BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ......

146
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA X legislatura Número 43 Segon període 18 de març de 2013 SUMARI 1. TRAMITACIONS CLOSES AMB TEXT APROVAT O CLOSES EN LA FORMULACIÓ 1.10. Resolucions Resolució 14/X del Parlament de Catalunya, sobre la creació del Col · legi de Dietistes-Nutricionistes de Cata- lunya Tram. 259-00001/10 Adopció p. 11 Resolució 15/X del Parlament de Catalunya, sobre la creació del Col · legi d’Enòlegs i Enòlogues de Catalunya Tram. 259-00002/10 Adopció p. 11 Resolució 16/X del Parlament de Catalunya, per la qual s’acorda d’interposar un recurs d’inconstitucionalitat contra la Llei de l’Estat 16/2012, del 27 de desembre, per la qual s’adopten diverses mesures tributàries dirigides a la consolidació de les finances públiques i a l’impuls de l’acti- vitat econòmica Tram. 212-00001/10 Adopció p. 11 Resolució 17/X del Parlament de Catalunya, sobre la iniciació d’un diàleg amb el Govern de l’Estat per a fer possible la celebració d’una consulta sobre el futur de Ca- talunya Tram. 250-00226/10 Adopció p. 12 Resolució 18/X del Parlament de Catalunya, per la qual es designen els diputats que han de defensar da- vant el Congrés dels Diputats la Proposició de llei del fons per a l’homogeneïtzació, el rescat selectiu i la subvenció de peatges Tram. 271-00001/10 Adopció p. 12 Resolució 19/X del Parlament de Catalunya, per la qual es designen tres membres del Consell de Garanties Estatutàries Tram. 287-00001/09 Adopció p. 12 1.15. Mocions Moció 4/X del Parlament de Catalunya, sobre la po- lítica sanitària a curt i mitjà termini Tram. 302-00007/10 Aprovació p. 13 Moció 5/X del Parlament de Catalunya, sobre l’ofer- ta escolar per al curs 2013-2014 Tram. 302-00009/10 Aprovació p. 13 Moció 6/X del Parlament de Catalunya, sobre la de- fensa dels interessos del món local Tram. 302-00011/10 Aprovació p. 14 1.20. Interpel · lacions Interpel · lació al Govern sobre les sentències dels tri- bunals en matèria educativa Tram. 300-00013/10 Substanciació p. 15 Interpel · lació al Govern sobre la informació relativa al deute de la Generalitat Tram. 300-00014/10 Substanciació p. 15 Interpel · lació al Govern sobre l’estabilitat pressu- postària i el deute Tram. 300-00015/10 Substanciació p. 15 Interpel · lació al Govern sobre el model present i fu- tur de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals Tram. 300-00016/10 Substanciació p. 15 Interpel · lació al Govern sobre la situació de les per- sones desocupades i el tancament d’empreses Tram. 300-00017/10 Substanciació p. 15 Interpel · lació al Govern sobre la política d’acció ex- terior Tram. 300-00018/10 Substanciació p. 16 Interpel · lació al Govern sobre les propostes en ma- tèria de política tributària Tram. 300-00019/10 Substanciació p. 16 1.40. Acords amb relació a les institucions de la Unió Europea 1.40.03. Coneixements de les propostes Control del principi de subsidiarietat amb relació a la Proposta de reglament del Parlament Europeu i del Con- sell de modificació del Reglament (UE) 912/2010, pel qual es crea l’Agència del Sistema Global de Navegació per Satèl · lit Europeu Tram. 295-00013/10 Coneixement de la proposta p. 16 Control del principi de subsidiarietat amb relació a la Proposta de directiva del Parlament Europeu i del Consell relativa a la protecció penal de l’euro i d’altres monedes con- Tres fascicles Fascicle primer

Transcript of BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ......

Page 1: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

BUTLLETÍ OFICIALDEL PARLAMENT DE CATALUNYA

X legislatura Número 43

Segon període 18 de març de 2013

S U M A R I

1. TRAMITACIONS CLOSES AMB TEXT APROVAT O CLOSES EN LA FORMULACIÓ

1.10. Resolucions

Resolució 14/X del Parlament de Catalunya, sobre la creació del Col·legi de Dietistes-Nutricionistes de Cata-lunyaTram. 259-00001/10Adopció p. 11

Resolució 15/X del Parlament de Catalunya, sobre la creació del Col·legi d’Enòlegs i Enòlogues de CatalunyaTram. 259-00002/10Adopció p. 11

Resolució 16/X del Parlament de Catalunya, per la qual s’acorda d’interposar un recurs d’inconstitucionalitat contra la Llei de l’Estat 16/2012, del 27 de desembre, per la qual s’adopten diverses mesures tributàries dirigides a la consolidació de les finances públiques i a l’impuls de l’acti-vitat econòmicaTram. 212-00001/10Adopció p. 11

Resolució 17/X del Parlament de Catalunya, sobre la iniciació d’un diàleg amb el Govern de l’Estat per a fer possible la celebració d’una consulta sobre el futur de Ca-talunyaTram. 250-00226/10Adopció p. 12

Resolució 18/X del Parlament de Catalunya, per la qual es designen els diputats que han de defensar da-vant el Congrés dels Diputats la Proposició de llei del fons per a l’homogeneïtzació, el rescat selectiu i la subvenció de peatgesTram. 271-00001/10Adopció p. 12

Resolució 19/X del Parlament de Catalunya, per la qual es designen tres membres del Consell de Garanties EstatutàriesTram. 287-00001/09Adopció p. 12

1.15. Mocions

Moció 4/X del Parlament de Catalunya, sobre la po-lítica sanitària a curt i mitjà terminiTram. 302-00007/10Aprovació p. 13

Moció 5/X del Parlament de Catalunya, sobre l’ofer-ta escolar per al curs 2013-2014Tram. 302-00009/10Aprovació p. 13

Moció 6/X del Parlament de Catalunya, sobre la de-fensa dels interessos del món localTram. 302-00011/10Aprovació p. 14

1.20. Interpel·lacions

Interpel·lació al Govern sobre les sentències dels tri-bunals en matèria educativaTram. 300-00013/10Substanciació p. 15

Interpel·lació al Govern sobre la informació relativa al deute de la GeneralitatTram. 300-00014/10Substanciació p. 15

Interpel·lació al Govern sobre l’estabilitat pressu-postària i el deuteTram. 300-00015/10Substanciació p. 15

Interpel·lació al Govern sobre el model present i fu-tur de la Corporació Catalana de Mitjans AudiovisualsTram. 300-00016/10Substanciació p. 15

Interpel·lació al Govern sobre la situació de les per-sones desocupades i el tancament d’empresesTram. 300-00017/10Substanciació p. 15

Interpel·lació al Govern sobre la política d’acció ex-teriorTram. 300-00018/10Substanciació p. 16

Interpel·lació al Govern sobre les propostes en ma-tèria de política tributàriaTram. 300-00019/10Substanciació p. 16

1.40. Acords amb relació a les institucions de la Unió Europea

1.40.03. Coneixements de les propostes

Control del principi de subsidiarietat amb relació a la Proposta de reglament del Parlament Europeu i del Con-sell de modificació del Reglament (UE) 912/2010, pel qual es crea l’Agència del Sistema Global de Navegació per Satèl·lit EuropeuTram. 295-00013/10Coneixement de la proposta p. 16

Control del principi de subsidiarietat amb relació a la Proposta de directiva del Parlament Europeu i del Consell relativa a la protecció penal de l’euro i d’altres monedes con-

Tres fascicles Fascicle primer

Page 2: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

SUMARI 2

tra la falsificació i per la qual se substitueix la Decisió marc 2000/383/JAI del ConsellTram. 295-00015/10Coneixement de la proposta p. 16

2. TRAMITACIONS CLOSES PER REBUIG, RETIRADA, CANVI O DECAÏMENT

2.10. Procediments que es clouen amb l’adopció de re-solucions

2.10.25. Propostes de resolució

Proposta de resolució sobre l’execució de les obres per a evitar les inundacions al barranc de Barenys, a ReusTram. 250-00011/10Retirada p. 16

Proposta de resolució sobre el funcionament del carril VAO de la carretera C-58Tram. 250-00186/10Retirada p. 16

2.15. Mocions subsegüents a interpel·lacions

Moció subsegüent a la interpel·lació al Govern so-bre la situació dels treballadors de l’Administració de la Ge-neralitatTram. 302-00008/10Rebuig p. 16

Moció subsegüent a la interpel·lació al Govern so-bre la racionalització de l’Administració i de la funció públicaTram. 302-00010/10Rebuig p. 17

Moció subsegüent a la interpel·lació al Govern so-bre la tramitació de la llei de pressupostos per al 2013Tram. 302-00012/10Rebuig p. 17

3. TRAMITACIONS EN CURS

3.01. Projectes i proposicions de llei i altres propostes de norma

3.01.02. Proposicions de llei

Proposició de llei de modificació de la Llei 13/2008, del 5 de novembre, de la presidència de la Generalitat i del GovernTram. 202-00001/10Pròrroga del termini de presentació d’esmenes a la totalitat p. 17

Proposició de llei de transparència i accés a la in-formacióTram. 202-00007/10Pròrroga del termini de presentació d’esmenes a la totalitat p. 17

Proposició de llei de consultes populars no refe-rendàriesTram. 202-00018/10Ponència per a elaborar l’Informe p. 17

Proposició de llei de modificació de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educacióTram. 202-00027/10Presentació p. 18

3.01.03. Decrets llei

Decret llei 7/2012, del 27 de desembre, de mesu-res urgents en matèria fiscal que afecten l’impost sobre el patrimoniTram. 203-00003/10Rectificació del text presentat p. 24

3.10. Procediments que es clouen amb l’adopció de re-solucions

3.10.17. Designacions de membres del Consell de Garanti-es Estatutàries

Procediment per a elegir tres membres del Consell de Garanties EstatutàriesTram. 287-00001/09Substanciació de les compareixences p. 25

3.10.25. Propostes de resolució

Proposta de resolució sobre els orientadors i els promotors ocupacionals del Servei d’Ocupació de Cata-lunyaTram. 250-00003/10Esmenes presentades p. 25

Proposta de resolució sobre el restabliment del ser-vei nocturn d’ambulància a Cornudella de MontsantTram. 250-00010/10Esmenes presentades p. 26

Proposta de resolució sobre la reobertura del ser-vei nocturn d’urgències del CAP L’Arboç i l’augment del servei d’ambulàncies que depenen de l’Hospital del VendrellTram. 250-00015/10Esmenes presentades p. 26

Proposta de resolució sobre la prohibició de pros-peccions i explotacions d’hidrocarburs no convencionals per mitjà de fracturació hidràulicaTram. 250-00017/10Esmenes presentades p. 26

Proposta de resolució sobre la inclusió de la comar-ca del Bages en el Pla d’iniciatives de dinamització comarcalTram. 250-00021/10Esmenes presentades p. 27

Proposta de resolució sobre el garantiment del 75% del salari mínim interprofessional als centres especials de treball i sobre la continuïtat dels serveis d’integració laboral de persones amb discapacitatTram. 250-00023/10Esmenes presentades p. 27

Proposta de resolució sobre el compliment de la Llei 17/2007, de mesures fiscals i financeres, amb relació al cobrament als ramaders de la taxa sanitària dels escor-xadorsTram. 250-00029/10Esmenes presentades p. 28

Proposta de resolució sobre la negociació amb l’empresa Sonae per al manteniment de les instal·lacions i la venda de l’empresa Tableros Tradema, de SolsonaTram. 250-00037/10Esmenes presentades p. 28

Proposta de resolució sobre la construcció del sub-marí Ictineu 3Tram. 250-00041/10Esmenes presentades p. 29

Proposta de resolució sobre l’oposició a l’enduri-ment del Codi penalTram. 250-00047/10Esmenes presentades p. 29

Page 3: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

SUMARI 3

Proposta de resolució sobre la reclamació de l’in-grés dels imports pendents de l’impost sobre grans establi-ments comercials del 2001 ençàTram. 250-00052/10Esmenes presentades p. 30

Proposta de resolució sobre la constitució del Con-sell Català de l’EmpresaTram. 250-00054/10Esmenes presentades p. 30

Proposta de resolució sobre la presentació d’un projecte de llei de polígons industrialsTram. 250-00055/10Esmenes presentades p. 31

Proposta de resolució sobre el compliment de la directiva europea del temps de treball i la normativa sobre drets laborals i salut i seguretat en el treballTram. 250-00056/10Esmenes presentades p. 31

Proposta de resolució sobre la coordinació de les polítiques actives d’ocupació i els ajuts econòmics d’acom-panyamentTram. 250-00057/10Esmenes presentades p. 32

Proposta de resolució sobre els serveis sanitaris nocturns del CAP L’ArboçTram. 250-00063/10Esmenes presentades p. 32

Proposta de resolució sobre la cancel·lació de l’aco-miadament dels interins de les oficines de treball del Servei d’Ocupació de Catalunya i sobre la renovació del Programa d’orientació professionalTram. 250-00068/10Esmenes presentades p. 33

Proposta de resolució sobre l’elaboració d’un pla estratègic del clúster de la fusta al Solsonès i sobre l’aprova-ció del Pla de política forestalTram. 250-00070/10Esmenes presentades p. 33

Proposta de resolució sobre l’accés a l’assistència sanitària del Servei Català de la SalutTram. 250-00073/10Esmenes presentades p. 34

Proposta de resolució sobre les donacions de sangTram. 250-00088/10Pròrroga del termini de presentació d’esmenes p. 34

Proposta de resolució sobre la situació dels treba-lladors de Gallostra, SA de Pineda de MarTram. 250-00089/10Pròrroga del termini de presentació d’esmenes p. 34

Proposta de resolució sobre la construcció del nou centre de l’Escola Angeleta Ferrer, de MataróTram. 250-00090/10Pròrroga del termini de presentació d’esmenes p. 35

Proposta de resolució sobre la declaració de cadu-citat del permís d’investigació d’hidrocarburs atorgat a Tere-do Oils Limited Segunda Sucursal en EspañaTram. 250-00091/10Pròrroga del termini de presentació d’esmenes p. 35

Proposta de resolució sobre el manteniment de la línia de P-3 a l’Escola de Can Periquet i sobre la construcció d’un institut escola a Palau-solità i PlegamansTram. 250-00092/10Pròrroga del termini de presentació d’esmenes p. 35

Proposta de resolució sobre la construcció de cen-tres d’atenció primària als barris de Pardinyes i dels Magra-ners, de LleidaTram. 250-00093/10Pròrroga del termini de presentació d’esmenes p. 35

Proposta de resolució sobre les actuacions per a garantir la seguretat viària en l’accés des de la carretera C-12 a l’Escola Alba, de CorbinsTram. 250-00094/10Pròrroga del termini de presentació d’esmenes p. 35

Proposta de resolució sobre l’Observatori Nacional de Política AgroalimentàriaTram. 250-00095/10Pròrroga del termini de presentació d’esmenes p. 35

Proposta de resolució sobre la declaració de la por-talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la UnescoTram. 250-00096/10Pròrroga del termini de presentació d’esmenes p. 36

Proposta de resolució sobre l’encàrrec d’estudis per a determinar el cabal necessari per al reg de la zona re-gable del Ter, aigües avall del PasteralTram. 250-00097/10Pròrroga del termini de presentació d’esmenes p. 36

Proposta de resolució sobre la implantació de la jornada intensiva a instituts d’educació secundària el curs 2012-2013Tram. 250-00098/10Pròrroga del termini de presentació d’esmenes p. 36

Proposta de resolució sobre l’inici dels tràmits per a la construcció d’una escola d’educació infantil i primària a AbreraTram. 250-00099/10Pròrroga del termini de presentació d’esmenes p. 36

Proposta de resolució sobre la realització d’una campanya de seguretat viària amb relació al manteniment dels vehiclesTram. 250-00100/10Pròrroga del termini de presentació d’esmenes p. 36

Proposta de resolució sobre el millorament dels trams de carretera amb més sinistralitat segons l’estudi Eu-roRAPTram. 250-00101/10Pròrroga del termini de presentació d’esmenes p. 36

Proposta de resolució sobre els aparcaments per a transportistes a l’autopista AP-7Tram. 250-00102/10Pròrroga del termini de presentació d’esmenes p. 37

Proposta de resolució sobre la presentació d’un in-forme del Govern sobre els ingressos recaptats i les inver-sions i les despeses corrents fetes a Barcelona del 2007 al 2012Tram. 250-00103/10Pròrroga del termini de presentació d’esmenes p. 37

Proposta de resolució sobre la construcció d’una via de connexió entre Igualada i la ronda Sud d’aquesta ciutatTram. 250-00104/10Pròrroga del termini de presentació d’esmenes p. 37

Proposta de resolució sobre l’adscripció dels al-bergs a la Direcció General de TurismeTram. 250-00105/10Pròrroga del termini de presentació d’esmenes p. 37

Page 4: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

SUMARI 4

Proposta de resolució sobre el personal de les ofici-nes de l’Agència de Suport a l’Empresa Catalana a l’exteriorTram. 250-00106/10Pròrroga del termini de presentació d’esmenes p. 37

Proposta de resolució sobre l’homologació directa de la titulació d’enginyer tècnic al grau d’enginyeriaTram. 250-00107/10Pròrroga del termini de presentació d’esmenes p. 37

Proposta de resolució sobre la instal·lació d’infra-estructures de telefonia mòbil a la carretera C-31 al pas pel Baix LlobregatTram. 250-00108/10Pròrroga del termini de presentació d’esmenes p. 38

Proposta de resolució sobre la instal·lació d’infra-estructures de telefonia mòbil a la xarxa de trens de rodalia i regionalsTram. 250-00109/10Pròrroga del termini de presentació d’esmenes p. 38

Proposta de resolució sobre l’establiment d’un ser-vei d’urgències de pediatria permanent al Prat de LlobregatTram. 250-00110/10Pròrroga del termini de presentació d’esmenes p. 38

Proposta de resolució sobre el restabliment dels dos equips d’urgències localitzades del Consorci Sanitari del SolsonèsTram. 250-00111/10Pròrroga del termini de presentació d’esmenes p. 38

Proposta de resolució sobre les obres de millora-ment de la seguretat viària a les carreteres C-141 i C-63 en-tre Salt i AmerTram. 250-00112/10Pròrroga del termini de presentació d’esmenes p. 38

Proposta de resolució sobre el finançament de les escoles bressol municipalsTram. 250-00113/10Pròrroga del termini de presentació d’esmenes p. 38

Proposta de resolució sobre la redacció d’un pro-grama únic de gestió de residus de Catalunya i sobre l’ela-boració d’una llei per a implantar el sistema de devolució, dipòsit i retornTram. 250-00114/10Pròrroga del termini de presentació d’esmenes p. 39

Proposta de resolució sobre l’execució de les obres a l’estació depuradora d’aigües residuals de l’Alt Maresme Nord, a Pineda de Mar, per a aïllar-ne els motorsTram. 250-00115/10Pròrroga del termini de presentació d’esmenes p. 39

Proposta de resolució sobre el restabliment de la plantilla de professors dels centres públicsTram. 250-00116/10Pròrroga del termini de presentació d’esmenes p. 39

Proposta de resolució sobre la regularització de la paga extraordinària no satisfeta als empleats públicsTram. 250-00117/10Pròrroga del termini de presentació d’esmenes p. 39

Proposta de resolució sobre l’empresa Gallostra, de Pineda de MarTram. 250-00118/10Pròrroga del termini de presentació d’esmenes p. 39

Proposta de resolució sobre els ajuts per al paga-ment de les quotes dels préstecs per a l’adquisició d’habi-tatges protegitsTram. 250-00119/10Pròrroga del termini de presentació d’esmenes p. 39

Proposta de resolució sobre la criminalització de la lluita sindical a AndalusiaTram. 250-00120/10Pròrroga del termini de presentació d’esmenes p. 40

Proposta de resolució sobre l’assassinat de tres activistes kurdes a París i sobre l’autodeterminació del po-ble kurdTram. 250-00121/10Pròrroga del termini de presentació d’esmenes p. 40

Proposta de resolució sobre la intervenció militar francesa a Mali i sobre l’autodeterminació del poble tuaregTram. 250-00122/10Pròrroga del termini de presentació d’esmenes p. 40

Proposta de resolució sobre la creació d’una taula per a la concertació en el sistema sanitari i l’impuls d’un pla per a garantir la qualitat de l’assistència en els centres hos-pitalarisTram. 250-00123/10Pròrroga del termini de presentació d’esmenes p. 40

Proposta de resolució sobre l’elaboració d’un pla per a la transparència en la despesa i els resultats dels pro-veïdors del sistema sanitariTram. 250-00124/10Pròrroga del termini de presentació d’esmenes p. 40

Proposta de resolució sobre l’adjudicació dels con-cursos per a contractar els serveis socials i d’atenció a les personesTram. 250-00125/10Pròrroga del termini de presentació d’esmenes p. 40

Proposta de resolució sobre el tancament de la re-sidència de Pacs del PenedèsTram. 250-00126/10Pròrroga del termini de presentació d’esmenes p. 40

Proposta de resolució sobre la instal·lació de panta-lles acústiques a la carretera C-32 al pas pel MasnouTram. 250-00127/10Pròrroga del termini de presentació d’esmenes p. 41

Proposta de resolució sobre el pagament al Consell Comarcal del Garraf dels imports pendents en concepte de beques de menjador i transport escolar col·lectiuTram. 250-00128/10Pròrroga del termini de presentació d’esmenes p. 41

Proposta de resolució sobre la reducció del preu del peatge de l’autopista C-32Tram. 250-00129/10Pròrroga del termini de presentació d’esmenes p. 41

Proposta de resolució sobre el Quart Cinturó i la mobilitat al VallèsTram. 250-00130/10Pròrroga del termini de presentació d’esmenes p. 41

Proposta de resolució sobre la sinistralitat de la car-retera C-58 a VacarissesTram. 250-00131/10Pròrroga del termini de presentació d’esmenes p. 41

Proposta de resolució sobre el compliment de la legislació que regula la presència de banderes en edificis oficialsTram. 250-00132/10Pròrroga del termini de presentació d’esmenes p. 41

Proposta de resolució sobre les obres de millora-ment de la seguretat viària a les carreteres C-141 i C-63 en-tre Salt i AmerTram. 250-00133/10Pròrroga del termini de presentació d’esmenes p. 41

Page 5: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

SUMARI 5

Proposta de resolució sobre la construcció d’un institut escola a Palau-solità i PlegamansTram. 250-00134/10Pròrroga del termini de presentació d’esmenes p. 42

Proposta de resolució sobre el programa de teleas-sistència i el Pla concertat de prestacions bàsiques de ser-veis socials per a l’atenció primàriaTram. 250-00135/10Pròrroga del termini de presentació d’esmenes p. 42

Proposta de resolució sobre la potenciació dels es-tudis d’enginyeria agronòmica a la Universitat de LleidaTram. 250-00136/10Pròrroga del termini de presentació d’esmenes p. 42

Proposta de resolució sobre la implantació i l’em-plaçament dels estudis de veterinària a la Universitat de LleidaTram. 250-00137/10Pròrroga del termini de presentació d’esmenes p. 42

Proposta de resolució sobre el tancament de les delegacions territorials de TV3 a les Terres de l’Ebre, Pirineu central, Pallars i Catalunya del NordTram. 250-00249/10Presentació p. 42

Proposta de resolució sobre la presentació d’un pla de xoc per a reactivar el comerç i d’un projecte de llei de co-merç que preservi el model comercial catalàTram. 250-00250/10Presentació p. 43

Proposta de resolució sobre les obres de l’Escola Gaudí de Sant Boi de LlobregatTram. 250-00251/10Presentació p. 44

Proposta de resolució sobre la nova seu de l’Arxiu Comarcal del Baix LlobregatTram. 250-00252/10Presentació p. 44

Proposta de resolució sobre el servei mèdic de l’Àrea Regional d’Instrucció d’Atestats i Custòdia de Detin-guts, al districte de les Corts de BarcelonaTram. 250-00253/10Presentació p. 45

Proposta de resolució sobre la capacitat de l’emis-sari submarí i del caixó construït en l’últim tram del barranc de Barenys de SalouTram. 250-00254/10Presentació p. 46

Proposta de resolució sobre l’Escola Gil Cristià, de la Selva del CampTram. 250-00255/10Presentació p. 47

Proposta de resolució sobre el garantiment del dret d’escollir una escola pública a la Selva del CampTram. 250-00256/10Presentació p. 47

Proposta de resolució sobre la revocació dels per-misos per a fer prospeccions d’hidrocarburs davant el litoral catalàTram. 250-00257/10Presentació p. 48

Proposta de resolució sobre el manteniment de l’oferta de places de P3 a l’Escola Vilamagore, de Sant Pere de VilamajorTram. 250-00258/10Presentació p. 49

Proposta de resolució sobre la pedrera de Santa Quitèria, a Vilanova del VallèsTram. 250-00259/10Presentació p. 49

Proposta de resolució sobre l’obertura d’un ex-pedient sancionador a les centrals nuclears d’AscóTram. 250-00260/10Presentació p. 50

Proposta de resolució sobre el garantiment d’un servei permanent de pediatria d’urgència al Prat de Llo-bregatTram. 250-00261/10Presentació p. 51

Proposta de resolució sobre la inclusió del conjunt monumental del Turó de la Seu Vella de Lleida en la llista de béns que poden ésser declarats patrimoni de la humanitatTram. 250-00262/10Presentació p. 51

Proposta de resolució sobre el manteniment del nom de la Universitat Rovira i VirgiliTram. 250-00263/10Presentació p. 52

Proposta de resolució sobre la inclusió en els pres-supostos del 2013 d’una partida per a iniciar les obres d’am-pliació de l’Hospital de ViladecansTram. 250-00264/10Presentació p. 53

Proposta de resolució sobre la reducció de l’acci-dentalitat de la carretera C-58 al pas per VacarissesTram. 250-00265/10Presentació p. 54

Proposta de resolució sobre l’increment d’aparells d’electroestimulació a l’Hospital Universitari Arnau de Vila-nova, de LleidaTram. 250-00266/10Presentació p. 54

Proposta de resolució sobre el projecte de cons-trucció del túnel de la BonaiguaTram. 250-00267/10Presentació p. 55

Proposta de resolució sobre el manteniment de l’oferta educativa de P3 a l’Escola El Castell, de TonaTram. 250-00268/10Presentació p. 55

Proposta de resolució sobre el manteniment de l’oferta educativa de P3 a l’Escola Vilamagore, de Sant Pere de VilamajorTram. 250-00269/10Presentació p. 57

Proposta de resolució sobre el manteniment de l’oferta educativa de P3 a l’Escola Gil Cristià i Arbós, de la Selva del CampTram. 250-00270/10Presentació p. 58

Proposta de resolució sobre el manteniment de l’oferta educativa de P3 a l’Escola Poblenou, de Pineda de MarTram. 250-00271/10Presentació p. 59

Proposta de resolució sobre l’Hospital de Vilade-cansTram. 250-00272/10Presentació p. 60

Page 6: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

SUMARI 6

Proposta de resolució sobre la integració urbana de la línia de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya entre Igualada i Vilanova del CamíTram. 250-00273/10Presentació p. 61

Proposta de resolució sobre el transport de viat-gers per carretera entre Igualada i BarcelonaTram. 250-00274/10Presentació p. 61

Proposta de resolució sobre el manteniment de les delegacions territorials de Televisió de Catalunya i de Cata-lunya Ràdio a les Terres de l’Ebre, el Pirineu, el Pallars i la Catalunya del NordTram. 250-00275/10Presentació p. 62

Proposta de resolució de defensa del dret a la lli-bertat d’expressió del fiscal superior de Catalunya i de re-buig de la represàlia exercida contra ell pel Govern de l’EstatTram. 250-00276/10Presentació p. 63

Proposta de resolució sobre la construcció d’una escola d’educació infantil i primària a AbreraTram. 250-00277/10Presentació p. 64

Proposta de resolució sobre el manteniment dels llocs de treball de l’empresa Arbora & AusoniaTram. 250-00278/10Presentació p. 64

3.10.65. Projectes i propostes de resolució d’actuació da-vant les Corts Generals

Proposta per a presentar a la Mesa del Congrés dels Diputats la Proposició de llei de modificació de la Llei 52/2007, per la qual es reconeixen i s’amplien drets i s’esta-bleixen mesures a favor dels qui van patir persecució o vio-lència durant la guerra civil i la dictaduraTram. 270-00001/10Pròrroga del termini de presentació d’esmenes a la totalitat p. 65

3.15. Mocions subsegüents a interpel·lacions

Moció subsegüent a la interpel·lació al Govern so-bre la política sanitària a curt i mitjà terminiTram. 302-00007/10Esmenes presentades p. 65

Moció subsegüent a la interpel·lació al Govern so-bre la situació dels treballadors de l’Administració de la Ge-neralitatTram. 302-00008/10Esmenes presentades p. 68

Moció subsegüent a la interpel·lació al Govern so-bre l’oferta escolar per al curs 2013-2014Tram. 302-00009/10Esmenes presentades p. 69

Moció subsegüent a la interpel·lació al Govern so-bre la racionalització de l’Administració i de la funció públicaTram. 302-00010/10Esmenes presentades p. 74

Moció subsegüent a la interpel·lació al Govern so-bre la defensa dels interessos del món localTram. 302-00011/10Esmenes presentades p. 75

Moció subsegüent a la interpel·lació al Govern so-bre la tramitació de la llei de pressupostos per al 2013Tram. 302-00012/10Esmenes presentades p. 78

4. INFORMACIÓ

4.40. Acords, resolucions i comunicacions dels òrgans del Parlament

Resolució sobre la situació de compatibilitat d’una diputadaTram. 234-00009/10Adopció p. 79

Declaració del Parlament de Catalunya sobre l’ex-pedient de regulació d’ocupació a la planta de Power Con-trols de Sant Vicenç de CastelletTram. 401-00001/10Lectura en el Ple p. 79

Declaració del Parlament de Catalunya sobre l’ex-pedient de regulació d’ocupació de la planta d’Ercros de FlixTram. 401-00002/10Lectura en el Ple p. 80

4.45. Composició dels òrgans del Parlament

4.45.05. Comissions legislatives

Composició de la Comissió d’Ensenyament i Uni-versitatsTram. 410-00007/10Substitució de diputats p. 82

Composició de la Comissió de Territori i Sosteni-bilitatTram. 410-00008/10Substitució de diputats p. 82

Composició de la Comissió de Cultura i LlenguaTram. 410-00010/10Substitució de diputats p. 82

4.45.12. Comissions específiques de seguiment

Composició de la Comissió d’Igualtat de les Per-sonesTram. 411-00001/10Elecció de la secretària p. 83Adscripció de diputats del Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya p. 83

Composició de la Comissió de Polítiques de JoventutTram. 411-00002/10Adscripció de diputats del Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya p. 83

Composició de la Comissió de la InfànciaTram. 411-00004/10Substitució de diputats p. 83

4.45.13. Comissions específiques d’estudi

Composició de la Comissió d’Estudi de la Segure-tat ViàriaTram. 406-00001/10Adscripció de diputats del Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya p. 84

Composició de la Comissió d’Estudi dels Models de Seguretat i Ordre Públic i de l’Ús de Material Antiavalots en Esdeveniments de MassesTram. 406-00002/10Adscripció de diputats del Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya p. 84

Page 7: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

SUMARI 7

4.48. Intergrups parlamentaris

Proposta de creació de l’Intergrup de Població, Desenvolupament i Salut ReproductivaTram. 395-00006/10Sol·licitud p. 84

4.53. Sessions informatives i compareixences

4.53.03. Sol·licituds de sessió informativa

Sol·licitud de sessió informativa de la Comissió de Justícia i Drets Humans amb el conseller de la Presidència sobre l’acord previ a la vista del judici del cas PallerolsTram. 354-00023/10Acord sobre la sol·licitud p. 85

Sol·licitud de sessió informativa de la Comissió de Justícia i Drets Humans amb el conseller de Justícia sobre l’acord previ a la vista del judici del cas PallerolsTram. 354-00024/10Rebuig de la sol·licitud p. 85

Sol·licitud de sessió informativa de la Comissió d’Ensenyament i Universitats amb la consellera d’Ensenya-ment sobre el darrer informe de la Fundació Bofill sobre el fracàs escolar a CatalunyaTram. 354-00049/10Sol·licitud i tramitació p. 85

Sol·licitud de sessió informativa de la Comissió de Control de l’Actuació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals amb el president del Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals perquè informi sobre el model de cobertura territorial dels mitjans de la Cor-poració i el compliment dels objectius de col·laboració en la cohesió territorialTram. 358-00001/10Sol·licitud p. 85

4.53.05. Sol·licituds de compareixença

Sol·licitud de compareixença d’una representació d’Inter-SOS, Associació de Familiars de Persones Desa-paregudes sense Causa Aparent, davant la Comissió de Justícia i Drets Humans perquè informi sobre les activitats d’aquesta entitatTram. 356-00019/10Acord sobre la sol·licitud p. 85

Sol·licitud de compareixença d’una representació d’Inter-SOS, Associació de Familiars de Persones Desa-paregudes sense Causa Aparent, davant la Comissió de Justícia i Drets Humans perquè informi sobre les activitats d’aquesta entitatTram. 356-00020/10Acord sobre la sol·licitud p. 85

Sol·licitud de compareixença de representants de la Creu Roja davant la Comissió de la Infància perquè expo-sin llurs aportacions al document de bases del Pacte per a la infànciaTram. 356-00034/10Acord sobre la sol·licitud p. 86

Sol·licitud de compareixença de representants de la Federació Catalana contra el Càncer davant la Comissió de la Infància perquè exposin llurs aportacions al document de bases del Pacte per a la infànciaTram. 356-00035/10Acord sobre la sol·licitud p. 86

Sol·licitud de compareixença de representants de la Federació Catalana de Drogodependències davant la Co-

missió de la Infància perquè exposin llurs aportacions al do-cument de bases del Pacte per a la infànciaTram. 356-00036/10Acord sobre la sol·licitud p. 86

Sol·licitud de compareixença de representants de la Federació d’Entitats amb Projectes i Pisos Assistits davant la Comissió de la Infància perquè exposin llurs aportacions al document de bases del Pacte per a la infànciaTram. 356-00037/10Acord sobre la sol·licitud p. 86

Sol·licitud de compareixença de representants de la Federació d’Entitats Llatinoamericanes de Catalunya davant la Comissió de la Infància perquè exposin llurs aportacions al document de bases del Pacte per a la infànciaTram. 356-00038/10Acord sobre la sol·licitud p. 86

Sol·licitud de compareixença de representants de la Federació Catalana d’Entitats de Paràlisi Cerebral i Etio-logies Similars davant la Comissió de la Infància perquè ex-posin llurs aportacions al document de bases del Pacte per a la infànciaTram. 356-00039/10Acord sobre la sol·licitud p. 86

Sol·licitud de compareixença de representants del Fòrum Salut Mental davant la Comissió de la Infància perquè exposin llurs aportacions al document de bases del Pacte per a la infànciaTram. 356-00040/10Acord sobre la sol·licitud p. 86

Sol·licitud de compareixença de representants de la Fundació Catalana de l’Esplai davant la Comissió de la Infància perquè exposin llurs aportacions al document de bases del Pacte per a la infànciaTram. 356-00041/10Acord sobre la sol·licitud p. 87

Sol·licitud de compareixença de representants de la Fundació Pere Tarrés i de la Coordinació Catalana de Colònies, Casals i Clubs d’Esplai davant la Comissió de la Infància perquè exposin llurs aportacions al document de bases del Pacte per a la infànciaTram. 356-00042/10Acord sobre la sol·licitud p. 87

Sol·licitud de compareixença de representants de l’Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu davant la Comissió de la Infància perquè exposin llurs aportacions al document de bases del Pacte per a la infànciaTram. 356-00043/10Acord sobre la sol·licitud p. 87

Sol·licitud de compareixença de representants de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya i de la Fundació Jo-sep Sans davant la Comissió de la Infància perquè exposin llurs aportacions al document de bases del Pacte per a la infànciaTram. 356-00044/10Acord sobre la sol·licitud p. 87

Sol·licitud de compareixença de representants del Moviment Laic i Progressista davant la Comissió de la Infàn-cia perquè exposin llurs aportacions al document de bases del Pacte per a la infànciaTram. 356-00045/10Acord sobre la sol·licitud p. 87

Sol·licitud de compareixença d’una representació del Comitè de Catalunya de l’UNICEF davant la Comissió de la Infància perquè presenti l’informe Infància a Catalunya 2012-2013Tram. 356-00046/10Acord sobre la sol·licitud p. 87

Page 8: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

SUMARI 8

Sol·licitud de compareixença d’una representació de la Coordinadora d’Associacions de Famílies Acollidores davant la Comissió de la Infància perquè exposi la seva po-sició amb relació al Pacte per a la infànciaTram. 356-00047/10Acord sobre la sol·licitud p. 87

Sol·licitud de compareixença del director general de Serveis Penitenciaris davant la Comissió de Justícia i Drets Humans perquè informi sobre la planificació de les infraes-tructures penitenciàriesTram. 356-00052/10Acord sobre la sol·licitud p. 88

Sol·licitud de compareixença d’una representació del Grup 33 davant la Comissió de Justícia i Drets Humans perquè informi sobre el model penitenciari català i la tasca d’aquesta entitatTram. 356-00061/10Acord sobre la sol·licitud p. 88

Sol·licitud de compareixença d’una representació de la Fundació Ared davant la Comissió de Justícia i Drets Humans perquè informi sobre el model penitenciari català i la tasca d’aquesta entitatTram. 356-00064/10Acord sobre la sol·licitud p. 88

Sol·licitud de compareixença de Jaume Marga-rit i Rosat, director general de l’Associació de Productors d’Energies Renovables, davant la Comissió d’Empresa i Ocupació perquè presenti l’estudi de l’impacte macroeco-nòmic de les energies renovables corresponent al 2011Tram. 356-00065/10Sol·licitud p. 88

Sol·licitud de compareixença de Pere Vallribera, ge-rent del Consorci Sanitari de Terrassa, davant la Comissió d’Empresa i Ocupació perquè informi sobre el concurs per a proveir el servei de telecomunicacions i tecnologies que aquest consorci ha atorgat a Telefònica Solucions d’Infor-màtica i TelecomunicacionsTram. 356-00071/10Sol·licitud p. 88

Sol·licitud de compareixença de Núria Paniello, ex-gerent del Consorci Sanitari de Terrassa, davant la Comissió d’Empresa i Ocupació perquè informi sobre el concurs per a proveir el servei de telecomunicacions i tecnologies que aquest consorci ha atorgat a Telefònica Solucions d’Infor-màtica i TelecomunicacionsTram. 356-00072/10Sol·licitud p. 88

Sol·licitud de compareixença de Manel Balcells, de la Fundació Sant Llàtzer, davant la Comissió d’Empresa i Ocupació perquè informi sobre el concurs per a proveir el servei de telecomunicacions i tecnologies que el Consorci Sanitari de Terrassa ha atorgat a Telefònica Solucions d’In-formàtica i TelecomunicacionsTram. 356-00073/10Sol·licitud p. 89

Sol·licitud de compareixença de representants del comitè d’empresa de Televisió de Catalunya davant la Co-missió de Control de l’Actuació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals perquè informin sobre la situació actualTram. 356-00089/10Sol·licitud p. 89

Sol·licitud de compareixença de representants del comitè d’empresa de Catalunya Ràdio davant la Comissió de Control de l’Actuació de la Corporació Catalana de Mit-jans Audiovisuals perquè informin sobre la situació actualTram. 356-00091/10Sol·licitud p. 89

Sol·licitud de compareixença del secretari d’Habi-tatge i Millora Urbana davant la Comissió de Territori i Soste-nibilitat perquè informi sobre la proposta del Pla per al dret a l’habitatge 2013-2016Tram. 356-00094/10Sol·licitud p. 89

Sol·licitud de compareixença d’una representació de l’Obra Social Santa Lluïsa de Marillac davant la Comis-sió de Justícia i Drets Humans perquè informi sobre la situ-ació del model penitenciari i sobre la tasca del voluntariat penitenciariTram. 356-00101/10Sol·licitud p. 89

Sol·licitud de compareixença de representants del comitè professional de Televisió de Catalunya davant la Co-missió de Control de l’Actuació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals perquè informin de la situació del mitjà en matèria de continguts i de criteris dels professionalsTram. 356-00102/10Sol·licitud p. 90

Sol·licitud de compareixença de representants del comitè professional de Catalunya Ràdio davant la Comissió de Control de l’Actuació de la Corporació Catalana de Mit-jans Audiovisuals perquè informin sobre la situació del mitjà en matèria de continguts i de criteris dels professionalsTram. 356-00103/10Sol·licitud p. 90

Sol·licitud de compareixença d’una representació del comitè d’empresa de Televisió de Catalunya davant la Comissió de Control de l’Actuació de la Corporació Catala-na de Mitjans Audiovisuals perquè informi sobre la situació laboral i sobre les seves propostes amb relació als convenis laborals i al contracte programaTram. 356-00104/10Sol·licitud p. 90

Sol·licitud de compareixença d’una representació del comitè d’empresa de Catalunya Ràdio davant la Comis-sió de Control de l’Actuació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals perquè informi sobre la situació laboral i sobre les seves propostes amb relació als convenis labo-rals i al contracte programaTram. 356-00105/10Sol·licitud p. 90

Sol·licitud de compareixença de Jaume Moya, membre del Fòrum l’Espitllera i de la plataforma Aturem el Fracking, davant la Comissió d’Empresa i Ocupació perquè informi sobre les afectacions de la fractura hidràulica sobre la salut de les persones, el medi natural, el patrimoni i el des-envolupamentTram. 356-00106/10Sol·licitud p. 90

Sol·licitud de compareixença de Llorenç Planagu-mà, membre de Riudaura Junts contra el Fracking i de la pla-taforma Aturem el Fracking, davant la Comissió d’Empresa i Ocupació perquè informi sobre les afectacions de la fractura hidràulica sobre la salut de les persones, el medi natural, el patrimoni i el desenvolupamentTram. 356-00107/10Sol·licitud p. 90

Sol·licitud de compareixença de Pablo Cotarelo, membre d’Ecologistes en Acció i de la plataforma Aturem el Fracking, davant la Comissió d’Empresa i Ocupació perquè informi sobre les afectacions de la fractura hidràulica sobre la salut de les persones, el medi natural, el patrimoni i el des-envolupamentTram. 356-00108/10Sol·licitud p. 91

Page 9: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

SUMARI 9

4.53.10. Sessions informatives i compareixences de mem-bres del Govern

Sessió informativa de la Comissió de Justícia i Drets Humans amb el conseller de la Presidència sobre l’acord previ a la vista del judici del cas PallerolsTram. 355-00023/10Acord de tenir la sessió informativa p. 91

4.53.15. Sessions informatives i compareixences d’autori-tats, de funcionaris i d’altres persones

Compareixença d’una representació d’Inter-SOS, Associació de Familiars de Persones Desaparegudes sen-se Causa Aparent, davant la Comissió de Justícia i Drets Humans per a informar sobre les activitats d’aquesta entitatTram. 357-00010/10Acord de tenir la sessió de compareixença p. 91

Compareixença del director general de Serveis Pe-nitenciaris davant la Comissió de Justícia i Drets Humans per a informar sobre la planificació de les infraestructures penitenciàriesTram. 357-00011/10Acord de tenir la sessió de compareixença p. 91

Compareixença d’una representació del Grup 33 davant la Comissió de Justícia i Drets Humans per a infor-mar sobre el model penitenciari català i la tasca d’aquesta entitatTram. 357-00012/10Acord de tenir la sessió de compareixença p. 91

Compareixença d’una representació de la Fundació Ared davant la Comissió de Justícia i Drets Humans per a in-formar sobre el model penitenciari català i la tasca d’aquesta entitatTram. 357-00013/10Acord de tenir la sessió de compareixença p. 91

Compareixença de representants de la Fundació Catalana de l’Esplai davant la Comissió de la Infància per a exposar llurs aportacions al document de bases del Pacte per a la infànciaTram. 357-00014/10Acord de tenir la sessió de compareixença p. 92Substanciació p. 92

Compareixença de representants de la Fundació Pere Tarrés i de la Coordinació Catalana de Colònies, Ca-sals i Clubs d’Esplai davant la Comissió de la Infància per a exposar llurs aportacions al document de bases del Pacte per a la infànciaTram. 357-00015/10Acord de tenir la sessió de compareixença p. 92Substanciació p. 92

Compareixença de representants de Minyons Es-coltes i Guies de Catalunya i de la Fundació Josep Sans da-vant la Comissió de la Infància per a exposar llurs aportaci-ons al document de bases del Pacte per a la infànciaTram. 357-00016/10Acord de tenir la sessió de compareixença p. 92Substanciació p. 92

Compareixença de representants del Moviment Laic i Progressista davant la Comissió de la Infància per a exposar llurs aportacions al document de bases del Pacte per a la infànciaTram. 357-00017/10Acord de tenir la sessió de compareixença p. 92Substanciació p. 92

Compareixença de representants de la Creu Roja davant la Comissió de la Infància per a exposar llurs aporta-cions al document de bases del Pacte per a la infànciaTram. 357-00018/10Acord de tenir la sessió de compareixença p. 92

Compareixença de representants de la Federació Catalana contra el Càncer davant la Comissió de la Infància per a exposar llurs aportacions al document de bases del Pacte per a la infànciaTram. 357-00019/10Acord de tenir la sessió de compareixença p. 92

Compareixença de representants de la Federació Catalana de Drogodependències davant la Comissió de la Infància per a exposar llurs aportacions al document de ba-ses del Pacte per a la infànciaTram. 357-00020/10Acord de tenir la sessió de compareixença p. 93

Compareixença de representants de la Federació d’Entitats amb Projectes i Pisos Assistits davant la Comissió de la Infància per a exposar llurs aportacions al document de bases del Pacte per a la infànciaTram. 357-00021/10Acord de tenir la sessió de compareixença p. 93

Compareixença de representants de la Federació d’Entitats Llatinoamericanes de Catalunya davant la Comis-sió de la Infància per a exposar llurs aportacions al docu-ment de bases del Pacte per a la infànciaTram. 357-00022/10Acord de tenir la sessió de compareixença p. 93

Compareixença de representants de la Federació Catalana d’Entitats de Paràlisi Cerebral i Etiologies Similars davant la Comissió de la Infància per a exposar llurs aporta-cions al document de bases del Pacte per a la infànciaTram. 357-00023/10Acord de tenir la sessió de compareixença p. 93

Compareixença de representants del Fòrum Sa-lut Mental davant la Comissió de la Infància per a exposar llurs aportacions al document de bases del Pacte per a la infànciaTram. 357-00024/10Acord de tenir la sessió de compareixença p. 93

Compareixença de representants de l’Orde Hospi-talari de Sant Joan de Déu davant la Comissió de la Infància per a exposar llurs aportacions al document de bases del Pacte per a la infànciaTram. 357-00025/10Acord de tenir la sessió de compareixença p. 93

Compareixença d’una representació del Comitè de Catalunya de l’UNICEF davant la Comissió de la Infància per a presentar l’informe Infància a Catalunya 2012-2013Tram. 357-00026/10Acord de tenir la sessió de compareixença p. 93

Compareixença d’una representació de la Coor-dinadora d’Associacions de Famílies Acollidores davant la Comissió de la Infància per a exposar la seva posició amb relació al Pacte per a la infànciaTram. 357-00027/10Acord de tenir la sessió de compareixença p. 93

Sessió informativa de la Comissió de Cultura i Llen-gua amb el president del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts per a presentar l’Informe sobre l’estat de la cultura i de les arts a Catalunya corresponent al 2012Tram. 359-00001/10Substanciació p. 94

Page 10: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

SUMARI 10

4.70. Comunicacions del president de la Generalitat i comunicacions del Govern i d’altres òrgans

4.70.01. Composició del Govern, delegacions de funcions i encàrrecs de despatx

Encàrrec del despatx del conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural al conseller d’InteriorTram. 330-00008/10Presentació p. 94

4.87. Procediments davant el Tribunal Constitucional

4.87.05. Recursos d’inconstitucionalitat interposats pel Parlament

Recurs d’inconstitucionalitat 5934/2003, interposat pel Parlament contra la Llei de l’Estat 24/2003, del 10 de ju-liol, de la vinya i del viTram. 380-00008/06Sentència del Tribunal Constitucional p. 94

4.87.10. Recursos d’inconstitucionalitat interposats contra lleis de Catalunya

Recurs d’inconstitucionalitat 2521/2002, interposat pel president del Govern de l’Estat contra l’article 20.1 a) i f) de la Llei 10/2001, del 13 de juliol, d’arxius i documentsTram. 381-00005/06Sentència del Tribunal Constitucional p. 122

Recurs d’inconstitucionalitat 7279/2012, interpo-sat pel president del Govern de l’Estat contra el Decret llei 5/2012, del 18 de desembre, de l’impost sobre els dipòsits en les entitats de crèditTram. 381-00002/10Al·legacions que formula el Parlament sobre la suspensió p. 131

4.87.15. Qüestions d’inconstitucionalitat

Qüestió d’inconstitucionalitat 9200/2008, planteja-da pel Jutjat de Primera Instància núm. 1 de Lleida respecte a l’article 121.21.d del Codi civil de CatalunyaTram. 382-00001/08Interlocutòria del Tribunal Constitucional que estima l’abs-tenció d’una magistrada p. 133Sentència del Tribunal Constitucional p. 134

4.88.01. Consell Assessor del Parlament sobre Ciència i Tecnologia (CAPCIT)

Composició del Consell Assessor del Parlament sobre Ciència i TecnologiaTram. 414-00001/10Designació i ratificació de membres p. 140

4.89. Propostes d’iniciativa legislativa popular

Proposició de llei de la renda garantida de ciutada-nia establerta per l’article 24.3 de l’Estatut d’autonomia de CatalunyaTram. 202-00009/10Obertura de la tramitació p. 142

NOTES

Aquesta publicació és impresa en paper ecològic (definició europea ECF), en compliment del que estableix la Resolució 124/III del Parlament, sobre la utilit-zació del paper reciclat en el Parlament i en els departaments de la Generalitat, adoptada el 30 d’abril de 1990.

Els documents publicats en el Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya (BOPC) són una reproducció fidel dels documents originals entrats al Registre.

La numeració del BOPC no està necessàriament vinculada a una sola data.

ISSN: 0213-7798 · Dipòsit legal: B-20.066-1980 · Imprès al Parlament www.parlament.cat

Page 11: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

1.10. TRAMITACIONS CLOSES AMB TExT APROvAT O CLOSES EN LA FORMULACIó 11

1. TRAMITACIONS CLOSES AMB TEXT APROVAT

O CLOSES EN LA FORMULACIÓ

1.10. RESOLUCIONS

Resolució 14/X del Parlament de Catalunya, sobre la creació del Col·legi de Dietistes-Nutricionistes de CatalunyaTram. 259-00001/10

AdopcióComissió de Justícia i Drets Humans

Sessió núm. 3, 07.03.2013, DSPC-C 45

Comissió de Justícia i Drets Humans

La Comissió de Justícia i Drets Humans, en la ses-sió tinguda el dia 7 de març de 2013, ha debatut el Projecte de decret pel qual es constitueix el Col·legi de Dietistes-Nutricionistes de Catalunya (tram. 259-00001/10), presentat pel Govern.

Finalment, d’acord amb l’article 149 del Reglament, ha adoptat la següent

Resolució

El Parlament de Catalunya, vist el Projecte de decret del Govern de creació del Col·legi de Dietistes-Nutri-cionistes de Catalunya i d’acord amb el que estableix l’article 37 de la Llei 7/2006, del 31 de maig, de l’exer-cici de professions titulades i dels col·legis professio-nals, considera que en la professió de dietista-nutri-cionista hi concorren els requisits d’interès públic i d’especial rellevància social i econòmica que es reque-reixen per a la creació d’un col·legi professional.

Palau del Parlament, 7 de març de 2013

La secretària de la Comissió La presidenta de la ComissióDolors López Aguilar Gemma Calvet i Barot

Resolució 15/X del Parlament de Catalunya, sobre la creació del Col·legi d’Enòlegs i Enò-logues de CatalunyaTram. 259-00002/10

AdopcióComissió de Justícia i Drets Humans

Sessió núm. 3, 07.03.2013, DSPC-C 45

Comissió de Justícia i Drets Humans

La Comissió de Justícia i Drets Humans, en la sessió tinguda el dia 7 de març de 2013, ha debatut el Projec-te de decret pel qual es constitueix el Col·legi d’Enò-

legs i Enòlogues de Catalunya (tram. 259-00002/10), presentat pel Govern.

Finalment, d’acord amb l’article 149 del Reglament, ha adoptat la següent

Resolució

El Parlament de Catalunya, vist el Projecte de decret del Govern de creació del Col·legi d’Enòlegs i Enòlo-gues de Catalunya i d’acord amb el que estableix l’ar-ticle 37 de la Llei 7/2006, del 31 de maig, de l’exercici de professions titulades i dels col·legis professionals, considera que en la professió d’enòleg hi concorren els requisits d’interès públic i d’especial rellevància social i econòmica que es requereixen per a la creació d’un col·legi professional.

Palau del Parlament, 7 de març de 2013

La secretària de la Comissió La presidenta de la ComissióDolors López Aguilar Gemma Calvet i Barot

Resolució 16/X del Parlament de Catalunya, per la qual s’acorda d’interposar un recurs d’inconstitucionalitat contra la Llei de l’Es-tat 16/2012, del 27 de desembre, per la qual s’adopten diverses mesures tributàries diri-gides a la consolidació de les finances pú-bliques i a l’impuls de l’activitat econòmicaTram. 212-00001/10

AdopcióPle del Parlament

Sessió núm. 7, 13.03.2013, DSPC-P 9

Ple del Parlament

El Ple del Parlament, en la sessió tinguda el 13 de març de 2013, ha debatut la proposta de resolució formula-da pel Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya (reg. 4774) perquè el Parlament interposi un recurs d’inconstitucionalitat contra la Llei de l’Es-tat 16/2012, del 27 de desembre, per la qual s’adopten diverses mesures tributàries dirigides a la consolida-ció de les finances públiques i a l’impuls de l’activitat econòmica.

Finalment, el Ple del Parlament, d’acord amb l’article 155 del Reglament, ha adoptat la següent

Resolució

El Ple del Parlament, d’acord amb el que disposen els articles 162.1.a de la Constitució espanyola, 61.e i 76.3 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya i 32.2 de la Llei orgànica 2/1979, del 3 d’octubre, del Tribunal Consti-tucional, un cop conegut el Dictamen 2/2013 del Con-sell de Garanties Estatutàries, acorda d’interposar un recurs d’inconstitucionalitat contra l’article 19 de la

Page 12: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

1.10. TRAMITACIONS CLOSES AMB TExT APROvAT O CLOSES EN LA FORMULACIó 12

Llei de l’Estat 16/2012, del 27 de desembre, per la qual s’adopten diverses mesures tributàries dirigides a la consolidació de les finances públiques i a l’impuls de l’activitat econòmica.

Palau del Parlament, 13 de març de 2013

El secretari tercer La presidenta del ParlamentJosep Rull i Andreu Núria de Gispert i Català

Resolució 17/X del Parlament de Catalunya, sobre la iniciació d’un diàleg amb el Govern de l’Estat per a fer possible la celebració d’una consulta sobre el futur de CatalunyaTram. 250-00226/10

AdopcióPle del Parlament

Sessió núm. 7, 13.03.2013, DSPC-P 9

Ple del Parlament

El Ple del Parlament, en la sessió tinguda el 13 de març de 2013, ha debatut el text de la Proposta de resolució sobre la iniciació d’un diàleg amb el Govern de l’Estat per a fer possible la celebració d’una consulta sobre el futur de Catalunya (tram. 250-00226/10), presentada pel Grup Parlamentari Socialista (reg. 3980).

Finalment, d’acord amb l’article 146 del Reglament, ha adoptat la següent

Resolució

El Parlament de Catalunya insta el Govern a iniciar un diàleg amb el Govern de l’Estat per a fer possible la celebració d’una consulta als ciutadans de Catalunya per a decidir sobre el seu futur.

Palau del Parlament, 13 de març de 2013

El secretari quart La presidenta del ParlamentDavid Companyon i Costa Núria de Gispert i Català

Resolució 18/X del Parlament de Catalunya, per la qual es designen els diputats que han de defensar davant el Congrés dels Diputats la Proposició de llei del fons per a l’homo-geneïtzació, el rescat selectiu i la subvenció de peatgesTram. 271-00001/10

AdopcióPle del Parlament

Sessió núm. 7, 13.03.2013, DSPC-P 9

Ple del Parlament

El Ple del Parlament, en la sessió tinguda el 13 de març de 2013, d’acord amb l’article 87.2 de la Cons-titució espanyola, amb l’article 61.b de l’Estatut d’au-tonomia de Catalunya i amb l’article 154.4 del Regla-ment del Parlament, ha adoptat la següent

Resolució

El Parlament de Catalunya designa els diputats Josep Rull i Andreu, del Grup Parlamentari de Convergèn-cia i Unió; Santi Rodríguez i Serra, del Grup Parla-mentari del Partit Popular de Catalunya, i Marc San-glas i Alcantarilla, del Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya, perquè defensin davant el Congrés dels Diputats la Proposició de llei del fons per a l’homogeneïtzació, el rescat selectiu i la subvenció de peatges.

Palau del Parlament, 13 de març de 2013

El secretari segon La presidenta del ParlamentPere Calbó i Roca Núria de Gispert i Català

Resolució 19/X del Parlament de Catalunya, per la qual es designen tres membres del Consell de Garanties EstatutàriesTram. 287-00001/09

AdopcióPle del Parlament

Sessió núm. 7, 13.03.2013, DSPC-P 9

Ple del Parlament

El Ple del Parlament, en la sessió tinguda el 13 de març de 2013, d’acord amb l’article 77 de l’Estatut d’autono-mia de Catalunya i l’article 3 de la Llei 2/2009, del 12 de febrer, del Consell de Garanties Estatutàries, ha adoptat la següent

Resolució

El Parlament de Catalunya designa Àlex Bas i Vila-franca, Joan Ridao i Martín i Carles Jaume i Fer-

Page 13: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

1.15. TRAMITACIONS CLOSES AMB TExT APROvAT O CLOSES EN LA FORMULACIó 13

nández membres del Consell de Garanties Estatu-tàries.

Palau del Parlament, 13 de març de 2013

El secretari primer La presidenta del ParlamentMiquel Iceta i Llorens Núria de Gispert i Català

1.15. MOCIONS

Moció 4/X del Parlament de Catalunya, so-bre la política sanitària a curt i mitjà terminiTram. 302-00007/10

AprovacióPle del Parlament

Sessió núm. 7, 14.03.2013, DSPC-P 10

Ple del Parlament

El Ple del Parlament, en la sessió tinguda el 14 de març de 2013, d’acord amb l’article 139 del Reglament, ha debatut la Moció subsegüent a la interpel·lació al Go-vern sobre la política sanitària a curt i mitjà termini (tram. 302-00007/10), presentada per la diputada Ma-rina Geli i Fàbrega, del Grup Parlamentari Socialista, i les esmenes presentades pel Grup Parlamentari d’Ini-ciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alter-nativa (reg. 6507), pel Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya (reg. 6584) i pel Grup Par-lamentari de Convergència i Unió (reg. 6586 i 6656).

Finalment, d’acord amb el que estableix l’article 139 del Reglament, ha aprovat la següent

Moció

El Parlament de Catalunya insta el Govern a:

a) Garantir la universalitat efectiva de l’atenció sanità-ria a tots els ciutadans empadronats a Catalunya, amb l’establiment de mecanismes que permetin la cobertu-ra dels ciutadans que en resten exclosos pel Reial de-cret llei 16/2012, del 20 d’abril, de mesures urgents per garantir la sostenibilitat del Sistema Nacional de Salut i millorar la qualitat i la seguretat de les seves presta-cions.

b) Garantir l’accessibilitat al sistema sanitari, assegu-rant els terminis d’espera per a processos garantits, aplicant de manera progressiva els criteris d’accessi-bilitat establerts en la Moció 83/IX del Parlament de Catalunya i respectant els criteris clínics dels profes-sionals.

c) Aconseguir un temps màxim de diagnòstic prefe-rent de quinze dies i ordinari de tres mesos amb l’as-signació progressiva, a les àrees bàsiques de salut, de

les dotacions pressupostàries de les partides necessà-ries per a les proves complementàries i les visites d’es-pecialistes.

d) Fer públiques al web del CatSalut, en un màxim de quinze dies, totes les dades corresponents a les llistes i els temps d’espera de procediments quirúrgics garan-tits i de proves diagnòstiques del desembre del 2011 i del juny del 2012, de manera que es pugui consultar qualsevol dels tres talls, i, paral·lelament, habilitar la publicació de l’activitat quirúrgica semestral i anual de cadascun dels procediments quirúrgics garantits i de la realització de les proves diagnòstiques amb temps de garanties, als nivell de regió sanitària i de centre, ten-dint a adequar les dades de les llistes d’espera segons els criteris que estableix el Reial decret 605/2003, del 23 de maig.

e) Presentar, dins el 2013, el Pla interdepartamental de salut pública, que concreti les accions acordades per l’Agència de Salut Pública –pactades amb les associa-cions d’ens locals– i el CatSalut, i que expliciti les me-sures destinades a minimitzar les desigualtats en salut derivades de les desigualtats socials creixents.

f) Garantir que l’assignació pressupostària en la llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2013 en polítiques de salut mantingui, com a mínim, el mateix percentatge que en la Llei de pressupostos per al 2012, i treballar perquè la Generalitat tingui un límit de dèficit superior al 0,7% del PIB marcat al pla de consolidació fiscal vigent.

g) Presentar-li, dins el 2013, les mesures necessàries de caràcter transversal per a potenciar el desenvolupa-ment del sector de la salut com a motor econòmic d’alt valor afegit, que impliquin els diversos departaments de la Generalitat i incloguin els recursos pressuposta-ris en el Projecte de llei de pressupostos per al 2013, sobre la base del projecte de bioregió.

Palau del Parlament, 14 de març de 2013

El secretari quart La presidenta del ParlamentDavid Companyon i Costa Núria de Gispert i Català

Moció 5/X del Parlament de Catalunya, so-bre l’oferta escolar per al curs 2013-2014Tram. 302-00009/10

AprovacióPle del Parlament

Sessió núm. 7, 14.03.2013, DSPC-P 10

Ple del Parlament

El Ple del Parlament, en la sessió tinguda el 14 de març de 2013, d’acord amb l’article 139 del Reglament, ha debatut la Moció subsegüent a la interpel·lació al Go-vern sobre l’oferta escolar per al curs 2013-2014 (tram.

Page 14: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

1.15. TRAMITACIONS CLOSES AMB TExT APROvAT O CLOSES EN LA FORMULACIó 14

302-00009/10), presentada pel diputat Joan Mena Ar-ca, del Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, i les esmenes presentades pel Grup Parlamentari d’Esquerra Repu-blicana de Catalunya (reg. 6583), pel Grup Parlamen-tari de Convergència i Unió (reg. 6587), pel Grup Par-lamentari del Partit Popular de Catalunya (reg. 6612) i pel Grup Parlamentari Socialista (reg. 6643).

Finalment, d’acord amb el que estableix l’article 139 del Reglament, ha aprovat la següent

Moció

El Parlament de Catalunya insta el Govern a:

a) Programar l’oferta educativa en l’exercici de la co-responsabilitat dels ens locals i en el diàleg amb la comunitat educativa, d’acord amb els articles 44, 45, 159 i 162 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educa-ció, que determina les competències dels ens locals i llur participació en la programació general de l’ense-nyament.

b) Reconsiderar el tancament de l’Escola Els Aigüe-rols, de Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occiden-tal), i negociar amb l’Ajuntament la concreció del compliment del compromís del Departament d’Ense-nyament quant a la construcció d’una nova escola o, si no, l’alternativa que es proposi, assegurant el mante-niment del projecte educatiu del centre, d’acord amb l’Ajuntament i la resta de la comunitat educativa.

c) Obrir la preinscripció de P3 a l’escola pública Gil Cristià, de la Selva del Camp (Baix Camp), per al curs 2013-2014 i garantir la continuïtat del centre els pro-pers cursos.

d) Atenent l’acord dels grups municipals de l’Ajunta-ment de Pineda de Mar (Maresme), acordar amb to-ta la comunitat educativa de l’Escola del Poblenou (AMPA, professors i Ajuntament) la viabilitat d’una fusió amb l’Escola Antoni Doltra i garantir unes instal-lacions adequades i de qualitat.

e) Garantir el projecte educatiu de l’Escola El Castell, de Tona (Osona), obrir la matriculació de P3 per al curs 2013-2014 i deixar sense efecte la proposta d’inte-gració de l’Escola El Castell a l’Escola L’Era en el curs 2013-2014; iniciar amb la comunitat educativa afec-tada un procés de diàleg i negociació per a trobar de manera consensuada la solució socialment i educativa-ment més convenient, i acceptar la proposta de l’Ajun-tament de Tona de canviar l’emplaçament de l’Escola El Castell, construïda en mòduls prefabricats, a l’edi-fici municipal de la llar d’infants La Cuca Fera, que quedarà lliure el proper curs.

f) Revocar el tancament progressiu de l’Escola Sant Baldiri, de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental), i la seva conversió en institut, garantint la seva permanència com a escola al nucli urbà del municipi i mantenint l’oferta educativa de P3, i incloure als pressupostos

de la Generalitat per al 2013 la dotació necessària per a garantir la construcció d’un nou institut a Lliçà d’Amunt.

g) Reconsiderar el mapa d’oferta escolar i, concreta-ment, el tancament de totes les línies de P3 de l’esco-la pública previstes pel Departament d’Ensenyament, atenent el principi de coresponsabilitat amb els ajunta-ments i la comunitat educativa, els projectes educatius consolidats, les necessitats socials i les realitats ter-ritorials, i establir una anàlisi demogràfica basada en cinc anys, i no pas en el curs immediat següent.

Palau del Parlament, 14 de març de 2013

El secretari primer La presidenta del ParlamentMiquel Iceta i Llorens Núria de Gispert i Català

Moció 6/X del Parlament de Catalunya, so-bre la defensa dels interessos del món localTram. 302-00011/10

AprovacióPle del Parlament

Sessió núm. 7, 14.03.2013, DSPC-P 10

Ple del Parlament

El Ple del Parlament, en la sessió tinguda el 14 de març de 2013, d’acord amb l’article 139 del Regla-ment, ha debatut la Moció subsegüent a la interpel-lació al Govern sobre la defensa dels interessos del món local (tram. 302-00011/10), presentada pel dipu-tat Marc Sanglas i Alcantarilla, del Grup Parlamenta-ri d’Esquerra Republicana de Catalunya, i les esme-nes presentades pel Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (reg. 6578), pel Grup Parlamentari de Convergència i Unió (reg. 6588), pel Grup Parlamentari de Ciutadans (reg. 6640) i pel Grup Parlamentari Socialista (reg. 6642).

Finalment, d’acord amb el que estableix l’article 139 del Reglament, ha aprovat la següent

Moció

1. El Parlament de Catalunya expressa el seu suport als ajuntaments i als altres ens locals en llur tasca di-ària al servei dels ciutadans de Catalunya, i els anima a seguir expressant a través dels plens municipals les opinions que siguin representatives de la voluntat dels ciutadans, als quals representen amb plena legitimitat.

2. El Parlament de Catalunya rebutja de manera ex-pressa totes les accions, declaracions i actituds ten-dents a coercir la voluntat expressada pels plenaris municipals, ja que aquestes no fan cap favor a l’exer-cici de la democràcia. En aquest sentit, el Parlament demana al Govern de l’Estat la substitució de la dele-

Page 15: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

1.20. TRAMITACIONS CLOSES AMB TExT APROvAT O CLOSES EN LA FORMULACIó 15

gada del Govern a Catalunya, per la seva actitud hostil i manca de respecte envers les institucions catalanes.

3. El Parlament de Catalunya insta el Govern a donar cobertura política i jurídica, conjuntament amb les en-titats municipalistes, als ajuntaments que han estat ob-jecte de recursos contenciosos administratius.

4. El Parlament de Catalunya rebutja l’Avantprojecte de llei de racionalització i sostenibilitat de l’Adminis-tració local que el Govern de l’Estat preveu aprovar, atès que, en la redacció actual, envaeix les competèn-cies exclusives en matèria de règim local de la Gene-ralitat, i suposa també un atac al principi d’autonomia local, als drets de la ciutadania, a la qualitat demo-cràtica, als nivells de qualitat, eficàcia i eficiència dels serveis que avui presten els governs locals, i perquè s’ha fet d’esquena a l’opinió i les reclamacions del món local i amb la voluntat de facilitar la privatització dels serveis públics i dels ens que els gestionen.

5. El Parlament de Catalunya exigeix al Govern de l’Estat que no vulneri la competència exclusiva de la Generalitat sobre organització territorial i règim local (art. 151 i 160 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya), ja que és potestat del Govern i del Parlament proposar, debatre i acordar models territorials i competencials que facin que l’arquitectura institucional respongui a la realitat del país. Així mateix, el Parlament demana al Govern de l’Estat que compleixi amb el pagament de les aportacions econòmiques, establertes per les lleis, els reglaments i les sentències, que afecten el desenvo-lupament de les competències de la Generalitat i dels ens locals, especialment en matèria social i educativa.

6. El Parlament de Catalunya demana al Govern que acceleri l’elaboració de la nova llei de governs locals com a marc competencial sòlid i estable, que ha de po-sar les bases d’una Administració local pròpia, efici-ent, eficaç, que garanteixi la prestació de serveis de qualitat i eviti la duplicitat i la confusió de competèn-cies entre administracions, d’acord amb els principis de subsidiarietat, de proximitat i, especialment, d’au-tonomia local.

7. El Parlament de Catalunya insta els governs de l’Es-tat i de la Generalitat a elaborar un nou marc de finan-çament per al món local, més just, més eficaç i més eficient, al servei de les polítiques locals.

8. El Parlament de Catalunya insta el Govern a acom-panyar el Projecte de llei de pressupostos de la Ge-neralitat per al 2013 amb un calendari aproximat de pagament dels deutes pendents amb els ens locals, que prioritzi els pagaments pendents perquè es facin efec-tius en el termini més curt possible des de l’aprovació dels pressupostos.

Palau del Parlament, 14 de març de 2013

El secretari segon La presidenta del ParlamentPere Calbó i Roca Núria de Gispert i Català

1.20. INTERPEL·LACIONS

Interpel·lació al Govern sobre les sentències dels tribunals en matèria educativaTram. 300-00013/10

Substanciació

Sessió núm. 7, tinguda el 13.03.2013, DSPC-P 9.

Interpel·lació al Govern sobre la informació relativa al deute de la GeneralitatTram. 300-00014/10

Substanciació

Sessió núm. 7, tinguda el 13.03.2013, DSPC-P 9.

Interpel·lació al Govern sobre l’estabilitat pressupostària i el deuteTram. 300-00015/10

Substanciació

Sessió núm. 7, tinguda el 13.03.2013, DSPC-P 9.

Interpel·lació al Govern sobre el model pre-sent i futur de la Corporació Catalana de Mitjans AudiovisualsTram. 300-00016/10

Substanciació

Sessió núm. 7, tinguda el 13.03.2013, DSPC-P 9.

Interpel·lació al Govern sobre la situació de les persones desocupades i el tancament d’empresesTram. 300-00017/10

Substanciació

Sessió núm. 7, tinguda el 13.03.2013, DSPC-P 9.

Page 16: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

1.40.03. TRAMITACIONS CLOSES PER REBUIG, RETIRADA, CANvI O DECAïMENT 16

Interpel·lació al Govern sobre la política d’acció exteriorTram. 300-00018/10

Substanciació

Sessió núm. 7, tinguda el 13.03.2013, DSPC-P 9.

Interpel·lació al Govern sobre les propostes en matèria de política tributàriaTram. 300-00019/10

Substanciació

Sessió núm. 7, tinguda el 13.03.2013, DSPC-P 9.

1.40. ACORDS AMB RELACIÓ A LES INSTITUCIONS DE LA UNIÓ EUROPEA

1.40.03. CONEIXEMENTS DE LES PROPOSTES

Control del principi de subsidiarietat amb re-lació a la Proposta de reglament del Parla-ment Europeu i del Consell de modificació del Reglament (UE) 912/2010, pel qual es crea l’Agència del Sistema Global de Nave-gació per Satèl·lit EuropeuTram. 295-00013/10

Coneixement de la proposta

D’acord amb l’article 181 del Reglament, el Parlament ha conegut la proposta.

Control del principi de subsidiarietat amb re-lació a la Proposta de directiva del Parlament Europeu i del Consell relativa a la protecció penal de l’euro i d’altres monedes contra la falsificació i per la qual se substitueix la De-cisió marc 2000/383/JAI del ConsellTram. 295-00015/10

Coneixement de la proposta

D’acord amb l’article 181 del Reglament, el Parlament ha conegut la proposta.

2. TRAMITACIONS CLOSES PER REBUIG, RETIRADA, CANVI O DECAÏMENT

2.10. PROCEDIMENTS QUE ES CLOUEN AMB L’ADOPCIÓ DE RESOLUCIONS

2.10.25. PROPOSTES DE RESOLUCIÓ

Proposta de resolució sobre l’execució de les obres per a evitar les inundacions al bar-ranc de Barenys, a ReusTram. 250-00011/10

Retirada

Retirada pel Grup Parlamentari d’Iniciativa per Cata-lunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (reg. 5241).Admissió a tràmit: Mesa del Parlament, 12.03.2013.

Proposta de resolució sobre el funciona-ment del carril VAO de la carretera C-58Tram. 250-00186/10

Retirada

Retirada pel Grup Parlamentari d’Iniciativa per Cata-lunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (reg. 5359).Admissió a tràmit: Mesa del Parlament, 12.03.2013.

2.15. MOCIONS SUBSEGÜENTS A INTERPEL·LACIONS

Moció subsegüent a la interpel·lació al Go-vern sobre la situació dels treballadors de l’Administració de la GeneralitatTram. 302-00008/10

Rebuig

Rebutjada pel Ple del Parlament en la sessió núm. 7, tinguda el 14.03.2013, DSPC-P 10.

Page 17: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

3.01.02. TRAMITACIONS EN CURS 17

Moció subsegüent a la interpel·lació al Go-vern sobre la racionalització de l’Administra-ció i de la funció públicaTram. 302-00010/10

Rebuig

Rebutjada pel Ple del Parlament en la sessió núm. 7, tinguda el 14.03.2013, DSPC-P 10.

Moció subsegüent a la interpel·lació al Go-vern sobre la tramitació de la llei de pressu-postos per al 2013Tram. 302-00012/10

Rebuig

Rebutjada pel Ple del Parlament en la sessió núm. 7, tinguda el 14.03.2013, DSPC-P 10.

3. TRAMITACIONS EN CURS

3.01. PROJECTES I PROPOSICIONS DE LLEI I ALTRES PROPOSTES DE NORMA

3.01.02. PROPOSICIONS DE LLEI

Proposició de llei de modificació de la Llei 13/2008, del 5 de novembre, de la presidèn-cia de la Generalitat i del GovernTram. 202-00001/10

Pròrroga del termini de presentació d’esmenes a la totalitat

Sol·licitud: Grup Parlamentari de Convergència i Unió (reg. 6590).Pròrroga: 1 dia hàbil; última.Finiment del termini: 14.03.2013; 09:30 h.Acord: Presidència del Parlament, 13.03.2013.

Proposició de llei de transparència i accés a la informacióTram. 202-00007/10

Pròrroga del termini de presentació d’esmenes a la totalitat

Sol·licitud: Grup Parlamentari de Convergència i Unió (reg. 6590).Pròrroga: 1 dia hàbil; última.Finiment del termini: 14.03.2013; 09:30 h.Acord: Presidència del Parlament, 13.03.2013.

Proposició de llei de consultes populars no referendàriesTram. 202-00018/10

Ponència per a elaborar l’Informe

Comissió d’Afers Institucionals

La Comissió d’Afers Institucionals, en la sessió tingu-da el 27 de febrer de 2013, de conformitat amb l’acord de la Mesa i la Junta de Portaveus del 5 de febrer de 2013 i l’article 117.1 del Reglament del Parlament, ha nomenat la ponència que ha d’elaborar el text de la Proposició de llei de consultes populars no referendà-ries (tram. 202-00018/10). La ponència és integrada pels diputats següents:

Grup Parlamentari de Convergència i UnióJosep Rull i AndreuM. Mercè Jou i Torras

Page 18: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

3.01.02. TRAMITACIONS EN CURS 18

Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Cata-lunyaPere Bosch CuencaGemma Calvet i Barot

Grup Parlamentari SocialistaFerran Pedret i SantosXavier Sabaté i Ibarz

Grup Parlamentari del Partit Popular de CatalunyaJosep Enric Millo i RocherSanti Rodríguez i Serra

Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i AlternativaDolors Camats i LuisMarta Ribas Frías

Grup Parlamentari de CiutadansJosé Maria Espejo-Saavedra ConesaCarina Mejías Sánchez

Grup MixtQuim Arrufat IbáñezDavid Fernàndez i Ramos

Palau del Parlament, 27 de febrer de 2013

La secretària en funcions El presidentde la Comissió de la ComissióNúria Parlon Gil Sergi Sabrià i Benito

Proposició de llei de modificació de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educacióTram. 202-00027/10

PresentacióPresidenta, juntament amb disset altres diputats del

Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya

Reg. 5102 / Admissió a tràmit: Mesa

del Parlament, 12.03.2013

A la Mesa del Parlament

Alícia Sánchez-Camacho i Pérez, presidenta del Gru-po Parlamentario del Partit Popular de Catalunya, Jo-sep Enric Millo i Rocher, portavoz, Santi Rodríguez i Serra, portavoz adjunto, Dolors Montserrat i Culle-ré, Eva García Rodríguez, Dolors López Aguilar, Ma-risa Xandri Pujol, Alícia Alegret Martí, Manuel Re-yes López, Pere Calbó i Roca, Rafael Luna i Vivas, Pedro Chumillas Zurilla, Rafael López i Rueda, José Antonio Coto Roquet, Juan Milián Querol, Jordi Roca i Mas, Fernando Sánchez Costa i Sergio Santamaría Santigosa, de acuerdo con lo que establece el artículo 100.b del Reglament del Parlament, presenta la propo-sición de ley siguiente:

Exposición de motivos

I

El Parlamento de Cataluña aprobó la Ley 12/2009, de 10 de julio, de Educación, que lleva a cabo el desarro-llo normativo del Estatuto de Autonomía de Catalun-ya, LO 6/2006, de 19 de julio, en el ámbito de la Edu-cación. El citado Estatuto de Autonomía de Catalunya (EAC de ahora en adelante), en la propuesta aprobada por el Pleno del Parlament en sesión de 30 de septiem-bre de 2005, establecía, en su artículo 6, que el cata-lán, como lengua propia de Cataluña, será la lengua de «uso normal y preferente» de las Administraciones públicas.

Asimismo, el art. 35 EAC establece en su apartado 1 que «todas las personas tienen derecho a recibir la en-señanza en catalán», omitiendo cualquier referencia a la lengua castellana en este ámbito, de manera que dicho precepto señala a continuación que «el catalán debe utilizarse normalmente como lengua vehicular y de aprendizaje en la enseñanza universitaria y en la no universitaria».

Con base en estos artículos del EAC, la Ley 12/2009, de Educación (LEC de ahora en adelante), determinó el carácter del catalán como lengua de uso normal y vehicular en la enseñanza, en atención a su condición de lengua propia de Cataluña. De hecho, lengua de uso normal y preferente en la enseñanza.

De acuerdo con esta ley, la Generalitat mantiene vi-gente un modelo educativo de inmersión lingüística en catalán, donde la presencia del castellano se limita a su enseñanza como materia curricular. En este modelo de inmersión lingüística la única lengua de uso normal y vehicular en la enseñanza es el catalán. El castellano queda excluido como lengua docente y de uso normal en cualquier actividad educativa, que no sea el estudio de la materia «Lengua y literatura castellanas», así co-mo en las comunicaciones internas y externas, con y entre alumnos, padres o terceros, de los centros edu-cativos.

Este modelo de inmersión lingüística, en contra de las reiteradas afirmaciones de distintas instancias políti-cas catalanas, nunca ha sido avalado por el Tribunal Constitucional, que en la Sentencia 337/94, de 23 de diciembre, manifestó que, si bien es «[...] legítimo que el catalán, en atención al objetivo de normalización lingüística en Cataluña, sea el centro de gravedad de este modelo de bilingüismo [...]», este sistema debe es-tablecerse siempre con el límite «de la no exclusión del castellano como lengua docente», pues, en ese caso, ya no estaríamos ante un modelo de conjunción lingüís-tica o de bilingüismo integral, sino ante un modelo de inmersión lingüística monolingüe, absolutamente in-compatible con lo prescrito en los artículos 3 y 27 de la CE (STC 337/1994, FJ 10). Por tanto, ambas lenguas deberán tener una proporción suficiente en el sistema

Page 19: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

3.01.02. TRAMITACIONS EN CURS 19

educativo que garantice que, al término del período de escolarización, los alumnos conozcan ambas de un modo adecuado. Esto implica, por tanto, que no sólo debe haber clases de castellano, sino que debe haber clases en castellano, al objeto de «garantizar el dere-cho de los ciudadanos a recibir, durante los estudios básicos en los Centros docentes de Cataluña, enseñan-za en catalán y en castellano» (STC 337/1994, FJ 10).

El Tribunal Constitucional estableció, en esa Senten-cia, un límite adicional al modelo de bilingüismo con preferencia por la lengua catalana, el respeto a los ob-jetivos propios del sistema educativo para asegurar la plenitud del derecho a la educación que la Constitu-ción reconoce, con objeto de que el rendimiento edu-cativo de los alumnos no resulte apreciablemente in-ferior al que hubieran alcanzado de haber recibido la enseñanza en su lengua habitual. De no existir esta ga-rantía, el modelo lingüístico de la enseñanza no sólo estaría vulnerando el derecho a la educación sino tam-bién el derecho a la igualdad reconocido en el artículo 14 de la Constitución.

II

Un año después de que la LEC fuera aprobada, el Tri-bunal Constitucional se pronunció, en la sentencia nº 31/2010, de 28 de junio, sobre la constitucionalidad de determinados aspectos del Estatuto de Autonomía de Cataluña, como consecuencia de los recursos de incons-titucionalidad que distintas entidades e instituciones, le-galmente legitimadas para ello, habían presentado.

El citado pronunciamiento del Tribunal Constitucional determinó en su fallo, en primer lugar, los preceptos del Estatuto de Cataluña que son inconstitucionales por no ajustarse a la Constitución, y, en segundo lu-gar, qué artículos serían constitucionales siempre que se interpretasen en los términos establecidos en los co-rrespondientes fundamentos jurídicos contenidos en la Sentencia. Al respecto uno de los artículos objeto de declaración de inconstitucionalidad fue el artículo 6 del EAC. El TC eliminó, por inconstitucional, el man-dato estatutario de uso preferente del catalán en las Administraciones y medios de comunicación públicos de Cataluña. Asimismo, el art. 35 EAC, que regula los derechos lingüísticos en el ámbito de la enseñanza, ha sido objeto de una interpretación conforme, precisan-do el Alto Tribunal el sentido que debe atribuirse a sus enunciados normativos para que el citado precepto es-tatutario sea conforme con la Constitución.

La Sentencia 31/2010, en su Fundamento Jurídico 14ª, detalla cómo ha de interpretarse la co-oficialidad del catalán, así como su carácter de lengua propia de Ca-taluña, para ajustarse a la Constitución. El Alto Tri-bunal especifica que castellano y catalán han de ser, ambas, lenguas de uso normal «[...] por y ante las Ad-ministraciones públicas catalanas», que estas admi-nistraciones «[...] no pueden tener preferencia por nin-guna de las dos lenguas oficiales [...]», y que ninguna

de las dos lenguas «[...] en ningún caso pueden tener un trato privilegiado». Finalmente, el FJ 14a de la senten-cia manifiesta que «[...] el catalán debe ser, por tanto, lengua vehicular de aprendizaje en la enseñanza, pero no la única que goce de tal condición, predicable con igual título al castellano en tanto que lengua asimismo oficial en Cataluña».

En el Fundamento Jurídico 24º, el Tribunal Constitu-cional señala de manera expresa e inequívoca la cons-titucionalidad de la proclamación estatutaria del dere-cho a recibir enseñanza en catalán, pero afirmando a continuación que el castellano es «objeto de idéntico derecho», de manera que el carácter de lengua docen-te del castellano «resulta imperativamente del modelo constitucional».

Tras el pronunciamiento del Tribunal Constitucional, con valor de cosa juzgada y plenos efectos «erga om-nes» de conformidad con lo dispuesto en el artículo 164 de la Constitución, resulta patente el desajuste, por no decir la clara contradicción, que existe entre la ley autonómica vigente, que determina el modelo educa-tivo –la ya mencionada Ley 12/2009, de Educación–, y las normas jurídicas de rango superior de nuestro ordenamiento jurídico, la Constitución Española y el Estatuto de Autonomía de Cataluña. En este sentido, y en aras de preservar el principio constitucional de jerarquía normativa y de seguridad jurídica (art. 9.3 CE), corresponde realizar la pertinente adaptación de la LEC al principio de jerarquía normativa, para ase-gurar que esta ley garantiza un modelo educativo de conjunción lingüística o bilingüismo integral, el único compatible con la Constitución, según las reiteradas sentencias del Tribunal Constitucional en este aspecto. Sólo de esta manera podemos salvar la plena constitu-cionalidad de la vigente ley de educación de Cataluña.

III

Es preciso subrayar la urgencia de acometer la mo-dificación de esta ley en los términos expresados, ya que la Generalitat de Catalunya ha recibido, hasta el momento, el mandato expreso de dos instancias judi-ciales, además del Tribunal Constitucional, que son el Tribunal Supremo (TS) y el Tribunal Superior de Justicia de Catalunya (TSJC), en la línea de la rein-troducción del castellano como lengua vehicular en la educación catalana sostenida con fondos públicos, en reconocimiento de los derechos lingüísticos de los es-colares, consagrados por la legalidad vigente.

El Tribunal Supremo, mediante la jurisprudencia ex-presada a través de cinco sentencias que se conocie-ron entre los meses de noviembre de 2010 y mayo de 2011 (STS 793/2009, 796/2009, 1839/2009, 395/2010 y 1602/2009) falló, como literalmente se expresa en la sentencia n º 793/2009, que «[...] La Generalitat debe adoptar cuantas medidas sean precisas para adaptar su sistema de enseñanza a la nueva situación creada por la declaración de la Sentencia 31/2010 del TC que

Page 20: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

3.01.02. TRAMITACIONS EN CURS 20

considera también al castellano como lengua vehicu-lar de la enseñanza en Cataluña, junto con el catalán». En los mismos términos, y con la misma claridad, se expresan las restantes cuatro sentencias reseñadas.

Asimismo el TS, en los pronunciamientos expresados, ha tenido la ocasión de aclarar que la atención perso-nalizada no es válida para garantizar la presencia ve-hicular del castellano (STS 793/2009, pag.28), y que enseñar castellano como materia curricular no es es-tudiar en castellano (STS 793/2009). Las sentencias especifican, siguiendo la doctrina del TC, que la in-mersión lingüística es un sistema «[...] contrario al es-píritu y la letra de la Constitución» (STS 793/2009), y que por tanto, de no modificarse la LEC en cuanto a lenguas vehiculares, sería una norma inconstitucional.

Las cinco sentencias reconocen el derecho de los pa-dres o tutores a elegir lengua para recibir toda comu-nicación oral o escrita de los centros educativos, por tratarse de centros sostenidos con fondos públicos y, por tanto, sometidos a la obligación de disponibilidad lingüística en las dos lenguas oficiales.

Finalmente, reseñar que la sentencia del TS 1839/2009, puntualiza en su fallo que en los cursos de educación infantil los niños tienen derecho a recibir la enseñan-za en la lengua peticionada por los padres, por lo que el modelo de preinscripción para esta etapa ha de pre-guntar a los padres este punto.

En cuanto al Tribunal Superior de Justicia de Cata-lunya, como tercera instancia judicial que ha efectua-do mandato expreso a la Generalitat de Catalunya en el ámbito de la educación, destacar el auto de la Sala de lo Contencioso Administrativo del TSJC, de fecha 28 de julio, en el que se acuerda establecer un plazo máximo de dos meses para que por la Consejera de Enseñanza de la Generalitat de Cataluña se adopten cuantas medidas estime precisas «[...] para adaptar el sistema de enseñanza a la nueva situación creada por la Sentencia 31/2010 del Tribunal Constitucional que considera también al castellano como lengua vehicu-lar de la enseñanza en Cataluña junto con el catalán», dando cumplimiento así a las sentencias del TS. Tam-bién advierte el TSJC a la Consellera de Ensenyament de las consecuencias legales que el incumplimiento de este mandato judicial podría suponer en los términos del artículo 112 de la Ley Jurisdiccional.

Frente a la reseñada resolución judicial del TSJC, la Generalitat interpuso recurso de reposición, en fecha 7 de septiembre de 2011, solicitando que el auto citado quedase sin efecto, con la oposición del demandante.

El citado recurso fue resuelto por el TSJC mediante Auto de fecha 8 de marzo de 2012, en el que se estima parcialmente el recurso de la Generalitat, aunque dis-pone que «[...] debía mantenerse el auto recurrido en cuanto se refiere a la obligación que tiene la Adminis-tración demandada de adoptar las medidas necesarias que menciona dicho auto en relación a la enseñanza

que se imparte a los hijos del recurrente, reconocién-dose en tal sentido su situación jurídica individualiza-da, y ello por no aparecer acreditado que esa Admi-nistración haya ejecutado debidamente el Fallo de la sentencia del Tribunal Supremo».

Como consecuencia del recurso de casación frente al reseñado Auto del TSJC, el Tribunal Supremo, en sen-tencia de fecha 19 de febrero de 2013, confirmó el auto de ejecución recurrido, en relación a la enseñanza que se imparte a los hijos del recurrente, reconociendo en tal sentido su situación jurídica individualizada. En la sentencia, el TS vuelve a instar a la Generalitat, con-firmando el auto del TSJC, a garantizar la enseñanza bilingüe a los alumnos cuyos padres o tutores lo so-liciten, avalando su derecho a que la Administración educativa catalana garantice la presencia vehicular del castellano en el curso y centro donde se encuentre es-colarizado el estudiante cuyos padres o tutores así lo deseen. Concretamente, el FJ 6º de dicha sentencia en casación del TS afirma que «[...] el derecho que se re-conoció al recurrente en representación de sus hijos, fue que a estos, en el centro y curso en que se escola-rizaran, se les educase en ambas lenguas vehiculares catalán y castellano».

Destacar que, tanto el auto de ejecución del TSJC, co-mo la sentencia en casación del TS, se precisa que no podía admitirse que la Generalitat hubiese dado cum-plimiento al mandato del alto tribunal aplicando la atención individualizada en castellano a los hijos del recurrente, por lo que la sentencia del TS confirma el mandato a la Generalitat de garantizar educación bi-lingüe, que no atención individualizada, en el curso y centro donde se encuentren escolarizados los hijos del recurrente (FJ 6º de la STS).

Avala pues la jurisprudencia la constitucionalidad y legalidad del sistema de educación de conjunción lin-güística, donde castellano y catalán tengan presencia vehicular, así como la obligación de las Administra-ciones Educativas de garantizar este derecho indivi-dual de los ciudadanos. Es esta cuestión, el carácter de derecho individual, lo que no legitima a un ciudadano concreto a instar la modificación del sistema educati-vo catalán en su globalidad, según el reciente criterio del TS. Son las Autoridades Educativas las que deben proceder a adecuar el sistema en su conjunto a la cons-titucionalidad, garantizando la satisfacción de los de-rechos individuales reconocidos por la jurisprudencia, sin obligar a los ciudadanos a reclamarlos a la Admi-nistración.

Cabe aquí señalar el criterio expresado por el TS, en la sentencia de 12 de junio de 2012, Recurso Número 5825/2011, que resuelve en casación el recurso ante el TSJC contra el decreto de ordenación de enseñanzas en el 2º ciclo de infantil, que establece en el FJ 5º: «[...] De ahí que la norma reglamentaria interpretada con-forme a esa Doctrina para ser constitucional, deba ex-presar que el castellano es lengua vehicular y docente

Page 21: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

3.01.02. TRAMITACIONS EN CURS 21

junto con el catalán, y que la utilización de esa lengua como vehicular y docente constituye en el sistema edu-cativo catalán un derecho constitucionalmente reco-nocido, que no puede quedar sometido en su ejercicio a la condición de que se solicite por quien lo posea a título individual. O lo que es lo mismo, la norma regla-mentaria, último producto normativo, debe explícita-mente asumir esa doctrina constitucional, y declarar el carácter docente y vehicular del castellano, junto con el catalán, de modo que si esa es la lengua habi-tual del alumno ese derecho se le ha de reconocer sin necesidad de que se inste.»

Son, por tanto, tres instancias judiciales, el TC, el TS y el TSJC, las que obligan a la Generalitat de Catalunya a adecuar el modelo educativo, pasando de la inmer-sión lingüística en catalán a la conjunción lingüística o bilingüismo integral en catalán y castellano.

IV

De conformidad con lo expuesto, se debe insistir que es esta una cuestión eminentemente jurídica, de segu-ridad jurídica y jerarquía normativa, que en absoluto tiene que ver, ni entra a juzgar ni a valorar, la bondad o no pedagógica, los resultados académicos, el recono-cimiento internacional de este u otros sistemas y otros aspectos relevantes más propios del derecho substanti-vo tendente a regular el sistema educativo de Cataluña y su dinámica y funcionamiento.

También es evidente que nada impide que un modelo de enseñanza bilingüe, acorde con la legalidad vigente (CE y EAC), no garantice los mismos o mejores re-sultados pedagógicos y académicos que la inmersión lingüística, pudiendo tener este modelo bilingüe el mismo o mayor reconocimiento internacional, como garantía de integración lingüística y cohesión social.

V

Y finalmente, procede recordar que la Generalitat de Catalunya solo debe y puede actuar con pleno someti-miento a las leyes y al Derecho, con lealtad institucio-nal y sometida a los fallos judiciales. (arts. 9,103 y 106 de la CE y arts. 2,3 y 71 del EAC).

La lealtad institucional obliga a acatar y cumplir todas las leyes estatales o autonómicas, así como las senten-cias judiciales, de cualquier instancia, de buena fe, res-petando el espíritu y la letra de leyes y sentencias, a pesar de que los intereses políticos coyunturales del partido en el gobierno pudieran verse limitados por es-tas leyes o sentencias. La ley, y su interpretación por los tribunales a través de las sentencias judiciales, es-tán por encima de cualquier objetivo político y limitan la acción de cualquier gobierno.

La proposición de ley que se presenta asume plena-mente estos criterios de primacía de la legalidad y lealtad institucional en las actuaciones de las Admi-nistraciones públicas catalanas, pues su objetivo es

modificar la normativa autonómica en materia de Edu-cación, en el sentido expresado por los tribunales, ga-rantizando el cambio del actual sistema educativo mo-nolingüe en catalán, contrario a la Constitución, hacia un nuevo sistema acorde con la legalidad, de conjun-ción lingüística o bilingüismo integral, donde el caste-llano tenga presencia vehicular, junto con el catalán, como lengua docente y de comunicación, sin que los ciudadanos se vean obligados a solicitarlo expresa-mente e individualmente a la Autoridad Educativa

La presente proposición de ley está elaborada desde la óptica de la concordia que, en un Estado que proclama la libertad como un valor superior de su ordenamiento jurídico, no puede cimentarse conculcando las liberta-des y derechos individuales en ninguno de los ámbitos existenciales de ningún ciudadano.

Por los motivos expuestos, el Grupo Parlamentario del Partido Popular de Catalunya presenta la siguiente:

Proposición de ley de modificación de la ley 12/2009, de 10 de julio, de educación

Artículo 1. Modificación del artículo 9 de la Ley 12/2009, de 12 de julio, de educación

Se modifica el artículo 9, con la siguiente redacción, y se añaden dos nuevos apartados:

«9.1. El régimen lingüístico del sistema educativo se ri-ge por los principios que establece este título y por las disposiciones reglamentarias de desarrollo, dictadas por el Gobierno de la Generalitat, todo ello en concor-dancia con lo dispuesto en la Constitución Española y el Estatuto de Autonomía de Cataluña.

9.1 bis. El régimen lingüístico del sistema educativo garantizará el sistema de conjunción lingüística o bi-lingüismo integral, mediante la presencia vehicular de las lenguas catalana y castellana, como lenguas do-centes en el sistema, y asegurando su uso normal como lenguas de enseñanza y comunicación, oral y escrita, interna y externa.

9.3. El régimen lingüístico afectará exclusivamente al horario lectivo. Fuera del mismo los alumnos, maes-tros, profesores y demás personal no docente, utiliza-rán, individualmente, la lengua de su elección».

Artículo 2. Modificación del artículo 10 de la Ley 12/2009, de 12 de julio, de educación

Los apartados 1 y 2 del artículo 10 quedan redactados de la siguiente forma:

«10.1. El Govern garantizará, al finalizar el período de escolarización obligatoria, un pleno dominio lingüís-tico de las lenguas oficiales de Cataluña, siguiendo el Marco Común Europeo de Referencia para las lenguas y según pruebas de evaluación objetivas.

Page 22: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

3.01.02. TRAMITACIONS EN CURS 22

10.2. Los alumnos que se incorporen al sistema educa-tivo sin conocer alguna de las lenguas oficiales recibi-rán apoyo lingüístico específico en la lengua o lenguas oficiales desconocidas, con el objetivo de que puedan alcanzar cuanto antes la competencia lingüística nece-saria en catalán y castellano.»

Artículo 3

Se deroga el apartado 4 del artículo 10 de la Ley 12/2009, de 12 de julio, de educación.

Artículo 4. Modificación del artículo 11 de la Ley 12/2009, de 12 de julio, de educación

El artículo 11 queda redactado de la siguiente forma:

«Artículo 11. El catalán y el castellano, lenguas vehi-culares y de aprendizaje

1. El catalán y el castellano, como lenguas oficiales de Cataluña, serán las lenguas normalmente utilizadas como vehiculares, de comunicación y aprendizaje en el sistema educativo.

2. El Departamento determinará la proporción de la presencia vehicular de cada lengua en el sistema edu-cativo, garantizando que cada lengua oficial tenga, co-mo mínimo, una tercera parte de los contenidos curri-culares lectivos.

3. El Departamento puede aumentar, de manera ade-cuada y proporcionada, el peso docente de la lengua de menor normalización, en función de las circunstancias y usos socio-lingüísticos de cada zona. Estas medidas siempre serán excepcionales, transitorias y suficiente-mente motivadas, y sin excluir, en ningún caso, la pre-sencia vehicular de la otra lengua oficial, según el míni-mo establecido en el apartado segundo de este artículo.

4. El Departamento revisará este modelo cada tres años, para ir ajustando el peso docente de catalán y castellano al grado de conocimiento oral y escrito al-canzado por cada lengua, con el objetivo de equilibrar totalmente el uso vehicular de las dos lenguas oficiales en un modelo perfectamente bilingüe, de conjunción lingüística o bilingüismo integral. En todo caso, el ob-jetivo de la normalización se ponderará con el respeto a la igualdad de oportunidades en relación con los re-sultados académicos, de manera que el crecimiento en el conocimiento y uso docente de una lengua no impli-que para los alumnos un rendimiento apreciablemente inferior al que hubieran alcanzado de haber recibido la enseñanza en su lengua habitual.

5. Los alumnos en la etapa de Infantil recibirán la en-señanza en la lengua oficial declarada como habitual por sus padres o tutores, sin que la lengua elegida im-plique un trato diferencial entre alumnos. El Depar-tamento establecerá el procedimiento por el que los padres o tutores realizan la correspondiente opción lingüística para la enseñanza de sus hijos y arbitrará las medidas adecuadas para hacer efectivo este dere-

cho. La atención personalizada queda excluida, salvo en los casos de refuerzo previstos en el artículo 10.»

Artículo 5

Se derogan los apartados 2 y 3 del artículo 12 de la Ley 12/2009, de 12 de julio, de educación.

Artículo 6. Modificación del artículo 13 de la Ley 12/2009, de 12 de julio, de educación

El artículo 13 queda redactado de la siguiente forma:

«Artículo 13. Competencia lingüística del profesorado, de los profesionales de atención educativa y del perso-nal de administración y servicios

1. Los maestros y profesores de todos los centros han de tener la titulación requerida y la competencia lin-güística en la lengua oficial que corresponda a su asignatura, según el curriculum aprobado por el De-partamento y aplicado en el centro. Los maestros y profesores podrán utilizar la lengua de su elección fue-ra del horario lectivo.

2. Los centros deberán garantizar la disponibilidad lingüística en las dos lenguas oficiales así como la competencia lingüística necesaria para realizar las funciones no docentes. Esta obligación no podrá ser exigida con carácter generalizado al personal no do-cente del centro.»

Artículo 7. Modificación del artículo 14 de la Ley 12/2009, de 12 de julio, de educación

El artículo 14 queda redactado de la siguiente forma:

«Artículo 14. Proyecto lingüístico

1. La presente ley garantiza la libertad de las escuelas para definir su modelo lingüístico, que quedará recogi-do en el Proyecto Lingüístico del centro, y que se debe-rá ajustar a los principios enunciados en el artículo 11 de la presente ley. El Proyecto Lingüístico será público y accesible a las familias, que tienen derecho a cono-cerlo. En él se habrán de hacer constar, para cada ni-vel educativo y para las áreas no lingüísticas, las len-guas de uso docente; la oferta de lenguas extranjeras; así como la oferta de lenguas fuera del horario lectivo.

2. En los Centros Públicos, el Proyecto Lingüístico del centro será aprobado por el Consejo Escolar. En los Centros Privados sostenidos con fondos públicos, el Proyecto Lingüístico del Centro será aprobado por el titular del mismo, oído el Consejo Escolar. En los Cen-tros privados que no sean sostenidos con fondos públi-cos el Proyecto Lingüístico del Centro será aprobado por el titular del mismo.

3. Los Proyectos Lingüísticos tendrán que garantizar, de acuerdo con el artículo 11 de esta ley, que las len-guas oficiales tengan, como mínimo, una tercera parte de los contenidos curriculares lectivos, pudiendo co-rresponder el tercio restante al uso docente de una len-gua extranjera.»

Page 23: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

3.01.02. TRAMITACIONS EN CURS 23

Artículo 8

Se deroga el artículo 15 de la Ley 12/2009, de 12 de julio, de educación.

Artículo 9. Modificación del artículo 16 de la Ley 12/2009, de 12 de julio, de educación

«Artículo 16. El catalán y el castellano, lenguas oficia-les de la Administración Educativa Catalana

1. El catalán y el castellano, como lenguas oficiales en Cataluña, lo serán también en la Administración Edu-cativa catalana, garantizándose su funcionamiento bi-lingüe.

2. La Administración Educativa garantizará la dispo-nibilidad lingüística, oral y escrita, en las dos lenguas oficiales, catalán y castellano, ambas de uso normal y sin preferencias por parte de la Administración Edu-cativa.

3. La Administración Educativa, así como los centros, emitirán toda la documentación académica, publica-ciones, calificaciones, etc. en las dos lenguas oficiales, mediante el formato bilingüe que el Departamento de-termine.

4. Las comunicaciones orales y escritas a los padres o tutores se realizarán en la lengua oficial de su elec-ción, debiendo preguntar los centros a los padres o tu-tores por esta opción lingüística.»

Artículo 10. Modificación del artículo 17 de la Ley 12/2009, de 12 de julio, de educación

El artículo 17 queda redactado de la siguiente forma:

«Artículo 17. Régimen lingüístico en los centros del Va-lle de Arán

Todas las referencias en los artículos anteriores al ca-talán y el castellano serán también aplicables al ara-nés en los Centros y Administración Educativa ubica-dos en el Valle de Arán.»

Artículo 11

Se deroga el artículo 18 de la Ley 12/2009, de 12 de julio, de educación.

Artículo 12. Modificación del apartado 6 del artículo 119 de la Ley 12/2009, de 12 de julio, de educación

«6. Las pruebas de oposición se podrán realizar en cualquiera de las lenguas oficiales, sin perjuicio de las pruebas de acceso a determinadas especialidades lin-güísticas.»

Artículo 13

Se deroga el siguiente inciso del apartado 2 del artícu-lo 120 de la Ley 12/2009, de 12 de julio, de educación:

«[...] Se ha de acreditar, si no se ha hecho anteriormen-te, el conocimiento suficiente y adecuado del catalán, tanto en la expresión oral como en la escrita.»

Artículo 14

Se deroga el siguiente inciso del apartado 3 del artícu-lo 121 de la Ley 12/2009, de 12 de julio, de educación:

«[...] Se ha de acreditar, si no se ha hecho anteriormen-te, el conocimiento suficiente y adecuado del catalán, tanto en la expresión oral como en la escrita.»

Artículo 15

Se deroga el apartado 4 del artículo 123 de la Ley 12/2009, de 12 de julio, de educación.

Artículo 16

Se deroga el siguiente inciso del artículo 132 de la Ley 12/2009, de 12 de julio, de educación:

«[...] que han de acreditar, si no lo han hecho anterior-mente, el conocimiento suficiente y adecuado del ca-talán, tanto en la expresión oral como en la escrita.»

Artículo 17. Modificación del apartado 5, letra d), del artículo 142 de la Ley 12/2009, de 12 de julio, de educación

El apartado 5, letra d), del artículo 142 queda redacta-do de la siguiente forma:

«142. 5. d) Garantizar que las lenguas oficiales son ve-hiculares y de uso normal de la enseñanza, la adminis-tración y la comunicación en las actividades del cen-tro, así como la disponibilidad lingüística del centro en las lenguas oficiales.»

Artículo 18

Se deroga el artículo 167 de la Ley 12/2009, de 12 de julio, de educación.

Artículo 19. Modificación del apartado 1, letra b), del artículo 186 de la Ley 12/2009, de 12 de julio, de educación

El apartado 1, letra b), del artículo 186 queda redacta-do de la siguiente forma:

«Evaluación de los rendimientos educativos por Cen-tros, que debe comprender en cualquier caso las eva-luaciones de diagnóstico de las competencias bási-cas alcanzadas por los alumnos, debiendo tenerse en cuenta los resultados de aquéllas para determinar si los alumnos han alcanzado los objetivos de cada eta-pa. Asimismo, se procederá a evaluar el resultado de los alumnos en función de su lengua habitual y su ni-vel socioeconómico y cultural; si como resultado de la evaluación se llegara a la conclusión de que han obte-nido un nivel apreciablemente inferior al que hubieran alcanzado de haber recibido la enseñanza en su len-gua habitual, el Departamento lo comunicará a la Di-rección y al Consejo Escolar de los Centros afectados, para que puedan modificar el Proyecto Lingüístico del

Page 24: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

3.01.03. TRAMITACIONS EN CURS 24

Centro, dentro del respeto a lo dispuesto en el artículo 11 de la Ley.»

Disposición adicional primera

Se faculta al Govern de la Generalitat para que elabo-re un texto refundido de la Ley 12/2009, de 10 de ju-lio, de Educación, en el que se incorporen los aspectos modificados por la presente Ley.

Disposición adicional segunda

Las repercusiones presupuestarias que se deriven de la entrada en vigor de esta Ley serán exigibles en el ejer-cicio correspondiente al 2014.

Disposición derogatoria

Quedan derogadas cuantas disposiciones contradigan lo establecido en la presente Ley.

Disposición final

La presente Ley entrará en vigor al día siguiente de su publicación en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Palau del Parlament, 4 de marzo de 2013

Alicia Sánchez-Camacho i Pérez, presidenta del GP del PPC; Josep Enric Millo i Rocher, portaveu del GP del PPC; Santi Rodríguez Serra, portaveu adjunt del GP del PPC; Pere Calbó i Roca, Ma Dolors Mont-serrat i Culleré, Eva García Rodríguez, Dolors López Aguilar, Marisa Xandri Pujol, Alícia Alegret i Mar-tí, Manuel Reyes López, Rafael Luna Vivas, José An-tonio Coto Roquet, Juan Milián Querol, Pedro Chu-millas Zurilla, Rafael López Rueda, Jordi Roca Mas, Fernando Sánchez Costa, Sergio Santamaría Santi-gosa, diputats del GP del PPC

3.01.03. DECRETS LLEI

Decret llei 7/2012, del 27 de desembre, de mesures urgents en matèria fiscal que afec-ten l’impost sobre el patrimoniTram. 203-00003/10

Rectificació del text presentatReg. 5899 / Coneixement: Mesa

del Parlament, 12.03.2013

A la Mesa del Parlament

Em plau de trametre-us la Correcció d’errades al De-cret llei 7/2012, de 27 de desembre, de mesures urgents

en matèria fiscal que afecten l’impost sobre el patri-moni, així com l’informe justificatiu corresponent.

Barcelona, 7 de març de 2013

Jordi Baiget i CantonsSecretari del Govern de la Generalitat de Catalunya

Correcció d’errades al Decret llei 7/2012, de 27 de desembre, de mesures urgents en matèria fiscal que afecten l’impost sobre el patrimoni (DOGC 6282, pàg. 63950, del 28 de desembre de 2012, i BOPC 4, pàg. 13, del 14 de gener de 2013)

Havent observat unes errades materials al text del De-cret llei esmentat (DOGC 6282, pàg. 63950, del 28 de desembre de 2012, i BOPC 4, pàg. 14, del 14 de gener de 2013), se’n detalla l’oportuna correcció.

A la pàgina 14 (BOPC) i 63950 (DOGC), al quadre del punt 2 de l’article únic, on diu:

Base liquidable fins a (€) Quota (€)

Resta de base liquidable

fins a (€)

Tipus aplicable

percentatge

0,00 0,00 167.129,45 0,21167.129,45 350,97 167.123,43 0,32

334.252,88 877,41 334.246,87 0,53668.499,75 2.632,21 668.500,00 0,95

1.336.999,75 8.949,53 1.336.999,26 1,372.673.999,01 27.199,57 2.673.999,02 1,795.347.998,03 74.930,45 5.347.998,03 2,21

10.695.996,06 192.853,81 en endavant 2,75

ha de dir:

Base liquidable fins a (€) Quota (€)

Resta de base liquidable

fins a (€)

Tipus aplicable

percentatge

0,00 0,00 167.129,45 0,210167.129,45 350,97 167.123,43 0,315

334.252,88 877,41 334.246,87 0,525668.499,75 2.632,21 668.500,00 0,945

1.336.999,75 8.949,54 1.336.999,26 1,3652.673.999,01 27.199,58 2.673.999,02 1,7855.347.998,03 74.930,46 5.347.998,03 2,205

10.695.996,06 192.853,82 en endavant 2,750

Barcelona, 6 de març de 2013

Albert CarrerasSecretari General

N. de la R.: La documentació esmentada pot ésser con-sultada a l’Arxiu del Parlament.

Page 25: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

3.10.17. TRAMITACIONS EN CURS 25

3.10. PROCEDIMENTS QUE ES CLOUEN

AMB L’ADOPCIÓ DE RESOLUCIONS

3.10.17. DESIGNACIONS DE MEMBRES DEL

CONSELL DE GARANTIES ESTATUTÀRIES

Procediment per a elegir tres membres del Consell de Garanties EstatutàriesTram. 287-00001/09

Substanciació de les compareixences

Compareixences fetes en la sessió núm. 5 de la Comis-sió d’Afers Institucionals, de l’11.03.2013, DSPC-C 46.

3.10.25. PROPOSTES DE RESOLUCIÓ

Proposta de resolució sobre els orienta-dors i els promotors ocupacionals del Servei d’Ocupació de CatalunyaTram. 250-00003/10

Esmenes presentadesReg. 4744; 5104 / Admissió a tràmit:

Mesa de la CEO, 08.03.2013

Esmenes presentades pel Grup Parlamentari de Con-vergència i Unió (reg. 4744)

1 Esmena núm. 1De modificacióGP de Convergència i Unió (1)

Al punt 1

«1. Exigir al Govern estatal la continuïtat laboral als 150 orientadors/es i 150 promotors/es del SOC, dona-da la valuosa tasca en aquestes circumstàncies d’emer-gència nacional, que realitzen aquests professionals del servei d’orientació contribuint a unes millors i més ràpides transicions laborals entre tenir feina, l’atur, i tornar a trobar ocupació.»

2 Esmena núm. 2De modificacióGP de Convergència i Unió (2)

De tot el punt 2

«2. Reclamar al Govern de l’Estat espanyol, a través de la Conferència Sectorial per Afers Laborals, la do-tació dels fons necessaris per a la continuïtat d’aquests professionals.»

3 Esmena núm. 3De modificacióGP de Convergència i Unió (3)

De tot el punt 3

«3. Mantenir l’atenció especialitzada que porten a terme les oficines del SOC, a les persones en situació d’atur.»

Esmenes presentades pel Grup Parlamentari d’Esquer-ra Republicana de Catalunya (reg. 5104)

1 Esmena núm. 1D’addicióGP d’Esquerra Republicana de Catalunya (1)

Al final del punt 1

«1. Donar continuïtat laboral als 150 orientadors/es i 150 promotors/es del SOC, donada la valuosa tas-ca en aquestes circumstàncies d’emergència nacional, que realitzen aquests professionals del servei d’orien-tació contribuint a unes millors i més ràpides transi-cions laborals entre tenir feina, l’atur, i tornar a trobar ocupació sempre i quan el Govern de l’Estat aporti el finançament que va donar lloc a aquestes contracta-cions.»

2 Esmena núm. 2D’addicióGP d’Esquerra Republicana de Catalunya

Al punt 3

3. Garantir en qualsevol cas el màxim de llocs de tre-ball en les oficines del SOC que facin atenció persona-litzada i orientació a les persones aturades.»

Page 26: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

3.10.25. TRAMITACIONS EN CURS 26

Proposta de resolució sobre el restabliment del servei nocturn d’ambulància a Cornudella de MontsantTram. 250-00010/10

Esmenes presentadesReg. 4521 / Admissió a tràmit:

Mesa de la CS, 14.03.2013

Esmenes presentades pel Grup Parlamentari de Con-vergència i Unió (reg. 4521)

1 Esmena núm. 1De modificacióGP de Convergència i Unió (1)

De la proposta de resolució

«El Parlament de Catalunya insta el Govern a que ga-ranteixi el servei nocturn de transport sanitari a la po-blació de Cornudella de Montsant, amb l’establiment d’una ambulància de 24 hores entre els mesos de se-tembre i juny i una ambulància de 12 hores durant el període d’estiu.»

Proposta de resolució sobre la reobertura del servei nocturn d’urgències del CAP L’Ar-boç i l’augment del servei d’ambulàncies que depenen de l’Hospital del VendrellTram. 250-00015/10

Esmenes presentadesReg. 4518 / Admissió a tràmit:

Mesa de la CS, 14.03.2013

Esmenes presentades pel Grup Parlamentari de Con-vergència i Unió (reg. 4518)

1 Esmena núm. 1De modificacióGP de Convergència i Unió (1)

Del punt 1

«1. Garantir l’atenció urgent i continuada amb els re-cursos adients a la demanda al municipi de l’Arboç i al conjunt de l’ABS Baix Penedès Interior.»

2 Esmena núm. 2De modificacióGP de Convergència i Unió (2)

Del punt 2

«2. Instar el proveïdor sanitari d’aquesta ABS a estu-diar possibles fórmules que permetran, dins de les dis-ponibilitats pressupostàries, ampliar els actuals hora-ris d’obertura del centre.»

3 Esmena núm. 3D’addicióGP de Convergència i Unió (3)

D’un nou punt 3

«3. Incrementar el servei d’ambulàncies que operen a la comarca del Baix Penedès tan bon punt les disponi-bilitats pressupostàries ho permetin.»

Proposta de resolució sobre la prohibició de prospeccions i explotacions d’hidrocarburs no convencionals per mitjà de fracturació hi-dràulicaTram. 250-00017/10

Esmenes presentades

Reg. 5097 / Admissió a tràmit: Mesa

de la CEO, 08.03.2013

Esmenes presentades pel Grup Parlamentari de Con-vergència i Unió (reg. 5097)

1 Esmena núm. 1De modificacióGP de Convergència i Unió (1)

De tot el punt 1

«1. Atès que correspon a l’administració central la concessió de permisos d’investigació d’hidrocarburs no convencionals que es troben en zona marítima o su-pera l’àmbit territorial de Catalunya, reclamar que, en la nova tramitació, sigui necessari un informe vincu-lant (en cas negatiu) de la Generalitat de Catalunya.»

2 Esmena núm. 2De modificacióGP de Convergència i Unió (2)

De tot el punt 2

«2. Crear un Grup de Treball sobre l’Extracció d’Hi-drocarburs per Fractura Hidràulica, que amb la co-ordinació del Departament d’Empresa i Ocupació, es-tarà integrat per representants de diferents direccions generals i organismes competents per raó de la matè-ria. Aquest grup redactarà un informe que valorarà l’estat de coneixement sobre les oportunitats i els ris-cos associats a l’explotació d’aquesta font d’hidrocar-burs no convencionals, determinarà les accions neces-sàries per a garantir que la Generalitat de Catalunya sigui l’autoritat que adopta les decisions públiques en aquesta matèria i plantejarà les recomanacions al go-vern de Catalunya sobre el posicionament a adoptar.»

Page 27: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

3.10.25. TRAMITACIONS EN CURS 27

3 Esmena núm. 3De modificacióGP de Convergència i Unió (3)

De tot el punt 3

«3. No iniciar cap nova tramitació d’autorització d’in-vestigació fins que no s’ultimi l’informe del grup de tre-ball del punt 2.»

Proposta de resolució sobre la inclusió de la comarca del Bages en el Pla d’iniciatives de dinamització comarcalTram. 250-00021/10

Esmenes presentadesReg. 4745; 5105 / Admissió a tràmit:

Mesa de la CEO, 08.03.2013

Esmenes presentades pel Grup Parlamentari de Con-vergència i Unió (reg. 4745)

1 Esmena núm. 1De modificacióGP de Convergència i Unió (1)

«El SOC vetllarà perquè en tots els seus programes i polítiques actives siguin incloses totes aquelles comar-ques de Catalunya amb més necessitats per al desen-volupament socioeconòmic i per a la cohesió social.»

Esmenes presentades pel Grup Parlamentari d’Esquer-ra Republicana de Catalunya (reg. 5105)

1 Esmena núm. 1De modificacióGP d’Esquerra Republicana de Catalunya (1)

«El SOC vetllarà perquè en tots els seus programes i polítiques es valori incloure la comarca del Bages com una de les comarques de Catalunya amb més necessi-tats per el desenvolupament socioeconòmic i per a la cohesió social»

Proposta de resolució sobre el garantiment del 75% del salari mínim interprofessional als centres especials de treball i sobre la continuïtat dels serveis d’integració laboral de persones amb discapacitatTram. 250-00023/10

Esmenes presentadesReg. 4746; 5106 / Admissió a tràmit:

Mesa de la CEO, 08.03.2013

Esmenes presentades pel Grup Parlamentari de Con-vergència i Unió (reg. 4746)

1 Esmena núm. 1D’addicióGP de Convergència i Unió (1)

A l’Apartat a)

«a) Fer efectiu el compromís adquirit pel Parlament de Catalunya de garantir el 75% de l’SMI per als CET sense ànim de lucre que atenen persones amb discapa-citat d’especial dificultat atès que forma part de l’acord entre CiU, PP i el Govern Català als pressupostos i va ser assumit, per part dels grups parlamentaris en una moció presentada pel Partit popular sempre i quan l’Estat, governat pel Partit Popular, compleixi amb la seva obligació legal de fer efectius l’assignació de re-cursos a les polítiques actives d’ocupació que s’han de desenvolupar a Catalunya.»

2 Esmena núm. 2De modificacióGP de Convergència i Unió (2)

De l’Apartat b)

«b) Prioritzar la continuïtat dels serveis d’integració laboral de persones amb discapacitat dins de les possi-bilitats pressupostàries.»

Esmenes presentades pel Grup Parlamentari d’Esquer-ra Republicana de Catalunya (reg. 5106)

1 Esmena núm. 1D’addicióGP d’Esquerra Republicana de Catalunya (1)

Al final del punt a)

«Fer efectiu el compromís adquirit pel Parlament de Catalunya de garantir el 75% de l’SMI per als CET sense ànim de lucre que atenen persones amb discapa-citat d’especial dificultat atès que forma part de l’acord entre CiU, PP i el Govern Català als pressupostos i va ser assumit, per part dels grups parlamentaris en una moció presentada pel Partit popular sempre i quan el govern de l’Estat compleixi la seva obligació legal pel

Page 28: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

3.10.25. TRAMITACIONS EN CURS 28

que fa a la transferència de recursos per als Centres Especials de Treball»

2 Esmena núm. 2De modificacióGP d’Esquerra Republicana de Catalunya

Del punt b)

«Vetllar per la continuïtat dels Serveis d’Integració La-boral de persones amb discapacitat i per a que puguin atendre el màxim de persones dins les possibilitats els pressupostos de 2013.»

Proposta de resolució sobre el compliment de la Llei 17/2007, de mesures fiscals i finan-ceres, amb relació al cobrament als rama-ders de la taxa sanitària dels escorxadorsTram. 250-00029/10

Esmenes presentadesReg. 4505; 4553 / Admissió a tràmit:

Mesa de la CS, 14.03.2013

Esmenes presentades pel Grup Parlamentari de Con-vergència i Unió (reg. 4505)

1 Esmena núm. 1De modificacióGP de Convergència i Unió (1)

De tota la proposta de resolució

«El Parlament de Catalunya insta al Govern a dur a terme les actuacions necessàries davant del sector per assegurar que es compleixi amb la normativa vigent relativa a la repercussió de la taxa sanitària dels es-corxadors.»

Esmenes presentades pel Grup Parlamentari Socialista (reg. 4553)

1 Esmena núm. 1D’addicióGP Socialista (1)

D’un punt 3

«3. Garantir que el Departament de d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural vetlli perquè els Departaments de Salut i d’Economia realit-zin els tràmits necessaris per a la resolució del conflic-te, en tant que responsables de que la taxa no repercu-teixi en els productors.»

Proposta de resolució sobre la negociació amb l’empresa Sonae per al manteniment de les instal·lacions i la venda de l’empresa Ta-bleros Tradema, de SolsonaTram. 250-00037/10

Esmenes presentadesReg. 4747; 5112 / Admissió a tràmit:

Mesa de la CEO, 08.03.2013

Esmenes presentades pel Grup Parlamentari de Con-vergència i Unió (reg. 4747)

1 Esmena núm. 1De modificacióGP de Convergència i Unió (1)

Al punt 1

«Estudiar i analitzar les alternatives per a la planta de Sonae tant amb la corporació que n’és la propietà-ria com amb potencials inversors per tal d’articular un projecte que doni continuïtat a l’activitat industrial i a la reactivació econòmica de la comarca.»

2 Esmena núm. 2De supressióGP de Convergència i Unió (2)

Al punt 2

«Actuar com a intermediària per aconseguir les mi-llors condicions d’acomiadament per als 142 treballa-dors/es de la fàbrica i a vetllar pels 160 llocs indirectes afectats i que a través de la taula de reactivació econò-mica formada per les administracions locals, Associ-ació d’Empresaris del Solsonès i el Centre Tecnològic Forestal, la Generalitat doni sortida i faci les gestions corresponents per amortitzar les instal·lacions de la fà-brica i crear una o més empreses que cobreixin tota la gama de productes de la fusta, de major qualitat i valor afegit fins a la biomassa o altres subproductes per tal de reinserir laboralment tots els aturats/es afectats es-pecialitzats en el sector i crear la plena ocupació a la comarca.»

3 Esmena núm. 3D’addicióGP de Convergència i Unió (3)

Nou punt 3

«3. Continuar donant suport a la taula de reactivació econòmica del Solsonès per tal de seguir les negocia-cions per crear noves activitats econòmiques forestals especialment les que creïn valor afegit.»

Page 29: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

3.10.25. TRAMITACIONS EN CURS 29

Esmenes presentades pel Grup Parlamentari d’Esquer-ra Republicana de Catalunya (reg. 5112)

1 Esmena núm. 1De supressió i addicióGP d’Esquerra Republicana de Catalunya (1)

Supressió i addició al punt 1

«Negociar amb l’empresa Sonae el manteniment de les instal·lacions mentre aquesta romangui clausurada per tal d’evitar-ne els desperfectes, molèsties i deteri-orament i exigeixi a la multinacional facilitar la venda de la filial solsonina sense condicions i treballi amb la multinacional per tal de facilitar un projecte que doni continuïtat a l’activitat industrial»

2 Esmena núm. 2De supressió i addicióGP d’Esquerra Republicana de Catalunya (2)

Supressió i addició al punt 2

2. Actuar com a intermediària per aconseguir les mi-llors condicions d’acomiadament per als 142 treballa-dors/es de la fàbrica i a vetllar pels 160 llocs indirectes afectats i que a través de la taula de reactivació econò-mica formada per les administracions locals, Associ-ació d’Empresaris del Solsonès i el Centre Tecnològic Forestal, la Generalitat doni sortida i faci les gesti-ons corresponents per amb l’objectiu d’amortitzar les instal·lacions de la fàbrica i crear una o més empreses que cobreixin tota la gama de productes de la fusta, de major qualitat i valor afegit fins a la biomassa o altres subproductes per tal de amb l’objectiu de reinserir la-boralment tots els aturats/es afectats especialitzats en el sector i crear la plena ocupació a la comarca»

Proposta de resolució sobre la construcció del submarí Ictineu 3Tram. 250-00041/10

Esmenes presentadesReg. 4748; 5113 / Admissió a tràmit:

Mesa de la CEO, 08.03.2013

Esmenes presentades pel Grup Parlamentari de Con-vergència i Unió (reg. 4748)

1 Esmena núm. 1De modificacióGP de Convergència i Unió (1)

«Continuar donant suport al projecte de Submarí Icti-neu 3, utilitzant els instruments d’ACC1Ó, per tal de fer possible la finalització amb èxit de la seva construcció el més aviat possible i donar impuls al sector de la tec-nologia submarina a Catalunya.»

Esmenes presentades pel Grup Parlamentari d’Esquer-ra Republicana de Catalunya (reg. 5113)

1 Esmena núm. 1D’addicióGP d’Esquerra Republicana de Catalunya (1)

«El Parlament de Catalunya insta el Govern a:

Donar suport econòmic i logístic al projecte de Sub-marí Ictineu 3, a través dels procediments legalment establerts en els diferents convocatòries d’ajuts públics d’ACC10 i seguint els seus mecanismes de valoració, per tal de fer possible la finalització amb èxit de la se-va construcció el més aviat possible i donar impuls a un sector tecnològic i econòmic amb gran projecció de futur: la tecnologia submarina.»

Proposta de resolució sobre l’oposició a l’enduriment del Codi penalTram. 250-00047/10

Esmenes presentadesReg. 4504, 4557 i 5116 / Admissió a

tràmit: Mesa de la CJDH, 07.03.2013

Esmenes presentades pel Grup Parlamentari de Con-vergència i Unió (reg. 4504)

1 Esmena núm. 1De modificacióGP de Convergència i Unió (1)

«El Parlament de Catalunya insta el Govern a tras-lladar al Govern de l’Estat la seva oposició a l’endu-riment del Codi penal, respecte dels delictes contra l’ordre públic, en concret, dels atemptats contra l’auto-ritat, de la resistència i desobediència (art. 554 a 556), i dels desordres públics (art. 557 a 561), perquè el Codi penal actual ja estableix mecanismes que responen a les necessitats de la societat actual, sense que calgui agreujar les penes.»

Esmenes presentades pel Grup Parlamentari Socialista (reg. 4557)

1 Esmena núm. 1D’addicióGP Socialista (1)

D’un punt 2

«2. A traslladar al Govern de l’Estat la preocupació particularment intensa, davant les fonamentades crí-tiques i els seriosos dubtes de constitucionalitat que plantegen algunes de les modificacions que es volen in-troduir al Codi Penal, per la intenció d’establir la pe-na de presó permanent (cadena perpètua), revisable,

Page 30: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

3.10.25. TRAMITACIONS EN CURS 30

així com la custòdia de seguretat, i per la modificació pretesa dels articles 550 i 559 del vigent Codi penal, o per la introducció de l’article 557 ter i el 560 bis, en el marc d’un enduriment generalitzat de les sancions pe-nals que conté l’avantprojecte.»

Esmenes presentades pel Grup Parlamentari d’Esquer-ra Republicana de Catalunya (reg. 5116)

1 Esmena núm. 1De modificacióGP d’Esquerra Republicana de Catalunya (1)

El Parlament de Catalunya insta el Govern a traslla-dar al Govern de l’Estat la seva oposició a mesures com la presó permanent revisable, l’enduriment del Codi Penal, la custòdia de seguretat i la qualificació com a delicte dels actes de resistència i protesta paci-fica, ja que el Codi Penal vigent ja atorga als cossos policials i al jutges mecanismes suficients, si s’apliquen amb eficàcia, per respondre davant d’aquestes con-ductes delictives.

Proposta de resolució sobre la reclamació de l’ingrés dels imports pendents de l’im-post sobre grans establiments comercials del 2001 ençàTram. 250-00052/10

Esmenes presentadesReg. 3823 / Admissió a tràmit: Mesa

de la CEO, 08.03.2013

Esmenes presentades pel Grup Parlamentari d’Esquer-ra Republicana de Catalunya (reg. 3823)

1 Esmena núm. 1De modificacióGP d’Esquerra Republicana de Catalunya (1)

Del punt 2

«2. Dedicar la recaptació d’aquest impost, d’acord amb el estableix la llei de la seva creació, a:

a) Foment de mesures per a la modernització del co-merç urbà de Catalunya.

b) Desenvolupament de plans d’actuació en àrees afec-tades pels emplaçaments de grans establiments comer-cials.»

2 Esmena núm. 2D’addicióGP d’Esquerra Republicana de Catalunya, (2)

D’un nou punt

«3. Presentar un projecte de llei de Modificació de la Llei 16/2000, de l’Impost sobre Grans Establiments Comercials per actualitzar els seus elements, especi-alment, la base imposable, el tipus de gravamen i les bonificacions establertes.»

Proposta de resolució sobre la constitució del Consell Català de l’EmpresaTram. 250-00054/10

Esmenes presentadesReg. 4749; 5122 / Admissió a tràmit:

Mesa de la CEO, 08.03.2013

Reg. 4749 i 5122

Esmenes presentades pel Grup Parlamentari de Con-vergència i Unió (reg. 4749)

1 Esmena núm. 1De modificacióGP de Convergència i Unió (1)

Al punt 2

«Un cop aprovat el Reglament del Consell Català de l’Empresa, constituir-lo de forma immediata, tal com preveu la Llei 11/2011 de 29 de desembre.»

Esmenes presentades pel Grup Parlamentari d’Esquer-ra Republicana de Catalunya (reg. 5122)

1 Esmena núm. 1D’addicióGP d’Esquerra Republicana de Catalunya (1)

Al punt 2

«2. Constituir de forma immediata, un cop aprovat el Reglament, el Consell Català de l’Empresa, tal com preveu la Llei 111/2011, del 29 de desembre, i el Pla d’actuacions industrials i empresarials de Catalunya.»

Page 31: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

3.10.25. TRAMITACIONS EN CURS 31

Proposta de resolució sobre la presentació d’un projecte de llei de polígons industrialsTram. 250-00055/10

Esmenes presentadesReg. 3052; 4750; 5123 / Admissió a

tràmit: Mesa de la CEO, 08.03.2013

Esmenes presentades pel Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (reg. 3052)

1 Esmena núm. 1D’addicióGP d’Iniciativa per Catalunya Verds - Es-querra Unida i Alternativa (1)

Al punt 2

«2. La creació d’un cens de polígons industrials que incorpori les dades relatives a les empreses que inclo-uen, l’estat de les infraestructures i dels serveis exis-tents, l’estudi dels accessos i les necessitats de trans-port públic per als treballadors/es d’aquestes empreses i el mapa de consum energètic mitjà de cada polígon.»

2 Esmena núm. 2D’addicióGP d’Iniciativa per Catalunya Verds - Es-querra Unida i Alternativa (2)

Al punt 4

«4. L’establiment d’un programa continu de millora dels Polígons Industrials, amb la dotació econòmica adequada, per garantir el manteniment i la dotació d’infraestructures i serveis.

Incorporar en aquest programa la millora del trans-port públic per accedir als polígons i l’estudi per incor-porar mesures energètiques sostenibles.»

Esmenes presentades pel Grup Parlamentari de Con-vergència i Unió (reg. 4750)

1 Esmena núm. 1De modificacióGP de Convergència i Unió (1)

Del paràgraf inicial de la proposta de resolució

«El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Ge-neralitat a promoure les iniciatives normatives i orga-nitzatives que permetin:»

Esmenes presentades pel Grup Parlamentari d’Esquer-ra Republicana de Catalunya (reg. 5123)

1 Esmena núm. 1De supressió i addicióGP d’Esquerra Republicana de Catalunya (1)

«El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Ge-neralitat a presentar al Parlament abans del 30 de se-tembre de 2012 durant el 2013 un conjunt de mesures normatives en forma de Projecte de Llei, si s’escau, de Polígons Industrials de Catalunya que reguli els se-güents aspectes:

[....]»

Proposta de resolució sobre el compliment de la directiva europea del temps de treball i la normativa sobre drets laborals i salut i se-guretat en el treballTram. 250-00056/10

Esmenes presentadesReg. 4751 / Admissió a tràmit: Mesa

de la CEO, 08.03.2013

Esmenes presentades pel Grup Parlamentari de Con-vergència i Unió (reg. 4751)

1 Esmena núm. 1De modificacióGP de Convergència i Unió (1)

Al punt 1

«1. La Direcció General de la Inspecció de Treball farà els requeriments i la proposta d’actes d’infracció ne-cessàries per tal de fer acomplir la directiva europea del temps del treball, així com les diferents normatives sobre drets laborals, i salut i seguretat en el treball.»

2 Esmena núm. 2De modificacióGP de Convergència i Unió (2)

De tot el punt 2

«2. La Direcció General de la Inspecció de Treball presentarà cada any el seu programa d’objectius al Consell de Relacions Laborals per tal de completar-lo i millorar-lo amb les aportacions dels agents socials i amb l’objectiu de vetllar perquè no es degradin els en-torns de treball.»

Page 32: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

3.10.25. TRAMITACIONS EN CURS 32

3 Esmena núm. 3De modificacióGP de Convergència i Unió (3)

De tot el punt 3

«3. Continuar desenvolupant el Programa de la Ins-pecció de Treball amb l’objectiu de vetllar pel manteni-ment d’unes condicions de treball dignes.»

Proposta de resolució sobre la coordina-ció de les polítiques actives d’ocupació i els ajuts econòmics d’acompanyamentTram. 250-00057/10

Esmenes presentadesReg. 4752; 5124 / Admissió a tràmit:

Mesa de la CEO, 08.03.2013

Esmenes presentades pel Grup Parlamentari de Con-vergència i Unió (reg. 4752)

1 Esmena núm. 1De modificacióGP de Convergència i Unió (1)

De tot el punt 1

«1. Demanar al Govern que s’analitzi tot el sistema de protecció social tenint en compte els programes i les competències de les comunitats autònomes (CCAA) per poder donar una sortida global i coordinada a tot el sistema. Transitòriament s’està d’acord amb la pròr-roga del programa PREPARA ja aprovat pel govern central. No obstant, es demana que es retorni la gestió de la selecció de les persones a les CCAA.»

2 Esmena núm. 2D’addicióGP de Convergència i Unió (2)

Al punt 3

«3. Garantir un serveis públics d’ocupació que donin un suport de qualitat a totes les persones aturades, do-nant continuïtat laboral a tota la plantilla del Servei d’Ocupació de Catalunya que fa atenció a les persones en situació d’atur a Catalunya i, al mateix temps, exi-gir la pròrroga dels programes extraordinaris que per-metin la contractació de persones com a orientadors i promotors del SOC.»

Esmenes presentades pel Grup Parlamentari d’Esquer-ra Republicana de Catalunya (reg. 5124)

1 Esmena núm. 1D’addicióGP d’Esquerra Republicana de Catalunya (1)

Al final del punt 3

«Garantir un serveis públics d’ocupació que donin un suport de qualitat a totes les persones aturades, donant continuïtat laboral a tota la plantilla del Servei d’Ocu-pació de Catalunya que fa atenció a les persones en situació d’atur a Catalunya, en la mesura que l’Estat transfereixi el finançament que correspongui a les se-ves obligacions amb aquests programes»

Proposta de resolució sobre els serveis sa-nitaris nocturns del CAP L’ArboçTram. 250-00063/10

Esmenes presentadesReg. 4520 / Admissió a tràmit:

Mesa de la CS, 14.03.2013

Esmenes presentades pel Grup Parlamentari de Con-vergència i Unió (reg. 4520)

1 Esmena núm. 1De modificacióGP de Convergència i Unió (1)

Del punt 1

«1. Garantir l’atenció urgent i continuada amb els re-cursos adients a la demanda al municipi de l’Arboç i al conjunt de l’ABS Baix Penedès Interior.»

2 Esmena núm. 2De modificacióGP de Convergència i Unió (2)

Del punt 2

«2. Instar el proveïdor sanitari d’aquesta ABS a estu-diar possibles fórmules que permetin, dins de les dis-ponibilitats pressupostàries, ampliar els actuals hora-ris d’obertura del centre.»

3 Esmena núm. 3De supressióGP de Convergència i Unió (3)

De tot punt 3

«3. A establir, durant aquest trimestre, qualsevol altra solució tècnica que permeti que es pugui reobri el ser-vei, com a mínim fins les 12 de la nit.»

Page 33: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

3.10.25. TRAMITACIONS EN CURS 33

Proposta de resolució sobre la cancel·lació de l’acomiadament dels interins de les ofi-cines de treball del Servei d’Ocupació de Catalunya i sobre la renovació del Programa d’orientació professionalTram. 250-00068/10

Esmenes presentadesReg. 5096; 5127 / Admissió a tràmit:

Mesa de la CEO, 08.03.2013

Esmenes presentades pel Grup Parlamentari de Con-vergència i Unió (reg. 5096)

1 Esmena núm. 1De modificacióGP de Convergència i Unió (1)

De tot l’apartat b)

«b) Exigir al Govern estatal la renovació dels progra-mes extraordinaris estatals per a la contractació d’ori-entadors i promotors.»

Esmenes presentades pel Grup Parlamentari d’Esquer-ra Republicana de Catalunya (reg. 5127)

1 Esmena núm. 1De modificacióGP d’Esquerra Republicana de Catalunya (1)

De la lletra a)

«Establir els mecanismes necessaris pera facilitar la reincorporació d’aquests 47 interins, en el marc de la legislació vigent, a través de les futures noves con-vocatòries de places del Servei d’Ocupació de Cata-lunya.»

2 Esmena núm. 2D’addicióGP d’Esquerra Republicana de Catalunya (2)

Al final de la lletra b)

«La renovació anual [...] 150 Orientadors sempre i quan el Govern de l’estat mantingui les dotacions pres-supostàries per a PAO de 2011.»

3 Esmena núm. 3D’addicióGP d’Esquerra Republicana de Catalunya (3)

Al final de la lletra c)

«c. El compliment [...] d’aquest servei sempre i quan el Govern de l’estat mantingui les dotacions pressupostà-ries per a PAO de 2011.»

Proposta de resolució sobre l’elaboració d’un pla estratègic del clúster de la fusta al Solsonès i sobre l’aprovació del Pla de polí-tica forestalTram. 250-00070/10

Esmenes presentadesReg. 5098 / Admissió a tràmit:

Mesa de la CEO, 08.03.2013

Esmenes presentades pel Grup Parlamentari de Con-vergència i Unió (reg. 5098)

1 Esmena núm. 1De modificacióGP de Convergència i Unió (1)

Al punt 1

«1. Seguir impulsant el projecte de clúster de la bio-massa de Catalunya, iniciat l’any 2012 amb l partici-pació dels agents del territori que coneixen el sector, com el Centre Tecnològic Forestal, els gremis empre-sarials, els sindicats així com ajuntaments o el Consell Comarcal, per tal de cercar solucions de futur per un sector en crisi (elaboració de pellet, briquetes o panells aïllants per habitatges), amb compromisos financers explícits.»

2 Esmena núm. 2De supressióGP de Convergència i Unió (2)

Al punt 2

«2. Reunir tots els estudis existents i remetre al Par-lament abans de dos mesos l’opinió i els compromisos concrets del Govern sobre les possibilitats existents en el sector forestal pel què fa a la creació d’ocupació i també en relació a oportunitats de futur en el camp de la bioenergia, per tal de diversificar –a més– l’ús tot sovint només turístic que es fa del nostre forest a tra-vés de les estacions d’esquí.

Page 34: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

3.10.25. TRAMITACIONS EN CURS 34

Proposta de resolució sobre l’accés a l’as-sistència sanitària del Servei Català de la SalutTram. 250-00073/10

Esmenes presentadesReg. 4519 / Admissió a tràmit:

Mesa de la CS, 14.03.2013

Esmenes presentades pel Grup Parlamentari de Con-vergència i Unió (reg. 4519)

1 Esmena núm. 1De supressióGP de Convergència i Unió (1)

De tot el punt 3

«3. Promoure un acord amb els Ajuntament, a través de les entitats municipalistes, per garantir que les persones immigrades sense domicili fix (o amb domicili com-partit o amb altres situacions) puguin empadronar-se per garantir l’accés a la sanitat, agafant com a model l’empadronament sense domicili fix que realitza l’Ajun-tament de Barcelona.»

2 Esmena núm. 2De modificacióGP de Convergència i Unió (2)

Del punt 4

«4. Garantir l’aplicació de criteris homogenis de va-loració de l’accés a l’atenció sanitària especialitzada, així com la confidencialitat de la informació.»

3 Esmena núm. 3De modificacióGP de Convergència i Unió (3)

Del punt 6

«6. Assegurar que les persones immigrants amb ma-lalties incloses en aquests programes d’interès sanita-ri (com el del VIH/sida, hepatitis) puguin tenir accés a l’atenció urgent, primària o especialitzada en funció del cas, i al tractament per la seva malaltia d’acord amb la prescripció efectuada pel facultatiu del nostre sistema sanitari.»

4 Esmena núm. 4De modificacióGP de Convergència i Unió (4)

Del punt 7

«7. Assegurar la difusió de la informació relativa a les gestions a realitzar per accedir a la prestació sanitària pública.»

5 Esmena núm. 5De supressióGP de Convergència i Unió (5)

De tot el punt 8

«8. Reduir les passes que s’ha de realitzar perquè el Te-lèfon de Sanitat respon ofereixi la informació sobre la targeta sanitària.»

Proposta de resolució sobre les donacions de sangTram. 250-00088/10

Pròrroga del termini de presentació d’esmenes

Sol·licitud: Grup Parlamentari d’Esquerra Republica-na de Catalunya; Grup Parlamentari de Convergència i Unió; Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya; Grup Parlamentari de Convergència i Unió (reg. 6614; 6659; 6712; 6923).Pròrroga: 1 dia hàbil (del 15.03.2013 al 15.03.2013).Finiment del termini: 18.03.2013; 09:30 h.

Proposta de resolució sobre la situació dels treballadors de Gallostra, SA de Pine-da de MarTram. 250-00089/10

Pròrroga del termini de presentació d’esmenes

Sol·licitud: Grup Parlamentari d’Esquerra Republica-na de Catalunya; Grup Parlamentari de Convergència i Unió; Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya; Grup Parlamentari de Convergència i Unió (reg. 6615; 6660; 6713; 6924).Pròrroga: 1 dia hàbil (del 15.03.2013 al 15.03.2013).Finiment del termini: 18.03.2013; 09:30 h.

Page 35: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

3.10.25. TRAMITACIONS EN CURS 35

Proposta de resolució sobre la construcció del nou centre de l’Escola Angeleta Ferrer, de MataróTram. 250-00090/10

Pròrroga del termini de presentació d’esmenes

Sol·licitud: Grup Parlamentari d’Esquerra Republica-na de Catalunya; Grup Parlamentari de Convergència i Unió; Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya; Grup Parlamentari de Convergència i Unió (reg. 6616; 6661; 6714; 6925).Pròrroga: 1 dia hàbil (del 15.03.2013 al 15.03.2013).Finiment del termini: 18.03.2013; 09:30 h.

Proposta de resolució sobre la declaració de caducitat del permís d’investigació d’hi-drocarburs atorgat a Teredo Oils Limited Se-gunda Sucursal en EspañaTram. 250-00091/10

Pròrroga del termini de presentació d’esmenes

Sol·licitud: Grup Parlamentari d’Esquerra Republica-na de Catalunya; Grup Parlamentari de Convergència i Unió; Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya; Grup Parlamentari de Convergència i Unió (reg. 6617; 6662; 6715; 6926).Pròrroga: 1 dia hàbil (del 15.03.2013 al 15.03.2013).Finiment del termini: 18.03.2013; 09:30 h.

Proposta de resolució sobre el manteniment de la línia de P-3 a l’Escola de Can Periquet i sobre la construcció d’un institut escola a Palau-solità i PlegamansTram. 250-00092/10

Pròrroga del termini de presentació d’esmenes

Sol·licitud: Grup Parlamentari d’Esquerra Republica-na de Catalunya; Grup Parlamentari de Convergència i Unió; Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya; Grup Parlamentari de Convergència i Unió (reg. 6618; 6663; 6716; 6927).Pròrroga: 1 dia hàbil (del 15.03.2013 al 15.03.2013).Finiment del termini: 18.03.2013; 09:30 h.

Proposta de resolució sobre la construcció de centres d’atenció primària als barris de Pardinyes i dels Magraners, de LleidaTram. 250-00093/10

Pròrroga del termini de presentació d’esmenes

Sol·licitud: Grup Parlamentari d’Esquerra Republica-na de Catalunya; Grup Parlamentari de Convergència i Unió; Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya; Grup Parlamentari de Convergència i Unió (reg. 6619; 6664; 6717; 6928).Pròrroga: 1 dia hàbil (del 15.03.2013 al 15.03.2013).Finiment del termini: 18.03.2013; 09:30 h.

Proposta de resolució sobre les actuacions per a garantir la seguretat viària en l’accés des de la carretera C-12 a l’Escola Alba, de CorbinsTram. 250-00094/10

Pròrroga del termini de presentació d’esmenes

Sol·licitud: Grup Parlamentari d’Esquerra Republica-na de Catalunya; Grup Parlamentari de Convergència i Unió; Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya; Grup Parlamentari de Convergència i Unió (reg. 6620; 6665; 6718; 6929).Pròrroga: 1 dia hàbil (del 15.03.2013 al 15.03.2013).Finiment del termini: 18.03.2013; 09:30 h.

Proposta de resolució sobre l’Observatori Nacional de Política AgroalimentàriaTram. 250-00095/10

Pròrroga del termini de presentació d’esmenes

Sol·licitud: Grup Parlamentari d’Esquerra Republica-na de Catalunya; Grup Parlamentari de Convergència i Unió; Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya; Grup Parlamentari de Convergència i Unió (reg. 6621; 6666; 6719; 6930).Pròrroga: 1 dia hàbil (del 15.03.2013 al 15.03.2013).Finiment del termini: 18.03.2013; 09:30 h.

Page 36: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

3.10.25. TRAMITACIONS EN CURS 36

Proposta de resolució sobre la declaració de la portalada romànica de Santa Maria de Ri-poll com a Patrimoni de la Humanitat de la UnescoTram. 250-00096/10

Pròrroga del termini de presentació d’esmenes

Sol·licitud: Grup Parlamentari d’Esquerra Republica-na de Catalunya; Grup Parlamentari de Convergència i Unió; Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya; Grup Parlamentari de Convergència i Unió (reg. 6622; 6667; 6720; 6931).Pròrroga: 1 dia hàbil (del 15.03.2013 al 15.03.2013).Finiment del termini: 18.03.2013; 09:30 h.

Proposta de resolució sobre l’encàrrec d’es-tudis per a determinar el cabal necessari per al reg de la zona regable del Ter, aigües avall del PasteralTram. 250-00097/10

Pròrroga del termini de presentació d’esmenes

Sol·licitud: Grup Parlamentari d’Esquerra Republica-na de Catalunya; Grup Parlamentari de Convergència i Unió; Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya; Grup Parlamentari de Convergència i Unió (reg. 6623; 6668; 6721; 6932).Pròrroga: 1 dia hàbil (del 15.03.2013 al 15.03.2013).Finiment del termini: 18.03.2013; 09:30 h.

Proposta de resolució sobre la implantació de la jornada intensiva a instituts d’educació secundària el curs 2012-2013Tram. 250-00098/10

Pròrroga del termini de presentació d’esmenes

Sol·licitud: Grup Parlamentari d’Esquerra Republica-na de Catalunya; Grup Parlamentari de Convergència i Unió; Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya; Grup Parlamentari de Convergència i Unió (reg. 6624; 6669; 6722; 6933).Pròrroga: 1 dia hàbil (del 15.03.2013 al 15.03.2013).Finiment del termini: 18.03.2013; 09:30 h.

Proposta de resolució sobre l’inici dels trà-mits per a la construcció d’una escola d’edu-cació infantil i primària a AbreraTram. 250-00099/10

Pròrroga del termini de presentació d’esmenes

Sol·licitud: Grup Parlamentari d’Esquerra Republica-na de Catalunya; Grup Parlamentari de Convergència i Unió; Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya; Grup Parlamentari de Convergència i Unió (reg. 6625; 6670; 6723; 6934).Pròrroga: 1 dia hàbil (del 15.03.2013 al 15.03.2013).Finiment del termini: 18.03.2013; 09:30 h.

Proposta de resolució sobre la realització d’una campanya de seguretat viària amb re-lació al manteniment dels vehiclesTram. 250-00100/10

Pròrroga del termini de presentació d’esmenes

Sol·licitud: Grup Parlamentari d’Esquerra Republica-na de Catalunya; Grup Parlamentari de Convergència i Unió; Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya; Grup Parlamentari de Convergència i Unió (reg. 6626; 6671; 6724; 6935).Pròrroga: 1 dia hàbil (del 15.03.2013 al 15.03.2013).Finiment del termini: 18.03.2013; 09:30 h.

Proposta de resolució sobre el millorament dels trams de carretera amb més sinistralitat segons l’estudi EuroRAPTram. 250-00101/10

Pròrroga del termini de presentació d’esmenes

Sol·licitud: Grup Parlamentari d’Esquerra Republica-na de Catalunya; Grup Parlamentari de Convergència i Unió; Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya; Grup Parlamentari de Convergència i Unió (reg. 6627; 6672; 6725; 6936).Pròrroga: 1 dia hàbil (del 15.03.2013 al 15.03.2013).Finiment del termini: 18.03.2013; 09:30 h.

Page 37: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

3.10.25. TRAMITACIONS EN CURS 37

Proposta de resolució sobre els aparca-ments per a transportistes a l’autopista AP-7Tram. 250-00102/10

Pròrroga del termini de presentació d’esmenes

Sol·licitud: Grup Parlamentari d’Esquerra Republica-na de Catalunya; Grup Parlamentari de Convergència i Unió; Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya; Grup Parlamentari de Convergència i Unió (reg. 6628; 6673; 6726; 6937).Pròrroga: 1 dia hàbil (del 15.03.2013 al 15.03.2013).Finiment del termini: 18.03.2013; 09:30 h.

Proposta de resolució sobre la presentació d’un informe del Govern sobre els ingressos recaptats i les inversions i les despeses cor-rents fetes a Barcelona del 2007 al 2012Tram. 250-00103/10

Pròrroga del termini de presentació d’esmenes

Sol·licitud: Grup Parlamentari d’Esquerra Republica-na de Catalunya; Grup Parlamentari de Convergència i Unió; Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya; Grup Parlamentari de Convergència i Unió (reg. 6629; 6674; 6727; 6938).Pròrroga: 1 dia hàbil (del 15.03.2013 al 15.03.2013).Finiment del termini: 18.03.2013; 09:30 h.

Proposta de resolució sobre la construcció d’una via de connexió entre Igualada i la ron-da Sud d’aquesta ciutatTram. 250-00104/10

Pròrroga del termini de presentació d’esmenes

Sol·licitud: Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya; Grup Parlamentari d’Esquerra Republi-cana de Catalunya; Grup Parlamentari de Convergèn-cia i Unió; Grup Parlamentari d’Esquerra Republica-na de Catalunya; Grup Parlamentari de Convergència i Unió (reg. 6630; 6631; 6675; 6728; 6939).Pròrroga: 1 dia hàbil (del 15.03.2013 al 15.03.2013).Finiment del termini: 18.03.2013; 09:30 h.

Proposta de resolució sobre l’adscripció dels albergs a la Direcció General de TurismeTram. 250-00105/10

Pròrroga del termini de presentació d’esmenes

Sol·licitud: Grup Parlamentari d’Esquerra Republica-na de Catalunya; Grup Parlamentari de Convergència i Unió; Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya; Grup Parlamentari de Convergència i Unió (reg. 6632; 6676; 6729; 6940).Pròrroga: 1 dia hàbil (del 15.03.2013 al 15.03.2013).Finiment del termini: 18.03.2013; 09:30 h.

Proposta de resolució sobre el personal de les oficines de l’Agència de Suport a l’Em-presa Catalana a l’exteriorTram. 250-00106/10

Pròrroga del termini de presentació d’esmenes

Sol·licitud: Grup Parlamentari d’Esquerra Republica-na de Catalunya; Grup Parlamentari de Convergència i Unió; Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya; Grup Parlamentari de Convergència i Unió (reg. 6633; 6677; 6730; 6941).Pròrroga: 1 dia hàbil (del 15.03.2013 al 15.03.2013).Finiment del termini: 18.03.2013; 09:30 h.

Proposta de resolució sobre l’homologació directa de la titulació d’enginyer tècnic al grau d’enginyeriaTram. 250-00107/10

Pròrroga del termini de presentació d’esmenes

Sol·licitud: Grup Parlamentari d’Esquerra Republica-na de Catalunya; Grup Parlamentari de Convergència i Unió; Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya; Grup Parlamentari de Convergència i Unió (reg. 6634; 6678; 6731; 6942).Pròrroga: 1 dia hàbil (del 15.03.2013 al 15.03.2013).Finiment del termini: 18.03.2013; 09:30 h.

Page 38: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

3.10.25. TRAMITACIONS EN CURS 38

Proposta de resolució sobre la instal·lació d’infraestructures de telefonia mòbil a la car-retera C-31 al pas pel Baix LlobregatTram. 250-00108/10

Pròrroga del termini de presentació d’esmenes

Sol·licitud: Grup Parlamentari d’Esquerra Republica-na de Catalunya; Grup Parlamentari de Convergència i Unió; Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya; Grup Parlamentari de Convergència i Unió (reg. 6635; 6679; 6732; 6943).Pròrroga: 1 dia hàbil (del 15.03.2013 al 15.03.2013).Finiment del termini: 18.03.2013; 09:30 h.

Proposta de resolució sobre la instal·lació d’infraestructures de telefonia mòbil a la xar-xa de trens de rodalia i regionalsTram. 250-00109/10

Pròrroga del termini de presentació d’esmenes

Sol·licitud: Grup Parlamentari d’Esquerra Republica-na de Catalunya; Grup Parlamentari de Convergència i Unió; Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya; Grup Parlamentari de Convergència i Unió (reg. 6636; 6680; 6733; 6944).Pròrroga: 1 dia hàbil (del 15.03.2013 al 15.03.2013).Finiment del termini: 18.03.2013; 09:30 h.

Proposta de resolució sobre l’establiment d’un servei d’urgències de pediatria perma-nent al Prat de LlobregatTram. 250-00110/10

Pròrroga del termini de presentació d’esmenes

Sol·licitud: Grup Parlamentari d’Esquerra Republica-na de Catalunya; Grup Parlamentari de Convergència i Unió; Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya; Grup Parlamentari de Convergència i Unió (reg. 6637; 6681; 6734; 6945).Pròrroga: 1 dia hàbil (del 15.03.2013 al 15.03.2013).Finiment del termini: 18.03.2013; 09:30 h.

Proposta de resolució sobre el restabliment dels dos equips d’urgències localitzades del Consorci Sanitari del SolsonèsTram. 250-00111/10

Pròrroga del termini de presentació d’esmenes

Sol·licitud: Grup Parlamentari d’Esquerra Republica-na de Catalunya; Grup Parlamentari de Convergència i Unió; Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya; Grup Parlamentari de Convergència i Unió (reg. 6638; 6682; 6735; 6946).Pròrroga: 1 dia hàbil (del 15.03.2013 al 15.03.2013).Finiment del termini: 18.03.2013; 09:30 h.

Proposta de resolució sobre les obres de millorament de la seguretat viària a les car-reteres C-141 i C-63 entre Salt i AmerTram. 250-00112/10

Pròrroga del termini de presentació d’esmenes

Sol·licitud: Grup Parlamentari d’Esquerra Republica-na de Catalunya; Grup Parlamentari de Convergència i Unió; Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya; Grup Parlamentari de Convergència i Unió (reg. 6639; 6683; 6736; 6947).Pròrroga: 1 dia hàbil (del 15.03.2013 al 15.03.2013).Finiment del termini: 18.03.2013; 09:30 h.

Proposta de resolució sobre el finançament de les escoles bressol municipalsTram. 250-00113/10

Pròrroga del termini de presentació d’esmenes

Sol·licitud: Grup Parlamentari de Convergència i Unió; Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalu-nya; Grup Parlamentari de Convergència i Unió (reg. 6684; 6737; 6948).Pròrroga: 1 dia hàbil (del 15.03.2013 al 15.03.2013).Finiment del termini: 18.03.2013; 09:30 h.

Page 39: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

3.10.25. TRAMITACIONS EN CURS 39

Proposta de resolució sobre la redacció d’un programa únic de gestió de residus de Catalunya i sobre l’elaboració d’una llei per a implantar el sistema de devolució, dipòsit i retornTram. 250-00114/10

Pròrroga del termini de presentació d’esmenes

Sol·licitud: Grup Parlamentari de Convergència i Unió; Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalu-nya; Grup Parlamentari de Convergència i Unió (reg. 6685; 6738; 6949).Pròrroga: 1 dia hàbil (del 15.03.2013 al 15.03.2013).Finiment del termini: 18.03.2013; 09:30 h.

Proposta de resolució sobre l’execució de les obres a l’estació depuradora d’aigües re-siduals de l’Alt Maresme Nord, a Pineda de Mar, per a aïllar-ne els motorsTram. 250-00115/10

Pròrroga del termini de presentació d’esmenes

Sol·licitud: Grup Parlamentari de Convergència i Unió; Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalu-nya; Grup Parlamentari de Convergència i Unió (reg. 6686; 6739; 6950).Pròrroga: 1 dia hàbil (del 15.03.2013 al 15.03.2013).Finiment del termini: 18.03.2013; 09:30 h.

Proposta de resolució sobre el restabliment de la plantilla de professors dels centres pú-blicsTram. 250-00116/10

Pròrroga del termini de presentació d’esmenes

Sol·licitud: Grup Parlamentari de Convergència i Unió; Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalu-nya; Grup Parlamentari de Convergència i Unió (reg. 6687; 6740; 6951).Pròrroga: 1 dia hàbil (del 15.03.2013 al 15.03.2013).Finiment del termini: 18.03.2013; 09:30 h.

Proposta de resolució sobre la regularitza-ció de la paga extraordinària no satisfeta als empleats públicsTram. 250-00117/10

Pròrroga del termini de presentació d’esmenes

Sol·licitud: Grup Parlamentari de Convergència i Unió; Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalu-nya; Grup Parlamentari de Convergència i Unió (reg. 6688; 6741; 6952).Pròrroga: 1 dia hàbil (del 15.03.2013 al 15.03.2013).Finiment del termini: 18.03.2013; 09:30 h.

Proposta de resolució sobre l’empresa Ga-llostra, de Pineda de MarTram. 250-00118/10

Pròrroga del termini de presentació d’esmenes

Sol·licitud: Grup Parlamentari de Convergència i Unió; Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalu-nya; Grup Parlamentari de Convergència i Unió (reg. 6689; 6742; 6953).Pròrroga: 1 dia hàbil (del 15.03.2013 al 15.03.2013).Finiment del termini: 18.03.2013; 09:30 h.

Proposta de resolució sobre els ajuts per al pagament de les quotes dels préstecs per a l’adquisició d’habitatges protegitsTram. 250-00119/10

Pròrroga del termini de presentació d’esmenes

Sol·licitud: Grup Parlamentari de Convergència i Unió; Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalu-nya; Grup Parlamentari de Convergència i Unió (reg. 6690; 6743; 6954).Pròrroga: 1 dia hàbil (del 15.03.2013 al 15.03.2013).Finiment del termini: 18.03.2013; 09:30 h.

Page 40: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

3.10.25. TRAMITACIONS EN CURS 40

Proposta de resolució sobre la criminalitza-ció de la lluita sindical a AndalusiaTram. 250-00120/10

Pròrroga del termini de presentació d’esmenes

Sol·licitud: Grup Parlamentari de Convergència i Unió; Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalu-nya; Grup Parlamentari de Convergència i Unió (reg. 6691; 6744; 6955).Pròrroga: 1 dia hàbil (del 15.03.2013 al 15.03.2013).Finiment del termini: 18.03.2013; 09:30 h.

Proposta de resolució sobre l’assassinat de tres activistes kurdes a París i sobre l’auto-determinació del poble kurdTram. 250-00121/10

Pròrroga del termini de presentació d’esmenes

Sol·licitud: Grup Parlamentari de Convergència i Unió; Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalu-nya; Grup Parlamentari de Convergència i Unió (reg. 6692; 6745; 6956).Pròrroga: 1 dia hàbil (del 15.03.2013 al 15.03.2013).Finiment del termini: 18.03.2013; 09:30 h.

Proposta de resolució sobre la intervenció militar francesa a Mali i sobre l’autodetermi-nació del poble tuaregTram. 250-00122/10

Pròrroga del termini de presentació d’esmenes

Sol·licitud: Grup Parlamentari de Convergència i Unió; Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalu-nya; Grup Parlamentari de Convergència i Unió (reg. 6693; 6746; 6957).Pròrroga: 1 dia hàbil (del 15.03.2013 al 15.03.2013).Finiment del termini: 18.03.2013; 09:30 h.

Proposta de resolució sobre la creació d’una taula per a la concertació en el sistema sa-nitari i l’impuls d’un pla per a garantir la qua-litat de l’assistència en els centres hospita-larisTram. 250-00123/10

Pròrroga del termini de presentació d’esmenes

Sol·licitud: Grup Parlamentari de Convergència i Unió; Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalu-

nya; Grup Parlamentari de Convergència i Unió (reg. 6694; 6747; 6958).Pròrroga: 1 dia hàbil (del 15.03.2013 al 15.03.2013).Finiment del termini: 18.03.2013; 09:30 h.

Proposta de resolució sobre l’elaboració d’un pla per a la transparència en la despe-sa i els resultats dels proveïdors del sistema sanitariTram. 250-00124/10

Pròrroga del termini de presentació d’esmenes

Sol·licitud: Grup Parlamentari de Convergència i Unió; Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalu-nya; Grup Parlamentari de Convergència i Unió (reg. 6695; 6748; 6959).Pròrroga: 1 dia hàbil (del 15.03.2013 al 15.03.2013).Finiment del termini: 18.03.2013; 09:30 h.

Proposta de resolució sobre l’adjudicació dels concursos per a contractar els serveis socials i d’atenció a les personesTram. 250-00125/10

Pròrroga del termini de presentació d’esmenes

Sol·licitud: Grup Parlamentari de Convergència i Unió; Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalu-nya; Grup Parlamentari de Convergència i Unió (reg. 6696; 6749; 6960).Pròrroga: 1 dia hàbil (del 15.03.2013 al 15.03.2013).Finiment del termini: 18.03.2013; 09:30 h.

Proposta de resolució sobre el tancament de la residència de Pacs del PenedèsTram. 250-00126/10

Pròrroga del termini de presentació d’esmenes

Sol·licitud: Grup Parlamentari de Convergència i Unió; Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalu-nya; Grup Parlamentari de Convergència i Unió (reg. 6697; 6750; 6961).Pròrroga: 1 dia hàbil (del 15.03.2013 al 15.03.2013).Finiment del termini: 18.03.2013; 09:30 h.

Page 41: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

3.10.25. TRAMITACIONS EN CURS 41

Proposta de resolució sobre la instal·lació de pantalles acústiques a la carretera C-32 al pas pel MasnouTram. 250-00127/10

Pròrroga del termini de presentació d’esmenes

Sol·licitud: Grup Parlamentari de Convergència i Unió; Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalu-nya; Grup Parlamentari de Convergència i Unió (reg. 6698; 6751; 6962).Pròrroga: 1 dia hàbil (del 15.03.2013 al 15.03.2013).Finiment del termini: 18.03.2013; 09:30 h.

Proposta de resolució sobre el pagament al Consell Comarcal del Garraf dels imports pendents en concepte de beques de menja-dor i transport escolar col·lectiuTram. 250-00128/10

Pròrroga del termini de presentació d’esmenes

Sol·licitud: Grup Parlamentari de Convergència i Unió; Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalu-nya; Grup Parlamentari de Convergència i Unió (reg. 6699; 6752; 6963).Pròrroga: 1 dia hàbil (del 15.03.2013 al 15.03.2013).Finiment del termini: 18.03.2013; 09:30 h.

Proposta de resolució sobre la reducció del preu del peatge de l’autopista C-32Tram. 250-00129/10

Pròrroga del termini de presentació d’esmenes

Sol·licitud: Grup Parlamentari de Convergència i Unió; Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalu-nya; Grup Parlamentari de Convergència i Unió (reg. 6700; 6753; 6964).Pròrroga: 1 dia hàbil (del 15.03.2013 al 15.03.2013).Finiment del termini: 18.03.2013; 09:30 h.

Proposta de resolució sobre el Quart Cintu-ró i la mobilitat al VallèsTram. 250-00130/10

Pròrroga del termini de presentació d’esmenes

Sol·licitud: Grup Parlamentari de Convergència i Unió; Grup Parlamentari de Convergència i Unió (reg. 6701; 6965).Pròrroga: 1 dia hàbil (del 15.03.2013 al 15.03.2013).Finiment del termini: 18.03.2013; 09:30 h.

Proposta de resolució sobre la sinistralitat de la carretera C-58 a VacarissesTram. 250-00131/10

Pròrroga del termini de presentació d’esmenes

Sol·licitud: Grup Parlamentari de Convergència i Unió; Grup Parlamentari de Convergència i Unió (reg. 6702; 6966).Pròrroga: 1 dia hàbil (del 15.03.2013 al 15.03.2013).Finiment del termini: 18.03.2013; 09:30 h.

Proposta de resolució sobre el compliment de la legislació que regula la presència de banderes en edificis oficialsTram. 250-00132/10

Pròrroga del termini de presentació d’esmenes

Sol·licitud: Grup Parlamentari de Convergència i Unió; Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalu-nya; Grup Parlamentari de Convergència i Unió (reg. 6703; 6756; 6967).Pròrroga: 1 dia hàbil (del 15.03.2013 al 15.03.2013).Finiment del termini: 18.03.2013; 09:30 h.

Proposta de resolució sobre les obres de millorament de la seguretat viària a les car-reteres C-141 i C-63 entre Salt i AmerTram. 250-00133/10

Pròrroga del termini de presentació d’esmenes

Sol·licitud: Grup Parlamentari de Convergència i Unió; Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalu-nya; Grup Parlamentari de Convergència i Unió (reg. 6704; 6757; 6968).Pròrroga: 1 dia hàbil (del 15.03.2013 al 15.03.2013).Finiment del termini: 18.03.2013; 09:30 h.

Page 42: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

3.10.25. TRAMITACIONS EN CURS 42

Proposta de resolució sobre la construcció d’un institut escola a Palau-solità i Plega-mansTram. 250-00134/10

Pròrroga del termini de presentació d’esmenes

Sol·licitud: Grup Parlamentari de Convergència i Unió; Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalu-nya; Grup Parlamentari de Convergència i Unió (reg. 6705; 6758; 6969).Pròrroga: 1 dia hàbil (del 15.03.2013 al 15.03.2013).Finiment del termini: 18.03.2013; 09:30 h.

Proposta de resolució sobre el programa de teleassistència i el Pla concertat de pres-tacions bàsiques de serveis socials per a l’atenció primàriaTram. 250-00135/10

Pròrroga del termini de presentació d’esmenes

Sol·licitud: Grup Parlamentari de Convergència i Unió; Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalu-nya; Grup Parlamentari de Convergència i Unió (reg. 6706; 6759; 6970).Pròrroga: 1 dia hàbil (del 15.03.2013 al 15.03.2013).Finiment del termini: 18.03.2013; 09:30 h.

Proposta de resolució sobre la potenciació dels estudis d’enginyeria agronòmica a la Universitat de LleidaTram. 250-00136/10

Pròrroga del termini de presentació d’esmenes

Sol·licitud: Grup Parlamentari de Convergència i Unió; Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalu-nya; Grup Parlamentari de Convergència i Unió (reg. 6707; 6760; 6971).Pròrroga: 1 dia hàbil (del 15.03.2013 al 15.03.2013).Finiment del termini: 18.03.2013; 09:30 h.

Proposta de resolució sobre la implantació i l’emplaçament dels estudis de veterinària a la Universitat de LleidaTram. 250-00137/10

Pròrroga del termini de presentació d’esmenes

Sol·licitud: Grup Parlamentari de Convergència i Unió; Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalu-

nya; Grup Parlamentari de Convergència i Unió (reg. 6708; 6761; 6972).Pròrroga: 1 dia hàbil (del 15.03.2013 al 15.03.2013).Finiment del termini: 18.03.2013; 09:30 h.

Proposta de resolució sobre el tancament de les delegacions territorials de TV3 a les Terres de l’Ebre, Pirineu central, Pallars i Ca-talunya del NordTram. 250-00249/10

PresentacióGrup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya

verds - Esquerra Unida i Alternativa

Reg. 4780 / Admissió a tràmit: Mesa

del Parlament, 12.03.2013

A la Mesa del Parlament

Dolors Camats Luis, portaveu, Joan Mena Arca, por-taveu adjunt, Marta Ribas Frias, diputada, Hortènsia Grau Juan, diputada, Sara Vilà Galan, diputada del Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, d’acord amb el que es-tableixen els articles 145 i 146 del Reglament del Par-lament, presenten la proposta de resolució següent per tal que sigui substanciada davant la Comissió de Con-trol de l’Actuació de la Corporació Catalana de Mit-jans Audiovisuals.

Exposició de motius

El passat 1 de març coneixíem mitjançant un comu-nicat de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovi-suals (CCMA) el tancament de les delegacions i cor-responsalies de TV3 a les Terres de l’Ebre, Pirineu central, Pallars, i la Catalunya Nord. Segons l’expli-cació de la CCMA, s’ha decidit trencar la relació que es mantenia via productores privades i col·laboradors externs per a oferir aquest servei per tal d’estalviar 546.000 euros anuals, i assegurant que amb els recur-sos propis actuals es podrà continuar oferint la infor-mació de qualitat i proximitat a tot el territori.

Al mateix temps què es retallen aquests serveis pú-blics de comunicació durant el 2012 només un grup de comunicació privat, el Grup Godó, va rebre entre sub-vencions directes –5,5 milions d’euros per a l’edició de la Vanguardia en català– i publicitat institucional, subscripcions de les Conselleries i altres ens gairebé 8 milions d’euros.

El tancament d’aquestes delegacions territorials palesa una visió del país més centrada en una distribució ter-ritorial provincial imposada pel govern de l’Estat què no pas en la continguda a l’Estatut d’Autonomia de Ca-talunya i què ha estat desplegada políticament i admi-nistrativa en els darrers anys.

Page 43: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

3.10.25. TRAMITACIONS EN CURS 43

Si com diu el nostre Estatut d’Autonomia compartim què Catalunya és un país ric en territoris i gents i què aquesta diversitat la defineix, enriqueix i enforteix no pot haver justificació per a articular un model de mit-jans de comunicació públics què exclogui o invisibi-litzi gent i territoris diversos i allunyats de Barcelona però què conformen el nostre país.

TV3 ha esdevingut al llarg de la seva història una eina de cohesió social i cultural arreu dels territoris de par-la catalana. Per a continuar realitzant aquesta rasca, és vital que tots els territoris s’hi visualitzin i se’n sentin partícips.

Per aquests motius, el Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa pre-senta la següent:

Proposta de resolució

El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Ge-neralitat a:

1. Suspendre el tancament de les delegacions i corres-ponsalies de TV3 a les Terres de l’Ebre, Pirineu cen-tral, Pallars, i Catalunya Nord

2. Establir una negociació amb les productores i col-laboradors externs que oferien aquests continguts ter-ritorials per tal d’arribar a acords què facin viable el manteniment del servei als territoris esmentats.

3. Prioritzar en el pressupost de 2013 l’aportació als mitjans de comunicació públics i que compleixen la funció de servei públic enfront les subvencions a grups de comunicació privats què defensen interessos parti-culars.

Palau del Parlament, 4 de març de 2013

Dolors Camats Luis, portaveu GP ICV-EUiA; Joan Mena Arca, portaveu adjunt GP ICV-EUiA; Marta Ri-bas Frias, Hortènsia Grau Juan, Sara Vilà Galan, dipu-tades del GP d’ICV-EUiA

Proposta de resolució sobre la presentació d’un pla de xoc per a reactivar el comerç i d’un projecte de llei de comerç que preservi el model comercial catalàTram. 250-00250/10

PresentacióGrup Parlamentari Socialista

Reg. 5082 / Admissió a tràmit: Mesa

del Parlament, 12.03.2013

A la Mesa del Parlament

Maurici Lucena i Betriu, portaveu, Alícia Rome-ro Llano, diputada del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb el que estableixen els articles 145 i 146

del Reglament del Parlament, presenten la proposta de resolució següent per tal que sigui substanciada davant la Comissió d’Empresa i Ocupació.

Exposició de motius

El sector del comerç està patint una profunda crisis des de l’any 2008. S’han perdut 46.300 llocs de treball, un 13,9% del total, i s’han tancat més de 3.400 establi-ment comercials. La baixada del consum és la causa d’aquesta crisis que no presenta símptomes de millora, al contrari, la campanya de Nadal i reis, i l’actual cam-panya de rebaixes no han permès aturar la caiguda, que ha comportat un 10% menys de facturació.

El comerç, més enllà de ser un sector generador d’ocu-pació, és un sector que permet una dinàmica econò-mica i també social molt important als barris, pobles i ciutats. Cal recordar que el comerç urbà és el que genera més ocupació per metre quadrat de venda. De-gut al tancament de molts d’aquests establiments, els municipis estan patint una desertització molt visible que preocupa no només als comerciants sinó també als consumidors i ciutadans en general.

Davant aquesta greu situació, la Confederació del Co-merç de Catalunya mostra la seva preocupació davant les dades que cada dia són més crítiques pel sector del comerç i demana actuacions contundents.

La política d’austeritat i retallades dels governs con-servadors tant a l’Estat, amb el PP, com a la Genera-litat de Catalunya, amb CIU i el suport d’ERC, no es-tan facilitant el canvi de tendència en el consum. En la darrera compareixença del conseller Puig, el passat 21 de febrer, el Grup Parlamentari Socialista va demanar en la seva intervenció polítiques concretes en aquest sentit per tal de millorar la situació del comerç pel què fa a la creació de llocs de treball i també a la dinàmica social que generen.

Per aquests motius, el Grup Parlamentari Socialista presenta la següent:

Proposta de resolució

El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Gene-ralitat de Catalunya a:

1. Presentar, en el termini de dos mesos, un Pla de xoc per fer front a la situació del comerç, amb l’objectiu de crear nous llocs de treballs i reactivar l’activitat co-mercial de barris i ciutats, i fer-ho amb un treball con-junt amb les associacions de comerciants i els munici-pis catalans.

2. Exigir celeritat amb la presentació de la nova llei del comerç per tal de no crear més incerteses en el sector, tot exigint l’acord amb les associacions comercials i el món local. Cal que la llei preservi l’actual model co-mercial català, sobretot pel que fa als horaris comerci-

Page 44: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

3.10.25. TRAMITACIONS EN CURS 44

als que permeten la bona convivència entre l’activitat i la dinàmica social i ciutadana.

Palau del Parlament, 1 de març de 2013

Maurici Lucena i Betriu Alícia Romero LlanoPortaveu del GP SOC Diputada del GP SOC

Proposta de resolució sobre les obres de l’Escola Gaudí de Sant Boi de LlobregatTram. 250-00251/10

PresentacióGrup Parlamentari de Convergència i Unió, Grup

Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya,

Grup Parlamentari Socialista, Grup Parlamentari

d’Iniciativa per Catalunya verds - Esquerra Unida

i Alternativa

Reg. 5206 / Admissió a tràmit: Mesa

del Parlament, 12.03.2013

A la Mesa del Parlament

Els grups sotasignants, d’acord amb el que establei-xen els articles 145 i 146 del Reglament del Parlament, presenten la proposta de resolució següent per tal que sigui substanciada davant la Comissió d’Ensenyament i Universitats.

Exposició de motius

Des del 2010, l’escolarització de l’alumnat de primària del municipi de Sant Boi de Llobregat es troba alte-rada donat els continus trasllats que han sofert aquest nens i nenes a diferents instal·lacions educatives. Al novembre de l’any 2010 es va adjudicar l’inici de les obres per a la construcció del CEIP Antoni Gaudí. La construcció d’aquest equipament esdevenia una neces-sitat bàsica per la ciutat, recolzat per tota la comunitat educativa i les institucions públiques corresponents.

L’actuació comportava la reubicació temporal de l’alumnat en una altra escola pública del municipi, Els Garrofers amb caràcter provisional. Posteriorment i, en previsió de la finalització de l’obra, el Departament va procedir, a principis de 2012, al desglossament en dues de l’Escola Marianao, i la conseqüent creació de l’Escola Sant Boi que hauria d’haver iniciat el curs 2012-2013 a les instal·lacions de Garrofers.

Les obres han anat patint endarreriments molt impor-tants per l’incompliment en el pagament de les certifi-cacions d’obra a l’empresa constructora per part de la Generalitat, restant finalment aturades des de juliol de l’any 2012. Per part de l’Ajuntament s’han fet arribar al Departament d’Ensenyament diferents escrits sol-licitant reunions i demanant la immediata finalització d’aquestes obres.

Davant la situació generada a la ciutat i malgrat els deutes que té la Generalitat amb l’Ajuntament de Sant Boi, el consistori ha ofert el seu ajut financer per acce-lerar el finiment de l’obra. Malauradament, ni la co-munitat educativa ni l’Ajuntament no han obtingut cap resposta al respecte. La comunitat educativa i l’Ajun-tament expressen la necessitat de la immediata fina-lització de les obres del CEIP Antoni Gaudí per tal de regularitzar la situació.

Per aquests motius, el Grup Parlamentari Socialista presenta la següent:

Proposta de resolució

1. El Parlament de Catalunya constata la urgent ne-cessitat de l’acabament de les obres de la nova Escola Gaudí per normalitzar l’escolarització de l’alumnat de primària a la ciutat de Sant Boi.

2. El Parlament insta a la consellera d’Ensenyament a reunir-se de manera urgent amb l’Alcalde per informar de la situació de les obres i accelerar la posada en mar-xa de l’escola.

3. El Parlament insta el Govern de la Generalitat a fi-nalitzar les obres del CEIP Antoni Gaudí de Sant Boi de Llobregat i garantir el normal funcionament de l’es-cola pel curs 2013-2014.

Palau del Parlament, 27 de febrer de 2013

Jordi Turull i Negre, portaveu del GP de CiU; Ramona Barrufet i Santacana, diputada del GP de CiU; Marta Rovira i Vergés, portaveu del GP d’ERC; Anna Simó i Castelló, diputada del GP d’ERC; Maurici Lucena i Betriu, portaveu del GP SOC, Eva Granados Galiano, diputada del GP SOC; Dolors Camats Luis, portaveu del GP d’ICV-EUiA; Jaume Bosch i Mestres, diputat del GP d’ICV-EUiA

Proposta de resolució sobre la nova seu de l’Arxiu Comarcal del Baix LlobregatTram. 250-00252/10

PresentacióGrup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya

verds - Esquerra Unida i Alternativa

Reg. 5228 / Admissió a tràmit: Mesa

del Parlament, 12.03.2013

A la Mesa del Parlament

Dolors Camats Luis, portaveu, Joan Mena Arca, por-taveu adjunt, Jaume Bosch Mestres, diputat del Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds - Es-querra Unida i Alternativa, d’acord amb el que esta-bleixen els articles 145 i 146 del Reglament del Par-lament, presenten la proposta de resolució següent

Page 45: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

3.10.25. TRAMITACIONS EN CURS 45

per tal que sigui substanciada davant la Comissió de Cultura i Llengua.

Exposició de motius

L’Arxiu comarcal del Baix Llobregat, a Sant Feliu de Llobregat, ha d’instal·lar-se en un nou edifici ubicat al barri de Mas Lluí d’aquesta ciutat, compartint espai amb el Centre Cívic municipal del barri, on també es-tà ubicada la seu del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat.

L’obra es va finalitzar l’any 2011. La part del Centre cívic municipal va ser inaugurada el mes d’octubre de 2012. La part de l’Arxiu continua tancada.

El cost de l’obra de l’Arxiu ha estat de tres milions d’euros. Nomes falta l’adjudicació i instal·lació dels compactes i el mobiliari que representa un cost apro-ximat de 200.000 euros. Aquesta quantitat figurava als Pressupostos de la Generalitat del 2012 però no fou executada.

La situació creada significa que per no gastar 200.000 euros no s’aprofita una inversió de 3 milions d’euros, un edifici públic es troba infrautilitzat i l’Arxiu Co-marcal continua a l’antiga ubicació que és propietat de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat.

Per aquests motius, el Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa pre-senta la següent:

Proposta de resolució

El Parlament de Catalunya insta el Govern

A que de forma urgent adopti les mesures necessàries per acabar la instal·lació de l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat a la seva nova seu del barri de Mas Lluí de Sant Feliu de Llobregat, procedint de forma immedia-ta a la seva obertura.

Palau del Parlament, 5 de març de 2013

Dolors Camats Luis, portaveu GP ICV-EUiA; Joan Mena Arca, portaveu adjunt GP ICV-EUiA; Jaume Bosch Mestres, diputat del GP d’ICV-EUiA

Proposta de resolució sobre el servei mè-dic de l’Àrea Regional d’Instrucció d’Atestats i Custòdia de Detinguts, al districte de les Corts de BarcelonaTram. 250-00253/10

PresentacióGrup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya

verds - Esquerra Unida i Alternativa

Reg. 5230 / Admissió a tràmit: Mesa

del Parlament, 12.03.2013

A la Mesa del Parlament

Dolors Camats Luis, portaveu, Joan Mena Arca, por-taveu adjunt, Jaume Bosch Mestres, diputat del Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds - Es-querra Unida i Alternativa, d’acord amb el que esta-bleixen els articles 145 i 146 del Reglament del Parla-ment, presenten la proposta de resolució següent per tal que sigui substanciada davant la Comissió d’Inte-rior.

Exposició de motius

Segons ha informat el Sindicat de Policia de Catalu-nya, l’Àrea de Custòdia de Detinguts de Barcelona no disposa de servei mèdic les 24 hores del dia els 7 dies de la setmana. En aquesta Àrea hi ha diàriament entre 60 i 110 persones detingudes, moltes d’elles amb dro-goaddiccions i malalties diverses, algunes cròniques. A partir del dissabte al migdia i fins el dilluns al matí no hi ha servei assistencial atès per personal sanitari. Aquest fet provoca que siguin els Mossos els encarre-gats de lliurar els medicaments i atendre qualsevol in-cidència que es pugui produir.

Per aquests motius, el Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa pre-senta la següent:

Proposta de resolució

El Parlament de Catalunya insta el Govern a:

Revisar el protocol del servei mèdic i lliurament de medicaments als detinguts que es troben a l’Àrea de Custòdia de Detinguts de Les Corts, per tal que dispo-si de personal mèdic qualificat les 24 hores del dia els 7 dies de la setmana.

Palau del Parlament, 5 de març de 2013

Dolors Camats Luis, portaveu GP ICV-EUiA; Joan Mena Arca, portaveu adjunt GP ICV-EUiA; Jaume Bosch Mestres, diputat del GP d’ICV-EUiA

Page 46: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

3.10.25. TRAMITACIONS EN CURS 46

Proposta de resolució sobre la capacitat de l’emissari submarí i del caixó construït en l’últim tram del barranc de Barenys de SalouTram. 250-00254/10

PresentacióGrup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya

verds - Esquerra Unida i Alternativa

Reg. 5242 / Admissió a tràmit: Mesa

del Parlament, 12.03.2013

A la Mesa del Parlament

Dolors Camats Luis, portaveu, Joan Mena Arca, por-taveu adjunt, Hortènsia Grau Juan, diputada del Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds - Es-querra Unida i Alternativa, d’acord amb el que esta-bleixen els articles 145 i 146 del Reglament del Parla-ment, presenten la proposta de resolució següent per tal que sigui substanciada davant la Comissió de Terri-tori i Sostenibilitat.

Exposició de motius

Durant els darrers anys el barri de la Salut de Salou i concretament els carrers C, València i Sol han pa-tit inundacions d’aigua i fang així com l’Avinguda Di-putació que uneix aquesta població amb Cambrils, el barranc de Barenys es va inundar arribant fins i tot a rebentar un tros del carrer C.

A La tardor del 2011 davant de fets similars però, en plena temporada turística, que va obligar el municipi de Salou a tancar al públic la platja de Ponent per un vessament d’aigües brutes al barranc de Barenys que desemboca a l’esmentada platja. Aigües brutes provi-nents de l’EDAR de Reus i que en diverses ocasions acaben en aquest barranc, ja sigui per excés de pluges, per avaries a la planta o per que l’emissari marí supera el cabdal, amb els perjudicis ambientals i socioeconò-mics que se’n deriven per als veïns de Salou, el nostre grup vàrem presentar una sèrie de preguntes al Go-vern sobre aquest problema.

El desembre de 2011 l’Honorable conseller de Territo-ri i Sostenibilitat, senyor Lluis Recoder, ens responia textualment:

«L’Agència Catalana de l’Aigua exerceix les competèn-cies d’ordenació dels serveis de sanejament en alta i d’autorització dels abocaments dels sistemes públics de sanejament al medi receptor i la funció de l’alta ins-pecció.

L’Ajuntament de Reus, a través del seu Pla director in-tegral de sanejament, haurà de preveure, executar i fi-nançar les mesures necessàries per a reduir els possi-bles impactes de les aigües pluvials al seu sistema de sanejament, minimitzant la seva afecció al medi re-ceptor, tal com es recull al Pla de Gestió del distric-

te de conca fluvial de Catalunya, aprovat pel Decret 188/2010 de 23 de novembre.

L’ACA, en l’exercici de les seves competències, està a disposició de l’Ajuntament de Reus per a assessorar en les possibles solucions tècniques»

Dels informes tècnics elaborats per Aigües de Reus, així com de les prescripcions de l’INUNCAT i de l’in-forme hidrològic inclòs en el POUM de Salou s’evi-dencia què el problema del barranc de Barenys es do-na a la sortida del barranc a Salou, degut a la manca de capacitat de l’emissari submarí que no pot absorbir cap petit increment d’aigües residuals o pluges i per al-tra part i més important què el caixó soterrat a la sor-tida té una capacitat insuficient.

El propi Ajuntament de Salou, mitjançant el POUM reconeix què la desembocadura del Barranc de Ba-renys és una zona conflictiva amb problemes d’alta inundabilitat.

Responent les paraules del llavors conseller, Sr. Reco-der cal recordar què per part d’aigües de Reus ja s’han fet les actuacions corresponents fins i tot s’ha derivat aigües pluvials a altra conca (el Molinet), essent per tant l’Ajuntament de Salou i/o l’Agència Catalana de l’Aigua qui té la responsabilitat de solucionar el pro-blema d’unes infraestructures precàries i insuficients.

Per aquests motius, el Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa pre-senta la següent:

Proposta de resolució

El Parlament de Catalunya insta el Govern:

1. A què l’ACA i l’Ajuntament de Salou realitzin les obres necessàries i que tècnica i ambientalment si-guin les més adequades per augmentar la capacitat de l’emissari submarí de Salou incapaç d’absorbir els pe-tits increments de cabals punta què es poden donar per diferents motius.

2. A què l’ACA i l’Ajuntament de Salou realitzin les obres d’arranjament necessàries per augmentar la ca-pacitat del caixó construït a l’últim tram del Barranc de Barenys al Barri de la Salut atès que la seva capaci-tat màxima actual (segons indica el POUM de Salou) de 35 m3/segon és insuficient.

3. Comprometre un calendari d’execució i finança-ment de les esmentades obres.

Palau del Parlament, 5 de març de 2013

Dolors Camats Luis, portaveu GP ICV-EUiA; Joan Mena Arca, portaveu adjunt GP ICV-EUiA; Hortènsia Grau Juan, diputada del GP d’ICV-EUiA

Page 47: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

3.10.25. TRAMITACIONS EN CURS 47

Proposta de resolució sobre l’Escola Gil Cristià, de la Selva del CampTram. 250-00255/10

PresentacióGrup Parlamentari d’Esquerra

Republicana de Catalunya

Reg. 5330 / Admissió a tràmit: Mesa

del Parlament, 12.03.2013

A la Mesa del Parlament

Marta Rovira i Vergés, portaveu, Josep Andreu i Do-mingo, diputat, Anna Simó i Castelló, diputada del Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalu-nya, d’acord amb el que estableixen els articles 145 i 146 del Reglament del Parlament, presenten la propos-ta de resolució següent sobre l’escola Gil Cristià de la Selva del Camp (Baix Camp), per tal que sigui substan-ciada davant la Comissió d’Ensenyament i Universitats.

Exposició de motius

El proper curs 2013-2014 el Departament d’Ensenya-ment ha decidit de no oferir P3 a l’escola Gil Cristià de la Selva del Camp per al curs 2013-2014 per criteris demogràfics. En aquest municipi hi ha dos centres es-colars de titularitat pública, un amb dos grups de P3, l’Abel Ferrater, i el Gil Cristià, amb un grup.

L’eliminació de l’únic grup de P3 de l’escola Gil Cris-tià condueix al tancament a curt termini de l’escola, molt arrelada al municipi i, si bé la població de menor edat de la Selva pateix una reducció puntual conjun-tural, hi ha perspectives d’un creixement demogràfic progressiu segons el consistori.

Per això, en cas que per motius demogràfics actuals estigui justificat, la decisió més raonable amb criteris de cohesió social i qualitat educativa seria eliminar una de les dues línies de P3 de l’altre centre escolar públic, l’Abel Ferrater, que quan es reprengui el crei-xement demogràfic a la població pot recuperar sense problemes de cap tipus un segon grup de P3 per les instal·lacions amb què comptes.

Per aquests motius, el Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya presenta la següent:

Proposta de resolució

El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Ge-neralitat que, en cas que el tancament d’un grup de P3 per al curs 2013-2014 al municipi de la Selva del Camp estigui justificat per motius demogràfics, s’obri la preinscripció d’un grup de P3 a cadascuna de les es-coles Abel Ferrater i Gil Cristià.

Palau del Parlament, 1 de març de 2013

Marta Rovira i Vergés, portaveu del GP d’ERC; Josep Andreu i Domingo, diputat del GP d’ERC; Anna Simó i Castelló, diputada del GP d’ERC

Proposta de resolució sobre el garantiment del dret d’escollir una escola pública a la Selva del CampTram. 250-00256/10

PresentacióGrup Parlamentari Socialista

Reg. 5333 / Admissió a tràmit: Mesa

del Parlament, 12.03.2013

A la Mesa del Parlament

Maurici Lucena i Betriu, portaveu, Rocío Martínez-Sampere Rodrigo, diputada, Núria Segú Ferré, dipu-tada del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb el que estableixen els articles 145 i 146 del Reglament del Parlament, presenten la proposta de resolució se-güent per tal que sigui substanciada davant la Comis-sió d’Ensenyament i Universitats.

Exposició de motius

El passat dia 19 de febrer la consellera d’Ensenyament va anunciar als mitjans de comunicació la davallada demogràfica que afecta als nous alumnes de P3 per al proper curs 2013-14 i la disminució de 61 grups de P3 a l’escola publica i entre 10 i12 a la escola concertada

Entre les escoles afectades està l’escola Gil Cristià de la Selva del Camp de la qual s’ha anunciat el tanca-ment progressiu. Es tracta d’una escola que té deman-da suficient de places, que disposa d’una línia completa d’infantil i primària i que està ubicada en unes instal-lacions adequades que no requereixen cap inversió.

Al municipi de La selva del Camp hi ha tres escoles de primària, una escola concertada Sant Rafael d’una línia i dues escoles publiques: l’escola Abel Ferraté de dues línies i l’escola Gil Cristià d’una línia.

Tenint en compte que al municipi hi ha zona educativa única, creiem que seria més encertat no prendre cap de-cisió de supressió de línies fins després de la preinscrip-ció per tal de conèixer quines son les opcions dels pares per l’escolarització dels seus fills nascuts l’any 2011.

Per aquests motius, el Grup Parlamentari Socialista presenta la següent:

Proposta de resolució

El Parlament insta al Govern a:

1. Garantir els drets dels pares a escollir una escola publica per a la escolarització dels seus fills al munici-pi de La Selva del Camp.

2. Ofertar places de P 3 a l’escola Gil Cristià de la Sel-va del Camp per a la preinscripció pel curs 2013-14

Palau del Parlament, 5 de març de 2013

Maurici Lucena i Betriu, portaveu del GP SOC; Rocío Martínez-Sampere Rodrigo, Núria Segú Ferré, dipu-tades del GP SOC

Page 48: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

3.10.25. TRAMITACIONS EN CURS 48

Proposta de resolució sobre la revocació dels permisos per a fer prospeccions d’hi-drocarburs davant el litoral catalàTram. 250-00257/10

PresentacióGrup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya

verds - Esquerra Unida i Alternativa

Reg. 5335 / Admissió a tràmit: Mesa

del Parlament, 12.03.2013

A la Mesa del Parlament

Dolors Camats Luis, portaveu, Joan Mena Arca, por-taveu adjunt, Salvador Milà Solsona, diputat, Hortèn-sia Grau Juan, diputada, Marc Vidal Pou, diputat del Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, d’acord amb el que es-tableixen els articles 145 i 146 del Reglament del Par-lament, presenten la proposta de resolució següent per tal que sigui substanciada davant la Comissió de Terri-tori i Sostenibilitat.

Exposició de motius

L’empresa Capricorn Spain, SL, filial de la britànica Cairn ha obtingut de la Dirección General de Políti-ca Energética y Minas una dotzena d’autoritzacions de prospecció d’hidrocarburs davant de les costes cata-lanes, segons ha publicat el Boletín Oficial del Esta-do (BOE) el dia 17 de gener de 2013. El procediment consisteix en generar explosions amb un canó d’aire comprimit des d’un vaixell i captar el rebot de les ones en el fons marí. L’empresa investigarà la presència de gas i petroli en uns 11.500 kilòmetres quadrats del mar Mediterrani, davant del litoral català.

Per altra part l’empresa Repsol ha sol·licitat permisos i ha presentat l’estudi d’impacte ambiental del projec-te anomenat «Trabajos de sísmica 3D en Casablanca», que té per objectiu analitzar les possibilitats de noves prospeccions i l’apertura de nous pous aproximada-ment a 27 km al sud sud-est del port de Tarragona i a uns 17 km a l’est del Delta de l’Ebre (província de Tarragona) en l’entorn dels pous actuals Lubina i Mon-tanazo.

Aquests estudis sísmics d’energia de canons d’ai-re produeixen contaminació acústica d’alta intensitat i en el cas del projecte Casablanca es realitzen dins del corredor de migració dels cetacis i molt pròxim als espais protegits la qual cosa pot posar en perill les espècies protegides als espais Natura 2000 i ZEP, a més d’acumular sinèrgies ambientals negatives atesa la proximitat de pous ja en funcionament com el Lu-bina i Montanazo i del projecte d’emmagatzematge de gas natural Castor.

Aquestes autoritzacions, en el cas de la costa Brava provocaran efectes adversos en el medi ambient i que afectaran principalment en els peixos, cefalòpodes i al

corall, així como damunt la protecció dels dofins que habiten al Cap de Creus i en els entorns del Delta de l’Ebre afectaran les migracions de cetacis i altres es-pècies Es per això que grups ecologistes, així com els alcaldes d’algunes ciutats, s’han manifestat en contra dels permisos atorgats pel govern de l’Estat.

Al Parlament Europeu, en la resposta E-010860/2011 del Sr. Oetinger en nom de la Comissió explicava que s’està elaborant una proposta de Reglament (COM (2011)0688) sobre la seguretat de les activitats de pros-pecció, exploració i producció de petroli i de gas mar endins. En la proposta s’explica com reforçar els mit-jans per influir en les normes de seguretat en alta mar i es preveu l’obligatorietat dels Estats membres a infor-mar la Comissió, de les accions que puguin ser suscep-tibles de produir accidents en alta mar.

Així mateix, la Directiva 2008/56/CE per la que s’es-tableix un marc d’acció comunitària per a la política del medi marí, es disposa en l’article 13, apartat 5, la necessitat del govern espanyol d’informar l’autoritat competent per evitar qualsevol desastre ecològic.

Per aquests motius, el Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa pre-senta la següent:

Proposta de resolució

El Parlament de Catalunya insta el Govern a:

1. Realitzar totes les accions legals i polítiques neces-sàries davant el govern de l’administració central de l’estat per impedir que es portin a terme les prospec-ció d’hidrocarburs en el medi marí davant de les cos-tes catalanes, tant davant les costes de les comarques gironines i del Maresme, com el Projecte Casablanca davant les costes de les comarques tarragonines.

2. Instar el Govern de l’Estat a revocar els permisos per fer les prospeccions davant del litoral català.

3. Instar el Govern de l’Estat a revocar els permisos per fer les prospeccions davant del litoral català.

Palau del Parlament, 5 de març de 2013

Dolors Camats Luis, portaveu GP ICV-EUiA; Joan Mena Arca, portaveu adjunt GP ICV-EUiA; Salvador Milà Solsona, Hortènsia Grau Juan, Marc Vidal Pou, diputats del GP d’ICV-EUiA

Page 49: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

3.10.25. TRAMITACIONS EN CURS 49

Proposta de resolució sobre el manteniment de l’oferta de places de P3 a l’Escola Vilama-gore, de Sant Pere de VilamajorTram. 250-00258/10

PresentacióGrup Parlamentari d’Esquerra

Republicana de Catalunya

Reg. 5354 / Admissió a tràmit: Mesa

del Parlament, 12.03.2013

A la Mesa del Parlament

Marta Rovira i Vergés, portaveu, Jordi Solé i Ferran-do, diputat, Anna Simó i Castelló, diputada del Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya, d’acord amb el que estableixen els articles 145 i 146 del Reglament del Parlament, presenten la propos-ta de resolució següent sobre l’escola Vilamagore de Sant Pere de Vilamajor (Vallès Oriental), per tal que sigui substanciada davant la Comissió d’Ensenyament i Universitats.

Exposició de motius

L’escola Vilamagore de Sant Pere de Vilamajor, inau-gurada el curs 2005-2006, és una escola d’una línia, vivencial, viva i activa amb referents pedagògics com els de Maria Montessori, Wild, Piaget, Rosa Sensat i Ferrer i Guàrdia.

El Departament d’Ensenyament ha decidit reconver-tir les instal·lacions de l’escola en l’institut definitiu del municipi, ubicat actualment en mòduls prefabricats, i tancar l’única línia de P3 per al curs 2013-2014. Les famílies de l’escola addueixen que hi ha demanda per al pròxim curs i que, si s’obre preinscripció de P3 per al curs vinent, 27 alumnes s’hi inscriurien. Per això demanen una moratòria d’un any en les inscripcions de P3 abans de tancar la línia per demostrar que l’es-cola és viable.

Per aquests motius, el Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya presenta la següent:

Proposta de resolució

El Parlament de Catalunya insta al Govern de la Ge-neralitat a:

1. Atendre i valorar la petició municipal i de les famí-lies de l’escola Vilamagore de Sant Pere de Vilamajor d’obertura de l’oferta de places de P3 per al curs 2013-2014, i ajornar un curs la decisió de tancar la línia, prè-via avaluació de la viabilitat de l’escola.

2. Reconsiderar la decisió de tancament de la línia de P3 si el Departament decideix finalment no obrir la preinscripció de P3 i els resultats de la preinscripció al municipi produeixen un increment de ràtio qualita-

tivament i quantitativament no assumible pels centres educatius amb línies de P3 obertes.

Palau del Parlament, 1 de març de 2013

Marta Rovira i Vergés, portaveu del GP d’ERC; Jordi Solé i Ferrando, Anna Simó i Castelló, diputats del GP d’ERC

Proposta de resolució sobre la pedrera de Santa Quitèria, a Vilanova del VallèsTram. 250-00259/10

PresentacióGrup Parlamentari Socialista

Reg. 5365 i 5864 / Admissió a tràmit:

Mesa del Parlament, 12.03.2013

A la Mesa del Parlament

Maurici Lucena i Betriu, portaveu, Jordi Terrades i Santacreu, diputat del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb el que estableixen els articles 145 i 146 del Reglament del Parlament, presenten la proposta de resolució següent per tal que sigui substanciada davant la Comissió de Territori i Sostenibilitat.

Exposició de motius

L’any 1966 comença a explotar-se la pedrera de Santa Quitèria en el municipi de Vilanova del Vallès sense disposar de tots els permisos necessaris per funcionar.

L’any 1994 s’aproven les normes subsidiàries de Vila-nova del Vallès, en les que es regula que ha d’existir una distància mínima d’un kilòmetre entre els nuclis residencials i la pedrera. Els barris confrontants de La Pineda, de Santa Quitèria, les Roquetes, Can Bosch i Bosch Ruscalleda estan tots a menor distància, sent la casa més propera situada en el barri del Bosch Rusca-lleda a 22 metres i el més proper el de Roquetes a 150 metres de distància.

L’any 2007 l’Ajuntament de Vilanova del Vallès signa un conveni amb l’antic propietari de la pedrera en la que a més a més s’estava procedint a fer dipòsits in-controlats de residus de la construcció, en el qual es reconeix que no disposa dels permisos necessaris.

L’any 2008 i 2009, l’Ajuntament de Vilanova del Va-llès signa dos nous convenis amb Cora Terra, S.A., nou propietari tant de la pedrera com del monodipòsit de residus de la construcció, en el que també es reco-neix que no disposen de les autoritzacions pertinents, i que és una activitat molesta. En l’esmentat conveni l’Ajuntament es compromet a fer tots els informes fa-vorables i a promoure el canvi de normatives perquè l’activitat pugui ajustar-se a llei.

Page 50: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

3.10.25. TRAMITACIONS EN CURS 50

Sense que en aquest moment s’hagi procedit a l’apro-vació definitiva del canvi de normes urbanístiques al municipi de Vilanova del Vallès, ha augmentat de forma considerable l’activitat extractiva de la pedrera mitjançant voladures, que provoca desperfectes a les cases properes a l’activitat, i fins i tot el gener de l’any 2012 un greu incident amb els explosius que va provo-car la ruptura de la canonada d’aigua en alta de Aigües Ter Llobregat.

La pedrera està a tocar de l’espai natural de la Serra-lada del Litoral. Resulta sorprenent que en la recent ampliació de l’esmentat espai com espai d’especial protecció (PEIN), s’hagi renunciat a fer-la en el terme municipal de Vilanova del Vallès, tal com han fet la majoria dels municipis de l’entorn.

En la fase de l’aprovació provisional de la modificació de les normes subsidiàries de Vilanova del Vallès, el Departament de Territori i Sostenibilitat emet un in-forme en el que fa un seguit d’objeccions que a la pràc-tica significa una renúncia a l’ampliació de la zona ex-tractiva, i aposta per les activitats de gestió de residus.

Per aquests motius, el Grup Parlamentari Socialista presenta la següent:

Proposta de resolució

El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Ge-neralitat a:

1. Declarar incompatible l’activitat de la pedrera de Santa Quitèria per la seva proximitat amb els barris de la Pineda, de Santa Quitèria, les Roquetes, Can Bosch i Bosch Ruscalleda al terme municipal de Vilanova del Vallès.

2. No autoritzar la planta de gestió de residus, donat que està ubicada en els límits de l’espai natural de la Serralada del Litoral.

3. Iniciar els tràmits per l’ampliació per incorporar en el Pla d’Espais d’Interès Natural de l’espai natural de la Serralada del Litoral, l’espai de Santa Quitèria al terme municipal de Vilanova del Vallès.

Palau del Parlament, 6 de març de 2013

Maurici Lucena i Betriu Jordi Terrades i SantacreuPortaveu del GP SOC Diputat del GP SOC

Proposta de resolució sobre l’obertura d’un expedient sancionador a les centrals nuclears d’AscóTram. 250-00260/10

Presentació

Grup Parlamentari Socialista

Reg. 5366 / Admissió a tràmit: Mesa

del Parlament, 12.03.2013

A la Mesa del Parlament

Maurici Lucena i Betriu, portaveu, Xavier Saba-té i Ibarz, diputat del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb el que estableixen els articles 145 i 146 del Reglament del Parlament, presenten la proposta de resolució següent per tal que sigui substanciada davant la Comissió d’Interior.

Exposició de motius

El passat 21 de febrer de 2013 el Consejo de Seguridad Nuclear, CSN, va proposar sancionar l’empresa propi-etària de les centrals nuclears Ascó 1 i II per no saber ubicar 230 fonts radioactives d’acord amb la Llei sobre Energia Nuclear. A tal efecte, ha proposat al Ministe-rio de Industria l’apertura d’un expedient sancionador per infracció greu als titulars de les centrals nuclears d’Ascó I i II.

La informació sobre aquest fet ja va ser difosa pel CSN el març de 2012 i, per les notícies que tenim, el Govern de la Generalitat no ha fet res i ni tan sols hem pogut llegir un comentari o una manifestació de cap conseller del Govern de Catalunya tot i ser considerat un fet greu per l’organisme regulador el CSN.

Per aquests motius, el Grup Parlamentari Socialista presenta la següent:

Proposta de resolució

1. Instar, com ha fet el CSN, al Ministerio de Indus-tria a obrir expedient sancionador per falta greu a les Nuclears d’Ascó I i II per no saber ubicar 230 fonts radioactives d’acord amb la Llei sobre Energia Nu-clear.

2. Comunicar al Ministerio de Industria que el Govern de la Generalitat es personarà en l’expedient en el mo-ment que s’obri com a part afectada i perjudicada en nom del poble de Catalunya

3. Que el Govern de la Generalitat supervisi les me-sures que les centrals nuclears d’Ascó I i II han de dur a terme per evitar en el futur que tornin a succeir fets com la pèrdua d’informació de 230 fonts radioactives que el CSN va difondre al març de 2012.

Page 51: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

3.10.25. TRAMITACIONS EN CURS 51

4. Que el Govern de la Generalitat sol·liciti al CSN la presència d’un inspector resident les 24 hores del dia els 365 dies de l’any.

Palau del Parlament, 1 de març de 2013

Maurici Lucena i Betriu Xavier Sabaté i IbarzPortaveu del GP SOC Diputat del GP SOC

Proposta de resolució sobre el garantiment d’un servei permanent de pediatria d’urgèn-cia al Prat de LlobregatTram. 250-00261/10

PresentacióGrup Parlamentari Socialista

Reg. 5367 / Admissió a tràmit: Mesa

del Parlament, 12.03.2013

A la Mesa del Parlament

Maurici Lucena i Betriu, portaveu, Marina Geli i Fà-brega, diputada, Eva Granados Galiano, diputada del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb el que es-tableixen els articles 145 i 146 del Reglament del Par-lament, presenten la proposta de resolució següent per tal que sigui substanciada davant la Comissió de Salut.

Exposició de motius

El Prat de Llobregat disposa, en l’actualitat, de tres centres d’atenció primària: el CAP Ramona Via, el CAP Disset de setembre i el CAP Pujol i Capsada. Els tres centres són gestionats per l’Institut Català de la Salut. Al CAP Ramona és on s’ubica bona part de la necessària atenció especialitzada.

El Prat té actualment 11 especialistes en pediatria que treballen de forma diürna de dilluns a dissabte, de 9 a 20 hores. Per tant, de dilluns a dissabte des de les 20 hores fins les 9 hores del matí del dia següent, les 24 hores dels diumenges i els dies festius no existeix la fi-gura de l’especialista en pediatria de guàrdia.

Al Prat hi ha censats, amb dades del padró d’1 de ge-ner de 2011, 9.166 menors de 14 anys i un total d’11.363 menors de 18 anys. Existeix un ampli consens mèdic a l’hora d’assenyalar la necessitat que al Prat faria falta un especialista en pediatria les 24 hores del dia, tots els dies de l’any.

Així mateix, el dia 11 d’abril de 2012 el Ple Municipal de l’Ajuntament d’El Prat de Llobregat va aprovar per unanimitat de tots els grups polítics amb representa-ció municipal una moció per instar a l’Institut Català de la Salut a la provisió d’un especialista en pediatria a urgències.

Per aquests motius, el Grup Parlamentari Socialista presenta la següent:

Proposta de resolució

El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Gene-ralitat a garantir un servei de pediatria d’urgència les 24 hores del dia, tots els dies de la setmana al municipi del Prat de Llobregat.

Palau del Parlament, 26 de febrer de 2013

Maurici Lucena i Betriu, portaveu del GP SOC; Ma-rina Geli i Fàbrega, Eva Granados Galiano, diputades del GP SOC

Proposta de resolució sobre la inclusió del conjunt monumental del Turó de la Seu Vella de Lleida en la llista de béns que poden és-ser declarats patrimoni de la humanitatTram. 250-00262/10

PresentacióGrup Parlamentari Socialista

Reg. 5368 / Admissió a tràmit: Mesa

del Parlament, 12.03.2013

A la Mesa del Parlament

Maurici Lucena i Betriu, portaveu, Joan Ignasi Elena i Garcia, diputat, Àngel Ros i Domingo, diputat del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb el que es-tableixen els articles 145 i 146 del Reglament del Par-lament, presenten la proposta de resolució següent per tal que sigui substanciada davant la Comissió de Cultura i Llengua.

Exposició de motius

Les terres de Lleida tenen un símbol indiscutible sense el que no es podria ni tan sols interpretar la seva his-tòria: la Seu Vella de Lleida, que conjuntament amb el Castell del Rei i el recinte emmurallat constituei-xen un relat que permet interpretar també la història de Catalunya.

La posició estratègica del Turó, enlairat en un pai-satge de plana, ben comunicat en totes direccions i amb la proximitat del riu Segre, va permetre des de l’antiguitat una ocupació ininterrompuda. Des de la Iltirta ibèrica, passant per la Ilerda romana i la Lari-da musulmana romanen sota el seu subsòl, com també l’excel·lent barri gòtic del que gaudia la ciutat a l’època medieval. La Seu Vella i el Castell del Rei en són els seus testimonis.

Les pèrdues irreparables i els usos indesitjables ar-ribarien amb l’època moderna i els conflictes bèl·lics d’abast europeu, quan tot el turó fou arrasat i en el seu lloc es bastí, de forma progressiva, una fortifica-ció militar. Els dos únics edificis no enderrocats, ca-tedral i castell, foren transformats en tristes casernes

Page 52: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

3.10.25. TRAMITACIONS EN CURS 52

militars, ús que malauradament es perllongaria fins a l’any 1948.

Des d’aleshores s’ha iniciat amb una lenta però enco-ratjadora restauració, encara vigent amb la iniciació recent de les obres a la Torre del Campanar.

Per un altre costat, la posada en marxa del Consoci al mes de juny de 2009, en el que hi participen l’Ajunta-ment de Lleida i la Generalitat de Catalunya optimitza la gestió de béns públics, amb una nova entitat on es visualitza l’acció cívica i científica de les administraci-ons responsables, multiplica les possibilitats d’utilitzar recursos fins ara menystinguts, estimulant la creació de riquesa en àmbits molt diversos i complementaris, i implementa una activitat acadèmica d’alta tecnificació per a la comunitat universitària.

El Consorci que compta a més amb el suport de dife-rents experts que s’integren en el Consell científic i el Consell cívic i social, avança no només en les tasques de rehabilitació sinó també en la gestió unificada del conjunt monumental, en la prestació de nous serveis i en la promoció dels seus valors patrimonials, culturals i històrics.

Atès que la societat civil per un costat, i que les resolu-cions del ple municipal insten a treballar en la declara-ció del conjunt monumental com a patrimoni mundial de la Unesco,

Atès que prèviament s’han de cobrir els tràmits previs per part del Govern de la Generalitat, el Grup Parla-mentari Socialista presenta la següent:

Proposta de resolució

El Parlament de Catalunya insta al Govern de la Ge-neralitat a:

1. donar suport tècnic i garantir el finançament per a la redacció del dossier de candidatura del conjunt monu-mental del Turó de la Seu Vella.

2. donar suport institucional i iniciar els tràmits per a la inclusió del conjunt monumental del Turó de la Seu Vella en la llista indicativa de candidats a la declaració de patrimoni mundial de la Unesco.

Palau del Parlament, 4 de març de 2013

Maurici Lucena i Betriu, portaveu del GP SOC; Joan Ignasi Elena i Garcia, Àngel Ros i Domingo, diputats del GP SOC

Proposta de resolució sobre el manteniment del nom de la Universitat Rovira i VirgiliTram. 250-00263/10

PresentacióGrup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya

verds - Esquerra Unida i Alternativa

Reg. 5449 / Admissió a tràmit: Mesa

del Parlament, 12.03.2013

A la Mesa del Parlament

Dolors Camats Luis, portaveu, Joan Mena Arca, por-taveu adjunt, Hortènsia Grau Juan, diputada del Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds - Es-querra Unida i Alternativa, d’acord amb el que esta-bleixen els articles 145 i 146 del Reglament del Parla-ment, presenten la proposta de resolució següent per tal que sigui substanciada davant la Comissió d’Ense-nyament i Universitats.

Exposició de motius

La URV va ser creada el 1991 pel Parlament de Cata-lunya, a partir de centres universitaris ja existents mit-jançant la Llei 36/1991, de 30 de desembre, de creació de la Universitat Rovira i Virgili. En el preàmbul de l’esmentada llei s’especifica què «Amb la denomina-ció de la Universitat es vol honorar la memòria de l’il-lustre català Antoni Rovira i Virgili, escriptor, histo-riador i polític, un dels més importants teoritzadors i divulgadors de la causa nacional de Catalunya, Presi-dent que fou del Parlament de Catalunya i exemple de civisme, treball i estima pels valors del nostre poble»

Antoni Rovira i Virgili va néixer, l’any 1892, al carrer Major de Tarragona. Es pot ser més tarragoní? I grà-cies als seus propis mèrits es va convertir ràpidament en una de les persones més notables que en l’àmbit de la política i del periodisme hagi donat la nostra ciutat. Tothom el sol citar com a president del Parlament de Catalunya a l’exili entre els anys 1940 i 1949, però cal destacar-ne també l’activitat en els mitjans de comuni-cació de l’època. Parlo del seu treball regular a capça-leres prestigioses, com La Veu de Catalunya, La Pu-blicitat o La Humanitat; i de la Revista de Catalunya i el diari La Nau, dels quals va ser cofundador i editor.

Vinculada al periodisme, Rovira i Virgili té una al-tra vessant com a escriptor i historiador, i per això no està de més recordar, o rellegir, alguns dels seus lli-bres com ara Nacionalisme i federalisme o Història Nacio nal de Catalunya. La seva condició d’home de lletres, compromès amb el seu temps i el seu país, el va dur a fundar, aquí, a Tarragona, la Joventut Federal. Va ser membre d’Acció Catalana, després d’ERC, i en qualitat de diputat i dirigent polític va participar en la Mancomunitat, amb Enric Prat de la Riba, i en el Par-lament de Catalunya durant la República i durant la guerra civil.

Page 53: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

3.10.25. TRAMITACIONS EN CURS 53

Com tants catalans il·lustres i com tants tarragonins anònims, la seva biografia acaba a l’exili, a Montpeller i a Perpinyà, des d’on mai no va poder tornar a casa: Rovira i Virgili va morir lluny de Tarragona.

L’Ajuntament de Tarragona va aprovar en el passat Ple de 18 de gener de 2013 la moció presentada pel PP que instava a canviar el nom de la Universitat Rovira i Vir-gili (URV) per Universitat de Tarragona i la proposta popular es va aprovar amb els 17 vots favorables del PSC i PP, el vot en contra del grup municipal d’ICV-EUiA i l’abstenció del grup municipal de CiU.

Aquest fet que ha creat malestar entre la comunitat universitària i un ampli sector de la societat del Camp de Tarragona i de Terres de l’Ebre no respon a cap ne-cessitat ni debat instal·lat avui entre la ciutadania i en cap cas serveix per resoldre els veritables problemes què té avui la URV derivats d’un finançament insufi-cient i per tant només pot respondre a interessos parti-distes del grup que va fer la proposta.

A més avui la URV és la Universitat de tot el territo-ri tarragoní instal·lada tant a la ciutat de Tarragona i a altres ciutats del Camp de Tarragona com Reus, Vila-seca, el Vendrell i a les Terres de l’Ebre, responent al model català d’organització territorial per vegueries. Una Universitat que durant aquests 20 anys ha estat compromesa amb el territori, generadora de coneixe-ments i riquesa i que ara es veu amenaçada per mante-nir-se com servei públic amb qualitat i excel·lència per uns pressupostos sempre minvants des del govern cen-tral i la Generalitat a l’hora de dotar-la suficientment, mentre els estudiants han de pagar les taxes més altes de la història, un augment abusiu que en alguns casos arriba al 60%. Essent aquests els verdaders problemes que ha d’afrontar avui la nostra universitat i no un can-vi de nom.

Per aquests motius, el Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa pre-senta la següent:

Proposta de resolució

El Parlament de Catalunya insta el Govern a:

1. Mantenir el nom Universitat Rovira i Virgili, URV per a la Universitat de Tarragona, tal i com recull la Llei 36/1991, de creació de la Universitat Rovira i Vir-gili (DOGC del 15 de gener de 1992) aprovada el 30 de desembre de 1991 pel Parlament de Catalunya.

2. Rebutjar qualsevol proposta de modificació de la Llei 36/1991 de creació de la Universitat Rovira i Vir-gili, que tingui per objecte canviar el nom Rovira i Virgili per d’altre.

Palau del Parlament, 6 de març de 2013

Dolors Camats Luis, portaveu GP ICV-EUiA; Joan Mena Arca, portaveu adjunt GP ICV-EUiA; Hortènsia Grau Juan, diputada del GP d’ICV-EUiA

Proposta de resolució sobre la inclusió en els pressupostos del 2013 d’una partida per a iniciar les obres d’ampliació de l’Hospital de ViladecansTram. 250-00264/10

PresentacióGrup Parlamentari Socialista

Reg. 5562 / Admissió a tràmit: Mesa

del Parlament, 12.03.2013

A la Mesa del Parlament

Maurici Lucena i Betriu, portaveu, Marina Geli i Fà-brega, diputada, Eva Granados Galiano, diputada del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb el que es-tableixen els articles 145 i 146 del Reglament del Par-lament, presenten la proposta de resolució següent per tal que sigui substanciada davant la Comissió de Salut.

Exposició de motius

L’Hospital de Viladecans va ser construït l’any 1953 per atendre una població de 15.000 habitants. Actual-ment, aquest equipament presta assistència a 187.000 persones aproximadament, provinents dels municipis de Viladecans, Begues, Castelldefels, Gavà, Sant Cli-ment i d’altres poblacions del Baix Llobregat.

Tot i aquesta realitat, a l’Hospital de Viladecans no s’ha realitzat cap ampliació en els darrers temps, a ex-cepció de l’ampliació puntual de l’edifici d’urgències i el departament de consultes externes; les llistes d’es-pera han crescut de manera considerable i l’Hospital està patint retallades importants en material i personal des de l’inici de la crisi econòmica.

En els darrers mesos s’han organitzat diverses ma-nifestacions, acampades i actes de reivindicació per part dels professionals i usuaris/es de l’equipament, en clara expressió de la necessitat de cobrir la manifesta manca de recursos.

El Ple de l’Ajuntament de Viladecans, així mateix, ha adoptat de manera unànime de tots els grups munici-pals diferents acords de ple des de l’any 2011, expres-sant el malestar de la ciutat i la necessitat de la millo-ra immediata de l’actual Hospital de Viladecans i la necessària construcció d’un equipament sanitari a la ciutat.

Per aquests motius, el Grup Parlamentari Socialista presenta la següent:

Proposta de resolució

El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Ge-neralitat a:

1. Incloure una partida pressupostària en el Projecte de Llei de Pressupostos per al 2013 per a la redacció i

Fascicle segon

Page 54: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

3.10.25. TRAMITACIONS EN CURS 54

adjudicació del projecte executiu de les obres d’ampli-ació de l’Hospital de Viladecans.

2. Determinar de manera immediata el paper de l’Hospital de Viladecans en el futur del mapa sanita-ri de Catalunya, d’acord amb el compromís adquirit pel conseller amb els Alcaldes de Gavà i Viladecans el 2012.

3. Valorar l’adequació de la plantilla de l’Hospital de Viladecans per reduir els temps i llistes d’espera, i ga-rantir la cobertura de l’assistència sanitària als usuaris i usuàries d’aquestes instal·lacions.

Palau del Parlament, 5 de març de 2013

Maurici Lucena i Betriu, portaveu del GP SOC; Ma-rina Geli i Fàbrega, Eva Granados Galiano, diputades del GP SOC

Proposta de resolució sobre la reducció de l’accidentalitat de la carretera C-58 al pas per VacarissesTram. 250-00265/10

PresentacióGrup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya

Reg. 5644 / Admissió a tràmit: Mesa

del Parlament, 12.03.2013

A la Mesa del Parlament

Josep Enric Millo i Rocher, portaveu, Eva García Ro-dríguez, diputada del Grup Parlamentari del Partit Po-pular de Catalunya, d’acord amb el que estableixen els articles 145 i 146 del Reglament del Parlament, pre-senten la proposta de resolució següent per tal que si-gui substanciada davant la Comissió de Territori i Sos-tenibilitat.

Exposició de motius

La C-58 al seu pas pel municipi de Vacarisses és un dels punts més crítics de la xarxa viària catalana. S’es-tan convertint en habitual les accidents que tenen lloc en aquest punt.

La principal raó dels accidents és que la C-58 recorre tot el municipi de Vacarisses és un tram en el que els vehicles passen a gran velocitat, per sobre dels límits establerts perquè en els punts on es produeixen els ac-cidents no tenen radars que controlin la velocitats dels vehicles.

Només hi ha radars a l’entrada del municipi, un altre a l’entrada del polígon industrial i finalment un altre a l’altura del municipi de Castellbell i el Vilar.

Així mateix, el tràfic de vehicles i camions és elevat per estalviar-se el pagament del peatge de l’autopista

C-16 i també les condicions climatològiques en hivern influeix en els accidents.

Per aquests motius, el Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya presenta la següent:

Proposta de resolució

El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Ge-neralitat a:

1. Realitzar les mesures necessàries per tal de reduir la sinistralitat de la C-58 al seu pas pel municipi de Vacarisses.

2. Netejar la zona de l’abocador on les entrades i sor-tides de camions omplen de sorra el ferm de la C-58.

3. Instal·lar radars a la C-58 al seu pas per Vacarisses a les zones amb un nivell més elevat d’accidents.

4. Millorar la senyalització vertical per tal d’anunciar la perillositat de la via.

Palau del Parlament, 27 de febrer de 2013

Josep Enric Millo i Rocher Eva García RodríguezPortaveu del GP del PPC Diputada del GP del PPC

Proposta de resolució sobre l’increment d’aparells d’electroestimulació a l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova, de LleidaTram. 250-00266/10

PresentacióGrup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya

Reg. 5645 / Admissió a tràmit: Mesa

del Parlament, 12.03.2013

A la Mesa del Parlament

Josep Enric Millo i Rocher, portaveu, Dolors López Aguilar, diputada, Marisa Xandri Pujol, diputada, Eva García Rodríguez, diputada del Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya, d’acord amb el que esta-bleixen els articles 145 i 146 del Reglament del Parla-ment, presenten la proposta de resolució següent per tal que sigui substanciada davant la Comissió de Salut.

Exposició de motius

L’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida disposa actualment de dos electroestimuladors. la tèc-nica de l’electroestimulació és una tècnica que aporta importants beneficis pel que fa a les patologies muscu-lars més comuns com són la prevenció i el tractament de l’atrofia muscular, les contractures o l’estimulació dels músculs paralitzats, entre altres.

L’elevat nombre de pacients que fan ús d’aquests elec-troestimuladors, provoca llargues llistes d’espera per accedir a aquest servei.

Page 55: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

3.10.25. TRAMITACIONS EN CURS 55

Per aquests motius, el Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya presenta la següent:

Proposta de resolució

El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Ge-neralitat a, tenint en compte el baix cost, incrementar el nombre d’aparells d’electroestimulació a l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida per tal d’evi-tar els col·lapses dels pacients i oferir un servei més eficient i adequat.

Palau del Parlament, 27 de febrer de 2013

Josep Enric Millo i Rocher, portaveu del GP del PPC; Dolors López Aguilar, Marisa Xandri Pujol, Eva Gar-cía Rodríguez, diputades del GP del PPC

Proposta de resolució sobre el projecte de construcció del túnel de la BonaiguaTram. 250-00267/10

PresentacióGrup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya

Reg. 5646 / Admissió a tràmit: Mesa

del Parlament, 12.03.2013

A la Mesa del Parlament

Josep Enric Millo i Rocher, portaveu, Dolors López Aguilar, diputada, Marisa Xandri Pujol, diputada, Santi Rodríguez Serra, portaveu adjunt, Ma Dolors Montserrat i Culleré, diputada del Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya, d’acord amb el que es-tableixen els articles 145 i 146 del Reglament del Par-lament, presenten la proposta de resolució següent per tal que sigui substanciada davant la Comissió de Terri-tori i Sostenibilitat.

Exposició de motius

La carretera C-28 uneix la Val d’Aran amb el Pallars Sobirà pel Port de la Bonaigua i malgrat que s’hi han realitzat algunes millores, aquestes no són suficients per garantir una comunicació ràpida i fluida entre les dos comarques i, per a que aquesta comunicació no es-tigui condicionada a la climatologia.

Les millores puntuals efectuades en la carretera C-28 en els darrers anys no eviten que en la temporada d’hi-vern aquesta carretera resti sovint tancada per la neu, fins el punt que en els darrers anys hi ha hagut tem-porades que la carretera ha estat tancada durant mes d’una setmana, el que ha provocat que els habitants dels Pallars Sobirà que haguessin de traslladar-se a la Val d’Aran no ho poguessin fer pel Port de la Bonai-gua, amb la qual cosa es veien obligats a fer molts més quilometres.

Tot i què des de fa anys es ve reclamant la construc-ció del Túnel de la Bonaigua, i malgrat que en el pri-mer Pla de Carreteres de la Generalitat de l’any 1985 ja preveia aquesta obra, que al 1989 es va fer un estu-di informatiu i que a l’any 2003, tots els grups parla-mentaris d’aquesta Cambra van recolzar la Resolució 1935/06 en la que s’instava al Govern de la Generalitat a redactar el projecte del Túnel de la Bonaigua en el termini de sis mesos, sense que fins ara s’hagi fet.

La construcció, per tant, del Túnel de la Bonaigua és una reivindicació històrica de les institucions i dels ha-bitants del Pirineu ja que garantiria una comunicació ràpida i segura entre les comarques dels Pallars Sobirà i la Val d’Aran, a més de servir per a vertebrar el con-junt de les comarques pirinenques.

La millora de les infraestructures dels Pirineus és del tot necessària per garantir el desenvolupament econò-mic i social de les seves comarques i que la construc-ció del túnel afavoriria no només les activitats turís-tiques sinó també la possibilitat de desenvolupament d’altres alternatives que fins ara no s’han pogut desen-volupar per les deficients comunicacions.

Per aquests motius, el Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya presenta la següent:

Proposta de resolució

El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Gene-ralitat a iniciar durant l’any 2013 la redacció del pro-jecte de construcció del Túnel de la Bonaigua, entre el Pallars Sobirà i la Val d’Aran, projecte que haurà de contenir una previsió dels terminis per a l’execució de les obres.

Palau del Parlament, 27 de febrer de 2013

Josep Enric Millo i Rocher, portaveu del GP del PPC; Dolors López Aguilar, diputada del GP del PPC; Ma-risa Xandri Pujol, diputada del GP del PPC; Santi Ro-dríguez Serra, portaveu adjunt del GP del PPC; Ma Dolors Montserrat i Culleré, diputada del GP del PPC

Proposta de resolució sobre el manteniment de l’oferta educativa de P3 a l’Escola El Cas-tell, de TonaTram. 250-00268/10

PresentacióGrup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya

Reg. 5647 / Admissió a tràmit: Mesa

del Parlament, 12.03.2013

A la Mesa del Parlamento

Josep Enric Millo i Rocher, portavoz, María José Gar-cía Cuevas, diputada del Grupo Parlamentario del Partido Popular de Cataluña, de acuerdo con lo que

Page 56: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

3.10.25. TRAMITACIONS EN CURS 56

establecen los artículos 145 i 146 del Reglamento del Parlamento, presentan la siguiente propuesta de reso-lución para que sea sustanciada en la Comisión de En-señanza y Universidades.

Exposición de motivos

La Escuela El Castell, de Tona, fue inaugurada en el año 2007. Actualmente acoge a 100 alumnos, de P3 a 3º de Primaria, y se encuentra ubicada en barracones. El municipio tiene además una escuela concertada, Vedruna, y otro centro público, L’Era de Dalt.

El jueves 14 de febrero, el delegado de Ensenyament en la Catalunya Central ofreció a la comunidad educa-tiva de la escuela El Castell un plan de cierre progresi-vo de la escuela, justificando esta medida por la bajada de la natalidad en la zona. De manera que para el cur-so próximo no se ofrecerían matriculaciones para P3.

Docentes y padres rechazaron la propuesta, que en-tendieron como una imposición unilateral del Depar-tament, denunciando además que hacía cuatro meses que solicitaron reunirse con la consellera Rigau, para exponerle sus preocupaciones y argumentos, sin con-seguirlo.

Defienden conjuntamente padres y docentes este pro-yecto educativo, que dicen haber compartido y cons-truido desde su inicio con gran ilusión, y que repre-senta una alternativa pedagógica a la oferta de L’Era de Dalt.

La comunidad educativa conjunta de ambos centros públicos se movilizó, pues todos se sentían afectados, y, con la implicación del Consejo Escolar Municipal, el viernes 15 de febrero se preparó y aprobó en asam-blea una oferta alternativa, que pretendía retrasar seis años la decisión de cerrar El Castell, en caso de que la natalidad de la zona no se recuperase.

Esta propuesta fue ratificada por unanimidad, en un pleno extraordinario del ayuntamiento, el lunes 18 de febrero, siendo defendida ante los medios de comuni-cación por el alcalde de Tona, del grupo municipal de CiU, y se le hizo llegar a la consellera Rigau.

La comunidad educativa entendía que si se retrasaba la decisión, se garantizaba la posibilidad de encontrar una solución más satisfactoria y menos precipitada desde el punto de vista de padres y docentes, como po-dría ser el aprovechamiento de las instalaciones de la guardería La Cucafera, ubicada junto a los barracones de El Castell, y que cerrará el próximo curso fusionán-dose con otra guardería municipal.

Así las cosas, el martes 19 de febrero, la comunidad educativa de Tona conoció por la prensa la decisión unilateral de la consellera Rigau de cerrar para el próximo curso el centro, trasladando los 100 alum-nos de El Castell a la otra escuela pública de Tona, L’Era de Dalt.

El anuncio provocó gran indignación y confusión en-tre los vecinos de Tona, que consideran que el centro L’Era de Dalt, de 25 años de antigüedad y que lleva años acogiendo una sección de secundaria, no reúne las condiciones adecuadas para acoger también a los 100 alumnos de El Castell.

Se debe tener en cuenta, además, que las obras de me-jora previstas para el centro L’Era de Dalt, que se in-corporaron hace cuatro años a un plan director ela-borado por el Ayuntamiento de Tona a petición de la Generalitat, no se ha ejecutado.

Finalmente, el miércoles 20 de febrero por la tarde, el director Territorial d’Ensenyament mantuvo una reunión con los equipos directivos de los dos centros afectados, El Castell y L’Era de Dalt, donde se recu-peró la propuesta inicial de Ensenyament, de cierre progresivo de El Castell, empezando por ofertar para el próximo curso matriculaciones limitadas entre P4 a 4º de Primaria.

El compromiso de Ensenyament parece ser que estos alumnos de 4º acaben la Primaria en el centro, y que progresivamente se produzca la integración de El Cas-tell en L’Era de Dalt, según evolucionen las solicitudes de matriculación.

Los ciudadanos de Tona se sienten decepcionados por la decisión de la consellera de Ensenyament, que lejos de escuchar las propuestas del Consejo Escolar Muni-cipal, avaladas por los regidores de Tona, así como por el equipo de gobierno municipal, de CiU, simplemente ha vuelto a ofrecer la primera alternativa de cierre pro-gresivo, que los vecinos rechazaron una semana atrás porque entienden que se perjudica el futuro de El Cas-tell, que ya no ofrecerá P3 el curso próximo y se per-cibirá como un proyecto educativo precario desde el punto de vista de su continuidad.

Propuesta de resolución

El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Ge-neralitat a:

1. Mantener la oferta educativa de P3 en la escuela El Castell para el curso 2013-14.

2. Abrir un proceso de diálogo y negociación con la comunidad educativa afectada, para encontrar la so-lución social y educativamente más conveniente, que garantice la oferta suficiente y de calidad en todas las etapas educativas, para el municipio de Tona, conside-rando las infraestructuras disponibles y las necesida-des de inversión.

3. Incluir en el presupuesto 2013 de la Generalitat la dotación necesaria para garantizar los acuerdos que se alcancen entre el Departament d’Ensenyament y la comunidad educativa, en relación a la programación educativa de infantil y primaria en Tona.

Page 57: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

3.10.25. TRAMITACIONS EN CURS 57

4. Garantizar los recursos necesarios, humanos y ma-teriales, para el sistema educativo en Cataluña, de ma-nera que la garantía de la calidad de la enseñanza en todos los niveles educativos, así como la lucha contra el fracaso escolar, sean prioridades indiscutibles para Gobierno de la Generalitat, pues en la actual coyuntu-ra de dificultades económicas y financieras, y ante la necesidad de cumplir con los objetivos de déficit, los gobiernos autonómicos deben recortar en otros De-partamentos y partidas, antes que en aquellos gastos que afectan directamente al ciudadano y a nuestra so-ciedad del bienestar, como son los recursos dedicadas a la educación, la sanidad y los servicios sociales.

Palacio del Parlamento, 4 de marzo de 2013

Josep Enric Millo i Rocher María José García CuevasPortavoz del GP del PPC Diputada del GP del PPC

Proposta de resolució sobre el manteniment de l’oferta educativa de P3 a l’Escola Vila-magore, de Sant Pere de VilamajorTram. 250-00269/10

PresentacióGrup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya

Reg. 5648 / Admissió a tràmit: Mesa

del Parlament, 12.03.2013

A la Mesa del Parlamento

Josep Enric Millo i Rocher, portavoz, María José Gar-cía Cuevas, diputada del Grupo Parlamentario del Partido Popular de Cataluña, de acuerdo con lo que establecen los artículos 145 i 146 del Reglamento del Parlamento, presentan la siguiente propuesta de reso-lución para que sea sustanciada en la Comisión de En-señanza y Universidades.

Exposición de motivos

El municipio de Sant Pere de Vilamajor cuenta con cuatro equipamientos educativos: una guardería lla-mada Pit Roig, dos escuelas, La Torreroja y Vilama-gore y un instituto, el Vilamagore, ubicado frente a la escuela del mismo nombre, y en barracones desde ha-ce años.

En el año 2007 se realizó una importante ampliación de la escuela «La Torreroja», eliminando los barraco-nes que se encontraban dentro del propio centro.

También hace unos años, el Ayuntamiento acometió la ampliación de una segunda fase del CEIP Vilamagore, para aumentar la oferta de plazas de infantil y prima-ria en el municipio.

Paralelamente, el consistorio gobernado por CiU, pro-yectó un nuevo instituto, de casi 800 plazas, que aco-giera a los estudiantes de Sant Pere de Vilamajor y a

los de la vecina localidad de Sant Antoni de Vilama-jor, sustituyendo y eliminando los barracones en los que se ubicaba el IES Vilamagore. Todo ello contando con una subvención ofrecida por la Generalitat, a cam-bio de la cesión de los terrenos necesarios, por parte del Ayuntamiento.

Cabe destacar la colaboración al proyecto que prestó el grupo municipal del Partido Popular de Cataluña, entonces presente en el consistorio, que trabajó desde el año 2007 al 2011 para conseguir estos terrenos.

Sin embargo, el proyecto del nuevo instituto no llegó a ejecutarse, ante las dificultades financieras de eviden-ció la Generalitat a partir de 2011.

Paralelamente, las ampliaciones realizadas en los cen-tros de Infantil y Primaria no cubrieron las expectati-vas de solicitudes de plaza, por lo que la Generalitat decidió recientemente reconvertir la oferta educativa de Sant Pere de Vilamajor, aprovechando las infraes-tructuras educativas existentes. El anuncio a la comu-nidad educativa llegó el pasado 19 de febrero a través de los medios de comunicación.

Decidió, por tanto, el Departament d’Ensenyament, mover progresivamente, y a partir de 2014 y el curso P3, a los alumnos del CEIP Vilamagore al CEIP La Torreroja, liberando así el edificio que hoy alberga al CEIP Vilamagore, para convertirlo en el IES Vilama-gore.

Esta alternativa elimina los barracones que hoy ocupa el IES Vilamagore sin necesidad de construir el edifi-cio prometido, pero acaba también con una de las dos ofertas educativas para Infantil y Primaria con que cuentan Sant Pere de Vilamajor y los municipios co-lindantes, como es el caso de Sant Antoni.

La reacción social a esta decisión de Ensenyament ha sido negativa y contundente, los padres de Sant Pere y Sant Antoni de Vilamajor han recogido unas 1.500 fir-mas pidiendo una moratoria de un año para este trasla-do, de manera que puedan valorarse y discutirse pro-puestas y alternativas.

Entienden también los ciudadanos que las instalacio-nes de un CEIP no son las idóneas para albergar un IES, con necesidades diferentes al de un centro de in-fantil y primaria.

Esta cuestión será previsiblemente discutida en el próximo pleno municipal si el equipo de gobierno, in-tegrado por CiU, ERC y PSC, acepta tramitar una mo-ción que la oposición está preparando al respecto.

Los ciudadanos de Sant Pere y de Sant Antoni de Vi-lamajor se sienten decepcionados por la decisión de la Consellera de Ensenyament, que también falta al compromiso que el Govern adquirió con el municipio de Sant Pere de construir un nuevo IES, a cambio de la cesión de unos terrenos que el ayuntamiento sí ha gestionado. Entienden, además, que la decisión de En-

Page 58: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

3.10.25. TRAMITACIONS EN CURS 58

senyament no garantiza la calidad de la educación que nuestro sistema y nuestros ciudadanos merecen.

Propuesta de resolución

El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Ge-neralitat a:

1. Mantener la oferta educativa de P3 en el CEIP Vila-magore de Sant Pere de Vilamajor para el curso 2013-14.

2. Abrir un proceso de diálogo y negociación con la comunidad educativa afectada, para encontrar la so-lución social y educativamente más conveniente, que garantice la oferta suficiente y de calidad, en todas las etapas educativas, para Sant Pere de Vilamajor y los municipios colindantes.

3. Incluir en el presupuesto 2013 de la Generalitat la dotación necesaria para garantizar los acuerdos que se alcancen entre el Departament d’Ensenyament y la comunidad educativa, en relación a la programación educativa en Sant Pere de Vilamajor.

4. Garantizar los recursos necesarios, humanos y ma-teriales, para el sistema educativo en Cataluña, de ma-nera que la garantía de la calidad de la enseñanza en todos los niveles educativos, así como la lucha contra el fracaso escolar, sean prioridades indiscutibles para Gobierno de la Generalitat, pues en la actual coyun-tura de dificultades económicas y financieras, y ante la necesidad de cumplir con los objetivos de déficit, los gobiernos autonómicos deben recortar en otros Departaments y partidas, antes que en aquellos gastos que afectan directamente al ciudadano y a nuestra so-ciedad del bienestar, como son los recursos dedicadas a la educación, la sanidad y los servicios sociales.

Palacio del Parlamento, 4 de marzo de 2013

Josep Enric Millo i Rocher María José García CuevasPortavoz del GP del PPC Diputada del GP del PPC

Proposta de resolució sobre el manteniment de l’oferta educativa de P3 a l’Escola Gil Cristià i Arbós, de la Selva del CampTram. 250-00270/10

PresentacióGrup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya

Reg. 5649 / Admissió a tràmit: Mesa

del Parlament, 12.03.2013

A la Mesa del Parlamento

Josep Enric Millo i Rocher, portavoz, María José Gar-cía Cuevas, diputada, Alícia Alegret i Martí, diputada del Grupo Parlamentario del Partido Popular de Ca-taluña, de acuerdo con lo que establecen los artículos 145 i 146 del Reglamento del Parlamento, presentan la

siguiente propuesta de resolución para que sea sustan-ciada en la Comisión de Enseñanza y Universidades.

Exposición de motivos

La Escuela Gil Cristià i Arbòs tiene actualmente 183 alumnos y 14 docentes. Está ubicada en un edificio an-tiguo de la Selva del Camp, que era preciso reformar o cerrar, circunstancia de la que era consciente la comu-nidad educativa local, por lo que, desde el propio cen-tro y el AMPA se barajaban y estudiaban alternativas para dar continuidad a la escuela.

En el mes de enero de 2013, se supo que el Departa-ment d’Ensenyament estaba estudiando el posible cie-rre de la escuela.

A principios del mes de febrero de 2013, la directo-ra de los Serveis Territorials de Ensenyament se re-unió con la comunidad educativa de la escuela, y les explicó que no se había tomado ninguna decisión al respecto.

Sin embargo, solo dos semanas más tarde, docentes y padres de Selva del Camp conocieron por los medios de comunicación la decisión unilateral de la conselle-ra de Ensenyament, Irene Rigau, de cerrar progresiva-mente la escuela Gil Cristià i Arbòs, eliminando para el próximo curso la única línea de P3 de que dispone el centro.

Tanto los docentes del centro, como los padres y alum-nos afectados, reaccionaron a la noticia: Manifestaron públicamente su enfado e indignación, y criticaron la manera en que desde Ensenyament se había gestio-nado y tomado esta decisión, sin tener en cuenta sus argumentos ni propuestas. La directora del centro ca-lificó la decisión de «injustificable», manifestó que se-guirá defendiendo la calidad del proyecto escolar de Gil Cristià, y avisó de que la primera consecuencia pa-ra el próximo curso será que se deberá prescindir de un profesor, lo que irá en aumento si el Departament persiste en su posición de cerrar progresivamente la escuela.

Al día siguiente de conocerse la decisión del Departa-ment, la directora de los Serveis Territorials de Tarra-gona visitó la Selva del Camp, en un intento de expli-car los motivos del cierre de Gil Cristià: la bajada de la natalidad en la zona y la priorización de las escuelas de dos líneas, con más años de experiencia o instala-ciones nuevas. Razones estas que no convencieron a los afectados.

Mientras se celebraba esta reunión, más de un cente-nar de padres y alumnos de la escuela, mostrando su descontento, se manifestaban frente al Ayuntamiento, pretendiendo los niños, sin conseguirlo, entregar una carta a la directora de los Serveis Territorials.

En definitiva, la comunidad educativa de Gil Cristià i Arbòs se siente menospreciada y decepcionada por la decisión unilateral del Departament d’Ensenyament,

Page 59: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

3.10.25. TRAMITACIONS EN CURS 59

que en absoluto responde a una programación educativa consensuada, basada en el diálogo y en la información compartida, que garantice la calidad de la educación y que nuestro sistema y nuestros ciudadanos merecen.

Propuesta de resolución

El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Ge-neralitat a:

1. Mantener la oferta educativa de P3 en la Escola Gil Cristià i Arbòs, de la Selva del Camp, para el curso 2013-14, garantizando su permanencia como centro escolar de enseñanza infantil y primaria.

2. Incluir en el presupuesto 2013 de la Generalitat la dotación necesaria para garantizar la continuidad del proyecto educativo de Gil Cristià i Arbòs, según la solución de consenso que se alcance con docentes y AMPA sobre el futuro de este equipamiento educativo.

3. Garantizar los recursos necesarios, humanos y ma-teriales, para el sistema educativo en Cataluña, de ma-nera que la garantía de la calidad de la enseñanza en todos los niveles educativos, así como la lucha contra el fracaso escolar, sean prioridades indiscutibles para Gobierno de la Generalitat, pues en la actual coyun-tura de dificultades económicas y financieras, y ante la necesidad de cumplir con los objetivos de déficit, los gobiernos autonómicos deben recortar en otros Departaments y partidas, antes que en aquellos gastos que afectan directamente al ciudadano y a nuestra so-ciedad del bienestar, como son los recursos dedicadas a la educación, la sanidad y los servicios sociales.

Palacio del Parlamento, 4 de marzo de 2013

Josep Enric Millo i Rocher, portavoz del GP del PPC, María José García Cuevas, Alícia Alegret i Martí, di-putadas del GP del PPC

Proposta de resolució sobre el manteniment de l’oferta educativa de P3 a l’Escola Poble-nou, de Pineda de MarTram. 250-00271/10

PresentacióGrup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya

Reg. 5650 / Admissió a tràmit: Mesa

del Parlament, 12.03.2013

A la Mesa del Parlamento

Josep Enric Millo i Rocher, portavoz, María José Gar-cía Cuevas, diputada del Grupo Parlamentario del Partido Popular de Cataluña, de acuerdo con lo que establecen los artículos 145 i 146 del Reglamento del Parlamento, presentan la siguiente propuesta de reso-lución para que sea sustanciada en la Comisión de En-señanza y Universidades.

Exposición de motivos

La localidad de Pineda de Mar, que venía creciendo desde finales de los años 90 hasta hace unos tres años a un ritmo de unos mil habitantes al año, es considera-da por el Departament d’Ensenyament como zona úni-ca, cuando la realidad es que la integran dos núcleos territorialmente bien diferenciados, y que acogen a la población a partes prácticamente iguales.

Uno de estos núcleos es Poblenou, con casi 10.000 ha-bitantes de los 26.000 que tiene Pineda de Mar.

Las dos escuelas tradicionalmente ubicadas en Poble-nou, Montplau y Antoni Doltra, son equipamientos de una antigüedad superior a los 20 años, y con una línea cada uno de ellos, que se mostraron insuficientes pa-ra atender la demanda creciente de escolarización en la zona.

Por este motivo, se puso en marcha el proyecto de un nuevo equipamiento para el barrio. La futura escuela de Poblenou, de dos líneas, que acogería a los escola-res del Antoni Doltra, un equipamiento de 50 años, y satisfaría la demanda de nuevas plazas en la zona.

Provisionalmente, hace cuatro años, la escuela Poble-nou se ubicó en barracones, a la espera de un com-promiso y un proyecto de construcción por parte de la Generalitat, que nunca llegó a la comunidad educativa de Poblenou.

Hasta hace unos meses la Generalitat argumentaba que no podía comprometer el proyecto hasta no contar con la cesión formal del terreno para ubicar la escue-la, por parte del Ayuntamiento. Por su parte, el Ayun-tamiento argumentaba que no cedería los terrenos ni incurriría en el coste de urbanización hasta no contar con un compromiso en firme por parte de la Genera-litat.

Ante esta situación, que solo ha perjudicado los intere-ses de los ciudadanos de Poblenou, el grupo municipal del Partido Popular viene reclamando insistentemente, desde el año 2003, su desbloqueo al equipo de gobier-no del Ayuntamiento de Pineda, solicitando la cesión anticipada del terreno a la Generalitat.

Esto, además, es posible gracias al cambio de fórmu-la de impulso urbanístico que el mismo grupo popu-lar realizó cuando dirigió la Consejería de Urbanismo del Ayuntamiento, entre 1999 y 2003, pasando de la modalidad de compensación a la de cooperación, que hace al consistorio menos dependiente de los propieta-rios y permite la cesión anticipada del terreno a la Ge-neralitat, primando el interés general del municipio, como de hecho se hizo para la construcción de la nue-va comisaría de los Mossos de Esquadra de Pineda.

La reciente noticia sobre la decisión unilateral de la consellera Rigau, de cerrar la línea de P3 de la Es-cuela Poblenou para el próximo curso, acometiendo, además, el cierre progresivo de la escuela, con la in-

Page 60: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

3.10.25. TRAMITACIONS EN CURS 60

tención de trasladar los escolares a la escuela Antoni Doltra, ha sido recibida con intensa preocupación por la comunidad educativa de Poblenou, generando una creciente indignación entre los padres, que protagoni-zaron el pasado 22 de febrero un encierro de protesta de 24 horas en el centro, y se desplazaron el 27 de fe-brero al Parlamento de Cataluña para trasladar su in-quietud a los grupos parlamentarios.

Hay que añadir que los grupos municipales de Pineda han dado su apoyo a la comunidad educativa, y se han posicionado en contra del anuncio de la consellera Ri-gau, a la que hicieron llegar, el 26 de febrero, un acuer-do unánime que pedía retrasar un año el cierre de la línea P3 de Poblenou, manteniendo la escuela en fun-cionamiento cuatro años más, con el objetivo de tener tiempo para buscar soluciones consensuadas y dialoga-das, y que garantizasen las condiciones y ubicaciones adecuadas en términos de calidad e infraestructuras para la prestación del servicio educativo en Poblenou.

Cabe añadir que el AMPA de Poblenou tampoco acep-ta este acuerdo, pues entiende que el anuncio de cierre progresivo y eliminación de cursos, aunque se retrase un año, perjudica al centro, pues desincentiva las ma-triculaciones, ante la incertidumbre del futuro del cen-tro. Así como rebaten los argumentos de inviabilidad en términos demográficos que esgrime la consejera.

Los propios grupos municipales entienden que la peti-ción que se elevó a la consejera el 26 de febrero fue un acuerdo de urgencia, para garantizar la preinscripción para el próximo curso, pero que en absoluto satisface a la comunidad educativa, ni a los grupos políticos que aspiran a una programación para Poblenou consensua-da, basada en el diálogo y en la información compar-tida, y que garantice la calidad de la educación que nuestro sistema y nuestros ciudadanos merecen.

Propuesta de resolución

El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Ge-neralitat a:

1. Mantener la oferta educativa de P3 en la Escola de Poblenou para el curso 2013-14, garantizando su per-manencia como centro escolar de enseñanza infantil y primaria.

2. Incluir en el presupuesto 2013 de la Generalitat la construcción del nuevo equipamiento previsto, de dos líneas, para la Escuela de Poblenou, de manera que se realice, con todas las garantías de calidad en la oferta educativa, la fusión del colegio Antoni Doltra con la Escuela Poblenou, en el nuevo equipamiento.

3. Garantizar los recursos necesarios, humanos y ma-teriales, para el sistema educativo en Cataluña, de manera que la garantía de la calidad de la enseñan-za en todos los niveles educativos, así como la lucha contra el fracaso escolar, sean prioridades indiscuti-bles para Gobierno de la Generalitat, pues en la actual

coyuntura de dificultades económicas y financieras, y ante la necesidad de cumplir con los objetivos de défi-cit, los gobiernos autonómicos deben recortar en otras Consellerias y partidas, antes que en aquellos gastos que afectan directamente al ciudadano y a nuestra so-ciedad del bienestar, como son los recursos dedicadas a la educación, la sanidad y los servicios sociales.

Palacio del Parlamento, 4 de marzo de 2013

Josep Enric Millo i Rocher María José García CuevasPortavoz del GP del PPC Diputada del GP del PPC

Proposta de resolució sobre l’Hospital de ViladecansTram. 250-00272/10

PresentacióGrup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya

Reg. 5651 / Admissió a tràmit: Mesa

del Parlament, 12.03.2013

A la Mesa del Parlament

Josep Enric Millo i Rocher, portaveu, Eva García Ro-dríguez, diputada del Grup Parlamentari del Partit Po-pular de Catalunya, d’acord amb el que estableixen els articles 145 i 146 del Reglament del Parlament, pre-senten la proposta de resolució següent per tal que si-gui substanciada davant la Comissió de Salut.

Exposició de motius

L’Hospital de Viladecans (Baix Llobregat) va ser construït a l’any 1953 per atendre a una població apro-ximada de 15.000 persones i en l’actualitat presta as-sistència aproximadament a uns 187.000 habitants dels municipis de Viladecans, Begues, Castelldefels, Gavà, Sant Climent de Llobregat i d’altres municipis de la comarca del Baix Llobregat.

Tot i l’ampliació de la població a la que dona servei i dels serveis que presta l’Hospital de Viladecans no ha sofert cap ampliació en els darrers temps, ha excepció de l’ampliació del edifici d’urgències i el departament de consultes externes de l’hospital.

Aquest ha estat un dels centres sanitaris que més ha patit la política de retallades del Govern de la Genera-litat. Per aquest motiu, i com a protesta per les conti-nues retallades el personal del centre han dut a terme manifestacions i acampades en les que posen de relleu la manca de recursos en la que han de exercir la seva professió.

El Ple de l’Ajuntament de Viladecans ha adoptat acords per unanimitat de tots els grups municipals que hi són presents en els que fan constar el malestar dels ciutadans i les necessitats de la millora de l’Hospital

Page 61: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

3.10.25. TRAMITACIONS EN CURS 61

de Viladecans així com la convenient construcció d’un nou hospital de Viladecans.

Per aquests motius, el Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya presenta la següent:

Proposta de resolució

El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Ge-neralitat a:

1. Incloure en els pressupostos de la Generalitat per l’any 2013 una partida pressupostària per a dur a terme l’ampliació de l’actual Hospital de Viladecans (Baix Llobregat).

2. Establir la construcció del nou Hospital de Vilade-cans (Baix Llobregat) com a una de les prioritats in-versores del Govern en els propers anys, i iniciar la seva construcció quan es disposin dels recursos eco-nòmics per afrontar-hi la inversió.

3. Valorar la ratio metge-pacient de cadascun dels cen-tres de salut de Viladecans, així com les llistes d’espe-ra de l’Hospital de Viladecans, dels centres d’atenció primària i del Centre d’Especialitats, i dotar-los dels recursos humans facultatius i materials necessaris per cobrir les deficiències dels centres indicats.

Palau del Parlament, 4 de març de 2013

Josep Enric Millo i Rocher Eva García RodríguezPortaveu del GP del PPC Diputada del GP del PPC

Proposta de resolució sobre la integració ur-bana de la línia de Ferrocarrils de la Genera-litat de Catalunya entre Igualada i Vilanova del CamíTram. 250-00273/10

PresentacióGrup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya

Reg. 5652 / Admissió a tràmit: Mesa

del Parlament, 12.03.2013

A la Mesa del Parlament

Josep Enric Millo i Rocher, portaveu, Pere Calbó i Ro-ca, diputat, Santi Rodríguez Serra, portaveu adjunt del Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya, d’acord amb el que estableixen els articles 145 i 146 del Reglament del Parlament, presenten la proposta de resolució següent per tal que sigui substanciada davant la Comissió de Territori i Sostenibilitat.

Exposició de motius

El projecte per soterrar les línies de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya al seu pas pels municipis d’Igualada i Vilanova del Camí ha patit retards injus-tificables i canvis de criteri substancials del Govern.

El Ple de l’Ajuntament d’Igualada ha reclamat de for-ma reiterada al Govern la necessitat del soterrament de les línies de Ferrocarrils de la Generalitat de Cata-lunya en el seu terme municipal. En el mateix sentit, s’ha manifestat l’Ajuntament de Vilanova del Camí.

La supressió del pas a nivell de l’avinguda Montserrat d’Igualada és una reclamació dels ciutadans d’Iguala-da per tal de millorar la seguretat de les persones i la mobilitat de la ciutat, i de forma molt especial en di-versos barris d’Igualada i Vilanova del Camí.

La Comissió de Territori i Sostenibilitat, en la sessió tinguda el 18 d’abril de 2012, va adoptar la Resolució 534/IX del Parlament de Catalunya, sobre l’execució de la integració urbana de la línia de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya entre Igualada i Vilanova del Camí.

Per aquests motius, el Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya presenta la següent:

Proposta de resolució

El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Ge-neralitat a:

1. Donar compliment a la Resolució 534/IX del Par-lament de Catalunya, sobre l’execució de la integració urbana de la línia de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya entre Igualada i Vilanova del Camí.

2. Presentar a la Comissió de Territori i Sostenibili-tat, en el termini de dos mesos, el calendari d’execució de la integració urbana de la línia de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya a Igualada i Vilanova del Camí que ha de comportar el soterrament de les vies i la supressió del pas a nivell.

Palau del Parlament, 7 de març de 2013

Josep Enric Millo i Rocher, portaveu del GP del PPC; Pere Calbó i Roca, diputat del GP del PPC; Santi Ro-dríguez Serra, portaveu adjunt del GP del PPC

Proposta de resolució sobre el transport de viatgers per carretera entre Igualada i Bar-celonaTram. 250-00274/10

PresentacióGrup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya

Reg. 5653 / Admissió a tràmit: Mesa

del Parlament, 12.03.2013

A la Mesa del Parlament

Josep Enric Millo i Rocher, portaveu, Pere Calbó i Ro-ca, diputat, Santi Rodríguez Serra, portaveu adjunt del Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya, d’acord amb el que estableixen els articles 145 i 146

Page 62: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

3.10.25. TRAMITACIONS EN CURS 62

del Reglament del Parlament, presenten la proposta de resolució següent per tal que sigui substanciada davant la Comissió de Territori i Sostenibilitat.

Exposició de motius

Són constants les queixes que en el darrer any els usu-aris han manifestat en relació al servei de transport de viatgers per carretera entre Igualada i Barcelona.

Aquest Parlament, en la Comissió de Territori i Sos-tenibilitat, en la sessió tinguda el 18 d’abril de 2012, va adoptar la Resolució 535/IX del Parlament de Ca-talunya, sobre el garantiment de la qualitat del servei de transport de viatgers per carretera entre Igualada i Barcelona.

Per aquests motius, el Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya presenta la següent:

Proposta de resolució

El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Gene-ralitat, en relació al servei de transport de viatgers per carretera entre Igualada i Barcelona, a:

1. Continuar vetllant per tal que la prestació del servei complexi els estàndards de qualitat establerts.

2. Presentar una proposta, en el termini de dos mesos, a la Comissió de Territori i Sostenibilitat, d’amplia-ció del servei en funció de les necessitats de desplaça-ments existents i previsibles.

3. Garantir que en la prestació del servei es compleixin els horaris previstos; es disposi de les places suficients, especialment en hores punta; els autobusos estiguin en bon estat, i hi hagi les freqüències directes entre Igua-lada i Barcelona que siguin necessàries.

4. Donar a conèixer a la Comissió de Territori i Soste-nibilitat les queixes rebudes per la prestació del servei, les sancions imposades, les efectivament cobrades i els procediments sancionadors en tràmit, si escau, dels anys 2011, 2012 i 2013.

Palau del Parlament, 7 de març de 2013

Josep Enric Millo i Rocher, portaveu del GP del PPC; Pere Calbó i Roca, diputat del GP del PPC; Santi Ro-dríguez Serra, portaveu adjunt del GP del PPC

Proposta de resolució sobre el manteniment de les delegacions territorials de Televisió de Catalunya i de Catalunya Ràdio a les Ter-res de l’Ebre, el Pirineu, el Pallars i la Cata-lunya del NordTram. 250-00275/10

PresentacióGrup Parlamentari Socialista

Reg. 5696 / Admissió a tràmit: Mesa

del Parlament, 12.03.2013

A la Mesa del Parlament

Maurici Lucena i Betriu, portaveu, Jaume Collboni Cuadrado, portaveu adjunt, Núria Parlon i Gil, dipu-tada, Núria Ventura, diputada del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb el que estableixen els articles 145 i 146 del Reglament del Parlament, presenten la proposta de resolució següent per tal que sigui subs-tanciada davant la Comissió d’Afers Institucionals.

Exposició de motius

La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) va informar el passat divendres 1 de març de la finalització de la seva relació amb les produc-tores privades i els col·laboradors externs de TV3 que actualment treballen al Pirineu central, el Pallars, les Terres de l’Ebre i la Catalunya Nord, en una mesura que s’emmarca dins de les polítiques de contenció de la despesa de la Corporació i que es quantifica en un estalvi de 546.000 euros anuals.

Aquest any 2013, TV3 compleix 30 anys d’emissió in-interrompuda. Difícilment avui podríem entendre una Catalunya sense TV3. Durant aquestes tres dècades, la televisió de Catalunya ha demostrat ser una eina fona-mental en la normalització del català i per a la cohesió social i cultural del nostre país. Ha tingut també un paper clau en la vertebració de Catalunya i ha contri-buït al reequilibri territorial, fent visible a la resta del país les diferents variants dialectals de la nostra llen-gua i donant a conèixer les tradicions i manifestacions culturals pròpies de les Terres de l’Ebre i de la resta de territoris del país.

La CCMA manté que garantirà, amb els seus recur-sos, la informació de qualitat i de proximitat a tot el territori, i que les decisions que s’han adoptat s’inclo-uen dins un procés per garantir la sostenibilitat i la vi-abilitat del servei públic així com l’oferta audiovisual de Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio.

Tanmateix, i amb independència d’aquesta última de-claració de voluntats, el Grup Parlamentari Socialista presenta la següent:

Page 63: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

3.10.25. TRAMITACIONS EN CURS 63

Proposta de resolució

El Parlament de Catalunya insta al Govern a:

1. Exigir a la Corporació Catalana de Mitjans Audio-visuals (CCMA) el manteniment de la delegació de TV3, i per extensió de Catalunya Ràdio, a les Terres de l’Ebre, al Pirineu central, el Pallars, i la Catalunya Nord.

2. Reclamar que s’estableixin els mecanismes neces-saris perquè millori la cobertura informativa a TV3 de la realitat de tots els territoris de Catalunya.

Palau del Parlament, 6 de març de 2013

Maurici Lucena i Betriu, portaveu del GP SOC; Jaume Collboni Cuadrado, portaveu adjunt del GP SOC; Nú-ria Parlon i Gil, Núria Ventura, diputades del GP SOC

Proposta de resolució de defensa del dret a la llibertat d’expressió del fiscal superior de Catalunya i de rebuig de la represàlia exerci-da contra ell pel Govern de l’EstatTram. 250-00276/10

PresentacióGrup Parlamentari d’Esquerra

Republicana de Catalunya

Reg. 5733 / Admissió a tràmit: Mesa

del Parlament, 12.03.2013

A la Mesa del Parlament

Marta Rovira i Vergés, portaveu, Pere Aragonès i Garcia, diputat i Gemma Calvet i Barot, diputada del Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Cata-lunya, d’acord amb el que estableixen els articles 145 i 146 del Reglament del Parlament, presenten la propos-ta de resolució següent per tal que sigui substanciada davant la Comissió de Justícia i Drets Humans.

Exposició de motius

El proppassat dia 3 març, el Sr. Martín Rodríguez Sol, Fiscal Superior de Catalunya, en declaracions fetes a l’agència de notícies Europa Press, va opinar que veia legítim que Catalunya aspiri a una consulta sobre el seu futur polític i manifestava que «al poble se li ha de donar la possibilitat d’expressar el que vol».

Aquestes declaracions van provocar que el dia se-güent, el Fiscal General de l’Estat emetés un Decret pel qual s’iniciaven els tràmits per portar a terme un expedient de remoció del càrrec al Fiscal Superior de Catalunya, a l’empara de l’article 41.5 de l’Estatut or-gànica del Ministeri Fiscal.

El dia 5 de març el Fiscal Superior de Catalunya va posar el seu càrrec a disposició del Fiscal General de l’Estat i aquest darrer va acceptar-li la dimissió.

L’actuació del Fiscal General de l’Estat vulnera el dret a la llibertat d’expressió i suposa un atac al pluralisme com a valor democràtic.

La Fiscalia de Catalunya com a servei públic en diver-ses ocasions s’ha posicionat en temes d’interès general com la violència masclista, el terrorisme o la corrup-ció. El passat 3 de març ho va fer responent una pre-gunta d’interès general a Catalunya i a l’Estat en rela-ció a la tensió entre democràcia i legalitat. Així doncs, el Fiscal Superior de Catalunya no només té dret si no que també és un dels seus deures pronunciar-se míni-mament en aquests assumptes.

Per aquests motius, el Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya presenta la següent:

Proposta de resolució

El Parlament de Catalunya

1. Manifesta que les declaracions del Fiscal Superior de Catalunya no entren en contradicció amb l’obliga-ció d’imparcialitat prevista a l’article 7 de la Llei de l’Estatut Orgànic del Ministeri Fiscal.

2. Rebutja la represàlia del govern espanyol cap a la persona del Sr. Martín Rodríguez Sol, Fiscal Superior de Catalunya només per raons polítiques i no tècni-ques o jurídiques.

3. Es suma a les manifestacions emeses per la majoria d’associacions de juristes (associacions de fiscals, as-sociacions de jutges i magistrats, consell de l’advoca-cia catalana) que han defensat el dret a la llibertat d’ex-pressió del Fiscal Superior de Catalunya.

Palau del Parlament, 7 de març de 2013

Marta Rovira i Vergés, portaveu del GP d’ERC; Pe-re Aragonès i Garcia, Gemma Calvet i Barot, diputats del GP d’ERC

Page 64: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

3.10.25. TRAMITACIONS EN CURS 64

Proposta de resolució sobre la construcció d’una escola d’educació infantil i primària a AbreraTram. 250-00277/10

PresentacióRamona Barrufet i Santacana, del Grup Parlamentari

de Convergència i Unió, Anna Simó i Castelló,

del Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana

de Catalunya, Rocío Martínez-Sampere Rodrigo,

juntament amb una altra diputada del Grup

Parlamentari Socialista, Joan Mena Arca, juntament

amb un altre diputat del Grup Parlamentari d’Iniciativa

per Catalunya verds - Esquerra Unida i Alternativa

Reg. 5843 / Admissió a tràmit: Mesa

del Parlament, 12.03.2013

A la Mesa del Parlament

Ramona Barrufet i Santacana, diputada del Grup Par-lamentari de Convergència i Unió, Anna Simó i Cas-telló, diputada del Grup Parlamentari d’Esquerra Re-publicana de Catalunya, Rocío Martínez-Sampere Rodrigo, diputada del Grup Parlamentari Socialista, Eva Granados Galiano, diputada del Grup Parlamen-tari Socialista, Joan Mena Arca, diputat del Grup Par-lamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, Marc Vidal Pou, diputat del Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds - Es-querra Unida i Alternativa, d’acord amb el que esta-bleixen els articles 145 i 146 del Reglament del Parla-ment, presenten la proposta de resolució següent per tal que sigui substanciada davant la Comissió d’Ense-nyament i Universitats.

Exposició de motius

El municipi d’Abrera (Baix Llobregat) té dèficit de pla-ces escolars i la necessitat de construcció d’un nou centre d’infantil i primària reivindicat per tota la co-munitat educativa des de fa molt de temps.

L’ajuntament d’aquest municipi ja va cedir els terrenys necessaris a la Generalitat de Catalunya per poder pla-nificar i construir un nou centre escolar.

Els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per l’any 2012, aprovats pels grups polítics que donaven suport al govern en l’anterior legislatura, establien que en aquell exercici s’iniciarien les obres de construcció d’una nova escola d’infantil i primària a la població d’Abrera.

Tot i aquesta aprovació de la llei de pressupostos i la cessió dels terrenys, els grups polítics que donaven su-port a l’anterior govern i amb qui aquest tenia compro-misos, no van aconseguir que la Generalitat de Catalu-nya iniciés cap projecte constructiu dels equipaments de la tercera escola al municipi d’Abrera.

La massificació creixent de l’alumnat ubicat en aula-ris provisionals dins del pati de l’escola Ernest Lluch que els acull, així com la dificultat que comporta el compartir els equipaments d’aquesta escola, està de-rivant en l’actualitat en un conflicte important dins de la comunitat escolar que transcendeix l’espai educatiu i el converteix en un conflicte local. Aquesta situació converteix en urgent i necessari iniciar les obres de la nova escola.

La demanda de tota la població i també la de tots els grups polítics del municipi, que contemplen amb preo-cupació el retard en l’inici de les obres, és un altre dels motius que s’afegeixen a la urgència d’iniciar el procés de construcció del nou centre escolar.

Per aquests motius, presenta la següent:

Proposta de resolució

El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Gene-ralitat a posar en marxa de forma urgent i prioritària els tràmits per a iniciar l’any 2014 la construcció de la tercera escola d’educació infantil i primària a Abrera (Baix Llobregat).

Palau del Parlament, 7 de març de 2013

Ramona Barrufet i Santacana, diputada del GP de CiU; Anna Simó i Castelló, diputada del GP d’ERC; Rocío Martínez-Sampere Rodrigo, diputada del GP SOC; Eva Granados Galiano, diputada del GP SOC; Joan Mena Arca, diputat GP ICV-EUiA; Marc Vidal Pou, diputat GP ICV-EUiA

Proposta de resolució sobre el manteniment dels llocs de treball de l’empresa Arbora & AusoniaTram. 250-00278/10

PresentacióGrup Parlamentari Socialista

Reg. 5896 / Admissió a tràmit: Mesa

del Parlament, 12.03.2013

A la Mesa del Parlament

Maurici Lucena i Betriu, portaveu, Alícia Romero Llano, diputada, Montserrat Capdevila Tatché, dipu-tada del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb el que estableixen els articles 145 i 146 del Reglament del Parlament, presenten la proposta de resolució se-güent per tal que sigui substanciada davant la Comis-sió d’Empresa i Ocupació.

Exposició de motius

Arbora & Ausonia, empresa dedicada a la fabricació i comercialització de productes per a la higiene perso-nal (amb marques com Dodot, Evax, Ausonia, Tam-

Page 65: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

3.10.65. TRAMITACIONS EN CURS 65

pax, Lindor, etc.) amb presència a Catalunya amb dues plantes a Mataró i Montornès, i amb les oficines de la xarxa comercial a Barcelona, va ser adquirida recent-ment per la multinacional Procter & Gamble.

Tres mesos després de l’adquisició, la multinacional americana ha anunciat als treballadors la voluntat de tancar les oficines d’Arbora & Ausonia a Barcelo-na amb la presentació d’un Expedient de Regulació d’Ocupació que pot afectar els 260 treballadors que hi treballen, fent efectiu el desmantellament de la xarxa comercial a Catalunya per centralitzar-la a les oficines amb seu a Madrid.

Per aquests motius, el Grup Parlamentari Socialista presenta la següent:

Proposta de resolució

1. El Parlament de Catalunya dóna suport a les nego-ciacions que duu a terme el comitè d’empresa d’Arbora & Ausonia en defensa del manteniment de llocs de tre-ball davant el risc de pèrdua dels 260 llocs de treball produït per la intenció de l’empresa de tancar les ofici-nes ubicades a Barcelona.

2. El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Ge-neralitat a:

a) Mediar entre l’empresa i els representants dels tre-balladors per tal d’explorar totes les possibilitats per mantenir els llocs de treball de les oficines ubicades a Barcelona.

b) Estudiar conjuntament amb la direcció de l’empresa a Barcelona, els màxims responsables de la multina-cional, així com els representants dels treballadors, la viabilitat de la companyia i el manteniment de tots els llocs de treball existents a Catalunya.

Palau del Parlament, 8 de març de 2013

Maurici Lucena i Betriu, portaveu del GP SOC; Alí-cia Romero Llano, Montserrat Capdevila Tatché, dipu-tades del GP SOC

3.10.65. PROJECTES I PROPOSTES DE RESOLUCIÓ

D’ACTUACIÓ DAVANT LES CORTS GENERALS

Proposta per a presentar a la Mesa del Con-grés dels Diputats la Proposició de llei de modificació de la Llei 52/2007, per la qual es reconeixen i s’amplien drets i s’estableixen mesures a favor dels qui van patir persecu-ció o violència durant la guerra civil i la dic-taduraTram. 270-00001/10

Pròrroga del termini de presentació d’esmenes a la totalitat

Sol·licitud: Grup Parlamentari de Convergència i Unió (reg. 6589).Pròrroga: 1 dia hàbil; última.Finiment del termini: 14.03.2013; 09:30 h.Acord: Presidència del Parlament, 13.03.2013.

3.15. MOCIONS SUBSEGÜENTS A

INTERPEL·LACIONS

Moció subsegüent a la interpel·lació al Go-vern sobre la política sanitària a curt i mitjà terminiTram. 302-00007/10

Esmenes presentadesReg. 6507, 6584, 6586 i 6656 / Admissió a

tràmit: Presidència del Parlament, 13.03.2013

Esmenes presentades pel Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (reg. 6507)

A la Mesa del Parlament

Dolors Camats Luis, portaveu, Josep Vendrell Gar-deñes, diputat del Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, d’acord amb el que estableix l’article 139 del Regla-ment del Parlament, presenten les següents esmenes a la Moció subsegüent a la interpel·lació al Govern sobre la política sanitària a curt i mitjà termini (tram. 302-00007/10).

Page 66: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

3.15. TRAMITACIONS EN CURS 66

1 Esmena núm. 1D’addicióGP d’Iniciativa per Catalunya Verds - Es-querra Unida i Alternativa

En el punt 1

1. Garantir la universalitat efectiva de tots els ciuta-dans empadronats a Catalunya, facilitant la informa-ció de dades des dels ajuntaments per tal que tota la ciutadania sense excepcions pugui accedir immedi-atament a tots els nivells de l’atenció sanitària i pro-moure un acord amb els Ajuntaments per garantir que les persones immigrades sense domicili fix (o amb do-micili compartit o amb altres situacions) puguin em-padronar-se per garantir l’accés al sistema sanitari, seguint el model de l’Ajuntament de Barcelona. El De-partament de Salut ha de rescabalar la pèrdua d’accés universal a la targeta sanitària des de l’entrada en vi-gor del Reial Decret-Llei 16/2012, de 20 d’abril, de mesures urgents per garantir la sostenibilitat del Siste-ma Nacional de Salut i millorar la qualitat i seguretat de les seves prestacions, recuperant l’acord unitari de la Llei 21/2010, de 7 de juliol, d’accés a l’assistència sanitària de cobertura pública a càrrec del Servei Ca-talà de la Salut.

2 Esmena núm. 2D’addicióGP d’Iniciativa per Catalunya Verds - Es-querra Unida i Alternativa

En el punt 4

4. Tornar a fer públiques a la web del CatSalut, en un màxim de 15 dies, totes les dades corresponents a les llistes i temps d’espera de procediments quirúrgics i proves diagnòstiques de desembre de 2011 i juny de 2012, de manera que es puguin consultar qualsevol dels tres talls, i habilitar en paral·lel la publicació de l’activitat quirúrgica semestral i anual de cada un dels procediments quirúrgics i de la realització de les pro-ves diagnòstiques amb temps de garanties, i l’activitat, les llistes i els temps d’espera de les visites a especia-listes a les consultes externes, a nivell de regió sani-tària i de centre. Fer públiques les dades de les llistes d’espera segons els criteris que s’especifiquen en el Re-ial Decret Llei 605/2003, de 23 de maig.

3 Esmena núm. 3D’addicióGP d’Iniciativa per Catalunya Verds - Es-querra Unida i Alternativa

En el punt 7

7. Presentar a la Comissió de Salut, en tres mesos, un pla de sostenibilitat i reformes del sector públic dels sistema sanitari concretant el paper de les empreses públiques i consorcis, que exclogui la privatització de

la gestió dels serveis sanitaris i el model de desenvo-lupament professional que garanteixi la seva partici-pació en la gestió i abordi nou un model retributiu. L’elaboració de l’esmentat pla es realitzarà de forma conjunta amb els diferents agents del sistema sanitari, els representants dels treballadors, els professionals, els ajuntaments i els grups parlamentaris.

Palau del Parlament, 12 de març de 2013

Dolors Camats Luis Josep Vendrell GardeñesPortaveu GP ICV-EUiA Diputat GP ICV-EUiA

Esmena presentada pel Grup Parlamentari d’Esquerra

Republicana de Catalunya (reg. 6584)

A la Mesa del Parlament

Marta Rovira i Vergés, portaveu, Alba Vergés i Bosch, diputada del Grup Parlamentari d’Esquerra Republi-cana de Catalunya, d’acord amb el que estableix l’ar-ticle 139 del Reglament del Parlament, presenten les següents esmenes a la Moció subsegüent a la interpel-

lació al Govern sobre la política sanitària a curt i mitjà termini (tram. 302-00007/10).

1 Esmena núm. 1De modificacióGP d’Esquerra Republicana de Catalunya

6. Garantir que l’assignació pressupostària en la llei de Pressupostos de la Generalitat de Catalunya pel 2013 en polítiques de Salut mantingui com a mínim el mateix pes que en la del 2012, i treballar per tal que la Generalitat de Catalunya tingui una tercera part del percentatge de dèficit que la UE marca per a l’Estat Espanyol amb l’objectiu de mantenir-ne també l’im-port.

Palau del Parlament, 12 de març de 2013

Marta Rovira i Vergés Alba Vergés i BoschPortaveu del GP d’ERC Diputada del GP d’ERC

Esmenes presentades pel Grup Parlamentari de Con-

vergència i Unió (reg. 6586 i 6656)

Reg. 6586

A la Mesa del Parlament

Jordi Turull i Negre, portaveu del Grup Parlamentari de Convergència i Unió, d’acord amb el que estableix l’article 139 del Reglament del Parlament, presenta les següents esmenes a la Moció subsegüent a la interpel-

lació al Govern sobre la política sanitària a curt i mitjà termini (tram. 302-00007/10).

Page 67: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

3.15. TRAMITACIONS EN CURS 67

1 Esmena núm. 1De modificacióGP de Convergència i Unió

Del punt 1

«1. Garantir la universalitat efectiva de l’atenció sa-nitària a tots els ciutadans empadronats a Catalunya, establint mecanismes que permetin la cobertura dels ciutadans exclosos pel Reial Decret-Llei 16/2012, de 20 d’abril, de mesures urgents per garantir la sosteni-bilitat del Sistema Nacional de Salut i millorar la qua-litat i seguretat de les seves prestacions, protegint la salut pública del conjunt de la població i introduint mecanismes que permetin evitar situacions d’abús.»

2 Esmena núm. 2De modificacióGP de Convergència i Unió

Del punt 2

«2. Garantir l’accessibilitat al sistema sanitari, assegu-rant els terminis màxims d’espera per processos garan-tits i aplicant de forma progressiva i tenint en compte les disponibilitats pressupostàries els criteris d’acces-sibilitats establerts en la moció 83/IX del Parlament de Catalunya, sobre l’accessibilitat del sistema sanitari.»

3 Esmena núm. 3De modificacióGP de Convergència i Unió

Del punt 3

«3. Avançar progressivament en les dotacions pressu-postàries de les àrees bàsiques de salut les partides ne-cessàries de les proves complementàries i les visites a especialistes per a aconseguir un temps màxim de diagnòstic preferent en 15 dies i ordinari de 3 mesos.»

4 Esmena núm. 4De supressió i addicióGP de Convergència i Unió

Del punt 4

«4. Tornar a fer públiques a la web del CatSalut, en un màxim de 15 dies, totes les dades corresponents a les llistes i temps d’espera de procediments quirúrgics ga-rantits i proves diagnòstiques de desembre de 2011 i juny de 2012, de manera que es puguin consultar qual-sevol dels tres talls, i habilitar en paral·lel la publicació de l’activitat quirúrgica semestral i anual de cada un dels procediments quirúrgics garantits i de la realitza-ció de les proves diagnòstiques amb temps de garanti-es, i l’activitat, les llistes i els temps d’espera de les vi-sites a especialistes a les consultes externes, a nivell de regió sanitària i de centre.»

5 Esmena núm. 5De modificació i addicióGP de Convergència i Unió

Del punt 5

«5. Presentar al llarg de l’any el Pla Interdepartamen-tal de Salut Pública, concretant les accions acordades des de l’Agència de Salut Pública (pactades amb les en-titats municipalistes) i el CatSalut, i explicitant les me-sures adreçades a minimitzar les desigualtats en salut derivades de les desigualtats socials creixents.»

6 Esmena núm. 6De modificacióGP de Convergència i Unió

Del punt 8

«8. Dur a terme les mesures necessàries de caràcter transversal per tal de potenciar el desenvolupament del sector salut com a motor econòmic d’alt valor afe-git, implicant els diferents Departaments de la Gene-ralitat i incloent els recursos pressupostaris necessaris en el Projecte de Llei de Pressupostos per al 2013, en base al projecte de Bioregió.»

Palau del Parlament, 12 de març de 2013

Jordi Turull i NegrePortaveu del GP de CiU

Reg. 6656

A la Mesa del Parlament

Jordi Turull i Negre, portaveu del Grup Parlamentari de Convergència i Unió, d’acord amb el que estableix l’article 139 del Reglament del Parlament, presenta les següents esmenes a la Moció subsegüent a la interpel-lació al Govern sobre la política sanitària a curt i mitjà termini (tram. 302-00007/10).

1 Esmena núm. 1De modificacióGP de Convergència i Unió

7. «Presentar a la Comissió de Salut, el més aviat pos-sible, un estudi de sostenibilitat i reformes del sector públic dels sistema sanitari concretant el paper de les empreses públiques i consorcis, que exclogui la priva-tització de la gestió dels serveis sanitaris i el model de desenvolupament professional que garanteixi la seva participació en la gestió i abordi nou un model retri-butiu».

Palau del Parlament, 13 de març de 2013

Jordi Turull i NegrePortaveu del GP de CiU

Page 68: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

3.15. TRAMITACIONS EN CURS 68

Moció subsegüent a la interpel·lació al Go-vern sobre la situació dels treballadors de l’Administració de la GeneralitatTram. 302-00008/10

Esmenes presentadesReg. 6565, 6585, 6611, 6641 / Admissió a

tràmit: Presidència del Parlament, 13.03.2013

Esmena presentada pel Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (reg. 6565)

A la Mesa del Parlament

Dolors Camats Luis, portaveu, Marc Vidal Pou, dipu-tat del Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, d’acord amb el que estableix l’article 139 del Reglament del Parla-ment, presenten les següents esmenes a la Moció sub-següent a la interpel·lació al Govern sobre la situació dels treballadors de l’Administració de la Generalitat (tram. 302-00008/10).

1 Esmena núm. 1D’addicióGP d’Iniciativa per Catalunya Verds - Es-querra Unida i Alternativa

D’un nou punt 7

7. Presentar al Parlament de Catalunya en el termini d’un mes la concreció del compromís de no reduir llocs de treball tot i la voluntat de reduir un 25% d’empreses públiques al que va fer referència la vicepresidenta del Govern en la seva compareixença a la comissió d’Afers Institucionals.

Palau del Parlament, 12 de març de 2013

Dolors Camats Luis Marc Vidal PouPortaveu GP ICV-EUiA Diputat GP ICV-EUiA

Esmena presentada pel Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya (reg. 6585)

A la Mesa del Parlament

Marta Rovira i Vergés, portaveu i Sergi Sabrià i Be-nito, diputat, del Grup Parlamentari d’Esquerra Re-publicana de Catalunya, d’acord amb el que estableix l’article 139 del Reglament del Parlament, presen-ten les següents esmenes a la Moció subsegüent a la interpel·lació al Govern sobre la situació dels treballa-dors de l’Administració de la Generalitat (tram. 302-00008/10).

1 Esmena núm. 1De modificacióGP d’Esquerra Republicana de Catalunya

Del punt 6

«El Parlament de Catalunya manifesta el seu rebuig a la Reforma Laboral aprovada per la Llei 3/2012 de 6 de juliol, de mesures urgents per a la reforma del mer-cat laboral, pels efectes nocius que ha provocat en el sector privat i que pot provocar en el sector públic.»

Palau del Parlament, 12 de març de 2013

Marta Rovira i Vergés Sergi Sabrià i BenitoPortaveu del GP d’ERC Diputat del GP d’ERC

Esmenes presentades pel Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya (reg. 6611)

A la Mesa del Parlament

Santi Rodríguez Serra, portaveu adjunt, Pere Calbó i Roca, diputat del Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya, d’acord amb el que estableix l’article 139 del Reglament del Parlament, presenten les següents esmenes a la Moció subsegüent a la interpel·lació al Govern sobre la situació dels treballadors de l’Admi-nistració de la Generalitat (tram. 302-00008/10).

1 Esmena núm. 1D’addicióGP del Partit Popular de Catalunya

D’addició a l’apartat 2

2. Reprendre les negociacions en el si de la Mesa Ge-neral de la Funció Pública, en la que el Govern hau-rà de trametre als representants sindicals les informa-cions que segueixen: la liquidació pressupostària de 2012, l’objectiu de dèficit de la Generalitat, la previsió d’ingressos de 2013 i les dades internes de la despesa en funció pública. «Aquesta documentació també s’ha de lliurar als Grups Parlamentaris.»

2 Esmena núm. 2De modificacióGP del Partit Popular de Catalunya

De modificació apartat 3

«3. Donar compte al Parlament de les mesures conjun-turals de contenció de la despesa i reducció salarial que afectin el personal al servei de l’Administració de la Generalitat i el seu sector públic, especialment les adoptades en aplicació del document de diagnosi del Pla d’ocupació per a la racionalització de l’organit-zació i l’optimització del personal al servei de l’Admi-nistració de la Generalitat de Catalunya 2012-2014, i també de l’estalvi assolit en aplicar-les i de l’impacte sobre la qualitat dels serveis públics.»

Page 69: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

3.15. TRAMITACIONS EN CURS 69

3 Esmena núm. 3D’addicióGP del Partit Popular de Catalunya

D’adició a l’apartat 5

5. Establir els mecanismes per rescabalar, «des de l’inici de la recuperació econòmica», el poder adqui-sitiu dels empleats públics, personal funcionari i esta-tutari, per tal que recuperin progressivament el poder adquisitiu que han perdut amb les mesures d’estalvi excepcionals adoptades pel Govern de la Generalitat durant els darrers exercicis.

4 Esmena núm. 4De supressióGP del Partit Popular de Catalunya

De supressió de l’apartat 6

6. No aplicar la Reforma Laboral, Llei 3/2012 de 6 de juliol, de mesures urgents per a la reforma del mercat laboral, al Sector Públic de la Generalitat de Catalunya.»

5 Esmena núm. 5D’addicióGP del Partit Popular de Catalunya

D’incorporació d’un nou apartat

«Lliurar a tots els Grups Parlamentaris el document de diagnosi que estableix l’apartat 6 de l’Acord de Go-vern que aprova el Pla d’ocupació per a la racionalit-zació de l’organització i l’optimització del personal al servei de l’Administració de la Generalitat de Catalu-nya 2012-1014.»

Palau del Parlament, 12 de març de 2013

Santi Rodríguez Serra Pere Calbó i RocaPortaveu adjunt GP del PPC Diputat GP del PPC

Esmena presentada pel Grup Parlamentari de Ciuta-dans (reg. 6641)

A la Mesa del Parlament

Carina Mejías Sánchez, portaveu adjunta del Grup Parlamentari de Ciutadans, d’acord amb el que esta-bleix l’article 139 del Reglament del Parlament, pre-senta les següents esmenes a la Moció subsegüent a la interpel·lació al Govern sobre la situació dels treballa-dors de l’Administració de la Generalitat (tram. 302-00008/10).

1 Esmena núm. 1De modificacióGP de Ciutadans

El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Gene-ralitat de Catalunya a:

6. No aplicar la Reforma Laboral, Llei 3/2012 de 6 de juliol, de mesures urgents per a la reforma del mercat laboral, al Sector Públic de la Generalitat de Catalunya

6. Deixar sense efecte en els Pressupostos de la Gene-ralitat de Catalunya per a l’exercici pressupostari 2013 les mesures anunciades pel Departament d’Economia i Coneixement el passat 14 de febrer de 2013, relatives a la minoració de salaris del personal interí al servei de l’administració pública.

Palau del Parlament, 12 de març de 2013

Carina Mejías SánchezPortaveu adjunta del GP de C’s

Moció subsegüent a la interpel·lació al Go-vern sobre l’oferta escolar per al curs 2013-2014Tram. 302-00009/10

Esmenes presentadesReg. 6583, 6587, 6612, 6643 / Admissió a

tràmit: Presidència del Parlament, 13.03.2013

Esmenes presentades pel Grup Parlamentari d’Esquer-ra Republicana de Catalunya (reg. 6583)

A la Mesa del Parlament

Marta Rovira i Vergés, portaveu, Anna Simó i Cas-telló, diputada del Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya, d’acord amb el que esta-bleix l’article 139 del Reglament del Parlament, pre-senten les següents esmenes a la Moció subsegüent a la interpel·lació al Govern sobre l’oferta escolar per al curs 2013-2014 (tram. 302-00009/10).

1 Esmena núm. 1De modificacióGP d’Esquerra Republicana de Catalunya

1. Programar l’oferta educativa en l’exercici de la co-responsabilitat dels ens locals i en el diàleg amb la comunitat educativa, d’acord amb els articles 44, 45, 159 i 162 de la LEC.

2 Esmena núm. 2D’addicióGP d’Esquerra Republicana de Catalunya

2. Reconsiderar el tancament de l’escola «Els Aigüe-rols» de Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occiden-tal) i a negociar amb l’Ajuntament de la localitat la concreció del compliment del compromís de la Con-selleria en quant a al construcció d’una nova escola o, en el seu defecte, l’alternativa que es proposi assegu-rant el manteniment del projecte educatiu del centre,

Page 70: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

3.15. TRAMITACIONS EN CURS 70

d’acord amb l’Ajuntament i de la resta de la comunitat educativa.

3 Esmena núm. 3D’addicióGP d’Esquerra Republicana de Catalunya

3. Reconsiderar el tancament de l’escola Xarau de Cer-danyola del Vallès (Vallès Occidental) perquè hi ha ga-rantida la demanda per part de les famílies de l’entorn i pot provocar l’increment de les ràtios a les escoles que absorbirien l’alumnat si es procedís al seu tanca-ment i, pel cap baix, garantir que per al curs 2013-2014 el centre podrà ofertar tots els cursos durant la preinscripció i que l’oferta de cursos per al 2014-2015 es valorarà amb l’Ajuntament de la localitat i la resta de la comunitat educativa en el moment d’obrir la pre-inscripció corresponent –i no abans–, amb la voluntat de donar continuïtat al centre.

4 Esmena núm. 4De modificacióGP d’Esquerra Republicana de Catalunya

4. Reconsiderar el tancament de l’escola Gil Cristià de la Selva del Camp i, en cas que el tancament d’un grup de P3 per al curs 2013-2014 al municipi estigui justi-ficat per motius demogràfics, s’obri la preinscripció d’un grup de P3 a cadascuna de les escoles Abel Fer-rater i Gil Cristià.

5 Esmena núm. 5De modificacióGP d’Esquerra Republicana de Catalunya

6. Permetre la continuïtat del projecte educatiu i de la línia de l’escola fins que la capacitat de l’edifici de l’es-cola de l’Era permeti acollir-hi la totalitat de l’alum-nat. Això significa permetre la pre-inscripció durant uns 6 o 7 cursos. En paral·lel, les direccions d’amb-dues escoles iniciaran un procés de posada en comú i de progressiva unificació dels dos projectes pedagògics per elaborar-ne un de comú que haurà d’estar treba-llat, consensuat i compartit per la comunitat educativa en el moment de la integració i el Departament d’En-senyament fixarà i consensuarà amb la comunitat edu-cativa de Tona el calendari i executarà amb agilitat les obres d’adequació de l’edifici de l’escola L’Era per ga-rantir que l’edifici de l’escola estigui en les condicions òptimes per acollir l’alumnat de l’escola El Castell en el moment del procés d’integració i, de manera provi-sional fins que no acabin les obres, traslladarà l’Esco-la El Castell dels mòduls actuals a l’edifici de l’escola Cuca Fera, a partir ja del curs 2013-2014 i fins a la integració a l’Era.

6 Esmena núm. 6D’addicióGP d’Esquerra Republicana de Catalunya

7. Reconsiderar el tancament de l’escola Can Montllor de Terrassa (Vallès Occidental) i a iniciar el tràmits per a la construcció de l’escola en el lloc inicialment previst si no, pel cap baix, a estudiar i garantir les me-sures necessàries perquè els projectes educatius de les escoles Can Montllor i Roser Capdevila no se’n ressen-teixin, com mantenir unes ràtios raonables durant tot el procés de fusió, fer una transició progressiva o man-tenir transitòriament els equips docents, entre d’altres.

7 Esmena núm. 7D’addicióGP d’Esquerra Republicana de Catalunya

8. Reconsiderar en funció del resultat de la preinscrip-ció el tancament de totes les línies de P3 previstes per la Conselleria d’Ensenyament a l’escola pública per al curs 2013-2014 i posteriors, tenint en compte les rea-litats territorials, socials i geogràfiques de cada pobla-ció i establint una anàlisi demogràfica fonamentada en tres anys i no per a l’immediat curs següent.

8 Esmena núm. 8De modificacióGP d’Esquerra Republicana de Catalunya

9. Vetllar, d’acord amb l’exercici de la coresponsabili-tat amb els ens locals, perquè les reduccions de places escolars per raons demogràfiques no afectin l’equilibri territorial i la cohesió social, perquè es plantegin les alternatives menys lesives per als projectes educatius respectius i perquè es prioritzin les places escolars i el manteniment de grups dels centres de titularitat pú-blica.

9 Esmena núm. 9De modificacióGP d’Esquerra Republicana de Catalunya

10. No renovar els concerts educatius als centres d’elit que no obeeixin a necessitats d’escolarització i prio-ritzar la dotació suficient de les partides per a beques, ajuts i subvencions per a l’escolarització i altres mesu-res per a la inclusió social i l’equitat.

Palau del Parlament, 12 de març de 2013

Marta Rovira i Vergés Anna Simó i CastellóPortaveu del GP d’ERC Diputada del GP d’ERC

Page 71: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

3.15. TRAMITACIONS EN CURS 71

Esmenes presentades pel Grup Parlamentari de Con-vergència i Unió (reg. 6587)

A la Mesa del Parlament

Jordi Turull i Negre, portaveu del Grup Parlamentari de Convergència i Unió, d’acord amb el que estableix l’article 139 del Reglament del Parlament, presenta les següents esmenes a la Moció subsegüent a la interpel-lació al Govern sobre l’oferta escolar per al curs 2013-2014 (tram. 302-00009/10).

1 Esmena núm. 1De modificacióGP de Convergència i Unió

Del punt 1

«1. Planificar l’oferta educativa escolar d’acord amb la LEC.»

2 Esmena núm. 2De supressióGP de Convergència i Unió

Del punt 6

«6. Negociar i calendaritzar la fusió de l’escola El Castell de Tona (Osona) amb l’escola l’Era de Dalt de la mateixa localitat amb tota la comunitat educativa (AMPA, professorat, equip directiu i Ajuntament).»

Palau del Parlament, 12 de març de 2013

Jordi Turull i NegrePortaveu del GP de CiU

Esmenes presentades pel Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya (reg. 6612)

A la Mesa del Parlamento

Santi Rodríguez Serra, portavoz adjunto, María José García Cuevas, diputada del Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya, conforme a lo previsto en el artículo 139 del Reglamento del Parlamento, pre-sentan las siguientes enmiendas a la Moció subsegüent a la interpel·lació al Govern sobre l’oferta escolar per al curs 2013-2014 (tram. 302-00009/10).

1 Esmena núm. 1De modificació i addicióGP del Partido Popular de Cataluña

Del punto 2

«2. Revocar la decisió de tancament de l’escola «Els Aigüerols» de Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Oc-cidental) i a negociar amb l’Ajuntament de la localitat la concreció del compliment del compromís de la Con-selleria en quant a al construcció d’una nova escola, incloent als pressupostos de la Generalitat per l’any 2013 la dotació pressupostària necessària per a garantir el nou

equipament i la continuïtat del projecte educatiu de l’es-cola «Els Aigüerols».»

2 Esmena núm. 2De modificació i addicióGP del Partit Popular de Catalunya

Del punto 3

«3. Revocar la decisió de tancament progressiu de l’es-cola Xarau de Cerdanyola del Vallès (Vallès Occiden-tal) perquè hi ha garantida la demanda per part de les famílies de l’entorn i pot provocar l’increment de les ràtios a les escoles que absorbirien l’alumnat si es procedís al seu tancament, mantenint l’oferta educati-va de P3 per al curs escolar 2013-2014 i incloent als pres-supostos de la Generalitat 2013 la dotació necessària per a garantir la continuïtat del projecte educatiu de l’escola Xarau.»

3 Esmena núm. 3De modificació i addicióGP del Partit Popular de Catalunya

Del punt 4

«4. Revocar la decisió de tancament progressiu de l’es-cola Gil Cristià de la Selva del Camp perquè el nucli central de la localitat es quedaria sense oferta d’escola pública, mantenint l’oferta educativa de P3 per al curs 2013-2014 i incloent als pressupostos de la Generalitat per l’any 2013 la dotació necessària per a garantir la continu-ïtat del projecte educatiu de l’escola Gil Cristià i Arbòs.»

4 Esmena núm. 4De modificacióGP del Partit Popular de Catalunya

Del punto 5

«5. Revocar la decisió de tancament progressiu de l’es-cola Poblenou de Pineda de Mar (Maresme), mantenint l’oferta educativa de P3 per al curs escolar 2013-2014 segons l’acord municipal, i incloure als pressupostos de la Generalitat per l’any 2013 la dotació necessària per a la construcció del nou equipament per a l’escola Poblenou, que garanteixi la viabilitat d’una fusió amb l’escola Antoni Doltra i a garantir unes instal·lacions adequades i de qualitat.»

5 Esmena núm. 5De modificació i addicióGP del Partit Popular de Catalunya

Del punt 6

«6. Revocar la decisió de tancament progressiu de l’es-cola El Castell de Tona, mantenint l’oferta educativa de P3 per al curs 2013-2014. Negociar amb l’escola l’Era de Dalt de la mateixa localitat amb tota la co-munitat educativa (AMPA, professorat, equip directiu i Ajuntament) la solució social i educativament més con-venient, que garanteixi l’oferta suficient i de qualitat en

Page 72: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

3.15. TRAMITACIONS EN CURS 72

totes les etapes educatives per al municipi de Tona, inclo-ent als pressupostos de la Generalitat per l’any 2013 la do-tació necessària per a garantir els acords que s’assoleixin per part del Departament i la comunitat educativa.»

6 Esmena núm. 6De modificació i addicióGP del Partit Popular de Catalunya

Del punto 7

«7. Revocar la decisió de tancament de l’escola Can Montllor de Terrassa (Vallès Occidental), mantenint l’oferta educativa de P3 per al curs escolar 2013-2014, i iniciar el tràmits per a la construcció de l’escola en el lloc inicialment previst, incloent als pressupostos de la Generalitat per l’any 2013 la dotació necessària per a ga-rantir aquest projecte.»

7 Esmena núm. 7D’addicióGP del Partit Popular de Catalunya

Del punto 8

«8. Reconsiderar el tancament de totes les línies de P3 previstes per la Conselleria d’Ensenyament a l’escola pública tenint en compte les realitats territorials i ge-ogràfiques de cada població i establint una anàlisi de-mogràfica fonamentada en tres anys i no per a l’imme-diat curs següent. Portar a terme de manera urgent les mesures necessàries per a oferir la preinscripció a P3, als centres inicialment exclosos pel Departament, però que es reconsiderin, una vegada aprovada aquesta ini-ciativa parlamentària.»

8 Esmena núm. 8De supressió i addicióGP del Partit Popular de Catalunya

Del punto 9

«9. En el cas de disminució demogràfica que aconselli una reducció de places escolars, el Departament d’En-senyament vetllarà que aquesta reducció no afecti les places escolars dels centres públics si existeixen pla-ces de les mateixes característiques en centres privats concertats es dialogui i acordi amb la comunitat edu-cativa.»

9 Esmena núm. 9De supressióGP del Partit Popular de Catalunya

Del punto 10

«10. Evitar el tancament de cap escola pública ni cap lí-nia de P3 d’oferta pública mentre es mantenen els con-certs educatius amb escoles d’elit, que segreguen per sexes o que prioritzen els interessos econòmics i/o reli-giosos per sobre dels interessos pedagògics.»

10 Esmena núm. 10D’addicióGP del Partit Popular de Catalunya

De un nuevo punto

«10. Mantenir l’oferta educativa de P3 per al curs 2013-14 al CEIP Vilamagore de Sant Pere de Vilama-jor i iniciar amb la comunitat educativa afectada un procés de diàleg i negociació, per a trobar la solució social i educativament més convenient, que garanteixi l’oferta suficient i de qualitat en totes les etapes educa-tives per a Sant Pere de Vilamajor i els municipis con-frontants, incloent als Pressupostos de la Generalitat 2013 la dotació necessària per a garantir els acords que s’assoleixin per part del Departament i la comuni-tat educativa.»

11 Esmena núm. 11

D’addicióGP del Partit Popular de Catalunya

De un nuevo punto

«11. Revocar el tancament progressiu de l’escola Sant Baldiri de Lliçà d’Amunt i la seva conversió en institut d’ensenyament secundari, garantint la seva permanèn-cia com a centre d’educació infantil i primària al nucli urbà del municipi, i mantenint l’oferta educativa de P3 a l’escola Sant Baldiri. Incloure als Pressupostos de la Generalitat 2013 la dotació necessària per a garantir la construcció d’un nou Institut per a Lliçà d’Amunt.»

12 Esmena núm. 12D’addicióGP del Partit Popular de Catalunya

De un nuevo punto

«12. Adoptar els acords de Govern imprescindibles per al finançament i posterior licitació i execució dels equipaments de Terrassa, Institut Aimerigues, Institut Can Roca i Escola Sala i Badrines, actualment en ubi-cacions provisionals, incloent en els Pressupostos de la Generalitat 2013 la dotació necessària per a garantir aquests projectes.»

Palau del Parlament, 12 de marzo de 2013

Santi Rodríguez Serra María José García CuevasPortavoz adjunto GP del PPC Diputada GP del PPC

Esmenes presentades pel Grup Parlamentari Socialista (reg. 6643)

A la Mesa del Parlament

Maurici Lucena i Betriu, portaveu, Rocío Martínez-Sampere Rodrigo, diputada del Grup Parlamentari So-cialista, d’acord amb el que estableix l’article 139 del Reglament del Parlament, presenten les següents es-

Page 73: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

3.15. TRAMITACIONS EN CURS 73

menes a la Moció subsegüent a la interpel·lació al Go-vern sobre l’oferta escolar per al curs 2013-2014 (tram. 302-00009/10).

1 Esmena núm. 1De modificacióGP Socialista

Esmena de modificació del punt 1, nou text

1. Planificar l’oferta educativa escolar fonamentant-se en el diàleg amb la comunitat educativa i els ajunta-ments d’acord amb el que preveu la Llei d’Educació de Catalunya i en especial amb el seu article 159 que de-termina les competències dels ens locals i la seva par-ticipació en la programació general de l’ensenyament

2 Esmena núm. 2De modificacióGP Socialista

Esmena de modificació del punt 3, nou text

3. Donar compliment al conveni ja signat entre la Ge-neralitat i l’Ajuntament per a la construcció de la nova escola RIU SEC i, mentrestant, preservar la continu-ïtat íntegre de l’Escola Xarau ja que la demanda per part de les famílies de l’entorn està més que garantida i el seu tancament pot provocar l’increment de les ràtios a les escoles, que absorbirien l’alumnat i empobriria la qualitat educativa d’altres projectes.

3 Esmena núm. 3De modificacióGP Socialista

Esmena de modificació del punt 4, nou text

4. Mantenir l’oferta de 3 línies de P3 a l’escola publica en el període de preinscripció per al curs 2013-2014 al municipi de la Selva del Camp.

4 Esmena núm. 4De modificacióGP Socialista

Esmena de modificació del punt 5, nou text

5. Que, fruit de l’acord arribat amb els Grups Muni-cipals de l’Ajuntament de Pineda de Mar (Maresme), s’acordi amb les comunitats educatives de l’escola del Poblenou i l’escola Antoni Doltra (AMPA, professorat i Ajuntament) la viabilitat d’una fusió entre ambdues i a garantir unes instal·lacions adequades i de qualitat, sense renunciar a un nou equipament reclamat històri-cament per al barri.

5 Esmena núm. 5De modificacióGP Socialista

Esmena de modificació del punt 6, nou text

6. Garantir el projecte educatiu de l’escola El Castell del municipi de Tona, i obrir la matricula de P3 per al proper curs escolar, deixant sense efecte la proposta d’integració de l’escola El Castell a l’escola l’Era en el curs 2013-2014. Iniciar amb la comunitat educativa afectada un procés de diàleg i negociació, per a trobar de manera consensuada la solució social i educativa-ment més convenient. Acceptar la proposta de l’ajunta-ment de Tona del canvi d’ubicació de l’escola El Cas-tell avui en mòduls prefabricats a l’edifici municipal de l’escola bressol la Cuca Fera que quedarà lliure el proper curs. Incloure als Pressupostos de la Genera-litat 2013 la dotació necessària per a garantir aquest projecte.

6 Esmena núm. 6D’addicióGP Socialista

D’addició d’un nou punt 7 bis

7 bis. No tancar cap línia de l’oferta educativa de pla-ces públiques de P3 a la zona de Lliçà d’Amunt. Acor-dar, juntament amb l’Ajuntament i la resta de la co-munitat educativa de la població, l’oferta educativa pública a la localitat. Dotar en el pressupost 2013 una partida pressupostària suficient per iniciar, aquest ma-teix any, els tràmits corresponents per a la construc-ció de l’equipament que ha d’acollir el segon institut d’educació secundària públic de Lliçà d’Amunt que ac-tualment ocupa un espai municipal.

7 Esmena núm. 7De modificacióGP Socialista

Esmena de modificació del punt 8, nou text

8. Reconsiderar el mapa d’oferta escolar i en particu-lar el tancament de totes les línies de P3 previstes per la Conselleria d’Ensenyament a l’escola pública, atenent al principi de corresponsabilitat amb els ajuntaments i la comunitat educativa, als projectes educatius conso-lidats, a les necessitats socials i a les realitats territori-als, establint una anàlisi demogràfica fonamentada en tres anys i no per a l’immediat curs següent.

8 Esmena núm. 8De modificacióGP Socialista

Esmena al punt 9, nou text

9. En el cas de disminució demogràfica que aconse-lli una reducció de places escolars, el Departament

Page 74: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

3.15. TRAMITACIONS EN CURS 74

d’Ensenyament vetllarà que aquesta reducció no afecti exclusivament les places escolars dels centres públics com passa en l’actualitat. Aquesta nova planificació de la oferta s’haurà de fer tenint en compte els criteris de corresponsabilitat, equitat i equilibri.

9 Esmena núm. 9De modificacióGP Socialista

Esmena al punt 10, nou text

10. Mantenir les escoles i les places d’oferta pública i prioritzar el pagament de partides que afecten als més vulnerables, com són les beques menjador, per sobre del manteniment dels concerts educatius amb escoles d’elit, que segreguen per sexes.

Palau del Parlament, 12 de març de 2013

Maurici Lucena i Betriu Rocío Martínez-Sampere RodrigoPortaveu del GP SOC Diputada del GP SOC

Moció subsegüent a la interpel·lació al Go-vern sobre la racionalització de l’Administra-ció i de la funció públicaTram. 302-00010/10

Esmenes presentadesReg. 6566, 6610, 6644 / Admissió a tràmit:

Presidència del Parlament, 13.03.2013

Esmena presentada pel Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (reg. 6566)

A la Mesa del Parlament

Dolors Camats Luis, portaveu, Marc Vidal Pou, dipu-tat del Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, d’acord amb el que estableix l’article 139 del Reglament del Parla-ment, presenten les següents esmenes a la Moció sub-següent a la interpel·lació al Govern sobre la raciona-lització de l’Administració i de la funció pública (tram. 302-00010/10).

1 Esmena núm. 1D’addicióGP d’Iniciativa per Catalunya Verds - Es-querra Unida i Alternativa

Al final del punt 3

[...] 2013, després d’haver negociat a la Mesa General de la Funció Pública tots els aspectes relacionats amb el personal al servei de l’administració amb l’objectiu

de garantir el manteniment dels llocs de treball i de les condicions laborals.

Palau del Parlament, 12 de març de 2013

Dolors Camats Luis Marc Vidal PouPortaveu GP ICV-EUiA Diputat GP ICV-EUiA

Esmenes presentades pel Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya (reg. 6610)

A la Mesa del Parlament

Santi Rodríguez Serra, portaveu adjunt, Pere Calbó i Roca, diputat del Grup Parlamentari del Partit Po-pular de Catalunya, d’acord amb el que estableix l’ar-ticle 139 del Reglament del Parlament, presenten les següents esmenes a la Moció subsegüent a la interpel-lació al Govern sobre la racionalització de l’Adminis-tració i de la funció pública (tram. 302-00010/10).

1 Esmena núm. 1De modificacióGP del Partit Popular de Catalunya

De modificació apartat 1

1. «Deixar sense efecte l’Acord de Govern 19/2013, de 26 de febrer, pel qual s’adopten mesures excepcionals de reducció de la despesa de personal per a l’exercici pressupostari, que suposa la supressió d’una paga ex-traordinària als funcionaris per l’any 2013.»

2 Esmena núm. 2D’addicióGP del Partit Popular de Catalunya

D’addició apartat 4

4. Fer efectiu, en el termini de tres mesos, el pagament del deute pendent de la Generalitat de Catalunya i del conjunt dels departaments i llurs organismes depen-dents i vinculats amb els ajuntaments catalans «i la resta d’ens locals», per tal d’assegurar als ajuntaments suficiència financera i millorar-ne la seva gestió públi-ca. «Tanmateix, en el termini d’un mes, el Govern lliu-rarà als ens locals i als grups parlamentaris un calen-dari pel pagament efectiu del deute pendent.»

3 Esmena núm. 3De modificacióGP del Partit Popular de Catalunya

De modificació apartat 5

5. «Impulsar i recolzar la modificació del Decret Le-gislatiu 4/2003, del 4 de novembre, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de l’organització comarcal de Catalunya per tal de suprimir l’estructura política in-necessària i transformant únicament en ens de gestió dels serveis públics municipals, tot aprimant de forma substancial l’administració pública i generant estalvi econòmic.»

Page 75: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

3.15. TRAMITACIONS EN CURS 75

4 Esmena núm. 4D’addicióGP del Partit Popular de Catalunya

D’incorporació d’un nou apartat

«Lliurar a tots els Grups Parlamentaris el document de diagnosi que estableix l’apartat 6 de l’Acord de Go-vern que aprova el Pla d’ocupació per a la racionalit-zació de l’organització i l’optimització del personal al servei de l’Administració de la Generalitat de Catalu-nya 2012-1014.»

Palau del Parlament, 12 de març de 2013

Santi Rodríguez Serra Pere Calbó i RocaPortaveu adjunt GP del PPC Diputat GP del PPC

Esmenes presentades pel Grup Parlamentari Socialista (reg. 6644)

A la Mesa del Parlament

Maurici Lucena i Betriu, portaveu, Jaume Collboni Cuadrado, portaveu adjunt del Grup Parlamentari So-cialista, d’acord amb el que estableix l’article 139 del Reglament del Parlament, presenten les següents es-menes a la Moció subsegüent a la interpel·lació al Go-vern sobre la racionalització de l’Administració i de la funció pública (tram. 302-00010/10).

1 Esmena núm. 1D’addicióGP Socialista

Al final del punt 2

i trametre els següents projectes de llei:

a. La llei de la funció pública de Catalunya,

b. L’Estatut del Directiu públic,

c. La llei d’organització de l’administració de la Gene-ralitat de Catalunya

2 Esmena núm. 2De modificacióGP Socialista

De tot el punt 5

Redifinir el paper dels Consells Comarcals i refer el seu encaix administratiu, competencial i funcional, re-convertint-los en organismes de gestió supramunici-pal, en prestadors de serveis definits i acordats amb els ajuntaments del seu territori. Els Ajuntaments a tra-vés dels Consells Comarcals resoldran conjuntament qüestions que van més enllà del seu propi terme mu-nicipal o que suposin, per l’efecte d’economia d’esca-la, millores substancials de l’eficàcia i l’eficiència de la gestió municipal. Sense dubte suposarà una millora

en la prestació de serveis per als ciutadans i a les ciu-tadanes.

La gestió del Consell Comarcal ha de recaure en el Consell d’Alcaldes, dotant-los així d’un caràcter insti-tucional en comptes de representació política.

Palau del Parlament, 12 de març de 2013

Maurici Lucena i Betriu Jaume Collboni CuadradoPortaveu del GP SOC Portaveu adjunt del GP SOC

Moció subsegüent a la interpel·lació al Go-vern sobre la defensa dels interessos del món localTram. 302-00011/10

Esmenes presentadesReg. 6578, 6588, 6640, 6642 / Admissió a

tràmit: Presidència del Parlament, 13.03.2013

Esmenes presentades pel Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (reg. 6578)

A la Mesa del Parlament

Dolors Camats Luis, portaveu, Marta Ribas Frias, diputada del Grup Parlamentari d’Iniciativa per Ca-talunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, d’acord amb el que estableix l’article 139 del Reglament del Parlament, presenten les següents esmenes a la Moció subsegüent a la interpel·lació al Govern sobre la defen-sa dels interessos del món local (tram. 302-00011/10).

1 Esmena núm. 1De supressió i addicióGP d’Iniciativa per Catalunya Verds - Es-querra Unida i Alternativa

En el punt 1

«Primer. El Parlament de Catalunya expressa el seu suport als Ajuntaments, i a les altres ens locals, en la seva tasca diària al servei dels ciutadans de la ciuta-dania de Catalunya, i els anima a seguir expressant a través dels Plens municipals aquelles opinions que siguin representatives de la voluntat dels ciutadans als quals de la ciutadania a la qual representa amb plena legitimitat.

2 Esmena núm. 2De modificació i addicióGP d’Iniciativa per Catalunya Verds - Es-querra Unida i Alternativa

En el punt 4

Quart. a. El Parlament de Catalunya rebutja el ante-proyecto de la Ley de Racionalización y Sostenibili-

Page 76: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

3.15. TRAMITACIONS EN CURS 76

dad de la Administración Local que el Govern espa-nyol preveu aprovar atès que envaeix les competències exclusives en matèria de règim local que té la Genera-litat, i suposa també un atac al principi d’autonomia local.

b) El Parlament de Catalunya també manifesta el seu rebuig a aquest avantprojecte de llei per l’atac que su-posa als drets de la ciutadania, ja que pot comportar la desaparició i la pèrdua de qualitat de molts serveis públics bàsics de proximitat, i generar ciutadania de primera i de segona, depenent del tipus de municipi on es visqui.

c) També manifestem el nostre rebuig al retrocés de la qualitat democràtica que s’inclou en l’esperit d’aquest avantprojecte, ja que proposa reduir la capacitat de decisió sobre les polítiques de proximitat per part dels Ajuntaments, que són el nivell institucional més pro-per a la ciutadania, i traspassar aquesta capacitat a òrgans supramunicipals que no són d’elecció directa, allunyant d’aquesta manera les decisions del control de la ciutadania.

d) A més manifestem la nostra reprovació al fet que aquesta reforma s’ha basat exclusivament en la «Llei d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera», ignorant les necessitats de la ciutadania i els nivells de qualitat, eficàcia i eficiència dels serveis que presten avui els governs locals.

e) I denunciem que aquesta reforma s’emmarca dins una estratègia de privatització dels serveis públics i dels ens instrumentals que els gestionen i que s’ha fet d’esquenes a la opinió i les reclamacions que fa el món local.

3 Esmena núm. 3De supressió i addicióGP d’Iniciativa per Catalunya Verds - Es-querra Unida i Alternativa

En el punt 5

Cinquè. El Parlament de Catalunya insta al Govern de la Generalitat de Catalunya a que juntament amb el Projecte de Llei de Pressupostos de la Generalitat per a l’exercici 2013 s’hi acompanyi un calendari de paga-ment dels deutes pendents amb les administracions lo-cals de Catalunya, que prioritzi els pagaments pendents i es facin efectius en un termini màxim de sís mesos des de l’aprovació del pressupost aprovar un calendari de pagament dels deutes pendents amb les administra-cions locals de Catalunya, que prioritzi els pagaments pendents i que els comenci a fer efectius abans de tres mesos.

4 Esmena núm. 4D’addicióGP d’Iniciativa per Catalunya Verds - Es-querra Unida i Alternativa

D’un nou punt 6

Sisè. El Parlament de Catalunya constata l’incompli-ment per part del Govern de la Generalitat dels seus compromisos d’entrar al Parlament els projectes de Llei de Governs Locals i de Finances Locals durant la passada legislatura, i insta el Govern a presentar amb-dós projectes de llei de forma immediata al Parlament.

Palau del Parlament, 12 de març de 2013

Dolors Camats Luis Marta Ribas FriasPortaveu GP ICV-EUiA Diputada GP ICV-EUiA

Esmenes presentades pel Grup Parlamentari de Con-vergència i Unió (reg. 6588)

A la Mesa del Parlament

Jordi Turull i Negre, portaveu del Grup Parlamentari de Convergència i Unió, d’acord amb el que estableix l’article 139 del Reglament del Parlament, presenta les següents esmenes a la Moció subsegüent a la interpel-lació al Govern sobre la defensa dels interessos del món local (tram. 302-00011/10).

1 Esmena núm. 1De modificació i addicióGP de Convergència i Unió

Del punt tercer

«Tercer. El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat, a prestar assessorament jurídic, con-juntament amb les entitats municipalistes, als ajunta-ments que han estat objecte de recursos contenciosos-administratius per motius polítics.»

2 Esmena núm. 2D’addicióGP de Convergència i Unió

Del punt quart

«Quart. El Parlament de Catalunya rebutja el ante-proyecto de la Ley de Racionalización y Sostenibi-lidad de la Administración Local que el Govern es-panyol preveu aprovar atès que, tal i com avui està redactat, envaeix les competències exclusives en ma-tèria de règim local que té la Generalitat, i suposa tam-bé un atac al principi d’autonomia local.»

Page 77: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

3.15. TRAMITACIONS EN CURS 77

3 Esmena núm. 3De modificacióGP de Convergència i Unió

Del punt cinquè

«Cinquè. El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat de Catalunya que estudiï un calen-dari de pagament dels deutes pendents amb les ad-ministracions locals de Catalunya, que prioritzi els pagaments pendents i que es facin efectius quan la dis-ponibilitat de la tresoreria ho permeti.»

Palau del Parlament, 15 de març de 2013

Jordi Turull i NegrePortaveu del GP de CiU

Esmenes presentades pel Grup Parlamentari de Ciuta-dans (reg. 6640)

A la Mesa del Parlament

Carina Mejías Sánchez, portaveu adjunta del Grup Parlamentari de Ciutadans, d’acord amb el que esta-bleix l’article 139 del Reglament del Parlament, pre-senta les següents esmenes a la Moció subsegüent a la interpel·lació al Govern sobre la defensa dels interes-sos del món local (tram. 302-00011/10).

1 Esmena núm. 1D’addicióGP de Ciutadans

Primer. El Parlament de Catalunya expressa el seu su-port als Ajuntaments, i a les altres ens locals, en la se-va tasca diària al servei dels ciutadans de Catalunya, i els anima a seguir expressant a través dels Plens mu-nicipals aquelles opinions que siguin representatives de la voluntat dels ciutadans als quals representa amb plena legitimitat, dintre de les seves competències que els atorguen l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i la Constitució Espanyola de 1978.

2 Esmena núm. 2De modificacióGP de Ciutadans

Segon. El Parlament de Catalunya rebutja de manera expressa totes aquelles accions, declaracions i actituds tendents a coercionar la voluntat expressada pels plena-ris municipals ja que aquestes no fan cap favor a l’exer-cici de la democràcia, en aquest sentit el Parlament demana al Govern espanyol la substitució de la Dele-gada del Govern a Catalunya, per la seva actitud hostil i manca de respecte envers les institucions catalanes.

Segon. El Parlament de Catalunya insta als partits po-lítics amb representació parlamentària a requerir als alcaldes i als càrrecs públics l’estricte compliment de

la legalitat vigent, ja que actituds contràries vulneren les institucions democràtiques i l’Estat de Dret.

3 Esmena núm. 3De modificacióGP de Ciutadans

Quart. El Parlament de Catalunya rebutja el ante-proyecto de la Ley de Racionalización y Sostenibilidad de la Administración Local que el Govern espanyol preveu aprovar atès que envaeix les competències ex-clusives en matèria de règim local que té la Generalitat, i suposa també un atac al principi d’autonomia local.

Quart. El Parlament de Catalunya insta a la Genera-litat de Catalunya a suprimir estructures polítiques i administratives innecessàries, a suprimir els Consells Comarcals i a impulsar la creació de consorcis que permetin mancomunar la prestació de serveis munici-pals per fer-los més eficaços i eficients.

Palau del Parlament, 12 de març de 2013

Carina Mejías SánchezPortaveu adjunta del GP de C’s

Esmenes presentades pel Grup Parlamentari Socialista (reg. 6642)

A la Mesa del Parlament

Maurici Lucena i Betriu, portaveu, Núria Parlon i Gil, diputada del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb el que estableix l’article 139 del Reglament del Parlament, presenten les següents esmenes a la Moció subsegüent a la interpel·lació al Govern sobre la defen-sa dels interessos del món local (tram. 302-00011/10).

1 Esmena núm. 1De supressióGP Socialista

Segon. El Parlament de Catalunya rebutja de mane-ra expressa totes aquelles accions, declaracions i ac-tituds tendents a coercionar la voluntat expressada pels plenaris municipals ja que aquestes no fan cap favor a l’exercici de la democràcia, en aquest sentit el Parla-ment demana al Govern espanyol la substitució de la Delegada del Govern a Catalunya, per la seva actitud hostil i manca de respecte envers les institucions cata-lanes.

2 Esmena núm. 2De modificacióGP Socialista

Esmena de modificació del punt tercer, nou text:

Tercer. El Parlament de Catalunya insta al Govern de la Generalitat, a donar cobertura jurídica, conjunta-ment amb les entitats municipalistes, als Ajuntaments que han estat objecte de recursos contenciosos-admi-

Page 78: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

3.15. TRAMITACIONS EN CURS 78

nistratius d’acord amb la llei vigent 39/1981, de 28 d’octubre, per la que es regula l’ús de la bandera d’Es-panya.

3 Esmena núm. 3D’addicióGP Socialista

Addició d’un nou punt 4 bis

4 bis. Exigim al Govern central que no vulneri la com-petència exclusiva de la Generalitat de Catalunya so-bre organització territorial i en règim local (art. 151 i 160 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya), ja que és potestat del Govern i el Parlament de Catalunya pro-posar, deliberar i acordar models territorials i compe-tencials que facin que l’arquitectura institucional res-pongui a la realitat del país. De la mateixa manera li demanem que compleixi amb el pagament de les apor-tacions econòmiques establertes en les diferents Lleis, reglaments i sentències que afecten el desenvolupa-ment de les competències de la Generalitat i dels ens locals, especialment, en matèria social i educativa.

4 Esmena núm. 4D’addicióGP Socialista

Addició nou punt 4 ter

4 ter. Demanem a la Generalitat de Catalunya que ac-celeri el desenvolupament de la nova Llei de Governs Locals com el marc competencial sòlid i estable que ha de posar les bases d’una administració local prò-pia, eficient, eficaç, que garanteixi la prestació de ser-veis de qualitat i eviti la duplicitat i confusió de compe-tències entre administracions, seguint els principis de subsidiarietat, de proximitat i especialment del princi-pi d’autonomia local.

5 Esmena núm. 5D’addicióGP Socialista

Addició d’un nou punt 4 quater

4 quater. Instem els Governs de l’Estat i de la Genera-litat a l’elaboració d’un nou marc de finançament per al món local, més just, més eficaç i més eficient al ser-vei de les polítiques locals.

Palau del Parlament, 12 de març de 2013

Maurici Lucena i Betriu Núria Parlon GilPortaveu del GP SOC Diputada del GP SOC

Moció subsegüent a la interpel·lació al Go-vern sobre la tramitació de la llei de pressu-postos per al 2013Tram. 302-00012/10

Esmenes presentadesReg. 6579, 6613 / Admissió a tràmit:

Presidència del Parlament, 13.03.2013

Esmena presentada pel Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (reg. 6579)

A la Mesa del Parlament

Dolors Camats Luis, portaveu, Josep Vendrell Gar-deñes, diputat del Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, d’acord amb el que estableix l’article 139 del Regla-ment del Parlament, presenten les següents esmenes a la Moció subsegüent a la interpel·lació al Govern so-bre la tramitació de la llei de pressupostos per al 2013 (tram. 302-00012/10).

1 Esmena núm. 1De modificacióGP d’Iniciativa per Catalunya Verds - Es-querra Unida i Alternativa

En el punt 11

11. Modificar el Decret Legislatiu 3/2002, de 24 de de-sembre, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de fi-nances públiques de la Generalitat, per tal que en cas de pròrroga pressupostària previst a l’article 33 de la llei, el Govern hagi de presentar els nous pressupos-tos abans de 28 de febrer durant el primer trimestre de l’exercici en curs.»

Palau del Parlament, 12 de març de 2013

Dolors Camats Luis Josep Vendrell GardeñesPortaveu GP ICV-EUiA Diputat GP ICV-EUiA

Esmena presentada pel Grup Parlamentari de Ciuta-dans (reg. 6613)

A la Mesa del Parlament

Jordi Cañas Pérez, portaveu del Grup Parlamentari de Ciutadans, d’acord amb el que estableix l’article 139 del Reglament del Parlament, presenta les següents es-menes a la Moció subsegüent a la interpel·lació al Go-vern sobre la tramitació de la llei de pressupostos per al 2013 (tram. 302-00012/10).

Page 79: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

4.40. INFORMACIó 79

1 Esmena núm. 1De modificacióGP de Ciutadans

«El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Ge-neralitat a:

5. Reduir un 20% 50% la dotació pressupostària que recollirà els pressupostos de la Generalitat per l’any 2013 destinada a l’activitat subvencionadora de la Ge-neralitat. Aquesta reducció no afectarà a les subvenci-ons dedicades al dur a terme polítiques socials, educa-tives, sanitàries, d’ocupació i formació.»

Palau del Parlament, 12 de març de 2013

Jordi Cañas PérezPortaveu del GP de C’s

4. INFORMACIÓ

4.40. ACORDS, RESOLUCIONS I COMUNICACIONS DELS ÒRGANS DEL PARLAMENT

Resolució sobre la situació de compatibilitat d’una diputadaTram. 234-00009/10

AdopcióPle del Parlament

Sessió núm. 7, 13.03.2013, DSPC-P 9

Ple del Parlament

El Ple del Parlament, en la sessió tinguda el 13 de març de 2013, ha estudiat el dictamen de la Comissió de l’Estatut dels Diputats i, d’acord amb l’article 11.2 del Reglament, ha adoptat la següent

Resolució

D’acord amb la legislació aplicable i amb les dades manifestades per la diputada Agnès Russiñol i Amat relatives a les activitats professionals, laborals o em-presarials que exerceix i als càrrecs públics que ocupa, d’acord amb l’article 16.1.b del Reglament, el Ple del Parlament estableix la situació de compatibilitat de la diputada Agnès Russiñol i Amat.

Palau del Parlament, 13 de març de 2013

El secretari primer La presidenta del ParlamentMiquel Iceta i Llorens Núria de Gispert i Català

Declaració del Parlament de Catalunya so-bre l’expedient de regulació d’ocupació a la planta de Power Controls de Sant Vicenç de CastelletTram. 401-00001/10

Lectura en el PleSessió núm. 7, 13.03.2013, DSPC-P 9

La multinacional GE Power Controls ha expressat la voluntat de traslladar a Polònia la producció de la planta situada a Sant Vicenç de Castellet, al Bages.

Sant Vicenç de Castellet, municipi de base industrial, pateix durament l’atur en aquesta conjuntura econòmi-ca especialment difícil. Aquesta deslocalització, si es produís, enduriria encara més la situació que s’hi viu, i es podria arribar a un 30% de veïns en situació d’atur.

La deslocalització significaria un acomiadament col-lectiu directe de més de 135 treballadors (un 70% de dones i un 30% d’homes). A més, es perdrien d’una

Page 80: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

4.40. INFORMACIó 80

manera indirecta un altre centenar llarg de llocs de treball, els de totes les empreses de servei subcontrac-tades.

La planta de Power Controls de Sant Vicenç de Cas-tellet és altament productiva i ha obtingut un 26% de beneficis tant enguany com l’any passat.

Així mateix, General Electric va premiar com a mi-llor planta del grup la planta de Power Controls a Sant Vicenç, que des de l’any 2008 fins ara ha rebut anual-ment els diferents premis de qualitat, seguretat i aten-ció al client, en competència amb la resta de plantes del grup.

Davant la intenció de la multinacional, els 135 treba-lladors afectats han iniciat un seguit d’accions i mobi-litzacions amb l’objectiu de mostrar el rebuig contra la decisió de General Electric. Els treballadors demanen la retirada de l’expedient i sol·liciten que es desenvo-lupi un pla de continuïtat que adapti parcialment les necessitats de General Electric amb la fabricació d’un nou contactor, gamma CL00 a CL10, pla que ha es-tat presentat en la sol·licitud de l’Agència de Suport a l’Empresa Catalana.

Cal destacar que, a més, el sector del comerç de la lo-calitat entén que, si es produís el trasllat de l’empresa, els perjudicis i les pèrdues de llocs de treball també arribarien a aquest sector, i per aquest motiu ha mos-trat el rebuig a la voluntat de GE Power Controls de deixar sense feina els veïns del municipi.

El Govern ha col·laborat amb Power Controls per mitjà de l’Agència de Suport a l’Empresa Catalana, amb la realització del pla de continuïtat, per garantir la via-bilitat i el millorament de la planta. Així mateix, quan ha estat coneixedor de la situació actual, ha iniciat converses i accions tant amb la direcció de l’empresa com amb els treballadors. La gravetat de la situació fa que sigui necessari persistir en aquestes accions i converses.

Per tot això, el Parlament de Catalunya demana al Go-vern que:

a) Expressi el seu suport als treballadors afectats per l’expedient de regulació d’ocupació de la planta de GE Power Controls a Sant Vicenç de Castellet.

b) Faci les gestions necessàries davant la direcció de la multinacional General Electric perquè no porti a la pràctica aquesta deslocalització i apliqui el pla de l’Agència de Suport a l’Empresa Catalana, elaborat per la mateixa direcció local de Power Controls.

c) Vetlli pel compliment estricte de la legalitat vigent en el cas que es doni un procés d’acomiadament col-lectiu, en la tramitació de l’expedient de regulació d’ocupació i en tots els procediments que es donin.

d) Faci les gestions necessàries davant el Govern de l’Estat perquè també s’impliqui en les actuacions per a evitar aquesta deslocalització.

e) Doni prioritat a les polítiques industrials i a les po-lítiques que basin la sortida de la crisi en el suport a l’economia productiva.

f) Intervingui davant les matrius de les grans empre-ses multinacionals instal·lades a Catalunya que, tot i obtenir beneficis, tinguin projectes de deslocalització, com és el cas de Power Controls, amb l’objectiu de de-fensar i consolidar les indústries competitives en un sector especialitzat.

Palau del Parlament, 13 de març de 2013

Declaració del Parlament de Catalunya so-bre l’expedient de regulació d’ocupació de la planta d’Ercros de FlixTram. 401-00002/10

Lectura en el PleSessió núm. 7, 14.03.2013, DSPC-P 10

La planta de Flix (Ribera d’Ebre) és la degana dels centres de producció d’Ercros i de la química a Cata-lunya. Els seus orígens es remunten a 1897, quan un grup d’industrials espanyols, alemanys i suïssos es van associar per constituir la Societat Electroquímica de Flix a la vora de l’Ebre. Aquesta fàbrica va ésser pio-nera en el sector de la química bàsica al sud d’Europa i fou el principal pol químic de l’Estat fins a la posada en marxa del polígon de Tarragona, als anys seixanta.

La planta de Flix va ésser la primera d’Espanya i la tercera d’Europa que va dur a terme el gran canvi tec-nològic experimentat per la indústria química tradici-onal, en aplicar l’electricitat al procés de fabricació del clor. Un canvi tecnològic forçat per l’augment de la de-manda del sector tèxtil, al qual la indústria química proveïa de clor i sosa per als processos d’acabat, tintat-ge, estampació i blanqueig dels teixits. El 1904 es va concedir l’exclusiva de venda dels productes a l’empre-sa de fertilitzants SA Cros, fundada el mateix any que la Societat Electroquímica de Flix.

Entre els anys cinquanta i setanta es va produir la ma-jor expansió del negoci d’Electroquímica de Flix, que, després de constituir-se en societat anònima amb SA Cros com a accionista majoritari, fou absorbida per aquesta companyia el 1974. Quinze anys més tard, amb la fusió de SA Cros i Unión Explosivos Río Tin-to (ERT) i la creació de l’actual Ercros, la fàbrica de Flix va quedar integrada en la seva filial de química bàsica juntament amb la factoria que ERT posseïa al polígon petroquímic de Tarragona. En l’actualitat l’ac-tivitat productiva de la fàbrica se centra principalment en la fabricació de clor i sosa, de derivats del clor com l’hipoclorit o l’àcid clorhídric i de fosfat bicàlcic.

D’acord amb la normativa europea, el 2018 la planta ha de deixar de produir clor amb el procediment ac-

Page 81: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

4.40. INFORMACIó 81

tual. Ercros fa anys que no fa cap inversió a la planta, més enllà de les necessàries per a adaptar-se a la nor-mativa ambiental. Des de la suspensió de pagaments del 1992 hi ha hagut diverses retallades en la produc-ció i una acumulació d’acomiadaments de treballadors que han fet que la planta passés de 709 treballadors als 207 actuals.

El necessari canvi del sistema d’obtenció de clor per electròlisi amb mercuri per un de membranes s’ha centrat en altres fàbriques del grup i la companyia ha deixat que la planta anés disminuint la producció, que ha passat de les 200.000 tones anuals de clor a les 90.000 actuals.

Damunt la taula hi ha hagut diversos intents perquè altres unitats de negoci poguessin utilitzar les instal-lacions, com ara la proposta de la planta de pèl·lets del grup alemany Seeger, que fins i tot van signar un acord. L’exigència d’Ercros de mantenir sempre el 51% del control de qualsevol negoci que es vulgui instal·lar al seu entorn ha comportat que no en pugui reeixir cap.

Es dóna, doncs, la paradoxa que Ercros no sols no in-verteix i deixa morir l’activitat, sinó que tampoc no facilita l’arribada de noves activitats, amb una actitud irresponsable i de gasiveria envers la població i el ter-ritori, que ha vist com el resultat de gairebé un segle d’abocaments a l’Ebre desembocava el 2004 en un es-càndol mediàtic en fer-se públiques la perillositat i la diversitat dels contaminants que s’acumulaven al fons de l’embassament de Flix, just davant de la fàbrica, en una muntanya de més de 700.000 tones. La desconta-minació d’aquesta muntanya de residus, que s’està fent amb fons públics –un 70% dels quals són europeus–, tindrà un cost no inferior a 165 milions d’euros.

També es van finançar amb fons públics les diverses intervencions que l’Institut Català de Finances ha fet a Ercros. Així mateix, l’Administració local li va conce-dir diverses bonificacions d’impostos per garantir-ne l’activitat a Flix. En destaca el preu que l’empresa ha pagat per la utilització de l’abocador de titularitat mu-nicipal del Racó de la Pubilla: 18.000 euros l’any fins al 2007 i un euro per tona de llavors ençà. Amb uns abocaments de prop de 40.000 tones l’any, el cost a preu de mercat faria pràcticament inviable l’activitat en un altre emplaçament. Cal recordar que aquest abo-cador també acollirà els residus provinents de la neteja de l’embassament.

En aquest estat de les coses, Ercros va anunciar el pas-sat 19 de febrer que tancaria la línia de producció de clor i sosa de Flix, mitjançant un expedient de regu-lació d’ocupació que pretén presentar-se com si fos d’àmbit del grup, malgrat que Flix suporta el 75% dels acomiadaments totals: 156 sobre 198.

L’impacte sobre la planta de Flix és tan gran que es pot parlar d’un tancament encobert en dues fases. Er-cros al·lega que mantindrà la producció de fosfat bi-

càlcic, amb la qual cosa el funcionament de la planta dependria exclusivament de poder disposar d’un àcid clorhídric residual que Bayer-Tarragona li transfereix. Aquest àcid es fa servir per a atacar la fosforita per a obtenir fosfats. Aquesta supeditació, en dependre de tercers, fa extremament vulnerable la planta i res no n’assegura la continuïtat ni tan sols a curt termi-ni. Aquest línia de negoci, minoritària fins al punt que l’empresa pretén operar-la amb només 51 treballadors, és precisament la que genera els residus que són por-tats a l’abocador del Racó de la Pubilla, cosa que fa que sigui inviable en cap altra planta de l’empresa.

Si Ercros tanqués les instal·lacions, hauria d’afrontar els treballs de restitució i descontaminació, tal com es-tableix la llei. Això pot comportar uns costos elevadís-sims, atès que el polígon ocupa 30 hectàrees amb més de cent anys d’activitat química. Sembla més lògic i interessant allargar l’actual activitat fins a aquesta da-ta límit del 2018 i cercar alternatives per a mantenir les instal·lacions obertes un cop se superi aquesta data.

A l’impacte que el tancament de la línia de clor i so-sa tindrà sobre la plantilla cal sumar-hi un mínim de 80 treballadors més de la vintena d’empreses auxili-ars amb presència estable a la factoria. Una suma que s’acosta als 250 acomiadaments directes en una pobla-ció de 4.000 habitants, en l’àmbit d’una comarca d’in-terior com la Ribera d’Ebre, especialment afectada per la crisi i amb una manca total d’alternatives econòmi-ques a curt termini.

L’efecte induït que aquest tancament tindrà en el co-merç i l’economia de les veïnes poblacions de Riba- roja d’Ebre, Vinebre, la Torre de l’Espanyol i la Fata-rella el converteixen en un problema econòmic d’abast comarcal vinculat a un problema ambiental d’abast na-cional.

Per tot això, el Parlament de Catalunya demana al Go-vern:

a) Que demani a l’empresa Ercros que retiri l’expedi-ent de regulació d’ocupació presentat a Madrid, que accepti la mediació del Govern de la Generalitat i el trasllat a Barcelona de les negociacions, que es com-prometi a mantenir la producció de clor a la fàbrica de Flix i que ajorni la tramitació de l’expedient de regu-lació d’ocupació fins que el Departament d’Empresa i Ocupació i l’Ajuntament de Flix, conjuntament, hagin pogut avaluar alternatives al pla presentat. En cas de concretar-se l’expedient de regulació d’ocupació, es demana que s’explorin totes les vies perquè el nombre de treballadors afectats sigui el mínim possible i que les condicions laborals pactades minimitzin l’impacte sobre els treballadors.

b) Que, si es confirma el plantejament presentat per l’empresa respecte a la planta de Flix, exigeixi a Er-cros que presenti un pla de restitució i descontamina-ció dels terrenys d’acord amb el que estableix la llei de residus i sòls contaminats. A aquest efecte, caldrà

Page 82: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

4.45.05. INFORMACIó 82

tenir una cura especial a l’hora de delimitar quines su-perfícies es poden considerar realment ocupades res-pecte a una zona que ocupa un total de 30 hectàrees.

c) Que insti Ercros a facilitar la implantació a les seves instal·lacions de nous processos industrials que perme-tin una reconversió gradual de l’activitat al polígon.

d) Que es comprometi a donar suport pressupostàri-ament al finançament de les mesures que pugui plan-tejar el Pla estratègic, empresarial i per a l’ocupació de les Terres de l’Ebre, que està essent elaborat per la Universitat Rovira i Virgili per encàrrec del Departa-ment d’Empresa i Ocupació.

Palau del Parlament, 14 de març de 2013

4.45. COMPOSICIÓ DELS ÒRGANS DEL PARLAMENT

4.45.05. COMISSIONS LEGISLATIVES

Composició de la Comissió d’Ensenyament i UniversitatsTram. 410-00007/10

Substitució de diputatsReg. 5049 / Coneixement: Mesa

del Parlament, 12.03.2013

A la Mesa del Parlament

Marta Rovira i Vergés, portaveu del Grup Parlamenta-ri d’Esquerra Republicana de Catalunya, d’acord amb el que estableix el Reglament del Parlament, comunica els següents canvis d’adscripcions de diputats a les co-missions parlamentàries:

Comissió

Comissió d’Ensenyament i Universitats

Alta

Agnès Russiñol i Amat

Baixa

Teresa Vallverdú i Albornà

Palau del Parlament, 4 de març de 2013

Marta Rovira i VergésPortaveu del GP d’ERC

Composició de la Comissió de Territori i SostenibilitatTram. 410-00008/10

Substitució de diputatsReg. 4784 / Coneixement: Mesa

del Parlament, 12.03.2013

A la Mesa del Parlament

Marta Rovira i Vergés, portaveu del Grup Parlamenta-ri d’Esquerra Republicana de Catalunya, d’acord amb el que estableix el Reglament del Parlament, comunica els següents canvis d’adscripcions de diputats a les co-missions parlamentàries:

Comissió

Comissió de Territori i Sostenibilitat

Alta

Teresa Vallverdú i Albornà

Baixa

Roger Torrent i Ramió

Palau del Parlament, 4 de març de 2013

Marta Rovira i VergésPortaveu del GP d’ERC

Composició de la Comissió de Cultura i LlenguaTram. 410-00010/10

Substitució de diputatsReg. 5331 / Coneixement: Mesa

del Parlament, 12.03.2013

A la Mesa del Parlament

Marta Rovira i Vergés, portaveu del Grup Parlamenta-ri d’Esquerra Republicana de Catalunya, d’acord amb el que estableix l’article 40 del Reglament del Parla-ment, comunica que el diputat Roger Torrent i Ramió ha estat designat membre de la Comissió de Cultura i Llengua.

Palau del Parlament, 5 de març de 2013

Marta Rovira i VergésPortaveu del GP d’ERC

Page 83: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

4.45.12. INFORMACIó 83

4.45.12. COMISSIONS ESPECÍFIQUES DE SEGUIMENT

Composició de la Comissió d’Igualtat de les PersonesTram. 411-00001/10

Elecció de la secretària

Comissió d’Igualtat de les Persones

La Comissió d’Igualtat de les Persones, en la sessió tinguda el 6 de març de 2013, d’acord amb els arti-cles 41.2 i 42.1 del Reglament del Parlament, i a pro-posta del Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya, ha elegit secretària la diputada Gemma Calvet i Barot en substitució de la diputada Eva Piquer i Vinent.

Palau del Parlament, 6 de març de 2013

La secretària de la Comissió La presidenta de la ComissióGemma Calvet i Barot Marta Ribas Frías

Adscripció de diputats del Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de CatalunyaReg. 4783 / Coneixement: Mesa

del Parlament, 12.03.2013

A la Mesa del Parlament

Marta Rovira i Vergés, portaveu del Grup Parlamenta-ri d’Esquerra Republicana de Catalunya, d’acord amb el que estableix l’article 40 del Reglament del Parla-ment, comunica que la diputada Gemma Calvet i Ba-rot ha estat designada membre de la Comissió d’Igual-tat de les Persones.

Així mateix, es proposa a la I. Sra. Gemma Calvet i Barot com secretària de la Comissió.

Palau del Parlament, 4 de març de 2013

Marta Rovira i VergésPortaveu del GP d’ERC

Composició de la Comissió de Polítiques de JoventutTram. 411-00002/10

Adscripció de diputats del Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de CatalunyaReg. 5051 / Coneixement: Mesa

del Parlament, 12.03.2013

A la Mesa del Parlament

Marta Rovira i Vergés, portaveu del Grup Parlamenta-ri d’Esquerra Republicana de Catalunya, d’acord amb el que estableix l’article 40 del Reglament del Parla-ment, comunica que la diputada Agnès Russiñol i Amat ha estat designada membre de la Comissió de Polítiques de Joventut.

Palau del Parlament, 4 de març de 2013

Marta Rovira i VergésPortaveu del GP d’ERC

Composició de la Comissió de la InfànciaTram. 411-00004/10

Substitució de diputatsReg. 5421 / Coneixement: Mesa

del Parlament, 12.03.2013

A la Mesa del Parlament

Jordi Cañas Pérez, portaveu del Grup Parlamentari de Ciutadans, d’acord amb el que estableix el Reglament del Parlament, comunica els següents canvis d’ads-cripcions de diputats a les comissions parlamentàries:

Comissió

Infància

Alta

José Manuel Villegas

Baixa

José María Espejo-Saavedra

Palau del Parlament, 6 de marzo de 2013

Jordi Cañas PérezPortaveu del GP de C’s

Page 84: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

4.45.13. INFORMACIó 84

4.45.13. COMISSIONS ESPECÍFIQUES D’ESTUDI

Composició de la Comissió d’Estudi de la Seguretat ViàriaTram. 406-00001/10

Adscripció de diputats del Grup Parlamentari del Partit Popular de CatalunyaReg. 5524 / Coneixement: Mesa

del Parlament, 12.03.2013

A la Mesa del Parlament

Josep Enric Millo i Rocher, portaveu del Grup Parla-mentari del Partit Popular de Catalunya, d’acord amb el que estableix el Reglament del Parlament, comunica que la diputada Alícia Alegret Martí ha estat desig-nada membre de la Comissió d’Estudi de la Seguretat Viària.

Palau del Parlament, 6 de març de 2013

Josep Enric Millo i RocherPortaveu del GP del PPC

Composició de la Comissió d’Estudi dels Models de Seguretat i Ordre Públic i de l’Ús de Material Antiavalots en Esdeveniments de MassesTram. 406-00002/10

Adscripció de diputats del Grup Parlamentari del Partit Popular de CatalunyaReg. 5525 / Coneixement: Mesa

del Parlament, 12.03.2013

A la Mesa del Parlament

Josep Enric Millo i Rocher, portaveu del Grup Parla-mentari del Partit Popular de Catalunya, d’acord amb el que estableix el Reglament del Parlament, comuni-ca que el diputat Pere Calbó i Roca ha estat designat membre de la Comissió d’Estudi dels models de segu-retat i ordre públic i de l’ús de material antiavalots en esdeveniments de masses.

Palau del Parlament, 6 de març de 2013

Josep Enric Millo i RocherPortaveu del GP del PPC

4.48. INTERGRUPS PARLAMENTARIS

Proposta de creació de l’Intergrup de Pobla-ció, Desenvolupament i Salut ReproductivaTram. 395-00006/10

Sol·licitudGrup Parlamentari de Convergència i Unió,

Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de

Catalunya, Grup Parlamentari Socialista, Grup

Parlamentari del Partit Popular de Catalunya,

Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya

verds - Esquerra Unida i Alternativa, Grup

Parlamentari de Ciutadans, Grup Mixt

Reg. 5452

D’acord amb el que disposa l’article 62 del Reglament i d’acord amb la Junta de Portaveus, s’acorda la consti-tució de l’intergrup.

Acord: Mesa del Parlament, 12.03.2013

A la Mesa del Parlament

Els portaveus dels grups parlamentaris sotasignats, d’acord amb el que estableix l’article 62.1 del Regla-ment del Parlament, proposen la creació de l’Intergrup de Població, Desenvolupament i Salut Reproductiva.

Palau del Parlament, 27 de febrer de 2013

Jordi Turull i Negre, portaveu del GP de CiU; Marta Rovira i Vergés, portaveu del GP d’ERC; Maurici Lu-cena i Betriu, portaveu del GP SOC; Josep Enric Mi-llo i Rocher, portaveu del GP del PPC; Dolors Camats Luis, portaveu GP ICV-EUiA; Jordi Cañas Pérez, por-taveu del GP de C’s; David Fernàndez i Ramos, porta-veu del Grup Mixt (CUP-AE)

Page 85: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

4.53.03. INFORMACIó 85

4.53. SESSIONS INFORMATIVES I COMPAREIXENCES

4.53.03. SOL·LICITUDS DE SESSIÓ INFORMATIVA

Sol·licitud de sessió informativa de la Comis-sió de Justícia i Drets Humans amb el con-seller de la Presidència sobre l’acord previ a la vista del judici del cas PallerolsTram. 354-00023/10

Acord sobre la sol·licitud

Acord de tenir la sessió informativa adoptat per la Co-missió de Justícia i Drets Humans, en la sessió núm. 3, tinguda el 07.03.2013, DSPC-C 45.

Sol·licitud de sessió informativa de la Comis-sió de Justícia i Drets Humans amb el con-seller de Justícia sobre l’acord previ a la vis-ta del judici del cas PallerolsTram. 354-00024/10

Rebuig de la sol·licitud

Rebutjada per la Comissió de Justícia i Drets Humans, en la sessió núm. 3, tinguda el 07.03.2013, DSPC-C 45.

Sol·licitud de sessió informativa de la Co-missió d’Ensenyament i Universitats amb la consellera d’Ensenyament sobre el darrer informe de la Fundació Bofill sobre el fracàs escolar a CatalunyaTram. 354-00049/10

Sol·licitud i tramitació

Sol·licitud de compareixença: Carlos Carrizosa Torres, del Grup Parlamentari de Ciutadans (reg. 3269).Admissió a tràmit i acord de tramitació com a sessió informativa: Mesa de la Comissió d’Ensenyament i Universitats, 06.03.2013.

Sol·licitud de sessió informativa de la Comis-sió de Control de l’Actuació de la Corpora-ció Catalana de Mitjans Audiovisuals amb el president del Consell de Govern de la Cor-poració Catalana de Mitjans Audiovisuals perquè informi sobre el model de cobertura territorial dels mitjans de la Corporació i el compliment dels objectius de col·laboració en la cohesió territorialTram. 358-00001/10

Sol·licitud

Sol·licitud: Marta Ribas Frías, del Grup Parlamenta-ri d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (reg. 6265).Admissió a tràmit: Mesa de la Comissió de Control de l’Actuació de la Corporació Catalana de Mitjans Au-diovisuals, 13.03.2013.

4.53.05. SOL·LICITUDS DE COMPAREIXENÇA

Sol·licitud de compareixença d’una repre-sentació d’Inter-SOS, Associació de Fami-liars de Persones Desaparegudes sense Causa Aparent, davant la Comissió de Justí-cia i Drets Humans perquè informi sobre les activitats d’aquesta entitatTram. 356-00019/10

Acord sobre la sol·licitud

Acord de tenir la sessió de compareixença adoptat per la Comissió de Justícia i Drets Humans, en la sessió núm. 3, tinguda el 07.03.2013, DSPC-C 45.

Sol·licitud de compareixença d’una repre-sentació d’Inter-SOS, Associació de Famili-ars de Persones Desaparegudes sense Cau-sa Aparent, davant la Comissió de Justícia i Drets Humans perquè informi sobre les acti-vitats d’aquesta entitatTram. 356-00020/10

Acord sobre la sol·licitud

Acord de tenir la sessió de compareixença adoptat per la Comissió de Justícia i Drets Humans, en la sessió núm. 3, tinguda el 07.03.2013, DSPC-C 45.

Page 86: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

4.53.05. INFORMACIó 86

Sol·licitud de compareixença de represen-tants de la Creu Roja davant la Comissió de la Infància perquè exposin llurs aportacions al document de bases del Pacte per a la in-fànciaTram. 356-00034/10

Acord sobre la sol·licitud

Acord de tenir la sessió de compareixença adoptat per la Comissió de la Infància, en la sessió núm. 2, tingu-da el 12.03.2013, DSPC-C 49.

Sol·licitud de compareixença de represen-tants de la Federació Catalana contra el Càncer davant la Comissió de la Infància perquè exposin llurs aportacions al docu-ment de bases del Pacte per a la infànciaTram. 356-00035/10

Acord sobre la sol·licitud

Acord de tenir la sessió de compareixença adoptat per la Comissió de la Infància, en la sessió núm. 2, tingu-da el 12.03.2013, DSPC-C 49.

Sol·licitud de compareixença de represen-tants de la Federació Catalana de Drogode-pendències davant la Comissió de la Infància perquè exposin llurs aportacions al docu-ment de bases del Pacte per a la infànciaTram. 356-00036/10

Acord sobre la sol·licitud

Acord de tenir la sessió de compareixença adoptat per la Comissió de la Infància, en la sessió núm. 2, tingu-da el 12.03.2013, DSPC-C 49.

Sol·licitud de compareixença de represen-tants de la Federació d’Entitats amb Projec-tes i Pisos Assistits davant la Comissió de la Infància perquè exposin llurs aportacions al document de bases del Pacte per a la in-fànciaTram. 356-00037/10

Acord sobre la sol·licitud

Acord de tenir la sessió de compareixença adoptat per la Comissió de la Infància, en la sessió núm. 2, tingu-da el 12.03.2013, DSPC-C 49.

Sol·licitud de compareixença de represen-tants de la Federació d’Entitats Llatinoame-ricanes de Catalunya davant la Comissió de la Infància perquè exposin llurs aportacions al document de bases del Pacte per a la in-fànciaTram. 356-00038/10

Acord sobre la sol·licitud

Acord de tenir la sessió de compareixença adoptat per la Comissió de la Infància, en la sessió núm. 2, tingu-da el 12.03.2013, DSPC-C 49.

Sol·licitud de compareixença de represen-tants de la Federació Catalana d’Entitats de Paràlisi Cerebral i Etiologies Similars davant la Comissió de la Infància perquè exposin llurs aportacions al document de bases del Pacte per a la infànciaTram. 356-00039/10

Acord sobre la sol·licitud

Acord de tenir la sessió de compareixença adoptat per la Comissió de la Infància, en la sessió núm. 2, tingu-da el 12.03.2013, DSPC-C 49.

Sol·licitud de compareixença de represen-tants del Fòrum Salut Mental davant la Co-missió de la Infància perquè exposin llurs aportacions al document de bases del Pacte per a la infànciaTram. 356-00040/10

Acord sobre la sol·licitud

Acord de tenir la sessió de compareixença adoptat per la Comissió de la Infància, en la sessió núm. 2, tingu-da el 12.03.2013, DSPC-C 49.

Page 87: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

4.53.05. INFORMACIó 87

Sol·licitud de compareixença de represen-tants de la Fundació Catalana de l’Esplai da-vant la Comissió de la Infància perquè expo-sin llurs aportacions al document de bases del Pacte per a la infànciaTram. 356-00041/10

Acord sobre la sol·licitud

Acord de tenir la sessió de compareixença adoptat per la Comissió de la Infància, en la sessió núm. 2, tingu-da el 12.03.2013, DSPC-C 49.

Sol·licitud de compareixença de represen-tants de la Fundació Pere Tarrés i de la Co-ordinació Catalana de Colònies, Casals i Clubs d’Esplai davant la Comissió de la In-fància perquè exposin llurs aportacions al document de bases del Pacte per a la in-fànciaTram. 356-00042/10

Acord sobre la sol·licitud

Acord de tenir la sessió de compareixença adoptat per la Comissió de la Infància, en la sessió núm. 2, tingu-da el 12.03.2013, DSPC-C 49.

Sol·licitud de compareixença de represen-tants de l’Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu davant la Comissió de la Infància per-què exposin llurs aportacions al document de bases del Pacte per a la infànciaTram. 356-00043/10

Acord sobre la sol·licitud

Acord de tenir la sessió de compareixença adoptat per la Comissió de la Infància, en la sessió núm. 2, tingu-da el 12.03.2013, DSPC-C 49.

Sol·licitud de compareixença de represen-tants de Minyons Escoltes i Guies de Cata-lunya i de la Fundació Josep Sans davant la Comissió de la Infància perquè exposin llurs aportacions al document de bases del Pacte per a la infànciaTram. 356-00044/10

Acord sobre la sol·licitud

Acord de tenir la sessió de compareixença adoptat per la Comissió de la Infància, en la sessió núm. 2, tingu-da el 12.03.2013, DSPC-C 49.

Sol·licitud de compareixença de represen-tants del Moviment Laic i Progressista da-vant la Comissió de la Infància perquè expo-sin llurs aportacions al document de bases del Pacte per a la infànciaTram. 356-00045/10

Acord sobre la sol·licitud

Acord de tenir la sessió de compareixença adoptat per la Comissió de la Infància, en la sessió núm. 2, tingu-da el 12.03.2013, DSPC-C 49.

Sol·licitud de compareixença d’una repre-sentació del Comitè de Catalunya de l’UNI-CEF davant la Comissió de la Infància per-què presenti l’informe Infància a Catalunya 2012-2013Tram. 356-00046/10

Acord sobre la sol·licitud

Acord de tenir la sessió de compareixença adoptat per la Comissió de la Infància, en la sessió núm. 2, tingu-da el 12.03.2013, DSPC-C 49.

Sol·licitud de compareixença d’una repre-sentació de la Coordinadora d’Associacions de Famílies Acollidores davant la Comissió de la Infància perquè exposi la seva posició amb relació al Pacte per a la infànciaTram. 356-00047/10

Acord sobre la sol·licitud

Acord de tenir la sessió de compareixença adoptat per la Comissió de la Infància, en la sessió núm. 2, tingu-da el 12.03.2013, DSPC-C 49.

Page 88: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

4.53.05. INFORMACIó 88

Sol·licitud de compareixença del director ge-neral de Serveis Penitenciaris davant la Co-missió de Justícia i Drets Humans perquè informi sobre la planificació de les infraes-tructures penitenciàriesTram. 356-00052/10

Acord sobre la sol·licitud

Acord de tenir la sessió de compareixença adoptat per la Comissió de Justícia i Drets Humans, en la sessió núm. 3, tinguda el 07.03.2013, DSPC-C 45.

Sol·licitud de compareixença d’una repre-sentació del Grup 33 davant la Comissió de Justícia i Drets Humans perquè informi so-bre el model penitenciari català i la tasca d’aquesta entitatTram. 356-00061/10

Acord sobre la sol·licitud

Acord de tenir la sessió de compareixença adoptat per la Comissió de Justícia i Drets Humans, en la sessió núm. 3, tinguda el 07.03.2013, DSPC-C 45.

Sol·licitud de compareixença d’una repre-sentació de la Fundació Ared davant la Co-missió de Justícia i Drets Humans perquè in-formi sobre el model penitenciari català i la tasca d’aquesta entitatTram. 356-00064/10

Acord sobre la sol·licitud

Acord de tenir la sessió de compareixença adoptat per la Comissió de Justícia i Drets Humans, en la sessió núm. 3, tinguda el 07.03.2013, DSPC-C 45.

Sol·licitud de compareixença de Jaume Mar-garit i Rosat, director general de l’Associa-ció de Productors d’Energies Renovables, davant la Comissió d’Empresa i Ocupació perquè presenti l’estudi de l’impacte macro-econòmic de les energies renovables cor-responent al 2011Tram. 356-00065/10

Sol·licitud

Sol·licitud: Joan Mena Arca, juntament amb dos altres diputats del Grup Parlamentari d’Iniciativa per Cata-lunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (reg. 3275).Admissió a tràmit: Mesa de la Comissió d’Empresa i Ocupació, 08.03.2013.

Sol·licitud de compareixença de Pere Vall-ribera, gerent del Consorci Sanitari de Ter-rassa, davant la Comissió d’Empresa i Ocu-pació perquè informi sobre el concurs per a proveir el servei de telecomunicacions i tec-nologies que aquest consorci ha atorgat a Telefònica Solucions d’Informàtica i Teleco-municacionsTram. 356-00071/10

Sol·licitud

Sol·licitud: Inés Arrimadas García, del Grup Parla-mentari de Ciutadans (reg. 3715).Admissió a tràmit: Mesa de la Comissió d’Empresa i Ocupació, 08.03.2013.

Sol·licitud de compareixença de Núria Pani-ello, exgerent del Consorci Sanitari de Ter-rassa, davant la Comissió d’Empresa i Ocu-pació perquè informi sobre el concurs per a proveir el servei de telecomunicacions i tec-nologies que aquest consorci ha atorgat a Telefònica Solucions d’Informàtica i Teleco-municacionsTram. 356-00072/10

Sol·licitud

Sol·licitud: Inés Arrimadas García, del Grup Parla-mentari de Ciutadans (reg. 3715).Admissió a tràmit: Mesa de la Comissió d’Empresa i Ocupació, 08.03.2013.

Page 89: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

4.53.05. INFORMACIó 89

Sol·licitud de compareixença de Manel Bal-cells, de la Fundació Sant Llàtzer, davant la Comissió d’Empresa i Ocupació perquè in-formi sobre el concurs per a proveir el ser-vei de telecomunicacions i tecnologies que el Consorci Sanitari de Terrassa ha atorgat a Telefònica Solucions d’Informàtica i Teleco-municacionsTram. 356-00073/10

Sol·licitud

Sol·licitud: Inés Arrimadas García, del Grup Parla-mentari de Ciutadans (reg. 3715).Admissió a tràmit: Mesa de la Comissió d’Empresa i Ocupació, 08.03.2013.

Sol·licitud de compareixença de represen-tants del comitè d’empresa de Televisió de Catalunya davant la Comissió de Control de l’Actuació de la Corporació Catalana de Mit-jans Audiovisuals perquè informin sobre la situació actualTram. 356-00089/10

Sol·licitud

Sol·licitud: Sergi Sabrià i Benito, del Grup Parlamen-tari d’Esquerra Republicana de Catalunya (reg. 4340).Admissió a tràmit: Mesa de la Comissió de Control de l’Actuació de la Corporació Catalana de Mitjans Au-diovisuals, 13.03.2013.

Sol·licitud de compareixença de represen-tants del comitè d’empresa de Catalunya Ràdio davant la Comissió de Control de l’Ac-tuació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals perquè informin sobre la situa-ció actualTram. 356-00091/10

Sol·licitud

Sol·licitud: Sergi Sabrià i Benito, del Grup Parlamen-tari d’Esquerra Republicana de Catalunya (reg. 5092).Admissió a tràmit: Mesa de la Comissió de Control de l’Actuació de la Corporació Catalana de Mitjans Au-diovisuals, 13.03.2013.

Sol·licitud de compareixença del secretari d’Habitatge i Millora Urbana davant la Co-missió de Territori i Sostenibilitat perquè in-formi sobre la proposta del Pla per al dret a l’habitatge 2013-2016Tram. 356-00094/10

Sol·licitud

Sol·licitud: Salvador Milà i Solsona, del Grup Parla-mentari d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (reg. 5358).Admissió a tràmit: Mesa de la Comissió de Territori i Sostenibilitat, 13.03.2013.

Sol·licitud de compareixença d’una repre-sentació de l’Obra Social Santa Lluïsa de Marillac davant la Comissió de Justícia i Drets Humans perquè informi sobre la situ-ació del model penitenciari i sobre la tasca del voluntariat penitenciariTram. 356-00101/10

Sol·licitud

Sol·licitud: Elena Ribera i Garijo, del Grup Parlamen-tari de Convergència i Unió, Pere Aragonès i Garcia, del Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Ca-talunya, Ferran Pedret i Santos, del Grup Parlamenta-ri Socialista, Sergio Santamaría Santigosa, del Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya, Salva-dor Milà i Solsona, del Grup Parlamentari d’Iniciati-va per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternati-va, Carmen de Rivera i Pla, del Grup Parlamentari de Ciutadans, David Fernàndez i Ramos, del Grup Mixt (reg. 5708).Admissió a tràmit: Mesa de la Comissió de Justícia i Drets Humans, 07.03.2013.

Page 90: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

4.53.05. INFORMACIó 90

Sol·licitud de compareixença de represen-tants del comitè professional de Televisió de Catalunya davant la Comissió de Control de l’Actuació de la Corporació Catalana de Mit-jans Audiovisuals perquè informin de la situ-ació del mitjà en matèria de continguts i de criteris dels professionalsTram. 356-00102/10

Sol·licitud

Sol·licitud: Marta Ribas Frías, del Grup Parlamenta-ri d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (reg. 6259).Admissió a tràmit: Mesa de la Comissió de Control de l’Actuació de la Corporació Catalana de Mitjans Au-diovisuals, 13.03.2013.

Sol·licitud de compareixença de represen-tants del comitè professional de Catalunya Ràdio davant la Comissió de Control de l’Ac-tuació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals perquè informin sobre la situ-ació del mitjà en matèria de continguts i de criteris dels professionalsTram. 356-00103/10

Sol·licitud

Sol·licitud: Marta Ribas Frías, del Grup Parlamenta-ri d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (reg. 6259).Admissió a tràmit: Mesa de la Comissió de Control de l’Actuació de la Corporació Catalana de Mitjans Au-diovisuals, 13.03.2013.

Sol·licitud de compareixença d’una repre-sentació del comitè d’empresa de Televisió de Catalunya davant la Comissió de Control de l’Actuació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals perquè informi sobre la situació laboral i sobre les seves propostes amb relació als convenis laborals i al con-tracte programaTram. 356-00104/10

Sol·licitud

Sol·licitud: Marta Ribas Frías, del Grup Parlamenta-ri d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (reg. 6262).Admissió a tràmit: Mesa de la Comissió de Control de l’Actuació de la Corporació Catalana de Mitjans Au-diovisuals, 13.03.2013.

Sol·licitud de compareixença d’una repre-sentació del comitè d’empresa de Catalunya Ràdio davant la Comissió de Control de l’Ac-tuació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals perquè informi sobre la situa-ció laboral i sobre les seves propostes amb relació als convenis laborals i al contracte programaTram. 356-00105/10

Sol·licitud

Sol·licitud: Marta Ribas Frías, del Grup Parlamenta-ri d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (reg. 6262).Admissió a tràmit: Mesa de la Comissió de Control de l’Actuació de la Corporació Catalana de Mitjans Au-diovisuals, 13.03.2013.

Sol·licitud de compareixença de Jaume Mo-ya, membre del Fòrum l’Espitllera i de la pla-taforma Aturem el Fracking, davant la Co-missió d’Empresa i Ocupació perquè informi sobre les afectacions de la fractura hidràu-lica sobre la salut de les persones, el medi natural, el patrimoni i el desenvolupamentTram. 356-00106/10

Sol·licitud

Sol·licitud: Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalu-nya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (reg. 6511).Admissió a tràmit: Mesa de la Comissió d’Empresa i Ocupació, 13.03.2013.

Sol·licitud de compareixença de Llorenç Pla-nagumà, membre de Riudaura Junts contra el Fracking i de la plataforma Aturem el Frac-king, davant la Comissió d’Empresa i Ocu-pació perquè informi sobre les afectacions de la fractura hidràulica sobre la salut de les persones, el medi natural, el patrimoni i el desenvolupamentTram. 356-00107/10

Sol·licitud

Sol·licitud: Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalu-nya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (reg. 6511).Admissió a tràmit: Mesa de la Comissió d’Empresa i Ocupació, 13.03.2013.

Page 91: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

4.53.10. INFORMACIó 91

Sol·licitud de compareixença de Pablo Cota-relo, membre d’Ecologistes en Acció i de la plataforma Aturem el Fracking, davant la Co-missió d’Empresa i Ocupació perquè informi sobre les afectacions de la fractura hidràu-lica sobre la salut de les persones, el medi natural, el patrimoni i el desenvolupamentTram. 356-00108/10

Sol·licitud

Sol·licitud: Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalu-nya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (reg. 6511).Admissió a tràmit: Mesa de la Comissió d’Empresa i Ocupació, 13.03.2013.

4.53.10. SESSIONS INFORMATIVES I COMPAREIXENCES DE MEMBRES DEL GOVERN

Sessió informativa de la Comissió de Jus-tícia i Drets Humans amb el conseller de la Presidència sobre l’acord previ a la vista del judici del cas PallerolsTram. 355-00023/10

Acord de tenir la sessió informativa

Acord de tenir la sessió informativa adoptat per la Co-missió de Justícia i Drets Humans, en la sessió núm. 3, tinguda el 07.03.2013, DSPC-C 45.

4.53.15. SESSIONS INFORMATIVES I COMPAREIXENCES D’AUTORITATS, DE FUNCIONARIS I D’ALTRES PERSONES

Compareixença d’una representació d’Inter-SOS, Associació de Familiars de Persones Desaparegudes sense Causa Aparent, da-vant la Comissió de Justícia i Drets Humans per a informar sobre les activitats d’aquesta entitatTram. 357-00010/10

Acord de tenir la sessió de compareixença

Acord de tenir la sessió de compareixença adoptat per la Comissió de Justícia i Drets Humans en la sessió núm. 3, tinguda el 07.03.2013, DSPC-C 45.

Compareixença del director general de Ser-veis Penitenciaris davant la Comissió de Justícia i Drets Humans per a informar sobre la planificació de les infraestructures peni-tenciàriesTram. 357-00011/10

Acord de tenir la sessió de compareixença

Acord de tenir la sessió de compareixença adoptat per la Comissió de Justícia i Drets Humans en la sessió núm. 3, tinguda el 07.03.2013, DSPC-C 45.

Compareixença d’una representació del Grup 33 davant la Comissió de Justícia i Drets Humans per a informar sobre el model penitenciari català i la tasca d’aquesta en-titatTram. 357-00012/10

Acord de tenir la sessió de compareixença

Acord de tenir la sessió de compareixença adoptat per la Comissió de Justícia i Drets Humans en la sessió núm. 3, tinguda el 07.03.2013, DSPC-C 45.

Compareixença d’una representació de la Fundació Ared davant la Comissió de Jus-tícia i Drets Humans per a informar sobre el model penitenciari català i la tasca d’aques-ta entitatTram. 357-00013/10

Acord de tenir la sessió de compareixença

Acord de tenir la sessió de compareixença adoptat per la Comissió de Justícia i Drets Humans en la sessió núm. 3, tinguda el 07.03.2013, DSPC-C 45.

Page 92: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

4.53.15. INFORMACIó 92

Compareixença de representants de la Fun-dació Catalana de l’Esplai davant la Comis-sió de la Infància per a exposar llurs aporta-cions al document de bases del Pacte per a la infànciaTram. 357-00014/10

Acord de tenir la sessió de compareixença

Acord de tenir la sessió de compareixença adoptat per la Comissió de la Infància en la sessió núm. 2, tinguda el 12.03.2013, DSPC-C 49.

Substanciació

Compareixença feta en la sessió núm. 2 de la Comis-sió de la Infància, tinguda el 12.03.2013, DSPC-C 49.

Compareixença de representants de la Fun-dació Pere Tarrés i de la Coordinació Cata-lana de Colònies, Casals i Clubs d’Esplai da-vant la Comissió de la Infància per a exposar llurs aportacions al document de bases del Pacte per a la infànciaTram. 357-00015/10

Acord de tenir la sessió de compareixença

Acord de tenir la sessió de compareixença adoptat per la Comissió de la Infància en la sessió núm. 2, tinguda el 12.03.2013, DSPC-C 49.

Substanciació

Compareixença feta en la sessió núm. 2 de la Comis-sió de la Infància, tinguda el 12.03.2013, DSPC-C 49.

Compareixença de representants de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya i de la Funda-ció Josep Sans davant la Comissió de la In-fància per a exposar llurs aportacions al do-cument de bases del Pacte per a la infànciaTram. 357-00016/10

Acord de tenir la sessió de compareixença

Acord de tenir la sessió de compareixença adoptat per la Comissió de la Infància en la sessió núm. 2, tinguda el 12.03.2013, DSPC-C 49.

Substanciació

Compareixença feta en la sessió núm. 2 de la Comis-sió de la Infància, tinguda el 12.03.2013, DSPC-C 49.

Compareixença de representants del Movi-ment Laic i Progressista davant la Comissió de la Infància per a exposar llurs aportaci-ons al document de bases del Pacte per a la infànciaTram. 357-00017/10

Acord de tenir la sessió de compareixença

Acord de tenir la sessió de compareixença adoptat per la Comissió de la Infància en la sessió núm. 2, tinguda el 12.03.2013, DSPC-C 49.

Substanciació

Compareixença feta en la sessió núm. 2 de la Comis-sió de la Infància, tinguda el 12.03.2013, DSPC-C 49.

Compareixença de representants de la Creu Roja davant la Comissió de la Infància per a exposar llurs aportacions al document de bases del Pacte per a la infànciaTram. 357-00018/10

Acord de tenir la sessió de compareixença

Acord de tenir la sessió de compareixença adoptat per la Comissió de la Infància en la sessió núm. 2, tinguda el 12.03.2013, DSPC-C 49.

Compareixença de representants de la Fe-deració Catalana contra el Càncer davant la Comissió de la Infància per a exposar llurs aportacions al document de bases del Pacte per a la infànciaTram. 357-00019/10

Acord de tenir la sessió de compareixença

Acord de tenir la sessió de compareixença adoptat per la Comissió de la Infància en la sessió núm. 2, tinguda el 12.03.2013, DSPC-C 49.

Page 93: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

4.53.15. INFORMACIó 93

Compareixença de representants de la Fe-deració Catalana de Drogodependències davant la Comissió de la Infància per a ex-posar llurs aportacions al document de ba-ses del Pacte per a la infànciaTram. 357-00020/10

Acord de tenir la sessió de compareixença

Acord de tenir la sessió de compareixença adoptat per la Comissió de la Infància en la sessió núm. 2, tinguda el 12.03.2013, DSPC-C 49.

Compareixença de representants de la Fe-deració d’Entitats amb Projectes i Pisos As-sistits davant la Comissió de la Infància per a exposar llurs aportacions al document de bases del Pacte per a la infànciaTram. 357-00021/10

Acord de tenir la sessió de compareixença

Acord de tenir la sessió de compareixença adoptat per la Comissió de la Infància en la sessió núm. 2, tinguda el 12.03.2013, DSPC-C 49.

Compareixença de representants de la Fe-deració d’Entitats Llatinoamericanes de Ca-talunya davant la Comissió de la Infància per a exposar llurs aportacions al document de bases del Pacte per a la infànciaTram. 357-00022/10

Acord de tenir la sessió de compareixença

Acord de tenir la sessió de compareixença adoptat per la Comissió de la Infància en la sessió núm. 2, tinguda el 12.03.2013, DSPC-C 49.

Compareixença de representants de la Fe-deració Catalana d’Entitats de Paràlisi Cere-bral i Etiologies Similars davant la Comissió de la Infància per a exposar llurs aportaci-ons al document de bases del Pacte per a la infànciaTram. 357-00023/10

Acord de tenir la sessió de compareixença

Acord de tenir la sessió de compareixença adoptat per la Comissió de la Infància en la sessió núm. 2, tinguda el 12.03.2013, DSPC-C 49.

Compareixença de representants del Fòrum Salut Mental davant la Comissió de la Infàn-cia per a exposar llurs aportacions al docu-ment de bases del Pacte per a la infànciaTram. 357-00024/10

Acord de tenir la sessió de compareixença

Acord de tenir la sessió de compareixença adoptat per la Comissió de la Infància en la sessió núm. 2, tinguda el 12.03.2013, DSPC-C 49.

Compareixença de representants de l’Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu davant la Comissió de la Infància per a exposar llurs aportacions al document de bases del Pacte per a la infànciaTram. 357-00025/10

Acord de tenir la sessió de compareixença

Acord de tenir la sessió de compareixença adoptat per la Comissió de la Infància en la sessió núm. 2, tinguda el 12.03.2013, DSPC-C 49.

Compareixença d’una representació del Co-mitè de Catalunya de l’UNICEF davant la Comissió de la Infància per a presentar l’in-forme Infància a Catalunya 2012-2013Tram. 357-00026/10

Acord de tenir la sessió de compareixença

Acord de tenir la sessió de compareixença adoptat per la Comissió de la Infància en la sessió núm. 2, tinguda el 12.03.2013, DSPC-C 49.

Compareixença d’una representació de la Coordinadora d’Associacions de Famílies Acollidores davant la Comissió de la Infància per a exposar la seva posició amb relació al Pacte per a la infànciaTram. 357-00027/10

Acord de tenir la sessió de compareixença

Acord de tenir la sessió de compareixença adoptat per la Comissió de la Infància en la sessió núm. 2, tinguda el 12.03.2013, DSPC-C 49.

Page 94: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

4.70.01. INFORMACIó 94

Sessió informativa de la Comissió de Cultura i Llengua amb el president del Consell Na-cional de la Cultura i de les Arts per a pre-sentar l’Informe sobre l’estat de la cultura i de les arts a Catalunya corresponent al 2012Tram. 359-00001/10

Substanciació

Sessió informativa feta en la sessió núm. 3 de la Co-missió de Cultura i Llengua, tinguda el 07.03.2013, DSPC-C 44.

4.70. COMUNICACIONS DEL PRESIDENT DE LA GENERALITAT I COMUNICACIONS DEL GOVERN I D’ALTRES ÒRGANS

4.70.01. COMPOSICIÓ DEL GOVERN, DELEGACIONS DE FUNCIONS I ENCÀRRECS DE DESPATX

Encàrrec del despatx del conseller d’Agri-cultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural al conseller d’InteriorTram. 330-00008/10

PresentacióPresident de la Generalitat

Reg. 6912 / Coneixement: 14.03.2013

A la presidenta del Parlament

Benvolguda presidenta,

De conformitat amb el que estableix l’article 12.1.k de la Llei 13/2008, de 5 de novembre, de la presidència de la Generalitat i del Govern, em plau donar-vos compte que durant l’absència del conseller d’Agricultura, Ra-maderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, des del dia 13 al 15 de març, ambdós inclosos, s’encarregarà del despatx del seu Departament el conseller d’Inte-rior.

Cordialment,

Barcelona, 11 de març de 2013

Artur Mas i GavarróPresident de la Generalitat de Catalunya

N. de la R.: El Decret 131/2013, d’11 de març, d’en-càrrec del despatx del conseller d’Agricultura, Rama-deria, Pesca, Alimentació i Medi Natural al conseller d’Interior des del dia 13 al 15 de març de 2013, ambdós inclosos, és publicat al DOGC 6334, de 13 de març de 2013.

4.87. PROCEDIMENTS DAVANT EL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL

4.87.05. RECURSOS D’INCONSTITUCIONALITAT INTERPOSATS PEL PARLAMENT

Recurs d’inconstitucionalitat 5934/2003, in-terposat pel Parlament contra la Llei de l’Es-tat 24/2003, del 10 de juliol, de la vinya i del viTram. 380-00008/06

Sentència del Tribunal ConstitucionalReg. 3978 / Coneixement: Mesa

del Parlament, 05.03.2013

Tribunal Constitucional

El Pleno del Tribunal Constitucional, compuesto por don Pascual Sala Sánchez, Presidente, don Ramón Rodríguez Arribas, don Manuel Aragón Reyes, don Pablo Pérez Tremps, don Francisco José Hernando Santiago, doña Adela Asua Batarrita, don Luis Igna-cio Ortega Álvarez, don Francisco Pérez de los Cobos Orihuel, doña Encarnación Roca Trías, don Andrés Ollero Tassara, don Fernando Valdés Dal-Ré y don Juan José González Rivas, ha pronunciado

En nombre del rey

la siguiente

Sentencia

En el recurso de inconstitucionalidad núm. 5934-2003, promovido por el Parlamento de Cataluña con-tra la disposición final segunda de la Ley 24/2003, de 10 de julio, de la viña y del vino, en cuanto que declara como legislación básica los arts. 22, 23, 25 (excepto sus apartados 4, 8 y 10), 26 [excepto los párrafos b), e) y g) de su apartado 2] y 27 y el apartado 1 del art. 38, los apartados 1 y 3 del art. 39, los apartados 1, 3 y 4 y los párrafos a) y b) del apartado 2 del art. 40 y los arts. 41, 42, 44 y 45 de la mencionada ley. Ha comparecido el Abogado del Estado. Ha sido Ponente el Magistrado don Juan José González Rivas, quien expresa el pare-cer del Tribunal.

I. Antecedentes

1. El 3 de octubre de 2003 el Letrado del Parlamento de Cataluña, en nombre y representación de éste, in-terpuso recurso de inconstitucionalidad contra la dis-posición final segunda de la Ley 24/2003, de 10 de ju-lio, de la viña y el vino, en cuanto que declara como legislación básica los preceptos relacionados en el en-cabezamiento.

La demanda, tras formular una serie de consideracio-nes generales sobre las competencias asumidas por

Page 95: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

4.87.05. INFORMACIó 95

Cataluña en materia de agricultura y denominaciones de origen en colaboración con el Estado, afirma, en relación con esta última materia, que su núcleo funda-mental está constituido por un conjunto de actuacio-nes públicas relativas al procedimiento para efectuar las declaraciones de las denominaciones, a la fijación de las características esenciales que deben reunir los diversos productos para obtener esa protección pú-blica, y el establecimiento y gestión de organismos y procedimientos de seguimiento, control, inspección y sanción, tendentes a asegurar el cumplimiento de la normativa. Esta configuración de la materia es la que, sin duda, debió tener presente el legislador estatutario al establecer el sistema de distribución de competen-cias y no se ha visto alterada por la evolución de los ordenamientos jurídicos interno y comunitario.

Tras estas consideraciones previas la demanda argu-menta la inconstitucionalidad de la disposición final segunda de la Ley 24/2003, de 10 de julio, de la viña y del vino, al declarar básicos un primer bloque de pre-ceptos: los arts. 22, 23, 25 (excepto sus apartados 4, 8 y 10), 26 [excepto los párrafos b), e), y g) del apartado 2], y 27. La disposición impugnada otorga la condición de legislación básica a estos artículos porque, ante un supuesto similar, el del Real Decreto 157/1988, de 22 de febrero, que estableció la normativa a la que debe-rían ajustarse las denominaciones de origen y deno-minaciones de origen calificadas de vinos y sus res-pectivos reglamentos, la STC 112/1995, de 6 de julio, consideró que se habían invadido las competencias de la Generalitat de Cataluña en materia de denominacio-nes de origen.

A juicio de la parte recurrente es revelador que en aquel caso ni en el real decreto impugnado ni en la defensa del mismo ante el Tribunal Constitucional, se justificara la adopción de aquellas medidas con la competencia estatal ex art. 149.1.13 CE, pues la inter-vención normativa estatal se justificó en el hecho de que la competencia de la Generalitat de Cataluña so-bre denominaciones de origen tenía que desarrollarse, como establecía el art. 12.1.5 del Estatuto de Autono-mía de Cataluña (EAC), «en colaboración con el Esta-do». Por el contrario, ahora se pretende justificar una regulación similar más exhaustiva, en base a la com-petencia estatal sobre las bases y la coordinación de la planificación económica general.

En este sentido, tal y como ya se estableció en las SSTC 11/1986, de 28 de enero, 211/1990, de 20 de di-ciembre y 112/1995, de 6 de julio, la locución «en cola-boración con el Estado» no significa una competencia compartida, ni tampoco unas competencias concu-rrentes, ni la reserva al Estado de una competencia de coordinación. La colaboración implica que lo que pue-da realizar uno de los entes colaboradores no lo debe hacer el otro, de manera que las actuaciones no sean intercambiables y a pesar de que ni en el Real Decreto 157/1988 ni en el conflicto planteado frente al mismo

el Estado hizo valer la constitucionalidad de la norma en base a su competencia ex art. 149.1.13 CE, lo cierto es que el Tribunal estableció claramente la improce-dencia de que el Estado, en ejercicio de esta compe-tencia, se pueda otorgar una potestad general de dic-tar bases en materia de denominaciones de origen allí donde no posea esa competencia.

2. Para la parte recurrente, la inconstitucionalidad se basa, en extracto, en los siguientes razonamientos:

a) Los arts. 22, 23, 25, 26 y 27, de la viña y del vino, regulan las denominaciones de origen, las denomina-ciones de origen calificadas, sus órganos de gestión, con la determinación de sus fines y funciones, y el sis-tema de control y certificación, lo que afecta directa-mente el ámbito nuclear de la competencia exclusiva de la Generalitat de Cataluña en denominaciones de origen. Es difícilmente argumentable que tales aspec-tos puedan tener alguna incidencia respecto a la plani-ficación general de la economía española en el ámbito de la viticultura, especialmente cuando el Derecho co-munitario ya establece un marco jurídico general ex-haustivo y suficientemente uniforme para garantizar la plena efectividad del mercado común del sector vitivi-nícola, marco jurídico, al que, en virtud del principio de primacía del Derecho comunitario, se ha de some-ter la Generalitat de Cataluña.

Por otra parte, los arts. 25 y 26, sobre los órganos de gestión de las denominaciones de origen, al ser califi-cados como básicos, invaden las competencias de au-toorganización que la Generalitat de Cataluña tiene en virtud de los arts. 148.1.1 CE y 9.1 EAC. Así, el art. 10 de la Ley catalana 15/2002, de 27 de junio, de orde-nación vitivinícola, configura los consejos reguladores de las denominaciones de origen como corporaciones de Derecho público a las cuales se atribuye la gestión de la denominación de origen. Tales consejos tienen personalidad jurídica propia, autonomía económica, plena capacidad jurídica y capacidad de obrar para el cumplimiento de sus funciones y sus actuaciones, que comportan el ejercicio de potestades públicas, están sujetas al Derecho administrativo. Ello supone que, de acuerdo con la legislación invocada, estos consejos forman parte de la Administración institucional cata-lana, que crea y modula la Generalitat de Cataluña, en virtud de su poder de auto-organización, para ejercer adecuadamente sus competencias.

b) El otro bloque de artículos que la disposición final segunda de la Ley de la viña y del vino, declara bási-cos son los relativos al régimen sancionador. En con-creto, se establecen como legislación básica, el aparta-do 1 del art. 38; los apartados 1 y 3 del art. 39; del art. 40, sus apartados 1, 3 y 4 íntegros, así como los pá-rrafos a) y b) de su apartado 2; y los arts. 41, 42, 44 y 45. Estos artículos se refieren a aspectos tales como la tipificación de las infracciones, la responsabilidad por las mismas, las sanciones y su graduación y la pres-cripción de infracciones y sanciones.

Page 96: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

4.87.05. INFORMACIó 96

En relación con la competencia sobre la potestad san-cionadora la doctrina constitucional formula como re-gla de deslinde competencial la de «que la titularidad de la potestad sancionadora va normalmente pareja, como instrumental, a la competencia sustantiva de que se trate: de suerte que la imposición de sanciones ad-ministrativas por las Comunidades Autónomas sólo se justifica cuando tengan competencias en la materia» (STC 168/1993, de 27 de mayo, FJ 8). En consecuen-cia, la calificación de los mencionados artículos como legislación básica sólo podría, como mucho, enten-derse referida a las materias que sin ser Derecho san-cionador, la propia disposición final segunda conside-ra básicas. Pero como el Estado no puede, valiéndose de su competencia para dictar normas que regulen las bases y la coordinación de la planificación económica del sector de la vitivinicultura, afectar a la competen-cia exclusiva de la Generalitat de Cataluña en mate-ria de denominaciones de origen, estableciendo como legislación básica una serie de artículos que regulan materias que inciden en el núcleo fundamental de la mencionada competencia, tampoco podrá, en conse-cuencia, pretender el carácter de básico para aquellos artículos que se refieren al régimen sancionador de una materia cuya competencia es de la Generalitat, o cuya calificación como legislación básica se ha demos-trado inconstitucional.

3. En providencia de 21 de octubre de 2003 se acor-dó admitir a trámite el recurso, dar traslado de la de-manda y documentos presentados al Congreso de los Diputados, al Senado y al Gobierno al objeto de que puedan personarse en el proceso y formular las ale-gaciones que estimaren convenientes, y publicar la in-coación del recurso en el Boletín Oficial del Estado.

4. El 28 de octubre de 2003 la Presidenta del Congreso de los Diputados comunicó el acuerdo de la Mesa de la Cámara para que no se le tuviera por personada en el proceso ni formular alegaciones, poniéndose a dispo-sición del Tribunal.

5. El 11 de noviembre de 2003 el Abogado del Estado se personó en el recurso y formuló las alegaciones que sustentaron su petición de que fuera desestimado.

El Abogado del Estado comienza por negar que el ré-gimen establecido por los artículos cuyo carácter bá-sico se impugna invada las competencias autonómicas invocadas, pues las enmarca, facilitando la existencia de un mercado nacional uniforme, en el plano de las bases y coordinación de la planificación general de la actividad económica, en atención al objetivo primor-dial de la Ley 24/2003 de crear un mercado único de los vinos en todo el territorio del Estado, al establecer unos niveles de clasificación que aseguren a los opera-dores una competencia leal.

Tras referirse a las competencias autonómicas invoca-das en el recurso y a las facultades de ordenación de la economía, reservadas con carácter general al Esta-

do por el art. 149.1.13 C.E, esta parte se detiene en el análisis de la STC 112/1995, de 6 de julio y reproduce parte del fundamento jurídico 6 de la STC 186/1988, de 17 de octubre, en el que se recuerda que «el Estado puede operar sobre el sector vitícola haciendo uso de su competencia para proceder a la ordenación gene-ral de la economía (art. 149.1.13 CE), pero ello siem-pre que no vacíe de contenido las competencias de la Comunidad Autónoma sobre la viticultura». De este modo, las exigencias de un tratamiento uniforme del mercado vitícola hacen que el principio de unidad eco-nómica que la Constitución establece para toda Es-paña sea determinante y en este supuesto, la correc-ta delimitación entre las competencias del Estado y la Comunidad Autónoma ha de partir del alcance de esta competencia estatal de ordenación general de la eco-nomía, pues la autonómica debe soportarla hasta su lí-mite constitucional.

De este modo, los preceptos básicos de la ley recurrida se sitúan en la ordenación general de la economía que constituye el límite expreso de las competencias au-tonómicas, pues resultan muy significativos, en tanto reflejan la dimensión económica que el sector vínico tiene en España, los datos que suministra el preámbu-lo de la ley, según el cual España es el tercer productor de vino y posee la mayor extensión de viñedo del mun-do, con una superficie cultivada de 1.140.000 hectá-reas; un tercio de esa producción corresponde a vinos de calidad; se exportan cada año unos diez millones y medio de hectólitros de vinos y mostos, y aun así hay grandes excedentes.

Por ello, es innegable, a la vista de la importancia y trascendencia del sector, la correcta invocación del tí-tulo competencial legitimador del Estado en la dispo-sición final segunda, en tanto que estamos ante, más allá de una actividad agrícola, ante una netamente económica, que implica no solo a viticultores, sino también a industrias, a distribuidores y a consumido-res, lo que hace que su normativa básica reguladora sea claramente de ordenación económica general. Ese título competencial comprende no sólo las medidas de política general en sentido estricto, sino también las dirigidas a sectores económicos concretos.

El Tribunal Constitucional ha declarado (STC 186/1988, de 17 de octubre) que la competencia del Es-tado para dirigir la actividad económica general abar-ca tanto la «definición de líneas de actuación», que fijan «las directrices y los criterios globales de orde-nación de sectores económicos concretos», como la «adopción de medidas» y de «decisiones unitarias» que aseguren un tratamiento uniforme de determina-dos problemas y «las previsiones de acciones o medi-das singulares que sean necesarias para alcanzar los fines propuestos dentro de la ordenación de cada sec-tor». Ha de tenerse en cuenta que el Tribunal ha di-ferenciado entre la competencia estatal para «dictar bases» y la competencia de «coordinación»; compe-

Page 97: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

4.87.05. INFORMACIó 97

tencia esta que permite al Estado, más allá de lo que sea la ordenación general de la economía, establecer medios y sistemas de relación que hagan posible la in-formación recíproca, la homogeneización técnica en determinados aspectos y la acción conjunta de las au-toridades estatales y autonómicas en el ejercicio de sus respectivas competencias (STC 144/1985, de 25 de oc-tubre, FJ 4).

La Ley de la viña y del vino se decanta, de un lado, por regular las materias que necesiten de precisión o desarrollo respecto de lo dispuesto en el acervo comu-nitario y, de otro, por la regulación de los aspectos im-prescindibles para garantizar la eficiencia del merca-do único, la libre y leal competencia entre operadores en todas las zonas del territorio nacional y la protec-ción y defensa de los derechos de los consumidores. En definitiva, de acuerdo con el reparto constitucio-nal y estatutario de competencias, así como con la ju-risprudencia constitucional, y de conformidad con las correspondientes previsiones del ordenamiento comu-nitario, el Estado tiene competencia para dictar una regulación como la contenida en la Ley de la viña y del vino, parcialmente de naturaleza básica, al am-paro del art. 149.1.13 CE.

El Abogado del Estado defiende la constitucionalidad de la calificación como legislación básica de los con-cretos preceptos que señala el recurso, basándose en los siguientes criterios extractados:

a) En lo que se refiere a la de los arts. 22; 23; 25, ex-cepto sus apartados 4, 8 y 10; 26, excepto los párrafos b), e) y g) de su apartado 2, y 27, denuncia como insu-ficiente la alegación de la demanda de que los mismos afectan directamente al ámbito nuclear de la compe-tencia exclusiva de la Generalitat de Cataluña en deno-minaciones de origen, pues dichos preceptos se sitúan en el título II de la Ley, que incluye, principalmente, las normas relativas a la titularidad, uso y gestión de los bienes protegidos, protección, reconocimiento y gestión de estos vinos, los órganos de gestión de los vinos de calidad producidos en una región determina-da y el procedimiento para reconocer un nivel de pro-tección.

El título competencial del art. 149.1.13 CE permite al Estado actuar en ámbitos reservados a otras adminis-traciones públicas a partir de la fijación de las normas que regulan una actividad, cuando la misma debe ser reconducida hacia unos parámetros homogéneos en todo el territorio nacional, para lo cual la Constitución permite acudir tanto a las bases de normación de la materia afectada como a la coordinación de las acti-vidades. Solo merced a tal título competencial puede el Estado incidir en cuestiones relativas a subsecto-res económicos concretos, que, siendo de la exclusiva competencia autonómica (arts. 12.1. 4 y 5 EAC 1979), integran ámbitos de la política económica nacional, respecto de los que es inevitable acometer una ordena-ción mínimamente coherente si se quiere asegurar un

mercado único de productos de calidad equiparable en todo el territorio del Estado.

De este modo, se incorporan en la Ley de la viña y del vino la noción de «denominación de origen» de los vi-nos, integrándola en el nuevo sistema de protección de la calidad de los vinos españoles, así como la determi-nación de unas pautas mínimas comunes mediante las que se reconoce jurídicamente aquella figura, lo que implica el ejercicio de la competencia de coordinación atribuida al Estado en relación con la actividad econó-mica general. Se trata de asegurar, mediante una defi-nición expresa de su concepto jurídico y del diseño de su contorno y contenidos esenciales, que una misma institución, la denominación de origen, que juega un papel central en el mercado vitivinícola, no pueda de-signar realidades diferentes e incluso contradictorias, en las distintas partes del Estado. Para alejar ese ries-go, más que probable, de no existir una definición co-mún, la Ley ofrece una descripción precisa de lo que ha de entenderse por denominación de origen y fija sus rasgos esenciales y comunes, en beneficio de produc-tores y consumidores, en un mercado transparente y único, dotando de certeza y seguridad el tráfico mer-cantil.

A través de la competencia estatal de coordinación de la planificación de la actividad económica se puede es-tablecer una homogeneidad en el concepto de deno-minación de origen, que el Tribunal ha definido como «concepto jurídico pacífico» (STC 112/1995, de 6 de julio, FJ 2), y que debe entenderse como un concepto socialmente reconocido, con anterioridad incluso a la existencia del Estado de las autonomías y a su consi-guiente distribución competencial. El establecimiento en los arts. 22 y 23 de los requisitos exigibles a los vinos con denominación de origen y con denomina-ción de origen calificada debe incluirse en el espacio reservado al Estado en el ejercicio de su competencia estatal de coordinación por cuanto constituye una ga-rantía de tratamiento uniforme de un mercado supra-autonómico, una unificación de los criterios que han de ser tomados en consideración y una garantía del desarrollo armónico en todo el territorio nacional del mercado vinícola. Todos los aspectos citados en am-bos preceptos son así convenientes para establecer una necesaria diferenciación entre los requisitos exigidos a las denominaciones de origen y a las denominaciones de origen calificadas y respetuosos con el alcance de la competencia estatal, sin vaciamiento alguno de la autonómica.

En definitiva, tales definiciones de denominación de origen y denominación de origen calificada suponen el establecimiento de una homogeneización técnica de dichos conceptos efectuada a través de la competen-cia estatal para la coordinación general de la actividad económica.

b) A juicio del Abogado del Estado, los arts. 25 y 26 de la Ley de la viña y del vino relativos a los órga-

Page 98: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

4.87.05. INFORMACIó 98

nos de gestión, sus fines y funciones, tratan de asegu-rar un mínimo de operatividad y eficacia en la gestión de los vinos de calidad producidos en una región de-terminada, para lo que resultan imprescindibles unos parámetros de configuración institucional y de actua-ción mínimamente coherentes en todas las comuni-dades autónomas. La Ley persigue terminar con las disfunciones originadas por la doble función que te-nían los consejos reguladores –por un lado, de gestión de los niveles de protección de los vinos, y, por otro, de control para la garantía de que los vinos cumplen to-dos los requisitos establecidos en las normas corres-pondientes–, que presenta como principal inconve-niente el de las interferencias entre la vigilancia de las normas propias de cada denominación y los intereses comerciales de vitivinicultores y bodegueros. La op-ción por la independencia absoluta entre los órganos de gestión y los de control preservará la credibilidad y el prestigio de los vinos de calidad españoles, pues aquellos dejan de ser parte integrante de las adminis-traciones públicas y se configuran como organismos independientes dotados de personalidad jurídica pro-pia, de naturaleza pública o privada, según determine la normativa autonómica o la estatal, según el ámbito territorial autonómico o supraautonómico de la deno-minación de origen.

El art. 25 no predetermina, ni, menos aún, impone, a juicio del Abogado del Estado, un modelo concreto de organización, sino que ofrece un abanico de opciones, reenviando su concreción y desarrollo a la norma pro-pia de cada comunidad autónoma. Con idéntico pro-pósito el art. 26 se limita a efectuar una declaración general acerca de las finalidades de los órganos de gestión que, sin menoscabar el ámbito propio de re-gulación de las comunidades autónomas, diseña un modelo básicamente reconocible en todo el país, cu-yo desarrollo compete a aquellas. En cuanto a los ór-ganos de control, el art. 27 contiene una regulación de mínimos que prevé un sistema flexible, a elección de los interesados, que permite optar bien por un orga-nismo independiente acreditado para la certificación de productos; bien por un organismo, igualmente in-dependiente, de inspección; por un órgano adminis-trativo u organismo público y, finalmente, la opción, prevista para los vinos con denominación de origen o con denominación de origen calificada, que aúna en el seno del consejo regulador dos organismos totalmente separados y autónomos, uno encargado de la gestión de los vinos y otro del control, asegurándose la inde-pendencia entre ambos. Sin elementos comunes, por genéricos y necesitados de concreción que se hallen, es imposible preservar unos niveles de calidad homo-géneos; niveles que solamente se garantizan cuando los procedimientos de control y certificación respon-den a pautas de exigencia, seguridad e independencia. En otro caso, con niveles de exigibilidad diferentes y con criterios de certificación cambiantes, inseguros o

muy diferenciados, no existe mercado único ni seguri-dad en el sector vitivinícola.

c) En lo que se refiere a la impugnación del carácter básico que se atribuye a los arts. 38, apartado 1; 39, apartados 1 y 3; 40, apartados 1, 2 en sus párrafos a) y b), 3 y 4; y 41, 42, 44 y 45, incluidos en el capítulo II («Infracciones y sanciones») del título III («Régimen sancionador»), apela el representante del Gobierno a la STC 186/1988, que declaró conforme al orden consti-tucional de competencias la uniformidad de la grave-dad de las sanciones a los infractores de las medidas de ordenación económica, lo que supone un elemento disuasorio que podría no operar con la misma intensi-dad si todas las comunidades autónomas pudieran es-tablecer libremente su sistema sancionador, de modo, que, en su opinión, resulta perfectamente adecuado a la Constitución que las medidas de coordinación eco-nómica establecidas por el Estado sean complemen-tadas con las necesarias medidas sancionadoras, de-cisivas en este tipo de actuaciones, en tanto eficaces para garantizar los mínimos normativos que para la ordenación general de la economía el legislador estatal ha establecido previamente, pudiendo por ello benefi-ciarse de las mismas justificaciones que las medidas de coordinación en sí.

6. Por providencia de 12 de febrero de 2013, se señaló el día 14 del mismo mes y año para la deliberación y fallo del presente recurso.

II. Fundamentos jurídicos

1. El Parlamento de Cataluña impugna la disposición final segunda de la Ley 24/2003, de 10 de julio, de la viña y del vino, en cuanto que declara como legisla-ción básica los arts. 22, 23, 25 (excepto sus apartados 4, 8 y 10), 26 [excepto los párrafos b), e) y g) de su apartado 2], 27, el apartado 1 del art. 38, los apartados 1 y 3 del art. 39, los apartados 1, 3 y 4 y los párrafos a) y b) del apartado 2 del art. 40 y los arts. 41, 42, 44 y 45 de la mencionada Ley.

El Parlamento de Cataluña sostiene, en primer lugar, que la Comunidad Autónoma de Cataluña tiene atri-buida competencia exclusiva en las materias agricul-tura [art. 12.1.4 del Estatuto de Autonomía de Cata-luña (EAC) de 1979] y denominaciones de origen de los vinos (art. 12.1.5 EAC 1979). Según la representa-ción de la recurrente, esta última competencia exclusi-va impide que el Estado pueda incidir sobre la mate-ria denominaciones de origen de los vinos, ni siquiera invocando al efecto, como hace la Ley de la viña y del vino, el título competencial bases y coordinación que le reconoce el art. 149.1.13 CE. Funda su alegación en que así lo estableció la STC 112/1995, de 6 de julio; en que la planificación general de la economía española en el ámbito de la viticultura, está condicionada y en buena parte absorbida por la política agrícola común europea; en que la Ley de la viña y del vino no define en ningún lugar cuáles pudieran ser esos fines y obje-

Page 99: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

4.87.05. INFORMACIó 99

tivos de política económica nacional en el ámbito de la vitivinicultura; y, en fin, en que los preceptos im-pugnados se refieren a aspectos materiales que entran de lleno en el núcleo fundamental de la competencia exclusiva de la Generalitat de Cataluña sobre denomi-naciones de origen. En segundo lugar, la Cámara recu-rrente imputa a los apartados impugnados de los arts. 25 y 26 de la Ley de la viña y del vino, que, al regular ciertos aspectos de los órganos de gestión de los vinos de calidad producidos en regiones determinadas (vi-nos de calidad producidos en regiones determinadas), invaden la competencia autonómica de autoorganiza-ción, esto es, de decidir cómo organizar el desempe-ño de sus propias competencias. Por último, razona el Parlamento de Cataluña que si al Estado no le asisten facultades para realizar una actuación como la referi-da tampoco ostenta competencia normativa para esta-blecer en la citada materia tipos de infracciones y de sanciones.

El Abogado del Estado, en nombre del Gobierno de la Nación, sostiene que la regulación impugnada implica el ejercicio de la competencia de coordinación atribui-da al Estado en relación con la actividad económica general por el art. 149.1.13 CE, por lo que pide la des-estimación del recurso.

2. Antes de abordar la resolución de la controversia y de acuerdo con nuestra reiterada doctrina [por to-das, SSTC 87/1985, de 16 de julio, FJ 8; 179/1998, de 16 de septiembre, FJ 2; y 134/2011, de 20 de julio, FJ 2 d)], decidiremos este recurso teniendo en cuenta lo dispuesto en la Ley Orgánica 6/2006, de 19 de ju-lio, de reforma del Estatuto de Autonomía de Catalu-ña, que ha entrado en vigor una vez admitido a trámite este recurso.

De otro lado, a pesar que la Cámara recurrente alude a la competencia exclusiva de Cataluña en materia de agricultura (art. 116 EAC 2006), de la que la viticultu-ra es un sector específico, descartamos que tal consi-deración integre nuestro análisis pues, según doctri-na constitucional reiterada (por todas, SSTC 87/1987, de 2 de junio; 152/2003, de 17 de julio; y 212/2005, de 21 de julio), debe preponderar la regla competencial específica (en este caso la relativa a las denomina-ciones de origen) sobre la más genérica (en este caso la de agricultura). También conduce a descartar esta competencia el hecho de que el escrito de impugna-ción se limita a mencionarla, sin argumentar con base en ella la pretendida inconstitucionalidad de los pre-ceptos impugnados, pues en un proceso contra leyes «correspond[e] al recurrente no sólo ponerlo en mar-cha mediante el ejercicio de su legitimación, sino con-cretar los motivos de la pretendida inconstituciona-lidad y colaborar con la jurisdicción constitucional» (por todas, STC 49/2008, de 9 de abril, FJ 4), lo que no ha sucedido en el recurso interpuesto.

3. No habiendo duda alguna en el encuadre de los pre-ceptos impugnados en la materia denominaciones de

origen, el primer punto que plantea este proceso cons-titucional es de orden competencial y consiste en si los preceptos impugnados se incardinan en la compe-tencia autonómica exclusiva sobre denominaciones de origen o, por el contrario, pueden entenderse dictados en ejercicio de las competencias estatales que la en-marcan.

Para dirimir esta cuestión hemos de determinar, como paso previo, el alcance de los títulos competenciales que centran la controversia.

a) La materia denominaciones de origen no aparece mencionada ni en el art. 148.1 CE ni en el art. 149.1 CE, por lo que, en virtud de la cláusula residual con-tenida en el art. 149.1.3 CE, corresponde a las Comu-nidades Autónomas que la asuman en sus respectivos Estatutos. El art. 12.1.5 EAC 1979 atribuía a la Ge-neralitat competencia exclusiva sobre «las denomina-ciones de origen en colaboración con el Estado», de acuerdo con las bases y la ordenación de la actividad económica general. El art. 128 EAC 2006, que en vir-tud de nuestra doctrina sobre el ius superveniens es el parámetro de constitucionalidad que debemos te-ner en cuenta, dispone, usando términos parcialmen-te distintos pero manteniendo una regulación similar al derogado art. 12.1.5 EAC 1979, que «corresponde a la Generalitat, respetando lo dispuesto en el artícu-lo 149.1.13 CE, la competencia exclusiva sobre deno-minaciones de origen y otras menciones de calidad» (apartado 1) y que «las autoridades correspondien-tes colaboran en la protección de las denominaciones geográficas y de calidad catalanas fuera del territorio de Cataluña y ante las correspondientes instituciones de protección europeas e internacionales» (apartado 4), autoridades que, sin duda, son las estatales.

Esta materia incluye, según el art. 128.1 del Estatu-to de Autonomía de 2006, «a) [l]a determinación de los posibles niveles de protección de los productos y su régimen y condiciones, así como los derechos y las obligaciones que se derivan; b) [e]l régimen de titula-ridad de las denominaciones, respetando la legislación de propiedad industrial; c) [l]a regulación de las for-mas y las condiciones de producción y comercializa-ción de los correspondientes productos, y el régimen sancionador aplicable; d) [e]l régimen de la organiza-ción administrativa de la denominación de origen, o mención de calidad, referida tanto a la gestión como al control de la producción y la comercialización». Por tanto, sigue siendo actual en relación con esta Comu-nidad Autónoma la configuración de esta materia que hemos venido haciendo, según la que, expresándolo en palabras de la STC 112/1995, de 6 de julio, FJ 2, su núcleo fundamental «está constituido por un conjun-to de actuaciones públicas relativas al procedimiento para efectuar las declaraciones de las denominacio-nes, a la fijación de las características esenciales que deben reunir los diversos productos para obtener esa protección pública, y al establecimiento y gestión de

Page 100: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

4.87.05. INFORMACIó 100

organismos y procedimientos de seguimiento, control, inspección y sanción tendentes a asegurar el cumpli-miento de la normativa reseñada».

b) La competencia autonómica exclusiva en materia de denominaciones de origen aparece enmarcada, según se desprende de la normativa estatutaria citada –tanto del art. 128 EAC 2006 como del derogado 12.1.5 EAC 1979– y de la reiterada doctrina constitucional recaída en relación con este último precepto, por dos compe-tencias estatales. De un lado, la previsión estatutaria de que esta competencia autonómica se ejercitará en colaboración con el Estado y, de otro, la competencia sobre las bases y coordinación de la planificación ge-neral de la actividad económica que reconoce al Esta-do el art. 149.1.13 CE. Respecto de esta última, en la STC 31/2010, de 28 de junio, FJ 75 hemos afirmado que «[l]as denominaciones de origen no figuran entre las materias enunciadas en el art. 149.1 CE, por lo que el Estado no puede dictar normas básicas o, en gene-ral, normas sobre la materia si ésta ha sido atribuida estatutariamente a las Comunidades Autónomas (STC 112/1995, de 6 de julio, FJ 4) [...] Evidentemente ello no impide su posible conexión con cualesquiera de los títulos estatales relacionados en el art. 149.1. CE, muy singularmente con el contenido en la regla 13 (ordena-ción de la economía)».

4. Veamos a continuación, y por separado, el alcan-ce que, según nuestra doctrina, tienen estos dos títu-los competenciales estatales, con especial atención a su relación con la competencia autonómica exclusiva sobre denominaciones de origen.

a) En la STC 11/1986, de 28 de enero –y luego en las SSTC 186/1988, de 17 de octubre; 209/1989, de 15 de diciembre; 211/1990, de 20 de diciembre y 112/1995, de 6 de julio– este Tribunal hizo una exégesis integra-dora de la calificación estatutaria de esta competen-cia autonómica sobre denominaciones de origen como «exclusiva», poniéndola en relación con la cláusula «en colaboración con el Estado ex 12.1.5 EAC 1979, reco-gida en el vigente art. 128.4 EAC. De acuerdo con esa jurisprudencia, han de tomarse en cuenta los elemen-tos siguientes: a) la competencia autonómica no es una competencia compartida conforme a la técnica bases estatales versus desarrollo y ejecución autonómicas; b) tampoco es una competencia concurrente al modo que ocurre con la cultura en el art. 149.2 de la Cons-titución y de forma que Estado y Comunidades Autó-nomas ejerzan a la vez sus competencias concurriendo en la persecución de los objetivos culturales, pero con independencia el uno de las otras; c) ni hay una com-petencia estatal de coordinación de las competencias autonómicas para lograr la integración de actos par-ciales en una globalidad como puede ocurrir con la sanidad; d) la «competencia exclusiva en colaboración no implica una previa diferenciación de competencias parciales que el Estado haya de coordinar, sino una ac-tuación que debe ser realizada bilateralmente en régi-

men de cooperación específica, sin que ello suponga duplicidades o actuaciones intercambiables»; e) de to-do esto se concluye una regla de deslinde de funciones consistente en que «lo que puede hacer uno de los en-tes colaboradores no lo debe hacer el otro, de manera que sus actuaciones no son intercambiables sino com-plementarias».

La consecuencia relevante de esta interpretación, en términos de delimitación competencial, es que «[l]a Generalitat tiene, por consiguiente, competencia para aprobar, modificar, y ordenar la publicación de regla-mentos de denominaciones de origen, viniendo obli-gada a remitir o notificar su orden al Ministerio de Agricultura, con el fin de hacer posible o facilitar la competencia de colaboración estatal (así se recono-ció en la STC 11/1986, FJ 4. Pero esta obligación de remisión directa no proporciona al Estado una com-petencia de control sobre la publicación de la Orden, que no sería compatible con el carácter exclusivo de la competencia (ibidem)» (STC 112/1995, de 6 de junio, FJ 3). No implica, sin embargo, un control que inva-da la competencia autonómica que el Estado, antes de publicar en el Boletín Oficial del Estado las denomi-naciones geográficas o de calidad aprobadas y notifi-cadas por una Comunidad Autónoma, realice en de-sarrollo de dicho control una verificación reglada de la concurrencia tanto de las normas del bloque de la constitucionalidad atributivas de competencia como de las de la legalidad ordinaria, lo que resulta confir-mado por el hecho de que el apartado 2 del art. 32 de la Ley 24/2003 señale que «si en ese mismo pla-zo el Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación apreciara la existencia de motivos de ilegalidad, dejará en suspenso la publicación en el Boletín Oficial del Es-tado y procederá a su impugnación ante la jurisdicción contencioso-administrativa», precepto que no ha sido impugnado.

b) Distinto de la referida competencia estatal de co-laboración es el título competencial que atribuye al Estado las bases y la coordinación de la planificación general de la actividad económica (art. 149.1.13 CE). Sobre este punto, el Tribunal ha entendido que esta competencia no ha de confundirse con la potestad ge-neral de dictar bases en una determinada materia, en el sentido de establecer un «común denominador nor-mativo dirigido a asegurar, de manera unitaria y en condiciones de igualdad, los intereses generales a par-tir del cual pueda cada Comunidad Autónoma, en de-fensa de sus propios intereses, introducir las peculia-ridades que estime convenientes y oportunas, dentro del marco competencial que en la materia le asigne su Estatuto» (entre otras, SSTC 69/1988, de 19 de abril; 109/2003, de 5 de junio; y 136/2012, de 19 de junio). Por el contrario, este Tribunal ha declarado repetida-mente desde la STC 95/1986, de 10 de julio (posterior-mente, entre otras, en las SSTC 152/1988, de 20 de julio, y 188/1989, de 16 de noviembre), que las bases de la planificación general de la actividad económica

Page 101: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

4.87.05. INFORMACIó 101

consisten en el establecimiento de «las normas esta-tales que fijen las líneas directrices y los criterios glo-bales de ordenación de sectores económicos concre-tos, así como las previsiones de acciones o medidas singulares que sean necesarias para alcanzar los fi-nes propuestos dentro de la ordenación de cada sec-tor» (STC 135/2012, de 19 de junio, FJ 2), admitiendo así que esta competencia ampara todas las normas y actuaciones, sea cual sea su naturaleza, orientadas al logro de tales fines, entre los que la doctrina consti-tucional ha situado el de garantizar el mantenimiento de la unidad de mercado (SSTC 118/1996, de 27 de junio, FJ 10, y 208/1999, de 11 de noviembre, FJ 6) o de la «unidad económica» (SSTC 152/1988, de 20 de julio, FJ 2, 186/1988, de 17 de octubre, FJ 2, 96/1990, de 24 de mayo, FJ 3, y 146/1992, de 16 de octubre, FJ 2), pero también el de «alcanzar los objetivos de la económica general o sectorial» (STC 96/1990, FJ 3, y en el mismo sentido SSTC 80/1985, FJ 1, y 188/1989, FJ 5), así como el de incidir en principios rectores de la política económica y social (SSTC 95/2002, FFJJ 7 y 11, seguida por las SSTC 190/2002, de 17 de octu-bre; 228/2003 y 230/2003, de 18 de diciembre).

Descendiendo al sector que nos ocupa, en la STC 186/1988, de 17 de octubre, dijimos que «el Estado puede operar sobre el sector vitícola haciendo uso de su competencia para proceder a la ordenación gene-ral de la economía» (FJ 6) y, aplicando la concepción descrita de las bases de la planificación general de la actividad económica para resolver una controversia re-ferida específicamente a la materia denominaciones de origen, afirmamos que «la ordenación general de la economía hace posible la intervención del Estado a través de medidas económicas en sectores material-mente atribuidos a la competencia de las Comuni-dades Autónomas, que no pueden quedar en ningún caso vacías de contenido a causa de la intervención estatal, que, a su vez, llegará hasta donde lo exija el principio que instrumenta, límite éste cuya observan-cia se deduce partiendo de la finalidad perseguida por las medidas en cada caso adoptadas» (FJ 8).

De esta forma, el primer límite asegura que el ejerci-cio de la competencia estatal no elimina por completo la competencia autonómica colindante y la segunda de las condiciones, al requerir que haya un principio al que se encamine la intervención estatal y que ésta lle-gue solo hasta donde lo exija aquél, refleja el carácter directivo como nota que identifica las bases de la pla-nificación general de la actividad económica y las dis-tingue de la noción general de bases.

En todo caso, al efecto de delimitar los contornos de esta competencia es también esencial considerar los criterios de la STC 112/1995, de 6 de julio, que resuel-ve un conflicto positivo de competencia planteado res-pecto del Real Decreto 157/1988, de 22 de febrero, por el que el Estado fija las normas a las que deben ajus-tarse las «denominaciones de origen» y «denomina-

ciones de origen calificadas» de vinos, así como sus respectivos reglamentos. No separándose en nada del criterio previamente fijado en la citada STC 186/1988 y que acabamos de recordar, esta STC 112/1995 esta-bleció como canon para decidir la controversia que «la facultad de fijar las bases y coordinar la planificación general de la actividad económica no puede ser con-fundida con la potestad general de dictar bases en ma-teria de denominaciones de origen allí donde el Esta-do no posea esta competencia, si bien es claro que “el Estado puede operar sobre el sector vitícola haciendo uso de su competencia para proceder a la ordenación general de la economía (art. 149.1.13 CE), pero ello siempre que no vacíe de contenido las competencias de la Comunidad Autónoma sobre la viticultura” (STC 186/1988, fundamento jurídico 6)». Y esta es la misma doctrina que luego se recoge en la STC 44/2007, de 1 de marzo, FJ 7.

La STC 112/1995 concluye, sin embargo, con una con-sideración ligada al caso concreto que allí se plantea-ba, caracterizado porque el Real Decreto 157/1988 allí impugnado no ordenaba el sector económico del vino sino exclusivamente las «denominaciones de origen» y «denominaciones de origen calificadas» de vino, según la que «no es esta competencia la que ha sido ejercida aquí. Los arts. 2 a 16 del decreto impugnado aparecen en el capítulo segundo del mismo, bajo la rú-brica “denominaciones de origen” y los arts. 17 a 21, en el capítulo tercero, bajo la rúbrica «denominaciones de origen cualificadas». «Por consiguiente, con inde-pendencia de su contenido, es claro que no represen-tan normas básicas de planificación general de la ac-tividad económica en el sector, sino reglas específicas destinadas exclusivamente a regular las bases a las que han de ajustarse las denominaciones de origen y que, por lo tanto, no pueden ser de aplicación a las Comuni-dades Autónomas que hayan asumido la competencia exclusiva sobre esta particular materia».

5. Delimitado el sentido y alcance de las competen-cias en conflicto, ya tenemos los elementos necesa-rios para enjuiciar si los arts. 22, 23, 25, 26 y 27 de la Ley 24/2003, en la parte en que son impugnados en este proceso, constituyen una intervención esta-tal incardinable en una de las competencias estatales mencionadas o, por no encontrar apoyo en tales títu-los competenciales, invaden la competencia autonómi-ca exclusiva en materia de denominaciones de origen.

Antes de realizar ese análisis resulta imprescindible tomar en consideración el contexto normativo en que se integran los preceptos impugnados, que viene da-do principalmente por la Ley 24/2003, de 10 de julio, de la viña y del vino. Esta ley tiene por objeto, según anuncia su art. 1, la ordenación básica, en el marco de la normativa de la Unión Europea, de la viña y el vino y, como parte de ella, la regulación, en defensa de pro-ductores y consumidores, de los niveles diferenciados de protección del origen y calidad de los vinos. En este

Fascicle tercer

Page 102: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

4.87.05. INFORMACIó 102

punto la Ley de la viña y del vino establece, siguiendo la línea de la Ley 25/1970, de 2 de diciembre, pero con un contenido más flexible, algunos elementos del sis-tema de protección del origen y la calidad de los vinos (arts. 12 y ss.), remitiendo en lo demás de un modo ex-preso a la intervención de la legislación autonómica y de la normativa específica de cada nivel de protección, que concurren así a configurar dicho sistema.

Destacan en ese sistema los llamados vinos de calidad producidos en una región determinada (vinos de ca-lidad producidos en regiones determinadas en la ter-minología de la Ley) cuya definición se remite en el art. 20.1 de la Ley de la viña y del vino a la norma-tiva comunitaria. Según establece el art. 118 ter del Reglamento CE 1234/2007, del Consejo, de 22 de oc-tubre de 2007, esta categoría alude a los vinos cuyas características se vinculan con mayor o menor inten-sidad con su origen geográfico. Dentro de ella la Ley 24/2003 distingue varios niveles de protección: vinos de calidad con indicación geográfica, vinos con deno-minación de origen, vinos con denominación de ori-gen calificada y vinos de pagos. A cada uno de esos niveles de protección se accede a instancias de los vi-ticultores y elaboradores de vinos que ejerzan sus acti-vidades en el área geográfica concernida (art. 28 de la Ley de la viña y del vino), que deberán acreditar tanto que el nombre geográfico que aspiran a ver protegi-do es suficientemente preciso y está relacionado con la zona geográfica delimitada, como la notoriedad de los vinos procedentes de la misma. Una vez instrui-do el expediente correspondiente, la Administración competente, que para los vinos procedentes de un área geográfica ubicada en el territorio de una sola comu-nidad autónoma será la Administración de ésta, ex art. 28.1 de la Ley de la viña y del vino, y, en otro caso, la del Estado, procede a reconocer el nivel de protección (art. 31 de la Ley).

En el texto legal constituye la condición del reconoci-miento de la protección de un nombre geográfico que cada uno de ellos cuente con una norma específica re-guladora, con un órgano de gestión, en el que estarán representados los titulares de viñedos y bodegas ins-critos en los registros establecidos en aquella norma, y con un sistema de control independiente del órgano de gestión.

Mientras que en la preconstitucional Ley 25/1970, de 2 de diciembre, el reconocimiento definitivo por parte del Ministerio de Agricultura culminaba el proceso de constitución de una denominación de origen, en la Ley 24/2003 (art. 32), por el contrario y como hemos su-brayado, se establece un trámite posterior al reconoci-miento de un vino de calidad producido en una región determinada cuando éste se efectúa por una Comuni-dad Autónoma, pues tal reconocimiento, o aprobación en los términos del art. 32, será comunicada a la Ad-ministración del Estado con una certificación de las disposiciones correspondientes, a fin de proceder a su

publicación en el Boletín Oficial del Estado, y ello a efectos de su protección nacional o internacional, ya que si la Administración estatal apreciara la existencia de motivos de ilegalidad dejará en suspenso la publi-cación e impugnará el reconocimiento ante el orden contencioso-administrativo.

La protección de los nombres geográficos implica la prohibición de utilizarlos para la designación de otros productos del sector vitivinícola, salvo los supuestos amparados por la normativa comunitaria, y para la de-signación de vinos que no cumplan los requisitos del nivel de protección correspondiente. Finalmente, el sistema legal se completa con un régimen de infrac-ciones y sanciones, que, como dice la exposición de motivos de la Ley de la viña y del vino, se estable-ce «en una norma de rango legal en cumplimiento del principio de legalidad», teniendo el carácter de nor-mativa básica «únicamente aquellos preceptos que por su trascendencia juegan como niveladores del sistema sancionador, de manera que aseguren unos criterios de mínima y básica homogeneidad al conjunto del sis-tema».

En definitiva, la Ley de la viña y del vino, apreciando la importancia que tiene en España el cultivo, la elabo-ración y la comercialización de vino, persigue estable-cer criterios generales de ordenación del entero sector vitícola orientados a evitar que la divergencia radical entre las distintas normativas autonómicas obstaculi-ce gravemente la unidad de mercado o, introduciendo confusión, haga ineficaz la intervención pública en ese ámbito de la economía, y en este contexto se inscribe la regulación que hace de los vinos con denominación de origen (art. 22), de los vinos con denominación de origen calificada (art. 23) y de los sistemas de gestión y control de los vinos de calidad producidos en regio-nes determinadas (arts. 25, 26 y 27).

6. Una actuación estatal en tal sentido, en la medida que condiciona el ejercicio de la competencia autonó-mica exclusiva sobre denominaciones de origen ex art. 128 EAC, no puede hallar sustento en la competencia estatal de colaboración que el propio precepto estatu-tario reconoce, pues ésta, como señalamos más atrás, autoriza una verificación reglada del ajuste de la ac-ción autonómica a la normativa vigente, seguida en su caso de la consecuente impugnación ante los tribuna-les de justicia, pero no la aprobación de normas que al sujetar el desarrollo de la competencia autonómica limiten su carácter exclusivo.

Distinto es el alcance de la competencia estatal para sentar bases de la planificación general de la actividad económica, pues ésta sí permite que el Estado, en aras de una finalidad que persigue garantizar, imponga una decisión normativa o ejecutiva que la instancia autonó-mica ha de tomar en cuenta al actuar una materia de su competencia exclusiva. Tendremos, por tanto, que verificar si los preceptos impugnados responden o no al esquema que caracteriza este título competencial.

Page 103: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

4.87.05. INFORMACIó 103

El Letrado de la Cámara recurrente considera que esta ponderación ya fue realizada por el Tribunal Consti-tucional en la STC 112/1995, de 6 de julio, donde se resolvió que los arts. 2 a 21 del Real Decreto 157/1988, de 22 de febrero, por el que el Estado fija las normas a las que deben ajustarse las «denominaciones de ori-gen» y «denominaciones de origen calificadas de vi-nos», así como sus respectivos reglamentos, «con in-dependencia de su contenido, no representan normas básicas de planificación general de la actividad eco-nómica en el sector, sino reglas específicas destinadas exclusivamente a regular las bases a las que han de ajustarse las denominaciones de origen».

No podemos acoger esta alegación, pues el objeto de la impugnación en este proceso difiere de aquél y la distinción entre ambos se conecta con lo que allí fue el criterio decisorio. En efecto, en aquel proceso se enjui-ciaba una norma cuyo único objeto era regular las «de-nominaciones de origen» y «denominaciones de ori-gen calificadas» de vinos, por lo que era lógico decir que los preceptos allí impugnados, con independencia de su contenido, no contenían la ordenación general de un sector económico sino solamente «reglas específi-cas destinadas exclusivamente a regular las bases a las que han de ajustarse las denominaciones de origen». Este recurso de inconstitucionalidad, por el contrario, tiene por objeto unos preceptos que, si bien discipli-nan las «denominaciones de origen» y «denomina-ciones de origen calificadas» de vinos, se insertan en el contexto más amplio de la Ley de la viña y del vi-no, integrando una parte de la ordenación general del sector vitícola que en dicha Ley se hace, y, en conse-cuencia, dirigiéndose a los objetivos a que dicha orde-nación general tiende. Es por ello que a priori no se puede descartar, como sí se hizo en la STC 112/1995, que los preceptos impugnados constituyan un ejercicio lícito de la competencia atribuida al Estado por el art. 149.1.13 CE.

Admitido que la regulación estatal de las denomina-ciones de origen, cuando se realiza como parte inte-grante de la disciplina general del sector económico del vino, puede, al menos como hipótesis, estar susten-tada en la competencia que atribuye al Estado el art. 149.1.13 CE, procede examinar si en este caso concu-rren los elementos para que así ocurra.

Para determinarlo hemos de seguir la doctrina consti-tucional que consignamos en la STC 186/1988, de 17 de octubre, FJ 7, donde puntualizamos que «la orde-nación general de la economía hace posible la inter-vención del Estado a través de medidas económicas en sectores materialmente atribuidos a la competencia de las Comunidades Autónomas, que no pueden que-dar en ningún caso vacías de contenido a causa de la intervención estatal, que, a su vez, llegará hasta donde lo exija el principio que instrumenta, límite éste cuya observancia se deduce partiendo de la finalidad per-seguida por las medidas en cada caso adoptadas». Por

ello nuestro análisis consistirá en verificar si las líneas directrices y criterios generales con los que la Ley de la viña y del vino vertebra el sector vitícola son o no objetivos de política sectorial que el Estado puede fijar legítimamente al amparo del art. 149.1.13 CE y, a con-tinuación, en comprobar si los preceptos impugnados se orientan a asegurar la efectividad de esos principios y no van más allá de lo que ellos exijan, así como que no vacían de contenido la competencia autonómica.

7. Previamente debemos recordar que la representa-ción de la recurrente formula una objeción general, se-gún la cual no se aprecia que los preceptos calificados como básicos puedan tener alguna incidencia respecto a la planificación general de la economía española en el ámbito de la viticultura, en la medida en que está condicionada y en buena parte absorbida por la polí-tica agrícola común europea. Hemos de rechazar es-ta alegación, pues que la normativa europea condicio-ne y en buena parte absorba la planificación general de la economía española en el sector del vino, lejos de justificar que al Estado no le resta espacio para dic-tar normas que realicen esa función, supone el reco-nocimiento de que en esa materia pueden establecerse reglas que, con el objeto de diseñar una planificación general del sector, señalen las líneas directrices y cri-terios generales que han de presidir su organización, así como preverse medidas instrumentadas a la reali-zación de aquéllos. Además, dado que la intervención del Derecho comunitario europeo no altera el reparto constitucional de competencias (STC 99/2012, de 11 de febrero, FJ 2 b), dicha planificación general del sec-tor del vino corresponde, por efecto de la atribución que se sigue del art. 149.1.13 CE, al Estado, que po-drá limitarse a trasponer la parte de aquél que conten-ga esa planificación general o, respetándola, optar por una ordenación del sector más intensa, siempre, claro está, sin ir más allá de los límites del título competen-cial que le habilita.

Esta conclusión, por lo demás, ya tuvo ocasión de for-mularla este Tribunal cuando en la STC 128/1999, de 1 de julio, FJ 9, afirmamos que «debemos partir de que el Estado, al amparo del art. 149.1.13 C.E., puede, en desarrollo y aplicación del reglamento (CEE) núm. 2.328/91, llevar a cabo una programación general pa-ra España de la “acción común” contenida en dicho reglamento comunitario, ya que aquella competencia cobija “tanto las normas estatales que fijan las líneas directrices y los criterios globales de ordenación de un sector concreto, como las previsiones de acciones o medidas singulares que sean necesarias para alcanzar los fines propuestos dentro de la ordenación de cada sector” (STC 213/1994, fundamento jurídico 4, entre otras muchas) y dicha competencia no resulta altera-da por el hecho de que se trate de desarrollar un re-glamento comunitario, según hemos declarado con reiteración (SSTC 252/1988, 64/1991, 76/1991, 115/1991, 236/1991,79/1992)».

Page 104: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

4.87.05. INFORMACIó 104

De lo anterior se infiere que no nos corresponde verifi-car la corrección de la afirmación de que la normativa europea condiciona y en buena parte absorbe la plani-ficación general de la economía española en el sector del vino, que en términos abstractos nos plantea el re-currente. Nuestro enjuiciamiento debe circunscribirse a determinar si las concretas normas impugnadas pue-den considerarse o no dictadas en el ejercicio legítimo de la competencia que el art. 149.1.3 CE atribuye al Estado, pues como hemos señalado en diversas ocasio-nes en relación con las directivas europeas y el mismo criterio cabe aplicar a las disposiciones internas que traen causa de reglamentos comunitarios, «el hecho de que las Directivas europeas tengan como finalidad la de homogeneizar, aproximar o armonizar los distintos ordenamientos y que sean de obligado cumplimiento por todas las autoridades o instituciones, centrales y descentralizadas, de los Estados miembros y que, in-cluso, puedan tener un efecto directo, no significa que las normas estatales que las adapten a nuestro orde-namiento deban ser consideradas necesariamente “bá-sicas”.» (STC 102/1995, de 26 de junio, FJ 14; en el mismo sentido SSTC 141/1993, de 22 de abril, FJ 2, y 13/1998, de 22 de enero, FJ 3).

8. Los Letrados del Parlamento de Cataluña sostienen, además, que la Ley de la viña y del vino «no define en ningún lugar cuáles pudieran ser esos fines y objeti-vos de política económica nacional en el ámbito de la vitivinicultura que justificaran la intervención norma-tiva del Estado» y también que «los artículos que la Disposición Final Segunda declara como legislación básica y que son objeto de este recurso de inconstitu-cionalidad se refieren a aspectos materiales que entran de lleno en el núcleo fundamental de la competencia exclusiva de la Generalidad de Cataluña sobre deno-minaciones de origen, según fue definido en el funda-mento jurídico 2, de la STC 112/1995».

Debemos constatar, en relación con esta última ale-gación, que en la STC 112/1995 el Tribunal no enjui-ció el contenido de los arts. 2 a 21 del Real Decreto 157/1988, pues expresamente resolvió que «con in-dependencia de su contenido, no representan normas básicas de planificación general de la actividad eco-nómica en el sector, sino reglas específicas destinadas exclusivamente a regular las bases a las que han de ajustarse las denominaciones de origen». Por ello, no cabe afirmar que los preceptos impugnados, por la so-la circunstancia que sus mandatos pudieran ser idén-ticos o parcialmente iguales a los del Real Decreto 157/1988, se refieren a aspectos materiales que entran de lleno en el núcleo fundamental de la competencia exclusiva de la Generalitat de Cataluña sobre denomi-naciones de origen.

Además, a partir de la comparación de ambas normas, también constatamos que la Ley 24/2003 y el Real Decreto 157/1988 difieren sustancialmente en cuanto a su contenido, pues el segundo establecía exhausti-

vamente las reglas básicas a que debían sujetarse to-das las denominaciones de origen, cosa que no hace la primera. Entre los extremos que regulaba aquél y no ésta destacan, entre otros, el contenido mínimo de los reglamentos de las denominaciones de origen (art. 2), la delimitación de la zona de producción (art. 3), las variedades de vid a incluir en cada reglamento co-mo aptas para obtener vino con denominación de ori-gen (art. 4), las prácticas culturales (art. 6), la zona de crianza (art. 7), el sistema de elaboración y envejeci-miento (art. 8), las normas relativas a los consejos re-guladores y a los registros que debían llevar (arts. 11 a 15).

Por todo lo expuesto, no resultando de nuestra doctri-na la conclusión automática alegada por los recurren-tes, se hace imprescindible verificar precepto por pre-cepto si, dado su contenido, están o no orientados a la realización efectiva de los criterios generales ordena-dores del sector del vino y, si estándolo, no se exce-den de lo que éstos requieren ni vacían de contenido la competencia autonómica.

9. Centrado de este modo el enjuiciamiento que nos corresponde en este asunto, debemos constatar que las alegaciones de los recurrentes, que han quedado referidas con detalle en el fundamento jurídico prece-dente, no contienen una argumentación precisa de por qué a su juicio los preceptos impugnados no respon-den a la noción de bases de la planificación general de la actividad económica. Se trata, por ello, de una im-pugnación genérica, lo cual es de especial relevancia a la luz de la doctrina constitucional según la que «tra-tándose del legislador democrático no podemos perder de vista que la presunción de constitucionalidad ocu-pa un lugar destacado en el desarrollo de dicho con-trol, correspondiendo al recurrente no sólo ponerlo en marcha mediante el ejercicio de su legitimación, sino concretar los motivos de la pretendida inconstitucio-nalidad y colaborar con la jurisdicción constitucional» (por todas, STC 49/2008, de 9 de abril, FJ 4), y a pe-sar de ello procederemos en los fundamentos jurídi-cos siguientes al análisis de los preceptos impugnados, comenzando por verificar si los principios del sector del vino sentados por la Ley de la viña y del vino, y a cuya realización se orientan las previsiones recurridas de los arts. 22, 23, 25, 26 y 27, cabe considerarlos, de acuerdo con nuestra doctrina, como objetivos que el Estado puede legítimamente perseguir al amparo de su competencia relativa a la ordenación general de la economía ex art. 149.1.13 CE.

En este sentido, el sector vitivinícola, en virtud de los datos que suministra el apartado IV del preámbulo de la Ley de la viña y del vino, constituye sin duda un hecho económico relevante en la economía nacional. La STC 118/1996, de 27 de junio, aunque refiriéndose al sistema de transporte, reconoce que «lo que parece claro es que, si es un hecho económico de gran impor-tancia, la posibilidad de que el Estado, para ajustar-

Page 105: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

4.87.05. INFORMACIó 105

lo al objetivo constitucionalmente legítimo de llevar a cabo una política económica común (STC 96/1984, de 19 de octubre) y para adecuarlo a las exigencias de unidad de la economía nacional que requiere un mer-cado único (STC 64/1990, de 5 de abril), establezca criterios generales a tener en cuenta a la hora de efec-tuar el desarrollo normativo con tal de que se limiten a asegurar en ese sector específico la unidad de los prin-cipios básicos del orden económico, es constitucional-mente legítima».

Reiteradamente en nuestra doctrina hemos acepta-do que, tratándose de un sector de importancia para la economía general, como hemos visto que es el del vino, el Estado puede, en ejercicio de la competencia que le atribuye el art. 149.1.13 CE, fijar objetivos de política sectorial (SSTC 80/1985, de 4 de julio, FJ 1; 188/1989, de 16 de noviembre, FJ 5; STC 96/1990, de 24 de mayo, FJ 3). Por referirnos a los supuestos más recientes, el Tribunal ha admitido en la STC 26/2012, de 1 de marzo, FJ 5, que el Estado imponga un mar-co más flexible y transparente para el acceso y ejerci-cio de actividades en el sector servicios (disponiendo al efecto que deben de eliminarse todos aquellos re-gímenes de autorización que no estén justificados por una razón imperiosa de interés general); en la STC 135/2012, de 19 de junio, FJ 4, que el Estado haya op-tado por un sistema económico integrado en el sec-tor del transporte y distribución de gas (fijando para que ese objetivo se logre de un modo eficaz una serie de criterios uniformes que vinculan la autorización de instalaciones); en las SSTC 170/2012, de 4 de octubre, FJ 10, y 233/2012, de 13 de diciembre, FJ 2 y 4, que el Estado señale el objetivo de favorecer una mayor com-petencia dentro del sector de la distribución minorista de productos petrolíferos, estableciendo en orden a su materialización (a) la incorporación de estaciones de servicio en los establecimientos comerciales de nueva apertura como medio de aumentar el número de ofe-rentes; (b) la previsión de silencio positivo respecto de la licencias municipales necesarias para su construc-ción y puesta en funcionamiento en los centros que es-tuvieren operativos a la entrada en vigor de la norma.

También en el concreto sector del vino este Tribunal ha reconocido que el Estado puede en virtud de esta competencia perseguir objetivos de política sectorial. Así en la STC 186/1988, de 17 de octubre, admitimos la licitud constitucional de una norma mediante la que el Estado, actuando su competencia en materia de or-denación general de la economía, perseguía «fomentar el mercado nacional e internacional de caldos de ca-lidad y aumentar la competitividad de la producción vitivinícola nacional» (FJ 7).

Con este bagaje de doctrina constitucional estamos en condiciones de examinar los principios fijados por el legislador estatal en la Ley de la viña y del vino, y a cuyo logro se orientan las medidas singulares previs-tas en los arts. 22, 23, 25, 26 y 27 que en este proceso

se recurren, y decidir si son o no son objetivos que el Estado puede legítimamente perseguir al amparo de su competencia relativa a la ordenación general de la economía ex art. 149.1.13 CE. Debemos puntualizar antes de nada que a este Tribunal, con ocasión de este control, no le corresponde enunciar qué criterios ge-nerales articuladores del sector del vino pudieran te-ner tal consideración, sino solamente, partiendo de los objetivos señalados por el legislador estatal, resolver si son o no ejercicio legítimo de tal competencia estatal.

Pues bien, la Ley de la viña y del vino, como parte esencial de la ordenación del sector vitivinícola, pre-vé en su art. 12, que no ha sido impugnado en este proceso constitucional, que «el sistema de protección del origen y la calidad de los vinos se basará en los si-guientes principios: a) Asegurar la calidad y mantener la diversidad de los vinos; b) proporcionar a los opera-dores condiciones de competencia leal; c) Garantizar la protección de los consumidores y el cumplimiento del principio general de veracidad y demostrabilidad de la información que figure en el etiquetado; d) Per-mitir la progresión de los vinos en diferentes niveles con un grado de requisitos creciente [...]; e) Contar con un sistema para el control previsto en esta ley[...]»

Sobre todo los dos primeros principios enunciados en el art. 12 de la Ley de la viña y del vino tienen una re-percusión económica inmediata. De un lado, el regu-lador de este sector económico tiene muy presente que el consumo de vino en la Unión Europea disminuye de manera continua y desde 1996 el volumen de las exportaciones comunitarias de este producto aumen-ta a un ritmo mucho menor que el de las importacio-nes, todo lo cual se traduce en un deterioro del equili-brio entre la oferta y la demanda y, a su vez, repercute en los precios de producción y las rentas de los pro-ductores [considerando segundo del Reglamento (CE) 479/2008, de 29 de abril, por el que se establece la or-ganización común del mercado vitivinícola].

Por su parte, el Reglamento 1493/1999 del Consejo, de 17 de mayo, por el que se establecía la anterior organi-zación común del mercado vitivinícola, ya reconocía la conexión entre la calidad de los vinos y el mejor funcionamiento de ese mercado al decir en su consi-derando 57 que «el desarrollo de una política de cali-dad en el sector agrícola, y especialmente en el sector vitivinícola, no puede sino contribuir a la mejora de las condiciones del mercado y, por ello mismo, al in-cremento de las salidas de los productos; la adopción de normas» y, en el mismo considerando, apuntaba el vínculo estrecho entre la intervención pública dirigida a la protección de los vinos y esa política de fomen-to de la calidad [«la adopción de normas comunita-rias complementarias referentes a la producción y al control de los vcprd (vinos de calidad producidos en regiones determinadas) se inscribe en el marco de di-cha política y puede contribuir a la consecución de los objetivos enunciados»].

Page 106: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

4.87.05. INFORMACIó 106

Por todo lo expuesto, podemos concluir que en un sec-tor de gran importancia para la economía española, como es el mercado del vino, el aseguramiento de la calidad y diversidad de los vinos y el establecimien-to de condiciones de competencia leal entre los ope-radores, en la medida que, al menos en hipótesis, pue-den incidir de un modo determinante en el adecuado funcionamiento del mercado, deben ser considerados objetivos de política sectorial que el legislador estatal puede fijar en ejercicio de la competencia para la or-denación general de la economía ex art. 149.1.13 CE.

Además de lo anterior, y quizá con mayor relevancia, constatamos que el legislador estatal, al señalar estos dos principios en el art. 12 de la Ley de la viña y del vino, no hace sino establecer como líneas directrices del sector del vino ciertos objetivos de política sec-torial ya admitidos por nuestra doctrina como legíti-mo ejercicio de la competencia que le atribuye el art. 149.1.13 CE, como es el fomento en el mercado nacio-nal e internacional de caldos de calidad y el aumento la competitividad de la producción vitivinícola nacio-nal (STC 186/1988, de 17 de octubre, FJ 7).

10. Analizaremos a continuación si los preceptos im-pugnados contienen medidas directamente conectadas con el logro efectivo de esos criterios de ordenación general del sector del vino, pues ello nos dará el ele-mento decisivo para dirimir la controversia competen-cial que preside la primera parte de este recurso de inconstitucionalidad, esto es, si la intervención en el ámbito de las denominaciones de origen que suponen dichas normas está o no amparada por la competencia del Estado para dictar las bases de la planificación ge-neral de la economía.

El art. 22 de la Ley de la viña y del vino, bajo la rúbri-ca «Vinos con denominación de origen», dispone:

«1. A los efectos de esta ley se entenderá por “denomi-nación de origen” el nombre de una región, comarca, localidad o lugar determinado que haya sido reconoci-do administrativamente para designar vinos que cum-plan las siguientes condiciones:

a) Haber sido elaborados en la región, comarca, loca-lidad o lugar determinados con uvas procedentes de los mismos.

b) Disfrutar de un elevado prestigio en el tráfico co-mercial en atención a su origen.

c) Y cuya calidad y características se deban funda-mental o exclusivamente al medio geográfico que in-cluye los factores naturales y humanos.

2. Será requisito necesario para el reconocimiento de una denominación de origen que la región, comarca o lugar a la que se refiera hayan sido reconocidos pre-viamente como ámbito geográfico de un vino de cali-dad con indicación geográfica con una antelación de, al menos, cinco años.

3. Además de los criterios señalados en el artículo 15, la delimitación geográfica de una denominación de origen incluirá exclusivamente terrenos de especial aptitud para el cultivo de la vid.

4. La gestión de la denominación de origen deberá es-tar encomendada a un órgano de gestión, denominado Consejo Regulador, en la forma que la normativa de la Administración pública competente determine.»

La regulación de los tres primeros apartados está en-caminada a la homologación básica del nivel de pro-tección «denominación de origen», evitando así que con un mismo nombre se designen cosas distintas, pues la consiguiente confusión que se introduciría en el mercado del vino enervaría la utilidad de estos sig-nos distintivos, produciendo un perjuicio notorio e in-mediato tanto en la calidad de los vinos como en las condiciones de competencia leal que se proporcionan a los operadores del sector en ámbitos tan relevantes como la producción, la elaboración y la comercializa-ción, proceso que, en su conjunto, nos lleva a concluir, a partir de la finalidad que persiguen, que las medidas previstas en este art. 22 de la Ley de la viña y del vi-no, sirven a los criterios generales de ordenación del sector del vino y que no van más allá de lo requerido por los principios de protección de la calidad y de la competencia.

De otro lado, basta con tener en cuenta que, como constatamos en el fundamento jurídico 8, el Real De-creto 157/1988 contenía muchas otras previsiones so-bre los requisitos para acceder al nivel de protección «denominaciones de origen», sobre las que la Ley de la viña y del vino guarda silencio, para concluir que el precepto que en este momento consideramos, además de perseguir un criterio general de ordenación del sec-tor, no vacía de contenido la competencia autonómi-ca exclusiva sobre denominaciones de origen, que se podrá desplegar, como mínimo, sobre todos esos as-pectos que antes estaban regulados de manera unitaria por el citado real decreto.

Por todo ello, hemos de concluir que dichos apartados del art. 22 de la Ley de la viña y del vino constituyen una intervención estatal en el ámbito material de las denominaciones de origen amparada en el título com-petencial que corresponde al Estado ex art. 149.1.13 CE, no suponiendo por tanto invasión de la compe-tencia autonómica sobre dicho ámbito material, pues aunque se enuncia como exclusiva «no impide su po-sible conexión con cualesquiera de los títulos estatales relacionados en el art. 149.1. CE, muy singularmente con el contenido en la regla 13» (STC 31/2010, FJ 75).

El apartado cuarto del art. 22 de la Ley de la viña y del vino, por su parte, expresa la opción por encargar la gestión de la denominación de origen a un órgano cu-yo alcance examinaremos al referirnos al art. 25 de la Ley, pero ya debemos resaltar en este momento que la precisión de cómo desarrollará esta función dicho

Page 107: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

4.87.05. INFORMACIó 107

órgano se remite «a la normativa que la Administra-ción pública competente determine», remisión que no es susceptible de incidir en el orden constitucional de competencias (SSTC 61/1997, de 20 de marzo, FJ 14, y 244/2012, de 18 de diciembre, FJ 6).

11. El art. 23 de la Ley de la viña y del vino, bajo la rúbrica «Vinos con denominación de origen califica-da», dispone:

«1. Además de los requisitos exigibles a las denomina-ciones de origen, las denominaciones de origen califi-cadas deberán cumplir los siguientes:

a) Que hayan transcurrido, al menos, 10 años desde su reconocimiento como denominación de origen.

b) Que los productos amparados se comercialicen ex-clusivamente embotellados desde bodegas inscritas y ubicadas en la zona geográfica delimitada.

c) Que su organismo u órgano de control establezca y ejecute un adecuado sistema de control, cuantitativo y cualitativo, de los vinos protegidos, desde la produc-ción hasta la salida al mercado, que incluya un control físico-químico y organoléptico por lotes homogéneos de volumen limitado.

d) Que en las bodegas inscritas, que habrán de ser in-dependientes y separadas, al menos, por una vía públi-ca de otras bodegas o locales no inscritos, solamente tenga entrada uva procedente de viñedos inscritos o mostos o vinos procedentes de otras bodegas también inscritas en la misma denominación de origen califi-cada, y que en ellas se elabore o embotelle exclusiva-mente vino con derecho a la denominación de origen calificada o, en su caso, a los vinos de pagos califica-dos ubicados en su territorio.

e) Que dentro de su zona de producción, estén delimi-tados cartográficamente, por cada término municipal, los terrenos que se consideren aptos para producir vi-nos con derecho a la denominación de origen califi-cada.

2. La gestión deberá estar encomendada a un órga-no de gestión, denominado Consejo Regulador, en la forma que la normativa de la Administración pública competente determine.»

El primer apartado del art. 23 de la Ley de la viña y del vino, respondiendo a una función similar al ar-tículo anterior, indica los requisitos adicionales que son necesarios para obtener un nivel de protección superior como es la «denominación de origen cali-ficada», por lo que aplicando las mismas conside-raciones reseñadas del artículo 22, concluimos que tampoco este precepto significa invasión alguna de la competencia autonómica en materia de denomina-ciones de origen calificadas.

El segundo apartado del art. 23 de la Ley de la viña y del vino, como ocurría con el apartado cuarto del art. 22, opta por encargar la gestión de una denomina-

ción de origen calificada a un órgano cuyo alcance, co-mo ya dijimos, examinaremos al referirnos al art. 25 de la Ley, debiendo resaltar también, en este momen-to, que la precisión de cómo desarrollará esta función dicho órgano se remite «a la normativa que la Admi-nistración pública competente determine», siendo de aplicar respecto de esta remisión los criterios manifes-tados en el precedente fundamento jurídico.

12. El art. 25 de la Ley 24/2003, de 10 de julio de la viña y del vino, bajo la rúbrica «Órganos de gestión de los vinos de calidad producidos en una región deter-minada», dispone en los apartados impugnados que:

«1. La gestión de cada vino de calidad con indicación geográfica, denominación de origen, denominación de origen calificada y, en su caso, vino de pago, será realizada por un órgano de gestión, en el que estarán representados los titulares de viñedos y bodegas ins-critos en los registros que se establezcan en la norma específica reguladora del v.c.p.r.d.

2. En todo caso, los órganos de gestión tendrán per-sonalidad jurídica propia, de naturaleza pública o pri-vada, plena capacidad de obrar y funcionarán en régi-men de derecho público o privado. Podrán participar, constituir o relacionarse con toda clase de asociacio-nes, fundaciones y sociedades civiles o mercantiles, estableciendo entre sí, en su caso, los oportunos acuer-dos de colaboración.

3. Los órganos de gestión se regirán por lo dispues-to en esta ley, las leyes de las comunidades autóno-mas con competencias en la materia, en sus respecti-vas normas de desarrollo y en la norma específica del v.c.p.r.d., así como en sus estatutos particulares en su caso.

5. Los órganos de gestión deberán ser autorizados por la Administración competente antes de iniciar su ac-tividad.

6. Reglamentariamente, en el ámbito de la Adminis-tración General del Estado y por la legislación corres-pondiente en el ámbito de las comunidades autóno-mas, se podrán establecer las mayorías cualificadas necesarias para la adopción de acuerdos y decisiones por el órgano de gestión y, en especial, para la pro-puesta del reglamento del v.c.p.r.d.

7. La estructura y funcionamiento de los órganos de gestión se establecerá mediante el desarrollo regla-mentario oportuno efectuado por la autoridad compe-tente, cumpliendo, en cualquier caso, lo establecido en esta ley y manteniendo como principio básico su fun-cionamiento sin ánimo de lucro y la representatividad de los intereses económicos y sectoriales integrados en el v.c.p.r.d., con especial contemplación de los mi-noritarios, debiendo existir paridad en la representa-ción de los diferentes intereses en presencia.

9. Cuando el órgano de gestión revista la modalidad de entidad de derecho público, la Administración com-

Page 108: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

4.87.05. INFORMACIó 108

petente fijará las condiciones de establecimiento de cuotas de pertenencia y derechos por prestación de servicios en los términos que por la normativa corres-pondiente se determinen.»

Uno de los principios esenciales que vertebran la or-denación del sector vitivinícola que hace la Ley de la viña y del vino es que la gestión de cada vino de cali-dad producido en una región determinada, cualquiera que sea su especie, en lugar de corresponder a un órga-no administrativo, como venía sucediendo con arreglo a la normativa anterior, ha de ser realizada por quie-nes ostentan los intereses profesionales y comerciales integrados en él. Así lo expresa el apartado primero, cuando prevé que dicha gestión «será realizada por un órgano de gestión, en el que estarán representados los titulares de viñedos y bodegas inscritos en los regis-tros que se establezcan en la norma específica regula-dora del v.c.p.r.d.», y el apartado séptimo, cuando esta-blece como principios básicos el «funcionamiento sin ánimo de lucro» y «la representatividad de los intere-ses económicos y sectoriales integrados en el v.c.p.r.d., con especial contemplación de los minoritarios, de-biendo existir paridad en la representación de los di-ferentes intereses en presencia». Este principio de au-toadministración persigue que las decisiones sobre la gestión de estos niveles de protección sean adoptadas, no por sujetos ajenos al sector, sino por quienes ope-ran en él, precisamente con el objetivo de que, por su mejor conocimiento de las circunstancias relevantes y mayor conexión con los intereses en juego, aquéllas sean las que más favorezcan la calidad y diversidad de los vinos y, por su intermediación, el mercado del vi-no, tan importante para la economía española, funcio-ne adecuadamente y consiga mejores resultados.

Estrechamente conectado con este principio, el apar-tado segundo impone la exigencia, también novedosa respecto del sistema anterior, de que este órgano de gestión tenga personalidad jurídica propia, lo que po-sibilita la independencia de criterio, imprescindible en este nuevo modelo de gestión, y confiere la capacidad necesaria para entablar las relaciones que dicha ges-tión requiera, como por otra parte reconoce el inciso final de ese apartado segundo al disponer que «po-drán participar, constituir o relacionarse con toda cla-se de asociaciones, fundaciones y sociedades civiles o mercantiles, estableciendo entre sí, en su caso, los oportunos acuerdos de colaboración». Resulta igual-mente relevante poner de relieve que esta capacidad de relación, en la medida que permite a los órganos de gestión, mediante las técnicas y procedimientos li-bremente acordados por ellos, colaborar en el ejercicio de sus funciones, constituye una medida que encuentra apoyo en la competencia estatal de coordinación ge-neral ex art. 149.1.13 CE, que, según reiterada doctri-na constitucional, comprende «la fijación de medios y sistemas de relación que hagan posible la información recíproca, la homogeneidad técnica en determinados aspectos y la acción conjunta de las autoridades [...],

de tal modo que se logre la integración de actos par-ciales en la globalidad del sistema» [por todas, las SSTC 32/1983, de 28 de abril, FJ 2, 227/1988, de 29 de noviembre, FJ 20 e) y 214/1989, de 21 de diciembre, FJ 20 f)].

El apartado tercero enuncia las normas por las que se rigen estos órganos de gestión y si se entiende como una simple enumeración no se puede ver en él invasión alguna de la competencia autonómica. En otro caso, si se le atribuyera la previsión de un orden de prelación tampoco habría extralimitación competencial siempre que la aplicación en primer término de «lo dispuesto en esta ley» se ciñese a aquellos preceptos que tuvie-sen apoyo en una competencia estatal, cuestión que es la que es objeto de este proceso constitucional.

Los apartados quinto y noveno, así como el primer in-ciso del apartado séptimo, contienen previsiones ins-trumentales respecto del funcionamiento de los ór-ganos de gestión tal como han quedado definidos, remitiendo dichos preceptos su concreción a la Ad-ministración competente o al desarrollo reglamenta-rio, remisión que debe comprenderse en el sentido de que no impide la intermediación del legislador autonó-mico, que, en ejercicio legítimo de su competencia en materia de denominaciones de origen, podrá condicio-nar la actuación de la Administración competente, por lo que esta interpretación la llevaremos al fallo.

Cuestión distinta es la referencia a posibles mayorías cualificadas que hace el apartado sexto, pues no se ad-vierte conexión con el modelo de gestión previsto en el artículo 25 de la Ley de la viña y del vino, pero en este proceso lo relevante es si un determinado precepto in-vade las competencias del recurrente, aspecto que no concurre, pues el 25.6 de la Ley se remite enteramente a «la legislación correspondiente en el ámbito de las Comunidades Autónomas», pudiendo ésta tanto dispo-ner en qué casos cabe imponer esas mayorías como optar por no establecerlas en ninguno, lo que implica el reconocimiento de una necesaria flexibilidad que no invade las competencias autonómicas.

Así, hemos de concluir en este punto reconociendo que la configuración que los apartados impugnados del art. 25 de la Ley de la viña y del vino hacen del órgano de gestión de cada vino de calidad producido en una región determinada tiene una importante reper-cusión en la calidad y diversidad en el sector del vino, tratándose de una medida que se ajusta a lo que es ne-cesario para la consecución efectiva de ese criterio or-denador del sector vitivinícola, sentado como ejercicio legítimo de la competencia estatal para establecer las bases de la planificación económica.

Además, para que dichas medidas se configuren co-mo ejercicio legítimo de la competencia estatal ex art. 149.1.13 CE es necesario que no vacíen de contenido la competencia autonómica material implicada (SSTC 186/1988, de 17 de octubre, FJ 7; 75/1989, 21 de abril,

Page 109: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

4.87.05. INFORMACIó 109

FJ 5; y 95/2001, de 5 de abril, FJ 3). En este sentido, los apartados examinados, lejos de regular exhausti-vamente este órgano de gestión, dejan muchas opcio-nes abiertas, por lo que procede afirmar que no vacían la competencia autonómica. Sirva de ejemplo que el apartado segundo, en un aspecto esencial del diseño del órgano de gestión de cada vino de calidad produci-do en una región determinada, aun exigiendo que ten-ga personalidad jurídica propia, permite que la misma sea de naturaleza pública o de naturaleza privada, ha-biendo optado efectivamente las legislaciones autonó-micas por uno u otro modelo (a modo de ejemplo, el art. 23 de la Ley de Castilla-La Mancha 8/2003, de 20 de marzo, opta por órganos de gestión de naturale-za privada; el art. 3.1 del Decreto Balear 49/2004, de 28 de mayo, los configura como corporaciones de De-recho público; y art. 25 de la Ley de Castilla y León 8/2005, de 10 de junio, prevé que sean de uno u otro tipo según cuál sea el nivel de protección.). También resulta significativo que todos los apartados impugna-dos, a excepción del segundo, remiten expresamente bien a las leyes autonómicas, al desarrollo reglamenta-rio a realizar por la autoridad competente o a la norma específica reguladora de cada vino de calidad produci-do en una región determinada.

Por todo ello, procede afirmar que los apartados im-pugnados del art. 25 de la Ley de la viña y del vino constituyen una intervención estatal en el ámbito ma-terial de las denominaciones de origen amparada en el título competencial que corresponde al Estado ex art. 149.1.13 CE, no suponiendo por tanto invasión de la competencia autonómica sobre dicho ámbito material. En especial, los apartados 5, 7 y 9 del art. 25 de la Ley son constitucionales porque la remisión que hacen a la Administración competente también comprende a la de las Comunidades Autónomas y no impiden al le-gislador autonómico el ejercicio legítimo de su compe-tencia en materia de denominaciones de origen, dentro de los límites establecidos en la ley estatal objeto de nuestro examen.

13. El art. 26 Ley de la viña y del vino, bajo la rúbrica «Fines y funciones de los órganos de gestión», dispone en los apartados impugnados, que son solo aquellos a los que la disposición final segunda de la Ley atribuye carácter básico:

«1. Los fines de los órganos de gestión son la represen-tación, defensa, garantía, investigación y desarrollo de mercados y promoción tanto de los vinos amparados como del nivel de protección.

2. Para el cumplimiento de sus fines los órganos de gestión deberán desempeñar, al menos, las siguientes funciones:

a) Proponer el reglamento del v.c.p.r.d. así como sus posibles modificaciones.

c) Velar por el cumplimiento del reglamento del v.c.p.r.d., pudiendo denunciar cualquier uso incorrec-

to ante los órganos administrativos y jurisdiccionales competentes.

d) Adoptar, en el marco de reglamento del v.c.p.r.d., el establecimiento para cada campaña, según criterios de defensa y mejora de la calidad y dentro de los lími-tes fijados por el reglamento, los rendimientos, límites máximos de producción y de transformación, autori-zación de la forma y condiciones de riego, o cualquier otro aspecto de coyuntura anual que pueda influir en estos procesos.

f) Llevar los registros definidos en el reglamento del v.c.p.r.d.

h) Gestionar las cuotas obligatorias que en el regla-mento del v.c.p.r.d. se establezcan para la financiación del órgano de gestión o Consejo Regulador.

i) Proponer los requisitos mínimos de control a los que debe someterse cada operador inscrito en todas y cada una de las fases de producción, elaboración y comer-cialización de los vinos amparados por cada v.c.p.r.d., y, en su caso, los mínimos de control para la concesión inicial y para el mantenimiento de la certificación.

j) Colaborar con las autoridades competentes en mate-ria de vitivinicultura, en particular en el mantenimien-to de los registros públicos oficiales vitivinícolas, así como con los órganos encargados del control.

3. Cuando llegue a conocimiento de un órgano de gestión cualquier presunto incumplimiento de la nor-mativa vitivinícola, incluida la normativa propia del v.c.p.r.d., aquél deberá denunciarlo a la autoridad que en cada caso resulte competente.

4. Con independencia de la naturaleza jurídica pública o privada de los órganos de gestión, las resoluciones que adopten respecto a las funciones enumeradas en los párrafos d), f) y h) del apartado 2 de este artículo podrán ser objeto de impugnación en vía administra-tiva ante la autoridad que resulte competente según el ámbito territorial del v.c.p.r.d., en la forma que la nor-mativa de la Administración pública competente de-termine.»

El modelo de órgano de gestión de cada vino de cali-dad producido en una región determinada que regula el art. 25 de la Ley, basado en que el mejor conoci-miento de la realidad del sector y la mayor proximi-dad con los intereses en juego determina que las de-cisiones de gestión adoptadas por los propios titulares de viñedos y bodegas integrados en cada uno de ellos coadyuvan a la calidad y diversidad del producto, exi-ge como corolario necesario que se prevea la interven-ción de dicho órgano de gestión en tales cuestiones, entre las que se hallan las relativas a los mercados y a la promoción tanto de los vinos amparados como del nivel de protección (art. 26.1), así como que les sea atribuido un mínimo de funciones para la realización de esos fines, dejando espacio, como expresamente

Page 110: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

4.87.05. INFORMACIó 110

prevé el art. 26.2, al legislador autonómico para am-pliar dichas funciones.

Pertenecen a ese núcleo las funciones relativas al re-glamento específico de los vinos de calidad produci-dos en regiones determinadas, tales como proponerlo [art. 26.2 a)], vigilar su cumplimiento y denunciar ante la autoridad competente su incumplimiento [26.2 b)] o el de cualquier normativa vitivinícola (26.3), pues es allí donde se adoptan las medidas más importantes del funcionamiento de cada uno de esos niveles de pro-tección, siendo de la máxima relevancia, so pena de enervar la eficacia de este diseño legal del órgano de gestión, que la visión experta que aporta el órgano de gestión tenga participación tanto en la fijación de las medidas como en la verificación de su cumplimiento y, en su caso, en la denuncia de los incumplimientos.

Las medidas de campaña, que son aquellas que por resultar influidas por elementos coyunturales no se fi-jan en el reglamento específico de los vinos de calidad producidos en regiones determinadas, sino que se es-tablecen anualmente, son adoptadas también por el ór-gano de gestión [26.2 d], precisamente porque su inte-gración garantiza que su decisión sea la más propicia a la calidad y diversidad de los vinos y, en consecuencia, al logro de la mayor efectividad económica del sector.

Esa nota de especialidad en la materia concernida es la que determina que se atribuya igualmente al órga-no de gestión la propuesta de los mínimos de control a que ha de someterse cada operador inscrito [26.2 i)] y la colaboración con las autoridades competentes en materia de vitivinicultura [26.2 j)], criterio ya exami-nado por la precedente jurisprudencia constitucional en supuestos que guardan suficiente afinidad (sirvan de ejemplo las SSTC 100/1991, de 13 de mayo, FJ 5, 243/1994, de 21 de julio y 196/1997, de 13 de noviem-bre, FJ, 11).

Por otro lado, las funciones atribuidas al órgano de gestión en los arts. 26.2 f) y 26.2 h de la Ley de la viña y del vino son inherentes al modelo de gestión confi-gurado en el art. 25 de la Ley, pues, de un lado, sin lle-var los registros de los titulares de viñedos y bodegas no se puede saber quiénes son admitidos a participar en la autoadministración y, de otro, sin gestionar las cuotas obligatorias de financiación se carecería de la misma y, en consecuencia, no se podría desempeñar el papel central en la ordenación del sector vitiviníco-la que el art. 25 de la Ley le asigna, sin que dicha re-gulación registral impida o dificulte las competencias autonómicas.

Por las razones expuestas, y constatando que, tal como exige la doctrina constitucional (SSTC 186/1988, FJ 7; 75/1989, FJ 5; y 95/2001, FJ 3) la competencia autonó-mica no queda vacía de contenido, pues el art. 26.2 de la Ley de la viña y del vino prevé expresamente que estas funciones implican una ordenación de mínimos, pudiendo el legislador autonómico ampliarlas, proce-

de afirmar que los apartados referidos del art. 26 de la Ley constituyen una intervención estatal en el ámbito material de las denominaciones de origen amparada en el título competencial que corresponde al Estado ex art. 149.1.13 CE, no suponiendo por tanto invasión de la competencia autonómica sobre dicho ámbito mate-rial, máxime cuando dicha regulación resulta impres-cindible y se justifica por su contenido técnico.

Resta por analizar en este ámbito el art. 26.4 de la Ley, cuyo sentido es que las resoluciones que adopte el ór-gano de gestión respecto de las funciones enumeradas en los párrafos d), f) y h) del art. 26.2, en tanto que se trata de funciones públicas, podrán ser impugnadas en vía administrativa ante la autoridad competente, inde-pendientemente de que aquél tenga naturaleza jurídi-ca pública o privada, con lo que implícitamente se re-conoce que en esos casos actúa como un delegado de la Administración competente. Esta disposición viene exigida por el modelo de órgano de gestión previsto en el art. 25 de la Ley de la viña y del vino, pues solo con ella puede hacerse compatible que aquél pueda ser de naturaleza privada y, a la vez, desempeñar funcio-nes públicas. Además, el art. 26.4, en la medida que se limita a prever que esas resoluciones serán recurri-bles en vía administrativa, indicando que la impugna-ción se hará efectiva «en la forma que la normativa de la Administración pública competente determine», no supone invasión alguna de la competencia autonómica en materia de denominaciones de origen.

14. El art. 27 de la Ley 24/2003, de 10 de julio de la viña y del vino, bajo la rúbrica «Órganos de gestión de los vinos de calidad producidos en una región deter-minada», dispone:

«1. El reglamento de cada v.c.p.r.d. establecerá su sis-tema de control que, en todo caso, estará separado de la gestión del mismo. El control será efectuado:

a) Por un organismo público, que actuará de acuerdo con los principios del Real Decreto 50/1993, de 15 de enero, por el que se regula el control oficial de los pro-ductos alimenticios, y del Real Decreto 1397/1995, de 4 de agosto, por el que se aprueban medidas adiciona-les sobre el control oficial de productos alimenticios.

b) O, para los vinos con denominación de origen o con denominación de origen calificada, por un órgano de control, que deberá cumplir además los siguientes re-quisitos:

1.º Que se encuentren adecuadamente separados los órganos de gestión y control y que la actuación de es-tos últimos se realice sin dependencia jerárquica ni administrativa respecto de los órganos de dirección del Consejo Regulador y bajo la tutela de la Adminis-tración competente.

2.º Que se garanticen la independencia e inamovilidad de los controladores por un período mínimo de seis años y éstos sean habilitados, entre expertos indepen-

Page 111: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

4.87.05. INFORMACIó 111

dientes, por la Administración competente, a iniciati-va del Consejo Regulador.

3.º Que cumplan, según su naturaleza pública o pri-vada, los principios y criterios señalados en los pá-rrafos a), c) o d).

c) O por un organismo independiente de control, acre-ditado en el cumplimiento de la norma sobre “Requi-sitos generales para entidades que realizan la certifi-cación de producto” (UNE-EN 45011 o norma que la sustituya) y autorizado por la Administración compe-tente.

d) O por un organismo independiente de inspección, acreditado en el cumplimiento de la norma sobre “Cri-terios generales para el funcionamiento de los diversos tipos de organismos que realizan inspección” (UNE-EN 45004 o norma que la sustituya) y autorizado por la Administración competente.

2. Cuando el Reglamento de un v.c.p.r.d. opte por uno de los sistemas de control regulados en los párrafos c) o d) del apartado anterior, la elección del organismo independiente de inspección o control corresponderá, en todo caso, al operador que deba ser objeto de con-trol.

3. Los organismos privados de inspección que cum-plan la norma EN 45004 remitirán los resultados de sus controles a la autoridad competente, para que és-ta decida sobre la concesión del nombre geográfico y sobre las medidas correctoras, en su caso, que podrán incluir la iniciación de procedimiento administrativo sancionador.

4. Cuando el reglamento de un v.c.p.r.d. opte por el control de organismos privados autorizados que cum-plan la norma sobre “Requisitos generales para entida-des que realizan la certificación de producto” la deci-sión de éstos sobre la concesión del nombre geográfico tendrá carácter vinculante para la autoridad compe-tente.

A tal efecto, tales organismos deberán:

a) Tener establecido un procedimiento de certificación del v.c.p.r.d. según lo previsto en su reglamento, inclu-yendo la supervisión de la producción de la materia prima, de la elaboración del producto y del producto terminado.

b) Tener fijadas las tarifas aplicables a cada uno de los productos objeto de control y certificación, por los conceptos que se determinen reglamentariamente por la Administración competente.

c) Conservar para su posible consulta por la Adminis-tración competente, durante un plazo de seis años, los expedientes, documentación y datos de los controles realizados y de las certificaciones emitidas.

d) Estar acreditado o haber solicitado la acreditación, conforme a la norma sobre “Requisitos generales pa-

ra entidades que realizan la certificación de producto”, con un alcance que incluya el v.c.p.r.d., objeto de con-trol y certificación.

e) Comunicar a las autoridades competentes y a los ór-ganos de gestión, la existencia de las irregularidades detectadas en el ejercicio de las funciones de control.

5. En ningún caso tendrá la consideración de sanción la denegación de la utilización del nombre geográfico o la suspensión temporal de ésta.

6. Sin perjuicio de los controles a los que se refieren los apartados anteriores, las Administraciones públicas competentes en materia vitivinícola podrán efectuar, en todo caso, aquellos controles complementarios que consideren convenientes, tanto a los operadores como a los organismos u órganos de control.»

La primera norma que contiene el 27.1 de la Ley de la viña y del vino es que el control ha de estar separa-do de la gestión. La experiencia derivada del anterior sistema de protección de los vinos de calidad produci-dos en una región determinada, dimanante de la Ley 25/1970, de 2 de diciembre y Real Decreto 157/1988, de 22 de febrero, en el que el órgano de gestión no solo administraba el nivel de protección sino que también tenía atribuidas las tareas de control, puso de relieve que la confusión de intereses contrapuestos en ocasio-nes perjudicaba la objetividad de los controles, con el detrimento consiguiente para la calidad de los vinos y la influencia negativa que ello comportaba sobre el ni-vel de protección en general y con el desincentivo pro-pio a mejorar la calidad que se extendía entre los ope-radores. De este modo, cuando el art. 27 de la Ley de la viña y del vino impone que el control esté separado de la gestión está estableciendo una medida de notable significado para la ordenación vitivinícola, pues afecta directamente a la calidad de los vinos y prestigio de los niveles de protección, así como proporciona condi-ciones imprescindibles para que la competencia entre operadores sea leal.

La segunda regla recogida en el 27.1 es que el regla-mento de cada vino de calidad producido en regiones determinadas establecerá su sistema de control. Al igual que dijimos respecto de los apartados quinto, séptimo y noveno del art. 25 de la Ley de la viña y del vino, esta disposición solo es constitucional si se com-prende en el sentido de que no impide la intermedia-ción del legislador autonómico, que, en ejercicio legíti-mo de su competencia en materia de denominaciones de origen, podrá condicionar la actuación de la Ad-ministración competente, interpretación que también llevaremos al fallo.

El 27.1 de la Ley 24/2003 de la viña y del vino contie-ne un tercer mandato que consiste en que el legislador autonómico y el reglamento de cada vino de calidad producido en regiones determinadas no pueden confi-gurar cualquier sistema de control, sino que han de se-leccionar uno de los cuatro que contempla el art. 27.1

Page 112: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

4.87.05. INFORMACIó 112

de la Ley, según sea desempeñado (a) por un organis-mo público, (b) por un órgano de control inserto en el de gestión pero separado de él y con garantías de funcionamiento independiente, (c) por un organismo independiente de control y (d) por un organismo in-dependiente de inspección. La regulación de estos dos últimos sistemas de control se complementa con lo dispuesto en el art. 27.3 y 27.4. Conforme al art. 27.3 de la Ley, los organismos privados de inspección re-mitirán los resultados de sus controles a la autoridad competente para que ésta decida. De acuerdo con el 27.4 de la Ley, por el contrario, la decisión de los orga-nismos privados de control tendrán carácter vinculan-te para la autoridad competente, lo que lleva aparejado que deban cumplir cinco condiciones adicionales pre-vistas en ese mismo 27.4 para reforzar la objetividad de sus controles.

Las mismas razones expuestas respecto de la prime-ra regla son plenamente aplicables a esta tercera, pues de un análisis meditado del art. 27.1 de la Ley de la viña y del vino, y de los arts. 27.3 y 27.4 que lo com-plementan, se desprende que si se recogen esos cua-tro tipos de mecanismo de control, con las caracterís-ticas propias de cada uno de ellos, es porque son los únicos que pueden ofrecer las garantías de objetividad necesarias para asegurar la calidad de los vinos y pro-porcionar bases suficientes para una competencia leal, procediendo añadir que no se exceden de lo que exi-ge el logro efectivo de ese objetivo. A esto se suma que el sistema descrito no vacía de contenido la com-petencia autonómica, pues deja amplios márgenes de opción para precisar el mecanismo definitivo. De un lado, la instancia autonómica será quien, a través del legislador e igualmente al aprobar el reglamento de cada vino de calidad producido en regiones determi-nadas, seleccionará el mecanismo aplicable y de otro, cada uno de los modos de control que admite el pre-cepto, salvo el primero, remiten para su configuración final a la Administración competente [arts. 27.1 b) 2, 27.1 c) y 27.1 d)].

Los apartados quinto y sexto refuerzan la idea de ob-jetividad y efectividad del control que tiene notables repercusiones económicas en el sector del vino, como ya hemos indicado. En efecto, el apartado quinto prevé que cuando un control manifieste la falta de condicio-nes de un operador se le denegará el uso del nombre geográfico o se le suspenderá en él precisamente por carecer de los requisitos exigibles para su uso, sin ne-cesidad de seguir un cauce sancionador al efecto. Por su parte, el apartado sexto garantiza la objetividad de los controles posibilitando que las Administraciones competentes verifiquen el funcionamiento de los or-ganismos de control o realicen controles adicionales a los operadores del sector del vino.

No sucede lo mismo con la previsión contenida en el art. 27.2 de la Ley de la viña y del vino, pues no se puede decir que la medida que recoge esté orientada a

garantizar la objetividad del control y, en consecuen-cia, a favorecer la calidad de los vinos y las condicio-nes que aseguren la competencia leal entre los inter-vinientes en ese mercado. En efecto, permitir que, en determinados casos, sea el operador que deba ser ob-jeto de control quien seleccione al concreto organismo de control o de inspección que va a realizar la fiscali-zación puede contribuir precisamente al surgimiento de situaciones de confusión de intereses, dado que el supervisado elige al supervisor, que pueden poner en tela de juicio la objetividad del referido control.

Por ello, al constatarse que no existe conexión con los criterios generales de ordenación del sector del vino, el Estado invade en el art. 27.2 de la Ley 24/2003 la competencia autonómica exclusiva en materia de de-nominaciones de origen, incurriendo por ello en in-constitucionalidad.

En suma, procede afirmar que los apartados uno, tres, cuatro, cinco y seis del art. 27 de la Ley de la viña y del vino constituyen una intervención estatal en el ámbito material de las denominaciones de origen amparada en el título competencial que corresponde al Estado ex art. 149.1.13 CE y, dado que no vacían de conteni-do la competencia autonómica (SSTC 186/1988, FJ 7; 75/1989, FJ 5; y 95/2001, FJ 3), pues se limitan a es-tablecer varios sistemas de control remitiendo a una instancia posterior la opción por uno u otro, no supo-nen invasión de la competencia autonómica sobre di-cho ámbito material. En especial, el inciso del art. 27.1 que dispone que «el reglamento de cada vino de cali-dad producido en regiones determinadas establecerá su sistema de control» es constitucional siempre que se interprete que la remisión que hace al «reglamento de cada v.c.p.r.d.» no impide la intermediación del le-gislador autonómico, que, en ejercicio legítimo de su competencia en materia de denominaciones de origen, podrá condicionar la actuación de la Administración competente.

15. Examinada la calificación como básicos de los ar-tículos relacionados en el encabezamiento en cuanto a la alegada invasión de la competencia exclusiva de Cataluña en materia de denominaciones de origen y otras menciones de calidad, procede a continuación, siguiendo el orden de exposición del escrito de impug-nación, analizar si tal calificación respecto del art. 25 (excepto sus apartados 4, 8 y 10) y el art. 26 [excep-to los párrafos b), e) y g) de su apartado 2] invade la competencia de autoorganización de dicha Comuni-dad Autónoma.

Desde esta exclusiva perspectiva, puesto que el exa-men de dichos preceptos ya ha sido efectuado, procede subrayar que el art. 25 de la Ley de la viña y del vino, bajo la rúbrica «Órganos de gestión de los vinos de calidad producidos en una región determinada», esta-blece, en lo que aquí interesa, que la gestión de cada uno de esos vinos de calidad producidos en región de-terminada la desempeñará un órgano en el que estarán

Page 113: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

4.87.05. INFORMACIó 113

representados los titulares de viñedos y bodegas ins-critos en los registros que se establezcan en su norma específica reguladora. Tales órganos de gestión ten-drán personalidad jurídica propia, de naturaleza públi-ca o privada, y plena capacidad de obrar y funcionarán en régimen de derecho público o privado. Se regirán por lo dispuesto en la propia Ley de la viña y del vino, en las leyes de las Comunidades Autónomas con com-petencias en la materia, en sus respectivas normas de desarrollo y en la norma específica del vino de calidad producido en una región determinada, así como en sus estatutos particulares en su caso.

Después de establecer el art. 25.5 de la Ley que los órganos de gestión deberán ser autorizados por la Ad-ministración competente antes de iniciar su actividad, se consigna que reglamentariamente en el ámbito de la Administración general del Estado, y por la legisla-ción correspondiente en el ámbito de las comunidades autónomas, se podrán establecer las mayorías cualifi-cadas necesarias para la adopción de acuerdos por el órgano de gestión, cuya estructura y funcionamiento se realizarán «mediante el desarrollo reglamentario oportuno efectuado por la autoridad competente, cum-pliendo, en cualquier caso, lo establecido en esta ley y manteniendo como principio básico su funcionamien-to sin ánimo de lucro y la representatividad de los in-tereses económicos y sectoriales integrados en el vino de calidad producido en una región determinada, con especial contemplación de los minoritarios, debiendo existir paridad en la representación de los diferentes intereses en presencia» (art. 25.7).

Finalmente, el art 25.9 de la Ley de la viña y del vi-no establece que cuando el órgano de gestión revista la modalidad de entidad de derecho público, la Admi-nistración competente fijará las condiciones de esta-blecimiento de cuotas de pertenencia y derechos por prestación de servicios en los términos que por la nor-mativa correspondiente se determinen.

Por su parte, el art. 26 de la Ley establece, como ya hemos subrayado, que los órganos de gestión tienen por fines «la representación, defensa, garantía, investi-gación y desarrollo de mercados y promoción tanto de los vinos amparados como del nivel de protección» y a continuación enumera sus funciones.

En los antecedentes consta que el Parlamento recu-rrente alega que la Ley catalana 15/2002, de 27 de junio, de ordenación vitivinícola, ha configurado los consejos reguladores de las denominaciones de origen como corporaciones de Derecho público cuyas actua-ciones, cuando comporten el ejercicio de potestades públicas, quedan sujetas al Derecho administrativo, lo que supone que forman parte de la Administración institucional catalana, que crea y modula la Genera-litat de Cataluña, en uso de su poder de autorganiza-ción, sin que el hecho de que su competencia en mate-ria de denominaciones de origen haya de ejercerse de acuerdo con la ordenación económica general y en co-

laboración con el Estado permita a éste invadir aquella potestad.

El Abogado del Estado, por su parte, defiende la cons-titucionalidad del carácter básico de esos dos precep-tos, que pretenden asegurar un mínimo de operativi-dad y eficacia en la gestión de los vinos de calidad producidos en una región determinada, imponiendo la separación de la funciones de gestión y de control y que, además, no imponen un modelo concreto de or-ganización, sino que ofrecen diversas opciones a las comunidades autónomas competentes.

16. Esta segunda impugnación también tiene conteni-do competencial. El Tribunal ha de resolver si la com-petencia autonómica de autoorganización proyectada sobre los órganos de gestión de los vinos de calidad producidos en región determinada puede verse limi-tada en los términos previstos en los apartados im-pugnados de los arts. 25 y 26 de la Ley 24/2003 por la competencia estatal para establecer las bases de la planificación económica general (art. 149.1.13 CE) o por la que le corresponde en materia de bases del ré-gimen jurídico de las Administraciones públicas (art. 149.1.18 CE).

Respecto de la competencia relativa a la libre organi-zación de la propia Administración autonómica, en la STC 50/1999, 6 de abril, FJ 3, dijimos que «debe ad-vertirse que esta competencia, que efectivamente ha si-do reconocida por este Tribunal en diversas ocasiones como algo inherente a la autonomía (STC 227/1988, fundamento jurídico 24), en tanto que competencia ex-clusiva tiene como único contenido la potestad para crear, modificar y suprimir los órganos, unidades ad-ministrativas o entidades que configuran las respec-tivas Administraciones autonómicas o dependen de ellas (SSTC 35/1982, 165/1986, 137/1988 y 227/1988). Hemos declarado que “conformar libremente la es-tructura orgánica de su aparato administrativo” (STC 165/1986, fundamento jurídico 6), establecer cuales son “los órganos e instituciones” que configuran las respectivas Administraciones (STC 35/1982, funda-mento jurídico 2), son decisiones que corresponden únicamente a las Comunidades Autónomas y, en con-secuencia, el Estado debe abstenerse de cualquier in-tervención en este ámbito (STC 227/1988 y a sensu contrario STC 13/1988)». Y en la STC 251/2006, de 25 de julio, FJ 10, puntualizamos que «en lo relativo al alcance que pueden tener los criterios normativos que el Estado puede imponer a las Comunidades Autóno-mas en una materia tan relevante para el principio de autonomía como lo es la organización administrativa de aquéllas, “no debe olvidarse que, según establece el art. 149.1.18 CE, el objetivo fundamental, aunque no único, de las bases en esta materia es el de garan-tizar a los administrados un tratamiento común ante ellas y no cabe duda de que cuanto menor sea la posi-bilidad de incidencia externa de las cuestiones regula-das por los preceptos impugnados, más remota resul-

Page 114: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

4.87.05. INFORMACIó 114

tará la necesidad de asegurar ese tratamiento común y, por el contrario, mayor relieve y amplitud adquirirá la capacidad de las Comunidades Autónomas de organi-zar su propia Administración según sus preferencias” (STC50/1999, de 6 de abril, FJ 3).»

Sin embargo, en la misma STC 50/1999 recordamos que «también hemos reiterado desde la STC 32/1981, fundamento jurídico 6, que fuera de este ámbito de actividad autonómica exclusiva, el Estado puede es-tablecer, desde la competencia sobre bases del régi-men jurídico de las Administraciones públicas del art. 149.1.18 C.E., principios y reglas básicas sobre aspec-tos organizativos y de funcionamiento de todas las Administraciones públicas. Esto significa que, en pa-labras de la STC 227/1988, “la potestad organizatoria (autonómica)... para determinar el régimen jurídico de la organización y funcionamiento” de su propia Admi-nistración, no tiene carácter exclusivo, sino que debe respetar y, en su caso, desarrollar las bases estableci-das por el Estado. En definitiva, salvo en lo relativo a la creación de la propia Administración, la potestad de autoorganización, incluso en lo que afecta a los as-pectos de organización interna y de funcionamiento, no puede incluirse en la competencia exclusiva de au-toorganización de las Comunidades Autónomas; aun-que ciertamente, como veremos de inmediato, no cabe atribuir a las bases estatales la misma extensión e in-tensidad cuando se refieren a aspectos meramente or-ganizativos internos que no afectan directamente a la actividad externa de la Administración y a los admi-nistrados, que en aquellos aspectos en los que se da esta afectación.»

La competencia autonómica relativa a su organiza-ción también puede encontrar un límite en el ejerci-cio legítimo de la competencia estatal para establecer las bases de la planificación económica general ex art. 149.1.13 CE en los términos que ya expusimos en otro lugar de esta sentencia, a lo que debemos añadir que este Tribunal ha admitido que esa competencia puede limitar decisiones de la Administración sobre ámbi-tos de su organización como la tasa de reposición de efectivos (SSTC 171/1996, de 30 de octubre, FFJJ 2 y 3; 62/2001, de 1 de marzo, FJ 4; y 24/2002, de 31 de enero, FJ 5) o el incremento de la retribución de sus funcionarios (por todas, STC 222/2006, de 6 de julio).

17. Procederemos a continuación a resolver esta se-gunda controversia competencial a partir de la doctri-na constitucional reseñada.

Hemos de partir de que los órganos de gestión de las denominaciones de origen y de las denominaciones de origen calificadas es una materia eminentemente auto-nómica. Ello resulta de que realizan funciones públi-cas que tienen atribuidas las Comunidades Autónomas y éstas, de acuerdo a la doctrina constitucional citada, disponen de un amplio margen para organizar cómo ejercitar las actividades que le son propias, sin olvidar tampoco que estas actividades públicas encomenda-

das a los consejos reguladores, al vincular la actuación de los titulares de viñedos y bodegas de ese ámbito, tienen una mayor incidencia externa, por lo que mayor relevancia podrá tener la intervención estatal en ma-teria de bases del régimen jurídico de las Administra-ciones públicas.

Ahora bien, es igualmente cierto que las competencias autonómicas, ni siquiera las que le corresponden con el carácter de exclusivas, no cierran el paso a las com-petencias que el art. 149.1 CE reconoce al Estado, que constituyen, en expresión de la STC 31/2010, de 28 de junio, FJ 104, «límites infranqueables a los enuncia-dos estatutarios». Lo que tenemos que dilucidar, por tanto, es si los preceptos recurridos son legítimo ejer-cicio de alguna de estas competencias estatales, pues, de serlo, los límites que imponen a la potestad autoor-ganizatoria de la Comunidad Autónoma de Cataluña serán constitucionalmente lícitos.

Los apartados impugnados de los arts. 25 y 26 de la Ley de la viña y del vino condicionan la organiza-ción y funcionamiento de los órganos de gestión de los vinos de calidad producidos en región determinada en tres únicos sentidos: a) imponen que el órgano de gestión esté integrado por los titulares de los intere-ses económicos y profesionales implicados en cada vi-no de calidad producido en regiones determinadas; b) prevén que dicho órgano tenga personalidad jurídica propia y c) designan las funciones que como mínimo tendrán atribuidas, las cuales, como ya se apuntó en el lugar correspondiente de esta resolución, son inhe-rentes al modelo de gestión configurado en el art. 25 de la Ley. En lo demás, en los términos ya señalados al examinar dichos preceptos en los fundamentos ju-rídicos 12 y 13, se deja amplio margen de actuación al legislador autonómico.

De este análisis se infiere que los únicos aspectos or-ganizativos y de funcionamiento del órgano de gestión derivados de los apartados impugnados de los arts. 25 y 26 que limitan la competencia autonómica de au-toorganización están estrechamente relacionados con la consecución de los fines previstos en el art. 12 que contiene las líneas directrices de la ordenación general del sector vitivinícola. En efecto, el modelo de órgano de gestión de cada vino de calidad producido en una región determinada que regula el art. 25 de la Ley de la viña y del vino está basado en que el mejor conoci-miento de la realidad del sector y la mayor proximidad con los intereses en juego determina que las decisio-nes de gestión adoptadas por los propios titulares de viñedos y bodegas integrados en cada uno de ellos co-adyuvan a la calidad y diversidad del producto. Esta configuración exige, como ya se razonó, que la gestión esté presidida por un principio de autoadministración y que el órgano que la realice tenga personalidad jurí-dica y un mínimo de funciones como el que le garanti-za el art. 26 de la Ley.

Page 115: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

4.87.05. INFORMACIó 115

En todo caso, el recurso no critica con suficientes ra-zonamientos la normativa contenida en los arts. 25 y 26, por lo que nos limitaremos a señalar que el art. 25 de la Ley de la viña y del vino no impone al legisla-dor autonómico la naturaleza pública o privada de los órganos de gestión, decisión que queda en manos de aquél, ni parece impedir que la ley catalana conser-ve la caracterización de los consejos reguladores como corporaciones de Derecho público.

Por estas razones, hemos de concluir que el Estado puede dictar estas normas al amparo de la competen-cia prevenida en el art. 149.1.13 CE, no invadiendo con ello la competencia de autoorganización que hace va-ler la Cámara recurrente, lo que nos conduce a desesti-mar también esta segunda impugnación.

18. Junto a este motivo, existen otros dos que coadyu-van a dicha desestimación. De un lado, negamos que la circunstancia de que la Ley del Parlamento de Cata-luña 15/2002, de 27 de junio, de ordenación vitiviníco-la, al atribuir en su art. 10.1 carácter de corporaciones de Derecho público a los consejos reguladores de las denominaciones de origen de Cataluña haya converti-do a dichos consejos en órganos de la Administración catalana, pues una cosa es, en efecto, que tales corpo-raciones participen de la naturaleza de las administra-ciones públicas (STC 20/1988, de 18 de febrero, FJ 4) y otra que sean órganos administrativos personifica-dos integrados en la administración institucional.

El propio art. 10 de la citada Ley 15/2002, de 27 de junio, de ordenación vitivinícola, confirma esta apre-ciación cuando prevé que la Administración de la Ge-neralitat esté representada en la comisión rectora de cada denominación de origen, como sujeto externo a la misma, por dos vocales sin derecho a voto designa-dos por el Instituto Catalán de la Viña y el Vino, este sí, organismo de aquella Administración.

Además, frente a una alegación similar, también re-ferida a la gestión dentro del sector del vino, tuvimos ocasión de puntualizar en la STC 186/1988, de 17 de octubre, FJ 7, que «no resultan convincentes las alega-ciones de la representación del Gobierno Vasco acer-ca de la invasión por el art. 4.1 del Real Decreto de la competencia del País Vasco para regular su organiza-ción institucional, ya que las “organizaciones profesio-nales agrarias” y “otras instituciones afectadas” a las que el precepto se refiere no son encuadrables dentro de la organización institucional de la Comunidad Au-tónoma en el sentido estatutario que la misma tiene, las primeras por ser colectivos que se desarrollan al margen de la organización de la Comunidad Autóno-ma y las segundas por indeterminadas.»

El otro motivo consiste en que, como se admite en la demanda por referencia a la STC 112/1995, de 6 de julio, forma parte del «núcleo fundamental» de la ma-teria denominaciones de origen «el establecimiento y gestión de organismos y procedimientos de segui-

miento, control, inspección y sanción, tendentes a ase-gurar el cumplimiento de la normativa» (FJ 2), lo que comprende la regulación de los órganos de gestión. Ello resulta corroborado por la propia legislación cata-lana, en la medida que la regulación de estos órganos de gestión la efectúa, no en una norma horizontal u or-ganizativa, sino en la norma sectorial en que regula las denominaciones de origen vinícolas (la Ley 15/2002, de 27 de junio, de ordenación vitivinícola). Resulta así que la regulación de los órganos de gestión no afecta a las competencias de organización de la Administra-ción de la Generalitat y, por el contrario, forma parte del contenido propio de la materia denominaciones de origen, sobre la que como hemos indicado, pueden in-cidir las bases estatales.

En este sentido, como reconocimos en los fundamen-tos jurídicos 75 y 93 de la STC 31/2010, de 28 de junio, la competencia sobre gestión o control de comerciali-zación no impide que el Estado pueda dictar normas ordenadoras con fundamento en el artículo 149.1.18 CE en aspectos organizativos, o con apoyo en otro tí-tulo competencial, como aquí hemos reconocido con fundamento en el artículo 149.1.13 CE que presupone la existencia de la competencia estatal sobre las bases y coordinación de la planificación general de la activi-dad económica.

19. La tercera y última impugnación se dirige contra la disposición final segunda de la Ley de la viña y del vino, en cuanto que declara como legislación básica el apartado 1 del art. 38, los apartados 1 y 3 del art. 39, los apartados 1, 3 y 4 y los párrafos a) y b) del aparta-do 2 del art. 40 y los arts. 41, 42, 44 y 45 de la men-cionada Ley, preceptos todos ellos de carácter sancio-nador.

De acuerdo con la doctrina reiterada de este Tribunal (entre otras muchas, SSTC 104/2009, de 4 de mayo, FJ 2, 135/2010, de 2 de diciembre, FJ 4, 144/2011, de 26 de septiembre, FJ 4, 90/2012, de 7 de mayo, FJ 4) el art. 25.1 CE, que incorpora la regla nullum crimen. nulla poena sine lege, comprende una doble garantía, formal y material. La garantía material, como señaló la STC 242/2005, de 10 de octubre, FJ 2, deriva «del mandato de taxatividad o de lex certa y se concreta en la exigencia de predeterminación normativa de las conductas ilícitas y de las sanciones correspondientes, que hace recaer sobre el legislador el deber de confi-gurarlas en las leyes sancionadoras con la mayor pre-cisión posible para que los ciudadanos puedan conocer de antemano el ámbito de lo proscrito y prever, así, las consecuencias de sus acciones» (en el mismo sen-tido, entre otras muchas, SSTC 104/2009, de 4 de ma-yo, FJ 2; 144/2011, de 26 de septiembre de 2011, FJ 4; y 90/2012, de 7 de mayo, FJ 4). Por esta razón, como también señala la citada STC 104/2009, de 4 de ma-yo, FJ 2, «la garantía material implica que la norma punitiva permita predecir con suficiente grado de cer-teza las conductas que constituyen infracción y el tipo

Page 116: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

4.87.05. INFORMACIó 116

y grado de sanción del que puede hacerse merecedor quien la cometa, lo que conlleva que no quepa consti-tucionalmente admitir formulaciones tan abiertas por su amplitud, vaguedad o indefinición, que la efectivi-dad dependa de una decisión prácticamente libre y ar-bitraria del intérprete y juzgador».

La garantía formal, como señala la STC 166/2012, de 1 octubre, FJ 5, hace referencia al rango necesario de las normas tipificadoras de esas conductas y san-ciones y sostiene, siguiendo la constante jurispruden-cia de este Tribunal, que el término «legislación vigen-te» contenido en el art. 25.1 CE «es expresivo de una reserva de ley en materia sancionadora (por todas STC 77/2006, de 13 de marzo, FJ único y jurisprudencia allí citada)».

No obstante, este Tribunal ha señalado también (entre otras muchas, STC 26/2005 de 14 de febrero, FJ 3) que en relación con «las infracciones y sanciones adminis-trativas el alcance de la reserva de ley no puede ser tan riguroso como lo es por referencia a los tipos y sancio-nes penales en sentido estricto, y ello tanto “por razo-nes que atañen al modelo constitucional de distribu-ción de las potestades públicas” como “por el carácter en cierto modo insuprimible de la potestad reglamen-taria en ciertas materias, bien, por último, por exigen-cias de prudencia o de oportunidad” (STC 42/1987, de 7 de abril, FJ 2)». Por esta razón es doctrina constitu-cional reiterada, por todas, STC 242/2005, de 10 de octubre, FJ 2, que la garantía formal, a diferencia de la garantía material, cuyo alcance es absoluto, «tiene una eficacia relativa o limitada en el ámbito sancionador administrativo, toda vez que no cabe excluir la colabo-ración reglamentaria en la propia tarea de tipificación de las infracciones y atribución de las correspondien-tes sanciones, aunque sí hay que excluir el que tales re-misiones hagan posible una regulación independiente y no claramente subordinada a la ley.» De ahí que en la citada STC 242/2005, de 10 de octubre, FJ 2, se sos-tenga que «la garantía formal implica que la ley debe contener la determinación de los elementos esenciales de la conducta antijurídica y al reglamento sólo puede corresponder, en su caso, el desarrollo y precisión de los tipos de infracciones previamente establecidos por la ley (por todas, SSTC 161/2003, de 15 de septiembre, FJ 2, ó 26/2005, de 14 de febrero, FJ 3).» En definiti-va, como ha señalado la STC 104/2009, de 4 de mayo, FJ 2, lo que el art. 25.1 CE prohíbe «es la remisión de la ley al reglamento sin una previa determinación de los elementos esenciales de la conducta antijurídica».

La recurrente, con base en la regla de deslinde com-petencial reiterada por este Tribunal por la que la ti-tularidad de la potestad sancionadora va ligada a la competencia sustantiva de que se trate (SSTC 87/1985, de 16 de julio, FJ 8; 137/1986, de 6 de noviembre, FJ 3; 48/1988, de 22 de marzo, FJ 25; 152/1988, de 20 de julio, FJ 14; y 15/1989, de 26 de enero, FJ 10, en-tre muchas), alega literalmente que «la calificación de

los mencionados artículos como legislación básica só-lo podríamos, como mucho, entenderla referida a las materias que sin ser derecho sancionador, la propia disposición final segunda considera básicas. Como sea que, como ha quedado demostrado en este escrito, el Estado no puede, valiéndose de su competencia para dictar normas que regulen las bases y la coordinación de la planificación económica del sector de la vitivini-cultura, afectar a la competencia exclusiva de la Ge-neralidad de Cataluña en materia de denominaciones de origen, estableciendo como legislación básica a una serie de artículos que regulan materias que inciden en el núcleo fundamental de la mencionada competencia, tampoco podrá, en consecuencia, pretender el carácter de básico para aquellos artículos que se refieren al ré-gimen sancionador de una materia cuya competencia es de la Generalidad, o cuya calificación como legisla-ción básica se ha demostrado inconstitucional».

Del análisis precedente se infiere que la recurrente reconoce al Estado competencia sustantiva, y corre-lativamente capacidad para establecer normativa san-cionadora sobre las materias que la disposición final segunda de la Ley de la viña y del vino considera bá-sicas y que aquélla no ha impugnado en este proceso constitucional, faltando una fundamentación específi-ca sobre esta materia. Esta controversia competencial, por tanto, se ciñe a la normativa sancionadora conexa a las materias reguladas en los preceptos impugnados en este recurso de inconstitucionalidad que no tengan carácter sancionador, esto es, a aquellas normas san-cionadoras impugnadas que sean correlato de los arts. 22, 23 y 27 de la Ley de la viña y del vino o de los apartados cuestionados de los arts. 25 y 26 de la Ley.

Esta delimitación del objeto, siguiendo los postulados reconocidos reiteradamente por la jurisprudencia de este Tribunal (por todas, SSTC 98/1989, de 1 de junio, FJ 5; 195/1998, de 1 de octubre, FJ 1 y 112/2006, de 5 de abril, FJ 19) excluye de él enteramente a los arts. 41, 42, 44 y 45 de la Ley de la viña y del vino porque, al ser su regulación de aplicación general, el Estado los ha dictado válidamente, por lo que hace al menos a aquellos tipos infractores sobre los que, por no tener relación con los preceptos impugnados da orden sus-tantivo, no se proyecta la controversia competencial. Se exceptúa solamente el art. 41.4, en la medida que contiene una regla especial aplicable a los órganos de gestión de los vinos de calidad producidos en regiones determinadas y a los organismos u órganos de inspec-ción o control.

Por su parte, los arts. 38, 39 y 40 de la Ley, que res-pectivamente tipifican las infracciones leves, graves y muy graves, presentan una estructura muy significati-va, pues su primer apartado recoge una enumeración de tipos infractores de aplicación general mientras el segundo tipifica las infracciones previstas específica-mente «para los operadores voluntariamente acogidos a un nivel de protección» (arts. 38.2 y 39.2) o «en rela-

Page 117: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

4.87.05. INFORMACIó 117

ción a los v.c.p.r.d.» (art. 40.2), derivándose además de la disposición final segunda que los arts. 38.2, 39.2 y 40. [salvo los párrafos a) y b) de este último] no tienen carácter básico. Esta tipificación es un indicio relevan-te de que el legislador estatal incluyó la delimitación de las conductas infractoras directamente conectadas con los niveles de protección en un precepto al que no atribuía carácter básico, en atención a que su compe-tencia sobre esa materia estaría limitada a la interven-ción constitucionalmente legítima en virtud del título competencial ex 149.1.13. Y, por el contrario, que los tipos infractores recogidos en los arts. 38.1, 39.1 y 40.1 de la Ley de la viña y del vino, preceptos básicos co-mo hemos dicho, no revisten tal nexo con la regula-ción sustantiva que hacen los preceptos impugnados, esto es, los arts. 22, 23 y 27 y los apartados cuestio-nados de los arts. 25 y 26. Esta conclusión determina que los arts. 38.1, 39.1 y 40.1 de la Ley quedasen fuera de la controversia competencial que preside este recur-so de inconstitucionalidad, lo que resulta confirmado a partir de un análisis detenido de dichos tipos, pues las conductas allí tipificadas se refieren a materias sustan-tivas distintas que encuentran su regulación en normas diversas de los preceptos impugnados.

Estas materias se pueden resumir como sigue: a) li-bros-registro y otra clase de declaraciones que tienen por objeto en común el conocimiento preciso de la producción, con objetivos tan dispares como el con-trol fiscal o la verificación del etiquetado [arts. 38.1 a), b), c) y d); 39.1 a), b) y c)]; b) régimen de plantacio-nes [arts. 38.1 f), l), m), n) y ñ); 39.1 m)]; c) riego de vid [art. 38.1 o)]; d) etiquetado y presentación del pro-ducto [arts. 38.1 h), i); 39.1 e) y f); 40.1 b)]; e) errores o falsedades en solicitudes vitícolas, como las de sub-venciones [arts. 38.1 e) y 39.1. d)]; f) manipulaciones no autorizadas o falsificación de productos [arts. 38.1 k), 39.1 i), j), k), ñ) y o); 40.1 a), c), d) y f)]; g) no hacer entrega de productos para destilaciones obligatorias [art. 38.1 j) y 39.1.g)] y h) obstaculizar la inspección o el control [arts. 38.1 p); 39.1 n) y 40.1 e) y g)].

Mención especial merecen las conductas tipificadas en los apartados a) y b) del art. 40.2 de la Ley, pues aun indicando la rúbrica del art. 40.2 que se trata de in-fracciones en relación con los vinos de calidad produ-cidos en regiones determinadas, están conectadas más específicamente con preceptos sustantivos distintos de los que aquí se impugnaron, como los art. 17 y 18 en el primer caso y, además de éstos, el art. 3 en el segun-do caso.

En fin, de acuerdo al análisis expuesto, la controversia competencial que es objeto de esta tercera impugna-ción se reduce a los arts. 39.3, 40.3, 40.4 y 41.4 de la Ley de la viña y del vino.

20. Nuestra doctrina sobre la materia es, tal como la ha recordado recientemente la STC 8/2012, de 18 de enero, FJ 11, que «es una regla de deslinde competen-cial muy reiterada por este Tribunal que la titularidad

de la potestad sancionadora va normalmente pareja, como instrumental, a la competencia sustantiva de que se trate (STC168/1993, FJ 8; 87/1985, de 16 de julio, FJ 8; y 48/1988, de 22 de marzo, FJ 25)» y, a conti-nuación, que, por ello, las Comunidades Autónomas «pueden adoptar normas administrativas sancionado-ras cuando tengan competencia sobre la materia sus-tantiva de que se trate, debiendo acomodarse las dis-posiciones que dicten a las garantías constitucionales dispuestas en este ámbito del Derecho administrativo sancionador (art. 25.1 CE), y no introducir divergen-cias irrazonables y desproporcionadas al fin persegui-do respecto del régimen jurídico aplicable a otras par-tes del territorio (art. 149.1.1 CE; SSTC 87/1985, de 16 de julio, FJ 8; y 196/1996, de 28 de noviembre, FJ 3)».

La Cámara recurrente sostiene que la Comunidad Autónoma de Cataluña, en virtud de su competencia sustantiva sobre denominaciones de origen y denomi-naciones de origen calificado está habilitada para esta-blecer la normativa sancionadora en la materia con el único límite reseñado en la doctrina expuesta. El Esta-do, por el contrario, mantiene que los arts. 22, 23 y 27 de la Ley de la viña y del vino y los apartados cuestio-nados de los arts. 25 y 26 son constitucionales por ser ejercicio legítimo de la competencia para establecer las bases de la planificación económica general. Y que esta competencia sustantiva le autoriza, de acuerdo a la doctrina constitucional reseñada, a prever la norma-tiva sancionadora necesaria para asegurar que dichas bases sean efectivas.

A estos efectos, resulta relevante tener presente la doc-trina que establecimos en otro proceso en que se dis-cutía, en un asunto también relativo al sector del vi-no, hasta qué punto el Estado podía regular normativa sancionadora para asegurar la eficacia de los princi-pios con los que se ordena el sector. En efecto, en la STC 186/1988, de 17 de octubre, FJ 6, apuntamos que «respecto de las sanciones, debe señalarse que el art. 5 de la Orden constituye una norma básica porque tien-de a asegurar la eficacia en todo el territorio nacional de las medidas de ordenación económica general con-sistente en reducir el riego de la vid a los casos autori-zados. Que la gravedad de las sanciones a los infracto-res de esas medidas sea uniforme supone un elemento disuasorio de posibles infracciones que podría no ope-rar con la misma intensidad en todas las Comunidades Autónomas si éstas pudieran establecer libremente su sistema de sanciones. Pero hay que advertir que la nor-ma básica se limita a establecer, como se ha dicho, en conexión con los arts. 42 y 43 del Decreto 835/1972, de 23 de marzo, (que también contienen normas bási-cas inferidas de normas preconstitucionales) el tipo de sanciones. La imposición concreta de éstas es una típi-ca facultad de ejecución que corresponde a la Comuni-dad Autónoma, lo que el art. 5 no niega».

Resulta relevante en este momento tener en cuenta que la regulación sobre el riego de la vid se encuentra en

Page 118: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

4.87.05. INFORMACIó 118

el art. 9 de la Ley de la viña y del vino, esto es, se trata de una medida de ordenación del sector del vi-no que, no sólo no ha sido recurrida, sino que además está fuera del título II, que es el dedicado al Sistema de protección del origen y calidad de los vinos. Otras materias también disciplinadas en el Título I son las plantaciones y derechos de replantación (arts. 5 y 6), el arranque de viñedos (art. 8), el aumento artificial de la graduación alcohólica natural (art. 9). En fin, tam-bién son materias ordenadas en el título II y no recu-rridas la titularidad y uso de los bienes protegidos (art. 17) o la protección de su uso (art. 18). Pues bien, mu-chos de los tipos infractores que hemos mencionado en el fundamento jurídico anterior se refieren a estas materias, de modo que, aplicando la regla de deslin-de competencial según la que la titularidad de la po-testad sancionadora va normalmente pareja, como ins-trumental, a la competencia sustantiva de que se trate (STC168/1993, FJ 8; 87/1985, de 16 de julio, FJ 8; y 48/1988, de 22 de marzo, FJ 25), el Estado sería com-petente para establecer dichos tipos.

21. Una vez definida la doctrina constitucional que ha de guiar nuestro enjuiciamiento, estamos en condicio-nes de resolver si los preceptos que, según razonamos antes, son el objeto de nuestro enjuiciamiento encuen-tran apoyo en la competencia estatal ex art. 149.1.13 CE, por ser necesarios para asegurar la eficacia en to-do el territorio nacional de las medidas de ordenación económica del sector del vino que hemos considerado constitucionales, o, de no serlo, se extralimitan de las competencias estatales e invaden la competencia auto-nómica exclusiva que la Comunidad Autónoma de Ca-taluña ostenta en materia de denominaciones de ori-gen y denominaciones de origen calificadas.

El art. 39.3 de la Ley de la viña y del vino prevé que «para los organismos u órganos de inspección o de control constituirán infracciones graves las siguientes: a) La expedición de certificados o informes cuyo con-tenido no se ajuste a la realidad de los hechos; b) La realización de inspecciones, ensayos o pruebas por los citados organismos u órganos de forma incompleta o con resultados inexactos por una insuficiente consta-tación de los hechos o por la deficiente aplicación de normas técnicas». Dado que el modelo de separación entre gestión y control de los niveles de protección, orientado a asegurar la objetividad en los informes de inspección y en las certificaciones expedidas por los organismos u órganos de inspección o de control, es un elemento estrechamente conectado con el buen funcionamiento económico del mercado del vino, re-sulta de capital importancia que la gravedad de las sanciones a los infractores de esas medidas, así como las propias conductas tipificadas, sea uniforme, por lo que el precepto resulta constitucional.

El art. 40.3 de la Ley dispone que «para los organismos u órganos de inspección o de control constituirán in-fracciones muy graves las tipificadas en el apartado 3

del artículo anterior, cuando de las mismas resulte un daño muy grave o se derive un peligro muy grave e inminente para las personas, la flora, la fauna o el me-dio ambiente». Dado que el contenido de esta norma es muy similar al del art. 39.3 de la Ley, con la sola diferencia de las circunstancias que le atribuyen ma-yor gravedad, procede reiterar las consideraciones allí hechas y también procede reconocer su constituciona-lidad.

El art. 40.4 de la Ley de la viña y del vino estable-ce que «para los Consejos Reguladores de los vinos con denominación de origen o con denominación de origen calificada constituirá infracción muy grave la intromisión en la actividad de estos últimos o la per-turbación de la independencia o inamovilidad de los controladores». Ya hemos subrayado al analizar el art. 27 de la Ley, y en el examen de los artículos preceden-tes, que la separación entre los órganos de gestión y los de control de los vinos de calidad producidos en re-giones determinadas asegura la objetividad de los con-troles a los que se sujetan a los operadores del sector vitivinícola y, como corolario, la calidad de los vinos y las condiciones que incentivan la competencia leal en-tre aquéllos, lo que la convierte en un criterio general ordenador de este sector. El art. 27.1.b) de la Ley, pa-ra el caso de las «denominaciones de origen» y de las «denominaciones de origen calificadas», permite una especie distinta de esta separación, que consiste en que el órgano de control se establezca dentro del con-sejo regulador pero con independencia de él, garanti-zada porque su actuación tendrá lugar sin dependencia alguna del órgano de dirección y porque los controla-dores tendrán asegurada su independencia e inamovi-lidad durante seis años. Se comprende, entonces, que prever que en todo el territorio español constituirá in-fracción, y será muy grave, la intromisión en la activi-dad de estos órganos de control o la perturbación de la independencia o inamovilidad de los controladores es imprescindible para la efectividad de la citada sepa-ración en ámbitos tan importantes como el de los vi-nos con denominación de origen o con denominación de origen calificada y estas circunstancias determinan que tal precepto resulta constitucional.

Finalmente, según el art. 41. 4 de la Ley, «de las in-fracciones cometidas por las personas jurídicas, incluidos los órganos de gestión de los v.c.p.r.d. y los organismos u órganos de inspección o control, serán responsables subsidiariamente los administradores o titulares de los mismos que no realizaren los actos ne-cesarios que fuesen de su incumbencia para el cum-plimiento de las obligaciones infringidas, consintieren el incumplimiento por quienes de ellos dependan o adoptaren acuerdos que hicieran posibles tales infrac-ciones.» La integración de los órganos de gestión de los vinos de calidad producidos en regiones determi-nadas con los titulares de viñedos y de bodegas inscri-tos en cada uno de ellos, así como la independencia y profesionalidad que caracteriza a los organismos u ór-

Page 119: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

4.87.05. INFORMACIó 119

ganos de inspección o control, son elementos esencia-les del sistema de protección del origen y calidad del vino encaminadas a que sus decisiones favorezcan el mejor funcionamiento del mercado del vino. Por ello, una medida como la descrita en el tipo infractor, se-gún la cual en los casos en que los administradores o titulares de estos órganos desatiendan gravemente sus funciones resultarán responsables subsidiarios de las infracciones cometidas por las personas jurídicas de las que forman parte, es idónea y necesaria para que estos criterios ordenadores del sector del vino, enrai-zados de un lado en el acierto que la autoadministra-ción confiere a las decisiones de gestión y de otro en la objetividad de los controles, se logren de un modo efectivo, sin que se aprecien, en consecuencia, tachas de inconstitucionalidad.

22. Los razonamientos expuestos conducen a declarar la constitucionalidad de la Ley 24/2003, de 10 de ju-lio, de la viña y del vino, salvo el artículo 27.2, y sin perjuicio de la interpretación conforme a la Constitu-ción que se contiene respecto a los apartados 5, 7 en su primer inciso («La estructura y funcionamiento de los órganos de gestión se establecerá mediante el desarro-llo reglamentario oportuno efectuado por la autoridad competente») y 9 del artículo 25 de la ley, en la forma reconocida en el fundamento jurídico decimosegundo y del inciso primero del artículo 27.1 («El reglamento de cada v.c.p.r.d. establecerá su sistema de control») en la forma reconocida en el fundamento jurídico de-cimocuarto.

Fallo

En atención a todo lo expuesto, el Tribunal Cons-titucional, por la autoridad que le confiere la Constitución de la Nación Española,

Ha decidido estimar parcialmente el recurso de in-constitucionalidad interpuesto por el Parlamento de Cataluña y, en consecuencia, declarar:

1.º Que el artículo 27.2 de la Ley 24/2003, de 10 de julio, de la viña y del vino, al señalar: «Cuando el Re-glamento de un v.c.p.r.d. opte por uno de los sistemas de control regulados en los párrafos c) o d) del apar-tado anterior, la elección del organismo independiente de inspección o control corresponderá, en todo caso, al operador que deba ser objeto de control» vulnera las competencias de la Comunidad Autónoma de Ca-taluña.

2.º Que los apartados 5, 7 y 9 del artículo 25 de la Ley no son inconstitucionales siempre que se interpreten en los términos fijados en el fundamento jurídico 12.

3.º Que el artículo 27.1 de la Ley no es inconstitucional siempre que se interprete en los términos fijados en el fundamento jurídico 14.

4.º Desestimar el recurso en todo lo demás.

Publíquese esta sentencia en el Boletín Oficial del Es-tado.

Dada en Madrid, a catorce de febrero de dos mil trece

Voto particular que formula el Magistrado don Luis Ignacio Ortega Álvarez al que se adhieren los Magis-trados don Pablo Pérez Tremps, doña Adela Asua Ba-tarrita, doña Encarnación Roca Trías y don Fernando Valdés Dal-Ré respecto de la Sentencia dictada en el recurso de inconstitucionalidad núm. 5934-2003

En el ejercicio de la facultad que me confiere el art. 90.2 de la Ley Orgánica del Tribunal Constitucional y con el máximo respeto a la opinión de la mayoría del Tribunal recogida en la Sentencia, debo manifestar mi discrepancia con parte de la fundamentación de la Sentencia, discrepancia que alcanza también al fallo de la misma.

He de manifestar, en primer lugar, que comparto el criterio del que parte la Sentencia de la mayoría en el sentido de que el art. 149.1.13 CE proporciona susten-to a una intervención estatal en el ámbito de la vitivini-cultura, pues estimo que las previsiones estatutarias en materia de denominaciones de origen, pese su califi-cación como exclusivas, no impiden toda intervención estatal en este sector, dadas, por un lado, las induda-bles facultades que ostenta el Estado en relación con la ordenación de la economía y, por otro, la expresa men-ción que los preceptos estatutarios del derogado art. 12.1.5 del Estatuto de Autonomía de Cataluña de 1979 y el actualmente vigente 128 del Estatuto de Autono-mía de 2006 hacen al mencionado precepto constitu-cional. También comparto con la mayoría la afirma-ción de que, como se repara de la lectura de la síntesis de doctrina constitucional que se realiza, la doctrina de este Tribunal no había aclarado hasta dónde llega la competencia estatal ex art. 149.1.13 en la materia «de-nominaciones de origen».

No obstante, conviene recordar ya que, invocando el título competencial estatal del art. 149.1.13 CE, el apartado segundo de la disposición final segunda de la Ley 24/2003 declara el carácter básico de muchos de sus preceptos: el título I completo (excepto el art. 4), determinados artículos del título II [capítulo 1 com-pleto, excepto el art. 16, los apartados 4 y 8 del art. 25 y los párrafos b), e) y g) del apartado 2 del art. 26; apartado primero del art. 31; y art. 32] y determinados artículos también del título III [art. 37; art. 38.1; art. 39, apartados 1 y 3; art. 40, apartados 1, 3 y 4; párra-fos a) y b) del apartado 2 del mismo art. 40; art. 41, art. 42; art. 44; y art. 45]. Declaración que se realiza pese a que, como la Sentencia de la mayoría reconoce, el Estado no posee competencia para dictar normativa básica específicamente en materia de denominaciones

Page 120: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

4.87.05. INFORMACIó 120

de origen, pudiendo incidir en la regulación del sector únicamente en aquellos aspectos que, por su trascen-dencia económica, puedan incardinarse en el ámbito del art. 149.1.13 CE. Obviamente no basta la mera in-vocación por el Estado de este título competencial pa-ra dar respuesta a la controversia planteada. Una cosa es que el Estado, ejerciendo esta competencia, pue-da dictar bases sobre un sector de clara trascenden-cia económica como el vitivinícola, y otra distinta es que cada precepto concreto declarado básico al ampa-ro del art. 149.1.13 CE responda a las exigencias que, desde el punto de vista material, debe cumplir la nor-mativa básica.

En mi opinión al acometer esta última tarea la Sen-tencia de la mayoría define adecuadamente el canon de enjuiciamiento a aplicar, canon que luego aplica de forma exhaustiva a los preceptos impugnados. Ese canon se construye por relación a dos de los princi-pios que se incluyen en el no impugnado art. 12, como son asegurar la calidad y mantener la diversidad de los vinos y proporcionar a los operadores condiciones de competencia leal, principios que se conectan con el art. 149.1.13 CE con fundamento en la doctrina de la STC 186/1988.

La razón de mi discrepancia no estriba, por tanto, en la construcción del canon de enjuiciamiento sino en que el razonamiento que se desarrolla a la hora de apli-car dicho canon a algunos de los preceptos impugna-dos no me resulta convincente. Recordemos que no es-tamos en el ámbito de la ordenación general del sector económico del vino, sino en algo más concreto: si la regulación que efectúa la norma estatal de las deno-minaciones de origen vitivinícolas, que es el extremo concretamente discutido por los recurrentes, se encua-dra materialmente en la planificación u ordenación ge-neral de la economía. La cuestión era, por tanto, de-cidir si los preceptos impugnados se incardinan en la competencia autonómica exclusiva sobre denomina-ciones de origen o si, por el contrario, se consideran dictados en el ejercicio de las competencias estatales, señaladamente las del art. 149.1.13 CE, que enmarcan aquellas.

Por ello, siendo objetivo de la regulación, según la ma-yoría, «el fomento en el mercado nacional e interna-cional de caldos de calidad y el aumento la competi-tividad de la producción vitivinícola nacional» (FJ 9), resulta legítimo pensar que su generalidad como cri-terios ordenadores hubiera debido llevar a considerar innecesarias para la realización de tales principios y, por tanto, no cubiertos por el art. 149.1.13 CE, algunas de las normas impugnadas. El carácter genérico de ta-les principios, elevados ya a la categoría de canon pa-ra determinar «si los preceptos impugnados contienen medidas directamente conectadas con el logro efecti-vo de esos criterios de ordenación general del sector del vino» (FJ 10), no exigiría una concreción tan de-tallada como la que lleva a cabo la norma estatal y es

validada por la Sentencia de la mayoría. De hecho, y no tan paradójicamente, el resultado al que se llega no está muy alejado al que resultaría de atribuir una ex-tensión similar al art. 149.1.13 CE, no ya en relación con el entero sector vitícola, sino, más específicamen-te, con las denominaciones de origen, posibilidad ya cerrada por nuestra doctrina en la STC 112/1995, de 6 de julio.

Considero que, conforme al canon de la propia Senten-cia, en la resolución de la controversia hubiera debido tenerse en cuenta que, en reiteradas ocasiones y en re-lación con los más diversos sectores, este Tribunal no ha apreciado una incidencia relevante en la economía y ha extraído del ámbito de la competencia del Estado sobre las bases y la coordinación de la planificación general de la actividad económica sectores de la rea-lidad que, pese a tener un componente económico, no tenían una conexión relevante con el objeto propio de la ordenación general de la economía. Así sucedía, por ejemplo, en los casos resueltos en las SSTC 252/1988, FJ 3; 192/1990, FJ 4; 76/1991, FJ 4; 313/1994, a las que se remiten las SSTC 16/1996, FJ 2 E) i); 102/1995, FJ 13; 21/1999, FJ 5; 242/1999, FJ 16 b) o 95/2002, FJ 7, donde se destaca que el hecho de que existan aspectos económicos en una actividad, no implica, sin más, la competencia estatal ex art. 149.1.13 CE sino que para que concurra el título estatal dichos aspectos econó-micos deben ser materia en sí misma de una ordena-ción general de la economía. Por otra parte, respec-to al criterio del no vaciamiento de las competencias autonómicas, también recogido en la Sentencia de la mayoría, estimo que no es sino un llamamiento a la no extralimitación de la competencia del Estado más allá de su propio ámbito y del respeto del contenido de las competencias reconocidas a las Comunidades Au-tónomas sobre determinadas actividades económicas. Se trata de un criterio utilizado tempranamente en la STC 37/1987, FJ 7; y que se plasma, por ejemplo, en la STC 77/2004, de 20 de abril, FJ 4, al recordar «que la competencia estatal atribuida por el art. 149.1.13 CE no puede extenderse hasta incluir cualquier acción de naturaleza económica si no posee una incidencia di-recta y significativa sobre la actividad económica ge-neral (SSTC 186/1988, de 17 de octubre, 133/1997, de 16 de julio), pues, en otro caso, se vaciaría de conteni-do una materia y un título competencial más especí-fico (SSTC 112/1995, de 6 de julio, 21/1999, de 25 de febrero, FJ 5; 95/2002, de 25 de abril, FJ 7)». En este sentido, en la STC 220/1992, de 11 de diciembre, FJ 12, el Tribunal declaró, con cita de la STC 186/1988, de 17 de octubre, que «el título sobre ordenación ge-neral de la economía hace posible la intervención del Estado en sectores materialmente atribuidos a la com-petencia de las Comunidades Autónomas –como aquí ocurre–, pero estos no deben quedar en ningún caso vacíos de contenido en virtud de esa intervención esta-tal que sólo debe llegar «hasta donde lo exija el princi-pio que instrumenta». Se trata entonces de un criterio

Page 121: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

4.87.05. INFORMACIó 121

fundamental tanto desde el punto de vista del nece-sario reconocimiento de las competencias autonómi-cas como desde el de la necesidad de evitar, dado que la competencia sobre las bases y coordinación de la planificación general de la actividad económica es una competencia de dirección general de la economía que se proyecta en los diversos sectores de la misma (STC 134/2011, de 20 de julio, FJ7), interpretaciones expan-sivas del título competencial estatal del art. 149.1.13 CE puesto que, como tenemos declarado, dicho título debe ser interpretado de forma estricta cuando concu-rre con una materia o un título competencial más espe-cífico (por todas, STC 164/2001, de 11 de julio, FJ 9).

Estimo, entonces, que un razonamiento como el que acabo de exponer debería haber llevado a un examen mucho más exigente, o si se quiere, menos condescen-diente con el legislador estatal que el efectuado por la mayoría en relación específicamente con los arts. 25, 26 y 27 de la Ley 24/2003. Preceptos reguladores de los órganos de gestión y de los mecanismos de control, en los que, a mi entender, se muestra una excesiva de-ferencia con las decisiones del legislador estatal a la hora de atribuir carácter básico a regulaciones excesi-vamente detalladas y que no cumplen los criterios que la propia sentencia de la mayoría parecía haber exigi-do para atribuirles tal carácter. La consecuencia de lo anterior, unido a lo profuso y detallado de la norma-tiva comunitaria en esta materia, produce como resul-tado el efectivo vaciamiento de la competencia auto-nómica en materia de denominaciones de origen, que es precisamente algo que la mayoría parece excluir al definir los aspectos generales de nuestra doctrina en el fundamento jurídico 4 b).

Por ello, en mi criterio, algunos aspectos del art. 25, relativo a los órganos de gestión de los vinos de ca-lidad producidos en una región determinada, pueden ser considerados básicos, pues se ajustan a los criterios de la mayoría en el sentido de que podría entenderse que establece una serie de principios sobre dichos ór-ganos de gestión. Sin embargo también considero que la constitucionalidad de los apartados 5, 7 y 9 del art. 25 no puede salvarse con una interpretación conforme como la que adopta la mayoría. No es suficiente con una mera remisión o un mandato de desarrollo nor-mativo en un ámbito ya predeterminado, sino que, en la medida en que el art. 149.1.13 CE no lo limite, ha de reconocerse a la Comunidad Autónoma un espacio normativo propio en un ámbito en el que ostenta una competencia exclusiva, lo que habría de incluir, por ejemplo, la decisión respecto al régimen de inicio de la actividad de los órganos de gestión, sometido por la ley a autorización administrativa (art. 25.5) o la omi-sión de mandatos específicos de regulación, como los de los arts. 25.7 y 25.9.

Igualmente el art. 26, relativo a los fines y funciones de los órganos de gestión, es, salvo su apartado 1, excesivamente detallado para ser considerado básico

ex art. 149.1.13 CE, atendiendo al canon que la pro-pia ponencia enuncia, pues no contiene una directriz general respecto a los órganos de gestión y, especí-ficamente su apartado segundo, supera ampliamente el contenido de ordenación de mínimos con el que es calificado por la mayoría. Además, pese a que el títu-lo competencial estatal que justifica la regulación es de indudable contenido económico, resulta que sola-mente una de las funciones, la de gestionar las cuo-tas, tiene componente económico, aunque bastante alejado, en mi opinión, de la ordenación general de un sector productivo. De hecho, incluso podría enten-derse que la intención del legislador estatal era evitar la intervención autonómica, pues la concreción de las funciones de los órganos de gestión queda deferida al reglamento de cada vino de calidad producido en una región determinada.

En cuanto al art. 27, sobre los mecanismos de control y certificación, entiendo, por la misma razón, que lo básico es únicamente la existencia de un mecanismo de control y que éste se encargue a un órgano distinto del de gestión, esto es, el primer inciso del apartado 1. En cuanto al resto del precepto, especialmente el res-to del apartado 1, resulta que remite las decisiones al reglamento de cada denominación, lo que se salva con una interpretación conforme que no me resulta con-vincente, por cuanto el reconocimiento de la posible intermediación de legislador autonómico se ve inme-diatamente limitada por la delimitación precisa de las opciones posibles de control, lo que reduce a la mí-nima expresión la competencia autonómica. La razón de la mayoría para calificar como básico tal sistema estriba en que «si se recogen esos cuatro tipos de me-canismo de control, con las características propias de cada uno de ellos, es porque son los únicos que pue-den ofrecer las garantías de objetividad necesarias pa-ra asegurar la calidad de los vinos y proporcionar ba-ses suficientes para una competencia leal, procediendo añadir que no se exceden de lo que exige el logro efec-tivo de ese objetivo» (FJ 14). Es decir son los únicos porque este Tribunal así lo afirma, validando la pre-via decisión estatal, y la duda que se plantea es cuáles son las razones por las que esa identificación de cuatro específicos modelos, y solamente esos cuatro, ha de ser realizada por el legislador estatal y no por el auto-nómico o, llegado el caso, por la propia Administra-ción de las Comunidades Autónomas, instancias a las que, en la práctica, no se les permite indagar la posible existencia de otros mecanismos de control. Asimismo, el que el único posible desarrollo de la base estatal sea una elección en un marco detalladamente establecido no casa bien con el hecho de que las Comunidades Au-tónomas ostenten competencias exclusivas en la ma-teria. Y desde luego, el desarrollo de una política pro-pia en el ejercicio de esa competencia exclusiva parece que ha de revestir notas de mayor complejidad que la simple posibilidad de elegir una de las cuatro opciones predeterminadas.

Page 122: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

4.87.10. INFORMACIó 122

Por ello, a los arts. 25, 26 y 27, salvo los extremos que ya se han mencionado les serían de aplicación los cri-terios de la STC 112/1995, FJ 4, en los que se señaló que: «La finalidad perseguida por las normas objeto de conflicto está en condicionar y armonizar los con-tenidos mínimos de los Reglamentos de las denomina-ciones de origen, y aunque todo ello tiene obviamente conexión con una actividad económica, este grado re-flejo de relación no permite extender de forma excesi-va la cláusula constitucional mencionada hasta enmar-car cualquier acción sobre este sector de naturaleza económica, pues, de ser así, se vaciaría de contenido una materia y un título competencial más específico. Según se dice acertadamente en la demanda, la facul-tad de fijar las bases y coordinar la planificación gene-ral de la actividad económica no puede ser confundida con la potestad general de dictar bases en materia de denominaciones de origen allí donde el Estado no po-sea esta competencia, si bien es claro que “el Estado puede operar sobre el sector vitícola haciendo uso de su competencia para proceder a la ordenación gene-ral de la economía (art. 149.1.13 CE), pero ello siem-pre que no vacíe de contenido las competencias de la Comunidad Autónoma sobre la viticultura” (STC 186/1988, fundamento jurídico 6).»

Llegados a este punto el análisis de los arts. 25 y 26 desde la perspectiva de la invasión de la potestad au-tonómica de autoorganización carecería ya de sentido si, como he planteado, tales preceptos fueran conside-rados previamente, en los términos que he expuesto, normas en materia de denominaciones de origen, de competencia autonómica, Pese a ello considero desta-cable el silencio que la mayoría guarda sobre el posible juego del art. 149.1.18 CE, aplicado a las funciones de los órganos de gestión, pues, insisto en que lo que se declara básico son aspectos con un cariz organizativo más que económico.

Por último, respecto del régimen de infracciones y sanciones, estimo que nada aporta a la argumentación la profusa cita doctrinal en torno al art. 25.1, pues se trata de una cuestión no planteada por el recurrente. Por el contrario, una vez que se ha delimitado con mu-cha precisión el objeto del recurso, que queda ceñido a los arts. 39.3, 40.3, 40.4 y 41.4, por su conexión con los preceptos sustantivos impugnados, ya que la demanda sólo cuestiona el régimen sancionador (de aplicación general a todo el sector vitivinícola) en la medida en que está conectado a la materia «denominaciones de origen», considero que, en atención a la misma doctri-na que se cita en la Sentencia (FJ 20), la impugnación, así delimitada, hubiera debido acogerse por tratarse de tipificación de infracciones conexas a preceptos en-cuadrables en la materia «denominaciones de origen» de competencia autonómica.

Madrid, a catorce de febrero de dos mil trece

4.87.10. RECURSOS D’INCONSTITUCIONALITAT INTERPOSATS CONTRA LLEIS DE CATALUNYA

Recurs d’inconstitucionalitat 2521/2002, in-terposat pel president del Govern de l’Estat contra l’article 20.1 a) i f) de la Llei 10/2001, del 13 de juliol, d’arxius i documentsTram. 381-00005/06

Sentència del Tribunal ConstitucionalReg. 3210 / Coneixement: Mesa

del Parlament, 26.02.2013

Tribunal Constitucional

El Pleno del Tribunal Constitucional, compuesto por don Pascual Sala Sánchez, Presidente, don Ramón Ro-dríguez Arribas, don Pablo Pérez Tremps, don Fran-cisco José Hernando Santiago, doña Adela Asua Bata-rrita, don Luis Ignacio Ortega Álvarez, don Francisco Pérez de los Cobos Orihuel, doña Encarnación Roca Trías, don Andrés Ollero Tassara, don Fernando Val-dés Dal-Ré y don Juan José González Rivas, Magis-trados, ha pronunciado

En nombre del rey

la siguiente

Sentencia

En el recurso de inconstitucionalidad núm. 2521-2002, interpuesto por el Presidente del Gobierno de la Na-ción, representado por el Abogado del Estado, contra el art. 20.1 a) y f) de la Ley del Parlamento de Catalu-ña 10/2001, de 13 de julio, de archivos y documentos. Han comparecido y formulado alegaciones la Genera-litat de Cataluña y el Parlamento de Cataluña. Ha sido Ponente el Magistrado don Francisco José Hernando Santiago, quien expresa el parecer del Tribunal.

I. Antecedentes

1. Mediante escrito registrado en este Tribunal el 24 de abril de 2002, el Abogado del Estado, actuando en representación del Presidente del Gobierno de la Na-ción, interpuso recurso de inconstitucionalidad contra el art. 20.1 a) y f) de la Ley del Parlamento de Catalu-ña 10/2001, de 13 de julio, de archivos y documentos.

El precepto impugnado dispone: «El Sistema de Ar-chivos de Cataluña está integrado por los siguien-tes archivos: a) El Archivo de la Corona de Aragón. [...] f) Los archivos históricos provinciales».

El Abogado del Estado, tras hacer referencia al re-sultado infructuoso de las negociaciones llevadas al amparo del art. 33.2 de la Ley Orgánica del Tribu-nal Constitucional (LOTC) en el seno de la Comisión Bilateral de Cooperación entre la Administración del

Page 123: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

4.87.10. INFORMACIó 123

Estado y la Generalitat de Cataluña, expone que el recurso de inconstitucionalidad trae causa de la vul-neración de la competencia exclusiva reconocida al Estado en el art. 149.1.28 CE sobre «los museos, bi-bliotecas y archivos de titularidad estatal, sin perjui-cio de su gestión por parte de las Comunidades Autó-nomas», en relación con el art. 149.2 CE, que atribuye al Estado competencias en materia de cultura. Consi-dera que, en base a estos dos preceptos constituciona-les, se puede afirmar que el Estado ostenta una com-petencia exclusiva sobre los archivos de su titularidad, incluyendo la legislación, su desarrollo y ejecución, sin perjuicio de que en el ejercicio de esa competen-cia normativa pueda atribuir a las Comunidades Au-tónomas, en los términos que considere oportunos, la competencia de gestión.

Añade que el Estatuto de Autonomía de Cataluña de 1979 atribuyó a la Generalitat competencia exclusiva sobre los archivos que no sean de titularidad estatal (art. 9.6) y en relación con «el Archivo de la Corona de Aragón» estableció, en su disposición adicional se-gunda, que «mediante la correspondiente norma del Estado, y bajo la tutela de éste, se creará y regulará la composición y funciones de un Patronato del Archi-vo de la Corona de Aragón, en el que tendrán partici-pación preeminente la Generalidad de Cataluña, otras Comunidades Autónomas y Provincias en su caso». Por tanto, el Estatuto de Autonomía de Cataluña sólo se refiere a la competencia autonómica en relación con los archivos que no sean de titularidad estatal; y cuan-do se refiere a la competencia de ejecución afirma que corresponderá a la Comunidad Autónoma la ejecución de la legislación del Estado en materia de archivos de titularidad estatal cuya ejecución no se reserve al Esta-do (arts. 9.6 y 11.7 del Estatuto de Autonomía de Cata-luña de 1979). Concluye que de todo lo anterior resulta que la determinación del régimen jurídico aplicable a los archivos de titularidad estatal corresponde al Es-tado y que cualquier regulación autonómica sobre esa materia supone una invasión competencial inconstitu-cional, tal y como se fijó en la STC 103/1988, de 8 de junio.

Una vez realizada la descripción del régimen constitu-cional de distribución de competencias en materia de archivos de titularidad estatal, el Abogado del Estado examina los concretos preceptos recurridos.

a) Comienza señalando que el Archivo de la Corona de Aragón, por su excepcional importancia histórica y la variedad de territorios a que afecta, constituye un patrimonio documental del máximo interés general para España que requiere de un tratamiento único, con la correspondiente colaboración de las Comunidades Autónomas afectadas. Ello justifica que este archivo sea de titularidad estatal y que los Estatutos de Au-tonomía de las Comunidades Autónomas interesadas contengan una previsión sobre la colaboración que han de prestar al Estado (disposición adicional segunda del

Estatuto de Autonomía de Cataluña de 1979, disposi-ción adicional segunda del Estatuto de Autonomía de la Comunidad Valenciana, disposición adicional pri-mera del Estatuto de Autonomía para las Illes Balears y disposición adicional primera del Estatuto de Auto-nomía de Aragón).

Por consiguiente, resulta inconstitucional que el art. 20.1 a) de la Ley catalana 10/2001, de 13 de julio, in-cluya al Archivo de la Corona de Aragón en el siste-ma de archivos de Cataluña, pues ello supone, en pri-mer lugar, una invasión en la competencia normativa exclusiva del Estado en la materia, puesto que con su inclusión se le somete al régimen previsto en la Ley para los integrados en ese sistema. Y, en segundo lu-gar, supone una invasión material en la competencia del Estado porque, mientras no se disponga otra cosa en desarrollo de las disposiciones estatutarias indica-das, el Archivo de la Corona de Aragón está sujeto al régimen y gestión del Estado y no es posible constitu-cionalmente someterlo a las consecuencias derivadas de su pretendida pertenencia al sistema de archivos de Cataluña previstas en los arts. 21 a 25 de la propia Ley. La inclusión es también contradictoria con el propio Estatuto de Autonomía de Cataluña de 1979, que con-tiene una previsión para el Archivo de la Corona de Aragón incompatible con la ley recurrida.

Añade que la conclusión anterior no se altera por las previsiones de los arts. 3.2 y 17.2 b) de la ley catalana objeto de este recurso. Estos preceptos establecen que «los archivos de titularidad estatal, incluidos los inte-grados en el Sistema de Archivos de Cataluña, se rigen por la legislación estatal» y que «los Archivos de titu-laridad estatal cuya gestión se reserve el Estado» que-darán excluidos de las funciones de inspección técnica asignadas al Departamento de Cultura de la Genera-litat de Cataluña. Entiende que es muy difícil llevar a cabo una interpretación sistemática de estos preceptos en relación con los apartados recurridos del art. 20, pues si los archivos de titularidad estatal se rigen por la legislación estatal, se pregunta por qué se incluye alguno de éstos en el sistema de archivos de Cataluña, que tienen su propia legislación. En segundo lugar, si los archivos de titularidad estatal quedan sujetos a la legislación estatal, carece de sentido que sólo se exclu-ye del régimen jurídico catalán las funciones de ins-pección y no todos los demás requisitos y efectos que prevé la ley recurrida para los demás archivos.

Termina en este punto afirmando que no es posible aplicar el principio de la interpretación conforme con la Constitución, puesto que el legislador autonómico no tiene competencia para legislar sobre el régimen aplicable al Archivo de la Corona de Aragón, por lo que cualquier intromisión en ese ámbito debe reputar-se inconstitucional.

b) En segundo lugar, el Abogado del Estado alega la inconstitucionalidad del art. 20.1 f), que incluye en el

Page 124: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

4.87.10. INFORMACIó 124

sistema de archivos de Cataluña a los archivos históri-cos provinciales de Tarragona, Lérida y Gerona.

En este caso la inconstitucionalidad se defiende por-que su inclusión vulnera el régimen previsto por el Estado para la administración y gestión de estos ar-chivos, pues con carácter general la Ley 16/1985 del patrimonio histórico español contempla en sus arts. 59 a 66 que la gestión de los archivos de titularidad esta-tal corresponde al Estado. No obstante lo anterior, y en virtud de lo previsto en el art. 149.1.28 in fine CE, el Real Decreto 1010/1981, de 27 de febrero, sobre tras-paso de funciones y servicios del Ministerio de Cultu-ra a la Generalidad de Cataluña, dispuso en el anexo B.6 la transferencia de la gestión de estos archivos «en los términos que resulten de un Convenio a celebrar entre la Generalidad y la Administración del Estado». Este convenio fue publicado en el Boletín Oficial del Estado de 27 de abril de 1982, estableciendo, taxativa-mente, en el apartado A.10 del anexo II que «el presen-te Convenio afecta exclusivamente a la gestión de los Archivos Históricos Provinciales de Gerona, Lérida y Tarragona». Posteriormente, el convenio fue modifica-do por el de 19 de diciembre de 1995, para incluir el Depósito Regional de Archivos de Cervera.

A juicio del Abogado del Estado, la inconstituciona-lidad se produce por haber modificado la Comunidad Autónoma de Cataluña unilateralmente las condicio-nes de ordenación y gestión de estos archivos, pues cualquier regulación que afecte a los mismos dictada por la aquélla es inconstitucional, ya que el convenio no prevé en ningún caso que la Comunidad Autóno-ma pueda unilateralmente innovar el régimen jurídico aplicable a estos archivos. Como en el caso anterior, esta innovación se ha producido porque la integración de los archivos históricos provinciales en el sistema de archivos de Cataluña supone la sujeción de los mismos a las previsiones de los arts. 21 a 25 de la ley recurrida.

Finalmente, el Abogado del Estado se remite a lo seña-lado en relación con el Archivo de la Corona de Ara-gón en lo tocante al sentido de los arts. 3.2 y 17.2 b) de la Ley 10/2001, de 13 de julio, reiterando que la actuación legislativa de la Comunidad Autónoma de Cataluña en un ámbito reservado en exclusiva al Esta-do ha de dar lugar a la correspondiente declaración de inconstitucionalidad.

2. La Sección Tercera de este Tribunal Constitucio-nal, por providencia de 21 de mayo de 2002, acordó admitir a trámite el recurso de inconstitucionalidad; dar traslado de la demanda y de los documentos pre-sentados, de conformidad con lo establecido en el art. 34 LOTC, al Congreso de los Diputados y al Sena-do, así como al Gobierno y al Parlamento de Cataluña, por conducto de sus respetivos Presidentes, al objeto de que, en el plazo de quince días, pudieran personar-se en el procedimiento y formular alegaciones; se tu-vo por invocado por el Presidente del Gobierno el art. 161.2 CE, lo que, a su tenor, produjo la suspensión de

la vigencia y aplicación del precepto impugnado; así como, finalmente, publicar la incoación del recurso de inconstitucionalidad y la suspensión acordada en el Boletín Oficial del Estado y en el Diario Oficial de la Generalidad de Cataluña.

3. La Presidenta del Congreso de los Diputados, por escrito registrado el 30 de mayo de 2002, comunicó el Acuerdo de la Mesa de la Cámara de no personarse en el procedimiento ni formular alegaciones. Median-te escrito registrado el 7 de junio de 2002, la Presiden-ta del Senado solicitó que se tuviera por personada a la Cámara y ofrecida su colaboración a los efectos del art. 88.1 LOTC.

4. El Abogado de la Generalitat de Cataluña, por es-crito registrado el 30 de mayo de 2002, compareció en el proceso y solicitó que se prorrogase en ocho días más el plazo inicialmente concedido para formular alegaciones, a lo que accedió la Sección Tercera del Tribunal, por providencia de 13 de junio de 2002.

5. El 19 de junio de 2002 el Abogado de la Generali-tat de Cataluña cumplimentó el trámite de alegaciones mediante escrito en cuyo segundo otrosí solicitó el le-vantamiento anticipado de la suspensión del precepto legal recurrido. Igual petición formuló el Letrado del Parlamento de Cataluña mediante escrito presentado el día 22 de junio de 2002.

Tras oír a las partes, el Tribunal acordó (ATC 176/2002, de 1 de octubre) levantar la suspensión de la vigencia y aplicación del art. 20.1 a) y f) de la Ley del Parlamento de Cataluña 10/2001, de 13 de julio, objeto de impugnación.

6. Mediante el escrito antes aludido que fue presenta-do el 19 de junio de 2002, el Abogado de la Genera-litat de Cataluña solicitó la desestimación del recurso de inconstitucional. Tras una mención a la exacta de-nominación de la ley en que se integran los preceptos impugnados, así como a alguna vicisitud en el proce-dimiento previsto en el art. 33.2 LOTC y en el curso de la tramitación parlamentaria de la Ley, expone que el art. 149.1.28 CE reservó al Estado la competencia exclusiva sobre los archivos de titularidad estatal, sin perjuicio de su gestión por las Comunidades Autóno-mas. A su vez, en mérito a lo previsto en los arts. 9.6 y 11.7 del Estatuto de Autonomía de Cataluña de 1979, la Generalitat asumió la competencia exclusiva en ma-teria de archivos y demás centros de depósito cultural que no fueran de titularidad estatal, y la competencia de ejecución de la legislación del Estado en materia de archivos de titularidad estatal cuya ejecución no se reserve el Estado. Además, conforme a lo previsto en su art. 9.5, asumió la competencia exclusiva en materia de patrimonio histórico, artístico, monumental, arqui-tectónico, arqueológico y científico, sin perjuicio de la reserva al Estado de la competencia exclusiva en orden a la defensa del patrimonio cultural, artístico y mo-numental español contra la exportación y expoliación.

Page 125: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

4.87.10. INFORMACIó 125

Posteriormente, conforme a lo previsto en el aparta-do B-6 del anexo al Real Decreto 1010/1981, de 27 de febrero, se procedió al traspaso a la Generalitat de Cataluña de la gestión de los archivos históricos pro-vinciales de titularidad estatal de Tarragona, Lleida y Girona, en los términos que resultan del convenio pu-blicado en el BOE de 27 de abril de 1982, que fue mo-dificado por el de 19 de diciembre de 1995, publicado el 16 de marzo de 1996, para incluir la gestión del De-pósito Regional de Archivos de Cervera.

Por lo que se refiere al art. 149.2 CE, recuerda que vie-ne encabezado por una expresa salvedad de las compe-tencias que puedan asumir las Comunidades Autóno-mas, y que simplemente impone al Estado el mandato de que considere el servicio de la cultura como un de-ber y una atribución esencial, y facilite la comunica-ción cultural entre las Comunidades Autónomas, de acuerdo con ellas. Recuerda que la STC 109/1996, de 13 de junio, FJ 4, afirmó que la competencia so-bre cultura no puede convertirse en un título universal desde el que puedan realizarse indistintamente todas y las mismas funciones que pueden llevarse a cabo des-de otras competencias específicas.

Añade que en la STC 103/1988, de 8 de junio, FFJJ 3 a 5, se distinguió perfectamente el ámbito material de las competencias autonómicas sobre documentos y sobre archivos, admitiendo que en la competencia sobre patrimonio histórico, artístico, monumental, ar-quitectónico, arqueológico y científico, sin perjuicio de lo que dispone el art. 149.1.28 CE, ha de entenderse comprendida la competencia autonómica para definir el patrimonio documental de la Comunidad Autóno-ma, en cuanto parte integrante de su patrimonio his-tórico, así como para determinar los documentos radi-cados en su territorio que constituyen ese patrimonio, y que, como resultado de dichas disposiciones cons-titucionales y estatutarias, los preceptos destinados a la regulación del patrimonio documental autonómico incidirán sobre el régimen de los archivos y documen-tos situados en el territorio de la Comunidad Autóno-ma que pertenezcan a entidades de alcance superior a su territorio.

Continúa señalando que la mención a los archivos de titularidad estatal contenida en los preceptos recurri-dos no menoscaba las competencias estatales sobre los mismos, pues la Ley se dirige a la Administración de la Generalitat de Cataluña, obligándola a prestar ser-vicios a los archivos de titularidad estatal cuando así lo acuerde el órgano estatal competente. Además, no puede desconocerse que el art. 3.2, en el que se ex-plícita tal exclusión, tiene por título «Ámbito de apli-cación», lógicamente de toda la Ley, por lo que todos sus demás artículos han de ser necesariamente leídos a partir de ese parámetro y de conformidad con el mis-mo. A mayor abundamiento, la ubicación de ese pre-cepto en el título I, cuyo enunciado es «disposiciones generales», fuerza a su proyección general sobre el

resto de las previsiones contenidas en el mismo tex-to legal.

Entiende la representación procesal de la Generali-tat que cuando el art. 20.1 de la Ley determina que el sistema de archivos de Cataluña está integrado, entre otros, por el Archivo de la Corona de Aragón y los ar-chivos históricos provinciales, está haciendo, simple-mente, una enumeración de los archivos ubicados en Cataluña, sin que ello modifique ni su titularidad ni su régimen jurídico, que será el determinado por la le-gislación estatal. Y mucho menos puede pretenderse que los requisitos técnicos a cumplir por los archivos enunciados en el art. 21 deban, por efecto de esta ley, ser cumplidos por los archivos de titularidad estatal en Cataluña; les serían exigibles, en su caso, si lo es-tableciera así la legislación estatal, pero no porque lo imponga esta ley, puesto que previamente, en el art. 3.2, ya ha advertido que tales archivos se rigen por la legislación estatal.

De igual modo, no cabe entender que mediante el art. 17.2 b) se modifique unilateralmente el régimen jurídi-co del Archivo de la Corona de Aragón y las condicio-nes de ordenación y gestión de los archivos históricos provinciales en Cataluña. Partiendo de la exclusión anunciada en el art. 3.2, es evidente que las funciones inherentes a la competencia de archivos que el art. 17 encomienda al Departamento de Cultura de la Gene-ralitat no alteran aquella legislación estatal y, por con-siguiente, no sujetan a los archivos de titularidad es-tatal a la actuación de la Administración autonómica. Ciertamente, el art. 17.2, al referirse a la competencia de inspección técnica de archivos, hace explícita una nueva exclusión de los archivos de titularidad estatal cuya gestión se reserve el Estado. Pero esa singular re-ferencia, acaso objetable desde puros criterios de téc-nica legislativa, tiene su explicación en la forma del precepto y en la específica función de inspección téc-nica a la que se refiere. Si la Generalitat de Cataluña la ejerce sobre los archivos sitos en Cataluña, excepto aquellos de titularidad estatal cuya gestión se reser-ve el Estado, explicitar ese reconocimiento no puede convertir en inconstitucional al precepto ni tampoco, por una ilógica interpretación a contrario, el resto del art. 17.

De otra parte, la disposición adicional primera de la Ley no expresa ninguna imposición sobre los archivos históricos provinciales, sino que simplemente habilita a la Generalitat para, caso de que así lo llegue a acor-dar con la Administración del Estado, encomendar a dichos archivos la custodia de determinada documen-tación.

Y es que el art. 16.1 de la Ley define el sistema de ar-chivos de Cataluña como el conjunto de órganos de la Administración y de archivos que, con normas y pro-cedimientos, garantizan, de acuerdo con sus valores, la gestión, la conservación, la protección y la difusión correctas de la documentación de Cataluña, y el acce-

Page 126: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

4.87.10. INFORMACIó 126

so a la misma. Sostiene que esa mera definición resulta totalmente inocua desde el punto de vista de las com-petencias en materia de archivos, puesto que de con-formidad con lo dispuesto en el art. 3.2, no atañe a la titularidad ni al régimen jurídico de los archivos de ti-tularidad estatal. Al mismo tiempo, dentro de ese mis-mo grupo de preceptos, los arts. 21.2 y 17.3 y 4 de la ley imponen a la Administración autonómica un man-dato de colaboración con los archivos de titularidad estatal que ha considerado integrados en el sistema.

A su vez, los apartados 3 y 4 del art. 17 concretan el deber del Departamento de Cultura de la Generalitat de brindar a los archivos de titularidad estatal la posi-bilidad de acceder a servicios como la restauración y reprografía de documentos o la formación permanente de sus profesionales.

En definitiva, le parece evidente que no nos encon-tramos en un caso similar al de la STC 103/1988, de 8 de junio, puesto que en este caso la Ley en ningún momento ha rebasado los límites competenciales que determinan el art. 149.1.28 CE y los preceptos del Es-tatuto de Autonomía de Cataluña de 1979. Ni se modi-fica la regulación de los archivos de titularidad estatal en Cataluña, ni se habilitan actuaciones unilaterales de la Administración autonómica respecto de tales ar-chivos. La mención de los archivos de titularidad es-tatal se inscribe en las acciones de fomento del patri-monio cultural que la Generalitat de Cataluña ha de adoptar en el marco de su deber y atribución esencial de servicio a la cultura. De ese modo, la Ley persigue como objetivo que el conjunto de archivos que custo-dian la documentación de Cataluña actúe de forma efi-ciente y coherente. La consecución de ese objetivo res-pecto de los archivos que no son de titularidad estatal se obtendrá por la aplicación de la Ley, en tanto que respecto de los archivos de titularidad estatal, la Ley se limita a ofrecer un instrumento de colaboración que sólo a la Administración de la Generalitat obliga, y del que pueden hacer uso los archivos de titularidad estatal cuando así lo acuerden las instancias estatales competentes.

7. El Letrado del Parlamento de Cataluña, median-te escrito presentado el 22 de junio de 2002, solicita la desestimación del recurso de inconstitucional. Co-mienza señalando que aunque ciertamente deben ser tomados en consideración los arts. 149.1.28 CE, y 9.6 y 11.7 del Estatuto de Autonomía de 1979, la materia objeto de controversia competencial en este caso no puede desligarse de otros títulos competenciales que tienen conexión con la misma, como la previsión en el art. 149.2 CE de las competencias que podrán asu-mir las Comunidades Autónomas en materia de cultu-ra y el deber del Estado de facilitar la comunicación cultu ral entre las Comunidades Autónomas, de acuer-do con ellas. Por su parte, el Estatuto de Autonomía de Cataluña de 1979 estableció que la Generalitat tiene competencia exclusiva sobre «cultura» (art. 9.4) y «pa-

trimonio histórico, artístico, monumental, arquitectó-nico, arqueológico y científico, sin perjuicio de lo que dispone el número 28 del apartado 1 del artículo 149 de la Constitución» (art. 9.5). Asimismo estipulaba en su disposición adicional quinta que «atendida la voca-ción cultural de Cataluña, el Estado y la Generalidad considerarán en ella el servicio de la cultura como de-ber y atribución esencial, de acuerdo con lo previsto en el apartado 2 del artículo 149 de la Constitución, y por ello colaborarán en sus acciones para el fomento y de-sarrollo del patrimonio cultural común, en sus diferen-tes expresiones lingüísticas y modalidades. En el mar-co de esta colaboración se facilitará la comunicación cultural con otras comunidades autónomas y provin-cias, prestando especial atención a todas aquellas con las que Cataluña hubiese tenido particulares vínculos históricos, culturales o comerciales.»

A la vista de las disposiciones constitucionales y es-tatutarias referenciadas, precisadas además por la jurisprudencia constitucional (con cita de las SSTC 109/1996, de 13 de junio; y 71/1997, de 10 de abril), para la representación procesal del Parlamento de Ca-taluña no cabe duda de que la legislación catalana está habilitada para prever la instrumentación de fórmulas de colaboración con la Administración del Estado y con las Administraciones de otras Comunidades Au-tónomas para la preservación y promoción de la cul-tura en general y de ámbitos culturales específicos, como los archivos y el patrimonio histórico, más allá de las estrictas previsiones competenciales derivadas del tenor literal de los arts. 9.5, 9.6 y 11.7 del Estatu-to de Autonomía de 1979. Además, la STC 103/1988, de 8 de junio, señaló que la competencia autonómica sobre patrimonio histórico incorpora la potestad pa-ra definir el patrimonio documental de la Comunidad Autónoma, para determinar los documentos radica-dos en su territorio integrantes de este patrimonio; en consecuencia, la normativa reguladora del patrimonio documental autonómico puede incidir en el régimen jurídico de los archivos y documentos situados en el territorio de la Comunidad Autónoma pertenecientes a entidades de nivel superior.

En definitiva, cuando el Parlamento de Cataluña legis-la en materia de archivos y documentos puede efec-tuar menciones a archivos de titularidad estatal siem-pre que ello se haga sin desconocer las competencias estatales o de otras Comunidades Autónomas en la materia, ni imponer un régimen jurídico determinado a los archivos de titularidad estatal. En ningún precep-to ni en la exposición de motivos de la Ley 10/2001, de 13 de julio, se afirma la pretensión de regular los archivos de titularidad estatal ni de alterar el régimen jurídico de los mismos. Es más, en el art. 3.2 de la Ley, cuyo título es «ámbito de aplicación» y que se encuen-tra en el título primero dedicado a «disposiciones ge-nerales», se puede leer que «los archivos de titularidad estatal, incluidos los integrados en el Sistema de Ar-chivos de Cataluña, se rigen por la legislación estatal».

Page 127: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

4.87.10. INFORMACIó 127

Considera que viene a reforzar este entendimiento el que, según consta en el informe de la ponencia de la Comisión de Política Cultural, durante la tramita-ción parlamentaria de la Ley 10/2001, de 13 de julio, el Grupo Parlamentario Popular retiró por innecesaria la enmienda 23 bis que pretendía añadir al art. 3.2 un inciso según el cual a los archivos de titularidad esta-tal «no les son de aplicación los requisitos y obligacio-nes que la presente ley exige a los archivos del Siste-ma». Por tanto, la mención del Archivo de la Corona de Aragón y de los archivos históricos provinciales en el precepto impugnado tiene un valor puramente enu-merativo de los archivos radicados en Cataluña y ello no altera en modo alguno su régimen jurídico, que vie-ne determinado por la legislación estatal, ni implica que tales archivos queden sometidos a los requisitos técnicos establecidos por el art. 21 de la Ley 10/2001, de 13 de julio.

En este contexto, y habida cuenta de la importante documentación histórica de ámbito catalán conteni-da tanto en el Archivo de la Corona de Aragón co-mo en los archivos históricos provinciales, el legisla-dor catalán ha estimado necesario incluirles entre los potenciales destinatarios de las medidas de fomento y coordinación previstas en la Ley 10/2001, de 13 de julio [así, arts. 17.3, 17.4, 21.2, 30.2 e) y f), y disposi-ción adicional primera]. Ahora bien, dicha inclusión no tiene un efecto jurídico vinculante para los mencio-nados archivos de titularidad estatal sino que supone ofrecerles una instancia de colaboración –el sistema de archivos de Cataluña– en el marco del cual, si la Administración del Estado lo estima oportuno, pue-den acceder a determinados servicios de la Generalitat de Cataluña tendentes a la preservación de los docu-mentos.

8. Mediante providencia de 29 de enero de 2013 se se-ñaló para deliberación y votación de la presente Sen-tencia el día 31 del mismo mes y año, trámite que ha finalizado en el día de hoy.

II. Fundamentos jurídicos

1. El presente recurso de inconstitucionalidad ha si-do interpuesto por el Abogado del Estado, en nombre del Presidente del Gobierno de la Nación, contra el art. 20.1 a) y f) de la Ley del Parlamento de Cataluña 10/2001, de 13 de julio, de archivos y documentos, que integra en el sistema de archivos de Cataluña determi-nados archivos de titularidad estatal.

De acuerdo con su art. 1, la Ley del Parlamento de Cataluña 10/2001, de 13 de julio, tiene por objeto «im-pulsar la gestión y garantizar la preservación de la do-cumentación de Cataluña, tanto pública como privada, de acuerdo con sus valores, para ponerla al servicio de los intereses generales; establecer los derechos y debe-res de los que son titulares de los mismos, así como de los ciudadanos en relación a dicha documentación, y regular el Sistema de Archivos de Cataluña.»

El sistema de archivos de Cataluña al que alude in fi-ne el anterior precepto se define como «el conjunto de órganos de la Administración y de archivos que, con normas y procedimientos, garantizan, de acuerdo con sus valores, la gestión, la conservación, la protección y la difusión correctas de la documentación de Catalu-ña, y el acceso a la misma.» (art. 16.1).

Por su parte, el art. 20.1, al enumerar los archivos que integran el sistema de archivos de Cataluña, incluye, en lo que aquí importa, el Archivo de la Corona de Aragón [art. 20.1 a)] y los archivos históricos provin-ciales [art. 20.1 f)], que son los de Tarragona, Lleida y Girona. Esta inclusión es la que motiva la interposi-ción del recurso de inconstitucionalidad.

Conviene advertir que está fuera de cuestión, para to-das las partes, que el Archivo de la Corona de Aragón es un archivo de titularidad y gestión estatal, mientras que los archivos históricos provinciales de Tarragona, Lleida y Girona son archivos de titularidad estatal cu-ya gestión ha sido traspasada a la Generalitat de Cata-luña. Lo que el Abogado del Estado razona es que su inclusión en el sistema de archivos de Cataluña cons-tituye una extralimitación competencial del legislador autonómico, ya que el art. 149.1.28 en relación con el 149.2, ambos de la Constitución, atribuyen al Estado una competencia exclusiva sobre los archivos de su titularidad, incluyendo la legislación, su desarrollo y ejecución, sin perjuicio de que en el ejercicio de esa competencia pueda el Estado atribuir a las Comunida-des Autónomas, en los términos que considere oportu-nos, la competencia de gestión.

Por el contrario, tanto el Gobierno como el Parlamento de Cataluña, sin negar la titularidad estatal de los re-feridos Archivos ni las competencias que sobre ellos confieren al Estado los arts. 149.1.28 y 149.2 CE, en-tienden que los preceptos impugnados en modo algu-no alteran el régimen de distribución de competencias sobre esta materia. A su juicio, la Ley 10/2001, de 13 de julio, se dirige exclusivamente a la Administración autonómica catalana, obligándola a prestar servicios a los archivos de titularidad estatal en Cataluña cuando así lo acuerde el órgano estatal competente, siendo la propia Ley la que, en su art. 3.2, reitera que tales archi-vos se rigen por la legislación estatal.

2. Una vez identificados el objeto del recurso y la po-sición de las partes, antes de abordar el examen de la constitucionalidad del precepto impugnado es preciso delimitar el parámetro de constitucionalidad del que hemos de servirnos para llevar a cabo nuestro pronun-ciamiento.

Dicho parámetro de constitucionalidad viene dado, de una parte, por los arts. 149.1.28 y 149.2, ambos de la Constitución. Conforme al primero de ellos, el Estado tiene competencia exclusiva sobre «museos, bibliote-cas y archivos de titularidad estatal, sin perjuicio de su gestión por parte de las Comunidades Autónomas».

Page 128: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

4.87.10. INFORMACIó 128

Añade el art. 149.2 CE que «sin perjuicio de las com-petencias que podrán asumir las Comunidades Autó-nomas, el Estado considerará el servicio de la cultura como deber y atribución esencial y facilitará la comu-nicación cultural entre las Comunidades Autónomas, de acuerdo con ellas».

En segundo lugar, debemos tomar en consideración el Estatuto de Autonomía de Cataluña, pero advirtiendo que con posterioridad a la admisión a trámite de es-te recurso de inconstitucionalidad se ha producido la aprobación de la Ley Orgánica 6/2006, de 19 de julio, de reforma del Estatuto, por lo que, de acuerdo con nuestra doctrina, las cuestiones que se controvierten se decidirán teniendo en cuenta las prescripciones del nuevo Estatuto de Autonomía de Cataluña que puedan ser de aplicación, pues cuando la duda de constitucio-nalidad se basa en un problema de delimitación com-petencial y el juicio de constitucionalidad ha de pro-ducirse por el contraste no sólo con la Constitución, sino con el llamado bloque de la constitucionalidad (art. 28.1 de la Ley Orgánica del Tribunal Constitu-cional), este Tribunal habrá de considerar las leyes vi-gentes y las bases materiales establecidas en el mo-mento de formularse el juicio y dictarse la Sentencia [SSTC 87/1985, de 16 de julio, FJ 8; 179/1998, de 16 de septiembre, FJ 2; 134/2011, de 20 de julio, FJ 2 d); y 120/2012, de 4 de junio, FJ 2 c)].

Pues bien, el art. 127.1 c) del nuevo Estatuto de Auto-nomía de Cataluña dispone:

«Corresponde a la Generalitat la competencia exclusi-va en materia de cultura. Esta competencia exclusiva comprende en todo caso: c) Los archivos, las bibliote-cas, los museos y los otros centros de depósito cultu ral que no son de titularidad estatal, que incluye en todo caso:

Primero. La creación, la gestión, la protección y el es-tablecimiento del régimen jurídico de los centros que integran el sistema de archivos y el sistema bibliote-cario, de los museos y de los otros centros de depósito cultural.

Segundo. El establecimiento del régimen jurídico de los bienes documentales, bibliográficos y culturales que están depositados en los mismos.

Tercero. La conservación y la recuperación de los bie-nes que integran el patrimonio documental y biblio-gráfico catalán.»

El apartado 2 del mismo art. 127 añade:

«Corresponde a la Generalitat la competencia ejecu-tiva sobre los archivos, las bibliotecas, los museos y los centros de depósito cultural de titularidad estatal situados en Cataluña, cuya gestión no se reserve ex-presamente el Estado, que incluye, en todo caso, la re-gulación del funcionamiento, la organización y el ré-gimen de personal.»

Por su parte, la disposición adicional decimotercera establece:

«Fondos propios y comunes con otros territorios.

Los fondos propios de Cataluña situados en el Archivo de la Corona de Aragón y en el Archivo Real de Bar-celona se integran en el sistema de archivos de Catalu-ña. Para la gestión eficaz del resto de fondos comunes con otros territorios de la Corona de Aragón, la Ge-neralitat debe colaborar con el Patronato del Archivo de la Corona de Aragón, con las demás Comunidades Autónomas que tienen fondos compartidos en el mis-mo y con el Estado a través de los mecanismos que se establezcan de mutuo acuerdo.»

Por último, debe consignarse la existencia de previsio-nes en relación con el Archivo de la Corona de Ara-gón en la disposición adicional tercera del Estatuto de Autonomía de la Comunidad Valenciana, la disposi-ción adicional primera del Estatuto de Autonomía de las Illes Balears y la disposición adicional primera del Estatuto de Autonomía de Aragón.

3. Una vez definido el parámetro de constitucionalidad del precepto impugnado, debemos hacer referencia a la plasmación que el régimen competencial descrito ha tenido en relación con los archivos de titularidad esta-tal radicados en Cataluña.

Con sustento en la competencia atribuida al Estado por el art. 149.1.28 CE –plasmada en el art. 61 de la Ley 16/1985, de 25 de junio, del patrimonio histórico español, y en el art. 10.1 l) del Real Decreto 257/2012, de 27 de enero– existen en la actualidad cinco archi-vos de titularidad estatal en Cataluña: el centenario Archivo de la Corona de Aragón, el Archivo Histórico Provincial de Tarragona (creado por Orden Ministe-rial de 2 de mayo de 1944), el Archivo Histórico Pro-vincial de Lleida (Orden Ministerial de 26 de febrero de 1952), el Archivo Histórico Provincial de Girona (Orden Ministerial de 26 de febrero de 1952) y el De-pósito Regional de Archivos de Cervera (Orden Mi-nisterial de 18 de febrero de 1970).

De conformidad con el propio art. 149.1.28 CE, la ges-tión de estos archivos de titularidad estatal puede que-dar reservada al Estado o, en su caso, ser transferida a las Comunidades Autónomas. En particular, el Estado se ha reservado la gestión del Archivo de la Corona de Aragón, habiéndose constituido, por Real Decreto 1267/2006, de 8 de noviembre, el Patronato del Archi-vo de la Corona de Aragón, configurado como órgano rector del mismo, adscrito al Ministerio de Cultura, en el que tienen participación las Comunidades Autó-nomas de Valencia, Illes Balears, Aragón y Cataluña.

En relación con los demás archivos de titularidad es-tatal, el Real Decreto 1010/1981, de 27 de febrero, so-bre traspaso de funciones y servicios del Ministerio de Cultura a la Generalidad de Cataluña, dispuso en el apartado B.6 de su anexo la transferencia de la ges-

Page 129: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

4.87.10. INFORMACIó 129

tión de los archivos históricos provinciales de Tarra-gona, Lleida y Girona en los términos que resultasen del convenio a celebrar entre la Generalitat y la Ad-ministración del Estado. Este convenio fue publicado en el Boletín Oficial del Estado de 27 de abril de 1982 (como anexo II) en virtud de resolución de 16 de abril de 1982 de la Secretaría General Técnica del Minis-terio de Cultura. Posteriormente, con base en el Real Decreto 898/1995, de 2 de junio, el convenio fue mo-dificado por el de 19 de diciembre de 1995, publicado el 13 de marzo de 1996, para incluir la gestión del De-pósito Regional de Archivos de Cervera.

Finalmente, todos ellos, bajo la calificación de archi-vos históricos, forman parte del sistema de archivos de la Administración General del Estado que, a su vez, se integra en el sistema español de archivos, consti-tuido y regulado por el Real Decreto 1708/2011, de 18 de noviembre, que comprende los archivos de la Ad-ministración General del Estado y el resto de los ar-chivos públicos y privados que se vinculen al sistema mediante los correspondientes instrumentos de coope-ración.

4. Lo que en este proceso constitucional se controvier-te es si la inclusión de estos archivos de titularidad es-tatal en el sistema de archivos de Cataluña supone una alteración del régimen competencial descrito. Para dar respuesta a ello habremos de tener presentes ciertos pronunciamientos anteriores de este Tribunal estre-chamente vinculados a la cuestión enjuiciada.

Así, la STC 103/1988, de 8 de junio, en la que a pro-pósito de la impugnación de la Ley del Parlamento de Andalucía 3/1984, de 9 de enero, de archivos, fijamos el canon de delimitación competencial sobre los archi-vos de titularidad estatal; y la STC 17/1991, de 31 de enero, que resolvió los recursos de inconstitucionali-dad promovidos por la Generalitat de Cataluña, la Jun-ta de Galicia, el Gobierno Vasco y el Parlamento cata-lán, contra determinados preceptos de la Ley 16/1985, de 25 de junio, reguladora del patrimonio histórico es-pañol, en la cual nos pronunciamos, entre otras cues-tiones, sobre el alcance de la potestad reglamentaria estatal en materia de archivos.

También debemos tomar en consideración, de modo destacado, los pronunciamientos de la STC 31/2010, de 28 de junio, en relación con la constitucionalidad del art. 127.2 (FJ 73) y de la disposición adicional de-cimotercera del actual Estatuto de Autonomía de Ca-taluña (FJ 74). Y, adicionalmente, las Sentencias que resolvieron los recursos de inconstitucionalidad pro-movidos contra la misma disposición adicional de-cimotercera por el Consejo de Gobierno de la Di-putación General de Aragón (STC 46/2010, de 8 de septiembre), el Consejo de Gobierno de la Comunidad Autónoma de las Illes Balears (STC 47/2010, de 8 de septiembre) y la Generalitat de la Comunidad Valen-ciana (STC 48/2010, de 9 de septiembre).

5. Por su importancia para la resolución del presen-te recurso de inconstitucionalidad es preciso comen-zar recordando las consideraciones que se hicieron en el fundamento jurídico 74 de la STC 31/2010, de 28 de junio, puesto que, precisamente, contienen el juicio de constitucionalidad llevado a cabo por este Tribunal so-bre la decisión del legislador estatutario de incluir en el sistema de archivos de Cataluña determinados fon-dos documentales que forman parte de un archivo de titularidad estatal. En efecto, según ha quedado visto, la disposición adicional decimotercera del vigente Es-tatuto de Autonomía de Cataluña establece que «los fondos propios de Cataluña situados en el Archivo de la Corona de Aragón y en el Archivo Real de Barcelo-na se integran en el sistema de archivos de Cataluña».

Importa destacar que el precepto estatutario estable-ce que son los «fondos» –cuando sean propios de Ca-taluña– los que se integran en el sistema de archivos de Cataluña. Esta concreción resulta conforme con la distinción que hicimos en la STC 103/1988, de 8 de junio, en la cual valoramos como intervenciones le-gislativas diferentes la calificación de documentos y la ordenación de archivos. Y es que, ciertamente, ha de distinguirse la competencia para definir e integrar los elementos que componen el patrimonio documen-tal y la competencia sobre los archivos que contienen dichos documentos. Por lo que se refiere a la primera, las competencias autonómicas sobre patrimonio histó-rico incluyen la capacidad para definir los elementos integrantes del mismo, y ello aun en el caso de que los documentos de interés para la Comunidad Autóno-ma se integren en archivos de titularidad estatal, sien-do la Comunidad Autónoma la que puede establecer la definición y los elementos integrantes de su patri-monio documental con independencia de la titularidad de los documentos y del archivo en que se hallen ubi-cados (fundamento jurídico 3 de la mencionada STC 103/1988, de 8 de junio). Por el contrario, si la legisla-ción autonómica contuviera referencias a los archivos de titularidad estatal, en el sentido de llevar a cabo re-gulaciones reservadas a la competencia legislativa del Estado, se rebasarían los límites competenciales que derivan del art. 149.1.28 CE y, eventualmente, del Es-tatuto de Autonomía; mientras que si las disposiciones de la ley se refieren o pueden entenderse referidas úni-camente a los archivos de competencia de la Comuni-dad Autónoma, no se habría traspasado, evidentemen-te, ese límite competencial (FJ 4).

Esta doctrina se asienta en la concurrencia de dos sig-nificados en la noción constitucional de «archivo»: de un lado, el referido a los fondos documentales, como conjuntos orgánicos de documentos; y, de otro, el que atañe a las entidades o instituciones responsables de la custodia, conservación y tratamiento de tales fon-dos. Esta distinción, que está plenamente asentada en la legislación, tanto estatal como autonómica [así, por lo que al presente caso afecta, art. 2.1 del Real De-creto 1708/2011, de 18 de noviembre; y art. 2 d) de la

Page 130: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

4.87.10. INFORMACIó 130

Ley catalana 10/2001, de 13 de julio], permite que las Comunidades Autónomas, en el ejercicio de sus com-petencias sobre patrimonio cultural [así, el art 127.1 c) del Estatuto catalán], puedan otorgar una determinada calificación a fondos documentales de su interés inte-grados en archivos de titularidad estatal, a los efectos de su protección, pero sin que esa calificación confiera a la Comunidad Autónoma facultades de disposición u ordenación sobre los fondos documentales ni sobre los archivos en que se ubican.

En esta misma línea, la disposición adicional decimo-tercera del Estatuto de Autonomía de Cataluña no con-templa la inclusión en el sistema de archivos de Cata-luña de ningún archivo de titularidad estatal sino de los «fondos propios de Cataluña» situados en el Archi-vo de la Corona de Aragón. Por esta razón, en la STC 31/2010, de 28 de junio, consideramos que aunque «los Estatutos de Autonomía no pueden atribuir a las Comunidades Autónomas potestades de disposición sobre los bienes o fondos de los archivos de titularidad estatal que menoscaben o perturben las competencias del Estado para regular y gestionar sus archivos», sin embargo «la integración en el sistema de archivos de Cataluña de sus fondos situados en el Archivo de la Corona de Aragón y en el Archivo Real de Barcelo-na [...] se limita a introducir una calificación que só-lo puede añadir una sobreprotección a dichos fondos» (FJ 74).

Entendida de este modo la disposición adicional deci-motercera del Estatuto de Autonomía de Cataluña, la STC 31/2010, de 28 de junio, concluyó declarando que el precepto no resultaba contrario al art. 149.1.28 CE, del mismo modo que las posteriores SSTC 46/2010, de 8 de septiembre; 47/2010, de 8 de septiembre; y 48/2010, de 9 de septiembre, reiteraron la misma apre-ciación, añadiendo que si la competencia estatal sobre el Archivo de la Corona de Aragón no resulta desco-nocida ni invadida por la disposición impugnada, en nada se veían afectadas la disposición adicional pri-mera del Estatuto de Autonomía de Aragón, la dispo-sición adicional primera del Estatuto de Autonomía de las Illes Balears, ni la disposición adicional tercera del Estatuto de Autonomía de la Comunidad Valenciana.

En definitiva, debemos extraer de nuestra jurispruden-cia la conclusión de que no contradice el art. 149.1.28 CE, en relación con el art. 149.2 CE, que los fondos ubicados en archivos de titularidad estatal se integren en sistemas archivísticos de las Comunidades Autóno-mas, en cuanto ello implique una calificación que sólo añada una sobreprotección a dichos fondos, pero sin incidencia en la regulación, disposición o gestión de los fondos documentales ni de los archivos en que se ubican.

6. La conclusión así alcanzada debe ser contrasta-da con el contenido de la Ley del Parlamento catalán 10/2001, de 13 de julio, pues, por más que sea consti-tucional la inserción en el sistema de archivos de Ca-

taluña de «fondos propios de Cataluña» ubicados en archivos de titularidad estatal, sin embargo es preci-so enjuiciar si, como sostiene el Abogado del Estado, ello conlleva en el presente caso y con menoscabo de las competencias estatales, la sujeción del archivo en su conjunto al régimen de la Ley 10/2001, de 13 de julio; en particular, a sus arts. 21 a 25 (referidos a las disposiciones generales sobre requisitos y efectos de la pertenencia al sistema de archivos de Cataluña, per-sonal, coordinación en la custodia de documentos, in-ventario y registro de archivos, y mapa de archivos de Cataluña).

Pues bien, tal contingencia debe ser descartada a tenor de la propia Ley 10/2001, de 13 de julio, cuyo art. 3.2, bajo la rúbrica «ámbito de aplicación», declara que «los archivos de titularidad estatal, incluidos los inte-grados en el Sistema de Archivos de Cataluña, se ri-gen por la legislación estatal». Este precepto comporta que la mención en el sistema de archivos de Catalu-ña de archivos de titularidad estatal no puede supo-ner que éstos se entiendan incluidos, a ningún efecto, en el ámbito de aplicación de la citada ley. A mayor abundamiento, el art. 17.2 b) de la Ley, al enumerar las funciones en materia de inspección de archivos que corresponden al Departamento de Cultura en relación al sistema de archivos de Cataluña, señala que le co-rresponde «la inspección técnica de los archivos situa-dos en Cataluña dependientes de cualquier otra Admi-nistración, institución o entidad pública, excluidos los archivos de titularidad estatal cuya gestión se reserve al Estado»; sin que esta reiteración singular implique a contrario sensu la aplicabilidad de los demás pre-ceptos.

La antinomia que pudiera resultar de que la propia ley que integra archivos de titularidad estatal en el sistema de archivos de Cataluña les excluya de su ámbito de aplicación, debe ser resuelta, como hicimos en la STC 103/1988, de 8 de junio, mediante una comprensión de los preceptos de la Ley que permite concluir que, efec-tivamente, quedan fuera del ámbito de la ley impugna-da los archivos de titularidad estatal, incluso aunque éstos custodien fondos que la legislación autonómi-ca declare ahora o en el futuro como pertenecientes al patrimonio documental autonómico. De este mo-do, la inclusión de los archivos de titularidad estatal en el sistema de archivos de Cataluña debe entenderse vinculada a la protección añadida que la Comunidad Autónoma pueda dispensar a fondos documentales obrantes en tales archivos, al ser el de la protección de los fondos documentales uno de los fines que la Ley asigna al sistema de archivos de Cataluña (art. 16.1).

En definitiva, en relación con el Archivo de la Corona de Aragón, en cuanto archivo cuya gestión tiene reser-vada el Estado, la Comunidad Autónoma de Cataluña carece de competencias, sin perjuicio de su participa-ción en el Patronato del Archivo de la Corona de Ara-

Page 131: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

4.87.10. INFORMACIó 131

gón constituido por el Real Decreto 1267/2006, de 8 de noviembre.

En lo tocante a los archivos históricos provinciales, al haber transferido el Estado a la Comunidad Autónoma de Cataluña su gestión, corresponde a ésta la ejecu-ción de la normativa aprobada por el Estado, confor-me al correspondiente Convenio de traspaso de com-petencias. En este punto debemos recordar que desde la STC 18/1982, de 4 de mayo, venimos considerando que la competencia estatal de «legislación» ha de en-tenderse en sentido material, refiriéndose, por tanto, no sólo a la ley en sentido formal, sino también a los reglamentos ejecutivos e, incluso, a las circulares, si tienen naturaleza normativa. Por su parte, la compe-tencia autonómica de «ejecución» se extiende general-mente a todos los actos aplicativos, esto es, a la potes-tad de administrar que comporta, junto a las facultades de mera gestión, la de dictar reglamentos internos de organización de los servicios correspondientes en la medida en que éstos sean necesarios para la mera es-tructuración interna de la organización administrati-va (por todas, STC 103/1999, de 3 de junio, FJ 4). Ya en la STC 17/1991, de 31 de enero, con motivo de que la Generalitat de Cataluña rechazara la competencia del Estado para dictar un reglamento de organización, funcionamiento y personal de los archivos, bibliotecas y museos de titularidad estatal, dijimos que la transfe-rencia de la gestión sobre estos archivos no conlleva la atribución de la potestad reglamentaria, pues lo que en su párrafo final establece el art. 149.1.28 CE es la posi-bilidad de transferir la gestión de los establecimientos citados a las Comunidades Autónomas, y que, una vez hecho, a la Generalitat corresponde «la ejecución de la legislación del Estado» esto es, sujetando su gestión a las normas reglamentarias que en desarrollo de su le-gislación dicte el Estado (FJ 19). Esta posición fue pre-cisada a la luz del vigente Estatuto de Autonomía de Cataluña, que, como ha quedado visto, en su art. 127.2 asigna a la Generalitat «la competencia ejecutiva sobre los archivos, bibliotecas, museos y centros de depósi-to cultural de titularidad estatal situados en Cataluña cuya gestión no se reserve expresamente el Estado», añadiendo que tal gestión «incluye, en todo caso, la regulación del funcionamiento, la organización y el ré-gimen de personal». En la STC 31/2010, de 28 de ju-nio, rechazamos que fuera inconstitucional este último inciso, en la medida en que tales potestades no exce-den del concepto de «gestión» que figura como límite de la competencia autonómica en esta materia, según el art. 149.1.28 CE; ya que la potestad reglamentaria a que se refiere el art. 112 EAC no es una potestad re-glamentaria de alcance general sino que queda limi-tada a la emanación de reglamentos de organización interna y de ordenación funcional de la competencia ejecutiva autonómica, de acuerdo con lo que dicho en el fundamento jurídico 61 de la misma STC 31/2010, de 28 de junio.

Los razonamientos expuestos conducen a considerar que la interpretación natural del precepto impugnado, atendiendo a su texto, al conjunto normativo en que se integra y a la doctrina consolidada de este Tribunal, no transgrede los límites competenciales establecidos en el art. 149.1.28 en relación con el art. 149.2, ambos de la Constitución.

Fallo

En atención a todo lo expuesto, el Tribunal Cons-titucional, por la autoridad que le confiere la Constitución de la Nación Española,

Ha decidido

Desestimar el presente recurso de inconstituciona-lidad.

Publíquese esta Sentencia en el Boletín Oficial del Es-tado.

Dada en Madrid, a treinta y uno de enero de dos mil trece

Recurs d’inconstitucionalitat 7279/2012, in-terposat pel president del Govern de l’Es-tat contra el Decret llei 5/2012, del 18 de de-sembre, de l’impost sobre els dipòsits en les entitats de crèditTram. 381-00002/10

Al·legacions que formula el Parlament sobre la suspensió

Al Tribunal Constitucional

El letrado del Parlamento de Cataluña, en nombre y representación del mismo, según tiene acreditado en el procedimiento correspondiente al recurso de inconsti-tucionalidad núm. 7279-2012, ante el Tribunal Consti-tucional comparece y como mejor en derecho proceda

Dice

1. Que, en fecha 27 de febrero de 2013, el Parlamento de Cataluña ha sido notificado de la providencia del Pleno de ese Tribunal de 19 de febrero de 2013 por la que se le confiere un plazo de cinco días para exponer lo que considere conveniente acerca del mantenimien-to o levantamiento de la suspensión del Decreto Ley de Cataluña 5/2012, de 18 de diciembre, del impuesto sobre los depósitos en las entidades de crédito.

2. Que, evacuando el trámite conferido mediante la providencia a qué se ha hecho referencia, pasa a for-mular las siguientes

Page 132: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

4.87.10. INFORMACIó 132

Alegaciones

En primer lugar debe recordarse la doctrina consoli-dada de ese Tribunal relativa a los aspectos que deben tenerse en cuenta para decidir sobre el levantamiento o el mantenimiento de la suspensión derivada de la in-vocación gubernamental del artículo 161.2 CE; en este sentido el FJ 1 del muy reciente ATC 10/2013, de 15 de enero, recogiendo otros pronunciamientos jurispru-denciales, recuerda que

«para decidir acerca del mantenimiento o levanta-miento de la misma, es necesario ponderar, de un la-do, los intereses que se encuentran concernidos, tan-to el general y público como, en su caso, el particular o privado de las personas afectadas, y, de otro, los perjuicios de imposible o difícil reparación que pue-dan derivarse del mantenimiento o levantamiento de la suspensión. Igualmente, se ha destacado que esta valoración ha de efectuarse mediante el estricto exa-men de las situaciones de hecho creadas y al margen de la viabilidad de las pretensiones que se formulen en la demanda, recordando que el mantenimiento de la suspensión requiere que el Gobierno de la Nación, a quien se debe la iniciativa, aporte y razone con detalle los argumentos que la justifiquen, pues debe partirse en principio de la presunción de constitucionalidad de las normas objeto de recurso».

El recurso interpuesto por el presidente del Gobierno contra el Decreto Ley de Cataluña 5/2012, de 18 de diciembre, del impuesto sobre los depósitos en las en-tidades de crédito, en el marco del cual se produjo la suspensión derivada de la invocación gubernamental del artículo 161.2 CE, se fundamenta en gran medi-da en aspectos formales que no pueden constituir en ningún caso un argumento demostrativo de la existen-cia de perjuicios materiales que justifiquen el mante-nimiento de la suspensión, si no es por la vía de pre-sumir la inconstitucionalidad de la norma recurrida, lo que entraría en contradicción con la citada doctrina constitucional.

Por ello, al margen de los motivos aducidos por el pre-sidente del Gobierno en su recurso, debe tenerse en cuenta el contenido material de la norma impugnada y los efectos que su vigencia puedan tener, partiendo de la presunción de constitucionalidad del Decreto Ley de Cataluña 5/2012.

El contenido de la norma impugnada es similar al de Ley de la Asamblea de Extremadura 14/2001, de 29 de noviembre de 2001, reguladora del impuesto sobre depósitos de las entidades de crédito, cuya constitu-cionalidad fue confirmada por la STC 210/2012, de 14 de noviembre. Ello conlleva que desde el punto de vis-ta material la presunción de constitucionalidad de la norma impugnada venga especialmente reforzada, sin que puedan argumentarse como elementos materiales que justifiquen su suspensión aquéllos que fueron en su día analizados en dicha sentencia y que fundamen-

taron el fallo de la misma, en especial, debe remarcar-se la inexistencia de eventuales efectos extraterritoria-les o la obstaculización de la circulación de capitales, bienes o servicios.

Se trata, por tanto, de determinar en primer lugar que intereses públicos se encuentran concernidos por la suspensión. De acuerdo con los datos a que ha tenido acceso esta representación, la estimación de ingresos anuales adicionales que conllevaría para la Generali-dad de Cataluña la aplicación del impuesto regulado en el Decreto Ley impugnado asciende a quinientos mi-llones de euros aproximadamente. El destino de estos ingresos es genérico para cubrir cualesquiera gastos del presupuesto de la Generalidad de Cataluña, es decir, no se halla afecto a ninguna actuación en concreto, sin perjuicio de que la creación del impuesto se justifica en las especiales circunstancias económicas y financieras por las que atraviesa Cataluña, y constituye una medida necesaria para alcanzar nuevas fuentes de financiación que permitan cumplir los objetivos de déficit y de deu-da pública.

Las dificultades de Cataluña para alcanzar el objeti-vo de déficit del 0,7% para el año 2013 son conocidas y la oposición de la Generalidad a la fijación de este objetivo es pública. Basta recordar que la persistente caída de los ingresos públicos desde el inicio de la cri-sis económico-financiera y la imposibilidad de acudir a los mercados para obtener una financiación razona-ble, no sólo amenaza el cumplimiento de los objetivos de consolidación fiscal como ha sucedido el año 2012, −los datos hechos públicos por el Ministerio de Ha-cienda y Administraciones Públicas el déficit de la Generalidad de Cataluña en 2012 fue del 1,96% del PIB de la comunidad autónoma, por encima del 1,5% establecido como límite para las CCAA−, sino que también ponen en riesgo la prestación de los servicios autonómicos esenciales de sanidad, educación, o aten-ción a las personas en situación de dependencia, hasta el punto de obligar a la Generalidad de Cataluña a acu-dir al Fondo de liquidez autonómico (FLA), aprobado mediante el Real Decreto-ley 21/2012, de 13 de julio, de medidas de liquidez de las Administraciones públi-cas y en el ámbito financiero, a fin de poder atender sus obligaciones de pago.

Desde el punto de vista de los sujetos privados afec-tados por el impuesto se estima, a beneficio de la ela-boración definitiva de un censo de contribuyentes, que el número de sujetos pasivos del impuesto es de cuarenta y siete contribuyentes. En este sentido en el ATC 417/1997, que también trataba del levantamiento o mantenimiento de una figura tributaria, el Tribunal acordó levantar la suspensión atendiendo, entre otras razones, a que:

«[…] en supuestos como el presente es determinante el hecho de que los sujetos pasivos del impuesto sean po-co numerosos y perfectamente identificables, ya que, en tal hipótesis –y así sucede con toda evidencia en re-

Page 133: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

4.87.15. INFORMACIó 133

lación con el tributo recurrido–, no serían excesiva-mente onerosas las cargas, molestias y costes que, en su caso, conllevarían las operaciones de devolución de las cantidades ya ingresadas.»

Por otro lado es remarcable que el perjuicio que, su-puestamente, podría generar el levantamiento de la suspensión no es especialmente grave para los sujetos pasivos. Debe recordarse que el impuesto sobre depó-sitos en las entidades de crédito es un tributo directo que recae sobre la capacidad económica puesta de ma-nifiesto por las entidades de crédito como consecuen-cia de la captación de pasivo. Los elementos de cuanti-ficación del tributo permiten concluir que el objeto del gravamen no es la actividad bancaria de captación en sí misma considerada, sino únicamente el pasivo acu-mulado por la captación de depósitos, de manera que grava el rendimiento que potencialmente se le presu-pone a los depósitos captados por las entidades banca-rias, como elemento del pasivo susceptible de generar ingresos. En este sentido, la cifra del pasivo captado mediante depósitos estimado que constituiría la suma de las bases imponibles del impuesto, de acuerdo con los datos de que dispone la Dirección General de Tri-butos dependiente del Departamento de Economía y Conocimiento del Gobierno de Cataluña, seria de cer-ca de ciento ochenta mil millones de euros, lo que sig-nifica que el tipo efectivo global del impuesto se situa-ría ligeramente por debajo del 0,28%. Este porcentaje tiene relevancia en la medida que en el momento pre-sente el Banco de España, mediante recomendaciones de obligado cumplimiento por las entidades de crédi-to, mantiene una política restrictiva en lo que se refiere a la remuneración de depósitos en entidades de cré-dito, que ha comportado que, en la práctica, los cos-tes de captación de pasivo por las entidades de crédito se hayan reducido del año 2012 al año 2014 en dos o más puntos porcentuales, lo que supone que, desde la perspectiva de los sujetos pasivos del impuesto, exis-te margen más que suficiente para absorber los cos-tes tributarios sin perjudicar gravemente los beneficios empresariales, y sin que se pueda alegar un perjuicio genérico para los depositantes utilizando como argu-mento que las entidades de crédito, como sujetos pa-sivos del impuesto, repercutirían éste en la remunera-ción de los depósitos.

Además, en el hipotético caso que el Decreto Ley fue-se declarado inconstitucional, la aplicación de los pre-ceptos impugnados no determinaría perjuicios graves o irreparables, puesto que el reducido número de con-tribuyentes permite la plena identificación de los su-jetos pasivos y la cuantificación de las cantidades in-gresadas, lo que implica que no debe existir dificultad para proceder al reintegro de éstas, en el sentido de que «no serían excesivamente onerosas las cargas, mo-lestias y costes que, en su caso, conllevarían las opera-ciones de devolución de las cantidades ya ingresadas.»

Por todo ello, al Tribunal Constitucional,

Solicita

Que, que teniendo por presentado el presente escrito en tiempo y forma, se sirva admitirlo, tenga por for-muladas las anteriores alegaciones y, en sus méritos, previos los trámites oportunos, acuerde el levanta-miento inmediato de la suspensión del Decreto Ley de Cataluña 5/2012, de 18 de diciembre, del impuesto so-bre los depósitos en las entidades de crédito.

Barcelona para Madrid, a 4 de marzo de 2013

Pere Sol i OrdisLetrado del Parlamento de Cataluña

4.87.15. QÜESTIONS D’INCONSTITUCIONALITAT

Qüestió d’inconstitucionalitat 9200/2008, plantejada pel Jutjat de Primera Instància núm. 1 de Lleida respecte a l’article 121.21.d del Codi civil de CatalunyaTram. 382-00001/08

Interlocutòria del Tribunal Constitucional que estima l’abstenció d’una magistradaReg. 3206 / Coneixement: Mesa

del Parlament, 26.02.2013

Tribunal Constitucional

Pleno

Magistrados: Excms. Srs. don Pascual Sala Sánchez, don Ramón Rodríguez Arribas, don Manuel Aragón Reyes, don Pablo Pérez Tremps, doña Adela Asua Ba-tarrita, don Francisco Hernando Santiago, don Luis Ignacio Ortega Álvarez, don Francisco Pérez de los Cobos Orihuel, don Andrés Ollero Tassara, don Fer-nando Valdés Dal-Ré y don Juan José González Rivas

Núm. registro: 9200-2008

Asunto: Cuestión de inconstitucionalidad planteada por el Juzgado de Primera Instancia núm.1 de Lleida.

Sobre: Art. 121.21 d) de la Primera Ley del Código Ci-vil de Cataluña, aprobada por Ley del Parlamento de Cataluña 29/2002, de 30 de diciembre, por posible vul-neración de los arts. 14, 149.1.6 y 8 de la Constitución.

Auto

Antecedentes

1. Ante este Tribunal se sigue la cuestión de incons-titucionalidad núm. 9200-2008, planteada por el Juz-gado de Primera Instancia núm. 1 de Lleida, en rela-

Page 134: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

4.87.15. INFORMACIó 134

ción con el art. 121.21 d) de la Primera Ley del Código Civil de Cataluña, aprobada por Ley del Parlamento de Cataluña 29/2002, de 30 de diciembre, por posible vulneración de los arts. 14, 149.1.6 y 8 de la Constitu-ción.

2. Mediante escrito fechado el 6 de febrero de 2013, dirigido al Excmo. Sr. Presidente del Tribunal Consti-tucional, la Magistrada Excma. Sra. doña Encarnación Roca Trías comunicó a los efectos oportunos que se abstenía de intervenir en dicho asunto, de conformi-dad con lo dispuesto en el art. 219.6 LOPJ, por hacerse referencia en el procedimiento a un dictamen jurídico sobre «la prescripción y la caducidad en el Código Ci-vil de Cataluña» elaborado por ella, en relación con el anteproyecto de ley, que fue presentado posteriormen-te como proyecto de ley ante el Parlamento de Cata-luña.

II. Fundamentos jurídicos

Único. Vista la comunicación efectuada por doña En-carnación Roca Trías, Magistrada de este Tribunal, en virtud de lo previsto en los arts. 80 LOTC y 219.6 LOPJ, procede estimar la causa de abstención formu-lada, puesto que la mencionada Magistrada elaboró un dictamen a petición de la Conselleria de Justícia de la Generalitat de Catalunya sobre el anteproyecto de ley de la norma respecto de la que se plantea la cues-tión de inconstitucionalidad.

Por todo lo expuesto, el Pleno

Acuerda

Estimar la causa de abstención formulada por doña Encarnación Roca Trías en la cuestión de inconstitu-cionalidad núm. 9200-2008, apartándola definitiva-mente del conocimiento de la misma.

Madrid, a doce de febrero de dos mil trece.

Sentència del Tribunal ConstitucionalReg. 3208 / Coneixement: Mesa

del Parlament, 26.02.2013

Tribunal Constitucional

El Pleno del Tribunal Constitucional, compuesto por don Pascual Sala Sánchez, Presidente, don Ramón Ro-dríguez Arribas, don Manuel Aragón Reyes, don Pablo Pérez Tremps, don Francisco José Hernando Santiago, doña Adela Asua Batarrita, don Luis Ignacio Ortega Álvarez, don Francisco Pérez de los Cobos Orihuel, don Andrés Ollero Tassara, don Fernando Valdés Dal-Ré y don Juan José González Rivas, Magistrados, ha pronunciado

En nombre del rey

la siguiente

Sentencia

En la cuestión de inconstitucionalidad núm. 9200-2008, planteada por el Juzgado de Primera Instancia núm. 1 de Lleida sobre el art. 121.21 d) de la primera Ley del Código civil de Cataluña, aprobada por Ley del Parlamento de Cataluña 29/2002, de 30 de diciem-bre, por posible vulneración de los arts. 14, 149.1.6 y 8 de la Constitución. Han intervenido el Letrado del Parlamento de Cataluña y el Abogado de la Generali-tat de Cataluña, en la representación que ostentan, y el Fiscal General del Estado. Ha sido Ponente el Magis-trado don Fernando Valdés Dal-Ré, quien expresa el parecer del Tribunal.

I. Antecedentes

1. El día 24 de noviembre de 2008 tuvo entrada en el Registro General de este Tribunal un escrito del Ma-gistrado-Juez del Juzgado de Primera Instancia núm. 1 de Lleida al que se acompañaba, junto al testimonio de las actuaciones correspondientes al procedimiento ordinario núm. 1600-2007, el Auto de 28 de octubre de 2008 por el que acuerda plantear cuestión de in-constitucionalidad en relación con el art. 121.21 d) de la primera Ley del Código civil de Cataluña, aprobada por Ley del Parlamento de Cataluña 29/2002, de 30 de diciembre, por posible vulneración de los arts. 14, 149.1.6 y 8 de la Constitución.

2. Los antecedentes de hecho del planteamiento de la presente cuestión de inconstitucionalidad son, en sín-tesis, los siguientes:

a) El día 14 de diciembre de 2007 la representación procesal de don Antonio Martínez Escudero presentó en el Decanato de los Juzgados de Lleida demanda de juicio ordinario contra La Ferrería de Bell-lloc, S.L., y la aseguradora Mapfre Industrial, S.A., Seguros y Re-aseguros, en ejercicio de acción de responsabilidad ex-tracontractual o aquiliana, reclamando la cantidad de 16.748,05 euros, más intereses legales y costas; impor-te que correspondería al actor como indemnización de las consecuencias de determinado accidente, ocurrido el día 9 de julio de 2001.

b) Turnada la demanda al Juzgado que plantea la cues-tión de inconstitucionalidad, fue admitida a trámite por Auto del día 6 de febrero de 2008, acordándose emplazar a las sociedades demandadas para que pu-dieran contestar a la demanda.

c) Mediante escritos de 7 y 14 de marzo comparecie-ron las dos partes demandadas, oponiéndose a los pe-dimentos de la parte actora. Aducían que la acción ejercitada estaba prescrita, toda vez que el siniestro del que derivaba la pretensión había ocurrido en julio de 2001 y la reclamación extrajudicial tuvo lugar el

Page 135: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

4.87.15. INFORMACIó 135

28 de diciembre de 2004, como después, en un segun-do momento, a través de burofax de fecha 12 de di-ciembre de 2005, por lo que habría transcurrido con creces el plazo de un año (art. 1968.2 del Código civil) desde la producción del accidente hasta la primera re-clamación extrajudicial, y también desde la reclama-ción de diciembre de 2005 hasta la fecha de presen-tación de la demanda, que se produjo en diciembre de 2007.

En el acto de audiencia previa, celebrado el día 17 de abril de 2008, la parte actora argumentó que el plazo de prescripción de la acción de responsabilidad extra-contractual no era el previsto en el Código civil, como invocaban las demandadas, sino el plazo trienal del art. 121.21 d) del Código civil de Cataluña. El juzga-dor dispuso que la excepción de prescripción de la ac-ción alegada por las partes demandadas se resolvería en Sentencia, con carácter previo a conocer el fondo del asunto.

d) Por providencia de 31 de julio de 2008, el Juzga-do de Primera Instancia núm. 1 de Lleida acordó, de conformidad con lo dispuesto en el art. 35.2 de la Ley Orgánica del Tribunal Constitucional (LOTC), oír a las partes y al Ministerio Fiscal por plazo común de diez días para que alegaran lo que estimaran opor-tuno sobre la pertinencia de plantear cuestión de in-constitucionalidad sobre el artículo 121.21 d) de la Ley 29/2002, de 30 de diciembre, del Parlamento de Cata-luña, por la que se aprueba la primera Ley del Código civil de Cataluña, por su eventual colisión con los arts. 14 y 149.1. 6 y 8 del texto constitucional.

e) Evacuando el trámite conferido, el Ministerio Fiscal destacaba que el precepto referido establece un perío-do de prescripción de acciones derivadas de respon-sabilidad extracontractual diferente al que establece la norma estatal, por lo que incide en el fondo de la cuestión planteada y suscita la duda de si dicha nor-ma entra dentro del ámbito del art. 149.1. 6 y 8 CE. Consideraba, por el contrario, que la cuestión no debía extenderse al art. 14 CE, ya que no se encuadra la ac-ción en un procedimiento de defensa de derechos fun-damentales.

f) La parte demandante presentó escrito en el que se oponía al planteamiento de la cuestión de inconstitu-cionalidad. Citaba el ATC 349/2003, de 29 de octu-bre, del que a su juicio se desprendería la aplicación al caso del art. 121.21 d) de la Ley 29/2002, de 30 de diciembre, del Parlamento de Cataluña. Por su par-te, las sociedades demandadas en el proceso, tras un segundo requerimiento, evacuaron el trámite en un único escrito, subrayando que, desde la fecha del ac-cidente (julio de 2001) hasta la primera reclamación extrajudicial de la actora (diciembre de 2004), habían transcurrido tanto el año de prescripción que marca el Código civil, como el plazo de tres años que fija la Ley catalana, por lo que sería innecesario promover la cuestión de inconstitucionalidad.

g) Por Auto de 9 de octubre y providencia de 13 de octubre de 2008 se concedió nuevo plazo de alegacio-nes, respectivamente, a la parte demandada y al de-mandante en el proceso, al estimar el juzgador que no habían cumplido debidamente el trámite; la primera porque a la vista de las actuaciones –y en contra de lo que afirmó en su escrito– no había transcurrido el pla-zo de prescripción que fija la Ley catalana; y el segun-do, por su lado, porque el Auto del Tribunal Constitu-cional que citaba en su escrito se ocupó de un precepto diferente del que era objeto de debate en estos autos.

Ambas partes se opusieron en el nuevo trámite al plan-teamiento de la cuestión, entendiendo que la norma catalana no invadía competencias estatales.

h) El Juzgado de Primera Instancia núm. 1 de Lleida dictó Auto el 28 de octubre de 2008, cuya parte dis-positiva acuerda promover cuestión de inconstitucio-nalidad en relación al artículo 121.21 d) de la primera Ley del Código civil de Cataluña, aprobada por Ley 29/2002, de 30 de diciembre, del Parlamento de Ca-taluña.

3. A juicio del órgano judicial, la acción se ejercitó con evidente extemporaneidad en relación con el pla-zo previsto en el artículo 1968, 2 del Código civil, pe-ro dentro del plazo que regula el artículo 121.21 d) de la Ley 29/2002 del Parlamento de Cataluña, de mo-do que el signo de la Sentencia a dictar depende de la constitucionalidad de este último precepto.

El art. 121.21 d) fija un plazo para el ejercicio de la ac-ción de responsabilidad extracontractual diferente del que establece la legislación estatal, con invasión por parte del legislador catalán, a criterio del juzgador, de la competencia exclusiva del Estado en materia proce-sal (art.149.1.6 CE). Tal invasión no puede encontrar justificación en ninguna especialidad procesal que pu-diera derivarse de alguna particularidad del derecho sustantivo de la Comunidad Autónoma de Cataluña, única hipótesis en que podría contemplarse la inter-vención normativa, según deduce de la doctrina esta-blecida en la STC 47/2004, de 25 de marzo, que trans-cribe parcialmente. Añade un segundo razonamiento, relativo al art. 149.1.8 CE, por si se entendiera que el plazo que establece el precepto cuestionado no es de naturaleza procesal, sino de naturaleza sustantiva ci-vil, y defiende en relación con ello que el estableci-miento de un plazo específico por el legislador catalán para el ejercicio de las acciones basadas en la respon-sabilidad extracontractual no obedece tampoco a una regulación reveladora de la conservación, modifica-ción y desarrollo por la Comunidad de Cataluña de su Derecho civil, foral o especial, único marco en el que aquella previsión constitucional le atribuye competen-cias. Termina aludiendo al art. 14 CE, ya que estima que el establecimiento por el Código civil de Cataluña de un plazo para el ejercicio de las acciones de respon-sabilidad extracontractual superior al fijado por el Có-digo civil común, situaría en posición más favorable a

Page 136: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

4.87.15. INFORMACIó 136

las personas a cuya relación jurídica le fuera aplicable el Código autonómico que a aquéllas que vengan re-gidas por la norma estatal, sin que ello encuentre una explicación objetiva y razonable.

4. Por providencia de 13 de enero de 2009, el Pleno de este Tribunal acordó admitir a trámite la cuestión, así como dar traslado de las actuaciones recibidas, con-forme establece el art. 37.3 LOTC, al Congreso de los Diputados y al Senado, por conducto de sus Presiden-tes; al Gobierno, por conducto del Ministro de Justi-cia, y al Fiscal General del Estado, así como al Go-bierno y al Parlamento de Cataluña, por conducto de sus Presidentes, al objeto de que pudieran personarse en el proceso y formular las alegaciones que estimasen convenientes, y publicar la incoación de la cuestión en el Boletín Oficial del Estado y en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

5. Por escrito registrado el 29 de enero de 2009, el Abogado del Estado se personó en nombre del Gobier-no, sin hacer alegaciones.

6. En escrito registrado en este Tribunal Constitucio-nal el 30 de enero de 2009, el Presidente del Congreso de los Diputados comunicó que la Mesa de la Cáma-ra había acordado personarse en el presente proceso constitucional, dando por ofrecida su colaboración a los efectos del art. 88.1 LOTC. En igual sentido actuó el Presidente del Senado, con fecha de 5 de febrero de 2009, comunicando el acuerdo de la Mesa de la Cáma-ra de 3 de febrero de 2009.

7. El Letrado del Parlamento de Cataluña, en represen-tación y defensa de éste y de conformidad con el acuer-do de la Mesa del Parlamento de 27 de enero de 2009, formuló sus alegaciones mediante escrito registrado en este Tribunal el día 4 de febrero siguiente, en el que so-licita la desestimación de la cuestión planteada.

A criterio de dicha representación, el Magistrado que insta la cuestión efectúa una interpretación completa-mente asistemática de los artículos que menciona de la Constitución y soslaya lo que dispone el Estatuto de Autonomía de Cataluña, sin plantearse debidamente la adecuación de la norma legal al bloque de la consti-tucionalidad. Con base en una interpretación sistemá-tica, a su juicio, se advierte que la Generalidad tiene competencia para definir el plazo de prescripción con-trovertido, en virtud de los artículos 129 y 130 del vi-gente Estatuto de Autonomía de Cataluña (EAC), en concordancia con los artículos 149.1.6 y 8 de la Cons-titución. En ello abundaría lo que dispuso el Tribunal Constitucional en las SSTC 88/1993, de 12 de marzo, y 156/1993, de 6 de mayo, que reconocen que las com-petencias autonómicas para desarrollar el propio De-recho civil permiten regular las instituciones jurídicas que han sido recogidas históricamente en el mismo, así como instituciones no reguladas tradicionalmente por el derecho preexistente, con el límite de la cone-xión entre éste y dichas instituciones. Confirmaría la

competencia, de otra parte, lo declarado en el ATC 349/2003, de 29 de octubre, o, en fin, los precedentes históricos (el derecho catalán histórico siempre ha re-gulado la prescripción, afirma) y los precedentes juris-prudenciales (la jurisprudencia del Tribunal Supremo, dice, siempre ha sido respetuosa con la normativa ca-talana de prescripción).

Se opone, en segundo lugar, a la pretendida vulnera-ción del art. 14 CE. Recuerda que, según la jurispru-dencia de este Tribunal, el principio constitucional de igualdad no impone que todas las Comunidades Autó-nomas ostenten las mismas competencias, ni, menos aún, que tengan que ejercerlas de una manera o con un contenido y unos resultados idénticos o semejantes, pues la autonomía significa precisamente la capacidad de cada Comunidad para decidir cómo ejercer sus pro-pias competencias, en el marco de la Constitución y del Estatuto, de manera que, como es lógico, si de di-cho ejercicio derivan desigualdades en la posición ju-rídica de los ciudadanos residentes en cada una de las distintas Comunidades Autónomas, no por ello resul-ta necesariamente infringido el principio de igualdad.

8. Mediante escrito registrado en este Tribunal el día 10 de febrero de 2009, el Abogado de la Generalitat de Cataluña, en representación y defensa de su Gobier-no de acuerdo con la decisión adoptada en la sesión de 3 de febrero de 2009, evacuó el trámite de alega-ciones solicitando la inadmisión o, en su defecto, la desestimación de la cuestión de inconstitucionalidad promovida.

Manifiesta su total oposición al entendimiento que del alcance del ámbito competencial relativo al Derecho civil autonómico se contiene en el Auto que plantea la cuestión, si bien, con carácter previo, considera que no se cumple el requisito del juicio de relevancia exigible para su promoción, toda vez que el signo de la Sen-tencia a dictar por el Juzgado proponente no depende de la constitucionalidad de la regla contenida en el ar-tículo 121.21 d) de la Ley catalana, pues lo dispuesto en dicho precepto no rige el caso de autos. Llega a esa conclusión partiendo de los hechos y fechas recogidos en el propio Auto de planteamiento, de los que infiere la necesidad de atender a las disposiciones finales y transitoria única de la Ley 29/2002, de 30 de diciem-bre, al tratarse de una pretensión nacida pero todavía no ejercida a la entrada en vigor (1 de enero de 2004) del precepto de cuya constitucionalidad se duda. Esa última circunstancia, a tenor de tales disposiciones, determina en esta ocasión concreta que las reglas del Derecho civil catalán provoquen una misma solución que la que establece el Código civil común, desplazan-do el plazo de prescripción trienal previsto en el art. 121.21 d) del libro primero del Código civil de Cata-luña. Por ello, al derivarse de aquellas disposiciones la aplicación al caso el art. 1968.2 del Código civil, la cuestión de inconstitucionalidad planteada sobre el art. 121.21 d) carece de la debida justificación del jui-

Page 137: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

4.87.15. INFORMACIó 137

cio de relevancia, exigido por el art. 35.2 de la LOTC en relación con el art. 163 CE, por lo que procedería su inadmisión.

Analiza después, no obstante, el fondo del asunto. Sin-téticamente, sostiene que el art. 121.21 d) no contiene una regla de especialidad procesal que pueda incidir en el art. 149.1.6 CE, señaladamente porque no se trata de una norma procesal; que el art. 121.21 d) respon-de a la competencia de la Generalitat para conservar, mantener y desarrollar el Derecho civil de Cataluña, según lo previsto en el art. 149.1.8 CE, al constituir una norma propia de Derecho civil que ha formado parte desde tiempo inmemorial de su regulación; y que el art. 121.21 d) tampoco vulnera la igualdad ante la ley del art. 14 CE, como prueba la jurisprudencia constitucional que ha declarado que no es contrario a ese derecho fundamental que la regulación de una de-terminada institución conduzca a efectos diferentes en unas Comunidades Autónomas y en otras.

Por todo ello, la regulación del art. 121.21 d) de la Ley 29/2002, primera Ley del Código civil de Cataluña, aunque a su entender no resulte de aplicación al litigio en el que se ha promovido la presente cuestión, res-pondería adecuadamente a la competencia que osten-ta la Generalitat de Cataluña en materia de Derecho civil, según el art. 9.2 EAC de 1979 y el actualmente vigente art. 129 EAC de 2006, que respetan a su vez el art. 149.1.8 CE.

9. El Fiscal General del Estado evacuó el trámite con-ferido mediante escrito registrado el día 18 de febre-ro de 2009, interesando la desestimación de la cues-tión de inconstitucionalidad. Coincide con el Abogado de la Generalitat de Cataluña en la objeción al juicio de relevancia, llegando a la misma conclusión, y afirma que si el Juez proponente estimaba que el precepto de cuya constitucionalidad duda era aplicable al caso de autos debió también cuestionar la disposición tran-sitoria única de la Ley 29/2008, lo que no hizo, por lo que el juicio de relevancia no se exteriorizó de forma adecuada. No obstante, por si el Tribunal entendiera otra cosa, razona sobre la problemática de fondo, con argumentos muy similares e iguales conclusiones que las representaciones del Parlamento y el Gobierno de Cataluña.

10. El Pleno del Tribunal Constitucional, por ATC de fecha de 12 de febrero de 2013, acordó aceptar la abstención formulada por la Magistrada doña Encar-nación Roca Trías en la presente cuestión de incons-titucionalidad, apartándola definitivamente del cono-cimiento de la misma.

11. Mediante providencia de 12 de febrero de 2013 se señaló para deliberación y votación de la presente Sen-tencia el día 14 del mismo mes y año.

II. Fundamentos jurídicos

1. El objeto de la presente cuestión de inconstituciona-lidad, planteada por el Juzgado de Primera Instancia núm. 1 de Lleida, es determinar si el art. 121.21 d) de la primera Ley del Código civil de Cataluña, aproba-da por Ley del Parlamento de Cataluña 29/2002, de 30 de diciembre, vulnera los arts. 14, 149.1.6 y 8 de la Constitución.

La norma cuestionada fija un plazo trienal de prescrip-ción para el ejercicio de la acción de responsabilidad extracontractual, diferente y más amplio que el previs-to en la legislación estatal, contenido en el art. 1968.2 del Código civil (un año). A juicio del órgano propo-nente, se produce una invasión de la competencia del Estado en materia de legislación procesal (art.149.1.6 CE) o, en su defecto, en materia de legislación civil (art. 149.1.8 CE), así como la vulneración del art. 14 CE, respectivamente, porque la regulación controver-tida no puede encontrar justificación en ninguna espe-cialidad procesal derivada del derecho sustantivo de la Comunidad Autónoma de Cataluña; porque no obe-dece tampoco a una intervención normativa con vo-cación de conservación, modificación y desarrollo del Derecho civil de Cataluña, y porque, en cuanto a la igualdad, al fijar un plazo para el ejercicio de las ac-ciones de responsabilidad extracontractual superior al del Código civil común, otorga un régimen más favo-rable para las personas a cuyas relaciones jurídicas les sea aplicable el Código autonómico.

2. Tanto el Abogado de la Generalitat de Cataluña co-mo el Fiscal General del Estado interesan, con carác-ter previo al examen de la problemática suscitada, la inadmisión de la presente cuestión por incumplimien-to de las condiciones procesales exigidas por los arts. 163 CE y 35 de la Ley Orgánica del Tribunal Cons-titucional (LOTC). A tal efecto hemos de recordar una vez más que «no existe ningún óbice para reali-zar un pronunciamiento de inadmisión de una cues-tión de inconstitucionalidad en la fase de resolución de la misma, esto es, mediante Sentencia, dado que la tramitación específica del art. 37.1 LOTC no tiene carácter preclusivo y cabe apreciar en Sentencia la au-sencia de los requisitos, tanto procesales como de fun-damentación, requeridos para el válido planteamien-to de la cuestión de inconstitucionalidad» (entre las más recientes, SSTC 84/2012, de 18 de abril, FJ 2; y 222/2012, de 27 de noviembre, FJ 3).

Es preciso recordar que el art. 35.1 LOTC exige que la norma con rango de ley de la que tenga dudas un Juez o Tribunal debe ser «aplicable al caso y de cuya validez dependa el fallo», añadiéndose en el apartado 2 del indicado precepto que el órgano judicial debe-rá especificar o justificar, en el auto de planteamiento de la cuestión, en qué medida la decisión del proceso depende de la validez de la norma en cuestión. Es de-cir, la norma cuestionada debe superar el denominado «juicio de relevancia», o lo que es lo mismo, la justi-

Page 138: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

4.87.15. INFORMACIó 138

ficación de que la decisión del proceso depende de su validez, dado que la cuestión de inconstitucionalidad no puede resultar desvirtuada por un uso no acomo-dado a su naturaleza y finalidad propias, lo que su-cedería si se permitiera que se utilizase para obtener pronunciamientos innecesarios o indiferentes para la decisión del proceso en que la cuestión se suscita (por todas, SSTC 17/1981, de 1 de junio, FJ 1; y, entre las últimas, STC 87/2012, de 18 de abril, FJ 2).

Es a los Jueces y Tribunales ordinarios que plantean las cuestiones de inconstitucionalidad a quienes co-rresponde, prima facie, comprobar y exteriorizar la existencia del llamado juicio de relevancia, de modo que el Tribunal Constitucional no puede invadir ám-bitos que, primera y principalmente, corresponden a aquéllos, adentrándose a sustituir o rectificar el crite-rio de los órganos judiciales proponentes, salvo en los supuestos en que de manera notoria, sin necesidad de examinar el fondo debatido y en aplicación de prin-cipios jurídicos básicos, se advierta que la argumen-tación judicial en relación con el juicio de relevancia resulta falta de consistencia, ya que, en tales casos, sólo mediante la revisión del juicio de relevancia es posible garantizar el control concreto de constitucio-nalidad que corresponde a la cuestión de inconsti-tucionalidad en los términos en que ésta es definida por el art. 163 CE (entre otras, SSTC 100/2006, de 30 de marzo, FJ 2; 141/2008, de 30 de octubre, FJ 4; o 201/2011, de 13 de diciembre, FJ 2).

3. Desde esta última perspectiva, alguna de las partes así como el Fiscal General del Estado han alegado, en sus respectivos escritos, que la presente cuestión de in-constitucionalidad no reúne, en lo que concierne a los juicios de aplicabilidad y relevancia, los requisitos es-tablecidos en el art. 35 LOTC. Estos reproches exigen, en esta secuencia procesal, un tratamiento particular y específico, debiendo ser abordados con la debida pro-fundidad.

Debemos partir de que la fecha de entrada en vigor del art. 121.21 d) y del conjunto de los preceptos que en la Ley 29/2002, de 30 de diciembre, regulan el insti-tuto de la prescripción (el 1 de enero de 2004, a tenor de dispuesto en su disposición final segunda) es pos-terior en el tiempo a la fecha del accidente (9 de julio de 2001) del que nace la pretensión de responsabilidad extracontractual en el caso de autos. También es pos-terior a la fecha en la que se abrió un nuevo plazo pres-criptivo –según el criterio que se deduce del Auto de planteamiento– tras la notificación el 16 de diciembre de 2003 del Auto de archivo de las diligencias previas núm. 1087-2001, del Juzgado de Primera Instancia e Instrucción núm. 5 de Lleida, incoadas con motivo de la denuncia que formuló el actor tras el accidente ocu-rrido el día 9 de julio de 2001.

Como recuerda el Fiscal General del Estado, el preám-bulo de la Ley 29/2002, de 30 de diciembre, afirma: «Dada la importancia y la previsible repercusión prác-

tica de la nueva normativa sobre prescripción y cadu-cidad, ha sido preciso finalmente regular con detalle las situaciones transitorias y optar por un grado de re-troactividad medio, que tiende a favorecer la aplica-ción de los plazos de prescripción más cortos. Por estas mismas razones y por la conveniencia que el título II del libro primero del Código Civil de Cataluña en-tre en vigor al comienzo del año natural, también se ha considerado necesario establecer una vacatio legis hasta el 1 de enero de 2004». Así lo dispone, en efecto, la disposición final segunda de la Ley catalana.

Ese dato debe complementarse con su disposición transitoria única, según la cual:

«Las normas del libro primero del Código Civil de Cataluña que regulan la prescripción y la caducidad se aplican a las pretensiones, las acciones y los poderes de configuración jurídica nacidos y aún no ejercidos con anterioridad al 1 de enero de 2004, con las excep-ciones que resultan de las normas siguientes:

a) El inicio, la interrupción y el reinicio del cómputo de la prescripción producidos antes del 1 de enero de 2004 se regulan por las normas vigentes hasta aquel momento.

b) Si el plazo de prescripción establecido en la presente Ley es más largo, la prescripción se consuma cuando ha transcurrido el plazo establecido por la regulación anterior.

c) Si el plazo de prescripción establecido por la presen-te ley es más corto que el que establecía la regulación anterior, se aplica el establecido por la presente ley, el cual empieza a contar desde el 1 de enero de 2004. Sin embargo, si el plazo establecido por la regulación anterior, aun siendo más largo, se agota antes que el plazo establecido por la presente ley, la prescripción se consuma cuando ha transcurrido el plazo establecido por la regulación anterior.»

Pues bien, el art. 121.21 d) de la Ley 29/2002, someti-do al juicio de constitucionalidad, establece una pres-cripción trienal para las pretensiones derivadas de responsabilidad extracontractual. Por su parte, el art. 1968.2 del Código civil fija para la prescripción extin-tiva de esas pretensiones el plazo de un año. La cita de éste es relevante para la aplicación de aquel régimen transitorio, toda vez que la norma catalana que regu-laba la prescripción con anterioridad a la entrada en vigor del art. 121.21 d) de la Ley 29/2002, norma que éste precepto sustituye según su disposición final pri-mera, era el art. 344 del Decreto Legislativo 1/1984, de 19 de julio, por el que se aprueba el texto refundi-do de compilación del Derecho civil de Cataluña, que contenía un remisión al régimen común, véase: «Para la prescripción extintiva regirán los plazos especiales establecidos en esta Compilación, y en lo no previsto en ella, los especiales que determina el Código Civil».

Page 139: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

4.87.15. INFORMACIó 139

4. El Auto de planteamiento señala que tanto desde el 16 de diciembre de 2003 (fecha de notificación del Auto de archivo de las diligencias previas núm. 1087-2001 del Juzgado de Primera Instancia e Instrucción núm. 5 de Lleida) hasta la primera reclamación extra-judicial (realizada por cartas certificadas el día 28 de diciembre de 2004), como desde la segunda reclama-ción extrajudicial que se llevó a cabo (efectuada me-diante burofax de 12 de diciembre de 2005) hasta la fecha de presentación de la demanda (14 de diciembre de 2007), habría transcurrido con creces el plazo pre-visto en el artículo 1968.2 del Código civil. Sin em-bargo, añade, es también evidente que ninguno de los dos intervalos temporales que resultan de las fechas indicadas rebasan los tres años que contempla el art. 121.21 d) de la Ley 29/2002 del Parlamento de Cata-luña.

Partiendo de esos referentes temporales contenidos en el Auto de planteamiento de la cuestión, y acogiendo sus propios parámetros de cómputo, concluimos que el plazo de prescripción quedó interrumpido durante la tramitación de las diligencias previas núm. 1087-2001 del Juzgado de Primera Instancia e Instrucción núm. 5 de Lleida; y que el nuevo plazo de prescrip-ción se inició el día 16 de diciembre de 2003, cuando se notificó a la Letrada del denunciante el archivo de aquellas diligencias previas. Una fecha en la que aún no había entrado en vigor la Ley catalana en el apar-tado que ahora se cuestiona. Se advierte igualmente, como señala de nuevo el órgano judicial, que, en la fe-cha en la que se produjo la primera reclamación extra-judicial (28 de diciembre de 2004), había transcurrido ya el plazo previsto en el art. 1968.2 del Código civil, aunque, al mismo tiempo, que dicha reclamación ex-trajudicial se realizó cuando ya estaba vigente el títu-lo II del libro primero del Código civil de Cataluña, y por tanto el plazo trienal del art. 121.21 d). Se de-duce de todo ello que en el proceso a quo se sustan-cia una pretensión relativa a una responsabilidad ex-tracontractual nacida con anterioridad a la entrada en vigor de las normas del libro primero del Código civil de Cataluña, pero ejercida cuando ya estaban vigentes dichas normas.

Bajo esas circunstancias, como ponen de manifiesto el Abogado de la Generalitat de Cataluña y el Fiscal Ge-neral del Estado, debía atenderse a la disposición tran-sitoria única de la Ley 29/2002, antes transcrita, para discernir si la norma aplicable al caso podía no ser el art. 121.21 d), ahora cuestionado, sino el art. 1968.2 del Código civil al establecer un plazo prescriptivo más corto. Pese a la insistencia en la alegación de la prescripción desde la contestación a la demanda, co-mo luego en la audiencia previa o en el trámite del art. 35.2 LOTC, y a pesar de ser al propio juzgador a quien le asalta la duda derivada del conflicto de normas, en ningún momento puso a contraste la elementos tem-porales del caso con la fecha de entrada en vigor de la norma de cuya constitucionalidad duda, ni con su régi-

men transitorio, que soslayó abiertamente, pese a que esos datos temporales desencadenaban a todas luces el juego de tales previsiones jurídicas y la aplicación del art. 1968.2 del Código civil, vista la remisión que contenía el art. 344 del Decreto Legislativo 1/1984, de 19 de julio (compilación del Derecho civil de Catalu-ña), al plazo prescriptivo más corto en él regulado y su condición de norma aplicable al caso por esa razón, a tenor del régimen transitorio. En definitiva, el nuevo plazo trienal del art. 121.21 d) de la Ley 29/2002, de 30 de diciembre, no resulta de aplicación en el proceso a quo, y no se supera, entonces, el juicio de relevancia en esta cuestión de inconstitucionalidad.

5. Aceptando a efectos dialécticos que el órgano judi-cial pudiera realizar otra interpretación de ese régimen transitorio y juego de remisiones, dentro de un análisis relativo a los juicios de aplicabilidad y relevancia co-mo el que ahora nos ocupa, no podríamos ignorar el criterio seguido en recientes pronunciamientos cons-titucionales, en los que, ante situaciones análogas de carácter dudoso y discutible de la aplicabilidad de la norma cuestionada, hemos exigido un pronunciamien-to específico del órgano judicial sobre la aplicación de la norma al caso, a efectos de garantizar que la resolu-ción del litigio depende realmente de la solución que este Tribunal ofrezca sobre la constitucionalidad de la norma.

En este sentido nos hemos pronunciado en la STC 84/2012, de 18 de abril, FJ 3, relativa a la cuestión de inconstitucionalidad presentada respecto al art. 138.6 de la Ley de procedimiento laboral, o en el ATC 39/2012, de 28 de febrero, FJ 5, pero, sobre todo y por ser más cercana la objeción a la que aquí se manifiesta, en los aún más recientes AATC 191/2012, de 16 de oc-tubre, y 206/2012, de 30 de octubre, sobre el Real De-creto-ley 3/2012, de 10 de febrero, de medidas urgen-tes para la reforma del mercado laboral. Al igual que ocurría en esas dos últimas resoluciones, cabe decir también ahora que siendo controvertida la aplicación al caso de la norma cuestionada –como en dichos Au-tos, por razones temporales–, y teniendo además el ór-gano judicial conocimiento de esta dificultad –que fue puesta de relieve desde el momento inicial de contes-tación a la demanda y después en la audiencia previa y en las alegaciones del trámite del art. 35 LOTC–, el Magistrado-Juez rehúye emitir juicio alguno sobre las consecuencias que pudiera acarrear el régimen transi-torio previsto en la Ley catalana, vistas las fechas de inicio del cómputo de la prescripción, interrupción y reinicio de los plazos prescriptivos que él mismo reco-ge en el Auto de planteamiento. Así, queda abierta la posibilidad de que finalmente llegue a considerar que del art. 121.21 d) de la Ley 29/1992, de 30 de diciem-bre, no depende el signo de su pronunciamiento y que, en consecuencia, nos encontremos con el resultado de que nuestra Sentencia habría resultado innecesaria o indiferente para la decisión del proceso.

Page 140: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

4.88.01. INFORMACIó 140

En definitiva, a la luz de la doctrina constitucional ex-puesta, hemos de concluir que no se han satisfecho su-ficientemente los juicios de aplicabilidad y relevancia exigidos por el art. 35 LOTC, circunstancia que, por sí sola y sin necesidad de entrar en el fondo, determina la inadmisión a trámite de la presente cuestión de in-constitucionalidad, en aplicación de lo dispuesto en el art. 37.1 LOTC.

Fallo

En atención a todo lo expuesto, el Tribunal Cons-titucional, por la autoridad que le confiere la Constitución de la Nación Española,

Ha decidido

Inadmitir la cuestión de inconstitucionalidad núm. 9200-2008, planteada por el Juzgado de Primera Ins-tancia núm. 1 de Lleida.

Publíquese esta Sentencia en el Boletín Oficial del Es-tado.

Dada en Madrid, a catorce de febrero de dos mil trece

4.88. CONSELLS ASSESSORS DEL PARLAMENT

4.88.01. CONSELL ASSESSOR DEL PARLAMENT SOBRE CIÈNCIA I TECNOLOGIA (CAPCIT)

Composició del Consell Assessor del Parla-ment sobre Ciència i TecnologiaTram. 414-00001/10

Designació i ratificació de membresReg. 2568; 2999; 3062; 3075; 3181; 3250;

3942; 4644; 4753; 5138; 5422 / Coneixement:

Mesa del Parlament, 12.03.2013

A la Mesa del Parlament

Marta Rovira i Vergés, portaveu del Grup Parlamen-tari d’Esquerra Republicana de Catalunya, de confor-mitat amb el que estableix l’article 7.2.c de les Normes d’organització del CAPCIT, comunica que la diputada Marta Vilalta i Torres ha estat designada representant del Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Ca-talunya al Consell Assessor del Parlament sobre Cièn-cia i Tecnologia (CAPCIT).

Palau del Parlament, 12 de febrer de 2013

Marta Rovira i VergésPortaveu del GP d’ERC

A la Mesa del Parlament

David Fernàndez i Ramos, portaveu del Grup Mixt (Candidatura d’Unitat Popular - AE), proposa com a membre del Consell Assessor del Parlament sobre Ciència i Tecnologia (CAPCIT) de la X legislatura a David Fernàndez i Ramos, del Grup Mixt (Candida-tura d’Unitat Popular - AE).

Palau del Parlament, 19 de febrer de 2013

David Fernàndez i RamosPortaveu del Grup Mixt (CUP-AE)

A la presidenta del Parlament

Benvolguda presidenta,

D’acord amb el seu escrit de 13 de febrer d’enguany em plau comunicar-vos que els representants de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació al CAPCIT seran:

Enric Claverol i Tinturé, director general de la Fun-dació Catalana per a la Recerca i la Innovació i Laura Rubio Ortega, directora de Comunicació i de Divul-gació de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació.

Ben cordialment,

Barcelona, 18 de febrer de 2013

Enric Claverol i TinturéDirector general de la de la FCRI

A la Mesa del Parlament

En relació a l’escrit del 12 de febrer, relatiu a la de-signació d’un representant per a formar part del Con-sell Assessor del Parlament sobre Ciència i Tecnolo-gia (CAPCIT) de la X legislatura, us faig avinent que la persona proposada per part del Grup Parlamentari de Convergència i Unió és la I. Sra. Mireia Canals i Botines.

Palau del Parlament, 19 de febrer de 2013

Jordi Turull i NegrePortaveu del G.P. de CiU

A la Mesa del Parlament

Benvolguts,

Ens plau confirmar-li que el Sr. Tomàs Molina, presi-dent del Consell Català de la Comunicació Científica (C4), serà el representant d’aquesta entitat al CAPCIT.

Ben cordialment,

Palau del Parlament, 20 de febrer de 2013

Enric GarrellConsell Català de la Comunicació Científica

Page 141: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

4.89. INFORMACIó 141

A la Mesa del Parlament

Maurici Lucena i Betriu, portaveu del Grup Parlamen-tari Socialista, en compliment d’allò acordat en la ses-sió de la Mesa del Parlament del dia 12 de febrer de 2013, i fent ús d’allò que es disposa a l’article 7.2 lletra C de les Normes d’Organització del Consell Assessor del Parlament sobre Ciència i Tecnologia (CAPCIT), proposa la designació de la diputada Marina Geli i Fà-brega com a membre del Consell Assessor del Parla-ment sobre Ciència i Tecnologia.

Palau del Parlament, 20 de febrer de 2013

Maurici Lucena i BetriuPortaveu del GP SOC

A la Mesa del Parlament

Josep Enric Millo i Rocher, portaveu del Grup Parla-mentari del Partit Popular de Catalunya, d’acord amb el que estableix el Reglament del Parlament, comuni-ca que el diputat Pedro Chumillas Zurilla ha estat de-signada representant del Grup Parlamentari del Par-tit Popular de Catalunya per a formar part de Consell Assessor del Parlament sobre Ciència i Tecnologia (CAPCIT).

Palau del Parlament, 26 de febrer de 2013

Josep Enric Millo i RocherPortaveu del GP del PPC

A la Mesa del Parlament

Dolors Camats Luis, portaveu, Joan Mena Arca, por-taveu adjunt del Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, co-muniquen que la representant del Grup Parlamenta-ri d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa al Consell Assessor del Parlament sobre Ciència i Tecnologia (CAPCIT) és la diputat Marta Ribas i Frias.

Palau del Parlament, 28 de febrer de 2013

Dolors Camats Luis Joan Mena ArcaPortaveu GP ICV-EUiA Portaveu adjunt GP ICV-EUiA

A la presidenta del Parlament

Molt Hble. Sra. de Gispert,

Tal com ens vau sol·licitar en la vostra carta del passat 13 de febrer, em plau confirmar-vos que els represen-tants de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) que formaran part del Consell Assessor del Parlament sobre Ciència i Tecnologia (CAPCIT) són els membres de la Junta Directiva, que són els següents: Mgfc. Sr. Ferran Sancho i Pifarré, rector de la Uni-versitat Autònoma de Barcelona (UAB) i president de l’ACUP; Mgfc. Sr. Roberto Fernández Díaz, rector de la

Universitat de Lleida (UdL) i vicepresident de l’ACUP; Mgfc. Sr. F. Xavier Grau, rector de la Universitat Ro-vira i Virgili (URV) i secretari de l’ACUP.

Restem a la vostra disposició per a qualsevol altra co-sa que pugueu necessitar i aprofitem l’avinentesa per a saludar-vos ben cordialment,

Barcelona, 26 de febrer de 2013

Ferran Sancho i PifarréPresident de l’ACUP

A la presidenta del Parlament

Senyora,

En resposta a la vostra carta del passat 13 de febrer, em plau comunicar-vos que l’Institut d’Estudis Cata-lans ha pres l’acord de ratificar els tres membres que L’IEC ja havia designat per a formar part del Consell Assessor del Parlament sobre Ciència i Tecnologia (CAPCIT). Aquests membres són els senyors Ricard Guerrero, Joandomènec Ros i David Serrat.

Cordialment,

Barcelona, 27 de febrer de 2013

Salvador GinerPresident de l’IEC

A la Mesa del Parlamento

Jordi Cañas Pérez, portavoz del Grupo Parlamentario de Ciutadans, de acuerdo con lo que establece el Re-glamento del Parlamento, comunica que la diputada Inés Arrimadas García ha sido designada representan-te del Grupo Parlamentario de Ciutadans para formar parte de CAPCIT.

Palacio del Parlamento, 6 de marzo de 2013

Jordi Cañas PérezPortavoz del GP de C’s

Page 142: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

4.89. INFORMACIó 142

4.89. PROPOSTES D’INICIATIVA

LEGISLATIVA POPULAR

Proposició de llei de la renda garantida de ciutadania establerta per l’article 24.3 de l’Estatut d’autonomia de CatalunyaTram. 202-00009/10

Obertura de la tramitació

Reg. 5897 / Admissió a tràmit: Mesa

del Parlament, 12.03.2013

Acord: De conformitat amb el que estableixen, con-cordadament, els articles 1 al 6 de la Llei 1/2006, del 16 de febrer, de la iniciativa legislativa popular, i 100.d i concordants del Reglament, s’acorda d’admetre a trà-mit la iniciativa. Així mateix, de conformitat amb l’ar-ticle 6.5 de la Llei 1/2006, s’acorda de comunicar-ho a la comissió de control i a la comissió promotora de la iniciativa legislativa popular, representada per Diosda-do Toledano González, perquè pugui iniciar la recolli-da d’un mínim de 50.000 signatures degudament au-tenticades, d’acord amb el que estableix la Llei 1/2006.

A la Mesa del Parlament

Iniciativa legislativa popular per la renda garantida de ciutadania

Exposició de motius

L’Estatut d’Autonomia de Catalunya, en el seu article 24.3., estableix que «les persones o famílies que es tro-ben en situació de pobresa tenen dret a accedir a una renda garantida de ciutadania que els asseguri els mí-nims d’una vida digna, d’acord amb les condicions que legalment s’estableixen».

D’acord amb l’article 37. 3. de l’Estatut d’Autonomia, aquest dret de l’àmbit dels serveis socials cal que si-gui regulat per mitjà d’una llei del Parlament de Ca-talunya.

L’Estatut d’Autonomia de Catalunya estableix la com-petència exclusiva en l’àmbit de l’assistència social; així, l’article 166 de l’EAC relatiu als serveis socials, voluntariat, menors i promoció de les famílies atribu-eix a la Generalitat la competència exclusiva en matè-ria de serveis socials que inclou «la regulació i l’orde-nació de l’activitat de serveis socials, les prestacions tècniques i les prestacions econòmiques amb finalitat assistencial o complementàries d’altres sistemes de previsió pública. [...]».

Les anteriors competències tenen el seu fonament a l’article 42 de l’EAC en el qual s’expressa un mandat als poders públics: «[...] han de promoure polítiques públiques que fomentin la cohesió social i que garan-teixin un sistema de serveis socials, de titularitat pú-blica i concertada, adequat als indicadors econòmics i socials de Catalunya. [...]».

Finalment, l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, en el seu article 37.1. regula que «les disposicions que dictin els poders públics de Catalunya han de respectar els drets establerts als seus capítols I, II i III i que s’han d’interpretar i aplicar en el sentit més favorable per a llur plena efectivitat».

Títol preliminar. Disposicions generals

Article 1. Objecte

La present Llei té per objecte regular la Renda Ga-rantida de Ciutadania que, d’acord amb l’article 24.3. de l’Estatut d’Autonomia, ha d’assegurar els mínims d’una vida digna a les persones i a les famílies o nuclis de convivència que es troben en situació de pobresa.

Article 2. Caracterització de la Renda Garantida de Ciutadania

La Renda Garantida de Ciutadania és un dret subjectiu de totes les persones que compleixin els requisits es-tablerts a l’article 6 d’aquesta llei, que no està condici-onat a l’obligació de participar en cap tipus d’activitat d’inserció laboral o social, sense perjudici del dret de les persones titulars de la Renda Garantida de Ciuta-dania de participar-hi i, en cap cas, es pot condicionar a raons de caràcter pressupostari.

La Renda Garantida de Ciutadania té, com un dels seus principals objectius, desenvolupar la promoció de la persona i el seu empoderament i la millora de les condicions que l’han dut a requerir la prestació.

El Sistema de Serveis Socials, en el marc de la Renda Garantida de Ciutadania, ha de vetllar per la neces-sària adequació als plantejaments que emanen de la nova Renda Garantida de Ciutadania i en cap cas s’ha de pensar en la seva inactivitat i desmantellament. Els poders públics de Catalunya han de garantir la pos-sibilitat d’itineraris, accions i serveis d’inclusió i in-tegració social per aquelles persones que requereixin d’un acompanyament i suport de caràcter social.

Article 3. Prestació econòmica de la Renda Garantida de Ciutadania

La Renda Garantida de Ciutadania és una prestació econòmica de caràcter periòdic que han de percebre les persones que hi tinguin dret, en les condicions que regula la present Llei. La quantia de la prestació eco-nòmica de la Renda Garantida de Ciutadania és la que, en cada moment, sigui necessària perquè cap persona

Page 143: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

4.89. INFORMACIó 143

i, en el seu cas, cap nucli familiar o de convivència, es-tiguin per sota del llindar de la pobresa.

Article 4. Caràcter suplementari de la prestació de la Renda Garantida de Ciutadania

La Renda Garantida de Ciutadania té per objecte su-plir la manca total o parcial d’ingressos econòmics.

En aquest sentit, la Renda Garantida de Ciutadania té caràcter suplementari de tot tipus d’ingressos econò-mics i de prestacions de caràcter econòmic previstes a la legislació vigent, que cobri la persona titular, i ha de permetre fer front a l’estat de necessitat i de pobresa en què es trobi la persona que hi tingui dret i el nucli familiar o de convivència.

En cas d’existir ajuts o prestacions de similar naturale-sa també tindran la consideració d’ingressos i, en con-seqüència, hauran de ser objecte de còmput a efectes de determinar l’existència del requisit de carència de rendes i també per establir la quantia de la Renda Ga-rantida de Ciutadania a què es pugui tenir dret.

Si la persona que sol·licita la Renda Garantida de Ciu-tadania tingués dret a percebre qualsevol altra presta-ció o subsidi, haurà de fer la sol·licitud corresponent d’aquesta altra prestació o subsidi, però sense que es pugui paralitzar la tramitació i, en el seu cas, resolució favorable a la sol·licitud de la Renda Garantida de Ciu-tadania i el cobrament de la prestació de la RGC, sen-se perjudici de l’obligada regularització de les quanti-es ja percebudes una vegada li fos reconeguda, en el seu cas, l’altra prestació o subsidi.

Títol I. Règim legal de la Renda Garantida de Ciutadania

Article 5. Titulars de la Renda Garantida de Ciutadania

Tenen dret a la Renda Garantida de Ciutadania les persones que compleixin els requisits que regula aquesta llei.

És un dret de caràcter individual però amb un requisit d’accés que ha de tenir en compte, si és el cas, els lí-mits d’ingressos econòmics del conjunt del nucli fami-liar o de convivència.

Article 6. Requisits que han de complir les persones per tenir dret a la Renda Garantida de Ciutadania

Tenen dret a la Renda Garantida de Ciutadania totes les persones que compleixin els següents requisits:

a). Que acreditin una edat de, com a mínim, 18 anys. Aquest requisit no serà necessari en el supòsit de me-nors emancipats.

b). Que estiguin vivint legalment a Catalunya. Aquest requisit no serà exigible en el supòsit de dones «rea-grupades», que tenen dret a la RGC en el cas que per-din la condició legal de residents com a conseqüència de la separació o el divorci.

c). Que acreditin una residència continuada a Catalu-nya durant un mínim de 12 mesos. No computen com a absències les sortides del territori català, prèviament comunicades a l’òrgan que en fa el seguiment, que no superin un mes, en un període de 12 mesos.

Són exemptes d’aquest requisit les dones que hagin ha-gut de marxar de llur lloc de residència per a evitar maltractaments a elles o als fills i que hagin arribat a Catalunya i compleixin la resta de requisits.

Estan eximides d’aquest requisit les persones retorna-des, d’acord amb la disposició addicional segona de la Llei 25/2002, de 25 de novembre, de mesures de suport al retorn dels catalans emigrats i llurs descen-dents, i de segona modificació de la Llei 18/1996.

d). Que no disposin d’ingressos superiors als mínims garantits que equivalen a la quantia de l’indicador de renda de suficiència de Catalunya que cada any ha de fixar la Llei de Pressupostos de la Generalitat de Catalunya.

La situació de manca de recursos econòmics s’ha d’ha-ver produït durant, com a mínim, els 4 mesos anteriors a la presentació de la sol·licitud.

El límit d’ingressos individual i per nucli familiar o de convivència, per sota dels quals es tindrà dret a la prestació econòmica de la renda garantida de ciutada-nia es calcularà de la següent forma. Els límits de la suma de les rendes seran equivalents a la quantia, en còmput anual, de la prestació, més el resultat de mul-tiplicar el 70% d’aquesta quantitat pel nombre de per-sones convivents al nucli familiar o de convivència, menys un. Així:

Límit de rendes Prestació

Per 1 persona 7.967,73 euros/any 664 euros/mesPer 2 persones 13.545,14 euros/any 1.129 euros/mesPer 3 persones 19.122,55 euros/any 1.594 euros/mesPer 4 persones 24.699,96 euros/any 2.058 euros/mesPer 5 persones 30.277,37 euros/any 2.523 euros/mesPer 6 persones 35.854,78 euros/any 2.988 euros/ mesPer 7 persones 41.432,96 euros/any 3.453 euros/mesI així successivament

Page 144: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

4.89. INFORMACIó 144

Per determinar si es compleix el requisit de carència de rendes s’han de sumar la totalitat de rendes de la to-talitat de persones del nucli i dividir-les per nombre de persones del nucli i, si el resultat és inferior a la quan-titat preestablerta com a límit de subsistència, es té dret a la RGC en la quantia necessària per garantir els ingressos de subsistència, fins un màxim de 7.967,73 euros l’any. Si amb la quantia íntegra d’una prestació de la RGC no s’arriba al límit de subsistència, una al-tra persona del nucli tindrà dret a una altra prestació de la RGC.

Als efectes anteriors es computarà el patrimoni de què disposi la persona i el nucli familiar o de convivència, però en cap cas es podrà computar l’habitatge habitual.

En el supòsit de dones que pateixen violència masclis-ta o que superin una situació de violència masclista i que compleixen la resta de requisit, s’han de tenir en compte exclusivament els ingressos individuals de la dona i de les persones de les quals tingui la potestat parental; en aquests casos, no es computen els ingres-sos d’altres membres de la unitat familiar o de convi-vència que conviuen amb la dona víctima.

Article 7. Reconeixement del dret a percebre la prestació econòmica

La resolució administrativa expressa accedint a la sol-licitud i, en el seu cas, la no resposta administrativa en el termini legalment establert, comportaran el re-coneixement del dret des del primer dia del mes en què s’hagi acreditat la manca de recursos econòmics, d’acord amb el que estableix l’article 21 de la present Llei.

En cas que en un mateix nucli familiar o de convivèn-cia hi hagi més d’una persona amb dret a ser titular de prestació, tindrà preferència per accedir-hi la persona que no tingui cap tipus d’ingrés econòmic o el tingui en menor quantia, amb preferència, també, per qui tin-gui la potestat parental.

Article 8. Duració temporal del dret a percebre la prestació econòmica

El dret a percebre la prestació econòmica de la Renda Garantida de Ciutadania ho és per tot el temps en què s’acrediti la situació de necessitat i el compliment dels requisits establerts a l’article 6 de la present Llei.

El dret a percebre la RGC s’ha de renovar, necessà-riament, cada dos anys, sense perjudici de l’obligació permanent de la persona beneficiària de notificar qual-sevol modificació de la situació que ha generat el dret i de la facultat, també permanent, de les administraci-ons públiques responsables de fer les comprovacions pertinents.

Article 9. Obligacions del titular de la prestació econòmica

a). Comunicar a les entitats gestores que correspongui els canvis de situació personal o familiar que, d’acord amb la present Llei puguin modificar, suspendre o ex-tingir la prestació.

b). Fer la sol·licitud, sense perjudici del que regula l’ar-ticle 4 de la present Llei, de qualsevol altra prestació econòmica, contributiva o no contributiva a què es pu-gui tenir dret durant el cobrament de la prestació eco-nòmica de la renda garantida de ciutadania.

c). No perdre, de forma voluntària, una altra prestació o ajut que es pugui estar cobrant en el moment d’acce-dir al dret a cobrar la renda garantida de ciutadania.

d). Facilitar la tasca de les persones que han d’avalu-ar la seva situació i col·laborar amb elles; respondre als requeriments que facin les administracions com-petents per acreditar que es manté la situació de ne-cessitat que va donar dret al cobrament de la prestació de la RGC.

e). Mantenir-se inscrit com a demandant d’ocupació i no rebutjar una oferta de treball adequada, que haurà d’adequar-se a la professió i a les titulacions acadèmi-ques o professionals del titular de la RGC, i haurà de respectar la seva dignitat, i sempre que la retribució no es vegi minorada com a conseqüència de les despeses de mobilitat o d’altra naturalesa que suposin l’accepta-ció de l’oferta de treball.

f). Trobar-se de forma permanent a Catalunya durant el temps en què es cobri la prestació econòmica. No computen com a absències que interrompen la con-tinuïtat de la residència les sortides del territori ca-talà, prèviament comunicades a l’òrgan que en fa el seguiment, que no superin un mes, en un període de 12 mesos.

Article 10. Modificació de la quantia de la prestació econòmica

Qualsevol modificació en els ingressos, de qualsevol tipus, de la persona titular del dret o del nucli familiar o de convivència, ja sigui per increment o per reduc-ció, comportarà la modificació de la quantia que s’està cobrant de la Renda Garantida de Ciutadania.

L’increment o la reducció de la quantia de la prestació econòmica que s’estigués cobrant es farà amb efectes econòmics de la data en què es produís l’increment o la reducció dels ingressos. I, en el seu cas, s’haurà de retornar la diferència indegudament cobrada.

Article 11. Suspensió del dret a percebre la prestació econòmica

El dret a cobrar la prestació econòmica es podrà sus-pendre:

Page 145: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

4.89. INFORMACIó 145

a). Per haver obtingut un treball de caràcter temporal que comporti uns ingressos econòmics que situïn a la persona o al nucli familiar o de convivència per da-munt del llindar establert a l’article 4 d). de la present Llei.

b). Per no atendre de forma injustificada els requeri-ments de l’òrgan gestor de la prestació amb la finalitat de comprovar la persistència dels requisits d’accés a la prestació. En aquest cas, la suspensió tindrà una dura-da dos mesos; i passats els dos mesos, si la persona be-neficiària continua sense atendre aquests requeriments es podrà procedir a l’extinció de la prestació.

c). No tramitar qualsevol altra prestació econòmica, contributiva o no contributiva, a la qual es pugui tenir dret, sigui quina sigui la seva quantia.

Article 12. Extinció del dret a percebre la prestació econòmica

El dret a cobrar la prestació econòmica es podrà extin-gir per les següents causes:

a). La pèrdua de qualsevol dels requisits que és neces-sari acreditar per accedir-hi.

b). L’incompliment de les obligacions regulades als apartats c)., e)., i f). de l’article 9 de la present Llei.

c). La no-comunicació del canvi de les circumstàncies personals, familiars o laborals, que haguessin suposat la pèrdua del dret a la percepció de la prestació. En aquest cas, la quantitat indegudament percebuda haurà de ser retornada.

Article 13. Confidencialitat de les dades

1. Les dades personals i els informes socials necessa-ris per accedir a la renda garantida de ciutadania han de limitar-se als imprescindibles.

2. Totes les persones i organismes que intervinguin en qualsevol actuació referent a la renda garantida de ciutadania estan obligats a vetllar pel manteniment de la reserva sobre les dades confidencials i identitat dels destinataris, a fi de salvaguardar el dret a la intimi-tat d’aquestes persones, d’acord amb allò que disposa la Llei Orgànica 5/1992, de 29 d’octubre, de regulació del tractament automatitzat de les dades de caràcter personal, i la Llei de l’estat 30/1992, de 26 de novem-bre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

Títol II. Finançament, quantia i forma de pagament de la Renda Garantida de Ciutadania

Article 14. Finançament de la prestació econòmica

La prestació econòmica de la Renda Garantida de Ciutadania es finançarà íntegrament a càrrec del Pres-

supost de la Generalitat de Catalunya, sense perjudici de les aportacions econòmiques que, en el seu cas, es puguin fer per altres administracions públiques (lo-cals, estatals o europees).

Article 15. Quantia de la prestació econòmica

La prestació econòmica de la Renda Garantida de Ciu-tadania, en la seva quantia bàsica individual, és una quantitat equivalent a la quantia de l’indicador de ren-da de suficiència de Catalunya vigent en cada moment. Per a l’any 2012 és de 7.967,73 euros anuals i de 664 euros mensuals (12 mesos).

En atenció a la situació personal i del nucli familiar o de convivència es tindrà dret a percebre la quantia necessària per no quedar per sota del límit d’ingressos que s’ha establert com a requisit de rendes en funció del nombre de persones que conformin la unitat fami-liar o de convivència.

Article 16. Pagament de la prestació econòmica

El pagament de la prestació econòmica li correspon al Departament de la Generalitat competent. S’ha de fer en 12 mensualitats i s’efectuarà mitjançant transferèn-cia bancària a favor de la persona o persones benefi-ciàries o, excepcionalment, a una tercera persona que legalment la/les representin.

Títol III. Règim legal pel reconeixement del dret

Article 17. Administracions públiques competents

Les administracions públiques locals i l’administració de la Generalitat de Catalunya són les responsables de la tramitació i gestió del dret a la prestació econòmica de la Renda Garantida de Ciutadania. També podran iniciar la tramitació i realitzar la gestió de la Renda Garantida de Ciutadania, d’acord amb el que regla-mentàriament es reguli, les entitats del tercer sector o altres entitats de caràcter social i sense afany de lucre que estiguin legalment acreditades per fer-ho.

La Generalitat de Catalunya, per mitjà del seu Depar-tament competent en matèria de serveis socials, és qui té la responsabilitat de resoldre la sol·licitud presenta-da i, en el seu cas, de pagar la prestació a les persones beneficiàries.

Ambdues administracions han d’establir els mecanis-mes de coordinació oportuns i, també, els criteris co-muns d’actuació que siguin necessaris per l’efectivitat de la present Llei.

Page 146: BUTLLETÍ OFICIAL - parlament.cat · Proposta de resolució sobre la declaració de cadu- ... talada romànica de Santa Maria de Ripoll com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

18 de març de 2013 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 43

4.89. INFORMACIó 146

Article 18. Lloc i terminis per la presentació de la sol·licitud

La presentació de la sol·licitud s’ha de fer en les ofi-cines competents de les administracions locals i l’ad-ministració de la Generalitat de Catalunya o de les entitats degudament acreditades. La sol·licitud es pot presentar en qualsevol moment en què la persona sol-licitant es trobi en la situació de necessitat objecte de protecció i compleixi la resta de requisits.

Article 19. Presentació de la sol·licitud

La sol·licitud pot presentar-se per la persona benefici-ària o per una tercera persona que legalment la repre-senti.

Article 20. Competència i obligació de l’administració pública competent per a resoldre les sol·licituds

L’Administració de la Generalitat de Catalunya serà competent per dictar les resolucions administratives pertinents, tant pel que fa a la aprovació o denegació inicial, com pel que fa a la possible modificació, sus-pensió o extinció del dret a la prestació de la Renda Garantida de Ciutadania.

Article 21. Resolució administrativa de la sol·licitud

L’Administració Pública competent ha de dictar reso-lució expressa denegant o accedint a la sol·licitud en el termini de 30 dies des de la data de la sol·licitud. Si en aquest termini no es dicta resolució expressa s’en-tendrà estimada la sol·licitud presentada. La Resolució administrativa estimatòria de la sol·licitud o, en el seu cas, el silenci administratiu positiu, tindran efectes des del primer dia del mes en què s’hagi acreditat la man-ca de recursos econòmics.

Article 22. Recursos administratius i judicials contra les resolucions

Contra la resolució administrativa denegatòria de la sol·licitud es podrà formalitzar els recursos contenci-osos administratius que corresponguin. Contra les re-

solucions administratives que posin fi al procediment administratiu es podrà formular demanda davant de la jurisdicció social.

Disposició transitòria única

Les persones titulars dels drets econòmics en aplica-ció de la Llei 10/1997, de 3 de juliol, de regulació de la renda mínima d’inserció, que estiguin cobrant la pres-tació econòmica del RMI passaran a percebre, amb efectes del dia d’entrada en vigor de la present Llei, la prestació econòmica de la renda garantida de ciuta-dania, sense perjudici de la facultat de l’administració competent de comprovar el compliment dels requisits d’accés a la nova Renda Garantida de Ciutadania.

Disposició derogatòria única

Es deroga la Llei 10/1997, de 3 de juliol, de regulació de la renda mínima d’inserció.

Disposicions finals

Primera

El Govern, en el termini de 3 mesos des de l’aprovació d’aquesta Llei, haurà de fer el desplegament legal ne-cessari per garantir l’efectivitat de la present Llei.

Segona

El Govern de la Generalitat haurà de contemplar en el projecte de Llei de Pressupostos de la Generalitat de Catalunya la partida pressupostària necessària per ga-rantir l’efectivitat de la present Llei.

La Llei de pressupostos generals de la Generalitat de Catalunya ha de fixar anualment la quantia de l’indica-dor de rendes de suficiència de Catalunya.

Tercera

La present Llei entrarà en vigor l’1 de gener de l’any següent a la seva aprovació.