BUTLLETÍ

MAIG 2013

Seu social: Psg. del Vapor Gran 39 Passadís B

08221–TERRASSA, Tel. 937891574 937846306

http://ateneuterrassenc.terrassa.net

ateneuterrassenc@hotmail.com Fundat l’any 1879

2ª Època

L’Ateneu terrassenc conjuntament amb l’Ajuntament de Terrassa i

d’altres entitats terrassenques celebra l’Any Espriu i es complau en re-

cordar especialment el cèlebre escriptor, famós en diversos gèneres lite-

raris i on es destaca també en poesia. Va ser un dels membres fundadors

de l’Associació d’escriptors en Llengua Catalana. També va col.laborar

en recuperar el teatre en català.

Interessat en la mitologia va generar els seus personals àmbits i

terres fictícies i simbòliques. Quan parlava de Catalunya en deia Alfa-

ranja, Lavinia era Barcelona, Sinera recordava la seva infància, joventut

i els bons records viscuts. Sinera, llegit al revés és Arenys, on Espriu hi

estiuejava.

Les reflexions sobre el ser humà, condicionat al temps i a la mort van

ser per a ell els seus temes primordials, però no referint-se a la mort en

sí, sinó incitar-nos a una vida pletòrica i a fer-nos forts a no rendir-nos

en la lluita individual i col.lectiva que fa forts els pobles.

LES ACTIVITATS DE L’ATENEU TERRASSENC

Dimarts dia 21 a les 19,30 h. a l’Ateneu

El senyor: Miquel Pujadó, ens presenta els últims llibres i el nou disc.

“BRASSENS, LLUM I OMBRA”

Dijous dia 9 a les 19,30 h. a l’Ateneu

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE:

“KI, KI, SO, SOOO! Les nou portes del Zangskar”

A càrrec del senyor: Enric Soler Raspall, l’autor

Dimarts dia 14 a les 19,30 h. a l’Ateneu

CONFERÈNCIA

“El pensament de Carles Muñoz-Espinalt, creador de la Psicoestètica”

A càrrec de la senyora: Nati Muñoz-Espinalt, presidenta de l’Associació de Practicants de la

Psicoestètica i directora del Centre d’Estudis.

Dissabte dia 11 a les 13,00 h. a l’Ateneu

VERMUT MODERNISTA

Dimarts dia 7 a les 19,30 h. a l’Ateneu

AUDIOVISUAL

“VIOLINS, CANALS I FONTANAS”

A càrrec del senyor: Fèlix Torres i Querol, l’autor.

Dijous dia 16 a les 19 h. a l’Ateneu

FÒRUM CINEMATOGRÀFIC

A càrrec del senyor: Francesc Casas

Dissabte dia 18

SORTIDA CULTURAL

“EL TREN DELS LLACS” (Informació a l’Ateneu)

Dijous dia 23 a les 19,30 h. a l’Ateneu

CONFERÈNCIA

PRESENTACIÓ DE LA COOPERATIVA “SOM ENERGIA”

A càrrec del senyor: Santiago Martinez i la senyora: Sílvia Invers.

Dimarts dia 28 a les 19,30 h. a l’Ateneu

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE

“Vivir en guerra, zona leal a la República (1936-1939)”

A càrrec dels Professors de la UAB, senyors: Joan Serrallonga, Just Casas i Manel Santirso

Presenta l’acte el senyor: Josep Puy historiador Amb la col·laboració de l’Arxiu Tobella

CURSOS I TALLERS

TALLER QUINZENAL D’INICIACIÓ A L’ESCRIPTURA LITERÀRIA

1er. Nivell Professora senyora: Sílvia Alcàntara

Els dilluns dies 6 i 20 de les 18,45 a les 20,45 h.

Preus: Socis 15 € - no socis 25 € /mes

TALLER QUINZENAL D’HISTÒRIA DELS PAÏSOS CATALANS

A càrrec del senyor: Ferran Martínez

Divendres dies 3, 17 i 31 de 18 a 20 h.

Preus: Socis 4 € - no socis 15 € /mes

TALLER DE RUMMYKUB

A càrrec de la senyora: Maria del Carme Canadell

Dimecres dies 8, 15, 22 i 29 de 17,30 a 19,30 h.

Preus: Socis gratuït - no socis 2 €/sessió

Dijous dia 30 a les 19,30 h. a l’Ateneu

TAULA RODONA

“LA VIGÈNCIA D’UN ARTISTA POLIÈDRIC: APEL·LES MESTRES”

A càrrec dels senyors: Teresa Duran, Edmon Elgström, Margarida Prats i Eduard Sanahuja

Professors-investigadors de la Facultat de Formació del Professorat de la

Universitat de Barcelona,

TALLER QUINZENAL DE L’ART AMB FUSTA

A càrrec dels senyors: Manuel-Enrique López Romeo i Françesc Milan

Dilluns dies 6 i 20 de 18 a 20,30 h.

Preus: Socis 4 € - no socis 15 € /mes

Divendres dia 31 a les 21,00 h.

SOPAR TERTÚLIA CULTURAL

“TOTS ELS CAMINS PORTEN A ROMA”

A càrrec de les senyores: Rosa Creus i Assumpta Roset, turistes

Al restaurant Cal Gendre, Carrer Baix Plaça Núm. 10 (Centre Ciutat)

Amb el suport de l’

ASSAIG DE LA CORAL “VEUS EVOHÈ”

Tots els dimecres de 21,30 a 23,30h. a l’Ateneu

Per a més informació a l’Ateneu cada dijous de 5 a 9 de la tarda

EL “XERREM” A L’ATENEU

A Càrrec de la CAL (Coordinadora d’Associacions per la Llengua catalana)

Tots els dimecres i els dijous de 18,30 a 20 h.

BUSQUEM PERSONES VOLUNTÀRIES PER GUIAR GRUPS DE CONVERSA EN CATALÀ

Dedicació: Hora i mitja a la setmana

Per informació o fer-se voluntari/a: al Tel. 648 031 136 i xerremterrassa@gmail.com

Nota; La quota de soci és 6 Euros mensuals cobrant-se per trimestres. Tots els Tallers necessiten un mínim d’alumnes, consultar a secretaria. La seu social de l’Ateneu Terrassenc resta oberta de dilluns a divendres,

de les 5 a les 9 de la tarda i posa a la vostra disposició un servei d’informació sobre els tallers, les conferències i altres activitats.

Els articles d’opinió i informes de conferències no expressen necessàriament l’ideari de l’Ateneu

TALLER DE SARDANES

A càrrec del senyor: Joan Escursell i la senyora: Mª Rosa Raspall

Els dilluns dies 6, 13, 20 i 27 de 18,30 a 19,30

Preus: Matricula socis 2 € - no socis 3€

TALLER QUINZENAL DE CONVERSA EN LLENGUA ANGLESA

A càrrec del senyor: Pere Guix

Els dijous dies 9 i 23 de 19 a 20,30 h.

Preus: Socis gratuït - no socis 2 €/Sessió

TALLER QUINZENAL DE CONVERSA EN LLENGUA FRANCESA

A càrrec de la senyora: Lídia Anoll

Els dijous dies 2, 16 i 30 a 20,30 h.

Preus: Socis gratuït - no socis 2 €/Sessió

TALLER DE TREBALL EN EQUIP Nivell mitjà de llengua anglesa

Tots els dilluns de 19,15 a 20,15 h.

Preus: Socis gratuït - no socis 2 €/Sessió

TALLER D’INICIACIÓ AL BRIDGE

A càrrec del senyor: Josep Noguera

Els divendres dies 3, 10, 17, 24 i 31 de 17,30 a 20 h.

Preus: Socis gratuït - no socis 2 €/Sessió

SIMBOLOGIA Núm. 31 Maig– 2013

L’ÒLIBA

A la història de la humanitat, la relació home-animal ha estat sempre una

constant, canviant segons les cultures, però sempre i de manera simbòlica

mantenint una afinitat amb els animals que més s’hi identificava amb el seu

comportament, com és el cas del mussol, que en realitat és una òliba. La

tradició de representar la filosofia amb la imatge d'un mussol escau, curiosa-

ment, d'una confusió. En la seva obra Filosofia del dret, Guillem Fèderic He-

gel (1770-1831), fa referència al "mussol de Minerva" com a símbol de la filo-

sofia. On calia traduir "òliba", (Kaur der Minerva) va traduir (Eulen der miner-

va)"mussol". Aquesta imatge del mussol, va ser adoptada en els posteriors

treballs sobre la deessa Minerva (traducció romana de l'Atenea dels grecs).

Minerva (o Atenea), com a deessa sàvia, es representava sovint amb una

òliba sobre la seva espatlla o a la mà, detall aquest últim d'especial impor-

tància, ja que les òlibes són petites i no solen arribar al mig kg. de pes, men-

tre que els mussols sobrepassen freqüentment els 2 kg. i poden mesurar fins a

70 cms. d'alçada, i ni per l’alçada ni pel pes hagués pogut fer-ho amb un

mussol. Sembla ser que la deesa Atenea tenia sempre prop seu una gralla,

i per evitar que els homes confonguessin la xerrameca amb la saviesa, va

adoptar com a numen seu la observadora i callada òliba com a símbol de

la filosofia; Per excel·lència és una au solitària (solitud necessària per filoso-

far), amb bona visió en la foscor (la Filosofia descobreix qüestions ocultes,

sobre el tema que reflexiona), que contempla des de dalt (la Filosofia busca

contemplar la Veritat), té una visió pràcticament de 360 graus (la Filosofia

intenta tenir una mirada completa sobre tot el que considera). També Aris-

tòtil va escriure que el filòsof, com les aus nocturnes, ha de ser capaç de

veure on només hi ha foscor i confusió (en sentit metafòric).

A la caiguda de l’imperi Romà, el simbolisme de Palas Atenea o Minerva

va anar perdent el seu significat i principalment a l’edat mitjana va anar

agafant aspectes més negatius; Com a exemple tenim “El carro de fenc”

de El Bosco, on utilitza un mussol per simbolitzar l’heretgia i la ceguesa huma-

na, i no va ser fins al renaixement que es va reivindicar com a símbol de la

sapiència. R.V.M.

Personatges amb origen terrassenc (1)

Mercè Rodoreda

Mercè Rodoreda i Gurgui, (Barcelona 10/X/1908 – Girona

13/IV/1983) probablement l’escriptora en llengua catalana més

coneguda té, com explicarem, ascendència paterna a Terrassa.

A la nostra ciutat van venir durant el segle XIX dues famílies

Rodoreda, provinents ambdues de Mura. La de la Mercè, arribà

la primera en el primer quart d’aquell segle, en la persona d’

Antoni Rodoreda i Corominas fuster, nascut el 1805 a Mura. Ja

a Terrassa es casà amb Antònia Vila i s’instal·la al carrer Nou. Dels seus tres fills

mascles, Joan i Josep i Pere, els dos primers seran fusters com el seu pare. El Joan

es casarà amb Francesca Font i Carné, filla d’un paraire de Vic. i ens consta que

`procrearen un mínim de quatre fills. Un altre fill de l’Antoni i l’Antònia, el Josep

es va casar amb l’olesana Gertrudis Sallent i Esteva. Gertrudis era filla d’un fabri-

cant de filats natural de Castellar del Vallès, Feliu Sallent i Farrés, un dels funda-

dors el 1877 de l’Institut Industrial de Terrassa, El Josep i la Gertrudis, avis de l’e-

scriptora. van tenir tres fills a Terrassa, M. Mercè el 1876, Agapito el 1878, i An-

dreu el 1880. Deduïm que aquesta branca devia marxar aviat tota ja que no en tro-

bem cap més notícia a la ciutat. De l’Andreu, comptable d’una armeria, sabem que

va anar a Barcelona on es casà amb M. Montserrat Gurgui i Guàrdia i que va morir

el 21 de novembre de 1938 en plena Guerra Civil, La seva única filla, Mercè Ro-

doreda, i. Gurgui és, segurament l’escriptora catalana que ha tingut més difusió (ha

estat traduïda a trenta idiomes). El 1980 va rebre el Premi d’Honor de les Lletres

Catalanes

La segona família Rodoreda que recalà a Terrassa arrenca de Jaume Rodoreda i

Gispert nascut cap el 1860 a Mura, tintorer, emigrà a Terrassa, on es va casar amb

Rosa Gibert i Casablancas. Aquest matrimoni tindrà un mínim de sis fills, cinc d’-

ells mascles arrelarien a Terrassa. El més gran d’aquests cinc, l’Antoni, es casà

amb Esperança Ullés i Roca. D’ofici traginer, era també propietari d’una taverna

del carrer Sant Llorenç, on actualment hi ha el Centre Excursionista. El matrimoni

Rodoreda-Ullés tindrà també sis fills, dels quals cinc també seran mascles. No és

estrany, doncs, que aquesta branca garanteixi per si sola la continuïtat del cognom

Rodoreda a la ciutat. Els Rodoreda Ullés més notoris foren; el Domènec, xofer

com el seu germà Joan, que presidí el Gremi de Xofers i fou propietari Del Bar La

Penya de la carretera de Montcada, el Jaume, militant d’Esquerra Republicana, que

treballava de filador a cal Sala i Badrinas. Aquest en esclatar la guerra, formà part,

de les patrulles de control. El 1937 ingressà al cos de Carrabiners i marxà al front.

El 1940 fou sotmès a un Consell de Guerra i afusellat em el Camp de La Bota.

Un altre Rodoreda Gibert, l’Antoni, es va casar amb Josepa Plans i Grau, d’una

família de rajolers molt republicana. La soprano Paquita Rodoreda i Plans és una

filla d’aquest matrimoni (Rafel Comes)