Butlletí Oficial del Bisbat de Tortosa - Obispado de TortosaDurant els darrers anys, un dels temes...

97
Butlletí Oficial del Bisbat de Tortosa MAIG 2015

Transcript of Butlletí Oficial del Bisbat de Tortosa - Obispado de TortosaDurant els darrers anys, un dels temes...

Page 1: Butlletí Oficial del Bisbat de Tortosa - Obispado de TortosaDurant els darrers anys, un dels temes de què més es parla, tant en els mitjans de comunicació social com en les nostres

Butlletí Oficialdel

Bisbat de Tortosa

MAIG 2015

Page 2: Butlletí Oficial del Bisbat de Tortosa - Obispado de TortosaDurant els darrers anys, un dels temes de què més es parla, tant en els mitjans de comunicació social com en les nostres

D i s p o n i b l e

Page 3: Butlletí Oficial del Bisbat de Tortosa - Obispado de TortosaDurant els darrers anys, un dels temes de què més es parla, tant en els mitjans de comunicació social com en les nostres

D i s p o n i b l e

Page 4: Butlletí Oficial del Bisbat de Tortosa - Obispado de TortosaDurant els darrers anys, un dels temes de què més es parla, tant en els mitjans de comunicació social com en les nostres

ANY CLVI - TOM CXXVIII

Maig 2015 Núm. 5

Butlletí OficialD E L

BISBAT DE TORTOSA

Page 5: Butlletí Oficial del Bisbat de Tortosa - Obispado de TortosaDurant els darrers anys, un dels temes de què més es parla, tant en els mitjans de comunicació social com en les nostres
Page 6: Butlletí Oficial del Bisbat de Tortosa - Obispado de TortosaDurant els darrers anys, un dels temes de què més es parla, tant en els mitjans de comunicació social com en les nostres

399

Bisbat

Sr. Bisbe

Als xiquets i xiquetes que rebreu la Primera Comunió:estigueu units al Senyor

(PARAULES DE VIDA – 3 - de maig - 2015)

Durant els pròxims diumenges molts xiquets i xiquetes de la nostra diòcesi rebreu l’Eucaristia per primera vegada. Serà per a tots vosaltres i per a les vostres famílies un dia de festa. També per a l’Església és un motiu d’alegria, especialment per a totes aquelles persones que en les vostres parròquies s’han esforçat perquè vis-queu aquest esdeveniment com un encontre amb Crist: els sacerdots i catequistes que us han acompanyat durant aquests últims anys i us han ajudat a conèixer i estimar més a Jesús. Vull agrair-los el treball que fan, que tan important és per a l’Església. Segur que també vos-altres i les vostres famílies els hi estareu sempre agraïts.

Quan us acosteu per primera vegada a la Mesa del Senyor, pen-seu a qui rebreu: al mateix Crist. Ell us ofereix la seua amistat, vol estar unit a vosaltres com un amic que desitja estar sempre prop dels seus amics. Per això se’ns dóna com a aliment, per a poder viure amb nosaltres i acompanyar-nos en tots els moments de la nostra vida. L’Eucaristia és un regal d’amistat que Jesús ens fa. Un amic verdader ompli la nostra vida d’alegria. Acolliu Crist amb la mateixa alegria amb què rebem a algú que ens estima. Agraïu-li sempre eixe gest d’amor.

Quina resposta espera Crist de cadascun de vosaltres? En l’Evangeli que es proclama aquest cinquè diumenge del temps de Pasqua, escoltem unes paraules del Senyor: “Estigueu en mi i jo

Page 7: Butlletí Oficial del Bisbat de Tortosa - Obispado de TortosaDurant els darrers anys, un dels temes de què més es parla, tant en els mitjans de comunicació social com en les nostres

400

en vosaltres… no podeu donar fruit si no esteu en mi” (Jn 15, 4ss). Jesús vol que no ens allunyem d’Ell, que estiguem sempre units a Ell. Us demana que també vosaltres desitgeu ser els seus amics, que feu el propòsit d’estar units a Ell en tots els moments de la vostra vida. No defraudeu el Senyor. Quan pensem en els nostres amics, ¿No desitgem que eixa amistat es mantinga sempre? ¿No volem que cada dia siga més forta? ¿No fem tot el que es puga per a estar cada dia més units als nostres amics? Així m’agradaria que fóra la vostra amistat amb el Senyor: una amistat per sempre, cada dia més intensa i mes forta.

Si sou els seus amics, sentireu els fruits bons que eixa amistat produeix en la vostra vida: estimareu més als vostres pares, la vostra amistat amb els amics serà més autèntica i sentireu el desig d’aju-dar sempre als altres, d’una manera especial als més pobres. En una paraula: la vostra vida s’omplirà de l’alegria de saber que esteu prop del Senyor.

Tingueu la certesa que aquests dies em recorde de vosaltres en la meua oració i li demane al Senyor que el dia de la vostra primera comunió siga per a tots el començament d’un camí d’amistat amb Crist que no desaparega mai del vostre cor i que sempre desitgeu romandre units a Jesús. Demane també al Senyor pels vostres pares i per totes les persones a qui estimeu, perquè Ell els òmpliga de la seua gràcia.

Que el Senyor vesse sobre vosaltres la seua benedicció.

† Enrique Benavent Vidal Bisbe de Tortosa

“La nostra fe és la victòria que ja ha vençut el món”(PARAULES DE VIDA – 10 - de maig - 2015)

Durant el temps de pasqua que estem celebrant, molts xics i xiques de la nostra diòcesi rebreu el sagrament de la confirmació. Aquests dies us tinc presents en la meua oració i li demano al Senyor

Page 8: Butlletí Oficial del Bisbat de Tortosa - Obispado de TortosaDurant els darrers anys, un dels temes de què més es parla, tant en els mitjans de comunicació social com en les nostres

401

que la gràcia de l’Esperit Sant que rebreu en aquest sagrament pro-dueixi en vosaltres abundants fruits de vida cristiana. També recordo a tots els que, al llarg de tot l’any, heu rebut ja aquest sagrament. Aquesta setmana vull dirigir-vos unes paraules per ajudar-vos a viure aquest moment tan important amb autèntic esperit de fe.

En la litúrgia de la confirmació s’afirma que l’Esperit Sant us fa “comensals del banquet eucarístic i testimonis de la fe dins l’Esglé-sia i en el món”. Són unes expressions que us poden ajudar a pensar com hauria de ser la vostra vida cristiana després de rebre aquest sagrament.

En primer lloc heu de ser “comensals del banquet eucarístic”. Sabeu que els sagraments de la iniciació cristiana són tres: el bap-tisme, la confirmació i l’eucaristia. D’ells, el baptisme i la confirma-ció únicament es reben una vegada en la vida. En canvi, l’eucaristia és un sagrament al que els cristians ens hem d’acostar cada diu-menge, perquè és el sagrament que alimenta la nostra fe. Si perseve-reu en la celebració de l’eucaristia, la gràcia de Déu que rebeu en el baptisme i la confirmació es mantindrà viva i la vostra fe s’anirà fent cada dia més forta. Si abandoneu la celebració de l’eucaristia, cada dia us separareu més de l’Església, us allunyareu de Crist i la vostra fe s’anirà debilitant cada vegada més. Si voleu que la vostra fe no mori i que la vida cristiana, que va començar en vosaltres el dia del vostre baptisme i que s’enforteix en la confirmació, sigui cada dia més viva, no abandoneu la celebració de l’eucaristia.

En segon lloc l’Esperit Sant fa de vosaltres testimonis de la fe dins l’Església. El testimoni que la comunitat cristiana espera de vosaltres és que visqueu amb alegria la vostra fe. La fe d’un jove ha de ser una fe alegre i il·lusionada. No oblideu que en la vida cristiana cada dia podem ser més joves si l’alegria i la il·lusió per la fe són cada dia més grans. En el seguiment del Senyor cada dia podem ser més joves. No us podeu imaginar l’important que és eixe testimoni per a tots els cristians, especialment per a aquells que puguen passar per moments de desànim en la vida cristiana.

També esteu cridats a donar testimoni enmig del món. Sabem que per a vosaltres no és fàcil ser cristians en el moment actual. Sant Agustí diu que el món ataca els cristians de dos modes: perse-guint-los o seduint-los. Vosaltres en alguna ocasió us haureu sentit

Page 9: Butlletí Oficial del Bisbat de Tortosa - Obispado de TortosaDurant els darrers anys, un dels temes de què més es parla, tant en els mitjans de comunicació social com en les nostres

402

incompresos o haureu experimentat l’atracció de moltes ofertes que us poden allunyar del Senyor. Que l’Esperit Sant que rebeu en el sagrament de la confirmació us concedeixi el do de fortalesa perquè no us deixeu vèncer ni per la por ni per aquelles coses amb què el nostre món us vol seduir i que poden apartar-vos de Crist.

Que el Senyor us concedeixi a tots la gràcia d’una fe capaç de vèncer al món.

† Enrique Benavent Vidal Bisbe de Tortosa

Sant Pasqual Bailón(PARAULES DE VIDA – 17 - de maig - 2015)

El dia 17 de maig celebrem la festa de Sant Pasqual Bailón, un sant que ens resulta familiar perquè va viure els últims anys de la seua vida, fins a la seua mort en 1592, en Villareal, que en aquell moment pertanyia a la nostra diòcesi, d’on va ser un gran apòstol i on, d’una manera molt especial, es manté viu el record del testi-moni de la seua santedat. En aquest any dedicat a la vida consagrada descobrim en ell un exemple del que significa la pobresa evangèlica viscuda en tota la seua autenticitat.

Va nàixer en Torrehermosa en 1540, en el si d’una família molt pobra. Des dels 5 fins als 17 anys va ser pastor. Ja en eixa època vivia de tal manera que no sols era pobre de fet, sinó que també es manifestava com a amant de la pobresa. Va renunciar a ser adoptat i a convertir-se en l’hereu del seu ric amo, Martín García. Aquest és el signe més clar de l’autèntica pobresa evangèlica. Durant aquests anys va anar madurant en ell la seua vocació a la vida religiosa.

En 1564 va ingressar en el convent franciscà de Montforte, com a germà llec. La seua humilitat el va portar a renunciar des del pri-mer moment a la possibilitat d’accedir al sacerdoci. Ell considerava el sacerdoci com un honor del que no se sentia digne. En els con-vents on va estar destinat va exercir sempre els oficis més humils:

Page 10: Butlletí Oficial del Bisbat de Tortosa - Obispado de TortosaDurant els darrers anys, un dels temes de què més es parla, tant en els mitjans de comunicació social com en les nostres

403

porter, cuiner, almoiner, hortolà, etc… mai va buscar per a si mateix cap lloc d’honor.

No era un home brillant ni culte. No obstant això, posseïa una ciència superior: la saviesa dels místics i dels sants, que s’adquireix pel camí de l’oració i de la contemplació. Per això, la seua fama traspassava els murs dels convents on va viure, de manera que a ell acudien en busca de consell no sols persones senzilles i humils, sinó també estudiosos i personatges del seu temps.

D’una manera especial, Déu li va concedir la gràcia de penetrar en la comprensió del misteri de l’Eucaristia amb una profunditat que no s’explicava per la seua formació teològica. Es tractava d’una savi-esa alimentada en llargues hores de contemplació i adoració davant del Santíssim Sagrament. En un moment en què la fe en l’Eucaristia era qüestionada pels corrents teològics inspirats en la reforma de Luter, ell va ser capaç de defensar la fe catòlica en l’Eucaristia fins al punt que en una ocasió va ser apedregat per això. El seu amor a Jesús sagramentat era tan gran que va lamentar no haver patit el martiri per l’Eucaristia. La seua mort va coincidir amb el moment de l’elevació de la Sagrada Forma en la Missa major del convent de Villareal. Un gest de la gràcia de Déu cap a algú que havia centrat la seua espiritualitat en el Sagrament de l’Altar.

Un religiós pobre dotat de gràcies especials. En ell es compleix la llei per la qual Déu distribuïx gràcies i dons especials en la seua Església: Déu concedeix la seua gràcia als humils, als qui no tenen la temptació d’utilitzar-les i servir-se d’elles buscant el seu propi interès. Així es mostra com el Senyor enalteix als humils.

Que l’exemple de Sant Pascual ens ajude a entendre que els pobres d’esperit són aquells que, sent pobres, estimen la pobresa i la viuen amb humilitat, sense creure’s superiors als altres.

Que el Senyor vesse la seua gràcia sobre tots nosaltres.

† Enrique Benavent Vidal Bisbe de Tortosa

Page 11: Butlletí Oficial del Bisbat de Tortosa - Obispado de TortosaDurant els darrers anys, un dels temes de què més es parla, tant en els mitjans de comunicació social com en les nostres

404

L’Església, servidora dels pobres (I)(PALABRAS DE VIDA – 24 - de maig - 2015)

Durant els darrers anys, un dels temes de què més es parla, tant en els mitjans de comunicació social com en les nostres con-verses privades, és la crisi que estem vivint. Encara que es diu que comencem a eixir, la veritat és que els efectes encara s’estan vivint en amplis sectors de la nostra societat. Els efectes són visibles en les diverses formes de pobresa que s’han estès i que estan afectant a tantes famílies. Diverses institucions de l’Església han donat i estan donant testimoni de solidaritat i de proximitat als més desfavorits. No obstant això, som conscients que encara queda un llarg camí per recórrer.

Davant d’aquesta situació, en l’última assemblea de la Confe-rència Episcopal, els bisbes hem aprovat una instrucció pastoral per a orientar als catòlics i a tots aquells que vullguen sentir la veu de l’Església, sobre quina ha de ser la nostra resposta i el nostre com-promís en favor dels qui més estan patint les conseqüències de la crisi que vivim. La instrucció, titulada L’Església, servidora dels pobres, pretén conscienciar a la societat i animar a tots a què conti-nuem combatent les distintes pobreses que hi ha al nostre voltant, i que no ens cansem en la lluita perquè tots tinguem una vida digna. Per ajudar a la seua difusió, durant les properes setmanes comen-tarem alguns temes d’aquesta instrucció pastoral amb el desig de despertar l’interès en la seua lectura i reflexió.

Quan parlem de crisi, la primera cosa que ens ve al pensament és la crisi econòmica. Això és lògic, perquè són els efectes més visi-bles. No obstant això, els cristians no podem oblidar que una lluita eficaç contra la pobresa no pot consistir únicament en alleujar els efectes d’aquesta situació en tantes famílies i persones de la nostra societat, sinó que també cal combatre les causes que poden haver conduït a aquesta situació o que, almenys, la poden haver agreujat.

Entre les causes que estan en l’origen d’aquesta crisi, i que tots estem cridats a combatre, en el document s’assenyalen algunes d’elles:

a) En primer lloc està l’oblit del principi de la primacia de l’és-ser humà en el funcionament de tot sistema econòmic. Açò es tra-

Page 12: Butlletí Oficial del Bisbat de Tortosa - Obispado de TortosaDurant els darrers anys, un dels temes de què més es parla, tant en els mitjans de comunicació social com en les nostres

405

dueix en un sistema que justifica com a normal l’afany de lucre i les ànsies de diners, i considera aquestes actituds com a generadores del progrés econòmic. El benefici, que és necessari per crear progrés, no pot ser considerat com a fi absolut de l’activitat econòmica, perquè, quan açò ocorre, es justifica qualsevol mitjà per aconseguir-lo.

b) En segon lloc s’assenyala també l’absolutització d’una cul-tura de la immediatesa i de la tècnica. Aquesta cultura porta a un pragmatisme que ignora els principis ètics i a un oblit de la solida-ritat cap als pobres, que és necessària per a una sana convivència social.

Que el Senyor ens concedisca no ser indiferents cap als més necessitats.

† Enrique Benavent Vidal Bisbe de Tortosa

L’Església, servidora dels pobres (II)(PARAULES DE VIDA – 31 - de maig - 2015)

La setmana passada ens referíem a dos de les causes de la crisi que estem vivint, que tenen a veure amb la concepció de l’home i de la societat que s’ha generalitzat en la mentalitat del nostre temps (una forma d’entendre la vida social que oblida la primacia de l’es-ser humà, i una cultura on es valora tot allò que té un efecte imme-diat). En la instrucció pastoral L’Església, servidora dels pobres, s’indiquen altres, que tenen a veure amb certes formes d’entendre el desenvolupament econòmic i amb certs comportaments que s’han estès més del que seria desitjable en la nostra societat.

En el nostre sistema econòmic s’accepten moltes vegades com a inevitables algunes conviccions que condueixen a una separació entre les lleis de l’economia i la llei moral, a un oblit de l’ètica en la vida econòmica i a renunciar a lluitar per aquells objectius que són els que, en definitiva, dignifiquen la vida de la societat i de les persones: la justícia i la solidaritat amb els més pobres. Entre aques-tes conviccions, la que amb més freqüència se sent és que les lleis

Page 13: Butlletí Oficial del Bisbat de Tortosa - Obispado de TortosaDurant els darrers anys, un dels temes de què més es parla, tant en els mitjans de comunicació social com en les nostres

406

de l’economia són incontrolables i que, per tant, la crisi s’explica perquè vivim en un marc econòmic inevitable i no per motius ètics o morals. En el fons, en algunes polítiques econòmiques hi ha una resistència a acceptar que “ha estat el comportament irracional o immoral dels individus o institucions la causa principal de la situa-ció econòmica actual” (núm. 21).

Aquestes conviccions han conduït a certs comportaments inspi-rats en el principi que “més és igual a millor”: una bombolla immo-biliària propiciada per entitats bancàries i moltes vegades encorat-jada per les autoritats, que ha portat a la ruïna de moltes famílies; una regulació i supervisió insuficients de les entitats financeres que també ha provocat situacions d’angoixa en moltes persones, o un endeutament excessiu d’institucions que ha obligat a una sèrie de retallades en molts serveis socials bàsics. Tot això ha provocat un “augment de la desigualtat i de l’exclusió social, lo qual representa sens dubte una seriosa amenaça a llarg termini” (núm. 19). En el fons, tota aquesta manera d’entendre l’economia té el seu origen en una idolatria dels diners i dels béns materials, que porta a convertir el rendiment econòmic en el fonament de la vida de les persones i de les societats.

Entre els comportaments “derivats de la cobdícia financera i l’avarícia personal”, que també han conduït o agreujat la situació de crisi, el document menciona el fenomen de la corrupció, un fet que ha provocat “alarma social” i que ha despertat “gran preocupació entre els ciutadans” (núm. 10). Citant el Compendi de la doctrina social de l’Església, la instrucció recorda que la corrupció política “compromet el funcionament correcte de l’estat…, introdueix una creixent desconfiança respecte a les institucions públiques, causant un progressiu menyspreu dels ciutadans per la política i els seus representants” (núm. 11). Els bisbes no podem més que conside-rar “aquesta situació com una greu deformació del sistema polític” (núm. 11).

Que el Senyor ens concedisca la seua pau.

† Enrique Benavent Vidal Bisbe de Tortosa

Page 14: Butlletí Oficial del Bisbat de Tortosa - Obispado de TortosaDurant els darrers anys, un dels temes de què més es parla, tant en els mitjans de comunicació social com en les nostres

407

A los niños y niñas que vais a recibir la Primera Comunión:permaneced unidos al Señor

(PALABRAS DE VIDA – 3 - de mayo - 2015)

Durante los próximos domingos muchos niños y niñas de nues-tra diócesis vais a recibir la Eucaristía por primera vez. Será para todos vosotros y para vuestras familias un día de fiesta. También para la Iglesia es un motivo de alegría, especialmente para todas aquellas personas que en vuestras parroquias se han esforzado para que viváis este acontecimiento como un encuentro con Cristo: los sacerdotes y catequistas que os han acompañado durante estos últi-mos años y os han ayudado a conocer y amar más a Jesús. Quiero agradecerles el trabajo que hacen, que tan importante es para la Iglesia. Seguro que también vosotros y vuestras familias les estaréis siempre agradecidos.

Cuando os acerquéis por primera vez a la Mesa del Señor, pen-sad a quién vais a recibir: al mismo Cristo. Él os ofrece su amistad, quiere estar unido a vosotros como un amigo que desea estar siem-pre cerca de sus amigos. Por eso se nos da como alimento, para poder vivir con nosotros y acompañarnos en todos los momentos de nuestra vida. La Eucaristía es un regalo de amistad que Jesús nos hace. Un amigo verdadero llena nuestra vida de alegría. Acoged a Cristo con la misma alegría con la que recibimos a alguien que nos ama. Agradecedle siempre ese gesto de amor.

¿Qué respuesta espera Cristo de cada uno de vosotros? En el Evangelio que se proclama este quinto domingo del tiempo de Pas-cua, escuchamos unas palabras del Señor: “Permaneced en mí y yo en vosotros… El que no permanece en mí… se seca” (Jn 15, 4ss). Jesús quiere que no nos alejemos de Él, que estemos siempre uni-dos a Él. Os pide que también vosotros deseéis ser sus amigos, que hagáis el propósito de permanecer unidos a Él en todos los momen-tos de vuestra vida. No defraudéis al Señor. Cuando pensamos en nuestros amigos, ¿No deseamos que esa amistad se mantenga siem-pre? ¿No queremos que cada día sea más fuerte? ¿No hacemos todo lo posible para estar cada día más unidos a nuestros amigos? Así me gustaría que fuera vuestra amistad con el Señor: una amistad para siempre, cada día más intensa y mas fuerte.

Page 15: Butlletí Oficial del Bisbat de Tortosa - Obispado de TortosaDurant els darrers anys, un dels temes de què més es parla, tant en els mitjans de comunicació social com en les nostres

408

Si sois sus amigos, sentiréis los frutos buenos que esa amistad produce en vuestra vida: amaréis más a vuestros padres, vuestra amistad con los amigos será más auténtica y sentiréis el deseo de ayudar siempre a los demás, de un modo especial a los más pobres. En una palabra: vuestra vida se llenará de la alegría de saber que estáis cerca del Señor.

Tened la certeza de que estos días me acuerdo de vosotros en mi oración y le pido al Señor que el día de vuestra primera comunión sea para todos el comienzo de un camino de amistad con Cristo que no desaparezca nunca de vuestro corazón y que siempre deseéis per-manecer unidos a Jesús. Pido tambén al Señor por vuestros padres y por todas las personas a las que amáis, para que Él los llene de su gracia y de su bendición.

Que el Señor derrame sobre vosotros su bendición.

† Enrique Benavent Vidal Obispo de Tortosa

“Esta es la victoria que vence al mundo: nuestra fe”(PALABRAS DE VIDA – 10 - de mayo - 2015)

Durante el tiempo de pascua que estamos celebrando, muchos chicos y chicas de nuestra diócesis vais a recibir el sacramento de la confirmación. Estos días os tengo presentes en mi oración y le pido al Señor que la gracia del Espíritu Santo que recibiréis en este sacra-mento produzca en vosotros abundantes frutos de vida cristiana. También recuerdo a todos los que, a lo largo de todo el año, habéis recibido ya este sacramento. Esta semana quiero dirigiros unas pala-bras para ayudaros a que viváis este momento tan importante con auténtico espíritu de fe.

En la liturgia de la confirmación se afirma que el Espíritu Santo os hace “comensales en el banquete eucarístico y testigos de la fe en la Iglesia y en el mundo”. Son unas expresiones que os pueden

Page 16: Butlletí Oficial del Bisbat de Tortosa - Obispado de TortosaDurant els darrers anys, un dels temes de què més es parla, tant en els mitjans de comunicació social com en les nostres

409

ayudar a pensar cómo debería ser vuestra vida cristiana después de recibir este sacramento.

En primer lugar debéis ser “comensales en el banquete eucarís-tico”. Sabéis que los sacramentos de la iniciación cristiana son tres: el bautismo, la confirmación y la eucaristía. De ellos, el bautismo y la confirmación únicamente se reciben una vez en la vida. En cam-bio, la eucaristía es un sacramento al que los cristianos nos debemos acercar cada domingo, porque es el sacramento que alimenta nues-tra fe. Si perseveráis en la celebración de la eucaristía, la gracia de Dios que recibís en el bautismo y la confirmación se mantendrá viva y vuestra fe se irá haciendo cada día más fuerte. Si abandonáis la celebración de la eucaristía, cada día os separaréis más de la Iglesia, os alejaréis de Cristo y vuestra fe se irá debilitando cada vez más. Si queréis que vuestra fe no muera y que la vida cristiana que comenzó en vosotros el día de vuestro bautismo, y que se fortalece en la con-firmación, sea cada día más viva, no abandonéis la celebración de la eucaristía.

En segundo lugar el Espíritu Santo hace de vosotros testigos de la fe en la Iglesia. El testimonio que la comunidad cristiana espera de vosotros es que viváis con alegría vuestra fe. La fe de un joven ha de ser una fe alegre e ilusionada. No olvidéis que en la vida cristiana podemos ser más jóvenes si la alegría y la ilusión por la fe son cada día más grandes. En el seguimiento del Señor cada día podemos ser más jóvenes. No os podéis imaginar lo importante que es ese tes-timonio para todos los cristianos, especialmente para aquellos que puedan pasar por momentos de desánimo en la vida cristiana.

También estáis llamados a dar testimonio en medio del mundo. Sabemos que para vosotros no es fácil ser cristianos en el momento actual. San Agustín dice que el mundo ataca a los cristianos de dos modos: persiguiéndolos o seduciéndolos. Vosotros en alguna oca-sión os habréis sentido incomprendidos o habréis experimentado la atracción de muchas ofertas que os pueden alejar del Señor. Que el Espíritu Santo que recibís en el sacramento de la confirmación os conceda el don de fortaleza para que no os dejéis vencer ni por el miedo ni por aquellas cosas con las que nuestro mundo os quiere seducir y que pueden apartaros de Cristo.

Page 17: Butlletí Oficial del Bisbat de Tortosa - Obispado de TortosaDurant els darrers anys, un dels temes de què més es parla, tant en els mitjans de comunicació social com en les nostres

410

Que el Señor os conceda a todos la gracia de una fe capaz de vencer al mundo.

† Enrique Benavent Vidal Obispo de Tortosa

San Pascual Bailón(PALABRAS DE VIDA – 17 - de mayo - 2015)

El día 17 de mayo celebramos la fiesta de San Pascual Bailón, un santo que nos resulta familiar, porque vivió los últimos años de su vida, hasta que murió en 1592, en Villareal, que en aquel momento pertenecía a nuestra diócesis, de la que fue un gran apóstol i donde, de un modo muy especial, se mantiene vivo el recuerdo del testimo-nio de su santidad. En este año dedicado a la vida consagrada des-cubrimos en él un ejemplo de lo que significa la pobreza evangélica vivida en toda su autenticidad.

Nació en Torrehermosa en 1540, en el seno de una familia muy pobre. Desde los 5 hasta los 17 años fue pastor. Ya en esa época vivía de tal modo que no sólo era pobre de hecho, sino que también se manifestaba como amante de la pobreza. Renunció a ser adoptado y a convertirse en el heredero de su rico amo, Martín García. Éste es el signo más claro de la auténtica pobreza evangélica. Durante estos años fue madurando en él su vocación a la vida religiosa.

En 1564 ingresó en el convento franciscano de Montforte, como hermano lego. Su humildad le llevó a renunciar desde el primer momento a la posibilidad de acceder al sacerdocio. Él lo conside-raba como un honor del que no se sentía digno. En los conventos donde estuvo destinado desempeñó siempre los oficios más humil-des: portero, cocinero, limosnero, hortelano, etc… nunca buscó para sí mismo ningún puesto de honor.

No era un hombre brillante ni culto. Sin embargo, poseía una ciencia superior: la sabiduría de los místicos y de los santos, que se adquiere por el camino de la oración y de la contemplación. Por ello, su fama traspasaba las paredes de los conventos en los que vivió, de modo que a él acudían en busca de consejo no sólo personas senci-llas y humildes, sino también estudiosos y personajes de su tiempo.

Page 18: Butlletí Oficial del Bisbat de Tortosa - Obispado de TortosaDurant els darrers anys, un dels temes de què més es parla, tant en els mitjans de comunicació social com en les nostres

411

De un modo especial, Dios le concedió la gracia de penetrar en la comprensión del misterio de la Eucaristía con una profundidad que no se explicaba por su formación teológica. Se trataba de una sabiduría alimentada en largas horas de contemplación y adoración ante el Santísimo Sacramento. En un momento en que la fe en la Eucaristía era cuestionada por las corrientes teológicas inspiradas en la reforma de Lutero, él fue capaz de defender la fe católica en la Eucaristía hasta el punto de que en una ocasión fue apedreado por ello. Su amor a Jesús sacramentado era tan grande que lamentó no haber sufrido el martirio por la Eucaristía. Su muerte coincidió con el momento de la elevación de la Sagrada Forma en la Misa mayor del convento de Villareal. Un gesto de la gracia de Dios hacia alguien que había centrado su espiritualidad en el Sacramento del Altar.

Un religioso pobre dotado de gracias especiales. En él se cumple la ley por la que Dios distribuye gracias y dones especiales en su Iglesia: Dios concede su gracia a los humildes, a los que no tienen la tentación de utlizarlas y servirse de ellas buscando su propio interés. Así se muestra cómo el Señor enaltece a los humildes.

Que el ejemplo de San Pascual nos ayude a entender que los pobres de espíritu son aquellos que, siendo pobres, aman la pobreza y la viven con humildad, sin creerse superiores a los demás.

Que el Señor derrame su gracia sobre todos nosotros.

† Enrique Benavent Vidal Obispo de Tortosa

La Iglesia, servidora de los pobres (I)(PALABRAS DE VIDA – 24 - de mayo - 2015)

Durante los últimos años, una de los temas de los que más se habla, tanto en los medios de comunicación social como en nues-tras conversaciones privadas, es la crisis en la que estamos viviendo. Aunque se dice que comenzamos a salir, lo cierto es que los efectos

Page 19: Butlletí Oficial del Bisbat de Tortosa - Obispado de TortosaDurant els darrers anys, un dels temes de què més es parla, tant en els mitjans de comunicació social com en les nostres

412

todavía se están viviendo en amplios sectores de nuestra sociedad. Los efectos son visibles en las diversas formas de pobreza que se han extendido y que están afectando a tantas familias. Diversas ins-tituciones de la Iglesia han dado y están dando testimonio de solida-ridad y de cercanía a los más desfavorecidos. Sin embargo, somos conscientes de que todavía queda un largo camino por recorrer.

Ante esta situación, en la última asamblea de la Conferencia Episcopal, los obispos hemos aprobado una instrucción pastoral para orientar a los católicos y a todos aquellos que quieran oír la voz de la Iglesia, sobre cuál debe ser nuestra respuesta y nuestro compro-miso en favor de los que más están sufriendo las consecuencias de la crisis que vivimos. La instrucción, titulada La Iglesia, servidora de los pobres, pretende concienciar a la sociedad y animar a todos a que sigamos combatiendo las distintas pobrezas que hay a nuestro alrededor, y que no nos cansemos en la lucha para que todos tenga-mos una vida digna. Para ayudar a su difusión, durante las próximas semanas comentaremos algunos temas de esta instrucción pastoral con el deseo de despertar el interés en su lectura y reflexión.

Cuando hablamos de crisis, lo primero que nos viene al pensa-miento es la crisis económica. Esto es lógico, porque son los efectos más visibles. Sin embargo, los cristianos no podemos olvidar que una lucha eficaz contra la pobreza no puede consistir únicamente en aliviar los efectos de esta situación en tantas familias y personas de nuestra sociedad, sino que también hay que combatir las causas que pueden haber conducido a esta situación o que, al menos, la pueden haber agravado.

Entre las causas que están en el origen de esta crisis, y que todos estamos llamados a combatir, en el documento se señalan algunas de ellas:

a) En primer lugar está el olvido del principio de la primacía del ser humano en el funcionamiento de todo sistema económico. Esto se traduce en un sistema que justifica como algo normal el afán de lucro y las ansias de dinero, y considera estas actitudes como gene-radoras del progreso económico. El beneficio, que es necesario para crear progreso, no puede ser considerado como fin absoluto de la actividad económica, porque, cuando esto ocurre, se justifica cual-quier medio para conseguirlo.

Page 20: Butlletí Oficial del Bisbat de Tortosa - Obispado de TortosaDurant els darrers anys, un dels temes de què més es parla, tant en els mitjans de comunicació social com en les nostres

413

b) En segundo lugar se señala también la absolutización de una cultura de lo inmediato y de la técnica. Esta cultura lleva a un prag-matismo que ignora los principios éticos y a un olvido de la solida-ridad hacia los pobres, que es necesaria para una sana convivencia social.

Que el Señor nos conceda no ser indiferentes hacia los más necesitados.

† Enrique Benavent Vidal Obispo de Tortosa

La Iglesia, servidora de los pobres (II)(PALABRAS DE VIDA – 31 - de mayo - 2015)

La semana pasada nos referíamos a dos de las causas de la cri-sis que estamos viviendo, que tienen que ver con la concepción del hombre y de la sociedad que se ha generalizado en la mentalidad de nuestro tiempo (una forma de entender la vida social que olvida la primacía del ser humano, y una cultura en la que se valora todo aquello que tiene un efecto inmediato). En la instrucción pastoral La Iglesia, servidora de los pobres, se indican otras, que tienen que ver con ciertas formas de entender el desarrollo económico y con ciertos comportamientos que se han extendido más de lo que sería deseable en nuestra sociedad.

En nuestro sistema económico se aceptan muchas veces como inevitables algunas convicciones que conducen a una separación entre las leyes de la economía y la ley moral, a un olvido de la ética en la vida económica y a renunciar a luchar por aquellos objetivos que son los que, en definitiva, dignifican la vida de la sociedad y de las personas: una sociedad justa y solidaria con los más pobres. Entre estas convicciones, la que con más frecuencia se oye es que las leyes de la economía son incontrolables y que, por tanto, la crisis se explica porque vivimos en un marco económico inevitable y no por motivos éticos o morales. En el fondo, en algunas políticas econó-micas hay una resistencia a aceptar que “ha sido el comportamiento

Page 21: Butlletí Oficial del Bisbat de Tortosa - Obispado de TortosaDurant els darrers anys, un dels temes de què més es parla, tant en els mitjans de comunicació social com en les nostres

414

irracional o inmoral de los individuos o instituciones la causa princi-pal de la situación económica actual” (nº 21).

Estas convicciones han conducido a ciertos comportamientos inspirados en el principio de que “más es igual a mejor”: una bur-buja inmobiliaria propiciada por entidades bancarias y muchas veces alentada por las autoridades, que ha llevado a la ruina de muchas familias; una regulación y supervisión insuficientes de las entida-des financieras que también ha provocado situaciones de angustia en muchas personas, o un endeudamiento excesivo de instituciones que ha obligado a una serie de recortes en muchos servicios sociales básicos. Todo ello ha provocado un “aumento de la desigualdad y de la exclusión social, lo que representa sin duda una seria amenaza a largo plazo” (nº 19). En el fondo, toda esta manera de entender la economía tiene su origen en una idolatría del dinero y de los bienes materiales, que lleva a convertir el rendimiento económico en el fun-damento de la vida de las personas y de las sociedades.

Entre los comportamientos “derivados de la codicia financiera y la avaricia personal”, que también han conducido o agravado la situa-ción de crisis, el documento menciona el fenómeno de la corrupción, un hecho que ha provocado “alarma social” y que ha despertado “gran preocupación entre los ciudadanos” (nº 10). Citando el Com-pendio de la doctrina social de la Iglesia, la instrucción recuerda que la corrupción política “compromete el correcto funcionamiento del estado…, introduce una creciente desconfianza respecto a las instituciones públicas, causando un progresivo menosprecio de los ciudadanos por la política y sus representantes” (nº 11). Los obis-pos no podemos más que considerar “esta situación como una grave deformación del sistema político” (nº 11).

Que el Seños nos conceda su paz.

† Enrique Benavent Vidal Obispo de Tortosa

Page 22: Butlletí Oficial del Bisbat de Tortosa - Obispado de TortosaDurant els darrers anys, un dels temes de què més es parla, tant en els mitjans de comunicació social com en les nostres

415

Activitats del’Excm. i Rvdm. Mons. Enrique Benavent i Vidal,

bisbe de TortosaMaig 2015

1.- Parròquia la Immaculada Concepció de Maria, de la Llà-coba: presideix l’Eucaristia en la festa major del poble, dedicada als Apòstols Sant Felip i Sant Jaume.

Parròquia l’Assumpció de Maria, del Perelló: presideix la Missa Estacional i administra el sagrament de la Confirma-ció a un grup de joves.

2.- Parròquia Sants Joans, de Quatretonda: en el seu poble natal, presideix l’Eucaristia i administra el sagrament de la Confirmació a un grup de joves.

3.- Parròquia Sant Pere, de Xàtiva (València): presideix l’Euca-ristia i administra la Primera Comunió a un grup de xiquetes i xiquets.

4.- Rep visites i despatxa assumptes a la cúria.5.- Parròquia Verge del Carme, de Castelló de la Plana: presi-

deix la Missa funeral de Mn. Jesús Argelio Beltrán Marzá, capellà del presbiteri tortosí.

5-6.- Tiana: reunió dels Bisbes de la Tarraconense.6.- Visita Pastoral a la parròquia Sant Jaume apòstol, de Mas-

riudoms.7.- Despatxa assumptes a la cúria i es reuneix amb els membres

del Patronat Sant Miquel, de la residència diocesana d’an-cians.

Visita Pastoral a la parròquia la Nativitat de Maria, de Prat-dip.

8.- Rep visites i despatxa assumptes a la cúria. Parròquia la Nativitat de Maria, de la Bisbal de Falset: pre-

sideix l’Eucaristia i administra el sagrament de la Confirma-ció a un grup de joves.

9.- Visita Pastoral a la parròquia l’Assumpció de Maria, del Perelló.

Page 23: Butlletí Oficial del Bisbat de Tortosa - Obispado de TortosaDurant els darrers anys, un dels temes de què més es parla, tant en els mitjans de comunicació social com en les nostres

416

Parròquia Sant Lluc, d’Ulldecona: presideix l’Eucaristia i administra el sagrament de la Confirmació a un grup de joves.

10.- València: concelebra la Missa d’Infants de la Mare de Déu dels Desemparats.

11.- Rep visites i despatxa assumptes a la cúria.12.- Rep visites i despatxa assumptes a la cúria. Tortosa, residència episcopal: reunió del consell episcopal.13.- Rep visites i despatxa assumptes a la cúria.14-15.- Visita pastoral a la parròquia la Purificació de Maria, de

l’Ametlla de Mar.16.- Tortosa, Catedral: saluda al grup d’adults que rebran el

sagrament de la Confirmació properament. Parròquia Sants Joans, de Rossell: presideix l’Eucaristia

i administra el sagrament de la Confirmació a un grup de joves.

17.- Parròquia l’Assumpció de Maria, de la Palma d’Ebre: presi-deix l’Eucaristia i administra el sagrament de la Confirma-ció a un grup de joves.

18.- Rep visites i despatxa assumptes a la cúria. Visita Pastoral a la parròquia l’Assumpció de Maria, de

Gandesa, i celebració de la Missa Estacional.19. Visita Pastoral a la parròquia l’Assumpció de Maria, de

Gandesa.20.- Visita Pastoral a la parròquia Sant Pere apòstol, de Corbera,

i celebració de la Missa Estacional.21.- Benicarló: reunió amb el clergat de l’arxiprestat Baix Maes-

trat. Visita Pastoral a la parròquia Sant Llorenç, del Pinell de

Brai, i celebració de la Missa Estacional.22.- Despatxa assumptes a la cúria i es reuneix amb els respon-

sables de la Delegació del Clergat.Visita Pastoral a la parròquia Sant Llorenç, del Pinell de Brai.

Page 24: Butlletí Oficial del Bisbat de Tortosa - Obispado de TortosaDurant els darrers anys, un dels temes de què més es parla, tant en els mitjans de comunicació social com en les nostres

417

23.- Tortosa, seminari: es reuneix amb el Consell de Pastoral diocesà.

Tortosa, Catedral: presideix l’Eucaristia i administra el sagrament de la Confirmació a un grup d’adults de diferents parròquies del Bisbat.

24.- Ermita de Ntra. Sra. de l’Aldea: presideix la Missa i la pro-cessó en les festes dedicades a la Mare de Déu.

Tortosa, Catedral: presideix la Missa Capitular i les Vespres.

25.- Rep visites i despatxa assumptes en la cúria.

Visita Pastoral a la parròquia Santa Maria Magdalena, de Caseres.

26.- Rep visites i despatxa assumptes en la cúria, i es reuneix amb el Consell Episcopal.

Visita Pastoral a la parròquia Santa Maria Magdalena, d’Arnes.

28.- Despatxa assumptes en la cúria.

Visita Pastoral a la parròquia Sant Blai, de Bot.

29.- Visita Pastoral a la parròquia Sant Blai, de Bot.

Parròquia Sant Martí, de Ginestar: presideix l’Eucaristia i administra el sagrament de la Confirmació a un grup de joves.

Parròquia Sant Joan Baptista, de Rasquera: presideix l’Eu-caristia i administra el sagrament de la Confirmació a un grup de joves.

30.- Portell: peregrina en la rogativa de Portell a l’ermita Sant Pere, de Castellfort.

31.- Parròquia Mare de Déu dels Àngels, de Tortosa: presideix l’Eucaristia i administra el sagrament de la Confirmació a un grup de joves.

Gandesa. Acte arxiprestal amb motiu de la Visita Pastoral a les parròquies de la Terra Alta: presideix l’Eucaristia conce-lebrada pels mossens, amb la presència de feligresos de tots els pobles i de les 12 imatges dels patrons i Marededéus de l’arxiprestat. A continuació presideix la processó de torxes.

Page 25: Butlletí Oficial del Bisbat de Tortosa - Obispado de TortosaDurant els darrers anys, un dels temes de què més es parla, tant en els mitjans de comunicació social com en les nostres

418

Vicaria General

MISERICORDIAE VULTUSEl rostre de la misericòrdia

Resum de la Butlla a càrrec de mossèn José-Luis Arín Roig

Tres claus de lectura per la Butlla de convocació del Jubileu de la misericòrdia:

1. CLAU CRISTOLÒGICA [CC] 1 Jesucrist és el rostre de la misericòrdia del Pare nº 1

2. CLAU TRINITÀRIA [CT] 2 Amb la mirada fixa en Jesús podem percebre l’amor de la Santíssima Trinitat. La missió que Jesús ha rebut del Pare ha estat la de revelar el misteri de l’amor diví en plenitud: “Déu és amor” (1 Jn 4,8.16) nº 6-9

3. CLAU ECLESIAL [CE] 3 La misericòrdia és la biga mestra que sosté la vida de l’Església. Tot en la seva acció pastoral ha d’estar revestit per la tendresa.; res en el seu anunci i testimoni cap al món no pot estar mancat de misericòrdia. La credibilitat de l’Església passa a través del camí de l’amor misericordiós i compassiu. nº 10

— Jesucrist és el rostre de la misericòrdia del Pare. Qui l’ha vist a Ell, ha vist el Pare (Jn 14,9) nº 1 [CC; CE]

— Misericòrdia és la paraula que revela el misteri de la Stma Tri-nitat. Misericòrdia és la via que uneix Déu i l’home perquè obre

1 Clau cristològica = CC2 Clau trinitària = CT3 Clau eclesial = CE

Page 26: Butlletí Oficial del Bisbat de Tortosa - Obispado de TortosaDurant els darrers anys, un dels temes de què més es parla, tant en els mitjans de comunicació social com en les nostres

419

el cor a l’esperança de ser estimats malgrat el límit del nostre pecat. nº 2 [CT; CE]

— La misericòrdia sempre serà més gran que qualsevol pecat i ningú no podrà posar un límit a l’amor de Déu nº 3 [CT]

— Obriré la Porta Santa en el 50è aniversari de la conclusió del Vaticà II. Cal mantenir viu aquest esdeveniment amb l’exigèn-cia de parlar de Déu als homes del seu temps en un mode més comprensible. Tornen a la ment les paraules de st Joan XXIII en l’obertura: “En el nostre temps, l’Esposa de Crist prefereix usar el remei de la misericòrdia que no pas les armes de la seve-ritat” nº 4. El beat Pau VI va dir que “la història del Bon Sama-rità ha estat el paradigma de l’espiritualitat del Vaticà II”. [CE]

— L’Any Jubilar es conclourà en la solemnitat litúrgica de Jesu-crist Rei. Encomanem la vida de l’Església, la humanitat sen-cera i l’immens cosmos a la Senyoria de Crist esperant que difongui la seva misericòrdia com la rosada del matí per a una fecunda història, encara per construir amb el compromís de tots en el pròxim futur. nº5 [CC; CE]

— És propi de Déu usar misericòrdia i especialment en això es manifesta la seva omnipotència. La misericòrdia de Déu no és una idea abstracta sinó una realitat concreta amb la qual Ell revela el seu amor: un amor visceral nº 6 [CT]

— La misericòrdia fa de la història de Déu amb el seu Poble una Història de Salvació nº 7 [CT]

— Amb la mirada fixa en Jesús podem percebre l’amor de la Stma Trinitat. La missió que Jesús rebé del Pare fou revelar el misteri de l’amor diví en plenitud: “Déu és amor” (1 Jn 4,8). En Ell tot parla de misericòrdia; res en Ell està privat de compassió nº8 [CC; CT]

Page 27: Butlletí Oficial del Bisbat de Tortosa - Obispado de TortosaDurant els darrers anys, un dels temes de què més es parla, tant en els mitjans de comunicació social com en les nostres

420

— En les paràboles dedicades a la misericòrdia, Jesús revela la naturalesa de Déu com la d’un Pare que no es dóna mai per vençut fins que no hagi dissolt el pecat i superat el rebuig amb la compassió i la misericòrdia. En aquestes paràboles Déu és presentat sempre ple d’alegria, sobretot quan perdona. En elles trobem el nucli de l’Evangeli i de la nostra fe perquè la miseri-còrdia es mostra com la força que tot ho venç nº 9. La paràbola del “Pare misericordiós” (Lc 15,11-32) és el millor retrat evan-gèlic del Pare Déu, misericordiós amb tothom, fins i tot amb els qui “es creuen” justos i pensen que ells no necessiten conver-tir-se v.7 [CT]

— La misericòrdia és la biga mestra que sosté la vida de l’Esglé-sia. Tot en la seva acció pastoral hauria d’estar revestit per la tendresa; res en el seu anunci i el seu testimoni cap al món no pot estar mancat de misericòrdia. La credibilitat de l’Església passa a través del camí de l’amor misericordiós i compassiu. És temps de retornar a l’essencial per fer-nos càrrec de les dificul-tats dels germans. El perdó és una força que ressuscita a una vida nova i infon valor per mirar el futur amb esperança nº 10 [CE]

— No podem oblidar el gran ensenyament de st Joan Pau II en la “Dives in misericòrdia” En la situació actual de l’Església i del món, molts homes i molts ambients, guiats per un viu sentit de fe, es dirigeixen gairebé espontàniament a la misericòrdia de Déu nº 11 [CE]

— Volem viure l’Any Jubilar a la llum de la Paraula del Senyor: “Sigueu misericordiosos com ho és el vostre Pare del cel” (Lc 6,36) És un programa de vida tan comprometedor com ric d’ale-gria i de pau nº 13 Mai no hem d’oblidar que el fonament de tota espiritualitat cristiana autèntica i viva és la Paraula de Déu anunciada, acollida, celebrada i meditada en l’Església Verbum Domini 121 [CE]

Page 28: Butlletí Oficial del Bisbat de Tortosa - Obispado de TortosaDurant els darrers anys, un dels temes de què més es parla, tant en els mitjans de comunicació social com en les nostres

421

— La PEREGRINACIÓ és un signe peculiar en l’Any Sant perquè és icona del camí que cada persona realitza en la seva existèn-cia. La vida és una peregrinació i l’ésser humà és un “viator” pelegrí que recorre el seu camí fins a assolir la meta anhelada. Que el pelegrinatge sigui estímul per la conversió. Jesús indica les etapes de la peregrinació: “NO JUDIQUEU i no sereu judi-cats; NO CONDEMNEU i no sereu condemnats; PERDONEU i sereu perdonats; DONEU i us donaran” nº 14 [CE]

— L’Església serà cridada a guarir encara més les ferides, alleu-jar-les amb l’oli de la consolació, embenar-les amb misericòr-dia i guarir-les amb solidaritat i la deguda atenció i de pau. El meu viu desig és que el poble cristià reflexioni sobre les OBRES DE MISERICÒRDIA CORPORALS I ESPIRITUALS. No ens podem escapar de les paraules del Senyor i en base a elles serem jutjats: si hem donat menjar al famolenc i beure a l’assedegat. (Mt 25,31-45). No oblidem les paraules de Joan de la Creu: “Al capvespre de la vida serem jutjats en l’amor” nº 15 [CE]

— “Un any de gràcia” (Is 61,2; Lc 4,16s) és això el que el Senyor anuncia i el que desitgem viure. portar una paraula i un gest de consolació als pobres… nº 16 [CC; CE]

— Que la Quaresma d’aquest Any Jubilar sigui viscuda amb major intensitat com a moment fort per celebrar i experimentar la mise-ricòrdia de Déu… Que la iniciativa “24 hores per al Senyor” el divendres i dissabte del IV diumenge de Quaresma s’incrementi en les Diòcesis. Novament posem al centre amb convenciment EL SAGRAMENT DE LA RECONCILIACIÓ. Que els CONFES-SORS siguin un veritable SIGNE DE LA MISERICÒRDIA DEL PARE. Ser confessors no s’improvisa. Cap de nosaltres és amo del sagrament sinó fidel servidor del Perdó de Déu. nº 17

— Algú ha resumit la Butlla com “una quasi encíclica sobre la Confessió”. Recordem-ho: Que els CONFESSORS siguin un veritable SIGNE DE LA MISERICÒRDIA DEL PARE. La nostra

Page 29: Butlletí Oficial del Bisbat de Tortosa - Obispado de TortosaDurant els darrers anys, un dels temes de què més es parla, tant en els mitjans de comunicació social com en les nostres

422

qualitat de bons confessors depèn de la nostra qualitat de bons penitents. [CE]

— Durant la Quaresma de l’Any Sant tinc la intenció d’enviar els MISSIONERS DE LA MISERICÒRDIA: signe de la sol·licitud materna de l’Església pel Poble de Déu. nº 18 [CE]

— Que la paraula del PERDÓ pugui arribar a tots i que la crida a experimentar la misericòrdia no deixi a ningú indiferent. Pel vostre bé, us demano canviar de vida en el nom del Fill de Déu que, si bé combat el pecat, mai no rebutja cap pecador. Per a tots, tard o d’hora, arriba el judici de Déu del qual ningú no en pot escapar nº 19 [CE]

— No serà inútil en aquest context recordar la relació existent entre JUSTÍCIA i MISERICÒRDIA. No són dos aspectes en contra-dicció sinó un sol moment que es desenvolupa progressivament fins a aconseguir el seu punt culminant en la plenitud de l’amor. És en aquest sentit que hem de comprendre les seves paraules: «Aneu a aprendre què vol dir allò de ‘El que Jo vull és amor i no sacrificis’» nº 20. La MISERICÒRDIA no és contrària a la JUSTÍCIA: expressa el comportament de Deu cap al peca-dor oferint-li ulterior possibilitat d’examinar-se, convertir-se i creure. nº 21 [CC; CT; CE]

— El Jubileu comporta també la referència a la INDULGÈNCIA perquè la misericòrdia de Déu es transforma en indulgència del Pare que, a través de l’Esposa de Crist, arriba al pecador per-donat i l’allibera de tot residu, conseqüència el pecat, habili-tant-lo a obrar en caritat, a créixer en l’amor més que no pas a recaure en el pecat. L’Església viu la comunió dels sants nº 22 [CE]

José Luis Arín Roig, Vicari General

Page 30: Butlletí Oficial del Bisbat de Tortosa - Obispado de TortosaDurant els darrers anys, un dels temes de què més es parla, tant en els mitjans de comunicació social com en les nostres

423

Secretaria General

Informació sobre el “Centre de Formació Teològica”

del bisbat de Tortosa.Manual informatiu

Aquest manual pretén informar a les parròquies, centres educa-tius, moviments o congregacions i a quats estiguin interessats, sobre la finalitat y activitats del centre diocesà de formació teològica.

El “Centre de Formació de Teològica” vol fer renéixer el que en el seu moment havia estat l’Institut Diocesà de Teologia, tot adap-tant-lo als nous temps i a les exigències acadèmiques.

La intenció és poder oferir, per mitjà d’aquest instrument, tot un ventall de possibilitats formatives per a laics i agents de pasto-ral, amb diferents nivells acadèmics i seguint una sèrie de criteris i objectius.

En concret, el centre ofereix:

— La possibilitat d’obtenir la Llicenciatura i el Batxillerat en Ciències Religioses. Ambdós títols tenen reconeixement acadèmic, seguint el pla Bolònia i tenen també el seu cor-responent reconeixement civil.

— La possibilitat d’obtenir la Declaració Eclesiàstica de Capa-citació Acadèmica (DECA) per a poder donar classes de religió, tant a Primària i Infantil, com a Secundària i Bat-xillerat.

— La possibilitat de fer uns cursos bàsics de capacitació teolò-gica, destinats bàsicament a laics i agents de pastoral, oberts a tothom, sense reconeixement acadèmic oficial.

Page 31: Butlletí Oficial del Bisbat de Tortosa - Obispado de TortosaDurant els darrers anys, un dels temes de què més es parla, tant en els mitjans de comunicació social com en les nostres

424

Llicenciatura i Batxillerat en Ciències Religioses

Aquesta modalitat formativa permet a l’alumne obtenir el grau universitari corresponent de Llicenciat o Batxiller/Grau en Ciències Religioses, seguint les indicacions del Pla Bolònia.

El Centre de Formació Teològica disposa d’una Extensió del INSTITUTO SUPERIOR DE CIENCIAS RELIGIOSAS, que depèn directament de la Universitat Eclesiàstica San Dàmaso, de Madrid.

La modalitat de treball d’aquestes extensions és semi-presen-cial, i la majoria de la feina es fa a casa. A més, moltes de les assig-natures es poden fer on-line. L’Extensió disposa de la secretaria, de les aules, deis tutors, del material didàctic i d’una biblioteca, en un espai que ens cedeix el Seminari Diocesà de Tortosa.

La proposta formativa dels alumnes és la següent:

— Batxillerat en Ciències Religioses: 3 cursos (180 crèdits)

— Llicenciatura en Ciències Religioses: 2 cursos (120 crèdits)

Una vegada realitzats els cursos i aprovats els exàmens (que són presencials), es fa un examen complexiu a Madrid, prèvia presenta-ció d’una tesina de Batxillerat o de Llicència.

El cost de les modalitats durant el curs 2014-2015 (crèdits, taxes acadèmiques, exàmens, material) és, aproximadament: de 8000€ per al Batxillerat i de 5000€ per a la Llicenciatura

Durant el curs 2015-2016, I‘Extensió de Tortosa començarà a impartir les tutories de Llicenciatura a distancia del nou pla. Fins ara només havia fet les de Batxillerat (pla nou) i les últimes del pla vell (Llicenciatura i Diplomatura)

Si un alumne ja té la Diplomatura en Ciències Religioses (pla vell) i vol accedir a la Llicenciatura del pla nou, haurà de fer un curs pont.

Deca

Infantil i primària

Si un feligrès/a parroquial us pregunta com pot fer classes de religió a l‘escola o a l’Institut, cal contestar-li que al Bisbat de Tor-tosa s’imparteixen les dues modalitats per a obtenir el que s’ano-

Page 32: Butlletí Oficial del Bisbat de Tortosa - Obispado de TortosaDurant els darrers anys, un dels temes de què més es parla, tant en els mitjans de comunicació social com en les nostres

425

mena la DECLARACIÓ ECLESIÀTICA DE CAPACITACIÓ ACA-DÈMICA (DECA)

Els qui siguin Mestres o estiguin cursant el grau de magisteri, poden cursar les assignatures corresponents. Són 24 crèdits en total, i es fan durant un any, en dos semestres.

— El missatge cristià: 6 crèdits— Religió, cultura i valors: 6 crèdits— Església, sagraments i moral: 6 crèdits— Pedagogia de la Religió: 6 crèdits

Les classes s’imparteixen a les aules que ens cedeix el Campus Ter-res de l’Ebre de la URV, que es troba a Remolins, al costat del Pave-lló firal.

Totes les assignatures es poden fer directament a través del Centre de Formació Teològica. Amb tot, els alumnes de la URV en poden fer dos directament en el seu pla de formació que els ofereix el mateix grau del Campus.

Les inscripcions a part dels que ho hagin sol·licitat directament a la URV, es faran presencialment a la Secretaria del Centre.

El preu per assignatura és de 135€, més les taxes acadèmiques.

Secundària i BatxilleratPer a poder obtenir la DECA en aquest nivell, s’ha de estar en

possessió del títol de Llicenciat civil. A partir d’aquí, és necessari fer el Batxillerat en Ciències Religioses (3 anys), cursant les assignatu-res de l’especialitat d’Ensenyament Religiós Escolar (Àrea secun-dària)

Per als alumnes que tinguin el COU o estudis mitjans, cal que facin el cicle de Llicenciatura en Ciències Religioses (5 anys) i cur-sar l’especialitat d’Ensenyament Religiós Escolar (Àrea secundària).

Formació bàsica per a laics

Aquest bloc va adreçat directament a aquelles laics i laiques, feligresos i persones de les nostres parròquies, associacions i movi-ments que vulguin assolir una formació teològica bàsica, sense cap

Page 33: Butlletí Oficial del Bisbat de Tortosa - Obispado de TortosaDurant els darrers anys, un dels temes de què més es parla, tant en els mitjans de comunicació social com en les nostres

426

reconeixement acadèmic, però suficientment per poder exercir les seves funcions com a testimonis i deixebles del Crist, dotant els sig-nes de la fe amb arguments teològics i raonables.

Aquesta formació compren dues àrees:

A) Formació BàsicaAquesta formació bàsica es durà a terme setmanalment en tres seus diferents del bisbat, en un horari a convenir, d’una durada de 1,5 h. Per a completar-ho es requereixen uns tres anys. El primer bloc es farà el primer any. Els altres dos, seran cíclics a cada seu.

BLOC- l: La Paraula de Déu

— Revelació i kerigma

— La historia de la salvació

— Les Sagrades Escriptures en el cor de l’Església

BLOC- 2: Síntesi de la fe

— La professió de fe

— El credo

— Els sagraments de la fe i la pregària

BLOC- 3. Ser testimonis

— La vida en Crist: la llei moral i la gracia

— El viure cristià: seguiment, valors i virtuts

— El compromís social

B) Formació específicaAmb l’ajut de professors i persones qualificades, ja sigui en aca-

bar els cursos o durant els mateixos, el Centre oferirà una sèrie de cursos més específics, sigui en cap de setmana, durant l’estiu o bé com un quart curs. Les diferents propostes són:

— Vida laïcal

— La transmissió de la fe. Catequesi i nova evangelització

Page 34: Butlletí Oficial del Bisbat de Tortosa - Obispado de TortosaDurant els darrers anys, un dels temes de què més es parla, tant en els mitjans de comunicació social com en les nostres

427

— Mitjans de Comunicació.

— Pastoral de la Salut. Bioètica.

— Aprofundiment en la Doctrina Social de l’Església.

— Litúrgia.

— Ars sacra.

Seus

— Zona nord: Parròquia de S. Joan Baptista (Mora d’Ebre), saló parroquial

— Zona centre: Seminari Diocesà de Tortosa

— Zona Sud: Parròquia de l’Assumpció (Vinaròs), saló parro-quial

Cada seu tindrà un sacerdot i un laic responsable, que vetllaran pel bon funcionament de les sessions i per l’adequació deis locals. Així també seran l’enllaç amb la Secretaria.

Inscripcions

Les inscripcions es podran fer a cada seu o bé directament a la Secretaria. El preu de cada assignatura, per semestre és de 50€. Cada any, 150€. El pagament dóna dret al material i als apunts de cada assignatura.

Ctra. Accés Seminari, 16, 43500 TortosaTelèfon 977 449 596,Fax 977 511 017E-mail [email protected]

Page 35: Butlletí Oficial del Bisbat de Tortosa - Obispado de TortosaDurant els darrers anys, un dels temes de què més es parla, tant en els mitjans de comunicació social com en les nostres

428

Arxiu Històric Diocesà

Relació nominal de les propietats de béns immoblesde les parròquies del bisbat de Tortosa,

segons la documentació dels anys 1900 a 1930existent a l’Arxiu Històric Diocesà de Tortosa (III)

M. I. Josep Alanyà i RoigCanonge arxiver i director de l’Arxiu Diocesà de Tortosa

(Continuació)

Horta de Sant Joan

Municipio de Horta de San Juan. Registro de Gandesa— Nº 1. Casa abadía destinada para habitación del párroco,

situada en la plaza del Beato, de extensión superficial 140 metros cuadrados aproximadamente, numerada con el 2, compuesta únicamente de planta baja; y linda por N. con la iglesia parroquial; S. y E. con vía pública; y O. con la Casa de la Villa y plaza del Beato. Su valor 2.000 pesetas.

— Nº 2. Cementerio católico situado en las afueras del poblado, de extensión superficial aproximadamente 1.380 metros cuadrados; y linda por BN. Y E. con un camino vecinal; y S. y O. con tierras de Pedro Delgado. Su valor 1.000 pesetas.

— Nº 3. Capilla de Santa Ana, situada en la calle de Caballeros, de extensión superficial aproximadamente 9 metros cuadra-dos, abierta al culto público; y linda por N. y S. con la calle de Caballeros; y E. y O. con propiedad de la viuda de Enri-que Monje, llamada Teresa Branchard Samper. Su valor 100 pesetas.

— Nº 4. Capilla de N. S. de la Merced, abierta al culto público, situada en la calle del mismo nombre, de extensión superfi-cial aproximadamente 9 metros cuadrados, y linda al N. con

Page 36: Butlletí Oficial del Bisbat de Tortosa - Obispado de TortosaDurant els darrers anys, un dels temes de què més es parla, tant en els mitjans de comunicació social com en les nostres

429

propiedad de Matías Bel, S. con Arsenio Ferrás, E. con Juan Frígola, y O. con María Martí. Su valor 100 pesetas.Existe otra capilla muy pequeña dedicada a Nª Sraª del Rosario, que mide dos metros de altura por uno de ancha. Linda al Norte con la casa de José Sanguesa, en cuyos muros está adosada; al Sur y este con la calle pública de La Encomienda. No hay escritura ni está numerada.

— Nº 5. Iglesia y Convento de Nuestra Señora de los Ángeles.Conjunt conventual de l’Orde de Sant Francesc, objecte de des-

amortització. Passà a mans d’algunes persones particulars, entre elles el rector de la parròquia d’Horta i alguns frares de l’orde exclaustrats, per cessió dels seus propietaris, D. Joan Baptista Far-nós, advocat, i Miquel Vidal, llaurador, veïns de Gandesa, que eren propietaris des de la subhasta pública executada arran de la des-amortització de béns eclesiàstics. Aquests senyors propietaris sig-naren escriptura pública davant el notari de Gandesa D. Fabián Serrano el 30 de novembre de 1849. Existeix còpia de l’escriptura a l’Arxiu Històric Diocesà, que diu així:

“In Dei nomine. Amen. Sépase por esta escritura que noso-tros Don Juan Bautista Farnós, Abogado, y Miguel Vidal, labrador, vecinos de la presente ciudad de Gandesa: de nuestro buen grado y cierta ciencia cedemos a favor de Don Joaquín Alemañ, Cura de la Iglesia Parroquial de la villa de Horta, de Don Vicente Añón, Don José Morera, Don Manuel Fortuño, Don José Fortuño, Don Bau-tista Micolau y Don Mauel Peré, Pbros., exclaustrados del Convento de Ntra. Sra. de los Ángeles de P.P. Franciscanos residentes en la misma villa de Horta, ausentes como si fueran presentes, el referido Convento, sito en el término de la referida villa de Horta, al pie del Tosal llamado de San Antoni, con su campana, Iglesia, hospedería y demás, que los mismos otorgantes lo tienen adquirido en virtud de la escritura de venta otorgada a u favor por el Sr. Juez de primera instancia de la ciudad de Tarragona en nombre de S. M. Doña Isabel segunda y de la Nación española, con escritura en poder de Don Joa-quín Fábregas y Caputo, Escribano Real y de número de la misma Ciudad de Tarragona a 9 de Noviembre del año 1844, cuya cesión hacemos de aquel mejor modo que podemos y de derecho debe-mos y con la condición que será de la obligación de los expresados

Page 37: Butlletí Oficial del Bisbat de Tortosa - Obispado de TortosaDurant els darrers anys, un dels temes de què més es parla, tant en els mitjans de comunicació social com en les nostres

430

Cura y Presbíteros darnos y entregarnos la cantidad de 180 duros, o bien a los dos juntos, o a cada uno de por sí la mitad para el día de Navidad del presente año, y la otra mitad para el día de Navidad del año 1850. Y para la mayor seguridad de cuanto va dicho, obli-gamos todos nuestros bienes habidos y por haber, y a la restitución de mejoras, gastos y expensas, y con todos los requisitos expresados en la calendada escritura de venta: quedando advertidos de haber de presentar esta escritura de venta en el oficio de Hipotecas de esta ciudad dentro de 8 días y pagar el derecho de dos por ciento si le corresponde, sin cuyo requisito no se admitirá en justicia. Hecho fue lo sobredicho en la relatada y presente ciudad de Gandesa a los 30 días del mes de Noviembre del año 1849. Y dichos otorgantes, cono-cidos por mí el infro. Escribano, de que doy fe, firmaron siendo pre-sentes por testigos D. Francisco Roig, Procurador, y Ramón Soler, Escribiente, ambos vecinos de esta ciudad. = Juan Bautista Farnós. = Miguel Vidal. = Ante mí = Fabián Serrano, Escribano.”

En lletra datada a Vila-real el 19 de noviembre de 1886, fra Mariano Riera diu al bisbe de Tortosa: “Excmo y Rmo. Sr. Obispo. Excmo y amado Sr. Obispo: el M. Rdo. P. Ramón Buldú cede gusto-sísimo a V. E. I. la parte que el P. Peré tiene en el convento de Horta, Para lo que al objeto convenga, puede por su Sr. Secretario dirigirse al nombrado M. Rdo. Provincial que vive en Barcelona, Nueva de San Francisco, nº 17, principal.”

De 1887, 12 de gener, existeix carta del rector d’Horta, Mn. Llo-renç Domènech, dirigida al bisbe de la diòcesi, D. Francisco Aznar y Pueyo, en què, entre altres coses li diu:

“Excmo. e Ilmo. Sr. Estaba esperando una circunstancia opor-tuna para escribir a V. Excia. Ilma. Sobre la marcha de la Parroquia desde mi llegada, y principalmente sobre el santuario y edificio del B. Salvador… Respecto del Convento, en vista de lo que pasó el año anterior, al llegar a la Parroquia me propuse unir las voluntades de todos los propietarios, principalmente de los P.P. Fortuños; no dejé ocasión oportuna para aprovechar y si bien en un principio pareció todo infructuoso, pero después de la muerte del P. Manuel, emprendí al P. José y G. a D. parece se va superando todo. Ayer nos dijo delante del Sor. Alcalde y Sor. Juez municipal que todo lo dejaba en sus manos, que pusiesen allí un Hermitaño (sic) y que hiciesen lo

Page 38: Butlletí Oficial del Bisbat de Tortosa - Obispado de TortosaDurant els darrers anys, un dels temes de què més es parla, tant en els mitjans de comunicació social com en les nostres

431

que mejor les pareciese. El Sor. Alcalde cede también la parte que le toca, confío también que la parte que toca al Sor. Alemañ, sobrino del Sor. Cura, la cederá también y de este modo podrá hacerse algo de provecho. Al efecto los Sres. Alcalde y Juez municipal me han presentado para firmar una exposición que a nombre de los tres diri-gimos a V. Excia. Ilma., que creo recibirá por conducto del Ilmo. Sor. Canónigo D. Francisco Vilaret, tío del Sor. Juez municipal, en la que le pedimos se sirva aconsejarnos cómo nos podemos gobernar para llevar a feliz término el asunto, de modo que el santuario del Beato Salvador sea un lugar de veneración y ya nunca más se repitan en él las tristes escenas que según noticias más de una vez se han verificado. Los Sres. Alcalde y Juez municipal, que son los que más empeñados se hallan en el asunto, parece desearían se otorgase una escritura a favor de V. Excia. Ilma. Del edificio en cuestión, pero quedando éste para utilidad y servicio religioso de la población, cui-dando el municipio de todos cuantos gastos ocurran, no menos que de su conservación… Lorenzo Domènech, Pbro. Cura.”

Al final de la carta, amb data 15 de gener de 1887 i a manera d’esborrany, hi ha copiat el text de la resposta que el bisbe Aznar donà: “Enterado de la circular que los Sres. Alcalde y Juez munici-pal nos han dirigido en fecha 12 del actual respecto del Exconvento y templo del Beato Salvador de Horta comprados al estado por varuios vecinos de esa, a fin de que éstos los cedan al Prelado diocesano, quien, sin perjuicio de nadie y con el beneplácito de todos cuidara del exconvento y de que en la iglesia adjunta se dé culto al señor y se celebren las funciones tradicionales y de devoción, creemos conveniente aconsejar: Que nos hagan saber los nombres y apellidos de todos los que compraron ese exconvento y templo de Sn. (sic) Salvador de Horta; cuántas acciones o partes tiene cada uno y si están dispuestos a cederlos al Prelado diocesano y con qué condi-ciones respecto de lo que hayan pagado todos juntos y cada uno en particular. Dios guarde a Usted muchos años. Tortosa, 15 de Enero de 1886.”

En data 12 de gener de 1887, el rector d’Horta, l’alcalde i el jutge municipal elevaren al bisbe de Tortosa aquesta instancia for-mal i solemne relativa al convent de la Mare de Déu dels Àngels, que guardem a l’Arxiu Històric Diocesà. El document permet conèi-

Page 39: Butlletí Oficial del Bisbat de Tortosa - Obispado de TortosaDurant els darrers anys, un dels temes de què més es parla, tant en els mitjans de comunicació social com en les nostres

432

xer en quina situació tan lamentable quedà el convent, com tants d’altres immobles de l’Església com a conseqüència de la desamor-tització, primerament la de Mendizábal i, més tard, la de Madoz:

“Excmo. Señor. Lorenzo Domènech y Servelló, Carlos Serret y Ferrás, y Tomás Terrats y Vilaret, Cura- Párroco, Alcalde y juez municipal respectivamente de la villa de Horta, de este Obispado, con el mayor respeto y consideración a V. E. exponen: Que al haber pasado al dominio de particulares el edificio y templo conocido en el país con el nombre de convento de San Salvador de Horta, por efecto de la venta que de él hizo el Estado, era de temer que desapareciera a no haber sido la piedad y buen celo de algunos sacerdotes de este pueblo que lo salvaron de una ruina segura. Pero aquellos sacerdotes benefactores han muerto en su mayor parte: sus herederos, además de tener la condición de seglares, lo son en gran número; así que el dominio de aquel inmueble ha venido a subdividirse de tal modo que no solo aumentará las dificultades para su buen régimen y adminis-tración, sino lo que es mil veces peor aún, que acaso no esté lejos el día en que una división de dicho convento llegue a destrozar por completo aquel magnífico edificio.

Esto último, Excmo. Señor, es lo que los exponentes, seguros de representar el sentir unánime de los habitantes de la población que goviernan (sic), y aun los de la comarca entera, es lo que tratan de evitar a todas costas. No estarían satisfechos, no podrían nunca firmar que han velado por los intereses espirituales y temporales de sus governados (sic), si no hicieran cuanto les fuera dable por que aquel edificio, gloria de este país, fomento de su piedad y joya y alcázar suntuoso que guarda incólume la devoción de sus mayores, no viniera a ser derruido por manos que solo vieran en él un motivo de llenar miras exclusivamente profanas. No, Excmo. Señor, los que exponen saben muy bien que V. E. con ellos no ha de consentir que se lleve a cabo tamaño ultraje a sus sentimientos católicos y a la fervorosa devoción con que se venera allí al que fue héroe de la comunidad a que perteneció el Beato Salvador de Horta.

A esto se dirige la presente solicitud. Los distintos condueños del convento hoy no tendrían dificultad en ceder sus derechos al Pre-lado de la Diócesis, y algunos de ellos lo harían de seguro gratui-tamente. Se dejará, Excmo. Señor, perder esta ocasión tan propicia

Page 40: Butlletí Oficial del Bisbat de Tortosa - Obispado de TortosaDurant els darrers anys, un dels temes de què més es parla, tant en els mitjans de comunicació social com en les nostres

433

para que no desaparezca un edificio de tal valía? No es creíble esto suceda: de otro modo, además de que quizá mañana fuera ya tarde, los exponentes no vacilan en afirmar que de consentirlo vendrían a contraher (sic) consigo mismos gran responsabilidad. Y si a esto se añade la probabilidad de que el pueblo de Horta estaría hoy dis-puesto y habría de estarlo siempre a hacer los mayores sacrificios para conservar lo que constituye la principal parte de su ser, repa-rando y conservando en lo que posible fuera aquel edificio memora-ble, no cabe ya dudar.

Por lo que a V. E. acuden suplicando que se sirva por los medios que le sugiera su reconocido celo contribuir a que no desaparezca o se llegue a destruir el convento de esta villa, contando con que, para alcanzar tal resultado, estarán prontos los solicitantes a poner de su parte cuanto esté en sus manos. Protestando a V. E. la mayor sumisión, besan reverentes su anillo pastoral desde Horta a doce de Enero de mil ochocientos ochenta y siete. = Lorenzo Domènech, Pbro. Cura. Rubricado. Hay un sello con la figura de San Juan Bau-tista y leyenda “Iglesia Parroquial de Horta. Diócesis de Tortosa”. = Carlos Serret. Rubricado, Hay un sello con figura de árbol fron-doso y leyenda “Alcaldía Constitucional. Horta”. = Tomás Terrats. Rubricado. Hay un sello con el escudo de España y leyenda que dice “Juzgado Municipal de Horta”. = Excmo. Señor Obispo de la Ciudad de Tortosa.”

Del 19 de gener de 1887 hi ha lletra signada pel rector d’Horta, Mn. Llorenç Domènech, dirigida al bisbe de Tortosa, on li diu:

“Exmo. e Ilmo. Sr. En cumplimiento de la atenta comunicación de V. Excia. Ilma. He averiguado los nombres de todos los partícipes del exconvento y templo del B. Salvador y son: La heredera del Sor. Cura Alemañ tiene una parte y cuenta además con la parte que com-pró el P. Manuel Peré y el P. Vicente Añón; pero respecto de estas dos últimas partes es preciso escribir al P. Manuel Peré en Villarreal, que seguramente la cederá gratis a V. Excia. Ilma., y a D. Antonio Añón en Cherta, que se cree la cederá igualmente. La parte que toca a los herederos del P. José Morera la ceden toda gratis a V. Excia. Ilma. La hermana del Sor. Cura Allemañ ha dicho que estudiará un poco para contestar categóricamente. El P. José Fortuño tiene dos partes, la suya y la de su hermano, y ha contestado que, mediando

Page 41: Butlletí Oficial del Bisbat de Tortosa - Obispado de TortosaDurant els darrers anys, un dels temes de què més es parla, tant en els mitjans de comunicació social com en les nostres

434

el compromiso que tiene con el P. Domingo Bareñs, franciscano, le escribirá desde luego y recibida su contestación, entonces concretará su resolución…”

El 30 d’abril de 1887, el rector d’Horta. Mn. Llorenç Domè-nech, escriu nova lletra al secretari general de Cambra i Govern D. Ramon Tedó, exposant-li l’estat de la qüestió i diligències fetes sobre l’afer del convent i església de franciscans d’Horta. Aquest és el seu tenor:

“Muy Sor. Mío: después de muchas diligencias para arreglar la cuestión del Convento o Iglesia del Convento y edificio anexo, hemos llegado ya a una resolución: el Sor. Notario me ha dicho que para autorizar la escritura en favor del Sor. Obispo será preciso un documento para aceptar la cesión a su nombre; por consiguiente, cuando pueda, se servirá enviarme un documento para que yo pueda aceptar la cesión que gratuitamente hacen a favor del Sor. Obispo el P. Bautista Micolau, D. José Grau y D. Carlos Serret de toda la parte que tienen en todo el edificio, tanto de la Iglesia como de su recinto. Entretanto, el Sor. Notario cuidará de sacar la escritura de Gandesa para remitírsela, a fin de que en su vista puedan hacer la misma cesión los herederos del P. Añón y el P. Manuel Peré. Des-pués de esto emprenderemos la venta del P. José Fortuño, que quiere hacer escritura aparte. Por ahora para empezar se hará la escritura de los primeros. El Sor. Notario se dará por satisfecho con cualquier documento porque también está muy interesado en que pase todo el edificio a manos del Sor. Obispo para poderse conservar. (…)”.

En lletra segellada amb el del “Convento Noviciado de P.P. Franciscanos en Villarreal”, datada el 7 d’agost de 1887, fra Mariano Riera escriu al bisbe de Tortosa i diu: “… he trasladado la carta de V. E. I. al M. Rdo. P. Provincial, de quien espero con-testación conforme a la palabra dada. El P. Manuel Peré no podrá venir a esa, deberá por consiguiente nombrar como apoderado al Sr. Canónigo Llorens…”

La Llácoba

Término municipal de Morella

Page 42: Butlletí Oficial del Bisbat de Tortosa - Obispado de TortosaDurant els darrers anys, un dels temes de què més es parla, tant en els mitjans de comunicació social com en les nostres

435

— Nº 1. Casa Abadía, lindante al Oriente con la Iglesia parro-quial; al Mediodía con una Plazuela; al Poniente y Norte con camino público y tierras de Justina Ortí. Su valor 1.000 pesetas.

— Nº 2. Ermita de Santa Lucía, antigua iglesia parroquial, está enclavada en una finca propiedad del Excmo. Sr. Marqués de Fuente del Sol.

La Mata

Término municipal de La Mata. Registro de MorellaRelación de los bienes inmuebles que posee la parroquia de La

Mata

Fincas urbanas:— Nº 1. Edificio Iglesia parroquial, sita en la calle de la Iglesia

nº 17, linda por derecha con la calle de Sn. Gil y de Olocau, espaldas barrio de las Eras, y por izquierda con camino de la Balsa; mide una superficie de 364 metros cuadrados aproxi-madamente; la parte nueva se hizo por los años de 1864 a 1870.

— Nº 2. Una casa habitación, Abadía, destinada para habita-ción del párroco, consta de dos pisos en alto y planta baja, sita en la calle de Sn. Gil nº 1; mide una superficie aproxi-mada de 105 metros cuadrados; linda por la derecha con la casa nº 3 de Carlos Ripollés Serrano; izquierda, con una travesía o callejón sin nombre; y espaldas, con la calle de Olocau. Se halla libre de gravamen; no consta la fecha de adquisición ni procedencia. Su valor 1.000 pesetas.

— Nº 3. Otra casa sita en la calle de Olocau, señalada con el nº 1. Consta de planta baja y dos pisos en alto, de extensión superficial aproximadamente 72 metros cuadrados; linda por la derecha con la casa de Pedro Casanova Valero; izquierda, con el barrio de las Eras; y espaldas, con el camino de las Eras. No consta la fecha de adquisición, procede de capella-nías. Esta casa ya se solicitó la inscripción en el año 1922. Su valor 500 pesetas.

Page 43: Butlletí Oficial del Bisbat de Tortosa - Obispado de TortosaDurant els darrers anys, un dels temes de què més es parla, tant en els mitjans de comunicació social com en les nostres

436

— Nº 4. Ermita de Santa Bárbara, con casa adosada a ella para vivienda del ermitaño, compuesta la casa de planta baja y un piso; mide una superficie aproximada de 464 metros cuadra-dos; la ermita, situada en la partida del mismo nombre, está abierta al culto público; linda ermita y casa del ermitaño por todas partes con tierras propiedad de la misma ermita. No consta tenga ningún gravamen. Su valor 2.000 pesetas.

— Nº 5. Ermita de San Gil, dedicada al culto público, situada en la partida del mismo nombre, de extensión superficial aproximada 60 metros cuadrados; linda por los cuatro pun-tos cardinales con vía pública y monte común. Su valor 500 pesetas.

— Nº 6. Ermita de San Antonio de Padua, abierta al culto público, situada en el camino viejo del Forcall, de extensión superficial aproximada 12 metros cuadrados; linda por los cuatro puntos cardinales con monte común. Su valor 300 pesetas.

— Nº 7. Ermita de San Cristóbal, abierta al culto público, situada en el camino de La Cuba, de extensión superficial aproximada 20 metros cuadrados; linda por la derecha y frente con la acequia i camino dicho de La Cuba; por la izquierda y espaldas con la huerta de José Monserrat Carbó. Su valor 300 pesetas.

— Nº 8. Calvario, cercado de muralla, de una extensión aproxi-mada de 690 metros cuadrados, en donde están enclavadas las estaciones del Via-Crucis y, en el centro, una capilla de 12 metros cuadrados dedicada al Santo Cristo, abierta al culto público, situada en el camino del Cementerio; linda con las eras de Pedro Jaime y eras de Manuel Pallarés y vías públicas. Su valor 200 pesetas.

— Nº 9. Cementerio viejo, anejo al templo parroquial, de extensión superficial aproximada 100 metros cuadrados; linda con la Casa Consistorial; plazuela de la Iglesia, tem-plo parroquial y la travesía dicha “La Costereta”. Su valor 40 pesetas.

Fincas rústicas:

Page 44: Butlletí Oficial del Bisbat de Tortosa - Obispado de TortosaDurant els darrers anys, un dels temes de què més es parla, tant en els mitjans de comunicació social com en les nostres

437

— Nº 10. Una finca rústica, de secano o cereales, de caber aproximadamente noventa áreas; linda al este con tierras de Jaime Royo Bono; al Oeste con las de Manuel Piquer Miralles; al Norte, con el camino viejo de Forcall; y al Sur con la acequia. Está enclavada en la partida de Carceller, de este término; tiene asignada una riqueza imponible de 71,10 pesetas. Se reconoce por el nombre de “Planet”. No tiene gravamen alguno y está destinada al Curato. Su valor 500 pesetas.

— Nº 11. Una finca rústica de secano, de cultivo cereales, de caber una hectárea veinte áreas, conocida con el nombre de “Parraleta”, en donde está enclavada la Ermita de Santa Bár-bara; linda por el Este con una vía pública; Oeste, con tierras de José Mª Zapater Fortanet; Norte, con las de Domingo Monserrat Carbó; y Sur con el término de La Todolella. Tiene asignada una riqueza imponible de 9,60 pesetas. No tiene gravamen alguno. Esta finca pertenece a la Ermita de Santa Bárbara. Su valor 500 pesetas.

— Nº 12. Otro trozo de tierra, finca rústica, situada en la partida llamada “Clapises”, de tierra inculta erial inculta, destinada a pastos, de extensión superficial aproximada dos hectá-reas veintiséis áreas; linda al este con tierras de Fernando Royo Soler; Oeste con tierras de la Masía del Tosal; al Norte con Joaquín Royo Tena y Fernando Royo Soler. Tiene una riqueza imponible de 6,78 pesetas. Procede de Capellanías. Su valor 200 pesetas.Todos estos bienes los posee la Iglesia desde tiempo inme-

morial. Y para que conste lo firmo y sello en La Mata a veinti-séis de Marzo de mil novecientos veintinueve. Luis Ferrer, Cura. Rubricado. Hay un sello en tinta roja con la figura de la Nuestra Señora de las Nieves en campo y la leyenda “Parroquia de Nª Sª de las Nieves. La Mata. Diócesis de Tortosa”.

Marçà

Relación de los bienes de la Iglesia de Marzá. 1-IV-1929.

Page 45: Butlletí Oficial del Bisbat de Tortosa - Obispado de TortosaDurant els darrers anys, un dels temes de què més es parla, tant en els mitjans de comunicació social com en les nostres

438

— Nº 1. Iglesia. La actual iglesia parroquial, sin número, mide 31 por 19,70 metros y confina por el N. con la calle Mayor y cementerio viejo; por el S. con la plaza del mismo nombre (Iglesia); por el E. con la calle de Falset; y por el O. con el mismo cementerio viejo. La primera piedra la bendijo el Rdo. José Borés, cura, el 20 de Noviembre de 1768, inaugu-rándose el 14 de Agosto de 1778.

— Nº 2. Contiguo a la iglesia hay el Cementerio viejo, bende-cido por el mismo Rdo. Borés en 12 de Enero de 1770, y el último cadáver que se enterró fue en 3 de Junio de 1858: tiene un perímetro irregular, por el N. confina con casa de Bernardo Piqué Barceló, y mide 2,25 m; por el S. con Joa-quín Cugat Barceló y Juan Sancho, midiendo 11,60 metros; por el E. con la iglesia, midiendo 26,10 metros; y por el O. con Juan Piqué Cervera y Jaime Marco Junillera, mide 7,50 metros. Su valor muy aleatorio por los confinantes, osci-lando entre 1.225 y 2.070 pesetas. Se ignora procedencia.

— Nº 3. Casa Abadía. La Casa Rectoral y su patio al lado fue un legado de los padres de Catalina Gigona y Castellvina, casada con Juan Castellví en 1686, pagando como censo 6 sous anualmente, siendo cura D. José Marín se redimió el censal abonando el pueblo 206 libras barcelonesas por las dos fincas, casa y patio. Ostenta el número 2 de la plaza de la Iglesia, tiene una superficie de 8,80 por 9 de frontis; por el N. confina con Agustín Marco Barceló; por el S. con la plaza; por el E. 13 metros con Teresa atheu Barceló; y por el O. 12,50 metros con su patio. Valuada por 14.650 pesetas.Patio. El patio adjunto a la rectoría mide por el N. 8,65 metros y confina con Ramón Borrás Castellnou; S. con la calle de Falset y mide 15; por el Este, con la rectoría, 12,15 metros; y Oeste con Ramón Borrás, mide 12,20 metros. Peritado por 1.600 pesetas. No tiene puerta a la calle.

— Nº 4. En el pueblo viejo, Miloquera, a un kilómetro y medio hay una porción de tierra abandonada de la primitiva igle-sia y cementerio, que mide por el N. 18 metros y linda con Federico Mestre; S. y O. 16 y 10 metros respective, con Trifón Folch Piqué; y por el E., con el camino Solanes, 5

Page 46: Butlletí Oficial del Bisbat de Tortosa - Obispado de TortosaDurant els darrers anys, un dels temes de què més es parla, tant en els mitjans de comunicació social com en les nostres

439

metros. Valorados por 125 pesetas. Datos facilitados por el cura Emilio Sastre, Pbro. Rubricado. Hay un sello con la figura de San Juan Bautista en campo heráldico y la leyenda “Parroquia de Marsá”.

Miravet

Término municipal de Miravet— Nº 1. Casa Abadía, propiedad de la Iglesia según escritura

otorgada ante el notario Don José Costa y Albesa, con resi-dencia en Tortosa, fecha 25 de Junio de 1874.

— Nº 2. Documento del cura regente de Miravet D. Salvador Aguilella, pbro. Miravet, 12 de marzo de 1929: Muy Iltre. Sr. D. Pedro Monserrat y Conesa, Pro-secretaio de Cámara y Gobierno. Tortosa. En contestación a su misiva del día 8 del corriente tengo que manifestarle que en esta parroquia de Miravet, a parte de la Iglesia parroquial y el cementerio, existen dos escrituras que son las siguientes: a) Escritura de venta perpetua otorgada por don Juan Alcoverro y Amo-rós como apoderado de Raymunda Margeli a favor de D. J. Miguel Biarnés, prior curado de Miravet, adquiriendo como tal, de la mitad de una casa que le pertenece pro indiviso con María Josefa Margeli por precio de 4.170 reales vellón. Autorizada por D. José Costa y Albesa, notario con resi-dencia en la ciudad de Tortosa en 14 de diciembre de 1865. b) Segunda: escritura pública de división otorgada entre D. José Miguel Biarnés, prior de Miravet, y María Josefa Mar-geli y Artés, de dicho pueblo, autorizada por D. José Costa y Albesa, notario del Colegio del territorio de Barcelona, con residencia en la Ciudad de Tortosa en 25 de Junio de 1874.Estos son los bienes inmuebles pertenecientes a esta parro-quia de mi cargo según tengo entendido. Siempre a sus órdenes suyo affmo. In Corde Jesu.N. B. como se ve, estas escrituras son posteriores al año 1864.Hay un sello con la imagen de la Virgen María en campo, y leyenda que dice: “Parroquia de la Natividad de Ntra. Sra.

Page 47: Butlletí Oficial del Bisbat de Tortosa - Obispado de TortosaDurant els darrers anys, un dels temes de què més es parla, tant en els mitjans de comunicació social com en les nostres

440

Miravet”. Miravet, 12-3-29. Salvador Aguilella, Pbro. Cura Regente. Rubricado.

Móra d’Ebre

Registro de Gandesa. Término municipal de Mora de Ebro— Documento Nº 1. Un templo Iglesia parroquial de San Juan

Bautista y Casa Abadía anexa a ella, de 1.171 metros de superficie la Iglesia, y 204 la Casa Abadía, y valor 250.000 pesetas. Linderos: D. Calle del General Manso. I. Plaza de la Constitución. E. Plaza de San Juan. Hay un sello con figura de árbol en campo del escudo, flanqueado éste por dos ramos uno de palma y otro de laurel, con la leyenda “Alcaldía Constitucional de Mora de Ebro”.

— Nº 2. A. Casa abadía, destinada a habitación del Párroco, situada en la Plaza de san Juan, compuesta de planta baja, un piso y desván, de extensión superficial 204 metros cua-drados aproximadamente. Y linda por la derecha con la calle del General Manso; izquierda, con la plaza de la Consti-tución; y espaldas, con la casa de Vicente Descarrega. Su valor 1.500 pesetas.

— Nº 2. B. Una finca rústica, situada en la partida denominada “San Gironi”, donada por los albaceas de Dña. Magdalena de Grau y de Gras, a favor del Cura de Mora de Ebro, auto-rizada por D. Antonio de Monasterio Galí, Notario del Cole-gio de Barcelona con residencia en Tortosa a 7 de Noviem-bre de 1908, de extensión superficial aproximada 63 áreas, 88 centiáreas, y linda por Norte, con Ramón Aragonés; este, con José Hernández; y Sur y Oeste, con tierras comunales.

(continuarà)

Page 48: Butlletí Oficial del Bisbat de Tortosa - Obispado de TortosaDurant els darrers anys, un dels temes de què més es parla, tant en els mitjans de comunicació social com en les nostres

441

Delegació del Patrimoni Artístic i Cultural

Comunicat de la Direcció General de Cultura;Conselleria d’Educació, Cultura i Esports,

de la Generalitat Valenciana

ASUNTO: Incoación BIC – conjunto relicarios del Papa LunaEMPLAZAMIENTO: Iglesia Parroquial de Santa MaríaLOCALIDAD: PeñíscolaINTERESADO: Obispado de Tortosa

La Directora General de CulturaMaría Alonso Rodríguez

__________

RESOLUCIÓ de 27 d’abril de 2015, de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport, per la qual s’incoa expedi ent de declaració com a Bé d’interès Cultural, amb categoria de col·lecció de béns mobles, a favor del conjunt de reliquiaris del papa Luna ubicats en la parròquia de Santa Maria, a Peníscola [2015/4188]

L’article 12 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana assenyala que correspon a la Generalitat vetllar per la protecció i defensa de la identitat i ets valors í interessos del poble valencià i el respecte a la diversitat cultural de la Comunitat Valenciana i el seu patrimoni històric.

Per la seua banda, la Llei 4/1998, d’11 de juny, del Patrimoni Cul-tural Valencia, establix en l’article 2 que aquells béns que per les seues singulars característiques i rellevància per al patrimoni cultural meres-quen especials mesures de protecció, divulgació i foment seran decla-rats béns d’interès cultural.

Els informes que es troben en l’expedient acrediten que estos reli-quiaris van ser objectes d’us litúrgic personal del papa Luna i de Cli-ment VIII, i són testimonis materials del denominat Cisma d’Occident,

Page 49: Butlletí Oficial del Bisbat de Tortosa - Obispado de TortosaDurant els darrers anys, un dels temes de què més es parla, tant en els mitjans de comunicació social com en les nostres

442

finalitzat en les nostres ternes, entre els anys 1411 i 1428. Així mateix, estos reliquiaris, realitzats per mestres vinguts tant de la Corona d’Ara gó com de la resta d’Europa, unixen corrents artístics í estilístics avi nyonesos, borgonyons i sienesos, i testifiquen el nivell de qualitat dels tallers d’orfebreria valencians.

Considerant el que disposa l’article 27 de la Llei de la Generalitat Valenciana 4/1998, d’11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià, la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport resol:

Primer

Incoar expedient per a la declaració com a Bé d’Interès Cultural, amb categoria de col·lecció de béns mobles, a favor del conjunt de reli-quiaris del papa Luna ubicats en l’església parroquial de Santa Maria, a Peníscola (Castelló), i encomanar-ne la tramitació a la Direcció General de Cultura d’esta conselleria

Segon

De conformitat amb l’article 28 de la Llei de la Generalitat Valenci-ana 4/1998, d’11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià, descriure els béns i els valors que els fan mereixedors d’esta distinció cultural, així com establir el seu règim de protecció.

Tercer

En compliment del que preceptua l’article 27 de la Llei 4/1998, d’11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià, sol·licitar els informes de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles i de la Universitat Jaume I, notificar la present resolució als interessats i comunicar-la al Registre General de Béns d’Interès Cultural, per a la seua anotació preventiva.

Quart

D’acord amb el que preveu l’article 86 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu, obrir un període d’informació pública a fi que totes les persones que hi tinguen interès puguen examinar l’expe-dient durant el termini d’un mes a partir de la publicació de la present resolució en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana. L’expedient

Page 50: Butlletí Oficial del Bisbat de Tortosa - Obispado de TortosaDurant els darrers anys, un dels temes de què més es parla, tant en els mitjans de comunicació social com en les nostres

443

estarà a disposició dels interessats en la Direcció General de Cultura de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport, avinguda de la Constitució, núm. 284, de València

Quint

Publicar la present resolució amb el seu annex en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana i en el Boletín Oficial del Estado.

València, 27 d’abril de 2015 –La consellera d’Educació, Cultura i Esport:Maria José Català Verdet.____________

ANNEXDades sobre el bé objecte de la declaració

1.- DenominacióReliquiaris del papa Luna, compost per:- La creu de cristall de roca o fèrula papal de Benet XIII- El calze de la capella privada de Benet XIII- El reliquiari del Lignum Crucis, o de Climent VIII

2.- UbicacióEsglésia parroquial de Santa Maria, a Peníscola (Castelló)

Descripció del bé

A) La creu de cristall de roca o fèrula papal de Benet XIII.(Número d’identificació SVI: 12.03.089-002-0013)

D’autor anònim, de principis del segle XV, datable circa 1412-1414. És de cristall de roca i plata daurada. Està llavorada amb tècni-ques de cisellat i elements de fosa. Porta esmalts translúcids, opacs i niellat, sobre gravats a la talla baixa. Les seues mides en centímetres són: 92 d’alt x 46 d’ample. Està marcada amb el punxó de Sant

Page 51: Butlletí Oficial del Bisbat de Tortosa - Obispado de TortosaDurant els darrers anys, un dels temes de què més es parla, tant en els mitjans de comunicació social com en les nostres

444

Mateu (SM) en el primer cos de la magolla, davall l’esmalt del Baró de Dolors.

La creu-bàcul del papa Luna de Peníscola és una fèrula papal, realitzada per mitjà de l’acoblament de peces de cristall de roca, geo-mètriques, seriades, tallades segons la tècnica Glyptein, en forma de quatre pales rectangulars, iguals, de cantells arredonits i extre-mitats troncopiramidals, unides a una peça central quadrangular amb muntura de plata daurada romboïdal, que alberga una relíquia de Lignum Crucis, potentada amb quatre caboixons blaus (safirs), muntats sobre unes agulles bombades d’acabament, formades per fulles de roure; l’arbre inferior apareix prolongat amb dos peces prismàtiques que engloben una peça bulbosa de sis cares. Este grà-cil i ric conjunt va muntat sobre una magolla arquitectònica hexago-nal, de dos cossos, en les cares de la qual s’obrin finestres conopials amb traceria calada i perfils engrelats. Cada cara va emmarcada per sèries de contraforts que s’escalonen en sis ordes fins a arribar al cim de la magolla, on un estilitzat cos de transició, llavorat en plata dau-rada, amb finestrals geminats de mig pont, gravats, encasta la creu de cristall de roca. Les cares de la magolla, cor responents als fronts de la creu, tenen major amplitud i en els finestrals alberguen plaques esmaltades, en el cos inferior, amb els temes de Crist Baró de Dolors i l’escut foral de la ciutat de València (escut en losan ge amb els pals d’Aragó, timbrat per l’elm coronat amb el drac alat); mentres que en el cos superior porta l’escut pontifici de Benet XIII (un losange que en camp de gules porta un creixent revessat, de plata, i la punta del mateix metall, timbrat amb la tiara papal o de sant Silvestre i les claus del cel en or i plata respectivament, encreuades i unides per una cadena de quatre anelles), i el Davallament de Crist. Les altres cares porten finestrals biforats en el primer cos i simples en el segon amb esmalts translúcids blaus de fons, i en el primer cos por-ten representacions de peixos. Tot el perímetre de la creu va encastat per mitjà d’una cinta perimetral de fulles de roure, amb acabaments esfèrics als extrems de les pales o braços, formats també per fulles de roure retallades. La canya o fust és hexagonal i també de tipus arquitectònic amb dos trams de finestrals ogivals emmarcats per contraforts dobles amb arcbotants.

Page 52: Butlletí Oficial del Bisbat de Tortosa - Obispado de TortosaDurant els darrers anys, un dels temes de què més es parla, tant en els mitjans de comunicació social com en les nostres

445

Miraculosament ens ha arribat quasi intacta, almenys pel que fa a les peces de cristall de roca, però no en les agulles í contraforts de plata que coronen la magolla, que van ser majorment mutilats de manera intencionada i han sigut reposats en una recent restau-ració. La creu- bàcul o fèrula del papa Luna de Peníscola és la més destacada de les ela borades en tallers locals per mitjà del muntatge d’elements geomètrics de cristall de roca, importats de Venècia, i està marcada amb el punxó de Sant Mateu (Castelló). Va ser rega-lada per la ciutat de València a Benet XIII, en memòria dels anys que va ser canonge de la catedral de València.

Després de la dissolució de la cort pontifícia de Peníscola, la fèrula papal o creu de cristall de roca va passar a la parròquia de Peníscola, junt amb el calze de la capella privada i el reliquiari del Lignum Crucis de Climent VIII.

B) Calze de la capella privada de Benet XIII.(Número d’identifica ció SVI: 12.03.089-002-0002)

És obra del taller de Sant Mateu, segons testifica la marca o punxó de Sant Mateu (SEN) en la copa i davall del peu al costat de la serreta. Es pot datar en el primer quart del segle XV, circa 1415. Està llavorada en plata daurada en foc, repujada, cisellada i amb elements de fosa. Les seues mides en centímetres són: 22 d’alt x 15,5 de dià-metre del peu x 9,5 de diàmetre de la copa.

El peu és sexlobulat, amb les interseccions marcades per lòbuls xicotets. En quatre dels lòbuls presenta decoració de fulles de roure cisellades, que corresponen als temes i a les formes típiques dels tallers catalans i valencians del moment. En els dos lòbuls oposats restants porta les armes pontifícies (escut de tipus francès, de gules, amb un creixent revessat de plata í faixa en punta també de plata, timbrat per tiara pontifícia amb ínfules que pengen i claus encre-uades, unides per una cadena de quatre anelles) cisellades i possi-blement esmaltades, com encara es poden apreciar en la creu de cristall de roca, també de Peníscola, oferida per la ciutat de València a Benet XIII. L’eix vertical, canya o fust, és també hexagonal i està formar per quatre cossos. El primer és arquitectònic i marca la trans-ició entre el peu i el fust, presenta finestrals apuntats, realitzats amb

Page 53: Butlletí Oficial del Bisbat de Tortosa - Obispado de TortosaDurant els darrers anys, un dels temes de què més es parla, tant en els mitjans de comunicació social com en les nostres

446

talla baixa lineal per a albergar-hi un esmalt blau, perdut en l’actu-alitat. En les arestes de cada una de les cares presenta contraforts senzills, sense agulla, però amb acabament floral incurvat; corona este cos arquitectònic una barana emmerletada. A mitja altura tro-bem el nuc, bulbós i amb decoració cisellada de fulles de roure en els dos hemisferis, que alterna sis puntes amb sis caboixons romboïdals aplicats, en els fronts dels quals porta plagues gravades esmaltades, de les quals només se’n conserven dos amb els monogra mes «jhs» i «xps» niellats, en lletra gòtica cursiva. Els dos cossos que separen el nuc són hexagonals, de menor secció i llisos. La copa, també llisa, està treballada a martell, sense cap decoració, a excepció del terç inferior o sotacopa, que presenta una corona de dotze fulles de roure aplicades, alternades en grandària. Tècnicament, seguix la fórmula tra dicional en la Corona d’Aragó d’introduir uns elements dins d’al-tres per mitjà de pestanyes i soldadura.

Destaca en este calze la iconografia, representada en un dels dos escuts pontificis, on s’aprecia amb tota claredat que, a l’esquerra de l’aca bament de la tiara papal, una mà alada beneïx el pontifical de Benet XIII simbolitzat amb estes armes. Amb això testimonia la pri-macia del papa Luna sobre els altres pontífexs cismàtics. Estilística-ment cal assenyalar que la talla i el disseny de les armes papals són idèntiques a les que figu ren en la fèrula papal o creu de cristall de roca de la mateixa parròquia, procedents amb tota probabilitat del mateix taller de Sant Mateu.

C) El reliquiari del Lignum Crucis o de Clirnent VIII.(Número d’identificació SVI: 12.03_089-002-000I)

És obra d’autor anònim. Datable en el primer quart del segle XV, circa 1423-29. Està llavorat en plata daurada a foc, repujada, cisellada, amb elements de fosa i esmalts translúcids, opacs i niellat, sobre gravats a la talla baixa. Les seues mides en centímetres són: 49,5 d’alt x 22,5 d’ample x 22 de profunditat.

Es tracta d’un reliquiari en forma de torre amb peu, l’autor del qual té un gran sentit de la proporció i domini del detall tant en els cisellats com en els burinats, i és coneixedor de la geometria dels calats i traceri es flamígeres. Al mateix temps que domina àmplia-

Page 54: Butlletí Oficial del Bisbat de Tortosa - Obispado de TortosaDurant els darrers anys, un dels temes de què més es parla, tant en els mitjans de comunicació social com en les nostres

447

ment la utilització d’elements serials de fosa. Tècnicament les peces van encaixades unes dins d’altres per mitjà de llengüetes, perns i sol-dadura. En el gravat de les plaques empra el cisell, el burí i el pun-teig o picada de llustre, depe nent del tema o funció. L’esmalt apareix en les seues versions d’opac, translúcid i niellat, i hi queden restes de blau, roig i negre. El peu és tetralobulat, de lòbuls facetats amb interseccions en punta. Va decorat amb monogrames de Jesucrist en llatí i grec, en lletra gòtica cursiva: «jhs» (ihesu) i «xps» (xristos), separats per ramejats florals burinats, tot això sobre punteig de llus-tre. A causa del pes de la peça que recau sobre el peu i la subtilitat de la planxa de plata, són visibles nombrosos punts de ruptura, i en el segle XIX se li va afegir una placa de coure, reblada, en l’interior del peu per a reforçar-lo, així com per a permetre embridar un eix de ferro que unira totes les peces al mateix temps i les enrigidira. L’eix de sustentació és hexagonal i està compost per quatre cossos arquitectònics flamígers. El primer, més xicotet i de major diàmetre, servix de nexe amb el peu. Està format per contraforts cilíndrics, aca bats en agulla cònica, que emmarquen finestres bífores gravades, en les cares laterals de l’hexàgon, mentres que la cara davantera i la posterior presenten finestrals triforats, parells, calats i amb fons d’esmalt blavós translúcid sobre placa gravada a la talla baixa. Acaba este cos una cres teria flordelisada que servix de barana al segon cos, el qual presenta un orde gegant de contraforts, emmarcant dos series superposades de fines trals biforats gravats i parells biforats, també calats, sobre fons esmaltat blau. El tercer cos nuc emergix d’un tronc de piràmide invertida de huit cares, rematades per xicotets merlets a manera de barana. Este cos octogonal té les cares acabades amb cresteria flordelisada, interrompuda alternativament pels florons dels gablets i pels pinacles dels contraforts cilíndrics, que emmar-quen els finestrals de traceria flamígera. El quart cos és semblant al primer però de major altura. D’ell emergix un altre tronc de pirà-mide hexagonal invertida amb arestes engrelades de fosa i plans adornats amb fulles de roure retallades i superposades. Acaba amb barana d’arcuacions calades i emmerletades, segmentada per contra-forts cilíndrics coronats per pinacle. El templet és hexagonal, de dos cossos encaixats i pinacle de traceria calada d’acabament. Recorda les estructures de les magolles de les creus valencianes, així com la

Page 55: Butlletí Oficial del Bisbat de Tortosa - Obispado de TortosaDurant els darrers anys, un dels temes de què més es parla, tant en els mitjans de comunicació social com en les nostres

448

d’algunes maces de cerimonial o bordons. Es caracteritza pels con-traforts d’orde gegant i de secció triangular, que emmarquen cada una de les cares. Destaca la galeria de finestrals, de traceria calada, que recorre el terç superior, emmarcats com en la resta del conjunt per xicotets pilars cilíndrics que sobreïxen de la cresteria d’acaba-ment, també flordeli sada. Esta galeria forma una imitació de dossers sobre les finestres de cada una de les cares del templet que alberguen plagues esmaltades, El primer cos del templet presenta en anvers una finestra quadrada, amb funció de teca, que alberga nou paquets de tela roja amb relíquies; va flanquejada per sengles escuts del papa Climent VIII, timbrats amb la tiara de sant Silvestre í les claus del cel, i per armes: escut quarterat, primer i quart en camp de gules una creu flordelisada d’or i ànima de gules, i segon i tercer d’or. En el revers d’este primer cos: en l’inte rior d’una finestra d’arc conopial, la Mare de Déu entronitzada amb l’Infant, en sacra conversazione, en el seu vessant de reina dels sants dels màrtirs, les relíquies dels quals acompanya; està assentada sobre podi d’arcs seriats i amb un fons puntejat a manera de brocal daurat amb ornamentació vegetal; està flanquejada en les cares adjacents per escuts del papa Climent VIII, semblants als anteriors. El segon cos del templet, en l’interior d’una finestra d’arc conopial, alberga la figura, en alt relleu, del Baró de Dolors amb la relíquia del Lignum Crucis en el pit acompanyat en els finestrals laterals per les imatges esmaltades de la Dolorosa i Sant Joan, el Deixeble Estimat, mentres que en l’interior de la finestra en arc conopial apareix gravat i niellat un Crist ressuscitat, radiant, sobre fons daurat; va custodiat en les finestres de les cares adja cents per sengles sajos, soldats armats amb escuts llargs amb l’estela de David, un amb maça i l’altre amb destral, gravats amb talla baixa i esmalts translúcids. Este cos presenta també en el terç superior una barana de xicotetes arcuacions coronades per merlets, semblant a la del primer. Corona el templet una agulla flamígera, piramidal hexagonal, calada en els fronts sobre esmalt de fons blau translúcid, mentres que les cares laterals presenten la traceria flamí-gera gravada a burí.

El conjunt degué portar un acabament, possiblement en forma de creu, que en el segle XIX ja estava perdut. És una magnífica peça

Page 56: Butlletí Oficial del Bisbat de Tortosa - Obispado de TortosaDurant els darrers anys, un dels temes de què més es parla, tant en els mitjans de comunicació social com en les nostres

449

que denota un taller amb influències flamenques i italianitzants, possible ment valencià. Ara bé, cabria la possibilitat que es tractara d’una peça en la qual s’han substituït les armes pontifícies, ja que les que presenta, corresponents a Climent VIII, són d’una qualitat de disseny inferior al de les altres peces esmaltades. També s’ha apuntat la possibilitat que esta obra siga una mescla de plaques esmaltades, relleus i relíquies. Siga com siga, el seu propietari, el papa Climent VIII, Gil Sánchez Muñoz, només va poder venerar-la sis anys, ja que la brevetat del pontificat, marcat per les directrius del seu antecessor, el papa Benet XIII, va aca bar el 15 d’agost de 1429 en l’arxiprestal de Sant Mateu, on va renun ciar al soli pontifici en favor del papa romà Martí V, a fi de tornar la unitat a l’Església de Crist i liquidar així l’anomenat Cisma d’Occident.

Gil Sánchez Muñoz; descendent d’un llinatge aragonès establit àmpliament en el regne de València des del segle XIV, va ser arxi-preste de Terol, canonge de la catedral de Barcelona i canonge de la catedral de València (1396), i fou elevat al soli pontifici peniscolà en 1423 després de la mort del papa Luna; després de la seua renúncia al pontificat en 1429, i tenint en compte la seua submissió, la seua amistat amb Alfons el Magnànim i la seua bona posició econòmica, se li va concedir el bis bat de Mallorca, on va morir el 28 de desembre de 1447

4. Règim de protecció

Els béns objecte de la declaració queden subjectes al que disposa la secció tercera, Règim dels béns mobles d’interès cultural, del capítol III, títol II, de la Llei 4/1998, d’11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià.

Page 57: Butlletí Oficial del Bisbat de Tortosa - Obispado de TortosaDurant els darrers anys, un dels temes de què més es parla, tant en els mitjans de comunicació social com en les nostres

450

Crònica diocesana

XXIX Trobada Internacional de Vida Creixent a Vic

El dia 13 de maig, tingué lloc a Vic la XXIX Trobada Inter-diocesana del Moviment de Vida Creixent, amb el lema: “La fe ens mou”. Ens aplegàrem a la Catedral més de vuit-cents membres del Moviment de les diòcesis de Catalunya, les Illes i Andorra. De la nostra diòcesi de Tortosa van assistir-hi quaranta-set membres, acompanyats per mossèn Joan Bajo, consiliari diocesà de Vida Crei-xent i mossèn Antonio Jurado, consiliari de Benicarló. Vam gaudir d’una jornada de pregària, amistat i germanor, sentint-nos tots ple-gats Església de Jesucrist en el marc de l’església diocesana de Vic, presidida pel seu bisbe, Mons. Romà Casanova. També hi eren pre-sents l’alcalde de Vic i alguns regidors.

A l’autocar vam fer la pregària d’anada, dirigida per mossèn Joan Bajo. En arribar a la catedral, dedicada a sant Pere, vam ser rebuts per alguns membres de la diòcesi de Vic i de la coordinadora interdiocesana, donant-nos la benvinguda la Sra. Montserrat Font, coordinadora diocesana.

Tot seguit ens van fer una petita història de la catedral de dife-rents estils: romànic, gòtic, barroc i neoclàssic. Vam poder observar les grans pintures de Josep Mª Sert, realitzades entre el 1926 i el 1930, algunes de les quals foren destruïdes l’any 1936 i més tard van ser refetes. En una de les capelles està la tomba del bisbe Torres i Bages.

S’inicià l’Eucaristia, presidida per Mons. Romà Casanova i con-celebrada per uns quaranta sacerdots entre ells membres del Capítol Catedral, consiliaris i sacerdots de la diòcesi de Vic. Després del cant d’entrada, el coordinador interdiocesà, Sr. Sergi Òliba, va fer la monició d’entrada, remarcant que estant a la sisena setmana de Pasqua havíem de reviure intensament en les nostres comunitats la presència del Senyor Ressuscitat.

Mentre es feia l’aspersió de l’aigua beneïda, vam cantar “Un sol Senyor, una sola fe, un sol baptisme, un sol Déu i Pare”.

Page 58: Butlletí Oficial del Bisbat de Tortosa - Obispado de TortosaDurant els darrers anys, un dels temes de què més es parla, tant en els mitjans de comunicació social com en les nostres

451

El Sr. Bisbe en l’homilia ens digué que el fonament de Vida Creixent és la fe. La Bona Nova de l’Església es des de sempre aque-lla novetat que no passa mai; és la Bona Nova de Jesucrist qui ha vençut la mort i ha ressuscitat. Vida Creixent ha d’aprofundir en la fe i hem d’invocar l’Esperit per créixer més en la vida cristiana. El cristià és a la vegada deixeble i missioner evangelitzador i tots hem de ser testimonis d’esperança. Això és el que el Senyor espera del moviment de Vida Creixent.

També l’amor és un altre fonament, ja que és més gran que la mort i l’amor no passa mai, ens acompanya sempre i ens acull als braços del Pare. Els cristians hem de donar aquest testimoniatge, i sense cap vergonya i amb valentia, hem de testimoniar el Senyor. Som servidors d’un únic Senyor que ho és de l’Església i del món.

Que la Mare de Déu intercedeixi per nosaltres i ens ajudi a saber comunicar l’amor de Déu als altres. Preguem per les nostres diòce-sis, per les nostres parròquies, pels que sofreixen, pels immigrants… Que aquesta trobada sigui un retrobament amb Jesucrist, per a que siguem cadascú de nosaltres testimonis de Crist.

Els coordinadors de cada Bisbat van portar les ofrenes: flors amb el logotip de Vida Creixent, ciris, el pa i el vi. Les flors es van dipositar al peus de la Mare de Déu de Fàtima, dia de la seva festa. En acabar la celebració eucarística vam cantar un cant a la Mare de Déu i tot seguit l’himne de Vida Creixent

Després vam compartir un dinar de germanor al Recinte Firal del Sucre, preparat molt acuradament pels membres de V.C de la diòcesi amfitriona. Moltes gràcies per tots els detalls.

Una vegada a l’autocar, camí de la nostra diòcesi de Tortosa, vam fer una pregària agraïda de retorn amb la joia d’haver compartit una jornada de pregària, reflexió i amistat. Maria Joana Querol Bel-trán, Vice-coordinadora diocesana del Moviment de Vida Creixent

Fiesta de Santa María Josefa del Corazón de Jesús

El día 18 de mayo, se celebró en el Convento de las Siervas de Jesús de Tortosa, una Eucaristía presidida por el Padre Capellán, Rvdo. Enrique Aymerich y concelebrada por tres sacerdotes.

Page 59: Butlletí Oficial del Bisbat de Tortosa - Obispado de TortosaDurant els darrers anys, un dels temes de què més es parla, tant en els mitjans de comunicació social com en les nostres

452

Asistieron a la celebración religiosas de diferentes congre-gaciones, “la regidora de Acció Social, Sra. Anna Algueró, la d’Ensenyament, Sra. Rosa Cid” y fieles que llenaban el templo.

Santa Mª Josefa del Corazón de Jesús, fundó en Bilbao el año 1871, el Instituto de las Siervas de Jesús de la Caridad, que tenía por finalidad la asistencia a los enfermos en los hospitales y en sus domi-cilios, la asistencia a los ancianos y a los desamparados. Cuando el año 1912 pasó a la Casa del Padre, eran ya cuarenta y tres las casas fundadas. Actualmente está extendida esta familia religiosa por die-ciséis países i unas cien casas.

Destacaba santa Josefa del Corazón de Jesús por la solidez de su fe, el ardor de la caridad, el vigor de la esperanza y el profundo espíritu de oración. También por su gran amor a la Eucaristía y al Sagrado Corazón de Jesús y por una profunda adoración al misterio de la Redención. Decía la Santa: “La asistencia no consiste sólo en dar medicinas y alimentos al enfermo; hay otra clase de asistencia y es la del corazón, procurando acomodarse a la persona que sufre”. “El fundamento de la mayor perfección es la caridad fraterna”. Hizo suya la frase: “Lo que hicisteis con los pobres enfermos, conmigo lo hicisteis” (Mt 25, 40). Estando ya cercana su muerte les decía a las hermanas: “Dejadme morir como una pobre religiosa… Quiero morir como he vivido…”

El dia 1 de octubre de 2000, fue canonizada por el Papa san Juan Pablo II.

Mn. Aymerich en la homilía resaltó las virtudes de santa Mª Josefa del Corazón de Jesús, especialmente la caridad con los enfer-mos, La caridad perfecta no es otra, que ver en el enfermo al mismo Cristo y dijo que las hermanas del mundo del dolor son las Siervas de Jesús. Amor y sacrificio es el binomio para hacer el bien a los hermanos. Con la muerte de la fundadora de las Siervas de Jesús, llegó un crujido de miedo y de dolor a las casas que había fundado

Destacó también Mn. Enrique, que en el siglo XIX, Tortosa tuvo grandes santos: San Enrique de Ossó, santa Mª Rosa Molas y el beato Manuel Domingo y Sol. Los santos son un regalo de Dios a la Iglesia. Esta celebración de la Eucaristía es una acción de gracias al Señor por santa Mª Josefa que vio en el enfermo al mismo Cristo.

Page 60: Butlletí Oficial del Bisbat de Tortosa - Obispado de TortosaDurant els darrers anys, un dels temes de què més es parla, tant en els mitjans de comunicació social com en les nostres

453

En el Ofertorio, una Sierva de Jesús presentó una luz, símbolo de las noches en vela, pidiendo se mantenga siempre encendida por el aceite de la caridad. Otra hermana presentó las Constituciones, deseando ser siempre fieles al carisma de la fundadora y finalmente el pan y el vino, uniéndonos al sacrificio redentor de Cristo.

Al finalizar la Eucaristía, veneramos la reliquia de la Santa mientras se entonaba el himno: “Ángel de caridad y de consuelo, fundadora de las Siervas de Jesús”. Después fuimos todos invita-dos a un “piscolabis” en el jardín del convento. Demos gracias al Señor por santa Mª Josefa y por las hermanas que siguen su carisma, acompañando a tantos enfermos a lo largo de su vida. Maria Joana Querol Beltrán

El món dels valors de la persona gran

El dia 20 de maig, mossèn Joan Bajo Llauradó, consiliari dio-cesà del moviment Vida Creixent, va fer a l’Espai Patronat, la tercera conferència de les tres programades per al curs actual. El tema fou: “El món dels valors de la persona gran”.

En la transmissió dels valors, la gent gran té un paper determi-nant i la seva experiència els avala per poder parlar del que realment té valor a la vida i del que s’ha de tenir present per aconseguir uns objectius determinats. Les persones grans transmeten experiència de vida, fidelitat, respecte, solidaritat, història biogràfica, realització fent el que els agrada i altres.

També ens ensenyen uns valors com acceptar el pas del temps, desprendre’s de coses supèrflues, prendre la vida amb humor, rela-cionar-se, reconciliar-se amb la família, amb els altres i amb Déu i preparar-se per a la mort.

Respecte a la societat, la percepció de les persones grans ha can-viat. De vegades experimenten menyspreu, infravaloració, l’absèn-cia de tracte digne, soledat, incomunicació, aïllament i marginació.

Tanmateix en aquestes persones s’observa la resiliència, és a dir, la capacitat que tenen els éssers humans d’afrontar les adversitats i menyspreus de la vida, superant-ho i ser capaços de sortir-ne més enfortits, enfrontant riscos que conviuen amb ells, com inseguretat,

Page 61: Butlletí Oficial del Bisbat de Tortosa - Obispado de TortosaDurant els darrers anys, un dels temes de què més es parla, tant en els mitjans de comunicació social com en les nostres

454

pobresa… La resiliència s’apoia en els pilars de l’autoestima, sentit de la vida, voluntariat, autonomia… sense perdre de vista el món dels valors en aquesta etapa de la vida: amor, amistat, generositat, esperit de superació, capacitat de reflexió, etc.

Tot seguit Mn. Bajo passà un tall de la pel·lícula “Corazones rebeldes”, que tracta d’un veterà cor de Nova Anglaterra, que inter-preten cançons modernes i els seus components són jubilats entre els 75 i els 93 anys. Com a conclusió diríem que la vellesa no pot ésser ni disminuïda ni aïllada i s’ha de viure amb la màxima dignitat possible, superant la soledat i les pèrdues pròpies de l’edat.

Va cloure l’acte, la Sra. Anna Algueró, regidora d’Acció Social, agraint en nom de l’Ajuntament de Tortosa, la disponibilitat de mos-sèn Joan Bajo per fer cada trimestre una conferència i, amb el desig de poder gaudir el proper curs d’aquestes xerrades tan adients per al moviment Vida Creixent i en general per a les persones grans. Obse-quià a mossèn Bajo amb el llibre: “Tortosa cultiva l’art de viure”. Maria Joana Querol Beltrán

Confirmació d’adults a la Catedral

El dia 23 de maig, festa de la Pentecosta, va tenir lloc a la Cate-dral, a les 19’30 hores, la Confirmació de 26 adults.

L’Eucaristia fou concelebrada pel Sr. Bisbe, Mons. Enrique Benavent Vidal, el Sr. Vicari General i Rector de la parròquia del Sant Crist de la Catedral, Rev. José Luís Arín i el Director del Servei Diocesà del Catecumenat, Rev. Pascual Centelles. Hi era present a la celebració el diaca permanent, Rev. Joan Bta. Jovaní.

Mn. José Luís Arín, va fer la monició d’entrada dient que ens havíem reunit per celebrar la confirmació de vint-i-sis membres de la comunitat cristiana de la diòcesi. Després de les lectures, presentà al Sr. Bisbe els qui havien de ser confirmats, manifestant que havien rebut una catequesi adequada a la seua edat.

El Sr. Bisbe, inicià l’homilia remarcant que estàvem celebrant la solemnitat de la Pentecosta i digué als qui havien de ser confirmats que era molt bonic rebre aquest dia el sagrament de la confirmació. Rebreu el do de l’Esperit i us convido a donar gràcies al Senyor. El dia del vostre baptisme vau rebre el do de la fe i si mireu la història

Page 62: Butlletí Oficial del Bisbat de Tortosa - Obispado de TortosaDurant els darrers anys, un dels temes de què més es parla, tant en els mitjans de comunicació social com en les nostres

455

de la vostra fe, trobareu moments que l’haureu viscuda amb inten-sitat i altres que us haureu allunyat del Senyor, però l’important és que avui esteu aquí. Això vol dir que encara que en la nostra vida ens podem apartar del Senyor, ell no s’allunya mai de nosaltres.

Del Senyor brolla una font d’aigua viva que és la força de l’Es-perit Sant, capaç de revifar la nostra fe. Agraïm al Senyor que us ha acompanyat en la vostra vida i agraïm-li també aquesta celebració que és un moment de gràcia per a vosaltres. Rebreu l’Esperit Sant que us ajudarà a viure la vostra fe amb més força, per caminar en l’Església amb més intensitat i més fortalesa.

El Senyor us convida a viure units a ell i l’Eucaristia manté viva la nostra amistat amb el Senyor. Demaneu-li que us done una fe viva. Hem d’alimentar la nostra vida de la seua Paraula, del seu Cos i la seua Sang. El cristià que viu la fe de veritat, no té vergonya de viure-la enmig del món.

Cadascú de vosaltres esteu vivint uns moments concrets en la vostra vida. Els qui ja heu format una família, heu de procurar que la vostra família sigui cristiana. Altres sereu padrins del baptisme dels xiquets, penseu que tindreu la missió d’acompanyar-los en el camí de la fe.

També heu de viure aquesta fe en la família i en el vostre treball. Que tothom pugue dir que sou cristians de veritat. Que així sigui.

A continuació van renovar les promeses del baptisme i tot seguit foren confirmats. Després de les pregàries, van portar les ofrenes tres dels qui havien rebut la confirmació.

Al final de la celebració, el Sr. Bisbe donà l’enhorabona a tots els qui havien estat confirmats. Alguns de Tortosa, altres de dife-rents pobles de la diòcesi i inclús un de Polònia. Que l’Esperit Sant us ajude a perseverar en aquesta fe. Abans d’acomiadar-nos, el Sr. Bisbe i tots els confirmands es van fer una foto record. Maria Joana Querol Beltrán

Reunió del Consell Pastoral Diocesà

El dia 23 de maig, va tenir lloc al Seminari, la reunió del Consell Pastoral Diocesà sota la presidència del Sr. Bisbe, Mons. Enrique Benavent Vidal.

Page 63: Butlletí Oficial del Bisbat de Tortosa - Obispado de TortosaDurant els darrers anys, un dels temes de què més es parla, tant en els mitjans de comunicació social com en les nostres

456

Després de la salutació del Sr. Bisbe i el rés comunitari de la Litúrgia de les Hores, el Sr. Vicari General va donar algunes infor-macions respecte la renovació d’alguns membres del Consell Pasto-ral Diocesà. Ordre del Dia contenia quests apartats:

1.- Perspectives davant l’Any Sant convocat pel Papa Francesc amb la Butlla “El rostre de la misericòrdia. Misericordiae vultus”

La presentació fou a càrrec del Sr. Bisbe. L’Any Jubilar de la Misericòrdia s’obrirà el 8 de desembre de 2015, festa de la Imma-culada. Aquest dia el Sant Pare obrirà a Roma la Porta de la Mise-ricòrdia, a fi que qui hi entri pugui experimentar l’amor de Déu que consola, perdona i ofereix esperança. El tercer diumenge d’Advent s’obrirà l’Any Sant a totes les esglésies del món. En cada diòcesi, la Catedral serà el centre espiritual de la misericòrdia, a fi de poder viure aquest any com un mitjà de gràcia i renovació espiritual.

Explicà el Sr. Bisbe els llocs de celebració de l’Any Jubilar. Al nostre bisbat tenim molts santuaris, però no en tenim cap que aglu-tini tota la diòcesi, per tant la nostra catedral serà el temple jubilar tot l’any. Tanmateix, si un arxiprestat vol fer el Jubileu a un santuari, aquest es podrà declarar per un dia, temple jubilar. També una parrò-quia podria organitzar un dia jubilar de la Misericòrdia.

També comentà les peregrinacions, signe peculiar de l’Any Sant, les quals no han de ser únicament materials, ja que el Papa parla d’un camí espiritual. En el nº 14 de la Butlla, cita el Papa dos aspectes negatius: no jutjar i no condemnar: “No judiqueu i no sereu judicats; no condemneu i no sereu condemnats”. També en cita dos de positius: perdonar i donar: “Perdoneu i sereu perdonats. Doneu i us donaran; us abocaran a la falda una bona mesura, atapeïda, sacsejada i curulla fins a vessar”.

Entre les peregrinacions, dues segures es faran a la catedral: la de l’inici de l’Any Jubilar i la de la cloenda.

Assenyalà el Sr. Bisbe tres elements que no mai poden faltar en una peregrinació: la celebració del sagrament de la penitència, la celebració del sagrament de l’Eucaristia i el compartir

També la Butlla, dedica uns números a la celebració de la Qua-resma. Suggereix la possibilitat d’una missió diocesana, és a dir,

Page 64: Butlletí Oficial del Bisbat de Tortosa - Obispado de TortosaDurant els darrers anys, un dels temes de què més es parla, tant en els mitjans de comunicació social com en les nostres

457

organitzar un tipus de celebració que es faci a totes les parròquies en temps de Quaresma. També insisteix en la iniciativa de les 24 hores per al Senyor, que el Papa diu que es celebren les vint-i-quatre hores que precedeixen al quart diumenge de Quaresma. En aquest temps jubilar ha d’haver una reconciliació amb Déu i amb els germans. Jesucrist és el rostre de la misericòrdia de Déu.

Després de l’exposició del Sr. Bisbe i seguint l’Ordre del Dia, s’obrí l’apartat: Diàleg i suggeriments, entre els que cal destacar:

— La Butlla parla d’una revisió de cara les actituds. Necessitem els sagraments, però al mateix temps el Papa ens marca molt bé les línies a seguir: no jutjar i no condemnar i ens diu perdoneu i doneu. Com a representat en l’exercici de la caritat de l’Església tenim Càritas.

— El Sr. Bisbe digué que hauríem de concretar un signe diocesà. Càritas podria indicar algunes possibilitats, però ha de ser un projecte molt concret i adreçat a les persones que més estan en les perifèries existencials.

— Què hem de fer i com fer-ho per a que les nostres parròquies siguin més acollidores. Es necessari reflexionar com acollim, com escoltem la gent i com reproduïm la imatge de Déu miseri-cordiós. No consisteix només en donar coses, sinó en ajudar les persones.

— El Sr. Bisbe comentà que en la Visita Pastoral que està fent a diferents arxiprestats, es constata que hi ha un coneixement de les persones i un acompanyament.

— Quan el Papa parla de les perifèries, fa referència als qui han estat dins l’Església i pel motiu que sigui, no han tornat Què podem fer davant l’actuació d’aquestes persones? Seria una bona solució tenir les mans i el cor ben oberts. Quan alguna persona s’allunya de l’Església, hem d’estar oberts a acollir-la, malgrat que hi ha situacions que l’acollida no és dir sí a tot. L’important és saber escoltar-la. El Sínode de la Família tractarà aquests temes.

— Es tracta de fer signes que ens indiquen per on hem de caminar i per on ha d’anar la nostra espiritualitat. Continuarem amb el

Page 65: Butlletí Oficial del Bisbat de Tortosa - Obispado de TortosaDurant els darrers anys, un dels temes de què més es parla, tant en els mitjans de comunicació social com en les nostres

458

mateix procés que es va seguir en les Línies Pastorals, fent una programació a principi de curs,

2.- Breu comentari sobre l’aplicació de les “Línies Diocesanes d’Acció Pastoral” a la llum de “l’Evangelii gaudium”

L’Evangelii Gaudium va il·luminar molt el disseny del Pla Estra-tègic de Càritas. S’està portant a terme en les trenta-tres Càritas del bisbat. Però, si per a Càritas és molt important l’ajuda assistencial, també ho és molt la promoció. Hi ha projectes que s’aproven des de Càritas Diocesana i al llarg de l’any es realitzen tres jornades de formació. Un dels objectius marcats fou com vincular la parròquia amb Càritas i s’han confegit uns dossiers per veure com acollir a nivell parroquial i a nivell arxiprestal. Un altre dels objectius és la formació de les persones que es van incorporant.

3.- Visita Pastoral

Finalment el Sr. Bisbe informà de la Visita pastoral que està rea-litzant a diferents arxiprestats i de la programació per al pròxim curs:

— Fins al dia d’avui, falta només una parròquia per acabar la Visita Pastoral a l’arxiprestat Delta-Litoral

— Ara està visitant l’arxiprestat de Terra Alta

— S’ha reunit amb els sacerdots de les parròquies del Baix Maes-trat

— Aquest estiu visitarà les parròquies de La Tinença

— El primer trimestre del proper curs farà la Visita Pastoral a l’ar-xiprestat del Baix Maestrat

— El segon trimestre la Visita Pastoral serà a Tortosa

— El tercer trimestre a l’arxiprestat del Montsià

El Sr. Bisbe digué que la propera reunió del Consell Pastoral Diocesà està previst celebrar-la al mes d’octubre, en la qual es pre-sentarà la programació per a l’Any de la Misericòrdia. Ens vam aco-miadar amb el cant a la Mare de Déu: “Regina coeli, laetare”. Maria Joana Querol Beltrán, Secretària del Consell Pastoral Diocesà

Page 66: Butlletí Oficial del Bisbat de Tortosa - Obispado de TortosaDurant els darrers anys, un dels temes de què més es parla, tant en els mitjans de comunicació social com en les nostres

459

Recull de notíciespublicades al setmanari “Vida diocesana”

Mes de maig 2015

Peregrinació Diocesana a Terra Santa.

Per setè cop consecutiu la nostra Diòcesi ha peregrinat a Terra Santa. Tot i ser-ne pocs, també enguany al Llibre on signa el Cele-brant a les Esglésies de la Custòdia franciscana hi consta el nom de Tortosa: a Sant Pere de Jaffa, Jericó, muntanya de les Benaurances, Basílica de l’Anunciació a Natzaret, Mont Carmel, Basílica de la Nativitat a Betlem, Església de Santa Anna al costat del Lithòstrotos, Basílica del Sant Sepulcre i de la Resurrecció a Jerusalem. Donem gràcies a Déu per aquests Exercicis Espirituals.

La solidaritat amb Terra Santa és marca de veritable Peregrina-ció: enguany he entregat als diversos llocs 2.220 € provinents de la gratificació que em fa l’Agència de viatges, donatius de peregrins d’altres anys i d’enguany, i de fidels de la Catedral. Mn. Josep Lluís Arín

Jornada diocesana de Càritas.

El 14 de març es va celebrar la segona Jornada Diocesana de Càritas d’aquest curs. Ens vam reunir al Seminari Diocesà més de 150 persones: voluntaris, contractats i consiliaris. L’acte central, va ser la conferència de Dario Mollá SJ que ens va parlar sobre l’acom-panyament a les persones que venen a Càritas. Sota el títol: “Acom-panyar: Una atenció que surt del cor”, va posar especial atenció en que estem acompanyant a persones amb una història, una dignitat, uns sentiments i unes potencialitats que hem d’ajudar a que es posin en marxa. L’acompanyament és una disposició del cor que ens fa propers, acollidors i dialogants amb els altres, sense jutjar-los i amb una acceptació incondicional, tal com feia Jesús.

Page 67: Butlletí Oficial del Bisbat de Tortosa - Obispado de TortosaDurant els darrers anys, un dels temes de què més es parla, tant en els mitjans de comunicació social com en les nostres

460

Vam acabar amb el dinar esperant retrobar-nos el proper dia 13 de Juny per seguir la nostra formació, que ens ajuda a servir més i millor als preferits del Pare. Agustí Adell. Secretari General

Jornada Diocesana de Joves.

El 21 de març ha estat una jornada marcada pel ritme ràpid i intens de les activitats. Hem començat el matí amb una bona sessió de djNira donant pas al photocall del passadís, la zona expressa’t i el llibre de signatures abans d’entrar al saló d’actes on els speakers han fet una genial acollida i han donat pas als diversos esdeveniments.

High Land han situat en una escenificació el lema de la jornada, “viu en mi”, i el sr. Bisbe ens ha dirigit unes paraules cridant-nos a ser apòstols del qui viu en nosaltres, el Crist. Hem acabat el matí destensant el cos amb la gravació del flashmob de l’himne de la jornada.

Havent dinat la tarda ha estat complerta: Una bona estona de lloança Gospel on hem fet un petit tast de la glòria de Déu i els rit-mes i lletres bíbliques del concert de CTF han acabat d’arrodonir la jornada.

Enviats pel sr. Bisbe sortíem entusiasmats cap als nostres llocs d’origen per a compartir en joia esta vida nova de Déu en nosaltres. Mn. Iván Cid

Recés de quaresma a la Terra Alta.

El diumenge 22 de març, a la tarda, ens vam trobar 52 persones juntament amb els mossens del Arxiprestat, per fer el recés de qua-resma.

A les 16’30 al salo parroquial de Gandesa vam encetar amb una xarrada sobre “Las Moradas” de Santa Teresa de Jesús que fou impartida per Mn. Domingo Escuder, rector de Roquetes, on ens feu un breu però intents seguiment d’aquest llibre, en acabar vam anar a l’Església on férem el Via-Creu i els Mossens al confessionari per celebrar este sagrament de la Penitència.

Page 68: Butlletí Oficial del Bisbat de Tortosa - Obispado de TortosaDurant els darrers anys, un dels temes de què més es parla, tant en els mitjans de comunicació social com en les nostres

461

I acabàvem la jornada tornant al Saló parroquial per compartir, pastes, experiències i desitjar-nos una bona Setmana Santa i Pasqua de Resurrecció. Mn. Jordi Centelles Llop, Arxiprest de la Terra Alta

Retiro sobre Santa Teresa de Jesús

El Domingo 22 de marzo nos hemos reunido una treintena de persona de las dos parroquia de el Perelló y de l’Ametlla de Mar para hacer un retiro, el tema ha versado sobre santa Teresa de Jesús, puesto que éste año está dedicado a la gran santa de Ávila en razón de los quinientos años de su nacimiento.

Ya hace medio año que un grupo nos reunimos semanalmente en l’Ametlla para la lectura de textos de Teresa, puesto que son un man-jar exquisito para la vida cristiana. Cada martes nos encontramos una hora larga y leemos y comentamos los que hemos seleccionado durante la semana. Nos encontramos la tarde del domingo, hicimos la presentación del acto, luego tres componentes del grupo leyeron y comentaron un texto: Katharina, Adrià y Amparo. A continuación proyectamos un video sobre santa Teresa e hicimos un breve comen-tario, luego un momento de silencio y oración. Después en la iglesia rezamos el Vía Crucis sosegadamente, meditando los pasos de la pasión del Señor. A continuación exposición con el Santísimo, los cantos y adoración y peticiones. Luego bendición. Mn Antonio Bor-dás

Visita Pastoral als Muntells.

Diumenge 22 de març el Sr. Bisbe va realitzar la Visita Pastoral a la parròquia de S. Llorenç de Els Muntells. Va arribar sota l’es-tela de la pluja primaveral, per començar la missa estacional a les 11’00h. La pluja va descoratjar alguns feligresos, però la celebració va estar prou nodrida. El bisbe, en l’homilia, va encoratjar a viure el sacrifici i l’exemple de Jesús a la creu, tot recordant el text de l’Evangeli, i sobretot, a celebrar amb goig els dies de la Setmana

Page 69: Butlletí Oficial del Bisbat de Tortosa - Obispado de TortosaDurant els darrers anys, un dels temes de què més es parla, tant en els mitjans de comunicació social com en les nostres

462

Santa i de Pasqua. Al final de la missa, els fidels van obsequiar el bisbe amb productes del Delta.

Tot seguit, el bisbe va anar a l’Ajuntament, on va firmar al lli-bre d’honor,  va saludar al Sr. Alcalde i representants d’entitats. Al saló d’actes es va fer l’Assemblea parroquial amb tots els assistents. Abans de dinar, el bisbe va visitar també el Museu del Poble de Els Muntells. Mn. Jordi Salvadó

Solemnitat de la Baixada de la Cinta.

Commemorant el 836 aniversari de la Baixada de la Mare de Déu a Tortosa regalant-nos la santa “Cinta”, a mitjanit del 24-25 Març, presidits pel Bisbe Enrique i amb 14 sacerdots concelebrant, vora tres-cents fidels vam donar gràcies a Déu pel doble regal del Misteri de l’Encarnació i de la Santa Cinta. A l’endemà uns 250 fidels van acompanyar a la Missa solemne de les 11:30 h els pares i familiars dels setanta-vuit xiquets/es que foren presentats a la Mare de Déu. Al vespre ho feren sis xiquets/es més.  Certament la devoció tortosina a la Mare de Déu de la Cinta està ben arrelada: preguem perquè doni bons fruits. Mn. José Luis Arín

La Passió al carrer.Parròquia Sant Miquel, Deltebre- La cava.

Dissabte 28 de març, i diumenge 29, l’Associació de la Passió de la parròquia de Sant Miquel representava al vespre, davant la façana de l’Església la Passió del Senyor. Dues hores impressionants on tots els actors ens van fer reviure el misteri de l’amor de Déu manifestat en la passió, mort i resurrecció del Senyor. També el fet de ser al carrer, va crear un marc i un ambient que ajudava a la mateixa repre-sentació. Tenim que agrair els esforços de les persones que actuen i la constància en els assajos, a les persones que col·laboren i la fan possible i als quasi quatre-cents espectadors que entre els dos dies van venir a veure-la.

Page 70: Butlletí Oficial del Bisbat de Tortosa - Obispado de TortosaDurant els darrers anys, un dels temes de què més es parla, tant en els mitjans de comunicació social com en les nostres

463

El proper any celebrarem els seixanta anys de la Passió, obra que amb tanta il·lusió el pastor i rector d’aquell moment, Mn. Gabriel, va iniciar. Mn. Joan Guerola

Benicarló. Novenario 2015

Hemos asistido al novenario del Santísimo Cristo del Mar, de Benicarló, de la mano de santa Teresa de la que se celebra el V Ani-versario de su nacimiento. Todos los predicadores han profundizado en la espiritualidad de la Santa. Los jóvenes tuvieron su día alenta-dos por el Sr. Obispo de la Seo de Urgell. El novenario lo cerró nues-tro Sr. Obispo que también presidió la bajada de la venerada imagen desde san Bartolomé a su ermita. Este año se celebra también el 75º aniversario de la llegada, por mar, de la nueva imagen que sustituyó a la destrozada en la guerra. La vibrante representación teatral del Crist de la mar en el renovado templo parroquial de san Bartolomé ha hecho visible la historia de la llegada de nuestra querida imagen portada por el cautivo César Cataldo. La alegría de la cruz ha tenido su encanto en la interpretación con guitarra del carmelita P. Rafael María. Manuel Ferrer

Vint-i-cinc anys del Pas “Maria al peu de la creu”

L’any 1.990 el Consell Pastoral de la parròquia Sagrat Cor, d’Amposta, volent afavorir la pietat popular, promogué la creació d’una confraria parroquial (amb vestes pròpies) que participés a la processó interparroquial del Divendres Sant.

La Parròquia vivia llavors gran dinamisme apostòlic amb uns 400 catequitzats i molts adults col·laborant amb institucions com Mans Unides, Càritas o Campaments interparroquials.

Aprofitant el conjunt escultòric del Calvari, el somni d’un “pas” nou es va fer realitat per participar a la processó del Divendres Sant de l’any 1.990.

El passat 28 de Març vam commemorar aquest fet singular: una Eucaristia presidida per l’actual Rector Mn. Antonio Borrás i con-

Page 71: Butlletí Oficial del Bisbat de Tortosa - Obispado de TortosaDurant els darrers anys, un dels temes de què més es parla, tant en els mitjans de comunicació social com en les nostres

464

celebrada pels anteriors rectors fou l’ocasió per donar-li gràcies a Déu. Un dinar de germanor posà colofó a la festa parroquial. José Margalef Roda

La Pascua de la Resurrección en Benicarló 2015.

¡Qué hermosa ha sido la celebración de la Pascua! Una intensa preparación de las procesiones; el pregón como en todos los actos importantes; ese Cristo de la flagelación que tantos aplausos suscita por el garbo con que lo llevan sus porteadores; esa Madre Dolorosa que tantos corazones toca en la celebración de sus 75 años; ese Jesús en Getsemaní que tanto dolor aflige a su paso y siempre rodeado por sus fieles amigos; esa Madre de la Esperanza que, en medio del dolor, apunta a la Resurrección; ese Cristo, a seco, antiquísimo, sin carroza que se apoya en los hombros de tantos y tantos cirineos que nos invita a la paz y serenidad, porque nos dice: mi dolor es el tuyo, todo lo acojo y acuno en mi cuerpo dolorido; ese acom-pañamiento al entierro de Jesús, tan respetado por la Guardia civil que, al presentarse para acompañarle, no dudan en arrodillarse en un protocolo respetuoso y asombroso; esa procesión del Encuentro, como punto culminante de la Pascua: Ha resucitado el Señor, con las palomas que rumbo al cielo elevan las oraciones de petición y alabanza. Todos reunidos al calor del Amor de Jesús crucificado y resucitado. Manuel Ferrer

Page 72: Butlletí Oficial del Bisbat de Tortosa - Obispado de TortosaDurant els darrers anys, un dels temes de què més es parla, tant en els mitjans de comunicació social com en les nostres

465

Santa Seu

Sant Pare

Audiencia GeneralMiércoles 6 de mayo de 2015

Queridos hermanos y hermanas, ¡buenos días!

En nuestro camino de catequesis sobre la familia hoy tratamos directamente la belleza del matrimonio cristiano. Esto no es senci-llamente una ceremonia que se hace en la Iglesia, con las flores, el vestido, las fotos… El matrimonio cristiano es un sacramento que tiene lugar en la Iglesia, y que también hace la Iglesia, dando inicio a una nueva comunidad familiar.

Es lo que el apóstol Pablo resume en su célebre expresión: «Es este un gran misterio: y yo lo refiero a Cristo y a la Iglesia» (Ef 5, 32). Inspirado por el Espíritu Santo, Pablo afirma que el amor entre los cónyuges es imagen del amor entre Cristo y la Iglesia. Una digni-dad impensable. Pero en realidad está inscrita en el designio creador de Dios, y con la gracia de Cristo innumerables parejas cristianas, incluso con sus límites, sus pecados, la hicieron realidad.

San Pablo, al hablar de la vida nueva en Cristo, dice que los cris-tianos –todos– están llamados a amarse como Cristo los amó, es decir «sumisos unos a otros» (Ef 5, 21), que significa los unos al servicio de los otros. Y aquí introduce la analogía entre la pareja marido-mujer y Cristo-Iglesia. Está claro que se trata de una analo-gía imperfecta, pero tenemos que captar el sentido espiritual que es

Page 73: Butlletí Oficial del Bisbat de Tortosa - Obispado de TortosaDurant els darrers anys, un dels temes de què més es parla, tant en els mitjans de comunicació social com en les nostres

466

altísimo y revolucionario, y al mismo tiempo sencillo, al alcance de cada hombre y mujer que confían en la gracia de Dios.

El marido –dice Pablo– debe amar a la mujer «como cuerpo suyo» (Ef 5, 28); amarla como Cristo «amó a su Iglesia y se entregó a sí mismo por ella» (cf. v. 25-26). Vosotros maridos que estáis aquí presentes, ¿entendéis esto? ¿Amáis a vuestra esposa como Cristo ama a la Iglesia? Esto no es broma, son cosas serias. El efecto de este radicalismo de la entrega que se le pide al hombre, por el amor y la dignidad de la mujer, siguiendo el ejemplo de Cristo, tuvo que haber sido enorme en la comunidad cristiana misma.

Esta semilla de la novedad evangélica, que restablece la origina-ria reciprocidad de la entrega y del respeto, fue madurando lenta-mente en la historia, y al final predominó.

El sacramento del matrimonio es un gran acto de fe y de amor: testimonia la valentía de creer en la belleza del acto creador de Dios y de vivir ese amor que impulsa a ir cada vez más allá, más allá de sí mismo y también más allá de la familia misma. La vocación cristiana a amar sin reservas y sin medida es lo que, con la gracia de Cristo, está en la base también del libre consentimiento que consti-tuye el matrimonio.

La Iglesia misma está plenamente implicada en la historia de cada matrimonio cristiano: se edifica con sus logros y sufre con sus fracasos. Pero tenemos que preguntarnos con seriedad: ¿aceptamos hasta las últimas consecuencias, nosotros mismos, como creyentes y como pastores también este vínculo indisoluble de la historia de Cristo y de la Iglesia con la historia del matrimonio y de la familia humana? ¿Estamos dispuestos a asumir seriamente esta responsabi-lidad, es decir, que cada matrimonio va por el camino del amor que Cristo tiene con la Iglesia? ¡Esto es muy grande!

En esta profundidad del misterio creatural, reconocido y restable-cido en su pureza, se abre un segundo gran horizonte que caracteriza el sacramento del matrimonio. La decisión de «casarse en el Señor» contiene también una dimensión misionera, que significa tener en el corazón la disponibilidad a ser intermediario de la bendición de Dios y de la gracia del Señor para todos. En efecto, los esposos cristia-nos participan como esposos en la misión de la Iglesia. ¡Se necesita valentía para esto! Por ello cuando saludo a los recién casados, digo:

Page 74: Butlletí Oficial del Bisbat de Tortosa - Obispado de TortosaDurant els darrers anys, un dels temes de què més es parla, tant en els mitjans de comunicació social com en les nostres

467

«¡Aquí están los valientes!», porque se necesita valor para amarse como Cristo ama a la Iglesia.

La celebración del sacramento no puede dejar fuera esta corres-ponsabilidad de la vida familiar respecto a la gran misión de amor de la Iglesia. Y así la vida de la Iglesia se enriquece con la belleza de esta alianza esponsal, así como se empobrece cada vez que la misma se ve desfigurada. La Iglesia, para ofrecer a todos los dones de la fe, del amor y la esperanza, necesita también de la valiente fidelidad de los esposos a la gracia de su sacramento. El pueblo de Dios necesita de su camino diario en la fe, en el amor y en la esperanza, con todas las alegrías y las fatigas que este camino comporta en un matrimonio y en una familia.

La ruta está de este modo marcada para siempre, es la ruta del amor: se ama como ama Dios, para siempre. Cristo no cesa de cui-dar a la Iglesia: la ama siempre, la cuida siempre, como a sí mismo. Cristo no cesa de quitar del rostro humano las manchas y las arrugas de todo tipo. Es conmovedora y muy bella esta irradiación de la fuerza y de la ternura de Dios que se transmite de pareja a pareja, de familia a familia. Tiene razón san Pablo: esto es precisamente un «gran misterio». Hombres y mujeres, lo suficientemente valientes para llevar este tesoro en «vasijas de barro» de nuestra humanidad, son –estos hombres y estas mujeres tan valientes– un recurso esen-cial para la Iglesia, también para todo el mundo. Que Dios los ben-diga mil veces por esto. _________Saludos

Saludo a los peregrinos de lengua española, en particular a  los Oficiales de la Academia Superior de Policía de Colombia, así como a los grupos venidos de España, México, Argentina, Guatemala, Venezuela y otros países latinoamericanos. Queridos hermanos y hermanas, pidamos para que el matrimonio y las familias sean un reflejo de la fuerza y de la ternura de Dios en nuestra sociedad. Muchas gracias.

Page 75: Butlletí Oficial del Bisbat de Tortosa - Obispado de TortosaDurant els darrers anys, un dels temes de què més es parla, tant en els mitjans de comunicació social com en les nostres

468

Audiencia GeneralMiércoles 13 de mayo de 2015

Queridos hermanos y hermanas, ¡buenos días!

La catequesis de hoy es como la puerta de entrada de una serie de reflexiones sobre la vida de la familia, su vida real, con sus tiempos y sus acontecimientos. Sobre esta puerta de entrada están escritas tres palabras, que ya he utilizado en la plaza otras veces. Y esas pala-bras son: «permiso», «gracias», «perdón». En efecto, estas palabras abren camino para vivir bien en la familia, para vivir en paz. Son palabras sencillas, pero no tan sencillas de llevar a la práctica. Encie-rran una gran fuerza: la fuerza de custodiar la casa, incluso a través de miles de dificultades y pruebas; en cambio si faltan, poco a poco se abren grietas que pueden hasta hacer que se derrumbe.

Nosotros las entendemos normalmente como las palabras de la «buena educación». Es así, una persona bien educada pide permiso, dice gracias o se disculpa si se equivoca. Es así, pero la buena edu-cación es muy importante. Un gran obispo, san Francisco de Sales, solía decir que «la buena educación es ya media santidad». Pero, atención, en la historia hemos conocido también un formalismo de las buenas maneras que puede convertirse en máscara que esconde la aridez del ánimo y el desinterés por el otro. Se suele decir: «Detrás de tantas buenas maneras se esconden malos hábitos». Ni siquiera la religión está exenta de este riesgo, que hace resbalar la obser-vancia formal en la mundanidad espiritual. El diablo que tienta a Jesús usa buenas maneras –es precisamente un señor, un caballero– y cita las Sagradas Escrituras, parece un teólogo. Su estilo se pre-senta correcto, pero su intención es desviar de la verdad del amor de Dios. Nosotros, en cambio, entendemos la buena educación en sus términos auténticos, donde el estilo de las buenas relaciones está fir-memente enraizada en el amor al bien y respeto del otro. La familia vive de esta finura del querer.

La primera palabra es «permiso». Cuando nos preocupamos por pedir gentilmente incluso lo que tal vez pensamos poder pretender, ponemos un verdadero amparo al espíritu de convivencia matri-

Page 76: Butlletí Oficial del Bisbat de Tortosa - Obispado de TortosaDurant els darrers anys, un dels temes de què més es parla, tant en els mitjans de comunicació social com en les nostres

469

monial y familiar. Entrar en la vida del otro, incluso cuando forma parte de nuestra vida, pide la delicadeza de una actitud no invasora, que renueve la confianza y el respeto. La confianza, en definitiva, no autoriza a darlo todo por descontado. Y el amor, cuando es más íntimo y profundo, tanto más exige el respeto de la libertad y la capacidad de esperar que el otro abra la puerta de su corazón. Al respecto recordamos la palabra de Jesús en el libro del Apocalipsis: «Mira, estoy de pie a la puerta y llamo. Si alguien escucha mi voz y abre la puerta, entraré en su casa y cenaré con él y él conmigo» (3, 20). También el Señor pide permiso para entrar. No lo olvidemos. Antes de hacer algo en familia: «Permiso, ¿puedo hacerlo? ¿Te gusta que lo haga así?». Es un lenguaje educado, lleno de amor. Y esto hace mucho bien a las familias.

La segunda palabra es «gracias». Algunas veces nos viene a la mente pensar que nos estamos convirtiendo en una civilización de malas maneras y malas palabras, como si fuese un signo de eman-cipación. Lo escuchamos decir muchas veces incluso públicamente. La amabilidad y la capacidad de dar gracias son vistas como un signo de debilidad, y a veces suscitan incluso desconfianza. Esta ten-dencia se debe contrarrestar en el seno mismo de la familia. Debe-mos convertirnos en intransigentes en lo referido a la educación a la gratitud, al reconocimiento: la dignidad de la persona y la justicia social pasan ambas por esto. Si la vida familiar descuida este estilo, también la vida social lo perderá. La gratitud, además, para un cre-yente, está en el corazón mismo de la fe: un cristiano que no sabe dar gracias es alguien que ha olvidado el lenguaje de Dios. Escuchad bien: un cristiano que no sabe dar gracias es alguien que ha olvidado el lenguaje de Dios. Recordemos la pregunta de Jesús, cuando curó a diez leprosos y sólo uno de ellos volvió a dar las gracias (cf. Lc 17, 18). Una vez escuché decir a una persona anciana, muy sabia, muy buena, sencilla, pero con la sabiduría de la piedad, de la vida: «La gratitud es una planta que crece sólo en la tierra de almas nobles». Esa nobleza del alma, esa gracia de Dios en el alma nos impulsa a decir gracias a la gratitud. Es la flor de un alma noble. Esto es algo hermoso.

La tercera palabra es «perdón». Palabra difícil, es verdad, sin embargo tan necesaria. Cuando falta, se abren pequeñas grietas –

Page 77: Butlletí Oficial del Bisbat de Tortosa - Obispado de TortosaDurant els darrers anys, un dels temes de què més es parla, tant en els mitjans de comunicació social com en les nostres

470

incluso sin quererlo– hasta convertirse en fosas profundas. No por casualidad en la oración que nos enseñó Jesús, el «Padrenuestro», que resume todas las peticiones esenciales para nuestra vida, encon-tramos esta expresión: «Perdona nuestras ofensas como también nosotros perdonamos a los que nos ofenden» (Mt 6, 12). Reconocer el hecho de haber faltado, y mostrar el deseo de restituir lo que se ha quitado –respeto, sinceridad, amor– hace dignos del perdón. Y así se detiene la infección. Si no somos capaces de disculparnos, quiere decir que tampoco somos capaces de perdonar. En la casa donde no se pide perdón comienza a faltar el aire, las aguas comienzan a verse estancadas. Muchas heridas de los afectos, muchas laceraciones en la familias comienzan con la pérdida de esta preciosa palabra: «Per-dóname». En la vida matrimonial se discute, a veces incluso «vuelan los platos», pero os doy un consejo: nunca terminar el día sin hacer las paces. Escuchad bien: ¿habéis discutido mujer y marido? ¿Los hijos con los padres? ¿Habéis discutido fuerte? No está bien, pero no es este el auténtico problema. El problema es que ese sentimiento esté presente todavía al día siguiente. Por ello, si habéis discutido nunca terminar el día sin hacer las paces en la familia. ¿Y cómo debo hacer las paces? ¿Ponerme de rodillas? ¡No! Sólo un pequeño gesto, algo pequeño y vuelve la armonía familiar. Basta una caricia, sin palabras. Pero nunca terminar el día en familia sin hacer las paces. ¿Entendido esto? No es fácil pero se debe hacer. Y con esto la vida será más bonita.

Estas tres palabras-clave de la familia son palabras sencillas, y tal vez en un primer momento nos causarán risa. Pero cuando las olvidamos, ya no hay motivo para reír, ¿verdad? Nuestra educación, tal vez, las descuida demasiado. Que el Señor nos ayude a volver a ponerlas en su sitio, en nuestro corazón, en nuestra casa, y también en nuestra convivencia civil. Son las palabras para entrar precisa-mente en el amor de la familia.

Y ahora os invito a repetir todos juntos estas tres palabras: «per-miso», «gracias», «perdón». Todos juntos: (plaza) «permiso», «gra-cias», «perdón». Son las palabras para entrar precisamente en el amor de la familia, para que la familia permanezca. Luego repitamos el consejo que os he dado, todos juntos: Nunca terminar el día sin

Page 78: Butlletí Oficial del Bisbat de Tortosa - Obispado de TortosaDurant els darrers anys, un dels temes de què més es parla, tant en els mitjans de comunicació social com en les nostres

471

hacer las paces. Todos: (plaza) nunca terminar el día sin hacer las paces. Gracias. _________Saludos

Saludo cordialmente a los peregrinos de lengua española, en particular a los grupos provenientes de España, México, Honduras, Argentina y otros países latinoamericanos. Que el Señor nos ayude a colocar estas tres palabras en su justo lugar, en nuestro corazón, en nuestra casa, y también en nuestra convivencia civil. Muchas gra-cias.

Audiencia GeneralMiércoles 20 de mayo de 2015

Queridos hermanos y hermanas:

Hoy, queridos hermanos y hermanas, quiero daros la bienvenida porque he visto entre vosotros a numerosas familias, ¡buenos días a todas las familias! Seguimos reflexionando sobre la familia. Hoy nos detenemos a reflexionar sobre una característica esencial de la fami-lia, o sea su natural vocación a educar a los hijos para que crezcan en la responsabilidad de sí mismos y de los demás. Lo que hemos escuchado del apóstol Pablo, al inicio, es muy bonito: «Hijos, obe-deced a vuestros padres en todo, que eso agrada al Señor. Padres, no exasperéis a vuestros hijos, no sea que pierdan el ánimo» (Col 3, 20-21). Esta es una regla sabia: el hijo educado en la escucha y obe-diencia a los padres, quienes no tienen que mandar de mala manera, para no desanimar a los hijos. Los hijos, en efecto, deben crecer sin desalentarse, paso a paso. Si vosotros padres decís a los hijos: «Subamos por aquella escalera» y los tomáis de la mano y paso a paso los hacéis subir, las cosas irán bien. Pero si vosotros decís: «¡Vamos, sube!» – «Pero no puedo» – «¡Sigue!», esto se llama exas-

Page 79: Butlletí Oficial del Bisbat de Tortosa - Obispado de TortosaDurant els darrers anys, un dels temes de què més es parla, tant en els mitjans de comunicació social com en les nostres

472

perar a los hijos, pedir a los hijos lo que no son capaces de hacer. Por ello, la relación entre padres e hijos debe ser de una sabiduría y un equilibrio muy grande. Hijos, obedeced a los padres, esto quiere Dios. Y vosotros padres, no exasperéis a los hijos, pidiéndoles cosas que no pueden hacer. Y esto hay que hacerlo para que los hijos crez-can en la responsabilidad de sí mismo y de los demás.

Parecería una constatación obvia, sin embargo, incluso en nues-tro tiempo, no faltan dificultades. Es difícil para los padres educar a los hijos que sólo ven por la noche, cuando regresan a casa cansados del trabajo. ¡Los que tienen la suerte de tener trabajo! Es aún más difícil para los padres separados, que cargan el peso de su condición: pobres, tuvieron dificultades, se separaron y muchas veces toman al hijo como rehén, y el papá le habla mal de la mamá y la mamá le habla mal del papá, y se hace mucho mal. A los padres separados les digo: jamás, jamás, jamás tomar el hijo como rehén. Os habéis separado por muchas dificultades y motivos, la vida os ha dado esta prueba, pero que no sean los hijos quienes carguen el peso de esta separación, que no sean usados como rehenes contra el otro cón-yuge, que crezcan escuchando que la mamá habla bien del papá, aunque no estén juntos, y que el papá habla bien de la mamá. Para los padres separados esto es muy importante y muy difícil, pero pue-den hacerlo.

Pero, sobre todo, la pregunta: ¿cómo educar? ¿Qué tradición tenemos hoy para transmitir a nuestros hijos?

Intelectuales «críticos» de todo tipo han acallado a los padres de mil formas, para defender a las jóvenes generaciones de los daños –verdaderos o presuntos– de la educación familiar. La familia ha sido acusada, entre otras cosas, de autoritarismo, favoritismo, con-formismo y represión afectiva que genera conflictos.

De hecho, se ha abierto una brecha entre familia y sociedad, entre familia y escuela, el pacto educativo hoy se ha roto; y así, la alianza educativa de la sociedad con la familia ha entrado en crisis porque se ha visto socavada la confianza mutua. Los síntomas son muchos. Por ejemplo, en la escuela se han fracturado las relaciones entre los padres y los profesores. A veces hay tensiones y desconfianza mutua; y las consecuencias naturalmente recaen en los hijos. Por otra parte, se han multiplicado los así llamados «expertos», que han

Page 80: Butlletí Oficial del Bisbat de Tortosa - Obispado de TortosaDurant els darrers anys, un dels temes de què més es parla, tant en els mitjans de comunicació social com en les nostres

473

ocupado el papel de los padres, incluso en los aspectos más íntimos de la educación. En relación a la vida afectiva, la personalidad y el desarrollo, los derechos y los deberes, los «expertos» lo saben todo: objetivos, motivaciones, técnicas. Y los padres sólo deben escuchar, aprender y adaptarse. Privados de su papel, a menudo llegan a ser excesivamente aprensivos y posesivos con sus hijos, hasta no corre-girlos nunca: «Tú no puedes corregir al hijo». Tienden a confiarlos cada vez más a los «expertos», incluso en los aspectos más delicados y personales de su vida, ubicándose ellos mismos en un rincón; y así los padres hoy corren el riesgo de autoexcluirse de la vida de sus hijos. Y esto es gravísimo. Hoy existen casos de este tipo. No digo que suceda siempre, pero se da. La maestra en la escuela reprende al niño y escribe una nota a los padres. Recuerdo una anécdota per-sonal. Una vez, cuando estaba en cuarto grado dije una mala pala-bra a la maestra y la maestra, una buena mujer, mandó llamar a mi mamá. Ella fue al día siguiente, hablaron entre ellas y luego me lla-maron. Y mi mamá delante de la maestra me explicó que lo que yo había hecho era algo malo, que no se debe hacer; pero mi madre lo hizo con mucha dulzura y me dijo que pidiese perdón a la maestra delante de ella. Lo hice y me quedé contento porque dije: acabó bien la historia. Pero ese era el primer capítulo. Cuando regresé a casa, comenzó el segundo capítulo… Imaginad vosotros, hoy, si la maestra hace algo por el estilo, al día siguiente se encuentra con los dos padres o uno de los dos para reprenderla, porque los «expertos» dicen que a los niños no se les debe regañar así. Han cambiado las cosas. Por lo tanto, los padres no tienen que autoexcluirse de la edu-cación de los hijos.

Es evidente que este planteamiento no es bueno: no es armó-nico, no es dialógico, y en lugar de favorecer la colaboración entre la familia y las demás entidades educativas, las escuelas, los gimna-sios… las enfrenta.

¿Cómo hemos llegado a esto? No cabe duda de que los padres, o más bien, ciertos modelos educativos del pasado tenían algunas limitaciones, no hay duda. Pero también es verdad que hay erro-res que sólo los padres están autorizados a cometer, porque pueden compensarlos de un modo que es imposible a cualquier otra persona. Por otra parte, como bien sabemos, la vida se ha vuelto tacaña con

Page 81: Butlletí Oficial del Bisbat de Tortosa - Obispado de TortosaDurant els darrers anys, un dels temes de què més es parla, tant en els mitjans de comunicació social com en les nostres

474

el tiempo para hablar, reflexionar, discutir. Muchos padres se ven «secuestrados» por el trabajo –papá y mamá deben trabajar– y otras preocupaciones, molestos por las nuevas exigencias de los hijos y por la complejidad de la vida actual –es así y debemos aceptarla como es–, y se encuentran como paralizados por el temor a equi-vocarse. El problema, sin embargo, no está sólo en hablar. Es más, un «dialoguismo» superficial no conduce a un verdadero encuen-tro de la mente y el corazón. Más bien preguntémonos: ¿Intenta-mos comprender «dónde» están los hijos realmente en su camino? ¿Dónde está realmente su alma, lo sabemos? Y, sobre todo, ¿quere-mos saberlo? ¿Estamos convencidos de que ellos, en realidad, no esperan otra cosa?

Las comunidades cristianas están llamadas a ofrecer su apoyo a la misión educativa de las familias, y lo hacen ante todo con la luz de la Palabra de Dios. El apóstol Pablo recuerda la reciprocidad de los deberes entre padres e hijos: «Hijos, obedeced a vuestros padres en todo, que eso agrada al Señor. Padres, no exasperéis a vuestros hijos, no sea que pierdan el ánimo» (Col 3, 20-21). En la base de todo está el amor, el amor que Dios nos da, que «no es indecoroso ni egoísta; no se irrita; no lleva cuentas del mal… Todo lo excusa, todo lo cree, todo lo espera, todo lo soporta» (1 Cor 13, 5-7). Incluso en las mejores familias hay que soportarse, y se necesita mucha pacien-cia para soportarse. Pero la vida es así. La vida no se construye en un laboratorio, se hace en la realidad. Jesús mismo pasó por la edu-cación familiar.

También en este caso, la gracia del amor de Cristo conduce a su realización lo que está escrito en la naturaleza humana. ¡Cuántos ejemplos estupendos tenemos de padres cristianos llenos de sabi-duría humana! Ellos muestran que la buena educación familiar es la columna vertebral del humanismo. Su irradiación social es el recurso que permite compensar las lagunas, las heridas, los vacíos de paternidad y maternidad que tocan a los hijos menos afortuna-dos. Esta irradiación puede obrar auténticos milagros. Y en la Iglesia suceden cada día estos milagros.

Deseo que el Señor done a las familias cristianas la fe, la libertad y la valentía necesarias para su misión. Si la educación familiar vuelve a encontrar el orgullo de su protagonismo, muchas cosas cambiarán

Page 82: Butlletí Oficial del Bisbat de Tortosa - Obispado de TortosaDurant els darrers anys, un dels temes de què més es parla, tant en els mitjans de comunicació social com en les nostres

475

para mejor, para los padres inciertos y para los hijos decepcionados. Es hora de que los padres y las madres vuelvan de su exilio –porque se han autoexiliado de la educación de los hijos– y vuelvan a asumir plenamente su función educativa. Esperamos que el Señor done a los padres esta gracia: de no autoexiliarse de la educación de los hijos. Y esto sólo puede hacerlo el amor, la ternura y la paciencia. ____________Saludos

Saludo a los peregrinos de lengua española. En primer lugar, quiero saludar al nuevo Presidente del CELAM, el Cardenal de Bogotá, recientemente electo en la Asamblea. ¡Buen trabajo! Tam-bién saludo a los fieles de la Archidiócesis de Toledo, acompañados por su Pastor, Mons. Braulio Rodríguez Plaza –saben hacer rumor ustedes, ¿eh?–, así como a los grupos venidos de España, México, Argentina, Panamá. Chile y otros países latinoamericanos. Pidamos al Señor que dé a los padres la confianza, la libertad y el valor nece-sarios para cumplir fielmente su misión educativa. Que Dios los ben-diga. Muchas gracias.

Audiencia GeneralMiércoles, 27 de mayo de 2015

Queridos hermanos y hermanas, ¡buenos días!

Continuando estas catequesis sobre la familia, hoy quiero hablar del noviazgo. El noviazgo (en italiano «fidanzamento») –se lo per-cibe en la palabra– tiene relación con la confianza, la familiaridad, la fiabilidad. Familiaridad con la vocación que Dios dona, porque el matrimonio es ante todo el descubrimiento de una llamada de Dios. Ciertamente es algo hermoso que hoy los jóvenes puedan elegir casarse partiendo de un amor mutuo. Pero precisamente la libertad del vínculo requiere una consciente armonía de la decisión, no sólo

Page 83: Butlletí Oficial del Bisbat de Tortosa - Obispado de TortosaDurant els darrers anys, un dels temes de què més es parla, tant en els mitjans de comunicació social com en les nostres

476

un simple acuerdo de la atracción o del sentimiento, de un momento, de un tiempo breve… requiere un camino.

El noviazgo, en otros términos, es el tiempo en el cual los dos están llamados a realizar un buen trabajo sobre el amor, un trabajo partícipe y compartido, que va a la profundidad. Ambos se descu-bren despacio, mutuamente, es decir, el hombre «conoce» a la mujer conociendo a esta mujer, su novia; y la mujer «conoce» al hombre conociendo a este hombre, su novio. No subestimemos la impor-tancia de este aprendizaje: es un bonito compromiso, y el amor mismo lo requiere, porque no es sólo una felicidad despreocupada, una emoción encantada… El relato bíblico habla de toda la creación como de un hermoso trabajo del amor de Dios; el libro del Génesis dice que «Vio Dios todo lo que había hecho, y era muy bueno» (Gn 1, 31). Sólo al final, Dios «descansó». De esta imagen comprende-mos que el amor de Dios, que dio origen al mundo, no fue una deci-sión improvisada. ¡No! Fue un trabajo hermoso. El amor de Dios creó las condiciones concretas de una alianza irrevocable, sólida, destinada a durar.

La alianza de amor entre el hombre y la mujer, alianza por la vida, no se improvisa, no se hace de un día para el otro. No existe el matrimonio express: es necesario trabajar en el amor, es necesario caminar. La alianza del amor del hombre y la mujer se aprende y se afina. Me permito decir que se trata de una alianza artesanal. Hacer de dos vida una vida sola, es incluso casi un milagro, un milagro de la libertad y del corazón, confiado a la fe. Tal vez deberíamos comprometernos más en este punto, porque nuestras «coordenadas sentimentales» están un poco confusas. Quien pretende querer todo y enseguida, luego cede también en todo –y enseguida– ante la pri-mera dificultad (o ante la primera ocasión). No hay esperanza para la confianza y la fidelidad del don de sí, si prevalece la costumbre de consumir el amor como una especie de «complemento» del bienes-tar psico-físico. No es esto el amor. El noviazgo fortalece la voluntad de custodiar juntos algo que jamás deberá ser comprado o vendido, traicionado o abandonado, por más atractiva que sea la oferta. Tam-bién Dios, cuando habla de la alianza con su pueblo, lo hace algunas veces en términos de noviazgo. En el libro de Jeremías, al hablar al pueblo que se había alejado de Él, le recuerda cuando el pueblo era la

Page 84: Butlletí Oficial del Bisbat de Tortosa - Obispado de TortosaDurant els darrers anys, un dels temes de què més es parla, tant en els mitjans de comunicació social com en les nostres

477

«novia» de Dios y dice así: «Recuerdo tu cariño juvenil, el amor que me tenías de novia» (2, 2). Y Dios hizo este itinerario de noviazgo; luego hace también una promesa: lo hemos escuchado al inicio de la audiencia, en el libro de Oseas: «Me desposaré contigo para siem-pre, me desposaré contigo en justicia y en derecho, en misericordia y en ternura, me desposaré contigo en fidelidad y conocerás al Señor» (2, 21-22). Es un largo camino el que el Señor recorre con su pue-blo en este itinerario de noviazgo. Al final Dios se desposa con su pueblo en Jesucristo: en Jesús se desposa con la Iglesia. El pueblo de Dios es la esposa de Jesús. ¡Cuánto camino! Y vosotros italia-nos, en vuestra literatura tenéis una obra maestra sobre el noviazgo [«I promessi sposi» - Los novios]. Es necesario que los jóvenes la conozcan, que la lean; es una obra maestra donde se cuenta la his-toria de los novios que sufrieron mucho, recorrieron un camino con muchas dificultades hasta llegar al final, al matrimonio. No dejéis a un lado esta obra maestra sobre el noviazgo que la literatura italiana os ofrece precisamente a vosotros. Seguid adelante, leedlo y veréis la belleza, el sufrimiento, pero también la fidelidad de los novios.

La Iglesia, en su sabiduría, custodia la distinción entre ser novios y ser esposos –no es lo mismo– precisamente en vista de la delica-deza y la profundidad de esta realidad. Estemos atentos a no des-preciar con ligereza esta sabia enseñanza, que se nutre también de la experiencia del amor conyugal felizmente vivido. Los símbolos fuertes del cuerpo poseen las llaves del alma: no podemos tratar los vínculos de la carne con ligereza, sin abrir alguna herida duradera en el espíritu (1 Cor 6, 15-20).

Cierto, la cultura y la sociedad actual se han vuelto más bien indiferentes a la delicadeza y a la seriedad de este pasaje. Y, por otra parte, no se puede decir que sean generosas con los jóvenes que tie-nen serias intenciones de formar una familia y traer hijos al mundo. Es más, a menudo presentan mil obstáculos, mentales y prácticos. El noviazgo es un itinerario de vida que debe madurar como la fruta, es un camino de maduración en el amor, hasta el momento que se convierte en matrimonio.

Los cursos prematrimoniales son una expresión especial de la preparación. Y vemos muchas parejas que tal vez llegan al curso con un poco de desgana: «¡Estos curas nos hacen hacer un curso! ¿Por

Page 85: Butlletí Oficial del Bisbat de Tortosa - Obispado de TortosaDurant els darrers anys, un dels temes de què més es parla, tant en els mitjans de comunicació social com en les nostres

478

qué? Nosotros sabemos»… y van con desgana. Pero luego están con-tentos y agradecen, porque, en efecto, encontraron allí la ocasión –a menudo la única– para reflexionar sobre su experiencia en términos no banales. Sí, muchas parejas están juntas mucho tiempo, tal vez también en la intimidad, a veces conviviendo, pero no se conocen de verdad. Parece extraño, pero la experiencia demuestra que es así. Por ello se debe revaluar el noviazgo como tiempo de conocimiento mutuo y de compartir un proyecto. El camino de preparación al matrimonio se debe plantear en esta perspectiva, valiéndose incluso del testimonio sencillo pero intenso de cónyuges cristianos. Y cen-trándose también aquí en lo esencial: la Biblia, para redescubrir jun-tos, de forma consciente; la oración, en su dimensión litúrgica, pero también en la «oración doméstica», que se vive en familia; los sacra-mentos, la vida sacramental, la Confesión… a través de los cuales el Señor viene a morar en los novios y los prepara para acogerse de verdad uno al otro «con la gracia de Cristo»; y la fraternidad con los pobres, y con los necesitados, que nos invitan a la sobriedad y a compartir. Los novios que se comprometen en esto crecen los dos y todo esto conduce a preparar una bonita celebración del Matrimonio de modo diverso, no mundano sino con estilo cristiano. Pensemos en estas palabras de Dios que hemos escuchado cuando Él habla a su pueblo como el novio a la novia: «Me desposaré contigo para siempre, me desposaré contigo en justicia y en derecho, en miseri-cordia y en ternura, me desposaré contigo en fidelidad y conocerás al Señor» (Os 2, 21-22). Que cada pareja de novios piense en esto y uno le diga al otro: «Te convertiré en mi esposa, te convertiré en mi esposo». Esperar ese momento; es un momento, es un itinerario que va lentamente hacia adelante, pero es un itinerario de maduración. Las etapas del camino no se deben quemar. La maduración se hace así, paso a paso.

El tiempo del noviazgo puede convertirse de verdad en un tiempo de iniciación. ¿A qué? ¡A la sorpresa! A la sorpresa de los dones espirituales con los cuales el Señor, a través de la Iglesia, enriquece el horizonte de la nueva familia que se dispone a vivir en su bendi-ción. Ahora os invito a rezar a la Sagrada Familia de Nazaret: Jesús, José y María. Rezar para que la familia recorra este camino de pre-paración; a rezar por los novios. Recemos todos juntos a la Virgen,

Page 86: Butlletí Oficial del Bisbat de Tortosa - Obispado de TortosaDurant els darrers anys, un dels temes de què més es parla, tant en els mitjans de comunicació social com en les nostres

479

un Avemaría por todos los novios, para que puedan comprender la belleza de este camino hacia el Matrimonio. [Ave María…]. Y a los novios que están en la plaza: «¡Feliz camino de noviazgo!».

_________Saludos

Saludo a los peregrinos de lengua española, en particular a los grupos provenientes de España y de América Latina. Invito a todos, especialmente a los esposos cristianos, a acompañar con la oración y el testimonio de amor y fidelidad, a los jóvenes novios que se pre-paran para el matrimonio. Muchas gracias.

Page 87: Butlletí Oficial del Bisbat de Tortosa - Obispado de TortosaDurant els darrers anys, un dels temes de què més es parla, tant en els mitjans de comunicació social com en les nostres

480

Tarraconense

Comunicat de la reunió n. 214de la Conferència Episcopal Tarraconense

Els dies 5 i 6 de maig de 2015 ha tingut lloc la reunió n. 214 de la Conferència Episcopal Tarraconense, al santuari de la Mare de Déu de Loreto, a Tarragona. La reunió ha estat presidida per Mons. Jaume Pujol i hi han assistit tots els seus membres.

Els bisbes han rebut una representació dels delegats diocesans de missions, formada per la Sra. Anna González i Mn. Manel Roig, delegats de missions de Tarragona i Barcelona i Sant Feliu de Llo-bregat, respectivament, i del P. Josep Roca, missioner claretià, que els han exposat la situació de l’animació missionera a les nostres diòcesis, tot recordant les resolucions relatives a la missió ad gen-tes del Concili Provincial Tarraconense. Els delegats han proposat diverses qüestions relacionades amb l’ensenyament de la missiono-logia i el desvetllament missioner a casa nostra.

Mons. Sebastià Taltavull, president del Secretariat Interdiocesà de Catequesi (SIC), acompanyat de Mn. Joan M. Amich, director del SIC, i de Mn. Enric Termes, delegat de Catequesi de Barcelona, han presentat diverses qüestions relacionades amb el funcionament d’aquest secretariat i dels nous textos catequètics que s’estan prepa-rant per als propers cursos.

Mons. Joan Piris, president del Secretariat Interdiocesà de Mit-jans de Comunicació Social, i el Sr. Santiago Grimau i la Sra. Cris-tina Orduña, de les delegacions diocesanes de mitjans de comunica-ció de Tarragona i Urgell, respectivament, han presentat als bisbes una proposta d’actualització de la pàgina web de la Tarraconense, que serà més àgil i amb una millor presentació dels continguts.

 Els bisbes han fet una valoració del IV Congrés Litúrgic de Mont-

serrat, celebrat el passat mes d’abril, amb motiu del centenari del I Congrés Litúrgic de Montserrat (1915) que els bisbes i l’abat Marcet

Page 88: Butlletí Oficial del Bisbat de Tortosa - Obispado de TortosaDurant els darrers anys, un dels temes de què més es parla, tant en els mitjans de comunicació social com en les nostres

481

havien convocat, l’ànima del qual fou el Dr. Lluís Carreras i que tant va significar per al naixement del moviment litúrgic renovador a les diòcesis de Catalunya i a la resta d’Espanya. Els bisbes han agraït la feina feta per la Comissió organitzadora, i han valorat el desen-volupament de les sessions i les aportacions que s’hi van realitzar. Properament es publicaran les actes d’aquest quart congrés.

Els bisbes han tractat també temes relatius a la situació dels tribu-nals diocesans de les diferents diòcesis i l’ajuda mútua que es porta a terme entre elles. També han reflexionat sobre el moment actual de la pastoral de la salut, la situació de  l’ensenyament de la religió a l’escola, sobre Càritas Catalunya, les accions que es realitzen en l’àmbit del patrimoni cultural, així com també qüestions relaciona-des amb els Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi i altres realitats de l’escoltisme a les nostres diòcesis.

Els bisbes han renovat el nomenament de Mn. Jordi Font i Plana, prevere del bisbat de Girona, com a  consiliari de Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya.

Han rebut també  informació de diverses activitats que es porta-ran a terme aquest estiu en l’àmbit de la pastoral de Joventut: parti-cipació a l’Encontre Europeu  de Joves, a Àvila, del 5 al 9 d’agost; estades a Taizé i també la peregrinació a Terra Santa dels seminaris-tes que ja han acabat el cicle d’estudis institucionals.

Presentats a Roma els textos revisats en llengua catalanade la Litúrgia de les Hores

Dijous dia 7 de maig Mons. Joan-Enric Vives, l’Arquebisbe d’Ur-gell i President de la Comissió Interdiocesana de Litúrgia (CIL) de la Conferència Episcopal Tarraconense, acompanyat per Mn. Joan Baburés, delegat de Litúrgia de Girona i coordinador de la CIL i per Mn. Norbert Miracle, Vicesecretari de la Conferència Episcopal Tarraconense, fou rebut en audiència a Roma pel Prefecte de la Con-gregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments, S.Em. Robert Card. Sarah, i per l’Arquebisbe secretari de la Congregació,

Page 89: Butlletí Oficial del Bisbat de Tortosa - Obispado de TortosaDurant els darrers anys, un dels temes de què més es parla, tant en els mitjans de comunicació social com en les nostres

482

Mons. Arthur Roche. També assistiren a la reunió de treball Mons. Corrado Maggioni i el P. Ramon Julià.

Mons. Vives presentà a la Congregació els textos revisats dels Volums de la Litúrgia de les Hores en llengua catalana on hi han treballat en els darrers temps els delegats de Litúrgia de les Diòcesis amb seu a Catalunya així com diversos experts i que ara cal que rebin l’aprovació per part de la Santa Seu.

Aquesta revisió dels textos de la Litúrgia de les Hores en llengua catalana té com a objectiu la recta aplicació de la Instrucció Litur-giam Authenticam sobre l’ús de les llengües vernacles en la publica-ció dels llibres de la litúrgia romana. 

Page 90: Butlletí Oficial del Bisbat de Tortosa - Obispado de TortosaDurant els darrers anys, un dels temes de què més es parla, tant en els mitjans de comunicació social com en les nostres

483

Noticiari i comunicats

Mons. Manuel Sánchez Mongeha sido nombrado obispo de Santander

La Nunciatura Apostólica en España comunica a la Conferencia Episcopal Española (CEE) que a las 12.00 h. de hoy, miércoles 6 de mayo, la Santa Sede ha hecho público que el papa Francisco ha nombrado obispo de Santander a Mons. Manuel Sánchez Monge, actualmente obipo de Mondoñedo-Ferrol desde 2005. 

La sede de Santander estaba vacante por el traslado de Mons. Vicente Jiménez Zamora a la de Zaragoza, el pasado mes de diciem-bre. Desde entonces ha estado al frente, como administrador dioce-sano, el sacerdote Manuel Herrero Fernández.

Mons. Sánchez Monge,obispo de Mondoñedo-Ferrol desde 2005

El obispo electo de Santander nació en Fuentes de Nava (Palen-cia) el 18 de abril de 1947. Ingresó en el seminario menor y luego realizó los estudios eclesiásticos en el seminario mayor de Palen-cia. Fue ordenado sacerdote el 9 de agosto de 1970. Después cursó Teología en la Pontificia Universidad Gregoriana de Roma, donde obtuvo la Licenciatura en 1974 y el Doctorado en 1998.

El 6 de junio de 2005 fue nombrado obispo de Mondoñedo-Ferrol y 23 de julio del mismo año recibió la ordenación episcopal.Su ministerio sacerdotal lo desarrolló en la diócesis de Palencia, donde desem-peñó los siguientes cargos: coadjutor de la parroquia de “San Lázaro” (1970-1971); formador en el seminario mayor (1971-1972/1975-1977); delegado dio-cesano de Medios de Comunica-ción Social (1975-1977); rector del seminario me-nor (1977-1982); coadjutor de la parroquia de “San José” (1982-1988); delegado diocesano de Pastoral Familiar (1990-1992); pro-vicario general

Page 91: Butlletí Oficial del Bisbat de Tortosa - Obispado de TortosaDurant els darrers anys, un dels temes de què més es parla, tant en els mitjans de comunicació social com en les nostres

484

(1996-1998); rector de los seminarios mayor y menor (1992-1998); y vicario general (1999-2005). Fue canónigo de la Catedral de 2003 a 2005. Ejerció también como profe-sor de Teología en el instituto teológico del seminario de Palencia de 1975 a 2005 y como profesor de Religión en el instituto “Victorio Macho” de 1988 a 1992.

En la CEE es miembro de las Comisiones Episcopales para la Vida Consagrada, desde el año 2005, y de Pastoral Social, desde 2014. También ha sido miembro de la Comisión Episcopal de Apos-tolado Seglar de 2008 a 2011

Mons. Esteban Escudero Torresha sido nombrado obispo auxiliar de Valencia

La Nunciatura Apostólica en España comunica a la Conferen-cia Episcopal Española (CEE) que a las 12.00 h. de hoy, jueves 7 de mayo, la Santa Sede ha hecho público que el papa Francisco ha trasferido al encargo de obispo auxiliar de Valencia al hasta ahora obispo de Palencia, Mons. Esteban Escudero Torres, asignándole la sede titular de Diano, Dianen(is). 

Mons. Escudero Torres,obispo de Palencia desde 2010

Mons. Esteban Escudero Torres nació en Valencia el 4 de febrero de 1946. En 1963 entró en el Seminario valenciano donde inició los estudios de Filosofía, que luego continuó en la Universidad civil de esta ciudad. Obtuvo la Licenciatura en Teología por la Universidad Pontificia de Salamanca y perfeccionó sus estudios en Roma con el Doctorado en Filosofía por la Universidad Pontificia Gregoriana.

Fue ordenado sacerdote en Valencia el 12 de enero de 1975, sede en la que desempeñó los siguientes cargos: vicario parroquial de “La Asunción”, en Carlet (1975-1978); coordinador de enseñanza religiosa escolar y universitaria (1986-1990) y director del Instituto Diocesano de Ciencias Religiosas (1994-2010). Además, fue pro-

Page 92: Butlletí Oficial del Bisbat de Tortosa - Obispado de TortosaDurant els darrers anys, un dels temes de què més es parla, tant en els mitjans de comunicació social com en les nostres

485

fesor de Filosofía en la Facultad de Teología “San Vicente Ferrer” (1992-2000) y profesor de la sección de Valencia del Pontificio Ins-tituto “Juan Pablo II” para Estudios sobre Matrimonio y Familia. Fue canónigo de la Catedral de 1999 a 2000, año en que fue nom-brado obispo auxiliar de Valencia. Recibió la ordenación episcopal el 13 de enero de 2001. El de 9 de julio de 2010 se hacía público su nombramiento como obispo de Palencia, sede de la que tomó pose-sión el 29 de agosto de 2010.

En la Conferencia Episcopal Española es miembro de las Comi-siones Episcopales de Pastoral, desde el año 2005, y del Clero, desde 2014. Ha sido miembro de las Comisiones Episcopales de Relacio-nes Interconfesionales (1999-2005) y de Seminarios y Universida-des (1999-2002/2008-2013).

Page 93: Butlletí Oficial del Bisbat de Tortosa - Obispado de TortosaDurant els darrers anys, un dels temes de què més es parla, tant en els mitjans de comunicació social com en les nostres

486

NecrològicaRev. Jesús-Argelio Beltran Marzá

4-5-2015

El dilluns quatre de maig de 2015 moria a Castelló de la Plana Mn. Jesús-Argelio Beltrán Marzá. Havia nascut al mateix Castelló el 23 de gener de 1929. Ingressà al Seminari Diocesà de Tortosa on cursà els estudis eclesiàstics, essent ordenat prevere el 31 de maig de 1952 al XXXV Congrés Eucarístic Internacional a Barcelona, juntament amb onze companys més de la nostra Diòcesi.

Estrenà el ministeri sacerdotal com a vicari a la parròquia d’Al-bocàsser. L’any 1953 fou nomenat rector de l’Aldea on exercí cinc anys fins que l’any 1958 fou nomenat rector de Bot on exercí el seu ministeri durant vint-i-dos anys, essent també, des de l’any 1972, rector de Caseres.

A la Terra Alta va viure Mn. Jesús l’etapa més llarga del seu sacerdoci, plenament identificat amb l’espiritualitat d’una comarca marcada per la devoció a la Mare de Déu de la Fontcalda.

L’any 1980 fou enviat a Roma per cursar estudis superiors de Litúrgia. Acabada la seva estada a Roma, l’any 1982 fou nomenat rector de Morella, i encarregat de Herbeset, Xiva de Morella i La Pobla d’Alcolea; essent també l’arxiprest del 1984 al 1993.

Problemes de salut al cor van motivar el seu darrer destí en actiu a Vinaròs l’any 1993 com adscrit a la parròquia de l’Assumpció i encarregat com a capellà de l’atenció espiritual a l’Hospital Comar-cal de Vinaròs.

L’any 2006 es traslladà a viure, com a emèrit, a Benicàssim on col·laborà vivament en la pastoral de la població fins que, a la tardor del 2014, es traslladà a la “Casa de Natzaret”, residència sacerdotal de Castelló, on ha viscut pràcticament fins al final.

Morí el dilluns 4 de maig i, l’endemà al vespre, tingué lloc a la parròquia Mare de Déu del Carme, de Castelló, la Missa exequial presidida pel Sr. Bisbe de Tortosa –Mons. Enrique Benavent Vidal- i concelebrada pel Sr. Bisbe de Castelló –Mons. Casimiro López Llo-rente–, així com per més de seixanta preveres, tant de la diòcesi de Tortosa com la de Sogorb-Castelló.

En la homilia Mons. Benavent va llegir fragments d’un escrit autobiogràfic en què Mn. Jesús afirmava contundentment haver estat en tota la seva vida un “sacerdot feliç”.

Page 94: Butlletí Oficial del Bisbat de Tortosa - Obispado de TortosaDurant els darrers anys, un dels temes de què més es parla, tant en els mitjans de comunicació social com en les nostres

487

Gràfica Dertosense, s.l.Cervantes, 21 - 43500 Tortosa Dipòsit Legal: T. - 22-1958

Sumari

BISBATSr. BisbeParaules de vida: Als xiquets i xiquetes que rebreu la Primera Comunió: estigueu

units al Senyor ...................................................................................... 399 “La nostra fe és la victòria que ja ha vençut el món” ........................... 400 Sant Pasqual Bailón .............................................................................. 402 L’Església, servidora dels pobres (I) ..................................................... 404 L’Església, servidora dels pobres (II) ................................................... 405 A los niños y niñas que vais a recibir la Primera Comunión:

permaneced unidos al Señor ................................................................. 407 “Esta es la victoria que vence al mundo: nuestra fe” ............................ 408 San Pascual Bailón ............................................................................... 410 La Iglesia, servidora de los pobres (I) .................................................. 411 La Iglesia, servidora de los pobres (II) ................................................. 413

Activitats de D. Enrique Benavent Vidal, bisbe de Tortosa. Maig 2015 ................................ 415

Vicaria General“Misericordiae vultus”. El rostre de la misericòrdia. Resum de la Butlla

a càrrec de l’Il·lm. Sr. Vicari General ............................................................................. 418

Secretaria GeneralInformació sobre el “Centre de Formació Teològica” del bisbat de Tortosa.

Manual informatiu .......................................................................................................... 423

Arxiu Històric DiocesàRelació nominal de les propietats de béns immobles de les parròquies del bisbat

de Tortosa, segons la documentació dels anys 1900 a 1930 existent a l’Arxiu Històric Diocesà de Tortosa. (III) ................................................................................... 428

Delegació del Patrimoni Artístic i CulturalComunicat de la Direcció General de Cultura; Conselleria d’Educació, Cultura i Esports,

de la Generalitat Valenciana, pel qual s’incoa expedi ent de declaració com a Bé d’Interès Cultural, amb categoria de col·lecció de béns mobles, a favor del conjunt de reliquiaris del papa Luna ubicats en la parròquia de Santa Maria, a Peníscola [2015/4188]..................................................................................................................... 441

Crònica diocesanaXXIX Trobada Internacional de Vida Creixent a Vic ............................................................ 450Fiesta de Santa María Josefa del Corazón de Jesús ............................................................... 451El món dels valors de la persona gran .................................................................................... 453Confirmació d’adults a la Catedral ........................................................................................ 454Reunió del Consell Pastoral Diocesà ..................................................................................... 455Recull de notícies publicades al setmanari “Vida diocesana”. Maig 2015 ............................ 459

Page 95: Butlletí Oficial del Bisbat de Tortosa - Obispado de TortosaDurant els darrers anys, un dels temes de què més es parla, tant en els mitjans de comunicació social com en les nostres

488

Gràfica Dertosense, s.l.Cervantes, 21 - 43500 Tortosa Dipòsit Legal: T. - 22-1958

SANTA SEUSant PareAudiencia General. Miércoles 6 de mayo de 2015 ................................................................ 465Audiencia General. Miércoles 13 de mayo de 2015 .............................................................. 468Audiencia General. Miércoles 20 de mayo de 2015 .............................................................. 471Audiencia General. Miércoles 27 de mayo de 2015 .............................................................. 475

TARRACONENSEComunicat de la reunió n. 214 de la Conferència Episcopal Tarraconense ........................... 480Presentats a Roma els textos revisats en llengua catalana de la Litúrgia de les Hores .......... 481

NOTICIARI I COMUNICATSMons. Manuel Sánchez Monge ha sido nombrado obispo de Santander ............................ 483Mons. Esteban Escudero Torres ha sido nombrado obispo auxiliar de Valencia ................ 484

NECROLÒGICARev. Jesús-Argelio Beltran Marzá, 4-5-2015 ......................................................................... 486

Page 96: Butlletí Oficial del Bisbat de Tortosa - Obispado de TortosaDurant els darrers anys, un dels temes de què més es parla, tant en els mitjans de comunicació social com en les nostres

D i s p o n i b l e

Page 97: Butlletí Oficial del Bisbat de Tortosa - Obispado de TortosaDurant els darrers anys, un dels temes de què més es parla, tant en els mitjans de comunicació social com en les nostres

D i s p o n i b l e

D i s p o n i b l e