C.- MEMORIA DESCRIPTIVA 1.- ANTECEDENTSfitxers.sabadell.cat/Perfil/2012/GPDC/000/36/MEMORIA -...

ÀREA D’URBANISME I ESPAI PÚBLIC SERVEI D'OBRES PÚBLIQUES

PROJECTE EXECUTIU D’OBRES D’URBANITZACIÓ DEL PASSEIG DE LA PLAÇA MAJOR I ENTORNS. FASE IMEMÒRIA

1/ 49

PROJECTE EXECUTIU D’OBRES D’URBANITZACIÓ DEL PASSEIG DE LA PLAÇA MAJOR I ENTORNS. FASE I

MEMÒRIA



2/ 49

A. MEMÒRIA DE AVANTPROJECTE DEL PASSEIG DE LA PLAÇA MAJOR

A.- OBJECTE DEL PROJECTE DEL PASSEIG

La proposta te per objecte formalitzar una nova estructura en l’àmbit del avantprojecte així com donar resposta al programa que ha resultat dels diversos documents, voluntats, conclusions taules de treball, processos i peticions, que a traves de diferents canals de participació, han sorgit des de l’inici del debat fins al dia d’avui.

La proposta, ateses les seves característiques intrínseques en quant a forma i contingut, ha d’estar en sintonia amb la totalitat de la ciutat, essent com és centre de la ciutat de Sabadell. Per tant, s’ha procedit prèviament a l’anàlisi i reflexió d’un major àmbit i a major escala, el constituït per la primera anella del centre de la ciutat, formada per la Gran Via, Ronda de Zamenhoff, Ronda de Ponent i Carretera de Barcelona, així com en l’anella central o àmbit d’illa per a vianants formada pels carrers d’Alfons XIII, Narcís Guiralt- Sant Joan, C de les Valls, C de Calderon, C de Coromines i C de Sant Pere. Val a dir que per la complexitat del lloc i també pels seus condicionants, la proposta va lligada al funcionament tècnic de la mateixa, en especial atenció a la mobilitat a peu, en bicicleta, en transport privat i públic i vehicles de serveis.

L’àmbit concret del avantprojecte correspon a la suma d’espais que han quedat afectats per les obres del Metro de Sabadell, ampliació de la línia del FFCC, i dels espais adjacents que s’enllacen amb la proposta i que son de Nord a Sud la plaça de l’Àngel, el Passeig Manresa, el carrer de la Palanca, el Passeig de la Plaça Major, el Racó del Campanar, la plaça del Doctor Robert i el primer tram de la Rambla fins al carrer d’Alfons XIII, situats en el districte I de la ciutat de Sabadell, amb una superfície aproximada de uns 13.950 m2.

B.- AGENTS DEL PROJECTEPromotor del projecte : Ajuntament de Sabadell Redacció del projecte: Serveis Tècnics de l’Ajuntament de Sabadell. Servei d’Obres Publiques. Àrea d’urbanisme i espai públic

C.- MEMORIA DESCRIPTIVA

1.- ANTECEDENTS

EL LLOC L’evolució de l’espai públic en el centre de la ciutatL’àmbit objecte de la proposta, centre de la ciutat, es conseqüència de la suma de teixits residencials i edificis permanents o monuments que s’han sobreposat i restat al llarg del temps, i que en funció de les diverses actuacions que s’han executat, ha donat com a resultat l’espai actual.

Pel que fa a l’estructura medieval, se’n conserva la traça de carrers estrets i curvilinis en els Ravals, el c. de Sant Antoni, el de l’Església, el de la Rosa, a les Burrianes, als Pedregars i al de la Palanca.

L’espai públic en aquella època deriva de l’ús que se’n fa, amb un caràcter lligat a l’activitat i a les necessitats dels moment, de manera que es treu a fora l’activitat que s’el.labora a l’interior, artesanal, comercial i lligada bàsicament l’activitat de mercat.

La ciutat medieval, amb una activitat agrícola, ramadera i llanera, artesanal, de pagesia i comercial , es transforma a l’època industrial, en la època de la màquina, en una ciutat industrial basada en el tèxtil, treballadora i industrialitzada.

Durant l’era industrial S XIX i XX es produeixen els successius plans d’eixample al centre de la ciutat amb obertures de nous carrers i noves artèries en barris medievals. Val a dir que la urbanística moderna neix bàsicament de la servitut per les noves realitzacions tècniques, el ferrocarril i en base als serveis per remeiar les deficiències sanitàries paleoindustrials.



3/ 49

L’espai públic del centre de Sabadell segons foto del 1927,estava conformat per un seguit de places: la de Sant Roc, la del Dr. Robert, la P Major i la plaça de l’Àngel, connectades per un seguit de carrers La P Major i la P del Dr. Robert eren espais tancats, que estaven separades per dues illes construïdes dites els pedregars. Es tracta d’espais presidits pels elements primaris, de tipus religiós i representatiu o be de caràcter comercial i lligades al mercat. L’espai corresponent actualment al Racó del Campanar estava construït i per tant la P de Sant Roc i Dr Robert no tenien connexió Els Jardins del P de Sant Roc era un espai de jardi tancat lligat a l’edifici de l’actual ajuntament, que posteriorment es va obrir a la ciutat amb una ordenació en parterres plantats amb palmeres i la construcció d’un quiosc modernista.

La Plaça Vella va mantenir el seu espai diàfan i net, tenia us com a mercat puntual, i posteriorment s’hi va construir una font en memòria del pou preexistent.

S’executa l’obertura i nova urbanització del P de la P Major, amb l’enderroc dels Pedregars en el 1948 , illes que conformaven les places ja anomenades, formalitzant un gran espai ample i rectilini, dotant d’una directriu eficaç pel trànsit. S’enderroca el quiosc dels jardins, i es formalitza un passeig central vorejat de trànsit de direcció única a cada banda amb elements urbans moderns, fanals amb electricitat, jardineria amb parterres i arbres, i altres elements com bancs que son símbol de progrés i canvi en la manera d’entendre l’espai públic.

L’espai públic ve derivat per la mobilitat del vehicle, per un espai per la passejada en el temps d’oci, lluïment , trobada i estada, amb un element de perspectiva com a punt de fuga que es la font en la cruïlla amb P de Manresa, traslladant definitivament l’ús del mercat inicial a l’edifici de JRenom a la Plaça del Mercat. L’arribada del Ferrocarril al 1890 fa que també es conformi la Gran Via, com a recorregut en referència i la seva connexió al Centre amb la arribada dels ferrocarrils de la Generalitat al C de Tres Creus

A finals del S XX, amb una ciutat ja de gairebé 200 000 hab, generada a partir del “desarrollisme” dels anys de creixement industrial del anys 50-70, es procedeix a una reflexió sobre el centre de la ciutat, amb la voluntat de plantejar un centre per les persones, cultural, comercial i econòmic de la ciutat de Sabadell. En el sentit de les avantguardes en quant a tractament de l’espai públic, es procedeix a una revisió del centre de la ciutat amb la proposta de recuperar l’espai per al vianant però amb un caràcter no derivat solament de l’ús sinó amb l’objectiu de la qualitat de l’espai públic i per tant pel passeig, per l’estada, que es plasma en la conversió en illa de vianants de l’àrea central recuperant la illa central com a àrea per a vianants així com la rehabilitació del mercat central entre altres actuacions. Es procedeix en el sentit invers de l’etapa anterior: es trasllada el vehicle del centre a la perifèria potenciant el transport públic, excepte en l’eix central que es manté pel pas de tot tipus de vehicles, reforçant una política d’aparcaments soterrats per tal d’alliberar la superfície de vehicles estacionats i captar usuaris per qualsevol activitat. S’executa la urbanització a un sol nivell i amb paviment de qualitat en els carrers dins l’àmbit de la primera anella, fet que reforça la qualitat i beneficia al comerç central, es proposa una dotació d’aparcaments soterrats en el centre, com els de la P de Dr. Robert i en el Mercat Central, i s’urbanitzen places amb els criteris d’espais dissenyats per d’encabir activitats diverses tant socials com culturals.

Per tant, Sabadell ha respost en cada etapa executant una renovació del Centre amb sintonia amb les sensibilitats contemporanis, ha anat modificant l’estructura del centre amb formalització, model de mobilitat i programa lligat als requeriments que ha demanat la ciutat en cada època.

Actualment, es tracta d’un espai singular, complex tant en la forma com en la funció, amb antecedents històrics de plaça i de passeig del centre de la ciutat, a la vegada que vial per la continuïtat de l’Eix Nord Sud de la Rambla, ocupat en planta soterrada pels aparcaments de la P de Dr. Robert, per l’edifici de la nova estació i per l’aparcament dels ferrocarrils amb accés des del P de Manresa. La ocupació del soterrani, dona parcialment les pautes per la futura plantació de l’arbrat i de la topografia. Es tracta d’un espai heterogeni pel que fa als usos, qualitat que li comporta riquesa i vitalitat, un espai actiu a totes hores i dies de la setmana, amb l’ús per a vianants exclusivament durant festius i diumenges.



4/ 49

Es mante l’ús residencial, on gairebé totes les plantes superiors dels edificis estan destinades i en us com a habitatge. Per altra banda a destacar el potent caràcter comercial, amb un comerç variat: per una banda comerç tipus franquícia i per tant amb afluència de clients de tota la ciutat, de roba, de sabateria, de perfumeria, de complements, de mòbils i comerç d’especialitat i de qualitat i per tant amb afluència especial de tota la ciutat i exterior, de fotografia, de joieria, de roba, llibreries especialitzades, d’art barrejada amb comerç de barri, farmàcies i altres. Destaca també l’ús terciari amb una quantitat considerable d’oficines bancàries, assessoria jurídica i immobiliària, i encara que en poca quantitat espais per oficines i despatxos Espais de restauració i de bars, espais de trobada interior i de terrassa a l’espai públic, omplint d’activitat una part important de la superfície. Val a destacar l’important caràcter cultural, religiós i institucional, amb elements primaris com l’església de Sant Antoni Maria Claret, l’edifici de l’Ajuntament , l’església de Sant Fèlix amb el Campanar de Sant Fèlix i la Casa Duran

Tota aquesta activitat atrau a usuaris no solament del barri sinó de tota la ciutat, i per tant es tracta de un centre ben comunicat, per tot tipus de mobilitat, a peu, transport públic i vehicle privat i amb bona oferta d’aparcament .

2-. PROPOSTA DEL PASSEIG

Proposta basada en la millora de l’accessibilitat, bona relació entre obra i usuari, un nou model de mobilitat, estructura i identitat, un espai per les persones, de present, de qualitat, amb austeritat i en complicitat amb el medi ambient i en l’equilibri dels diferents usos, en una major representavititat i democràcia.

2.1.- MILLORA EN L’ACCESSIBILITAT I BONA RELACIO OBRA USUARI

Objectius Un centre accessible per a tothom, un espai per les persones amb llibertat de moviment i de apropiació dels diferents espais en funció dels usos que s’hi generin. Un centre segur i confortable, amb una millora en qualitat ambiental, acústica i visual. Un centre capaç de donar resposta a la complexitat i l’equilibri dels diferents usos i que doni resposta al programa amb una bona relació entre obra i usuaris, i per tant referent com a centre institucional, atractiu per la ubicació del comerç, dels serveis, d’oci, compatible amb activitats culturals, festes, passades, rues, fires i altres.

Com?Es proposa en tot l’àmbit el paviment a un sol nivell, en planimetria continua, permetent l’escorrentia de les aigües en superfície. La planimetria continua sense esglaons es manté excepte en punts singulars i en els desnivells provocats per les estructures soterrades existents. Espais oberts per la possibilitat d’incloure activitats cíviques diverses. Espais oberts i flexibles amb la capacitat per muntar activitats culturals en l’espai públic Espais oberts i flexibles amb la capacitat per muntar activitats comercials en l’espai públic

2.2.- NOU MODEL DE MOBILITAT

A partir de la construcció de la nova estació dels FFCC en el centre del P de la Major i els accessos que se’n deriven, es genera una modificació de l’estat inicial.

Objectius

La proposta va a favor de la mobilitat a peu i bicicleta, del transport públic, de la seguretat i de la qualitat ambiental i de vida, apostant per la intermodalitat, pels serveis, sense renunciar a la capacitat de captació de nous visitants amb el creixement de l’oferta de l’aparcament soterrat, aprofitant l’espai alliberat per la infrastructura. (Places d’aparcament existents i nous)



5/ 49

Un centre intermodal, punt d’intercanvi pels usuaris amb la nova estació dels FFCC i millora de la oferta de l’aparcament. Fomentar la utilització del transport públic. Un centre amb accés als vehicles de serveis: taxis, carregues i descàrregues, guals, ambulàncies, bombers...

Com? Es proposa el tractament de l’àmbit de projecte amb prioritat per al vianant en convivència amb el transport públic.

Es proposa restringir el pas del vehicle privat per l’eix central Rambla, Passeig de la P Major, Via Massague, derivant-lo a l’anella central, entenent que solament un 5% del trànsit privat el travessa a partir de l’estudi que descriu que es va desviant progressivament per la resta de la trama viària i per l’anella central.

La proposta permet el pas del transport públic en continuïtat travessant l’eix central, en base a la millora de la intermodalitat i a la dificultat de desviar el transport públic per l’anella central, tenint en compte el deficient dimensionat dels carrers que la composen, la dificultat de gir, el gran impacte al seu pas i l’allunyament als accessos a l’estació, amb un pas previst de dos carrils en diferent direcció, excepte en el tram nord entre Passeig Manresa i el carrer de les Valls on es proposa la reducció a un sol carril amb l’alternança de pas regulat per grup semaforic, i que permet l’ eixamplament de les voreres del Passeig Manresa. Es trasllada en el temps la proposta de la continuïtat de l’Eix en la Via Massague fins a la Plaça Marcet, en funció de l’incògnit en quan a funcionament final de la gestió de l’aparcament del centre. En el tram del passeig, es proposa el pas del transport públic prop de la banda est, sensiblement similar al funcionament actual, per tal de concentrar el trànsit i afectar el menys possible en quan a encreuaments els espais per a vianants.

Es proposa la ubicació de dues parades d’autobús: al sud, en el primer tram de la Rambla, entre C d’Alfons XIII i de la P del Dr. Robert, que permet alliberar d’elements urbans el primer tram de la plaça Dr Robert, i al nord en el Passeig de Manresa.

Per la millora de l’abastament de l’àrea comercial, es proposa la ubicació de càrregues i descàrregues en els trams ara mateix ocupats per les parades de taxi en el C d’Alfons XIII i en el carrer de la Palanca. Les carregues i descàrregues es regiran per control horari, en gestió similar a l’àmbit de l’àrea per a vianants.

Es proposa la ubicació de la parada de taxis en el Passeig Manresa, millorant la proximitat amb la futura estació dels ferrocarrils.

2.3.- NOVA ESTRUCTURA I IDENTITAT.

Establir diàleg entre el passat, el present i el futur de la ciutat. Reconeguts els diferents espais i teixits que conformen la globalitat, es pretén diferenciar-los a la vegada que crear un nexe comú, formant un concatenat d’espais i places. Si entenen el passeig com un espai dinàmic, de recorregut de un punt a l’altre i la plaça com un espai estàtic, reposat i d’estada, es en aquest sentit que es planteja un esquema en el que es va creant alternança d’espais estàtics i dinàmics reforçat per buits i plens.

Com? EL TEIXIT En base a elements identitaris de la ciutat de Sabadell, identificada amb la ciutat tèxtil industrial, la proposta es basa en elements que generin la pertinença de la ciutadania a partir de la seva historia, establint diàleg entre el passat, el present i el futur de la ciutat, en concepte la ciutat com a teixit, la ciutat com a xarxa. Utilitzar en aquest sentit elements de la urbanització com una tela de teixit que s’estén, fent trama i ordit, que inclou cal·ligrafia escrita, amb ceràmiques, dibuixos, grafies.. que poden fins i tot introduir-se en el vestíbul de l’estació, es pretén plasmar un element significador de la ciutat a la vegada que un fet diferenciador.



6/ 49

S’utilitza el paviment com un teixit reconneixible, que fins i tot genera seqüències construïdes en la urbanització o elements que es converteixen en volumetria.

EL LLOC Crear estructures i punts de referència, que donen base a la nova estructura de l’espai. Construir en lleuger i en vegetal un conjunt de pèrgoles, que conformen nous buits i plens, a la vegada que espais amb nou contingut. Donar referències en dos punts de ròtula en el Passeig, un en la confluència nord i l’altre al sud, juntament amb l’accés a l’estació. Remarcar punts singulars dins de l’àmbit: l’accés a l’àrea de vianants i els extrems del Passeig, amb la plantacio d’arbrat singular. Donar força i protagonisme al patrimoni històric, als fets arquitectònics permanents i de caràcter monumental, de patrimoni i de context.

2.4.- UN ESPAI PER LES PERSONES

Un centre pel dia a dia, de proximitat, útil i confortable, per viure-hi, pel passeig, per l’estada, per la trobada, per la reunió, amb ombres, verd, amable amb alguns punts amb referència al jardí, en resposta sensorial i estètica, pel color, forma i olor, en la mesura de les seves possibilitats.

Com? Plantació d’arbrat, on sigui possible amb exemplars de gran tamany , amb alternances estacional, arbres de flor en primavera i de fulla vistosa a la tardor, amb la millora plàstica de l’espai. Plantació d’ arbres de format petit en jardineres.

Construcció de pèrgola amb enfiladissa de flor, incorporant elements del jardí interior a l’exterior.

Recuperar l’element de l’aigua i percepcions del soroll del fluir així com la percepció d’humitat i de frescor.

2.4.- Un espai de PRESENT, de QUALITAT, però amb AUSTERITAT ,en complicitat amb el MEDI AMBIENT.

Construir amb materials de qualitat, adequats a cada requeriment de posta en funcionament i amb bona relació amb l’economia de recursos.

Com? Establir una bona relació entre material, i la equació qualitat i preu Materials resistents i de bon envelliment Sostenibilitat i us de noves tecnologies en els sistemes d’enllumenat, de reg i altres Manteniment sostenible



7/ 49

3.- CONTINGUT DE LA PROPOSTA DEL PASSEIG

La RamblaEs tracta d’un tram del eix nord sud del centre de la ciutat, rambla que esta delimitada entre la Gran Via i la plaça del Dr. Robert. La estructura es la de carrer en continuïtat, secció de rambla tradicional, d’amplada variable entre 16,5 m.18,5 , orientació nord sud, de pendent suau i constant en direcció sud ,amb doble alineació d’arbrat tipus Plàtans enfrontats. La arquitectura esta conformada per edificis entremitgeres, combinant parcel·la estreta i blocs plurifamiliars disposats en alineació de vial. Es proposa la pavimentació a un sol nivell, a partir del encreuament Rambla amb C d’Alfons XIII, mantenint la distribució de la secció actual, amb el pas central de la circul.lacio rodada i voreres amples i per tan la proposta passa per la no intervenció en les voreres i el recrescut de l’asfalt en la part central. Ubicació de les parades de transport públic en ambdues direccions

P del Dr. Robert –Racó del CampanarAntecedents i condicionats. Edifici d’aparcament soterrat a gran part de la P del Dr. Robert, actualment amb dos accessos rodats, entrada des de l’anella pel carrer de la Borriana i sortida en direcció carrer del Sol, construcció que dificulta la plantació en el sol i que genera una fractura en la planimetria de la plaça, desnivell d’aproximadament de un metre en el punt me desfavorable. Desnivell topogràfic d’aproximadament d’ un metre del Racó del Campanar respecte a la plaça del Dr. Robert.

La plaça del Dr. Robert, es un gran espai de forma irregular, bàsicament rectangular, amb el Racó del Campanar com a rotula , de aprox. 95 m x 65 m superficie de 6.175 m2 aproximada, on es concentren la major part dels edificis històrics permanents i monuments patrimonials i emblemàtics de la ciutat: Església de Sant Fèlix, Torre del Campanar, edifici de l’Ajuntament, església de Pare Claret, Banc de Sabadell, centre patrimonial, administratiu, religiós, financer i comercial de la ciutat.

Es podria fer una lectura d’un espai a major escala format per la P de Sant Roc i la P del Dr Robert, com un espai unificat amb un edifici central que es el del Ajuntament.

Atenent que la plaça de Sant Roc ha estat recentment urbanitzada, es proposa unificar els criteris d’urbanitzacio per els dos espais, configurant un gran polaritat en aquest indret. Continuar el paviment de la P de St. Roc a la del Dr. Robert, amb peces de gran format de granit negre ochavo amb mestres de pòrfir, i enllaçar amb el teixit del passeig que s’estén fins a l’inici de la Rambla, generant l’entrellaçat amb grans jardineres i espais d’estada.

Es proposa la construcció en plataforma única en la mesura del possible, exceptuant els condicionats de la coberta de l’aparcament i el desnivell en el Racó del Campanar, per tal de donar unitat de planimetria a la intervenció.

Es proposa confrontar les façanes de l’Ajuntament amb la de l’església del Pare Claret, per tal d’establir un diàleg frontal i unitari en l’espai, eliminant les jardineres que seccionen la plaça, a per tal de trencar l’efecte Rambla en el tram d’inici prop del carrer de Sant Antoni de Maria Claret, ubicant l’enllumenat i les jardineres en la part de la façana est, ben distribuïdes respecte a la composició de façana de l’edifici dels Pares Claretians.

S’obre física i visualment l’inici de la plaça des de la Rambla en forma diagonal pel que fa al desnivell existent, salt que permet la ubicació d’un esglaonat amb alternança de grada per seure i grada plantada, que es formalitza com a basament de pedra de la resta de la plaça. Es minimitzarà la longitud de l’esglaonat per tal de donar major permeabilitat pel vianant.

Es conserva la pèrgola de fusta existent, element arquitectònic que mitiga l’escala de l’edifici Catalunya en respecte a la resta de façanes, tant per alçada com per estètica, que genera un espai d’estada i d’ombra, i es proposa la construcció d’ una pèrgola associada a l’existent de menor alçada amb



8/ 49

possibilitat d’aixopluc i la plantació d’enfiladisses, per tal de donar una escala mes propera i vegetar el lloc, amb la generació d’un espai tipus hivernacle.

Amb l’eliminació de la rampa de sortida de vehicles de l’aparcament, si es compleixen les condicions ja mencionades, i es permet la construcció del pas en rampa de gran amplada facilitant el pas de vianants i eliminar la petita rampa existent. Urbanitzar majoritàriament la plaça amb el mateix material i model de pavimentació que s’ha executat en la P de Sant Roc, fins la façana de l’edifici Catalunya i fins al paviment del pas de vehicles, on s’és continua amb la mateixa proposta de paviment que la resta de l’ordenació, a fi de donar continuïtat perceptiva a la urbanització, restant solament en evidencia el desnivell provocat per la coberta de l’aparcament. Plantació de jardineres en alçada i la proposta de plantació de palmeres, que juntament a l’espai de pèrgola, recrea un espai d’estada i com a final de l’actuació Repensar la traça de la muralla situada a la P del Dr. Robert.

El Racó del Campanar, te com a característica essencial el valor patrimonial de l’edifici de l’església de Sant Fèlix i la torre del Campanar. L’objecte de la proposta es posar en valor i donar protagonisme a aquest espai de indiscutible valor patrimonial, símbol inequívoc de la ciutat, lligat íntimament amb els carrers de la Rosa i C i Travessera de l’Església, per tal posar en valor el nucli medieval que resta de centre històric de la ciutat. Es proposa donar unitat de projecte al teixit urbà històric de teixit medieval, amb proposta d’urbanització diferenciada

La topografia serveix per proposar un esglaonat aterrassat que emfatitza el cor històric de la ciutat, amb pedra, amb similitud amb el tractament de la grada de la P del Dr. Robert, construint un esglaonat en positiu i negatiu, que permet utilitzar la grada tant en el sentit habitual com un altra en sentit oposat i enfrontada a les façanes de l’església i de la torre, amb forma de plecs . Es perllonga el recorregut de la part superior que dona accés al conjunt de carrers del casc històric, creant un espai d’estada, que sorprèn al vianant des del carrer de l’Església. La plataforma superior en forma de topografia trencada i enfocada a la plaça pot tenir tant l’ús de mirador privilegiat com d’escena per actuacions de tot tipus de format, utilitzant com a platea la P del Dr. Robert i en direcció al campanar, de manera que l’arquitectura de fons recrea el fons d’escenari ideal per tot tipus d’actuacions, representacions artístiques, ubicació de cobles.... Dos grups d’arbrat, conformen espais d’ombra per l’estada i retornen a la memòria del model de vegetacio preexistent.

El Passeig i la Plaça MajorAntecedents i condicionats. El projecte parteix dels següents condicionants: Edifici de l’estació i estacionament soterrat a gran part de la superfície de l’ àmbit, que condiciona la planimetria, la pavimentació i l’arbrat. Accessos a l’estació i al estacionament soterrat: escales i ascensors. Reixes de ventilació, trapes i altres elements accessoris.

L’espai i l’arquitectura Com a resultat de les diferents intervencions al llarg del temps, el P de la P Major es un espai conformat bàsicament per una arquitectura d’eixampla clàssica, austera i ordenada, del XIX XX, que tanca un espai rectangular d’amplada variable de 35 a 40 m, i de uns 150 m. de llargada, de suau pendent en direccio nord sud, amb un us comercial les plantes on es proposa establir una nova estructura mitjançant la urbanització, per tal de crear uns nous referents en l’espai i en consonància a l’arquitectura que l’envolta. L’espai s’estructura a traves dels llocs, el paviment i el nou arbrat, passant de ser un passeig lineal a una ordenació que s’estén i amplia fins a les façanes i que s’estructura a traves de les referències construïdes.

El paviment com a teixit. Es pretén la continuïtat del paviment a traves del treball del teixit, de la planimetria continua i de l’elecció del material, donant continuïtat formal i visual. Es construeix un teixit amb els materials del paviment, formant ordit i trama, a diferents escales depenent del lloc, homogeni, estenent-lo a tota l’amplada.



9/ 49

Un lligat tipus de ras no ortodox amb mòdul 6 x 2, creua un tipus de paviment noble per a vianants amb un de noble resistent al trànsit. La trama es redueix d’escala en zones concretes i s’ hi afegeix un nou material, la ceràmica, que emfatitza un ordre superior, espais d’estada, i resolt límits del teixit o sises. La ceràmica transporta també d’alguna manera a l’època dels edificis industrials, construïts amb totxo massís. El teixit formalitza un paviment en ziga zaga, en pas per sota de les pèrgoles en alineació, flanquejat per espais d’estada. Aquestes peces de paviment passen d’una banda a l’altra, de manera que relliguen la totalitat de l’espai. L’extensió del dibuix en tota l’amplada, ajuda a detenir la linealitat i contundència de l’eix de la rambla, desdibuixant amb el recurs del teixit la realitat del pas del transport públic i ajuda a connectar la part est i oest. Un paviment en peça de granit gris com el que ha estat col·locat en l’àrea de vianants, reconduït amb unes tires de pòrfir, conformen la trama de sortida i un paviment de qualitat en les bases dels edificis, i es comença a teixir amb paviments asfàltics de dos colors, un vermell com el de la Rambla i un altre gris imprès que dona continuïtat a la trama. S’aconsegueix d’aquesta manera els criteris de qualitat similar al resta del centre i seguretat en el material enfront a esforços de trànsit considerables. L’ordit també es pot convertir en verd, en parterres vegetals. Es proposa la col·locació de peces prefabricades en forma de catifa en els accessos al metro, nou vial soterrat i que es converteix en el nou portal de la ciutat. Transcripció amb peces de gran mida de les mes usuals, tafetà, sarga, lligat de ras, esterilla, batavia i pota de gall. Un fil en forma lliure relliga a manera de cosit la superfície.

Les ròtules Es tracta d’elements que configuren referències i ajuden a distribuir els fluxos de tot tipus de mobilitat, a la vegada que donen referents visuals o enllacen topografies

Es tracta de ròtules construïdes en els inicis, confluències i canvis de secció, una en la intersecció del c de la Palanca, P Manresa i P de la Plaça Major i un altra tangent entre P de la Plaça Major, Racó dels Campanar, C del Pedregar i P de Sant Roc.

El primer, un element construït com a banc per seure, teixit que s’eleva, possibilita la re- ubicació del element històric del sortidor d’aigua ,recondueix tant al vianant com al trànsit rodat, a la vegada que dona referent visual a cada un del eixos que hi conflueixen.

L’altre, també construït, te com a referent un arbre singular i la nova instal·lació de l’escultura de Llimona, soluciona la diferencia de topografia existent entre la P Dr. Robert i el P de la Plaça Major.

El nou accés a l’estació, format pel conjunt de les escales i l’ascensor, constitueix un tercer element de referència en la plaça.

Les pèrgoles, el buit i el ple. Una successió en volta, en arc de volta, en forma d’arbre vegetal, que acompanya i conforma passeig a la vegada que genera espai d’ombra i d’estada, ocupa part de l’àmbit que havia estat ocupat pels antics pedregars, de manera que genera un ple i en conseqüència un buit en l’espai de la plaça major a la vegada que façana de cara a la plaça del Dr Robert.Les pèrgoles es disposen en alineació, deixant una nau de pas de uns 9 m. d’amplada. Es tracta de estructures corbades lleugeres i livianes , a escala propera i humana, cobertes en part per estructura fixa i amb la voluntat de ser cobertes en part per enfiladissa de flor, com a filaments que s’aixequen del teixit del paviment o grans fulles que s’aixequen del terra. Es d’aquesta manera que el entramat de gran dimensió es materialitza en vertical amb la incorporació de un sistema de pèrgoles amb l’objecte de ser cobertes per material que doni ombra perenne i per enfiladisses en flor estacionalment. Es proposa la plantació d’arbrat de gran port en alineació en la vorera est, amb zona exclusiva per al vianant de 4 a 5 m. al costat de la façana, arbrat de gran port en la façana oest, on sigui possible , amb vorera ample al costat de la façana. D’aquesta manera, el límit de l’arbrat delimita un gran espai central, que entès com a plaça



10/ 49

conforma un gran espai central.

Passeig Manresa i Plaça de l’ÀngelAntecedents i condicionants. Rampa d’accés a l’estacionament sobre el vestíbul de l’estació dels FFCC, abocat a la cruïlla del C de les Valls, i que preveu sortida de vehicles per Via Massague i C de Calderon i accés des del C de les Valls i Via Massague.

Es proposa la urbanització del Passeig Manresa, com a proposta d’ordenació en bulevard, seguint el criteri de prioritat invertida i planimetria única, amb el pas del transport públic i de serveis per la part central, en doble carril i direcció en la part sud i en un sol carril en alternança en la part nord, alliberant la resta per els vianants i usos diversos. Es proposa els mateixos criteris de pavimentació que en el P de la P Mejor, plantació d’arbrat de gran port on sigui possible en la part est i jardineres en la oest. Es proposa la ubicació de les de les parades de taxi en la banda oest i de parades de transport públic en cada direcció

Plaça de l’Àngel, es proposa la consolidació de la plaça com a espai d’estada i de trobada amb la construcció d’un àrea de jocs per a petits, que permetrà dinamitzar el sector de les Borrianes i donar resposta al dèficit en l’àmbit del centre, amb un caràcter diametralment oposat al us de carrega i descarrega actual. Això permet presentar l’espai com a àmbit d’entrada a la zona de vianants, de la mateixa manera que s’ha fet amb la plaça del Pi Pi, reforçant el punt d’entrada amb la plantació d’un exemplar singular d’arbre que marca accés. El criteri de pavimentació es el mateix que a la resta, perllongant el teixit , en continuïtat a la vegada que enllaça amb el C de Marià Fortuny.

4.- ELS ELEMENTS I LES INSTAL.LACIONS

Sortides de l’estacióEls projectes de les estacions dels Ferrocarrils son a càrrec de les obres del Metro, encarregats a un equip d’arquitectura pel que fa a l’estació i accessos i d’enginyeria pel que fa a les instal·lacions

Elements vegetalsArbrat. Es proposen grups de plantació de dos espècies, arbres de copa, d’ ombra, de bon creixement i caducifolis, amb varietat estacional: un grup que doni color a primavera estiu i per tant en flor i l’altre que doni valor estacional a la tardor, amb colors vermells, agrupats i en plantació alternada a una banda i altra del Passeig Manresa i del de la P Major, donant unitat de projecte, transversalitat i trencant amb el concepte d’alineació de vial amb continuïtat. Es proposen varis tipus: primavera, exemple Tipuana, Albizzia Julibrissim, Cercis Siliquastrum... tardor, Liquidambar o Zelkova.

Pels punts singulars, es proposen arbres exemplars, com el Plàtan, que dona referència de continuïtat amb el passeig Manresa i la Rambla. Es preveu la plantació de tres llocs: l’entrada, a la plaça de l’Àngel, i en els dos extrems del Passeig de la P Major, amb exemplars singulars i espais d’estada.

P del Dr. Robert: plantació de palmeres singulars entre les dues places. Es proposa la utilització de jardineres amb arbre de petit format o amb arbustiva baixa per tal de delimitar àmbits, formalitzar alineacions o altres.

Pèrgoles. Es proposa la plantació de Glicines, enfiladissa de bon creixement a Sabadell, de fulla caduca i amb flor vistosa a l’estiu.

En base a que tota la superfície sigui travessable, permeable i per tal de facilitar els recorreguts, no es fa us excepte puntualment de la construcció de parterres o elements que podrien dificultar la continuïtat de pas en superfície.



11/ 49

Elements d’aigua S’ha manifestat per la ciutadania la necessitat de la recuperació d’alguns elements de record i patrimonials Concretament ha sorgit la voluntat de la recuperació del sortidor d’aigua que hi havia en el Passeig Possibilitat d’incorporar-lo en la ròtula abans descrita com un element mes de la totalitat, i procedint a la seva integració Es proposa la seva recuperació de part de l’estructura preexistent en base a una nova formalització i que permet donar estructura a l’espai.

Residus urbansLa recollida dels residus es farà a traves de la nova xarxa de recollida pneumàtica de 4 fraccions, fet que alliberarà de casi en la totalitat de contenidors la superfície del passeig i els entorns

Infrastructures de serveisEs proposa la millora de les infrastructures de recollida de les aigües superficials, del sistema d’enllumenat amb les darreres tecnologies amb làmpades del tipus led i reg automàtic telegestionat



12/ 49

B. MEMÒRIA DEL PROJECTE EXECUTIU D’OBRES D’URBANITZACIÓ DE LA FASE I:

1.- DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE

1.1.- OBJECTE DEL PROJECTE

L’Objecte de les obres és la urbanització de la Plaça de l’Àngel, del Passeig Manresa i del Carrer Palanca. Els capítols d’obra que comprèn el projecte executiu són:

1.- Demolicions i moviments de terres. 2.- Sanejament. 3.- Serveis. 4.- Enllumenat Públic. 5.- Senyalització i semàfors. 6.- Ram de paleta. 7.- Paviments. 8.- Jardineria i reg. 9.- Mobiliari Urbà. 10.- Seguretat i Salut.

1.2.- EMPLAÇAMENT.

Ubicació: Sabadell (Districte Ir). Espai que comprèn els següents carrers Plaça de l’Àngel, del Passeig Manresa i del Carrer Palanca. Les afactacions de la mobilitat derivada de les obres comporten alguna actuació puntual fora de l’àmbit descrit, principalment en el carrer Alfons XIII. Superfície aproximada total d’actuació: 3.345,22m2

1.3.-PROMOTOR.

El promotor és l’Ajuntament de Sabadell.

1.4.- CONDICIONAMENTS GENERALS.Característiques físiques i topogràfiques de l’àmbit de projecte.

Es tracta d’uns espais a l’actualitat ja urbanitzats i que compten amb els serveis d’enllumenat, clavegueram , gas, abastiment d’aigua potable, xarxa elèctrica, de telèfon i de recollida pneumàtica de residus urbans. El Passeig Manresa i el Carrer de la Palanca es troben urbanitzats com a vial. El Passeig Manresa es troba urbanitzat com a plataforma única. El Carrer de la Palanca es troba urbanitzat amb secció de carrer simètrica. La Plaça de l’Àngel, restava pendent d’urbanitzar com a plaça en forma de plataforma única. L’estat de la superfície de la urbanització del Passeig Manresa i de la Plaça de l’Àngel es troba en condicions una mica precàries degut a les successives intervencions rellevants que s’han fet en el seu subsòl (perllongament de la xarxa de FGC, construcció de l’accés a l’aparcament soterrat damunt de l’estructura ferroviària, implantació de la xarxa de recollida pneumàtica). Els paviments existents són de diverses naturaleses fruït de les successives intervencions. Així, doncs, la calçada és mixta: tant d’aglomerat bituminós, com de formigó. Les voreres són tant de panot com de formigó. A la Plaça de l’Àngel, l’antiga zona de càrrega i descàrrega, és de llambordí.

1.5.- INFORMACIÓ URBANÍSTICAInformació urbanística de l’àmbit segons del Text Refos del Pla General Municipal d’Ordenació de Sabadell Es tracta d’una obra ordinària.

L’àmbit del projecte queda grafiat en el plànol núm. 02: Informació Urbanística. Àmbit i Superfície i 03. Estat actual. Topogràfic. La seva superfície total és de 3.345,22 m2, els quals inclou a nivell de planejament principalment la qualificació de.a-1, “sistema local viari”, a banda de la qualificació de d-1, “sistema local places i jardins urbans”, a la plaça de l’Àngel.



13/ 49

1.6.- SERVEIS AFECTATS.Es preveu l’afectació de serveis que generi l’obra.En el moment de redactar el projecte, quedava pendent per part d’executar per part de l’empresa que efectua les obres de ferrocarril una travessa de telefonia.

XARXES DE SERVEIS: A l’hora de redactar aquest document només es disposava de la informació que van proporcionar la Direcció Facultativa de les obres de perllongament dels FGC, dels plànols as-built on venien grafiats els diferents serveis.

Aquesta informació s’ha recollit a la sèrie de plànols 04, que comprèn 04a. Sanejament, 04b. Gas, 04c. Telèfon, 04d. Electricitat. Baixa i Mitja Tensió, 04e. Aigua, 04f. Enllumenat Públic, 04g. Recollida Pneumàtica, 04h. Paral·lelismes, que engloba tots els serveis.

1.7.- ESTAT ACTUALCaracterístiques. Material. Mides. Instal·lacions.

S’adjunten fotografies de l’estat actual, en el plànol 3b.Estat actual, Fotografies.

1.8.-EXPROPIACIONS I OCUPACIONS TEMPORALS

No es preveuen. En tot moment s’haurà de garantir el pas de vehicles pels vials ja construïts així com l’accés de veïns.

2.- JUSTIFICACIÓ DE LA SOLUCIÓ ADOPTADA.

2.1.- SOLUCIÓ ADOPTADA.

OBJECTE DE LA PROPOSTA

La proposta pretén la reordenació de la urbanització del Passeig Manresa, Plaça de l’Àngel i Carrer de la Palanca, seguint amb la lògica de la ordenació de tot el Passeig. El Passeig es concep com un espai de prioritat invertida, urbanitzat en plataforma única, on només podrà accedir el transport públic, i el transport de serveis (accés a guals, càrrega i descàrrega, taxis), en un ambient de circulació de trànsit pacificat. Es mantenen els 2 sentits de circulació en tot l’eix Nord Sud: Rambla, Passeig de la plaça Major, Passeig Manresa, llevat del darrer tram del Passeig Manresa, on s’estreny la calçada, coincidint amb la rampa de sortida de vehicles de l’aparcament. La circulació d’autobusos i vehicles de servei es resol amb un pas alternatiu semaforitzat. Així es tal i com funciona en l’actualitat . El paviment es concep com una catifa o teixit, que serà el suport de l’activitat ciutadana, comercial, cultural i social. El paviment disposa unes franges de paviment de granit gris Castella a mode de tramat principal, que es el que dóna la continuïtat amb tot el paviment d’urbanització del centre. Les franges d’asfalt vermell, longitudinals a tot el Passeig, que es desfilen a partir de la calçada principal de la Rambla, són les que configuren l’ordit del teixit.

Els diferents usos s’endrecen dins d’aquest teixit de franges. Cal assenyalar com a usos principals, l’àrea de jocs que s’ubica dins de la Plaça de l’Àngel, la parada de taxis i d’autobusos en el tram del Passeig Manresa, un espai de càrrega i descàrrega en el carrer de la Palanca.

Per a possibilitar la plantació d’arbres de petit port dins del Passeig Manresa, s’han projectat unes jardineres- bancs de grans dimensions 3.30m x1.00m, en el costat est. A l’altre costat, unes jardineres de 1.00x1.00m, han de possibilitar la plantació també d’arbrat de petit port, sense entorpir les maniobres d’encotxament dels taxis.



14/ 49

El recinte de jocs es planteja com un minúscul paisatge artificial, continuació del teixit que s’escampa des del Passeig. El paviment, però serà de cautxú, el qual també es disposa en bandes que es relliguen a la trama de granit gris, dins del qual es disposen els diferents aparells de joc. Els diferents aparells de jocs recorden un petit circuit de tren.

A nivell de xarxes, es proposa per un costat la renovació de tot l’enllumenat, per un altre de millor eficiència energètica, amb LED, l’execució de nous embornals amb les connexions a la xarxa existent de clavegueram i l’execució d’una nova xarxa de rec per degoteig per a l’arbrat de nova plantació.

2.2.- ENDERROCS

Prèviament als enderrocs es farà la protecció de la vegetació d’interès que determini la Direcció Facultativa, principalment la protecció de les 5 alzines a mantenir situades a la Plaça de l’Àngel.

Es preveuen els enderrocs/ desmuntatges de: • Els paviment de la totalitat de l’àmbit, tant vorera (panot/ formigó) com calçada (mescla

bituminosa/ formigó). Queda a criteri de la Direcció Facultativa la decisió de l’enderroc o no del paviment existent de llambordins de pedra sota la futura superfície de cautxú

• El panot perimetral dels carrers però no de la vorada a excepció del carrer de la Maladeta. • La retirada al magatzem municipal de tota la senyalització vial existent • La retirada al magatzem municipal de tota el mobiliari urbà existent • La retirada al magatzem municipal de totes les lluminàries urbanes existents.

Edificacions: no es preveuen enderrocs d’edificacions Instal·lacions: no es preveuen desplaçaments de línies existents.

2.3.- REPLANTEIG GENERAL. TOPOGRAFIA

En els plànol 06c. Ordenació general. Definició geomètrica. Altimetria., queden definits els punts que representen els inicis de replanteig en relació a les cotes altimètriques. En el plànol 13c. Paviments. Acabats, apareixen els eixos de replanteig. L’inici de replanteig de la fase 1, ve definit per l’aresta entre el Passeig de la Plaça Major i la Plaça de l’Àngel. Abans de procedir a la definició dels eixos de replanteig, l’empresa constructora elaborarà un pany de paviment corresponent a un mòdul sencer, per a comprovar el desfasament que hi pot haver entre els eixos de replanteig, les juntes, i les dimensions reals de les peces del paviment, i poder elaborar un replanteig definitiu amb la màxima cura possible.



15/ 49

Cantonada que suposa l’inici de replanteig

Pany mínim de mostra que s’ha de fer, previ al replanteig del paviment

2.4.- DEMOLICIONS I MOVIMENT DE TERRES

Un cop fets els enderrocs de paviment, caldrà fer el rebaix adient per a fer la caixa de paviment. La caixa és de 35cm (15cm de mescla bituminosa sobre 20cm de HF20, armat. S’estudiarà in situ i per part de la DF punt per punt quin rebaix s’ha de fer per tal de minimitzar al màxim els moviments de terres

Les medicions queden justificades en els plànols de moviments de terres i de seccions.

2.5.- TRAÇAT.D’acord amb el plànol de replanteig i les cotes indicades en els plànols: 06c. Ordenació general. Definició geomètrica. Altimetria., i plànol 13c. Paviments. Acabats. La calçada està prevista que sigui de 7.00m en tot l’àmbit, llevat en el tram de pas alternatiu d’autobusos on es deixarà de 4.25m. En el carrer de la palanca, també urbanitzada a un sol nivell es deixarà sempre lliure un pas de 3.50m, per garantir l’accessibilitat del camió de bombers.

Pendents i rasants. La recollida de les aigües es farà a través de la recollida per la rigola situada al costat est, la qual actua a l’hora de delimitadora de la calçada, com de línia de recollida de les aigües pluvials. En cap cas es crearan punts baixos absoluts, que impedeixin la sortida per gravetat de les aigües.

2.6.- SANEJAMENT:

Les tasques del capítol de sanejament estan expressades en els plànol 10a. Instal·lacions. Xarxa de Sanejament. No s’executen nous col·lectors de clavegueram. Només es realitzen les connexions dels nous embornals a la xarxa de clavegueram. Aquestes connexions es faran amb tubs de PVC de 250mm de diàmetre envoltats amb formigó. Les connexions es faran sempre formant un angle de 45º respecte la direcció del col·lector per no provocar turbulències en el tub. Els embornals seran prefabricats i no seran sifònics. La recollida de les aigües s’efectuarà mitjançant embornals disposats com a màxim un cada 250m2, o cada 15m.

Reixes de recollida: Es preveuen 3 tipus de reixes, en funció de la seva ubicació: • Reixes que s’encaixen dins de les rigoles de peces ceràmiques de 25cm d’amplada, en contacte

amb la calçada: seran reixes tipus D-400, de fundició dúctil i dimensions 100x75cm. • Reixes que s’encaixen dins de les rigoles de peces ceràmiques de 25cm d’amplada, sense

contacte amb la calçada: seran reixes tipus modelD-20 AV de Fabregas, de C-250 • Reixes que s’encaixen dins de les rigoles de 30cm de granit negre Ochavo, seran reixes

abatibles C-250 de fundició dúctil i dimensions del marc 30x75cm i 10cm d’alçada model tipus GC075027A de Norinco o equivalent.



16/ 49

•

Embornal en mestra de 25cm, format per canal de formigó polímer de 1.00m i amplada 25cm, amb reixa de fundició dúctil D-400

Embornal en mestra de 30cm, format per embornal de formigó prefabricat i reixa de fundició dúctil de 75x30cm i 10cm de cantell Pou de drenatge: A sota del paviment de cautxú, es posarà un pou de drenatge de graves per facilitar l’evacuació de les aigües de pluja

Criteris de càlcul del dimensionat de la xarxa• En tots els projectes d’urbanització, tant d’obra nova com de remodelació s’han de justificar la suficiència de la xarxa executada així com de

la xarxa on aboca en cas de zones de nova urbanització. Pel càlcul de la xarxa de clavegueram es considerarà un període de retorn mínim de 15 anys considerant la conca vessant en el seu estat final previst en el Pla General d’ordenació. En el cas de col·lectors s’utilitzaran períodes de retorn superiors en funció dels danys que puguin ocasionar la seva insuficiència momentània en cas d’aiguat

• En el dimensionat de la xarxa de clavegueram s’haurà de tenir present les següents limitacions: o El dimensionat de la claveguera es farà a secció plena per la pluja màxima considerada.



17/ 49

o La velocitat màxima de les aigües serà inferior als 6 m/seg. o La velocitat mínima serà de 1 m/seg. o Com a norma general el pendent màxim serà entre el 3 i el 4%. o Com a norma general el pendent mínim serà el 0,75% en les clavegueres normals, admetent-se inferior en el cas de grans

col·lectors que es calcularà en funció de la seva velocitat màxima i mínima.

Criteris de disseny

Xarxa General• L’arbre de canonades, en el sentit de desguàs, sempre anirà augmentant de diàmetre de forma que en cap cas una canonada desguassarà

a una de menor secció. • El diàmetre mínim interior per una canonada que formi part de la xarxa de clavegueram serà de 500 mm. • Les canonades de la xarxa de clavegueram que hagin de rebre ramals de connexió de finques privades seran de formigó. • Les canonades de la xarxa de clavegueram que mai hagin de rebre ramals de connexió de finques privades s’admetran de polietilè

autorresistent SN-8 com a mínim. • Es disposarà un pou de registre cada 50 m com a norma general, també es col·locarà un pou a cada canvi de direcció, sentit o de pendent i

en l’inici. Els trams de claveguera entre pous seran sempre rectes i sense variació de pendent. Els pous hauran d’estar situats en llocs accessibles pels vehicles de manteniment (camió cuba). En àmbit de parcs, per a un concepte de claredat constructiva, detecció i reconeixement del traçat d’instal·lacions, cal procurar que tot el traçat de les xarxes discorri de forma paral·lela als camins. Es procurarà que totes les tapes de serveis, estiguin conseqüentment damunt de la superfície pavimentada

• Les canonades discorreran a una profunditat mínima de 1,50 metres sobre el tub, a excepció d’aquells trams de carrers amb pendents superiors al 4% en el que la claveguera necessiti gran quantitat de pous de salt que s’admetrà una sobrecarrega mínima de 1,00 metre en el punt més alt del tram.

• Es convenient unir la xarxa en malla. • En el cas de tractar-se d’urbanitzacions d’espais públics sobre aparcament privats o en regim de concessió administrativa on el

concessionari es fa càrrec de les despeses de conservació de l’edificació, la xarxa de desguàs municipal quedarà íntegrament per sobra de la protecció que haurà de disposar la impermeabilització de l’edificació subterrània. Caldrà que el projecte especifiqui clarament quin son els elements de conservació privada i quins son els de conservació pública, per norma general la impermeabilització i la seva protecció formen part de l’edificació i per tant la seva conservació serà responsabilitat del privat o del concessionari.

Pous de Registre• Els pous de registre seran de peces de formigó prefabricat de diàmetre interior 100 cm i disposaran de con reductor per la col·locació de la

tapa, reforçats exteriorment amb 15 cm de formigó a tota l’alçada. • Els pous de registre que a la vegada siguin de salt d’algun dels seus ramals d’entrada que dugui aigües permanents disposaran d’un coixí

amortidor d’almenys 40 cm d’aigua, a la resta de pous el seu fons tindrà forma de canaleta per facilitar el pas de l’aigua i evitar retencions i sediments.

• Els pous de registre seran equipats amb graons de polipropilé per a pous circulars amb ànima d’acer col·locats cada 30 cm. • El marc i la tapa del pou serà del tipus normalitzat per l’Ajuntament. Els requisits que hauran de complir són: Disposar de Segell de Qualitat

acceptat per l'"Entidad Nacional de Acreditación" (ENAC), per al sector "Productos Manofacturados", productes "Alcantarillas"; Segell vàlid i actualitzat en la data de col·locació en obra del model en concret; Ser de fosa dúctil de resistència D-400 o superior; Pas lliure de 600 a 620 mm.; Disposar de frontissa, amb mecanisme de seguretat per evitar el tancament; Obertura per mitjà d'elements estàndards tipus parpalina, pic,... ; Tancament per pes, sense elements mecànics ni mecanismes; Marcatge de Clavegueram i Marcatge amb logotip de l'Ajuntament de Sabadell.

• En zona de trànsit rodat el pes de la tapa, sense comptar el marc, igual o superior als 50 kg. • En zona sense trànsit rodat, o de trànsit esporàdic la tapa ha de tancar per pes.

Embornals• Poden estar connectats a pous de registre o a la xarxa general, mai a una connexió de finca • Els ramals de connexió d’embornals, buneres o reixes interceptores, el diàmetre mínim interior serà de 250 mm. .amb tub de PE Sanejament

formigonat 10 cm. en tot el seu perímetre. La unió a la xarxa general es farà en funció del material que estigui feta aquesta. • Els embornals han de ser registrables • Els embornals no han de disposar de sorrer, excepte els ubicats en zones de paviment de sauló • Seran sempre de desguàs directa a la xarxa de clavegueram, per tal de facilitar la seva ventilació, per tant no s’admetran embornals amb

sifó. • Per tal d’evitar obstruccions a la xarxa de clavegueram els embornals no podran desguassar directament en vertical sobre la canonada de la

claveguera. • La reixa d’embornal serà del tipus normalitzat per l’Ajuntament. Els requisits que hauran de complir són: Disposar de Segell de Qualitat

acceptat per l'"Entidad Nacional de Acreditación" (ENAC), per al sector "Productos Manufacturados", productes "Alcantarillas"; Segell vàlid i actualitzat en la data de col·locació en obra del model en concret; Ser de fosa dúctil de resistència C-250 o superior; Les reixes compliran amb la normativa d'accessibilitat per el que fa a la disposició dels forats i la seva dimensió. No ha de permetre el pas d’una esfera de 3 cm.; reixa abatible sense necessitat de treballs de paleta per a la seva substitució, marc de 10 cm. d’alçada., un ample mínim de 30 cm. i que encaixi amb la rigola.

• La caixa de l’embornal ha de tenir la solució constructiva que faci que la reixa recolzi sobre els 4 costats. Sense elements auxiliars • Mai es pot utilitzar totxana(maó foradat) per construir pericons ni embornals, si no que s’ha de fer servir maó perforat (gero) o maó massís,

lliscat l’interior amb morter.

Reixes interceptores• S’evitarà la utilització de reixes interceptores en zones de trànsit rodat • Les reixes interceptores hauran de tenir un ample mínim de 20 cm. • Les reixes no s’han de tancar amb cargols per facilitar la neteja. En el cas que en tinguin, ha d’haver una reixa abatible com a mínim cada 5

m. per facilitar-la.

Drenatges• Les zones de sauló han d’anar drenades: una base de graves de 10-15 cm., amb drenatges de tub dren envoltat de graves, recobert amb

una làmina de geotèxtil i reixa interceptora d’aigües superficials en el punt més baix de la superfície. • Les zones de gespa i jardineres també han de ser drenades. • Qualsevol pericó de connexió de drenatges ha de ser registable. • En cap cas els pericons i els embornals poden ser del tipus sifónic.

Cunetes• En zones de recollida d’aigua superficial, com ara talussos, es pot utilitzar cunetes



18/ 49

• Les cunetes no poden tenir punts baixos. Cal expressar en un plànol l’evacuació superficial de les aigües, on han d’aparèixer les cunetes amb expressió del pendent longitudinal, així com els elements previstos de recollida d’aigua, les diferents conques internes que desguassen a cada un dels col·lectors, etc.

2.7.- ESTRUCTURA I OBRA CIVILFonamentació. Murs de contenció. Càlcul Estructures. Obra civil. Ram de paleta.

Els treballs previstos d’aquest capítol són:

Banc- Jardineres: Construcció de les jardineres amb elements prefabricats, d’acord amb el plànol de detall “14C. Mobiliari urbà. Detalls. Jardinera- Banc. Jardinera senzilla”. Les jardineres són peces de formigó armat de 50cm d’alçada i 12 cm de gruix, de traça recte i corbat i mides variables segons plànols, de color gris clar fets amb àrid granític, (quars, feldspat i mica negra biotita), amb acabat llaurat amb buixarda fina, armat amb doble pell amb diàmetre 12mm. Portaran platines per darrere en els laterals per a soldar les diferents peces entre sí. En el costat inferior portaran ja ancorades en el formigó 2 unitats de L d'acer de 12x12x12cm i 10mm de gruix de costat per a ancorar en base de formigó. Les jardineres van sobre base de formigó de 50cm d’alçada i 15 cm de gruix. Les jardineres aniran pintades en el seu trasdós amb pintura asfàltica, i segellades entre elles, per evitar que traspassi la humitat del terreny a la jardinera.

2.8.- XARXA DE SERVEIS

- XARXA DE BAIXA TENSIÓ, MITJA TENSIÓ I ALTA TENSIÓ. CT. No es preveu. Treballs en aquest capítol.

• Els projectes hauran d’incloure els plànols dels serveis existents en la zona a urbanitzar, malgrat que no estigui prevista la seva afectació, serà facilitada per les diferents companyies propietàries dels serveis.

• En el cas que la zona a urbanitzar sigui afectada per línies aèries de baixa o de mitja tensió, s’haurà de preveure en el projecte, el seu soterrament, grapat a façana o supressió, d’acord amb la companyia propietària de les mateixes

• Si el projecte de l’obra implica afectació a la xarxa s’ha de demanar projecte valorat a la Cia.

- XARXA D’AIGUA POTABLE No es preveu cap nova xarxa, llevat del soterrament del comptador existent, el qual precisa un cabal mínim de 1.50m3/h, per alimentar la font d’aigua potable i la xarxa de rec.

Es preveu la instal·lació d’un d’hidrant contraincendis en el Passeig Manresa.

• El projecte inclourà la xarxa de distribució d’aigua i/o substitució si hi ha, dissenyada d’acord amb les normes de la companyia subministradora. S’haurà de contemplar en aquesta xarxa els hidrants contra incendis.

- XARXA DE GAS. No es preveu. Projecte de la companyia i obra civil.

• El projecte inclourà la xarxa de distribució de gas i/o substitució si hi ha, dissenyada d’acord amb les normes de la companyia subministradora.

- XARXA DE TELECOMUNICACIONS No es preveu. - ENCREUAMENTS I PARALELISMES DE SERVEIS Paral·lelismes i compliments de la normativa de les companyes.

Per tal d’evitar obrir les calçades pel pas de posteriors serveis una vegada finalitzada la urbanització, cal preveure en cada encreuament com a mínim quatre tubs de polietilè de doble paret de 160 mm de diàmetre, formigonats Si els serveis projectats ja utilitzen algun dels tubs instal·lats, s’hauran de preveure els suficients per a que resten un mínim de dos tubs lliures.



19/ 49

2.9.- ENLLUMENAT PÚBLIC.

Es preveu renovar tota la xarxa d’enllumenat públic de l’àmbit d’obra per una de nou de major eficiència energètica. Està previst en pressupost la retirada de tot l’enllumenat existent dins de l’àmbit de l’obra i el seu trasllat al magatzem municipal. La retirada efectiva de l’enllumenat no es durà a terme fins que no estigui en funcionament la nova xarxa de l’enllumenat públic.

El nou quadre de l’enllumenat públic es situarà darrera del futur badalot dels ascensors de sortida dels FGC. El nou quadre d’enllumenat es trobarà dins d’armari d'acer inoxidable (sense pintar) i serà tipus sec/citi-15/r/reg sbd arelsa o similar. S'inclou mòdul de seccionament normalitzat per la cia subminitradora, comptador electrònic, estabilitzador-reductor de tensió de 30 kva, talla-circuits de protecció d'entrada i interruptor.

En la definició dels nivells lumínics requerits s’han tingut en compte el RD 1890/ 2008 d’Eficiència energètica, en el qual s’estableix que els nivells de l’enllumenat vial en vies tipus D3-D4, amb fluxe de vianants i ciclistes alt, tipus CE2, els nivells d’il·luminança mitjos han de ser com a màxim de 20 lx. En el mateix sentit, i per assolir una millor eficiència energètica, el tipus d’il·luminació escollida serà de LED. Així mateix, per a regular la intensitat lumínica, quan davalli el fluxe alt de vianants, els nivells lumínics es baixaran. Per aquest motiu, es planteja que les columnes multifocus s’alimentin amb 2 línies, una principal que alimenta el 50% de les lluminàries, i una altra de reforç que alimenta l’altre 50% de lluminàries, que possibilita el seu apagat, durant la matinada, per a reduïr el nivell lumínic a 10-15lx. La uniformitat ha de ser del 50%.

L’enllumenat nou constarà tal i com es veu en els plànols de dues línies: una línia principal que es ramifica en 2 i alimenta totes les columnes, costat est i costat oest, i una segona línia de reforç que alimenta només el 50% de les lluminàries ubicades en la columna multifocus. El tram inicial de la línia principal, des del quadre fins a la 1a columna serà de secció de 4x10mm2 i la resta serà de 4x6mm2. Cal tenir en compte, que quan s’executi les fases següents de l’obra les línies costat est i costat oest esdevindran línies independents.

L’enllumenat està composat de lluminàries de LED, de format quadrat i 2 tamanys 423x423x114mm i de 634x634x123mm de carcassa d’alumini fos, òptiques simètriques o assimètriques segons requeriments de l’estudi lumínic.

Les columnes seran de tipus cilíndric, i de 3 alçades diferents, 12.00m per les columnes multifocus, 9.00m, per les columnes al costat de la calçada i de 6.00m per a la resta. Les lluminàries aniran agafades a la lluminària amb mini braç mural de 0.60m de sortint. Les columnes portaran una reducció de secció en darrer el tram superior, per a possibilitar que la brida circular del braç mural de suport quedi enrasada amb la columna.

S’adjunten els càlculs lumíncs.

Criteris de Càlcul. Nivells d’il·luminació

• Parcs o places Es considerarà doble línia encesa Linies principals són les que il·luminen de forma habitual l’espai, tant de pas com zones pistes.

- Zones de pas. - Il·luminació mitjana de 10 a 15 lux

- Uniformitat mitjana superior al 40%

Línies de reforç, són les que proporcionen un nivell extra de llum només en els espais d’usos. És la línia que quan funcioni conjuntament amb la primera, augmentarà els nivells lumínics de les diferents pistes i àrees de jocs

- Zones de pistes i àrees de jocs. - Il·luminació mitjana de 20 a 30 lux

- Uniformitat mitjana superior al 40%

- Altres zones. - A definir per l’autor del projecte. Com a norma general els àmbits de parterre i altres camins secundaris no estaran il·luminats

d’acord amb les “Recomanacions d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la protecció del medi nocturn, llei 6/2001.



20/ 49

• En els trams de carrer o zones que constitueixen perllongació d’altres realitzades en fases anteriors recents, les característiques de la instal·lació seran les mateixes de les fases anteriors.

Altres criteris genèrics que són d’aplicació:

Criteris de disseny

Instal·lacions existents• L’execució d’urbanització de zones en les que hi ha enllumenat públic han de preveure mantenir en servei l’enllumenat existent mentre es

realitzen les obres. • Si no és possible mantenir la instal·lació actual, s’haurà de preveure una provisional que mantingui en funcionaments els punts de llum

existents. • En el cas de que la zona a urbanitzar substitueixi només una part d’un d’enllumenat existent, s’haurà de preveure la instal·lació necessària,

generalment tub i cable, per donar-li continuïtat a l’enllumenat que no es modifica, durant l’execució de les obres i després.

Escomesa• Es la part de la instal·lació que uneix la línia de baixa tensió de companyia, caixa general de protecció (CGP), amb el quadre de

comandament de la instal·lació. La CGP s’ubicarà a l’interior d’un armari d’acer inoxidable. Si l’armari que conté la CGP va adossat al d’enllumenat tindrà la mateixa alçada i fondària que aquest.

• En el cas que per les dimensions de la nova instal·lació es consideri possible la connexió a una existent, es consultarà al Servei de Manteniments de Via Pública, responsable de l’enllumenat públic, que dictaminarà si això es possible i en quin punt de la instal·lació s’ha de grafiar la connexió.

• En cas necessari, i atès que la potencia utilitzada és molt petita, es pot projectar en la mateixa escomesa de l’enllumenat la del control i comandament del rec. En aquest cas s’haurà de preveure en el projecte de legalització per tal de ser autoritzada per l’EIC.

Quadre de comandamentEs l’element de la instal·lació que controla i protegeix la instal·lació. • Serà del tipus normalitzat per l’Ajuntament, d’acer inoxidable sense pintar amb tancaments normalitzats. (clau JIS). • Contindrà els mòduls amb comptador electrònic multifunció, programat per a la tarifa que correspongui en el moment de la contractació, la

qual la decidirà el departament d’Infraestructura Urbana, estabilitzador - regulador de tensió de 30 kVA, els elements de telegestió de la instal·lació, del modelo URBILUX de la marca ARELSA amb mòdem GSM, normalitzat per l’Ajuntament.

• La potencia màxima a contractar per quadre serà de 30 kW i 6 línies de sortida com a màxim. • En el cas que s’hagi de fer una sortida per al control i comandament del rec, el quadre s’haurà de projectar amb una sortida independent de

les de l’enllumenat, connectada a la sortida de ICP i protegida amb un interruptor magnetotèrmic, i un diferencial de 30 mA. de sensibilitat. El quadre del programador estarà adossat al d’enllumenat, i disposarà de les seves pròpies proteccions, es a dir, que les proteccions col·locades en el quadre d’enllumenat només protegiran la línia de connexió entre els dos quadres.

Suports• Seran subministrats per empreses de reconeguda solvència al sector i homologats. • Llevat d’instal·lacions en zones especials de la ciutat, i per tal de facilitar el manteniment, seran de tipus estàndard, galvanitzats i sense

pintar i preferentment d’alçades inferiors a 12 metres. • En el cas de suports troncocònics o cilíndrics d’una sola secció, no tindran soldadures transversals, es a dir, seran d’una sola peça. • En el cas de suports troncocònics el gruix de la xapa d’acer serà de 3 mm fins a 8 metres d’alçada i de 4 mm. fins a 12 metres d’alçada. • Quan els suports es projectin en una zona sense pavimentar, s’haurà de protegir la base amb morter per a que l’acer no estigui en contacte

amb la terra. • Tot punt de llum ha de ser accessible per vehicle de manteniment, camió cistella, per paviment resistent. En àmbit de parcs és preferible la

ubicació dels punts de llum en zones de camins per assegurar la seva accessibilitat • El projecte ha de preveure la seva numeració

Lluminàries• Seran de marca de reconeguda solvència al sector, s’ajustaran a la norma UNE-EN-60.598-2-3 i els projectors a la UNE-EN-60.598-2-5. • Seran sempre tancades, allotjaran en el seu interior l’equip d’encesa de la làmpada i s’obriran sempre per la part superior. • L’equip òptic serà estanc i no serà necessari obrir-lo per canviar la làmpada. • El conjunt lluminària-equip d’encesa projectat haurà de complir la directiva europea de compatibilitat electromagnètica, pel que s’haurà

d’indicar l’exigència de l’entrega per part del proveïdor amb equip d’encesa incorporat. • Les lluminàries en les condicions d’instal·lació, hauran de complir la normativa sobre contaminació lumínica, per la qual cosa el percentatge

de flux emès pel hemisferi superior, (Fehs) serà inferior al 10%. • Les lluminàries hauran de permetre la substitució de la làmpada prevista en els càlculs, per altre d’una potència un nivell inferior o superior,

per exemple una lluminària per làmpada de 150W ha de poder portar una de 100 W o de 250 W. • No es projectarà cap tipus de lluminària a una alçada inferior a 3 metres, perquè aquest tipus de lluminàries, “balizas”, projectors encastats

en el paviment, etc. són molt vulnerables al vandalisme i una vegada trencats representen un perill per les persones i pel funcionament de la resta de la instal·lació.

• Si en algun cas puntual s’ha de preveure la instal·lació d’un projector accessible per il·luminar algun element ornamental, haurà de disposar d’una reixa de protecció que no permeti tocar el vidre de tancament, ja que assoleix temperatures molt elevades.

• Els projectors que es prevegin instal·lar a menys de 8 metres d’alçària, en parcs o zones perifèriques propenses al vandalisme, s’hauran de preveure amb una reixa de protecció subministrada pel mateix fabricant del projector.

Làmpades• Seran de marca de reconeguda solvència al sector. • Preferentment es projectarà la instal·lació de làmpades de vapor de sodi alta pressió (VSAP). • Les làmpades projectades seran del tipus tubular u ovoide, segons s’estableixi en els estudis luminotècnics. • Llevat de casos molt especials, s’evitarà projectar instal·lacions amb làmpades de llum blanca i/o de baix rendiment lumínic, halogenurs,

fluorescents, etc. • Les làmpades que per la seva encesa necessiten arrencador, aquest sempre serà extern, es a dir, no incorporat a la làmpada.

Equips• Seran de marca de reconeguda solvència al sector. • Els dos elements que componen l’equip d’encesa, reactància, arrencador, seran sempre independents i es preveuran ja instal·lats en les

lluminàries quan aquestes siguin subministrades pel proveïdor . Si excepcionalment es preveu instal·lar-los en la columna, hauran de ser per a muntatge exterior, amb grau de protecció mínim IP54 segons norma UNE 20.324 i IK 8 segons UNE-EN 50.102.

• Es calcularà sempre el condensador de la capacitat suficient per aconseguir un factor de potència superior a 0,90. Totes les lluminàries amb làmpades de descàrrega han de portar condensador.



21/ 49

Instal·lació• A partir del quadre general de distribució es definiran les línies d’alimentació als punts de llum emprant cable tetrapolar 0,6/1KV de la secció

establerta en els càlculs elèctrics. • Si en un mateix projecte conviuen làmpades de VSAP amb VMCC i/o fluorescents, es preveuran alimentades per línies diferents, per tal de

no crear problemes a l’hora de aplicar la regulació de tensió en capçalera. • Com a norma general la secció es calcularà de manera que la màxima caiguda de tensió en el extrem de la línia sigui com a màxim del 2 %. • Els cables seran tetrapolars fins al últim punt de llum. • Tots els punts de llum es definiran protegits de forma individual contra curtcircuits mitjançant fusibles instal·lats a la mateixa caixa de

derivació, col·locada en cada punt de llum. • Les línies subterrànies es preveuran protegides mitjançant tub de polietilè de doble paret de 75 mm de diàmetre interior, una línia per tub,

col·locat a l’interior d’una rasa de 0,40 x 0,60 m. quan hagi de discórrer per vorera o per zones sense trànsit de vehicles. Es col·locarà cinta de senyalització a 0,25 cm. per sobre del tub

• Als encreuaments de calçada, el tub de polietilè es projectarà allotjat a l’interior d’un passatubs de polietilè de doble paret de 160 mm de diàmetre interior a una profunditat mínima lliure d’un metre.

• A la vorera en cada extrem de la travessada de calçada, es preveurà un pericó de registre de 0,40 x 0,40 x 0,60 m. amb marc i tapa de fossa, no es preveuran en el pendent dels passos deprimits, per tal d’evitar relliscades i/o que siguin trepitjats pels vehicles.

• Paral·lelament als circuits subterranis i per l’exterior dels tubs de protecció del cables, es projectarà un circuit de protecció de cable de coure nu de 35 mm2 de secció, que unirà totes les parts metàl·liques de la instal·lació.

• A cada suport ancorat al terra es preveurà un elèctrode de posada a terra en acer courejat de 2 metre de longitud i 16 mm de diàmetre (pica), o bé una placa de 0,25 m2 de superfície total de contacte. En zones urbanes o on es prevegi que pot haver serveis, s’haurà de col·locar obligatòriament una placa en lloc de pica.

• Si algun tram de la canalització està previst a menys de 15 metres d’un centre de transformació, el cable de protecció es col·locarà aïllat i anirà, per dintre del tub de protecció, així mateix als suports que estiguin a menys d’aquesta distància no se’ls preveurà placa de terra.

• En àmbit de parcs, per a un concepte de claretat constructiva, detecció i reconeixement del traçat d’instal·lacions, cal procurar que tot el traçat de la xarxa d’enllumenat ha d’anar preferentment sota dels itineraris pavimentats. Es procurarà que totes les tapes de serveis, estiguin conseqüentment damunt de la superfície pavimentada

• En tots els elements metàl·lics, que tinguin electricitat, col·locats a menys de 2 metres de distància d’un punt de llum o del quadre de comandament, s’haurà de preveure la seva connexió al circuit de protecció de la instal·lació d’enllumenat. Els elements que no disposin d’electricitat, bancs, papereres, etc. no s’haurà de preveure la seva connexió a l’esmentat circuit de protecció.

Legalització i ContractacióEl projecte ha de preveure la legalització de l’obra executada per part de l’instal·lador de l’obra.

Línia per a connexions puntuals• En Places i Parcs s’ha de preveure línia per a connexions puntuals, format per canalització des de davant d’una CGP fins al possible punt de

servei. • El tipus de conductor i característiques del cablejat de la instal·lació es definiran en el moment de l’encàrrec per part del Servei d’Obres

Públiques.

Criteris durant l’execució de l’obra o per a la recepció

EscomesaUna vegada iniciades les obres d’urbanització, en el termini més breu possible s’han de demanar els subministraments d’electricitat per a l’enllumenat públic, semàfors, aigua per a rec, hidrants contra incendis, etc. Les sol·licituds es faran des de la secció d’Infraestructura urbana i es necessitaran les següents documentacions:

Electricitat • Plànol d’ubicació del comptador. DIN A3 ó DIN A4. • Potència necessària. • Tensió de subministrament, monofàsica o trifàsica, 220V o 380V.

Una vegada feta la sol·licitud la companyia corresponent facilita el pressupost, en el termini aproximat d’1 a 1,5 mesos. La secció d’Infraestructura urbana ho farà arribar al tècnic corresponent del servei d’obres que s’encarrega que es pagui a la companyia i aquest facilitarà a infraestructura urbana el justificant del pagament realitzat, necessari per a la posterior contractació.

Legalització i ContractacióQuan estigui finalitzada la instal·lació d’enllumenat públic, l’instal·lador presentarà de forma immediata, a la secció d’Infraestructura Urbana el projecte o memòria de legalització, segons la potència, per a la signatura la següent documentació:

• Un exemplar del projecte o memòria, firmat pel tècnic i visat si és necessari. • Certificat de la instal·lació, signat. • Certificat de final d’obra, signat i visat • Contracte de manteniment signat, si cal (signa l’Ajuntament) o Certificat de garantia. • Full ELEC-1. (la signa l’Ajuntament) • Full ELEC-5, signada pel tècnic

Un cop signada la documentació, només es signa el full ELEC-1 i el contracte de manteniment, es torna a l’instal·lador per portar-la a l’EIC (Entitat d’Inspecció i Control). Una vegada signada per l’EIC es tornarà a infraestructura urbana la documentació següent:

• Un exemplar del projecte o memòria • Certificat de la instal·lació. • Certificat de final d’obra. • Contracte de manteniment . • Full ELEC-1. • Full ELEC-5.

Amb aquesta documentació, i el justificant del pagament dels drets d’escomesa, la secció d’Infraestructura urbana anirà a contractar el subministrament. Una vegada contractat, la companyia inspeccionarà la instal·lació en el termini aproximat d’una setmana, i podrà posar-se en servei la instal·lació i realitzar les proves i mesures necessàries. Amb el plànol del projecte de legalització, la secció d’Infraestructura urbana confeccionarà el plànol de numeració dels punts de llum, que facilitarà l’instal·lador per a que pugui realitzar la numeració.



22/ 49

2.10.- VIALITAT: AFERMAT I PAVIMENTACIÓ

Annex justificatiu de dimensionament dels ferms, en el que es tindran en compte les recomanacions relacionades Annex justificatiu del compliment del Codi d’Accessibilitat de Catalunya, en particular amb les especificacions de supressió de barreres arquitectòniques urbanístiques. Annex justificatiu del compliment del CTE DB-Si 5 “Intervención de bomberos”

Plànols. Perfils. Acords. Definició del traçat. Afermat: esplanada, sub-bases, bases Elements: vorades, rigoles Tipus de paviment. Seccions constructives. Detalls de les diferents seccions tipus dels paviments utilitzats. Plànols de planta, a on es defineixin clarament, els diferents tipus de paviments utilitzats. Plànols de planta, amb el límits expressament definits, dels espais públics i privats.

Càlcul de la Intensitat Mitjana Diària de Vehicles Pesats: Per a l’establiment de la secció de ferm s’ha calculat prèviament la intensitat mitjana diària de vehicles pesats. S’ha pres com a referència el tram més desfavorable, que és el pas alternatiu d’autobusos on coincidiran els 2 sentits d’autobusos. En aquest tram a l’actualitat passaran en doble sentit les línies L1, L2, L3, L9 i L80. En sentit sud les línies L4, L5, L6 i L 10.

L1: 68 autobusos/ dia, L2: 67 autobusos/ dia, L3: 60 autobusos/ dia, L9: 51 autobusos/ dia, L80: 48 autobusos/ dia L4: 53 autobusos/ dia, L5: 73 autobusos/ dia, L6: 33 autobusos/ dia, L10: 47 autobusos/ dia,

Intensitat màxima diària= 2x (68+67+60+51+48) + 1x (53+73+33+47) = 588+206 = 794 autobusos

Secció de ferm en calçada: D’acord amb la Ordre ORDEN FOM/3460/2003, de 28 de novembre, la norma 6.1-IC «Secciones de firme», de la Instrucción de Carreteras, la categoria de tràfic pesant IMDp, es considerarà T1., que comprén entre 800 i 2000 vehicles pesants diaris. Un cop feta la caixa de paviment es faran unes plaques de càrrega per a verificar l’esplanada resultant. La secció de ferm de referència és la 123, que suposa 15cm de mescla bituminosa sobre 22cm de grava ciment i 22cm de sòl ciment. Es preveu, però d’executar un ferm semi-rígid, donat que una part de la calçada es troba damunt de la rampa de sortida del pàrquing.

La secció prevista pel projecte es de : 15cm de mescla bituminosa, (4cm de capa de rodadura sobre 11cm de S-20) sobre 20cm de formigó armat HA-20, amb #15x 15 d10.

Superposició de les estructures soterrades amb la calçada



23/ 49

En primer lloc s’estendrà la capa de formigó armat de 20cm. Damunt de la capa de formigó anirà la capa de 11cm de mescla bituminosa S-20, previ reg d’imprmicació i reg d’adherència. A continuació s’estendrà i compactarà la capa de rodadura. L’acabat d’aquesta capa serà de diferents tipus d’asfalts i acabat segons l’indicat en plànols. Com que aquesta capa està constituïda per diversos asfalts es proposa l’execució per parts. L’execució prevista és l’estesa primer de la capa de rodadura de color negre/ gris estès segons els nivells indicats en plànol de rasants, i, a continuació, marcat dels límits amb laser, i talls del sobrant d’asfalt de les vores. A continuació s’estendrà l’asfalt vermell. Posteriorment s’executarà l’impressió en relleu dels panys d’asfalt. A continuació, s’executarà els recobriments de color. . Capa de rodadura tipus 1, asfalt vermell: Estesa d’asfalt vermell que hi ha a l’actualitat a la Rambla de Sabadell. Aquest asfalt serà tipus ac 8 d surf pmb 45/80-65 ( tipus Firambla ). Inclou la combinació d'àrids de color pòrfir negre i caliça dolomita vermell entre d’altres, lligant modificat, colorant d’òxid de ferro i additius específics

Capa de rodadura tipus 2, asfalt negre o gris imprès: Estesa d’asfalt negre o gris tipus ac 8 d surf pmb 45/80-65 ( firambla negre ). Inclou la combinació d'àrids granítics, de color, lligant modificat i additius específics. A continuació anirà imprès amb malla segons plànol de detall. El paviment d’asfalt imprès s'executa mitjançant l'elevació de la temperatura d'una superfície de paviment d'asfalt i pressionant una plantilla de metall a la superfície de replicar, en relleu, segons el disseny que es mostra en els dibuixos. La superfície de paviment d'asfalt imprès es revesteix llavors amb un recobriment o sistema de revestiments formulats específicament per a paviment d’asfalt en color gris o negre, tractament de color sp-150, tricomponent acrílic Poliuretà, amb característiques antilliscants i Anticarburants (2 capes ). Color a escollir per la D. F.

Capa de rodadura tipus 3, franges d’asfalt vermell imprès en negre o gris: Estesa d’asfalt vermell que hi ha a l’actualitat a la Rambla de Sabadell. Aquest asfalt serà tipus ac 8 d surf pmb 45/80-65 ( tipus Firambla ). Inclou la combinació d'àrids de color pòrfir negre i caliça dolomita vermell entre d’altres, lligant modificat, colorant d’òxid de ferro i additius específics. A continuació anirà imprès amb malla segons plànol de detall. El paviment d’asfalt imprès s'executa mitjançant l'elevació de la temperatura d'una superfície de paviment d'asfalt i pressionant una plantilla de metall a la superfície de replicar, en relleu, segons el disseny que es mostra en els dibuixos. La superfície de paviment d'asfalt imprès es revesteix llavors amb un recobriment o sistema de revestiments formulats específicament per a paviment d’asfalt en color gris o negre. tractament de color sp-150, tricomponent acrílic Poliuretà, amb característiques antilliscants i Anticarburants (2 capes ). Color a escollir per la D. F

1

2

3



24/ 49

Secció de ferm en vorera: El paviment serà principalment de granit de color gris Castella/ Cadalso, en peces de 50x30cm que és el mateix format que es troba a la resta del centre de Sabadell. El gruix de les peces s’ha calculat en funció de la resistència a flexió del granit triat , del tipus de trànsit previst i del propi format.

WRf

PLvimentGruixdelpa

∗

∗∗=

2400

W=300mm, L= 500mm, P= Càrrega de Trencament= 9, en espai amb ús de vianants P= Càrrega de Trencament= 14, ús freqüent de vehicles de repartiment Rf= Resistència a la flexió del granit, Gris Cadalso = 9,6 Mpa Si P= 14, Gruix del paviment≥76,37mm ≅ 80mm Si P= 9, Gruix del paviment≥61,23mm ≅ 60mm

En voreres es preveuen 2 tipus de secció, secció àrees de vianants, i secció trànsit eventual de vehicles.

Secció àrea de vianants: Es preveu un paviment conformat per una base de formigó de 10cm HM20, damunt del qual es disposaran les lloses de granit de 500x300x60mm de gruix col·locades a truc de maceta sobre morter pastat M-40a. Una vegada fraguat el morter s’ompliran les juntes amb morter sec M-20/b.

Secció pas eventual de vehicles. Es preveu un paviment conformat per una base de formigó armat de 20cm HA20, amb #15x 15 d10, damunt del qual es disposaran les lloses de granit de 500x300x80mm de gruix col·locades a truc de maceta sobre morter pastat M-40a. Una vegada fraguat el morter s’ompliran les juntes amb morter sec M-20/b.

Paviment de panot en voreres: No es preveu l’execució de cap paviment de panot, llevat de les vores del projecte. Paviment de panot de 9 pastilles, o panot de botons, de 20x20x4cm de gruix col·locat a l’estesa amb morter sec sobre base de formigó HM-20 de 10cm de gruix. Paviment de panot de punts: Segons el model de l’Ajuntament en els guals de vianants. Anirà damunt base de formigó de 10cm de gruix

Paviment de cautxú: 5cm de paviment de cautxú de mitjana de 50mm sobre base de 10cm sauló. La base ha d’anar provista de drenatge. El paviment de cautxú estarà format per una capa de imprimació+ una capa de grànuls NR/SBR m-4 de cautxú negre, barrejats amb un lligant de poliuretà monocomponent amb una densitat de 550+-50kg/m3. El gruix d’aquesta capa pot ser variable segons l’alçada de caiguda a esmorteir. Està prevista en pressupost que sigui de 5cm de gruix de mitjana. Una capa superior de 10mm de gruix de grànuls de color d’EPDM 1/4mm amb acabat poròs i barrejat amb un lligant de poliuretà amb una densitat de 1.00+- 50kg/m3. Col·locat per tècnics especialitzats. El paviment de cautxú serà de colors diferents formant franges de colors segons els plànols de detalls, així com el dibuix de les vies del tren.

Vorades de xapa d’acer galvanitzat/ corten de 200x8mm Passamà d’acer galvanitzat de 200x8mm, amb peus d’ancoratge formats per D.8mm soldats per a la formació dels diferents escossells de la plaça, així com per a formació de les contraesteses dels graons, de directriu recta o corba segons indicacions de projecte, col·locada sobre base de formigó.

Vorada mecanitzada de granit flamejat Vorada de granit mecanitzat, amb acabat flamejat en les seves cares vistes de dimensions en les vorades rectes de 20cm d’amplada, 24cm d’alçada i de 90 a 110cm de llargada. Es preveu la col·locació de nova vorada de granit flamejat a la Plaça de lÀngel, recta o corba segons el traçat de la vorada existent.



25/ 49

Compliment d’accessibilitat amb bombers Es dóna compliment a l’accessibilitat en bombers donat que tant la disposició dels elements urbans com la urbanització a un sol nivell sense resalts dona accés al camió de bombers. En tots els vials es garanteix la franja de pas mínima de 3.50m.

Compliment de normatives d’accessibilitat Es dóna compliment a l’accessibilitat donada la disposició dels elements urbans sempre fora de l’itinerari accessible i en plataforma única sense ressalts. La font de beure aigua és accessible. També ho és bona apart del mobiliari per a seure. S’han previst senyalització tàctil d’advertència indicador i d’advertència, tant en guals de vianants com per indicar la calçada.


Criteris de càlculCom a pavimentació de calçada el projecte es remetrà a la Instrucció 6.1 i 2-IC de la Direccion General de Carreteras sobre sección de firme. , amb la consideració de trànsit mai inferior al tipus de trànsit T-3

Sobrecàrrega d’ús d’espai públic 2.000 kg/m2

Criteris de disseny generals(mirar annex de detalls constructius)

No s’han de generar punts baixos, i els existents s’han d’eliminarEls materials emprats en els ferms de les obres d’urbanització seran pensats per romandre a l’exterior i per tant seran:

• Resistents a les variacions de temperatures de l’estiu i de l’hivern, així com a les gelades, d’acord amb el que estableix el PG3. • Els materials utilitzats en ferms han de ser adequats al trànsit previst, per tant hauran de ser de gruix suficient per resistir les carregues a

que estaran sotmesos i col·locats de forma adequada amb les juntes massissades quan hagin de suportar esforços tangencials de frenades de vehicles. En el cas de no existir impediments físics insalvables que impedeixin el pas de vehicles es considerarà que com a mínim han de poder suportar el pas del tren de carregues previst en la instrucció de carreteres. En el cas de que el paviment previst no pugui suportar-lo s’haurà d’indicar els tipus de vehicles i pesos màxims que podrà suportar i es senyalitzarà convenientment.

• La seva textura i rugositat serà tal que no siguin lliscants ni en sec ni en mullat. Haurà de complir amb el que especifica el PG3 en particular amb el que estableix l’article 542.7.

• Els materials i disseny de voreres, calçades, rampes, escales, etc.. complirà amb les especificacions del codi d’accessibilitat en particular amb les especificacions de supressió de barreres arquitectòniques urbanístiques.

• És molt convenient, cara a futures reparacions, que els materials dissenyats siguin de subministradors propers a Sabadell ja que originen problemes amb els subministraments de petites quantitats, ja que sinó a conseqüència del preu del transport s’originin problemes de subministrament de partides inferiors a la d’un camió sencer.

• En el cas de tractar-se d’urbanitzacions d’espais públics sobre aparcament privats o en regim de concessió administrativa on el concessionari es fa càrrec de les despeses de conservació de l’edificació, es complirà que:

o Tots els elements d’urbanització que s’incorporin es situaran per sobre de la capa de protecció de la impermeabilització de l’edificació subterrània.

o El projecte haurà d’incorporar en un annex on s’especifiqui clarament quin son els elements de conservació privada i quin son els elements de conservació municipal, per norma general la conservació de l’edificació inclosa la impermeabilització i la capa de protecció serà sempre a càrrec del propietari privat o del concessionari.

Consideracions en vials• Les peces de vorada seran preferentment de pedra granítica o de formigó, tipus T-5, • Les peces de vorada dels guals de vehicles tipus en funció de l’ample de vorera • La rigola serà preferiblement de 30 cm. d’amplada, de formigó HM-20 o bé de rajola blanca. • S’han d‘ajustar els radis de gir d’acord el que indica la normativa contraincèndis i els girs previstos per trànsit. • S’han de calcular les Kv per tal de no superar el valors establerts en la Instrucció de Carreteres per a una velocitat de 60 km/h • Les cruïlles de carrers s’han de solucionar sense generar punts baixos. • El paviments de calçada es dimensionaran d’acord amb el tipus de terreny i del trànsit previst en el vial, preferiblement s’utilitzaran les

seccions de paviments de calçades previstes en la instrucció de carreteres. Llevat que el càlcul quedi justificat amb secció determinada, és considera la secció d’asfalt mínim a utilitzar és G-20 e=9 cm + D-12 e= 6 cm., essent la tipologia estàndard de la ciutat la que defineix la secció 332, 25 cm. de tot-ú natural i 15 cm. de gruix d’asfalt. G-20 e=9 cm + D-12 e= 6 cm.

Consideracions en voreres• S’ha de complir les especificacions indicades en l’apartat de jardineria, tant pel que fa els marcs de plantació d’arbrat com d’ubicació d’arbrat

en funció dels amples de voreres • El pendent transversal no superarà mai el 2 %. • En voreres, es desaconsellable l’ús de paviment continuo, atesa la mala execució per les reposicions i pas de serveis soterrats. S’utilitzarà

preferentment paviments de peces o lloses que tinguin fàcil manteniment i reposició. • El panot utilitzat a la ciutat és de 4 pastilles d’un gruix de 4 cm. • En els passos de vianants el panot utilitzat és el de botons sense colorant. • La base de formigó del paviment de voreres serà del tipus HM-20 de 10 cm. de gruix en les zones exclusives de vianants i de 15 cm. de

gruix en les zones on hi hagi accés o pas de vehicles. • No es projectaran arbres en voreres iguals o inferiors a 3 metres. • Els escocells seran de 1’2 m. x 1’2 m. Si la vorera ho permet, també pot establir-se de 2m. x 1’2 m. en cas diferent s’ha de justificar

suficientment. L’escocell tipus és el fiol i el de pletina d’acer galvanitzat de 10 mm de gruix, no limitant-se l’ús d’altres que el redactor justifiqui

Consideracions en places• complir les consideracions de les voreres • S’ha de preveure pas per a vehicles de manteniments, de serveis i emergències.



26/ 49

• La distribució dels elements arquitectònics han de preveure la circulació dels vehicles de manteniment fins al punt d’us, camió amb cistella elevadora per a l’enllumenat, camió grua fins a zona de jocs infantils i camió cisterna fins a pous de registre

• Els paviments de sauló garbellat han de tenir un gruix mínim de 10 cm. sobre grava de 10-15 cm, i el pendent màxim no pot superar l’1.5%. • En paviments de peces, es recomanable l’ús de paviment de format petit (màxim 60x40), el màxim de gruix possible. col·locat a truc de

maceta, per tal de minimitzar els trencaments per flexió. • En paviment flexibles (asfàltics) s’haurà de tenir consideració especial per tal de minimitzar la fissuració, amb justificació de l’asfalt projectat. • En paviments continus (de formigó) s’haurà de tenir especial cura amb les pendents utilitzades pel risc de lliscament superficial • En paviments de seguretat de zones de jocs infantils es seguirà allò que queda indicat en l’apartat de jocs infantils

2.11.- SEMAFORITZACIÓ.SENYALITZACIÓ. AFECTACIONS DE LA MOBILITAT EN EL TRANSCURS DE L’OBRASenyalització horitzontal Senyalització vertical

Es preveu l’execució una nova xarxa semafòrica per a regular la cruïlla del Passeig Manresa amb el carrer Les Valls, així com la regulació del pas alternatiu d’autobusos en el Passeig Manresa, en el tram de la rampa de sortida de l’aparcament. La nova xarxa de semàfors preveu la reutilització parcial dels capçals semafòrics existents a l’actualitat i columnes, les quals es preveu de pintar de nou.

Està prevista la retirada de la totalitat de la senyalització horitzontal i vertical existent a l’àmbit, i la col·locació de la nova senyalització d’acord amb el plànol corresponent.

Donada la intensitat de pas de transport públic que circula per la zona d’obres, i donada la impossibilitat de supressió de la mateixa en cap moment durant l’execució dels treballs, s’ha previst l’habilitació d’un recorregut alternatiu durant les obres. Aquest recorregut alternatiu, que implica l’execució de treballs provisionals a realitzar per l’empresa contractista de les obres, s’expressen en els plànols 16a i 16b, i tenen lloc majoritàriament en el carrer Alfons XIII.

Les afectacions s’executen per a convertir el carrer Alfons XIII en un tram de 200m, d’un únic sentit en sentit doble. A banda de les actuacions previstes i detallades en plànols en relació a la retirada de la senyalització existent (tant horitzontal com vertical i semaforització nova), execució de la nova senyalització, i retorn a la situació inicial, caldrà la realització de petits treballs d’obra civil. Aquests treballs consistiran en la modificació dels 2 guals de vianants situats a la cruïlla de la Rambla de Sabadell amb el carrer Alfons XIII. Per a executar aquesta modificació caldrà realitzar enderroc de paviment existent, tall de la peça de vorada de formigó prefabricat in situ i posterior desplaçament d’uns 20cm de la mateixa, i tall in situ de peça especial de rampa de formigó prefabricat i embelliment de lateral de la peça.



27/ 49


Senyalització horitzontal• La pintura ha de ser del tipus doble component en fred, excepte el de les línies fetes amb maquinària autopropulsada que pot ser acrílica • Els passos de vianants han de ser antilliscant de nivell 2 (mitjà) especial ciutat. • El pintat dels passos de vianants han de coincidir amb la part rebaixada del gual. d’un mínim de 3 m. en carrers fins a 3 m. de calçada i de 4

m. per carrers d’ample superior. • En cas de cruïlla semaforitzada, es marcarà una línia de detenció de 40 cm d’ample. • Si el semàfor està col·locat abans del pas de vianants, la línia de detenció es marcarà a un metre d’aquest si es una columna i a 3 m si es un

bàcul. • Si el semàfor està col·locat passat el pas de vianants, la línia de detenció es marcarà a 50 cm abans del pas de vianants

Senyalització vertical• Els senyals de trànsit, quan es pugi, aniran fixades a elements urbans, als fanals amb cèrcols d’acer inoxidable i amb mènsules als

semàfors. • Els suports pels senyals, seran circulars de 60 mm. de diàmetre amb un gruix mínim de 3 mm. i aniran preferentment a 60 cm. de la vorada i

com a mínim 45 cm. • Quan la distancia entre la façana i el muntants sigui inferior a 1,20 m es col·locarà el muntant adossat a la façana i el senyal, es fixarà amb

una banderola. • L’alçaria mínima lliure entre el senyal i el terra serà de 2,20 m. • Senyals seran de xapa pintada al foc o d’alumini, amb relleu i sense arestes vives • Les senyals d’obligació i prohibició seran reflectans nivell 1 de 60 cm. de diàmetre, (excepte les de prohibit aparcar que podran ser

refectans o no).

Tall de peça

Desplaçament de peça de vorada, per enrasar-lo amb vorada de granit existent



28/ 49

• Les senyals de perill seran triangulars reflectans nivell 1 de 90 cm costat. • Les senyals informatives seran quadrades de 60 cm de costat.

2.12.- XARXA DE REG I FONT D’AIGUA POTABLE.

Es preveu la contractació d’un nou comptador d’aigua a la plaça de l’Àngel que abastirà tant la nova font d’aigua potable com la nova xarxa de reg per degoteig. Aquest comptador serà de 1.50 m3/h.

La nova xarxa de reg anirà amb un programador autònom amb bateries, el qual vindrà subministrat pel departament de Jardineria de l’Ajuntament de Sabadell. La instal·lació anirà a càrrec del contractista.

Donat que l’alimentació del programador de rec es fa amb bateries, no hi haurà xarxa primària de rec.

• Capçalera:

La capçalera consta de l’escomesa, comptador de 1.50 m3/h, clau de pas, vàlvula anti-retorn, i clau de pas. El comptador i primera clau de pas de tot el circuit s’ubica en arqueta a terra, que realitza la companyia Cassa. La resta d’aparellatge s’ubicarà dins de pericó a terra. El diàmetre de l’escomesa és de 2.54 mm.

• Boca de recEs preveu la instal·lació d’una boca de rec dins de la Plaça de l’Àngel.

• Xarxa secundària de reg: La xarxa secundària de reg només consta d’un sector que rega la totalitat dels arbres d’alineació tant els que es troben plantats en el terra com els que es troben a les jardineres. L’aparellatge d’aquest únic sector de reg, es troba dins de l’arqueta inicial situada a la mateixa plaça: clau de pas, electrovàlvula, reductor de pressió i tub d’alimentació dels degoters.

El tub col•lector dels degoters és un tub de polietilè de baixa densitat, 6 atmosferes de 32mm de diàmetre, segons plànols i diàmetre de l’electrovàlvula.

Tub de degoteig: tub de polietilè de baixa densitat de color marró, de 4 atmòsferes de pressió màxima de treball, de 17mm de diàmetre, en trams de longitut màxima 80m, resistent a les radiacions UV, amb goters termosoldats per la part interior de 2.3l/h, cada 40cm, i membrana de compensació epdm per a col•locar soterrat i distància entre tech-line prevista en 0.50m. La distància mitjana a les zones de plantació d’herbàcies és de 30cm

Tub col•lector dels degoters parterre: tub de polietilè de baixa densitat, 6 atmosferes de 32mm (segons diàmetre del by-pass) de diàmetre,

Instal•lacions elèctriques fins a 24V: Les insta•lacions elèctriques es realitzaran baix tub coarrugat de doble capa, els conductors tindran una tensió nominal de 1000V, amb una secció mínima de 1.5mm2. Si superen els 100m de longitut (que és el cas que ens ocupa), la secció del cable cal que estigui augmentada en 2.5mm2.

Les instal•lacions reflectides seran registrades a través d’un pericó cada 50m, podent-se utilitzar les mateixes arquetes del reg on es troben les electro-vàlvules, claus de pas, etc. Mai es poden usar les arquetes i tubulars de l’enllumenat públic.

Arquetes per a electrovàlvules mestre i sectorials: A dins de les arquetes s’endreçaran els diferents aparells en un ordre lògic i que sigui fàcilment entenedor per a les persones que després en facin el manteniment. Les arquetes es disposaran també properes al sector de rec al qual serveixin i en una disposició lògica i entenedora.



29/ 49

Es faran segons plànols de detall. Formats per parets de 15 cm de gruix de totxanes, el fons de 20 cm de grava pel drenatge i marc i tapa de fundició dúctil, amb agafador central i inscripció de Parcs i Jardins. L’interior anirà enfosquit amb morter 1: 3. Es disposaran passa-tubs amb canonada de PVC amb un diàmetre doble al de la canonada a instal•lar, segellant la folgança amb màstic de plàstic.

Si per la dimensió de l’aparellatge de l’interior i de la dimensió de l’arqueta l’obertura no es susceptible de poder-se registrar amb una única tapa, es farà un repartiment de tapes que no superin els 60cm de longitut, tantes com sigui necessari. Es col•locarà per sota d’aquestes i en les unions un reforç d’UPN de 60x30mm, que pugui ser extraible, a la fi que el pericó no tingui cap obstacle a l’hora de fer reparacions.

Les arquetes aniran sempre en zona pavimentada i amb tots els accessoris alliberats de morter per facilitar el desmuntatge de tots els accessoris.

Si s’escau es poden ubicar en una arqueta de major dimensió i amb doble o triple tapa segons detall en plànols els aparellatges de sectors de reg propers. Perquè els aparells no estiguin en contacte amb el sòl es poden disposar recolzats sobre varilles d’acer encastades en la paret de les corresponents arquetes.

Elements de protecció del reg: Tub-dren flexible coarrugat de PVC, de 50cm de diàmetre nominal i 3mm de gruix i 2m de llarg, muntat com a canalització soterrada per a protecció de xarxa de degoteig arbrat i recobert de sorra, per a protecció de les anelles de reg per degoteig de l’arbrat Tubular rígida per a protecció de conduccions de xarxa primària i de xarxa de boques de reg, diàmetre doble que la canonada a protegir, en zones pavimentades, així com la sortida de les electrovàlvules i fins arribar al parterre

Memòria explicativa de la instal·lació a realitzar, descripció dels materials, justificació de càlculs, etc. Càlculs utilitzats en el disseny del reg. Com a mínim s’indicarà la fórmula de càlcul utilitzada pel dimensionat de les canonades, pèrdues de càrrega previstes en tota la instal·lació, pressió i cabal a l’inici, corba característica de la bomba en cas que s’instal·li, model i tipus de tots els elements de reg ques’instal·laran (inclòs broquet a instal·lar), cabal unitari i pressió de treball. Plànols. • Planta amb les línies de distribució i dimensionat de canonades • Esquema tipus unifilar general de la instal·lació Detalls.Altres criteris genèrics que són d’aplicació:

Criteris de càlcul• La xarxa estarà sectoritzada per a un cabal màxim d’escomesa de 12 m3/h. • Es consultarà a la Cia. la pressió de subministre de l’aigua. • Pèrdua de càrrega màxima admissible de la instal·lació 20% • La velocitat màxima de l’aigua 1,5 m/s • La pressió màxima de treball en els sectors de goters 2 kg/cm2.

Criteris de disseny• Tot el reg ha de ser automàtic. • S’ha de dissenyar la xarxa considerant que es pugui alimentar d’aigua regenerada. • Es farà reunió prèvia amb els Serveis Tècnics Municipals i la Cia d’aigua CASSA per tal de determinar l’existència de xarxa d’aigua

regenerada a la zona d’actuació o previsió de desenvolupament de la xarxa en un futur. • En tota instal·lació de reg es projectarà material homologat i certificat, autoritzat pels Serveis Tècnics de l’Ajuntament de Sabadell. • Tot el material de canonada serà de polietilé, amb franja de color per a aigua regenerada. • La pressió nominal prevista de les canonades serà de forma general de 10 atm., tot i que en alguns i sota autorització de tècnics de Parcs i

Jardins es podran projectar canonades de 6 atm • Les canonades que vagin per sota de zones pavimentades hauran d’estar previstes a l’interior de pas de serveis (passa-tubs) tub corrugat

de polietilè amb un diàmetre el doble del de la canonada de reg i cada 25 m. de paviment un pericó de registre, de manera que puguin ser manipulades sense necessitat de trencar el paviment.

• Pel que fa a les rases, en les canonades de subministrament seran de fondària mínima entre 30 i 40 cm. i es col·locaran amb solera de sorra de 10 cm.

• En els casos que el sector de reg es troba sensiblement més alt que l’electrovàlvula corresponent, igual o superior a 3 m., cal posar una vàlvula anti-retorn per a protegir

• D’una sola escomesa i per mitjà una bateria de distribució es sectoritzarà el reg en funció del elements a regar. No podran projectar-se en un mateix sector elements de reg diferents (difusors i aspersors, diferents models aspersors o difusors,...).

• Elements de distribució d’aigua han d’anar senyalitzats quan s’abasteixen amb aigua regenerada

Degoters• Tots els arbres han de disposar de reg per degoteig, amb una anella de d. 17 i degoters autocompensants de 2,3 l/h. • En tota instal·lació de reg amb goteig, es projectarà primer clau de pas, després un filtre, després l’electrovàlvula i després un regulador de

pressió, al final de línia, s’instal·larà una vàlvula de rentat. Aquesta anirà ubicada en pericó de PVC de dimensions mínimes de 20 cm x 20 cm , destinada per a aquest fi



30/ 49

• En els casos que el sector dels degoters es troba sensiblement més baix que l’electrovàlvula corresponent, igual o superior a 3 m., cal posar una vàlvula anti-sifònica per a protegir.

• Els goters dels arbres es col·locaran enterrats entre 10 i 15 cm de fondària i l’anella de reg anirà envoltada de tub de drenatge i envoltada de sorra.

Aspersors i difussors• Les zones enjardinades amb gespa han de disposar de xarxa de regatge amb difusors, del tipus emergent, i aconseguir un triple solapament

en cada punt de manera que la pluviometria en un mateixa fase de reg tingui un coeficient d’uniformitat igual o superior al 75 %. Això generalment s’aconsegueix amb una distribució en quadrat dels elements de reg, on el radi que mullen els aspersors és la distància entre ells.

• Els difusors i aspersors no poden ubicar-se a més de 10cm enllà del límit del parterre. • En les zones susceptibles, on així s’indiqui per part dels tècnics de Parcs i Jardins de l’Ajuntament, tant els difusors com els aspersors es

projectaran amb un sistema antivandàlic consistent en un tub de PVC envoltant l’element i collat amb un morter • En els casos que el sector de reg es troba sensiblement més alt que l’electrovàlvula corresponent, igual o superior a 3 m., cal posar una

vàlvula anti-retorn per a protegir • En els casos que el sector de reg tingui en gran desnivell, igual o superior a 3 m., els aspersors situat a la part inferior han de disposar de

vàlvula de drenatge incorporada.

Bateria de distribució i electrovàlvules• S’ha d’instal·lar filtre d’anelles de fàcil manteniment i regulador de pressió de manòmetre de lectura ràpida. • Abans de cada electrovàlvula s’instal·larà clau de pas • Tots els pericons es projectaran amb una dimensió mínima de 50 cm x 50 cm com per poder manipular tots els elements instal·lats. Aquests

hauran de ser de fàcil manipulació, tindran una base de grava amb sortida d’aigua, aniran arrebossats i lliscats interiorment i a la tapa es preveurà la següent inscripció: Ajuntament de Sabadell – Parcs i Jardins o similar.

Programadors• Els programadors seran elèctrics. Els programadores seran Dialog + de Rain Bird o similar i es preveuran amb un mòdem gsm i un

caudalímetre per tal de poder ser telegestionats directament per Parcs i Jardins. En espais de petites dimensions, amb escàs consum d’aigua o on per les seves característiques no sigui viable connectar el programador a xarxa elèctrica es podran projectar programadors a piles que hauran de ser tipus T-BOS Radio de Rain Bird o similar.

• Els conductors d’unió del programador a les electrovàlvules, seran de secció mínim 1,5 mm2 per a longituds fins a 100m, i de 2,5 mm2 per longituds superiors.

• El conductor anirà per interior de tub de polietilè corrugat de doble capa d.40 mm. interior.

Escomesa elèctrica i d’aigua• En el cas que el projecte hi hagi prevista escomesa elèctrica i quadre d’enllumenat nou, es tindrà en compte una sortida per a la línia

d’alimentació del programador elèctric de la xarxa de reg. • Si es té en consideració a l’hora de projectar el QM de l’EP, es pot col·locar el programador en el conjunt, sempre i quant tinguin portelles

separades. • En el cas que no hi hagi possibilitat d’alimentar el programador elèctric des de cap altre element, s’haurà de procedir a la petició d’escomesa

elèctrica.

Xarxa de boques de reg• Cal repartir diverses boques de reg -cada 100m- aproximadament- per al regatge manual, homologat pels Serveis Tècnics de l’Ajuntament. • La xarxa de boques de reg ha d’anar sectoritzada des de la bateria de sectorització, amb clau de pas a l’inici de la xarxa. • El tipus de boca de reg ha de ser monobloc.

2.13.- SUBMINISTRAMENTS DE XARXES A DEMANAR EN EL TRANSCURS DE L’OBRA.

Està previst demanar 3 tipus de subministraments:

Subministraments d’aigua potable per a alimentació del reg i de la font: cal 1 comptador de 1.50m3/h,

Subministrament elèctric de l’enllumenat públic. Es preveu la contractació d’un nou subministrament elèctric per a l’enllumenat públic, la potència prevista a contractar per l’enllumenat es de: 1100wx1,20= 1.320w.w. Per tant es demanaran 1400w.

Altres criteris genèrics que són d’aplicació: Una vegada iniciades les obres d’urbanització, en el termini més breu possible s’han de demanar els subministraments d’electricitat i aigua per a rec, hidrants. Les sol·licituds es faran des de la secció d’Infraestructura urbana i es necessitaran les següents documentacions:

Electricitat Plànol d’ubicació del comptador. DIN A3 ó DIN A4. Potència necessària. Tensió de subministrament, monofàsica o trifàsica, 220V o 380V.

Aigua Plànol d’ubicació del comptador. DIN A3 ó DIN A4. Cabdal en m3/hora o diàmetre del comptador. Comptador soterrat (només fins a 12 m3/h).

Una vegada feta la sol·licitud dels diferents subministraments, la companyia corresponent facilita el pressupost, en el termini aproximat d’1 a 1,5 mesos. La secció d’Infraestructura urbana ho farà arribar al tècnic corresponent del servei d’obres que s’encarrega que es pagui a la companyia i aquest facilitarà a infraestructura urbana el justificant del pagament realitzat, necessari per a la posterior contractació.



31/ 49

2.14.- JARDINERIA

La jardineria prevista és principalment la plantació d’arbrat. Dins de l’àmbit estricte del Passeig es preveu la plantació de 2 espècies d’arbrat de gran port combinades que s’agrupen de 4 en 4. Les dues espècies es trien pel seu interès jardiner , en un cas per la seva floració i en l’altre pel viratge de color de les fulles a la tardor. En el primer cas es tractaria del liquidàmbar, Liquidambar styraciflua, i en el segon cas l’arbre de júpiter, Lagerstroemia indica. En ambdós casos s’ha estimat també la seva adaptació contrastada al clima de la ciutat de Sabadell. Altres arbres que s’han considerat pel seu interès en la floració són el freixe de flor i el castanyer d’índies rosa. A més a més, al llarg del recorregut del Passeig, i, en els punts més singulars es situaran uns plàtans exemplars, Platanus x hispanica, que són els arbres que donen la continuïtat amb l’aliniació dels plàtans de la Rambla.

Per altra banda, dins de l’àmbit del passeig s’acabarà de completar la jardineria amb la plantació d’arbrat de petit port a l’àmbit allà on les estructures soterrades no permeten la plantació en el subsòl. Les jardineres aniran plantades amb acàcies de Constantinopla, Albizia julibrissin.

A la Plaça de l’Àngel es completarà les plantacions existents, 4 alzines en el costat sud, i els plàtans d’aliniació existents al carrer de la Salut, amb la plantació de tres albizies, Alibizzia Julibrissim.

En el carrer de la Palanca es preveu la plantació de 2 pruneres japoneses, Prunus cerasifera.

S’ha previst l’execució de gran forats de plantació que assegurin al màxim una correcta implantació de l’arbrat, i més tenint en compte la densitat de serveis que hi ha en el subsòl en tot l’àmbit. Es preveu el reblert d’aquests forats amb terra franco- sorrenca.

Sòl estructurat

S’ha previst, així mateix, de situar com a base dels trams pavimentats al costat dels forats de plantació, una subbase de sòl estructurat per ampliar la part d’espai per al desenvolupament radicular de l’arbrat. El sòl estructurat permet de realitzar una base de ferm estructural, que alhora permet el desenvolupament radicular.



32/ 49

Composició per m3:1244kg de graves 255kg de terra vegetal franco argilosa 390g de hidrogel Fertilitzant d'alliberament lent

Especificació de les graves:De tipus granític o bé pedra calissa rentada, fins a 5cm de diàmetre, amb molts angles i sense fins Granulometria: Fins a 5cm, 100% Fins a 3.8cm, 90-100% Fins a 2.50cm, 20-55% Fins a 2cm, 0-15% Fins a 1cm, 0-5%

Condicions de la terra franco argilosa:Neta de graves de diàmetre <1cm Matèria orgànica entre el 2% i el 5% Textura, mesurada en pes sec: Graves <5%, Sorra 20-40%, Llims 20-50%, Argila 20-40% PH, 5.50- 6.50 Sense elements tòxics Sals solubles <1.0ml per cm

Hidrogel:Gels superabsorbent del tipus Potassium propenoate-propenamide copoEslymer hydrogel L'hidrogel, s'afegeix en una petita quantitat per actuar com un agent d'enganxositat, evitant la separació de la pedra i el terra durant la barreja i la instal·lació (TerraCottem o equivalent) Fertilitzant d'Alliberament Lent 15-2-15 líquid, amb alliberament de Nitrògen durant un màxim de 12 mesos

Procés constructiu:



33/ 49

Execució d’una rasa de profunditat 90cm- 130cm, segons criteri DF

Fer la barreja adhoc per al moment, mai transport o barreja en periodes plujosos Estesa en tongades de 15cm, compactades al 95% PM Tapar amb plàstic, si cal aturar l'estesa enmig del procés. En el cas de plantació d’espècies acidòfiles, (per exemple liquidàmbars), s’aplicaran quelats de ferro per ajustar el pH de la terra.

Manteniment de l’arbrat existent

Manteniment i protecció de l’arbrat existent. Es preveu el manteniment i protecció de les 4 alzines i el plàtan que hi ha a la Plaça de l’Àngel.

Altres criteris genèrics que són o poden ser d’aplicació:

• El projecte definirà que l’arbrat que es trobi dins l’àmbit d’una obra es protegirà d’acord amb el protocol adjunt i segons l’establert al Plec de Condicions Tècniques de l’obra (veure annex 2 del protocol de requeriments durant l’execució d’obres a la via pública).

• El projecte ha de contemplar des de l’inici el que es fa amb l’arbrat existent, si es manté o no. I en cas que tècnicament es consideri necessari eliminar o trasplantar algun exemplar. Aquesta operació ha de formar part del projecte i comptar amb partida pressupostaria suficient.

• No es permet el trasplantament d’arbres per tal de conservar-los donada la baixa supervivència dels arbres sotmesos a aquestes operacions. En casos excepcionals on pugui ser requerida aquesta operació caldrà l’aprovació amb anterioritat a l’inici de les obres per part de tècnics de la Secció de Parcs i Jardins de l’Ajuntament.

El Pla de Protecció ha de contemplar:

• Especificació dels exemplars a protegir, trasplantar o eliminar, amb la seva corresponent senyalització. I en el seu cas, condicions de trasplantament o de restitució de l’arbrat afectat.• Delimitació de les zones de tancament

de les Àrees de vegetació i senyalització de les vies de pas de maquinària.

• Mesures de protecció dels exemplars aïllats. • Necessitat d’esporga de branques baixes,

lligat o senyalització. • Definició d’altres mesures de protecció. • Especificació de la retirada i el apilament del sòl vegetal per al seu aprofitament posterior. • Elaboració del calendari de senyalització, execució i retirada de proteccions i senyalitzacions.

Minimització d’impactes.

Les obres que es realitzin dins l’àmbit d’un espai d’arbrat, es projectaran i executaran de manera que se minimitzin els danys i desperfectes que es puguin ocasionar.

Informació als operaris de l’obra.

S’informarà a tots els operaris de l’obra de la importància de la conservació de la vegetació, del significat de la senyalització i, si és el cas, de les sancions por danys produïts.

L’arbrat no podrà ser utilitzat com a eina o suport de treballs de l’obra. Així doncs, queda explícitament prohibit fer servir els arbres per a col·locar senyalitzacions, subjectar cordes o cables i/o lligar eines o maquinària.

Excepte amb l’expressa autorització de la secció de jardineria, un espai d’arbrat no es podrà fer servir com a magatzem de materials, eines, maquinària o vehicles.

• No es permet lligar als arbres elements aliens als de protecció i entutorat, com ara pancartes, llums, escales, ...

Mesures protectores generals.

En el replanteig es marcaran de manera clara i diferenciada els arbres a protegir i aquells que s’hauran d’eliminar. La protecció de la vegetació s’ha de realitzar amb anterioritat a l’inici de les obres i molt especialment, abans de l’entrada de qualsevol maquinària.

Per evitar tant els danys directes (cops, ferides) com els indirectes (compactació del terra), abans d’iniciar les obres s’instal·larà un tancament de fusta que limiti l’accés de la maquinària. Si això no fos possible, abans d’iniciar les obres es realitzarà la senyalització d’una via de pas restringit a maquinària, mitjançant la localització de balises de senyalització de 3 m. davant de cada arbre, així com de cintes de senyalització per indicar el gàlib. En cas que, per necessitats de l’obra, la maquinària precisés transitar per una zona externa a la via de pas, serà necessari procedir prèviament a la senyalització de la nova via, sota la tutela de la Direcció facultativa.

És necessari preveure la presència de personal qualificat en l’obra durant l’execució de treballs d’obertura de rases, per actuar correctament en el tractament de les arrels.

Protecció durant el canvi de paviments.

En las operacions derivades dels canvis de paviments, es tindran presents las indicacions següents: En la base de les arrels o en las zones de més concentració, l’excavació es realitzarà manualment.



34/ 49

• En qualsevol altra zona on, al excavar amb la maquinària, apareguin arrels de més de 3 cm. de diàmetre, es continuaran els treballs manualment.

• En totes las zones allà on es detecti la presència significativa d’arrels seran substituïts els primers 10 cm. de terra per sorra neta de riu, abans de compactar i recobrir.

• S’adoptarà la màxima precaució en els treballs d’anivellament del terreny. En la Zona de Seguretat, es realitzaran de forma manual. • La compactació prèvia al recobriment es reduirà al mínim per garantir l’estabilitat del nou paviment i en la Zona de Seguretat, es realitzarà de

forma manual.

Protecció de l’arbrat en obra pública

Definicions: 1. Zona de goteig. Superfície de terreny que ocupa la projecció en vertical de la copa de l’arbre o arbust.

2. Àrea de Vegetació. S’entén por Àrea de vegetació, la superfície de terreny en que hi ha major probabilitat de contenir el sistema radical complet de la vegetació afectada.

En el cas dels arbres i els arbusts correspon a la zona de goteig més dos metres. Als de port columnar s’ha d’afegir 4 m. a la zona de goteig.

3. Base d’Arrels. Volum de sòl que conté la majoria (90%) de les arrels llenyoses. Els estudis estadístics sobre caiguda d’arbres ens ofereixen les dades de referència següents:

Perímetre Del tronc Radi de la Base d’arrels Fins a 60 cm. 1,5 m. De 60 a 99 cm 2 m. De 100 a 149 cm 2,5 m. De 150 a 249 cm. 3 m. De 250 a 350 cm. 3,5 m. Més de 350 cm. 4 m.

4. Zona de Seguretat Zona que s’ha de respectar para garantir l’estabilitat de l’arbre. Per a determinar la seva mida s’aplicarà la distància corresponent al radi de la Base d’Arrels més un marge de seguretat d’un metre.

Arbrat de nova plantació• Es consensuarà el tipus de plantació amb els Serveis Tècnics de l’Ajuntament de Sabadell. • Tot allò que fa referència a les plantacions i al manteniment ha de complir el que estableix el Plec de Condicions Tècniques de l’Ajuntament

de Sabadell. • Les mides dels arbres es referiran en perímetre de tronc a 1 metre d’alçada. Encara que hi ha espècies en que és difícil d’aconseguir, de

forma genèrica s’utilitzaran arbres de mida mínima 20/25 cm. Tan sols en algunes espècies (coníferes i palmeres) el subministrament es tindrà en compte per alçada de la planta.

• La presentació i port dels arbres estarà d’acord amb les seves característiques genèriques d’espècie. • El projecte definirà que tots els arbres han de ser fletxats, és a dir, arbres que mantenen la guia dominant intacta. • El projecte definirà que abans de la plantació els arbres han de ser marcats en viver per tècnics de la secció de Parcs i Jardins. • Sempre s’ha d’entutorar l'arbre en cas de que no es pugui assegurar l'estabilitat fins que arreli. Per exemple en la plantació d’arbrat a arrel

nua. • L’arbrat d’alineació ha de preveure només anar amb reg automàtic i amb un programador diferenciat del de regs d’altres elements que no

siguin arbrat d’alineació. L’anella de reg sempre ha d’anar protegida amb tub corrugat i envoltada de sorra • En cas de no tenir reg automàtic, per garantir la viabilitat de la plantació, el projecte ha de preveure la contractació del manteniment per

assegurar un mínim de 24 regs a l'any i durant els dos primers anys.

Marcs de plantació• Els marcs de plantació en arbres de port petit serà de 6 m, en arbres de port mitjà de 7 a 9 m i en arbres de port gran 9 a 13 m. Essent 7 m

el marc mínim de previsió quan encara no s’hagi definit l'espècie. • Quan es tingui prevista la doble alineació, entre línies hi haurà com a mínim 5 metres i es plantaran en portell (en triangle). • No es projectaran arbres en voreres iguals o inferiors a 3 metres.

Escocells• Excepte en els casos on s’indiqui, de forma genèrica només es substituirà el 50% de les terres dels escocells, per terra formada per 60-70 %

de sorra, 20 % de terra franca 10% d’humus. Si les terres que s’extrauen de l’escocell no compleixen aquests requisits es portaran a l’abocador i seran reposades.

• Es recomana no omplir els escocells amb escorça. • Independentment de la mida de l’escocell, per a possibilitar el desenvolupament de l’exemplar arbori s’haurà de garantir un volum mínim de terra

útil. És a dir, que compleixi las condiciones agronòmiques per al desenvolupament radical i no contingui cap tipus de canalització destinada a conduir serveis de diversa naturalesa, siguin públics o privats, a excepció de la xarxa reg.

• Tant en terreny obert com en àrea pavimentada el volum de sòl condicionat serà proporcional al desenvolupament esperat de l’arbre. • A més, presentarà, una superfície permeable que permeti l’airejament permanent del sòl. Aquesta superfície d’airejament serà de terra lliure,

pavimentada amb elements porosos o definida per un escocell a les zones de paviment impermeable i d’acord amb la taula següent:

Port Escocell Volum útil Superfície permeable Petit 1m2 3 m3 1 m2 lliure o 2,25 m2 pav. porosa Mitjà 1,5 m2 9 m3 1,5 m2 lliure o 4 m2 pav. porosa Gran 3 m2 16 m3 3 m2 lliure o 9 m2 pav. porosa

2.15.- MOBILIARI URBÀ.Descripció del mobiliari urbà. El mobiliari urbà triat és:



35/ 49

Bancs de 1.75m de llargària i cadires de 0.60m model tipus Neo-liviano de Santa&Cole de potes de d’alumini i llistons de pi tractat a l’autoclau, o bé cadira tipus Neoromàntic sostenible, de Santa&Cole, o equivalent, de 0.60m de llargària, amb estructura d'injecció de polipropilè amb fibra de vidre i llistons d'extrusió de PVC amb fibres vegetals reciclades de color a Escollir per la DF.,

Jardinera- Banc i Jardinera de formigó armat segons plànols de detall. Papereres tipus trabucable de 50cm de diàmetre i 90cm d’alçària total. Aparca-bicicletes tipus model Coser y cantar de fundició colomer o Equivalent amb acabar oxironPilona de fosa gris de 10 cm. De diàmetre i 1 m, d'alçada amb una anella d'acer inoxidable, tractada amb imprimació fosfatant antioxidant i pintura ferrítica tipus oxiron, acabat matitzat i sense escut, Model c43p Barana de perfileria d’acer inoxidable vidre tipus Stadip segons plànol de detall.

Altres criteris genèrics que són o poden ser d’aplicació:

El mobiliari urbà ha d’estar constituït per elements preferiblement estandaritzats, fabricats per cases de reconeguda solvència que garantitzin les reposicions d’elements fruït de vandalisme o envelliment. Tot mobiliari o element que estigui format per elements de fusta, aquesta serà certificada amb el segell FSC.

Criteris bàsics:• La ubicació del mobiliari urbà ha de permetre sempre l’existència d’una banda de pas lliure d’obstacles d’una amplada mínima (correspon al seu

punt més estret) de 90 cm, recomanable un mínim de 120 cm. També s’ha de tenir en compte la intensitat de circulació de vianants d’aquestes vies. En els canvis de direcció, l’amplada lliure de pas ha de permetre inscriure un cercle d’150 cm de diàmetre i de 180 cm en els itineraris en què es preveu un ús massiu o en els de doble sentit de circulació.

• El mobiliari s’ha d’instal·lar preferentment alineat fora de la zona de pas, encaixat entre parterres, escocells, zones enjardinades o d’altres elements urbans i a les zones de descans com a eixamplament de l’itinerari, per tal d’evitar que el vianant hagi de serpentejar o caminar en ziga-zaga.

• La distancia mínima entre la calçada i l’element de mobiliari ha de ser de 40 cm. com a protecció de possibles impactes, excepte les pilones. • L’alçada lliure d’obstacles ha de ser de 220 cm. quan aquesta sigui inferior i que sobresurti de la façana mes de 15 cm., en itineraris adaptats, ha

de tenir com a mínim un element fix i perimetral sobre el paviment de 15 cm d’alçària perquè pugui ser detectat pels invidents, com per exemple espais sota una escala, balcons, etc.

• Els elements que hagin de ser accessibles manualment estaran situats a una alçada entre 90 cm i 140 cm d’alçada. • S’ha de deixar lliure l’espai de les parades de bus (tant per a les maniobres dels autobusos com per a l’espera, pujada i baixada dels usuaris). • S’evitaran els elements amb arestes vives. • Els elements de mobiliari que disposin de fixació mecànica, han d’anar collats a la solera de formigó de la base del paviment.

Bancs• El seient ha de tenir una alçària de 45 cm i una profunditat de 50 cm, es recomanable que tinguin respatller i recolzabraços a ambdós costats

amb una alçaria sobre el seient de 20 a 25 cm, sota el seient disposarà de prou espai lliure per poder col·locar els peus i facilitar que es pugui aixecar una persona.

• Aquestes recomanacions generals, es poden adaptar a criteri del projectista no impedint la col·locació d’altres tipus de bancs. • Preferentment s’han d’instal·lar sobre superfície sensiblement anivellada, pavimentada i antilliscant.• Es recomana preveure un espai lliure per a ubicar usuaris de cadires de rodes o cotxets infantils.

Taules• El taulell tindrà una alçària entre 72 i 80 cm. • Preferentment s’han d’instal·lar sobre superfície sensiblement anivellada, pavimentada i antilliscant. La plataforma a on s’ubica la taula ha de

tenir el sobre ample suficient per a ubicar usuaris de cadires de rodes o cotxets infantils.

Papereres• S’han de col·locar en espais transitats i on siguin més necessàries: parades d’autobús, sortida de les escoles, a prop d’àrees de jocs, a

banda i banda d’un pas de vianants. • Han de ser fàcilment localitzables per afavorir-ne la utilització. • El model de paperera serà preferentment el de dues potes amb un cilindre basculant • Es descarta de posar-ne en espais on es vulgui evitar l’aparcament de vehicles, atesa la seva fragilitat.

Jardineres• S’aconsella no fer ús d’aquests elements per a espais on es vulgui evitar l’aparcament, atès que aquests elements són susceptibles de ser

moguts. • S’aconsella fer ús d’aquests elements en places i espais ubicats a sobre d’estructures soterrades, com ara aparcaments soterranis • Les jardineres preferiblement han de disposar de reg automàtic.

Fonts aigua potable• Han d’estar ubicades a un màxim de 25 m. de la xarxa general i han de disposar de comptador propi.• La ubicació de font públiques ha de ser en llocs estratègics d’ús, com ara zona de jocs infantils, zones de pas, ... • S’han d’instal·lar sense canvi de nivell respecte al paviment circumdant i no poden contenir elements sortints en zones de pas si no es

projecten en planta. • L’accionament ha de ser de fàcil maneig. Cal evitar les fonts que s’accionen amb el peu per l’escassa durabilitat d’aquests elements. • Les fonts tindran una clau de pas per poder regular el cabal o tancar-la, al seu interior, o si no es possible en un pericó registrable al seu

costat.• El desguàs de la font serà de d. mínim 150 mm

Baranes• Les baranes metàl·liques han de ser galvanitzades, els conjunt ha d’anar mecanitzat de forma que estan prohibides les col·locació a obra

amb soldadures i posteriors utilitzacions de pintures galvàniques.



36/ 49

Pilones(mirar annex de detalls constructius)

• Han de complir el decret d’accessibilitat

Senyalització• Es senyalitzaran amb la senyalització corresponent: àrees enjardinades, usos permesos i usos no permesos.

S’instal·laran els cartells normalitzats de l’Ajuntament de Sabadell, de dimensions 30x30xcm, fets amb plafó davanter i contratapa, fets amb planxa d’alumini plegada de 2mm, i estructura de tub d’acer de # 30x3mm, galvanitzat en calent.

.



37/ 49

2.16.- JOCS INFANTILS.

Es preveu la instal·lació d’una àrea de jocs infantils per a la franja d’edat de 1 a 5 anys. Els jocs aniran sobre paviment esmorteïdor de cautxú, amb un gruix mínim de 1.50m, el qual ha de garantir una laçda de caiguda mínima de 1.90m. El paviment formarà franges de colors d’acord amb el plànol de detall. Els jocs triats s’endrecen dins l’àrea de jocs de tal manera que els jocs dins de la franja d’edat però més de petits estan al costat estret de l’àrea i el multi- joc més de grans està en el costat més ample de l’àrea. Els jocs triats conformen un circuit de joc, presidits per un trenet, que circula per una via imaginària dibuixada en el cautxú al voltant del qual es disposa la resta de jocs: 2 gronxadors de petits infants, una molla quàdruple en forma de cotxe, una molla, un multi- joc amb trepa i tobogan que es disposa simulant un túnel del circuit del tren, i un parasol amb uns tamborets disposats a mode d’estació de tren..

Es veu amb detall la descripció dels jocs en els plànols 15a Àrea de jocs. Jocs . Estampat del cautxú.

Altres criteris genèrics que són d’aplicació: Àrees de jocs• Totes les àrees de jocs de complir la normativa • Es recomana una distància mínima de seguretat entre la calçada i la zona o àrea de joc de l’amplada de la vorera i 3 metres més. • La vegetació adjacent a les àrees de jocs s’evitarà les espècies que puguin resultar tòxiques, amb punxes o perilloses pels nens. • Els elements en superfície que per la seva duresa representin un perill pels usuaris, com ara arbres, bancs, ..., és considerarà que tenen una àrea

de seguretat d’1 m. • Preferentment no hi haurà fanals a l’interior de les àrees de jocs. • No estan permesos els registres de xarxes elèctriques, clavegueram o altres serveis. • S’ha de justificar el gruix de paviment utilitzat en funció de l’alçada de la caiguda dels jocs • Referent a les vorades, podran ser de fusta o peces tipus jardí de punt rodó de formigó convenientment ancorades. • L’àrea s’ha de senyalitzar, segons rètol annex, a on s’indica les edats d’ús dels jocs i telèfon d’atenció ciutadana.

Jocs• Els jocs infantils seran nous i inclouran totes les instruccions necessàries per a la seva correcta instal·lació així com els corresponents certificats i

garanties. Per a cada joc s’informarà dels paviments, gruixos i condicions d’instal·lació i manteniment que són adequats tenint en compte l’alçada de caiguda lliure i la norma EN 1177 i les distàncies de seguretat que s’han de mantenir respecte altres elements.

• Els requisits que hauran de complir són: Disposar de Segell de Qualitat acceptat per l'"Entidad Nacional de Acreditación" (ENAC), per al sector "Productos Manofacturados", productes "Equipamiento de áreas y campos de juego"..

• Els elements que tinguin fusta hauran d’acreditar el certificat de la gestió forestal del FSC (Forest Stewardship Council). • Tots els jocs instal·lats tindran un període de garantia per a tots els materials de com a mínim 2 anys i certificat d’existència de recanvis durant 10

anys. • Els tobogans es col·locaran amb la rampa de descens orientada entre el nord-est i el nord-oest per evitar un escalfament excessiu provocat pels

raigs del sol. • Els jocs han de preveure’ls horitzontals, independentment del pendent del paviment de la zona de joc

Paviments de seguretat• La zona dedicada a àrea de jocs infantils s’adaptaran a la normativa europea EN-1177 referent als revestiments de les superfícies de les zones

de joc, de manera que a sota dels equips amb una caiguda lliure per sobre de 600 mm s’ha d’utilitzar obligatòriament un paviment amortidor cobrint la totalitat de la zona de seguretat.

• Aquest material tot i que pot ser de diverses natures, en cada cas, serà indicat pels tècnics de la secció de Parcs i Jardins d’aquest Ajuntament.

- Preferentment els paviments a utilitzar de sorra fina (grans de 0.5-5mm). El gruix mínim serà de 40-50 cm i s’assegurarà un correcte drenatge.

- En el cas que el paviment sigui de sorra, la superfície serà horitzontal, amb un pendent màxim de l’1%. - El paviment de cautxú a utilitzar serà continu, porós i sense juntes, s’instal·larà ‘in situ’ en diversos gruixos depenen de l’alçada de caiguda

específica de cada equipament de joc.

gruix total 20 mm 40 mm 50 mm 60 mm 80 mm 100 mm 140 mm alçada crític de caiguda

0,6 m 1,3 m 1,4 m 1,6 m 2 m 2,5 m 3 m

- S’ha de garantir l’evacuació superficial de l’aigua per sota de la capa de cautxú permeable cap als embornals més propers.

Característiques del tancament de les àrees de joc• Les àrees previstes per a nens menors de 6 anys i les que tinguin qualsevol punt del seu perímetre a menys de 15 metres de la calçada, estaran

envoltades per una tanca de fusta amb les característiques especificades següent. • La tanca de les àrees de jocs tindrà una alçada mínima de 80 cm, amb una porta com a mínim i que s’obri cap en fora. • Els materials emprats seran de primera qualitat. S'utilitzarà fusta de pi tractada (cuperitzat-autoclau) d’una longitud màxima de 2m, compostos

per muntants d’una alçada mínima de 0.8m. • Tots els cantells, tant de les lamel·les com dels muntants, han de ser arrodonits. • La porta serà de 90cm d’amplada mínima lliure de pas, composta per lamel.les i travessers iguals que els de la resta de la tanca, ancorada al

muntant extrem per dues frontisses antiatrapament d’acer galvanitzat que subjectin longitudinalment tota l’amplada de la porta i amb un pestell per tancar l’àrea.

• La tanca tindrà un sòcol d’uns 15 cm d’alçada, amb els cantells arrrodonits. • La distància entre muntants ha de ser com a màxim de 8 cm. per complir la normativa antiatrapaments

Senyalització



38/ 49

• Els cartells indicatius a utilitzar en les àrees de jocs seran de pictogrames i models normalitzats per la secció de Parcs i Jardins de l’Ajuntament de Sabadell segons els models adjunts a l’Annex 2 Pictogrames, de mida 40x60 cm.; es diferenciaran per grups d’edat i s’instal·laran amb pal rodó metàl·lic i convenientment ancorats al terra.



39/ 49

Criteris durant l’execució de l’obra o per a la recepcióL’Àrea de jocs s’haurà de certificar per part de laboratori acreditat.

JocsEl fabricant o distribuïdor ha de lliurar, en l’idioma del país a on s’ha d’instal·lar l’element, com a mínim, la següent informació:

• Tots els detalls necessaris per la instal·lació de l’element de joc. • L’espai mínim necessari i distàncies lliures de seguretat. • Alçada de caiguda lliure. • Requisits de la superfície. • El grup d’edats a qui es destina. • Disponibilitat de subministrament de peces. • Manual de Funcionament. • Manual d’Inspecció. • Manual de Manteniment de l’equip

En el moment de la recepció s’haurà de lliurar la documentació següent relativa als jocs infantils: - Plànol de l'àrea de jocs amb la llegenda identificativa dels equipaments de joc (nom, model, referència). - Plànol de muntatge dels jocs infantils. - Manual de manteniment dels jocs infantils. - Tipus i qualitat dels materials dels jocs. - Certificació de qualitat dels materials (origen de fusta,...). - Àmbits de seguretat dels equipaments dels jocs. - Edat usuaris dels elements de joc. - Senyalització dels elements de joc. - Garantia per defectes de fabricació (mínim 2 anys). - Garantia per defectes de la instal·lació (mínim 2 anys). - Garantia de subministrament d'elements dels equipaments de joc per a possibles reposicions (mínim 10 anys). - Certificació de compliment de la normativa UNE-EN 1176 de cada element de joc.

Paviment de seguretatEl fabricant o distribuïdor ha de lliurar certificat del producte a on reflecteixi el HIC del material

3. BARRERES ARQUITECTÒNIQUESEl projecte garanteix l’accés de persones amb mobilitat a tot l’àmbit.



40/ 49

4. PROGRAMA DE TREBALL DEL PROJECTE

1r MES

2n MES

3r MES

4r MES

5r MES

6r MES

C. PALANCA demolicions i moviment de terres

sanejament

serveis

enllumenat públic

senyalització i semafors

ram de paleta

paviments

jardineria i reg

mobiliari urbà

PLAÇA DE LÀNGEL demolicions i moviment de terres

sanejament

serveis

enllumenat públic


ram de paleta

paviments

jardineria i reg

mobiliari urbà

PASSEIG DE MANRESA CALÇADA

demolicions i moviment de terres

sanejament

serveis

enllumenat públic


ram de paleta

paviments

jardineria i reg

mobiliari urbà

VORERA

demolicions i moviment de terres

sanejament

serveis

enllumenat públic


ram de paleta

paviments

jardineria i reg

mobiliari urbà

seguretat i salut



41/ 49

Programació de les obres/ Senyalització del camí crític: Les obres es programaran segons el planning que s’ha detallat. La programació pretén que l’afectació al transport públic, sigui la mínima possible, donat que passen uns 800 autobusos/ dia, que donen servei a la ciutadania. Plaça de l’Àngel, s’iniciaran els treballs per la plaça de l’Àngel Passeig de Manresa, s’iniciaran els treballs passada la campanya de Nadal i per la calçada, en un ample que es definirà la DF, agilitant al màxim aquesta fase per tal de interrompre el pas del transport públic el menys possible. Aquesta operació suposarà un desviament del transport que anirà a càrrec de l’obra i segons informació municipal. El tancament de la calçada suposarà que no es pot iniciar les obres en el carrer de la Palanca per tal de deixar pas alternatiu. Un cop acabada la calçada restablerta la circul.lació, es podrà continuar l’obra de les voreres. Carrer de la Palanca, s’iniciaran les obres un cop restablert el transit en el Passeig Manresa. Per tant, és essencial que qualsevol modificació d’aquesta programació mantingui un tall de la calçada del Passeig Manresa mínim, previst en 6 setmanes. Les obres del Carrer de la Palanca no s’iniciaran fins la tercera setmana de Gener i tindran una durada màxima de 6 setmanes També s’ha atès que la programació de les obres tingui una afectació mínima al comerç circumdant. En tots els casos es deixaran creuaments per a vianants tant a l’extrem de les obres com entre el Passatge Jonc i el Carrer de Jesús.

Previsió del personal necessari: Es preveu un mínim de 3 àmbits a l’obra: Plaça de l’Àngel, Passeig Manresa i Carrer de la Palanca, que en algun moment poden ser simultanis. Aquest fet no ha suposara un sobrecost pel que fa a desplaçaments de maquinaria ni de personal.

5. TERMINI D'EXECUCIÓEl termini d’execució previst de les obres és de 6 mesos.

6. PROGRAMA DE CONTROL DE QUALITATDescripció dels elements a controlar.

La direcció facultativa ordenarà que es realitzin els assaigs, anàlisis i proves de materials i unitats d'obra que en funció de les partides d’obra resultin pertinents. L'administració contractarà la realització dels assajos a un laboratori especialitzat; de les despeses que per aquest concepte s'originin el contractista abonarà fins a un import màxim de l'1 per 100 del Pressupost d'Execució per contracte del Projecte.



42/ 49

7. CLASSIFICACIÓ DEL CONTRACTISTAClassificació del contractista per poder licitar a l’obra segons el Reglament General de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques segons el grup i subgrup corresponent. Les categories previstes són:

Grup G, Vials i pistes, subgrup 6, Obres viàries sense qualificació especial, categoria e

8. JUSTIFICACIÓ DE PREUSEn l'annex es relacionen els elements simples i la descomposició de cadascuna de les partides d'obra que s'han utilitzat al projecte.

Els preus corresponents als elements simples, mà d'obra, materials i maquinària s'han obtingut principalment de les bases de preus de l'Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya, de l'aplicació dels convenis laborals vigents i directament de les llistes de preus de subministradors i instal·ladors. Les despeses indirectes mínimes són del 3.00%.



43/ 49

9. PRESSUPOST

Per l'elaboració dels preus s'ha partit d'informació per via directa, és a dir, a partir d'industrials del ram. Els preus de la mà d'obra són actuals, d'acord amb el conveni col·lectiu de la construcció. Els preus de les partides tenen despeses fixes d'obra per atendre al cost dels mitjans auxiliars directes que són necessaris per executar la unitat d'obra. Es considera que el cost de la mà d'obra indirecta, forma part de les despeses generals de l'empresa que es carreguen a part, d'acord amb les disposicions establertes.

Nota sobre les partides d’obra del pressupost i les despeses de comunicació i informació sobre l’evolució i estat de les obres Aquest projecte per la seves característiques de centralitat, precisa de disposar d’una organització permanent de comunicació i informació. Com a criteri general, la descomposició de cada una de les partides d’obra que configuren el pressupost d’aquest projecte està formada pel cost de la mà d’obra, les despeses auxiliars i el cost dels materials, resultant-ne el cost directe de cada partida.

Aquest cost directe està incrementat en un 3 % de despeses indirectes. El concepte de les despeses correspon a totes aquelles despeses d’execució que no siguin directament imputables a unitats d’obra concretes, sinó al conjunt o part de l’obra, segons es defineix a l’article 67 del Reglament general de contractació de l’Estat. Dins d’aquest 3% de despeses indirectes s’ha inclòs un % a part per despeses de comunicació, que respecte del pressupost d’execució per contracte sense IVA resulta un 1,65%. Aquest import serà assumit pel contractista dins del pressupost del contracte.El procediment que regula el control i el pagament d’aquest 1,65 % més IVA per aquestes despeses de comunicació i informació es concreta al Plec de Clàusules Administratives del Contracte d’Obres.

Pressupost d'execució material 450.725,87 € (QUATRE-CENTS CINQUANTA MIL SET-CENTS VINT-I-CINC EUROS AMB VUITANTA-SET CÈNTIMS) Despeses generals, 6% 27.043,55 € (VINT-I-SET MIL QUARANTA-TRES EUROS AMB CINQUANTA-CINC CÈNTIMS) Benefici industrial 13%, 58.594,36 € (CINQUANTA-VUIT MIL CINC-CENTS NORANTA-QUATRE EUROS AMB TRENTA-SIS CÈNTIMS) PEM +DG+ BI, 536.363,78 € (CINC-CENTS TRENTA-SIS MIL TRES-CENTS SEIXANTA-TRES EUROS AMB SETANTA-VUIT CÈNTIMS) IVA 21%, 112.636,39 € (CENT DOTZE MIL SIS-CENTS TRENTA-SIS EUROS AMB TRENTA-NOU CÈNTIMS)

Pressupost d'execució per contracta 649.000,17 € (SIS-CENTS QUARANTA NOU MIL EUROS AMB DISSET CÈNTIMS)

Pressupost per a coneixement de l’administració 649.000,17 € (SIS-CENTS QUARANTA NOU MIL EUROS AMB DISSET CÈNTIMS)

Essent la superfície total de 3.345,22m2, La repercussió per metre quadrat de l'obra és de 194 euros/m2



44/ 49

10. EQUIP REDACTOR DEL PROJECTE

La redacció d'aquest projecte s'ha finalitzat el juliol de 2012 en el Servei d’Obres Públiques de l’Ajuntament de Sabadell. La redacció d’aquest projecte ha anat a càrrec de:

Rosa Martínez Camarasa, arquitecta superior cap del servei d’obres públiques, col·legiada 15.151/ 3 Rosa M. Torra Reventós, arquitecta superior col·legiada 26.881/1

Ha col·laborat en la redacció:

Eva Muñoz Pérez, Enginyera tècnica d’obres públiques, pressupost i redacció de l’Estudi de Seguretat i Salut Xavier Castrillón Mera, delineant, delineació de plànols

Sabadell, Juliol de 2012

Rosa M. Torra Reventós Rosa Martínez Camarasa Arquitecta col·legiada número 26.881/ 1 Arquitecta col·legiada número 15.151/ 3



45/ 49

ANNEXES

ANNEX 1. JUSTIFICACIÓ DE PREUS ANNEX 2. ENDERROCS. EXPROPIACIONS ANNEX 3. CARTOGRAFIA. TOPOGRAFIA. ANNEX 4. ESTUDI GEOTÈCNIC.

DETERMINACIÓ CBR. GRANULOMETRIA. ANNEX 5. SERVEIS AFECTATS. ANNEX 6. CÀLCUL ELEMENTS ESTRUCTURALS. ANNEX 7. GEOMETRIA DEL TRAÇAT DE VIALS. COORDENADES. ANNEX 8. XARXA DE SANEJAMENT. DIMENSIONAT HIDRÀULIC. ANNEX 9. XARXA DE RECOLLIDA PNEUMÀTICA. ANNEX 10. XARXA DE SERVEIS. PROJECTES DE COMPANYIES: ABASTAMENT D’AIGUA, GAS, ELECTRICITAT B.,M.,A.TENSIÓ),

TELEFONIA I XARXA DE TELECOMUNICACIONS ANNEX 11. VIALITAT. PROJECTE DE SECCIONS DE FERMS ANNEX 12. PROJECTE D’ENLLUMENAT PÚBLIC ANNEX 13. PROJECTE DE LA XARXA DE REG ANNEX 14. PROJECTE DE SEMAFORITZACIÓ ANNEX 15. COMPLIMENT DE LA LLEI DE SUPRESSIÓ DE LES BARRERES ARQUITECTÒNIQUES. ANNEX 16. COMPLIMENT DE LA NORMATIVA CONTRAINCENDIS

B. PLEC DE CONDICIONSEls projectes han de complir el que estableix el Plec de Condicions Tècniques de l’Ajuntament de Sabadell.

2.1. PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES GENERALS 2.2. PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

Característiques tècniques dels bens i dels materials Criteri d’amidament i abonament de cada una de les unitats en que es descompon el pressupost Nombre de les unitats a subministrar Procedència dels materials naturals Assaigs per comprovar les condicions de l’obra Normes per elaborar les diferents unitats d’obra Abonaments de les partides alçades Proves previstes per a la recepció.

C. PRESSUPOST

3.1. QUADRE DE PREUS NÚM 1 3.2. QUADRE DE PREUS NÚM 2 3.3. AMIDAMENTS 3.4. PRESSUPOST D’EXECUCIÓ MATERIAL 3.5. PRESSUPOST BASE DE LICITACIÓ 3.6. PRESSUPOST PER A CONEIXEMENT DE L’ADMINISTRACIÓ


D.- PLÀNOLSNúmero Plànol TÍTOL Subtítol Subtítol Escala A301 SITUACIÓ I EMPLAÇAMENT Informació urbanística 1:10.000

02 A AVANTPROJECTE Ordenació general

02 B AVANTPROJECTE Seccions i alçats

03 A ESTAT ACTUAL Topogràfic. 1/ 200

03 B ESTAT ACTUAL Fotografies

04 A INSTAL·LACIONS I Sanejament 1/500

04 B INSTAL·LACIONS II Gas 1/500

04 C INSTAL·LACIONS III Telèfon 1/500

04 D INSTAL·LACIONS IV Electricitat. Baixa i Mitja Tensió 1/500

04 E INSTAL·LACIONS V Aigua 1/500

04 E INSTAL·LACIONS VI Enllumenat públic 1/500

04 G INSTAL·LACIONS VII Recollida pneumàtica 1/500

04 H INSTAL·LACIONS Paral·lelismes 1/ 500

05 A PLANTA APARCAMENT PASSEIG PÇA. MAJOR

Planta -1 Aparcament 1/ 1000

05 B PLANTA APARCAMENT PASSEIG PÇA. MAJOR

Planta i seccions rampa Aparcament 1/ 1000


06 A ORDENACIÓ GENERAL 1/ 500

06 B ORDENACIÓ GENERAL Composició Cotes generals 1/ 500

06 C ORDENACIÓ GENERAL Definició geomètrica Altimetria 1/ 400

07 A SUPERPOSICIÓ Ordenació amb Topogràfic 1/ 500

07 B SUPERPOSICIÓ Ordenació amb Estructures Existents

1/ 500

08 PLANTA D’ENDERROCS 1/ 500

09 A SECCIONS Generals 1/ 200

09 B SECCIONS Detalls constructius

10 A INSTAL·LACIONS Xarxa de Sanejament 1/ 400

10 B INSTAL·LACIONS Sanejament Detalls

10 C INSTAL·LACIONS Xarxa d’Aigua Potable i Rec 1/ 400

10 D INSTAL·LACIONS Enllumenat Públic 1/ 400

10 E INSTAL·LACIONS Enllumenat Públic Detalls

11 A JARDINERIA Elements de nova plantació 1/ 500

11 B JARDINERIA Rases de plantació. Àmbits de terra vegetal i sòl estructurat

Superposició amb estructures i serveis

1/ 500

12 A SENYALITZACIÓ Senyalització vertical i horitzontal 1/ 400

12 B SENYALITZACIÓ Reutilització de semàfors existents

1/ 400


13 A PAVIMENTS Gruixos de bases de formigó 1/ 400

13 B PAVIMENTS Seccions de ferms 1/ 400, 1/ 20

13 C PAVIMENTS Acabats 1/ 1000

13 D PAVIMENTS Espessejament Passeig Manresa 1/ 400, 1/ 20

13 E PAVIMENTS Acabats Plaça de l’Àngel 1/ 1000

14 A MOBILIARI URBÀ 1/ 500

14 B MOBILIARI URBÀ Detalls Cadires. Banc. Font . Pilones VVEE

14 C MOBILIARI URBÀ Detalls Jardinera- Banc. Jardinera senzilla

VVEE

14 D MOBILIARI URBÀ Detalls Tanca Àrea de Jocs. Barana Vidre

VVEE

15 A ÂREA DE JOCS Tipus de jocs Estampat del cautxú 1/ 400

15 B ÂREA DE JOCS Detalls dels jocs Estampat del cautxú 1/ 40

15 C ÂREA DE JOCS Detalls dels jocs 1/ 40

16 AFECTACIONS DE TRÀNSIT


E.- ESTUDI BÀSIC O ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT

MEMÒRIA I ANNEXES. PLEC DE CONDICIONS. PRESSUPOST DOCUMENTACIÓ GRÀFICA.

C.- MEMORIA DESCRIPTIVA 1.- ANTECEDENTSfitxers.sabadell.cat/Perfil/2012/GPDC/000/36/MEMORIA -...

Documents

Transcript of C.- MEMORIA DESCRIPTIVA 1.- ANTECEDENTSfitxers.sabadell.cat/Perfil/2012/GPDC/000/36/MEMORIA -...