107Butlletí Estiu 2014

República Centreafricana: perspectiva, respostes i incògnitesCosta Rica i Mèxic guanyen el Mundial 2014Renovació del Patronat de FundiPau

][Butlletí Estiu 2014

Per començar

Notícies

FundiPau és una ONG nascuda el 1983 que treballa per un món en pau. A través d’una opinió pública cada cop més informada i activa, impulsa tots aquells canvis culturals i es-tructurals que han de fer possible l’eradicació de la violència com a forma de relació entre les persones i els pobles.

Moviments socials i noviolènciaEn el terrabastall polític i social que estem vivint hi ha un fet que no ens pot passar desapercebut: els nous moviments socials més exitosos, des del 15-M fins a la PAH, l’ANC i d’altres, tenen una profunda arrel noviolenta i reclamen defugir definitivament la confrontació violenta per resoldre els conflictes que sovint ells mateixos visualitzen.

Això no és casual. El treball continuat per denunciar la violència sistèmica i el discurs del moviment pacifista donen els seus fruits en fets com aquest. Em sembla un indicador magnífic de la força d’una deriva imparable, malgrat que no cal ser ingenus. Encara hi ha –i hi haurà, malauradament– molta inèrcia, moltes provocacions i molt

doloroses del vell sistema perquè vivim immersos en una lluita llarga, amb interessos que es basen en

l’imperi de la força i del domini d’uns sobre els altres. La nostra resposta serena, noviolenta

i molt ferma, no obstant, marcarà la tendència inexorable cap a una cultura de pau.

No ho oblidem tampoc en l’apassionant moment històric que viu Catalunya. La nostra resposta serà convicció, diàleg, mà estesa i fermesa continguda.

Xavier Masllorens, president de FundiPau

Amb aquest títol els dies 8 i 9 de maig de 2014 Fundi-

Pau i Justícia i Pau vam organitzar con-juntament la XXI Trobada de Barce-lona. Les jornades van aplegar més d’una vuitantena de persones que

van debatre sobre l’evolució i el paper de

les institucions inter-nacionals en els conflictes

armats de la Primera Guerra Mundial ençà, de les polítiques i dels pro-cessos de pau en el darrer segle i de les iniciatives de la societat civil per avançar cap al desarmament, el control d’armes i la pau. Si no vau poder assistir a la Trobada o voleu tornar a sentir alguna de les conferències, teniu tots els vídeos, els àudios i les fotos de les jornades a: www.fundipau.org/trobada.

Renovació del Patronat de FundiPau

1914 – 2014 Cent anys de guerra i pauEn el darrer any, quatre nous membres

s’han incorporat al patronat de Fundi-Pau. Es tracta de la Montserrat Arbós, periodista i professora a la Facultat de Comunicació Blanquerna de la URL, la M. Carme Bernat, activista pels drets humans i coordinadora de la Platafor-ma per la Pau Lloret i, més recentment, l’Albert Caramés, cooperant i investiga-dor per la pau, i l’Antoni Soler i Ricart, professor de secundària i especialista en Gandhi i noviolència. A totes i a tots els donem la benvinguda!

Els nous membres han anat prenent el relleu dels patrons Alfons Banda, Josep Maria Queralt, Carles Solà i Francesc Tubau.

Patronat de FundiPau

President Xavier Masllorens

Vicepresidenta Carme Suñé

Secretari Francesc Gusi

Tresorera Gabriela Serra

Vocals Montserrat Arbós Maria Carme Bernat Albert Caramés Teresa Dalmau Enric Masllorens Antoni Sansalvadó Antoni Soler Rafael Vilasanjuan

Director Jordi Armadans

2 FundiPau

Butlletí Estiu 2014

Comerç d’armes

L’Estat espanyol duplica les exportacions d’armesEn un context de crisi com l’actual, a tot allò que soni a in-crement de vendes i a augment d’ingressos se li atribueix una connotació positiva. Però no sempre és així. En el cas de les exportacions d’armes, per exemple, a banda dels ingressos que s’obtenen, cal tenir en compte altres criteris per valorar si és una notícia positiva o bé una vulneració dels drets humans i de la legalitat.

Segons les dades del Govern espanyol, les autoritzacions i exportacions d’armes fetes el 2013 van duplicar les de l’any anterior. Davant d’aquest increment, i també del destí d’algu-nes d’aquestes exportacions, les ONG de la campanya Armes sota Control –Amnistia Internacional, FundiPau, Greenpeace i Oxfam Intermon– hem alertat del risc que el govern relaxi el control de les exportacions d’armes amb l’objectiu de tenir més ingressos.

La política de promoció de les exportacions d’armes per part de l’executiu, amb una intensa agenda internacional, podria afavorir que s’exportin armes encara que existeixi un risc clar que es puguin usar per cometre o facilitar violacions greus dels drets humans.

FundiPau 3

Increment de les autoritzacions i les exportacions El Govern espanyol va autoritzar exportacions d’armes per un valor de més de 4.376 milions d’euros el 2013. Només en ma-terial de defensa, aquesta xifra va representar un augment de més del 100% respecte les autoritzacions del 2012. Pel que fa a les exportacions realitzades el 2013, inclòs el material de de-fensa, altre material antidisturbis i armes de caça i tir esportiu, van superar els 4.000 milions d’euros.

Segons el govern central, l’important augment del 2013 es deu al «pes específic» de les transferències a l’Aràbia Saudita, Aus-tràlia i la Unió dels Emirats Àrabs per valor de 1.732,5 milions d’euros, un 44,5 per cent del total d’aquell any.

En els darrers 10 anys Segons xifres oficials, les exportacions espa-nyoles de material de defensa realitzades en els darrers deu anys van oscil·lar entre els 383 milions d’euros el 2003 i els 4.321 milions d’euros el 2013. D’aquest període, destaca l’escàs nombre de llicències de material de de-fensa denegades, menys del 0,7 per cent de les tramitades (11 davant de 1.608). Igualment, només es va denegar l’1,9% de les llicències tramitades de material antidisturbis i armes de caça i tir esportiu (9 de 470).

El desafiament del govern i del parlament es-panyols és garantir que les seves exportacions d’armes, tant les autoritzades com les realitza-des, respecten escrupolosament les disposicions del Tractat sobre el Comerç d’Armes (TCA), ratificat per Espanya en 2013, i les de la Llei espanyola 53/2007.

Operacions preocupants el 2013

• Exportacions de material de defensa –carros de

combat Leopard– a l’Aràbia Saudita.

• Venda d’avions de transport, munició d’artilleria i

obusos a Colòmbia.

• Donació de cartutxos lacrimògens per a la policia

d’Egipte.

• Venda de material de defensa als EUA.

• Exportacions d’armes de caça i tir esportiu a

Ghana.

• Exportacions de material de defensa al Pakistan.

• Donació de cartutxos i pots lacrimògens a la

policia de Tunísia.

• Autorització i exportacions de material de de-

fensa a Veneçuela.

Segons l’Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI), l’Estat espanyol va ocupar el 7é lloc en la llista dels 10 principals expor-tadors d’armes entre 2008 i 2012, amb un 3% del mercat global.

Butlletí Estiu 2014

Desarmament

4 FundiPau

Durant un mes, el Mundial de futbol ha ocupat un lloc destacat en els mitjans de comunicació, en les xarxes socials i ha acapa-rat l’atenció de molts aficionats d’arreu del planeta. I, final-ment, Alemanya és la selecció que es pot considerar la millor del món en termes futbolístics.

Però, quin lloc ocuparia Alemanya en un hipotètic Mundial de Desarmament? Quines decisions ha pres el govern democràtic d’aquest país per contribuir a avançar cap a un planeta més segur on no hi plani l’amenaça de les armes?

I és que els governs dels països que han participat en aquest Mundial, també es poden classificar en funció d’altres paràme-tres que no depenen de la perícia esportiva d’uns jugadors, de la seva forma física o de l’atzar, sinó de les decisions polítiques que es prenen de forma conscient.

A FundiPau hem fet una classificació dels països participants a Brasil 2014 en funció de la seva posició respecte els tractats de

desarmament i control d’armes més rellevants. I els guanyadors són Costa Rica i Mèxic.

Aquest èxit va molt més enllà del reconeixement efímer d’uns bons resultats esportius i demostren un compromís amb la se-guretat global que, a fi de comptes, fa possible que la població de tots els països hi guanyi.

La campiona del món del futbol, Alemanya, ocupa el tercer lloc de la classificació, empatada amb Austràlia, Croàcia i Japó.

Els dos països pitjor classificats en el Mundial del Desarma-ment 2014 han estat els Estats Units i Rússia.

A FundiPau estem convençuts que cal avançar per tal que tots els països del món, participin o no en el proper Mundial de futbol, juguin i guanyin en el Mundial del Desarmament. Aquest és un dels principals objectius de la nostra tasca.

Costa Rica i Mèxic, guanyen el Mundial del Desarmament 2014

Sobre la taula classificatòria:

Per elaborar aquesta classificació hem tingut en compte si els països que

han participat en el Mundial 2014 han signat o no, i si han ratificat o no els

següents tractats de desarmament i control d’armes vigents actualment.

1972: Convenció sobre Armes Biològiques i Tòxiques (CABT)

1993: Convenció sobre Armes Químiques (CAQ)

1997: Convenció sobre la Prohibició d’Ús, Emmagatzematge, Fabricació i

Transferència de Mines Terrestres Antipersona i sobre la seva Destrucció

(Convenció MAP)

2008: Convenció sobre les Bombes de Dispersió

2013: Tractat sobre Comerç d’Armes

En verd hem indicat els països que han signat i ratificat el text, en taronja els

que només l’han signat, i en vermell els que no l’han signat.

En el cas de les armes nuclears, el verd indica els països que estan a favor

de la seva eliminació, en vermell els que hi estan en contra i en gris els que

no s’han manifestat sobre el tema. La informació l’hem extret de la Campan-

ya Internacional per a l’Abolició de les Armes Nuclears (ICAN).

Butlletí Estiu 2014

FundiPau 5

!

Armes biològiques

Armes químiques

Mines antipersonals

Bombes de dispersió

Comerç mundial d’armes

Armes nuclears

1 Costa Rica

Mèxic

2 Bòsnia i Hercegovina

Ghana

Hondures

Nigèria

Suïssa

Uruguai

Xile

3 Alemanya

Austràlia

Croàcia

Japó

4 Anglaterra

Bèlgica

Camerun

Equador

Espanya

França

Itàlia

Països Baixos

Portugal

5 Colòmbia

Costa d'Ivori

6 Argentina

Brasil

7 Grècia

8 Algèria

9 República de Corea

10 Iran

11 Estats Units

12 Rússia

Tractat signat i ratificat Tractat signat Tractat no signat*En el cas de les armes nuclears:

A favor de l’abolició En contra de l’abolició No s’ha posicionat

Mundial del Desarmament 2014

Butlletí Estiu 2014

Conflictes

6 FundiPau

República Centreafricana, perspectiva, respostes i incògnites

Maig de 2014. Em trobo a Bossangoa, al nord del país, a uns 100 km. de la frontera amb el Txad, localitat on, fins fa ben poc, hi havia uns 40.000 desplaçats fugint del terror. Avui havia de tornar cap a Bangui, però el vol humanita-ri s’ha hagut de suspendre. El motiu? Un dels barris de la capital segueix registrant uns nivells de violència molt elevats, especialment arrel de

l’atac en una església que va acabar amb la vida d’una vintena de persones, pel cap baix. Aquest acte no era aïllat, sino que podria ser la venjança per la mort i mutilació de tres nois d’origen musulmà que diumenge anterior es disposaven a jugar un partit de futbol per a la reconciliació.

Que jo pugui tornar un dia o un altre a Bangui és purament banal. El que no ho ha estat, és el fet d’encapçalar aquest article simulant ser un “diari personal”. I és que, desafortu-nadament, aquests fets succeeixen amb quotidiani-tat en aquest país des de ja fa massa mesos. Fets com els narrats han passat i segueixen passant en molts racons de la geografia nacional. No hi ha espai humanament imaginable si s’haguessin de descriure un per un. Sí que podria ser més efectiu donar algunes pistes de per què s’ha arribat fins a aquí.

Perspectiva: L’atenció mediàtica que la República Centreafricana té a dia d’avui, si bé és residual, és la més alta que mai ha tingut. No obstant, està excessiva-ment centrada en el fenomen de la violència actual que, per severitat i continuïtat, no té cap precedent. Parlar d’enfrontaments de caràcter confessional, seguint les pistes dels incidents breument narrats en el primer parà-graf, seria simplificar en excés una complexa amalgama de factors que necessiten una major i millor dissecció. La tradi-cional desigualtat entre la capital i la perifèria, les diferències ètniques o el control dels recursos naturals (més enllà de l’or i els diamants, la transhumància, amb centenars de milers de caps de bestiar creuant el país cada any, és la principal font d’enfrontament entre comunitats nòmades i sedentàries) serien alguns dels aspectes que mereixen molt més tractament.

Respostes: Seguint aquesta aproximació, les respostes propo-sades, bàsicament militars i humanitàries i majoritàriament

procedents de la comunitat internacional, no s’estan mostrant ni efectives ni sostenibles. No són efectives perquè no es corres-ponen a les propostes fetes sobre el paper: des de l’òptica de la seguretat, el sentiment de manca de protecció de la població segueix generalitzat i no s’estan creant les mínimes condicions d’estabilització; des de l’òptica humanitària, si bé sembla que la detecció de les necessitats cada cop és més acurada, no s’estan arribant a cobrir (per manca de fons, per manca de desplegament fora de Bangui, etc.). I tampoc són sostenibles, ja que no ofereixen cap solució per demà, sinó tan sols mitigar els problemes d’avui, sense tenir en compte les causes d’ahir.

Incògnites: Com que resulta molt senzill criticar-ho tot, no seria honest ni digne acabar sense oferir cap

mena d’anàlisi constructiva. Com en tants altres casos, resulta necessari anar més enllà del dia a dia i buscar alternatives que recullin i comprenguin l’origen de la

situació per poder avançar. Més concre-tament, s’ha de donar molta més veu

a les possibles iniciatives de diàleg i mediació, però dotant-les de contingut i proble-màtiques a resoldre i no deixant-les buides i només

amb suposades bones inten-cions. D’altra banda, es neces-

siten crear estructures sòlides (sistemes de justícia, de reforma de

la seguretat, d’administració, etc.) per tal de poder oferir respostes a nivell estatal. Qui ho ha de fer? Com? D’aquí els interrogants,

tants com els temes que segur que estic ometent.

És quan acabo aquesta con-tribució que, finalment, m’adono

que no estic aportant cap solució innovadora ni enginyosa a una situació així de conflictiva,

però també em pregunto, com pot ser que sempre es caigui en la mateixa casuística. Com feia en el primer

paràgraf, es podria seguir amb una narració lineal sobre els fets quotidians, que no solen aportar bones notícies, i intentar trobar solucions per pal·liar-los. Al meu entendre, és el camí senzill però el que caldria és donar-hi una volta i mirar més enllà, amb una perspectiva de llarg termini.

Albert Caramés, membre del Patronat de FundiPau.

Butlletí Estiu 2014

En breu

FundiPau 7

Sabies que...El tractat de Cadeix és el primer tractat de pau de la

història del qual se’n té constància escrita. El van signar

el faraó egipci Ramsés II i el rei dels hitites Hattusili III al

voltant de l’any 1259 aC. Aquest acord diplomàtic es va

formalitzar 16 anys després que tingués lloc la batalla de

Cadeix (ciutat de l’antic Canaan, avui territori de Síria)

que va enfrontar els imperits egipci i

hitita. L’objectiu de l’acord era

establir relacions pacífiques

entre ambdues parts. Es van

fer dues còpies del tractat,

una en jeroglífic egipci i

l’altra en hitita Acadi i totes

dues han arribat fins avui.

Donada la rellevància

història d’aquest primer

tractat, se’n conserva una

còpia de l’original a la seu

de les Nacions Unides de

Nova York, a l’entrada de

la cambra del Consell de

Seguretat.

Ajuda’ns a construir una cultura de pau

> Nom i cognoms > NIF> Adreça > Codi postal > Població> Telèfon > Correu electrònic

Vull col·laborar amb FundiPau, mitjançant les aportacions que indico a continuació(marca amb una x les teves aportacions o bé escriu la quantitat que desitgis) 12€ 30€ 60€ _____ €

Cada mes per domiciliació bancària (omplir dades) Cada 2 mesos per domiciliació bancària (omplir dades) Cada 3 mesos per domiciliació bancària (omplir dades) Un cop l’any per domiciliació bancària (omplir dades) Una sola vegada per domiciliació bancària (omplir dades) Una sola vegada per taló adjunt Una sola vegada amb ingrés al compte* de la Fundació

Domiciliació bancària> Banc / Caixa > Titular del compte o llibreta

> Compte / llibreta Entitat Oficina Control Número compte

> Data

Aquestes aportacions desgraven un 25% en fer la declaració de la Renda. Estenem rebuts de tots els donatius. Envia aquesta butlleta a: FundiPau c/ Casp, 31, 2n 1a A. 08010 Barcelona*El número de compte de FundiPau a Catalunya Caixa és: IBAN: ES02 2013-0616-88-0200477680

Abans de fer-me soci, vull rebre més informació Signatura del titular del compte / llibreta

Edita: FundiPau c/ Casp, 31, 2n 1a A 08010 Barcelona Tel. 93 302 51 29 www.fundipau.org President: Xavier Masllorens Director: Jordi Armadans

Coordinació butlletí: Lourdes Vergés Maquetació: Toni Viader Impressió: Gràfiques Alpres Dipòsit legal: B-50326-2077 Foto portada: Till Muellenmeister/IRIN

Butlletí fet amb el suport de:

Desarmament: victòries i reptes

Daniel Mack, de la campanya pel Tractat sobre Comerç d’Armes, i Magnus Løvold, de la Campanya Internacional per a l’Abolició de les Armes Nuclears van participar en la taula rodona organitzada per FundiPau el 26 de juny a Barcelona. Davant d’una cinquantena de persones, els dos ponents van debatre sobre l’èxit que suposa l’aprovació del TCA i sobre el repte d’avançar cap a la prohibició de les armes nuclears. Trobareu un resum de la taula rodona a: http://fundipau.org/desarmament-victories-i-reptes-3

Tractat sobre Comerç d’Armes: 41 ratificacions

El 3 de juny de 2014, just un any després que el Tractat sobre Comerç d’Armes s’obrís a la signatura dels estats, vuit països –Austràlia, Àustria, Bèlgica, Burkina Faso, Jamaica, Luxem-burg, Saint Vincent i les Grenadines, i Samoa– el van ratificar en un acte especial a les Nacions Unides. Uns dies després ho va fer Suècia i ara ja són 41 els estats que l’han ratificat. En falten només 9 perquè el Tractat pugui entrar en vigor.

Mercè 2014

Els propers dies 20, 21 i 24 de setembre, FundiPau tindrem un estand a la llotja de la XIX Mostra d’Associacions de Bar-celona, organitzada amb motiu de les Festes de la Mercè. Hi podreu trobar informació i materials sobre les campanyes i les activitats que duem a terme i podreu participar en una acció per la pau. Us hi esperem!

Parlant de pau amb...

Butlletí Estiu 2014

Carmen Claudín (Mèxic DF, 1949) és investigadora del CIDOB, Barcelona Centre for International Affairs, on també ha estat Directora de Recerca i Directora Adjunta. És especialista en història russa i soviètica i ha estat membre del Grup de Treball sobre la Unió Soviètica de l’Institut d’Estudis de Seguretat de la Unió Europea (París). És autora del llibre Lenin i la Revolució Cultural (1974) i de diversos capítols de llibres i articles relacionats amb temes soviètics i postsoviètics.

La tensió militar es manté activa a l’est d’Ucraïna. Creu que hi ha alguna solució política que podria satisfer els diferents interessos de la dispar pobla-ció ucraïnesa?

Primer convé aclarir que la població d’Ucraïna no es més dispar que la de Catalunya, per exemple. I és molt impor-tant subratllar que el nucli del conflicte no radica en la disparitat lingüística o d’identitat, com Rússia pretén presentar-ho. L’arrel és política: l’opció entre dos models de governança difícilment compatibles. La tensió militar, que es concentra en una part molt limitada del territori ucraïnès, no seria sostenible sen-se el suport de Rússia, que és la màxima interessada en mantenir un conflicte de

baixa intensitat (és a dir, sense interven-ció armada russa, com a Crimea) per alimentar una inestabilitat permanent i obstaculitzar les possibilitats d’un Estat ucraïnès realment independent, de dret i viable. El problema ara per al Kremlin és que la tragèdia de l’avió MH17 ha trencat aquesta estratègia de la “baixa intensitat”…

La crisi de novembre de 2013, quan el país es debatia entre un acord amb la UE o la seva fidelitat a Rússia, va ser el principal motiu del que ha passat

posteriorment o només el detonant d’una confrontació aletargada?

Només va ser el detonant, i ens va agafar a tots per sorpresa, començant pels propis ciutadans ucraïnesos (fossin parlants ucraïnesos o russos), el nombre els quals anava creixent al carrer. Molt aviat la mobilització es va centrar en temes interns: canvi de règim i lluita contra la corrupció.

Després del sorprenent suport de Rússia al dret a l’autodeterminació i de l’annexió de la península de Cri-mea, creu probable que tingui lloc un procés similar a l’est d’Ucraïna?

No, a no ser que Rússia intervingui militarment, cosa que no crec proba-ble. És important explicar que l’est d’Ucraïna és molt més que la regió del Donbass (Luhansk i Donetsk), limí-trof amb Rússia. A la resta d’aquest Est, on hi va haver manifestacions

prorrusses i presa d’edificis, la situació està completament normalitzada. Allà la població ha anat a votar sense problema i majoritàriament a favor de l’actual president. Per altra banda, convé recor-dar que Rússia ha donat suport al dret a l’autodeterminació només en aquells ca-sos en què considerava que servia els seus interessos nacionals: Ossètia del Sud i Abkhàzia. I, finalment, els únics que han pogut expressar-se lliurement en aques-ta paròdia de referèndum van ser els ciutadans prorrussos (cosa que no equival a tots els parlants russos), al contrari dels ucraïnesos i els tàtars (la vertadera població autòctona de Crimea).

Quin és el paper dels Estats Units i la Unió Europea en la crisi d’Ucraïna? Quins són els seus interessos?

Cap dels dos –com tampoc Rússia- s’esperava l’amplitud i la determinació de la mobilització ciutadana. I, de fet, han trigat bastant en reaccionar. La UE portava uns anys de “fatiga ucraïnesa” però, per descomptat, tenia molt d’interès en la signatura de l’acord d’associació a Vilnius per la importància d’Ucraïna en l’espai postsoviètic i per marcar una fita en una política de veïnatge poc pròsper. El que la UE no havia previst és la intensitat de la reacció russa. Els Estats Units, per la seva banda, estaven en la tasca de replegar-se d’Europa així que aquesta crisi no li convenia. Ni per a Washington ni per a la UE, abstreta en els seus problemes interns, la crisi ucraï-nesa no ha estat oportuna.

A l’inici de la crisi, hi ha qui va dir que Ucraïna no s’hauria trobat en aquesta situació si hagués conservat el seu arsenal nuclear com a element dissuasori. Té algun sentit aquesta afirmació?

Poc. Òbviament aquest factor hauria pesat però no crec que hagués canviat substancialment el desenvolupament dels fets.

Rússia és un dels països que menys tractats de desarmament i de control d’armes ha firmat. A què atribueix aquesta posició?

A que la Rússia actual és al·lèrgica al control internacional i considera que el seu armament, en particular el nuclear, i l’energia són els dos actius fonamentals i irrenunciables de la seva posició de gran potencia mundial.

Un desig?

Que Ucraïna, i la seva població bilingüe, tingui –com defensem per a altres paï-sos– l’oportunitat de construir lliurement el tipus de societat que la majoria con-sensuï en un procés sense interferències externes. Donar suport a l’oportunitat democràtica per a Ucraïna és, a més, una de les millors maneres de fer-ho també per a Rússia en el futur.

Entrevista en castellà a: www.fundipau.org/butlletins

Carmen Claudín

“Donar suport a la democràcia per a Ucraïna és una de les millors maneres de fer-ho per a Rússia en el futur”