20è aniversariFent barri al Mercat

Una vegada hagis llegit aquest Butlletí, no el llencis; dóna’l a un altre veí.

Sagrada Família

ButlletíValència, 415 · 08013 Barcelona · Telèfon 93 459 31 64 · avvsagrada@gmail.com · www.avvsagradafamilia.net

Oct

ub

re d

e 2013

Associació de Veïns i Veïnes90

Butlleti 90_l'Informatiu 69 OK 5 07/10/13 13:35 Página 1

Bu

tlle

tí 9

0

3

Acaba l’estiu, les fulles dels arbres s’escampen pels carrers, per on cada dia els nens hancomençat a fer camí per anar cap a l’escola… Els barris de la ciutat recuperen el ritmequotidià… Tornem a la feina! Ja tenim aquí un nou Butlletí!

Aquest cop, hem dedicat la portada a celebrar el vigèsim aniversari del Mercat, tota unainstitució al barri. En la secció d’informació trobareu les darreres notícies sobre el projectede la Plaça de les Glòries i les vibracions de la línia 2 del metro així com, entre altrescoses, un extens balanç sobre l’impacte del turisme en el barri.

Seguim treballant, doncs, en moments gens fàcils, en els que cada dia als barris patim deben a prop les dramàtiques conseqüències de decisions preses en la llunyania. Les mésproperes, tanmateix, tampoc són massa favorables a les classes populars. A la ciutat, elgovern municipal, en aquest breu temps, ja ha donat a conèixer algunes decisions forçapolèmiques: mantenir les retallades a les escoles bressol, privatitzar del tot els serveisfuneraris, atorgar el nom d’un carrer de la ciutat a Samaranch, apostar per la celebraciódels Jocs Olímpics d’hivern 2022 a Barcelona… Cal dir més?

Cal esperar que el compromís col·lectiu de la ciutadania es faci sentir enfront d’aquestpanorama desolador. Que doni mostres de la possibilitat de canviar les coses. Algunesmanifestacions en aquest sentit ja s’han fet notar. Moltes altres s’estan preparant.Esperem poder donar-les suport i contribuir així a fer nèixer un bri d’esperança en aqueststemps tan crítics.

EDITORIAL

PortadaEn el 20è aniversari del Mercat / 4Fent barri al Mercat / 5

L’Associació informaBalanç sobre l’impacte del turisme al barri de la

Sagrada Família els anys 2012 i 2013 / 7Procés de transformació de les Glòries / 9El projecte de Can Roger / 11Vibracions de la línia 2 del metro / 11

Viure l’entornD’una botiga, tot passejant pel temps en

companyia de Puccini / 12

Col·laboracions i opinionsNota informativa de la reordenacio

d’especialistes de Roger de Flor / 14Els carrers del nostre barri (V) / 15Associació Sagrada Família per a Ancians / 16

L’Associació recomanaRescatem les persones / 16

Racó de poesiaMàrius Torres. La ciutat llunyana / 17

Un altre mónPensar per transformar / 18

SUMARI

3

LOTERIA DE NADALJa tenim número reservat per la loteria de Nadal!

Com cada any, podreu adquirir-la al local de l’Associació o bé al comerç que cada any us la facilita.

Alguns diumenges, com fem sempre, sortirem al carrer: ens trobaràs a l’avinguda Gaudí.

El número de loteria és el 55.859. Cada butlleta costa 2,5 euros.

Butlleti 90_l'Informatiu 69 OK 5 07/10/13 13:35 Página 3

Bu

tlle

tí 9

04

El comerç forma part de l’ADNurbà i, en una ciutat comBarcelona, el comerç no s’enten-dria sense els mercats, garantiad’alimentació saludable peròtambé element vertebrador delterritori.

En aquest sentit, la nostra ciu-tat és doblement afortunada, jaque s’hi desenvolupa una potentactivitat comercial i és l’orgullo-sa posseïdora d’una xarxa demercats com no n’hi ha d’altra.Aquesta quarantena de mercatsdefineixen Barcelona davantaltres capitals nacionals i inter-nacionals, però també col·labo-ren en el dibuix del barri, irra-dien vida al seu voltant. Són undels motors més importants dela millora dels barris on estanubicats. Si un mercat funciona,és actiu i participa, tenim unbarri que prospera.

Tot i que ara celebrem el vintèaniversari d’aquest equipamenttal com el coneixem avui, els orí-gens del mercat de la SagradaFamília els hem de buscar en ladècada del 1940, quan el vellmercat a l’aire lliure del carrerSicília es va traslladar a les ins-tal·lacions de la General Motors,lloc que ocupa el mercat actual.

Aquest és fruit de l’actuació del’Ajuntament de Barcelona, através de l’Institut Municipal deMercats, el qual, fidel al seuModel Mercats Barcelona, va tre-ballar per a la seva modernitza-ció, amb l’objectiu de fer-lo méscompetitiu no només en les ins-tal·lacions sinó també amb l’am-pliació de serveis que demana laciutadania.

Així, el mercat de la SagradaFamília, a més de la professiona-litat dels seus comerciants i elproducte de qualitat que s’hiofereix, compta amb serveis com

l’aparcament gratuït pels clients,comandes per telèfon, lliura-ment a domicili i una oficinad’informació per mantenir-nosal dia de les ofertes i campanyesendegades per la seva associacióde venedors.

A més, seguint el ModelMercat Barcelona, que auspiciala integració d’autoserveis en elsmercats que remodela i moder-nitza tot perseguint l’objectiu del’experiència de compra comple-ta en un mateix recinte, el de laSagrada Família compta amb unsupermercat Eroski.

El fet que aquest mercat com-parteixi espai amb un centrecívic i una biblioteca és unincentiu més per a la seva activi-tat participativa en la vida delbarri, amb el qual s’implica nonomés a nivell lúdic –participa-ció en la festa major o la de tar-dor– sinó també cultural –perexemple, a través de xerradessobre alimentació conjuntamentamb la biblioteca o haver estatun dels escenaris que han acollitles jornades sobre Cuina del’Aprofitament.

Tota aquesta sèrie d’experièn-cies són una mostra clara que elde la Sagrada Família és un delsmercats barcelonins que formenpart de la vida del barri, del seuentorn més pròxim, tot partici-pant-hi activament.

El barri de la Sagrada Família,antigament conegut com ‘elpoblet’, té dos grans punts dereferència que l’han posat en elmapa ciutadà i mundial: el tem-ple expiatori de la SagradaFamília, obra d’Antoni Gaudí, il’Hospital de Sant Pau, de LluísDomènech i Muntaner.

Des de la modèstia, el mercatde la Sagrada Família vol sertambé un referent per a la gent

del barri, i acompanyar-los en elseu viatge per aquest segle XXI.Els comerciants de la SagradaFamília estan treballant per fer-se més visibles, en especial alsulls dels joves. I ho fan de mane-res molt imaginatives, com n’ésexemple aquesta proposta devinils decoratius protagonitzatspel producte dels quals arapodem gaudir.

Penso que és una bona i atrac-tiva idea per captar públic, perdir-li a la gent que estem aquí, ides de Mercats de Barcelona elque farem és donar més ressò atotes les iniciatives dels comer-ciants i posar-les en valor encaramés a través de tots els nostrescanals de comunicació. Ens hisumem i diem ‘aquí hi ha unmercat’ però sobretot un equipde bons professionals que bus-quen superar-se dia a dia per ofe-rir als clients una alimentació dequalitat i tots els serveis que lavida moderna ens demana.

Vull acabar aprofitant aques-tes línies per felicitar l’Associacióde Comerciants del Mercat de laSagrada Família i tambél’Associació de Veïns de laSagrada Família, ambdues per laseva energia i il·lusió a l’hora defer barri, de participar en activi-tats socials, culturals, reivindica-tives... un espectre tan divers iampli com ho és la seva implica-ció en la vida d’aquest trosset deBarcelona. El de la SagradaFamília és un barri afortunat per-què compta amb un gran actiu:el potencial de la seva gent.

Raimond BlasiPresident de l’Institut Municipal

de Mercats de Barcelona

En el 20è aniversari del Mercat

PORTADA

Butlleti 90_l'Informatiu 69 OK 5 07/10/13 13:35 Página 4

Bu

tlle

tí 9

0

5

Aquestes són converses que sesenten cada dia al Mercat.Converses que mostren el querealment som: lloc de trobadadels veïns, proximitat, tradició iconfiança.

Els qui treballem al Mercat,malgrat no visquem al barri, ens

en sentim part. Coneixem lagent, sovint en sabem les ale-gries i les tristeses. Ens arribenràpid les seves inquietuds, lesbones notícies i les dolentes.Som, i volem ser-ho encara més,altaveu de les notícies del barri idel seu moviment veïnal, amics i

col·laboradors de les entitats queformen el seu teixit associatiu ivolem celebrar junts les sevesfestes i col·laborar amb les sevesreivindicacions.

Aquest any celebrem els 20anys del Nou Mercat, però elMercat té molts i molts més

— Ai! Hola Maria, no t’havia vist. Quina calor que faavui, eh?

— Si noia, si que en fa! Per això baixo ben d’hora alMercat, que després ja no em veig amb cor de sortirde casa.

— Jo vinc a comprar una mica de bacallà per fer unaesqueixada, que no em ve de gust res més aquestsdies…

— Que has vist a la Roser? Fa dies que no la veig, im’estranya.

— No, noia fa tres o quatre dies que no la veig. Latrucaré, no sigui que li hagi passat res.

— Ostres! Tu no ets en Josep Faulí... sóc en MiquelGómez, te’n recordes? De l’escola...

— Quants anys... És que ja no visc al barri, avui perque he vingut a veure la mare, que no està gairefina, i he pensat passar pel Mercat, a recordarquan hi venia a comprar amb ella, quan era petit.

— Doncs, jo mira, em vaig casar i em vaig quedar aviure al barri, i mira, aquesta és la Martina, lameva filla. Hem vingut a comprar verdureta ifruita per fer-li les primeres “papilles”.

— Com tens el filet de pobre, avui... encara no s’obremassa? Guarda-me’n tres talls gruixudets i posa’mtambé tres hamburgueses, que ja les passaré abuscar quan surti de la feina al migdia.

— Molt bé, Fina. Les hamburgueses amb formatge,com sempre?

— Sí, sí, és clar. Me’n vaig corrents a encarregar tresllucets al peix, que ja faig tard.

Fent barri al Mercat

PORTADA

Foto

graf

ies:

Mar

ta C

omas

Butlleti 90_l'Informatiu 69 OK 5 07/10/13 13:35 Página 5

Bu

tlle

tí 9

06 PORTADA

anys. Hi ha parades que ja eren dels pares i potserfins i tot dels avis. Això vol dir que molts dels nos-tres han vist créixer dues i fins i tot tres genera-cions d’una mateixa família, i al contrari tenimclients que han conegut als venedors actuals quaneren petitets i venien al mercat a veure al parescom treballaven. Som doncs una mena de granfamília, o si ho voleu una gran club social del barri.

A més a més de tot això, també ens dediquem avendre. I venem coses molt bones i de molt bonaqualitat: les millors fruites i verdures; el millorembotit; la carn més bona i el peix més fresc; lesolives més saboroses i el bacallà més molsut; elsmenuts més nets i les galetes més dolces. I si teniu

gana o set, també teniu els millors bars amb elmillor producte del mercat per oferir-vos, ben asse-gudets al pati on els vostres fills poden jugar men-tre vosaltres us poseu al corrent amb amics i veïns.

En voleu encara més? On trobareu l’oportunitatde trobar un lloc com aquest, que us arreli al vos-tre barri mentre aprofiteu per omplir el rebost? Nous ho penseu més. Si no ho sou, feu-vos clients delMercat. No us en penedireu! Som ben a prop, sotala Biblioteca i el Centre Cívic.

Benvinguts!

L’Associació de Comerciants del Mercat de la Sagrada Família

Butlleti 90_l'Informatiu 69 OK 5 07/10/13 13:35 Página 6

Bu

tlle

tí 9

0

7L’ASSOCIACIÓ INFORMA

Un cop finalitzada la tempora-da d’estiu és hora de fer unbalanç de com ha anat l’impactedel turisme durant les dues últi-mes temporades (2011-2012 i2012-2013) prenent com a refe-rència les mesures per pacificarel trànsit que l’Ajuntament vaestablir al novembre de 2011.

Aquestes mesures, tot i serinsuficients i deixar sense resol-dre el problema de fons, anavenen la bona direcció per abordarla situació insostenible que viuel barri. Eren mesures relatives ala mobilitat dels autocars i elsvianants, l’ocupació de l’espaipúblic per les cues del Temple il’establiment d’una zona d’ex-clusió de trànsit de tot tipusd’autobusos en els carrers queenvolten al temple, Provença,Sardenya i Marina.

Durant la temporada d’estiupassada es va notar un canviimportant amb el trasllat de lesparades dels autocars a l’avingu-da Diagonal i l’entrada en vigorde la zona d’exclusió. Entre elsaspectes negatius cal assenyalarel trasllat de les parades de leslínies regulars dels busos turísticsa Sicília-plaça Sagrada Famíliasense que ningú se n’assabentés,la insuficiència de les obresd’ampliació de voreres, entre laDiagonal i els carrers que la con-necten amb el Temple, i la noprovisió de places d’aparcamentper a residents (zona verda) alsveïns dels carrers afectats peltrasllat dels autocars a Diagonal,als voltants del carrer Lepant.

Un cop passat l’estiu de 2012,l’Associació de Veïns junt ambl’entitat Promoció del TransportPúblic van elaborar un informesobre la mobilitat i l’espai públicals voltants del Temple. Aquestinforme fa una reflexió de futursobre la necessitat d’anar can-viant de manera sostenible elmodel de turisme i fa propostesconcretes a curt termini, en lalínia de millorar les mesuresaprovades per l’Ajuntament elnovembre de 2011. El gener de2013 es presenta l’informe alDistricte i als responsables del’Àrea de Mobilitat de l’Ajun ta -ment de Barcelona.

Doncs bé, lluny d’anar imple-mentant les mesures de milloracomplementàries, el que hemvist, en aquest últim estiu, ésque anem cap enrere en elsaspectes següents.

Les rutes del bus turístic. El22 d’abril d’enguany, sense avísni comunicació prèvia, es can-vien les rutes que fan les líniesregulars dels busos turístics,trencant un dels aspectes cab-dals de les millores introduïdes,com és la zona d’exclusió delcarrer Marina. A partir d’aquelldia els busos turístics circulenpel carrer Marina, tenint a escas-sos metres la parada deSardenya, des d’on poden con-templar, caminat, la façana delNaixement del Temple.

Aquesta frivolitat, per què elsturistes contemplin la façana desde dalt del bus, implica que elsbusos turístics hagin de fer unbucle llarg i farragós per dife-rents carrers del centre del barri,incrementant la contaminaciómediambiental així com lesmolèsties al veïnatge.

A més, la flota dels busos turís-tics de Barcelona és molt inefi-cient pel que fa a la contamina-

ció acústica i ambiental. Recor -dem que ens trobem en un barrion es superen els índexs de con-taminació establerts per laComissió Europea.

Fa l’efecte que aquestes com-panyies que exploten el busturístic tinguessin carta lliureper fer i desfer a la seva conve-niència. Són companyies quetenen uns beneficis importantsperò es preocupen molt poc derenovar adequadament la flota(vehicles de baixa contaminaciói soroll) i de minorar el seuimpacte sobre la convivènciaveïnal.

Encara no se’ns ha aclarit quiva prendre aquesta decisió i aixòcrea, en la nostra opinió, un malprecedent pel que fa a l’acompli-ment dels compromisos de l’al-caldia amb els ciutadans.

Les cues al voltant delTemple, que envaeixen, quasipermanentment, l’espai públicdels carrers de Provença iMarina, lluny de disminuirs’han incrementat. La Junta delTemple no ha posat els mitjanssuficients per evitar aquestamassificació, que dóna unaimatge de descontrol no nomésals veïns, sinó també als turistes.

Instal·lar un caixer automàtica l’oficina de la cantonada de “laCaixa”, sembla una operació demaquillatge per quedar bé.Aquesta organització de les visi-tes guiades és incompatible ambel respecte a l’espai públic, comsobradament s’està demostrant il’Ajuntament ha d’actuar perpreservar l’ús d’aquest espai pera tots els ciutadans.

Especialment perillós és l’a-glomeració de persones que esprodueix al xamfrà Besòs-mardels carrers Provença i Sardenya,a la boca del metro de la línia 5.Com ja es va posar en evidència

Balanç sobre l’impacte del turisme al barri de la Sagrada Família els anys 2012 i 2013

Foto

graf

ies:

Ed

uar

d T

ud

ela

Butlleti 90_l'Informatiu 69 OK 5 07/10/13 13:35 Página 7

Bu

tlle

tí 9

08 L’ASSOCIACIÓ INFORMA

l’estiu de 2011, les aglomera-cions d’aquest tipus generensituacions de risc que poden pro-vocar accidents greus.

Permetre cues d’aquestesdimensions a l’espai públic ciu-tadà és intolerable i, més encara,quan es tracta d’un negoci privatque no aporta cap ingrés almunicipi i per contra generaunes despeses importants a laciutat.

Els accessos dels turistesper Sardenya i Marina. El tràn-sit dels turistes des de la zonad’aparcament de la Diagonal,per recórrer els 300 metres queels separen del Temple requereixmesures suplementàries i demillor organització, per tal d’evi-tar que els veïns d’aquesta zona,hagin de fer mans i màniguesper sortir de casa o tornar de ferla compra.

En primer lloc s’ha d’ampliarla vorera de Marina, entreValència i Mallorca (costatBesòs), alineant-la amb la plata-forma de la parada de l’autobúsregular. L’ampliació de xam-frans, que es va iniciar la prima-vera de 2012, s’ha d’estendre atots els xamfrans del recorregut.

S’han d’adoptar les mesuresadients d’organització i controlperquè el trànsit de turistes engrup sigui ordenat, sense inter -rupcions i diferenciant l’anada ila tornada pels carrers Sardenya iMarina respectivament.

Complementàriament s’hau-ria d’organitzar millor el trànsit il’estacionament dels autocars ala zona de la Diagonal, fent méssegur el recorregut per als via-nants i fent servir eines telemàti-ques en l’aparcament dels auto-cars de dues hores d’espera.

ConclusionsQuan a la tardor de 2011

l’Ajuntament de Barcelona vaanunciar les mesures per pacifi-car el trànsit als voltants de laSagrada Família, el sector delsautocars turístics va posar el crital cel, augurant un fort descensde turistes i el tancament demoltes empreses amb la conse-güent pèrdua d’ocupació.

La realitat ha estat ben dife-rent i l’any 2012 va tancar ambun 1% d’increment de visitantssobre els registres històrics de2011, quan es van comptabilit-zar 3,2 milions d’entrades venu-des, amb un increment especta-cular sobre els anys anteriors, apartir de la visita papal a finalsde 2011.

Les xifres de 2013, si tenimpresent l’evolució del turisme aCatalunya, semblen que iguala-ran o superaran les de l’any pas-sat apropant-se al record històricde 3,5 milions d’entrades venu-des, tot i l’increment de les tari-fes, de quasi un 20% entre el2011 i 2013.

Això significa que el nombretotal de persones que “arriben aveure el Temple de la SagradaFamília” rondarà els 9 milionsde persones l’any, aproximada-ment les mateixes que fins aravisitaven el Parc Güell, gratuïta-ment. Aquests 9 milions de per-sones donen un promig de25.000 persones diàries queestan interactuant sobre unespai de 50 hectàrees i unapoblació de 20.000 persones. Lesxifres parlen per si mateixes.

És evident que la primerareflexió que ens hem de fer és on

està el límit de l’espai físic que elterritori pot suportar davant d’a-questa allau de visitants? Mentreno contestem raonablementaquesta qüestió no podremenfocar el futur d’un turismesostenible al nostre barri. Peraixò, és urgent constituir untaula de diàleg entrel’Ajuntament i tots els agentsimplicats, per formular les actua-cions que, amb perspectiva defutur, cal establir per a un turis-me sostenible al barri.

Així ho vàrem formular elgener d’enguany a la Regidoriadel Districte i així ho tornem aformular de nou a la Regidoria ial mateix Ajuntament.

Mentrestant cal actuar amburgència sobre les tres qüestionsobjecte d’aquest balanç de lesdues últimes temporades: • Les mesures complementàries

entre la Diagonal i els accessosal Temple.

• L’ocupació de l’espai públicoriginat per les cues delTemple.

• Reestablir les rutes dels busosturístics, sense trencar la zonad’exclusió, tal com l’Associacióva demanar a la Regidoria delDistricte a final de juliol pas-sat.

Àmbit d’Urbanisme, Mobilitat i Medi Ambient

Butlleti 90_l'Informatiu 69 OK 5 07/10/13 13:35 Página 8

Bu

tlle

tí 9

0

9L’ASSOCIACIÓ INFORMA

El procés de transformació deles Glòries sembla que està aga-fant velocitat de creuer desprésd’una temporada de semiparalit-zació per part del Govern de laciutat. Aquest endarreriment,com han denunciat en reiteradesocasions les entitats veïnals del’entorn, s’ha fet especialmentpalès en la construcció dels equi-paments per als barris i en ladotació de les inversions peraquest mandat municipal.

Un cop aclarits els dubtessobre l’enderroc de l’anella eleva-da (s’enderrocarà) i del soterra-ment del trànsit (es farà el túnelentre Castillejos i la rambla delPoblenou), ha arribat l’hora dedonar un fort impuls de ciutat ales actuacions que han de perme-tre que les Glòries entrin de pleen el paisatge urbà de la ciutat deBarcelona.

Ha arribat l’hora també de quela participació veïnal, un factorcabdal en tot el procés, faci visi-ble la seva contribució al modelde ciutat que els veïns de l’en-torn estan fent al servei de lamajoria dels ciutadans, lluny deles solucions faraòniques o espe-culatives que encara defensendeterminats grups de poderosos.

Per situar el lector en elmoment que viu el procés, expli-carem els tres fets més remarca-bles que s’han produït entre elsmesos de març i juliol.

El trasllat fallit delsEncants

El trasllat de la Fira delBellcaire, de Consell de Cent alseu nou emplaçament al final delcarrer Castillejos, per tal d’allibe-rar l’espai per al parc, es va pre-veure de realitzar el 19 de junypassat. Deu dies abans, unatromba d’aigua va frustrar l’in-tent d’obrir portes, ja que lesgoteres i la inundació dels bai-xos, que van produir desperfec-tes i afectacions, ho van impedir.En l’informe elaborat per l’Ajun -tament de Barcelona (HàbitatUrbà), s’afirma que el 8 de junyde 2013 es van produir plugesque, si bé no van acumular gransvolums de precipitació, es vanproduir de manera molt intensaen un període de temps moltcurt, posant de manifest defi-ciències en el sistema de desguàsde les aigües pluvials. A les con-clusions provisionals l’informesenyala la necessitat d’actuar endos fronts:

a) Correcció dels elements malexecutats i modificació, donantmés capacitat, a la xarxa de sane-jament horitzontal.

b) Increment de la capacitat dedesguàs de la coberta, millorant elsistema d’elements de recollida.

La coberta dels nous Encantsés l’element fonamental queatorga identitat a aquest equipa-ment de ciutat, un equipamentque ens haurà costat 56 milionsd’euros. L’episodi de pluges hadonat la raó als que criticavenl’excessiu cost de la coberta, queben segur que amb 15 milionsmenys i amb una funcionalitatmés gran, hauria quedat bendigne i a l’alçada dels firaires quefa molts anys que hi treballen.

Les conseqüències sobre el pro-cés de les Glòries han estat bàsi-cament l’encariment en 240.000euros, que l’Ajuntament hamanifestat que imputarà als tèc-nics del projecte i les constructo-res, i l’endarreriment del trasllatdels firaires que s’ha previst per ala segona quinzena de setembre.Si s’acompleixen aquestes previ-sions, l’Ajuntament afirma que elprocés global de remodelació deles Glòries no s’enderrarirà.

El concurs internacionalDins del pacte de les Glòries, el

full de ruta que es va acordar,l’any 2007, entre l’Ajuntament iles associacions de veïns de l’en-torn, es va preveure la celebraciód’un concurs internacional perescollir el disseny de l’espaipúblic de les Glòries.

Procés de transformació de les Glòries

Butlleti 90_l'Informatiu 69 OK 5 07/10/13 13:35 Página 9

Bu

tlle

tí 9

010 L’ASSOCIACIÓ INFORMA

Aquest concurs es va obrir elmes de maig de 2013, un copdesignat el jurat, i es van presen-tar 57 despatxos professionalsaportant els seus currículums i laseva experiència.

D’acord amb les bases del con-curs, 55 dels candidats reunienles condicions establertes i entreells, els dies 15, 16 i 17 de juliol,el jurat va procedir a l’elecciódels 10 equips finalistes. Elsequips seleccionats pel jurat hanestat els següents: • UTE GLÒRIES EQUIP 10• UTE EMBA ESTUDI MASSIP

BOSCH• UTE PORRAS LA CASTA SCP• UTE FISES VIADER• UTE ADD+BAILO RULL• UTE MBM+BB+GG• UTE ENRIC SERRA MOISES

GALLEGO• UTE MARTINEZ LAPEÑA• UTE AGENCE TER I ANA COE-

LLO• UTE LACOMBA SETOAIN SLP

Aquests 10 equips multidisci-plinars han de presentar pel mesde desembre d’enguany, l’avant-projecte constructiu de l’espaipúblic de les Glòries, encabintharmònicament els acords delcompromís per a les Glòries pel

que fa a mobilitat (enderroc del’anella elevada, túnel soterrat,transport públic, xarxa perime-tral en superfície i millora de l’ac-cessibilitat), equipaments i habi-tatges (els equipaments de barricom l’Escola dels Encants, el CAPde Bolívia, etc; els habitatges deprotecció, 40.000 m2 de sostre iels de renda lliure, 50.000 m2 desostre) i el disseny pròpiamentdel parc, un parc d’aproximada-ment 12 hectàrees, bàsicamentpla i que s’inscrigui en l’eix verdciutadà Ciutadella Trinitat, se -guint el rastre del Rec Comtal.

A finals de setembre, l’Ajun -tament de Barcelona ha organit-zat unes jornades d’implicacióciutadana a les quals els 10 fina-listes hi són convidats, per tal derecollir les propostes dels veïns ide les associacions de l’entorn ila ciutat.

Tallers de participacióveïnal

Caminem cap a un nou modeld’urbanisme a la ciutat. Unmodel transversal on la partici-pació ciutadana sigui un elementcabdal a l’hora d’elaborar els pro-jectes i portar a terme les actua-cions. No es pot fer l’urbanisme

del segle XXI sense els ciutadans,que són els seus destinataris.

No sense dificultats, les Glòriesestà sent una experiència positi-va d’una manera de fer urbanis-me diferent de la que s’ha fet finsara. Que un gran projecte de ciu-tat compti amb la participació ireculli la veu dels veïns ésimprescindible perquè els projec-tes siguin harmònics, sosteniblesi al servei dels ciutadans. Ambaquest esperit les associacions deveïns de l’entorn de les Glòries,del Poblenou, Clot-Camp del’Arpa, Fort Pienc i SagradaFamília, van organitzar unstallers de participació veïnaldurant els dies 16, 17 i 18 desetembre a l’equipament del’Espai 210 del carrer Padilla 210de Barcelona, per parlar i debatresobre la remodelació integral deles Glòries.

Aquests tallers junt amb lesjornades organitzades per l’Ajun -tament a finals de setembre hande contribuir a què les Glòriesesdevinguin un projecte d’èxit ique els ciutadans el facin seu.

Àmbit d’Urbanisme Mobilitat i Medi Ambient

Properes actuacions dels Castellers de la Sagrada Família www.castellerssagradafamilia.cat

Octubre

• Dissabte 5, 19 h: actuació a Amposta (Bateig dels Xiqüel·los i Xiqüel·les del Delta). Amb Nens del Vendrell iXiqüel·los i Xiqüel·les del Delta.

• Diumenge 6, 10 h: participació al Concurs de Torredembarra. Participació de 12 colles.

• Dissabte 12, 12 h: actuació a Vilafranca del Penedès (Diada de la Colla Jove dels Xiquets de Vilafranca). AmbColla Jove dels Castellers de Sitges, Tirrallongues de Manresa, Colla Castellera de Figueres i Colla Jove delsXiquets de Vilafranca.

• Diumenge 20, 12 h: Diada de la Colla davant la Sagrada Família. Amb Moixiganguers d’Igualada i Castellers dela Vila de Gràcia.

• Diumenge 27, 12 h: actuació a la Festa dels Amics de l’avinguda Mistral. Amb Castellers del Poble Sec iTirallongues de Manresa.

Novembre

• Diumenge 10, 12 h: Diada dels Castellers del Poble Sec, al carrer Blai de Barcelona. Amb Castellers d’Esplugues iCastellers del Poble Sec.

• Dissabte 16, 18 h: Vigília de la Diada dels Minyons de Terrassa. Amb Minyons de Terrassa.

Butlleti 90_l'Informatiu 69 OK 5 07/10/13 13:35 Página 10

Bu

tlle

tí 9

0

11L’ASSOCIACIÓ INFORMA

En el darrer butlletí ja us vaminformar del projecte Can Roger,menjador + hort + art, una ini-ciativa de l’Associació Can Rogerformada per set entitats delbarri. A més de l’Associació deVeïns i Veïnes, en formen part laFundació Claror, la parròquiaSagrada Família, la parròquiaSant Ignasi de Loiola, l’EsglésiaEvangèlica, l’Associació RefarmTheCity Barcelona, l’AssociacióCultural Difusor i el Banc delTemps.

Aquest proper trimestre estàprevist que es comenci a difondreel projecte. S’està esperant quel’Ajuntament acabi el condicio-nament del solar del carrer Rogerde Flor, 217, moment en què lliu-rarà les claus a l’Associació.

De moment, però, el grup detreball format per persones de lesdiverses entitats ja treballa devalent planificant les activitats,projectant el menjador i, sobre-tot, buscant el finançamentnecessari per dur-lo a terme. Demoment, Càritas amb deu mileuros i Lacer amb vuit mil ja han

confiat en el projecte. A principisde novembre està previst queestigui operativa la webwww.canroger.cat, on en troba-reu tota la informació.

Àmbit de Servei a les Persones

El projecte de Can Roger

El dia 11 de juliol, el Departament d’Infraes -tructures Soterrades de la Generalitat de Catalunyaens va comunicar que havia rebut el resultat de lesproves dutes a terme a la línia 2 del metro deBarcelona durant la passada Setmana Santa i quevan motivar el tancament de la línia durant 5 dies.

Les proves han servit per confirmar i definir ambclaredat la solució més adient a fi i efecte de que “enels trams més afectats es redueixi en tots els puntsal màxim la vibració. La solució ha de ser la queactuï sobre el major nombre de freqüències i el seuefecte reductor es concentri en els trams que afectia més habitatges”.

Segons informa la Generalitat, s’està tramitatl’encàrrec del projecte constructiu que s’aprovaràabans de final d’any. El primer trimestre de 2014 eslicitarà l’obra per tal de que el proper estiu, a l’èpo-ca de menys demanda del metro, es portin a termeles actuacions.

La reunió que s’hauria d’haver celebrat el juliolentre l’Administració, l’Associació de Veïns i lacomissió d’afectats, per avaluar l’informe, es vaajornar per a després de l’estiu.

L’Associació i els veïns considerem que, passatsmés de 2 anys i un cop realitzats tots els estudis, calla màxima rapidesa en tota la tramitació adminis-trativa i en la dotació pressupostària corresponent,per posar fi a aquesta irregularitat en el funciona-ment de la xarxa del metro de Barcelona.

Si la solució definitiva encara ha de trigar un any,és imprescindible que les mesures per pal·liar lesvibracions siguin efectives, com ho van ser l’estiupassat, reduint la velocitat dels combois a 40 km/h.Aquesta mesura és responsabilitat de l’Ajuntamentde Barcelona, a qui correspon vetllar perquè en totmoment sigui efectiva. Els veïns estarem vigilants.

Àmbit d’Urbanisme, Mobilitat i Medi Ambient

Vibracions de la línia 2 del metro

Atenció als socis-es,veïns-veïnes

• Secretaria (afers administratius): Cada dimecres de 18,30 a 20h (preguntar per Maria Bosch).

• Atenció general (recepció): Cada dia de dilluns a divendres de 18,15 a 20,30h.

Butlleti 90_l'Informatiu 69 OK 5 07/10/13 13:35 Página 11

Bu

tlle

tí 9

012 VIURE L’ENTORN

Emplaçada al carrer Sardenya cantonadaRosselló, hi ha una botiga petita i plena d’articlessituats de manera poc convencional. Es podria dirque formen un poti-poti d’estils, matèries i colorsque inviten a la descoberta. Té un encant especialque la fa diferent a la resta. Les prestatgeries són lesde sempre, 40 o 50 anys d’una fusta que mai nos’ha corcat, pintades de blau i amb vitrines, tambécom les de tota la vida, del color del mar, -un pèlpujat- em comenta l’Antonieta, la mestressa.L’Antonieta, era i és, una persona força peculiar,avançada a l’època i plena de vitalitat. Entra unaclienta a comprar i mentre ho fa, jo, em perdo enel temps. 70 anys enrere va començar a existir labotigueta, amb un nom i un servei que res no feiapresagiar el que seria en el decurs del temps.

L’any 1943, el Sr. Jaume Camprubí, represen-tant d’articles de papereria (comercial, en dirienara), decideix obrir una botiga pel seu compte, perassegurar un futur per la seva família, la Mercè, laseva esposa i les seves dues filles, Mercè iAntonieta. Es crea la “Papereria-ImprentaCamprubí”. Uns 10 anys després, esperonat perla bona acollida entre el veïnat, decideix ampliar elnegoci i compra l’estoc d’una botiga de betes i filsdel carrer del costat que tancava, i així poder oferira la clientela la oportunitat de comprar en unmateix fet, fil per apedaçar els pantalons de la quit-xalla i llibretes i llapis de color per anar a escola.Com qui no fa la cosa, la “Papereria-ImprentaCamprubí” oferia també articles de merceria iperfumeria; haurien de passar gairebé més de 30anys perquè la botiga esdevingués el que ara és:Merceria, Perfumeria i Complements.

Recordo a la mare dient-me: “-Vés a la Camprubíi compra dos metres de cinta blava per a l’uniforme, ili dius a la Sra. Mercè que et guardi “el Catecismo” queanirem dissabte a buscar-lo-”. Recordo que en arribar

el dissabte, la mare aprofitava per comprar colònia“a granel” i... quan podia, una mica de colcrem,també a la menuda, deien que era una crema nutri-tiva.

La botiga és un seguit de gent del barri que entraa comprar: una cremallera, “pikis” per senyor,botons de diferents colors i mides perquè el nen -diu la clienta- ha de fer un treball pel casal d’estiu.A tots intenta deixar contents l’Antonieta. “-Hola,Sra...., li va anar bé allò per la seva mare per la resi-dència? Com es troba?”. La conversa segueix.L’Antonieta, se n’adona del que de debò està fent?Està fent barri, escoltant, aconsellant, callant, sical, tot el que escolta, no opinant. El cervell, elgran dominador, retrocedeix en els meus pensa-ments, al segle XX, anys 47-48. Les estampes decomunió de les nenes que anaven al “PatronatoSocial Escolar de Obreras”, ara “Lluïsa de Marillac”,en la seva immensa majoria eren impreses gràcies ala mediació de la “Papereria-Imprenta Cam -pru bí”, en blanc i negre i no massa grans. Al peude l’estampa es podia llegir: “impreso en España”.

L’Antonieta té un moment de calma i s’asseu almeu costat. Parlem dels seus pares. La seva mare, lidic -”la recordo molt bé”-, s’asseia en una cadira defusta i vímet, estava molt delicada i va morir amb50 anys d’edat. El seu pare va continuar mentre lasalut li ho va permetre, oferint articles del sectorper ajudar una mica l’economia familiar. Mentreparla, alço la vista i contemplo dues aquarel·les querepresenten el Sr. Jaume i la Sra. Mercè. Estan vol-tats de mocadors de coll de qualsevol tendència,d’un expositor de fils de tota la vida i un altre mésmodern, com a mostrari d’una coneguda marca decosmètics italiana. La mirada acolorida d’en Jaumei la Mercè irradia pau al bell mig dels marcs defusta. Una màquina de cosir de més de 100 anysd’antiguitat, em diu l’Antonieta, mostra en el seutaulell de marbre, allà on hi havia hagut el capçal,figures i capsetes de diferents estils, però molt clàs-sics, fent bo allò que introdueix l’escrit: un poti-poti ple d’harmonia i vida, donant vida als anys.

Fa 35 anys enrere, l’Antonieta es va fer responsa-ble de la botiga. La seva germana, la Mercè va estu-diar i treballar com a assistent social. L’Antonietaem diu que ara ja es vol jubilar, que fa massa anysque carrega a l’esquena preocupacions i responsa-bilitats. “Ho entenc”, li responc. Em diu que el nomde “LA BALANGUERA” li va posar ella a la boti-ga, comenta, perquè de petita escoltava la cançó

D’una botiga, tot passejant pel temps en companyia de Puccini

Butlleti 90_l'Informatiu 69 OK 5 07/10/13 13:35 Página 12

Bu

tlle

tí 9

0

13VIURE L’ENTORN

cantada per l’Emili Vendrell: se li entristeix la mira-da quan ho diu “va patir tant, pobret, en acabar laguerra... Al cap dels anys, qui m’hauria dit a mi, queaquest seria l’himne nacional de les Balears...”,segueix.

Entra una altra clienta i jo torno enrere amb elsmeus pensaments. Recordo haver comprat algunconte, ja per la meva filla, dibuixat pel Ferrándiz:“La castanyera”, “La casita de chocolate”, encaraen conservo algun... Al meu olfacte li sembla per-cebre l’aroma de la colònia de “Maderas deOriente” i el sabó “La Toja”. Temps era temps. Totun misteri.

L’Antonieta em torna al segle XXI: “quina músicatan maca toquen a la ràdio... vaig a pujar el volum itiro la porta avall”. Puccini omple de més vida, sicap, l’ambient. És curiós, però sense pretendre-ho,s’apodera dels sentits i “Mimí” canta la seva àriadel primer acte de “La Bohème”. “Sóc feliç, diu laMimi, amb el cant dels ocells pel matí i el desgel del’hivern de París a la meva finestra...”. Canta tambéque la seva feina és de cosidora, brodant flors perguanyar-se la vida; flors que, segons diu “no tenenaroma”. L’Antonieta argumenta: “l’aroma el posacadascú amb el seu sentiment. Tota la vida és un seguitd’hiverns, estius, tardors i primaveres, acceptant el teudestí seràs feliç”.

En escoltar-la vaig creure que per sí sola ellamereixia un article apart. Com va dir aquell: “en

aquest ara no toca”. Queda pendent. Torno a mirarla botiga. Per sí l’hagués volguda el barri de LaRibera!

Al dir-nos “fins aviat”, Puccini seguia omplint demúsica verista l’ambient. Si haguessin viscutGiacosa i Illica, els autors dels llibrets de les sevesòperes, tornarien a escriure, amb ordinador, si esvol, un llibret basat en la botiga, mentre el mestre,ple d’inspiració, ompliria de notes el pentagrama.El títol ja vindria donat en el decurs de la creaciómusical. I fent bo allò tan famós de “Turandot”,acabo escrivint: “Ningú no dormi al barri, ningú nodormi, vés i gaudeix de “LA BALANGUERA” mentreencara sigui oberta”.

És una de les botigues emblemàtiques del barri.Quan tanqui l’enyorarem. Encara que podremseguir comprant arreu els botons i les cremalleres,la roba interior, els fils i els perfums, ens mancaràla conversa, la parla dolça i gens cridanera del’Antonieta, testimoni viu d’una nissaga de boti-guers exemplars.

La botiga, tard o d’hora, tirarà la porta avall,però, quan pels carrers del barri ens trobeml’Antonieta, veïna de tota la vida, amb ella i lesseves vivències podrem continuar fent història, iaixí, en el nostre record, “LA BALANGUERA” nohaurà tancat mai.

Gràcies, Antonieta, per permetre la publicaciód’aquest article.

M. Lluïsa Longan

El Grup de Gent Gran amb el suport de l’Obra Social de “la Caixa”

Serveis

• Acollida veïns immigrants: Cada dimarts i dijous de 18,30 a 20h (preguntar per Margarita Mas)• Serveis a les persones: Cada dimecres de 19:00 a 20:00 h (preguntar per Maria Lluïsa Longan)• Urbanisme, Mobilitat, Medi Ambient: Cada dijous de 19:00 a 20:00 h (preguntar per Joan Itxaso)• Informacions classes castellà i català: Cada dimarts i dijous de 18,30 a 20h (preguntar per Margarita Mas)

Butlleti 90_l'Informatiu 69 OK 5 07/10/13 13:35 Página 13

Bu

tlle

tí 9

014 COL·LABORACIONS I OPINIONS

El procés de reordenació del’atenció especialitzada delsequips d’atenció primària 2G i 2J(CAP Roger de Flor) i 2H (CAPPasseig Sant Joan), fou aprovaten comissió permanent delConsorci Sanitari de Barcelona elmes d’abril de 2001, en el ques’estableix que l’atenció especia-litzada serà responsabilitat delshospitals Dos de Maig, Sant Paui Fundació Puigvert. Aquest pro-cés es va iniciar l’any 2009 i és laraó del trasllat aquest mes dejuliol dels especialistes de l’ICSque encara estaven ubicats alCAP Roger de Flor.

La situació actual per especia-litats es la següent:

1. De les especialitats de pneu-mologia i cardiologia se n’ha fetcàrrec l’Hospital de Sant Pau i esrealitzen les visites al CAP Rogerde Flor i al CAP Passeig Sant Joanamb el suport d’infermeria delspropis equips.

2. De les especialitats d’oftal-mologia, dermatologia, trauma-tologia i reumatologia se n’ha fetcàrrec l’Hospital Dos de Maig i es

realitzen les visites a l’HospitalDos de Maig, amb el suport d’in-fermeria especialitzada.

3. De l’especialitat d’ORL sen’ha fet càrrec l’Hospital de SantPau i es realitzen les visites al’antic CAP de Travessera deGràcia, amb el suport d’inferme-ria especialitzada.

4. De l’especialitat d’urologiaproperament se’n farà càrrec laFundació Puigvert i es realitzaranles visites al propi centre hospita-lari, amb el suport d’infermeriaespecialitzada. Mentres tant, s’a-tén a l’antic CAP Quevedo.

5. Les especialitats d’endocri-nologia, digestiu i cirurgia estanen procés de treball clínic iabans d’acabar l’any se’n faràcàrrec l’Hospital de Sant Pau i esrealitzaran les visites al propiCAP o a l’hospital segons lacomplexitat. Mentrestant, s’ate-nen a l’antic CAP Quevedo.

Aquest canvi s’ha realitzat apartir d’ un treball clínic entreels metges de l’atenció primària ide les diferents especialitats, quehan anat configurant un nou

model d’atenció (infermeriaespecialitzada, consultoria, rutesassistencials, telemedicina, etc.),amb menys visites als especialis-tes però de més alta complexitat.

La reordenació de l’atencióespecialitzada ha permès unamillora en la capacitat resolutivade l’atenció primària i majorcoordinació i integració amb elstres hospitals del territori: SantPau, Fundació Puigvert i Dos deMaig.

Als espais que han quedatbuits a la 2a planta del CAPRoger de Flor s’hi instal·larà elservei d’atenció sexual i repro-ductiva (ASSIR) que fins ara haestat ubicat al CAP Manso (forade zona). L’apropament del’ASSIR és un pas important queno hem pogut portar a termefins ara per manca d’un espaiadequat.

Direcció de Sector de l’Eixample Consorci Sanitari de Barcelona

Juliol 2013

Nota informativa de la reordenacio d’especialistes de Roger de Flor

Activitats setmanals de l’Associació

Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres

Matí Grup Gent Gran Grup Gent GranGimnàstica Dolça Gimnàstica Dolça

Tarda Repàs Manualitats Tall i confeccióGent GranPatchwork

Vespre Curs Català B-2 Curs Català B-1 Curs Català B-2 Curs Castellà bàsic Curs Català B-1

Activitats mensuals de l’Associació

Activitat Dia de la setmana Periodicitat

Xerrades sociosanitaries Dimecres Una o dues al mes(depenent de la disponibilitat dels metges)

Tertúlies (grup Gent Gran) (reservat als socis) Dissabte Últim dissabte de cada mes

Butlleti 90_l'Informatiu 69 OK 5 07/10/13 13:35 Página 14

Bu

tlle

tí 9

0

15COL·LABORACIONS I OPINIONS

En un article anterior ja vam parlar dels carrersde l’Aragó, de València i de Mallorca, però insisti-rem una mica més en el carrer de València que juntamb el de Mallorca van ser dels primers que es vanpoblar quan l’Eixample s’estengué en direcció al’antic poble de Sant Martí de Provençals.

El carrer de València era considerat el carrermajor d’un barri popularment conegut com delPoblet. L’absència d’un mercat va fer que al llargdel tram comprès entre els carrers de Nàpols i de laMarina, la majoria de les botigues estiguessin dedi-cades a la venda d’articles de menjar: fruites i ver-dures, cansaladeries, carnisseries, fleques, bacalla-neries, tavernes i comerços dedicats a la venda d’ar-ticles d’ús corrent.

Un cop feta aquesta puntualització, deixarem eltema dels carrers per parlar breument dels 21 pas-satges inclosos al barri. No els relacionarem un perun perquè la majoria tenen una característicacomuna: són la conseqüència de la parcel·lació queels propietaris van fer de les finques que havienestat afectades pel traçat de les vies de l’Eixample ila divisió del territori en illes. N’hem triat algunsper mostrar que gairebé tots es refereixen als pro-pietaris de les finques expropiades.

Passatge de MaiolDeu el nom a l’antic propietari del terreny de

setanta-tres àrees i quaranta-sis centiàrees que PereMaiol i Babot va comprar a Jaume Llavallol el1818.

Passatge de FontS’anomena de Font per Paula Font i Cuyàs, pro-

pietària de quatre mujades d’una finca situada enel lloc anomenat “joc de la rutlla”. Cal suposar queera un terreny pla on els veïns anaven a jugar al jocde la rutlla. El mot “rutlla” es documenta com a

rotllana llançada en un cert joc d’habilitat queconsistia a insertar-la en una estaca clavada a terra.

Passatge de SimóDeu el nom a Francesca Simon i Ferrer que des

de 1867 era la propietària de deu mujades i vuitdècimes de terrenys de l’heretat “Torre Vermella”.

Passatge d’UtsetEs refereix a Josep Utset i Fornullà, argenter. Els

terrenys eren propietat de la seva muller AnnaRomana i Jordà que els havia rebut en herència dela seva mare i el seu germà. Els terrenys eren partde la finca “Torre Xica” que havien estat propietatdel marquès de Castelldosrius.

Segons es desprèn de les característiques de lespropietats que hem citat, comproven dues circums-tàncies comunes: la primera és que una bona partdel territori que ara veiem tan ben urbanitzat, quanes va crear l’Eixample eren finques rústiques,terrenys de cultiu i de pastura, limitats sovint pertorrents. La segona és que malgrat les expropiacionsque es van haver de fer, la majoria dels passatgesconserven el nom dels antics propietaris.

Hem escollit quatre passatges que responen a lescaracterístiques explicades. Entre les excepcions endestacarem dues: El Passatge Carsi dedicat pelsveïns del sector a Ricard Carsi i Lacasa, enginyer,constructor de pous. Propietari d’una finca prope-ra a l’actual situació del passatge, on hi va fer cons-truir un pou per abastir d’aigua a la gent del veïnat.L’altra és el Passatge del Canonge Cuffi, canon-ge de la catedral de Girona, que organitzà les forcesdel sometent amb motiu de la guerra contra Françal’any 1794.

Antoni Navarro Monteys

Els carrers del nostre barri (V)

Foto

graf

ies:

Mar

ta C

omas

Butlleti 90_l'Informatiu 69 OK 5 07/10/13 13:35 Página 15

Bu

tlle

tí 9

016 COL·LABORACIONS I OPINIONS

Et preocupa el dia a dia de lespersones grans que conviuenamb tu al nostre barri? Aleshorest’interessarà conèixer el nostrecentre: Associació SagradaFamília per a Ancians. Som unainstitució sense ànim de lucrereconeguda com a Entitat Públicapel Ministeri de l’Interior, quetenim com a finalitat aconseguirel millor benestar possible i unamillora de la qualitat de vida delsresidents que acollim, majors de65 anys, que disposen de pocsrecursos econòmics i/o familiars,i requereixen d’una atenció con-tinuada i progressiva.

Els nostres orígens es remun-ten al 1975 quan la preocupacióper les necessitats que patien lespersones grans del nostre barriinspiren a un grup de personesvoluntàries, constituïdes per lesparroquies del barri (Sant Tomàs

d’Aquino, l’Esperit Sant, Cor deMaria i la Sagrada Família) i sotala inspiració del rector mossènJoan Pellisa, a crear el nostrecentre residencial al carrerRosselló, 340-344.

Des d’aleshores estem treba-llant dia a dia (amb esforç i difi-cultat per la greu situació econò-mica que tots vivim) per portar aterme un projecte social d’aten-ció a les necessitats de la gentgran, en procés continu demillora, gràcies a les aportacionsvoluntàries i desinteressades delsnostres socis i els ajuts econò-mics de diverses organitzacions.

Disposem de places residen-cials col·laboradores de l’ICASS iprivades, amb les quals, el treballi iniciativa dels nostres profes-sionals i voluntaris del centre,garanteixen una atenció de qua-litat a nivell sanitari, assisten-

cial, emocional, social i recrea-tiu. Pemetent oferir a les perso-nes grans que ho necessiten, i alsseus familiars, una llar on es tro-bin acollits i recolzats amb pro-fessionalitat i afecte, en unambient positiu, alegre, càlid, isobretot, molt familiar.

Si ens necessites, o t’interessaconeixe’ns i col·laborar ambnosaltres, com a socis, voluntaris,etc. pots demanar informació altelefon de contacte 93 458 45 87,o bé a l’Associació de Veïns delbarri.

Perquè tots arribarem a sergrans i volem que ens tractinamb dignitat i respecte, ajuda’nsa continuar amb el nostre treballi col·labora fent-te soci! Ells t’hoagraïran.

Associació Sagrada Família pera Ancians

Associació Sagrada Família per a Ancians

L’ASSOCIACIÓ RECOMANA

Diosdado Toledano, Jordi Arcarons, Sixte GargantéRescatem les persones. Preguntes i respostes sobre la ILP per la Renda Garantida de CiutadaniaBarcelona, Icària, 2013

En l’actualitat, 2.200.000 persones es troben sota el llindar de pobresa rela-tiva a Catalunya, de les quals 602.000 estan enfonsades en la pobresa severa.267.000 famílies tenen tots els seus membres sense feina i més de 90.000famílies no perceben cap ingrés i sobreviuen en la incertesa i la dependènciade la caritat. Darrere d’aquestes xifres s’amaguen situacions d’una enormeviolència i patiment social, a les que no ens podem acostumar. És imprescin-

dible una resposta urgent que impedeixi aquesta progressiva caiguda d’amplis sectors de la ciutadaniaa l’exclusió social i la barbàrie.

Aquest llibre mostra un camí: explica el contingut de la ILP per una Renda Garantida de Ciutadania,realitza una estimació del seu cost i proposa algunes fonts per al seu finançament. Més arguments, endefinitiva, contra els que ens tracten de convèncer de què no hi ha alternatives i que res es pot fer.

Llegir

Butlleti 90_l'Informatiu 69 OK 5 07/10/13 13:35 Página 16

Bu

tlle

tí 9

0

17RACÓ DE POESIA

Butlleta per fer-se soci

Nom i cognoms . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

DNI . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Data de naixement . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Adreça . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Codi postal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Població . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Telèfon fix . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Telèfon mòbil . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Adreça electrònica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Professió . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Número de compte bancari Signatura

Quota social: 2,50€ al mes (pagament semestral).

Avís Legal. D’acord amb l’article 5 de la Llei Orgànica15/1999, de protecció de dades de caràcter personal (LOPD), us informem que les vostres dadess’inclouen en el fitxer: “Socis”, el responsable del qual és Associació de Veïns i Veïnes Sagrada Família. Les vostres dades seran tractades amb l’únicafinalitat d’informar-vos dels actes i activitats de l’Associació. En qualsevol cas, podeu exercir els vostres drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposiciómitjançant una comunicació escrita, a la qual heu d’adjuntar una fotocòpia del DNI, adreçada a carrer València, 415 baixos 08013.

#

Ara que el braç potent de les fúries aterrala ciutat d’ideals que volíem bastir,entre runes de somnis colgats, més prop de terra,Pàtria, guarda’ns: –la terra no sabrà mai mentir.

Entre tants crits estranys, que la teva veu puraens parli. Ja no ens queda quasi cap més consolque creure i esperar la nova arquitecturaamb què braços més lliures puguin ratllar el teu sòl.

Qui pogués oblidar la ciutat que s’enfonsa!Més llunyana, més lliure, una altra n’hi ha potser,que ens envia, per sobre d’aquest temps presoner,

batecs d’aire i de fe. La d’una veu de bronzeque de torres altíssimes s’allarga pels camins,i eleva el cor, i escalfa els peus dels pelegrins.

Màrius TorresLa ciutat llunyana

Avís a tots els socis i sòciesEns has comunicat ja la teva adreça electrònica?

Estem actualitzant les nostres dades.

Sisplau, fes-nos arribar aquesta informació.

Ho pots fer enviant un missatge a la nostra adreça: avvsagrada@gmail.comGràcies per la teva col·laboració!

Butlleti 90_l'Informatiu 69 OK 5 07/10/13 13:35 Página 17

Bu

tlle

tí 9

018

Butlletí gratuït de l’Associació de Veïns i Veïnes Sagrada Família

Coordinació: Xavier PedrolMaquetació: Joan ComasFotografia de coberta: Marta ComasImpressió i publicitat: DeBarrisEdita: Associació de Veïns i Veïnes Sagrada Família (AVVSF)Dipòsit legal: B-41214-95

Associació de Veïns i Veïnes Sagrada FamíliaValència, 415, baixos08013 BarcelonaTelèfon 93 459 31 64Adreces electròniquesavvsagrada@gmail.combutlleti.associacio@gmail.comWeb de l’Associaciówww.avvsagradafamilia.netFacebookAVV-Sagrada-Familia

UN ALTRE MÓN

Qualsevol desig de transformació social ha detenir ben clar què i qui constitueixen els seus prin-cipals obstacles. També ha de saber veure qui, enaquest procès de transformació, pot resultar uneventual aliat i quin context resultaria més favorablea la generació d’aquesta cooperació.

No sempre, però, és així. Avui diverses diagnosi dela situació i propostes de transformació apunten allocs equivocats. Una idea força generalitzada, perexemple, és la que concentra la crítica contra “elspolítics” –així, en general–, “tots són iguals” –s’afe-geix sovint. Evidentment, algunes causes objectiveshan contribuït al creixement d’aquest sentimentdifús entre la ciutadania: la corrupció, la burocratit-zació, la manca de propostes engrescadores...Tanmateix, ben pensat, sembla clar que un projectetransformador no podria prescindir de la dimensiópolítica institucional. Sens dubte, calen noves for-mes de participació, d’intervenció… però no hi hacap experiència històrica transformadora que hagipogut eludir afrontar el joc institucional. En aquestsentit, és important veure i distingir qui ens pot aju-dar en els nostres objectius i qui, més aviat, en repre-senta un obstacle.

Simptomàticament, aquesta crítica generalitzada isense matisos als polítics, va de la mà sovint delsilenci respecte als que en la tradició marxista sem-pre s’han anomenat ‘els capitalistes’. La ideologiameritocràtica de les nostres societats silencia la críti-

ca de qui ostenta el poder econòmic. Tampoc elsmedis de comunicació en són massa proclius (perquè serà?). Però la seva influència mai ha estat tannotòria. Per això, és precís insistir-hi: en la cons-ciència ciutadana cal fer palès que la millora socialsuposaria la fi dels seus privilegis. O dit d’una altraforma: que en la seva existència i el seu poder actualrau un dels principals obstacles a qualsevol transfor-mació. I un dels instruments que tenim els ciuta-dans per afrontar-lo és precisament el poder políticinstitucional.

Per últim, l’altra diagnosi a comentar és la que téa veure amb els ‘experts’, amb els tècnics i científics.Un dels grups millor valorats en totes les enquestes.I tanmateix caldria copsar que molta de la seva acti-vitat no és pas al servei d’un saber desinteressat, sinóque sovint s’adreça en benefici de les elits i per legi-timar l’actual desordre existent. Dit això, és ben certque tampoc en podem prescindir. Una transforma-ció cap una societat més lliure i més igualitària exi-giria, doncs, debats plurals entre els experts en diver-sos camps per poder simplement decidir coses ambmillor informació.

Xavier Pedrol

Pensar per transformar

Sol·licitud als veïns-veïnes i/o socis-es

Necessitem voluntaris per tasques d’atenció general!• Interessats passeu per carrer València, 415 baixos i demaneu per Maria Lluïsa Longan.

Necessitem voluntaris per tasques de manteniment de webs• Gent gran, gent jove, amb ganes i constància. Per aprendre una tasca d’avui i viure l’AVV d’aprop.

• Interessats passeu per carrer València, 415 baixos i demaneu per Margarita Mas.

Butlleti 90_l'Informatiu 69 OK 5 07/10/13 13:35 Página 18