Butlletí Obert n ú m .20Febrer 2014

Corpore sano. L’esport al Gavina 3

Créixer en salut 6

Mens sana. L’atenció psicològica 8

Altres consideracions de l’anàlisi de PISA: efectes als adolescents i famílies 10

Sum

ari

Teniu a les vostres mans una nova edició del Butlletí Obert. Aquest curs la Fundació vol posar especial èmfasi en el treball de la salut. Sempre ha estat un eix i un pilar de la nostra intervenció però ara creiem que calen noves accions per arribar a assolir una universalització de la mateixa. Aquest 2014, seguim centrats en ampliar els projectes i col·laboracions amb agents de caire més sanitari, com la Fundació Ramón Martí Bonet i la Fundació Josep Finestres. Alhora fem accions que vetllen per la salut psicològica i promocionem la pràctica de l’esport per ajudar a mantenir una bona salut física i mental.

De la salut psicològica ens en parla Blanca Santos qui, des de fa 3 anys s’encarrega a la Fundació d’atendre els infants, adolescents, joves i les seves famílies perquè puguin fer front a les difi cultats i dures situacions que viuen a diari. De la salut i l’esport ens en parlen Jordi Delàs, metge, esportista i col·laborador del Gavina, i també els educadors dels diferents grups que duen a terme activitats com la psicomotricitat, “running”, futbol, piscina o frisbee.

Aprofi to l’altaveu que ofereixen aquestes línies per explicar que, per aquest any 2014, s’han posat en marxa un seguit de mesures amb l’objectiu de millorar la gestió del Gavina d’acord amb les perspectives actuals i d’evolució de l’entorn. En aquest context i d’acord amb qui ha estat directora fi ns ara, Anna Castro, el Patronat de la Fundació ha decidit apostar per un canvi de direcció amb un perfi l més orientat a la gestió. Aquest canvi, però, suposa que l’Anna Castro passi a desenvolupar noves i importants tasques com a responsable del projecte de la casa de colònies “el Caliu” i com a responsable de l’àmbit de necessitats bàsiques dins del projecte de famílies. Agraïm des d’aquí en nom del Patronat i en el meu propi aquests set anys de dedicació de l’Anna al front de la direcció del Gavina i desitjar-li els millors èxits en les noves responsabilitats.

Pren el testimoni com a director en Jordi Balot, persona amb una llarga trajectòria tant en l’àmbit de la gestió com en el coneixement i experiència en el tercer sector. La seva carrera professional l’ha dut des de la direcció de programes d’intervenció a la Fundació Arrels a la gerència del Col·legi Ofi cial de Treball Social de Catalunya, passant per ser el Cap de Programes de Dependència i de Centres Sociosanitaris i Residencials de la Fundació Caixa Catalunya. A ell li donem la benvinguda desitjant-li també el millor en aquesta nova etapa que comença.

Edit

ori

al

Xavier Campà i de FerrerPresident de la Fundació

Fundació Joan Salvador Gavina 3

Corpore sano. L’esport al Gavina

Els petits esportistesper Maribel Jimenez i Patricia Carral educadores del projecte Petita Infància.

Des del Centre Obert Joan Salvador Gavina apostem per a que els nens, des de ben petits, practiquin

algun tipus d’esport o activitat física i gaudeixin així de tots els benefi cis que aporta. Procurem oferir aquells esports que millorin les seves aptituds i habilitats tant físiques com mentals. El grup de Pardalets, nens i nenes de 4 i 5 anys, assisteixen un cop per setmana a la piscina amb l’objectiu de familiaritz ar-se i conèixer el medi aquàtic principalment per evitar pors. A més, facilita desenvolupar diferents habilitats bàsiques i psicomotrius, com per exemple educar la respiració per a un medi que no és el nostre habitual.També realitz en un cop a la setmana l’activitat de psicomotricitat on participen

activament d’activitats que els ajuden a progressar en el domini del seu cos (moviment, coordinació, imatge positiva d’un mateix...), a adquirir hàbits bàsics d’autonomia en accions quotidianes amb seguretat i efi càcia, a afavorir la cohesió de grup, a desenvolupar la seva creativitat i a aprendre tècniques d’expressió i relaxació. Això sí, sempre d’una manera dinàmica i divertida.El grup d’Orenetes, de 6 i 7 anys, realitz a l’activitat d’iniciació a l’esport quinzenalment al pati de l’escola Collaso i Gil. A cada sessió es realitz en exercicis d’escalfament per a reconèixer els músculs del cos i estirar-los. Tot seguit, combinat amb el tastet d’algun esport en concret (futbol, bàsquet, frisbee, beisbol...), realitz en jocs que afavoreixen el coneixement d’una normativa específi ca, el treball en equip i les habilitats o capacitats de cadascun d’ells.

Això és educatiu

L’esport a la Fundació sempre ha estat una eina bàsica de treball amb els infants, adolescents i joves. Per mitjà de la pràctica esportiva no només s’assoleixen objectius que tenen a veure en el desenvolupament motor de la persona, també hi ha valors i hàbits que, sovint, en la intervenció que fan els educadors socials gairebé és més important que l’aspecte físicomotriu d’aquest. Però qui millor per parlar-ne que els propis educadors?

Butlletí Obert 20 - Mens sana in corpore sano4

L’esport a Mitjansper Mireia Muñoz i Maria José Barahona, educadores del projecte Infància.

El nivell de mitjans del Centre Obert Joan Salvador Gavina, nens i nenes de 8 a 11 anys, aposta per la

pràctica de l’activitat física com a eina de creixement personal, enfocada des d’una vessant educativa. És per això, que durant l’activitat esportiva, no només ens fi xem en les millores tècniques de l’esport, sinó que ens interessen també els valors que se’n desprenen com són, el treball en equip, la cooperació, l’ajuda mútua, valorar els processos individuals i grupals, reduir el nivell de competitivitat, saber perdre i saber guanyar, l’esforç que cal per aconseguir els objectius… Al Gavina, l’equip guanyador no és el que millors resultats obté en un partit, sinó l’equip en què els infants creixen com a persones augmentant les seves habilitats socials i de relació dins la societat.El treball en valors que realitz em durant el curs culmina amb la participació a la lligueta de futbol del Projecte Infància del Raval. Una lliga molt casolana, “patxanguera” com diem nosaltres,

entre entitats del barri on a les normes establertes de l’esport n’hi afegim de noves com aixecar el company que cau, donar-se la mà a inici i fi nal del partit, resoldre els confl ictes amb diàleg o la possibilitat que les persones que arbitrin donin targetes blaves per comportaments solidaris.Els canvis en la procedència dels infants ha fet que la cultura futbolística d’anys enrere s’hagi ampliat deixant espai a altres esports com el criquet, el bàsquet, la natació, el taekwondo o balls i danses de carrer com el hip hop. Adaptant-nos a aquesta realitat hem introduït la natació i els entrenaments de bàsquet per aquells nens i nenes que o no volen jugar a futbol o volen practicar més esports.

Valorem que els resultats obtinguts dedicant espai a l’esport són molt satisfactoris. Ells mateixos entenen el fet que tothom té les seves capacitats i limitacions i això fa que tots estiguem dins d’un procès d’aprenentatge i de respecte, sense excloure a ningú per manca d’habilitats. Un altre aspecte a destacar és l’augment de la participació de les noies en l’activitat esportiva així com l’increment de la tolerància i la “normalitz ació” per part dels nois davant aquest fet. Durant aquest procès hem observat una notable reducció de l’agressivitat verbal i física, massa sovint associada a la competitivitat de l’esport.Des del Centre Obert seguirem apostant per una pràctica esportiva inclusiva basada en el treball en valors.

Això és educatiu

“ Una persona saludable és una persona feliç”

Fundació Joan Salvador Gavina 5

L’esport a Adolescentsper Esther Arimón i Enric Gómez, educadors del projecte d’Adolescents, i Laia Bellostes, educadora del projecte Espai Jove.

Des del Projecte d’Adolescents i Joves considerem l’esport com a mitjà per assolir els objectius educatius

que individualment ens plantegem per a cada participant. No és una fi nalitat en sí mateixa, sinó una eina que utilitz em en la construcció dels processos socioeducatius dels menors atesos.La majoria de participants gaudeixen del futbol no només per la pràctica de l’esport, sinó també perquè vehicula relacions de grup i és una eina socialitz adora. Els adolescents i joves demanen tenir la possibilitat de gaudir d’un espai on jugar, practicar i entrenar sense els condicionants de la competició més reglada.Des de la Taula Joves Raval fa 3 anys que impulsem la Lliga de Valors Futbol Raval, on els mateixos integrants dels equips fan d’àrbitres i medien en els partits, consensuen les faltes i juguen a futbol tenint al cap el joc net, el joc en equip i passar-ho bé, per davant de la individualitat, l’agressivitat i la victòria.Un altre esport que està començant a guanyar adeptes en la seva pràctica setmanal des del curs passat és el Running. L’activitat té una durada aproximada d’una hora entre escalfament, temps de córrer i estiraments fi nals. Està conduïda per l’educador referent que estableix la rutina al grupet de nois participants. L’establiment d’aquesta rutina i marcar-se uns objectius assolibles, és el que permet als nois anar augmentant progressivament les seves fi tes i treballar reptes tant a nivell individual com de grup.A partir de les observacions i avaluacions

dels propis usuaris, hem decidit ampliar l’oferta esportiva i garantir una alternativa al futbol adreçada a les inquietuds esportives de nois/noies que no se senten identifi cats amb el futbol però que sí volen practicar esport. Enguany, hem introduït activitats del Centre Esportiu Municipal de Can Ricart i l’entrenament d’Ultimate Frisbee. Al CEM Can Ricart, ens ha ofert la possibilitat de treballar per trimestres activitats multiesportives (voleibol, bàsquet, corfb ol, rugbi, piscina, activitats dirigides...), mentre que l’Ultimate Frisbee és un esport que ens ha donat a conèixer un antic educador de Gavina que de forma voluntària guia, juntament amb un company del seu equip, els entrenaments d’aquest esport mixte.A l’inici del segon trimestre encara tenim camí per recórrer i molts esports per gaudir, però també encarar l’etern repte que les noies participin més de la pràctica esportiva. Volem garantir que les pràctiques esportives siguin mixtes i que les condicions físiques no siguin un impediment per a poder-lo gaudir en grup.

Butlletí Obert 20 - Mens sana in corpore sano6

Créixer en salut

La salut és molt més que no tenir malalties. I la comprensió d’aquest fet porta a desenvolupar les nostres

capacitats, acceptar l’apassionant repte de mantenir la millor forma física amb les coses que fem cada dia i evitant els hàbits que ens poden posar límits ara o dintre d’uns anys.La salut va de la mà de la llibertat. I la llibertat també ens la porten les llengües, l’aprendre i entendre’s en diferents idiomes, l’art, practicar-lo i gaudir-ne,... i també l’esport. Moltes d’aquestes facetes tenen la possibilitat de compartir instants meravellosos (després d’una cançó, d’una conversa que supera les barreres dels diferents llocs d’origen o d’un partit en un esport d’equip) un cop que s’ha lluitat a fons i amb independència del resultat. Els nostres nens i nenes, tots, han de veure’s vetllats en el seu desenvolupament físic, psíquic, intel·lectual. I que siguin també necessitats bàsiques conèixer diferents idiomes, practicar un esport o gaudir d’un art, música, dansa, escriptura, dibuix. Hem de procurar descobrir en el que poden ser més feliços i després acompanyar perquè ho practiquin A les nostres ciutats moltes famílies

intenten un futur millor pels més petits que es plasma moltes vegades en triar bé l’escola i una bona voluntat en fer de pares, cadascú dintre de les seves característiques i dintre dels codis de la família. Aquest hauria de ser un dels primers drets. Néixer, créixer en un entorn on el nen, la nena sigui estimat, desitjat i ho pugui així sentir. Després poden passar moltes coses, però aquesta oportunitat, aquest benestar inicial ha d’existir.Els esforços es plasmen, posteriorment, en activitats afegides, que puguin ajudar a

Això és voluntari, eh!

Fundació Joan Salvador Gavina 7

saber què li agrada, què li pot anar bé a cada nen. I així apareix l’anar i venir de pares portant-los a escoles d’idiomes, de música, dibuix o “a fer” esport. De vegades, es diu, atabalem els nens en tantes activitats i no els deixem jugar senzillament als carrers o a casa amb els seus petits amics. Pot ser veritat, però en la confi guració del futur adult seran fortes arrels aquests esforços de pares, avis, germans grans preocupant-se per explotar el talent, de vegades insospitat de molts infants.

No és bo per cap societat que hi hagi diferències. Nens sense aquest plus familiar explorant les qualitats que donen més eines pel seu futur. Ens hem de confabular perquè tots els infants tinguin aquestes oportunitats. On no arriben les famílies han d’arribar organitz acions educatives, culturals, artístiques, esportives. Recolzant magnífi ques realitats com la del Gavina, oferint la possibilitat que nens i nenes

recorrin diversos àmbits, fi ns a descobrir el que els hi agrada o en el que tenen especials condicions.Fa uns anys varem tenir l’oportunitat d’oferir a infants del Gavina la possibilitat d’un tast d’esport. En aquell cas de hockey, un esport implantat a la ciutat i que ofereix una realitat també diferent, i més en un context de gran paraigües com és el del FC Barcelona. En vam estar molt contents, famílies, educadors, membres del club i, el que és més important, nens i nenes. Els temps difícils van truncar l’experiència, però no el convenciment que grups i associacions hem de seguir tenint els braços oberts. És per això que aquestes línies volen ser, perquè no, per a reobrir el projecte, adaptat, ni que sigui a una realitat més complicada. I confi ar que conjuntament amb altres grups, altres persones, entre tots vetllarem perquè els nostres nens tinguin possibilitat de créixer en totes les dimensions.

On no arriben les famílies han d’arribar organitzacions educatives,

culturals, artístiques, esportives

Jordi DelàsMetge internista a l’Hospital del Sagrat Cori SAPS i delegat de la secció d’hockeydel FC Barcelona

Butlletí Obert 20 - Mens sana in corpore sano8

El servei d’atenció psicològica té com a objectiu principal promoure la salut, el desenvolupament i el benestar de les

famílies, infants i adolescents que ho desitgin.Mitjançant un espai d’escolta, seguretat, confi dencialitat i respecte es convida a la família, infants i adolescents a poder treballar aspectes personals o familiars que puguin millorar la seva qualitat de vida. A partir de les fortaleses de cada individu, com a ésser únic que és, s’intenta aprofundir en tot allò que cal revisar, modifi car o construir d’una altra manera per tal de millorar la relació amb sí mateix i amb els altres.A nivell familiar, això implica poder arribar a gaudir d’una relació familiar més satisfactòria, amb una comunicació més efectiva entre els membres i on es puguin afrontar les difi cultats d’una manera productiva i creativa.

Donades les característiques úniques que presenten els usuaris del Centre Obert, la delicada situació socioeconòmica en la qual ens trobem, la multiculturalitat present, els diversos models familiars i les diverses necessitats de cada família i/o infant, la fi ta més important és tenir molta cura dels aspectes emocionals de cada membre de la família, ja que una bona salut implica no només estar bé a nivell físic sinó també a nivell emocional o mental.Creiem en els canvis i en que és possible ajudar a les famílies a poder superar els obstacles, a retrobar la il·lusió, a treballar en sí mateixos, a “pensar-se” de manera diferent, a sentir, a créixer, a ampliar els horitz ons trencant barreres mentals que obstaculitz en el desenvolupament i en defi nitiva, a veure possibilitats on abans hi havien limitacions.Les problemàtiques de les nostres famílies i infants són molt variades tot i que en quasi totes trobem alguns d’aquests aspectes a treballar, elaborar, alleugerir, afrontar i superar:

• història familiar• malestar emocional i trastorns de l’estat d’ànim (depressió, ansietat, angoixa, por, esgotament, estrés, inseguretat, baixa autoestima, apatia)• difi cultats conductuals (agressivitat, poc control dels impulsos)• difi cultats de comunicació• difi cultat en l’expressió dels sentiments• difi cultats de relació amb els iguals• difi cultats escolars• “bullying“• manca d’habilitats socials• dol per mort, pèrdua, migració, malaltia, etc.

Mens sana. L’atenció psicològica

El nostre espai

Foto: Christyan Fletcher

Fundació Joan Salvador Gavina 9

• relacions familiars disfuncionals• canvis en el cicle vital (separacions, pèrdua de la feina, naixement de germans, malalties,...)• conductes de risc• violència i maltractaments• difi cultats amb la parentalitat• aïllament• manca de xarxa social i soledat

No hi ha una única causa d’aquestes problemàtiques, però el que sí és cert és que la població amb qui treballem té un risc elevat de patir-ne vàries i alhora.

Com abordem el canvi?Ho fem mitjançant el procés terapèutic, que suposa d’un acompanyament (durant un determinat període de temps) a la persona i/o família en l’autoconeixement de les seves possibilitats per tal que arribin a desenvolupar-se amb tota una riquesa de matisos que impactin positivament en sí

mateixos, en les seves relacions interpersonals i familiars, i per tant, en el seu benestar.Hi ha dues modalitats de teràpia:

• Teràpia familiar. Inclou a tots els membres del sistema familiar i es posa l’èmfasi en les relacions que mantenen i els seus patrons de comunicació. El tractament es centra en el sistema familiar i no en un sol individu. Com que tots els integrants de la família són interdependents, el canvi afecta a tots els membres.• Teràpia individual. Es treballa amb l’adolescent o adult. Quan es treballa amb l’infant de manera individual sempre es combina amb la teràpia familiar.

La teràpia de cada família és única i depèn de la demanda inicial que es formula. Sovint la teràpia ha de ser fl exible per tal de poder fer front als imprevistos que succeeixen a la vida de les famílies del Gavina, havent d’adaptar la teràpia a les necessitats canviants.La pobresa i el patiment per tirar endavant fa que les famílies hagin de pensar en primer lloc en la supervivència, per tant, tota la resta passa a un segon pla. És més difícil tenir temps per cuidar-se, per atendre les necessitats dels fi lls, per passar-hi temps de qualitat, per no caure en estats d’ànim negatius, i en defi nitiva, la vida amb totes aquestes preocupacions es converteix en una tasca feixuga.Per aquest motiu, la tasca que es fa des del servei d’atenció psicològica és molt important per poder ajudar a les famílies a sentir-se millor, a treballar les difi cultats i que la vida pugui ser una mica menys difícil.

Blanca SantosPsicòloga i terapeuta a laFundació CO Joan Salvador GavinaFoto: Christyan Fletcher

Butlletí Obert 20 - Mens sana in corpore sano10

Ja han passat uns dies des de la publicació de l’informe PISA 2012. Aquest programa d’avaluació internacional que

impulsa l’OCDE, permet que els sistemes educatius tornin a ocupar primeres planes, titulars i capçaleres. Durant uns quants dies, es fa ressò del rànquing, de l’evolució dels països respecte els resultats del trienni anterior, de les fórmules d’aquells classifi cats amb major èxit i s’analitz en les dades que aporta l’informe, amb major o menor rigor i profunditat, en funció de qui i com faci aquesta revisió. Tanmateix, l’anàlisi implica una alta reactivitat política, que trepitja - tal i com inspira la Consellera d’educació balear -, la refl exió pedagògica.Afortunadament, han estat moltes les refl exions i opinions d’experts que han nodrit el debat i han posat de manifest, més enllà de capçaleres i titulars, dades d’alt interès. Els nivells d’excel·lència i de fracàs, el grau de despesa (pública i privada) en matèria d’educació, la vigència de la competitivitat vers el model de l’equitat, l’exigència d’accés i formació dels mestres i professors; constitueixen

temes que aprofundeixen en les causes i conseqüències dels resultats obtinguts. Per tant, és convenient valorar la complexitat d’aquesta anàlisi, evitant la ceguesa determinista centrada únicament en els resultats fi nals. En la meva opinió, no és possible avaluar un sistema escolar, i per tant, una realitat educativa, a partir de proves quantitatives, exclusivament. Aprofi tant la serenitat que ens aporta trobar-nos a l’estela de la fugacitat informativa, és important introduir altres elements per a la refl exió. Més enllà de la validesa que se li vulgui donar a l’avaluació PISA, cal tenir en compte quins efectes té per als estudiants que representen la mostra avaluada. I quan em refereixo als estudiants, em refereixo als nostres adolescents. Aquells adolescents que, dia a dia, escolten que es troben a la cua de l’educació. Aquells adolescents que senten, que per molt que estudiïn, és molt possible que es trobin a l’atur, conformant així, la major taxa d’atur juvenil de la Unió Europea. Molts de vosaltres els veieu cada dia. Tenen difi cultats per accedir

Altres consideracions de l’anàlisi de PISA: efectes als adolescents i famílies

L’opinió de...

Fundació Joan Salvador Gavina 11

a un sistema equitatiu que els permeti compensar, com molts reconeixen, les seves mancances. Fins i tot alguns, són acusats de fer disminuir la puntuació per ser d’origen immigrant.Els preocupa això als adolescents? Què en pensaran ells del seu futur? I què en pensen les seves famílies de tot això? De quina manera les motivem a implicar-se en l’educació escolar dels seus fi lls quan les necessitats primàries no estan cobertes? Quina tranquil·litat els donem a les famílies amb més difi cultats i menys cultura acadèmica (entesa com a l’estimulació, el suport i l’acompanyament als seus fi lls durant l’etapa escolar)? I els mestres i professors, en quin lloc queden? Cometríem un acte de profunda candidesa, si penséssim que res d’això, tindrà conseqüències sobre l’autoestima d’adolescents i famílies (que principalment es trobin en situacions de desavantatge i difi cultats), i del col·lectiu de mestres i professors.La manca de competitivitat, la pobresa, la falta d’expectatives en un projecte vital, el patiment, la diferència (quan parlem de la

resta, del signe menys), la culpa... Si l’escola no només s’encarrega dels processos d’ensenyament-aprenentatge, on radica la millora de la qualitat de vida dels nostres adolescents i sobretot, d’aquells més desfavorits? Quin és l’efecte de tot aquest clima dins l’esfera emocional en un període tan crític del cicle vital familiar i individual? Però no havíem dit que l’educació en valors també era fonamental? Fa unes setmanes eren portada temes com l’augment de la violència de gènere (i de no gènere) entre adolescents, el sostre de vidre que les desigualtats generen, la importància de poder compensar als alumnes amb pares sense estudis per a millorar el seu nivell. On queda tot això ara?En fi , ens trobem en l’era de la fugacitat informativa. Però potser no hem d’oblidar que tota estela, deixa el seu rastre.

Enric Gómez MasEducador Social del grup de Gransde la Fundació CO Joan Salvador Gavinai Terapeuta familiar

Darrera hora!

Amb el suport de:

El dilluns 17 de febrer, el diari El Punt-Avui va publicar l’article “Aprendre a esmorzar”, escrit per

Sònia Pau, parlant del projecte “Esmorzem en família”, un servei d’esmorzars que la nostra Fundació ofereix a famílies del Raval. A més, en aquell mateix diari, es va

publicar un altre article, “SOS Infància” de Sònia Pau i Marta Cièrcoles, relacionat estretament amb la nostra entitat i la feina que fem.Ambdós articles tenen de fons els problemes amb que s’estan trobant nombroses famílies a l’hora de donar als seus fi lls una dieta sana, equilibrada i completa. I són un reconeixement a la labor que fa la Fundació al barri. Un dels objectius de la nostra entitat és sensibilitz ar la societat sobre les situacions desfavorables a què s’enfronten moltes persones i molts infants, en el nostre cas, del Raval. Us convidem a llegir els dos articles i que en feu la màxima difusió i així puguem arribar a més famílies.

El Punt-Avui parla de la Fundació i del nostre servei d’esmorzars

Podeu llegir els articles als següents webs:SOS Infancia: http://bit.ly/1bdIEZjAprendre a esmorzar: http://bit.ly/1gtXue0i al nostre web:www.centreobertgavina.org

MOVIMENT

DE CENTRES

D’ESPLAI

CRISTIANS

CATALANS

PERE TARRÉS

FUNDACIÓ

Foto: Quim Puig. El Punt-Avui