Butlletí Gent del Masnou 3a època núm. 271, desembre 2009

Sento el fred de la nit i lasimbomba fosca…

Barcelona, 9 · 93 555 07 76 · CE masnovina@masnovina .com - www.masnovina.com

1964 · 45 anys · 2009Descomptes especials d’aniversari

R E L L O T G E R I A - J O I E R I A

Novetats en decoració, productes nacionals i d’importació, cuines, banys,

sanitaris, parquets i complements.

Magatzem de material per a la contruccióJoan XXIII, Camí d’Alella (sobre l’autopista)93 555 81 56 el Masnou

Magatzem i oficines a AlellaRiera Principal, 48-5093 555 97 53 Alella

Exposició de material de decoracióEscultor Llimona, 993 540 37 69 Alella

NOVA EXPOSICIÓUS ESPEREM!

ATENCIÓ, NADONS MASNOVINS NASCUTS EL 2009!

CONVOCATÒRIA PER A LA FOTOGRAFIA DE NADONS:EL DIUMENGE, DIA 10 DE GENER,

A 2/4 DE 12 DEL MIGDIA.La fotografia es farà, com de costum, a les

escalinates de Bell-Resguard.

Informació: 93 555 80 06 - 93 555 21 13

3

Butlletí mensual de Gent del Masnou, associa-ció cívico-cultural, recreativa i esportiva inscritaamb el número 7.669 al registre d'associacionsde la Generalitat de Catalunya.

Equip de Redacció:Joan Casals - Joan Muray - Esteve Pujol

Portada: Caliu de NadalFotografia i disseny Taller de publicitat

Publicitat: 93 555 80 06

Imprimeix: Jobagraf.

Tiratge: 3.500 exemplars.

Paper ecològic de 90 g.

Edita: Gent del MasnouDipòsit legal B. 29.758-87

GENT DEL MASNOUDr. Agell, 908320 El MasnouT. 93 540 39 29gentmas@suport.orgwww.gentdelmasnou.org

L'entitat Gent del Masnou no es fa responsable,necessàriament, del contingut dels articles signatspels seus col·laboradors.

SumariEDITORIAL ....................................................................................................... 3NADALA per Esteve Pujol .................................................................................. 5LA DIGNITAT DE CATALUNYA......................................................................... 7BÚSTIA OBERTA ............................................................................................. 10L’ORIGEN DE LES FESTES DE L’HIVERN...................................................... 13BLACKOUT per Joan Maresma Duran ............................................................ 15MARIA DOLORS ALIBÉS ............................................................................... 22QUI ÉS MÉS LLADRE? per Joan Camps ....................................................... 26A CONTRACOR per Ramon Serra ...................................................................... 27HISTÒRIES DE LA VILA per Joan Muray ........................................................... 30AQUELLA PERDUDA ARCÀDIA per Jordi Canal i Solé.................................... 34GAIREBÉ TOT AIXÒ ÉS VERITAT per Carles Maristany ................................... 35TEATRE CAPITAL per Rosa M. Isart i M.J.R. Lucas .......................................... 36ARRAN DE SÒL per Pledebuit......................................................................... 38ANECDOTARI per Joan Maresma Pujadas ......................................................38QUI ÉS AQUEST PERSONATGE? per Antoni Ferrero..................................... 39PETIT DICCIONARI de Joan Comellas .......................................................... 42ANY AMADES per Joan Muray........................................................................... 43LA PUNTA DE LA LLENGUA per Esteve Pujol .............................................. 43VA SER COLOM…? per J. Condeminas ..............................................................46GENT DEL MASNOU INFORMA ..................................................................... 47

Aquest Nadal, tal com ja hem fet en alguna ocasió anterior, tornem a deixar-nosportar per la vella tradició de fer cagar el tió. Picarem ben fort perquè aquesttronc ressec, amb cara de tanoca i nas vermell, ens ajudi a aconseguir velles inoves propostes, antics projectes i reivindicacions empolsinades als calaix delsoblits i noves il·lusions. N’iniciarem un llista amb la pretensió que cadascú, acasa, a cada bastonada hi sumi les seves demandes. Som-hi, doncs:– Que el TC dicti sentència, abans d’acabar l’any, sobre la constitucionalitat del’Estatut de Catalunya i que no en rebaixi ni una coma (si és que encara enqueda alguna) del text aprovat i refrendat pel poble català.– Que la consulta popular sobre la independència de Catalunya prevista per alproper 13 de desembre sigui un exitàs de participació i de civisme en tots elsindrets on se celebrarà i, molt especialment, a la nostra vila del Masnou.– Que la bona gent de Càritas, Banc dels Aliments, menjadors socials i totes lesinstitucions públiques, privades i religioses que es dediquen a pal·liar la caramés real de la misèria, es quedin ben aviat sense feina per manca d’usuarisafectats.– Que s’acabin definitivament les obres del pla E (conegut com a pla Zapatero)i que el poble es desperti ben aviat amb la pau als carrers, sense entrebancs nipolseguera i amb millores substancials i palpables.– Que la decència brilli per damunt de les misèries humanes i que les adminis-tracions públiques i institucions privades siguin un model d’eficiència i honeste-dat a imitar per tota la societat civil.– Que la maleïda crisi (la que no ens havia d’afectar, recordeu?) toqui fonsd’una vegada i l’economia es refaci per a bé de tothom, principalment dels mésdesprotegits, aturats, deutors d’hipoteques abusives, vídues, autònoms i petitscomerciants i tants d’altres que les passen magres.– Que els partits que governen i els de l’oposició primin el bé del poble i del paísper damunt dels interessos partidistes.– Que la N-II, al seu pas pel Masnou, Premià de Mar i Vilassar de Mar, esdevin-gui ja un vial de comunicació interna, sense accidents, sorolls i contaminació.– Que el Parc Vallmora (us sona?) es faci realitat a curt termini i els masnovinstinguem un espai d’oci i esbarjo a tocar de casa nostra.– Que s’enterri, d’una vegada per totes, l’Impost de Successions, també cone-gut com a Impost de Defunció, i deixi de ser un greuge comparatiu entre els ciu-tadans de diferents comunitats autònomes.– Que la pandèmia de grip-A passi sense pena ni glòria i resti, en la memòriadels temps, com una de tantes grips que anyalment ens visiten.– En aquest espai… les bastonades que hi vulgueu afegir.I per acabar, que tots plegats tinguem un BON NADAL i que, en allò que estiguial nostre abast, hi posem el nostre esforç per fer realitat aquesta llarga llista desomnis. BON NADAL! El President

GENTDEL MASNOU

Editorial PER NADAL, DEIXEU-NOS SOMIAR.

EL NOSTRENÚMERO DE LARIFA DE NADAL

Espavila’t que s’acaba

38650

Concert de NadalCoral XabecDiss. 19 a les 10 del vespre a

la parròquia de Sant Pere

(Informació pàg. 46)

Gent delMasnou desitjaa tots els lectors,socis i amics unBon Nadal i unFeliç Any 2010.

V ia letsBONES FESTES

L’estanc MARIA ARNAU

us desitja UN BON NADAL IFELIÇ ANY NOU

TABACS · CAVA DE CIGARS · REGALS · GUARNIMENTS PER AL NADAL I CAP D’ANY

Carrer Navarra, 51 · Tel. 93 540 14 48

Fo

tog

rafi

a d

eJo

sep

Cam

pano

V ia lets

L L A R S D ’ I N F A N T S

Petit Vailet: Ventura Gassol, 29 · 93 555 57 11· El MasnouVailets: Avda. dels Cedres · 93 555 09 00 · Alella

Veniu-nos a veure a: vailets.com

Nadal del 2009

5

Mitjançant la nadala ja tradicional del nostre consoci Esteve Pujol i Pons, la redacció, al cos-tat de la Junta Directiva, s’afegeix als sentiments de l’autor (aquest any fent-se ressò d’unrerefons prou actual i neguitejant, si bé amb anhels d’esperança) i desitja a tothom –socis,simpatitzants i lectors de Gent del Masnou– unes Bones Festes i el millor per a l’any 2010.

Cal que aquest Nadal siguiel de l’honestedat:que el cant angèlic digui:Glòria a Déu al cel……i que a la terra hi hagiètica i netedat.

Cal treure del pessebreels caganers pudents,els moltons que s’engreixenpispant l’herba dels bens,i Herodes que assassinenbells somnis d’innocents.

Nadal del dos mil nou:els fems d’aquest estableno són pas un bressolperquè l’Infant reposi.Obriu la finestrella,que hi entri un bat de sol,que la fortor se’n vagi;que aquesta pestilència,que ho empudega tot,lluny se l’emporti l’airetransparent, sanitós.

Tant de bo aquest Nadalens torni confiança;que la llum de l’estelens peti al niu de l’ànima;que pinti de colorsun cel nou d’esperança.

Esteve Pujol i Pons

…i el posà en una menjadora. (Lc 2,7)

Desembre 2009

Gener 2010

Dies en què les farmàcies del Masnou estan de guàrdia FA

RMAC

ÈUTI

CS D

EL M

ASN

OU 24 hores al seu servei

Els serveis de guàrdia són de 9 del matí a 9 del matí El dissabte a la tarda està oberta només la farmàcia de guàrdia

AYMAR (Maricel)

DOMINGUEZFÀBREGAS OCATARIERA VIAYNA (M.J.Cardona)

Almeria, 14

Enamorats 2, (Enfront Estació del Masnou)

Navarra, 68

St. Domènec, 1

J.Llimona, 22 (Enfront C.Nàutic)

Prat de la Riba, 23

93 555 03 81

93 555 59 36

93 555 19 79

93 555 33 08

93 555 08 55

93 555 04 03

Trobada de Nadons

Constitució espanyola

Immaculada Concepció

Cap d’Any

Reis

OcataDominguezViayna C

Viayna CAymarAymarRieraDominguezDominguezFàbregasViayna COcataOcataFàbregasViayna CRieraAymarOcataFàbregasFàbregasViayna C

dimartsdimecresdijous

divendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedilluns

293031

123456789

101112131415161718

Nadal St. Esteve

idiumenge

dimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedilluns

OcataDominguezAymarViayna COcataOcataAymarAymarRieraFàbregasOcataViayna CViayna CFàbregasAymarOcataRieraDominguezFàbregasFàbregasViayna COcataFàbregasRieraRieraRieraRieraAymar

123456789

10111213141516171819202122232425262728

Bon Nadal

NOTA DE LA REDACCIÓEl dia 26 de novembre passat, dotze diaris catalans van compartir un mateix editorial sota el títol de: LA DIGNI-TAT DE CATALUNYA. Ben segur que tots els lector del nostre butlletí ja el van llegir al seu dia; però, tot i això,considerem important reproduir-lo íntegrament, alhora que, des de la nostra modesta publicació, ens sumem icompartim aquest gest insòlit de la premsa del nostre país:

La dignitat de CatalunyaDesprés de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió ihan erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d’emetre sentència sobre l’Estatut de Catalunya,promulgat el 20 de juliol del 2006 pel Cap de l’Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: “Sapigueu queles Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i jo vinc a sancionar la llei orgà-nica següent”.Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l’alt tribunal es pronuncia sobre una llei fonamen-tal ratificada pels electors. L’expectació és alta.L’expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l’evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pelsesdeveniments a actuar com una quarta cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i lavoluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes.Repetim, es tracta d’una situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels dotze magis-trats que componen el tribunal, només deu podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps) està recusat des-prés d’una tèrbola maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) hamort. Dels deu jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conse-qüència del sòrdid desacord entre el govern central i l’oposició sobre la renovació d’un organisme definit recentment perJosé Luis Rodríguez Zapatero com el “cor de la democràcia”. Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitatdels seus integrants estan avui lliures de contratemps o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt dedecidir sobre l’Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal –un respecte sens dubte superior al que en diverses oca-sions aquest s’ha mostrat a ell mateix– no farem més al·lusió a les causes del retard en la sentència.La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l’Estatut, amb la consegüent emanació de “símbols nacionals” (¿quepotser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deurede conèixer la llengua catalana; l’articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l’Estat i la Generalitat són,entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d’acord amb les seves versions, ja que una part significativa deltribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin desoca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència.No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d’una Espanya plural, oel seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l’esperit de1977, que va fer possible la pacífica Transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurantuna maniobra per transformar la sentència sobre l’Estatut en un verdader tancament amb pany i forrellat institucional. Unenroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és altra que el seu caràcter obert i integrador. El TribunalConstitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l’Estat(un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores). L’alt tribunal deci-dirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el més important llegat que els ciutadansque van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys setanta transmetran a les joves generacions, edu-cades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d’una globalit-zació que relativitza les costures més rígides del vell Estat nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possibleels trenta anys més virtuosos de la història d’Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels princi-pis vertebradors del nostre sistema jurídic, d’arrel romana: Pacta sunt servanda, els pactes s’han de complir.Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un crei-xent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions,estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somia-da i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforça la transferència de rendes a l’Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els quantiososbeneficis de la capitalitat de l’Estat; parlen una llengua amb més pes demogràfic que el de diversos idiomes oficials a laUnió Europea, una llengua que en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a l’obsessiu escrutini del’espanyolisme oficial. I acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d’aguantcívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.Estem en vigílies d’una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent les circumstàncies espe-

7

▼Ta

ller

de

Pu

blic

itat

09

Bon Nadal

Pere Grau 12-14. Tel 93 555 18 60

Tot en mobles

Escopinyes de les ries gallegues, calamarsets amb oli, navalles de les ries gal-legues, perles de carxofa, xatca, banderetes d’anxova, paté d’olives, patéd’anxoves, anxova artesanal, seitó amb vinagre, minifavetes, salmó fumat,bombons de foie, alls amb oli d’oliva, caviar iranià, selecció de vins, cava, xam-pany, vermut casolà, vermut negre i blanc, vi ranci, patates fregides, cloïssablanca de les ries gallegues, llom de bonítol, espàrrecs de Navarra, sardinetaamb oli, olives d’Aragó, musclos en escabetx, pebrots farcits, olives farcides,banderetes d’anxova. Escopinyes de les ries gallegues, calamarsets amb oli,navalles de les ries gallegues, perles de carxofa, xatca, banderetes d’anxova,paté d’olives, paté d’anxoves, anxova artesanal, seitó amb vinagre, minifavetes,salmó fumat, bombons de foie, alls amb oli d’oliva, caviar iranià, selecció de

9

Restaurant

DURANÀngel Guimerà, 18 · Alella · 93 555 10 45

laBotigadel

DURANMenjar per emportar · Restaurant

Àngel Guimerà, 20 · Alella · 93 540 70 93

Bon Nadal

Elaboració artesanal d’anxoves i aperitius selectes.Selecció de productes per a grans paladars.

Tasta’na aquest Nadal i sabràs el que és bo!Carrer Barcelona, 50 (Camí Ral) al davant del port del Masnou · 93 555 48 22 - 659 351 350

CLUB DE TENNISBARCELONA-TEIÀRamon Llull,12 T. 93 555 37 00

ww

w.t

eia.

net

/ctb

t

Us desitja bon Nadal i un feliç any nou 2010✳

✳✳

10

BON NADALAra més que mai, BonNadal! Avui, que és fan pro-postes per anul·lar de lesescoles tot el que impliquinles festes de Nadal. BonNadal!De la meva infantesa tincviva la memòria, de quans’apropaven aquestes dia-des, amb il·lusió preparà-vem la “felicitació deNadal”; en una cartolinafèiem un dibuix; sobre uneslínies fetes en llapis per noescriure tort, amb bonacal·ligrafia, manifestavenels desitjos de pau, salut,prosperitat, seguidamentd’agraïment als nostrespares per tot el que d’ellsrebíem; també el compro-mís de ser bons fills, estu-diosos, millorar el nostrecomportament. Això sí, totacompanyat de les qualifi-cacions del primer trimes-tre.Apreníem la “dècima”, elverset per recitar el dia deNadal a l’hora dels torrons iles neules, innocents, migavergonyits, davant de la

família unida entorn de lataula, o prop del pessebre,el gran misteri del Nadal.L’escola dels nostres diesdifereix de l’actual.Certament avui tenen moltsmés mitjans per aprendre:calculadores, ordinadors,però els manca l’educaciódels valors humans; nosal-tres vàrem aprendre a res-pectar els mestres; teníemun llibret d’urbanitat, queens ensenyava com com-portar-nos en societat. Enla nostra època, mai nos’havia sentit parlard’alumnes o pares queapallissessin els profes-sors; tampoc, de portarganivets, droga, tabac ialtres estris a l’escola.El mal de les noves genera-cions és la falta de convi-vència familiar, el caliu dela llar, la manca d’una edu-cació en els valors bàsicsde comportament en socie-tat, el respecte, la generosi-tat envers les persones;això son els fonamentssobre els quals s’had’edificar el futur.

La crisi també ens ha dutuna societat deshumanit-zada, de la qual difícilmentsortirem si no comencempel principi, des del nuclide la família i l’escola.Avui vull reivindicar unaescola que eduqui perso-nes, a més de formar-lesen ciències i altres matè-ries. Aquest és el meudesig, la meva felicitacióde Nadal.Bon Nadal a tots.

Joan Garrit i Bruguera----------------------------------------

DEMOCRÀCIA DICTATORIAL

La senyora Marta Neira,portaveu del PSC del nos-tre Ajuntament, a l’articlede la revista El Masnou viudel mes de novembre, des-criu les consultes sobre laindependència de Cata-lunya com a ocioses –osigui que no van enlloc,inútils, sense fruit– i deixaentreveure que no s’hauriade perdre el temps a fer-les. Des del meu punt de vistapenso que aquestes con-sultes poden aportar a lasocietat diversos aspectesimportants.Primerament, han de servirperquè tots els partits polí-tics facin una anàlisi serio-sa de la seva formad’actuar. És veritat que elsnostres representants sónescollits democràticament,però això no els dóna dret

a actuar com ho estan fent,per interessos de partit i noper interès del poble; ja hodeia una cançó de la Trinca:i al poble que el donin pel...Si realment volem queCatalunya avanci, els polí-tics han de ser capaços detreballar plegats pel bé deCatalunya. El poble estàcansat i desencisat deveure la prepotència ambquè actuen, de les pugnespel protagonisme i tambéestà cansat de suportarl’imperialisme espanyol. Ésper això que ha sorgitaquesta iniciativa a nivellpopular, al marge dels par-tits, sense el protagonismede ningú en especial.En segon lloc han de servirper demostrar que no espot prohibir que es faci unaconsulta al poble i queaquest, de manera pacífica,pugui manifestar la sevaopinió, sigui la que sigui.Aquesta és la màximaexpressió de la democrà-cia, no és així? En tercer lloc pot ser lamanera de donar a conèi-xer, a l’Estat Espanyol i a laresta d’Europa –i del món–que bona part de la pobla-ció catalana està descon-tenta de com se sent tracta-da pel govern central i quecreu que les coses hand’anar d’una altra manera.I en quart lloc també potservir per mobilitzar la gent;gent com he dit abans des-motivada i desencisada,

Totes les cartes adreçades a la Bústia Oberta encara que es publi-quin amb pseudònim o inicials- cal que portin les dades personalsdels seus autors: nom, cognoms, adreça, núm. del D.N.I. i signatura.L'extensió no excedirà de vint ratlles mecanografiades a doble espai;en cas contrari, la Redacció podrà abreujar-les.Gent del Masnou no es fa responsable del contingut de les cartes;seleccionarà les que siguin d'interès general i no mantindrà corres-pondència amb els seus autors.

cífiques de l’assumpte que té entre mans –que no és sinó la demanda de millora de l’autogovern d’un vell poble euro-peu–, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídi-ca per excel·lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l’Estatut és fruit d’un doble pacte polític sotmès a referèndum.Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú erri el diagnòs-tic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d’una societat feble, postradai disposada a assistir impassible al deteriorament de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i con-fiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, lamillora de l’autogovern, l’obtenció d’un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i conti-nuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritatcatalana tornarà a articular la legítima resposta d’una societat responsable.

11

que cada vegada va menysa votar quan hi ha uneseleccions perquè ha arribatun moment que es fa difícildonar el vot, i per tant laconfiança, a un o a un altrepartit. Si aconseguim que aquestdia hi hagi un alt nivell departicipació crec que hau-rem assolit aquests aspec-tes abans esmentats. Si, amés, hi ha un vot importanta favor de la independènciade Catalunya serà l’inicid’un llarg camí per aconse-guir-la i una mostra que elpoble català vol ser tractatde forma molt diferent decom se l’ha tractat fins ara.

Joan Bertran i Garcia----------------------------------------

ELS MASNOVINS MALTRACTATS

Els habitants de la vila delMasnou se senten moltdecebuts a causa del com-portament del seu Consis-tori. No saben què pensar.Tenim unes obres que cadadia es fan i es desfan, i quesemblen eternes.Uns enginyers locals, quepaguem tots, que semblaque vagin tan perduts comels nostres veïns.I els nostres veïns, que vantan perduts que cauen enforats mal senyalitzats i malcoberts amb fustes en estatprecari.I per acabar-ho d’adobar, elcomportament d’un regidorque es passeja com si fosl’amo del poble i que té lacomplicitat de tots els partits.Tot plegat dóna una imatgeben galdosa que hem desuportar els habitants de lavila.

Valldeperas-----------------------------------------

I AL MASNOU?Estem assistint a la proces-só dels cleptòcrates emma-

el parc estaria realitzat, nohi ha cap indici que la partque encara no ha estatrequalificada no faci lamateixa fi que la que ja estàedificada i venuda.Només un consell per aca-bar: si teniu un mapa de fa20 o 30 anys dels que publi-cava l’Ajuntament, guar-deu-lo, que pot ser de granvalor el dia que l’únic vesti-gi del parc de Vallmora siguila constància que en deixenaquests mapes, perquè desde l’Ajuntament, els d’ara iels d’abans, tenen el valorde negar que mai el projec-te del parc comprengués lazona irreversiblement edifi-cada del nou barri de CanJordana. S’atreviran, ambels temps que corren, arequalificar la resta?

Lluís de Yzaguirre-----------------------------------------

QUÈ FA EL GOVERNMUNICIPAL?

Recordo la campanyaampul·losa i reiterativa de"mans netes" i de transpa-rència dels partits“d'esquerres i progressis-tes”, que ho haviend’arreglar tot, fins i tot lacorrupció, creant organis-mes nous i tota una parafer-nàlia per enlluernarl’electorat, com si el mónabans no existís. Doncs bé,des de fa més de 25 anys aCatalunya hi ha la Sindi-catura de Comptes, òrganque fiscalitza, per llei, elconjunt d'administracionspúbliques de Catalunya.Fins a l'any 2004 l'Ajunta-ment del Masnou va lliurarnormativament els comptesde la corporació municipal ala Sindicatura. Fa pocsdies, però, la premsa difo-nia un informe de laSindicatura on constavaque l'Ajuntament del Mas-nou no li havia lliurat el

compte general del 2005,perquè l’Ajuntament ni tansols l’havia aprovat durantel 2006. També és públicque els comptes del 2006,2007 i 2008 s’han aprovatfora del termini legal quefixa la Sindicatura per lliu-rar-los-hi.Senyors del govern, recor-din que van ser elegits pelpoble. I això inclou compliramb les obligacions, enaquest cas, lliurar els comp-tes a la Sindicatura i dinsdels terminis. Ambduescoses són un preceptelegal. No fer-ho pot compor-tar la pèrdua de subven-cions públiques. Seria moltgreu que, després del'increment exagerat de lapressió fiscal que ens hanaplicat des del 2004, araens hagin d'escurar més labutxaca a causa de la sevaincompetència. Prou quecorren per allò que els inte-ressa. Només cal veure laprogressió de plens extra-ordinaris i de modificacionsde crèdits.Crec que caldria actuaramb més responsabilitat.L’Ajuntament bé que aplicarecàrrecs i sancions a quino paga els impostos quanpertoca. Si vostès no com-pleixen, amb quina èticapoden exigir? Esperem qued’aquesta irresponsabilitatels masnovins no n’acabempagant els plats trencats.

Llorenç Birba-----------------------------------------

AL MASNOU, DECIDIM.

Ahir, 28 de novembre, vaigassistir al col·loqui promo-gut per la Comissió Orga-nitzadora del Masnou per ala Consulta sobre la Inde-pendència, amb la partici-pació dels alcaldes delMasnou, de Teià i d’Alella. Fou alliçonador comprovar

nillats cap a presó. I jo empregunto si no acabaremveient-hi algú del nostremunicipi. Els mecanismesbàsics dels corruptes sónlegals, però haurien de serexcepcionals: requalifica-cions, permutes, incompli-ment del pressupost pac-tat... que malhauradamentno són aliens als diversosmegaprojectes a la nostraVila de finals del s.xx i prin-cipis del xxi. N’hi ha un queem fa especialment malaespina: la desaparició de lapart més sucosa del solardel que havia de ser parcde Vallmora. Si teniu accésals mapes publicats perl’Ajuntament fins al 1992,veureu que tot el barri queara està edificat entrel’edifici Centre i el solar onhi havia la caserna de laGuàrdia Civil, que esconeix com el barri de CanJordana, ocupa la part méscèntrica del que havia deser el parc.La rapidesa d’actuació enla part requalificada haestat vertiginosa; en canvi,la part que de momentsegueix hipotèticamentdestinada a parc va veurecom pel juny del 2008 hiapareixien uns cartells moltformosos (que a algú lihauran reportat uns bonscalerons), cartells queanunciaven la realitzaciódel parc en sis mesos. Aldesembre els sis mesoshavien passat, i res més.Les ventades del generd’enguany varen tombarles tanques de l’empresaconstructora, que varenestar dues o tres setmanesabatudes fins que la briga-da municipal (qui va pagar-ho?) va reinstal·lar aques-tes tanques privades.Quasi un any més tard dela data en què s’anunciavaamb tot luxe publicitari que

Segueix a la pàg. 14

Prat de la Riba, 4 · 93 555 04 60El Masnou

Pastisseria Degustació Granja

PASTISSERIA · CONFITERIA

Itàlia, 31 · Tel. 93 555 35 64 · El Masnou

Pere Grau, 59 93 555 06 61 el Masnou

Pastisseria

Antiga Casa Pagès fundada el 1927

pastisseria bomboneria

Navarra, 100 · Tel. 93 555 34 75 · El Masnou

Per Nadal torrons i neules de pastisseria

De les pastisseries d elMasnouDe les pastisseries del Masnou

Fem l’autèntica Coca de Llavaneres

Per Nadal torrons i neules de pastisseria

Nova direcció David Bertran

mestre pastisserMMACDE 02

(Millor mestre artesà xocolater d’Espanya)

Nadal és una festa d'arrelsmolt antigues. Abans de sercelebrada com a la com-memoració del naixement deCrist era una festa dedicadaal sol. Com sabem bé, enapropar-se l'hivern les nits esfan més llargues i els diesmés curts i el solsticid'hivern, entre el 21 i el 22 dedesembre, marca el momentde l'any en el qual hi hamenys hores de llum solar.Podem imaginar la por delsnostres avantpassats enadonar-se que la llum vadesapareixent, cada dia unamica més! Però, afortunada-ment, passada la data delsolstici, els dies comencen aallargar-se altre cop. Peraixò moltes cultures antiguescelebraven en aquestmoment el triomf del soldamunt la foscor, de la llumsobre les tenebres i, endefinitiva, de la vida sobre lamort. Els romans, en con-cret, celebraven la festa delNatalis Solis Invicti, el naixe-ment del sol invicte. El cris-tianisme va heretar aquestsimbolisme i, al segle IV, vaadoptar aquesta data percommemorar el naixementde Jesús.La presència dels arbres enla festa de Nadal, ja sigui enforma de tronc tallat, ja siguicom a arbre dret, està ínti-mament relacionada ambaquest significat de renaixe-ment. El tió, un dels costumsmés entranyables de la nos-tra cultura tradicional nada-lenca, és el tronc que cremaa la llar de foc. Una socaque, en cremar, dóna bénstan preciosos en temps denits llargues com l'escalfor ila llum, i que de forma sim-

bòlica ofereix presents a totsels de la casa. Així, un troncd'arbre esdevé màgicamentun ésser fantàstic que s'had'alimentar i que viu durantuns dies a la cuina o al men-jador de casa, que dóna elsseus regals per Nadal i quedesprés es crema. Els regalshan anat evolucionant ambel temps: primer eren elsdolços, fruita seca i confita-da, neules, torrons i llami-nadures que es necessi-taven per celebrar la festa;avui hi ha tendència a ferque el tió ofreni presents demés envergadura. Sigui comsigui, quan fem cagar el tiópensem en el tresor de llum id'energia que l'arbre conté!

Bona casa i bona brasa,bona brasa i bon tió i bonNadal que Déu us do!

fulla perenne com a símbolde la vida eterna. En espe-cial, als països nòrdics(Suècia, Noruega, Finlàn-dia…) on a l'hivern la naturasembla paralitzar-se sota lablanca capa de neu, l'avet ésconsiderat com l'arbre vic-toriós, ja que resisteix verd imajestuós. L'arbre s'il·luminai es guarneix per subratllarencara més el triomf de lavida i la llum damunt la foscahivernal.Tant el tió com l'arbre deNadal són tradicions amb unprofund significat d'estimaper la natura: per això ésmolt important que no entraïm l'esperit a l'horad'obtenir-los. De fet, avui nose li acut a ningú d’anar albosc a arrabassar un arbre,ja que no n'hi ha cap neces-sitat.Per al tió podem fer unaexcursió a qualsevol pobleon es comercialitzi llenya percremar a la llar de foc i triaruna bona soca de roure,d'alzina o de surera, ben car-golada i fantasiosa. Si tenimlloc suficient a casa, podemguardar d'un any per l'altre elnostre tió.Per a l'arbre, cal assegurar-nos que no l'hagin arrencatd'un bosc, mirant la denomi-nació d'origen que ens

garanteixi que és un exem-plar cultivat expressamentper ser comercialitzat. A lazona del Montseny iGuilleries hi ha molts culti-vadors d'avets que esdediquen a aquesta menade conreu, així com altresplanten arbres per obtenirfusta. Aquest conreu té unagran importància econòmicai cada any se celebra unafamosa Fira de l'Avet aEspinelves. Quan l'anem acomprar hem de decidir sivolem un avet tallat o bé unarbre amb arrels. Si el com-prem viu cal que pensem onel replantarem després deNadal, tenint en compte quehaurà de ser un lloc més fredque Barcelona. També calque sapiguem que la cale-facció i la manca d'un pad'arrels prou gran fan lasupervivència molt difícil. Siel comprem tallat, un coppassades les festes no elllencem a les escombraries!Posem-lo als punts de recol-lida que estableix el nostreajuntament i així el nostreavet serà triturat i es conver-tirà en adob per a la terra.Una bona opció, si tenim unbalcó, terrassa o jardinet, ésplantar-hi un arbre piramidaladequat al clima mediterrani,per exemple, un cedre, unxiprer o una tuia: per Nadalel guarnirem especialment,però en podrem gaudirdurant tot l'any.

L’origen de les festes de l’hivern, l’arbre, els troncs i tions de NadalPer Teresa FranquesaExtret d’internet

L'Arbre de Nadal també ésuna tradició ancestral. Desde l'antiguitat molts pobleshan considerat els arbres de

13

14

el suport que aporten elsalcaldes de Teià i d’Alella ales consultes que se cele-braran als seus respectiusmunicipis. La intervenciódel nostre alcalde, el sen-yor Gisbert, em va semblarmolt ambigua, llegint parà-grafs del nostre hipotètic(més aviat patètic) Estatut,per, en definitiva, justificarla seva manca d’adhesió alReferèndum. Malgrataquesta posició, va remar-car la col·laboració del con-sistori, pel fet de deixar elsespais pertinents per pen-jar la publicitat necessària.El senyor Gisbert va obviarque, ahir mateix, la PoliciaMunicipal havia despenjatuna pancarta a la Plaçad’Ocata que, com tots elsrètols, tenia l’objectiu de fersaber als vilatans la cele-bració del plebiscit.Després, durant el col-loqui, resto sorpresa ambla petició d’un assistent alsalcades dels pobles veïnsde material adient per a lacorrecta celebració de laconsulta a la nostra vila.Dedueixo, i així desprésm’ho corroboren, que elnostre consistori no permetl’ús ni de taules, ni de lesurnes, ni de cap local de-penent de l’Ajuntament.Senyor Gisbert, on és,doncs, l’esmentada col·la-boració? Si sols es tractade deixar penjar cartells,crec que prohibir-ho seriaanar en contra de la lliber-tat d’expressió. Vostèesmentà uns límits d’ac-tuació per part delConsistori. Aquests límits,no haurien de ser elsmateixos per als tres con-

sistoris? I, qui els posaaquests límits, vostès o elspartits als quals perta-nyen?Desitjaria que abans del dia13, els nostres políticsmunicipals canviessind’opinió i contribuïssin per-què aquesta consulta tin-gués força participació delsvilatans. És evident queserà difícil aconseguir-hosense aquest ajut. Des d’aquí la meva felicita-ció a tots els qui, amb laseva empenta , treball iil·lusió, han fet possible lacelebració del Referèndum.Em consta que s’ha dispo-sat de poc temps, però,poder-lo realitzar ja és unèxit.

M. Antònia M.-----------------------------------------

SR. ALCALDE, HEM CANVIAT PA PER PARENOSTRES!

Els mesos passen, però alsector del torrent Humbertel problema segueix, i elsqui hi podrien fer algunacosa, com si sentissin tocarcampanes, escoltessin elvent d’on ve o els diguessinLlúcia. Res de res.En aquest començamentde tardor hi va haver canvid’okupes. Res més. Això sí,després d’una forta barallaentre els dos bàndols. Elsuns eren immigrants delnord d’un continent; elsaltres ho són de la penínsu-la, o fins i tot algun d’aquí. Iquè? Res de res. Elssorolls, baralles, etc. totigual!A més, els nous “propieta-ris” ocupen més espai. Ara

s’han fet seu el terreny(molt gran) tancat quetenen al costat. Pobrets, ésque el necessitaven pertancar-hi el luxós cotxe quetenen, per sembrar-hi her-bes, per posar-se aigua demina, etc. Pobrets, tenendrets, segons tota la collade progres. Els qui no entenim, es veu, som els ciu-tadans honrats! I per si fos poc, ara, quinacasualitat, han augmentatels robatoris en cases, boti-gues i pel carrer. I els quihaurien de fer-hi algunacosa, res de res. Que no hi ha lleis per alsmalfactors?Bé n’hi ha per als ciutadanscorrectes, que si et descui-des un o dos mesos, o nopots, de pagar el que sigui,et cau el pes de la llei i ettallen el subministramentque sigui! Que no hi ha legisladors perfer-ne d’adients?Bé que n’hi ha per fer-nequan els convé, per treu-re’ns més suc de les butxa-ques o per construir pegots!Que no hi ha cossos poli-cials per posar ordre? Bé que n’hi ha quan es trac-ta d’un ciutadà que sabenque no se’ls rebotrà! Comun a qui, perquè va sortir decasa amb el gosset al cos-tat, sense lligar, una patrullava frenar i se li atansà comsi acabés de robar un banc.I potser encara li clavaranuna multa!Jo els recomano, a tots,polítics i policies, que vagina peu pel Camí Ral i veuranquins gossos gasten elsokupes, que els duen deslli-gats i sense morrió icagant-se on els plau. Ah,però, a aquests, ningú noels diu res de res! Tornant al soroll, ja en par-larem quan arribi de nou lacalor, ja que la música (?)

sona pràcticament tot el diai s’escolta des de dins decasa, això que ara tenimles finestres tancades!Ah, i no marxis gaires diesde casa, ni per vacances,que ja tens algunsd’aquests “ciutadans”intentant obrir (com va pas-sar-me) o, el que és pitjor,entrant i quedant-s’hi, jaque aleshores ells, els oku-pes, amb 24 hores, segonsles lleis (de l’embut), tenenmés drets a quedar-s’hique jo, que en sóc el pro-pietari, en pago tots elsimposts (dels quals viuenels qui no em protegeixen) iporto 64 anys vivint-hi. Quemaco, tu! Quin bon rotllo,tu! Sr. Alcalde, es veu que elsciutadans cívics i que pa-guem trinco-trinco no de-vem tenir cap dret, ni el deveure com arranjar les nos-tres queixes, els nostresproblemes, ni, es veu, con-testar les quatre cartes queli he adreçat, ni que fosamb una mentida. Us benrellisquem!

Joan-----------------------------------------

AMB TOTA LA CARA

Llegeixo novament la revis-ta de l’Ajuntament “ELMASNOU VIU”. La notíciaprincipal és que per al 2010les taxes i impostos es con-gelaran, per no gravar mésles butxaques dels masno-vins en temps de crisi.¿Com es pot tenir tan pocavergonya, si tothom sapque per al 2009 varen apro-var una pujada del 4,1%quan l’IPC real del2008 no va superar l’1,4%i el del mateix 2009s’aproparà al -1%? Parlantclar, vol dir que enguanyens podrien clavar quasi un5% de més sobre el cost

Ve de la pàg 11

Segueix a la pàg. 18

Sembla ser que uns vents fortíssims iuna tempesta apocalíptica van doble-gar –com si fossin de mantega– elspals de la Furnas, l’empresa de distri-bució de la llum de Brasil, el passat 10de novembre. Les pluges van provocar l’atur –perunes hores– de la hidroelèctrica deItaipu –una de les més grans delmón–, situada al sud de Brasil, en lafrontera amb Paraguai.L’aturada va causar la interrupciód’energia elèctrica a deu estats deBrasil –per entendre’ns, els estatssón com les Comunitats Autònomes–;entre ells, l’Estat de Rio de Janeiro,ons es troba la ciutat que m’acull desde fa ja més de cinc anys.La falta de llum –se’n va anar sobreles 22.10; gràcies a Déu, la Mari i joérem ja a casa– va provocar enaquesta societat moderna la paràlisi iel caos total: els semàfors no funcio-naven, el telèfon tampoc –ni el telèfonmòbil, ja que sembla ser que n’hi vahaver una demanda espantosa i elsistema es va col·lapsar–, el metro esva aturar i els trens també, els restau-rants, teatres i cinemes van haver detancar i el trànsit es va convertir en undesordre infernal on era impossibletrobar algun taxi.El blecaute –transcripció fonètica del’anglès– o apagão –apagada gran,literalment– també va provocar quemoltes persones es quedessin atrapa-des dins dels ascensors i els bombersno van ser capaços de treure a tot-hom. També a les comissaries van dedeixar de treballar, perquè el sistemainformàtic no funcionava. En poquesparaules, ningú no sabia què passavai la sensació va ser de por general.Va ser curiós quedar-se a la finestra iveure que cap apartament no teniallum. Tot era fosc. Sort que teníemespelmes i que sabíem on eren.Aquesta societat és complexa i estemacostumats que tot estigui sota controlo, almenys, sota un control aparent:premem un interruptor i es fa la llum,

com un miracle. No ens hemd’enganyar, ja que és un fet relativa-ment recent. Sembla ser que el granrepte de la humanitat –en un mónsuperpoblat i més que calent– seràoferir energia neta –em sembla queals diaris surt el terme tecnologiaenergètica– a més d’aigua i menjar, ésclar. Aquesta energia haurà de serneta i eficient i, naturalment, tot això–diuen els entesos– generarà ocupa-ció i feina, seguretat econòmica,empreses innovadores i respecte almedi ambient. És evident que no espot sustentar de cap manera que elspaïsos tinguin milions d’automòbilsmoguts amb petroli… Però també ésveritat que l’energia va desaparèixerper uns vents que semblaven unhuracà, o això és el que apareix a lapremsa.L’endemà, a classe, el tema va ser ones trobava el personal a les deu i vintde la nit. Alguns dels meus alumneses trobaven encara el centre de la ciu-tat i Déu i ajut per tornar a casa.D’altres eren al metro i també vantenir problemes. Uns quants eren acasa i estaven treballant al’ordinador… i van perdre tot el queestaven fent: un alumne va perdre untreball per a la universitat, un profesor

BlackoutPer Joan Maresma Duran

universitari un article de més de deufulls, un altre la comptabilitat de laseva empresa… les persones diuenque la tecnologia serveix per alleuge-rir-nos de treball i tenir més temps delleure… No obstant, sembla ser que elfet és al contrari: la tecnologia ensdóna més feina i ens produeix mésestrès. La culpa no és de la tecnologia–l’ordinador no té cervell– sinó del seuús i dels usuaris –i jo hi sóc a dins–perquè cada vegada som –o ens tor-nen– més paranoics i hem d’omplircada hora del nostre dia amb activitatsproductives i escriure més informes–no sé qui els llegeix, però aquest anyn’he fet un munt– i formar-nos contí-nuament en aquests nous tempsmoderns.Això sí, els centres comercials jaestan preparats per a aquest nou perí-ode de consumisme frenètic desd’inici de novembre –tinc la impressióque treballo per pagar factures– i jatenen programada l’arridaba del’home gruixut amb barba blancapagat per una coneguda multinacionalde begudes a principi de desembre. Iels aparadors fan mal als ulls de tantail·luminació. I tot això, sense acabarde sortir de la crisi…Bon Nadal

15

Av. Joan XXIII, 28 · 93 555 53 03

Jaume EstraguésEquilibrat electrònic · Alineació de direcció

Perruqueria

CrisAndLluís Millet, 119 • Tel 93 555 38 48 • 08320 El Masnou

Horari:Dilluns tancat

De dimarts a dijous: de 9.30 a 13.30

i de 15.30 a 19.30 Divendres:

(no tanquem al migdia)de 9.30 a 19.30

Dissabtes:de 9 a 14Bon Nadal i Feliç Any

Compartir mirades, alegries, tristor,abraçades, petons i cants... ingredients

d’una bona escudella de Nadal... tasta-la!

US DESITGEM BON ANYInstal·lacions

Segarra - L’Endoll

centre de salut i bellesaTeràpies naturals

Activitats terapèutiquesEstètica

RelaxacióPrimer de Maig, 20 · Lluís Millet, 29El Masnou 93 540 46 11www.flordemaig.net Hi trobaràs el teu equilibri

SALA AUTOMOCIÓ• MECÀNICA I ELECTRICITAT DE

L’AUTOMÒBIL• PNEUMÀTICS• ALINEACIONS • AIRE CONDICIONAT

C/. Xile, 1. Tel 93 540 42 04 • El Masnou

Flors i plantes

www.florsjoan.comLa teva floristeria a internet

Informació: info@florsjoan.com

JOAN Navarra, 100 el Masnou93 555 79 34 info@florsjoan.com

ARBRES DE NADAL · POINSÈTIESGUARNIMENTS FIGURES DE PESSEBRELLUMS · Regalem loteria núm. 20921

T/ 93.555.69.03

iCeigrupImmobiliarias

FINQUES MESLLOCLLIGOÑA CAYETANO

Sant Miquel, 23 - 08320 el Masnou - www.meslloc.com

real de la vida.I amb aire triomfal s’especifi-ca que tots el grups hi varendonar suport, menys el deCiU, que va proposar unarebaixa, molt ben argumenta-da, per cert... Potser que enprenguem nota... no?

Un que sap sumar

MOLT DE SOROLL PER ANO RES

Sr. President,He llegit a El Masnou Viu,núm. 35, del mes de novem-bre, un escrit de la senyoraRegidora Municipal del PSCMarta Neira, la qual s’ha dei-xat de posar les sigles del seu

partit (PSOE), ja que pensoque cal identificar bé qui ésqui escriu.En el mencionat escrit lasenyora Regidora comentauna sèrie de temes legals icompetencials en relació ales consultes (no referèn-dums) que en moltes pobla-cions de la nostra pàtrias’estan gestionant per fer-lesel proper 13 de desembre imés enllà. Comenta queresulta ociosa la consulta ja

que el que pensa la majoriade la ciutadania queda palèsen les eleccions. Doncs no,senyora Regidora, les elec-cions últimes al Parlament deCatalunya, les va guanyar unpartit i en governa un altre,fruit dels pactes postelecto-rals. El poble va donar la sevapreferència majoritària, peròla correlació de forces va fercanviar el qui mana; igual-ment passa a la nostra Vila.Per això, si és la societat civil

M i l m e t r e s d e p aCOMERCIANTS

PRAT DE LA RIBA, 4 T. 93 555 04 60

PRAT DE LA RIBA, 9 T. 93 555 20 03 - 75 11

PRAT DE LA RIBA, 32 T. 93 555 23 70

JoguinesRegals

Complements

PRAT DE LA RIBA, 69 T. 93 555 17 59

✴PRAT DE LA RIBA, 52

T. 93 540 39 90

SERVEIS AL MÓN DE L’EDUCACIÓ

Vins, caves i licorsGran selecció de vins

Vins al detallÀngel Guimerà, 12-baixos.

Tel. 93 540 29 53

EXPOSICIÓ I VENDA: Àngel Guimerà,14ENTRADA TALLER: Puerto Rico, 28

Tel/Fax. 93 540 31 57

TALLERS MASNOU1923-2009

Genís Oliveras SLEns avala una llarga experiència

86ANYS

Comandes per telèfon i a domicili

Prat de la Riba, 9893 555 78 94

FrankfurtParera

Serviat Viatges sl

www.marsans-serviat.comserviatviatges@marsans.es

Pl. de la Llibertat, 6 Tel. 93 555 71 13

Plata complements

regals

P. de la Rib, 95(Camí Ral d’Ocata)

93 555 62 41

• Ioga per a tothomKundalini , hatha,

txi-qong,embarassades,

nens• Fem grups

específics• Teràpies

personalitzades•Tai-chi

P. de la Riba, 19 (prop del baixador d’Ocata)

675 580 800 • 93 540 93 15

niuioga.com

Menú migdia 5,50€

Bon Nadal i f

Ve de a la pàg. 14

18

la que s’organitza i dóna laseva opinió, malgrat les trave-tes i pals a les rodes, delspartits espanyolistes (vostèes qualifica de federalista,que n’és un sinònim) PSOE iPP, podrem saber el que volla població que hi està inte-ressada.L’abstenció, la provoquen eldesencís i la manca de segu-retat que ens donen els nos-tres polítics dirigents. No calque li recordi que les reitera-

des promeses que elPresident del l’Estat Espanyolha fet, a l’hora de la veritat lesha incomplertes totalment. Nocal que li reiteri que el finan-çament de Catalunya quel’Estatut indica ha estatendarrerit durant tres anys iara, amb l’ajuda dels del“Tripartit”, a Madrid ens hanengiponat una nova llei queestarà pel damunt del’Estatut, en temes de finan-çament (més cafè per a tot-

hom). Creu que el tema deSanta Coloma de Gramenetservirà perquè la gent vagi avotar? Posem-nos en el nostrepoble: veritablement estanconvençuts que la poblaciósegueix engrescada amb elque estan fent? Fa la sensa-ció que, si no tens un determi-nat carnet, no prospera resdel que es proposa, i que solsestem fent edificis per a ser-veis municipals, que després

haurem d’omplir de gent acàrrec del pressupost. I aquíés on vostè ens diu que “elsgoverns municipals el quehan de fer és treballar per ferfront a la crisi econòmica queestem patint i per millorar lescondicions de vida de la ciuta-dania.” Amb quins recursos?El plan E?Quan ens escriu que això“passa per crear les condi-cions necessàries per viureen harmonia en una societat

www.cancolome.comAv. Kennedy s/n · 93 555 97 04

El Masnouinfo@cancolome.com

Barcelona, 28T. 93 555 07 76

JOIERIA RELLOTGERIA

BARCELONA, 11T. 93 555 02 96

ELS TORRONSDE SEMPRE

La llibreriadel MasnouB a r c e l o n a , 4 0

T / F 9 3 5 5 5 4 8 1 3 E l M a s n o u

pledellibres@infonegocio.com

✴

Barcelona, 2 · 93 555 02 01El Masnou

R E S T A U R A N T P I Z Z E R I A

Mas VellAmb la cuina popular

Jacint Verdaguer, 20. 93 555 20 07

Caça, pesca, aventura

Mil idees perregalar aquestes

festes

L’amic delpescador

Port Esportiu Local 5493 540 46 56

www.m.ramosasesora@telefonica.net

- Matrícules-Canvi de propietat

-Certificats de navegabilitat-Renovació i tramitació

de títols nàutics

assessors nàutics

més d

e 2

5

anysL’ANXOVETA

Elaboració artesanald’anxoves i seleccióde productes per a

grans paladars

Barcelona,50 (Camí Ral)93 555 48 22

659 351 350

Serveis immobiliarisen generalAdministració i venda de pisos, cases, terrenys i rústiques.Assessoria jurídica

Mn. Jacint Verdaguer, 1493 555 10 60 / 17 61www.finquespuig.net

REPARACIÓ DE TOTA MENA DE

CALÇAT, BOSSES, MOTXILLES

Pl. de la Llibertat, 3T. 93 555 43 43

JORDIREPARACIÓ DE TOTA MENA DE

CALÇAT I BOSSES

Pl. de la Llibertat, 14 93 540 50 07

www.immomasnou.comvisiteu-nos

Re

J o g u i n e sa

C a l ç a ts

100ANYS 1909-2009

PRAT DE LA RIBA, 73 T. 93 555 08 79

a s s e i g i d e c o m e r çS DEL CAMÍ RAL

feliç Any 2010

Segueix a la pàg. 3919

Automòbils RIJOR, slRepública Argentina, 29 (cantonada av. J.F. Kennedy)

93 540 42 05 El Masnou

Servei oficial al Masnou, Alella i Teià

Antoni Ramonet

Parlem de llibresRegala misteri, aventura, somni, amor, fantasia…

Barcelona, 40 (al costat del Mercat Vell) 93 555 48 13 el Masnou

✳

✴

BON NADALMARISA

VILAJaume I , 2 · 93 555 96 52 el Masnou · NO TANQUEM AL MIGDIA

✴

✴ ✴

✴✴P e r r u q u e r i a

M i x t a

TALLER

DE PU

BLICIT

ATDIS

SENY

GRÀF

IC

L l u í s Va l l s M a r í

J a u m e I , 1 1 293 555 80 06/16 5908320 El Masnou · El Maresme

BONNADALI FELIÇ

ANY 2010

Nou Opel Corsa

D E F O T O ’ S

ÀLBUMS DIGITALSCodi àlbum fuji: CKK7R (www.fujifilm.es)

Codi àlbum Hofmann: 203762 www.hofmann.esRecepció a la botiga 24h sense cap cost addicional

Fotos per Internet

L A B O R A T O R I F O T O G R À F I C

Bones Festes Bones Festes Almeria, 27 el Masnou

93 540 42 26defotosrw@hotmail.com

Fotocrismes i calendari 2009 per felicitar els teus

Nadal i ReisOferta de càmeres digitals

R i c a r d V i l l a r r u b i a

Compra per Interneti t’ho portem a casa

BOTIGANavarra, 1793 555 31 66

SERVEI A DOMICILIbotiga@totbio.com

www.totbio.com

Pro

du

ctes

eco

lòg

ics

Bon Nadal

GRUP SABATÉINSTAL·LACIONS · PUNT DE SERVEI ENDESA · VIDEOCLUBELECTRODOMÈSTICS · AIRE CONDICIONAT I CALEFACCIÓ

Navarra, 22 local 9 i 10 · 93 555 97 44 · 93 555 99 53El Masnou

inssabate@terra.es

MIQUELVINARDELLI BOLART

INSTAL·LACIONS D’AIGUA, GAS IELECTRICITAT93 555 45 01 · 555 36 91

Prat de la Riba, 95 el Masnou 93 55562 41 elivinyals@yahoo.es

Bon Nadal

22

Per Joan Casals i Joan Muray, en nom de la Redacció.

Un mal vent se t’ha emportat, d’unarevolada, amiga Maria Dolors. Ten’has anat sense fer soroll, discreta-ment, amb aquella naturalitat que etcaracteritzava, com si estiguessisescrivint les darreres pàgines d’unmés dels teus llibres.Encara que darrerament, a causa a lateva estada al Ripollès, no ens vèiemgaire, et sabíem en aquella caseta amitja muntanya, envoltada de verd iserenor, des d’on contemplaves, a vold’ocell, el poblet de Sant Pau deSegúries i la seva gent de la terra, elsseus voltants amb el Taga allà al fons,majestuós, les ermites del Remei iSant Antoni, petits baluards de fe i detradició, el veïnat de la Ral, amb lesseves quatre cases ben posades, quedurant un temps t’acolliren com aveïna; i també sabíem que, si t’hodemanàvem, podíem comptar amb tu,tal com ho vas fer durant un grapatd’anys col·laborant en la Redacció delButlletí i amb els teus nombrososescrits, que esperàvem amb delit. Persort, els correus electrònics havienescurçat la distància.Si de cas, amb el pas del temps, enstraeix la memòria i els vells recordss’enterboleixen, tindrem la sort deretrobar-te entre el feix de llibres iescrits que ens has deixat, els qualsens seguiran parlant de tu mateixa,arredossada entre els personatges deles teves fantasies i imaginacionssense fi que has “fabricat” com unenfilall de bones notícies. Entre la lle-tra impresa dels teus llibres t’hi troba-rem tal com eres, sense filtres nienganys, senzilla, tal com raja.Ben segur que, allà on siguis,seguiràs observant el món per un forati la teva font d’inspiració no pararà debrollar com ho ha fet fins ara. Perquan sigui que ens retrobem enaquest nou lloc de pau i serenor,esperem que ens deixaràs fullejar les

teves noves creacions. Segur que enstornaràs a sorprendre.Valguin aquestes ratlles per fer-nosressò del trasbals que sentim tots elsqui hem tingut el goig de conèixer-tepersonalment i a través dels teusescrits.A reveure.

RECORDPERSONALÍSSIM DELA MARIA DOLORSALIBÉSPer Esteve Pujol i Pons

– Quin instrument hi vols tocar,Esteve? –em va preguntar la MariaDolors Alibés.– Mira, si et va bé, el trombó! –jo queli vaig respondre.I així va ser com la meva família, ambnoms i cognoms, va formar part delsprotagonistes de la novel·la LaPrincipal del Poble Moll. Any 2590,escrita per la Maria Dolors i publicadaper La Galera el 1981.És un privilegi impagable sortir com apersonatges en una obra literària de laMaria Dolors; ara en percebo tot elvalor: és un tresor que conservem acasa. Per a la família Pujol, personat-ges d’aquesta història, esperant queus agradi el paper que us faig fer, ensva escriure com a dedicatòria. I, a fe,que ens va plaure de debò!L’argument és com de ciència-ficció ala catalana: una cobla, músics i fami-liars, tenen un accident de carretera ivan a parar en un planeta llunyà, perobra i gràcia del túnel del temps, i estroben amb un astronauta exòtic, enGervasi,... bé, llegiu-vos el llibre sivoleu saber què passa, que no usl’haig d’explicar pas jo.Sóc un dels músics, el del trombó, és

clar; amb mi vénen la meva esposa,que està embarassada, i també l’Annai l’Eulàlia, les nostres filles.En plena ballada de sardanes enaquell planeta remot, la Rosa-Mariaes posa de part:A mitja sardana va passar una cosainesperada: de sobte, la Rosa Mariava sortir de la rotllana tot fent gemecsi cargolant-se sobre el ventre. Es veuque havia arribat l’hora d’augmentar lacolla. L’Esteve, que la va veure, vadeixar el trombó més de pressa quecorrents i tot seguit va parar la músi-ca… …i és que acabava d’arribar laMaria, una altra nena per als Pujol……Per fi, l’Anna i l’Eulàlia Pujol es vanadormir amb un somriure, de capsobre els peuets de la seva germane-ta Maria. Nascuda, com diu lanovel·la, a final del segle XXVI, imagi-neu-vos!Val a dir que, a la novel·la, hi sortimmoltes persones del Masnou, amics iamigues de l’autora.És un regal que ens va fer. Quina sort!Fins ara el mostrava amb orgull; araencara ho faré, ho farem, amb méssatisfacció.I encara vull deixar constància d’undetall prou divertit: la Maria Dolors ésl’única persona al món que ha acon-

Ma. Dolors AlibésA REVEURE, MARIA DOLORS ALIBÉS.

23

Per tot això, i pel que sóc incapaç dedir, de tot allò que el magí pensa i elcor estima, et dono les gràcies pelsanys que he pogut compartir amb tu.Et portaré sempre al cor.

HA MORT LA DOLORSALIBÉSPer Josep M. Aloy

Tenia 68 anys. Només els qui la conei-xíem sabem quin bé de Déu de cosesens perdem amb la seva mort. I comla trobarem a faltar. La Dolors era totvitalitat i mostrava una capacitat persorprendre’s de tot, que era admira-ble. Mantenia una enorme complicitatamb les coses més senzilles i sembla-va que descobria el món cada dia.Sentia una veritable passió per lesparaules i pel llenguatge, i sovint etfeia parar esment en una paraula con-creta i deia: “M’agrada aquesta parau-la, no la coneixia, me l’apunto”.Aquesta fascinació per la llenguasuposo que fou la base damunt la qualva construir tota la seva obra literària,una obra fresca, alegre, senzilla i ambaquell deix d’innocència i d’ingenuïtatque no és altra cosa que una enormecapacitat d’observació i de sensibilitati un bon recurs per apropar-se als lec-tors joves.Només cal enumerar els títols delsseus llibres infantils i juvenils per com-provar aquest tarannà tan jovial i tanincisiu de l’escriptora: Màquinesd’empaquetar fum i altres invents,Això són rates comptades, Contesper refredar la sopa, Tres trifulgues iuna vaca, Monstre busca monstra…Dolors Alibés va publicar el primer lli-bre l’any 1979 i no ha parat fins que lamalaltia li ha arravatat de cop aquestaseva facultat de dibuixar el món de lamainada.Malgrat la senzillesa dels seus argu-ments, Dolors Alibés creia en el poderde la literatura per ajudar a créixer i amadurar. Sabia que la canalla que lle-geix és més sàvia i més viva perquèles experiències dels altres ens aju-den a fer-nos grans amb més recur-sos i amb més habilitats.

Recordo un dia que jo li demanavaquins eren els bons llibres i la sevaresposta, encara ara, ressona ambtota claredat. Va dir-me: “Un bon llibreés el que deixa marca. La lectura queentra sense esgarrapar també surtsense deixar rastre.” Una definicióperfecta i que ella tenia en compte acada nou llibre. Darrere d’una aparentsimplicitat i frescor, darrere uns perso-natges gens maliciosos i d’unes aven-tures poc dramàtiques sempre s’hiamagava la força d’algun valor humà,una actitud solidària, un sentimentpositiu cap als altres.Els escriptors ens abandonen, però nomoren mai. Tenim la sort que quanse’n van ens deixen una bona part delque foren. I la Dolors Alibés ens hadeixat, perquè en disposem, una tren-tena llarga de llibres. Tot un regal.

seguit que l’Anna tingués els cabellsrossos i l’Eulàlia els tingués negres.Resulta que la Pilarín Bayés va con-fondre la gran amb la mitjana i els vacanviar el color dels cabells en lesdiferents il·lustracions de la novel·la.Gràcies, Maria Dolors, per l’amistatamb què ens vas honorar i ambaquest record delicadíssim en unaobra literària teva.Un dia tornarem a riure plegats… i nocaldrà que fem més quilòmetres cap ales Escoles d’Estiu.

En Pledebuit a la M.DOLORS ALIBÉS

Benvolguda M. Dolors,

Ens has deixat, físicament, el passatnovembre, als 68 anys, però el teurecord entre els qui t’estimàvem i lesteves obres perduraran per sempre.Tu fores qui em va donar la “vida”, enaquells inoblidables articles titulats“Fora de lloc” i signats perL’escombriaire, que feres des delmarç del 1988 al del 1992, als qualst’acompanyava el gos Pledebuit.Articles on deixaves anar la teva finaironia i la teva crítica per la injustícia.Després, quan ho vares deixar, emvaig emancipar de la teva mà protec-tora i vaig decidir continuar escrivint elque veia, segons m’havies ensenyat, ifou sota el títol “Arran de sòl”, que sig-nava amb el nom amb el qual embatejares.Has deixat un buit ple dels teus contesper a infants, més de quaranta, a mésde les teves col·laboracions a CavallFort, Tretze Vents, Avui, El 9 oCatalunya Ràdio.Els teus mèrits foren guardonats ambdiversos premis, entre ells elBiblioteca Nacional de Munic, elCavall Fort, el Freia de Premià de Dalto el Vent del Port de Tremp. Els teus contes foren traduïts a diver-ses llengües, com l’aranès, el basc, elcastellà, el francès i el gallec, fet quedemostra, a més de la teva vàlua, lateva connexió amb la mainada dediverses cultures.

Camil Fabra, 58 · Apartat de correus, 2Tel 93 497 70 00 · Fax 93 497 70 10

Foto de grup dels nois i noies nascuts el 1959Poseu-vos en contacte amb nosaltres 607 293 143…farem un sopar.

DE TOT PER A AQUESTES

BONES FESTES

DE TOT PER A AQUESTES

BONES FESTES

Navarra, 100. Tel. 93 555 14 82 EL MASNOU

Lluís Millet, 102. · Tel 93 555 28 45El Masnou

MENJARS PREPARATSPOLLASTRES A L’AST. VINS I CAVES

XARCUTERIA SELECTA

Auto-servei

Mar-BlauALIMENTACIÓ · XARCUTERIA

FRUITERIAFontanills, 59 · Tel 93 555 32 32 · El Masnou

FRUITES I VERDURESServei a domicili

Àngel Guimerà, 12 baixos (Camí Ral) Tel. 93 540 29 53 El Masnou

GRAN ASSORTIT DE VINS I CAVES PER A LES VOSTRES FESTES

selecció de vins, caves i licors, vins al detall

Jordi SalaTransports

Per a encàrrecs 607 19 40 69Dr. Barrera, 84, 93 555 39 28 de 6 a 9 del vespre

Teià

El regal de Nadal.Mocadors, guants, bufandes,

pijames, bates.

Fontanills, 2 · Tel 93 540 26 19

T E I X I T S - M E R C E R I AT A L L E R D ’ A R R A N J A M E N T S

ISABEL I NEUS✴

PRIMERA QUALITAT

Mestres Villà, 115 · Tel. 93 540 34 74

FRUITES I VERDURES

Fa quatre dies escoltava amb gust elsenyor José Zaragoza; no és qualse-vol, es tracta del secretarid’organització del PSC, aquest partitde discurs d’estar per casa, deRamoneta servil a la Villa y Corte i unmagatzem de retòrica contradictòriasegons el vent els vingui de llevant ode ponent. Zaragoza, també MiquelIceta, aprofitant-se del cas Fèlix Millet,feien un tàndem d’eloqüència i hàbilpunteria amb dards emmetzinats, pre-sumint culpabilitats de CDC, el partitparadoxalment a l’oposició, sent lacoalició amb major nombre d’esconsal Parlament. Ho deien amb tanta con-vicció que, valga’m Déu!, qui podiadubtar de tan potent discurs? Si bé,fent memòria, en sentir-los, em recor-daven aquell socialista de pro, JoséMaría Sala i Grisó, que amb to majorposava a les cordes Jordi Pujol i Soleypel cas Banca Catalana, una conspi-ració política que un dia caldria desta-par d’on i per què va sortir.Per què deu ser que els polítics commés criden més constaten aquella ditacastellana: Dime de qué alardeas i tediré de lo que careces. Perquè, si laJustícia és justa, a Jordi Pujol, vanmartiritzar-lo molt; però, si no recordomalament, va quedar-ne exculpat delcas Banca Catalana i, contràriament,José María Sala i Grisó, que s’ompliala boca amb presumpcions de culpabi-litat envers Jordi Pujol, va haver decallar gairebé de seguida, ja que elsnoms Filesa, Time Export i Malesavan empaperar-lo fins al coll: un entra-mat d’empreses mafioses al servei delpartit que avui governa la Generalitat.No cal tenir memòria històrica, parlodel 1997. Deia, doncs, que els crida-ners Zaragoza i Iceta semblaven cre-ïbles fins que de cop i volta s’han tro-bat embolicats en el cas SantaColoma de Gramenet i, és clar, se’lsha fet la boca petita per acabar dientque l’alcalde Bartomeu Muñoz és unabona persona: lícita i lleial apreciacióquan es respecta la presumpciód’innocència, però d’execrable cinis-

26

me quan aquesta presumpció, amb lasupèrbia de tenir patent de cors,sense estar lliure de pecat es tira laprimera pedra, negant generosa pre-sumpció recíproca, la d’innocència,als adversaris polítics. Zaragoza iIceta, oradors magistrals, incitaven laciutadania a fer un judici paral·lel i acondemnar anticipadament els seusrivals, tot basat en els indicis circum-stancials, just quan al cap d’una esto-na, dintre casa seva, Santa Colomade Gramenet, més que una palla a l’ullse’ls posava una biga sencera alsmorros.Són tants els efectes col·laterals del’estafa Fèlix Millet que haurem dedonar-li gràcies per haver confessat lapunta de d’iceberg dels seus delictes,la qual cosa ha provocat l’espectacu-lar aixecament de catifes davant elspotents ventiladors escampamerda,distinció i denominació d’origen delspartits polítics que ens governen i que,malversant, no s’han estat de res:informes innecessaris encarregats ala clientela, nepotisme conjugal en elrepartiment de càrrecs, subvencionsmilionàries incontrolades, connivènciai generositat d’entitats d’estalvi, etc.Tot enmig d’una confusió orquestradaentre la legalitat i la licitud, que no téaltre propòsit que embolicar la troca.Ara els vénen les presses i al migd’aquest mal de ventre criden quevolen fer el que no han volgut fer envint anys: la Llei Electoral. Compodem creure que facin una llei elec-toral com cal, quan aquests nois iaquestes noies, fent-la només demo-cràtica, es quedarien tots sense feina? També els ha agafat per prometretransparència. Aquí, com sempre,acabaran fent més grossa la nòminaque no podem pagar: posaran inspec-tors que inspeccionin els inspectors,policies que vigilin policies, informa-dors que informin dels informes inne-cessaris que tan bé alimenten propis iclientela; en definitiva contractaran unexèrcit d’assessors d’imatge quemaquillin la dona del Cèsar perquè

només sembli honesta. Eficàciad’autopista com la que uneix elMasnou amb Barcelona: una despesade milions d’euros amenaçant els con-ductors amb el Codi Penal, posantlimitacions a 80, lluminosos tipus LasVegas, que donen les gràcies percomplir-les, falsedats d’haver rebaixatla contaminació que hom comprovaque, obeint disciplinadament la veloci-tat imposada, posa en perill la pròpiaintegritat, perquè el noranta per centdels conductors no en fan ni putocaso, o sigui que la contaminacióatmosfèrica és la mateixa i la burocrà-cia contaminant ha crescut innecessà-riament i els qui conduïm submisa-ment a la màxima velocitat permesahem d’anar per la dreta per no fernosa i evitar que ens fotin una pinyapel darrere. Volen transparència, doncs és moltsenzill, en lloc de penjar tanta propa-ganda partidista en els webs públics,que publiquin els comptes detallats decada negociat, que facin públic el ràn-quing de particulars i empreses afavo-rides pels contractes de cessió de sòli de subministrament, que donin nomsi cognoms coincidents d’alts funciona-ris i la seva consanguinitat ambempleats a dit i llocs de confiança. Siés molt fàcil, només calen uns quantspendrives abocats a l’espai cibernètici posar-los a disposició de la ciutada

Per Joan Camps i Ortiz

Qui és més lladre?

Continua a la pàg 47

Una lleugera brisa fina com una daga va aconseguir queles fulles sonessin com un quartet de corda fent un andan-te en to menor. Ell sentia aquella música amb quietud cal-mosa mentre es dirigia cap al proper riu. Un tronc migpodrit va ajudar-lo a travessar aquell fil de plata que xiu-xiuejava una harmonia dolça i contínua. Els oms s’alçavenmajestuosos, treien el seu llarg coll per sobre d’alzines iroures i fitant un cel de plom, que anunciava la proximitatde la pluja.Un cop a l’altra banda aprofità un dels darrers raigs de solper estirar-se sobre la catifa d’herba encara humida per larosada. Quin plaer pensà; haig de venir en aquest paratgeamb ella i ensenyar-li aquesta sensació de pau, els sonsque m’omplen les orelles i les visions que vessen pelsmeus ulls i el tacte de la pell amb el vent de tempesta i l’olorde la vida que mai no s’atura i sempre ens ensenya que esgairebé un miracle aquest equilibri, aquesta eclosió devida.Amb aquest pensaments es trobava quan una flaire perillo-sa se li endinsà per les sensibles narius i es va dir: Alerta,el depredador és a la vora, cal preparar-se per al pitjor.Un tret estripà el silenci, un tros d’escorça de l’arbre properva saltar esmicolada en mil bocins i petits fragments varencaure-li a sobre. S’alçà tot d’una i fugí rabent.Una corrua de gossos corrien per encalçar-lo, però ellconeixia bé el bosc i s’endinsà per les brolles més atape-ïdes cercant la protecció de les ombres. Malgrat el seuesforç, aquells cans feien bé la seva feina de sicaris del’animal ambiciós, de l’animal salvatge, aquell que mai noen té prou i que només desitja una cosa: posseir-ho tot.Ple d’esgarrinxades va fer un darrer esforç per aconseguirentrar en una cova que havia vist uns metres per sobred’ell. Un cop dins, tallà fins i tot la respiració per tal queaquella colla ni el veiés ni el sentís. Dissortadament, comell, tenien bon olfacte.Envoltada pels gossos, la boca de la cova era la porta dela seva presó. Un d’ells, potser el cap, el va mirar amb airesde victòria. Els segons esdevenien eternament lents, lesmirades es creuaren directament i el gos guia va dir-li:– Llop, estàs perdut; el meu amo aviat sabrà que ets aquí.– Com pots vendre’m així si som gairebé germans?Per un instant aquell mercenari va dubtar. Tenia raó el llop,eren iguals i mai no havia pensat en aquesta evidència, ellfeia el que li manava aquell home i els altres gossos elseguien perquè era el més fort, però aquella pregunta eltenia confós.– Com et dius, llop?– Potes blanques. El meu pare era un llop albí, però lamare era una gossa de la teva espècie, per això puc parlaramb tu.– I tu, com et dius?– El meu amo em diu Baldufa, però el meu nom és CorValent.

Els altres gossos escoltaven atentament la conversa i esmiraven els uns als altres tot fent comentaris en veu baixa.Amb una sola mirada del cap van callar, van entendre queCor Valent estava a punt de prendre una decisió.– Està bé, llop, no vull retenir-te perquè això significa lateva mort i, a un mig germà, això no se li pot fer.– Gràcies per entendre que no sóc el teu enemic.A poc a poc Potes Blanques va encarar muntanya amunt i,quan era a una distància prudencial i sabent que els gos-sos no el trairien, es va aturar per reposar i fer un nou copd’ull a aquella corrua de gossos que li havien donat unaoportunitat. Va veure arribar un home, que portava unad’aquelles armes que els podia matar. Esporuguit, es vaajupir una mica més fins a tocar amb la panxa a terra.L’home estava escridassant Cor Valent i donant-li puntadesde peu i cops amb un pal i dient-li que era un gossot vell illardós que no servia per a res. De tants cops que rebia, elgos va caure per terra. El depredador perdia el control igallejava que mataria el gos perquè l’havia vist com deixa-va fugir el llop. Els cops eren cada cop més forts i el gos jani es bellugava. En Potes Blanques, del seu amagatallestant, veia aquell crim miserable i la por el tenia paralitzat.Tot d’una, després d’un udol més terrible que els anteriors,va decidir-se per ajudar a qui abans l’havia ajudat a ell.Baixà sigil·losament per aquell pendent fins a situar-sesobre una roca a uns dos metres d’aquell home cruel. Vasaltar-li sobre, el va fer caure i el va fer rodolar per un ter-raplè. L’home va quedar estabornit uns metres per sotad’ells.

– Vinga, Cor Valent, fugim!Amb el cos malmès, però amb la determinació de fugird’aquell salvatge,el gos i el llop van agafar el camí que elsportaria a l’inici d’una llarga amistat.

27

A contracorPer Ramon Serra i Roca

Verema Autos sl República Argentina, s/n. 93 555 11 54El Masnou veremaseguros@terra.es

Informa-te’n a:

Taller RACC assegurànces.5% de descompte en les reparacions a tots els socis del RACC.

TALLERS MASNOU1923-2009

Genís Oliveras, S L. Tallers MasnouExposició venda i taller. Àngel Guimerà, 14. 93 540 31 57

www.nissan-4x4.com

86ANYS

ser ve is mul t imarca

Tallers Masnou us desitgem Bon Nadal

i un feliç any 2009

PROMOCIONS BOLART SLConstrucció i reparació d’obres

Joan Llampalles, 17. El Masnou Tel. i Fax: 93 540 04 13

Tenim tota mena de material elèctric.J.F. Kennedy, 20-22 nau A. (Cantonada amb el Camí del Mig) 93 540 33 47 el Masnou

www.mosiluminacion.com · comercial@mosiluminacion.com

Aquest Nadal il·lumina la teva llar al millor preu i baix consum. Vine’ns a veure

Taller de puntaires

Can BasombaAquest Nadal regala

artesania

Mocadors, punts de llibre, puntes per a tovalloles.

Puntes per encàrrecSant Antoni, 24 (darrera la botiga) el Masnou669 842 374 - Ma. Rosa

Fa cent anys que es va inauguraraquesta capella, que centra el Cemen-tiri Municipal del Masnou. Fou costeja-da pel patrici masnoví BonaventuraFontanills i Rosés, que també haviacol·laborat en l’ampliació de la CasaBenèfica.El Cementiri Municipal fou un projectede l’arquitecte municipal Miquel Garrigai Roca (1808-1888), que, posteriormenta la seva data d’inauguració, el 1867,fou transformat pel nou arquitecte,Gaietà Buigas i Monravà (1851-1919), ifinalment pel mateix BonaventuraBassegoda i Amigó (1862-1940), tambéarquitecte municipal.La capella, doncs, fou un projecte deBonaventura Bassegoda, les imatgesforen obra dels escultors Rafael Atché iPere Carbonell, els metalls de NicolauGelabert, els ornaments litúrgics de lesGermanes Trinitàries i l’obra a càrrecdels mestres d’obres masnovinsFrancesc i Joan Renter i Vidal.Anem, però, a la documentació oficialper veure’n, no sols la cronologia, anstambé les característiques.L’arxiu de l’arquitecte constructor,Bonaventura Bassegoda, així com altresfonts ens donen aquesta cronologia:

– 25 d’agost del 1907, data dels plànols.– 30 d’agost del 1907, data de la col·lo-cació de la primera pedra.– 30 de desembre del 1907, acceptacióde l’oferiment de l’Ajuntament per a laconstrucció de la capella.– Any 1908, data de construcció la portaprincipal, al timpà de la porta de la qualhi ha una mandorla amb l’escut delMasnou i la inscripció “Beati mortui qui inDomino moriuntur”.– 28 de gener del 1909, inauguraciósolemne de la capella.

Es va posar la primera pedra el diven-dres 30 d’agost, dia de Santa Rosa, perhomenatjar la persona mercès a laqual, indirectament, es podia dur aterme aquesta obra en bé del poble,Rosa Fontanills i Rosés, la qual, en dei-

LA CAPELLA DEL CEMENTIRI 1909-2009. 100 anysPer Joan Muray

Històries de la vila

30

xar, ella i el seu marit, Domènec Sitjàs,la seva fortuna al seu germà,Bonaventura Fontanills i Rosés, aquestcostejà la construcció de la capella delCementiri.L’acte, que va aplegar una gran gerna-ció de masnovins, fou presidit pel cler-gat parroquial amb gonfanons i creualçada, presidit per Mn. Pineda.L’alcalde, Tomàs Fàbregas i Maristany(1), fou l’encarregat de tirar-hi el morter,així com el benefactor, BonaventuraFontanills, i en foren testimonis PereGrau Maristany i Pere Pagès, i és clar,l’arquitecte, Bonaventura Bassegoda.Després es va signar l’acta (2) i foucol·locada dins un pot de vidre ambmedalles i monedes de l’època, aixícom una joia de la germana del donant,tot lacrat i posat dins d’un buit de la

pedra, i es baixà després de segellada.Acte seguit, tots els convidats baixarenamb els seus carruatges cap al’Ajuntament, on l’alcalde els obsequià ion també es va donar almoines alsveïns més necessitats. L’Ajuntament volia fer palès el seu reco-neixement vers el donant, però aquestno en volia acceptar cap de cap mena(volien dedicar-li un carrer), i només vaacceptar que el carrer es posés enmemòria de la seva germana, ésl’actual carrer de Santa Rosa.I ara vegem les característiques de lacapella.Està ubicada, segons el projecte del’arquitecte Miquel Garriga i Roca de1868, orientada de nord a sud, tal comles esglésies gòtiques.És l’edifici de major alçada del cementi-

Acte de benedicció de la primera pedra

Bonaventura Fontanills posant la primera pedra

31

ri; destaca la nau central, que s’aixecaper sobre de les capelles laterals il’àbsida. La simetria queda marcadaper aquesta capella, així com la visualit-zació, tal com als cementiris romans.La planta és basilical, tot i que noméss’hi vegi reflectitt al creuer, les capelleslaterals i l’àbsida. Aquesta àbsida té unasemblança a la de la Seu Vella deLleida. La nau central és tal com al’exterior, centrada per l’avinguda queformen els mausoleus.El pòrtic, de característiques romàni-ques i marc peraltat. Les arquivoltesd’ambdós costats descansen sobredues columnes d’estil medieval. Lescanals (per a sortida d’aigües) neixend’un cap de biga amb element floral.La porta és rectangular, centrada pelscapitells i les columnes, així com perl’arc rebaixat, el que porta la inscripcióabans esmentada i l’any 1908.El frontó acaba amb coberta a duesaigües en base a arcuacions romàni-ques i a l’interior ornaments de la qua-trifòlica, al vèrtex, l’espadanya d’unacampana.L’escultura que corona l’edifici corres-pon a l’àngel de la guarda, que des delcim domina tot el recinte. A l’avantsala de la capella hi ha lesescales que porten a la cripta. L’escalaté barana de barrots arrissats de ferroforjat. El creuer és de plata quadrada ivolta octogonal, i tot l’espai és il·luminatper tres finestres gòtiques de vidresemplomats. Quatre arcs ogivals rebai-xats i quatre columnes n’aguanten totala volta.Les capelles laterals no semblen fetesper ocupar cap altar. Als plànols no hiapareix cap referència. La rosassadomina tot l’espai amb els seus colorsvius com té. L’altar, dissenyat també per Basse-goda, no fou construït, però sí la pica del’aigua beneita, de marbre blanc sobretres columnes, variants dels capitellsdòrics ornamentats també amb vegeta-ció quatrifòlica. La sagristia es comuni-ca amb l’àbsida i les capelles lateralsper mitjà de portes ogivals. És de plan-ta quadrada i coberta de volta, ambfinestra ogival i vitrall llis de color groc.Al fons de la nau central, a tocarl’àbsida, presidia l’estança una escultu-ra de “La Pietat”, de l’escultor Rafael de

Atxer, que també n’havia fetes altresper a la mateixa capella.La cripta, que ocupa tot l’espai de lacapella, el que té de més interessant ésel sistema de columnes que sostenenles bigues de les voltes. Una variant del’estil romànic, amb base circular i capi-tell de major proporció a la base, estanestucades en fred. Les bigues són d’acer i sembla ser quefou l’únic element emprat a la sevaconstrucció.Els nínxols de la cripta, adossats verti-calment a les parets, havien d’allotjar enun principi els més pobres de la vila, aixícom la realment benefactora, RosaFontanills.Els materials emprats, tant per colum-nes, murs, arcs, pòrtics, escales i pilas-

tres, tots són de pedra natural. Elsmaons només són emprats a les voltesi columnes de la cripta.Totes les reixes de protecció de fines-tres són també de ferro forjat, amb dis-seny del mateix arquitecte, amb estil artnoveau. En fi, una obra que reflecteix diversosestils i materials de construcció, com elromànic, el gòtic, el mossàrab i l’artnoveau. Tot un fidel reflex del modernis-me català. L’acte de la inauguració fou en un gèlidmatí del dijous, 28 de gener del 1909; lafredor d’aquell matí d’hivern era degudaal fet que la nit anterior havia nevat a lanostra vila.Després de la benedicció a càrrec delrector, mossèn Domènec Pineda, en

Autoritats sortint de l’acte. Observeu que al fons de la imatge es veuen les muntanyes “verges” i elcamí que puja al turó de Monar, i a mà dreta el Pi de l’Indià solitari.

Exterior de la capella, amb les autoritats sortintde l’ofici amb motiu de la inauguració. L’altar major

Mn. J. Verdaguer, 14 · 93 555 10 60 / 17 61 · info@finquespuig.net · el Msn

FFFinques PPPuig S L

FF PP

S e r v e i s i m m o b i l i a r i s e n g e n e r a lAdministració i venda de pisos,

cases, terrenys i rústiquesPropietat horitzontal, Assessoria jurídica

SERVEIS DE NETEJA I

DE MISSATGERSBonesFestes

de Nadal 93 555 76 61609 72 65 16

EL MASNOUserve is

www.lamic.net

Mil idees per regalar en aquestes festes

TOTA MENA D’ESQUERS, TRAMITACIÓ DE PERMISOS , LLICÈNCIA DE CAÇA I PESCA, TALLER DEREPARACIÓ. ARCS ESPORTIUS I DE CAÇA, COMPLEMENTS I MATERIALS PER AL MAR I LA MUNTANYA.

MataróSant Antoni, 270830193 796 14 25

Arenys de MarPlatja de Cassà, 54, 620835093 792 07 99

El MasnouMn. Jacint Verdaguer. 200832093 555 20 07 Presentant aquest

anunci tindrà un

10% de descompte

Elaboració pròpia

www.canrac.comComandes abans del 1893 555 16 64 Mestres Villà, 101, el Masnou

nom del Vicari General de la Diòcesi, esva celebrar un ofici solemne, presidit pelreverend Melchor Escudero, assistit perMn. Pau Ferrer i Mn. Àngel Ribas, quefou cantat per la recentment creadacapella parroquial gregoriana, el cor dela “Catequística de Sant Pere” (3). Al migdia, totes les autoritats, acompa-nyant el donant, Bonaventura Fon-tanills, s’aplegaren a la Sala Consis-torial, on se celebrà un banquet, i a latarda s’hi féu entrega solemne de lesclaus del recinte.Anys més tard el “cronista masnoví”,Jaume Bertran i Collell, va escriure,amb motiu dels cinquanta anys de lainauguració de la capella, una sentidacrònica, que es va publicar al diari LaVanguardia. Era l’any 1959.Posteriorment a aquesta data, es vanproduir robatoris al Cementiri Municipal.Els lladres, pensant-se que seria degran valor, ja que era daurada,

s’endugueren la palma que sostenial’àngel que corona la capella.Al mateix “acte”, els lladres també ferensaca amb les cadenes del panteó dePere Grau Maristany i Oliver, comte deLavern, que eren de bronze i modernis-tes, així com la trompeta de l’àngel del

panteó dels Estaper i Cuyàs del Bosch(de ca l’Estudiant).

NOTES1- Alcalde de l’1/1/1906 a l’1/7/1909.2- Acta feta en català i espanyol, fet força insòlitaleshores.3- Vegeu butlletí de Gent del Masnou, núm. 260,desembre del 2008. Aleshores donàvem com adata de la seva constitució l’any 1912, però peraquesta acta podem veure que el gener del 1909ja estava constituït.

FONS CONSULTATS- “La Il·lustració Catalana”, de febrer del 1909.- “Ilustración Católica”, de La Hormiga de Oro, del6 de febrer del 1909.- Arxiu Bassegoda, de l’Arxiu Històric Municipal delMasnou.- “Masnou 1928”, de P.J. Bassegoda. Edicions ipublicacions Iberia. Barcelona 1928.- La Vanguardia, de 24 de gener del 1959. En unarticle signat per J.B.C. (Jaume Bertran i Cullell). - El cementiri del Masnou, un museu a l’aire lliure(segles XVII-XXI). La Roca de Xeix. Núm. 27, deMiquel Rico i Marta Roig. El Masnou 2006.

34

Autoritats sortint de la inauguració

Els comensals del banquet celebrat al Saló de l’Ajuntament amb motiu de la inauguració

La vella, encorbada pels anys, avançà lentament pel polsegós camí de carro i s’assegué en aquella grossa pedra. Als seuspeus, més avall del talús que s’iniciava al costat del camí, els cotxes avançaven sorollosos per la nova carretera.El tacte de la pedra sota la faldilla de llana li féu venir records oblidats als plecs de la memòria. Aquella pedra havia estatel tro principesc dels seus jocs infantils, el testimoni de les corredisses descalces amb la canalla del poble, el vigilant deles becaines de les tardes d’estiu sota l’ombra d’aquell om esplendorós, que ara havien tallat per fer lloc a la carretera.Enyorà l’herba alta, verda i tupida dels camps, que havien omplert la fondalada, on ara corria el monstre d’asfalt. I recordàamb nostàlgia els aiguamolls encanyissats del fons de la plana, on l’aigua havia estat un mirall per al cel blau de les vacan-ces estivals, on els espiadimonis de colors brillants solcaven l’aire amarat del concert de les granotes.Els ulls de la vella s’humitejaren com la primera vegada que els camps van ser expropiats per a fer-ne la carretera. I tornàa plorar com quan assecaren els aiguamolls per fer-ne el centre comercial. Amb les mans nuoses, tremolant d’impotència,palpà la pedra desgastada i s’aixecà amb dificultat. Sense mirar enrere, els ulls vessant encara amargues llàgrimes pelsrecords esborrats a cops d’excavadora, s’allunyà pel camí de carro.Demà començarien les obres per aplanar el talús i fer-hi cases.

AQUELLA PERDUDA ARCÀDIAPer Jordi Canal i SoléConte premiat al concurs de Catalunya Ràdio (del programa El Suplement) al darrer trimestre.

Vaig ser cridat a files per anar a servir ala Marina de Guerra, per incorporar-meal “Cuartel de Instrucción de Marinería”,el primer dia de gener de l’any 1951.No era mariner encara quan esdevinguéel fet que vull relatar-vos. Era tan sols,segons una dita de l’època, “un caloyo”.S’era mariner en finir el curs d’instrucciói deixar el quarter per embarcar o anar aun destí a terra. La instrucció no era pastan severa com la presenten lespel·lícules americanes, allò de: “Señor, síseñor” dit sense mirar el superior i ambveu molt forta, tibat com un rave, pitenfora i mirant a l’infinit. Tot i això, el lemaimperant deia:“El que manda más, sabe más y siem-

pre tiene razón”. Serveixi el que antecedeix com a preàm-bul per justificar la resta del meu relat, jaque la “culpa” és del senyor Joan Campsi Cubias, que en el seu llibre, pled’aventures, records, viatges a ultramar ifets de guerra, té la sensibilitat de recor-dar entre d’altres el seu mentor, el seny-or D. Agustí Gibernau i Maristany, en lallista d’agraïments, en l’última pàgina delseu llibre “Notes íntimes d’un navegant”.Arribat aquí, ara ja puc continuar amb elsmeus records. Em seguiu? Recordo que era l’estona de “recreo”,d’esbarjo, entre els exercicis d’instrucciómilitar, gimnàstica o quelcom de semblant.El pati era ple de gom a gom i jo, pelat iamb menys pèls que una bombeta, allà almig de tots els altres caps rapats. De sobte davant meu s’obrí un passadís,un corriol per on avançaven dos seny-ors, l’un era el “Sr. Comandante delCuartel de Instrucción de Marinería”,Don Luis Verdugo Font, i l’altre DonAgustín Gibernau Maristany, capità delvapor “Ría de Vigo”. No recordo si ves-tien uniforme o anaven de paisà.Jo, amb la certesa d’haver-los recone-guts, vaig quedar-me immòbil, palplan-tat. Quan van arribar a la meva alturavaig posar-me firmes i vaig saludar-los ala veu, ja que anava descobert. Poc méso menys així:

– “A sus órdenes, mi Comandante, saludoal Sr. Gibernau, ¡qué agradable sorpresa!” El torbament, l’inesperat no donaven pasper a més! –¿Tu aquí? ¿En Maristany, el noi de CanCarlets? ¿Què saps de casa?– varenser les paraules de presentació.Tots pelats al zero i vestits iguald’uniformats no pensava que em reco-negués, però va fer-ho.Llavors, després d’una curta conversaque ja no recordo, el seu comiat precedíla continuació d’aquell amigable passeigd’ambdós personatges. L’encontre, lapresentació, la minsa conversa mantin-guda portaria cua. Vegeu: uns dies des-prés, l’oficial al comandament de la bri-gada a la qual jo pertanyia, va cridar-mei em digué que em presentés al coman-dant cap a una hora prèviament per elldeterminada. Vaig acudir-hi amb la cuaentre cames. Per què jo? Què passa?Aquella broma a un company podriatenir tanta importància? Aviat, però, vaigsortir de dubtes.Després de passar pel sedàs al cos deguàrdia i ja dins del seu despatx, un copque quedàrem sols, les paraules delcomandant amollaren la rigidesa delsmembres tensos i, seguint les sevesindicacions, en prendre seient vaigremarcar la lassitud de les mevescames. Després de més de mig segle, lamemòria ja se’m fa difícil, impossible deprecisar la conversa mantinguda. Si mésno, com que “gairebé tot això és veritat”,m’atreviré a esbossar-ne una, la quemés s’ajusti a la realitat viscuda.Llavors va començar dient: –L’altre dia, en la trobada que férem totpassejant amb el meu amic AgustíGibernau, aquest va demanar-me sim’era possible fer alguna cosa en favor

teu i ho deixà a les meves mans. Doncsbé, què puc fer per a tu? A què et dedi-ques? Què t’agradaria fer?Vaig dir-li que em dedicava a la pescaamb el pare i l’oncle, i que ajudava lamare en la carnisseria que regentava, enles feines a l’escorxador i a l’obradoresquarterant, desfent i desossant. Arabé, el que més m’agradaria era poderembarcar en el Juan Sebastian Elcano ifer una travessia rodona.–L’Elcano està de viatge d’instrucció i notornarà a Cadis fins al mes de… lla-vors… veurem per donar l’empenta.Podria ser possible embarcar-te ja quetot sovint porten algun cap de bestià viuen travessies llargues i tinc coneixementque els animalons s’ho passen moltmalament el dia que un inexpert vol con-vertir-los en hamburgueses o bistecs. Lateva estada a bord podria ser profitosa.Quedem així?–D’acord, senyor! Vostè, però, aquí témolta feina i responsabilitat i fins al mes detornada del vaixell pot oblidar-se d’enMaristany i d’Elcano. Així, doncs, em dónapermís per escriure-li quan arribi a Cadis? –Pots escriure’m sempre que vulguis. –Moltes gràcies pel seu interès i aten-cions cap a mi.I ens acomiadàrem… jo amb un gestmilitar, ell amb un benèvol somriure.El paral·lelisme de l’acció feta per D.Agustí vers el senyor Joan Camps i anysdesprés a mi mateix em dóna fe de laseva patent benevolència i altruisme,que mirava pel bé d’altri, en especial siera amic o vilatà.Aprofito ara l’ocasió que em brindaaquest Butlletí per fer present i notori elmeu agraïment i fer-ne ensems sabedo-ra la seva família i filles, lectores de Gentdel Masnou, de la gran figura del seuestimat pare. I ara un petit incís: El senyor Gibernau nofeia sonar la sirena, tot i ser fervent devotde la Verge, quan passava per davant del’ermita de la Cisa. Ho feia, coneixedordels fons marins del Masnou, tot passantmolt aterrat, fregant el banc de sorra delsColls, i la seva trucada era contestadaper l’Ajuntament saludant-lo arriant a migpal tres vegades la bandera espanyola.Fou: Capità de la Marina MercantCreu del Mèrit Naval amb distintiu blanMedalla d’or de la Creu Roja Espanyola

E.P.R.

35

Gairebé tot això és veritatPer Carles Maristany

MAI NO ÉS PROU TARD…

36

Primer de tot felicitarem l’escriptor Josep M. Miró (Vic,1977), que el dissabte 21 de novembre de 2009 va rebre elprestigiós Premi Born de Teatre 2009, que atorga la socie-tat cultural Cercle Artístic de Ciutadella de Menorca, per laseva obra teatral La dona que perdia tots els avions. La feli-citat i la dotació que dóna aquest premi és ultraterrenal!El mes l’enceta la Sala Beckett, que el dia 1 proposa unataula rodona sobre la dramatúrgia francesa actual, quetindrà lloc després de la lectura (a les 20 h, amb ManelBarceló, Pep Jové, Òscar Muñoz i Manel Sans) de Perriure, per passar l’estona, de Sylvain Levey (que la drama-turga Helena Tornero ha traduït al català). Hi participaranels autors David Lescot i Sylvain Levey i hi actuarà demoderador Michel Didym.Del 2 al 13 de desembre la premiada obra teatral Xandalde Berta Errando (podeu visitar el web de l’actriu) esrepresenta a la Nau Ivanow (c/Hondures, 28-30, metro:Sagrera), un recinte que el dilluns 14 acull també a les 21la lectura dramatitzada d’Un racó al cafè de la granota, deJesús Moncada (Mequinensa, 1941-Barcelona, 2005).A partir del 9 de desembre, Asufre, una sàtira que reinter-preta el món del cabaret lite-rari, per la companyia DeiFurbi (dir. Gemma Beltran),puja a l’escenari del TeatreTantarantana. Amb MarcVilavella, Òscar Bosch,Robert Gonzàlez i DavidMarcè, aquesta comèdia ontrobarem textos del Dant,Sartre o bé Goethe, consti-tueix la nostra especial reco-manació del mes.Del 17/12/2009 al 03/01/2010podrem gaudir de l’espectacle Tocatina a l’Espai Brossa.

No val a badar

Teatre capital(La cartellera barcelonina)

Per Rosa M. Isart Fotos: M. J. R. Lucas

Amb direcció de Lluís Solà, la proposta agrupa quatre“accions musicals”, fruit de la col·laboració, en èpoquesdiferents, de la poesia escènica de Joan Brossa(Barcelona, 1919-1998) i de la música de MestresQuadreny (Manresa, 1929). Pel descans de Nadal, podeuaprofitar per visitar la fundació (c/ Provença, 318) que rethomenatge al nostre personalíssim poeta: www.fundacio-joan-brossa.org.El mateix dia 17 (en cartellera fins al 3 de gener de 2010)ens desplacem al Teatre Nacional de Catalunya (TNC,Sala Gran). L’espectacleLlits, amb dramatúrgia,direcció, escenografiade Lluís Danés, músicade Lluís Llach, movi-ment de la ballarina MarGómez, i amb la inter-venció de la cantantLídia Pujol (de fàbula!),ens portarà el circ i lamàgia necessaris per ferel canvi d’any.Del 21/12/09 al05/01/10, el dilluns i eldimarts, la masnovina Victoria Szpunberg (Buenos Aires,1973) té a escena a la Sala Beckett la seva obra El meu avino va anar a Cuba, una peça metateatral i metabiogràficasobre la fragilitat de la memòria, l’exili i la dictadura argen-tina.El 30 de desembre (fins al 10 de gener) el Cirque du Soleilrespira al Palau Sant Jordi, a través del macroespectacleSaltimbanco. El salt al nou any ha de ser sense por. Petons.

LlitsFoto Elene Usdin

Foto gentilesa Espai Brossa

Bon N

adal

El Masnou

NÚRIA FLÓD E C O R A C I Ó - I N T E R I O R I S M E

CORTINES · ESTORS · VÀNOVES · EDREDONS · CATIFES · TAPISSERIES

Decoració: Interiorisme:

Mestres Villà, 33, St. Miquel, 15, 93 555 02 40 93 540 10 25

Espai de bellesa

Perruqueria home

93 555 95 98

93 555 92 02

93 555 76 21

93 540 07 49

93 540 21 77

93 540 89 93

93 540 32 55

93 555 57 55

93 540 05 14

93 540 97 41

93 540 88 22

93 540 87 78

93 555 62 75

93 540 96 31

Carrer Sant FelipCarrer Sant Felip

Bon Nadal

Els comerciants del carrer SantFelip volem agrair als nostresclients i amics la seva fidelitat i paciència durant aquests mesos d’obres. Gràcies a tots i

Bon Nadal

Estem d’estrena

AssegurancesTeràpies naturals

Carme Rigat

Arran de sòlPer Pledebuit

Oh meravella! Oh, que bonic! Oh, quina harmonia! Oh, quinsmaterials! Oh, que pràctic! Oh, quin disseny! Oh, oh, oh, etc.I així podria estar-me ratlles i més ratlles lloant les novesobres municipals, els nous edificis municipals, les noves pla-ces municipals, etc., etc. I fins i tot els municipals; tot ésencantador, perfecte, útil, etc., etc.No sabeu pas, conciutadans bípedes, la immensa sort quetenim de poder gaudir d’una gent tan interessada en el poble,en el benestar dels ciutadans, etc., etc. Mai no serà prou elque se’n digui ara, no sols dels qui manen, dels qui decidei-xen, dels qui administren, dels qui vetllen per nosaltres, sinótambé dels qui dissenyen aitals obres, dels qui pensen pernosaltres, etc., etc.Imagineu-vos, si això ho pensem ara, en calent, què no seràel dia de demà, dintre d’uns anys, uns lustres, unes dècades,o potser fins i tot un segle, quan tot l’entusiasme s’haurà refre-dat i es veuran millor les coses, quan el que pugui haver-hi delleig, de mal fet, de barroer, de poc gust, el temps ho hauràesborrat com passa sempre, que ens oblidem del que no ensinteressa i només recordem allò que ens féu feliços (que savique és el magí), aleshores deurà ser com si ho haguessin fet,o fet fer, els mateixos àngels, éssers sobrenaturals que noens mereixíem.Sí, vilatans, estic parlant de la meravellosa plaça i aparca-ment de l’antic mercat, del nou edifici d’on hi havia Correus,de l’anivellament del Camí Ral, dels terraplens entre vorera icarretera, del carrer de Sant Felip i potser encara em descui-do algun indret o obra, que tantes n’hi ha que n’he perdut elcompte. I ara, concretant o personalitzant, com es diu ara,anem a pams, com sempre s’ha dit, i vegem algunes particu-laritats de les obres esmentades.La plaça de l’antic mercat: encantadora, fins i tot les esca-les que cauen i l’edifici d’alt standing! L’edifici d’on hi haviacorreus: que bé que harmonitza amb els edificis de l’entorn,i quina amplitud de voreres, i quin respecte pels espais verds!L’anivellament del Camí Ral: perfecte, fins i tot els carrersque queden més fondos!Els terraplens del Camí Ral: fabulosos, així encara quedaràmenys tros de vorera, i amb les bicicletes que hi circulen juntals vianants, hi tindrem una més estreta convivència!El c/ de Sant Felip: ha estat un goig passar tants i tantsmesos fent marrades per altres carrers, fent gimcanes, per-dent diners els comerciants, per (encara no s’ha acabat) veu-re’n el resultat; que, si tot és com els fanals tan formosos,pràctics i que no destorben gens, deurà ser com estar al para-dís quan hi circularem!Bé, ciutadans, o vilatans (que m’agrada més), deureu pensarque m’he passat o que cerco algun càrrec o que necessitoalgun canvi de qualificació urbanística. No, res de tot això.Simplement és que, quan ho vaig escriure, anava pet om’havia engatat, com vulgueu dir-ho. En fi, que anava trompa.

Apa, bup, bup.

38

AnecdotariPer Joan Maresma

NOU I NOU FAN DIVUITAixò no sé si és cert, si és verídic, o bé és una brometa quecontava la gent de mar que, com sabem, es passava llar-gues temporades fora de les seves llars, a vegades mésd’un any i, quan tornaven, és clar, es trobaven amb la famí-lia canviada, algun parent havia mort, els fills crescuts i finsi tot en trobaven un de nou si no feia més de nou mesosque se n’havien anat.Però el que explicaven els marins d’aquells temps, tot rient,era d’un mariner –un manobre de bord– no gaire llest i unamica curtet. el pobre, del qual deien que feia tretze mesosque era fora de casa seva navegant per aquests mons deDéu i que, quan va tornar, la seva dona acabava de teniruna bessonada, tot i que ell, en marxar, no sabia que esti-gués embarassada.Deixant de banda el rebombori i les murmuracions que vahaver-hi pel poble, la mare i la família temien la reacció delpobre “pare” quan arribaria i en trobaria dos de nous acasa.Per sort, trobaren un veí, bona persona, que s’oferí peranar a esperar-lo i fins es comprometé a contar-li-ho tot ala seva manera per tal que no s’enfadés i acceptés els fets.I tal dit, tal fet. El dia que va arribar el va anar a esperar alport i de camí cap a casa li va explicar el que havia passat:– Mira noi, a casa teva trobaràs novetats; la teva dona hatingut una bessonada, dos nois molt macos, que són fillsteus.– Com que són meus?…, no pot ser que siguin meus –con-testà–. Que no saps que fa tretze mesos que sóc fora delMasnou? Com pot ser que siguin meus? La meva donam’ha enganyat i qui sap qui en deu ser el pare. El que séés que meus no són!– Sí, home, potser sí que tens dret a malpensar una mica,però no perdis la calma que jo t’explicaré els fets senseapassionar-te: reflexiona, pensa i raona encara més bé.T’he dit que tens una bessonada, oi? Doncs, fes elscomptes ben fets. Nou i nou fan divuit, oi? Veritat que divuitmesos enrere tu eres a casa teva, amb la teva dona, fentvida marital, oi? Això és veritat o mentida?– Potser sí que tens raó…– I tant que en tinc de raó, home; que no ho veus?– Jo no hi havia pensat que nou i nou…– És clar, nou i nou fan divuit, ja t’ho deia jo.I així el convencé i va arribar a casa i es va alegrar del’esdeveniment i, fins que es morí, va creure que era el paredels fills de la seva dona.

39

No va néixer a Catalunya i va morir aMadrid. Era el segon de vuit fills; sonpare, de nom Jaime, treballava de ferro-viari i sa mare, Anastàsia, era d’origencatalà pel cognom. La situació aEspanya era d’una gran frustació, per-duda la resta de l’Imperi.Fins als vuit anys va poder anar al’escola; era força entremaliat, peròafectuós amb els companys i de noblessentiments. Amb catorze anys vacomençar la formació laboral com amecànic i s’especialitzà en rentadoresmecàniques de minerals i aviat arribà aser-ne muntador. Quan tenia 21 anys participà en unavaga general en plena I GuerraMundial. En no haver-se incorporat al’exèrcit, fou empresonat com a deser-tor, però va aconseguir escapar-se.Com tants altres espanyols, buscantnous horitzons, emigrà a Catalunyaquan tenia 26 anys, on treballà del seuofici; participà en la fundació dels ano-

menats Els Solidaris.Veient que les condicions no li eren gairefavorables a Espanya, decidí emigrar denou. Aquest cop a Amèrica del Sud ambun company, on es ben passejaren; pri-mer per Cuba on treballaren a la canyade sucre, i hi deixaren un fort record. D’allí passaren a Mèxic, on trobarenalguns companys, tan belluguets comells. I tots junts continuaren llur pelegri-natge per Uruguai, Xile, Perú iArgentina, mirant de recollir prou cale-rons per ajudar a l’alliberament de 126companys seus. Pel seu tarannà vaveure que tornar a Europa era un mitjàapropiat per poder entrar a Espanyamés fàcilment; i, al cap d’un temps depassar per Bèlgica i França, decidí tor-nar-hi, quan ja tenia 35 anys.En tots aquests anys les seves ideesvaren anar madurant, cada cop mésconvençut que el món havia de canviarper assolir una major justícia social. Lesconseqüències li foren adverses i fou

deportat a una excolònia espanyola. Alcap d’un temps li fou commutada lapena i va poder anar a viure a LesCanàries, però no a la península.Quan ja tenia quaranta anys i a causade les circumstàncies que s’havien pre-sentat a Espanya, va participar activa-ment en la defensa de la capital deCatalunya. Un cop assolit aquest èxit,decidí anar a participar a la defensa deMadrid. Ell tenia molt clar que la priori-tat era guanyar la guerra. Allí una balatraïdora acabà amb la seva llarga carre-ra de lluitador en favor dels qui sempre,al llarg de la història humana, han estatsotmesos als poderosos.Fou embalsamat i traslladat a Barce-lona on hi hagué una gran manifestacióde dol a la Plaça de Catalunya (el seucos estava exposat en un local on ara hiha El Corte Inglés), abans d’enterrar-lo.El famós poeta rus Ilya Erenburg en féuuna de les darreres fotografies, esde-vinguda una mena d’icona. UnRomancero popular recull moltes de lescançons fetes en son honor. I ara fa deuanys Albert Boadella en féu unapel·lícula.Una de les seves frases més famosesfou Portem un món nou en els nostrescors, i en aquests instants està creixent(de moment aquest Nou Món encara noha arribat!).

EN EL CONCURS DEL PASSAT MES DENOVEMBRE, EL PREMI VA QUEDARDESERT.

ELPERSONATGE ERA JOAN SALES,AUTOR D’INCERTA GLÒRIA.

Amb aquest article-concurs convidem a participar tots els lector, d’acord amb lesbases següents: Cal endevinar de quin personatge estem parlant i comunicar-ho ala redacció del Butlletí mitjançant correu electrònic (gentmas@suport.org) o percorreu ordinari (c/Dr. Agell, 9, 08320 el Masnou) indicant el nom del personatge enqüestió i les dades personals del concursant: nom i cognoms, adreça i telèfon decontacte. Entre tots els encertants sortejarem cada mes un CD del llibre virtual Gaia2148. Cal que les respostes arribin per tot el dia 20 de cada mes, com a màxim. Elguanyador serà anunciat al Butlletí del mes següent.

plural i diversa on la tole-rància i el respecte són con-dicions bàsiques per a laconvivència”. Què ens voldir? Que per demanar unaconsulta sobre la indepen-dència s’és intolerant? Quemalmeten la convivènciaels qui ho promouen? Unaltre punt que seria bo queens aclarís seria qui o quinshan de ser els qui han de

comprensió la gravetat delsfets denunciats.La dades reals són:Arbres vius 23Arbres malalts/trencats 6Arbres morts 48Arbres “desapareguts” 62 TOTAL PLANTACIÓ: 139Aquesta és la trista realitatdel Passeig Marítim. Agraït per la seva publicació.

Albert Bellido

crear les “condicionsnecessàries”. No han deser els poders públics, i noestan tots en mans delPSOE, al Masnou, a laGeneralitat i al govern del’Estat?Veritablement, Sra. Neira,molt de soroll per a no resés el que estan fent.Salutacions

Jordi Godàs

FE D’ERRADESSenyor President,En la revista de novembrees va publicar la meva cartaal director “NO VULL MÉSARBRES”, on feia referèn-cia a l’estat actual delsarbres que varen ser plan-tats en el Passeig Marítimdurant l’últim mandat del Sr.Azuara.Una errada a la transcripióde les xifres fa de difícil

CONCURS

Qui és aquest personatge?Per Antoni Ferrero

Ve de la pàg 19

EXPOSICIÓ I VENDANavarra, 14 · 93 555 37 78

El Masnou

Especialistes en aparadors

Fabricació pròpia Finestres abatibles

Portes i finestres lacades en tots els colors i imitacions de fusta

Tanques i vidres de seguretat per a tot tipus

de portes i finestres

MASNOU,SL

ALUMINIOS

S E R R A L L E R I A D ’ A L U M I N I

FRANCESC MACIÀ, 30 93 540 16 32

Roger de Flor, 3893 540 22 33

www.pizzalandpark.com

Servei de pizzes ientrepans al local i

a domiciliFESTES INFANTILS

ITÀLIA, 21, 1r 1a93 209 39 98

ITÀLIA, 2893 209 39 98

marbresmaresme@terra.es

VENTURAA D V O C A T

D r e t c i v i l i p e n a l Arrendaments Matrimonial

Accidents de trànsitReclamacions diverses

FLOS I CALCAT, 17 · L 593 540 26 39

ROMÀ FABRA, 2293 540 25 95

ROMÀ FABRA, 1893 555 73 95

C A R N I S S E R I A

V E D E L L A X A I

P O R C P O L L A S T R EE M B O T I T S

EL SECTOR COMERCIAL DE LA PLAÇA

Bon Nadal NAVARRA, FLOS I CALCAT, FRANCESCROGER DE FLOR, ROMÀ FABRA, CRIS

JOAN LLAMPALLES, PTOR. DOMÈNETORRENT VALLMORA

Ja no som a Flos i Calcat. Ara estem al polígon La Bòbila.

Garrofers, 5 (Pont de Teià)

93 540 17 89

MOTORCAS

Venda, lloguer i reparació

de maquinà-ria per a laconstrucció

i el bricolatge

C/ Itàlia, 19 93 555 20 22

PERRUQUERIA

HOMEDONATints i Permanents de Pestanyes

Maquillatge Rastes

Extensions

Hores convingudes

Manyans des de1945

Primeresmarquesamb des-comptes

de fins al

70%

Flos i Calcat, 4193 540 94 45

outlet@yuppi1974.com

ESTILISTES CANINSI FELINS

TOT PER A LES SEVESMASCOTESPasseig Roman Fabra, 19El Masnou93 540 37 93

www.xicmasnou.com

La teva masconta és diu xic?

Roman Fabra, 17 TEL. 93 555 14 51

INFORMÀTICA

Servei tècnic a taller i domicili Recuperació de dades

PLAN AVANZA36 mesos

sense interessos

ROBA DE CASACORTINES A MIDAREGALS PER A LA LLARBRODATS PERSONALITZATS

FRANCESC MACIÀ, 2 93 540 25 94

MarbresMaresmeMarbresGranitsSilistoneMarmol Compac

Francesc Rodó i Bernadó

Navarra, 43 93 555 50 02

ITÀLIA, 193 540 47 44

ITÀLIA, 2493 540 62 66

P e r r u q u e r i a

NAVARRA,11 93 555 42 66

Navarra,11Taller: 93 540 18 91

Servei oficial:aprilia, HONDA,YAMAHA

BRICOLATGE EL MASNOU

• Taulers• Aglomerats

• FustaTALLEM A MIDA

mar

enyv

eter

inàr

iaFlos i Calcat, 5393 555 18 81 (urg.24h)Horari: de dll. a dv. de 10.00 a 20.30;diss. de 10.00 a 14.00

Centre depodologia

ANTEMHorari:de dill. a div. de 10 a 13i de 16 a 20 del vespre

diss. de 9 a 13dimarts tancat

Flos i Calcat,6193 540 38 36

Amb s

eguret

at

Instal·lacions d’antenesTV, FM i satèl·litCircuits tancats de televisióPorters electrònics i vídeoportersElectrònica integral de so Control d’accessos

Cristòfol Colom, 13-B93 555 71 68el Masnoubassastelecom@grupouni2.com

GC

C.

serv

eis

ne

teg

es

i a

bri

lla

nta

ts LocalsComunitats

EmpresesHabitatges

Naus Neteges obresAbrillantadors

PolidorsVidres

Persianes

93 55512 21

gcc@gccserveis.com

MPManelPadurawww.manelpadura.com

MOTOCICLETES

Reparació Venda

Lloguer

Flos i Calcat, 4893 555 41 01

p e r r u q u e r i a

un

is

ex

Joan Llampallas, 2593 555 95 62

Ametllers, 1293 555 83 91

NAVARRA,22-L1093 555 99 53

fempanxing@telefonica.net

ELECTRODOMÈSTICS

AIRE CONDICIONAT

CÒNSOLES

JOCS PS2 PS3 PSP WII

NINTENDO

FEM PANXING

SUBMINISTRAMENTS ELÈCTRICS I FONTANERIA

Vicenç LinaresS.E.F.

ORTOPÈDIAmsn

CENTRE PODOLÒGICCentre dispensador deAtenció integral

• Ajudes tècniques• Lloguer de material

ortopèdic • Supressió de barreres• Unitat de peu diabètic

Navarra, 65 Feiners i h. convingudes

93 55510 53 - 639 81 46 17www.ortopodomsn.com

Productes ecològics. Fruites i verdures de

temporada

Navarra, 21· 93 555 31 66el Masnou

botiga@totbio.comwww.totbio.com

Servei a domicili.

FLOS I CALCAT, 17 · L 493 540 35 74

Nou Clean

Bugaderia Tintoreria

E l M a s n o u

NOVA US DESITJA

09C MACIÀ, ITÀLIA,STÒFOL COLOM, ECH FERRER I

A

Joan Comellas i Maristany. (El Masnou, Maresme 1913-2000)

Músic, pintor i ceramista.

Motxo - Mutisme - NasMotxo - Taciturn, moix. Penes i treballs a part, no estiguem taciturns, la vida ésbella.

42

Nas - Part prominent de la cara entre el front i la bocade forma piramidal de base inferior en la qual hi ha dosforats, amb què les fosses nasals comuniquen ambl’exterior. Està formada per ossos, cartílags, músculs ipell coberta interiorment per una porció de pituitària.

Certament el nas és una part important de la personalitathumana. Així com “tants caps tants barrets”, diguem que“tants nassos tants caràcters” .

Mutisme - Fet de restar callat, sense dir mot.Ben sovint el callar està aliat amb la veritat i el parlar ambla mentida, salvant excepcions.

Aquest que acabem ha estat l’ANYAMADES, l’any en què s’escau el cin-quantenari de la seva mort.JOAN AMADES i GELATS (Barcelona1890-1959) fou el folklorista més pro-lífic de les terres de parla catalana,que va fer una recerca tan exhaustivade les nostres arrels populars i que,per sort, va poder deixar escrita, quemercès a ell es pot dir allò que “vampoder salvar els mobles”.La seva obra fou ingent, vastíssima,impressionant, amb gran quantitat detítols, entre els quals cal destacar comel principal el COSTUMARI CATALÀ(1950-56), tot i que també cal asse-nyalar Les cent millors cançons popu-lars (1949), Les diades populars aCatalunya (1932-49), Les cent millorsrondalles populars (1953), Refranyercatalà comentat (1951), Folklore deCatalunya, del qual han aparegut finsara dues parts: Rondallística iCançoner (1950-51), i a més un etcè-tera llarguíssim, tant que dins lacol·lecció L’Agulla hi ha setze títols, idins de Tradicions Populars n’hi haquaranta-dos més.De ben jove, Joan Amades va recon-

vertir el negoci familiar, una draperia,en llibreria de vell; i, de la lectura, enféu un hàbit que no abandonaria mai.Des del 1915 fins a la seva mort el1959, no va parar mai en la recerca iestudi de tot el que fos folklore català.Amb la guerra civil i el posterior exilide tants i tants patriotes, JoanAmades, a qui diverses personalitatss’havien ofert per preparar-li el seu, esva negar a deixar la pàtria, sobretotper no abandonar tota la tasca derecerca que havia fet i que pràctica-ment era impossible d’emportar-se.Per tant, va decidir quedar-se. Fouacusat de catalanista i es conformà atreballar de franc durant mig any alMuseu d’Arqueologia.El 1940 va ser nomenat conservadordel Museu d’Indústries i Arts Popularsdel Poble Espanyol de Montjuïc, aixícom responsable de la Secció de

Gravats Populars, de l’Arxiu HistòricMunicipal de Barcelona.La Unesco li féu l’encàrrec de recollirel corpus bibliogràfic del folklore cata-là, especialment de rondallística.Curiosament, fou en la postguerraquan va rebre tots els reconeixementsinternacionals.L’any 1945 va poder tornar a publicarels seus treballs, que ja no deixariafins a la mort.Aquesta li arribà en una data, com nopodia ser d’altra manera en una per-sona que havia dedicat la vida al cos-tumari català; aquesta data fou el dia17 de gener del 1959, diada de SantAntoni Abat, una de les diades mésriques del nostre calendari de tradi-cions.Les persones properes a ell, com araels seus col·laboradors, PereBusquets i Consol Mallofré, aquesta,a més, era la seva cunyada, reberenmostres de condol d’infinitat de perso-nes i institucions d’aquí i d’arreu delmón dedicades a l’etnografia, el folklo-re, l’antropologia, etc., ja que la sevatasca havia traspassat fronteres in’era un referent a nivell mundial.

2009. ANY AMADES 1890-1959Per Joan MurayVocal de Cultura

El seu ex-libris.

Sovint cal prohibir. En català ho expressem dient o escri-vint un NO davant la forma de verb en present de subjun-tiu, no pas en infinitiu o en imperatiu com fan d’altres llen-gües.Per tant, cal dir i escriure:NO PASSEU (no pas NO PASSAR)NO APARQUEU (no pas NO APARCAR)NO EMBRUTEU LES PARETS (no pas NO EMBRUTARLES PARETS)NO TREPITGEU LA GESPA (no pas NO TREPITJAR LA GESPA)

NO LLENCEU PAPERS A TERRA (no pas NO LLENÇARPAPERS A TERRA)NO TOQUEU ELS OBJECTES (no pas NO TOCAR ELSOBJECTES)NO TANQUEU LA PORTA (no pas NO TANCAR LAPORTA)NO DEIXEU LA FINESTRA OBERTA (no pas NO DEI-XAR LA FINESTRA OBERTA)… … … … … … …

La punta de la llengua (8)Per Esteve Pujol i Pons

43

CONCERT DE NADAL 09

CORAL XABEC DE GENT DELMASNOU I ORQUESTRA

Dissabte 19 de desembre de 2009, a les 10 del vespre, a la parròquia de Sant Pere del Masnou.

Direcció: Montserrat Llagostera

PRIMERA PART:VELO QUE BONITO. Villancico del Chocó (Colòmbia), d’A.Escobar

ORQUESTRALA PASTORA CATERINA. Nadala tradicional catalana, harmon. A. Pérez

MoyaORQUESTRA

CAP A BETLEM. Nadala tradicional catalana, harmon. M. OltraORQUESTRA

MARXA DELS REIS. Nadala popular provençal, harmon. F. Perret

AVE VERUM, de W.A. MozartKYRIE I GLÒRIA. Missa de la Coronació, de W.A. Mozart

SEGONA PART:MESSIES DE HÄNDEL (selecció):

AND THE GLORY OF DE LORD Chorus n. 4FOR UNTO US A CHILD IS BORN Chorus n. 11

ALL WE LIKE SHEEP HAVE GONE ASTRAY Chorus n. 23THEIR SOUND IS GONE OUT INTO ALL LANDS Chorus n. 35

HALLELUJA Chorus n. 39

Hi col·laboren: Ajuntament del Masnou i la Parròquia de Sant PereConcert a benefici de la Marató de TV3

L’Agrupació Sardanista del Masnou celebra el seu aniversari el dia 1 de novembre;aquest any ja n’hem complert 37; per commemorar-ho, com sempre, aquest any 2009també vam programar una ballada de sardanes, que es va fer el mateix dia 1 denovembre, a les 12 del migdia, a la plaça d’Ocata de la nostra localitat.Com sigui que ja fa unes quantes audicions que vam encetar el tema de demanar amb antelació ales cobles contractades que, si tenen en el seu repertori alguna sardana relacionada amb elMasnou, la interpretin quan vinguin a actuar a la nostra població per tal de poder-les recordar de tanten tant, la cobla Ciutat de Terrassa, que va ser la triada per a l’ocasió, disposava de la sardana “Celi Flama”, obra del mestre Tomàs Gil i Membrado, que l’any 2000 va tenir la gentilesa de dedicar-laa Pilar Casasús, monja de La Sagrada Família i gran sardanista, la qual va ser present en aquestaballada. Ella mateixa, en el seu moment, va posar-hi lletra i, en un descans de la cobla, ens la vallegir allà a la plaça. Per a tots els assistents va ser un privilegi, que vam intentar compensar ambun fort aplaudiment.

COMUNIQUEM als socis de la nostra Agrupació i a tota la població en general que aquest any s’hasuspès el Concert de Sant Esteve; en el seu lloc s’ha programat una ballada de sardanes a la Plaçad’Ocata el dia 6 de desembre a les 12 del migdia amb la Cobla Jovenívola de Sabadell.

CURSET GRATUÏT per aprendre a ballar sardanes: cada dimecres a les 8 del vespre al local de laPlaça d’Ocata n. 8; per a més informació o 93 555 82 64.

DESITGEM A TOTHOM QUE PASSEU UNES BONES FESTES DE NADAL I ANY NOU.

AGRUPACIÓ SARDANISTA EL MASNOU

Decidim! llllAl Masnou Locals on pots

votar de 9 a 8 de latarda

1Gent del Masnou,Dr. Agell,9

2 Club Esportiu Masnouc/.Rosa Sentat, 2

3 Local c/. Puerto Rico 35

4 Escola BergantíFra Juníper Serra, 46

5 Petit Vailetc/. Ventura Gassol, 29.

6 Glorieta pl. Ramon i Cajal

46

Possiblement, tothom a qui es pregun-ti qui va descobrir Amèrica dirà queCristòfol Colón, naturalment; peròtambé estarem d’acord que la vida del’il·lustre descobridor és plenad’interrogants, començant pel seu ori-gen, del qual ja vaig enumerar possi-bles indicis de catalanitat en el butlletínúmero 244 de l’agost del 2007, con-fusió que, en part, va propiciar el propifill de Colón, Hernando, amb el propò-sit d’amagar els orígens humils delseu pare. Personalment, crec que latrajectòria vital de Colón va ser mésaviat desgraciada i plena d’incògnites,començant pel lloc exacte del desem-barcament. Tot i que oficialments’assegura que va ser una illa de lesBahames de nom indígena“Guanahani”, San Salvador en versiócastellana o Watling Island enl’actualitat, no hi ha proves irrefutablesque sigui així, incertesa derivada delfet que l’arxipèlag té unes trenta illes imés de sis-cents illots. Ara bé, el querealment molta gent s’ha preguntat éssi realment Colón va ser el primer aarribar a terres americanes. La res-posta és que no. Se sap que en elsegle X uns escandinaus (víkings) vanarribar a les costes canadenques.També van arribar al continent unsmonjos irlandesos després d’unaaccidentada travessia i molt possible-ment d’altres, però l’empremta de totsells esdevingué totalment esborradis-

sa en el temps, amb la qual cosaColón s’emportà el mèrit d’haver com-plert les tres premisses essencials detot veritable descobridor: descobrir,conquistar i colonitzar; tot i que el queColón buscava era or.

Fins aquí sembla que la cosa quedaben clara, si no fos que... de vegades,per no dir la majoria, la història oficials’escriu condicionada per interessosd’estat. Resulta xocant que una histo-riadora de prestigi com Lluïsa IsabelÁlvarez de Toledo, duquessa deMedina Sidonia, aporti en el seu llibre“África versus América” dades verita-blement revolucionàries sobre el des-cobriment. En ell assegura que moltsdels viatges “allén mar” des de l’èpocadel fenicis i que creien d’Àfrica, enrealitat eren d’Amèrica. Des de 1430hi havia un plet entre Espanya iPortugal per la possessió d’una minad’or en aquelles terres. El 1478, lareina Isabel la Catòlica va promoureuna expedició de trenta-cinc cara-vel·les, que van sortir de Sanlúcar deBarrameda per prendre possessiód’aquelles terres, la mina d’or i... reco-llir “manegueta”, bitxo, una planta her-bàcia d’origen americà! Aquesta expe-dició va ser avortada per Portugal,que va obligar a firmar la paud’Alcaçobas, on Castella va perdre totdret sobre la mina. Aleshores, rabiosa,la reina Isabel va promoure descobrirnoves terres i el trenta d’abril de 1492

ordenà que els veïns de Palos esposessin a les ordres de CristòfolColón i advertí explícitament que, perevitar conflictes amb Portugal, nos’acostessin a la mina. Tot i la certesaque hi havia testimonis escritsd’aquests viatges precolombins, laduquessa afirma que van ser destruïtsper l’Emperador Carles V per tald’actualitzar totes les topografies; peròva quedar un mapa del cartògraf Juande la Cosa de l’any 1500 en què esveuen els perfils del Golf de Mèxic i laFlorida, “oficialment” no descoberts finsal 1513 i 1519 respectivament.La veritat és que aquesta resposta emmereix bastant de recel; però, així itot, jo li concedeixo un cert marge decredibilitat a la duquessa, no en va erauna reconeguda historiadora, a mésde tenir un dels més importants arxiushistòrics privats d’Europa, amb lligallsque es remunten a l’any 1128. Duesúltimes “perles” de la duquessa.Primera: afirmava documentalmentque el seu avantpassat directeGusmán El Bueno, el que va donar elpunyal als moros perquè matessin elseu fill abans que rendir la plaça deTarifa, era un musulmà convertit alcristianisme. Segona: s’ha descoberta la Patagònia un cementiri templer,de la qual cosa es dedueix que elscavallers d’aquest orde van arribar aAmèrica “dos segles abans queColón”. Embolica que fa fort!

VA SER COLÓN EL PRIMER A DESCOBRIR AMÈRICA?Per Josep Condeminas

E S P E C I A L I S T E S E N D I A M A N T S

Ens hem traslladat al carrer Pere Grau 14, al costat de Mobles Vilalta

Pere Grau, 14 · El Masnou · 93 555 64 51

Bon Nadal

Exposicions

GENTDEL MASNOU

Fins el 18/12“ABSTRACCIONS PICTÒRIQUES”, de Joan Muray

Del 19/12 al 15/1/2010“UN PAS PER LA VIDA”, diorames de J. Condal.

TROBADA MENSUAL D’INTERCANVI DE PLAQUES DECAVA, PUNTS DE LLIBRE, SEGELLS, MONEDES,POSAGOTS, GOIGS, ETC.(Cada segon dimecres de mes, de 6 a 8 del vespre, allocal social de Gent del Masnou.)Dimecres 13 de gener de 2010

I n f o r m a

L’ENDEVINALLA per V.D.R.

Tinc quelcom de moreria,però sóc cristiana;abans feia feina en pagesia,avui em fan servir en política,però m'estima i veneratota gent catalana.

Resposta: la falç

Col·leccionisme PLA

QUES

CAVA

CAMPANYA DONACIÓ DE SANG.Diumenge 10 de gener de 2010, de 10 a 14 h. Al localsocial

Presentació llibrePirata i negrerDia 12 de desembre a les 7 de la tarda al local social.Presentació del llibre Pirata i negrer, de Joan Muray.Biografia del capità masnoví Joan Maristany i Galceran.

Qui és més lladre? Ve de la pàg 26

nia. Segur que la curiositat dels nombrosos experts queestan jubilats o a l’atur vigilarien millor que les auditoriesmilionàries que han estat badant i que, fent-se el distret,s’han deixat fer la golejada de tant dispendi i tanta malver-sació. Al principi em plantejava el dilema: Qui és més lladre, el quiroba per cobrar més o el qui paga més per robar més?Però, d’això, ja me’n faré un article sencer un altre dia.

P E I X OS

RA

MO

NC O D

I NA

P E I X OS

RA

MO

NC O D

I NA

P E I X OS

RA

MO

NC O D

I NA

P E I X OS

RA

MO

NC O D

I NA

P E I X OS

RA

MO

NC O D

I NA

BONES FESTES

Per a encàrrecs:Botiga, c/ Santa Rosa, 27 T. 93 540 16 80 Mercat Municipal T. 93 540 41 97 El Masnou

▼Ta

ller

de

Pu

blic

itat

09

També en pot comprar al nostre web: TOTFRESC.NETi l’hi portarem a casa.