Jaume I:Un nou centre per a l’esport i l’oci

3

Carta de l’Alcalde

Ajuntament 964 16 00 34FaxAjuntament 964 16 07 62AigüesdeMorella:Avaries 699 43 49 18Oficina 964 17 33 44Biblioteca 964 16 09 87BOMBERS-Emergències 112Butà 964 16 03 31CasaAbadia(Arxiprestal) 964 16 03 79CasaCiurana 964 17 31 47Castell 964 17 31 28CentredeSalut 964 16 09 62CISE 964 17 30 08Col·legiMaredeDéudeVallivana 964 17 32 03Coop.S.AntoniAbad 964 16 01 93Correus 964 16 03 13CreuRoja 964 16 03 80ElectraMaestrazgo 964 17 32 75ElsPortsRàdio 96416 10 12EscolaLlar 964 16 02 25EPA 964 17 31 41Farmàcia 964 16 00 04

687 76 25 34Funerària 964 16 03 66Guarderia 964 17 33 45GUÀRDIACIVIL 964 16 00 11

062HospitalComarcalVinaròs 964 47 70 00INSS 964 16 00 78Inst.Batxillerat 964 16 01 34Notaria 964 16 02 91Loteria 964 16 00 21OCAPA 964 16 03 04OficinaTurisme 964 17 30 32PiscinaMunicipal 964 17 31 80PoliciaLocal 609 89 14 88Registredepropietat 964 16 01 72Residència S. Joan Bautista 964 16 10 36SantuarideVallivana 964 76 31 76ServeideRecaptació 964 16 10 63TAXI 659 48 78 61Violènciadegènere 016

Pàginaweb:Ajuntamentwww.morella.netE-mail:ajuntament@morella.net

Línia oberta

Excm.AjuntamentdeMorellaAlcalde-president:Ximo Puig i Ferrer.Direcció: Ernesto Blanch MarínCoordinació:Eva BorràsRedacció:Eva Borràs, Ernesto Blanch,Paola Segura, COMUNICACIONS DELS PORTS S.A.Dissenyimaquetació:Miguel Ángel TronchoFotografies: Jordi Puig, COMUNICACIONS DELS PORTS S.A. Ernesto Blanch, Miguel Ángel Troncho, Carles Ripollés,Paola Segura, Miguel Franco, Vicente Franco, del llibre Vicente Franco, El metge que va retratar Morella,David Ramon.Col·laboradors: Julià Pastor Amela, Carles Ripollés, Vanessa Roda, CISE, Teudo SangüesaEdició:AjuntamentdeMorellaImprimeix:4colorsDipòsitLegal:CS-146-2008

Una ciutat per viure millor

Ximo Puig

Alcalde de Morella

La posada en funcionament del Centre lúdic i esportiu Jaume I ha estat la plasmació d’un esforç continuat molts d’anys guanyant possicions -de veritat- ben difícils per aconseguir una fita que en moltes ciutats amb més recursos i més recolzaments que la nostra, no tenen.

L’objectiu és aconseguir una Morella capdavantera en benestar i progrés. I això no sòn paraules buides. Sòn realitats com foren la residència per a la gent gran, uns centres d’ensenyament moderns, una escola infantil gratuita, ajudes en llibres de text i ara el nou poliesportiu que ens permet motivar i dinamitzar l’esport i la qualitat de vida de cada persona.

Tots i cada ú podem utilizar els serveis del SPA, el gimnàs, la piscina coberta, la pista, els espais d’aeròbic, perquè del que es tracta es precisament que els morellans tinguem les millors oportunitats, el millor escenari per a viure.

Ara hem de treure el major rendiment. Aprofitar adequadament les intal-lacions, promoure el seu ús i cuidar-les perquè sòn de tots.

El Centre de dia per a la gent gran és la nova fita. Acabades les obres, en breu es posarà l’equipament i estem pendents que la Generalitat compleixca la llei de dependència i puguem concertar la posada en funcionament d’un centre absolutament necesari.

Les dificultats mai han pogut aturar el projecte de progrés i benestar per a Morella. Mentre mantinguem la confiança en la nostra ciutat, en el nostre futur, tot será possible.

Ben cordialment,

�

SUMARI

La tira

La Questió 4 - 13

Ajuntament 14 - 18

Benestar Social 19 - 23

Cultura 24 - 37

Agricultura i Medi Ambient 38 - 39

Turisme 40 - 50

Joventut 51

Governació 52

Serveis Municipals 53 - 54

Urbanisme i Obres 55 - 57

Educació 58

Tecnologies de la informació i la comunicació 59 - 60

La Nostra Gent 61 - 65

Participació 66 - 69

Comarca 70 - 71

Administració de Vallivana 72

Xiva 73 - 74

Ortells 75

Esport 76 - 78

Registre Civil 79

Morella

3

La Qüestió

Desprésde40anysMorellacomptaambunesnovesintal·lacions

El nou centre Lúdic i Esportiu Jaume

I de Morella va ser inau·gurat el passat mes de març amb la participació de nombrosos morellans i morellanes que van vo·ler conèixer les noves instal·lacions esportives i d’oci de la ciutat.

Es tracta d’un projec·te que pretén impulsar la pràctica esportiva dels morellans de totes les edats, així com una ofer·ta complementaria pel turisme, segons desta·cava l’alcalde de Morella, Ximo Puig.

A més de la pista po·liesportiva per a la pràc·tica de qualsevol esport de pista coberta, este nou centre disposa d’una zona d’aigua, amb pisci·na climatitzada, jacuzzi, saunes, així com un gim·nàs i una àrea polivalent

per a la pràctica d’altres activitats com l’aeròbic, step, ioga o capoeira. El projecte ha comptat amb un pressupost al voltant de 2,5 milions d’euros.

Durant l’acte d’inau·guració, l’alcalde de Mo·rella, destacava que “és un projecte fruit de l’es·forç col·lectiu dels more·llans per donar resposta

a una demanda de molts anys que incomprensi·blement no ha trobat el recolzament d’altres ins·titucions, fora del Minis·teri d’Industria i Turisme que va atorgar un crèdit preferent per a finançar les obres”. Segons des·tacava Puig, “disposar d’un poliesportiu modern i adaptat a les necessi·tats de la nostra ciutat ha estat un somni, una reivindicació i, per fí, una realitat”.

La regidora d’esports, Palmira Mestre, ha agraït la col·laboració de totes les persones que han fet possible que este projec·te siga ja una realitat, En aquest sentit, destacava que el Centre Jaume I, reunirà totes les inicia·tives de la ciutat a la fi d’oferir els millors serveis a tots els morellans.

Inaugurat el nou Centre Lúdic i Esportiu Jaume I de Morella

Morella

��

El diumenge 16 març, es va poder disfrutar d’una jornada de portes obertes.

La gestió del nou cen·tre esportiu està a càrrec de l’empresa municipal CISE que ha establert un sistema d’abonament per poder fer ús de totes les instal·lacions o part d’elles, segons les ne·cessitats de cada usuari, amb descomptes especi·als per a famílies nombro·ses i la gent gran.

La nova infraestruc·tura ve a donar resposta a les necessitats espor·tives i lúdiques dels mo·rellans que durant molts anys han hagut de sofrir les deficiències del vell poliesportiu, una instal·lació que ha de donat ser·vei durant vora 40 anys.

El centre s’ubica al paratge de l’Albereda, vora d’altres infraestruc·tures d’oci i esport com la piscina municipal, així con al costat dels centres educatius de primària i secundaria. En aquest sentit, segons els respon·sables municipals, “esta zona es converteix en l’àrea de serveis educa·tius, esportius i lúdics de la ciutat”:

A l’hora de realitzar la construcció del nou cen·tre Jaume I es van tindre en compte, principalment, dos factors, per una ban·

da, aprofitar la major quantitat de llum natural, motiu pel que el vidre és un dels principals ele·ments. Per una altra part, integrar la construcció a l’entorn que l’envolta, utilitzant materials com poden ser la pedra i la fusta.

Les noves instalacions estan dotades de: una pista poliesportiva, una zona de gimnàs, una zona d’aigua, una sala poliva·lent, un rocòdrom, zona per al magatzem de ma·terial, una zona habilitada per al públic amb grades, banys i bar, a més d’una recepció.

Pista poliesportiva

La pista poliesporti·va ocupa una superfície aproximada de 1100 m2. En aquesta superfície és pot practicar esports de sala com ara, bàsquet, futbol sala, mini bàsquet, handball... Cal apuntar que les mesures són re·glamentàries, per tal de poder albergar, fins i tot una competició a nivell nacional.

La pista poliesportiva està complementada amb 5 vestidors.

Aquestos vestidors son independents de la resta de l’edifici per a ús exclusiu de la pista poli·esportiva i estan dotats

Obres millora voltants

Una vegada finalitzades les obres interiors també es va dur a terme el condicionament dels accessos i voltants, que es van deteriorar per l’execució de l’obra. D’altra banda, es va facilitar l’accés a peu al nou poliesportiu, amb la prolon-gació i millora del pàrking inferior, de la zona de l’antic escorxador.

La Qüestió La Qüestió

�

Morella

�

amb bancs, taquilles i ca·lefacció, a més de dutxes i lavabos.

L’equipament d’aques·ta zona consta de dos por·teries subjectes al terra, per motius de seguretat, dos cistelles plegades i 4 cistelles adaptades per la pràctica del mini bàsquet. A més dels complements propis per la pràctica es·portiva.

Gimnàs

L’equipament d’aques·ta zona constarà d’apa·rells per al treball cardio·vascular, del tren interior, el tren superior, la zona de glutis, musculació, equip de so i espills.

Disposa d’una sala de musculació i una de car·dio.

Àrea musculació:

Compta am 11 màquines per a la preparació de tot el cos.

Àrea cardio:

Compta amb diferents equips per a exercicis re·lacionats amb la preven·ció de problemes cardio·vasculars. S’han instal·lat cintes de córrer, bicicle·tes estàtiques i màquines el·líptiques.

Spa

En aquesta zona po·drem trobar una piscina de 4x12m., un jacuzzi, dues saunes (una humida i l’altra seca) a més d’un espai lliure.

El pis de tota aques·ta zona així com dels vestidors és antilliscant i compta amb calefacció radiant.

Dins de l’oferta que és pot trobar al nou poliesportiu i com a novetat es realitzen cursos de natació per a diferent edats. La piscina coberta dona la possibilitat d’ampliar aquestos cursos a la temporada d’hivern i no és necessari esperar a l’època estival per tal de començar a nadar o perfeccionar l’estil.

També s’han traslladat a aquestes instal·lacions altres activitats com l’aeròbic o altre tipus de cursos.

Sala multiús

Està pensada per tal de poder dur a terme ac·tivitats de sala, com ara: l’aeròbic, ioga, psicomo·tricitat, etc,.

L’equipament d’aques·ta sala constarà d’espills, equips de so i material propi per la pràctica de l’aeròbic. Poc a poc es pot anar complementant amb altre material en funció de l’ús i les neces·sitats.

Grades

Les grades formen un anell al voltant de la pista poliesportiva.

Recepció

La recepció està si·tuada en l’entrada princi·pal, lloc on hi ha panells informatius, tant de les normes d’ús, com de les noticies que la gent tinga a bé penjar.

Per tal d’accedir a les instal·lacions s’ha creat un sistema d’abo·naments, entrades o carnets de socis que po·dran ser diaris, mensuals o anuals. Sent l’entrada lliure a la pista poliespor·tiva per als menors de 18 anys, en horari lliure de la mateixa. També s’ha cre·at la figura d’un dinamit·zador i orientador d’algu·nes de les zones.

La Qüestió La Qüestió

Morella

��

Aprovació del Concert Previ Urbanístic de MorellaEldocumentdeConcertPrevialPlaGenerald’OrdenacióUrbanaesunprojected’ampliaciódelaciutat

L’alcalde de Mo·rella, Ximo Puig i

el Regidor d’urbanisme, Rhamsés Ripollés van presentar el document de Concert Previ de la ciutat de Morella.

L’alcalde va explicar que l’actual Pla d’Orde·nació va donar rellevància a la potenciació del casc històric com element cen·tral per a que el nucli urbà de la ciutat no quedare deteriorat com ha ocorrit en d’altres ciutats de ca·racterístiques similars a Morella. Aquest objectiu s’ha complit, encara que queden millores per rea·litzar, com actuacions en algunes cases.

Complit aquest ob·jectiu, es evident que la ciutat necessita una ampliació, per això es va encarregar aquest pro·

jecte, que és el document inicial per donar solució a les problemàtiques que hi ha en quant a ordenació, que es plasmarà en el Pla d’Ordenació General Ur·bana a llarg termini, que donarà cobertura al crei·xement que experimenta Morella.

Aquesta va ser la posi·ció de partida, es va obrir tot un procés de partici·pació i comunicació per

tal de replegar totes les inquietuds, sugerencies, opinions, al·legacions de la població, ja que, enca·ra que es tracte d’un pro·cés urgent donat el crei·xement de la ciutat, es té que fer de forma reflexi·onada, contant amb l’opi·nió de tots els interessats per garantir els interes·sos generals en benefici de tots, en cap moment l’interès particular. Mar·

ca les zones on es preveu una intervenció urbanísti·ca futura, no obstant po·den haver altres zones o modificacions en l’actual planificació, per això es molt interessant recollir les al·legacions que es creguen convenients.

El document no con·templa cap tipus de res·tricció nova de l’ actual Pla, es manté la protecció de vistes i paisagisme.

El regidor d’urbanis·me, Rhamses Ripollés, va enumerar les actuacions concretes que es realit·zaran en cada una de les zones afectades: Santa Llúcia, Hostal Nou, Arra·pat·Puritat, Teuleria, Tor·reta, Xiva i Ortells.

Sense entrar en de·talls, les accions inclou·ran les següents millores dotant el sol urbanitzable per a la construcció de vi·vendes.

Hostal Nou: millores en la zona verda, infra·estructura dels carrers, sanejament públic, apar·caments,...

Arrapat-Puritat: mi·llora de la qualitat de la zona en accessos a la ciutat.

Teuleria: millora subs·tancial, solventant els problemes d’accés a la carretera CV·14, paisatge de la zona de l’abocador, millora dels accessos pe·atonals.

Torreta: es pretén l’ús residencial de baixa den·sitat.

Zona Enduella: sol d’ús industrial, 175.000 m2 en una zona oculta per la protecció de vistes i excel·lent comunicació en el nou traçat de la N·232.

Xiva: modificació de

l’ús urbà per facilitar el desenvolupament turístic i empresarial.

Ortells: potenciació del casc històric.

Per altra part, també es realitzaran actuacions paisatgístiques i es millo·rarà l’entorn: tractament de l’abancalament de la ladera de Morella, desen·volupament del camí vol·tant a les muralles i millo·ra de la connexió del riu Bergantes amb la Fàbrica Giner.

Així doncs, es pretén la creació de nova vi·venda per a la gent que viu a Morella i per donar resposta a la demanda de segona residència de qualitat, adoptant un model totalment diferent d’altres indrets sobreex·plotats.

El Consell de la Ciutat es va estrenar amb aques·ta temàtica estudiant el creixement de la Morella del futur. L’arquitecte Luis Casado, redactor del do·cument de Concert, va fer una exposició passant per totes les àrees que són objecte del mateix: Santa Llucia, Hostal Nou, l’antiga Teuleria, la Torre·ta, Puritat·Arrapat, Xiva, Ortells, les zones indus·trials, paisatges,... tot un entramat del que es projecta planejar per a la Morella del 2020.

En aquest sentit van haver diverses inter·vencions manifestant la seua preocupació per la ubicació de serveis com aparcaments, l’aspecte comercial d’alguna de les zones proposades, l’exis·tència efectiva de viven·des de protecció oficial o de iniciativa pública o els costos mediambientals per la qüestió de l’aigua. Els responsables muni·cipals van manifestar la seua disponibilitat a re·collir totes les propostes que es pogueren fer al respecte i aquelles que

pogueren ser recollides en el document de con·cert es posarien i les que foren més concretes es deixarien per a desenvo·lupar posteriorment en el Pla General.

El procés de partici·pació del Concert Previ va donar lloc a l’ampliació del termini per a fer al·legacions i es pot consul·tar el document a la pà·gina web municipal www.morella.net/morella/ayuntamiento/conci-erto_previo

Els criteris del Concert Previ son:

Respecte al casc històric. No es intervé en aquesta zona. Es continua amb la direcció de l’anterior.

Respecte a la imagen de Morella. En aquest sentit es respecta la normativa de la Conselleria de Cultura, que és en última instància la que aprovarà el nou Pla d’Ordenació.

Potenciació de la vivenda de protecció oficial. És complicat per la realitat de Morella , no obstant es pretén incorporar, al menys un 30% de VPO en totes les actuacions que es desenvolupen.

Millora dels entorns: es millore a través de barreres arborees i paisatgístiques. Ja que Morella és un referent de Turisme d’interior a potenciar, i es té que cuidar especialment el seu entorn.

Creixement sostenible: Morella estarà cada volta més ben posicionada donat les actuacions en les infrastructures viàries, que permetran una disminució de 30 minuts en els desplaçaments als nuclis de població i la construcció del Parador que serà un referent en l’àmbit supracomarcal. El benefici d’aquest creixement ha de recaure en tots els morellans, al interès general.

La Qüestió La Qüestió

Elstràmitsd’aquestsmesoshanpermèsavançarenelprocésdeconstrucciódelParador

Parador de Turisme: hora 0

El Parador de Tu·risme suposarà

per a Morella un impuls econòmic per la creació de nous llocs de treball i per la consolidació d’un referent turístic a nivell nacional. El 28 de febrer va arribar a l’ajuntament de Morella l’autorització de la Direcció General de Patrimoni de la cons·trucció del tunel del Pa·rador. Després de varies rondes de negociacions per part de la Generalitat i Turespaña s’ha emès el informe que obri el camí a la construcció del pas subterrani per baix de la muralla. El informe de Patrimoni especifica que s’autoritza l’obra “amb la condició de que les obres de consolidació de la mu·ralla deuran realitzarse amb anterioritat al pro·jecte del túnel”.

Per a que l’autoritza·ció arribés ha segut ne·cessària la redacció d’un projecte complementari al inicial. Turespaña va aportar el projecte com·plementari bàsic i d’eje·cució de restauració de

muralles en l’entorn del tunel d’accés al Parador en abril de 2007. Els ser·veis tècnics de Patrimoni van informar favorable·ment el 11 de febrer de 2008.

L’Ajuntament va as·senyalar que la resolució de la Generalitat arribava amb dos anys de retràs. No obstant, va agrair el treball de tots els que van fer possible que el pro·jecte es desbloquejara. Ara el consistori demana diligència a la Conselle·ria de Cultura per trami·tar el projecte global del

futur parador. L’alcalde de Morella, Ximo Puig, va voler agrair també el recolzament que ha tro·bat en el sector turístic de Morella per tal d’in·sistir en la necessitat de desbloquejar una situació que resultava prou difícil de comprendre.

Turespaña va presen·tar el projecte de res·tauració de la muralla de Morella en l’entorn del futur Parador de Turis·mo, en cumpliment de les condicions que va impo·sar la Conselleria de Cul·tura per permetre l’eje·

cució del túnel d’accés a la instal·lació hotelera.

El projecte va estar redactat per l’arquitecte Vicent Dualde i consis·teix en resoldre els dete·rioraments motivats per les filtracions d’aigües pluvials, així com la res·tauració del mur, amb la substitució de les fabri·ques de maçoneria o del conjunt de carrers que s’han vist afectats per les filtracions o la falta de manteniment. Pel que fa a les filtracions es va a recuperar l’eixida de l’an·tic drenatge que discorre

per darrera del Convent de Sant Francesc. Tam·bé es recuperarà la cota inicial del terreny vora la muralla per la part de din·tre del castell, per poder sanejar eixe tram ocult de muralla i detectar i po·sar en Servei possibles drenatges del recinte de Sant Francesc.

L’obra amb un pressu·post de 306.664,81 eu·ros, afectarà a un tram de la muralla que va des de la torre de Sant Francesc fins la Porta dels Estudis,

coincidint amb la zona per on està prevista la cons·trucció del túnel d’accés al Parador de Turisme.

L’actuació també con·templa un estudi arqueo·lògic, així com la coloca·ció de controls al llenç de la muralla a l’objecte de detectar possibles afec·cions durant les obres del túnel i del Parador.

Darrerament el Partit Popular de Morella va presentar al Ple una mo·ció referent al Parador de Turisme que va posar

en relleu que els grups polítics de Morella estan buscant fórmules de con·sens per tirar endavant el procés de construcció del Parador.

Amb motiu de la li·citació de les obres de restauració de la muralla per part de Turespaña, al Ple, l’Alcalde de Morella, Ximo Puig, va informar de les conversacions mantingudes amb l’actual Consellera de Turisme, Angelica Such i el nou president de Turespaña,

Antoni Bernabé, a partir de la que es va marcar un termini per a realit·zar una nova reunió d’alt nivell polític en la que estigue present la Con·selleria de Cultura per acabar de solventar totes les qüestions tècniques i polítiques que desembo·quen en la superació de la situació de paràlisis en l’aprovació per part de la Conselleria de Cultura i en la definitiva llicencia global del Parador.

10

Morella

11

La Qüestió La Qüestió

Iniciades les obres de construcció del parc solar

L’empresa Pro·moció Energies

Renovables de Morella S.L. (PERM) ha iniciat les obres de construcció d’un parc d’energia solar fotovoltaica al terme de Morella. La central elèc·trica es construeix a una parcel·la de 11,27 hectà·rees, situada a la Dena del Coll i Moll. L’empresa PERM disposa de l’auto·rització autonòmica per a una instal·lació de 15 horts solars per la gene·ració d’energia elèctrica en una potencia nominal de 99 kw cadascun, i 113,4 kwp. El pressupost per cada projecte d’hort solar és de 725.000 eu·ros.

La construcció de la primera central foto·voltaica de Morella va nàixer per iniciativa mu·nicipal donant cabuda a tots aquells veïns que volgueren apostar pel projecte. Donada la hu·mitat relativa de l’aire i la

seua posició geogràfica, la nostra comarca es una zona òptima per a l’aprofi·tament d’aquesta energia per part dels particulars, i aquest es un repte que des de l’empresa munici·pal CISE es volia assumir per a poder repartir els beneficis del sol entre els ciutadans. Els últims estudis de Parcs Solars en funcionament indiquen una rendibilitat aproxima·da del 10% sobre la inver·sió. Es una inversió renta·ble i segura, tant a nivell econòmic com a nivell mediambiental. A més a més en aquest tipus d’in·versió la normativa actual

garanteix determinades tarifes de venda que as·seguren la rendibilitat de la mateixa.

L’ Ajuntament va or·ganitzar una Jornada de Participació per a infor·mar conjuntament a la gent interessada en el projecte del desenvolu·pament de les obres i els avantatges de invertir en aquest tipus de parcs so·lars.

Els interessats a in·vertir en aquest projecte encara estan a temps de fer·ho. Per a més infor·mació dirigir·se a CISE.

L’empresaPERMinstalarà15hortssolars

1�

Morella

gener - m

aig

2008

13

Ajuntament Ajuntament

S’aprova el pressupost 2008

Políticasocial,urbanismedequalitaticreixementeconòmiclocalsónelseixosprincipals

El pressupost de 2008 de l’Ajuntament de Morella suma la quantitat de 3.288.075 €. Respecte a la part pressupos-tària dels ingressos, la regido-ra d’Hisenda, Sandra García, va destacar dos entrebancs fonamentals, que van retardar enguany la presentació dels pressuposts: la qüestió eòli-ca, on les aportacions que es rebrien encara no estaven cla-res i l’IBI que no es va arribar a un acord per fer la valoració corresponent. A més per part de Generalitat es concedei-xen escasses subvencions i les poques que es concedeixen es tarda molt en cobrar-les. Pel que fa a les despeses, a l’hora d’assignar el pressu-post a les despeses perti-nents, s’han tingut en compte 3 aspectes fonamentals: es prioritza la política social, s’aposta per aconseguir un urbanisme de qualitat, es té un compromís amb l’econo-mia apostant pel creixement econòmic de la ciutat. Com es pot apreciar al gràfic, quasi un 70% del pressupost està destinat a la producció de béns públics de caràcter social, és a dir, a despeses que tenen relació amb la sani-tat, educació, vivenda, urba-nisme..., i més accions per aconseguir la millora de la qualitat de vida dels ciuta-

dans.

En aquesta gran porció incloem, per exemple, totes les despeses relacionades amb la gratuïtat de l’escola infantil, amb l’equipament per al centre de dia, amb l’aplica-ció de la llei de la dependèn-cia, amb les ajudes per a joves i famílies, amb l’increment de les ajudes a associacions cul-turals i esportives del munici-pi, dutes a terme mitjançant la revisió de convenis, i moltes més actuacions que promo-uen l’increment de la qualitat de vida dels nostres veïns, així es com se intenta priorit-zar la política social.

Per a aconseguir una bona

qualitat urbana, destaquem la continuïtat del pla de mobili-tat urbana, col·locant baranes allà on fan més falta, arreglant camins rurals, els camins de la volta a Morella per fora de les muralles, o l’accés al nou po-liesportiu. I ací cal destacar també la pavimentació de car-rers tant a Morella com a la Pobleta, Ortells i Xiva.

A banda de la promoció del benestar social, cal apun-tar el petit, però a la vegada gran, 5% que es destina a la promoció de les noves tecno-logies, perquè es important que la nostra administració puga prestar el millor servei possible als ciutadans, i l’agili-tat i l’eficiència, ara per ara,

està lligada a una administra-ció electrònica. Respecte a les noves tecnologies cal remar-car la implantació del Wifi, que permetrà tindre accés a Internet a molt baix cost a tots els morellans.

Finalment, per aconseguir el tercer propòsit, el creixe-ment econòmic local, es tre-balla per mig del CISE, l’em-presa municipal, que està portant a terme projectes molt importants per al creixe-ment econòmic de la ciutat, incrementant l’activitat, que indirectament comporta a la promoció i creació de llocs de treball.

Alguns dels projectes més destacats són la posada en marxa del nou poliesportiu municipal, l’escorxador o el parc solar del Mas de Vicent.

La resta de les despeses corresponen al funcionament normal i necessari del dia a dia de l’administració: despe-ses relatives a la execució de funcions de govern o suport administratiu (17,70%), des-peses originades per aquells serveis que tenen al seu càr-rec l’ordre i la seguretat, pro-pis de la policia local, control de trànsit i protecció civil (3,87%), i també l’amortitza-ció i interessos de préstecs.

El quarter de la Guàrdia Civil més a prop

L’alcaldedeMorellaXimoPuighaanunciatlaproperademoliciódelsedificisonestaràubicatelquarterdelaGuàrdiaCivil

La comissió informativa d’obres de l’Ajuntament de Morella ha donat el vist-i-blau al projecte de demolició dels edificis situats al futur empla-çament del quarter de la Guà-dia Civil. Es tracta de dos sitges que formaven part de l’antic molí de l’Hostal Nou. Amb aquesta actuació, asse-nyalava Ximo Puig, “s’avança un pas més en la construcció

definitiva del quarter que su-posarà un augment important de la seguretat ciutadana a Morella i a la resta de comar-ca, donat que disminuirà la contínua rotació de personal a la que es veu sotmesa l’actu-al estructura de la Guàrdia Civil, que fa que el personal que desenvolupa el seu treball en aquest territori no puga aprofundir en el coneixement

de la comarca i supose un dè-ficit en el servei que es presta a la ciutadania”.

L’informe de la Comissió inclou un annex on es descri-uen les directrius per a portar a terme la demolició, dema-nant que es controle la situa-ció de desratització, ja que es tracta de velles sitges de pin-so, per tal de no suposar pro-

blemes d’insalubritat i molès-ties per als veïns.

El Ministeri d’Interior portarà endavant el projecte de demolició amb un pressu-post de 41.000 euros i un termini d’execució d’un mes. El projecte de construcció està en procés de supervisió per la Direcció General de la Guàrdia Civil.

L’Ajuntament de Morella per la seua part, tal i com es va acordar amb el Ministeri, porta endavant les actuacions necessàries per a agilitzar el procés. Així, ha adjudicat a l’empresa EMSA el trasllat de la línia que passa pel solar afectat, el que suposarà l’acondicionament de la instal-lació elèctrica de l’Hostal Nou, repercutint en una mi-llora del servei públic per als seus veïns.

L’alcalde ha manifestat la importància de la construcció del quarter consolidant la presència de la Guàrdia Civil a la comarca amb unes instal-lacions modernes i adients per a possibilitar la presència d’altres dispositius de la prò-pia Guàrdia Civil amb un aug-ment de la dotació de perso-nal, aconseguint l’augment de la seguretat ciutadana i la mi-llora de la qualitat de vida que comporta.

1�

Morella

gener - m

aig

2008

1�

Ajuntament Ajuntament

L’ajuntament defensa la capitalitat de Morella com

a seu de la “Mancomunidad del Maestrazgo”

L’AjuntamentdeMorellas’oposaaladecisiódetraslladarlaseudelaMancomunitataCastelló.

Al Ple Ordinari realitzat a Morella el 14 de febrer es va presentar la moció per la defensa de la capitalitat de Mo-rella com a seu de la Mancomunidad Turística del Maestrazgo. Aquesta ins-titució comarcal integrada per 55 mu-nicipis de les províncies de Terol i Castelló, que compta amb tres dècades d’existència, ha estat presidida en els darrers tres anys pel president de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra. Durant aquest temps s’han incomplit els estatuts de la citada entitat ja que no s’ha convocat cap plenari ni cap dels òrgans de govern de la mateixa, produint una greu parada en el seu fun-cionament. La mancomunitat que ha suposat un avanç innovador de les pro-postes del sector turístic i un intercan-vi d’experiències per plantejar un mo-del turístic comú que poguera

beneficiar a tots els municipis que la integren ha deixat de reunir-se durant aquest trienni.

La regidora de Turisme Sandra García va anunciar que “ara que s’ha de realitzar el canvi de presidència passant el torn a Terol, el president de la Dipu-tació de Castelló ha anunciat la volun-tat de traslladar la seu a Castelló, ciutat que ni tan sols forma part de la manco-munitat turística. Aquesta decisió ha estat presa sense haver dialogat amb els 55 municipis implicats i contravenint de forma irregular el que disposen els estatuts de la mancomunitat”.

Per part del Grup Municipal Popu-lar es va manifestar que no es podia aprovar la moció per la intenció políti-ca que portava. Al respecte, els mem-bres del Grup Socialista van manifestar

la seua predisposició al consens, en el mateix ple modificant part del text, per a aconseguir el vot favorable del Partit Popular per que Morella mantinguera la capitalitat, cosa que no va aconse-guir, aprovant-se igualment la moció pels set vots del Partit Socialista.

El consistori morellà ha expressat la seva oposició a aquesta mesura, donat que si durant aquest període no hi ha hagut cap tipus de voluntat política per atendre els interessos de les poblaci-ons que integren la Mancomunitat, no es pot permetre a més a més que es trasllade la seu fora del territori de tre-ball, on serà més difícil entendre la re-alitat d’unes comarques que necessiten l’impuls d’una entitat d’aquestes carac-terístiques.

A Morella el Partit Socia-lista va estar la formació més votada amb el 54,26% dels vots emesos, augmentant unes dècimes la distancia res-pecta al Partit Popular que va recollir un 39,81% dels vots.

La participació va ser del 84%, per damunt de la mitja-na nacional que es va situar en el 75%.

Dels 1.796 morellans amb dret a vot, va acudir a les ur-nes un 83, 93%. El PSOE va obtenir 961 vots (54,26%), el PP un total de 705 vots (39,81%), Esquerra Unida amb 38 vots (2,15%), el Bloc amb 11 vots (0,62%), Es-querra Republicana amb 10 vots (0,56%) i 27 vots que van anar a d’altres formaci-ons.

El PSOE va estar la forma-ció més votada a totes les tau-les electorals.

A la Casa Ciurana, 300 vots van estar pel PSOE i 245 pel PP. A la Confraria, el PSOE recull un total de 317 vots i el PP 236. I al Teatre Municipal, el Partit Socialista té 344 vots i el PP 224.

A més, el Partit Socialista també ha estat el partit polític més votat en les últimes elec-cions generals en la comarca d’Els Ports. La jornada elec-toral va estar marcada per l’al-ta participació, on un 80% de les persones del cens elec-toral van exercir el dret a vot, un cinc per cent més que la mitjana de tot l’Estat Espa-nyol.

El PSPV-PSOE va aconse-guir el 50% dels vots mentre que el Partit Popular se situa-va amb el 40,9%.

La proposta socialista va ser la més votada a Morella, Vilafranca, Cinctorres, For-

call, Ares, Castell de Cabres, Pobla de Benifassà, Vallibona i Villores. El Partit Popular va guanyar a Castellfort, Herbers, La Mata, Olocau, Palanques, Portell, Sorita i Todolella.

A la comarca dels Ports, de les 6.543 persones del cens per estos comicis, van exercir el dret a vot un total de 5.212, un 79,66%.

El Partit Socialista va aconseguir 2.606 vots (50,2%), el Partit Popular 2.132 vots (40,9%), Esquer-ra Unida va obtenir 150 vots (2,29%), Esquerra Republi-cana amb 41 vots, el Bloc amb 40 vots i d’altres formacions 96 vots. Vots en blanc, 76 i vots nuls 71.

L’Ajuntament de Morella exigix a la Conselleria d’Habitat-ge que pose la seua part del con-veni signat amb el Ministeri per a l’aplicació del Pla Estatal de Vivenda. Morella és un dels 17 municipis on l’administració au-tonòmica deuria haver obert una oficina d’informació per que els jóvens puguen beneficiar-se del pla dissenyat pel govern espa-nyol i que estipula ajudes impor-tants per al lloguer o adquisició d’habitatge. En aquestos mo-ments la Conselleria d’Urbanis-me i Habitatge sols ha obert oficines a les tres capitals de província. En ple ordinari, l’Ajuntament de Morella apro-vava una moció en la que s’acor-dava informar al Ministeri de l’incompliment, per part de la Conselleria, del conveni pel que l’administració autonòmica rep 3,6 milions d’euros de l’Estat. A més, exigix a la Conselleria d’Urbanisme que acomplisca el compromís amb els jóvens de les comarques d’interior i pose en funcionament l’oficina de More-lla dotant-la dels recursos ne-cessaris.

El regidor de joventut, i sín-dic d’obres, Rhamsés Ripollés, assegurava que “una vegada més la Generalitat Valenciana pose traves al desenvolupament de lleis estatals amb marcat caràc-ter social”.

La Conselleria no posa en

marxa el Pla Estatal de Vivenda a Morella

Morellaésundels17municipisonhauriad’haverunaoficinad’informació

Eleccions generals a MorellaLaparticipacióvaserdel84%

1�

Morella

gener - m

aig

2008

1�

Benestar SocialAjuntament

La Secretària d’Estat de Cooperació amb el Consell de Solidaritat

LeirePajínvisitaMorellaenelmarcdelesjornadesdejoventutd’UGT

La Secretària d’Estat de Cooperació Internacional, l’alacantina Leire Pajín va estar a Morella per inaugurar la IV Esco-la de Joves d’UGT, que es celebrà els dies 7 i 8 a les Sales Gòtiques de l’Ajunta-ment de Morella.

Aprofitant la seua estada i donada la coneguda animositat i dinamisme d’aquesta xica que va ser a l’any 2000 la diputada més jove del Congrés dels Di-putats, va voler mantindre una hora de conversa constructiva amb els membres del Consell de la Solidaritat de Morella.

La Secretària d’Estat va començar agraint a tots la seua presència, reconei-xent que Morella és tot un referent a la Comunitat Valenciana quant a matèria social, ja que altres municipis amb molts més recursos –com a mostra, la seua po-blació, Benidorm, amb 60.000 habi-tants- no disposen d’aquests òrgans de participació ciutadana en matèria de ben-estar social i cooperació.

Leire Pajín va mostrar el seu interés pels diversos projectes portats a terme per les diverses organitzacions represen-tades i sobre les ajudes donades per l’ajuntament en els darrers anys en matè-ria de cooperació. En aquest sentit, va explicar molt pedagògicament la impor-tància que ha tingut la inversió en aques-ta matèria per part del govern espanyol passant dels 2.200 milions d’euros fins als 5.000 en aquests darrers 4 anys, convertint a Espanya en el segon estat que més diners ha augmentat en coope-ració per al desenvolupament.

Una de les qüestions que va desper-tar més curiositat entre els integrants del Consell, fent-li arribar les seues inquie-tuds i plantejaments, va estar la forma d’ajudar a països en desenvolupament que no disposen de sistemes de garanties legals per als ciutadans i on els governs amb altes cotes de corrupció poden im-pedir l’arribada efectiva dels fons espa-nyols. En eixe sentit, la Secretària d’Estat va ser molt contundent explicant les altes

cotes i filtres de qualitat en el servei, que el seu departament ha imposat a totes les organitzacions que estan col·laborant en la Cooperació, demanant “fins a la factu-ra del darrer llapis que s’utilitza en els projectes”.

A Morella, la importància que se li dona a l’ajuda per a la cooperació ha pos-sibilitat que en els darrers anys aquesta supose vora el 0,7% que tradicionalment es venia reivindicant per part dels col-lectius, gràcies als esforços per part de l’Ajuntament de Morella a instància dels membres del Consell de Solidaritat.

La responsable governamental va participar en la inauguració de les Jorna-des en un col·loqui denominat “La nova cultura de la cooperació en l’Estat espa-nyol” que va incidir en que “Espanya és ara un país líder i avantguardista en allò que es referix al model social, una cosa impensable fa 30 anys, en el que el bene-fici econòmic es distribuïx entre els més necessitats”.

La Mancomunitat Comarcal Els Ports demana una reunió amb el President

de la Generalitat per parlar de la vertebració comarcal

LaderivaciódelareunióalaConselleriadeInfrastructuresnoagradaalsmembresdelaMancomunitat

La Mancomunitat Co-marcal Els Ports va debatre aquesta questió a la darrera reunió que va tindre lloc a Cinctorres. La Mancomuni-tat Comarcal va demanar una reunió amb el President de la Generalitat, Francesc Camps per tal d’abordar to-tes aquestes questions i de-manar que els municipis de la comarca juguen un paper transcendent en les decisi-ons que es puguen prendre des del Govern Valencià per al nostre territori. La Gene-ralitat ha derivat la reunió a la Conselleria d’Infraestruc-tures, fet que no ha agradat gens als membres de la Mancomunitat i que consi-

deren que es desviar l’aten-ció només a una qüestió, donat que amb el President es pretén parlar del futur de la comarca i no d’un tema en concret per a reivindicar el fet de que se’ns tinga en compte en les decisions que afecten als nostres termes m u n i c i p a l s . Per aquest motiu es sol-licitarà de nou aquesta reu-nió, bé amb el President Camps o amb el vicepresi-dent, Vicent Rambla, i es convocarà als mitjans de co-municació a Castelló per tal de que aquesta reivindicació tinga un important ressò mediàtic.

1�

Morella

gener - m

aig

2008

1�

Benestar SocialBenestar Social

El Grup de Dones dels Ports, el centre Infodona i l’Ajuntament de Morella van organitzar els actes en commemoració del Dia de la Dona. Mari Pau, l’agent d’igualtat del centre Infodona de Morella, va realitzar una conferència amb el tema “Les dones més rellevants de la historia”. Amb motiu d’aquesta data, durant el més de març es va realitzar el “Cicle de la Dona” que va comptar amb la projecció de di-verses pel·lícules cada dijous a la casa Ciurana.

La inauguració de la Jornada Tècnica sobre la Llei de la Dependència dirigida a treballadors socials dels servicis municipals d’atenció a la dependència, que es va realit-zar a Morella, va comptar amb la presència d’ Emilia Caballero, Sindica de Greuges de la Comunitat Valenciana, Vicent Goterris, de la Comissió Executiva de LA UNIÓ, Antonio Lorenzo, Subdelegat del Govern i l’alcalde Joaquim Puig.

En el seu discurs la Sindica de Greuges va agraïr a l’associació COAG l’organització de la trobada manifestant la seua preocupació pel desplegament de la Llei de la Dependència, que suposa una de les lleis més importants, que aconseguixen un major avanç en l’atenció a les persones que per diferents motius presenten minva-des les seues possibilitats, així com ho són també la Llei sobre la Violència de Gènere i la Llei de la Igualtat.

La Sindica ha manifestat les man-cances que existixen quant a l’aplicació de la Llei a la nostra comunitat autònoma, sent els problemes estructurals que s’han gene-rat els que obstaculitzen el correcte desen-volupament de la mateixa. La institució que representa ha rebut més de 750 quei-xes de ciutadans fins al moment, quatre d’elles de col·lectius i una que va iniciar la pròpia institució d’ofici anteriorment a la

recepció de la gran quantitat de queixes formulades per particulars. Segons Emilia Caballero, els obstacles que impedixen la posada en marxa correcta de la legislació són els següents: retard extraordinari a emetre resolució pel fet que la mateixa do-cumentació és sol·licitada moltes vegades fins a tres voltes per l’empresa privada en-carregada de realitzar esta labor, les sol-licituds telefòniques d’informació sobre el seu expedient no són ateses el que produïx una sensació d’inseguretat i desànim en les persones que havien depositat tantes ex-pectatives en esta nova llei.

Les causes són degudes, segons la Sindica, que no hi ha cap tipus de coor-dinació amb els servicis socials existents, infringint tant la pròpia Llei com la Llei de Servicis Socials valenciana i produint un retrocés en el funcionament dels servicis de proximitat i descentralització. L’empresa Avapsa centralitza la gestió, sense respec-tar les delegacions provincials de Benestar Social. Les valoracions realitzades són passarel·les, són persones que ja figuraven en les residències de la comunitat que dis-posaven de bons-residència que ara són coberts pel pressupost de la nova Llei. La falta de coordinació i integració en el siste-ma de servicis socials de la comunitat és imprescindible per al bon desenvolupament de la nova normativa.

L’Ajuntament de Morella havia denun-ciat en reiterades ocasions a través de les sessions plenàries l’incompliment de la Llei a la Comunitat Valenciana. L’alcalde Ximo Puig va fer insistència en la importància de la Llei de la Dependència per a la societat en general i més encara per als habitants de les zones rurals en tant que presenten majors índexs d’envelliment. L’alcalde ha reivindi-cat la importància de les institucions públi-ques, com és el cas de la Sindicatura de Greuges, que s’ocupen de controlar, dina-mitzar i servir com a canal de comunicació dels ciutadans per al bon desenvolupament de les lleis. També va agrair la col·laboració de LA UNIÓ-COAG, un sindicat de talant progressista que defensa els drets dels ciu-tadans, així com a les treballadores de l’àrea de Benestar Social de l’ajuntament que van fer possible la realització de les jor-nades a Morella.

Per la seua banda Antoni Loren-zo, subdelegat del govern, va expressar el màxim interès de la jornada per les dificul-tats que l’aplicació d’una llei fonamental en el desenvolupament de la societat espanyo-la està tenint. La llei, que defén dos drets fonamentals, el dret dels dependents a la dignitat i el dret dels cuidadors a la lliber-tat, cobra especial importància en el món rural, on la població és més envellida i la dona treballa menys fora de casa que en el món urbà. Antoni Lorenzo va apel·lar a la coordinació entre totes les administracions (central, autonòmica i local) per a garantir el bon funcionament de la llei.

La jornada, que va comptar amb nom-brosa participació de treballadors socials de tota la comunitat, continuà el programa amb ponències sobre el procediment admi-nistratiu, la immigració: permisos de tre-ball, el conveni especial estatal del Servei d’atenció a les persones en situació de De-pendència i desenvolupament d’atenció personal.

Jornada pràctica de la Llei de Dependència a Morella

Elgovernvalenciàbloquejal’aplicaciódelallei

Valoració molt positiva de la campanya de recollida d’aliments del poble saharaui

Oli, arròs i sucre van estar els aliments ques’enviarendesdelacomarca

Al finalitzar la campanya de recolli-da d’aliments per al poble saharaui de l’Ajuntament de Morella, la regidora de Benestar Social, Malú Blasco, va destacar l’alta participació dels veïns de Morella que demostrava una volta més la solidaritat que manifesta la localitat amb el poble sahararui, que necessita dels aliments que li arriben dels països més desenvolupats per a sobreviure. Tal i com va explicar la regidora, la vida als campaments d’exiliats es molt dura ja que no hi ha recursos per a subsistir, per aquest motiu els aliments enviats com pasta, arròs, llet en pols, oli, fari-na,... son imprescindibles.

A la comarca dels Ports li correspon la recollida d’oli, arròs i sucre, que ha estat d’uns 100 litres d’oli, 100 kg d’arròs i uns quants de sucre. La co-marca té assignada aquest tipus d’ali-

mentació, que envia a la seu de l’As-sociació de refugiats del Poble Saharaui del País Valencià a Castelló.

Malú Blasco va agrair l’alta participa-ció dels morellans que sempre demos-tra la seva sensibilitat amb les campa-nyes solidaries amb els més necessitats que es desenvolupen al llarg de l’any.

Organitzada per la regidoria de benestar social, es va fer l’habitual recollida anual de roba a la Llotja.

La concentració de condemna va guardar cinc mi-nuts de silenci per recordar En Juan Manuel Piñuel Villalón, guàrdia civil melillenc as-sassinat a la loca-litat alabesa de Legutiano.

Recollida anual de roba

Minuts de silenci per l’assassinat d’ETA

�0

Morella

gener - m

aig

2008

�1

Benestar SocialBenestar Social

Moció socialista a la Diputació demanant unitats

SAMU a la província

Entre els arguments per a realitzar aquesta sol·licitud cita-ven el cas de la nostra comarca on “molts municipis tenen la SAMU més propera a més de 50 km per carreteres tortuoses”. El diputat dels Ports, José M. Gisbert, afirme que en les reuni-ons que mantenen periòdicament amb els regidors i alcaldes, les millores sanitàries són les demandes més reiterades. La mo-ció no va ser compartida pel Grup Popular a la Diputació i per tant no es va aprovar.

La regidora de benestar social de Morella, Malú Blasco, va manifestar la voluntat de portar també moció al Ple de l’Ajunta-ment de Morella per tal de demanar la dotació d’una unitat Samu a Morella, donat que l’actual ubicació a Sant Mateu supo-sa una distancia més que considerable per atendre les possibles urgències de la comarca.

Xerrada sobre la fibromialgiaInteressant xerrada sobre estes malalties desconegudes:Fibromiàlgiaifatigacrònica

Es van explicar les princi-pals característiques d’estes malalties reumatològiques. El públic era majoritàriament fe-mení, com correspon a una malaltia, la fibromiàlgia, que afecta sobretot les dones (90%). Pel que fa a la Síndro-me de Fatiga Crònica, afecta un 0,4% de la població.

Es va destacar l’avantatge comparativa que suposa per a Morella respecte a altres po-bles inclús més grans, el fet de tenir una piscina coberta per

a fer a exercicis rehabilitadors al nou Centre Esportiu Jaume I. Per a una persona afectada d’estes malalties, una sessió de tres quarts d’hora equival a una setmana d’una persona sana.

AFIVINA és un grup de pacients preocupats per l’enorme impacte individual i social de la fibromiàlgia i la síndrome de fatiga crònica i per la problemàtica que s’hi vincula, tant dels afectats com dels familiars.

Les jornades van im-plicar tot el poble en una iniciativa anomenada “En-ganxa’t a la Solidaritat” que volia ser un acte de convivència per concien-ciar al màxim de gent pos-sible en la importància del saber conviure respectant les diferencies entre les persones. Estava previst formar una cadena huma-na que transportara fins el Pla de l’Estudi tot el ne-cessari per fer un gran mural. No obstant, la pluja va fer acte de pre-sència i es va realitzar a l’entrada de l’ajuntament.

En la mateixa jornada es va lliurar a la missionera morellana Manolita Cen-telles la Creu de Santa Llúcia, la màxima distinció en la que l’Ajuntament de Morella destaca el treball a favor del poble i dels de-més que porten endavant veïns o col·lectius de la ciutat. Manolita Centelles ha dedicat la seva vida a l’ajuda i comprensió dels més necessitats. Quan va acabar els seus estudis universitaris va decidir portar endavant el servei d’entre-ga als altres com a membre de l’Institut secular de les Obreres de la Creu.

El seu primer període de servei el re-alitza en diversos barris marginals de Va-lència en la formació humana de les per-sones per tal que, mitjançant una bona educació, tinguen més possibilitats en la vida. Durant tot este temps també coo-pera en diverses accions eclesials en l’àmbit catequètic i de promoció social. Fins que marxa cap a Bolívia, on ha des-envolupat la seua tasca fonamental en diverses responsabilitats dins l’àmbit educatiu, donat que la seua convicció

més profunda ha estat oferir una educació digna i de qualitat als més ne-cessitats per poder arribar a canviar la situació de desigualtat del món en el que vivim. Al mateix temps ha cooperat en di-verses accions de les par-ròquies on ha treballat. Ha servit a San Javier, El Fortín Libertad i San Ra-món.

Durant el periode de servei al Fortín Libertat, coincidint amb la celebra-ció del Sexenni LI, els mo-rellans van poder conèixer els problemes que es vi-uen a Bolívia i van coope-rar econòmicament en una de les seues necessi-tats, la construcció dels banys i un cobertis mul-tiusos a l’escola d’on Ma-nolita era la directora a través de l’anomenat Se-xenni Solidari “Morella

per Bolívia”. Recentment Manolita Cen-telles ha tornat de Bolívia per ser destina-da al País Valencià.

L’alcalde de Morella, Ximo Puig li va fer entrega de la distinció en un acte molt emotiu en el que Manolita va voler expli-car que replegava la medalla de Santa Llúcia com a representant de moltes al-tres persones que fan possible la solida-ritat del “Dia a dia”, i que va recordar davant tots els presents a les Sales Gòti-ques de l’Ajuntament.

En el marc de les jornades de la Soli-daritat, també es va incloure el Sopar de Fam que tanca la campanya de Mans Uni-des. Els fons recollits enguany es dedi-quen a la construcció de tres escoles a Tanzània, l’ Índia i Angola.

Jornades de Solidaritat a MorellaManolitaCentellesrebialaCreudeSantaLlúcia

ElGrupSocialistadelaDiputacióProvincialvapresentaralpleunamocióperaques’instaraalaGeneralitatValencianaadotardemésunitatsSAMUlaprovíncia

��

Morella

gener - m

aig

2008

�3

CulturaCultura

El futur museu de dinosaures de la Fàbrica de Giner

RepresentantsdeCastellóCulturalvanentregarelprojectebàsicdelMUDIM

El Col·legi Oficial d’Arquitectes de la Comunitat Valenciana va celebrar la

Junta de Govern a MorellaElCol·legid’Arquitectesrecolzalacampanya“Morella,PatrimoniMundial”

La jornada va permetre intercanviar impressions amb diferents representants municipals sobre temes relacionats amb el patrimoni i l’arquitectura moderna de la ciutat, que pot ajudar en la declaració del conjunt històric com a Patrimoni Mundial.

Segons han destacat els represen-tants del Col·legi Oficial d’Arquitectes de la Comunitat Valenciana, “Morella suposa un exemple de ciutat en la que el patrimoni i l’arquitectura moderna van de la mà. La relació del Col·legi amb el municipi ha estat sempre molt fluïda i constituïx el marc de nombroses actuaci-ons impulsades des de l’àmbit dels arqui-tectes”.

A més, el Col·legi d’Arquitectes ha volgut assenyalar que Morella, a més del seu conjunt històric i patrimonial compta amb interessants exemples d’arquitectu-

ra moderna com l’Escola-Llar d’Enric

Miralles i Carme Pinós o l’Institut d’En-

senyança Secundària realitzat per Helio

Piñón.

El Col·legi d’Arquitectes demanarà al Consell Superior de Col·legis d’Arqui-tectes d’Espanya el seu recolzament a la petició de Morella per a ser declarada Patrimoni Mundial per la Unesco.

Diferents representants de Castelló Cultural, entre els que es trobaven el seu delegat executiu Vicent Farnós i el conseller delegat José Luis Gimeno, van entregar a l’Ajuntament de Morella el projecte bàsic i el projecte d’activitat del futur Museu Dinomania. Es tracta de sol·licitar les llicències d’obres i lli-cència ambiental per a intentar trans-formar la Fàbrica de Giner en un museu dedicat a les troballes paleontològi-ques.

A l’Ajuntament de Morella els va re-bre l’alcalde de la localitat, Ximo Puig, que després de la reunió mantinguda amb els representants de Castelló Cul-tural, va explicar les seues expectatives respecte al projecte i bona disposició que es tindrà al consistori per tirar-lo endavant. Per la seua banda Farnós va voler destacar que “esperem poder co-mençar amb l’obra durant este mateix any, i si pot ser així, esperem poder tin-dre el projecte enllestit per a finals de l’any 2010”

Una setmana del llibre molt complertaActivitatsdepromociódelalectura

Amb motiu del Dia Internacional del Lli-bre, es va realitzar una exposició de les pu-blicacions impulsades per diversos col·lectius de la ciutat a la Sala del Consell de Morella que va romandre oberta al públic durant una setmana. En aquesta mostra va cobrar espe-cial protagonisme un exemplar de l’edició original del Llibre “Morella y sus aldeas” de Mossèn Josep Segura Barreda, donat que enguany es commemora el 120 aniversari del seu traspàs, i el 140 des que es va publi-car l’obra. Com a petit homenatge al que fora el pare de les monografies comarcals la regidoria de Cultura ha allargat les celebraci-ons del dia del Llibre. En l’exposició es van poder adquirir els treballs i les publicacions editades per l’associació Amics de Morella i Comarca, el Centre d’Estudis dels Ports, Comunicacions dels Ports i l’Ajuntament de Morella amb considerables descomptes.

Aprofitant la data, el dissabte es va presentar el primer volum de la trilogia “Plantes del Port”, fruit del treball de més de set anys del Grup de Recerca Científica “Terres de l’Ebre”.

Per altra banda, la Universitat Jaume I ha volgut sumar-se al moviment book-crossing, una pràctica que consisteix a deixar llibres en llocs públics per a que els troben altres lectors, i després d’haver-lo llegit el dixen en altre lloc públic per a que algú altre en pugue gaudir. Un dels punts on va dixar un dels llibres de la seva editorial va ser la ciutat de Morella

IV Escola de Joves de la UGT-PV a MorellaL’Escola va reunir a Morella a més de

150 joves i destacats dirigents del sindi-cat, com el secretari general de la UGT-PV, Rafael Recuenco i el secretari general de la UGT, Cándido Méndez.

Durant dos jornades es va tractar problemàtiques que afecten als joves, des de la falta d’ocupació estable i ben pagat, fins les dificultats per accedir a l’habitat-ge, passant per la situació política i eco-nòmica.

Cándido Méndez, va defensar la ne-cessitat de recolzar els municipis de l’in-terior per tal de garantir el futur de co-marques com els Ports, i lamentava els entrebancs que troben projectes com el Parador de Turisme de Morella, com a iniciatives que poden ajudar a rellançar l’economia d’un municipi i la comarca.

��

Morella

gener - m

aig

2008

��

CulturaCultura

El 18 de maig és el Dia Internacional dels Museus. Cada any el Consell Inter-nacional dels Museus, tria un lema per a què els museus de tot el planeta organit-zen activitats de difusió entre la seua po-blació. El d’enguany era “Museus: agents de canvi social i desenvolupament”.

En el cas de Morella el paper del mu-seu en l’economia local és conegut: quasi cent mil persones visiten el castell cada any, més de trenta mil la secció paleonto-lògica, i quantitats menors però signifi-catives les altres seccions del museu. Som un dels elements amb els quals Mo-rella ha anat transformant-se des d’una ciutat tèxtil i agrària vers una ciutat amb un pes important del turisme.

En aquesta data l’entrada als museus va ser lliure i va hi haver alguna activitat d’animació.

El museu municipal custodia un gran fons fotogràfic que abasta tota la comar-ca dels Ports i un marc cronològic entre 1870 i 1960. Entre eixes fotografies n’hi ha moltes que corresponen a la gent que anava al retratista Josep Pascual a fer-se una foto pel casament, o d’abans d’anar a fer el soldat a la guerra d’Àfrica, o per enviar a la nòvia els militars destinats ací o bé per recordar algun succés festiu.

El museu anirà penjant progressiva-ment en una nova galeria de fotos al web municipal, que es va inaugurar el dívuit de maig, diverses fotografies que no té identificades, per a que la gent puga identificar el seu major o l’avi del veí. Si

més no, serà una exposició virtual d’in-dumentària morellana de la primera mitat del s. XX.

Primeres Jornades Intercomarcals de Consum a Morella

Diverses taules redones al voltant del consum i elsconsumidors, el coneixement de les vies judicials iadministratives que es poden acollir els usuaris perdefendreelsseusdretscomaconsumidors

Les Sales Gòtiques de l’Ajuntament de Morella van ser el lloc escollit per a la celebració de les Primeres Jornades In-tercomarcals de Consum, organitzades per la Unió de Consumidors de Castelló. Durant gairebé dues jornades, especialis-tes en els distints àmbits del consum van analitzar la situació actual pel que fa als drets dels consumidors.

Durant la primera jornada es van ana-litzar diferents conceptes relacionats en-tre el món del consum i les opcions jurí-diques que té el consumidor. Així, el Fiscal en Cap de l’Audiència de Castellò, el morellà Javier Carceller va voler deixar clar que les associacions de consumi-dors, “per la seua capacitat d’aglutinar queixes i demandes, són una de les mi-llors fòrmules per a seguir treballant pels drets de clients i consumidors”.

La segona jornada va comptar amb la presència d’autoritats polítiques que en van voler donar suport. Així ho va ex-pressar la representant d’Esquerra Uni-da, Marina Albiol que es comprometia a “portar a les Corts les conclusions que s’han llegit a l’acte de clausura i conver-tir-les en preguntes i iniciatives contre-tes”.

Ximo Puig assenyalava com a clau “treballant des de les institucions públi-ques per estretir llaços amb clients i con-sumidors”. L’èxit d’esta primera jornada intercomarcal de consum, s’espera poder repetir en un futur tant a Morella com a d’altres punts de la província de Castelló.

Curs de llengua de

signes

Personal d’oficines de turisme, guies turístics, responsables de cooperati-ves de turisme rural i tècnics en turis-me, van aprendre alguns signes bà-sics per a començar a comprendre i expressar-se en aquest idioma.

El teu avantpassat va quedar retratatElmuseucelebràelDiad’Internet(17-V)ielDiaInternacionaldelsMuseus(18-V)ambunacridaaidentificarpersonesdelacomarcadeElsPorts.

Tres artistes de la provincia de Castelló, Hugo Paz, Lenyo i Jovita Pitarch, van exposar les seves obres a les Sales Gòtiques de l’Ajuntament

Exposició Col·lectiva: Pintura i Fotografia

Joan Lerma va

presentar el seu llibre a

Morella

“La huella de Lerma” de Vicente Lafra, va ser presentada a la Casa Ciurana

��

Morella

gener - m

aig

2008

��

Cultura

Tots els camins portaven a Morella

ElscaminsdeSantJaume,SantVicentMàrtirielCidA les Sales Gòtiques de la casa de la

ciutat s’exposava una gran mostra de més de cent fotografies dels Amics del Camí de Santiago aragonesos.

Eduard Blasco va presentar la seua vivència del camí amb ajuda d’un xicotet audiovisual i també va parlar el represen-tant del Camí de Sant Vicent Màrtir, una ruta que recorda l’itinerari d’aquest sant romà, que s’està impulsant amb una fina-litat similar que va des de San Juan de la Peña, a l’Alt Aragó, fins la ciutat de Va-lència.

A continuació el reconegut fotògraf alcanyissà Javier Pellicer, va presentar l’exposició en nom de la “Asociación de Amigos del Camino de Santiago de Al-cañiz”.

Les dues associacions es van reunir a la nostra ciutat per tal d’impulsar la crea-ció d’una associació local que impulse la senyalització correcta i els servicis d’aco-llida als pelegrins per la nostra terra.

El camí jacobeu de l’Ebre correspon a la via històrica per la que els antics pe-legrins del sud de Catalunya i València, i els que el venien en vaixell des d’altres llocs de la Mediterrània caminaven fins al Baix Aragó. Este camí eixia de Tortosa fins a connectar amb el camí francés fins aplegar a Sant Jaume de Galícia.

Durant tot l’edat mitjana es va conso-lidar aquest itinerari i també el camí que des de València i passant per Morella aplegava a Alcanyís, Híxar i Escatró fins al monestir cistercenc de Rueda a Sásta-go, juntant-se amb el camí que procedent de Casp seguia l’Ebre.

www.caminosanvicentemartir.com

www.caminodelcid.org

��

Morella

��

“Els morellans estan de Rogativa”, conferència de Carlos Sangüesa

L’historiador morellà, Carles Sangüesa, amb motiu del 330 aniversari del vot de poble que donaria lloc a les festes sexennals, va oferir una xerrada al voltant de les rogatives. Carles Sangüesa va parlar en general de les rogatives, especialment d’aquelles més extraordinàries motivades per grans calamitats, quasi sempre derivades de la sequera. Entre d’altres rogatives, l’historiador recordava la que en 1607 van fer els morellans que arrossegaven una dura sequera, per demanar aigua van recórrer pràcticament tots els ermitoris de la comarca; sis dies van estar caminant, fins que va ploure.

30 31

Si surt amb barba serà sant antoni i si surt amb cua, serà el dimoni

3� 33

A Carnestoltes, totes les bèsties van soltes

3�

Morella

3�

Igual que moltes altres localitats, Morella va celebrar la seua Setmana Santa. En unes celebracions que recor-den molt la Setmana Santa de la Caste-lla interior, les processons van recórrer la ciutat en els dies de dijous i divendres Sant, així com es van realitzar els ser-veis religiosos preceptius d’aquestes dates assenyalades.

A Morella existeixen tres confraries processionals, sent la més important i antiga la Confraria dels Dolors, dedica-da a la Marededéu del mateix nom. Les curolles (natzarens) van vestides d’un negre rigorós i el dia de Dijous Sant fan una inusual i austera processó en la que cadascú dels participants porta un mis-teri, símbol d’algun dels passatges de la Passió de Jesucrist, de manera que apa-reix reflectit en el carrer mitjançant ob-jectes, tots els moments més impor-

tants de la mateixa, tal com el Sant Sopar o la Crucifixió. Les altres dos confraries prou menys nombroses tra-uen les seues peanyes i les acompanyen amb els ciris

Igualment, i dins del dinamisme i nova empenta que ha tingut la Setmana Santa morellana, les processons i pas-sacarrers han estat acompanyats, ja des de fa uns quatre anys, per una compar-sa de bombos i tabals, que replegant el més pur estil de Calanda, realitza ja des del Diumenge de Rams la Rompuda de l’Hora, donant major solemnitat i orga-nització a tots els actes que es cele-bren.

Deixant de banda les celebracions religioses, l’agenda cultural i d’oci de Morella estava repleta d’acivitats per a que tant visitants com residents pogue-ren trobar una oferta diversa i al gust

de tothom. Les pel·lícules de cinema escollides aquest any han estat dues de recent estrena a les carteleres nacio-nals, “Los crímenes de Oxford” i “Ex-piación: más allá de la pasión”. Al Cen-tre Lúdic i Esportiu Jaume I es van realitzar tot tipus de competicions es-portives per a que la gent poguera es-trenar la pista poliesportiva i les altres zones de que disposa el nou centre es-portiu. La Jornada de 24 hores Futbol Sala Ciutat de Morella, i els Campio-nats de futbol sala i bàsquet per als més joves organitzat per l’associació Mo-rell@Jove van omplir d’esport la setma-na. Els joves també tenien una cita al Casal Jove on es van realitzar tallers ma-nuals i projecció de pel·lícules.

Per la nit amb la col·laboració de Morell@Jove al Pavelló de Festes va ac-tuar el grup La Tribu.

Els actes culturalsi religiosos marquen una quinzena en la que va haver gran afluència de visitants

Cultura Cultura

3�

Morella

3�

La festa del Corpus de Morella celebrava enguany el seu 650 aniversari. Va ser un 4 de juny de 1358 quan per primera vegada es va celebrar la festa més grossa del calendari festiu morellà. Es tracta d’un repàs a l’historia sagrada a través d’una de les processons més completes que es conserven en tot l’Estat.

La conferencia a càrrec de l’historiador i arxiver diocesà Josep Alanyà i Roig, canonge de la Santa Església Catedral de Tortosa, al voltant de la festivitat del Corpus va encetar el cap de setmana en que es celebrava el 650 aniversari. L’historiador va narrar al nombrós públic assistent els orígens del Corpus Christi a Morella, i com s’ha mantingut, inclús ha guanyat esplendor al llarg dels anys. Josep Ala-nyà va explicar les vicissituds de les diferents custòdies que va haver a l’Arxiprestal de Morella.

Degut a les pluges, les obres de la plaça Tarrascons van impedir la cementació del carrer. D’aquesta manera la processó general va trans-córrer pel carrer del Pes, Marquesa Fuente El Sol i per la costa de Sant Joan continuant pel recorregut habitual per Sant Julià i carrer de la Font.

650 anys de Corpus a Morella

�3

Agricultura i medi ambient Agricultura i medi ambient

L’ajuntament inicia els tràmits per a la declaració

de Paratge Natural del Bosc de Pereroles

L’ajuntament de Morella inicia el trà-mits per a aconseguir la declaració de Paratge Natural del Bosc de Pereroles, segons acordava el ple ordinari celebrat el 13 de març. Es tracta, destacava Rafael Pallarés, regidor d’agricultura i medi am-

bient, d’aconseguir la millor conservació d’este espai natural tan estimat pels mo-rellans. Esta declaració és compatible amb els usos forestals, ramaders, cultu-rals i lúdics del bosc, tal com s’ha fet tra-dicionalment.

L’ajuntament de Morella va encetar el programa de recuperació d’entorns als voltant de Morella. L’empresa adjudicatà-ria Agrovert Levante S.L. va creure con-venient començar la plantació de les es-pècies escollides al talús del polígon al

març, amb l’arribada de la primavera. La millora paisatgística ha consistit amb la plantació de vegetació autòctona i herbes aromàtiques. A més s’ha instal·lat rec au-tomàtic per tal d’estalviar aigua. Així, en aquest indret a la vora de la N-232, es

minimitza l’impacte i s’ajuda en la vegeta-ció en un bon drenatge per evitar despre-niments en el talús. El programa de millo-ra paisatgística de l’entorn de Morella continuarà després per la zona de Santa Llúcia.

Finalitzades les obres de millora paisatgística al

polígon industrial

3�

Morella

gener - m

aig

2008

3�

Turisme Turisme

Els horaris de Pasqua enfronten Ajuntament i Generalitat

La Generalitat negava la possibilitat d’ampliar els horaris i l’ajuntament va parlard’assetjamentalscomerciants

El president d’Asetmyco, l’alcalde de la localitat i membres del Patronat de Turisme es van desplaçar fins a Madrid per as-sistir a la cita anual de la Fira Internacional de Turisme de Madrid (Fitur) 2008. Morella va estar present en dos stands diferents: a través de la Mancomunidad Turística del Maestrazgo i dintre del Parc Cultural de la Valltorta. També dos grans fotografies amb la imatge de Morella van lluir a Fitur, dintre del gran pavelló de la Comunitat Valenciana on, una vegada més, els grans esde-veniments mediàtics i el turisme de sol i platja arraconaven l’oferta de turisme d’interior.

Sandra Garcia, regidora de Turisme, va ressaltar la bona acollida que té la nostra localitat a la Fira de Torre Pacheco on els principals usuaris són els murcians. Aquests mostren molt d’interés per visitar la zona, ja que suposa una distància relati-vament curta, però que comporta almenys un parell de dies d’allotjament, ja que és inviable realitzar la visita en una jornada. Amb les dades de l’oficina de turisme es detecta un increment de visites d’aquesta regió, per aquest motiu i per la bona acolli-da de l’stand en anteriors edicions, el Patronat de Turisme va decidir tornar aquest any amb stand propi a aquesta fira turís-tica d’àmbit nacional.

Per quart any consecutiu, Morella participa en la Fira Inter-nacional de Turisme de València, fira de turisme de la Comuni-tat Valenciana.

Els horaris de tancament dels comerços de Morella per a la Setmana Santa i Pasqua van tornar a ser element d’enfrontament entre el Municipi i la Direcció Territorial de la Conselleria de Governació, dirigida per Juan Ramón Barberá.

L’associació d’empresaris de Morella havia remés una peti-ció a l’Ajuntament de Morella sol·licitant una ampliació dels horaris de tancament dels comerços, per tal de que en aquestes dates tan assenyalades i de gran afluència turística es poguere tancar una hora més tard del que marca la norma habitual del municipi.

L’Ajuntament de Morella, sensible davant d’aquesta petició de l’associació Asetmyco, que es va qualificar de raonable i necessària per part dels membres de l’equip de govern, va acce-dir. Quan es va emetre el corresponent acord per tal de que es poguera complir, es va enviar a la Conselleria de Governació la notificació corresponent als sols efectes de que fóra coneixe-dora de l’acord adoptat pel consistori relatiu als horaris, donat que es donaven de forma clara els requisits que la legislació vi-gent per a poder aplicar aquesta mesura ampliadora per part de l’òrgan competent, el municipi.

En la notificació municipal s’expressaven les normes per les quals s’aplicava l’ampliació d’horaris, indicant que les dates d’aplicació de la mesura seria entre el 14 i 30 de març, coin-cidint amb les festes de Setma-na Santa i Pasqua de les dife-rents comunitats autònomes de les que son originaris els visitants de Morella.

El 12 de març a l’Ajunta-ment de Morella va arribar una sorprenent carta de la Conse-lleria en la que el director ter-ritorial manifestava la invalide-sa del Decret Municipal, manifestant que no serà tingut en compte en les actuacions inspectores que es practiquen. Igualment, en l’escrit del di-rector territorial s’informava a l’equip de govern que les ins-

peccions de la Generalitat s’intensificarien amb l’objecte de garantir el dret a la tranquil·litat i descans nocturn dels veïns.

Després de la darrera junta de Govern, l’alcalde de la locali-tat Ximo Puig, va remetre una carta al director territorial per indicar-li que la Conselleria s’excedia de les seues atribucions en ser competència de l’alcaldia les qüestions relatives als hora-ris, en haver-se complit escrupolosament els criteris i condici-ons que la llei establix.

Igualment, per part del regidor de Governació, Ernesto Blanch, es va manifestar que davant l’actual situació, la Conse-lleria demostra una falta de sensibilitat evident davant l’empre-sariat morellà, i no s’entén aquesta evident ingerència en els assumptes municipals. De la mateixa manera, el regidor va qua-lificar de clar assetjament les manifestacions relatives a les ins-peccions. “No és justificable que davant l’abandó tradicional de la Generalitat en matèria de seguretat a la nostra zona, les úni-ques directrius que Conselleria fa a la Policia Autonòmica a la nostra ciutat sigue per 60 minuts d’ampliació d’horari i que els perseguits, en aquest cas, siguen els empresaris morellans”, va afirmar el regidor, el qual va insistir que l’ajuntament mantindria l’ampliació notificada a tots els efectes.

Morella a les fires turístiques promocionals

PresènciaaFitur,TorrePachecoiValència

�0

Morella

gener - m

aig

2008

�1

Turisme Turisme

Jornades Gastronòmiques de la TrufaDurantelmesdefebreralsrestaurantsdeMorellaesvandegustarelsmillorsmenúsambtrufa

L’Associació d’Empresaris Turístics de Morella i Comarca va organitzar du-rant el mes de febrer les Jornades Gas-tronòmiques de la Trufa. Nou restaurants de Morella (Pere Adell, Casa Roque, Da-luan, El Cid, La Fonda, La Fonda More-no, El Mesón del Pastor, Rey Don Jaime i Lola) van oferir als seus clients la possibi-litat de degustar una ampla varietat de receptes elaborades a partir d’aquest es-pecial tubèrcul que imprimix d’aroma i caràcter la tradicional cuina de la zona. Els restauradors oferien la possibilitat de degustar la trufa de les més variades for-mes: crua acompanyant ensalades, acom-panyant guisos i carns estofades, presi-dint relleus d’ aus de caça, corder, vedella, en exquisits patés casolans, vian-des... on la trufa aporta aroma, color i molt de sabor.

La regidora de Turisme, Sandra Garcia, va assenyalar que les jornades su-posen una nova promoció per a la zona, mitjançant la difusió de la qualitat de la nostra cuina on la trufa és un element clau d’una gastronomia innovadora que

ha crescut sense perdre la cultura ances-tral dels seus sabors.

Aquestes jornades, com la de “Bolets i Caça” que es realitza en el mes de no-vembre suposen un esforç per a les insti-tucions i als empresaris turístics per di-fondre la riquesa gastronòmica de la zona, com un dels principals re-cursos turístics d’aquestes comarques d’interior.

L’Oficina de Turisme ja disposa de la “Q” de Qualitat

L’AjuntamentdeMorellarebialabonanotíciaquegaranteixelbonfuncionamentdel’oficinaiespentaaseguirtreballantperamantenir-la

Morella, exemple de gestió turística a Santiago de

CompostelaL’alcaldevaserconvidatalseminarisobreturismeorganitzatperlauniversitatgallega

Morella va ser escolli-da per la Universitat de Santiago de Compostela com a exemple de gestió turística. L’alcalde de Mo-rella, Ximo Puig, va ser convidat a participar en el seminari “Calidad y Ges-tión Medioambiental en el Turismo” organitzat per CETUR (Centre d’Estudis e Investigacions Turísti-ques de la Universitat de

Santiago de Compostela). En la conferència, l’alcalde va analitzar el procés des-envolupat per aconseguir un model turístic de qua-litat i els aspectes més po-sitius que suposa la quali-tat d’un destí turístic com Morella, aprofitant l’oca-sió per a promocionar la localitat en terres galle-gues.

Les estrelles més a prop

L’ObservatoriAstronòmicamplial’ofertaturísticaiculturaldelazona

L’oficina ha superat l’auditoria a la qual es va sotmetre per aconseguir aquest distintiu que tan sols dos oficines més de la província de Castelló disposen. Aquesta distinció d’un organisme autò-nom e independent avala la voluntat del sector turístic de la localitat de fer-ho el millor possible, la millora permanent de l’atenció al públic i la millora en el funci-onament de l’oficina que redundarà en un èxit en la seva funció per a que el cli-ent surta satisfet i amb tota la informació necessària dels recursos turístics de que disposa la zona, així com garantix una

resposta personalitzada i adequada a cada client segons la seua demanda.

L’alcalde apuntava que la consecució del distintiu servirà per a continuar es-pentant el compromís de l’oficina de fun-cionar satisfactòriament amb un treball sistematitzat que servirà per ratificar la qualitat del destí turístic que es divulga a través de l’oficina, “Sabem que hem de millorar cada dia, amb el recolzament mutu del sector públic i privat, superant la competència d’altres destins turís-tics”.

Les obres que es van realitzar recent-ment a l’oficina han aconseguit un espai d’allò mes acollidor i confortable tant per als visitants com per al personal tècnic que hi treballa en la mateixa. La consecu-ció de la “Q” de qualitat també significa un repte per a continuar treballant en la mateixa línia aconseguint la diferència que ens ha de caracteritzar front a altres destins turístics que estan cada volta més assequibles per a tothom. La qualitat i l’atenció personalitzada són dos aspectes molt positius que el visitant valora i re-percutix favorablement en la seua fidelit-

��

Morella

gener - m

aig

2008

�3

Turisme Turisme

Nova senyalització turística a MorellaL’AjuntamentielPatronatdeTurismehanportatatermeunprojecteperalamilloradelasenyalitzacióturísticadelaciutatdeMorella

El motiu era ubicar millor alguns dels panells explicatius dels diferents serveis i monu-ments de la ciutat, així com de completar les senyals dels es-tabliments de nova creació. Ara podem contemplar dos tipus de senyals: les que s’han instal·lat al davant de cadascu-na de les torres que es troben en el recinte fortificat, quin material simula la fusta, i la resta de panells que s’han fet utilitzant tant els colors com els símbols normatius de se-

nyalització. Els panells estan dissenyats de tal manera que, si calguera fer alguna modifi-cació, o algun altre servei es posara en marxa, no caldria canviar-lo del tot, sols caldria afegir la banda corresponent. El pressupost de la nova se-nyalització turística de More-lla, ha estat de al voltant de 19.000 euros i l’Agència Va-lenciana de Turisme ha apor-tat el 50% del projecte.

La política turística de Morella d’interès per als joves universitaris

ElmodelturísticdeMorellahaestatestudiatperungrupd’estudiantsdelaUniversitatRoviraiVirgili

Un grup d’estudiants de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona va visitar Morella per a mantindre una reunió amb la regidora de Turisme, Sandra Garcia, amb motiu de l’estudi de la dinàmica de Mo-rella i el seu desenvolupament socioeconòmic.

La regidora els va explicar el procés que havia experi-mentat Morella per a crear una estructura econòmica ba-sada al 70% en l’activitat tu-rística aprofitant l’auge del turisme d’interior en les dar-reres dècades. Sandra va co-mentar-los com la conjunció de la iniciativa privada i públi-

ca havia estat fonamental per a la consecució dels objectius plantejats. La creació del Pa-tronat Municipal de Turisme, integrat al 50% per l’Associa-ció d’Empresaris Turístics i al 50% per l’Ajuntament ha es-tat l’ens singular i productiu que ha permès amb el seu fun-cionament obtindre uns resul-tats excel·lents.

Els membres de la Univer-sitat van mostrar la seua satis-facció per la reunió mantingu-da amb la regidora de Turisme i van qualificar de molt inte-ressant l’estudi que realitzaven del model turístic de la nostra població.

Pla de millora d’atenció al client del comerç a Morella

LaCambradeComerçdeCastellóposaenmarxaunplademillorad’atencióalclientdelcomerç

Des de la Cambra es considera que un comerç amb una bona avaluació de la qualitat del servei i l’atenció al client que oferix és clau per ampliar les vendes i fidelitzar als seus clients. En aquest sentit, van posar en marxa la iniciativa “El Client Misteriós”, una iniciativa per obtindre un informe detallat dels comerços. Es tracta de tres visites de clients misteriosos a cada local per després avaluar l’Índex de Qualitat Objectiva de dife-rents aspectes, des de la imatge del comerç al servei i atenció al client. A la fi es pretén aconseguir el segell de certificació de comerç excel·lent que atorga la Fundació Valenciana de Quali-tat.

L’institut Ramon Llull, Premi de Turisme de Morella 2007

El Patronat de Turisme

va decidir atorgar a L’Insti-

tut Ramon Llull el Premi de

Turisme 2007, per haver

convidat a la ciutat de Mo-

rella a participar, dins la

Cultura Catalana, en la

promoció realitzada en la

Fira del Llibre de Frankfurt

Ximo Puig amb Ignàsi Riera

��

Morella

gener - m

aig

2008

��

Turisme Turisme

El Refugi ja està en marxa

L’empresa Iniciatives Turístiques està portant endavant la recuperació dels antics edificis forestals del monte de Pereroles per a usos culturals i turístics, dins de la iniciativa anomenada “El Bosc de l’Aventura” que pre-tén l’aprofitament i la posada en valor del monte de Perero-les com un dels espais més singulars del patrimoni natu-ral del terme de Morella.

Des de Pasqua es troba en funcionament el Refugi, equi-pat amb cuina, menjador, ha-bitació amb tarima de fusta per a dormir i dos llars. El Re-fugi està preparat per acollir grups d’excursionistes. De moment el Refugi presenta moltes reserves per part de gent de Morella per a passar

el d ia a m b els amics, grups d’espe-leo,...

Pel que fa a l’alberg es tro-ba dividit en dos edificis, un anomenat La Serra amb capa-citat per a 12 places i l’altre, La Casa del Forestal equipat per a 35 o 36 persones. Aquests disposen d’ habitaci-ons compartides, serveis, cuina, comedor i sala d’activi-tats. Les obres mantindran la imagen exterior del immoble pel seu valor arquitectònic e integració en l’ espai . Pràcti-

ca-m e n t

està finalitzada l’obra, tan sols resta acabar de ficar el mobiliari.

Pel que fa a l’espai natu-ral que envolta a les cases s’estan marcant les rutes que tindran connexió amb po-bles com Xiva, Herbés, Her-beset o La Pobleta, falta que la Federació adjudique la nu-meració per a ficar les cor-responents plaques.

Inauguració de les cases d’Ortells

Els edificis de les antigues escoles i casa de la mestra d’Ortells s’han rehabilitat per convertir-se en vuit aparta-ments per a turisme rural i un local social per als veïns.

L’Ajuntament de Morella a través d’iniciatives turísti-ques, ha invertit al voltant de 300.000 euros en la rehabili-tació. L’objectiu d’aquesta ac-tuació ha estat evitar el pro-gressiu deteriorament d’aquest patrimoni públic i donar-li un us que al temps ajude a revitalitzar aquest po-ble que depèn administrativa-ment de Morella.

Els apartaments s’han equipat amb totes les como-ditats, fins i tot algun en ja-cuzzi, a més s’ha creat una zona d’oci de la que podràn gaudir tant veïns com visi-tants.

Aquesta actuació entra dins del programa que porta a terme l’Ajuntament de Mo-rella per recuperar el patri-moni municipal abandonat.

��

Morella

gener - m

aig

2008

��

Turisme Turisme

Arcadio García ens conta la seua relació amb el cine

Revista MasQrural

Revista Pueblos de interior Revista Salir de Viaje

Morella protagonista a les revistes turístiques

Va realitzar un concert al Teatre Municipal delectant al públic amb peces com: El rossinyol, Muntanyes del Canigó o La Raimundeta, entre altres.

Coral del Centre Excursionista del Penedés

Els “Angels Guardians” van visitar Morella

Es va poder gaudir de les motos més originals

Morella i els more-llans han segut protago-nistes estos mesos de di-verses publicacions durant aquest periode. Una mos-tra més de la projecció de la nostra gent i de la ciutat.

��

Morella

gener - m

aig

2008

��

Turisme

Novetats al Casal Jove

Reparacionsalmobiliari,instal·laciódelaxarxawifiilacreaciód’unPIJ

Després de les vacances de Pasqua, quan el Casal va estar ple de gent du-rant totes les hores d’obertura, es va decidir aprofitar la tornada a l’escola dels jóvens per a realitzar actuacions de manteniment de les instal·lacions. El Casal va romandre tancat per a po-der realitzar les reparacions al mobiliari i demés objectes que a causa d’ alguns comportaments per part d’alguns usu-aris es trobaven en molt mal estat de conservació.

Per altra banda, s’han introduït cer-tes novetats, com la instal·lació de la xarxa wifi, així com la connexió de l’or-dinador de l’oficina de l’Associació Morell@Jove a la xarxa. A més a més, es va sol·licitar a l’Institut Valencià de la Joventut la creació d’un Punt d’Infor-mació Juvenil (PIJ) al Casal, que perme-trà la difusió de tota aquella informació actualitzada de l’IVAJ que puga interes-sar als més joves, com viatges, exposi-cions, estudis a l’estranger,...

Segons el regidor de Joventut, Rhamsés Ripollés, després d’any i mig de funcionament del Casal Jove el ba-lanç que es fa és molt positiu, donat que l’assistència de joves és molt alta, superant fins i tot les 50 visites en un mateix dia. Els divendres, caps de set-mana i èpoques de vacances, es a dir, quan els joves disposen de més temps lliure, es quan augmenta considerable-ment el nombre d’usuaris del centre. D’aquesta manera s’han complert els objectius que van impulsar la creació d’aquest espai d’oci per als joves de la localitat que demanaven unes instal-

lacions d’aquest tipus que possibiliten una alternativa a l’oci d’altres caracte-rístiques.

El regidor va ressaltar que els prin-cipals beneficiaris del centre son els jóvens, així doncs, son ells els que han de tindre cura de les instal·lacions.

La ciutat de Morella s’ha classificat per a la fase final de les 7 Meravelles Valencianes. És la única de les candidates de la nostra comarca en les diferents seccions que s’ha quedat per aconseguir el re-coneixement. La ciutat de Morella ha estar la segona més votada en l’apartat de conjunts historicoartístics amb el 19,39 % dels vots. El

passat 26 d’abril es feien pu-bliques les 28 finalistes que podran optar al títol de Mera-vella Valenciana. Els inter-nautes poden tornar a votar a través de la pàgina www.mera-vellesvalencianes.org. Les competidores de Morella, en la secció de Conjunts histori-coartístics, són els conjunts monumentals de Xàtiva, Bocairent i Peñiscola

Morella a la fase final de les 7 Meravelles Valencianes

Peravotarelsguanyadorsenlapàginawebwww.meravellesvalencianes.org

La Universitat Jaume I, Premi

AsetmycoL’Associació d’Empresaris Turístics, Aset-

myco va fer la seva festa anual durant el mes de febrer on es va reconéixer la tasca en favor de la promoció d’aquesta zona, que ha portat endavant la Universitat Jaume I des de la seva creació. De forma especial s’agraïa que la UJI hage fet sub-seu dels Cursos d’Estiu a la ciutat de More-lla. En nom de la universitat de Castelló recollia el Premi el vicerector Manuel Chust.

Joventut

�0

Morella

gener - m

aig

2008

�1

Serveis MunicipalsGovernació

L’ajuntament de Morella denuncia el deficient estat de la carretera CV-14

Les infraestructures viàries han difi-cultat històricament el desitjable desen-volupament econòmic i social de les ter-res del nord de la província de Castelló. La comarca dels Ports, concretament, patix aquesta situació provocant un des-poblament en les darreres dècades que fa que els usuaris de les vies siguen cada volta menys, repercutint en una disminu-ció de les inversions per part de l’admi-nistració.

La carretera CV-14 unix les poblaci-ons de la comarca a la ribera del riu Ber-gantes i presenta deficiències en el seu traçat que posen en perill la circulació dels vehicles. Les inclemències meteoro-lògiques produïxen solsides dels terra-plens existents, ocupant la via terra i pe-dres que dificulten la correcta circulació. Cal sumar la mala peraltació de les cor-bes que disminuïxen dràsticament la se-guretat viària.

Segons apunta el regidor de Gover-nació, Ernest Blanch, “la darrera inter-venció en la carretera no ha estat d’allò més afortunada, havent-se produït, per conseqüència de l’assentament del ferm i de reparacions relativament improvisa-des, que no han previst l’evacuació de l’aigua, inundacions a edificacions pròxi-mes que mai havien patit aquesta situa-ció, com va passar al Molí del Pont de Morella.

El grup de govern del consistori mo-rellà també denuncia els defectes que presenta la carretera al seu pas per Or-tells, on el seu accés continua des de fa més d’un any inutilitzat, i el terraplè que dona a la carretera presenta una perillo-sitat per als conductors que no s’intenta resoldre pels responsables autonòmics encara que s’ha exigit en nombroses oca-sions per l’equip de govern de l’ajunta-ment de Morella.

Revisió del padró municipalA data 1 de gener de 2008 el padró

municipal compta amb una població de

2963 persones, de les que 1475 són hò-

mens i 1488 són dones

Informatització dels pous de Morella

L’Ajuntamentportaràatermel’informatitzaciódelspousquealimentenelsdipòsitsdelalocalitat

El projecte, que ha estat acceptat per la Diputació en el marc del Pla de Millora d’Infraestructures Hidràuliques, comen-çarà pel pou de la Carcellera, el que més està aportant en l’actualitat al depòsit municipal que subministra tota la pobla-ció. El sistema s’instal·larà també en el depòsit que es troba situat a Cap de Riu. En aquestos aparells es podrà detectar qualsevol problema immediatament, sen-se haver de visitar el pou o el depòsit. Ara els operaris de l’empresa mixta Ai-

gües de Morella visiten periòdicament tots dos punts per controlar que tot fun-cione correctament i no hi hage cap fuga. Quan el sistema estigue instal·lat, davant qualsevol anomalia per cabal, fugues, o fins i tot per la presencia de qualsevol in-trús, automàticament avisarà del proble-ma a un telèfon, fix o mòbil, de la compa-nyia. D’aquesta manera es podrà actuar més aviat per a solucionar qualsevol defi-ciència i no perdre una gota d’aigua. El pressupost del projecte està al voltant

dels 20.000 euros i l’ajuntament vol po-sar-lo en marxa al més aviat possible

Nou sistema de lectura del comptador d’aigua

L’aparellpermetràrebrelesdadessensehaverd’entraralavivenda

L’empresa encarregada del subminis-trament d’aigua al terme municipal de Morella, Aigües de Morella, va celebrar la reunió anual del Consell Administratiu en la que es van aprovar els comptes anu-als i es va informar del nou sistema de lectura del consum d’aigua sense la ne-cessitat d’ entrar dins de la vivenda par-ticular en aquelles que tenen en el seu interior el comptador.

El sistema consistirà en la introduc-ció d’un aparell transmissor al compta-dor actual de la vivenda que transmetrà la informació a un receptor mitjançant el qual passant per davant de la porta de la vivenda ja serà possible rebre la lectura del consum de l’aigua. Per altra banda el aparell també possibilitarà la detecció de

qualsevol tipus d’irregularitat, com la sospita d’una fuga perquè el comptador no para mai, o un elevat consum per part de la persona afectada. Els aparells s’ani-ran col·locant successivament a les viven-des que tenen el comptador a l’interior de la mateixa.

Aquest nou sistema suposarà l’avan-tatge de realitzar la lectura de forma més regular en aquelles vivendes que estan ocupades de forma temporal al llarg de l’any i també possibilitarà arreplegar les dades sense haver d’entrar dintre de la vivenda, sent molt més còmode per als veïns de la població.

Segons el regidor de Medi Ambient, Rafael Pallarés, es tracta d’una mesura més per a l’estalvi de l’aigua, per la detec-ció ràpida d’una possible fuga i a més a més suposa una major comoditat per al veí de la població, ja que no caldrà que els tècnics de l’empresa entren dins de casa per a la realització de la lectura de les dades de consum de l’aigua.

LaCV-14queunixlespoblacionsdelsPortsdificultalacorrectacirculació

��

Morella

gener - m

aig

2008

�3

El Pla Integral de Residus de la Comu-nitat Valenciana que es va aprovar al 1998 projectava la creació d’un aboca-dor de residus inerts per a cada municipi per part de la Conselleria de Medi Ambi-ent per tal de resoldre la problemàtica existent al voltant d’aquests residus que s’acumulaven en llocs no habilitats per a suportar aquests tipus de fem.

Anys després, sense realitzar-se cap tipus d’actuació al respecte, es crea el denominat Pla Zonal de Residus donant participació als ajuntaments en el con-sorci per a l’execució dels objectius del Pla. No obstant, com assenyalava Rafael Pallarés, regidor de Medi Ambient, “fins ara en cap municipi de la comarca s’ha construït aquesta infraestructura i l’úni-ca planta que està per posar-se en marxa està ubicada a Benicarló, a uns 80 quilò-metres, convertint el trasllat de la pro-ducció de residus inerts dels 49 munici-pis membres del consorci en un fet impossible, a més econòmicament invia-ble”. A més a més, en els darrers anys

s’han produït per part de la Conselleria de Territori nombroses denúncies als municipis per l’existència d’abocadors, entre els que es troba el nostre municipi, fent incomprensible la situació creada.

La participació de la Generalitat Va-lenciana i la Diputació Provincial en el Consorci de Residus es del 25% i 15% respectivament, la qual cosa suposa la

seva preponderància a l’hora d’orientar les directrius del mateix i realitzar el des-bloqueig d’aquesta absurda situació que afecta més encara a les poblacions de l’interior, com es el nostre cas, que es troben a tanta distància de l’actual pro-jecte d’abocador que ni tan sols es troba encara en funcionament.

S’agreuja el problema dels abocadors d’inerts

L’AjuntamentdeMorelladenuncialaproblemàticaqueexistixenaquesttipusderesidus

Pla d’Accessos: millora de la costa

de l’Escorxador Amb un pressupost de

8.000 €, dels quals 6.000 € corresponen a la subvenció del Pla d’Accessos, l’ajunta-ment arreglarà el final del tram de la costa de l’Escorxador que enllaça amb la Porta de Forcall, on alguns vehicles de

volum superior a l’habitual presentaven problemes per a maniobrar. S’augmentarà l’am-plada de la via i es millorarà el paviment. Aquesta interven-ció permetrà el condiciona-ment d’un altre sector de la muralla que envolta la ciutat.

Urbanisme i obresServeis Municipals

S’aprova l’ampliació de la depuradoraLaDiputacióProvincialhaatès,perfi,lesdemandesdel’AjuntamentdeMorellaiampliaràladepuradoradelaciutat

Actualment la depuradora no acomplix la normativa vi-gent, ni té prou capacitat per depurar tots els residus. L’Ajuntament de Morella feia tres anys que al·legava que si els veïns estan pagant, dins el re-but, un cànon per al saneja-ment, aquest s’ha de poder fer correctament. En el III Pla de Depuració de la Diputació es contempla un pressupost de 750.000 euros per a ampliar la depuradora de Morella. Per al-tra banda, l’Ajuntament conti-

nuarà insistint per a que s’esti-me en la Llei d’acompanyament dels pressupostos de la Gene-ralitat l’excepció del cànon de sanejament als ramaders del terme municipal. I es que, se-gons recorda l’alcalde de la lo-calitat, Ximo Puig, “estan pa-gant per un servei que no tenen, ja que les seues aigües no van a la xarxa general i per tant no poden aplegar a ser tractades per la depuradora municipal”.

Obres finals de l’entorn del Portal de Sant Mateu

El primer tram de la costa de Sant Vicent que enllaça amb la carretera Castelló es va asfaltar farà uns mesos. Per finalitzar l’obra, s’han acabat de col·locar els llums que possibiliten l’en-llumenament de la costa. El regidor d’obres del consistori mo-rellà, Rhamsés Ripollés, apunta que la recent actuació suposa el condicionament d’un tram d’aquesta via que es el nexe tradici-onal d’unió per al vianant entre l’Hostal Nou i el casc urbà del poble, que precedirà a la millora del segon tram, per a la millora total del camí de Sant Vicent.

Les obres de l’entorn del portal de Sant Mateu que s’han portat a terme per la brigada d’obres del Centre Integrat de Serveis Econòmics per finalitzar amb la remodelació d’aquest indret consistixen en la construcció d’un mur de pedra per a consolidar el terreny i millorar l’entorn del camí que envolta la muralla, així com la plantació de diversos arbres i plantes. L’ac-ció també ha consistit en la instal·lació d’una reixa amb l’ampla-da de la Carretera de Castelló per a replegar les aigües pluvials, ja que aquesta zona en determinats moments de gran cabal de pluja presentava problemes per a desaiguar correctament.

Pla de infrastructures:

millores a la LlèquaPel que fa al pla de infras-

tructures, el pressupost as-cendeix a 8.000 €, la subven-ció es de 6.000 €. S’ha decidit invertir aquesta quan-titat en la instal·lació d’un de-pòsit per a recollir aigües resi-duals de les cases de propietat municipal situades a la Llè-qua.

Segons el síndic d’obres, Rhamsés Ripollés, es tracta de xicotetes quantitats que s’intentaran aprofitar al mà-xim per a millorar els accessos i les infrastructures de la loca-litat de Morella.

��

Morella

gener - m

aig

2008

��

Urbanisme i obres Urbanisme i obres

Obres a la plaça TarrasconsLesobresdelaplaçaTarrasconshantranscorregutsegonslesprevisions

Es van reparar els desperfectes a la Torre de la Pólvora i netejar el desaigüe

Obra d’emergència. Es va reconstruir un portell a Santa Llúcia que es va desprendre per la pluja

Es continua fent la substitució i col·locació de noves plaques de carrers

El projecte, redactat per l’arquitecte municipal Lucas Castellet, ha contemplat la re-novació de tota la xarxa de clavegueram i aigua potable; a més s’han construït les con-duccions per a soterrar el filat de la llum i del telèfon i s’ha pavimentat en pedra semblant a la que es va posar recent-ment al carrer de Sant Nicolau. L’empresa encarregada de dur endavant l’obra, pressuposta-da en al voltant de 100.000 euros, ha estat Edycon.

La rehabilitació integral de tots els carrers de Morella és un programa que va co-mençar ja fa diverses legisla-tures. En aquest cas s’han utilitzat els Plans Provincials de 2007 i una ajuda per ser Morella Àrea de Renovació Urbana. El programa conti-nuarà per l’enllaç de la plaça Tarrascons amb la Porta del Forcall, que llevat el carrer de la Muralla, és ja el darrer tram que queda pendent de reno-vació en aquesta part de Mo-rella.

S’ha acabat de pavimentar el nou camí de vianants per accedir al Centre Esportiu Jaume I, fent també una neteja i condicionament de les parets

Estat anterior de la Plaça

Durant les obres

Les obres ja acabades

��

Morella

gener - m

aig

2008

��

Educació Tecnologies de la informació i la comunicació

III Setmana de l’EducacióDinàmiquesdegrup,xerrades,contacontes,tallers...pertreballarsobreeltematriatenguany:laconvivència

Les activitats, organitzades pels cen-tres educatius de Primària, Secundària i l’Escola d’Adults, giren al voltant de la convivència entre les persones de dife-rents cultures i diverses generacions.

Les activitats varen començar amb la dinàmica de grup per a infantil i primària denominada “Convivència. Parlar fins entendre’s” i la xerrada intergeneracional d’EPA. Els més jovenets del centre jove, “el Club”, també van participar en la set-mana amb la confecció del mural de la convivència.

Amb la col·laboració de l’Ajuntament es va representar al Teatre Municipal l’obra denominada “Emigrar, volar” de la companyia Pluja Teatre i es va projectar la pel·lícula “El valle de Elah”.

Durant la Setmana es va presentar el llibre Wallu, la filla de la selva amb l’assis-tència de Joan Pla, autor i Pep Castella-nos, presentador del llibre, al Teatre Mu-nicipal. I per als més menuts es van

organitzar tallers de gastronomia. La set-mana de l’educació va finalitzar amb les finals dels diferents campionats espor-tius, el II Concurs de dibuix a l’aire lliure amb el tema “el paisatge morellà” i el cicle de tallers “Casa Àfrica” de per-cussió, dansa, contacontes i jocs coo-peratius.

La tercera edició de la Setmana de l’Educació va incloure tota una sèrie d’activitats per fomentar valors tan importants com la convivència i la solidaritat entre els més joves.

Les poblacions d’ Ortells i Xiva de Morella ja disposen de les seves corresponents pàgi-nes web. Encara que al lloc web de l’Ajuntament de Morella es pot trobar informació sobre aquests pobles, la creació d’una pàgina individual per a cadascun d’ells suposa la difu-sió de major informació que afecta a cada poble en concret.

Les noves pàgines seguixen el mateix format que la pàgina de Morella, a més s’inclou un plà-nol per veure els principals llocs d’interés de cadascuna de les poblacions.

A la pàgina de Morella s’ha habilitat un enllaç per a accedir a les noves pàgines, encara que disposen d’adreça pròpia, do-nat l’elevat nombre de visites

de la pàgina de Morella, per a que siga un primer pas per a conèixer les poblacions, enca-ra que després s’adrecen di-rectament a elles. El regidor de noves tecnologies, Ernesto Blanch, considera molt positiu la posada en funcionament de les web que, igual que la de Morella, significa una eina molt important per a la promoció turística del municipi.

Fotos, informació actualit-zada dels esdeveniments, in-formació turística d’establi-ments, rutes,... festivitats, historia, música,... tot un se-guit de dades que tothom po-drà consultar a partir d’ara i aproparà més si cap la localitat a aquells que residixen fora du-rant l’any i cada volta que po-den s’escapen fins a les boni-ques poblacions d’origen.

Xiva i Ortells ja disposen de pàgina web

www.xivademorella.esiwww.ortells.es

��

Morella

gener - m

aig

2008

��

Tecnologies de la informació i la comunicació La Nostra Gent

Municipis i Universitat a favor de la Societat de la Informació

ElConveniInterlocalnaixcomarespostadavantlanecessitatd’actuarenmatèriadelaSocietatdelaInformacióireclamardelesadministracionsmajorsinversions

Creu de Santa Llúcia a Jesús Tosca i Manuel MilianElPledeMorellaatorgalesdistincionsadosmorellansreconeguts

El dia 7 de gener, festa del patró Sant Julià, i per tal de continuar la tradició dels dar-rers anys, l’Ajuntament de Morella va atorgar les Creus de Santa Llúcia, destinades a reconéixer la tasca de totes aquelles persones que en un o altre àmbit han fet alguna cosa que contribuïsca al pro-grés, promoció i dinamització de la ciutat.

És aquest el cas d’en-guany, on, una vegada més, per unanimitat dels grups po-lítics, la Corporació, a pro-posta de l’alcaldia ha concedit les distincions oportunes.

La primera de les distinci-ons va recaure en Jesús Tosca Flores, president fins a uns mesos de la Creu Roja de Morella, càrrec que ha osten-tat en els darrers 15 anys, després de més de 30 de mi-litància social en aquesta res-pectada institució.

L’entrega de la creu va anar acompanyada el dia de Sant Julià d’una conferència de Carlos Sangüesa que va presentar el llibre “Nuestras Calles”, obra pòstuma de Se-rafín Gamundí, en el 10é ani-versari de la seua mort.

L’altre guardonat, Manuel Milian Mestre, escriptor i po-lític, compta amb un ampli currículum relatiu als seus es-crits entorn a Morella, on destaca “Morella y sus Puer-tos”, gran compendi de co-neixements de Morella i co-marca en els més diversos àmbits, així com altres molts com la guia turística “Tot Morella” i escrits sobre els Sexennis, l’església o l’orgue de Turull.

En l’àmbit polític, Manuel Milian va acompanyar a Manuel Fraga en els temps de la transició i consolidació de la democràcia, ocupant des-prés escó de diputat a Madrid entre 1989 i 2000. Moments importants són el paper que va ocupar per a aconseguir el retorn de l’exili del president català Tarradellas o la funda-ció del diari El País i la seua pertinença al seu Consell d’Administració.

L’Ajuntament li va fer en-trega de la distinció el dia 15 de març, amb la presència dels periodistes Giovanni Mª Vian, director del diari vaticà l’Osservatore Romano, i Josep Cuní, de TV3.

A les sales del Rectorat de la Universitat Jaume I te-nia lloc la presentació i signa del Conveni “InTerlocal”, destinat a fomentar la col-laboració i cooperació per al desenvolupament de la Soci-etat de la Informació en els municipis de la província de Castelló.

Es tracta d’una iniciativa oberta dirigida a generar di-nàmiques de col·laboració entre municipis, intercanvi d’experiències i la coordina-ció d’estratègies destinades a reclamar de les entitats pú-bliques i privades recursos i actuacions positives per po-der prestar als ciutadans serveis públics mitjançant les noves tecnologies.

L’alcalde de Morella, Ximo Puig, va fer referència a la bretxa digital que es produïx entre les poblacions

urbanes i les rurals, denun-ciant el lamentable accés a la banda ampla que tenen els municipis de l’interior de la província, els problemes de cobertura de telèfon en mol-tes zones i fins i tot, les zo-nes sense televisió que que-den per cobrir per a molts de ciutadans, amb el que això suposa de manca de drets de caràcter social. La falta d’inversions per part de l’administració autonò-mica i provincial per crear projectes que engloben als

municipis ha generat, en conseqüència, que els muni-cipis tracten de produir si-nergies com InTerlocal. Es vol avançar en favor d’un ideal igualitarista per a apro-par als ciutadans als serveis públics sense discriminaci-ons per raó de la seua po-blació o de la localització geogràfica.

Fins a 14 municipis van subscriure el conveni, d’ins-piració progressista, però obert a la resta de poblaci-

ons i on diversos municipis de divers signe polític han manifestat ja el seu interès per incorporar-se. Junt als municipis de Benicàssim, Onda, Morella, Tales, Villores, Alcudia de Veo, Forcall, Vilafranca i Sueras, presents en la Universitat, el conveni va ser signat per al-tres municipis de Castelló, com Aín, Cinctorres, Vallibona, Castell de Cabres i Olocau del Rey.

La primera de les accions ha estat crear un web-bloc per tal de comentar les ex-periències i iniciatives i do-nar publicitat a la iniciativa, en www.itlocal.org

Morella, Vilafranca, Benicàssim i Onda s’uneixen per un projecte conjunt de modernització digital

Elprojectecomptaràambl’assessoramentisupervisiódelaUJIResponsables dels ajunta-

ments d’Onda, Morella, Vilafranca i Benicàssim es van reunir en esta última localitat per a coordinar una acció glo-bal en matèria d’aplicació de noves tecnologies en els dife-rents consistoris, en col-laboració amb la Universitat Jaume I, que s’encarregarà de

l’assessorament tècnic. L’ob-jectiu és presentar un projecte conjunt davant del Ministeri d’Administracions Públiques, dins del programa Avanza, i més concretament en la línia de Serveis Municipals Digitals. Els responsables d’estes matè-ries dels quatre ajuntaments pretenen fer més fàcil la gestió

quotidiana del nombre més gran possible de tràmits admi-nistratius que es du a terme diàriament en l’àmbit munici-pal. D’esta manera, expedients administratius, registres d’en-trada i eixida i la resta de ges-tions poden dur-se a terme des d’un simple terminal d’or-dinador en el domicili particu-

lar, amb la qual cosa s’eviten desplaçaments al propi ajunta-ment, alhora que s’agilitzen els procediments.

�0

Morella

gener - m

aig

2008

�1

La Nostra Gent La Nostra Gent

Ha mort l’exregidor Ramon VivesRamonVives,Regidord’HisendaiGentGranal’anteriorlegislatura,vafaltarel4d’abrilals71any

Ramon Vives, una de les persones que en els darrers temps més s’havia des-tacat pel seu treball en favor del col·lectiu de la Gent Gran i que més actiu s’havia mostrat sempre dins el teixit social de la ciutat, havia nascut a Morella al 1937.

Va estudiar magisteri i va integrar du-rant molts anys com a mestre de genera-cions senceres de morellans.

El seu gust per la cultura i la seua aportació a Morella es va cristal·litzar quan fa prop de 50 anys va encarregar

junt a altres persones la realització de l’estàtua de Sant Josep de Calassanç, en-cara avui present al primer claustre de l’edifici Colomer-Zurita, seu de l’Escola Pia fins a 1972.

Ramon va donar classe a la ciutat ca-talana de Granollers durant més de 25 anys, sempre sense oblidar les seues ar-rels morellanes i portant el nom de Mo-rella allà on es podia sentir la seua veu.

Amb motiu de la seua jubilació va tornar definitivament a Morella, iniciant

una altra aventura de la seua vida: dedi-car-se a la Gent Gran i fer que la gent jubilada i d’edat madura ocuparen un espai propi a la ciutat amb el caràcter dinàmic i participatiu que sempre el va caracteritzar.

Al maig de 2003 va ser elegit regidor pel PSPV-PSOE a l’ajunta-ment de Morella i es va integrar en l’equip de govern com a Ti-nent d’Alcalde, Regidor d’Hi-senda, Educació i de la Gent Gran.

La gratuïtat de l’Escola Infantil, el Consell dels Xiquets o els plans per a re-ciclatge i subvenció dels llibres de text van marcar l’inici d’una nova etapa en la política educativa de l’Ajuntament. El sa-nejament dels comptes públics i el seu rigor pressupostari van ser elements des-tacables en la seua gestió com a Tresorer Municipal.

I, com no, la seua tasca amb la Gent Gran. La creació del Carnet d’Or va su-posar un revulsiu per configurar i verte-brar aquest col·lectiu.

Eixa persona va ser Ramon: progra-mes de ràdio, creació del Consell de la Gent Gran, la configuració d’un nou Gremi de la Gent Gran per al Sexenni 2006, la Universitat per a Majors, els cursos d’informàtica per a Gent Gran, els guardons de les Noces d’Or... tots han estat elements que deuen a Ramon Vives una nova dimensió d’entendre i potenciar aquest sector tan gran de les nostres poblacions.

Ha mort l’exregidor José SeguraEldia19demaigde2008,ensdeixavaelmorellàJoséSeguraSales,desprésd’unallargamalaltia

José Segura va ocupar, en-tre els anys 1987 i 1991 el càr-rec de regidor a l’Ajuntament de Morella, ciutat on va viure sempre i on va demostrar al llarg de tota la seua trajectòria el seu compromís i esforç en favor dels seus conciutadans.

Aleshores, la Corporació tenia un equip de govern del Partit Popular, i José va ocupar principalment l’àrea de Cultura i Festes, en uns moments on la participació ciutadana i l’impuls de la societat civil va ser impor-tant en la celebració d’esdeve-niments festius i culturals com el Sexenni, Setmana de la Jo-

ventut o el Festival de Música, destacant que en eixa època es va iniciar la restauració de l’or-gue de Turull, al que era molt aficionat. També va modificar les relacions amb les associaci-ons, on la banda, fins aleshores municipal, es va poder consti-tuir en associació musical.

També va assumir respon-sabilitats de l’àrea de Segure-tat, on va destacar la creació del Cos de Policia Local, amb la incorporació de dos auxiliars d’agent a la plantilla municipal.

Després de deixar la políti-ca, José va mantenir el seu compromís amb la ciutat, ocu-

pant en determinats moments diversos càrrecs en associaci-ons, on podem mencionar la presidència de l’Associació de Jubilats Verge de Vallivana, càr-rec que va deixar a 2005.

En aquests moments José desenvolupava amb una associ-ació de malalts hepàtics una campanya de conscienciació per coordinar amb l’ajuntament de Morella el foment de dona-cions d’òrgans, on estava ja prevista l’adhesió del nostre municipi mitjançant el conveni corresponent en els properes setmanes.

Carta a Fidel

Roque Gutiérrez cuina per a España Directo

Estimat Fidel:Hi ha gent que quan algun

fet o esdeveniment trastoca la seua vida i remou els seus sentiments, necessita agafar la ploma i posar-se a escriure per a mitigar l’angoixa i la pena, o per a expressar la tristesa i la ràbia, jo soc, tu ho saps, una d’eixes persones .i aquell matí quan em van assa-bentar de la teua mort, vaig deixar de donar la classe i vaig anar al despatx a escriure sen-se parar un munt de fulles; a escriure com un amic egoista que pensava més en ell, en la meva pena i en la meva ràbia, que en tu mateix.

Però ara, Fidel, te l’escric perquè vull que sàpies el buit que has deixat al poble amb la teva insospitada partida i l’empremta inesborrable que ens has deixat a la memòria a tots els amics i amants de Morella.

Morella, Fidel, és una ciu-tat que té tanta Història, tants monuments i tants racons meravellosos que resulte difí-cil triar allò que estimes més o t’agrada més. Tú saps, que hi ha morellans que tenen unes preferències molt mar-cades: unes festes, unes tra-dicions, uns monuments, unes persones front a unes altres. De segur que tu també

tens les teves preferències, però mai són excloents. Tú has posat de manifest, tant en el que respecte a Morella com al tracte amb els teus amics i coneguts una increïble i enve-jable capacitat per a integrar diferències i per a sumar pre-ferències. Diuen que viatjar cure tota mena d’integrismes i obri l’esperit. Quina sort, Fidel, haver heretat de ton

pare eixe vehicle menut, però poderós, per a navegar pel mon, eixe vehicle on els llibres i papers, on les lletres de plom i la vella màquina im-

pressora, eren i són el com-bustible que ha permés a ge-neracions de morellans viatjar pel mon.

De molt poques persones es pot dir lo que es pot pre-gonar de tu, Fidel, sense exa-gerar: que res de lo que afecte Morella te es alié. Poques persones han segut tan ama-bles i atentes com tu ho has segut amb la gent de qualse-

vol edat i condició. Poques persones han estimat Morella com tu, Fidel, l’estimaves cada dia i en totes les estacions de l’any.

Per tot això, Fidel, no sé si saps que Morella també t’es-time molt. Tú, Fidel, que has segut, sense haver d’eixir de casa un dels seus millors am-baixadors, eres una part im-portant d’eixa estimada i po-lièdrica Morella. Per a tots morellans, per a tots els amics i amants de Morella, tu, Fidel, eres una referència, com el portal de Sant Mateu, o la Festa del Copus, o la bar-raca de Sant Antoni, o el Pla dels Estudis o la plaça dels porxes…

Crec, Fidel, que tu vas co-mençar a estimar Morella d’una manera total i global quan un dia, tenies cinc o sis anys, vas eixir del poble amb ton pare i el fotògraf José Pas-cual per a pendre una foto de la vista general. Tú vas partici-par aleshores activament en la tasca aguantant-li a Pascual el teleobjectiu casolà. Darrere de quina potent màquina digi-tal estàs en aquests moments, Fidel? A qui li aguantes ara el poderós teleobjectiu? Des d’on enfoques a tota Morella i a tots els morellans i a tots els seus amics i amants?

Teudo Sangüesa Esteban Vice-President d’ AMIC

El restaurant Casa Pere als mitjans de

comunicació

Apareixia al diari esportiu “Marca” aquest anunci, on la foto escollida és la del restaurant Casa Pere.

Els membres de l’equip del programa de TVE van visitar el 27 de maig a la gent de Casa Roque

Fidel Carceller Amela va faltar el dia 10 d’abril de 2008

��

Morella

gener - m

aig

2008

�3

La Nostra Gent La Nostra Gent

Dia de l’arbre a PererolesEnguany el Dia de l’Arbre es va cele-

brar a Pereroles. L’Associació de Pares i Mares de Primària del Col·legi Marede-déu de Vallivana i el Consell Municipal dels Xiquets van preparar un matí de ple contacte amb la natura on es van plantar 200 plantons de carrasca i altres quercus cedits pel Centre del Forn del Vidre, en els terrenys marcats pel forestal encarre-

gat de la zona. El responsable del mante-niment d’aquest bosc va realitzar una petita explicació als menuts sobre la im-portància del bosc. Els participants tam-bé van poder veure el desen-volupament de les obres que l’ajuntament de Morella porta a terme en la zona de l’alberg i refugi de Perero-les.

La iniciativa de la realit-zació del cartell anunciador d’aquesta activitat va sortir de la darrera sessió del Consell dels xiquets. 70 xiquets del col·legi de primària van pre-sentar les seves propostes, que des-prés d’elegir el di-

buix guanyador, van quedar exposades a la llotja de l’ajuntament.

Oficina d’atenció a l’estranger

Balançmoltpositiudesprésdedosanysdefuncionament

L’Oficina d’Atenció a l’Immigrant es va crear l’any 2006 per l’Ajuntament de Morella amb la cooperació del Centre Romanés de Castelló. Ubicada en les ofi-cines de la primera planta de l’edifici de CISE s’ha atés a gent de totes les nacio-nalitats que hi ha a Morella, principal-ment de països sudamericans o de la Unió Europea, com Brasil o Romania. En l’actualitat la persona encarregada d’aten-dre els usuaris és Loredana, amb la col-laboració en determinats moments de Claudia, amb l’horari d’atenció de dilluns i dimarts de 19:00 a 20:30 h.

Segons explica el regidor de Gover-nació, Ernesto Blanch, al principi de l’obertura de l’oficina va hi haver gran quantitat de consultes amb motiu de la regularització, consulta que ha decaigut des de l’entrada de Romania a la Unió Europea. En aquest moment la majoria

de les consultes són relatives a treballs existents a la borsa de treball, festes i ac-tivitats culturals i sobre l’accés als trans-ports per anar i tornar del país d’origen.

A més a més, s’han organitzat diver-ses activitats, destacant la celebració del Dia de la Patria Romanesa el desembre de 2007, que va tindre un gran èxit de par-ticipació amb la col·laboració de l’Asso-ciació dels Països de l’Est a Castelló. Al-tres activitats que es volen fomentar son l’atenció religiosa en dates assenyalades, la possibilitat de que algun sacerdot es desplace fins a Morella o la organització de viatges en grup a Castelló per acudir a les misses i altres actes religiosos. Un al-tra possibilitat en este sentit és la creació d’alguna festa multicultural en col-laboració amb altres nacionalitats com Brasil.

Eva Bordàs al campionat de Fórmula 1L’únicadonadel’estatespanyolenginyeratècnicespecialistaendiagnosiireparaciódevehicles

Eva Bordàs va ser seleccionada per Renault per a formar part de l’equip tèc-nic d’Alonso en el Gran Premi de Fórmu-la 1 a la cursa del Circuit de Catalunya, a Montmeló. Eva ha viscut l’afició per la mecànica des de xicoteta, en ser son pare, Honorio Bordàs, el concessionari Renault de Morella. Ara és ella la gerent i la que fa la diagnosi per a la reparació d’uns vehicles cada dia més sofisticats. La invitació a formar part del grup de mecànics que supervisa Steve Nielsen, director esportiu de l’equip Renault de Fórmula 1, el considera un premi. La seua experiència i capacitat analítica va portar un altre punt de vista a la escude-ria i ella va poder viure en primera perso-na com s’apliquen certes tècniques al més alt nivell. Entrevista a Loredana per a la publicació El Periódico de la Integración

��

Morella

gener - m

aig

2008

��

Participació Participació

La darrera sessió del Consell Municipal dels Xiquets va fallar el concurs de cartells per al dia de l’arbre. Aquest Consell, que va ser creat a darreries de la passada legislatura, ha donat par-ticipació i veu als més menuts del poble. Ells van ser els que van impulsar la millora de la pista esportiva del col·legi i també l’in-crement de jocs en la placeta del Tint. De la darrera reunió quedava pendent acabar de tancar el projecte per a que s’incre-mentaren les papereres dintre del poble. Els mateixos xiquets que formen part del Consell es van encarregar de recórrer els carrers de morella per avaluar quantes papereres i on fan falta en aquestos moments. Traslladat l’informe a l’alcaldia, tan sols resta que l’ajuntament compre les que es precisen i dedique la brigada d’obres a aquestos menesters.

Constitució del Consell de la CiutatAlaSaladelConselldel’Ajuntamentvatindrelloclaprimerareunió

El Consell de la Ciutat es un ens de caràcter consultiu per a assessorar el mu-nicipi en aquells grans temes que per la seua rellevància s’entén que es important comptar amb les opinions i propostes d’amplis sectors de la societat morellana. En la darrera Co-missió Informativa de Gover-nació els dos grups polítics municipals van arribar a un consens quant a la composició i membres del Consell, apro-vant-se la mateixa per unanimi-tat.

El regidor de participació ciutadana, Ernest Blanch, con-sidera “molt positiu el haver pogut aconseguir el consens polític entre els partits donada la especial sensibilitat que re-querix la participació ciutada-na, així com es confia que la posada en funcionament del Consell Consultiu de la Ciutat pugue ser un re-vulsiu per a dinamitzar les relacions del municipi amb els diversos sectors socials

i entitats que el composen i que de les reunions del Consell es puguen trobar solucions o idees constructives a les di-verses qüestions que es planteja la More-lla del futur més pròxim”.

La composició del Consell és, apro-ximadament, de 35 membres, i estan re-presentats els membres de les principals entitats, dels consells municipals i altres

persones, quedant representada tota la societat morellana. Associacions, con-sells, sindicats, persones vinculades a moltes activitats culturals, esportives o tradicionals, l’Administració de Valliva-

na, representants dels diferents nuclis de població del terme municipal i també els que han estat alcaldes de Morella des de l’aplegada de la democràcia s’encarregaran de debatre els grans temes que afecten el des-envolupament de Morella.

De fet en la reunió consti-tutiva el Consell va ser infor-mat, per part de l’alcalde, Ximo Puig, i de l’arquitecte redactor Luis Casado, del document del Concert Previ, on es plantegen les àrees per on podrà créixer en un futur la ciutat de More-lla, i s’assenten les bases en les

que s’haurà de redactar de forma detalla-da el nou PGOU.

El Consell dels XiquetsElsmésmenutstambéparticipenenlagestiómunicipal

Agenda 21 dels PortsL’Agenda 21 dels Ports naix del com-

promís de la Mancomunitat per desenvo-lupar un pla d’acció comarcal d’acord amb els principis de la Cimera de la Terra (Rio de Janeiro, 1992) i la Carta de les Ciutats Europees cap a la Sostenibilitat (Carta d’Aalborg, 1994).

L’Agenda 21, que compta per a la seua implementació amb una aportació de 60.000 euros, és un pla estratègic comarcal basat en la integració, amb cri-teris de sostenibilitat, de les polítiques ambientals, econòmiques i socials de la zona. L’Agenda 21 pretén millorar la qua-litat de vida dels habitants de la zona conservant l’entorn natural local i global, utilitzant com a via per a aquest canvi cul-tural la participació ciutadana.

Durant els darrers mesos s’han realit-zat les sessions de participació del Fòrum Ciutadà als diferents pobles de la Man-comunitat, amb l’objectiu de fer una re-cerca de consens d’un projecte comú, identificant les necessitats de cadascun dels municipis implicats per a debatre so-

bre possibles solucions i la estratègia de desenvolupament comarcal que es pensa positiva per als pobles de Els Ports.

El punt de partida de les sessions és la diagnosi inicial realitzada per l’empresa Imedes, segons les entrevistes als actors estratègics de la comarca, les enquestes ciutadanes i el taller de futur, que van permetre identificar els cinc reptes que s’han treballat: generació d’ocupació, adequació de l’oferta de serveis bàsics i infrastructures a les necessitats locals, valorar i protegir el patrimoni natural i cultural, evitar la despoblació i constitu-ció d’una mancomunitat assentada en un projecte de desenvolupament comú.

La jornada de monogràfics que va tindre lloc a Morella el 12 d’abril va per-metre l’exposició dels resultats obtinguts fins al moment i el coneixement d’una experiència semblant d’implementació de l’Agenda 21 a la comarca de La Manchuela (Albacete) a càrrec del pro-fessor de la Universitat de Castella-La Manxa, Gregorio López. La jornada va

comptar amb la presència del president de la Mancomunitat dels Ports, Òscar Tena, el regidor de Morella Rhamsés Ripollés, els membres del comité tècnic, els interlocutors i polítics, els tècnics d’Imedes i altres persones interessades en el procés. Ripollés, en la presentació de la jornada, va destacar la importància de la transmissió i aprenentatge de les experiències d’èxit en certes poblacions a l’hora de dinamitzar el territori.

Els serveis sanitaris, les deficients in-fraestructures viaries, el manteniment dels serveis educatius en els pobles més menuts, escasses ofertes laborals qualifi-cades, l’accés òptim a les tecnologies de la informació i la comunicació, són al-guns dels principals temes que surten a debat en les sessions del fòrum.

Tota la informació sobre el procés de definició de l’Agenda 21 de la comarca dels Ports es pot consultar a la pàgina www.agenda21elsports.com

��

Morella

gener - m

aig

2008

��

Conveni de l’Ajuntament amb Creu Roja

L’Assembleafirmaelconvenidecol·laboracióambl’ajuntamentiadquirixunanovaambulància

L’Ajuntament de Morella i l’Assem-blea Local de Creu Roja van signar un conveni de col·laboració per aquest 2008. Segons aquest acord l’ajuntament aportarà a la Creu Roja una quantitat de 6.000 euros, que es pagaran en dos colps. A més, enguany s’inclou la cessió d’un local municipal, per que l’Assemblea de Creu Roja puga portar endavant les seves activitats i oferir informació sobre els diferents programes en els que col-laboren, des d’un espai que no els coste lloguer. A canvi de l’aportació municipal els voluntaris de Creu Roja es compro-meten a prestar serveis i assistir als esde-veniments que tinguen lloc al poble i que suposen concentració de molta gent o activitats perilloses o esportives que per a la seva organització requereixen de la presencia d’atenció sanitària urgent. És el cas dels Bous de Sant Roc, actes taurins a la Plaça de Bous o la Fira de Morella.

Per altra banda, l’Assem-blea de Creu Roja de Morella va presentar la nova ambulàn-cia que donarà servici a la ma-jor part de la comarca. L’acte va tindre lloc al Placet de l’Esglé-sia amb la presència dels res-ponsables de l’entitat i les au-toritats municipals. El nou vehicle ha estat finançat amb les aportacions d’entitats pú-bliques i privades, com ara Au-gimar, Renomar, la Fundació Caixa Castelló-Bancaixa, Inter-denim, Argiles Vega del Moll. Destacar l’aportació de la Co-missió Organitzadora de

l’Aplec dels Ports de Morella i del Gremi de la Joventut del passat Sexenni.

L’adquisició del nou equi-pament ve donada per l’obliga-ció legal de renovar les ambu-làncies cada vuit anys. A pesar que molts dels serveis bàsics sanitaris, que al llarg de molts d’anys va fer Creu Roja, ja han estat assumits per l’administra-ció, aquesta entitat encara ofe-reix un servei molt important com a l’hora de la celebració d’esdeveniments culturals i fes-tius que no podrien fer-se sen-se la presència d’equips sanita-ris com els de Creu Roja.

Participació Participació

Es va constituir la nova junta de Creu Roja, que queda configurada de la següent forma:Pepita Milian Conesa: Presidenta – Formació i Cooperació InternacionalAlejandro Meseguer Teruel – Vicepresident Primer de Co-municació, Salut, Socorros i EmergenciesMª Vallivana Mestre Guardiola – Vicepresidenta Segona de Voluntariat i desenvolupament local i Gestió de SocisIvana Chiva Pinos: Vivepresidenta Tercera de Intervenció SocialJoel Pascual Royo: Secretari i responsable de socorros i emergènciesNoelia Pitarch Gasulla: Representant al Comitè Provincial – Directora CRJCarlos Monfort Roca: Representant de CRJJ. Antonio Aguilar Sorribes: VocalCarmen Escuder Gil: VocalM. Angel Querol Vives: VocalVictor Ramia Tallada: VocalJesús Tosca Pascual: Vocal – Responsable ERIEM. Angel Prats Pascual: Vocal

L’Ajuntament firma el conveni de col·laboració

amb els gaiteros

Conveni amb la Rondalla

El grup de gaiteros constituït per jóvens de la localitat par-ticipa en els actes i festivitats que es programen anualment a Morella i en les activitats programades dins l’Escola Municipal de Música.

L’Ajuntament de Morella i la Rondalla van signar un conveni de col·laboració pel qual el consistori augmentava la seva apor-tació econòmica i, a canvi, la rondalla incrementarà les seves actuacions, no sols al casc urbà de Morella, sinó també als al-tres pobles del terme municipal.

Ernesto Blanch, vocal de la Comissió d’Integració i Cohesió Social de la FEMPElPrimerTinentd’AlcaldevaassistiraMadridalareunióconstitutivadelaComissió,lesqualstenenlloccadadosmesos

L’objectiu d’aquesta Comissió serà desenvolupar les resolucions de la Fede-ració Espanyola de Municipis i Provínci-es, fent una clara insistència en la gestió del fenomen migratori per part dels ajun-taments.

”El municipi de Morella és un lloc d’acollida d’un bon percentatge de gent que ve d’altres països i que viuen entre nosaltres, permetent un procés de recu-peració de població, el qual hem de valo-rar molt positivament dins del procés històric que ens pertoca. És per això que aquesta Comissió és un bon fòrum per a aportar la nostra experiència i poder contribuir en l’enteniment de les migraci-ons, que son comuns a altres territoris de l’estat espanyol, on cada cas es viu i gestiona d’una manera diferent”, mani-

festa Blanch. Morella acull, d’aquesta forma, en el seu municipi prop d’una de-sena de nacionalitats que des de fa temps integren dins la societat el seu espai pro-pi de forma normalitzada.

Una de les reivindicacions que es vol portar a la Comissió es instar l’Adminis-tració de l’Estat a augmentar el fons de suport a l’acollida i integració d’immi-grants, així com evitar que les Comuni-tats Autònomes suposen una intermedi-ació interposada a l’acció dels municipis, donat que les entitats locals son les que majoritàriament estan desenvolupant de forma primària les tasques d’atenció a les persones que arriben a les nostres po-blacions.

Ernesto Blanch ha estat designat pel PSPV-PSOE junt a l’alcalde de Benicàssim, Francesc Colomer, i altres responsables de les diverses formacions polítiques per a integrar els grups de treball del màxim òrgan del municipalisme espanyol.

��

Morella

gener - m

aig

2008

��

Comarca Comarca

La resposta a l’ampliació del pla eòlic a la comarca ha

estat unànime“Sensenosaltresno”,eslarespostadelsmunicipisdelacomarcadelsPortsLa Conselleria de Infrastructures i

Transport va convocar un concurs públic, en el mes d’abril, per ampliar el número d’ aerogeneradors a les zones 1,2 i 3 del Pla Eòlic Valencià. A la comarca dels Ports es pretenen instal·lar un total de 357 nous aerogeneradors que s’afegiran als 263 que estan en funcionament.

Els ajuntaments de la comarca dels Ports van conèixer esta iniciativa del go-vern valencià per la publicació de la con-vocatòria al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

L’alcalde de Morella, Ximo Puig, va denunciar que la Generalitat Valenciana continua donant l’esquena als ajunta-ments i els municipis afectats pel Pla Eòlic

Valencià.

La Conselleria considera que les zo-

nes 1,2 i 3 del pla eòlic, totes tres a la

nostra comarca, presenten capacitat per

albergar un nombre més gran d’instal-

lacions eòliques, per la qual cosa va rea-

litzar una nova convocatòria pública per a

la seva execució i desenvolupament. Així

es va establir el procediment de lliure concurrència per a la posterior tramita-ció d’expedients d’autorització adminis-trativa d’instal·lacions eòliques per a les zones 1, que afecta al terme de Morella, 2, la zona Forcall, Todolella i Olocau, i 3, que afecte als termes de Vilafranca, Castellfort, Portell i Ares. Concretament aquesta nova convocatòria contempla l’instal·lació d’altres 94 aerogeneradors a la zona 1, a la zona 2 el nombre màxim d’aerogeneradors que poden instal·lar-se, a més dels que hi ha estan, en son 154

i la zona 3, altres 110 molins. Si en estos moments en son 263 els que hi han en les muntanyes de la nostra comarca, en aquesta convocatòria els que es poden instal·lar en són 357.

Els alcaldes de la comarca dels Ports han exigit a la Generalitat que s’ature l’ampliació dels aerogeneradors fins que s’escolte l’opinió dels municipis, segons acordaven durant una de les reunions que a Forcall la Mancomunitat Comarcal Els Ports. També es va acordar demanar una reunió urgent amb el President de la Ge-neralitat Valenciana, Francesc Camps.

Per la seva banda, els alcaldes i porta-veus de la comarca dels Ports acordaven sol·licitar la paralització de l’ampliació del pla eòlic a la nostra comarca, així con les noves Zones d’especial Protecció per a les aus, ZEPA, plantejades per la Genera-litat. Els alcaldes de Morella, Vilafranca, Cinctorres i Forcall, en representació dels regidors socialistes dels Ports, de-manaven una reunió urgent amb el presi-dent de la Generalitat, Francesc Camps, per a tractar aquestes qüestions que s’han decidit des de València sense tenir en compte als representants i als veïns de la zona afectada, demanda a la que es van afegir els alcaldes i regidors del PP comar-cal. “Som partidaris de l’energia eòlica com alternativa a altres fonts contami-nants i no renovables. Som partidaris de la protecció de la biodiversitat. No ens neguem a establir zones que donen res-posta a aquestes necessitats al sí de la nostra comarca, però no d’esta manera. Des de la força moral que ens empara com a ciutadans i representants munici-pals amb tota la dignitat, sense descartar les mesures legals que considerem opor-tunes, exigim la paralització immediata de l’ampliació del pla eòlic i de les zones

ZEPA”. Així de taxatius es mostraven els socialistes davant els mitjans de comuni-cació.

Els alcaldes lamenten la falta d’un projecte vertebrador per part de la Ge-neralitat Valenciana que es manifesta en el pla eòlic amb les seves restriccions per a d’altres usos, les compensacions que no apleguen i la declaració de zones ZEPA que més que tenir en compte aspectes de la avifauna, es fixa en els emplaçaments eòlics presents i futurs; les contradicci-ons de l’administració autonòmica a l’ho-ra de protegir també es deixen notar en la desídia de l’administració autonòmica cap al desenvolupament del Parc Natural de la Tinença, quines mesures previstes i actuacions compromeses s’han quedat en simples declaracions d’intencions. Per a l’alcalde Ximo Puig, “el pla eòlic que podria haver sigut una gran possibilitat per a la comarca, esta sent tractat com un objecte d’explotació i sense connexió en la ciutadania”. I afegia “Camps aposta per una Comunitat de doble velocitat, i per a l’interior sols es pensa en allò que no vo-len altres zones”.

L’ampliació del pla eòlic, que contem-pla la instal·lació d’altres 357 molins en la comarca del Ports, suposarà que es mul-tiplique per tres o quatre la potència mà-xima que contempla el pla eòlic valencià per a esta comarca.

Els pobles de la nostra comarca con-tinuen ferms en les seves reivindicacions respecte a l’ampliació del pla eòlic.

Amb la unitat de les forces polítiques que tenen representació a la comarca, ha començat el disseny d’un pla estructural on queden clares les infrastructures I ser-veis que necessita la zona per assegurar el seu futur.

�0

Morella

gener - m

aig

2008

�1

Acomplint amb el compromís d’arrimar la gestió municipal als veïns de les poblacions que administrativament depenen de Morella, diferents regidors es reunien amb els veïns de Xiva per a escoltar els seus suggeriments al voltant dels problemes que necessiten més ràpida solució. En aquest sentit, una de les pri-meres reclamacions va ser una qüestió en la que poca cosa pot fer l’Ajuntament de Morella, llevat d’insistir davant la Diputació Provincial en la necessitat de la millora; es tracta de la carretera de Xiva a Morella. L’ajuntament, de forma extraofici-al, ha sabut que la Diputació contempla per aquesta anualitat una partida de 100.000 euros per aquesta via. No obstant, el que es reclama és la millora integral, amb un traçat que estalvie corbes i on es pugue eixamplar la calçada, i en aquest pressu-post sols es podrà portar a terme un nou apedaçament i poca cosa més.

Per altra banda, la millora del camí de Xiva a Ortells també es considera primordial i en aquest punt el regidor delegat de Xiva, Rafael Pallarés, va assegurar que es farà tot el possible per arreglar aquesta pista. El regidor Pallarés creu que en els pobles

on ja queda poca gent l’administració hauria de ser encara més sensible amb les necessitats dels veïns per evitar que s’acaben de despoblar.

Altres qüestions tractades van ser la neteja de l’en-torn del Roser de Xiva i la sèquia de la font del Roser, on es destinarà un temps la brigada de Morella. Els veïns de Xiva van sol·licitar recolzament al consistori per tal de que els actuals adjudicataris de la Fonda de Xiva opten a ampliar el seu con-tracte d’arrendament. El bar i la fonda, es considera fonamental per la vida que li dona al poble.

La possibilitat de que la telefonia mòbil tingue cober-tura a Xiva i que aplegue la senyal de la televisió local, van ser altres de les demandes dels xivatans. Finalment, la supervisió de les darreres obres al carrer Major, i les millores que, seguint el programa, es portaran a terme a través dels Plans Provincials al carrer Barrinol també van formar part de l’assemblea veïnal que van celebrar els regidors de l’Ajuntament amb els veïns de Xiva.

��

Reunió de regidors amb els veïns de Xiva

Comptes de Vallivana1 de gener a 31 de maig de 2008

E n t r a d e s

Lloguer del bar 5.231,90

Venda de records 5.210,00

Lampadaris 2.422,41

Plat baixada rogativa 1.701,75

Escolanet 1.431,51

Plat eixida rogativa 485,05

Venda d’atxes 538,00

Llums perpèues 142,00

Venda de medalles 140,00

Donatius 80,00

Replegat a la capelleta de l’Hostal nou 46,24

Una missa 30,01

Total 17.458,87

D e s p e s e sErmitans 3.500,00Factures objectes de regal 2.722,69Assegurances 2.030,80Rebuts EMSA 1.247,19Estampes de la rogativa 399,1015% de la venda de records 781,00Factura de l’obrer cuina del bar 713,67Emissoretes per a la Rogativa 270,0110% del compte dels lampadaris 240,36Medalletes rogativa 200,00Despeses de la peanya, Curpus 120,00Conservació i neteja 107,16Missa de la rogativa 30,00Butà 11,65Despeses bancàries 2,40Total 12.376,03

Saldo a 1 de gener de 2008: 41.170,49 Més ingressos: 17.458,87 Sumen: 58.629,36Menys despeses:12.376,03; Saldo a 31 de maig de 2008:46.253,33

L’administrador, JULIAN PASTOR AMELA

Regals:ImportdelesflorsdelapeanyadeldiadelCorpus

��

Morella

gener - m

aig

2008

�3

Comencen les obres dels Plans Provincials

La brigada municipal ha desenvolupat treballs de millora en alguns llocs de Xiva. Dintre dels Plans Provincials 2007, s’està renovant el paviment del carrer Barrinol, que inclou la millora del clavegueram i el soterrament dels cables de la xarxa elèctrica amb un pressupost de 30.000 €. Aquesta actuació, així com les properes que es duran a terme consistiran en millores en l’enllumenat públic, millora de l’entorn de la font del Roser, han estat propostes i demandes que els veïns de Xiva han manifestat als membres del consistori morellà en les reunions que s’han realitzat a Xiva. La participació dels veïns que residixen a Xiva és molt important a l’hora de prendre les decisions sobre on invertir els pressupostos o les subvencions, com es el cas dels Plans Provincials.

Quant a l’anunci de la Diputació de destinar 100.000 € per al Pla de Millora de la carretera Xiva-Morella, fins el moment l’únic que es pot afirmar és que fa unes setmanes uns operaris van estar treballant a la carretera, treballs que van durar menys d’una setmana.

El regidor d’Obres, Rhamsés Ripollés, manifestava la seva indignació al respecte: “ens hem dirigit diverses voltes a la Di-putació per a demanar que ens expliquen quines actuacions contempla el Pla de Millora de la carretera de Xiva i fins el mo-ment no hem rebut cap resposta. Des del consistori morellà exigim una resposta i que realment els 100.000 € que contem-pla el pla es destinen al condicionament de la carretera. L’acti-tud de la entitat provincial suposa una falta de respecte per als veïns de Xiva”.

Festes de Sant Blai i Sant AntoniElsdies15,16i17defebrerOrtellsestavadefesta

La festa començava amb la cercavila a càrrec del grup de dolçainers de Morella que do-naren pas a l’encesa de la bar-raca a la Plaça Major, amb el repartiment de pastes i mosca-tell. A continuació els assis-tents van gaudir amb el ball a càrrec del Trio Melody.

La festa continuà el dissab-te, dia de Sant Blai. Ben de matí s’inicià el dia amb la cercavila a càrrec del grup de dolçainers, per continuar amb la missa, la processó i el retaule. Per la

vesprada es va fer la tradicional Oferta a la plaça Major amb l’actuació de la Rondalla de Morella. Per la nit, continuà la festa amb el Trio Melody.

Diumenge, dia dedicat a Sant Antoni, acabà el cap de setmana festiu amb la missa, processó i el retaule. Aquests són uns bons dies per a visitar aquesta bonica vila que obre les seves portes als visitants per gaudir de la festivitat de Sant Blai i Sant Antoni.

Reunió de representants de l’Ajuntament de Morella amb els veïns d’Ortells

Enlareunióesvanrepassarlesdarreresactuacionsrealitzadesalpobleielsveïnsvarenmanifestarlessevesinquietudsisuggeriments

L’Ajuntament de Morella informava als veïns d’Ortells de les darreres actuacions que es portaran a terme al municipi, així com de la situació d’algunes qüestions pendents de la darrera assemblea veïnal. En aquest sentit, les bones notícies venien donades perquè, finalment, i després de molt d’insistir, l’accés a Ortells per la carretera de Sorita ja ha començat a millorar-se. Per altra banda, els membres de l’ajuntament informaven sobre la imminent inauguració de les cases de turisme rural de les Antigues Escoles, que va ser una realitat el 30 de maig.

La reunió també va servir per repassar d’altres actua-cions que deuran tenir continuïtat com és el cas del mur i zona verda a l’entrada d’Ortells o el manteniment necessari de la zona recreativa del parc botànic. Els veïns d’Ortells van recla-mar que es millore la cobertura dels senyals de televisió que apleguen al municipi, ja que no poden veure la televisió autonò-mica i la local no aplegue amb massa qualitat.

��

Morella

gener - m

aig

2008

��

��

El projecte Ukhupacha, nominat als Premis a la Solidaritat en l’Esport

Elprojectehaaconseguitunadelescincnominacionsdintredelacategoriad’InstitucionsPúbliques

Esport Esport

El Projecte Ukhupacha de la Universitat Jaume I, que ha comptat amb la Societat Esportiva Espemo de Morella des del primer moment, va aconseguir una nominació per a la I Edició dels Premis a la Solidaritat en l’Esport.

Aquestos premis, organitzats pel Comitè Olímpic Espanyol i la Fundació S.O.S., tenen com a finalitat promocionar, difon-dre i finançar projectes de solidaritat en l’àmbit de l’esport.

El Projecte Ukhupacha està constituït per un grup de bom-bers i espeleòlegs castellonencs, entre ells membres d’Espemo, que han revolucionat l’arqueologia andina amb les seues tècni-ques de progressió vertical. El projecte va començar en 2003 i ja ha permés formar arqueòlegs i tècnics en restauració peruans per a que puguen accedir a indrets amb restes de la cultura inca que estan inexplorats per les dificultats orogràfiques de la zona.

Jordi Membrado corona el cim de 5.895 metres del Kilimanjaro

LesdadesdelareacciódelseucosserviranenunestudidelaSocietatdeMedecinadeMuntanya

Jordi Membrado, de tan sols 9 anys, ha aconseguit junt als seus pares l’ascensió del Kilimanjaro, el cim d’Àfrica. Jordi ha comptat amb un permís especial i l’aval de Javier Botella de Maglia, un dels més prestigiosos metges que treballa en matèri-es relacionades amb l’altitud, donat que el jove alpinista ha estat objecte d’un complert estudi científic, que es ve desenvolupant des del mes de març. Jordi s’ha sotmés a un estudi per valorar l’adaptació a la altura mitjançant el SO2, és a dir, la saturació arterial d’oxigen. Aquesta anàlisi es pretén publicar a la revista de la SEMAM (Societat Espanyola de Medecina de Muntanya) i en el pròxim congres mèdic de la mateixa.

La normativa del parc natural establix que no es pot realitzar el ascens, al menys, amb xiquets menors de 10 anys i tan sols a 3.500 metres, encara que el cas de Jordi ha suposat una excepció en tractar-se d’una experiència innovadora i que permetrà avançar en l’ estudi del cos humà davant de reptes tan importants com aquest. Tan sols un xiquet xinés també ha rea-litzat el mateix ascens, pel que el cas de Jordi suposa tota una excepció, així com una autèntica fita per a l’alpinisme espa-nyol.

Torna la Clàssica62é.GranPremiCiclistaVila-real/Morella

Com tots els anys, els corredors van aplegar a Morella a la tradicional meta al mig de la Plaça, no sense algun entrebanc, el di-vendres sobre les sis de la vesprada, sent el guanyador Vicent Perales, del Cosaor i mar-xaren cap a la Plana Baixa dissabte a les 10:30 del matí des de l’Alameda.

Es tracta de la competició ciclista més vella de la província i una de las més antigues de l’estat. En l’actualitat està classificada a les categories d’Elit i Sub23, que són les més competitives, només per sota de la categoria professional UCI.

��

Morella

gener - m

aig

2008

��

28/02/2008 DANIEL ADELL MARTI

07/03/2008 JOSEFA CHALER CHALER

14/03/2008 OVIDIA COLOM MONFORT

19/03/2008 MARIA CARCELLER GASCON

03/04/2008 MERCEDES FERRER BLASCO

04/04/2008 RAMÓN VIVES MESTRE

10/04/2008 FIDEL CARCELLER AMELA

24/04/2008 GERMAN TENA SEGURA

02/05/2008 JOSE RAMON FIDEL EJARQUE BLASCO

08/05/2008 BALBINA ORTI GARCIA

18/05/2008 VICTORIA CONSOLACION ARTOLA PITARCH

19/05/2008 JOSÉ SEGURA SALES

19/05/2008 JULIAN VIVES QUEROL

20/05/2008 TIMOTEO MARTI CASTEL

Defuncions

26/04/2008SIMON GARCIA PITARCH amb VIRGINIA ORTI GUARCH

26/04/2008ROBERTO GASCON FERRER amb EVA AMPARO BORRAS GUARDIOLA

24/05/2008EUSEBIO JULIAN ORTI GUARCH amb MONICA MEMBRADO BORRAS

24/05/2008SERGIO ANTOLIN FERNANDEZ ambMª ANGELES FERRER ADELL

Matrimonis

Registre Civil

Naixements

01/02/2008POL SEGURA BOIX.

FilldePabloideMyriam

21/03/2008CAROLINA ALCON ORTET.

FilladeAlejandroideAndreiadaConceiçao

11/04/2008IVAN IBAÑEZ BOIX.

Filld’AntonioideAnaCelia

15/04/2008GABRIEL LUIS SOUSA

CROITORU.FilldeManuelLuiside

Niculina

12/05/2008ÀNGEL PRATS FERRER. FilldeMiguelAngelide

Raquel

13/05/2008GABRIEL ALCON MOLDOVANU.

FilldeRodrigoidePetronela

��

Comptar amb unes instal·lacions exclusives

per a la pràctica esportiva a la ciutat, després de 40 anys, és un fita indiscutible. El centre lúdic i esportiu Jaume I, amb uns equipaments complerts i un ampli ventall de serveis i activitats, posa Morella al servei de l’esport, i atresora els seus valors de cooperació i esforç