u n y a , p r i m e r a m e n t a Ce rdanyo l a de l Vallès, i , de f in i t i vament a Santes C r e u s a les r i b e s de l Gaià de l C a m p de Ta r ­ragona, h i desenro t l l a ren i m m e d i a t a m e n t i principalíssima, dues act i ­v i t a t s que h a u r i e n de cons t i tu i r e l supo r t de l a supervivència i pros­per i ta t monàstica: l'agrària i l a pecuària. J a h a estat d i t d 'a lguna m a n e r a , i és u n fet a l t r a m e n t p r o u conegut, que l 'orde c i s t e rcenc s empre — i més, enca ra , e n aque l l s t emps m e d i e v a l s — s ' ha dedicat a i ' a g r i cu l tu ra . Santes C r e u s assolí a v i a t u n a p i l a d 'explotac ions agràries, que acreixé i consolidà a m b e l temps, i que f o ren l a base de l a seva economia . No ens h i en t r e t i nd r em, perquè s 'escapa a l nost re propòsit.

Però, p a r e l l a a l c o n r e u de l a t e r r a , e ls mon jos de l segle x n dedi­c a r e n u n a atenció mo l t s ingu la r a l a r a m a d e r i a . Santes C r e u s no fou u n a excepció, a l c o n t r a r i ; p r e c i sament l ' e s tud i d 'aquesta ac t i v i ta t monàstica de San tes C r e u s h a tempta t pos i t i vament e l s estudiosos, entrè e ls qua l s c a l a ssenya la r e l t r e b a l l de F . D u r a n i Canyameres sobre Els pasturatges d'estiu del monestir de Santes Creus en el segle XII ( «Memòries» de l ' A B S C (1949) pp . 87-95), i e l més ambiciós de M a n u e l R i u sobre l a Formación de las zonas de pastos veraniegos del monasterio de Santes Creus en el Pirineo, durante el sigïo XII ( S a n t e s C r e u s , P u b l . A B S C , 17-1962 ) . E n tots dos t r eba l l s e l l ec tor curiós trobarà notícies abundoses , no so lament sobre e ls dre ts de p a s t u r a que obtingué San tes C r e u s , i l l u r ubicació — e l segon dels t r eba l l s esmenta ts s igni f ica u n esforç encòmiable d'identificació i situació—; sinó també sobre l a importància que l a r a m a d e r i a mo­n a c a l h a v i a d 'haver asso l i t q u a n es f e ia recomanab le , s i no imprès c ind ib le , l a r e c e r c a de noves zones de p a s t u r a , o ampliació de les j a ex is tents d 'abans a m b noves concess ions i adqu is i c i ons .

L a r a m a d e r i a a S a n t e s C r e u s c o m p r e n i a c i n c secc ions que e ls documents ens c o m u n i q u e n ben c l a r amen t : l a l l ana r , l a c a b r u m , l a cava l l a r , l ' a s i n i n a i l a bov ina . E n c a r a l a toponímia l o ca l que ac tua l ­ment subs i s t e i x a Santes C r e u s i l a seva r oda l i a en conse r va d 'alguna m a n e r a l a d i ve rs i t a t de l a c r i a de l b e s t i a r e n temps dels mon jos ;

449

probab lement , r e f e r i da a denominac ions mo l t r ecu lades , que s 'arre­l a r e n pro fundament i h a n subs i s t i t i són v i ves a l a referència popu­l a r . H i h a u n a p a r t i d a de l t e r m e de l ' an t i c mones t i r anomenada ta Boval, a m b a igua abundosa i a m b cons t rucc i ons e n bona p a r t afer­rades i també modi f icades que ens p e r d u r e n l'ubicació de l a p le ta . U n a a l t r a pa r t i da , en t e r r eny menys agraït, però a m b beuratge sufi­c ient , és anomenada la Cabreria, on f a n de més m a l ident i f i ca r e ls c o r r a l s . A l t r amen t , a m b aquest n o m d'els Corrals subs i s t e i x u n a ub i ­cació a l ' a l t r a b a n d a de l Gaià, on pod ia haver -h i hagut e ls estatges d e l bes t i a r de l l ana . Més d i f i cu l ta ts p resen ta l a situació de les pletes de l bes t i a r c a va l l a r i asiní.

Na tu ra lmen t , les referències que sobre e l bes t i a r de p a s t u r a des­taquen e ls t rac tad is tes en genera l , i els esmenta ts senyors D u r a n i R i u pa r t i cu l a rmen t , més que c i r c u m s t a n c i a r l a qua l i ta t de l bes t ia r , p a r l e n dels r a m a t s en general . Només a l guna que a l t r a vegada tro­b e m esments que ens s i ngu l a r i t z i n que e l bes t i a r , que e ls r a m a t s , són ovel les o anye l l s , o cabres , o vaques . E l s dos au to rs p r ome t en il·lus­t r a r sobre l a transhumància dels r a m a t s monaca l s , i l l u r aportació e n aquest sent i t és de f in i t iva , i m m i l l o r a b l e .

A r a , ací, ens ag rada r i a d ' assa ja r u n a n o v a il·lustració sobre aquest aspecte p e c u a r i de l m o n e s t i r de Santes C r e u s a l s p r i m e r s temps . Sense moure 'ns de les mate ixes Umi tac ions cronològiques, i sense i n c o r p o r a r més enllà de poques prec i s i ons que no ens p ropo rc i on in e ls mate ixos documents es tud ia ts pe ls nos t r es predecessors . H o m in tue ix , e n parlàr de l a r a m a d e r i a san tesc reu ina , que aques ta e r a bàsicament l l ana r . F o u , ce r tament , així. L a transhumància r a m a d e r a que c e r cava p a s t u r a r a les cont rades p i renenques , e r a p r in c i pa lmen t l l ana r . L e s mate ixes cabanes que e l m o n e s t i r sabem que establí a l a Ce rdanya , serv ides p e r autèntics mon jos de San tes C r e u s i no so lament pe r pe rsona l l a i c i a sou , apare i x en per a s e r v i tud r a m a ­de ra l l ana r . Però no exc lus i vament .

E n in ten tar , doncs, de r e l a c i ona r cronològicament, a títol d ' in­v en ta r i , unes quantes dades que cons ide rem cur i oses i conv incents de l a importància ponderab le de t o ta l a d i v e r sa r a m a d e r i a que c r i a v a Santes C r e u s a l a segona me i t a t de l segle x n , p r e t enem des tacar , c o m enca ra no s 'hav ia fet in tenc ionadament , l a r ea l i t a t d 'una dedi­cació a l a criança de l a pecuària ma j o r , i , concre tament , a l a bova l , a l a c a va l l a r i a s in ina . D i g u e m d ' en t rada que p a r l e m de San tes C r e u s q u a n enca ra e l mones t i r e r a a V a l l d a u r a de l Vallès; però, des de les p r ime r e s datac ions de l a n o s t r a relació, j a m a l d a v a per assentar-se a l a r i b a de l Gaià, c o m aconseguí a l cap de deu anys m a l comptats .

L a p r i m e r a notícia sobre pas tu res i r a m a t s que ens h a n d ivulgat e ls t rac tad is tes és de l d a r r e r d i a d'agost de 1163. P o d e m d i r que, més de t res anys abans — 1 5 de j u n y de 1160—, e l comte R a m o n Be rengue r I V de B a r c e l o n a a torgava u n pr i v i l eg i a l mones t i r en e l q u a l posava sota l a seva protecció les cabanes de p a s t u r a de ls seus

450

r a m a t s ; e l bes t i a r i l l u r s conduc to rs o p a s t o r s . 1 E n e l document a l -l u d i t de l 31 d'agost de 1163, es f a e sment força deta l la t dels r a m a t s de l mones t i r : bous, vaques , ovel les, cabres , cava l l s i eugues. És u n a concessió de pas tures en paga de l a q u a l e l mones t i r donà u n cavall de dos a n y s . 2

E n u n a l t r e document de dre t s de p a s t u r a — 2 5 de novembre de 1168—, són pagats a m b un poltre i tres vagues. Cur i o samen t , aquest document j a esmenta San t e s C r e u s , o n e n c a r a h a v i e n de t r i ga r a a n a r e l s mon jos , a lmenys de f in i t i vament . 3

i E l 13 de novembre de 1171, en u n a concòrdia, San tes C r eus paga a m b 40 morabe t ins i un pollí. E l 2 de m a i g de 1173, u l t r a u n a quan­t i t a t de d iner , 100 sous, pagava dre t s de p a s t u r a a m b un poltre. En u n a a l t r a concòrdia sobre e l Codony, e l m o n e s t i r paga a m b un pollí o una sòmereta d 'aque l l any : e l document és de 12 d'agost de l ma ­te ix 1173. U n s drets de p a s t u r a aconsegui ts e l 31 d'agost següent compor t a r en e l l l i u r a m e n t d'un pollí. D r e t s semb lants adqu i r i t s e l 17 de j u n y de 1177 compor t a r en 40 sous i un pollí.4

L a concessió de pas tu res a p rop d 'A lb inyana , a pocs quilòmetres de l a Mediterrània—les muntanyes properes a R o d a de Berà—, efec­tuada e l 26 de j u l i o l de 1177, exp l i c i t a b en c l a r a m e n t que e l bes t iar de p a s t u r a de Santes C r e u s e r a constituït pe r r a m a t s d'ovel les, de vaques , d'eugues, i de cabres ; és a d i r , només s ' h i r e lac ionen femel les de c r i a . E l mones t i r satisféu 50 sous i un pollí d 'un a n y . 5 L a produc­ció a l'engròs de bes t i a r boví i equí degué a l l euger i r en g r an m a n e r a l ' economia mones t i r i a l , e s ta l v iant mo l t de d iner , perquè t r obem a m b g ran freqüència que les pagues s ' e fec tuess in a m b bes t i a r gros, o bé pe r a l to ta l pagament de l a quant i ta t con t rac tada , o només pa r c i a l ­ment . Així, l a paga d 'un a l o u de Fontsca lde tes — 2 de f ebre r de 1178-^-costà dos a u r i s i un pollí. U n a a l t r a prop ie ta t a Tàrrega — 1 2 d ' ab r i l següent— costà 100 morabe t ins , un pollí i una vaca. U n a a l t r a c o m p r a de t e r res , que a m p l i a r e n e l t e rme de l mones t i r de S a n t Pe r e de Gaià, costà".—11 de ma i g de l ma te i x a n y — 200 sous i un parell de bous. Unes pas tu res e l 4 de j u l i o l següent cos ta r en un cavall. Unes pas tu res concertades l'endemà, 5 de j u l i o l de 1178, u l t r a 40 sous, f o r en pagades a m b dos cavalls i dues vaques.6 A m b referència a aquest d a r r e r con­t rac te de p a s t u r a i e l s eu pagament , r e t r e u r e m u n a aguda observació de l pro fessor R i u , que d i u que l a circumstància d'ésser dos e ls cava l l s l l i u r a t s i dos e ls fills masc l e s de l venedor exp l i c i t a t s en e l document pe rme t con f i rmar e l supòsit que e l mones t i r de Santes

1. Llibre Blanc de Santes Creus, cartular i del segle X I I , còdex 169 de la Biblioteca de Tarragona, editat per Federico Ud ina Martorell el 1947, Citem per aquest autor i pàgina: Udina, 91.

2. Udina , 113. 3. Udina , 142. 4. Udina, 153, 164, 170, 172 í 195. 5. Udina, 197. 6. Udina, 201, 202, 203, 205 i 206.

451

C r e u s sab ia opor tunament apro f i tar l es necess i ta ts econòmiques i soc ia l s de l a nob lesa p i r i n e n c a , que posseïa zones d'excel·lent p a s t u r a ; però e ls m e m b r e s de l a q u a l no e r en capaços d'explotar-les adequada­m e n t . 7 U n a rgument que ho a b o n a r i a s e r i a l a consideració que les dues vaques —po t se r bragades a l ' h o r a de l l i u r a r - l e s — e r en dest i­nades a l a c r i a , i així reforçar l a pròpia cabana pecuària.

S e m b l a n t m e n t u n a definició de límits a Montornès — a r a l a Pob la de Montornès— compor ta e l l l i u r a m e n t d'un cavall pe r p a r t de l mo­nes t i r e l 7 de març de 1179. 8 R a r a m e n t els documents ens d iuen l a composició dels r a m a t s m o n a c a l s ; p e r això, r e s u l t a aprof i table l 'es­ment re f e r i t a l r a m a t de les eugues de Santes C r e u s que podien p a s t u r a r l l i u r emen t a G rava l o sa , segons contrac te de l 30 d'agost de 1179. 9 E l 13 d'agost de 1180, San tes C r e u s c o m p r a v a pas tu res que pagava a m b 30 sous i dos cavalls. U n v i o l a r i c ompra t a Tàrrega, X e r c a v i n s , l ' I de novembre de 1180, és pagat a m b 20 sous, un cavall, un ase i un poltre. U n a senyo r i a c o m p r a d a a Tàrrega, a M o r i a V i l a ­g r a s sa e l 4 d'agost de 1181 cos ta 220 a u r i s i un cavall de 4 morabe t ins . E l 27 d'agost de 1182, i a l t e rme de l cas t e l l de Se lme l l a , de l a senyo­r i a san t esc r eu ina de Fontsca lde tes , f o ren c ompra t s d iversos d re t s senyor ia l s , — e n t r e e l l s , p a s t u r e s — que f o ren pagats a m b 10 sous i un cavall, p e r u n s conceptes i a m b dos a u r i s i u n pollí, p e r u n s a l t r es . B e n pocs dies després, e l 2 de setembre , San tes C r e u s c o m p r a v a l a s enyo r i a de l a me i ta t de l cas t e l l de S e l m e l l a i de l a q u a d r a de C o n i l l , i , a més de 70 sous, l l i u r a v a en paga un bou, deu ovelles i deu cabres. A l ma t e i x t e rme de l cas t e l l de Se lme l l a , e l 26 de j u n y de 1184, com­p r a v a u n a prop ie ta t p e r l a q u a l pagà a m b una vaca.10

H u g de M a t a p l a n a ced ia drets de p a s t u r a a l mones t i r e l 20 de juny de 1185 i n 'obten ia 50 sous i un pollí. U n a a l t r a concessió semb lan t de l 2 d'agost següent comportà 100 sous i un a l t r e pollí.

L a confirmació de Montornès, e l 10 d ' ab r i l de 1185, costà 40 mora ­bet ins , u n q u i n t a r de l l a n a de l ' e squ i lada a les ovel les de l mones t i r , i un pollí. L a c o m p r a d ' una prop ie ta t a Fontsca lde tes , a l a Coma-grassa , e l 22 de gener de 1187, suposà e l l l i u r a m e n t d'un poltre.11

D a r r e r a m e n t recollírem c o m e l bes t i a r m a j o r i l a seva criança e ra cons idera t a m b ponderada e s t i m a per Santes C r eus , perquè e r a u n a peça de categor ia e n l a seva economia . L e s femel les , n ' e r en e l p e r n . P e r això, t r obem, en fer-se mon jo u n pos tu lant e l 15 d 'octubre de 1187, que aportà a ls c o r r a l s de Santes C r e u s tres eugues, dues de l es qua ls h a v i a c ompra t pe r 80 sous i l ' a l t r a pe r 30. E r e n dest inades a l a criança, ev identment , perquè e l domador s e m b l a re i v ind icar -ne un

7. R iu , Formaelón, p. 17. 8. üdina, 21S. 9. üdina, 224, computa aquest document al 29 d'agost. Exactament l 'original d iu :

I I I (tercio) kalendas septembris. 10. Udina, 230, 234, 238, 247, 248 i 265. 11. Udina, 271, 273, 277 i 283.

452

poltre, s i n e i x i a . 1 2 E l 27 de desembre de 1188 M i q u e l de T i v i s s a comànà pe r c i n c anys qua t r e eugues a l mones t i r : els po l t res que en ne i xess in s e r i en : dos pe r a l M i que l i u n pe r a l mones t i r , de cada t r es : a r a , s i a l guna de les eugues e m m a l a l t i a o m o r i a , Santes C r e u s no n ' a s s u m i a cap r e sponsab i l i t a t . 1 ' : E n l a paga d 'uns de lmes a Tàrrega, Santes Creus lliurà e l 6 de

novembre de 1191 un cavall v a l o ra t en 110 s o u s . 1 4 I aquest s i s t e m a de pagues e n espècie — b e s t i a r m a j o r — cons ta e n les dar re r es refe­rències documenta l s de què ens s e r v i m : e l 3 de març de 1192, 100 sous i un pollí t a n c a r e n u n t rac t e de c o m p r a a Santes C r e u s ; e l 27 d ' a b r i l següent, pagava a m b un a l t r e pollí; e l 8 d ' ab r i l de 1195 a m b una vaca i qua t r e quar t e res de f o r m e n t . 1 5

J a a l s començaments de l a centúria t re t zena , concre tament e l 26 de m a i g de 1201, i p e r l a renúncia d 'uns dre t s de s enyo r i a sobre d iversos béns de C e r v e r a que h a v i e n estat de Pere de T a r r a g o n a i d 'a l t res que San tes C r e u s t en i a allí, e l mones t i r lliurà un pollí.16

A s s e n y a l a r e m l a cu r i o s i t a t d 'uns cont rac tes que ev idenc ien l a qua­l i t a t s emen ta l dels masc l e s de l es pletes de San t e s C r eus . L ' 1 1 de m a i g de 1188 u n m a t r i m o n i l l i u r a v a a l ' abat H u g de San tes C r e u s i a l a c omun i t a t de l mones t i r l a me i t a t d 'una vaca, l a me i t a t d 'una vede l l a i l a me i t a t dels f r u i t s de l ' u n a i l ' a l t r a , després de cober­tes pe ls masc l es de l mones t i r ; aquest , és c l a r , l es h a v i a de n o d r i r i c onse r va r c o m s i f o ss in pròpies, i c a d a s c u n a de les pa r t s con­t r a c t an t s pod ia d isposar sempre de l a p a r t que l i c o r r e spon ia dels vede l ls o de l a l le t . Aques ta m e n a de cont rac te p r o u curiós, no degué r e s u l t a r gens insòlit en aque l l a d a r r e r i a de l segle x n . C o n e i x e m u n a l t r e t r a c t e de l 13 de se tembre de l m a t e i x any , pe l q u a l H u g de M a t a p l a n a conf iava a l mones t i r de San tes C r e u s e l s eu r a m a t d'ove­l l es , reservant-se 'n t a n so lament e ls anye l l s dels l l u r s pa r t s i l a l l a n a de les esqui lades l l u r s , i r e s t a r i en les ovel les que en na i x e r i en , des­prés de l l u r s cober tures pe ls bens de l mones t i r . De l a m a t e i x a m a ­n e r a , s i H u g vo l i a conf iar a ls mon jos les vaques i les eugues dels seus c o r r a l s , r e t i n d r i a pe r a e l l e ls vede l ls i e ls po l t res que e n na i ­x e r i e n ; però les vedellès i les euguetes r o m a n d r i e n al mones t i r p e r a l l u r cob r iment i p a r t s , a m b e l m a t e i x r e su l t a t de r e p a r t i r e ls f r u i t s ; i q u a n s ' e scaur ia l a m o r t de l donador, tot e l bes t i a r que h i h a u r i a a San tes C r e u s , t an t l es ovel les c o m els co rde rs , c o m les vaques i l es eugues, s e r i en pe r a l mones t i r . V a l a d i r que aquest t rac te f o u tancat p e r f r a Ponç de S a n t Agustí, m o n j o de San tes C r e u s , a m b l a intervenció de dos a l t res monjos de l mones t i r , f r a R a m o n de C l o sa

12. üdina, 292. 13. Udina , 320. 14. Udina, 348. 15. Udina, 353, 356 1 383. 16. Archivo Histórico Nacional de Madrid, pergamins de Santes Creus, núm. 233.

453 3

i f r a B e r n a t de V i l a , que regentaven l a c abana de San tes C r e u s . 1 7

S a b e m que pe r a l a deguda custòdia, atenció i vigilància de la r a m a d e r i a de San tes C r e u s que cada e s t i u c ompare i x i a a p a s t u r a r a l s p ra ts cerdans , majoritàriament, e l mones t i r t en i a u n a c a s a a l a v i l a de Puigcerdà, r e l a t i vament veïna dels més freqüentats ind re t s pas-quers . H i v i v i a u n t a l Hugue t , que e l 10 de se tembre de 1193 es donà a l mones t i r i h i aportà 100 sous . P e l l loguer d 'aquesta casa , e n c a r a San t e s C r e u s en rebé a l t r es 20 sous, i en m o r i r e l s eu hab i t an t rever ­t i r i a to ta lment a l mones t i r en dom in i l l i u r e i t o t a l . 1 8

L e s pas tu res pe r a l bes t ia r , m a j o r i meno r de San t e s C r e u s , a l ' e s t iu e r en p r i n c i p a l m e n t ub icades a l s p r a t s p i r i n encs , c o m n ' ha estat propagada abundosa documentació, e ls títols de prop ie ta t de les qua l s ens són coneguts atorgats p r i n c i p a l m e n t a l a segona me i t a t de l segle x n , que cer t i f iquen u n desplegament r a m a d e r de m o l t a importància. Importància que a m b els anys anà decaient . Però que s e m b l a que enca ra a l a d a r r e r i a de l segle x v m a n t e n i a u n interès b e n v i u . Perquè cone ixem que e l 22 d 'octubre de 1470 e l m o n e s t i r comprà a l s A l a m a n y de Cervelló, empobr i t s a m b ocasió de les guerres de J o a n I I , d re ts de p a s t u r a pe r a bes t i a r gros i pe t i t — a n i m a l i a grossa et minuta— a tots els t e rmes de Quero l , de P i n y a n a i de Montagut , tots t res p ropers a Santes C r e u s ; aptes, doncs, pe r a l s pasturatges de l ' e s t iu , i també per a l s d 'h i v e rn , r e l a t i vament benigne a aque l les va l l s t r amuntanes a l s t e rmes de l mones t i r . És ben cer t que, e n aques­t a ocasió, l ' abat de San tes C r e u s subvingué aque l l a noble família, de l a q u a l els monjos h a v i e n r ebu t tan t de f avo r i t a n re i t e radament . Perquè, c a l dir-ho, l a n i ssaga dels A l amany , que no volgué s e r v i r e l r e i J o a n I I p e r manten i r -se fidel a l a c a u s a de C a t a l u n y a , f ou en represàlia gairebé reduïda a l a misèria. És ben cer t , que h o m podr i a addu i r , que l a c o m p r a de béns que Santes C r e u s féu a l s seus an t i c s benefactors a r a depauperats degué ésser m o t i v a d a pe r raons d'es­t i m a i recone ixement d 'una fidelitat secu lar . Però c a l c r eu r e que no és menys cer t que, s i l a c o m p r a de les pas tures no hagués conv ingut a l mones t i r , aquest no les h a u r i a pagades . 1 9

De passada , aques ta t a r d a n a referència cer t i f i ca que l a criança de bes t i a r a Santes C r eus — i r e m a r q u e m espec ia lment , e l m a j o r — seguia ten int importància a l a d a r r e r i a de l segle x v .

A n d r e u S E L V A T

17. Udina, 304 i 316. 18. Udina, 371. E . Morera Llauradó, Tarragona Cristiana, I (Tarragona, 1897) apèn­

dix 42, publica un curiós document que sembla voler sintetitzar el cost de les diverses adquisicions fetes per l 'abat Pere a les rodalies de Santes Creus; aquestes adquisicions h i totalitzen dues partides considerables de diner en efectiu: 420 morabetins, i 1.839 sous de moneda barcelonina. També h i anota quatre pollins i dues vaques. Aquest document va indatat ; però convé a les adquisicions fetes per l 'abat Pere que governà eZ monestir fins l 'any 1184.

19. AHNM, cod. 459, f. 15v.

454

A C T I V I T A T S D E L PATRONAT D U R A N T L 'ANY 1978

A m b m o t i u de l a commemoració de l 650 a n i v e r s a r i de l a m o r t de l r e i J a u m e I I , e l J u s t , c e l ebrada l ' any d a r r e r , e l Pa t r ona t s ' ha ocupat de l a ne t e j a ex te r io r i consolidació de l es tombes r e i a l s de l'església ma jo r , i h a p res les mesures pe r t inen ts p e r a l a preparació d 'un es tud i que s e r v e i x i pe r a obten i r l a llicència necessària a fi de p o r t a r e ls t r eba l l s a efecte a m b l a m a j o r r ap idesa poss ib le .

Després d'haver-se rea l i t za t , an t e r i o rment , u n a m i l l o r a de l a il·lu­minació de l D o r m i t o r i a l ' ant iga dependència m o n a c a l , o n s 'han ce-cebra t , d u r a n t e ls mesos de l ' e s t iu passa t , els j a coneguts concerts m u s i c a l s , a m b m a j o r èxit, s i c a l , que en e ls a n y s an te r i o r s , e l Pa t r ona t h a gest ionat l a m i l l o r a de l ' en l lumenat i n t e r n de tots e ls àmbits del mones t i r que són v i s i t ab l es , t r e b a l l que pau l a t i namen t es d u u a efecte.

Notab les m i l l o r e s s 'han f e t en obres de pavimentació de l passadís que v a de l a s o r t i da de l c l aus t r e pos te r i o r a l 'esglesio la de l a T r i n i t a t ; a l a p lace ta de l a S a g r i s t i a v e l l a i a l s e u in te r i o r , mitjançant l a ins­tal·lació d 'a igua cor rent , així c o m m i l l o r a r e ls desguassos de l C l aus t r e Ma j o r a través dels de l Temp l e t .

P e r a l t r a banda , es c u r s a r e n opor tunament comun icac i ons a l 'A jun­tament d'Aiguamúrcia- Santes C r e u s i a l a Diputació P r o v i n c i a l de T a r r a g o n a , encaminades a aconseguir l a m i l l o r a de l ' en l lumenat pú­b l i c de l b a r r i de Santes C r e u s , a conèixer e l P l a d'urbanització de l a zona, de l a preparació de l q u a l es ten ien notícies, així c o m a ev i t a r cu r s e s de moto-cross pe ls vo l tan ts de l m o n e s t i r i a l ' i n t e r i o r de l b a r r i ad jacent , l a presència de grups de venedors ambu lan t s i m u s i c a l s a l ' a i r e l l i u r e , i a aconseguir u n m i l l o r a m e n t , que es cregué mo l t necessa r i , de to ta l 'A lbereda, j a que començava a p resen ta r símpto­m e s a l a r m a n t s de degradació.

E n comp l iment d 'acords an te r i o rs i a despeses de l Pa t r ona t apa­regué u n a publicació sobre les ac t i v i t a t s de l Pa t rona t , segons text e s c r i t pe l q u i en f ou e l p r i m e r Pres ident , d u r a n t e l període 1932-1938, S r . P e r e L l o r e t i Orde ix , a m b u n a introducció i notes redactades pe l S r . Eufemià F o r t i Cogul .

Dona t e l m a l estat de conservació en què es t r oba l a p a r t super i o r de l 'edi f ic i conegut per P a l a u R e i a l , e l Pa t r ona t h a fet gest ions prop

455

de l a Diputació P r o v i n c i a l de T a r r a g o n a perquè es po r t i a l a pràctica pausadament i sense i n t e r rupc i ons l a consolidació de l ' esmentat edi­fici i l a seva restauració, segons u n pressupos t que j a està redac ta t .

Però l a qüestió que més h a ocupat l'atenció de l Pa t r ona t a l l l a r g de l ' any 1978 h a estat l a redacció, pe r l a Delegació P r o v i n c i a l de l M i n i s t e r i de l 'Hab i ta tge de T a r r a g o n a , a sol·licitud de l ' A jun tament d'Aiguamúrcia, d 'unes N o r m e s Subsidiàries de P l ane jament Urba ­nístic de l t e rme m u n i c i p a l de d i t a població, que comprèn e l b a r r i de Santes C r e u s , on e l P l a p r e v i s t té l a seva p r i n c i p a l incidència espe­c i a lmen t a l s encontorns de l mones t i r . Aquest a ssumpte h a mot i va t d iverses r eun ions de l Pa t r ona t així c o m l a presentació, p e r dues ve­gades d i ferents , davant l ' A jun tamen t d'Aiguamúrcia, d 'unes impugna­c ions a les c i tades N o r m e s Subsidiàries pe r creure- les les ives pe r a l 'aspecte urbanístic dels vo l t an ts de l mones t i r , aspecte que. e l Patro­na t v a c r eu r e amenaçat en e l cas que es dugués a l a pràctica l 'apro­vació de les N o r m e s i l'execució d 'un p l a urbanístic ca l ca t sobre aquestes Normes , a l t r a m e n t no p r o u adaptades a l que espec ia lment està p r e v i s t en e ls a r t i c l e s 17, 18 i 19 de l a v igent Ley del Suelo e s ta ta l , i sense e s ta r in fo rmades p e r l a Direcció G e n e r a l de l P a t r i m o n i Artís­t i c i C u l t u r a l , i , en e l seu cas , p e r l a corresponent Conse l l e r i a de l a Genera l i t a t de Ca ta lunya , sobretot t en int present que e l Pa t r ona t té l a facultat, i e l deure de v e t l l a r pe r l ' en to rn urbanístic de l mones t i r segons precepte de l s eu Reg lament . A l momen t d ' escr iure aquestes ra t l l e s e l Pa t r ona t descone ix l ' estat a c t u a l de l a tramitació de l 'ex­pedient d'aprovació de l e s repet ides No rmes Subsidiàries.

F i n a l m e n t , c a l r e m a r c a r que e l Pa t rona t h a con t rac ta t a compte s e u e ls serve is d 'un nou gu ia pe r a a companya r els nombrosos v i s i ­t an ts de l mones t i r , i s ' ha ocupat de les assegurances mèdico-farma-cèutiques i soc ia ls de l j a r d i n e r que a hores in t e rmi t en ts té c u r a de les pa r t s a ja rd inades de l mones t i r . E l n o u gu ia h a estat designat p e l Pa t r ona t pe r t en i r en compte l a p r o p e r a jubilació de l ' a c tua l gu ia , f unc i ona r i de l a Diputació P r o v i n c i a l , així c om de l ' amor t i t za ­ció d 'aquesta plaça, que s e m b l a t en i r p r e v i s t a l ' esmentat Organ isme p rov inc i a l .

J . I C A R T

456

crònica

R E C O R D A J A U M E R O S Q U E L L A S

E l d i a 7 de març de 1978 m o r i a a B a r c e l o n a J a u m e Rosque l l a s i A l e ssan , a l s v u i t a n t a a n y s , j a que h i h a v i a n a s c u t e l 7 de novembre de 1897. F o u u n poeta mo l t e s t imab le i u n pa t r i o t a d ' una g r an con­seqüència. Donà u n g ran i m p u l s a mol tes in i c i a t i v es des de l a direc­ció de l ' enyorada. «Ràdio Associació de Catalunya», que desbaratà l a g u e r r a c i v i l de l 1936. F o u u n g ran a m i c , afectuós, tot d ' una peça; sense rep lecs , a m b u n a l l u m i n o s a i s i n c e r a d ia fan i ta t .

D u r a n t e ls anys que segu i ren l a g ran catàstrofe ca ta lana , e l l m a n ­t en ia v i v a l a flameta de l a fe e n l a c landes t in i ta t . L a seva casa , aque l l a aco l l i do ra l l a r de les T r e s T o r r e s , m i g p inacoteca , m i g b ib l io teca , f ou s e u de mol tes r eun ions catacümbiques que a l imen ta r en , que no­d r i r e n , u n a p i l a d 'anhels de sobrevivència. D 'aque l les t robades a c a n Rosque l l as , d 'aquel ls ap lecs san t j o rd ians a unes quantes esglésies bar ­ce lonines , d 'aquel ls desde jun is c o m u n i t a r i s i d 'aquel ls d i na r s de ger­manda t n ' h a n de t en i r mo l t bon r eco rd , en t re e ls q u i e n c a r a a fo r tuna­dament v i v i m , personatges a c tua lmen t responsables e n e l govern autònom i enc imbe l l a t s a càrrecs polítics i a l l ideratge de p a r t i t s ca ­ta lans . S e m b l a que les catacümbiques reun ions protagonitzades per l ' a m i c Rosque l l a s f o r en u n bon l levat .

Però això, que c a l i a que fos r ecorda t , no esdevé l a raó d 'aquest esment . Perquè, a p a r t de les meritòries d iverses mot i vac i ons que l ' en f a n mere ixedor , nosa l t r es l i devem g ra t i tud específica p e l seu a j u t m o r a l i m a t e r i a l e l s p r i m e r s dies de l ' A r x i u Bibliogràfic de S a n ­tes C reus . Perquè, a r a que j a h a p r e s c r i t desgrac iadament l a seva prohibició — a l t r a m e n t , no e r a tampoc , cap^ secret pe ls cone ixedors dels p r i m e r s t emps de l ' A B S C — , s i l es r eun i ons soc ia ls s 'hav i en de cele­b r a r a l ' A u l a Cap i tu l a r , se ient e l públic a l s pedr issos , mercès p r i n c i ­pa lmen t a l ' a m i c Rosque l l as , s oc i nos t r e pro tec tor des dels p r i m e r s d ies , l ' ent i ta t pogué d i sposar de m i g cen tenar de magnífiques cad i r es que, enca ra a v u i , són u n a de les m i l l o r s coses de l s e u i n v e n t a r i .

457

A l t r a m e n t , Rosque l l as , a l s p r i m e r s t emps , vingué sov int a les nos­t r es festes i contribuí econòmicament més d 'una vegada a reforçar l a feble economia de l ' ent i ta t . Quan , e l 1950, commemoràvem c o m m i l l o r poguérem e l V I I I c en t enar i de l ' es tab l iment de l C i s t e r a Ca ­t a l u n y a , l ' a m i c Rosque l l a s organitzà i presidí u n a excursió d'intel·lec­tua l s i pa t r io tes que ce l ebraren u n a fes ta i l l u r d i sc re t ap lec a l p a l a u r e i a l de San tes C r e u s ; efemèrides que, p e r aque l l a discrecció, no f ou d ivu lgada ; n i menys , enca ra , e l s eu ve r i tab l e signi f icat. Però tots els que h i fórem, després de p rop de t r en ta anys , en s e r v e m gra­t ament e l r e co rd .

Que Déu hag i aco l l i t u n a m i c t a n en t ranyab lement di lecte c o m J a u m e Rosque l l a s . A m i c de mo l t s a m i c s ; home d 'una g r an dimensió co rd ia l . G r a n a m i c de San tes C r e u s i de l a n o s t r a ent i ta t .

E . F . C .

H O M E N A T G E A J O S E P V I R G I L I I SANTROMÀ

L a delegació t a r ragon ina de l'Òmnium C u l t u r a l , creà, aquest any , i p e r p r i m e r a vegada, u n p r e m i que titulà «Tarragoní f idel , 1978». S e m b l a que h i h a e l propòsit que aques ta distinció s igu i ad jud i cada els anys v inen t s . E l conse l l d i r e c t i u de l ' e smentada ent i ta t ho con­sultà a d 'a l t res ta r ragon ines i totes plegades conv ingueren en asse­n y a l a r u n cand idat . Aques t cand ida t f ou Josep V i r g i l i i Santromà, emèrit tipògraf d 'un l l a r g h i s t o r i a l p ro f ess iona l d 'una extraordinària exemp la r i t a t . No e r a aques ta l a f ace ta c e r cada ; però v a l a d i r que e l s e u ta r ragon isme exu l t an t d 'una l l a r ga v u i t a n t e n a d 'anys , t a n c l a r i nítid, e r a l l um inosamen t con t ra f o rmat p e r u n a singularíssima dia­fan i ta t pro fess iona l . D u r a n t l a F e s t a M a j o r de S a n t a T e c l a de T a r r a ­gona, e l se tembre passat , l i f ou l l i u r a t e l p r e m i , en t remig d'actes que r e s u l t a r e n mo l t b r i l l a n t s , a m b pa r l amen t s dels nos t res e s t ima ts soc is Josep M a r i a Recasens i Comes i E n r i c Olivé i Martínez.

L 'homena t j a t , — p e r n eficientíssim de l ' a c r ed i t ada indústria gràfica t a r ragon ina dels Succe s so r s de T o r r e s i V i r g i l i —és u n dels soc is més ant i cs de l a n o s t r a Soc ie tat . I s i c o m a tarragoní de soca-re l , benemèrit inqüestionable de l ' e s t imada T a r r a g o n a , no c a l que ens c a n s e m a enal t i r - lo , e s cau que l ' A B S C se s u m i j o i o sament a l 'home­natge. És b e n c l a r que t en i r u n número b a i x de soc i c o m e l s eu és u n a pa tent de fidelitat a l a n o s t r a tasca . Però això e n e l s eu cas , no s e r i a g r a n cosa . Perquè, v a l a dir-ho, e l p res t i g i de l a n o s t r a Soc ie tat , l a v o l ada de l nos t re Butlletí i mol tes a l t r e s coses de l ' A r x i u B ib l i o ­gràfic de San t e s C r e u s s ' han cu i t , o cond imenta t mol tes vegades a l a s a l a de ca ixes , a l cos ta t de l a linotípia, o senz i l l ament asseguts a l despatx , a m b l'experiència, s i n c e r a i a m i c a l , s empre c ons t ruc t i v a

458

— i això d u r a n t b en bé u n q u a r t de seg le— de l ' am i c Josep V i r g i l i i Santromà. C a l i a dir-ho.

I , p e r mo l t s a n y s !

E . F . C .

A S S E M B L E A G E N E R A L ORDINÀRIA 18 de j u n y de l 1978

MEMÒRIA D E L ' E X E R C I C I 1977 -1978

Després de l ' Assemb lea Gene ra l Ordinària de l ' E n t i t a t , ce lebrada e l d i a p r i m e r de ma i g de 1977, s ' i n i c i a va u n n o u c u r s acadèmic en aquest A r x i u . Comptan t a m b e l supo r t dels membres de l a J u n t a re­elegits i e ls nove l l ament nomenats en ocasió d 'aque l la Assemb lea , s'anà a l a preparació de les ac t i v i t a t s a r ea l i t za r , p a r t i c u l a r m e n t l a cele­bració de l a X X X I F e s t a A n u a l que s 'hav i a assenya la t p e r a l d i a 4 de setembre .

E l Conse l l D i r e c t i u f ou convocat en d iverses opor tun i ta ts i també l a comissió pe rmanen t ho h a fet a B a r c e l o n a i Santes C r e u s , pe r a t r a c t a r d i ve rs i t a t de temes que a fec taven d i r ec tament l a v i d a de l 'en­t i ta t . E n u n a de les esmentades r eun ions , s'adoptà l a decisió de comple ta r l ' a co rd de l a d a r r e r a Assemb l ea Gene ra l , d ' encunyar u n a meda l l a d 'homenatge a J a u m e I I e l J u s t , en escaure ' s e l 650è aniver­s a r i de l a s eva mor t . Aques ta m e d a l l a h a u r i a d'ésser des t inada a p r e m i a r persones que s 'hag in d is t ing i t pe r serve i s i col·laboracions espec ia ls a l a t asca de l ' A r x i u .

De l a X X X I F e s t a A n u a l ce l ebrada e l d i a 4 de se tembre podem d i r que, p e r mot i vac ions de sa lut , no f o u poss ib le de comptar , en l a r e f e r i da ocasió, a m b l a presència de l ' a rqueb isbe de T a r r a g o n a i pre­s ident de l Pa t r ona t , D r . Josep Pont i Go l . F o u u n a absència mo l t sent ida , t o ta vegada que, a l s d a r r e r s anys , s empre ens h a v i a acom­panya t en l a n o s t r a d iada . P e r aques ta circumstància celebrà l a m i s s a a l'església de l mones t i r e l mon j o de Poble t P . Agustí A l t i s en t . L'assistència de fidels f ou mo l t nombrosa . D i v e r sos passatges de l a celebració eucarística, v a n ésser acompanya ts a m b música v o c a l a càrrec de l a c o r a l E s p i n a v e s s a , de V a l l s .

. E n acabar l a m i s s a , es procedí a l a inauguració simbòlica de l a restauració de ls panteons r e i a l s , t o ta vegada que e l Pa t r ona t té acor-

è dada l a realització de les obres necessàries. E l v ice-pres ident de l Pa ­t ronat senyor J o a n Noguera i S a l o r t excusà l'assistència de l P res ident doctor Pont i Go l , i féu a n u n c i que en e l t e r m i n i d 'un any p o d r i a veure ' s r ea l i t zada aques ta necessària restauració.

Després, a l a plaça ex ter io r de l mones t i r , es procedí a l desco­b r i m e n t de l a p l a c a que h a v i a de n o m i n a r e l l loc , en endavant , c o m

459

a Plaça de J a u m e e l J u s t . E n féu o f r ena l 'a lca lde de San t es C r eus , senyor B a t i s t a . V a a c t u a r e l B a l l de B a s t o n s de l a Coopera t i va de V ivendes S a n t Pere i S a n t P a u , de T a r r a g o n a .

T o t seguit , a l a sa l a coneguda pe r D o r m i t o r i de l Monest i r , s ' in i ­c i a v a l a sessió acadèmica, so ta l a presidència de l senyor Pe r e Se r ra -m a l e r a i Cosp , qu i en n o m de l ' E n t i t a t p romoto ra , de l a q u a l és Pres ident , donà obe r tu ra a Tacte a m b u n impo r t an t pa r l ament . E s dedicà u n r e c o r d i homenatge a l senyor Pe re L l o r e t i Orde ix , qu i en v ida h a v i a estat p res ident de l p r i m e r Pa t r ona t de San t es C r eus . Glossà l a f igura d 'aquest g r a n benefactor e l senyor J o a q u i m I c a r t i L eon i l a , m e m b r e de l ' a c tua l Pa t rona t .

L a pa r t c e n t r a l de l 'acte h a v i a estat conf iada a l catedràtic d 'His­tòria i m e m b r e de l Senat , senyor J a u m e Sobrequés i Callicó, qu i oferí u n a imatge biogràfica de l r e i J a u m e I I e l J u s t . E l conferenciant destacà l a g r a n aportació d 'aquest m o n a r c a en favor de l mones t i r de Santes C r eus , on reposen les seves despul les .

Co inc id in t amb l a r ecen t creació de meda l l es commemora t i ves , v a n ser l l i u rades aquestes a l s dos conferenc iants i a ls f a m i l i a r s del senyor L l o r e t i Orde ix , e ls qua ls hav i en ass i s t i t a l 'acte. L ' A r x i u rebé u n r e t r a t a l ' o l i a m b l'efígie de l benefactor , o f r ena de l a família, que passava a e n r i q u i r e l p a t r i m o n i artístic i històric de l ' E n t i t a t .

L a c loenda fou a càrrec de l v ice-president de l Pa t r ona t senyor J o a n Noguera i Sa l o r t , e l q u a l llegí unes l l e t res d'adhesió de l 'arque­b isbe doctor Pon t i Go l , m o l t express ives i entus ias tes e n favor de l a t a sca de l ' A r x i u .

E n a caba r l 'acte, s'oferí u n in te ressant concer t v o ca l a càrrec de l a C o r a l E s p i n a v e s s a , de V a l l s . L'actuació dels can ta i r es va l l encs f ou r e l l e vant i l ' aud i t o r i seguí a m b f o r t a atenció totes les intepreta-e ions que s 'hav ien p rog ramat . U n aud i t o r i entre e l q u a l es t r obava u n a i m p o r t a n t representació de l a c u l t u r a ca ta lana . E l s d i r ec to rs de l a C o r a l senyors Josep P a s c u a l i Modest So ler , v a n ésser f e l i c i ta ts pe l P res ident i a l t r es m e m b r e s de l Conse l l D i r e c t i u . C a l de i xa r cons­tància que l a seva col·laboració a l a F e s t a de l ' A r x i u f ou de l tot des­in teressada .

Després de l t r ad i c i ona l d i n a r de germanor , enca ra tingué l l oc u n a audició de sardanes a càrrec de l a Cob la C o m t a l de Ba lague r , a l a plaça de S a n t B e r n a t Calbó.

T o t i que l ' A r x i u no h a pa r t i c i pa t d 'una m a n e r a d i r e c ta e n l a seva realització, c a l de i xa r constància del I I I C i c l e de Concer ts que e l r ec to r de l a parròquia mossèn C lemente v a p r e p a r a r pe r a l a t emporada d 'es t iu , en ocasió de les ce lebrac ions d ' an i v e r sa r i de l a m o r t de J a u m e I I . V a n ésser concer ts a càrrec d'autèntics professio­n a l s i n s t rumen t i s t e s i g rups de cantants , que p r op i c i a r en l ' e s tada de nombrosos v i s i t an ts a l mones t i r .

U n a a l t r a ac t i v i t a t de ca i r e c u l t u r a l que c a l esmentar , és l 'expo­sició monogràfica de p i n t u r a de Santes C r e u s , que presentà a l a

460

G a l e r i a d 'Ar t S y r a , de B a r c e l o n a , e l p in t o r santsenc J o a n Roé. F o u d u r a n t els p r i m e r s dies de desembre de 1977. L ' o b r a d 'ambient san -tescreuí d 'aquest a r t i s t a tingué e l mèrit d ' incorporar p e r u n s quants dies d ins e l c o r de B a r c e l o n a , l a inconfus ib le imatge i e ls va l o r s estètics de Santes C r eus .

E l d i a 22 de gener de 1978 h i hagué reunió genera l de J u n t a a l a b ib l io teca de l mones t i r . S ' h i t r a c t a r e n impo r t an t s pun ts sobre l 'or­ganització i n t e r n a i e x t e rna de l ' ent i ta t . S'exposà e l propòsit d 'o fer i r

1 u n a tanda d 'actes de divulgació a l a loca l i ta t de Grano l l e r s , a m b l'exposició de l l i b r es , documents , peces de m u s e u , pro j ecc ions i con­ferències. També s'estudià l a poss ib i l i t a t de c o m m e m o r a r e l 25 an i ­v e r s a r i de l 'Assemblea C o m a r c a l d 'Es tud i o sos que s ' ha v i a ce lebrat a Santes C r e u s e l d i a 31 de m a i g de l 1953.

L a preparació de là f es ta de l ' A r x i u pe r aquest any 1978, f ou u n a l t r e pun t dels temes a d i s cu t i r , assenyalant-se les bases pe r a l a preparació de l p r o g rama que p o d r i a configurar-se, a m b l a c l a u s u r a de l ' any de J a u m e I I e l J u s t i també u n a evocació de l 'abat Pere Alegre, o r i g ina r i de Manresa , e l q u a l h a v i a instituït l 'orde de Montesa l ' any 1319. E n els in f o rmes que es v a n sol·licitar respecte a aquest abat es des taca que f ou l ' i n i c i ador de l ' a c tua l c l aus t r e , bona p a r t de l q u a l es construí en e l seu temps.

També f ou reco l l i t u n o fer iment de l m e m b r e de l a J u n t a senyor Aragonès V i r g i l i , per a su f ragar les despeses que pot ocas ionar l a retolació dels c a r r e r s de Santes C r eus en l l engua ca ta lana . S'acceptà l 'o fer iment , adoptant-se l ' a co rd d 'of ic iar a l ' A l ca ld i a de l poble, pro­posant d iversos noms .

E n c a r a e l d i a 12 de març es reuní l a P e rmanen t pe r a seguir perf i­l an t d iversos aspectes que es r e l ac i onen a m b tot e l t r a c t a t en l 'an­t e r i o r J u n t a D i r e c t i v a .

E n e l moment de c l oure aquesta Memòria, s ' es tan rea l i t zant ges­t i ons prop de l D r . Josep M a r i a Gaso l , prevere , d i rec tor de l ' A r x i u Històric i c r o n i s t a de l a c iu ta t de M a n r e s a , q u i poss ib lement p ronun­ciarà e l d i s c u r s acadèmic d u r a n t l a p r ope ra f es ta de l ' A r x i u , que, c o m s 'ha di t , v o l dedicar-se à l ' abat Pe r e Alegre. També es pot de i xa r constància que es r ea l i t z en gestions p e r t a l d 'aconseguir l a presència de l'Orfeó Manresà.

L'edició de l Butlletí de l ' A r x i u v a guanyant temps a l temps, a m b el propòsit de r egu la r i t za r l a seva publicació d 'acord a m b les dates en què es f a a m a n s dels nos t res assoc ia ts .

k E n e l c u r s de l ' e x e r c i c i de què f em memòria, h a n estat d iversos e ls assoc ia ts que h a n pa r t i c i pa t en conferències celebrades a d iversos indre ts de l país, que h a n pub l i ca t t r eba l l s i h a n pa r t i c i pa t en con­gressos i assemblees a m b in te ressants comunicac ions .

C a l d i r també que no h a estat m a s s a pos i t i v a enguany l a col·la­boració de l a p r e m s a ca ta lana en l a divulgació dels aspectes de l mo-

461

nes t i r , n i tampoc de l a v i d a de l a n o s t r a ent i tat . Po tser hag i estat mo t i va t per l a dedicació que l a p r e m s a o fere ix a l s temes polítics, que l i h a res ta t espa i pe r a les atenc ions c u l t u r a l s de les comarques .

Això és tot.

San tes C r eus , 18 de j u n y de 1978. J o a n V E N T U R A I S O L É

J U N T A D E L ' A R X I U B IBL IOGRÀFIC D E S A N T E S C R E U S E L E G I D A E L 18 D E J U N Y D E 1978

Pres ident V ice-pres ident p r i m e r V ice-pres ident segon S e c r e t a r i G e n e r a l T r e s o r e r Comptador S e c r e t a r i de J u n t a V ice -secre tar i de J u n t a V o c a l p r i m e r V o c a l segon V o c a l t e rce r V o c a l qua r t V o c a l cinquè V o c a l sisè V o c a l setè V o c a l vuitè V o c a l novè V o c a l desè V o c a l onzè V o c a l dotzè V o c a l tretzè

Pere S E R R A M A L E R A I C O S P B o n a v e n t u r a I C A R T I P O N S J o a n V E N T U R A I S O L É X a v i e r F O R T I B U F I L L Mique l F O R T I B U F I L L J o a q u i m JORDÀ I V I D A L Victòria MÓRA I P O U S Al fons J O R R O i VALDÉS H u m b e r t P R A T F r a n c e s c F E R R A N I CANELA Josep M O L A S I R U P E L O J o r d i C U N I L L E R A I G U S T E M S Eufemià F O R T I C O G U L M a n u e l MUNDÓ I M A R C E T J o a n - F e r r a n CABESTANY I F O R T J a u m e S O L É I MAGRINYÀ J a u m e SOBREQUÉS I C A L L I C Ò J o a n F E R R A N I C A N E L A Anton i CAVALLÉ I M A R E S M E Montse r ra t SANDOVAL I S À R R I A S J o s e p a CARDÓ I S O L E R

E D U A R D J U N Y E N T , I N M E M O R I A M

E l D r . J u n y e n t h a c los e l d a r r e r capítol de l a seva v i da . E l q u i fins a r a h a v i a escorco l la t i es tud ia t tots e ls a r x i u s i m o n u m e n t s de l nos t r e país s 'ha apagat p e r a l a t e r r a i h a de ixa t e ls a m i c s i de ixebles per a n a r a f r u i r de l Déu i n t e m p o r a l i e te rn . F o u l a v e s p r a d a de l proppassat 20 de novembre de 1978.

E l D r . J u n y e n t , n a t a V i c e l 1901, s ' hav i a f o rmat a l S e m i n a r i v i -

462

gatà (1913-1926) en es t re t contacte a m b M n . Josep Gud i o l i l ' equip de l M u s e u E p i s c o p a l i h a v i a pres vo l ada in t e rnac i ona l pe ls seus es tud is a l Pont i f i c i I n s t i t u t d 'Arqueologia C r i s t i a n a de R o m a (1926-1930) i pe l s eu mestra tge en e l m a t e i x I n s t i t u t (1937-1941). Però f ou e l r e c l a m de V i c , o n h a v i a ac tuat j a c o m a conservador de l M u s e u E p i s c o p a l , i a r x i v e r de l a c iu ta t , ent re 1931 i 1936^ e l que v a fer- l i abandonar u n a b r i l l a n t c a r r e r a a R o m a pe r a c e n t r a r l a r e s t a de l a seva v ida a l ' e s tud i de l a c iu ta t i de l a diòcesi de V i c i dels monumen t s cata­l ans , en espec ia l e ls romànics.

Arqueòleg i h i s to r i ador , e l D r . J u n y e n t h a v i a en r i qu i t e ls dos c a m p s de l s eu saber a m b l a fusió de dades i experiències pouades d 'amb­dues d i sc ip l ines . E v i t a v a les exagerac ions de ce r t s t rac tad is tes de l ' a r t català a m b l a precisió documen ta l sobre cada m o n u m e n t estu­diat , i a l a vegada donava a les pedres l'alè v i t a l de les persones i ins t i tuc i ons que les h a v i e n bast ides . A q u e s t a és l a p r i n c i p a l or ig ina­l i t a t de l ' ob ra de l D r . J u n y e n t , p a l e s a en múltiples t r eba l l s i confe­rències i sobretot en l a t r i l og ia sobre e l romànic i pre-romànic català, f o rmada pe ls dos v o l u m s de l a Catalunya romànica i en e l tercer , en p r e m s a , sobre e l pre-romànic.

H a m o r t de ixant dues obres i m p o r t a n t s en p r e m s a : El Diploma-tari de l'Abat Òliba i u n es tud i sobre l ' a r q u i t e c t u r a ca t a l ana d 'abans de l romànic, i haven t v i s t aparèixer, e n e l t emps de l a s eva m a l a l t i a , El Monestir de Santa Maria de Ripoll (1973), El Monestir de Sant Joan de les Abadesses (1976) i La Ciutat de Vic i la seva història (1976). E l 1977 e r a nomenat m e m b r e de l a Pontifícia Comissió d'Ar­queologia Sag rada de R o m a , i e l 1978, doctor honor is c a u s a de l a F a c u l t a t de Teo log ia de B a r c e l o n a .

E l D r . J u n y e n t e ra , no so lament u n dels soc is més ant i cs de l a n o s t r a E n t i t a t , sinó u n dels més benemèrits. R e c o r d e m com, en e l s p r i m e r s anys , q u a n l ' A r x i u necess i t ava tan t d 'un supor t que v i ta-litzés les seves asp i rac i ons , i a desgrat de l a modèstia de l a n o s t r a convocatòria, honorà u n dels nos t res concursos d'història — e l de l ' any 1950— sobre e l t e m a r i santescreuí a m b e l densíssim D ip loma-t a r i de san t B e r n a t Calbó, abat de San t e s C r e u s i b isbe de V i c , que, na tu ra lmen t , f ou guardonat a m b e l p r e m i ofert , i que publicà pu lc ra ­men t l a meritòria ent i ta t «Associació d ' E s t u d i s Reusencs», l ' any 1956.

Aquest fet e l vinculà en t ranyab l ement a Santes C r e u s . Reco rdem que l ' any 1953 —enguany se n ' h a comp l e r t e l vint-i-cinquè aniver­s a r i — , es desplaçà expressament des de V i c pe r a s s i s t i r a l a Segona Assemb lea d 'Es tud iosos de les comarques ca ta lanes , a m b u n esforç mo l t d 'agra i r t a l c o m l l avo rs es taven les v i es de comunicació. Mos­sèn J u n y e n t es dolgué de l v iatge, que l i f ou pesat : però r e co rdem que, en aque l l a t ranscendenta l Assemb lea , les seves re i te rades i l l u ­minoses in t e rvenc ions ac r ed i t a r en encomiàsticament e l prof i t de l a s e va presència. E l l ho proclamà: •—Santes C r e u s v a l aquest esforç—

463

v a d i r , sense pre tendre m i n i m i t z a r gens e ls ambic iosos fins de 1 'As­semblea . D ' aque l l v iatge se 'n posà m a l a l t . A l cap de v u i t d ies , enca ra e r a a l l l i t , q u a n l'anàrem a veure . I q u a n ens lamentàrem que e l v iatge a l nos t re mones t i r l i hagués provoca t l a c r i s i , tornà a d i r : — S a n t e s C r e u s s'ho v a l .

Gràcies, D r . J u n y e n t ! Gràcies per l a v o s t r a conseqüència i l a v o s t r a es t ima . L ' A r x i u Bibliogràfic de Santes C r e u s recordarà sempre els sent i ts mots a m b què excusàreu l a v o s t r a presència quan , l 'any 1976 dedicàrem l a n o s t r a f es ta a n u a l a sant B e r n a t Calbó. J a estàveu ma la l t , de l a m a l u r a que us h a fet fonedís d 'entre nosa l t res . L l o a t s i a Déu, que fo ren les da r r e r e s pa rau l es que ens d iuen que p ronun­ciàreu moments abans de deixar-nos.

E . F . C .

P R I M E R A S E T M A N A N A C I O N A L D E C A N T GREGORIÀ (6 -10 de se tembre de 1978)

A més a més dels concer ts , que h a n donat n o m i prest ig i a San tes C r eus , i que des de f a u n s quan ts anys i a m b èxit c r e i xen t organi tza e l r ec to r de l a parròquia mossèn Emilià C lemente , enguany s 'ha ce­l ebra t a l nos t re mones t i r aques ta P r i m e r a S e t m a n a Nac i ona l de C a n t Gregorià. És ben cer t que l'esforç de l s eu organi tzador es camuf l a s empre a l ' empar d ' ins t i tuc ions i col·laboracions; que, na tu ra lmen t , h i deuen fer que lcom. Però s e m b l a més ve r i t a t que e l seny orde­nador , a judat d 'una tenac i ta t invenc ib l e de mossèn Emilià, és qu i , màgicament h a ideat , ordenat , impu l sa t i aconseguit els concer ts de San t e s C r eus , i l a S e t m a n a de l a q u a l p a r l e m . C a l i a dir-ho.

Aques t curse t teòrico-pràctic f ou presentat a m b u n a c e r t a ambició concre ta , e ls ob ject ius de l a q u a l e r en r e cupe ra r p e r a l a n o s t r a cu l ­t u r a e l C a n t Gregorià que h a es ta t p a t r i m o n i bàsic a Occ ident ; d i fondre i fer conèixer e l C a n t Gregorià; i , t anmate ix , i n i c i a r en l a tècnica gregor iana. E l p r o g r a m a de l curse t , o de l a se tmana , s'ho pro­posava a m b lliçons sobre l ' e s c r i p t u r a m u s i c a l , l a paleograf ia, l a lec­t u r a , l a moda l i ta t , l a rítmica, l a quironímia, l'estilística, les fo rmes mus i ca l s i l a història de l C a n t Gregorià. T o t això a pro f essar pe r mes t r e s de t an ta categor ia , àdhuc in t e rnac i ona l , c o m I s m a e l Fernàn-dez de l a Cues ta , musicòleg excepc iona lment espec ia l i t zat en e l C a n t Gregorià; S a m u e l Rub i o , agustí de l ' E s c o r i a l , catedràtic de Musico­logia de l Conse r va t o r i S u p e r i o r de Música de M a d r i d ; F r a n c i s c o L a r a , mon jo benedictí de S i l o s , espec ia l i s ta en C a n t Gregorià; i Josep G i l i R i b a s , o rgan is ta de l a Ca t ed ra l de Ta r r agona .

E l s se tmanis tes , procedents de les més va r i ades zones de l a geo­graf ia pen insu la r , constituïren així ma t e i x u n ve r i t ab l e mosa i c a tesa l l u r condició pro f ess iona l : des de s imp les a fecc ionats a l a música en genera l i a l C a n t Gregorià, passan t pels estudiosos, fins a r r i b a r

464

a pro fess iona ls d i r ec to rs de con jun ts voca ls , a lgun d 'e l ls de n i v e l l artístic mo l t cons iderab le i de p res t i g i mo l t b e n guanyat . Això com­portà que e l prof i t de l a s e tmana o cu r s e t també fos d i v e r s , enca ra que s empre mo l t pos i t iu .

C o m u n parèntesi a les denses sess ions lect ives , a base d 'una sín­tes i mag i s t r a l , de col·loqui, d 'assa ig c o r a l , d 'audic ions m u s i c a l s (és a d i r , d 'una per fec ta s imb ios i teòrico-pràctica); e l d ivendres d i a 8 s'or­ganitzà u n a excursió històrico-cultural que seguí l ' i t i n e r a r i : ^ S c a l a De i , on els se tmanis tes i m p r o v i s a r e n e l cant d 'unes compos ic ions gre­gor ianes que f o ren captades i d i foses pe r l a ràdio i l a televisió. (D i ­guem; de passada que de S c a l a De i p rocede ixen — s e r v a t s a Barcer l ona — f r a g m e n t s de música gregor iana mo l t notab les ; aquest fet exp l i ca e l que e ls se tmanis tes s ' av inguess in a v i s i t a r les runes de l a impor tan t ca r t o i xa , on fo ren r ebu ts i atesos i obsequiats pe ls ac tua l s p rop i e ta r i s dels t e r renys que se rven e n c a r a p r e c l a r s vest ig is de l mo­nes t i r . ) De S c a l a De i s'anà a v i s i t a r S i u r a n a de P rades ; h o m dinà a P rades , i a l a t a rda , després d 'una ràpida v i s i t a a l mones t i r de Poble t —atesos per l a comun i ta t c i s t e r c e n c a — , e ls se tmanis tes ass is ­t i r en a les vespres monaca l s i t o r n a r e n a San tes C r eus .

E l d iumenge, d i a 10, es clogué e l c u r s e t a m b u n a m i s s a concele-b r a d a , il·lustrada amb d iverses compos ic ions ordinàries de l a m i s s a cantades pels se tmanis tes ; u n a de t inguda v i s i t a exp l i cada de les de­pendències de l mones t i r de San tes C r e u s , i a l c apa l t a rd , a m b u n con­c e r t m i x t a l'església de l mones t i r , a l q u a l a s s i s t i r en e ls se tmanis tes , i també e l senyor arqueb isbe de T a r r a g o n a D r . Pont i G o l , membres de l Pa t r ona t i d i r ec t ius de l ' A B S C ; S ' h i desenrotllà u n r e c i t a l de peces seleccionades de Can t Gregorià, cantades per u n grup de sacerdots de l ' a rqueb isbat de T a r r a g o n a d i r i g i t s pe r mossèn Magí Sabaté. F o u u n a p r i m e r a p a r t concer t i s ta mo l t a sso l i da i agradosa, a m a r a d a de mèrit i força aconseguida: hp r e m a r q u e m perquè l a b e n l l a rga qu in ­zena de cantadors s 'hagueren de desplaçar dels l locs més d iversos de l ' a rqueb isbat , a m b l a d i f icul tat enorme que compor t a l 'assa ig esporàdic i c i r c u m s t a n c i a l , ben apropat a u n a improvisació, p e r a r e c i t a r melod ies co ra l s , l ' a jus t de les qua ls només és per fect ib le e n u n a r e i t e r a t i v a dedicació, d 'escola. E l públic premià generosament aquest esforç, u n a m e n a d 'aventura , t a n decorosament asso l ida a n i v e l l artístic.

L a segona p a r t de l concer t f ou polifònica, a càrrec de l co r «Al·le­luia» de Ta r ragona . S o t a l a b a t u t a de Jose f a Roselló — i també de mossèn M i q u e l Barberà, s ec r e ta r i genera l de l ' a rqueb isbat — desgra-

i nà unes compos ic ions de p r o u interès, i cantades a m b encomiab le perfecció. Interès emot i vament p u j a t de to, perquè l a d a r r e r a com­posició e r a d 'homenatge a l c a rdena l V i d a l i B a r r a q u e r — t o t e l con­ce r t l i a n a v a dedicat , p r e c i s a m e n t — a m b l l e t r a de l ' a c tua l b isbe de Menorca , An ton i Deig.

F o u u n digne colofó de l a S e t m a n a .

465

U N P R E C E D E N T P E R A R E C O B R A R E L P R I O R A T ?

R e t a l l e m d 'una publicació periòdica: «Ha estat dec l a rada d 'u t i l i ta t pública l'expropiació forçosa i ad­

quisició subsegüent de l ' anomenat P a l a u p r i o r a l de V i l a b e r t r a n (A l t Empordà) .

E l c on jun t monumen ta l , constituït de l temple , l a to r re , e l c l aus t r e , e l p a l a u p r i o r a l i les dependències de l'església col·legiata de S a n t a M a r i a de V i l a b e r t r a n , v a ésser dec la ra t m o n u m e n t històrico-artístic nac i ona l p e r u n a r e i a l o rd re de l 'onze de novembre de 1930.

E l s ac tua l s p rop i e ta r i s de l con jun t no h i h a n fet les obres de con­solidació necessàries per a l a conservació, i e l s e u deplorable aban­donament h a aconse l la t l'adquisició forçosa d'aquest immob l e , que passarà així a augmentar e l p a t r i m o n i històrico-artístic de l ' E s t a t . D'aquí h a v ingut l a promulgació d ' una ordre de l M i n i s t e r i de C u l t u r a de 10 de m a i g de 1978 que p u b l i c a e l B . 0 . E . de l 19 de j u l i o l .

No ens r e s t a sinó afegir que espe rem que aquest con jun t , j u n t a ­men t a m b l a r e s t a de l p a t r i m o n i històrico-artístic de l ' E s t a t a Ca ta ­l u n y a , pugu i ésser t r ans f e r i t a v i a t a l a Genera l i t a t pe r a l a seva administració.»

També nosa l t res voldríem que l a Genera l i t a t tingués a t r i buc i ons per a reso ldre , d 'una vegada pe r a sempre , l a vergonyosa situació de l P r i o r a t de San tes C r e u s , l a prop ie ta t de l qua l , f ou c o m p r a d a a l ' E s t a t a m b engany, o, a lmenys s u b o r n .

I m m e d i a t a m e n t , l a Comissió de Monuments de T a r r a g o n a maldà per r e cupe ra r aquest cos d'edi f ic i ficat d ins e ls àmbits monumen ta l s de l mones t i r , a m b resu l ta t negat iu . H i h a ma lda t , pe r tots e ls proce­d iments amis tosos imag inab les , sense poder-ne t r eu r e m a i r es . I això f a j a cent t renta-c inc anys que d u r a , i s e m b l a que j a n ' h i h a u r i a p r o u .

No c r e i em que l ' a c tua l p r op i e t a r i t ingu i ga i res ganes d ' a r r a n j a r l 'edi f ic i , que j a f a anys que comença a desdir . P e r començar, l i c a l d r i a l a desqualificació d 'hab i tab i l i ta t . I de seguida, seguir u n proce­d imen t r e so lu to r i d 'aquest I N R I que Santes C r e u s h a hagut de p o r t a r tants anys , sempre , p e r ve rgonya de q u i l'instituí; i de qu i , podent, no h a fet a r r i b a r les coses a les seves dar r e r es conseqüències, que l i h a u r i e n l l evat .

Vegem s i l ' exemple de V i l a b e r t r a n pot s e r v i r de precedent . D iguem que V i l a b e r t r a n no és u n m o n u m e n t es t rany a Santes C r e u s , ans l i \ està en t ranyab lement un i t . R e c o r d e m que, l a t a rdo r de 1295, a V i l a ­b e r t r a n s ' u n i r e n en m a t r i m o n i e ls r e i s J a u m e I I e l J u s t i B l a n c a d 'An jou, m a t r i m o n i que e ls retingué j u n t s enca ra no qu inze a n y s , perquè l a r e i na , m o r t a e l 1310, l'esperà a l s eu en t e r rament de San tes C r e u s fins que e l 1327 h i f ou por ta t e l r e i . I des de l l a vo r s , j a f a s i s

466

segles i m i g , c ompar t e i x en u n dels mauso l eus de l c r eue r de l a n o s t r a església ma j o r .

E . F . C .

E L Q U A R T C I C L E D E C O N C E R T S D E S A N T E S C R E U S . E S T I U D E 1978

Prosseguint l a brillantíssima trajectòria i n i c i ada j a f a t res anys , l ' anomenada O b r a C u l t u r a l San tes C r e u s , i m p u l s a d a pe r l 'ecònom de l a parròquia Emilià Clemente , h a ce lebrat , d u r a n t l ' e s t iu de 1978, e l qua r t dels c ic les de concer ts . Aques ta vegada, les col·laboracions h a n estat assumides pe r l a Direcció G e n e r a l de Música de l M i n i s t e r i de C u l t u r a , p e r l a Diputació de T a r r a g o n a , pe l Pa t r ona t de l Mones t i r i pe r l a C a i x a de Pens ions per a l a V e l l e s a i d ' E s t a l v i de C a t a l u n y a i B a l e a r s . E l s n o u concer ts de l c i c l e es desenvo luparen de l a m a n e r a següent:

l r . D i ssab te , 1 de j u l i o l . Coral Sant Jordi, so ta l a direcció d 'Or io l Mar to r e l l . Po l i f on ia madr i ga l e sca de l R e n a i x e m e n t (obres de H e i n r i c h I s a a c , F r a n c i s c o G u e r r e r o , B a r t o m e u Càrceres, Ma t eu F l e t x a , J o a n B r u d i e u , J o h n Wi lbye , Monteve rd i i Clément J a n e q u i n ) i cançons t rad i c i ona l s ca ta lanes en ha rmon i t zac i ons modernes dels mes t r es més reputa ts .

2n . D iumenge , 9 de j u l i o l . Solistes de Catalunya, so ta l a direcció de X a v i e r Güell. S e r ena t a pe r a cordes , op. 48, de T x a i k o v s k i , i Sere­n a t a p e r a cordes , op. 22, de D v o r a k .

3r . D iumenge , 15 de j u l i o l . Quartet Numen. Quar te t núm. 1 e n r e menor , de J . C . A r r i a g a ; i Quartet -satz op. pòstum, i Quar t e t pòstum en r e meno r « La m o r t i l a donzella», de Schube r t .

4t . D issabte , 22 de j u l i o l . The Scholars de L o n d r e s . Música s a c r a ang lesa dels segles X V a X V I I , de d i ve rsos au to r s ; música s a c r a i ta ­l i a n a dels segles X V I - X V I I , de d iversos autors també; i cançons fo lk in te rnac iona ls .

5è. D issabte , 29 de j u l i o l . Orquestra Catalana de Cambra, a m b N i -c a n o r Zaba le ta , s o l i s t a d 'a rpa , i S a l v a d o r Gratacòs, so l i s ta de f lauta. Concer to grosso núm. 6 en so l menor , i Concer t en do ma j o r , K . W. 299 p e r a f lauta i a r p a , i D i v e r t imen t e n f a ma j o r , de Mozar t .

6è. D issabte , 5 d'agost. Radu Aldulescu i Àngel Soler, v io lonce l i p iano, respec t i vament . Sonates núms. 7 en l a menor , 8 en m i bemo l l m a j o r i 9 en s o l menor , de V i v a l d i ; S o n a t a «Arpegione» de S c h u b e r t ;

fí i «Chant d'Espagne» de J . N i n . 7è. D issabte , 12 d'agost. Trio Ciutat de Barcelona, a m b Josep-M.

A lp is te , violí, Àngel So le r , p iano , i Pe re B u s q u e t s , v io lonce l , i l a co l -laboració de Sa l vado r Gratacòs, flauta, J o s ep Munoz , g u i t a r r a , i Josep Casasús, v i o l a . S o n a t a en l a meno r pe r a f lauta i g u i t a r r a , de Loe i l l e t ; S o n a t a núm. 7 en f a m a j o r K . 376 per a f lauta i p iano , i T r i o núm. 5

467

e n so l m a j o r pe r a violí, v i o lonce l i p iano , de Mozar t ; S o n a t i n a núm. 1 per a violí i p iano , i Quar te t per a f lauta, gu i t a r r a , v i o l a i v io lonce l , de Schube r t .

8è. D issabte , 26 d'agost. Gonçal Comellas i M. Glòria Vilapuig, violí i p iano , r espec t i vament . S o n a t a núm. 2 en l a ma j o r , i «Cha-conne» per a violí so l , de B a c h ; S o n a t a K . 481 e n m i bemo l l ma jo r , de Mozar t ; i S ona ta núm. 1 0 e n so l ma jo r , de Bee thoven .

9è. D issabte , 2 de setembre . Trio Bàrtok, a m b M . C a r m e Poch , p iano, Pere S e r r a , violí i v i o l a , i M i q u e l Gaspà, c la r ine t . T r i o en r e m a j o r per a p iano , violí i fagot, de H a y d n ; sonata núm. 4 en l a m e n o r pe r a violí i p iano , de Bee thoven ; T r i o en m i bemo l l m a j o r K . 498 per a p iano , c l a r ine t i v i o l a , de Mozar t ; Phantasiestücke op. 73 pe r a c l a r ine t i p iano , de S c h u m a n n ; i T r i o (1948) p e r a p iano , v i o l a i c l a ­r ine t , de S m i t h .

T o t s e ls concer ts s 'han ce lebrat a u n qua r t d'onze de l vespre , a l'església m a j o r o a l do rm i t o r i , segons els casos . L a m i t j a n a d 'ass is­tència h i f ou es t imada en unes set-centes persones pe r concer t , i c a l assenya la r c o m l a m a j o r assistència s'escaigué en els concer ts p r i ­me r , qua r t i cinquè. E l r e su l t a t , a pa r e r dels organi tzadors , superà de mo l t e l dels anys an t e r i o r s , i f a pensar en u n a necessària rees t ruc­turació quant a qua l i ta t i quant i t a t dels intèrprets i de les obres, que serà u n fet de c a r a a l cinquè c ic l e , a ce l ebrar en 1979.

E l p romotor dels c ic les , mossèn Clemente , m a l a u r a d a m e n t només pogué ass i s t i r a l s dos d a r r e r s concer ts i , encara , a l penúltim, gairebé d'incògnit, a c a u s a d 'una intervenció quirúrgica que e l retingué con­va lescent du ran t tot l ' e s t iu . S u p e r a d a a f o r tunadament l a c r i s i , Emilià C lemente j a pogué e m p a l m a r l i t e ra lmen t l a c l a u s u r a de l c ic le de concer ts a m b l a S e t m a n a de Can t Gregorià que és r essenyada en u n a l t r e l loc .

C o m a ls anys an te r i o rs , l 'Ob ra C u l t u r a l Santes C r e u s edità, pe r a l s concer ts d 'enguany, u n opusc le de 44 pàgines, be l l ament imprès i il·lustrat que, a més de l p r o g r a m a deta l la t dels concer ts conté textos d'Emilià Clemente , Josep Pont i Go l , Josep Clúa i Eufemià F o r t i Cogul , i comentar i s sobre so l is tes i c on jun ts a càrrec de Mon t s e r r a t Albet i Josep Casanovas , crítics m u s i c a l s . P e r a c adascun dels con­cer ts h o m edità, també, els corresponents programes de mà, igual ­ment dignes i útils.

P e r a l ' any v inent , en què els C ic l es de Concer ts a r r i b a r a n a l l u r c inquena edició, és de p reveure u n a r e l a t i v a n o v a orientació, c o m dèiem, i u n a adequació en e l t emps que no e ls f a c i co inc id i r , c o m i s'escaigué en e l I V C ic l e , amb els f es t i va ls de música de C a m b r i l s i V i la -seca-Sa lou. Tanma t e i x , l ' empenta dels concer ts de San t es C r e u s s emb la de f in i t ivament conso l idada i és des igni de l 'ecònom Emilià C lemente d ' inst i tuc iona l i t zar - los mínimament p e r t a l d 'assegurar-ne l a continuïtat per damunt de contingències h u m a n e s sempre poss ib les .

468

L A X X X I I F E S T A A N U A L D E L ' A R X I U

S e celebrà, c o m j a e r a p rev i s t , e l d i a 3 de se tembre dé 1978, p res i ­d ida , c o m j a és c o s t u m a l s d a r r e r s anys , p e l D r . Josep Pont i G o l , a rqueb isbe de T a r r a g o n a i p res ident de l Pa t r ona t de San tes C r e u s . A l 'acte acadèmic, ce lebrat a l D o r m i t o r i de l mones t i r , s ' h i aplegà més de m i g m i l e r de persones , l a q u a l c o s a r epresen ta u n a co ta altís­s i m a e n comparació a m b d 'a l t res anys . L a f es ta tingué c o m a m o t i u p r i n c i p a l l a c l a u s u r a dels actes c o m m e m o r a t i u s de l 650è an i v e r sa r i de l a m o r t de l r e i J a u m e I I e l J u s t , que j a f o r en in i c i a t s l ' any passa t a m b m o t i u , també, de l a n o s t r a f es ta a n u a l . A m b aquest m o t i u , el D r . Anton i -M. Aragó i Cabanyas , so tsd i rec tor de l ' A r x i u de l a Corona d'Aragó i m e m b r e de l Pa t r ona t de l m o n e s t i r de San tes C r e u s , pro­nuncià u n a conferència sobre e l Perfil espiritual de Jaume II, b r i l l a n t elaboració què sorprengué t o thom tan t p e r l ' amen i ta t d 'Un t e m a ge­ne ra lmen t àrid c o m pe r l ' en focament abso lu tament a l l u n y a t dels tòpics més co r r en ts e n aques ta m e n a d 'evocacions.

C o m que u n a de les p e c e s - c l a u de l'expansió m o n u m e n t a l de San t e s C r e u s d u r a n t e l regnat de l r e i J a u m e e l J u s t h a v i a estat l ' abat Pe r e Alegre, n a t u r a l de Manre sa , h o m h a v i a encarregat a l ' a r ­x i v e r i c r o n i s t a d 'aque l la c iu ta t , D r . Josep-M. G a s o l i A lmendros , que elaborés u n es tud i sobre Pere Alegre, abat de Santes Creus, que llegí l'aütor m a t e i x a l a sessió acadèmica. És u n t r e b a l l mo l t docu­menta t , que a p o r t a mol tes dades noves i in te ressants sobre e l perso­natge, g r an a m i c que f o u de J a u m e I I i i m p u l s o r dec id i t de les g rans cons t rucc i ons monumenta l s de l mones t i r . L a c a p i t a l de l a c o m a r c a de l Bages contribuí, així, a l a c l a u s u r a de l ' any j u b i l a r de l 650è niver-s a r i de l a m o r t de l r e i ; l ' a lca lde de l a c iu t a t h i f ou representa t p e l senyor J o r d i B a d i a , que féu e l d i s c u r s de gràcies, i e ls dos conferen­c i an t s r eberen l a m e d a l l a de p l a t a de l ' A r x i u , encunyada prec i sa ­m e n t l ' any passa t a m b l'efígie de J a u m e e l J u s t .

Clogué l a sessió acadèmica u n b r i l l a n t p a r l a m e n t de l D r . Josep Pon t i Go l , que h i assistí a companya t p e l D r . A n t o n i De ig , b i sbe de Meno rca . E n t r e e ls ass i s t en ts a l 'acte h o m comptà mol tes persona­l i t a t s de l a v i d a c u l t u r a l i política de C a t a l u n y a , en t re l es qua ls Josep S e n d r a i N a v a r r o , d iputa t p e r T a r r a g o n a i soc i de l ' A r x i u , i J a u m e Sobrequés i Callicó, senador pe r G i r o n a i v o c a l de l a n o s t r a J u n t a D i r e c t i v a .

E n t r e e ls r epresentants de l a c iu ta t de M a n r e s a h i hagué e l s com­ponents de l 'Orfeó Manresà que, so ta l a direcció de l mes t r e Josep-M. Descarga , oferí u n concer t després de l a sessió acadèmica, a l ma t e i x D o r m i t o r i . H o m pogué u s a r , pe r aquest concer t , i pe r gent i l esa de l ' O b r a C u l t u r a l Santes C r e u s , e l magnífic p iano de c u a que h a v i a

469 4

se r v i t d u r a n t tot e l I V C i c l e de Concer ts , j u s t a m e n t c l a u s u r a t l a vigí' l i a . L'actuació de l 'Orfeó Manresà, que j a h a v i a començat ex t ra ­o f ic ia lment a l a m i s s a de les deu de l matí, demostrà c o m aques ta m a s s a c o r a l és u n a de les més prest ig ioses de C a t a l u n y a , i mo l t s de ls ass i s t en ts e xp r e s sa r en l l u r convicció que m a i no h a v i e n sent i t u n concer t de t a n t a categor ia e n u n a festa a n u a l de l a n o s t r a ent i ta t .

A l a t a rda , l a Cob la R e u s donà u n a audició comple ta de sardanes a l a plaça de S a n t B e r n a t , to t prossegu int l a restauració dels ap lecs sardanístics de Santes C r e u s i n i c i a d a l ' any passa t . L ' ap l e c d 'enguany, tanmate ix , no fou t a n b r i l l a n t c o m e r a de preveure , d 'una b a n d a pe r raó de l a inseguretat de l t emps , que amenaçà a m b p l u j a en d iverses ocas ions, i p e r a l t r a b a n d a pe l fet que coincidí a m b e l I V Ap l ec Sardanístic de l a C iu t a t de T a r r a g o n a , on h a v i e n acud i t mo l tes col les que, a l t r amen t , h a u r i e n ana t a San tes C r e u s .

L a X X X I I F e s t a A n u a l de l a n o s t r a ent i ta t haurà estat , so ta tots e ls pun ts de v i s t a , u n a de les més reex ides de to ta l a n o s t r a història. E l s importantíssims t r eba l l s dels D r s . Aragó i G a s o l es pub l i quen en aquest ma t e i x número de l Butlletí i són u n a contribució essenc ia l i de p r i m e r a mà a l a història de J a u m e e l J u s t i de l ' abat Pe r e Alegre, de transcendència innegable .

N O T I C I E S D E S A N T E S C R E U S

J a f e ia mo l t de t emps , potser anys i tot, que es fe ia s en t i r l a ne­cess i ta t de r e e s t r u c t u r a r l a p a r t de Crònica de l nos t re Butlletí, i això per d iverses raons : perquè les notícies de to ta m e n a que a fecten poc 0 mo l t Santes C r e u s es p rodue ixen sor tosament cada vegada a m b més profusió, i perquè, a l t r amen t , mol tes d 'aquestes notícies, pe r l l u r caràcter més o m e n y s menor , pe r l l u r r e l a t i v a o escassa ent i ta t , 1 p e r l l u r transcedència efímera o diguem-ne p u r a m e n t periodística, no esqueien a l a secció e smen tada de l nos t re po r t a veu of ic ia l que és i h a d'ésser, sobretot , veh ic l e d 'estudis i t r eba l l s sobre l a història, l 'arqueologia i totes les a l t r es d i sc ip l ines , s empre en relació a l mo­numen t que és l a raó d'ésser de l a n o s t r a ent i ta t . Això féu pensar d 'ed i tar u n sup lement a l nos t re Butlletí, que fos dedicat íntegrament a r e co l l i r l es notícies re f e rents no so lament a Santes C r e u s c o m a monument , sinó a l poble, a l s seus hab i t an t s i a les ent i ta ts que h i tenen l l u r seu .

Així nasqué, finalment, e l butlletí anomenat Notícies de Santes Creus, c o m a Suplement a S A N T E S C R E U S . B U T L L E T Í DE L ' A R X I U B I ­B L I O G R À F I C , e l p r i m e r número de l q u a l aparegué a m b da ta 20 de se tembre de 1978. E s imprès en offset pe r T ipogra f ia Ibèrica de B a r ­ce lona. V u i t pàgines de numeració pròpia i u n a a l t r a de co r r e l a t i va a efectes de col·lecció, contenen notícies demogràfiques i de v i s i t an t s

470

de l mones t i r , e n estadística c o m p a r a d a ; i n f o rmac i ons recents sobre l ' A r x i u Bibliogràfic ( J u n t a D i r e c t i v a , F e s t a A n u a l , estadística de so­c i s ) , notícies sobre l 'A lbereda, e l m u s e u de l mones t i r , l a f es ta ma j o r , e l poble en general , e ls concer ts , l a s e t m a n a de Can t Gregorià, l es n o r m e s de planificació urbanística i l es ac t i v i t a t s de l Pa t r ona t ; v i s i t es r emarcab l e s ; pub l i cac i ons (Butlletí de l ' A r x i u i d 'a l t res ; etcètera). H o m no l i ass igna , de moment , u n a per i od i c i t a t concre ta , però és de preveure que apareixerà c a d a t res o qua t r e mesos . E s p u b l i c a so ta l a responsab i l i t a t de l S e c r e t a r i G e n e r a l de l ' A r x i u , i es p r e s en ta c o m a publicació a l se rve i de l ' A r x i u , de l Pa t r ona t , de l ' A jun tamen t d 'Aigua­múrcia - San tes C r e u s , de l a Parròquia de S a n t a Llúcia, de l a Coope­r a t i v a Agrícola i de to t e l poble e n genera l . De f o rma t 15 x 21 c m , h o m e n f a u n t i ratge de m i l e x emp la r s que són di fosos gratuïtament en t r e e ls soc is de l ' A r x i u , els m e m b r e s de l Pa t rona t , e ls veïns de San tes C r e u s i l es ent i ta ts , o rgan ismes i persones p a r t i c u l a r s a q u i pot i n t e r e ssa r de rebre u n a informació comple ta , p u n t u a l i ob j e t i va sobre Santes C r eus .

D'ençà de l p r i m e r número, l ' encer t de l a i dea es féu palès. L 'aco­l l i d a pe r p a r t de t o thom fou immi l l o r ab l e , i l a p r e m s a e n parlà e n t e rmes ben elogiosos. A més de l a seva finalitat i n f o rma t i v a , doncs , Notícies de Santes Creus acomplirà u n a t a s ca de propaganda per a l a n o s t r a ent i ta t i pe r a Santes C r e u s en genera l . D ' a r a endavant , l ' e smentada publicació recollirà m i n u c i o s a m e n t tot allò que s'esde-vindrà a San tes C r e u s ; l a secció de Crònica de l present Butlletí, p e r tant , es limitarà a donar constància només d 'aquel ls fets de vigència o d'interès pe rmanen t que a f e c t a r an l a n o s t r a ent i ta t , e l Pa t r ona t o San t e s C r e u s .

L A X X I I A S S E M B L E A I N T E R C O M A R C A L D ' E S T U D I O S O S D E R I P O L L , 28 D E M A I G D E 1978

D i n s e ls actes c ommemora t iu s de l Mil·lenari de l a t e r c e r a consa­gració de l a Basílica de l mones t i r de R i p o l l p e r l 'abat Òliba, i so ta e l l e m a genèric «Ripoll , b resso l de Catalunya», se celebrà, a l a v i l a c o m t a l , l a vint- i-dosena Assemb lea I n t e r c o m a r c a l d 'Es tud iosos e l d i a 28 de ma i g de 1978. L a presidència h a v i a estat con f e r ida a l D r . E d u a r d J u n y e n t , il·lustre consoc i de l ' A r x i u Bibliogràfic de San tes C r e u s i d i r ec to r de l M u s e u E p i s c o p a l de V i c , que no pogué as i s t i r -h i , co lp i t c o m j a e s t a v a per l a d a r r e r a m a l a l t i a que se l'endugué poc t emps després (vegeu-ne u n a n o t a necrològica a les p l anes d 'aquest m a t e i x número de l Butlletí) . E n l l oc s eu , u n il·lustre consoc i nos t r e , e l D r . J o a n A i n a u d de L a s a r t e , presidí e ls actes acadèmics i h i disertà sobre Les aportacions del Dr. Junyent a la investigació del monestir

471

de Santa Maria de Ripoll. D ' ent re les apor tac ions d 'a l t res consoc is , c a l r e m a r c a r l a de Josep Iglésies sobre Demografia pretèrita i actual del Ripollès*

U n a so l a de les comun i cac i ons presentades es r e f e r i a a u n a temà­t i c a r e l a t i v a a Santes C r eus . F o u l a d'Eufemià F o r t i Cogul , v o ca l de l a n o s t r a J u n t a D i r e c t i v a , que h i aportà u n es tud i sobre les Hipotèti­ques connotacions culturals de Santes Creus i l'escola poètica de Ripoll, que assen ta u n a hipòtesi mo l t in te ressant sobre l 'or igen poss i ­b l ement ripollès de l 'e logi fúnebre que cons ta a l a inscripció de l panteó de Pere e l G r a n a l nos t r e mones t i r .

L a n o s t r a ent i ta t estigué r epresen tada o f ic ia lment a l ' Assemb lea p e l S e c r e t a r i de J u n t a , i h i a s s i s t i r en , a més, nombrosos soc is i d i rec­t i u s . H i h a e l propòsit de p u b l i c a r av i a t les ponències i c omun icac i ons .

X a v i e r F O R T I B U F I L L

L L E I D E PROTECCIÓ D E L P A T R I M O N I ART ÍST IC

A l a segona qu inzena de desembre de 1978, l a p r e m s a informà que e l M i n i s t e r i de C u l t u r a de M a d r i d h a v i a e labora t u n esbo r rany d'a­vantpro jec te de L l e i de De f ensa i Protecció de l P a t r i m o n i Històrico-Artístic E s p a n y o l , «responent a l a necess i ta t de conse rva r , de fensar i i n co rpo ra r a l a v i d a de c a d a d i a aquest patrimoni».

S e m p r e segons l a informació "esmentada, a m b e l t ex t d 'aquesta L l e i , que h a v i a d'ésser p r esen tada av ia t a l Conse l l de M in i s t r e s , «hom esperava d 'aconseguir l a col·laboració de l a Comun i t a t i l a de l ' E s t a t e n l a f o rmosa t asca de fer a r r i b a r , en e l m i l l o r estat poss ib le , a les generac ions que ens s u c c e i r a n e ls béns que nosa l t res d i s f r u t e m c o m a l legat dels q u i ens h a n precedit».

E n aquest text legal , e l p a t r i m o n i històrico-artístic és definit c o m e l «constituït pe r tots aque l l s béns mobles i immob l e s que c a l que s i gu in conserva ts p e r l a nació per c a u s a de l s e u interès històrico-ar­tístic, arqueològic, palenteològic, arquitectònic, urbanístic, típic, fol­klòric, o etnològic. També h i és definit a m b caràcter a m p l i e l pa t r i ­m o n i històric i artístic, i d i u que, «per t a l d 'esva ir qua lsevo l m e n a de dubte i reforçar l a protecció, s ' h i f a u n a enumeració no exhaus t i va , dels béns que c a l c ons i d e ra r inc losos a l Patrimoni», de l q u a l formarà igua lment p a r t e l p a t r i m o n i bibliogràfic i documenta l .

L a L l e i p r o j e c t ada es tab le ix — i de f ine ix?— e l de l ic te c on t r a e l P a t r i m o n i ; i que p o d r a n ésser sanc ionats p e l M i n i s t e r i de C u l t u r a a m b m u l t a que pot a r r i b a r a u n milió de pessetes, i pe l Conse l l de M in i s t r e s fins a c i n c m i l i ons , «els q u i sense autorització de l M i n i s t e r i de C u l t u r a p r a c t i q u i n obres e n béns immob l es o mobles dec lara ts ,

472

e n t regu in pedres o m a t e r i a l s , d e s m e m b r i n u n a col·lecció denominada o b r a d 'ar t , o p r a c t i q u i n excavac ions o prospeccions». També s ' h i adver t e i x que aquest p a t r i m o n i r e s t a s o t a l a protecció de l ' E s t a t i , en t re a l t r es coses, s ' h i a ssenya la e l deure de l a col·laboració de les comun i ta t s autònomes i de les co rporac ions loca ls .

L ' E s t a t escometrà de seguida, a m b urgència, l a realització d 'un i n v e n t a r i de tots aquests béns, t an t s i h a n estat objecte, c o m no, de declaració f o r m a l . T o t plegat dóna l a impressió d 'un pro j ec te cons-c i enc iosament e laborat , mo l t de ta l la t i concret .

Allò que c a l , és que no esdev ingui l l e t r a m o r t a , ineficaç. I aquest desig és fonamentat davant l a inèrcia m a d r i l e n y a a l a q u a l es tem avesats . F i n s a r a mo l t amaten t a fer dec la rac ions , a e l abora r pro­jec tes , a c o n s t r u i r estadístiques, a d i c t a r d ispos ic ions , a ex ig i r obl i ­gacions. Però l'administració h a pa t i t — i h a fet p a t i r s e m p r e — de l a més p in to r esca de les indolències. T a n t de bo que aques ta nova l l e i m a r q u i u n a trajectòria més a c t i v a que l a que coneixíem de l ' admi ­nistració m a d r i l e n y a . A m b u n a m i c a d 'ag i l i tat Santes C r e u s p o d r i a reso ldre u n s quants prob lemes g r u i x u t s que té p lan te j a t s ; a lguns denunc ia ts d 'anys a l'administració que h a t ingut u n a h e r o i c a perse-verància a fer e l s o rd .

J a és h o r a de c anv i a r !

U N N O U O R G U E P E R A S A N T E S C R E U S

C o m és cosa b en sabuda , l 'orgue que h i h a v i a hagut a l'església m a j o r de l mones t i r de San t es C r e u s , a so ta de l ' a r cada ent re l a n a u c e n t r a l i l a l a t e ra l , d a r r e r a e l panteó de Pe r e e l G r a n , f o u víctima dels esdeveniments de l a P r i m e r a G u e r r a C a r l i n a , a leshores de l 'ex-claustració dels mon jos e l 1835. N o cons ta de m a n e r a explícita que es tractés d 'un i n s t r u m e n t m u s i c a l de vàlua espec ia lment r emar ­cab le d ins e l s e u gènere; però a c o m p l i a d ignament l a s eva funció i e l cas és que, d 'a leshores ençà, i bé que l'església de l mones t i r pràcticament h a estat s empre ober ta a l cu l te , n ' h a res ta t òrfena. L e s func ions m u s i c a l s , t r e t d 'excepcions, h i h a n estat fetes a base d 'un modest harmònium que fou substituït, j a f a anys , pe r u n d'electrò­n i c , e n fer-se càrrec de l a r e c t o r i a mossèn Josep Monné i Ro i g .

L a v o l ada que, de j a f a t res anys , h a n p r es e ls c ic les de concer ts que organ i t za periòdicament l ' O b r a C u l t u r a l Santes C r e u s so ta l a inspiració de M n . Emilià C lemente , féu pensar a aquest dinàmic organi tzador e n l a necess i ta t de p rove i r novament d 'orgue l'església m a j o r de San t es C r eus . I gràcies a l a s eva t enac i ta t i a l s a ju t s que h a r ebu t p e r p a r t de tots e ls o rgan ismes i ent i ta ts que ve t l l en p e l mones t i r , h a estat adqu i r i t u n orgue d e l segle X V I I I , p rov inen t de l

473

convent de c l a r i s ses de T u d e l a ( B a i x a N a v a r r a ) , d 'es t i l castellà, a m b 12 j o c s de reg is t res , p a r t i t s . És u n a peça de g r an va l o r que serà instal·lada, a base d 'obra r e ves t i da de fus t e r i a , a l m a t e i x l l oc o n h i h a v i a hagut aque l l que f ou c r ema t e l 1835. De moment , l 'orgue nou , desmunta t , és degudament emmagatzemat a Santes C r e u s mate i x , tot esperant que ben av ia t podrà a comp l i r l a seva missió. No c a l d i r que u n a t a l i n i c i a t i v a l l i ga tan t a m b les asp i rac i ons més pro fundes de l ' A r x i u Bibliogràfic, que l a n o s t r a ent i ta t no pot f e r sinó tenir-ne u n a g r an satisfacció i a juda r - l a en tot allò que l i serà poss ib le .

L A FUNDACIÓ R O G E R D E B E L F O R T

Aques ta Fundació d 'Ar t i C u l t u r a , p romoguda pe l nos t r e consoc i i an t i c d i r e c t i u senyor Aragonès i V i r g i l i , i r a d i c a d a a Santes C r e u s , a lmenys nomina lmen t , féu l a seva presentació o f ic ia l e l 17 de de­s embre de 1978, a les sa les de l a r ec to r ia . L ' a c t e , p r es id i t p e l funda­dor i mecenes , es féu a m b m o t i u de l a recent edició de L'Abaciologi de Vallbona (1153-1977), o b r a de l nos t re consoc i , col·laborador emi ­nent de l Butlletí i g r an h i s t o r i ado r de V a l l b o n a de l es Monges, senyor Joan-Josep P i q u e r i Jove r . És u n v o l u m de 440 pàgs., ed i tat p e r l ' e smentada Fundació a m b p e u ed i to r ia l de l mones t i r . A l 'acte , u l t r a l 'autor , h i a s s i s t i r en l a m a j o r i a dels membres de l a Fundació.

474

B I B L I O G R A F I A

Pere L L O R E T I ORDEIX. El Patronat i la Comissaria de la restauració del monestir de Santes Creus (1932-1938). Introducció i notes d'Eufemià F O R T i COGUL . Santes Creus 1978 (Publicacions de l 'A rx iu Bibliogràfic, 37). 106 pàgs, 2 làms.

J a feia molts anys que aquest importantíssim l l ibre de Pere L loret esperava l 'oportunitat d'ésser editat. Les circumstàncies que tothom sap impediren que e l seu autor mateix el pogués veure publicat en vida. E s tracta, com j a es desprèn del títol mateix, de l a memòria personal sobre l'actuació del Patronat de 1932 i de l a Comissar ia de 1936, feta pel que fou president d'aquell organisme i després comissar i de l a restauració de Santes Creus. E l l l ibre és, doncs, u n document de valor inestimable i , j a des d'ara, fonamental per a qualsevol historiador de Santes Creus. Ca l assenyalar-ho així perquè, malauradament, no sempre ens és permès de saludar l'aparició de peces mestres d'aquesta envergadura. L'edició, in­closa dins les publicacions de l 'A rx iu Bibliogràfic, fou auspiciada pel Pa­tronat actual , successor directe d'aquell que tan eficaçment presidí el senyor Lloret, i com a homenatge a e l l .

No és, tanmateix, l a pr imera vegada que hom par la , amb e l detall que escau, de l a formidable actuació de Pere L lore t a l front dels destins del monestir en una època tan conflictiva com l a de l a República i l a guerra c iv i l . Tampoc no és l a pr imera vegada que el l l ibre que comento ha fet el seu servei; malgrat que era inèdit. Una i a l t ra cosa han estat fetes, s i més no, per Eufemià For t i Cogul a l seu voluminós l l ibre sobre Santes Creus, de l'exclaustració ençà (Santes Creus 1972), també promogut pel Patronat. Però a ra es t racta del document, que té valor per e l l mateix, i qüe es deixa llegir com u n apassionat relat gràcies a l 'amenitat i dia­fanitat de l 'esti l de Lloret, que l i l leva tot l 'encarcarament que sovint és propi d'aquesta mena de l l ibres.

E n efecte, l a memòria del senyor Lloret , que uns quants dels qui fórem amics seus j a coneixíem i per això n'enyoràvem l'edició, és feta — i que valgui e l joc de mots— de memòria, sense documents a mà i , doncs, man­cada en absolut d'aparat crític i documental. L 'autor, que hagué d'em­prendre l a ru ta de l 'exi l i pel gener de 1939, ordenà les seves notes de se­guida, i les datà a Marse l la entre el febrer i l 'abr i l d'aquell any. C a l que ens felicitem de l a precisió i exactitud del senyor L loret en expl icar fets, actuacions i noms. Només alguna lleugeríssima confusió, a l trament expli-

475

cable per les circumstàncies en què fou escrit e l l l ibre, és objecte de rectificació a través de les notes que h i ha posat el prologuista.

No fatigaré el lector amb l'exposició minuciosa dels diversos capítols i temes que conté e l l l ibre; és el lector mateix que ha d'acarar-se, segur que en treurà u n profit que no sospita. I el mateix lector de l 'obra de Pere Lloret, probablement, se sorprendrà de constatar com en u n termin i breu de sis anys, sense pràcticament recursos econòmics regulars o nor­mals —e l traspàs de serveis de Belles Arts a l a Generalitat m a i no arribà a acomplir-se del tot— i amb el trasbals indescriptible que representa una revolució i una guerra c i v i l a l 'entremig, a Santes Creus s'haguessin pogut fer tantes coses i projectar-ne tantes més. L a sola explicació r a u en l a immensa tenacitat del senyor L loret i dels seus col·laboradors, en l a inu­sua l dosi de sentit comú i d'afany de servei, en la més escrupolosa honestedat, en l a preparació excel·lent i , sobretot, en l 'amor més abrandat envers Santes Creus i tot allò que el monestir representa, facetes que concorrien en el grau màxim en el senyor Lloret.

És u n fet, i ser ia fol l de negar-ho, que a Santes Creus han estat fetes obres de restauració, i molt importants, als darrers anys, gràcies a l Pa­tronat actual . També és u n fet, igualment innegable, que tot el que h a fet e l Patronat de 1951 és l a continuació de l 'obra de Pere L loret o l'execu­ció dels projectes que e l l hav ia formulat a r a fa quaranta-cinc anys E l Patronat actual no ha pogut ar r ibar a fer, encara, tot allò que es propo­sava Lloret ; ha fet, certament, d'altres coses, i molt mi l lor que no haur ien estat fetes aleshores. Això no és una crítica negativa a l Patronat actual , sinó a l contrar i ; tothom sap en quines circumstàncies s 'ha hagut de trebal lar durant els anys del franquisme i tothom sap, també, que les excepcionals qualitats d'abnegació i de patriotisme que tenia el senyor L loret no han concorregut sempre en alguns dels membres nats del Pa­tronat de 1951, l'actuació dels quals h a frenat o tergiversat sovint l'acció i els propòsits de tants altres membres que sí que h i han estat enduts per sentiments semblants a ls del senyor Lloret. E n tot cas, el Patronat actual s'honora a sí mateix tot editant aquest excepcional document que, més enllà de seu caràcter de memòria i , per tant, de testimoni històric, conserva una frescor i una vigència insospitades. No exagero gens n i mica s i dic que els actuals responsables de la conservació i restauració de Santes Creus, i els que els succeiran, hauran de tenir sempre a l 'abast e l l l ibre de Pere Lloret , segurs que sempre h i trobaran idees noves, mo­dernes, assenyades i segurs, també, que moltes coses imaginades per Tautor j a fa prop de mig segle, encara són possibles de dur a l a pràctica, amb el mil lorament na tura l que és conseqüència de l'evolució del temps tant en l'aspecte teòric com el tècnic o tecnològic.

L a introducció d'Eufemià For t i Cogul, gran amic i col·laborador del senyor Lloret en aquells anys heroics i gloriosos, consisteix, bàsicament, en esbossar una si lueta biogràfica del senyor Lloret , els seus afanys arqueo­lògics i l a seva vinculació amb Santes Creus, l 'obra de L loret a Santes Creus i, finalment, l'homenatge que l 'Arx iu Bibliogràfic l i reté a títol

476

pòstum en ocasió del centenari de l a seva naixença i e l desè aniversar i de l a seva mort, el 1977; u n homenatge que, promogut per l ' A rx iu j a fa uns quants anys, les circumstàncies polítiques d'aleshores encara feren malmetre. Ara , desaparegudes en bona part les opressions, l a figura i l 'obra del senyor L loret j a poden prendre l a immensa dimensió que els escau i poden ésser valorades objectivament i amb perspectiva histò­r i ca escaient. L'edició de l a seva memòria sobre Santes Creus no és, o no haur ia d'ésser, sinó u n pr imer pas de cara a l 'acompliment del deute que Santes Creus i tots els amics del monestir tenim envers e l senyor Pere Lloret .

Xav i e r F O R T I B U F I L L

Ignasi F E L I U DE TRAVY. El monestir de Santa Maria de Serrateix. Una aproximació a la seva història. Granol lers, E d . Montblanc - Martín, 1977. 100 pàgs.

Publicat en l'escaiença del mil·lenari de l a consagració benedictina de Serrateix, a l Berguedà, el present trebal l és, com j a indica e l subtítol, una aproximació històrica a un monestir que fins avui e ra poc menys que desconegut, com diu el prologuista doctor E d u a r d Junyent. E laborat a base de bibliografia i amb alguna investigació pròpia, el l l ibre és una monografia local ben apreciable, en conjunt. Però s i en par lem en aquestes planes és pe l fet qüe Serrateix, monest ir benedictí, tingué un abat que ho hav ia estat abans de Santes Creus, monestir cistercenc. F o u Jeroni de V ida l i de Nin, nascut a . Tarragona vers el 1665, abat de Santes Creus entre 1693 i 1696, i de Serrate ix entre 1704 i 1715, on morí el 1720 o 1721. E r a germà de Tomàs de V ida l i de Nin, que també fou abat de Santes Creus entre 1706 i 1708 i arquebisbe de Messina, entre 1730 i 1743, on morí.

Èn la breu si lueta que l 'autor fa de Jeron i de V i da l i de N in a les pàgs. 40-41 del l l ibre, es basa, en part, en e l trebal l d'Eufemià For t i Cogul Tres monjos de Santes Creus, abats de monestirs benedictins («Analecta Mont-serratensia» X , 1964, pàgs. 203-219), però, malgrat l a brevetat obligada de l'esment, no en treu, n i de bon tros, tot el profit que haur ia pogut. Tampoc no és gaire explícita l a notícia del seu ex i l i i de l a seva mort l luny de Serrateix; l a referència bibliogràfica que aporta no permet, s i més no, de treure'n unes conclusions tan taxatives perquè, s i l 'abat V ida l anà a l 'exi l i , no consta pas enlloc que h i morís. Finalment, l 'autor equivoca sistemà­ticament el segon cognom Nin, que transforma en Niu, tant a l 'esment biogràfic citat com a l'aòadiologi de l a pàgina 66; ca l advert ir , però, que podria tractar-se d'un lapsus d' impremta. Tanmate ix és una llàstima perquè, massa sovint, unes lleugereses com aquestes poden obligar a prendre precaucions serioses quant a l'ús que ca l fer de les obres que les contenen.

X . F . B .

477

Antoni M. ARAGÓ. Concessions reials del Dret de Notaria a parròquies i monestirs catalans (segles XII i XIII). «Estudiós históricos y docu­mentes de los Archivos de Protocolos» V I (Miscelànea en honor de Josep Mar ia Madurel l i Mar imon, I I ) . Barcelona, Col·legi Notarial , 1978, pàgs. 1-14.

Recul l de concessions o privilegis reials atorgats entre 1188 i 1238 a diverses parròquies i monestirs de Catalunya, tot examinant-ne compa­rativament el caràcter diplomàtic i les diverses clàusules dispositives i sancionadores globals. E n regesta o transcripcions, l 'autor publ ica tretze d'aquests documents, un dels quals correspon a l a concessió feta pel rei Pere I el Catòlic a l monestir de Santes Creus que les escriptures autoritzades per u n monjo, per ordre de l 'abat o del pr ior i pertocants als negocis de la casa, tinguin la mate ixa validesa que els instruments notarials. E l document, datat a L le ida e l dia 20 de març de 1211, és co­negut només per l a confirmació del re i Pere el Cerimoniós el 4 de ju l i o l de 1336. L 'autor, que j a n 'havia donat notícia en regestum, com a ra , en un trebal l seu de 1969, aprofita l'ocasió per a rectificar-ne l a data. que aleshores sortí equivocadament com de 1210, i per a precisar-ne l a localització de l a confirmació a ls registres de l 'A rx iu de l a Corona d'Aragó.

X . F . B .

Alexandre MASOLIVER. El monaquisme a Catalunya en els segles XVI i XVII. «Studia Monàstica» 20, fase. 2 (Montserrat 1978), pàgs. 345-380.

Alexandre Masoliver, monjo de Poblet, és un dels grans especialistes de l a història monàstica catalana a l'edat moderna i un dels qui mil lor s'ha ocupat dels monestirs cistercencs, a escala global, dins el període que comprèn l'estudi que vaig a comentar. Ca l dir , d'entrada, que es tracta del text de la ponència que el seu autor defensà a l tercer Col·loqui d'Història del Monaquisme Català celebrat a Bel lpuig d'Urgell el 1974.

T a l com era l a intenció de l 'autor, explicitada a l paràgraf final del treball, aquest estudi vol ésser — i és, en real i tat— l'exposició, acurada i diàfana, de l'estat de l a qüestió, pel que fa als monestirs del Pr incipat durant els dos segles de referència. Calen, és clar, molts treballs i moltes monografies per ta l de poder tenir una idea de conjunt sobre aquest període que, a ra com àra, malauradament no és prou completa. Sort que durant gairebé la meitat del temps estudiat l a v ida monàstica cata­lana girà, més o menys, a l 'entorn dels intents de constitució, de l a instauració — i de les seves conseqüències— de l a Congregació Cister-cenca de l a Corona d'Aragó i de Navarra , que és precisament e l tema en el qual l 'autor ha esdevingut el més gran especialista. E n efecte, Alexandre

478

Masoliver, advocat i j u r i s t a de carrera , elaborà, j a fa anys, l a seva tesi doctoral sobre Origen y primeros ahos (1616-1634) de la Congregación Cisterciense de la Corona de Aragón. Síntesis històrica y documentos, de l'edició de l a qual (Poblet, 1973) j a donà compte detallat e l nostre But ­lletí (núm. 37, vol. I V , 1973, pàgs. 397-399).

No és estrany, doncs, que el capítol pr imer de l 'estudi que comen­to, dedicat a les congregacions, ocupi l a meitat de tot e l trebal l . Però s i l a l ec tura de l a tesi doctoral c i tada és, pel seu caràcter propi, un x i c feixuga i lenta, en aquest pr imer capítol, que recul l allò essencial d'aquell l l ibre, amb les noves aportacions bibliogràfiques que s 'han esdevingut d'aleshores ençà i amb noves línies de trebal l , l 'autor h i assoleix una notable diafanitat i fins amenitat, tot i que no h i manca, naturalment, e l profús i minuciós aparat d'anotacions crítiques.

És molt important, aquest pr imer capítol de l 'estudi de Masoliver, per les raons damunt dites i perquè assenyala un progrés ben evident del seu autor quant a l'anàlisi de l a causalitat històrica del procés que menà a les congregacions. J a és més o menys sabut, bé que potser no del tot ben explicat, com aquesta modalitat d'agrupacions de monestirs, apadrinades per Fel ip I I i pels seus successors, fou un mot iu de deca­dència per a gairebé tots els grans monestirs de casa nostra. Insp i rada per Tarbi tr isme central ista i l 'aferrissat regalisme de Fe l ip I I — i pel fet que els superiors generals dels cistercencs i d'altres ordes fossin fran­cesos, és a dir, súbdits de l 'enemic morta l del re i hispànic—, aquesta reforma que e l papa P a u V decretà el 1616 topà amb una no menys afer­r issada resistència per part dels nostres monestirs; A Catalunya, els cis­tercencs eren quatre: Poblet, amb 100 monjos i 40 l lecs; Santes Creus, amb 40 i 10 respectivament; Lava i x i Esca rp , molt l l igats a Poblet, amb molts menys. I és curiós com l a submissió final a l a Congregació es féu, cronològicament, en ordre invers a l a importància numèrica — i , doncs, política, social i econòmica— de cadascun dels monestirs. Santes Creus se sotmeté a l a mort de l 'abat Carnisser , e l 1619; Poblet trigà encara quatre anys i calgué esperar, a l l u r torn, l a mort del seu abat T r i l l a e l 1623. A Santes Creus, Josep Barberà, màxim defensor de l a Congre­gació i pr imer abat quadriennal del monestir en ésser instaurada, veié premiats els seus esforços amb el càrrec de V i c a r i General del nou organisme, és a dir, amb l 'autoritat màxima.

He esmentat aquests fets tan succintament perquè són el nus d'uns esdeveniments que, pel que fa a Santes Creus , constitueixen e l punt crític que f a passar l a història del nostre monestir d'una època d'estan­cament a una a l t ra de davallada. Passaran vint-i-cinc anys tot just , i Catalunya viurà l a revolució político-social de 1640 i l a Guer ra de Sepa­ració o dels Segadors, durant la qual els monestirs i e l país sencer s'ho jugaren tot. I ací és on voldria fer observar com del resultat de l a guerra depenia e l futur de les congregacions catalanes. S i Catalunya hagués restat sota e l domini de Lluís X I V , ben segur que e l fenomen congregacional haur ia estat u n foc d'encenalls. Tot això s'esdevingué en

479

ple segle X V I I , és a dir, dins e l període estudiat per Masoliver, que tan­mateix no en par la n i com a hipòtesi de treball . És c lar que, com j a d iu molt bé e l l mateix, el seu estudi no és exhaust iu de bon tros, i que l'estat de l a bibliografia específica és encara in ic ia l i fragmentari. Amb tot, considero que l 'estudi de l a v ida monàstica catalana dins el context po­lític, social i econòmic de l a gran cr i s i del segle X V I I és una hipòtesi de trebal l ben digna d'ésser tinguda en compte.

Masoliver dedica e l segon capítol a fer uns valuosíssims comentaris i a oferir unes interessants dades, degudament documentades, sobre eco­nomia, dret i societat, referent als monestirs a l'època esmentada. Vet ací un altre terreny tant o més interessant que l 'anterior i que, cenyint-nos a Santes Creus i a través de les dades, totes elles j a conegudes, que ens aporta Masoliver, ens fa adonar de l a desolació gairebé absoluta en què es troba l a història del nostre monestir pel que fa a aquestes matèries. Més sort ha tingut Poblet, per exemple, amb els treballs excel-lents d'Agustí Altisent o de Masoliver mateix, darrerament. Una a l t ra hipòtesi de trebal l que ca ldr ia propiciar de cara a Santes Creus.

Finalment, u n tercer capítol t racta sobre cul tura , esperit i «santedat». Res de nou, tampoc, quant a dades sobre Santes Creus. Que em sigui permès, però, de discrepar lleugerament de Masoliver en un punt con­cret. Quan par la d'obres d'art produïdes durant e l període que historia, i en referir-se concretament a l retaule major barroc de Santes Creus, obra de Josep Tremul les del segle X V I I , el qualifica com a «pretensiosa obra» i , quant a ls judic is emesos per Cèsar Mart ine l l sobre l 'esmentat retaule, l i semblen «benvolents en excés». J o no crec, sincerament, que l 'obra de Tremulles a Santes Creus sigui n i més n i menys pretensiosa que tantes d'altres del barroc; sé, per a l t ra banda, que Mart ine l l par lava d'aquest est i l amb l a mate ixa vehemència i afecte que u n pobletà par la de Poblet o u n santescreuí de Santes Creus, i d'ací els elogis benvolents. D'acord, doncs, que n i el retaule de Poblet n i e l barroc de Santes Creus, n i els sepulcres pobletans dels Cardona, no són pas comptats entre les joies artístiques de més vàlua dels nostres monestirs; però d'ací a d ir que «de les altres preteses obres d'art Poblet i Santes Creus (d'aquest període, s'entén), mélius est silere quam loqui» h i h a un bon tros i una exageració evident.

Felicito i encoratjo Alexandre Masoliver per ta l que prossegueixi, amb el rigor i l a claretat que j a l i són propis, en l 'estudi dèls nostres mones­t i rs en aquesta època de l'edat moderna que e l l domina tan bé. Dels seus estudis i de les seves línies de trebal l en sorgiran, no en dubto gens, i ben aviat, les monografies que ens manquen i que hauran d'omplir una de les llacunes més importants que encara presenta la història general de Santes Creus.

Xav i e r F O R T I B U F I L L

480

ÍNDEX D E L V O L U M V

ÍNDEX DE NOMS DE PERSONES I LLOCS

( E n rodó, els noms de persona; en cursiva, els de lloc o topònims; han estat omesos, en general, i per raó de l lu r assiduïtat, certs topònims o co-rònims com, per exemple, Santes Creus, els antics regnes o estats de Catalunya, Aragó, València, Mallorca, així com, sota un cr i ter i semblant,

els dels ordes mi l i tars , tan sovint esmentats en diversos treballs del present volum.)

Adam, G i l 160 Ademar (bisbe del Pu i ) 434 Adrià V I 14 Agell, Gui l lem d ' 279, 283, 286 Agell, Pere d ' 284, 288 Aguilar, Gui l l em d ' 4 Aguilar, Vicenç 363 Aguiló, Marc 165, 166 Aicard, Pere 283 Aiguamúrcia 109, 286, 310, 455, 456 Ainaud dé Lasarte , Joan 362, 471 Alamany de Cervelló, l l inatge 17,454 Alamany, Ramon 111, 119 Albocàsser 39, 64 Albà Vell, V 109 Albarca 395, 397 Albareda, Anselm 111 Albarrassí 148, 154 Alberèda, V 454 Alberique, Bar tomeu 27 Albert el G r a n 432 Albert, Miquel 42, 230, 264, 274 Albet, Montserrat 468 Albinyana, Francesc 11 Albinyana 451

Albiol, V 409 Alcalà de Xisvert 5 Alcanyís 3, 4, 7, 8, 16, 181, 182 Alcanterella 231 Alcover 201 Aldaia 345 Aldea, V 120 Aldobrandini, Hipòlit 173-175, 179 Aldulescu, Radu 467 Alegre, E l i senda 423 Alegre, Gui l lem 423 Alegre, Gui l lema 423 Alegre, Pere 4, 8-10, 45, 46, 53, 181,

421428, 461, 469, 470 Alegre, Sibília 423 Alegria, Joan 15, 47 Alemanya 440 Aleixar, V 395, 397 Alexandre I I I 287 Alexandre V I 158, 395 Alexandria 120, 121, 327 Alesti , Gui l lem d' 285 Alfandec de Marinyèn 142, 143, 145,

232, 265 Alfons I el Cast 317, 344

483

Alfons I I e l F r a n c o el L ibe ra l 313, 317, 322, 324, 329, 331, 334, 335, 337, 44, 426

Alfons I I I el Benigne 147, 326-328, 333, 336, 426, 428, 435

Alfons X e l Sav i 432 Alfons X I de Castel la 319 Alforja 395, 397 Aigua 231 Aliaga 8 Almeria 143 Almussafes 177 Alp, Antoni d ' 145 Alpiste, Josep M. 268, 362, 467 Altafulla 349, 350 Alt Empordà 466 Altisent, Agustí 120, 336, 344-346, 367,

436, 459, 480 Altofonte 53, 104, 119, 218, 254 Altura 151 Alferic, Pere d' 343, 345,. 346 Alzira 144, 148 Amaya, Ja ime de 249 Amer 119 Amigó, Jaume 160, 409, 417, 418 Amo, Dolors del 102 Anagni 324 Ancosa 19, 58, 60, 113 Andrià, Guerau d ' 345 Angers 437 Anjou, llinatge 322-326 Anjou, B lanca d' 143, 273-275, 306,

315, 316, 319, 326, 331, 334, 337, 412, 425, 428, 435, 436, 445-447, 466

Anzizu, Eulàlia 332 Aparicio, Josep 251 Aqua formosa (Cassano) 433 Aqua longa (Pavia) 433 Aqua pendente (Orvieto) 433 Aquino, sant Tomàs d ' 431 Aragó, Ferran-Pere d ' 4, 7 Aragó, Alonso d ' 159 Aragó, Fe r ran d' 160 Aragó, Joana d ' 159 Aragó, Llorenç d' 25, 183

Aragó i Cabanas, Antoni-M. 142,156, 434, 469, 470

Aragonès, Jaume 26 Aragonès i V i rg i l i , Manuel 259, 263,

269, 360, 366, 461, 474 Aramon, Bernat d ' 4 Aranda 26, 64 Aràndiga, Gaspar 24 Aranjuez 29, 70 Aranyó, Arnau d' 11, 148,. 149, 155,

182 Arboç del Penedès, V 118, 349, 350 Arco, R icardo del 332, 334 Ardil les, Miquel d ' 16, 47 Ardil les, Sebastià d' 22 Arenys de Mar 439 Argent, Francesc 161, 163 Argenteri, Dionís 234 Arnariz , Pere 12 Arnau, Ramon 285 Arraga, Fel ip 12 Arriaga, J . C . 467 Arr ibas Palau, Antonio 328 Arrigo V I 296 Arrufat (pr ior ) 417 Arters, Jaume d ' 423, 424 Arters, Pere d'424 Art igal i Bosch, Joan 293 Asch, Dav id van 267, 363 Assís, sant Francesc d' 435 Asso, Malaquias de 167-169, 220, 228 Atanasi, sant 436 Auger, Ramon d ' 10 Augsburg 435 Auricata, Mauro 250 Àustria 440. Averroes 432 Averçó, Bernat d ' 331 Avinyó 3, 7, 11, 44, 149, 150, 180 Ayala, Ifligo de 16, 182

Bages 423 Baget, Salvador 89 Bagué, E n r i c 328

484

Bairèn 144 . - . ? Baixa Navarra 474 Ba ixe ras i Sastre, Josep-Anton 270 Bajamde, Gui l l em 145 Balaguer 4, 369, 460 Balaguer (monjo) 27 Balaguer, Joan 65 Balaguer, Joaquim 312 Balce l ls , Rosa 268 Balears 440 Baldó, Pere 154, 158, 159 Banyoles de Barcelona 281, 283-287 Banyoles (regent) 82 Barbastre 224 Barberà, Josep de 27, 28, 222, 479 Barberà, Miquel 465 Barcelona 4-6, 8, 11, 23, 25, 29, 30,

43 47-49, 52, 58, 73, 81, 82, 86, 89, 97, 101, 105, 111-113, 117, 119, 121, 122, 139, 141-149, 169-172, 178, 181 183, 189, 194-197, 201, 202, 206, 207, 218, 222, 227, 233, 238, 246, 264¬270, 273-289, 293, 302, 308, 374, 375, 391, 392, 403415, 418, 427, 435437, 439, 446, 447, 457, 459, 461, 463, 465, 470

Bardi 145 Barea , Manuel 89 Bari 435 Bàrig 144 Baró, Gui l l em 8 Barqueta 144 Barraquer i Rovira l ta , Gaietà 338,

339 Bar r i a ch , Francesc 102 Barr i os , Rubén 86, 89 B a n y , E la ide 267 Bartomeu, sant 436 Bartomeu, mest re 296, 314 Baso ra i Sugranyes, Teresa 105 Bassa , Josep 123, 227 Bas t e r ra i Martí, Miquel 270 Ba t i s ta i Capdevila, Joan 97, 269,

366, 460 Bat l l e i Gal lar t , Carme 328

Bat l l e i Huguet, Pere 101, 102, 371 Ba t l l e i Prats , Lluís 116 Bav ie ra , Lluís de 147 Bazaco, E d u a r d 89 Bedey, Berenguer 286 Bellaterra 264 Bel lera , Galceran 4 Bellpuig d'Urgell 122, 478 Bel lver , Gaspar 160, 218 Bellvís, Jaume 162, 163, 218 Benassal 39 Benet, sant 435 Benet X I I I 151, 152 Benea X I V 390 Benet, Lorenç 406, 412 Benevento 322 Benicarló 31

Benifairó de Valldigna 75, 162 Benifassà 3-8, 29, 40, 45, 120, 147¬

150, 158, 161, 162, 181, 186, 222¬229, 235-237, 251, 427

Benvenist 282 Berga, Bernat de 286 Berguedà 477 Bergós, Antoni 358 Berlín 46, 328, 337 Bernat , sant 434, 435, 437 Bernat , Bernat 285 Berna t Calbó, sant (v. sant Berna t ) Bernat , Rossa 285 B i re t , Antoni 239 B iure , Ba l tasar de 405 B iure , Melcior de 405 B iure , Onofre de 404, 405 B l a i de Capadòcia, sant 435, 436 B lanc , Gui l l em 13, 145, 153, 154 B lanc , Josep 404, 407 Blanc , Pere 157, 401 B lanca , infanta 334, 435 Blanes, Francesc-Lluís de 15-17 Blanes , Jofre de 30 Blanes, V i da l de 361 Blasayo, Joan de 13, 182 Boades, Berna t 333 Bo faru l l , Joan 239, 246

485 5

Bofaru l l i de Brocà, Antoni de 335, 338, 339

Bo faru l l i Mascaró, Pròsper de 332, 338, 339

Boïl, Pere de 43 Boix , Bernat 148, 155, 182 Bolós, Oriol de 139 Bona, Gregorio 417 Bonanat, Joan 145 Bonança, Joan 161 Bonastre i Aguilar, Francesc 270 Bonav ia i Jacas , Joan 80, 215 Bonet, Pere 239 Bonfi l l , Pere 239 Boni fac i V I I I 143, 324, 345 Bonrepòs del Montsant 391-402 (v.

també Sant Blai) Borja 414 Bor ja , Alfons de 160 Bor ja , Cèsar 158 Bor ja , sant Francesc de 18, 159, 160 Bor j a , Lluís de 159 Bor ja , Pere de 55 Bor ja , Roderic de 158, 395, 399 B o r j a i Henríquez, Joan de 18, 27,

66 Bornat , Claudi 403, 406408 Borràs, Antoni 154 Borrassà, Lluís 351 Borriana 26, 39, 63, 65, 345 Bosc, Joan 32, 203, 245 Bosch, Antoni 417 Bossa 229 Boval, la 458 Bové, Josefa 309 Brabant , Siger de 432 Bràfim 201, 206 B r a n y a i Pedrol, E d m o n 108 Br icant , J . 437 Brienne, Gualter de 315 Brocà, Cater ina 202 Brotons, Josep M. 89 Brudieu, Joan 467 Bugia 284, 285 Busquets, Pere 268, 362, 467

Bustamante, M. Carme 363, 370

Cabeza de Vaca, J u a n 16, 182 Cabestany, Rose-Marie 363 Cabestany i Fort , Joan-Ferran 327,

328, 366, 371, 462 Cabré i Boronat, Joan-Maria 108 Cabré i Roig, R i c a rd 263, 358 Cabrer, Joan 235, 238-240 Cabrera, llinatge 345 Cabrera, vescomte de 113 Cabrera i Mollet, Agustí 270 Cabreria, la 450 Cabrero, Manuel 250 Cadaqués 364 Cadena i Escuté, Joan-Pere 270 Cadena i Escuté, Josep-Magí 270 Cadins 115 Calaf 50 Calaf, Francesc 31, 49 Calatrava la Vieja 16, 182 Calbó, sant Bernat 103, 111-114, 119,

260, 262, 263, 356-359, 463, 464 Calbó, Jaume 151 Calbó, Ramon 147 Calcendre, Ramon de 145 Calderó, Joan 13 Cal ixt I I I 154 Càller 148 Calsetero, V ida l 415 Caltabellota 324 Calvet, Miquel 247-249 Camarasa 310 Cambridge 329 Cambrils de Mar 85, 89, 364, 468 Camp de Tarragona 449 Campanà, Antoni 112 Canals, Bar tomeu de 332 Canals, Berenguer de 280, 282 Canals, Josep 239 Canela i Marimon, Jo rd i 312 Canet de Mar 440 Canivez, Josephus M, 109, 142, 156,

164, 392, 393

486

Canyelles, Gabrie l 47 Canonjo, cal 109 Capdevila, Sanç 405 Capmany, Antoni de 327 Caracas 195 Carbó, Joan B . 39 Càrceres, Bar tomeu 467 Carbonell , Valentí 144, 145, 231, 285 Cardener, r i u 429 Cardó i Sanjuan, Carles 289, 290 Cardó i Soler, Josepa 97, 269, 366,

462

Cardona, ll inatge 480 Cardona, Lluís de 404 Carles I 14, 16, 160 Carles I I 42, 51 Carles d'Anjou 322 Carnisser, Jaume 202, 479

,Carpesa 31 Car re ra i Torrent, Pere 122 Carr i l lo de Guzmàn, Francesc 14 Carrión 16, 182 Carroç, Joan 161 Casals, Pau 363, 369 Casanova, Jaume 348 Casanovas, Josep 468 Casas, Jo rd i 362 Casassas, Lluís 106 Casasús, Josep 268, 467 Casbas 30, 115, 375 Cassador, Jaume 405, 411 Cassano 433, 473 Castel l , Pere 24, 183, 219, 228 Castellbell, Ba l tasar de 405 Caltellnou de Seana 122 Castells, Indalec i 199, 203 Castel ls i Roca, E d u a r d 189-198, 259 Castellví de la Marca 118,119 Castellví i d'Obando, Francesc de 374 Castellví i d'Obando, Jerònima de

374

Castellví i d'Obando, Mar ia de 374 Castellví i de Pons, Anna M. 374 Castelló de la Plana 142, 345 Castelló, Joan 202

Castro i Pinós, Francesca de 18 Català, Joan 159 Català, Joaquim 250 Català, Ramon 268 Català i Roca, Pere 351 Cavallé i Carreno, Josep M. 100,101 Cavallé i Maresme, Antoni 97, 101,

269, 366, 462 Caval ler ia , Francisco de l a 414 Cecília, santa 435, 436 Cefalú 296 Centcelles 296 Cercós, Jaume 375 Cerdanya 450 Cerdanyola del Vallès 113, 449 Cervelló, E l v i r a de 119 Cervelló, Gera ld de 119 Cervera 317, 424, 453 Cervera del Maestrat 5 Cervera, Gui l l em de 113 Cerveró, Jaume 407 Chevalier, U . 437 Cicerona, l a 422 Cisneros, Dídac de 24, 183 Cister 9, 144, 153, 154, 163, 169, 393,

396, 400, 433, 458 Ciutadella 370 Claret, Lluís 363 Claramunt, Gui l lema de 113 Claramunt, Pere de 113,114,278,281,

282, 287 Claramunt i Art igal , N icas i 293 Claravall 163, 232, 233 Clarava l l , sant Bernat de 112 Clemente i Alpuente, Emilià 66, 86,

88, 89, 91, 92, 268, 353, 359, 362, 364, 365, 466, 467, 468, 473

Cl iment V 318, 424 Cl iment V I 11, 12 Cl iment V I I 14, 149,150, 166 Cl iment V I I I 175, 177, 179 Climent, f ra 50 Cl iment, Joaquim 27, 31, 49 Climent, Pau 26 Clofent i Alentorn, Josep M. 108

487

Closa, Ramon 453 Clua, Josep 364, 468 Cóbreces (v. Viaceti) Codony, el 451 Cogul, Joan 409, 412, 415 Col l i Alentorn, Miquel 111 Coloma, Pere 145 Comagrassa de Fontscaldetes, la 452 Comamala i Va l l s , Romà 304 Comellas, Gonçal 90, 268, 363, 468 Comes, Joan 394, 399 Comillas, marquès de 297 Company i Fernàndez de Còrdova,

Antoni 293 Compiegne, Roscel in de 431 Conchillos, Garsias de 14 Conchillos, J u a n de 414, 415 Conesa 13, 47 Conill, quadra de 452 Conradí, príncep 322 Constança de Hohenstaufen (o de

Sicília) 321, 322, 325, 326 Constança, infanta 346 Constantí 296 Contijoch, Jeron i 23, 163, 166, 168,

183, 218, 219, 234 Copons, Jaume de 343 Copons, Ponç de 343, 346 Corbera 144 Corbera d'Ebre 407 Corbera, Romeu de 14 Cornellà de Llobregat 362 Cornudella 349, 350, 395, 397 Corrals, ets 450 Corredera, Eduardo 391 Correig i Massó, Antoni 263, 359 Corretger, Benet 238 Còrsega 433

Cortiada, Miquel de 374 Cortiada i de Puja l t , Manuela de 374 Coso i Bat iste , Josep 95-97, 102, 107,

215, 259, 262, 271 Costa Brava 440 Costa, Tomàs 404, 407 Costa, Bernardí de 63

Costeja, Joan 176, 177 Cotlliure 175 Cottineau, C. M. 433, 437 Creixel l , Gui l lem de 287 Crespi i Br i zue la , Joan 34, 50 Crespi de Val ldaura , Francesc 41 Crespo, Antoni 13, 47 Creu, E d m o n de l a 176 Creus i Corominas, Teodor 335, 338,

339, 391 Creus i Ferrando, Josep 97, 257,

269, 366 Cruïlles, Montserrat de 50 Cullera 144 Cuni l lera i Artigal, Joan 90 Cuni l lera i G i l , Mar ia 271 Cuni l lera i Gustems, Jo rd i 270, 462 Cunit 364

Dalmau, Francesc 22 Dalmau, Rafael 374 Dalp, Miquel-Àngel 50 Dasca, Albert 200, 201 Dasio, Nofre 418 Deig, Antoni 367, 370, 465, 469 Delclòs i Balvey, Antoni 271 Dernosa, Bar tomeu de la (v. Lader-

nosa, Bar tomeu de) Descarga, Josep M. 469 Desclergue, Jeroni 13 Desclergues, Pere 162 Desclot, Bernat 323, 426 Despuig, Bernat 13, 159 Destres, les 109 Déu, Pere de 46 Díaz de Haro , Gonzalo 13 Dijon 53 Dixon, Nigel 267 Doldellops 345 Domènech, Ramon 285 Donner, Rafael 420 Domingo, Is idre 155, 334, 338, 339 Domingo, Joaquín de 377 Domingo i Sanjuan, Marcel·lí 293

488

Dufourcq, C h . E . 328 Duns Scot, Joan 432 Duran i Canyameras, Fèlix 374, 449,

450 Durand, Urs inus 392

E c a r d , Pere 284 Elías de Molins, Antonio 338-340 E l i es , Dídac 239 El ionor de Castel la 148, 319 El ionor de Sicília 335 El i senda 423 E l i senda de Montcada 326 Empúries, Ramon d ' 8 Entença, Teresa d ' 334, 428 E r i l l i de Castel lvel l , Gui l lem d 4-7,

181, 316, 427 Ermessendis de Sants 283-285 Ero les , E r i m a n y d ' 4, 6, 7, 45 Esbalaz i t , Bernat 284 Esca las , Romà 267 Esca las Chamení, Fèlix 327 Escartín, Miguel 224 Escarp 23, 29, 31, 186, 203, 224, 251,

396, 400, 479 Escofet, Antoni 114, 115, 375 Escorial, el 27, 65-67, 168, 464 Escornalbou 112, 116, 117 Espí, Jeroni 229 Espinavessa 202 Espluga de Francolí, V 8, 202, 345,

346 Espluga, Bernat de 1' 145 Espluga, Be r t ran de 1' 145 Esplugues de Llobregat 207 Estany de la Mora, V 114 Estanyo l , Gui l lem d ' 343, 344 Esteve, B r a u l i 32, 33, 185, 188 Esteve, Francesc 50 Eugeni I V 153 Eula, V 31, 34 Europa 431

Fano, Joan 22, 162, 163, 183, 184 Fa r r i o l i Clavé, Ramon 257, 358 Fel ip I I 15, 16, 479 Fe l ip I I I 27, 177, 178, 183, 220 Fel ip I V 27, 29, 32, 33, 185, 223, 246,

316 Fel ip V 24, 25, 165-170, 174-176, 185,

220, 233, 316, 375, 390 Fel ip e l B e l l 318 Fel ip, dèspota de Romania 335 Fel ip de Tarent 335 Fel ip, Nicolau 238, 242, 245 Fe l iu de Travy , Ignas i 477 Fenollet, Joan 161, 162 Fernàndez, Francisco 246 Fernàndez Barquero, Mercedes 260 Fernàndez de Córdoba, Diego 19,20 Fernàndez de l a Cuesta, I smae l 464 Ferran del Penedès 119 F e r r a n I I e l Catòlic 13,14, 44-46, 49,

79, 81, 158 F e r r a n i Canela, Francesc 462 F e r r a n i Canela, Joan 462 F e r r a n i Salvador, Vicenç 43, 142,

187 Fer rant Vàzquez, Alejandro 260, 361 Ferré i Benach, Joan 89 Ferré i Ventura, F e r ran 97, 269, 366 Ferrer , Antoni 50 Ferrer , Berna t 200 Ferrer , Guil lem-Ramon 283, 285 Ferrer , Miquel 27 Fer re r i Bosch, Josep 270 Fer re r de Calatayud, Joan 25 Ferreter , Agustí de 27 Fer r i s , Dídac-Pau 39 Figuerola de la Segarra 200 Figuerola del Camp 200 Finestres i de Monsalvo, Jaume , 43,

45, 49, 142, 178, 336, 337, 343-346 F inke , He inr ich 46, 328, 337 Fitero 226, 246, 251 Fletxa, Mateu 417 Flor , Roger de 324 Foguet i Monné, Josep 353

489

Foix 118 Folch, Ar temi 287 Fo lch i Guillén, Ramon 138, 354 Fondi 149 Fonol l , Re inard 254, 315, 425, 426,

428 Font, Joan 146, 147, 181, 187, 235 Font, Bernat de 145 Fontana viva (Parma) 433 Fontanil les, Pau 200 Fontfreda 2, 41, 43, 153 Font del Perelló, la 273 Font-rubi 118 Font de Rubinat, Pau 293 Fons frigidus (Narbona) 433 Fons del Perelló, Hospital de les 435 Fontscaldetes 451, 452 Forés 287 Forés, Pere 145 For t i Buf i l l , Miquel 462 Fo r t i Buf i l l , Xav i e r 93, 97,101,102,

106, 112, 216, 269, 365, 366, 443, 462, 472, 477, 478, 480

For t i Cogul, Eufemià 49, 80, 97,101, 103, 111, 113-123, 142, 155, 156, 178, 209, 228-231, 258-262, 266, 269, 278, 292-295, 308, 310, 313, 316, 319, 334, 341, 347, 350, 354, 358, 360, 365, 366, 396, 424, 425, 427,436,447, 455, 458, 462, 465, 468, 472, 475-477

Forteza i Segura, Tomàs 97, 259, 269, 366

Fortuny, Bernat de 145 Fraga 149 Fraguerau 395, 397 França 440 Francesc d'Assís, sant (v. Assís sant

Francesc d') Francesc de Bor ja , sant (v. Bor j a , sant Francesc de) Francesch, Jaume 267 Franco, general 303 Freder ic I I de Sicília 296 Frederic, infant 322, 324, 331 Fre ixa , Isabel 202

Frigola, Simó 178 Fuentiduena 26, 65 Fusté i Ferré, Josep 89, 263, 359

Gabarró, Josep M. 102 Gaià, r i u 421, 425, 426, 449, 450 Galceran, Joan 27 Galceran de Bor ja , Pere-Lluís 15,16,

24, 25 Galera del Pla, la 206 Gal iana, Pere de 32-34, 40, 185, 186,

226 Gal imany i Soler, Romà 358 Galitó i Pubi l l , Miquel 122, 270 Gallissà, Ramon 371 Galzeran, Andreu de 423 Galzeran, Ramon de 423 Gandesa 7, 166 Gandia 18, 21, 54, 56, 61, 144, 145,

160 Garín, Fel ip-Maria 75 García, Bernardo 115, 227 García, Honor i 120 García Morante, Manuel 363 García i Sanz, Arcadi 122, 328 Garrido, Francesc 26, 64 Garr iga, Joan 257 Garrigues, Josep 17, 162, 163, 182,

219, 228 Gascón Pelegrí, Vicente 49, 142, 155,

156, 179, 188 Gasol, Josep-Maria 429, 461, 469, 470 Gaspà, Miquel 468 Gassol, Ventura 293, 363, 369 Gautier Dalché, J . 328 Gavín i Barceló, Josep M. 108, 109 Gènova 324 Gibert, Joan 238, 242 Gi l , Esteve 142, 220 Gi l , Francesc 155, 156, 163-165, 166,

176, 178,179, 188, 219, 219, 228, 229, 249

Gi l , Hilarió 31, 32, 70, 185, 203 G i l , I s idre 206, 247-249

490

G i l i Benet, Pere 206 G i l i Gimeno, Angeleta 206 G i l i Gimeno, Jaume 206 G i l i Gimeno, Pere 80, 97-99, 104,

205-216, 257, 258, 262, 269, 271, 357, . 442 G i l i Ribas, Josep 464 Gilson, E . 437 Giménez, Rodolf 363 Gimeno, Pepeta 206 Giné i Rosselló, Josep M. 270 Ginebra 195, 197 Gira l t i Raventós, E m i l i 327, 365 Giró i Andreu, Euseb i 215 Girona 9, 101, 114-116, 137, 148, 180,

181, 334, 368, 435, 469 Giul iani , Giovanni 420 Giunta, Francesco 328 Gombau, Cosme 31, 38, 43, 48, 50, 51 Gómez, Gonçal 3, 4, 181, 246, 247 Gomis, Gonçal 7, 8 Gonalgoig, A rnau 280, 283 Gofii, Pere de 21, 183 Gonzaga, Vicente 225, 237, 239, 240,

242, 246, 247 Gonzàlez, Jeron i 26, 64 Gonzàlez Palència, Àngel 79 Gornals, Àngela 200 Gornals, Francesc 200 Gornals, Joan 200 Gornals, Joan-Pau 200 Gornals, Macià 199-201 Grael ls i Andreu, Guil lem-Jordi 270 Granada 159 Granada, la 118 Granollers 461 Gran Selva, la 2, 41, 43, 449 Gras , Josep M. 102 Gratacòs, Salvador 268, 363, 467 Gravalosa 452 Gregori X I I I 50 Gregori X V 245 Gros, Miquel 263 Gual , Adrià 195 Gual , Joan 374

Gua l Camarena, Miguel 328 Guàrdia dels Prats, la 361, 362 Guardiola, Montserrat de 81 Guasc i Domènec, Francesc 270 Guasch i Olivé, Manuel 108,269, 366,

442 Güell, Xav i e r 467 Guer in, Joaquim 89 Guerrero, Francisco 467 Gudiol , Josep 426, 463 Guibernau, I s idre 239 Guília de Sants 280, 282 Gui l lem, abat de Morimond 13, 182 Gui l l em I el Dolent 296 Gui l lema d'Aicard 283 Guinjoan, Joan 89 Guitert i Fontserè, Joaquim 98, 209,

215, 295 Gurrea , Anna 159 Gutiérrez, Joan 163 Gutiérrez Coronel, Diego 79

Heüigenkreuz 419, 420 Henckel , Gregor 419 Henríquez, Alonso 24, 183 Hérnóndez de Córdoba, Diego 58-59

(v. també Fernàndez de Córdoba) Hernàndéz Sanahuja, Bonaventura

338, 339 Hi l lgart , J . N. 328 Hipòlit, sant 436 ; Hohenstaufen, llinatge 322, 326 Hospitalet de l'Infant, V 273 Hug, abat de Santes Creus 286, 453 Huguet 454 Humbert , abat general 400

Ibo r ra i Alamany, Aldonça 159 I ca r t i 'Leoni la , Joaquim 294, 354,

368, 369, 404, 456, 460, I ca r t i Pons, Bonaventura 97, 257,

269, 366, 439443, 462 I ca r t i Solanes, Magda 441 :

491

Iglésies, Josep 106, 118, 264, 472 Igualada 113, 274, 278, 360, 365 Inglés i Fortuny, Joan 207, 208, 293 Innocenci (o Innocent) I I I 433 Innocenci (o Innocent) I V 381 Innocenci (o Innocent) V I 12, 147 Insa , Jaume 33, 50, 188 Insa , Tomàs 32, 185 Iranzu 227, 251 Isaac, He inr i ch 467 Isbert , Ramon 363 Itàlia 440 I va r , Pau 406, 412

Jaca 167, 168, 170, 172, 173, 220, 227 Jàfer, sant 436 Janequin, Clément 467 Janssens, abat general 419 Jassà, Jaume 227, 251 Jaume I el Conqueridor, 1, 113, 262,

313, 317, 321-323, 325, 326, 329, 344, 357, 432

Jaume I I e l J u s t 1, 2, 4, 7-9, 19, 41, 45, 46, 52, 53, 57, 73, 112, 120, 143, 145-147, 155, 180, 181, 231, 232, 273¬275, 293, 295, 296, 313-321, 323-328, 331-341, 343-346, 353, 356, 368, 370, 371, 402, 421, 424429, 431, 433436, 445, 446, 455, 459461, 466, 469, 470

Jaume, infant primogènit 7-9, 53, 326, 33, 427, 445

Jav ierre Mur, Aurea L . 4346 Jeroni , abat de C larava l l 233 Joan I 148 Joan, infant 8, 326 Joan I I 4, 393, 394, 454 Joan I I de Castel la 333 Joan X X I I 2, 3, 6, 19, 41, 44, 45, 52,

53, 57, 71, 146, 180, 187, 427 Jordà i Martí, Joaquim 312, 353 Jordà i V ida l , Joaquim 366, 462 Jor ro i Valdés, Alfons 462 Jover, Jaume 145 J u a n i Gómez, Amadeu 270

J u l i I I 14, 159 J u l i I I I 14, 17, 182 Julià, Robert 89 Junyent, E d u a r d 263, 357, 358, 462¬

464, 471, 477

Kober, Ignaz 420

Ladernosa, Bar tomeu de 11,142,150 Lafuente, B runo 375 L a Motte, general 245, 246 Lanuza, J u a n de 14 L a r a , Francisco 464 Laterà 121 Lavaix 203, 228, 229, 251, 479 Le Goff, J . 437 Leighton Jones, Michael 267 Leipzig 46, 328, 337 Leire 250, 251 Lerín, F e r r an de 14, 160 L i v i , T i tus 436 Lladonosa i Pujol , Josep 391 Lledó, Antoni 239 Lledó, Francesc 239 Lledó, Miquel de 373, 374 Lleida 30, 85, 201, 203, 224, 231, 242,

243, 315, 317, 345, 374, 391, 395, 405, 411

Lleó X 14 Llevat i Briansó, Joan-Francesc 262,

356, 358 Llobregat, Lluís 92 Llombart , Bar tomeu 149, 150 Llonc, Tomàs 12, 184 L l o rd i Montguió, Benet 202, 373,

376, 378, 379 Lloret, Vicent 226 Lloret i Ordeix, Pere 100, 275, 291¬

294, 300, 354, 368, 369, 475, 476 Lloret i Rossinyol , Pere 369 Lluís I X de França 432, 436 Lluís X I V de França 480 L l u l l , Ramon 433, 437

492

L luqu i , Rafae l 177 Llúria, Roger de 120, 147, 295-297,

314 Loaysa, Gars ias de 166, 178 Lo B u e de Lemos, Giovanni 295, 297 Loeil let 467 Londono, Sanç de 13 Londres 363, 467 López, Pere 160, 161 López de Ayerbe, Sancho 11 López de Padi l la , Gars ias 7, 9, 10 Lorent, Joan 158 Lovaina 142, 392 L u n a i Mendoza, Àlvaro de 23, 183 Lusignan, l l inatge 324

Maceller, Pere 279 Machado, Antonio 312 Màcon 437 Madrid 1-7, 15-21, 24, 27-29, 32, 35,

39, 40, 43, 46, 51, 65-70, 79, 104, 139, 142, 166-176, 223-227, 233-240, 247, 258, 260. 282, 293, 300-303, 329, 332, 333,338, 357, 375, 378, 403, 404, 423, 424, 437, 439, 440, 453, 464, 472

Madürell i Mar imon, Josep M. 328, 403408

Magdalena, santa 436 Malapeira i Xa t ruch , Josep 104,194,

257,258,263,357,358 Mallol , Bernat 150, 151 Manchón, Gabrie la 102 Manfred de Sicília 321, 322 Manresa 421424, 427429, 461, 469 Marcilla 165, 251 March, Pere 434 Marcús, Pere-Bernat 282, 285 Mares i Deulovol, Freder ic 336 Maresme 439 Margall , Ramon 12 Margarida de Prades 394401 Mar ia , infanta ( f i l la de Jaume I I )

69, 318, 346

Mar ia de Castel la 28 Mar ia de Lusignan 315 Mar ia de X i p r e (v. X ipre , Mar ia de) Marías, Juliàn 437 Marimon, Benet 293 Marimon, Fe l ip 63 Marsella 475 Mars i l i , Pere 436 Mar ta (mul ler de P. Maceller) 279 Marthène, Edmundus 392 Martí I l'Humà 149, 151, 401 Martí V 12, 152 Martín, José Lu i s 328 Mart inel l , Cèsar 336, 337, 391, 437,

480 Mart inel l , Francesc 302, 310 Martínez Ferrando, Jesús-Ernest 323,

328, 332, 336, 337, 343, 344, 375, 424, 434, 436, 437, 446, 447

Martorell 105, 106, 365 Martorel l , Or io l 467 Martos 3 Mas, Josep 340 Masalles, Ramon M. 131 Masclans, Francesc 139 Masià de Ros, Àngels 328 Masnou, Ramon 357, 358 Masoliver, Alexandre 114, 119, 122,

123, 124, 142, 228, 478480 Massó, Pere 27 Massó i V ida l , Josep 270 Mataplanà, Hug de 452, 453 Mateu, Gui l lem de 423 Mateu, Pere de 423 Mayor, Miguel 40, 186, 224, 246 Mediterrània, mar 433, 451 Melany, Ramon de 335 Mendoça, Pere de 13, 77-82, 159 Menorca 465, 469 Mequinença 95 Mercadé i Queralt, Pau 215 Mercader i R iba , Joan 113, 274 Merola, Miguel 30 Messer, A. 437 Messina 322, 331, 477

493

Mestre, Jaume 201 Mestre, Josep 249 Mèxic 437 Miarnau, Joan 114 Milà 437 Minyana, Josep 187 Miquel, Fel ip 28, 29 Miquel, Francesc-A. 178, 273, 274,

290, 297, 410 Miquel, Rafae l 27, 67 Miquel, Ramon 27 Miquel i Rossel l , Francesc-X. 43-46 Mira 435 Miracle, Pau 226 Miralles, E l o i 349 Miret i Sans, Joaquim 43, 113 Miró, Arnau 283, 285 Miró, Ba l tasar 39 Miró, Bernat 283, 285 Miró, E m i l i 349, 351 Miró, Francesc 428 Miró, Gui l lem 285 Miró, Gui l lema 285 Modolell, Cels 32, 235, 239, 240 Molas i Rupelo, Josep 97, 269, 366,

462 Mollat, G. 44, 45 Monfar, Maur ic i 239 Monistrol de Montserrat 423 Monné i Roig, Josep 473 Monravà i Soler, Francesc 293 Monreal, Francesc 225, 226, 244, 245,

247, 248 Monreale 296 Mons aestivus (París) 433 Mons falconis (Nantes) 433 Mons martyrum (París) 433 Montagut 119, 454 Montagut (de Múrcia) 231 Moltabà 398 Montana, Maria-Teresa 102 Montblanc 139, 260, 346 Montcada de València 31 Montcada, Gui l lem de 119 Montearagón 436

Montesa 4-71, 142, 177, 180-187, 222, 235, 427, 461

Monteverdi, Claudio 467 Montferri 119 Montflorit, Francesc de 315 Montoliu, Berenguer de 9 Montornès (de València) 345 Montornès (v. Pobla de Montornès,

la)

Montpeller 287, 318 Montpeller, Gui l lem de 306 Monsant, ermites del (v. Santa Ma­

ria i Sant Bartomeu del Mont­sant)

Montsant de Xàtiva 146, 147, 185, 243

Montserrat 111, 116, 119, 310, 341, 372, 417, 423, 434, 435

Montserrat, Antoni 407, 408 Montserrat, Gabrie l de 235 Montserrat, Gaspar 239 Montsó 113, 344, 405, 406, 411 Montsonís, Bernat de 4, 7 Mor 452 Móra i Pous, Victòria 7,270, 366,462 Morell, el 299, 308, 309 Morera i Llauradó, E m i l i 335, 391,

454 Morera de Montsant, la 395, 397 Moril lo, Joan B . 39 Morimond 13, 150, 153, 182, 220, 392 Morimond, Joan de 392, 393 Mortara, marquès de 224, 237 Mourret, F. 437 Moyano, César 263 Mulnar, Bar tomeu 148 Mundó i Marcet, Manuel 462 Muniz, Roberto 43, 49, 51, 186 Mufioz, Josep 467 Munoz del Prado, J u a n 182 Munoz de Salazar, Ba l tasar 21, 183 Muntaner, Ramon 319, 323-325, 332,

333, 427, 428,- 436, 437 Múrcia 143-145, 231 Muret 325

494

Nantes 433 Nàpols 77, 170, 434 Nàpols, B l anca de (v. Anjou, B lan­

ca d') Narbona 433 Narcís, sant 435, 436 Navarra 479 Nicolau V 392, 393 Nicolau de B a r i o de Mira , sant (v.

Mira) Nicolau d'Olwer, Lluís 329 Nin, Joaquim 467 Ninot, Mar ia 202 Noguera i Salort , Joan 97-99, 104,

257, 258, 368, 369 Noguers, Pere 168, 170, 171, 173-175,

177, 178, 183, 203, 228, 231 Nogués i Biset , Ramon 293 Nulles 201 Núíiez, Pere de 11, 182 Núflez de Prado, Joan 10 Núria 372

Ockam, Gui l l em d ' 432 Odena, Gui l l em I d ' 111, 119 Odena, Ramon-Guil lem I I d ' 111 Odena, Elicsèn d ' 111 Olginat de Mèdicis, Pedró 50 Olesti, Rossend 89 Òliba, abat 463, 471 Oliva, la 224, 226, 227, 235, 236, 251 Oliva, Cosme 294 OJiva i Casabona, Pau 269, 367 Ol ivar Ber t rand , Rafae l 335 Olivé i Martínez, E n r i c 458 Oliver, Berna t 11 Oliver de Botel ler, Francesc 165,166,

169, 170, 228 Olmo, Diego del 248 Olomar, Gui l lem d ' 43 Onda 31 Orenga, Gui l lem d' 314 Oria, Jeroni d ' 404-408, 411 Orio l i Andreu, Benet 97, 269

Ortiz, Francesc-Joan 19, 58, 59, 61 Orvieto 433 Osca 12, 30, 31,115, 226, 322, 333, 379 Oxford 328

Pacheco, J u a n 25 Pacs 118 Padró, Josep-Francesc 340, 373, 374,

379, 381 Pagès, Ramon 32, 71 Pagès, Amedée 337 Paguera, Joan de (v. Peguera, Joan

de) Palasí, L lop 13, 153, 154, 182 Palerm 254, 295, 296, 322, 324, 328 Pallarès, Bernat 3 Pallarès i Rebul l , Josep M. 270 Palomer, Josep 293, 392 Pamplona 377 Panach, Is idoro 248 Pardo, el 25, 64 Pardo de l a Casta, Jeron i 23 París 44, 45, 151, 195-198, 259, 328,

337, 373, 379, 392, 433, 437 Parma 433 Pascot, Jep 329 Pascual i Palau, Jósep-Ramon 368,

460 Pasqual I 435 Pasqual , Jaume 142, 155, 392 Pastor, Josep 239 P a u V 244, 479 P a u I V 163 Paular, el 142, 278 Pavia 433 Pedralbes 326, 332 Pedriça, A rnau 4 Peguera, Joan de 226, 236, 239, 240,

242, 245 Pell icer, Joan-Àngel 29 Peníscola 6, 7, 181 Penyafort, sant Ramon de 118 ' Perales, Miguel 41 :

495

Pere I el Catòlic 317, 344 Pere I I e l G r a n 119, 295, 296, 313,

314, 319-329, 336, 340, 343, 344, 371, 426, 428, 447, 473

Pere I I I el Cerimoniós 4, 11, 12, 148, 296, 313, 316, 322, 323, 326, 332¬337, 428, 436

Pere, infant 111, 273, 326, 331, 334, _ 3 4 4

Pere, abat de Va l ldaura 282-285, 454 Perelló, el 273, 435 Pereres, Pere de? Pérez, Nicasio 247 Pérez de Tudela i Molina, Al fred 270 Peris, Joan 399 Pernot, Endoqui 373, 379 Perpinyà 31, 245, 246, 347, 348 Perpunxent 15 Pertusa, Isabe l 414 Perúsia, E i m e r i c de 280, 282-284 Piedra 29, 160, 229, 251, 344 Piles, les 200 Pineda, Dionís 25 Pinet, E n r i c 87, 88 Pinosells, Gui l lem de 6 Pinyana 454 Pinyana, Joan 152 Piquer i Jover, Josep-Joan 115, 378,

474 Pirineu 449 Pius I I 157, 393 Pius I X 114 Pius X 378 Pius X I I 381 Pla de Santa Maria, el 260 Planàs i Marca, Joan 441 Planes, Vicenç 49 Plejànov, J . 434, 437 Pobla de Montornès, la 200, 452 Pobles, les 95, 109, 310 Poblet 14, 29, 30, 41, 43, 54, 77, 112¬

123, 141, 142, 153, 160, 165, 169¬172, 178, 203, 219-221, 224-229, 233, 234, 251, 260, 266, 275, 293, 318, 326, 327, 333-336, 343-346, 367, 368,

372, 375, 379, 391, 392, 406, 412, 418, 436, 465, 478-480

Poch, M. Carme 468 Pons, Bernat de 2 Pònt, Ramon de 145 Pont, Ramon de 145 Pont d'Armentera, el 119, 293, 305,

310, 406, 412 Pont i Gol, Josep 96, 101, 102, 105,

258, 262, 268, 353, 356-359, 363, 364, 367, 369, 370, 459, 465, 468, 468

Pontano, M. 415 Ponter, Jaume 13 Pontons 78, 80, 118, 317 Pontons, Albert (o Arbert ) de 119 Pontons, Da lmau de 2 Porcar i Rebul l , Innocenci 270 Port, castell de 285 Porta, Andreu 11, 150, 151 Porta, Jaume 37, 39-41 Porta, Joan 13, 162 Prada, Vicenç 249, 333 Prades 273, 326, 334, 465 Prat de Llobregat, el FT , 89 Prat , Humbert 270, 366, 462 Prats de Rei 341 Prats , Fel ip 393, 394 Prats i Martí, E n r i c 263, 359, 372 Prats i Matas 374 Primo, Ba l tasar 25 Pr imo de R ivera , Miguel 275 Provençana 280, 281, 283, 285-287 Prokop, Eugen 268 Pui, el 434

Puig de Santa Maria, el 434 Puig i Fe r ran , Joan 112 Puigcerdà 454 Puigdelfí 206 Puigpelat 299, 307, 311, 312 Puigtinyós 119 Pujals i Fontrodona, Esteve 104,

258 Punset, Francesc 11

496

Quart de Poblet 345 Queralt, Pere de 43 Querol 454 Quiles, Joan 31, 32 Quintanil la, J u a n de 25

Rabassa, Gui l l em 8 Rabassa, Joan 414, 415 Radas de Andrada, Francisco 23, 183 Ràfol 146 -Ra imon 88, 90 Rajadell 422, 423 Ramon Berenguer I V 112, 346, 437,

450 Ramon Berenguer, infant (f i l l de

Jaume I I ) 334, 445 Ramon de Penyafort, sant (v. Pe-

nyafort, sant Ramon de ) Rampal , Jean-Pierre 363 Ranyé i Miquel, Josep 270 Rascanya 12, 47, 142, 149, 150, 156,

163, 184, 188 Recasens i Comes, Josep M. 458 Recasens i Galbas, Àngel 89, 105,

258 Recasens i Grases, Manuel-Pau 108 Redollat, Vicente 223 Reglà, Joan 328, 329 Reial de Mallorca, la 222, 229, 251 Reial de Múrcia, la 231 Reus 97, 100, 112, 117, 262-264, 269,

270, 300, 305, 306, 309, 311, 356-359, 366, 372, 44

Reverte, Alfons 89 Ribas, Joan 102 Ribé i Brúnel, Daniel 270 Ribera, Josep 239 Ribera, mestre 304 Ribes i de Boixadors, Jerònima de

374 R ie ra , Francesc 239, 247 Riera , Jaume 160 Riera , Pere 144, 145, 231, 423 Rincón, Cristóbal del 25, 183

Ripoll 436, 463, 471, 472 Ripo l l i Vi lamajor , Jaume 338, 339 Riquer, Be r t r an de 315, 316 Riquer, Martí de 333, 334 R i u i R i u , Manuel 105, 317, 449, 450,

451 Riudarenes, Jaume de 145 Riudoms 100-102 Rivero Sanjosé, Jorge M. 87, 88, 92 Robert i Graupera, Francesc 350 Robin de Ceballos, Agustín 227 Robres, Lluís 31 Robuster, M. 413 Roca del Vallès, la Roca, Bernat de 4, 9 Roca, Esteve de l a 283, 284 Roca, Ramon de 280 Rocabertí, Jofre de 8 Rocata l l ada , Pere de 315 Ripo l l i Sahagún, Salvador 102, 255,

353, 360, 361, 367 Roch, Sebastià 102 Roda de Berà 451 Rodon i Rubinat 199 Roé, Joan 461 Roger I I de Sicília 296 Roig, Bernat 79, 81, 82 Roig, Francesc 79, 81-83 Roig, Marc 247, 248 Roig, Pere-Jaume 32, 33, 185, 188 Roig i Jalpí, Joan-Gaspar 333 Roís, G i l 414 Roís, Joan 403-409 Roís, Joana 414 Roma 12, 17, 20, 24, 31, 32, 50, 70,

114, 152, 154, 155, 157, 159, 165, 168, 170-176, 223, 233, 246, 393, 408, 409,412415,417,418,463

Raqueta, la 119, 200 Ros, Francesc 154 Ros, Pere 154 Ros, Sanç-Pere de 7, 9 Ros i Claramunt, Joan 270 Rosana (mul ler de B . Bernat ) 285 Roset i Mestre, Francesc 270

497

Rosquellas i Alessan, Jaume 457,458 Rossell 39 Rossel l , Ponç-Bernat 281, 282 Rosselló, Cristòfor 239 Rosselló, G i l de 343-345 Rosselló, Josepa 465 Rov i ra , Gabr ie l 11 Rov i ra , Joan 6, 10, 11 Rov i ra , Manuel 226 Rov i r a i Mas, Joaquim 271 Rubinat , Joan 200 Rubio, Samuel 464 Rubió i Balaguer, Jo rd i 332 Rubió i L luch , Antoni 329, 333, 424,

426, 434, 437 Rueda 29, 115,167, 170, 220, 223, 224,

227-229, 234, 237, 245, 249-251 Rufí, abat general 144 Rugat 148 R u l l , Lluís 150-152, 156 Runc iman, Steven 329 Rusticuccio, cardenal 171

Sabaté, Mag 465 Sabater, Joan 251 Sabater, Josep 226, 227 Sacases, Antoni 37, 240 Sadurní, Antoni M. 358 S'Agaró 364 Saidia, la 29, 43, 115, 142, 225, 261 Saint-Denis 436 Sala de Comalats, la 287 Sala , Bernat 422, 423 Salavert, Vicente 329, 432 Sales, santuari de 434 Salines, Joan 25-31, 49, 63-70, 171,

177, 222 Sa l la , Jeroni 225, 235, 238, 242-246

(v. també Sal las ) Sa l la , Pere 223-225, 229, 234-238, 242¬

249 (v. també Sal las ) Sal las, Jeroni 242 Sal las, Pere 242

Salomó 97, 206, 269, 366 Salou 112 (v. també Vilaseca de

Solcina) Salt 115 Salvador, Joan 102 Samper, Hipólito de 10, 12, 17, 33,

42-51, 142, 187, 188 Sanaguera, Bernardino 64 Sanaüja, Pere de 282 Sanchis, Lluís 226 Sanchis Guarner, Manuel 261 Sandoval i Sàrrias, Montserrat 462 Sanjuan, Francesc 208, 289, 292, 293,

301, 302 San Lorenzo del Escorial (v. Esco­

rial, el) Sanou, Ramon 174, 175 Sans, Martí 174, 175 Sant Agustí, Ponç de 453 Sant Adrià del Besòs 279, 284 Sant Bartomeu del Montsant 395,

397 Sant Bernat de l'Horta (València)

v. Rascanya) ,

Sant Blai, mas de ant. Bonrepòs) 391

Sant Cl iment, Ramon de 145, 146, 155, 316

Sant Cugat del Vallès 121, 318 Sant Feliu de Guíxols 264 Sant Fost de Campsentelles 97, 269,

366 Sant Goliard 200 Sant Hilari de Lleida 391 Sant Joan de les Abadesses 228, 463 Sant Joan d'Acre 121 Sant Joan de la Penya 332-334, 435,

436 Santjoan, Pere 152 Sant Martí Sarroca 365 Sant Mateu del Maestrat 5, 15, 26,

63 Sant Miquel de Cirera (v. Sant Mi­

quel de Maçana) Sant Miquel de Maçana 423

498

Sant Miguel dels Reis 150 Sant Pere de Gaià 451 Sant Sadurní de Tavèrnoles 404,407 Sant Vicenç de la Rogueta 160, 332,

344, 345 (v. també Raqueta, la) Santa Coloma de Queralt 199, 200,

202,260 Santa Eulàlia del Camp 286 Santa Eulàlia de Provençana (v. Pro-

vençana) Santa Fe 29, 158, 168, 222-229, 236,

239-247, 251, 396, 400 Santa Justa de Sardenya 424 Santa Maria la Major de Roma 28 Santa Maria de Montsant 397 Santa Maria del Paular (v. Paular, el) Santa Maria de Sants (v. Sants) Santa Maria de Vilabertran (v. Vi¬

labertran) Santander 115 Santiago de Compostela 435 Sants 277-287 Sants, A rnau de 284 Sants, Arnau-Pere de 279, 280, 282¬

284 Sants , Berenguer de 280 Sants, Bernarda de 280 Sants, Guillem-Pere de 279, 280, 282¬

284 Sants, Pere de 279 Saona 151 Saperas i Vives, Joan 97, 266, 267,

269, 271, 442 Saragossa 29, 46, 95, 148, 152, 154,

157-159, 218, 228, 329, 333-335, 414, 415

Sardenya 424, 432, 433 Sarrea l , Miquel 231 Sarrià, Berenguer de 280, 282, 286 Sarrió, Domènec 50 : Saudreau, A. 437 Saur ina , Plàcid 226 Scala Dei 327, 391-399, 465 Schubert, F ranz 467, 468 Secuita, la 114

Segòvia, F e r r a n de 14 Segrià, Josep 239 Segú, Domènec 363 Segú i Homs, Ba l tasar 108 Selma 109 Selmella 452 Selva del Camp, la 300, 309, 370,

409, 414 Selvat i Cogul, Andreu 255, 262, 454 Sendra i Navarro, Josep 469 Senez 433 Senis, Tucio de 435 Serra , Josep 226 Ser ra , Pere 468 Ser ra , Ramon 239 Serramalera i Cosp, Pere 80, 97,101,

103, 209, 257, 262, 267, 269, 302, 303, 357,366,368,442,460,462

Ser rano , B a r t o m e u 174-177, 183 Serrateix 477 Serres i Senà, E d u a r d 97, 257, 260,

269, 361, 366 Setton, Kenneth M. 329 Sevilla 161 Shneidman, J . Lee 329 Silos 122, 464 Simat de Valldigna 74, 75, 144, 162,

265 Simó, sant 436 Sintas, Màrius 85, 89, 268 S i r e r a i Tena, Ramon 263, 358 Sitges 97, 100, 268, 269, 347, 349, 350,

364-366 Siurana de Prades 260, 360, 465 Sixena 334, 435, 436 S ix t I V 395, 400 S ix t V 24, 50 S m i t h 468 Sobies, Pasqual 35-37, 40, 238-240,

238-240, 242, 245, 247, Sobrequés i Callicó, Jaume 97, 264,

269, 273, 274, 313, 320, 321, 366, 368, 369, 460, 462, 469

Sobrequés i V ida l , Santiago 114, 328, 344

499

Socias i Bové, Abdó 209, 247-249, 299-312, 350

Sogorb 148, 151, 154, 158 Sogues, Gregori 239 Sogues, Ramon 239 Solanes i Bacigalupi, Assumpció 441 Soldevila, Fe r ran 111, 273, 323, 328,

329 Solé i Magrinyà, Jaume 462 Soler, Ambròs 34, 35 Soler, Àngel 362, 4667 Soler, Anselm 374 Soler, Antoni 406, 412 Soler, A rnau de 7-9, 46, 53 Soler i Bata l l a , Modest 368, 460 Solsona, F ranc ina 375 Souchière, Jeroni de l a 163 Staufen, llinatge 433 (v. també Ho-

henstaufen) Suàbia, Hermann de 434 Subirats , Ramon de 285 Subirats , Sança de 285 Sucre, Josep M. de 195 Sueca 26, 64, 146 Suelves, Antoni 34-36, 50 Sugranyes, Gabrie l 22, 25 Suïssa 440 Sureda, Narcís 115

Talavera, Nicolau 29, 222, 223 Talens, Pasqual 227, 249, 250 Tal lada, Cèsar 30 Tamar i t de Mar 114, 317 Tarassona 11 Tarent 435 Tarragona 2, 7, 8, 45, 47, 49, 53, 71,

90, 96, 97, 101, 102, 105, 108, 112, 114, 137, 139,155, 200, 207, 227, 257, 258, 260, 262, 263, 268-271, 279, 287, 289, 291, 292, 300, 302, 305, 306, 309, 311, 314, 319, 321, 325, 327, 328, 335, 337, 38, 341, 345, 348-350, 356, 357, 359-364, 366, 368, 370, 371, 381, 391, 393, 394, 397, 399, 400, 404-408, 411,

417, 439, 440, 454456, 464, 466, 467, 469, 470, 477

Tarragona, Pere de 453 Tàrrega 435, 451453 Tarrés i Roure, Agustí 270 Tavernes de Valldigna 49, 75, 142,

155, 156, 162 Tavèrnoles (v. Sant Sadurní de Ta­

vèrnoles) Tavertet, Gui l lem de 111 Tecla, santa 436 Teixidor, Pere 22, 24 Teresa d'Entença (v. Entença, Te¬

. resa d') Terrassa 283, 284 Terves 414 Tesacho, Gabr ie l 394 Timor, Andreu de 343, 346 Tivissa 409, 417 T iv i ssa , Miquel de 453 Toda i Güell, E d u a r d 116-118, 293 Togliacozzo 322 Toledo 8, 327 Toledo i G i rau , Josep 43, 46, 141,

142, 145, 155. 156, 163, 187, 229, 264-266

Tomàs d'Aquino, sant (v. Aquino, sant Tomàs d')

Tomàs, Miquel 31 Tonda, Ja ime de l a 225 Torné i Nelio, Joan-Francesc 270 Torras i Ribé, Josep M. 274 Torre, Andreu de 314 Torredembarra 349, 350 Torregrossa, Robert 227, 375 Torrent 8 Torrent , Berenguer de 4, 9 Torres, Gregori de 29 Torres i Martí. Joaquim 270 Torro ja , Gui l l em de 113, 278, 281,

282 Torsa , Pere-Ramon de 285 Tortosa 3, 6, 22, 45, 112, 113, 120,

121, 154, 180, 218, 260, 346, 407, 435, 440

500

Tost, Josep M. 258 Tous, Bernat de 22, 25 Tous, Gregori 39 Tous, Pere de 10 Tous i Casals, Joan 108 Transtevere 435 Trasobares 29 Tremul les , Josep 361, 480 Trenchs i Mestre, Miquel 270 Trenchs i Odena, Josep 120 Trento 32, 381 Tres Torres, les 457 T r i l l a , Simó 479 Tr i s tany Bof i l l i Benach, Bonaven­

tu ra 4349 Trobado i Figuerola, Rafae l 34, 40,

51, 186, 223-226, 237, 242-246 Tudela 353, 474 Tulebras 29 Turmo , Antonieta 207

Udina i Martorel l , Freder ic 279-286, 358, 451454

Ulldecona 8 Ulldemolins 395 Umbria 162 Urbà I I I 287 Urbà V I I I 28, 222 Urrea , Pedró de 393-397, 399, 401 Utica 167, 168, 172, 173, 175, 220, 229 Utrevo, Carles 226

València 3, 6, 11, 14-31, 38, 39, 43, 46, 49-51, 54-70, 73, 75, 115, 119, 141-152, 155, 158, 160, 164, 165, 171, 175, 182, 183, 187, 188, 197, 220, 225, 233, 243-247, 261, 265, 321, 322, 324-326, 344, 349, 392, 399401, 414, 436, 445

Valentín, Àngel 244, 245 Valentines i Llobel l , I s id re 215 Valladolid 26, 43, 63 Vallbona de les Monges 115, 119,

122, 334, 373-375, 379, 385, 386, 390, 393, 474

Valldaura del Vallès 46, 113, 278-287, 306, 450

Valldigna 3-6, 9-25, 29, 32-34, 4047, 51-54, 57, 60, 63, 73-76, 104, 119, 120, 141-188, 217-234, 242-251, 262, 262, 265/ 266, 316, 375, 427

Valldonzella 375, 417 Val ldossera i Solé, Àngel 270 Vallel lano, conde de 306 Vallès, Eus taqu i 102 Vallès, Maur 123, 226 Vallès, Miquel 102 Vallfogona de Riucorb 305, 439 Vallis monstruosa (Reims) 433 Vallis viridis (Senez) 433 Val lre ig , Andreu de 77 Valls 87, 97, 101, 108, 112, 189, .190,

194, 195, 199-202, 266, 269, 270, 289, 306, 311, 312, 345, 349-351, 358, 366, 368, 459

Va l l s , Jaume 14-23, 160-162, 182, 184, 411, 412

Va l l s , Jeroni 24, 163, 183 Va l l s , Pere 12, 151, 152, 184 Vasol i , C. 437 Vaticà 44 Vendrell, el 112, 115, 123, 347, 349,

350 Vendre l l i Duran , E n r i c 108 Venècia 195 Ventura , E m i l i 312 Ventura i Solé, Daniel 198 Ventura i Solé, Joan 97, 103, 257,

260, 262, 269, 360, 366, 462 Vera , Joan de 159 Vera , Plàcido de 235 Verge, Josep 50 Verona 287 Vernet, Pau 223, 238, 242 Veruela 29, 160,177, 223, 226, 229, 251 Viaceli 115, 229, 251 Vic 8, 41, 111, 262, 263, 338, 357, 358,

462, 463, 491

501

Vic , Berenguer 152, 153 Vic iana, historiador 149 V ida l , Mar i a 200 V ida l , Pere 200 V ida l i Barraquer , Francesc d'A. 465 V ida l i Colominas, Antoni M. 356,

358 V ida l i Garr iga, Salvador 97, 269,

366 V ida l i de N in , Jeroni de 477 V ida l i de N in , Tomàs de 477 V ida l i Ras , Magí 207, 208, 293, 301 Viena 419, 420 Vienne 2

V i l a , Bernat de 454 Vilabella 194, 197, 417 Vilabertran 315, 435, 466 Vilafranca del Penedès 118, 314, 317,

345-350, 365, 366, 426, 435 Vilagrassa 452 Vi lagrassa, Jeron i 38, 50 Vilal longa, Pere de 423 Vilanova d'Avinyó 148 Vilanova i la Geltrú 105, 106, 270,

335, 347, 350, 365, 366, 391 Vi lanova, A rnau de 437 Vilanova, F e r r a n 89 Vi lanova, V ida l de 2, 3, 5, 7, 43, 45,

47 Vi lapuig, M. Glòria 468 V i la r , Pierre 329 Vila-rodona 108, 109, 270, 286, 293,

305, 367 Vilaseca de Solcina 103-105, 257,

258, 260, 262, 263, 357, 358, 468 (v. també Salou)

Vila-seca, Bonanat de 73, 76, 103, 104, 119-121, 143, 144, 146, 257, 258, 260, 317-319, 424

Vi le l la , Jaume 12 Vi l lacampa, Pere 23 Vi l la lba, Jaume 154 Vi l lanueva, Ja ime 4345,142, 281, 282,

338, 339, 392, 404, 427 Vi l lar roya , B . 187

Vi l lar roya , José 4345, 142 Vinader, Domènec 152 Vincke, Johannes 142, 155, 332 Vinya ls , Francesc 238, 242, 246 Violant, infanta ( f i l la de Pere el

Gran ) 322 Violant, infanta ( f i l la de Jaume I I )

335, 435, 445 Virg i l i , Lluís 89 V i rg i l i i Santromà, Josep 458, 459 Vives, Joan 78 (v. també Vives, Joa-

nós) Vives, Joanós 78, 79 Vives, Manuel 50 Vives i Miret, Josep 109, 142, 215,

336, 337, 425, 428 Vives i P i , Benet 202 Vives i Recasens, Francesc 305, 310 Voltor, Antoni 201 Voltor, Francesc 201 Voltor, Jac int 201, 202 Voltor, Joan 201, 202 Voltor, Joan-Jacint 201 Voltor, Josep 202 Voltor, Pere 200 Voltor, Rafael 202, 203

Wehrl i , Pau A. 311 Wilbye, John 467 Worms 432

Xara, la 162 Xàtiva 33, 146, 155, 163, 426 Xercavins de Tàrrega 452 Ximenes d'Aragües, Joan 405, 411 Ximeno, Bar tomeu 168, 173, 174 Xipre , Mar ia de 435

Zabaleta, Nicanor 467 Zapater 45 Zorita de los Canes 7, 17, 18, 54,

55, 184 Zur i ta , Jerónimo 296, 329, 334-336

502

TREBALLS APAREGUTS AL PRESENT VOLUM, PER ORDRE ALFABÈTIC D'AUTORS

— A favor de la Valldigna, filial de Santes Creus 73 —— El 650 aniversari del rei Jaume I I ... ... ... . . . . . . 275 Alber t M ique l . Relacions del monestir de Santes Creus amb

l'antic orde de Montesa ... . . . 1 A lbe r t , M ique l . Santes Creus i Valldigna 141 i 217 Aragó, Anton i -Mar ia . Perfil espiritual de Jaume I I el Just ... 431 A. S . C . La labor del Patronat del monestir de Santes Creus

durant els anys 1975 i 1976 253 Cabes tany i F o r t , J o a n - F . El 650 aniversari de la mort del rei

Jaume I I 321 Cas te l l s , I nda l e c i . Gornals i Voltors 199 Català i R o c a , Pere . Trobada castellera a Santes Creus ... ... 347 Clemente i A lpuente , Emilià. Cicle de Concerts a l'església ma­

jor de Santes Creus ... ... . . . 85 E . F . C . Un monestir austríac homònim de Santes Creus 419 F o l c h , A r t e m i . Notícia històrica sobre la presència del mones­

tir de Santes Creus a Sants i la seva rodalia ... ... . . . 277 F o l c h i Guillén, R a m o n . L'Albereda de Santes Creus 125 F o r t i B u f i l l , X a v i e r . Bonaventura Icart i Pons (1907-1978) . . . 439 F o r t i B u f i l l , X a v i e r . Pere Gil i Gimeno. Una vida consagrada

a Santes Creus . . . . . . . . . . . . 205 F o r t i B u f i l l , X a v i e r . Transcendència dels concerts de Santes

Creus . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 86 F o r t i Cogul , Eufemià. Davant l'enterrament de l'abat Mendoça

de Santes Creus . . . . . . . . . 77 F o r t i Cogul , Eufemià. El meu mossèn Abdó Socias i Bové ... 299 F o r t i Cogul , Eufemià. Mort i enterrament de Jaume I I 331 F o r t i Cogul , Eufemià. El plet entre Santes Creus i Scala Dei

sobre Bonrepòs ... ... ... ... . . . . . . . . . 391 F o r t i Cogul , Eufemià. Precisions sobre la data en què morí la

reina Blanca d'Anjou ... . . . ; . . . 445 G a s o l , Josep-Mar ia . Pere Alegre, fill de Manresa, abat de San­

tes Creus . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 421

503

I c a r t , J . Activitats del Patronat de Santes Creus l'any 1977 ... 353 I c a r t , J . Activitats del Patronat durant l'any 1978 455 I c a r t , J o a q u i m . Record de Pere Lloret i Ordeix 291 Maso l i ve r , A lexandre . Jaume II, el rei de Santes Creus, i Poblet 343 Mique l , F rancesc -A . Carles Cardó i una opinió seva sobre el

monestir de Santes Creus 289 Mique l , Francesc-A . Un eclesiàstic del segle XVI 403 M i q u e l F.-A. Una opinió considerable sobre l'enterrament de

Pere el Gran a Santes Creus 295 P i que r i J o v e r , Josep-Joan . Carta de visita de fra Benet Llort

adreçada a les monges de Vallbona 373 Se lva t , A n d r e u . Notícies pecuàries de Santes Creus. El bestiar

major 449 S e r r a m a l e r a i Cosp, Pere . Mossèn Abdó és mort! 309 Sobrequés i Callicó, J a u m e . Jaume I I i Santes Creus 313 V e n t u r a i Solé, Dan i e l . Recordança de l'Eduard Castells 189

RELACIÓ D'AUTORS D E TREBALLS RECENSIONATS A L A BIBLIOGRAFIA, PER ORDRE ALFABÈTIC D'AUTORS

D E LLIBRES I TREBALLS

( E n t r e parèntesi, l 'autor de la recensió.)

Aragó, A n t o n i M . ( X . F . B . ) ... ... 478 C a m p a n a , A. i P u i g F e r r a n , J . ( X a v i e r F o r t i B u f i l l ) ... 112 C o l l i A l en to rn , M ique l ( E . F o r t i Cogul ) 111 F e l i u de T r a v y , I g n a s i ( X . F . B . ) 477 F o r t i Cogul , Eufemià (Lluís B a t l l e i P r a t s ) 114 F o r t i Cogul , E . ( A r c a d i G a r c i a S a n z ) : ... 119 F o r t i Cogul , Eufemià ( Josep Iglésies) 116 F o r t i Cogul , Eufemià (A l e xandre Maso l i v e r ) 113 i 118 F o r t i Cogul , Eufemià ( J a u m e Sobrequés i Callicó) 273 Galitó i P u b i l l , M ique l ( E . F . C.) 122 L l o r e t i Orde ix , Pere ( X a v i e r F o r t i B u f i l l ) 475 Maso l i ve r , A l exandre ( E . F o r t i Cogu l ) 122 Maso l i ve r , A l exandre ( X a v i e r F o r t i B u f i l l ) ... 475 Mique l , F rancesc -A . ( J a u m e Sobrequés i Callicó) ... 273 T o r r a s i Ribé, Josep -Mar ia ( M i q u e l A l b e r t ) ... 274

504

SUMARI GENERAL DEL VOLUM V

Pàgs. Alber t , M i que l , Relacions del monestir de Santes Creus amb

l'antic orde de Montesa ... 1

A favor de Valldigna, monestir filial de Santes Creus 73 F o r t i Cogul , Eufemià. Davant l'enterrament de l'abat Mendo-

ça de Santes Creus 77 E l s Concer t s de San tes C r e u s 85

C lemente i A lpuente , Emilià. Cicle de concerts a l'es­glésia major del monestir de Santes Creus 85

F o r t i B u f i l l , X a v i e r . Transcendència dels concerts de Santes Creus .. 86

Crònica 1975 95 Josep Coso i B a t i s t e ... 95 V i s i t a pas t o ra l de l ' a rqueb isbe de T a r r a g o n a 96 J u n t a D i r e c t i v a de l ' A B S C sorg ida de l 'Assemblea ge­

n e r a l del d i a 25 de m a i g de 1975 ... 97 Soc i s de Mèrit ... ... ... 97 Memòria a n u a l de l c u r s 1974-1975, pe r J o a n V e n t u r a

i Solé ... ... ... ... : 99 X X I X F e s t a A n u a l ... ... ... 103 X I X Assemb l ea I n t e r c o m a r c a l d 'Es tud i osos , per X a ­

v i e r F o r t i B u f i l l ... ... ... ... ... 105 I m p o r t a n t s r e s t aurac i ons , per A. S . ... ... ... ... 106 Mov imen t de soc is en 1975 . ... ... ... 107 A r x i u d'esglésies de l ' A l t C a m p . Exposició a V i la - rodona 108

B ib l i og ra f i a sobre San tes C r e u s 111

F o l c h i Guillén, R a m o n . L'Albereda de Santes Creus. Enqua­drament i problemàtica de l'Albereda en el context de la vegetació de ribera del migjorn de Catalunya ...

Alber t , M i que l . Santes Creus i Valldigna. Unes quantes notí­cies de llurs relacions ( I )

V e n t u r a i Solé, Dan i e l . Recordança de l'Eduard Castells Caste l l s , I n d a l e c i . Gornals i Voltors ... ... ... ... F o r t i B u f i l l , X a v i e r . Pere Gil i Gimeno, una vida consagrada

a Santes Creus ... ...

125

141 189 199

205

505

Alber t , M ique l . Santes Creus i Valldigna. Unes quantes notícies de llurs relacions ( i I I ) 217

A. S . C . La labor del Patronat del monestir de Santes Creus du rant els anys 1975 i 1976 257

Crònica 1976 257 Memòria 1975-1976, pe r J o a n V e n t u r a i Solé 257 A l exandre F e r r a n t Vàzquez, pe r E . S e r r e s 260 E l s A m i c s de l a Va l l d i gna , pe r A. S 261 L a X X X F e s t a A n u a l , per M . A 262 L a X X Assemb lea I n t e r c o m a r c a l d 'Es tud i osos 264 R e c o r d de Josep To ledo G i r a u , pe r E . F o r t i Cogu l 246 J o a n Sape ras i V i v e s , pe r Pere S e r r a m a l e r a i Cosp ... 266 E l segon C i c l e de Concer t s de Santes C r e u s , p e r X . F . B 267 J u n t a d i r e c t i va de l ' A B S C elegida e l d i a 13 j u n y 1976 269 Mov iment de soc is en 1976 ... 270

B ib l i og ra f i a sobre Santes C r e u s ... ... 273 E l 650 a n i v e r s a r i de l r e i J a u m e I I 275

F o l c h , A r t e m i . Notícia històrica sobre la presència del mones- . tir de Santes Creus a Sants i la seva rodalia 277

Mique l , Francesc-A . Carles Cardó i una opinió seva sobre el monestir de Santes Creus 289

I c a r t , J o a q u i m . Record de Pere Lloret i Ordeix ... 291 Mique l , F . A. Una opinió considerable sobre l'enterrament de

Pere el Gran a Santes Creus ... 295 S e r r a m a l e r a i Cosp, Pere . Mossèn Abdó és mort! ... 309

Sobrequés i Callicó, J a u m e . Jaume I I i Santes Creus 313 Cabes tany i F o r t , J o a n - F . El 650 aniversari de la mort del rei

Jaume I I ... 321 F o r t i Cogul , Eufemià. Mort i enterrament de Jaume I I ... 331 Maso l i ver , A l exandre . Jaume II, el rei de Santes Creus, i Poblet 343 Català i R o c a , Pere . Trobada castellera a Santes Creus ... ... 347 I c a r t , J . Activitats del Patronat de Santes Creus l'any 1977 ... 353 Crònica 1977 355

Memòria 1976-1977, p e r J o a n V e n t u r a i Solé 355 L ' a rqu i t ec t e senyor R i p o l l ... 360 F ragmen t s de l r e tau l e m a j o r de Santes C r eus a l «Mu­

seu d 'Art de Catalunya» ... 361 E l T e r c e r C ic le de Concer t s de Santes C r eus , pe r X a ­

v i e r F o r t i B u f i l l ... 362 L ' I n s t i t u t d ' E s t u d i s Penedesencs 365 J u n t a D i r e c t i v a de l ' A B S C elegida e l d i a 29 de m a i g

de 1977 ... 366 P a u O l i v a i Casabona ... ... 367

506

F o r t i Cogul , Eufemià. El meu mossèn Abdò Socias i Bové ... 299 L a X X X I 0 F e s t a A n u a l ... 367 V e n t u r a Gasso l a San tes C r e u s , pe r X . F . B . ... ... 369 E l s onze b isbes ca ta lans a San tes C r e u s 370 F u n e r a l per a J a u m e I I a San tes C r e u s 371 Exposició de San tes C r e u s 371 Exposició de xi lograf ies a San tes C r e u s 372

P i que r i J o v e r , Josep J o a n . Carta de visita de fra Benet Llort adreçada a les monges de Vallbona 373

F o r t i Cogul , Eufemià. El plet entre Santes Creus i Scala Dei sobre Bonrepòs 391

Mique l , Francesc -A . Un eclesiàstic del segle XVI 403 E . F . C . Un monestir austríac homònim de Santes Creus 419

G a s o l , Josep-Mar ia . Pere Alegre, fill de Manresa i abat de San­tes Creus 421

Aragó, Anton i -Mar ia . Perfil espiritual de Jaume I I el Just ... 431 F o r t i B u f i l l , X a v i e r . Bonaventura Icart i Pons (1907-1978) 439 F o r t i Cogul , E . Precisions sobre la data en què morí la reina

Blanca d'Anjou ... 445 Se l va t , A n d r e u . Notícies pecuàries de Santes Creus: El bestiar

major 449 I c a r t , J . Activitats del Patronat durant l'any 1978 455 Crònica 1978 457

R e c o r d a J a u m e Rosque l l as , pe r E . F . C 457 Homenatge a Josep V i r g i l i i Santromà, per E . F . C . 458 Assemb l ea Gene ra l Ordinària. Memòria de l ' e xe rc i c i

1977-1978, p e r J o a n V e n t u r a i Solé ... 459 J u n t a de l ' A B S C elegida e l 18 de j u n y de 1978 462 E d u a r d J u n y e n t , i n m e m o r i a m , p e r E . F . C 462 P r i m e r a S e t m a n a N a c i o n a l de Can t Gregorià 464 U n precedent p e r a r e c ob ra r e l P r i o r a t ? , pe r E . F . C . 466 E l Q u a r t C i c l e de Concer t s de San tes C r e u s . E s t i u 1978 467 L a X X X I I F e s t a A n u a l de l ' A r x i u ... 469 Notícies de San tes C r eus 470 L a X X I I Assemb lea I n t e r c o m a r c a l d 'Es tud iosos de R i ­

po l l , 28 de m a i g de 1978, p e r x a v i e r F o r t i B u f i l l ... 471 L l e i de Protecció de l P a t r i m o n i Artístic 472 U n n o u orgue p e r a San tes C r e u s 473 L a Fundació Roger de B e l f o r t 474

B ib l i og ra f i a 475 I n d e x de l v o l u m V • 481

507