RedaccióEl passat 28 de novembre es van celebrar les eleccions al Parlament de Catalunya, i es mereix un anàlisi i reflexió sobre el com-portament electoral al nostre municipi.

En aquestes eleccions, des del 1995, ha guanyat i amb diferència CiU, cal dir, doncs, que el PSC ha passat a ser la segona força més votada del municipi, tendència que s’ha invertit respecte les eleccions municipals.

Per altre cantó, Esquerra, que a les darreres dues eleccions havia esdevingut la terce-ra força més votada, ha passat a esdeve-nir la quarta força, passant pel davant el PP amb 99 vots, i en darrer lloc, trobem IC.

Analitzem la situació al detall: En primer lloc, caldria plantejar-se, i molt seriosament, com poden ser que dues for-ces tan demagogues i xenòfobes com és el PP i PxC hagin pogut obtenir tants vots al nostre municipi. Partits que utilitzen la situació econòmica, per la qual passen

moltes famílies, per a justificar el seu dis-curs i culpabilitzar a la població immigrada.

En segon lloc, el PSC ha perdut força, com tam-bé els altres dos aliats de govern. El PSC ha que-dat malmès, detriorat i la seva subordinació al PSOE de Madrid precisament no li ha fet bé.

En tercer lloc, l’electoral ha castigat Esquerra per la reedició del tripartit, ja no desperta-va l’entusiasme que despertava 7 anys en-rera, les divisions internes no s’han traduït en una riquesa plural interna, la crisis tam-bé ha afectat els partits que són al govern, no s’ha sabut transmetre l’obra de govern d’Esquerra, el candidat d’Esquerra i la direc-ció nacional del partit no han sigut capaços de liderar i capitenejar l’independentisme sociològic que està aflorant al nostre país...

En conclusió, Esquerra necessita traduir aquest vot de càstig i empapar-nos de les de-mandes del nostre electorat, obrir i generar nous reptes i horitzons, sense desplaçar els pilars que fonamenten Esquerra: anti-corrup-ció (a diferència d’altres partits, digues CiU, digues PSC), independentista i d’esquerres.

Anàlisi de les eleccions al Parlament de Catalunya

Després de la tempesta arriba la calma i la reflexió

Editorial Benvolguts i benvolgudes ciutadans /es de Castellet i la Gornal,

Entre les pàgines d’aquest butlletí tro-bareu una enquesta d’opinió, realitzat pel grup municipal d’Esquerra del municipi.Aquest qüestionari pretén ser una eina per a conèixer, de més a prop, les demandes, necessitats, pro-blemàtiques i reivindicacions que la gent del municipi exigeix al consistori local.

Així, doncs, us agrairíem que pogués-siu dedicar dos minuts del vostre temps per omplir aquest qüestionari.

Si ho preferiu podeu realitzar l’enquesta en format on-line que trobareu al següent enllaç:

http://bit.ly/i6OJix

Recordeu que passarem a recollir els qüestionaris per a les vostres cases, degudament omplerts, la propera setmana

Moltes gràcies per la vostra col·laboració

esquerraCastellet i la Gornal NÚMERO 5FEBRER 2011

BUTLLETÍ D’ESQUERRA–CASTELLET I LA GORNAL

GRUP MUNICIPAL

Esquerra - Castellet i la Gornal

2

Davant del despropòsit que suposava la formalització de l’hipoteca que va sol•licitar l’Ajuntament per valor de 1.300.000€, per tal d’afrontar l’obra de construcció de 9 habitatges protegits a Sant Marçal, factor detonant per aquest grup, davant el re-guitzell sense aturador de despropòsits en les inversions municipals. Esquerra, en un acte de responsabilitat política, fa unes se-tmanes va fer una proposta al grup de CIU al municipi, encapçalat per l’Antoni Bosch, amb la finalitat principal de definir i deixar ben clar que ambdues formacions munici-pals, ERC i CIU, no participarien ni recolza-rien un possible govern amb el PSC durant la propera legislatura.

Ja evidenciat que tots dos grups coinci-díem, reiteradament, en aspectes bàsics i importants en l’apartat d’inversions muni-cipals, enfrontant-nos amb les propostes socialistes, aquest punt ens va fer pensar en una possible col•laboració de les dues formacions, però la sorpresa va ésser ma-júscula. Quan la resposta rebuda del grup de CIU era una negativa ridícula amb un argument irrisori, un rerefons arcaic i pre-potent.

Resposta que un cop analitzada deixa a l‘imaginari col•lectiu un seguit de raona-ments.

En primer lloc la possibilitat de la socio-vergència al nostre municipi és cada cop més viable, ja que si no varen estar d’acord a comprometre’s a no participar en un go-

vern amb el PSC és perquè no ho descar-ten.

En segon lloc, perquè davant les prope-res eleccions es veuen suficients per assolir una majoria absoluta, tot i el creixement de regidors (de 9 a 11) degut a l’augment de població, i així no necessitar de cap grup per governar amb la incoherència explicita que comporta. Per tant, si no hi ha preten-sions de fer govern amb el PSC per què no és diu clarament tal i com els vàrem dema-nar?

I en darrer lloc, tot i els resultats en les anteriors eleccions municipals i la davalla-da soferta per el grup de CIU, esperar as-solir un nombre de regidors suficient per a governar en solitari és fer volar coloms, deixar-ho tot a la certesa que els resultats a les eleccions al Parlament tindran un mi-rall en les municipals i es repetiran els re-sultats, no és un anàlisi just. No és viable que els votants de CIU al municipi recolzin un pacte amb el PSC, fet que no ha volgut desmentir el cap de llista de CIU a Castellet i la Gornal .

Per la nostra part , tot i el resultat nega-tiu de la proposta a CIU al municipi, seguim creiem que el que més convé al municipi és un canvi de rumb, i aturar els despropò-sits econòmics duts a terme per part del grup socialista amb el Sr.Delgado al cap-davant, i reorientar la política d’inversions per tal de no fer pagador al veïnat del mu-nicipi. Tal i com ja ha fet amb el pla d’ajust

SociovergènciaProposta de col·laboració econòmic, que pretenia incrementar la re-

captació en més de 500.000€ per la única via d’incrementar el IBI i eixugar el deute del Ajuntament. Deute que en realitzar-se l’operació hipotecaria es situa en més del 72%.

Per tant, en aquest punt sentim que el grup de CIU no hagi estat a l’alçada i davant la possibilitat de desmarcar-se d’aquestes actuacions, d’aquestes línies de treball, ans al contrari, no han renunciat a una possible col•laboració i perpetuació de la lamenta-ble situació .

OpinióEl diccionari general de la llengua Catalana del Pompeu Fabra, defineix Ajuntament com: reunió de diferents persones encarregades del govern i administració dels interessos d’una societat, vila o poble.Aquesta definició és bastant clara, però per l’equip de govern del PSC a Castellet i la Gornal podríem definir Ajuntament com: reunió de diferents persones sense opinió ni criteri, enca-rregats del desgovern i d’administrar tan malament com sàpiguen els inte-ressos del poble.Un exemple d’aquest desgovern el trobem en un ple del 2009, l’equip de govern, va aprovar amb el seus vots, el Pla Econòmic i Financer que obligava a pujar els impostos un 18% durant 4 anys. Ara bé, tan sols va caldre, que Esquerra fes reunions informatives arreu del municipi explicant el deute i la mala gestió de l’ajuntament i que una part del veïnat recollís firmes, per aturar aquesta pujada d’impostos.Tot i haver desestimat les firmes i l’al•legació que va fer el grup muni-cipal d’Esquerra, per l’any 2011, ha congelat els impostos hi pagarem la mateixa quantitat que el 2010.Tal i com va dir el regidor d’Esquerra, Carles Sisquella, al ple què s’aprovàren les congelacions dels preus pel 2011 “Hauríem de tenir eleccions cada 6 mesos i això el faria tocar de peus a terra més sovint”.Des d’Esquerra volem felicitar a la gent pel que s’ha aconseguit: conge-lar els impostos pel 2011. La ciutada-nia ens hem de queixar més sovint i apretar més els claus a l’ajuntament.

3

Cal explicar que ja som al se-gon any d’aplicació del Pla Econò-mic i Financer l’objectiu del qual és el d’incrementar els ingressos del ajunta-ment i reduir la despesa per tal d’eixugar el deute municipal que supera el permès.

Aquest pla econòmic de rescat ve forçat per l’incompliment de la “Ley de Estabili-dad Económica”, que fixa una valors màxims d’endeutament per a les administracions i que el nostre Ajuntament supera amb escreix.

La formula escollida per el nostre alcalde per tal d’incrementar els ingressos va és-ser la d’incrementar, bàsicament, el Impost sobre els Bens Immobles (IBI), amb valors d’increment del 18% anual, fins al 2012, data en que finalitza el pla. Per la nostra part, ens hi vam oposar a aquesta formula de res-cat econòmic, ja que penalitza econòmica-ment al veïnat, fent-los els únics pagadors de la desfeta econòmica del seu govern.

Aquest pla de rescat econòmic té previst un endeutament màxim de 100.000€ per l’any 2010, i si es superés aquesta xifra faria del tot innecessari l’esforç econòmic que su-posa el desorbitat increment de l’IBI, ja que l’augment no previst del crèdit faria créixer de nou el deute del Ajuntament . Doncs, intenteu trobar un raonament al fet que el nostre alcal-de tingui previst i ja aprovat amb la nostra rotunda oposició, el fet de demanar un crèdit hipotecari per valor de mes d’un milió d’euros , 1.000.000€. El préstec te com a finalitat la construcció per part de l’Ajuntament de nou

(9) habitatges protegits al nucli de Sant Marçal.

Fins i tot, podem qüestionar la tipologia de construcció escollida, la dels habitatges en filera, adossades, ja que no és aquesta la millor fórmula per tal de optimitzar el cost del sòl, que en molts casos ha arribat al 50% del valor final del habitatge. Podíem qüestionar la superfície dels mateixos, superior a 150m2, ja que si la finalitat de l’habitatge protegit és la de posar a l’abast de tots aquells que no po-den anar al mercat lliure d’habitatge a preu reduït, això no s’acompleix ja que la super-fície dels mateixos és incomprensible i inne-cessària, atesa la qualificació dels mateixos.

Però, aquestes no són les qüestions el ro-vell de l’ou, el veritable problema rau en el fet que la situació econòmica que patim, i més concretament, la davallada del sec-tor immobiliari. Tan sols cal mirar al nostre voltant, al municipi de l’Arboç, la promo-ció d’habitatge protegit no ha assolit ni un 20% d’ocupació. Al municipi de Banyeres, ja són a la tercera tria davant una ocupació la-mentable, i tot plegat amb una tipologia d’oferta molt més adequada (de pisos), molt més avantatjosa, econòmicament parlant.

Amb tot aquest panorama, a quin cap verd se li pot acudir engegar una promoció d’habitatge protegit amb di-ners municipals, amb la que esta caient?

Mentre que la fórmula més adequada i em-prada és la de posar sòl a disposició i buscar una empresa que se’n faci càrrec de la construc-

ció. Doncs no, ara posarem diners municipals, diners que pagarem amb un préstec que ha sol•licitat l’Ajuntament , i que si tenim sort i es venen els habitatges, podrem eixugar el deute.

No volem ni pensar que passaria si un cop finalitzats els habitatges, aquests no es venguessin, es podria donar el cas de trobar-nos l’Ajuntament amb una te-rrible similitud a empreses constructo-res amb greus problemes econòmics?

Què els fa pensar que aquesta promoció municipal superarà els resultats dels munici-pis veïns? El preu d’adjudicació ofertat és més elevat (220.000€), ja que la superfície és ma-jor i la repercussió del cost del sòl també, amb tot tenen l’esperança de “col•locar” tots els ha-bitatges, tan de bo.

Mes enllà de tot el que s’ha explicat, tam-bé, es fa necessari pensar que passarà davant l’incompliment del Pla econòmic de rescat. Farà inútil tot l’esforç econòmic anterior?, quin nou pla ens serà imposat davant el nou creixe-ment del deute municipal?, amb una xifra d’endeutament superior al 70%, quina capa-citat d’inversió restarà al municipi?, s’anul•larà l’increment previst de l’IBI?, com es farà créixer la recaptació municipal en valors tan elevats ?

Per la nostra part, entenem que hi ha hagut moments millors per tal de promoure habi-tatge protegit al municipi, hem gaudit d’uns anys on el moviment immobiliari ha fixat xi-fres històriques, ara el sector bancari, princi-pal promotor de tot plegat, està en retirada del sector. Quan fa un temps donaven crèdit suficient per a comprar l’habitatge, les des-peses, ara ens trobem a l’altre extrem: valora-cions a la baixa, crèdit fins al 70% o 80% del valor, i tots els avals coneguts i per conèixer.

És clar, aquells excessos han portat aques-tes mancances, i tot plegat fa que ara es faci difícil accedir al crèdit. Cal dir que per a una entitat bancària es mes còmode que el deu-tor sigui una administració pública, per tant, es podria donar un excés de cel a l’hora de subrogar les hipoteques als usuaris finals

Tot plegat no fa bona fila, tant de bo errem amb les prediccions que marquen tots els in-dicadors i tot acabi bé. Tot fa pensar el contrari.

ValoracionsResum de les sessions plenàries

4

esquerraCastellet i la Gornalés una publicació d’Esquerra–Castellet i la Gornal

Edita Fundació Josep Irla DL B-12000-2006

ESQUERRA - CASETELLET I LA GORNAL

C/ Castell, 29Castellet 08729castelletilagornal@esquerra.cat

Quina ha estat la tasca del grup municipal d’Esquerra?

Aquesta legislatura, seguint el resultat de les eleccions municipals que ens va relegar a grup sense possibilitats de governar, s’ha dut a terme una tasca de fiscalització i control de l’obra de govern del grup socialista.

Utilitzant com a objectiu únic el pro-grés del nostre municipi i l’avenç en la qualitat de vida dels nostres vilatans, s’ha fet una oposició coherent a l’obra de go-vern, ja que cap vegada el grup socialista al govern no ha estat interessat en la par-ticipació d’altres formacions municipals.

Les propostes d’aquest grup cap vegada han estat recollides. Conti-nuísta amb la legislatura anterior.

Com definiria aquesta legislatura munici-pal que s’esgota?

Per al nostre municipi ha estat la supera-ció dels despropòsits, després d’inversions municipals del tot qüestionables, i que no feien incís en les veritables necessitats del municipi. Ara ens aventurem en una pro-moció d’habitatge protegit que suposa una inversió de més d’un milió d’euros i que fa que l’endeutament municipal as-soleixi xifres que mai voldríem conèixer.

Tot plegat amb un Pla Econòmic de rescat vigent per no assolir l’estabilitat econòmi-ca i fent incompliment dels pactes acordats pel que fa referència al nou endeutament.

Per tant, la valoració de la present legislatu-ra és molt negativa. Crec, sincerament, que po-drem recordar-la pel temps que trigarem a re-soldre el problema econòmic que se’n derivarà.

Què és l’anomenat “Plan Econòmico y Fi-nanciero”?

El citat pla, que el va aprovar en soli-tari el grup socialista, és un pla de rescat econòmic per a les administracions que no compleixen la llei d’estabilitat pressuposta-ria, llei que preveu que aquestes adminis-tracions, en superar les xifres establertes d’endeutament, estan obligades a elaborar i complir un pla que té com a finalitat eixu-gar el deute. Aquest pla municipal preveia, augmentar durant quatre anys, certs im-posts com ara l’IBI amb valors del 18% anual.

Aquest pla que és va entrar en vigor el 2009, es va aplicar l’any passat, ves per on, davant les imminents eleccions munici-pals al proper maig, el grup socialista no ha estat capaç d’apujar de nou l’IBI, ja que es temien possibles repercussions nega-tives de cara a les eleccions municipals.

Quin és el futur del grup municipal d’Esquerra?

El grup municipal d’Esquerra va néixer com a resposta d’unes inquietuds vers al nos-tre municipi que diverses persones, cada cop més, comparteixen amb nosaltres. Es posen en contacte amb nosaltres davant de dub-tes referents al municipi, i sobretot davant de posicions no compartides amb l’equip de govern. Per tant, ens mirem el futur amb optimisme i certa preocupació pel que fa referència al estat real del nostre municipi.

Esperem que en els propers comicis municipals, atesa l’obra de govern i l’estat que deixa l’Ajuntament el grup socialis-ta, juntament amb la previsió de creixe-ment del nombre de regidors, faci pos-sible un canvi de colors a l’Ajuntament.

Quina és la proposta del grup d’Esquerra?

El nostre grup, tot i no tenir encara el programa d’acció per a la propera legisla-tura, tenim molt clar que les accions inicia-des fins la data condicionen negativament l’economia del nostre municipi, i de retruc, la seva capacitat d’inversió i la seva acció de govern. Sigui quin sigui el nou govern.

Resta clar que dur a terme una políti-ca d’inversions desmesurades, assolint taxes d’endeutament superiors al 60%, que amb posterioritat és fa pagar als vila-tans, no és una línia d’acció que compartim.

Creiem en una acció de govern amb un ve-ritable incís sobre les manques reals al muni-cipi, pel que fa referència al transport munici-pal, per que fa referència a la sanitat, pel que fa referència als equipaments esportius, pel que fa referència al propi servei de l’ajuntament.

Tenim intenció de millorar aspectes que són totalment verges al municipi, no n’hi ha prou amb pagar un dinar a la gent gran del municipi, i en acabar, no solucionar aspectes com la mobilitat al municipi o els consulto-ris municipals infrautilitzats, per exemple.

Entrevista

Carles Sisquella, regidor d’Esquerra a Castellet i la Gornal