Butlletí nº 71. Mou-te en Bici

© La

Fon

da G

ràfic

a

Butlletí núm. 71 / octubre 2013

Cursos de Mou-te en BiciLa Quota Modal de la Mobilitat Sostenible a la UdGLa volta al Montblanc en bicicleta de muntanyaAjuntaments

Obligatorietat o no de l’ús del cascLa mida importaUn pla decisiu per als propers anysFires Populars de Girona

Mou-te en bici butlletí núm.71 octubre 2013 2

Cursos deMou-te en Bici

Aquesta tardor hem organitzat alguns cursos relacionats amb la bicicleta. El primer ha estat el d’aprendre a anar en bici. Potser algú ho trobarà sorprenent però hi ha moltes persones, especialment dones, que per motius sobretot sòcio-culturals no saben anar en bicicleta. A Mou-te en bici estem al cas d’aquesta mancança i per això ja fa temps vam organitzar un primer curset per aprendre a anar en bici. En el segon d’aquest octubre 2013 la participació ha estat tan alta que hem hagut de limitar el nombre de pla-ces. Procurarem fer-ne un altre més endavant.

Aquest curs té lloc a l’octubre a l’Espai Marfà de Girona i s’hi han apuntat 11 persones. Tenim un parell de bicis de reserva però s’ha demanat a l’alumnat que si pot ser cadascú porti la seva. Ens havíem plantejat la possibilitat de demanar targes de Girocleta per als quatre dies de curs per si hi havia persones que no tenien bici o bé els era difícil portar-la, però al final no ha calgut. El curs s’ha dut a terme amb el monitoratge d’en Creu i l’ajuda d’en Miquel, la Núria, la Lídia i en Salvador. Som conscients que la continuïtat en l’ús de la bici és important, sobretot per a qui superi el curs, i per això estem preparant una sèrie de sortides guiades pels voltants de la ciutat i pro-gressivament incorporar les alumnes a la mobilitat urbana de Girona i Salt.

La Plataforma “Mou-te en Bici” és una agrupació d’entitats i particulars que treballa per fer de la bicicleta un mitjà de transport respectat i promogut. Entre les entitats adherides a la Plataforma hi ha: ADAC (Ateneu d’acció cultural), Alberg-Residència Cerverí de Girona, Alliance Française de Girona, Amics del Baix Empordà, Amics dels Museus de Banyoles, ANG (Associació Naturalistes Girona), Arítjol, Associació d’Amics del Ferrocarril, L’Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona, Bicicletes Fortià, Bici-Oci, Bicis Basolí, Bike Girona, CCU (Centre Cristià dels Universitaris), Creu Roja, Diari de Girona, Diari El Punt, El Dimoni de Santa Eugènia de Ter, El Galliner (centre de formació teatral), Els Berros de la Cort, Escola d’Adults de Girona, Escola d’Adults de Salt, GEiEG, IES Vallvera, Limnos, Marfull, Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi, Motobike Gili, Tràfach Bikes, Universitat de Girona · Oficina Verda, USTEC-STC Girona, Va de Bici i el Gremi de Comerciants de Bicicletes de Catalunya.

Què fa Mou-te en Bici? Què pots fer tu?Defensem els drets dels usuaris i usuàries de la bicicleta.Organitzem actes divulgatius, lúdics i reivindicatius.Fem d’interlocutors amb les administracions.Editem i publiquem mapes de carril-bici. Reclamem la pacificació del trànsit i la protecció i potenciació de la bicicleta perquè és un vehicle que:· No contamina ni fa fressa.· És econòmic d’adquirir i de mantenir.· Facilita el contacte humà.· És saludable.· Dóna gran llibertat de moviment i és ràpid per la ciutat.· És divertit.

· Utilitzar la bici per als teus desplaçaments. · Fer-te soci i col·laborar amb Mou-te en Bici.· Proposar passejades i rutes per al temps lliure i col·laborar en la seva preparació.· Aportar iniciatives.· Participar en les nostres activitats i assemblees.· Parlar de la Plataforma als teus amics i veïns.· Escriure “cartes al director” dels diaris reclamant la pacificació del trànsit i millores de circulació que ens beneficiïn, i que es reconeguin els nostres drets.· Imaginar un món millor i treballar per arribar-hi.

El mateix èxit de participació ha experimentat el primer curset “Mecànica bàsica nivell I”, al qual s’ha hagut d’obrir llista d’espera quan ja s’hi havien inscrit 15 persones. So-bre aquest curs cal dir que la presa de consciència de la realitat de la bicicleta i la seva mecànica ha desmotivat alguns alumnes que fantasiejaven sobre possibles soluci-ons per reparar la seva bicicleta (“la veritat us farà lliures”, Lluc 4). La valoració dels instructors per a tots dos cursos és molt positiva.

Al de Mecànica II (al novembre) s’hi ha matriculat igual-ment molta gent i el nombre de places ofertades també s’ha omplert.

Per últim i pel que fa a cursos, ha generat molta expec-tativa el curs “Cicloturisme, prepara’t per l´aventura” que es farà a principis del mes d´abril. Aquest curs encara té la matrícula oberta i queden places per cobrir. Si hi tens interès, fes un cop d’ull al web, truca al 650 640 557 o demana informació a [email protected].

3 butlletí núm.71 octubre 2013 Mou-te en bici

La Quota Modal de Mobilitat Sosteniblea la UdG continua a l’alça

Una de les línies estratègiques en què s’estructura el Pla d’Ambientalització de la Universitat de Girona és la de Mo-bilitat, que té com a objectiu la reducció de l’ús individual i indiscriminat del cotxe particular per accedir als campus universitaris. La reducció de les emissions i de la conta-minació acústica, així com l’espai “hipotecat” per l’ús del cotxe, han estat, són i, em temo, seran les problemàtiques ambientals de primer ordre a seguir afrontant de forma decidida, i requereixen un alt nivell de conscienciació i participació per part de tota la comunitat universitària.

En els darrers anys s’han anat implementant actuacions i estratègies encaminades a la mobilitat sostenible: a la campanya per fomentar (i recuperar) l’hàbit de caminar com “Vine a la UdG a peu” on s’informa del temps de recorregut entre diferents punts de la ciutat i els campus i altres beneficis d’aquest hàbit, en breu s’hi afegiran el Itineraris Saludables a l’entorn dels campus universitaris. L’abonament anual “A la UdG en bus”, en conveni amb

l’Ajuntament de Girona, ha facilitat que més del 10% dels estudiants de la UdG hagin fidelitzat la seva mobilitat a aquest mitjà de transport; també el conveni amb RENFE i les parades discrecionals als campus per part d’algunes operadores del transport públic reforcen l’ús d’aquest mitjà de transport.

En col·laboració amb la plataforma Mou-te en bici es va-ren elaborar els itineraris ràpids i segurs per accedir als campus que, sumat al Servei gratuït de préstec de bicicle-tes, fomenten l’ús de la bici. Segons les enquestes anuals de mobilitat de la UdG, els usuaris/àries de la bici estan al voltant del 6%.Per afrontar els desplaçaments interurbans amb poca o nul·la cobertura amb transport públic, el projecte de carpooling “Fes edit” és una solució ràpida, àgil i segura per compartir les places del cotxe, amb 1.375 persones registrades a dia d’avui. La suma d’aquests mitjans de mo-bilitat, alternatius a l’ús individual del vehicle particular, és el que anomenem quota modal de mobilitat sostenible (QMMS), que en els darrers cursos ha anat augmentant.

Totes aquestes mesures, juntament amb la reducció de places d’aparcament en els campus, sense descartar-ne d’altres de conjunturals (no ens enganyem!) han com-portat una reducció de l’ús del cotxe en un 2% el curs 2012-13 respecte al curs 2011-12, situant-se en el 29%. La tendència en els darrers anys és clarament a la baixa, i tot i que encara hi ha molta feina per fer, hem de ser optimistes... sobretot si tenim en compte que venim d’un 46% de l’ús individual del cotxe del curs 2000-01!!!

UNI-CICLISTES!OFERTA ESTUDIANTSAra pots tenir la bicicleta registrada i assegurada a tercers per 5 Euros l’any.

Envia’ns la fotografia de la teva bicicleta. Per a més info, pots adreçar-te a l’Oficina Verda (campus de Montilivi) o entrar a www.moutenbici.org/uni

La quota de soci de Mou-te en bici és de15 Eur. anuals, però ara pots ser-ne per només 5 Euros i, a més, et registrem la bici i te l’assegurem per danys a tercers.

Aquesta assegurança et cobreix pels danys que puguis causar a terceres persones si vas en bicicleta per la via pública.


Si us agrada la bicicleta de munta-nya i teniu ganes de gaudir paisatges espectaculars, us deixo aquest sug-geriment. Tindreu els Alps a davant amb tot el seu esplendor i anireu en bicicleta! Prats verds al costat de glaceres imponents. Valls amb rierols que baixen amb tota la seva inten-sitat... Segur que heu sentit a parlar del Tour del Montblanc, és un clàssic del senderisme mundial que fa la vol-ta a aquest massís en uns vuit dies. Des de fa uns anys també es fa amb bicicleta de muntanya. El que escriu aquestes ratlles ja l’havia fet a peu fa anys, però amb tres amics de Moute em Bici ens feia gràcia de provar de fer-lo a cavall de la bici.

Mirem per internet i ens desanimem una mica perquè les etapes sempre són classificades de difícils o molt difícils, mai moderades. Les baixades sempre són molt tècniques, i nosal-

tres tenim una edat i ja no estem per coses gaire complicades. Al final ens decidim per un recorregut amb sis etapes; bé, podríem dir cinc i mitja perquè la darrera surt relativament curta. Aquesta proposta crec que està a l’abast de qualsevol practicant de BTT amb un mínim d’entrenament i és la que us proposo per si algú s’hi anima. També permet combinar refu-gis i hotels i la fa més assequible. Les nostres etapes van ser:

1. Chamonix-Martigny: Passem de França a Suïssa pel Coll de la Forclaz.

2. Martigny-La Fouly: Etapa entera-ment per terres suïsses. Arribem a la Fouly per la Vall Ferret i ens allotgem amb un alberg molt acollidor (La Lechère).

3. La Fouly-Courmayeur. Una de les etapes estrella del Tour, donat que es

passa pel Gran Coll Ferret (2537 m), la màxima alçada que assolirem; ja som a Itàlia.

4. Courmayeur-Les Chapieux. Tornem a França pel Coll de la Seigne (2516 m)

5. Les Chapieux- Saint Gervais les Bains. Aquí ens separem del Tour oficial, poc apte per ciclistes i pugem per carretera al llac Roselend.

6. Saint Gervais les Bains-Chamonix. Darrera i curta etapa del nostre Tour.

En resum, 227 km i 7200 m de desni-vell positiu. Una de les voltes més bo-niques que es poden fer amb bicicleta de muntanya, sobretot per la varietat de paisatges i de països. En sis etapes està a l’abast de qualsevol practicant del BTT amb un mínim de preparació.

Xavier Casamitjana

Una proposta, una aventura: La volta al Montblanc en bicicleta de muntanya


Entre el 22 i el 29 de setembre es va celebrar la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura (SMSS). Segons les da-des oficials, s’hi van adherir més ajuntaments que mai i es van impulsar més activitats que altres anys, però a Mou-te en Bici creiem que les autoritats no acaben d’apostar amb fermesa per la mobilitat sostenible i per això les actua-cions de la SMSS tenen poca repercussió en la vida dels ciutadans i cap continuïtat.

La majoria d’ajuntaments s’hi apunten sense entusiasme o, en el menys dolent dels casos, amb ganes però sense idees ni l’empenta que cal per aprovar mesures que facin reflexionar la ciutadania sobre el tipus de mobilitat que tenim i la que voldríem. Aquella setmana no vam pas veu-re activitats que requerissin autoritat i valguessin diners, que demostressin que els ajuntaments es mullen realment a favor de la mobilitat sostenible, i en canvi vam sentir moltes paraules buides.

Hauríem volgut, per exemple, que aquella setmana (o algun dia d’aquella setmana) hi hagués hagut transport

públic gratuït o a preu simbòlic. Hauríem volgut veure carrers tallats que es fessin servir com a zona de jocs i activitats ciutadanes no relacionades amb mobilitat per evidenciar quant d’espai es dedica al cotxe. Hauríem vol-gut assistir a debats seriosos sobre els pros i els contres de diversos models de mobilitat. No hem tingut res d’això.

Així les coses, a Mou-te en Bici hem volgut organitzar ac-tivitats al nostre abast per donar servei a totes les perso-

nes que se’ns han acostat, sòcies i no sòcies, i hem intentat incidir en els aspectes positius de la mobilitat sostenible. Hem organitzat una cursa de mitjans, una “operació ring-ring” i quatre “ITB” (amb la col·laboració puntual de l’ATM de Girona).

A la cursa de mitjans es tracta de mesurar l’eficiència de diversos mitjans de transport a l’hora de fer un recorregut; en el nostre cas el recorregut va ser de Quart a Girona i els mitjans participants l’anar a peu, la bicicleta, una moto, un cotxe i un autobús.

En una “operació ring-ring” s’ofereixen obsequis a la gent que va en bici per agrair-los precisament que utilitzin la bicicleta per comptes del cotxe en els desplaçaments a ciutat.

Una ITB és una Inspecció Tècnica de Bicicletes, en què un mecànic especialista fa en un punt determinat de la ciutat una repassada gratuïta a les bicicletes que els usuaris li porten; n’hem fetes tres a Girona i una a Salt.

Per cert, a Salt sí que l’Ajuntament va fer una promesa concreta aquesta SMSS: allargar en els propers mesos el carril bici del carrer St Dionís al menys fins a la rotonda del carrer del Rec. Els ho anirem recordant periòdicament perquè no se’n descuidin.

Ajuntaments: “Qui setmana passa, any empeny”


Obligatorietat o no de l’ús del casc

El govern de l’Estat intenta de totes totes fer creure que la culpa dels atropellaments de ciclistes és la manca de casc i acaba d’aprovar el que feia temps que ens temíem: l’obligatorietat de l’ús del casc sempre i a tot arreu. De moment, aquesta mesura afecta els menors d’edat.

Hem cregut oportú traduir i publicar aquest article de ConBici, en què es rebaten una a una les falsetats que la DGT ha anat generant per justificar la imposició del casc als ciclistes urbans. Com? Amb totes aquestes dades i arguments:

1. ALARMISME DEMAGÒGIC“El 70 % dels ciclistes morts en 2011 van perdre la vida per una lesió cerebral” Segons les dades de la pròpia DGT, que poden consultar a http://ves.cat/hpmt , el percentat-ge entre 2005 i 2010 (encara no han donat dades precises de 2011) mai va passar del 50%. A més, la majoria (més del 75% cada any) van morir a la carretera, on el casc ja és obligatori. En els últims anys, els ciclistes morts en ciutat per ferida crani-encefàlica no han superat la desena cap any, inferior a 5 en el període 2008-2010 (no oblidem que el que la DGT pretén imposar ara és el casc obligatori a ciutat) .

2. BARROERIAL’article afirma que “el 37% dels ciclistes que van morir el 2012 no portaven casc”. És a dir, que el 63 % sí que portava casc. No és demagògic dir això, perquè la majoria dels ciclistes a Espanya no porta casc (no és obligatori a ciutat), així que el que indica la xifra del 37% és que la majoria que no porta casc té menys risc de mort (37 % de morts) que la minoria que sí que el porta (63% de morts). Evidentment, l’explicació és que els ciclistes de carretera (que majoritàriament porten casc) estan sotmesos a més riscos que els de ciutat. Curiosament, la DGT no planteja cap mesura per millorar la seguretat dels ciclistes de car-retera.

3. MENTIDES INJUSTIFICABLES“Encara que ni les fonts hospitalàries ni les policials dife-rencien entre les víctimes mortals que portaven o no casc i entre les que van patir el sinistre en ciutat o en carrete-

ra”. Això és simplement mentida, com es pot veure en els informes anuals de la DGT i en les dades més detallades de http://ves.cat/hpmt.

4. MANIPULACIÓ GROLLERA DE XIFRES “Holanda, el paradigma de país quant a infraestructures per circular amb bicicleta de forma segura és, al mateix temps, el país europeu amb una major taxa de mortalitat de ciclistes, de 10,7” i una mica més endavant “la taxa d’Espanya, de 1’3 , és la menor d’Europa”. Aquestes taxes no són significatives , ja que el que importa és el risc que corren els ciclistes holandesos i espanyols, que pot me-surar-se en morts per milers de milions de km (MM-km) recorreguts en bici. Quan es mesura d’aquesta manera, la taxa holandesa és de 15 ciclistes morts per MM-km, i l’espanyola de 50 ciclistes morts per MM-km, més de tres vegades superior i la més alta d’Europa.


5. MÉS MANIPULACIÓ DE XIFRES“Segons fonts sanitàries, el 2011 van ingressar 3.322 persones que havien patit un accident amb bicicleta, 1.024 més que el 2010 i 1.665 més que el 2000.“ El que és rellevant, en qualsevol anàlisi de risc, no són les xifres totals sinó les relatives al nombre total de ciclistes (o de km pedalats). I el mateix article reconeix que el nombre de ciclistes augmenta any a any.

6. MÉS FALSEDATS“És previsible que el nombre de ciclistes ferits greus de 2012, un total de 572, segons el balanç de Trànsit d’aquest any, sigui encara més gran un cop es coneguin les dades del Ministeri de Sanitat, ja que l’informe de la DGT només inclou els accidents en què es va veure im-plicat algun vehicle a motor“. Aquesta última és una frase que hem escoltat ja alguna vegada a la directora de la

DGT. Sorprenentment, és falsa. En el decret en què es fi-xen les normes per les quals es guien els agents de trànsit per recollir dades d’accidents (BOE 24 de febrer de 1993) es pot llegir que es recolliran dades en què estigui impli-cat “almenys un vehicle en moviment“ (no un ”vehicle a motor” Potser la Sra. María Seguí considera que “vehicle” i “vehicle a motor” són sinònims?

D’altra banda, l’annex gràfic de l’article no dóna dades de ciclistes ferits greus (només el total i els morts). Si les donés, es veuria que el nombre de ciclistes ferits greus s’ha mantingut constant al llarg dels últims anys, tot i que el nombre total de ciclistes ha augmentat .

7. VOLUNTAT D’ENGANY“L’evidència en la utilitat del casc en la reducció de le-sió cranioencefàlica ... és inqüestionable” segons avalen “més de 150 articles científics”. Ningú discuteix l’eficàcia del casc per prevenir determinades lesions en determina-des circumstàncies ni està en contra de l’ús voluntari del casc. El que es discuteix és si els possibles beneficis de les lleis que obliguen a usar el casc no es veuran superats pels seus inconvenients en reduir l’ús de la bicicleta, amb el consegüent augment d’accidents en altres maneres (els que deixen la bicicleta és de suposar que es passaran a altres modes de transport, alguns més perillosos, com la motocicleta), així com de les taxes d’obesitat i malalties coronàries. Això és el que afirmen els estudis científics sobre els efectes de les lleis de casc ciclista obligatori .

8. CONTRADICCIONS EVIDENTS“La DGT no s’ha atrevit encara a fer el pas d’imposar l’ús del casc ciclista i intenta buscar un consens“ i , més endavant “La decisió es prendrà un cop s’acabi el debat sobre aquesta qüestió que es celebra a la subcomissió de Seguretat Viària del Congrés, a petició de la pròpia María Seguí“. No obstant això, com el mateix article informa, el Ministeri ja ha aplicat el casc obligatori als menors de 18 anys, i deixa la decisió sobre els majors a la DGT. En aques-tes condicions quin paper li queda a l’esmentada sub-comissió? El de rentar la cara d’una decisió ja presa?


La mida importa

Si sou d’aquesta gent que s’entreté a comentar anuncis segur que us heu fixat en el del Smart, aquest cotxe petit i nerviós que està pensat per desplaçaments curts a ciutat. A l’anunci se’l veu intentant emular un 4x4, però resulta que no pot ni pujar turonets ni travessar rieres perquè... no està dissenyat per fer de tot-terreny. Al final de l’anunci el protagonista és un tot-terreny, precisament, que intenta sense èxit entrar en una plaça d’aparcament molt reduïda que ha de deixar perquè hi aparqui... el Smart.

No estem d’acord que el millor vehicle per a ciutat sigui un cotxe -ni que sigui petit- però aquest anunci d’auto-mòbil ens porta a pensar que la mida sí que és important -al menys en qüestió de mobilitat, i tanmateix, quants 4x4 no veiem per les nostres places i carrers? Diu que inclús va haver-hi un ciutadà que es va comprar un autobús de dos pisos, d’aquells que es veuen a Londres, per tal de fer els seus desplaçaments. Devia pensar “tant per tant sabates grosses”, i es veu que li van deixar baratet.

Diu que un cop l’any s’emporta d’excursió tots els nens i nenes de la classe del seu fill. Hi caben perfectament i fins i tot alguns juguen a amagar a la part de dalt que queda buida. Comenta que li resulta molt útil en cas d’accident, sempre és l’altre qui pren mal. O com a mínim això suposa perquè encara no ha tingut cap topada. Bé, de fet sí que va aixafar amb el bus un gosset que una nena passejava, però ell ni tan sols se’n va adonar i el soroll del potent motor li va estalviar sentir els plors de la propietària.

També li resulta perfecte per anar a teatre a Barcelona amb els seus amics, tot i que com que només hi van amb una altra parella tampoc li treuen gaire profit.

Tot i això, ell afirma que “mai se sap, puc necessitar fer un trasllat a una altra ciutat i faria servir el bus. Trauria els seients i podria carregar-ho tot en un sol viatge.” Es veu que no sap que hi ha transportistes i que el mobles no li passarien per la porta del bus. D’altra banda sempre ha dit que no té cap intenció de canviar de ciutat.

Ara bé, reconeix que no tot són avantatges i es queixa molt. Mai no troba lloc per aparcar i ha hagut de llogar un espai a l’estació d’autobusos. Ell tenia entès que pagar l’impost de circulació li donava dret a un lloc per deixar el vehicle. De fet, com que li queda lluny de casa, triga més a anar a buscar-lo que el que tardava abans quan anava a peu a la feina.

Cada cop que el repinta, li canvia les rodes o té qualsevol avaria s’hi deixa el sou de tot un mes però tampoc cal ser garrepa, no és imprescindible menjar cada dia.

A més a més la gent no te paciència. Una vegada que ha-via de fer una gestió va parar cinc minuts sobre la vorera i els vianants no podien passar. Alguns fins i tot van tenir la barra de trucar la grua, però per sort el bus pesava massa i no va poder endur-se’l.

A sobre no va poder portar uns amic seus a visitar el Bar-ri Vell. Resulta que els carrers son massa estrets, diu que “aquests inútils que fan els carrers no pensen en els ciu-tadans com ell”. Quan va voler fer un revolt tancat es va quedar aturat: no podia anar ni avançar ni recular.

Bé, potser aquest és un cas exagerat però... de vegades cal exagerar per tal de fer-se entendre. I de fet, quants ciuta-dans no han pensat algun cop a comprar-se un autobús? Perdó, vull dir un 4x4...


El Pla de Mobilitat Urbana (PMU) de Girona es troba ac-tualment en fase de revisió. La llei 9/2003, de 13 de juny, de la mobilitat, obliga a fer-ho cada 6 anys. Aquesta es concreta mitjançant la Taula de la Mobilitat.

Les principals fases del PMU son anàlisi, diagnosi, esce-naris de futur i objectius, estudi d’alternatives i propostes d’actuació, indicadors i programa, i finalment la tramita-ció que inclou l’exposició pública. En resum, es tracta de dir on som, on volem arribar i com ho farem per aconse-guir-ho.

El primer PMU de Girona es va iniciar al 2007 però incom-prensiblement el Ple de l’Ajuntament no va arribar a apro-var-lo. En aquell moment hi va haver fortes diferències entre la regidora Isabel Salamanya (PSC) i Mou-te en Bici per la manca de resposta a les nostres peticions de finalit-zació del procés. Es va arribar fins el Defensor del Ciutadà, que va dictaminar que l’ajuntament havia de respondre les nostres instàncies.

Fins ara hem mantingut una bona relació amb la nova regidoria de Mobilitat de l’Ajuntament de Girona. Dissor-tadament el document definitiu d’objectius del PMU que l’ajuntament ens ha fet arribar en data 29 de juliol ens ha decebut molt. Segons la nostra opinió es tracta d’un docu-ment que no demostra voluntat política de canviar alguna cosa. No podem continuar aplicant les mateixes idees que abans de la crisi. Per aquesta raó varem demanar a l’equip de govern de l’Ajuntament que retirés la proposta presen-tada. Cal una política clara de mobilitat. No creiem que es pugui acontentar tothom.

Hi ha forts interessos econòmics al darrere de la promoció del cotxe i les retallades al transport públic. Els successius plans RENOVE i PIVE, pagats amb els nostres impostos, juntament amb les importants pujades de preu dels mit-jans de transport col·lectiu i dels peatges demostren so-bradament que els interessos d’una minoria es posen per davant dels de la majoria. Tampoc ens creuríem problemes pressupostaris. La mobilitat sostenible estalvia molts de diners. D’altra banda fa poc l’Ajuntament es volia gastar 3 millions d’euros en fer el que ADIF no compleix al Parc Central.

No podem acceptar que conceptes com universalitat, eco-nomia, intermodalitat i accessibilitat aplicats al transport

public no es fixin com a objectius com hem proposat. No podem acceptar que es dediqui molt més espai al cotxe que al vianant. Volem una ciutat de les persones, que eviti els errors del sistema vell. No manca aparcament, sobren cotxes. Restringir l’ús del cotxe no és un problema per a l’economia, tot el contrari; les societats europees que se’n surten són aquelles que han apostat per la bicicleta. Ca-sualitat?

En resum, ens varem plantejar marxar de la Taula de la Mobilitat però pensem que farem millor feina dintre. Cal que el PMU sigui coherent amb allò que marca la Llei de Mobilitat i les Directives Nacionals de Mobilitat. Veiem clarament que la manca de definició del document com-porta que pot ser interpretat de qualsevol manera durant els 6 anys de vigència. Girona es mereix alguna cosa millor.

Un pla decisiu per als propers anys


Fires Populars de Girona

Els plàtans de la Devesa comencen a perdre les seves monumentals (per grans i per històriques) fulles. La fred comença a deixar-se notar en aquesta Girona menys trista i menys gris que anys enrere, però igual d’humida. Temps de castanyes i moniatos. I per molts gironins, que ja tenen una edat, temps de cotó fluix beneït, de Sant Narcís, a les orelles.

Temps de Fires, de festa major, de gresca del “Certamen”. Anar a Fires és anar a la Devesa; a pujar a les atraccions dels firaires. Divertir-se als incombustibles “autoxocs”, menjar un cotó de sucre, la poma caramel·litzada, o unes ametlles “garrapinyades”. Escoltar la cantarella incansable del “tombolaires”: “Secretàrio, atiende al señor”. “Pan, jamón, chorizo...”. “...i otra chochona...

Però el més important és firar-se. Aquella joguina que ens compraven quan érem petits, o aquelles arracades que ens comprem ara de grans, o el jersei que darre-rament podem adquirir a les desenes de parades que s’instal·len a la plaça Jaume Vicenç Vives. Tot fa fes-ta i tot fa tardor i a Girona ens preparem per encarar aquests hiverns humits i freds del dimoni.

És per això que de fa ja catorze anys una colla d’asso-ciacions, grups, casals, plataformes de la més diversa procedència, moguts per la mateixa inquietud, es varen posar en marxa per organitzar una cosa diferent. Se’n va dir les Fires Populars.

No són alternatives a res, com també se’ls ha denomi-nat. Són participatives, per això són populars. Tots els

seus actes estan pensats de manera que la gent hi tingui una participació activa -i gratuïtament en la seva majoria.

Concerts, actuacions per a la mainada, activitats de parti-cipació, olimpíades populars, cinema, etc. Les Fires Popu-lars són un exemple de festa on la ciutadania forma part de la gresca i no és un simple espectador. On el públic és protagonista i viu la festa, simplement perquè la festa és ell i es fa per ell.

Volem que s’arreli el sentiment del barri com a identifica-dor de la festa i eix de les olimpíades populars. Cada sec-tor o conjunt de barris pertany a un dels quatre cèlebres rius gironins, que s’identifica amb un color simbolitzat en un fulard que es pot adquirir al Casal Independentista El Forn (Plaça Sant Pere, 5 de Girona) i on es celebren els diferents actes. La gràcia dels mocadors és que ens acom-panyin tots els dies de les Fires per allà on ens movem per així anar fent equip. El seu cost és de 3 euros

Aquest any, la disposició dels equips serà la següent: For-maran part de l’Equip Onyar tota la gent de l’Eixample, Palau, Pla de Palau-Sant Pau, Montilivi, Carme-Vista Ale-gre, l’Avellaneda, Font de la Pólvora, Mas Ramada, Vila-roja i la Creueta, de l’Equip Galligants tota la gent del Barri Vell, Mercadal, Sant Daniel, Pedreres, Torre Gironella, Montjuïc, Pedret i Pont Major, de l’Equip Güell tots i totes els de laDevesa, Sant Narcís, la Rodona, Santa Eugènia de Ter i Can Gibert del Pla i, finalment, de l’Equip Ter tota la gent deTaialà, Germans Sàbat, Domeny, Fontajau, Sant Ponç i Campdorà.

Esperem la vostra participació en uns esdeveniments pen-sats per gaudir i fer gaudir les Fires de manera diferent i divertida, lluny del brogit més típic de les Fires més co-mercials i convencionals de la congestió de les atraccions i les barraques. Veniu i gaudiu les FIRES AMB MAJÚSCULES. Gaudiu les fires més populars.

*BICICRUCIS:Dijous 31 d’octubre de 2013Plaça de Catalunya de Girona

El Barrufet Rondinaire ens convoca pel 14è Bicicrucis Popular, la manera més divertidade reivindicar l’ús de la bici.


Breus de l’entitat

Dues estacions més de GirocletaS’acaben d’inaugurar dues estaci·ons més de Girocleta, totes des a la zona de Santa Eugènia: una d’elles a la plaça del Barco i l’altra a tocar de Can Ninetes. Ens n’alegrem i a més aquesta ampliació ens fa pensar que cada cop som més a prop de Salt. Quan tindrem bici·cleta pública entre Salt i Girona? Els desplaçaments entre les dues poblacions són molt nombrosos i si hi hagués estacions a Salt la mobilitat sostenible agafaria una bona embranzida.

TwitterA més a més de Facebook, ara també ens podeu trobar en una altra xarxa social: Twitter. El compte @moutenbici és obert a les vostres aportacions. Des d’aquí fem difusió de la nostra entitat i d’actes o informació rellevant dins el món del ciclisme urbà i la mobilitat sosteni-ble. Si aquests dies de Fires n’esteu pendents sabreu com ens va a la barraka (i si hi necessitem ajuda!).

Neteja carrils bici E.Grahiti sota vies Pl. EuropaLa tardor fa caure fulles de molts arbres, ja ho sabem. La gent que anem en bici ho hem de tenir present perquè determinades rutes afegeixen un plus de risc. Per exemple, a Girona, el carril bici que passa per c/ Emili Grahit i sota les vies del tren és un dels punts més perillosos donada la gran quantitat de fulles i de castanyes que om·plen el terra, cosa que en primer lloc genera dubtes del recorregut del carril i en segon lloc ocasiona relliscades freqüents. De tant en tant cal fer neteja.

Mòduls aparcabicis a l’interiorde Can SerrallongaDe voluntat pròpia el restaurant Can Serrallonga de Salt ha instal·lat en el seu interior un aparca·ment per a tres bicicletes. Tant de bo altres locals imitessin aquesta iniciativa. Sembla que molts comerços es preocupen d’on es pot aparcar el cotxe i obliden que la clientela que ve en bici demana menys espai i té el mateix poder adquisitiu.

Per estar al dia de la nostra entitat pots seguir-nos a:www.moutenbici.orgwww.facebook.com/pages/Platafor-ma-Mou-te-en-Bici


Amb el suport de:

AgendaDiumenge 12 de gener de 2014Bicicletada de ReisDe 10.30 h a 12.30 hPl. Calvet i Rubalcaba (pl. del Lleó)Al menys per un dia, recuperem els carrers per a la mainada i estrenarem les bicicletes que els Reis d’Orient ens hagin portat. Pedalada urbana per a petis i grans que durarà unes dues hores. També tindrem acompanyament musical amb els Xirois de Santa Eugènia de Ter. Us hi esperem!

Finals de gener / principis de febrerAssemblea anual de Mou·te en Bici.És important que hi siguis! Si no tens carnet però simpatitzes amb les nostres idees, vine i ens coneixerem! Consulta la nostra web www.moutenbici.org per saber el dia exacte.

Cada dimecres a les 8 del vespreTothom està convidat a venir a les reunions que fem a La Marfà (Centre Cívic de Santa Eugènia). Ens agradarà veure-us-hi i comentar qualsevol cosa que tingui relació amb la mobilitat a ciutat. Si encara no en teniu, veniu a demanar-nos el nou plànol-guia ciclista de Girona i Salt. També hi podeu comprar algun dels nostres productes (armilles, llums, espanta-cotxes, timbres, samarretes, etc).

Centre Cívic de Sta. Eugènia(Can Ninetes)C/. Sta. Eugènia, 146 · Girona 17006Tel. 650 640 [email protected]

Us recomanem consultar el web abans de cada bicicletada per possibles can-vis d’última hora. Podeu contactar amb nosaltres per a demanar més info., preguntar, fer suggeriments o fer-nos arribar activitats relacionades amb la mobilitat sostenible en general i la bicicleta en particular. També trobareu més info. a la WikiPedia (http://ca.wikipedia.org/wiki/Mou-te_en_bici) i al nostre Facebook (Plataforma Mou-te en Bici). Salut i bicis.

C. Miquel Blay, 2Tel. 972 203 967 · Girona

Carrer Llarg, 21Tel. 972 241 101 · Salt

Carrer d’Emili Grahit, 64 tel. 972 228 316 · Girona

Av. Lluís Pericot, 112Tel. 972 39 65 99 · Girona

C. Impressors Oliva, 2, ATel. 972 221 047 · Girona

Butlletí nº 71. Mou-te en Bici

Documents

Transcript of Butlletí nº 71. Mou-te en Bici