C Y CM MY CY CMY K - Barcelona€¦ · nant pel Parc de la Ciutadella, van a raure al lloc on hi ha...

C M Y CM MY CY CMY K

DESEMBRE 2004 97

2

S U M A R I

BARCELONA VERDA, NÚM. 97 DESEMBRE 2004

Publicació bimestralNúm. 97 desembre del 2004

PresidentaImma Mayol i Beltran

VicepresidentaMarina Subirats i Martori

EditaPARCS I JARDINS DE BARCELONAINSTITUT MUNICIPALTarragona, 17308014 Barcelonatel.: 93 413 24 00fax: 93 413 24 24e-mail: [email protected]/parcsijardins

DirectorJordi Campillo

CoordinacióRosa Garriga

Cap de redaccióMaria Rosa Salvadó

Consell de redaccióAntonia BarbaTeresa FranquesaM. Alba FransiDani GarcíaAntònia HernándezIzaskun MartíMargarita ParésColoma Rull

Consell assessorDirecció Tècnica de Parcs i Jardinsde Barcelona, Institut Municipal:Joan Andreu VerdaguerEscola Tècnica Superior d’Arquitectura: Miquel VidalFoment de les Arts Decoratives (FAD):Xavier RoviraDiputació de Barcelona: Manuel CanesEscola d’Agricultura de Barcelona(UPC): Xavier FàbregasEl Tinter, S.A.L.: Àngel Panyella

Gestió, producció editorial i impressióEl Tinter, S.A.L. (empresa certificada ISO 14001 i EMAS)tel.: 93 357 00 50

Col·laboradors d’aquest númeroMireia Belil, Teresa Franquesa, NúriaMembrives, Armand Messeguer, Fer-nando García del Pino, Damián Ho-yos, Margarita Parés, Salvador Pi, Al-bert Punsola

Disseny i maquetacióManuel Reyes

Assessor lingüísticMarià Pou Nadal

FotografiaDani García, Alonso José Fernández,Manel Raya

Foto portadaDani García

Publicitat i patrocinis José Luis Almudí

Secretaria i subscripcionsNúria Ugena

Tiratge10.000 exemplars

Barcelona Verda no comparteix necessària-ment les opinions expressades pels autors delsarticles publicats.

Paper reciclatCyclus òfsetTorras de 115 i 170 g

Copyright: Reproducció autoritzada ambindicació de la font. Se'n sol·licita còpia.

12

La portada

EDITORIAL .................................................3Cal aprofitar els recursos

NOTÍCIES ...................................................4

AGENDA 21 DE BARCELONA............................12El Projecte Oreneta

EL PERSONATGE .......................................14Jorge Wagensberg, director de CosmoCaixa

VERDA ....................................................16

PARCS DE CIUTAT .....................................20Un passeig fins al castell

REPORTATGE ..................................................22Crisi i esperances

L’OPINIÓ ..................................................25Un món de diàlegs, per Mireia Belildirectora dels Diàlegs del Fòrum Universalde les Cultures Barcelona 2004

PAISATGISME ...........................................26Recuperació del pantà de Vallvidrera

EDUQUEM PER A LA SOSTENIBILITAT ..........28Un nou instrument d’educació ambiental, la ‘Guia per fer l’ecoauditoria del centreeducatiu’

APUNTS DE JARDINERIA ............................30La poda d’arbustos d’hivern

FULLS TÈCNICS ........................................32Presència de nematodes entomopatògensals parcs i jardins de Barcelona i la seva po-tencialitat en el control de les plagues de lagespa

MOLT CAMP PER CÓRRER .........................34

DIRECTORI VERD ......................................38

La portada

30

22

‘PESSEBRE BARCELONA’

Aquest és el nom del pessebre que aquest any s’hainstal·lat a la plaça de Sant Jaume, dissenyat pelsalumnes de l’Escola Massana i enjardinat pels del’IES Rubió i Tudurí. Les noves generacions decreadors han triat personatges d’avui i han conver-tit els tradicionals pastors en vianants que, cami-nant pel Parc de la Ciutadella, van a raure al lloc onhi ha la sagrada família. Una proposta que situa enla Barcelona del 2005 el que va passar a Palestina famés de tres mil anys.

interior cubiertas 97 20/12/04 08:26 Página 2

BARCELONA VERDA, NÚM. 97 DESEMBRE 2004 3

Editorial

El darrer informe Planeta Viu, elabo-rat per WWF/Adena, posa sobre lataula unes dades francament preocu-

pants: la petjada ecològica, o sigui, els re-cursos naturals que consumim, segueixcreixent. Segons aquest informe, a horesd’ara farien falta tres països com Espanyaper suportar l’actual demanda de recursosnaturals dels seus habitants. La conclusióés clara: el nostre compte corrent ambien-tal és pèssim i els números vermells aug-menten cada any. Crèdits per eixugar-los?Per a la Terra no són possibles, per la qualcosa el que cal és estalviar i gestionar ambeficàcia el capital de què encara disposem.

Ja fa molts anys que Barcelona Verda de-dica espais al foment d’un consum sosteni-ble, que, més que ser difícil de practicar, elque realment requereix és que siguem ca-paços de canviar els nostres hàbits i serconscients que el malbaratament d’allò queconsumim, sigui el que sigui, ens porta aun empobriment cada cop major del nostre

entorn. Tot necessita recursos naturals perser elaborat. Per tant, del que es tracta ésd’allargar el màxim possible la vida útildels productes i oblidar-nos de l’aparentcomoditat de l’“usar i llençar”.

Passat Nadal, Parcs i Jardins tornarà ainstal·lar zones de recollida de verd nada-lenc als carrers de Barcelona per poder-neaprofitar la biomassa convertint-la en adoborgànic. Des que aquesta campanya es vainiciar, ja fa dotze anys, les xifres de reco-llida han anat augmentant: al principi, demanera important, i els darrers anys, escas-sament. Ornamentem menys les llars du-rant les festes? Hem arribat a la xifra màximade ciutadans i ciutadanes ambientalmentresponsables? És difícil de saber. En qual-sevol cas, si no som capaços de valorar lespossibilitats reals del que consumim, difí-cilment ho aprofitarem com cal. El verdnadalenc n’és un dels molts exemples. Si esconverteix en compost, retorna a la natu-ra, i, si va a parar a un abocador, aquestamatèria orgànica només haurà servit perguarnir una casa durant uns quants dies.Pensem-hi..., i bones festes! ■

Jordi Campillodirector gerent de Parcs i Jardins

Cal aprofitar els recursos

Si el verdnadalenc esconverteix encompost,retorna a lanatura, i, si vaa parar a unabocador,només hauràservit perguarnir unacasa durantuns quantsdies

01 BCN verda /SUMARI-EDITO/97 20/12/04 08:31 Página 3

La iniciativa de crear una xarxa d’hortsurbans té uns valors socials importantsper a les persones que hi participen, per-

què genera un teixit de noves relacions i elspermet fer activitats que milloren la seva qua-litat de vida. Alhora, es crea un nou espai verdpúblic, on el conreu ordenat d’hortalisses és elprotagonista. Amb la incorporació de les set-ze noves parcel·les de Can Cadena, al distric-te de Sant Martí, la xarxa d’horts urbans deBarcelona passa a tenir 169 parcel·les de con-reu, distribuïdes en sis horts urbans, als dis-trictes de Sant Martí, Gràcia, Sant Andreu,Horta-Guinardó i Sants-Montjuïc.

Els tres objectius principals de Parcs i Jardinsa l’hora de fomentar aquesta xarxa són recu-perar espais urbans per a l’ús públic; propor-cionar una parcel·la per conrear als jubilats ijubilades, un col·lectiu amb moltes hores lliu-res que amb el treball manual pot aconseguiruns beneficis terapèutics i uns canvis d’hàbitsimportants per a la seva salut, i acostar les es-coles al coneixement d’una realitat agrícola.Els nens d’una ciutat amb prou feines sabencom es cultiven i s’obtenen molts dels alimentsque consumeixen, acostumats com estan a re-bre’ls d’una manera més o menys manipulada.

El sistema d’adjudicació de les parcel·les esconcreta amb la formalització d’un contracteamb persones jubilades del districte, que les au-toritza a cultivar productes hortícoles en unaparcel·la de terreny. El contracte té una dura-da de sis mesos, prorrogables fins a cinc anys.Els jubilats i jubilades han de seguir un modeld’agricultura biològica i excloure del conreuels productes químics (fertilitzants i plagui-cides). A més, es comprometen a observar unreglament que regula l’explotació de la par-cel·la (prohibició d’ultrapassar-ne els límits, ins-tal·lar-hi elements aliens o vendre els produc-tes obtinguts) i especifica normes de compor-

tament (no abandonar la parcel·la ni cedir-nel’ús o causar molèsties als altres ocupants). Lagestió de l’espai és conjunta entre les personesjubilades i Parcs i Jardins.

ELS INICISL’any 1985, el Districte de Gràcia ja es vaplantejar cedir petites parcel·les de conreua gent gran, gestionades pel Centre Cívic El Coll. D’aquesta manera va néixer l’Hortde l’Avi, situat al Parc Güell, a la zona delcarrer Torrent del Remei. En l’actualitat,vint jubilats disposen d’una parcel·la de con-reu en aquest indret.

Parcs i Jardins va iniciar l’any 1998, amb lainauguració de 58 parcel·les a la finca de CanMestres, al districte de Sants-Montjuïc, la xar-xa d’horts urbans, que al llarg dels anys s’haanat ampliant fins a arribar a sis horts, amb untotal de 169 parcel·les, conreades pel mateixnombre de persones jubilades. L’èxit d’aquestprograma ha fet que l’Ajuntament de Barcelo-na i Parcs i Jardins tinguin l’objectiu que ca-

4

N O T Í C I E S


La xarxa d’horts urbans de Barcelona s’amplia fins a 169 parcel·les amb setze de noves a Can CadenaEl 9 de novembre passat, la tercera tinenta d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona ipresidenta de Parcs i Jardins va presentar l’ampliació de la xarxa d’horts urbans que hi ha ala ciutat, amb la creació de setze noves parcel·les a Can Cadena. Els horts urbans són unprograma de participació, iniciat per Parcs i Jardins l’any 1998 amb la posada en marxa delshorts de Can Mestres. El projecte va destinat als jubilats i jubilades de la ciutat i té com aobjectiu afavorir la integració i la col·laboració dels ciutadans i ciutadanes en activitats demillora ambiental.

La iniciativa decrear una xarxad’horts urbansté uns valorssocialsimportants per ales personesque hiparticipen

La presidenta de Parcs iJardins, Imma Mayol,

conversant ambadjudicataris de les

parcel·les de CanCadena

02 BCN verda /NOTICIES/97 20/12/04 08:29 Página 4

dascun dels deu districtes de la ciutat disposicom a mínim d’un hort.

L’any 2001 es van inaugurar els horts de laFont del Bacallà, a Can Soler, al districte d’Horta-Guinardó, amb 35 parcel·les, i el 2003es van posar en marxa els horts de Turull, ambsetze parcel·les noves. Aquest any, la masia deCan Cadena ha passat a formar part de l’es-mentada xarxa, sense perdre la condició decentre experimental d’agricultura biològica,amb setze parcel·les més.

L’HORT DE L’AVISituat al districte de Gràcia, a la part forestaldel Parc Güell, els camps de conreu que con-té són els propis d’una masia que hi havia an-tigament a la zona i que ja fa anys que va serenderrocada. L’estiu del 1984 es va fer la pro-posta de cessió de petites parcel·les. La inau-guració oficial va ser el juny del 1985, i actualment hi ha vint jubilats que obtenen elsbeneficis de la pràctica agrícola. Aquest espaidepèn del Districte de Gràcia i és gestionat con-juntament pel Centre Cívic El Coll i l’equip dela xarxa d’horts urbans de Parcs i Jardins.

CAN MESTRES I CAN SOLERLa finca de Can Mestres, situada al districte deSants-Montjuïc, a la Zona Franca, té una ex-tensió d’11.000 m2; és de propietat municipali va ser cedida a Parcs i Jardins el 1997. Enprincipi es va arreglar i delimitar perquè veïnsjubilats de la zona hi poguessin cultivar set par-cel·les de 48 m2 cadascuna. Posteriorment, l’any1999, a causa de l’èxit de la iniciativa, es va in-crementar l’oferta fins a arribar a 30 parcel·les.

L’any 2002 es va fer una nova ampliació perrespondre a la creixent demanda, i actualmentsón 58 els avis que gaudeixen de la concessiód’una parcel·la per al conreu a Can Mestres.La incorporació en l’espai de l’hort d’animalsde granja, com coloms, ànecs, oques o galli-nes, i de ruscos d’abelles enriqueix l’ofertadidàctica. El manteniment i la cura de la gran-ja és a càrrec dels jubilats i jubilades.

L’any 2001 es va fer realitat el projecte d’horts urbans a Can Soler, una finca amb ma-sia a Sant Genís dels Agudells, al districte d’Horta-Guinardó. Can Soler té una superfí-cie total de 2.342 m2 i actualment hi ha 35 par-cel·les conreades.

TURULL I TRINITAT VELLADurant la primavera del 2003 es va crear l’hort urbà situat al passeig de Turull, en unafinca de 3.000 m2 de propietat municipal.

El Districte de Gràcia va cedir a Parcs i Jardinsla gestió de 400 m2 per ampliar amb catorzeparcel·les el projecte del horts urbans en aquestdistricte. La tardor d’aquest mateix any es vaninstal·lar 26 parcel·les al Parc de la Trinitat, fruitdel treball conjunt entre el Districte de SantAndreu i Parcs i Jardins.

CAN CADENAEl Centre Experimental d’Agricultura Biolò-gica, conegut com a Can Cadena, acolliràel sisè hort urbà, amb setze parcel·les.Aquest centre fa treballs experimentals d’a-gricultura i jardineria ecològica i serveixcom a eina educativa i d’acostament delmón rural als escolars i al públic en gene-ral. Les activitats didàctiques, programadesper a diferents nivells educatius, permetenals alumnes de les escoles de la ciutat pren-dre contacte amb els animals de granja, ambel conreu de l’hort i amb diversos aspectesde l’agricultura ecològica, com el compos-tatge i els tractaments alternatius de les pla-gues.

La masia de Can Cadena, al districte de SantMartí, està envoltada de nombroses edifica-cions, que li donen un valor afegit pel que fa amillora ambiental i qualitat de l’entorn. El pro-jecte d’hort urbà de Can Cadena neix amb es-perit de convivència amb l’actual projecte delcentre, en què destaca la granja. Aquesta gran-ja, amb ovelles, ànecs, oques, gallines i conills,té un gran valor didàctic per a les escoles deBarcelona. ■

5BARCELONA VERDA, NÚM. 97 DESEMBRE 2004

La masia de CanCadena estàenvoltada denombrosesedificacions, queli donen un valorafegit pel que fa amillora ambientali qualitat del’entorn

A dalt, xarxa d’hortsurbans de Barcelona,

i, a baix, Centred’Agricultura Biològica

de Can Cadena

Can Mestres


Entre el 8 i el 14de novembre,Barcelona va

celebrar una novaedició de la Setmanade la Mobilitat Soste-nible, amb l’objectiuque els ciutadans iciutadanes puguin re-flexionar sobre comes mouen a la ciutat.La mobilitat repre-senta la causa més im-portant de contami-nació atmosfèrica isonora als grans nu-clis urbans. Fer servirel transport públic odesplaçar-se a peu o amb bicicleta sónalternatives a l’ús delvehicle privat queafavoreixen una ciu-

tat més humana i respectuosa amb el mediambient. És per aquest motiu que l’Ajunta-ment de Barcelona ha posat en marxa un se-guit de mesures per millorar l’accessibilitat altransport públic, incrementar la xarxa de me-

tro i renovar i prolongar línies d’autobús, iunes altres per augmentar l’espai destinat alsvianants i als ciclistes.

Per seguir fomentant els criteris de mobili-tat sostenible entre la ciutadania, aquest anyla Setmana ha acollit les XII Jornades Medi-terrànies de Seguretat Viària i les Jornades In-ternacionals Tramvia i Ciutat. També s’hancelebrat jornades dedicades al Camí Escolari a la descongestió dels centres urbans, i xer-rades sobre el present i el futur de la bicicle-ta a la ciutat i sobre la salut mental i la mo-bilitat.

Pel que fa a les activitats al carrer, destacael Ral·li Solar d’exhibició de vehicles elèctrics,que es va fer el 14 de novembre, amb unrecorregut que va començar a la plaça de SantJaume i va acabar a la plaça de Catalunya, on els 28 vehicles participants –bicicletes, ca-mions, furgonetes, ciclomotors i altres vehi-cles, alguns de disseny molt original– van que-dar exposats al públic, i es van fer algunes demostracions del seu funcionament entre elscarrers Bergara i Pelai. Els districtes tambévan organitzar activitats de participació, iaquest any es van poder veure dos vaixellsque funcionen amb energia solar, un al portde Barcelona i l’altre al Saló Nàutic. ■

6

N O T Í C I E S


JULIVERT MEU Al barber per Joma

Moure’s sosteniblement a la ciutat

Imma Mayol amb labandera de sortida del

Ral·li Solar 2004


“Planta’t al Botànic” va ser la crida percelebrar, el 24 d’octubre de 2004,el cinquè aniversari del Jardí Botà-

nic de Barcelona. La festa, a la qual van assistirunes dues mil persones, convidava a partici-par en una fira d’activitats en què es podienplantar plantes, fer un calendari amb fruits ifulles seques, tastar infusions, escoltar contes i maquillar-se. Tot plegat, una manera diverti-da d’acostar-se a la botànica i als usos de lesplantes.

Durant aquests cinc anys, el jardí ha crescutpel que fa al projecte de col·leccions botàni-ques, i ha passat d’unes 350 espècies l’any 1999a les prop de 1.600 de finals del 2004. El jar-dí també ha crescut per donar un servei for-matiu i educatiu a la societat. S’han establertnombrosos convenis de pràctiques en el campde la biologia, la jardineria i el paisatgisme ambles principals escoles i universitats de Barcelo-na i Catalunya. I, en l’àmbit escolar, el Serveid’Activitats Educatives de l’Associació d’Amicsdel Jardí Botànic atén cada any milers de nens

d’escoles i casals. En el camp de la conserva-ció de plantes s’ha posat en marxa el banc dellavors de Catalunya i s’han exposat a les ro-calles les primeres espècies vegetals protegidesd’arreu dels Països Catalans, amb el propòsitd’explicar al visitant la importància de preser-var la biodiversitat i respectar el medi ambient.

Finalment, la inauguració de la nova seu del’Institut Botànic, l’any passat, va dibuixar unmarc ideal per presentar aquest projecte botà-nic de la ciutat de Barcelona a la comunitat in-ternacional. Aquesta presentació es va fer enel segon Congrés Internacional de JardinsBotànics, celebrat a Barcelona l’abril passat, alqual van assistir uns cinc-cents participants, re-presentants de més de tres-cents jardins botà-nics d’arreu del món. ■

Núria Membrivesdirectora del Jardí Botànic de Barcelona

L’escola Sadako, de Barcelona,ha estat una de les guanyado-res de l’edició del 2004 dels

premis CIRIT. Aquest guardó s’a-dreça a estudiants de segon cicle d’ESO i Batxillerat amb l’objectiu defomentar l’esperit científic del jo-vent. El treball guanyador, dedicat aestudiar les espècies que formen l’ar-brat viari de dos districtes de la ciu-tat, ha comptat amb la col·laboracióde Parcs i Jardins. El primer capítol

està dedicat a estudiar l’estructura del’arbrat viari de Barcelona i la funcióque desenvolupen els arbres urbans;

el segon analitza el Pla de Gestió del’Arbrat Viari actualment existent(biodiversitat, normes de plantació,poda, compactació, contaminació imanteniment), i el tercer tracta de ladistribució d’espècies a les dues zo-nes estudiades, Gràcia i Nou Barris.El treball acaba amb els resultats d’u-na enquesta feta als veïns d’aquestsdos districtes per saber la seva opiniósobre els arbres que hi ha a prop delseu lloc de residència. ■


El Jardí Botànic de Barcelona compleix cinc anys

Els arbres de Barcelona són estudiats per escolars

El jardí ha passat d’unes350 espècies l’any 1999a prop de 1.600 a finals

del 2004


8

N O T Í C I E S


Durant l’octubre s’han reprès les pre-sentacions dels Plans d’Acció 21 enel marc dels esmorzars que un cop

al mes organitza el Consell de Medi Am-bient i Sostenibilitat de Barcelona al ReialCercle Artístic. L’objectiu d’aquests esmor-zars és difondre els plans d’acció fets per

les entitats i empreses firmants del Com-promís Ciutadà per la Sostenibilitat, com-partir experiències i fomentar la reflexió iel debat sobre l’aplicació col·lectiva de l’A-genda 21 a la ciutat. Si el 22 d’octubre vanpresentar el seu pla d’acció la Universitatde Barcelona, la Fundació Futur i l’Institutd’Estudis de Seguretat, el 12 de novembreho van fer la Fundació Natura, el Col·legid’Engi-nyers Tècnics Industrials de Barce-lona i Parcs i Jardins de Barcelona, InstitutMunicipal.

El Pla d’Acció 21 de Parcs i Jardins técom a objectius principals l’augment i lamillora del verd, l’estalvi d’aigua, una ges-tió òptima dels residus, l’afavoriment de labiodiversitat, la implicació dels usuaris enla gestió del verd de la ciutat i l’aplicació debones pràctiques ambientals en els centresde treball d’aquest institut municipal. Lesaccions d’aquest pla formen part del Plad’Actuació Municipal (PAM) 2003-07 del’Ajuntament de Barcelona. ■

El 21 d’octubre passat es va presentar el Pro-grama d’Activitats Escolars del Consell de Co-ordinació Pedagògica de Barcelona (CCPB).

L’acte va ser presidit per la cinquena tinenta d’al-calde de l’Ajuntament de Barcelona, regidora d’Educació i presidenta de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona(IMEB), Marina Subirats. Les activitats que formen part d’aquest progra-

ma, en què participa Parcs i Jardins,cobreixen un ampli espectre te-mà-tic, que inclou des de la música i lesarts escèniques fins a la participaciói la cultura solidària, l’entorn natu-ral i l’educació ambiental, la salut ila prevenció de riscos i els mitjans decomunicació, entre d’altres. Per amés informació: www.bcn.es/IMEB/program.htm. ■

Entre el 16 i el 20 de novembrepassat es va celebrar a Madridel VIII Congrés de l’Associació

Espanyola d’Arboricultura. El temaescollit en aquesta ocasió va ser:“Ciutadà arbre. L’arbrat viari”. Lesponències presentades van estar dedi-cades a analitzar casos concrets, comdiferents punts de la ciutat de Madridi la vila mallorquina de Calvià; l’arbrecom a representació; l’arbrat en laformació de l’espai urbà; el disseny del’arbrat viari; les tipologies d’arbre ala ciutat, les seves transposicionshistòriques i contemporànies; els sòlsdel medi urbà, i la vida de l’arbre.Parcs i Jardins va participar en aquestcongrés, la novena edició del qualestà previst que se celebri a Barcelonael novembre del 2005, amb la ponèn-cia “Els arbres heretats”, en què s’ex-posa la història i l’evolució de l’arbratviari d’aquesta ciutat des de mitjansdel segle XIX. ■

Parcs i Jardins presenta el seu Pla d’Acció 21

Ciutadà arbre

El programa per al curs 2004-05 es vapresentar al nou museu CosmoCaixa

Activitats escolars delCCPB 2004-05



El diumenge 14 de novembre es va celebrar la festa que dóna labenvinguda a la tardor, i queaquest any ha tingut com a temacentral el civisme i la tinençaresponsable de gossos. Hi vanassistir la tercera tinenta d’alcaldei presidenta de l’Institut Municipalde Parcs i Jardins, Imma Mayol, i el regidor de Ciutat Vella, CarlesMartí.

L’objectiu principal de la festa d’aquestany, que ha tingut com a lema Vineamb el teu gos, és conscienciar els

propietaris de gossos perquè recullin sem-pre els excrements del seu animal i respec-tin l’espai públic. La festa, que es va cele-brar al Parc de la Barceloneta, va acollir diverses activitats per fer una crida a la ti-nença responsable d’animals: animacions acàrrec del grup Teatre d’Aigua, exhibicionsde la unitat canina de la Guàrdia Urbana,diferents tallers i una mostra d’associacions.La festa la van organitzar, de manera con-junta, Parcs i Jardins, el Pla per a la Pro-moció del Civisme, el Projecte Integra(Agència de Salut Pública, Consell Munici-pal de Convivència, Defensa i Protecció delsAnimals i IMEB), el Grup Ecologista delNucli Antic de Barcelona i el Districte deCiutat Vella.

L’octubre de l’any passat, l’Ajuntament deBarcelona va començar a dissenyar un plaque implicava tot el consistori i que apun-tava cap a un nou model de ciutat, més cí-vica i convivencial. Dins d’aquest pla, pelque fa a l’aspecte concret de la tinença res-ponsable d’animals, entre el 12 d’octubre iel 14 de novembre d’aquest any s’ha fet unacampanya de sensibilització ciutadana so-bre aquesta qüestió, que ha coincidit ambl’inici de l’aplicació de sancions als propie-taris que no compleixin la seva obligació.

Aquesta doble iniciativa té com a objec-tius vetllar perquè els gossos vagin correc-tament lligats; evitar que els animals i elsseus propietaris envaeixin els espais de joc

infantil; vetllar per la recollida de les deposicions dels gos-sos; informar de lainscripció obligatòriaen el registre munici-pal del Cens d’Ani-mals de Companyia iverificar-ne el com-pliment; informar dela identificació delsgossos mitjançantmicroxip subcutani i verificar-ne el compli-ment, i controlar els animals de races peri-lloses.

Els districtes també estan fent un impor-tant paper de dinamitzadors d’aquestacampanya, amb accions que es van iniciarl’octubre passat i que inclouen la distribu-ció de fullets explicatius i l’organització desetmanes de sensibilització. ■

UN GOS “BON VIANANT”:• Ha d’estar inscrit en el Cens d’Animals de Companyia • Ha de dur un microxip subcutani d’identificació (és la millor

manera de trobar-lo si es perd)• Ha d’anar lligat (al carrer hi ha molta gent, i no a tothom li

agraden els gossos)• No se l’ha d’ensinistrar mai en un espai públic (d’entrada, és

un mal lloc per al mateix gos)• Si és d’una raça potencialment perillosa, ha d’anar amb morrió• El propietari n’ha de recollir les femtes de la via pública• No ha d’entrar als espais de joc infantil (ell ja té els seus pro-

pis espais a tots els districtes de la ciutat)

El Parc de la Barcelonetaacull la Festa Cívica de Tardor


10

N O T Í C I E S


Durant aquestes festes de Nadales tornen a exposar a l’IllaDiagonal de Barcelona els tre-

balls d’ornamentació de verd nada-lenc fets per escolars de la ciutat en elmarc de la mostra Guarneix-me, enquè participen les escoles de la ciutat.L’objectiu de la mostra és decorar unexemplar de llorer amb guarnimentsfets, sobretot, amb materials reciclats.Des d’envasos de iogurt fins a llaunesde refrescos o garlandes a base de pas-ta de sopa pintada amb colors plate-jats i daurats, hi ha molts recursos perpoder guarnir les llars durant les fes-tes nadalenques. Des que va començaraquest concurs, l’any 1992, ja són mésde tres-centes les escoles que hi hanparticipat, algunes amb projectes notan sols originals, sinó també d’unagran qualitat plàstica. D’altra banda,la tria d’una espècie alternativa a l’a-vet per ornamentar com és el llorer

afavoreix la presència de les espèciesvegetals autòctones mediterrànies al’hora de triar el verd que decora lesllars durant el Nadal. ■

‘Guarneix-me’ 2004

REMEIS PITJORS QUE LA MALALTIAÉs ben clar que les defecacions delsgossos ja fa temps que s’han conver-tit en un greu problema a Barcelona–i a tot arreu–, i que en té la culpal’actitud dels ciutadans i ciutadanesque no compleixen un deure tan sen-zill i lògic com recollir i dipositar enuna paperera (a part de les conven-cionals, cada cop n’hi ha més d’espe-cíficament dedicades a aquest ús) lafemta dels seus animals de compan-yia. Ara bé, de constatar aquesta si-tuació a denunciar-la pintant murs alParc Güell hi ha un bon tros. Enaquest cas, la reivindicació cívica s’haconvertit en una acció molt incívica.MASSA PETJADA

El que s’anomena “petjada ecolò-gica” és la quantitat de recursos na-turals que consumeix un nuclihumà determinat (poble, ciutat opaís). Segons l’informe Planeta viu2004, de WWF/Adena, els humansconsumim un 20% més de recur-sos naturals dels que la Terra potproduir, i, a Espanya, aquest per-centatge és del 200%. Ras i curt,ens estem “menjant” el nostre ca-pital natural sense deixar-li l’opor-tunitat de renovar-se, o sigui, degenerar “interessos” duradors, queés el que realment hauríem de con-sumir.

HEM ARRIBAT ALS 600.000 m3

Aquest és el volum d’aigua delsubsòl consumida entre el setem-bre del 2003 i el mateix mes del2004 per al manteniment dels es-pais verds de Barcelona, la qualcosa implica un estalvi equivalentd’aigua procedent de la xarxa de subministrament de la ciutat.Això representa un increment del 17,72% respecte a l’anteriorperíode de dotze mesos. L’objectiuISO 14001 per al 2004 és que, a fi-nal d’any, el volum d’aigua de regprocedent del subsòl arribi als630.000 m3.

L’ECOSEMÀFOR •••



Un pessebre urbàL’Escola Massana, que aquest anycelebra el setanta-cinquèaniversari, participa en eltradicional pessebre de la plaça deSant Jaume. Els alumnes de tercercurs de Projectes d’Art i Dissenyhan estat els encarregats de ferl’esmentat projecte, que s’hatitulat “Pessebre Barcelona”.

“Pessebre Barcelona” se situa a l’espaipúblic de la ciutat: un petit racó delParc de la Ciutadella reproduït a la

plaça de Sant Jaume com a punt de trobadaobert al ciutadà. L’objectiu ha estat transposarel pessebre tradicional al context urbà i con-temporani amb un afany integrador de la ciu-tadania. Pastors, traginers, la filadora o la donaque va a buscar l’aigua, en l’actualitat s’hanconvertit en transportistes, “recaders”, boti-guers o turistes. Aquest retall del Parc de la Ciu-tadella reprodueix alguns dels elements de mo-biliari urbà que podem trobar als espais verdspúblics, inclou punts de referència i convida aaccions i relacions que permetin a cada ciutadàser una peça més de la recreació del naixement.La part de jardineria del projecte ha estat fetaper alumnes de l’IES Rubió i Tudurí.

UN PESSEBRE D’AVUIDes dels inicis, el pessebre ha servit per mos-trar oficis, tradicions i formes de vida, i ha do-tat cadascun dels personatges d’un significatpropi. Partint d’aquest concepte, s’ha volgutreconstruir la història bíblica a partir de ciuta-dans i ciutadanes i de visitants de la ciutat perdibuixar i caracteritzar el que serien unes pos-sibles figures de pessebre contemporànies. Així,la plaça de Sant Jaume s’ha transformat en unescenari nadalenc, amb persones retratades iexposades bidimensionalment anant cap a Bet-lem, amb les maneres de vestir, de pentinar-sei de viure contemporànies, i adaptant els re-gals a l’infant a la nostra manera de fer, de pen-sar i d’actuar. Els sarrons i les carbasses han es-tat substituïdes per bosses del Museu Picasso,maletes de viatge o carros d’anar a comprar.

ESTRUCTURALes imatges que configuren la composició escè-

nica són serigrafies en color a escala humana;estan enganxades a una base de planxametàl·lica i recolzen sobre un peu tambémetàl·lic acabat en cilindre. Això ha permèsintegrar-les al terra de la plaça i, alhora, soste-nir-les i donar-los estabilitat. Es tracta de fusionar les figures amb l’entorn on estan si-tuades, d’integrar-les en l’espai i crear una co-munió global sense alterar l’escenari.

El naixement forma part del conjunt escènicdel parc. Al contrari que la resta de personat-ges que configuren el pessebre, la sagrada família hi està representada per una imatged’argila. D’aquesta manera es destaca la im-portància de la seva presència i se la diferen-cia de la resta d’imatges.

Aquest pessebre s’ha fet amb el patrocinide Fecsa-Endesa i amb la col·laboració deCespa, Urbaser, Ferrovial-Agromán, Publi-servei, Azahar Jardinería y Riegos, S. L. i ElPeriódico. ■


Les orenetes, ocells insectívors migra-dors, ens visiten a la primavera pro-cedents d’Àfrica, on retornen a finals

d’estiu. Solen ser fidels al lloc de cria i hitornen any rere any. Aquí refan els seus nius–semiesfèrics, fets amb fang i branquetes–o bé en construeixen de nous, i fan la pos-ta. Les orenetes estan patint una davalladaa les ciutats a causa, probablement, de laprogressiva desaparició de construccionsadequades per a la nidificació i a la falta defang, la matèria primera que fan servir perfer els nius.

El Projecte Oreneta es desenvolupa en elmarc de l’Agenda 21, especialment a partirde l’Objectiu 1 del Compromís Ciutadà perla Sostenibilitat, que formula la necessitatde “protegir els espais lliures i la biodiver-sitat i ampliar el verd urbà”. Es proposacensar la població d’orenetes, així com defalciots i ballesters, a la ciutat; procurar laprotecció dels nius existents; instal·lar nius

artificials i punts de fang, i fomentar el res-pecte per aquests populars ocells.

La conservació de la població d’orenetesa la ciutat de Barcelona és, doncs, l’objec-tiu clau del projecte i va lligada a una faseprèvia de coneixement de les poblacionsactuals. Es fa necessari localitzar i quantifi-car els nius, ja que una gran part de l’èxitdel projecte depèn d’aquesta informació,que esperem que sigui subministrada pertots els que hi vulguin participar i col·labo-rar. De fet, les accions de suport s’han defer als llocs on s’hagin detectat nius d’ore-netes.

COM COL·LABORAR-HIEl projecte està adreçat principalment a lesescoles, concretament als nens i nenes dequart a sisè de Primària, que hi poden par-ticipar amb les seves famílies. Aquest pro-jecte pot ser especialment interessant per ales escoles adherides a l’Agenda 21 Escolarde Barcelona i que treballen en temes debiodiversitat. La proposta, però, està ober-ta a tots els centres escolars de Barcelona.També hi poden col·laborar totes les perso-nes que a títol individual o a través d’enti-tats estiguin interessades a fer tasques derecerca de llocs de cria i d’orenetes i fal-ciots en vol. Per facilitar la participaciós’ha elaborat un fullet d’ajuda per a la iden-tificació de les orenetes i dels nius, que in-clou una fitxa per emplenar amb les dadesrecollides en el treball de camp. Aquestafitxa s’ha de retornar al Centre de Recur-sos Barcelona Sostenible (té el franqueigpagat) per fer possible el processament dela informació recollida, l’elaboració d’uncens i la definició de les accions de protec-ció que es creguin oportunes d’acord ambla realitat descrita.

12

A G E N D A 2 1 D E B A R C E L O N A


El Projecte OrenetaA la ciutat de Barcelona, hi nidifiquen dues espècies d’oreneta, la cuablanca (Delichonurbica) i la vulgar (Hirundo rustica), que no hem de confondre amb els falciots negres iels pàl·lids (Apus apus i Apus pallidus) ni amb els ballesters (Apus melba), espècies tambépresents a Barcelona i que, en certa forma, s’assemblen. El Projecte Oreneta pretén seruna eina de coneixement, sensibilització i conservació, amb l’objectiu principal deprotegir i potenciar la població d’orenetes, però també d’acostar el món dels ocells alsciutadans i ciutadanes de Barcelona mitjançant la participació dels escolars i dels adultsque hi estiguin interessats.

El projecte estàadreçat

principalmentals escolars,que hi poden

participar ambles sevesfamílies

03 BCN verda /A21BCN/97 20/12/04 08:30 Página 12

La tasca d’identificació de nius d’orene-tes i de les diferents orenetes i falciots quehi ha a la ciutat pot ser engrescadora perals participants en el projecte, que compta-ran amb l’ajuda d’unes sessions de forma-ció en què, a més d’aprendre a distingirnius i aus, es faran nius artificials que des-prés es podran instal·lar. A principis del2005 es faran les tasques de difusió, ins-cripció i formació, amb l’objectiu que aprincipis de març, amb l’arribada de lesorenetes, es pugui començar a fer el treballde camp. Aquest projecte és una iniciativade l’Ajuntament de Barcelona que comptaamb el suport de Caixa de Tarragona, lagestió de Galanthus i Thalassia i la col·la-boració de Parcs i Jardins i d’Oryx. ■

Sergi GarciaGalanthus

Margarita ParésDirecció d’Educació Ambiental i

Participació, Ajuntament de Barcelona


SECRETARIA TÈCNICA: CENTRE DE RECURSOS BARCELONA SOSTENIBLENil Fabra, 20 08012 Barcelonatel.: 93 237 47 43, fax: 93 237 08 94, a. e.: [email protected]/agenda21

UNS VEÏNS DE TOTA LA VIDATradicionalment, les orenetes han con-viscut amb la població humana, ja quefan els nius als ràfecs de les cases i alssostres dels coberts. Aquesta convivèn-cia s’ha mostrat molt enriquidora, comho demostra la gran quantitat de re-ferències positives a les orenetes que hiha en la cultura popular. Les formes ac-tuals dels edificis i la dificultat de trobarfang per fer nius estan dificultant quecontinuïn niant a les cases de Barcelona.Amb el Projecte Oreneta es pretén aju-dar a conèixer i conservar la poblaciód’orenetes a la nostra ciutat.

Les orenetesestan patint unadavallada a lesciutats a causade laprogressivadesaparició deconstruccionsadequades per ala nidificació i ala falta de fangper fer els nius.

03 BCN verda /A21BCN/97 20/12/04 08:31 Página 13

14

E L P E R S O N A T G E


“En els sistemes nodemocràtics, elprimer que s’amagaés el coneixement”

Jorge Wagensberg, director de CosmoCaixa

atreu la gent?L’ésser humà necessita conèixer de formapermanent per resoldre misteris, tant elspersonals com els de la realitat que l’envol-ta. La ciència, per altra banda, fa recercaperquè sempre hi ha misteri. El que seriauna mica trist, i fins i tot angoixant, és queno n’hi hagués gens.

- Sorgeixen museus de la ciència arreu delmón. Creu que això comporta un augmentparal·lel dels coneixements científics de lapoblació?Jo crec que els museus formem una família,i com a família evolucionem i tenim les nos-tres crisis. Hem viscut, en el nostre àmbit,una crisi en què hem passat de mostrar ob-jectes tancats en vitrines a mostrar fenòmenssense objectes. En aquesta bipolarització,CosmoCaixa ofereix la solució museogràfi-ca de mostrar objectes dialogant amb fenò-mens, i això, si funciona, crea una com-prensió sobtada. Quan les coses van bé, elsmuseus de la ciència creen estímuls a favordel coneixement. Això no vol dir que, a din-tre dels museus, la gent hi aprengui, en elsentit escolar. La idea és que, en sortir, tin-gui ganes de saber més.

- Per què és desitjable un augment del co-neixement científic general? Perquè va molt més de pressa la influènciadel coneixement científic en les nostres vi-des que la capacitat del ciutadà per assimi-lar-lo. Aquest décalage ens afecta directa-ment en la nostra organització democràticai l’única forma de reduir-lo és incrementantel nostre coneixement. Constato que el nos-

- Darrerament estem acostumats a sentiropinions fonamentades que apunten a la ba-nalització de la societat. Creu que l’interèsmassiu que suscita un lloc com CosmoCai-xa desmenteix aquestes tesis?Aquesta ha estat precisament una de lesgrans satisfaccions de la nostra feina, desferel tòpic que la gent només menja escom-braries. Sempre penso que, si es fan les co-ses amb bellesa, intel·ligència i, sobretot, es-tima, la gent se n’adona i ho aprecia. Calafegir que fer qualitat no és més car, nomésrequereix un esforç personal de l’equiphumà que està compromès amb un projec-te determinat.

- De la matèria inerta a la matèria intel·li-gent i autoconscient. Aquest és un viatgesens dubte ple de coneixement i de miste-ri... Pot ser que sigui aquest l’element que

La nostra opcióha estat fer un

museu amb unaarquitectura al

servei delcontingut

Jorge Wagensberg és professor de física i ha publicatmés d’un centenar de treballs de recerca en àmbits comla termodinàmica, les matemàtiques, la biofísica, lamicrobiologia, la paleontologia o la filosofia de laciència, entre d’altres. La seva projecció pública estàvinculada a la direcció, des del 1991, del Museu de laCiència de la Fundació “la Caixa”, un espai querecentment s’ha tornat a obrir al públic, rebatejat com aCosmoCaixa. Aquest és un museu per seduir amb laciència i per provocar alhora plaer estètic i reflexió.Wagensberg n’és l’ànima i en aquest projecte haexpressat, un cop més, el seu afany per un coneixementque es vinculi a la ciutadania i a la consecució d’unasocietat millor.

04 BCN verda /PERSONATGE/97 20/12/04 08:28 Página 14

contrària. No se sent una mica sol en aquestaspecte?El primer que necessitem perquè hi hagi in-terdisciplinarietat són disciplines! Les dis-ciplines són necessàries a les escoles i a lesfacultats. Un cop dit això, també és veritatque la natura no té cap culpa dels plans d’es-tudis d’aquests llocs. És curiós, perquè, quanvols parlar de la interdisciplinarietat, tot-hom hi està d’acord i es mostra entusiasta,però a l’hora de la veritat és difícil navegarper aquest territori i sempre és més segurtornar a la teva petita parcel·la. Això passaa les universitats i als centres de recerca, oncadascú té la seva pròpia cafeteria, i això noés cap bestiesa, perquè dificulta les troba-des! No estaria malament que els museuspoguessin esdevenir nous punts de trobada.

- En alguns temes, quan la ciència i la po-lítica es toquen, salten espurnes. Un exem-ple el tenim en la postura d’alguns políticsen contra de la investigació amb cèl·lulesmare. Són postures mercantilistes, de gua-nyar vots, o hi ha qüestions ètiques de fons? Si hi ha molts vots a guanyar és perquè hiha moltes persones per a les quals és unaqüestió ètica de fons. Aquest cercle vicióses crea perquè, com he dit abans, hi ha unpes excessiu de les creences, i afegiria de lescreences religioses. El polític hauria de po-sar el coneixement al davant, si vol ser ho-nest. Si ens hi fixem bé, en els sistemes nodemocràtics és on el coneixement quedaamagat d’entrada. I és aleshores quan la porregeix la vida pública.

- Per què un país on hi ha bons museusde la ciència com aquest no pot oferir alsseus científics millors condicions que altrespaïsos?Per ser justos, s’estan fent molts esforços percanviar aquesta tendència històrica, i, enconcret, a Barcelona hi ha molts projectesja en marxa per crear institucions científi-ques de primer nivell. Ara, penso que unpaís fa el salt a la modernitat quan s’adonaque en recerca no s’ha d’estalviar perquè ésuna font de riquesa potencial. I nosaltresencara no hi hem arribat, aquí. Tant de boel museu hi ajudi, perquè és un problemade les consciències de tots nosaltres. No enspensem que un dia arribarà un polític i hocanviarà tot de la nit al dia, perquè això nopassarà. ■

Albert Punsola


tre volum actual de coneixement és insufi-cient, en aquest moment, per poder actuarplenament com a ciutadans. Quan hem detriar un polític que ha de dur a terme polí-tiques energètiques o de medi ambient, hemde saber de què està parlant. El coneixementcientífic és un dret i un deure del ciutadàmodern.

- Per què pensa que alguns museus de laciència opten per convertir el seu continenten un edifici espectacular, en una autènticaicona? Què aporta això al projecte museís-tic?Primer penso que, en general, és un errorfer un edifici icona, però no únicament delsmuseus de la ciència, sinó de tot tipus. Enalgun cas concret, com el Guggenheim, hafuncionat, ha ajudat a situar Bilbao en elmapa, d’acord; però en un museu de la cièn-cia és un error. Qui fa el continent ha depensar molt en el contingut. Per altra ban-da, la nostra opció ha estat fer un museu ar-quitectònicament al servei del contingut, sobri, que, a més, creés un espai públic in-tegrant-se en l’entorn urbà immediat sensedestacar-se’n especialment. En el primerconcurs d’idees, tots els arquitectes ens mos-traven edificis molt alts, de gran volum,però, quan vam tirar endavant amb el pro-jecte escollit, a través del diàleg vam anardefinint la idea final. Vull remarcar la bonadisposició dels arquitectes escollits, els ger-mans Terrades, que mai ho van veure comuna restricció a la seva feina, sinó, al con-trari, com un repte.

- Recordo campanyes electorals amb ac-tors, escriptors o artistes, però no pas ambcientífics. Per què?És cert, però no sé si és que no els convideno que ells no hi volen anar. Fer ciència i ferpolítica és diferent. El científic té una obli-gació de sinceritat contínua amb la comu-nitat i amb si mateix, i suposo que ambaquestes premisses no es pot sobreviure enpolítica… (riu) Un assessor d’imatge sem-pre et dirà que mai reconeguis un error encampanya; això, a un científic, no l’hi potsdir, perquè l’error forma part de l’avenç dela seva feina.

- En la seva trajectòria, vostè sempre hamanifestat un interès per la transversalitatdel coneixement; no obstant això, semblaque la tendència general és precisament la

El polític hauriade posar el

coneixement aldavant, si vol

ser honest

La democràciaés la forma méscientíficad’organitzar laconvivència

04 BCN verda /PERSONATGE/97 20/12/04 08:28 Página 15

CIUT

AT VE

LLA

EIXA

MPL

ESA

NTS-

MON

TJUÏ

C

16

V E R D A


vJARDINS ELISARD SALAUn cop acabades les obres per a la construcció d’un pàrquing, aquestaplaça, situada a l’interior d’illa format pels c. Robrenyo, Guitard, Berlín iNumància, s’ha remodelat i enjardinat de nou amb gramínies –Carex tes-tacea, Festuca glauca, Calamagrostis acutiflora, Miscanthus sinensis ‘Gra-cillimus’, Pennisetum villosum i Stipa gigantea– i gespa. També s’hi ha ins-tal·lat reg automàtic.

vJARDINS JOAN MARAGALLL’enjardinament de la zona del teatre s’ha remodelat amb la col·locació depans de gespa i la plantació de Cotoneaster dammeri i Chrysanthemumfrutescens.

PLAÇA DE CAN MANTEGAEn aquesta plaça s’han plantat arbustos per recuperar la qualitat d’alguneszones que havien quedat despoblades de vegetació. Les espècies triadeshan estat el baladre (Nerium oleander), Ligustrum texanum i lligabosc (Lo-nicera nitida).

PASSEIG DE SANT JOANkAl tram situat entre l’av. Diagonal i la Travessera de Gràcia s’han fet feinesde poda de retallada en els gairebé 2.000 m lineals de tanques vegetals fetesamb pitòspor (Pittosporum tobira) i murtra (Myrtus communis) que delimi-ten els jardins de la via pública. També s’ha reposat les falles en la vegetacióamb la plantació de noves unitats d’aquestes dues espècies arbustives.

vGRAN VIA DE LES CORTS CATALANESLes falles que hi havia a la tanca vegetalque ornamenta aquest gran vial s’han re-posat amb noves unitats de pitòspor (Pit-tosporum tobira) al tram situat entre el pg. de Sant Joan i el pg. de Gràcia.

PLAÇA ANDRÉ MALRAUXEl parterre que va quedar afectat per unes obres de serveis s’ha tornat a sem-brar amb gespa.

PARC DE LA CIUTADELLAkAls 79 tells argentats (Tilia tomentosa) que hi ha al pg. delsTil·lers, se’ls ha fet una poda de realçament. Aquesta feina dejardineria també s’ha fet en els grups de margallons (Chamae-rops humilis) que ornamenten el passeig, i en aquest espai s’han fet aportacions de sauló per mantenir la qualitat dels ca-mins. Com a complement, s’han plantat gairebé 700 m2 degrups de flor a base d’Iresine herbstii ‘Purple Lady’, He-lichrysum microphyllum ‘Silver Mist’, Alternanthera dentata‘Purple Knight’ i Dimorphotheca ecklonis.

vPLAÇA VICENÇ MARTORELLAmb l’objectiu de millo-rar l’aspecte de la plaças’han col·locat 230 m2 depans de gespa als parter-res.

PLAÇA PAU VILAA causa de la singularitat dels exemplars, s’ha fet unapoda de realçament a les 23 Parkinsonia aculeata quehi ha en aquesta plaça, amb la qual cosa s’ha acon-seguit, a més de millorar-ne l’aspecte, fer més com-patible la presència d’aquests arbres de gran port ambla circulació de vianants.

FEINES DE MANTENIMENTLes brigades de Parcs i Jardins han desbrossat 2.000 m2

de superfície verda a les places Pompeu Gener i la Ma-quinista.

05 BCN verda /B VERDA/97 20/12/04 08:29 Página 16

LES C

ORTS

SARR

IÀ - S

ANT G

ERVA

SI


vPLAÇA DE LES CORTSUn dels elements vegetals més importants d’a-quest espai verd són els xiprers (Cupressus sem-pervirens) amb formes geomètriques. Les últi-mes feines que s’hi ha fet han consistit a reta-llar-los per mantenir-ne la qualitat ornamen-tal.

MANTENIMENT DEL VERDAls Jardins Josep Munté s’han fet feines de retallada a la tanca ve-getal de Ligustrum ovalifolium, i, al Palau de Pedralbes, també s’hihan retallat les tanques per conservar-ne la forma geomètrica.

JARDINS BACARDÍkS’han podat els arbustos d’aquests jardins –llorers (Laurus nobilis),baladres (Nerium oleander) i pitòspors (Pittosporum tobira)– per re-duir-ne la mida i mantenir-ne així l’harmonia i les qualitats orna-mentals.

hJARDINS FERRAN CASABLANCASL’arbustatge que envolta la zona dejocs infantils s’ha millorat amb laplantació de noves unitats de Li-gustrum texanum i Elaeagnus pun-gens reflexa.

JARDINS DE CAN CASTELLÓAmb l’objectiu de millorar l’enjar-dinament d’aquest espai, els grupsde gespa que hi havia a sota delspins s’han substituït per arbustos:pitòspors (Pittosporum tobira) iElaeagnus pungens. També s’han

canviat els grups de flor dels parter-res amb noves plantacions de Di-chondra argentea ‘Silver Falls’ enjardineres i margallons (Chamae-rops humilis).

JARDINS BRUSIkEls últims treballs de mantenimentdel verd que s’han fet en aquests jar-dins han consistit en la retallada, ne-teja i aclarida dels arbustos: pitòs-pors (Pittosporum tobira), evònims(Evonymus japonicus) i marfulls (Vi-burnum tinus).


18 BARCELONA VERDA, NÚM. 97 DESEMBRE 2004

GRÀC

IAHO

RTA-

GUIN

ARDÓ

V E R D A

PLAÇA GAL·LA PLACÍDIAkCom en altres zones verdes de Bar-celona, en aquesta plaça s’han podatles tanques vegetals arbustives; enaquest cas es tracta de les tanques dellorer (Laurus nobilis) i Viburnumodoratissimum que hi ha al voltantde l’àrea per a gossos i al costat de laVia Augusta. Als parterres, s’hi haaportat escorça de pi, que, a part del’efecte ornamental, manté la humi-tat del sòl i evita l’aparició de malesherbes.

vPARC DE LA CREUETA DEL COLLJa fa temps que l’Ajuntament de Barcelona està treballant en l’eliminació deles barreres arquitectòniques que encara hi ha en algunes zones verdes de laciutat. L’última actuació feta a Gràcia ha consistit en la construcció d’unarampa d’accés a les pistes de petanca del Parc de la Creueta del Coll. Les fei-nes s’han completat amb la plantació d’arbustos i plantes entapissants: bala-dres (Nerium oleander), Pyracantha angustifolia, abèlies (Abelia floribunda),Cotoneaster franchetii, Punica granatum, lligabosc (Lonicera nitida), arboços(Arbutus unedo), ginesteres (Spartium junceum) i heures (Hedera helix).

RONDA DE DALTkAl tram comprès entre la pl. Karl Marx i elc. Berruguete s’ha fet una poda de neteja de l’arbrat, s’han retallat 1.000 m lineals detanca vegetal de baladre (Nerium oleander)i s’han segat 20.000 m2 de parterre.

UPARC DEL LABERINT D’HORTALes últimes feines que s’han fet per millorarl’enjardinament d’aquest parc han consistit enla plantació d’un nou grup de planta vivaç abase de Clivia miniata i la instal·lació de regautomàtic per al seu manteniment.

JARDINS DEL DOCTOR COMAS I LLAVERIALa plantació d’arbustos –baladres (Neriumoleander) de recuperació, Cotoneasterfranchetii i Ruscus hypoglossum– hapermès fer la posada a punt dels parter-res i talussos que hi ha en aquests jardins.

TRAVESSERA DE DALTEn 27 escocells situats a la mitjana de la Travessera de Dalt, s’hi hanfet feines de millora i manteniment, que han consistit a eliminar elsprotectors de ferro (que podrien agreujar les conseqüències d’accidentsde circulació en cas de topada), estendre tela antigerminant per evitarl’aparició de males herbes i escampar una capa de grava blanca.

RETALLADA DE TANQUES VEGETALSAquesta feina de manteniment del verd s’ha fet en les tanques ve-getals de xiprer (Cupressus sempervirens) que hi ha als Jardins Fri-da Kahlo i Juan de Mena. El total de la intervenció ha estat de 800i 1.500 m lineals, respectivament.


20

P A R C S D E C I U T A T


Entre el delta del Llobregat i elmassís de Garraf, en un dels pri-mers contraforts de la muntanya,el Parc del Castell ocupa el ves-

sant sud-est d’un turó de forma ovaladai 59 m d’altura, al cim del qual s’aixecael magnífic castell de Castelldefels, en po-sició dominant sobre un ampli sector deterritori. A la resta del turó hi ha mostresabundants de les antigues feixes de con-reu, amb murs de pedra, oliveres, garro-fers i alguns pins blancs espontanis i pos-teriors a l’abandó dels cultius.

Segles abans de la construcció del cas-tell, el turó, situat en un punt estratègicde pas cap a l’interior del país, va serocupat per un assentament agrícola, pri-mer iber i després romà*, semblant alsque hi havia en altres turons costaners,com ara el Calamot o la Muntanyeta.Les notícies escrites més antigues sobrela fortificació són del 970. Probablementno es tractava d’un castell amb la imatgeque en tenim avui, sinó d’una casa més o

menys fortificada al costat de l’esglésiade Santa Maria, documentada el 966.

Els antecedents de la fortalesa actual sóndels segles XIV i XV. Cap a mitjans del se-gle XVI, Felip II va impulsar l’aixecamentde castells i torres al llarg de tota la costa.A Castelldefels, a més de la renovació delcastell, es va bastir l’important dispositiude defensa, relacionat amb els masos, querepresentaven les torres de la Marina. Du-rant el XVIII es va construir el cos de po-nent del castell i va quedar definit el con-junt actual. A finals del XIX, responent auna situació de crisi generalitzada, el cas-tell estava en un estat força ruïnós. El1897 el va comprar el banquer ManuelGirona, que el va fer restaurar per l’arqui-tecte Enric Sagnier. Des del 1988, el recin-te, que inclou el castell i l’església, és depropietat municipal i s’hi han fet impor-tants obres de restauració. ■

*Se’n poden veure restes a l’interior del’església de Santa Maria.


Un passeig fins al castellText:

Lurdes Planes i Sant-romà

Fotos: Ernest Costa

i Savoia

El turó del Castell cap al 1930.

(Arxiu Municipal de Castelldefels)

NOU

BARR

ISSA

NT M

ARTÍvCARRER ARAGÓ

Per recuperar la qualitat dels parterres que hi ha a la sortida de l’estació delsFerrocarrils Catalans al Clot s’ha reforçat la tanca vegetal i l’arbustatge ambla plantació de Ligustrum ovalifolium i Acca sellowiana.

PARC DE DIAGONAL MARkEn aquest parc s’han fet diverses feines de millora imanteniment, i s’han plantat arbres –bellaombra(Phytolacca dioica)– per augmentar els espais d’om-

bra; 3.000 unitats de gazània (Gazania pinnata) per donar més flors i més color a aquestespai verd, i diferents varietats de geranis (sobretot Pelargonium odoratissimum), Erio-cephalus africanus i aromàtiques, com sàlvia (Salvia officinalis), en parterres.

AUTOMATITZACIÓ DE REGAl c. Jaume Vicens Vives a la confluència amb l’av. Litoral s’ha continuat treballant en lamillora dels sistemes de reg automatitzat de la zona, amb la instal·lació d’una nova infra-estructura d’aquestes característiques en 1.850 m2 de parterres de gespa. També s’ha ins-tal·lat reg automàtic als parterres de gespa que hi ha al c. Ramon Turró entre Marina i JoanMiró.

PARC SERRA MARTÍkS’han fet feines de poda de realçamenti de neteja a tot l’arbrat i l’arbustatge queenjardina aquest parc. L’objectiu ha es-tat millorar la perspectiva visual de l’es-pai i afavorir el desenvolupament i laqualitat de la gespa dels parterres ambuna major exposició a la llum, que finsara era massa baixa en algunes zones aconseqüència de l’ombra d’arbres i ar-bustos. L’actuació s’ha completat ambl’adobat dels gairebé 8.500 m2 de parter-res de gespa d’aquest espai verd.

CIUTAT MERIDIANAEn diferents punts d’aquest barri s’han fet treballs dedesbrossament i retallada dels arbustos. El total de su-perfície verda on s’ha actuat és de 13.000 m2.

vARBRAT VIARILes feines de manteniment de l’arbrat viari inclouen te-nir cura que el desenvolupament de les branques no im-pedeixi el pas dels vianants. És per aquest motiu que a laVia Barcino s’ha fet una poda de realçament de 121 plà-tans (Platanus x hispanica), 23 sòfores (Sophora japoni-ca) i 20 Brachychiton populneum. També s’han fet treballssemblants en 54 tipuanes (Tipuana tipu) a la Via Favèn-cia entre l’av. Meridiana i Torres i Bages.

hPASSEIG VALLDAURAS’ha retallat la tanca vegetal de pitòspor (Pittosporum tobira) quehi ha a la mitjana d’aquest passeig, on també s’han fet feines dedesbrossament i de millora i manteniment del reg automàtic.

SANT

ANDR

EU

MANTENIMENT DEL VERDAl Parc de la Trinitat s’han eliminat males herbes als parterres, i a la ViaFavència entre el pg. de Torres i Bages i la pl. de la Modernitat s’handesbrossat els talussos. També s’han fet feines de desbrossament i eli-minació de males herbes als parterres que hi ha al costat de la boca del’estació de metro de Baró de Viver; als talussos de l’av. Meridiana a laconfluència amb els c. Mireia i Primavera, i als Horts de la Trinitat.

CARRER PAIXALEThS’ha remodelat el parterre que hi ha a la con-fluència dels c. Paixalet i Segadors. Els tre-balls han consistit en la instal·lació de reg pro-gramat i l’aportació de 5 m3 de compost, ons’han sembrat 150 m2 de gespa i s’han plan-tat 25 unitats de Viburnum odoratissimum.

06 BCN verda /PARCS CIUdoble/97 20/12/04 08:27 Página 23

22 BARCELONA VERDA, NÚM. 97 DESEMBRE 200421BARCELONA VERDA, NÚM. 97 DESEMBRE 2004

Torre de guaita

Així que entra, el visitant es veu em-bolcallat per un espai ampli i ovalaton s’ha creat una atmosfera d’ex-

pectació. Sabem que alguna cosa passarà, iaixí és: a l’instant comencen a projectar-seimatges en unes suggerents parets fetes detela. És un audiovisual que no ens deixaràindiferents. Farem un viatge des de l’ori-gen de la vida fins als temps actuals enuna narració que canviarà de ritme i demúsica, i que utilitzarà diferents àmbits de l’espai en funció d’allò que ens pretén

comunicar en cada moment: des de la in-timitat fins a la grandiositat o des d’unasensació fins a les dades que necessitemper saber que la biodiversitat està ame-naçada.

Però no tot són imatges. Darrere les teleshi ha objectes significatius, relacionats ambel tema principal, que aniran adquirint pro-tagonisme, i, quan mirem a dalt, podremdescobrir on som en realitat, que no és aqualsevol lloc, sinó en una sala molt im-portant del Museu de Zoologia. La projec-ció, en el seu desenvolupament, ens dema-na que ens moguem i tan aviat ens exigeixatenció pel detall com que obrim els ulls almàxim per captar el que està passant.

UNA DIVERSITAT “RECENT”Si hem estat prou atents, ens adonarem de totel que hem après en els escassos vint minutsque haurà durat la projecció. Així, sabrem queel Sistema Solar es va formar fa 4.600 milionsd’anys, que la vida unicel·lular marina va sor-gir fa 3.900 milions d’anys, però que l’esclatde la diversitat de la vida data “només” de fa500 milions d’anys. Hem vist el nostre pla-neta únicament amb oceans, amb les prime-res terres emergides, i així successivament,amb la deriva dels continents fins a la confi-

guració actual. La major part de la massa te-rrestre és a l’hemisferi nord, però és a la zonaequatorial de l’hemisferi sud on es concentrala major diversitat d’espècies i hàbitats.

De la vida sabem que és rara i improba-ble, però que, misteriosament, és aquí. Lesseves característiques principals són que ésmetabòlica, termodinàmica, complexa i evo-lutiva. Els sers vius tenim en comú un codigenètic que conté la informació bàsica so-bre els nostres organismes i que permettransmetre-la als nostres descendents.Aquest mecanisme altament complex ens fapensar en la unitat de tots els sers vius, unaunitat que té la seva paradoxal expressió enuna diversitat aclaparadora.

De la vidasabem que és

rara iimprobable,

però que,misteriosament,

és aquí

Classificar lavida és la

manerad’entendre la

immensavarietat existent

R E P O R T A T G E

Crisi i esperancesLa biodiversitat com a problema és un tema que el ciutadà mitjà alinea mentalment ambaltres amenaces contemporànies. A partir d’aquí, la qüestió es pot arraconarunívocament en el terreny de la catàstrofe i la por, un carreró sense sortida. L’exposicióLa diversitat de la vida, sense negligir en cap cas els perills, és capaç de portarl’espectador al món de la celebració, i subratlla el plaer de contemplar el que ens envolta.Un punt just entre l’emoció i la raó, que serveix de base per a l’acció positiva.

L’evolució de la vida en un cop d’ull. L’espectador s’endinsa en els mecanismes més complexos de manera entenedora


20



Entre el delta del Llobregat i elmassís de Garraf, en un dels pri-mers contraforts de la muntanya,el Parc del Castell ocupa el ves-

sant sud-est d’un turó de forma ovaladai 59 m d’altura, al cim del qual s’aixecael magnífic castell de Castelldefels, en po-sició dominant sobre un ampli sector deterritori. A la resta del turó hi ha mostresabundants de les antigues feixes de con-reu, amb murs de pedra, oliveres, garro-fers i alguns pins blancs espontanis i pos-teriors a l’abandó dels cultius.

Segles abans de la construcció del cas-tell, el turó, situat en un punt estratègicde pas cap a l’interior del país, va serocupat per un assentament agrícola, pri-mer iber i després romà*, semblant alsque hi havia en altres turons costaners,com ara el Calamot o la Muntanyeta.Les notícies escrites més antigues sobrela fortificació són del 970. Probablementno es tractava d’un castell amb la imatgeque en tenim avui, sinó d’una casa més o

menys fortificada al costat de l’esglésiade Santa Maria, documentada el 966.

Els antecedents de la fortalesa actual sóndels segles XIV i XV. Cap a mitjans del se-gle XVI, Felip II va impulsar l’aixecamentde castells i torres al llarg de tota la costa.A Castelldefels, a més de la renovació delcastell, es va bastir l’important dispositiude defensa, relacionat amb els masos, querepresentaven les torres de la Marina. Du-rant el XVIII es va construir el cos de po-nent del castell i va quedar definit el con-junt actual. A finals del XIX, responent auna situació de crisi generalitzada, el cas-tell estava en un estat força ruïnós. El1897 el va comprar el banquer ManuelGirona, que el va fer restaurar per l’arqui-tecte Enric Sagnier. Des del 1988, el recin-te, que inclou el castell i l’església, és depropietat municipal i s’hi han fet impor-tants obres de restauració. ■

*Se’n poden veure restes a l’interior del’església de Santa Maria.


Un passeig fins al castellText:

Lurdes Planes i Sant-romà

Fotos: Ernest Costa

i Savoia

El turó del Castell cap al 1930.

(Arxiu Municipal de Castelldefels)

NOU

BARR

ISSA

NT M

ARTÍvCARRER ARAGÓ

Per recuperar la qualitat dels parterres que hi ha a la sortida de l’estació delsFerrocarrils Catalans al Clot s’ha reforçat la tanca vegetal i l’arbustatge ambla plantació de Ligustrum ovalifolium i Acca sellowiana.

PARC DE DIAGONAL MARkEn aquest parc s’han fet diverses feines de millora imanteniment, i s’han plantat arbres –bellaombra(Phytolacca dioica)– per augmentar els espais d’om-

bra; 3.000 unitats de gazània (Gazania pinnata) per donar més flors i més color a aquestespai verd, i diferents varietats de geranis (sobretot Pelargonium odoratissimum), Erio-cephalus africanus i aromàtiques, com sàlvia (Salvia officinalis), en parterres.

AUTOMATITZACIÓ DE REGAl c. Jaume Vicens Vives a la confluència amb l’av. Litoral s’ha continuat treballant en lamillora dels sistemes de reg automatitzat de la zona, amb la instal·lació d’una nova infra-estructura d’aquestes característiques en 1.850 m2 de parterres de gespa. També s’ha ins-tal·lat reg automàtic als parterres de gespa que hi ha al c. Ramon Turró entre Marina i JoanMiró.

PARC SERRA MARTÍkS’han fet feines de poda de realçamenti de neteja a tot l’arbrat i l’arbustatge queenjardina aquest parc. L’objectiu ha es-tat millorar la perspectiva visual de l’es-pai i afavorir el desenvolupament i laqualitat de la gespa dels parterres ambuna major exposició a la llum, que finsara era massa baixa en algunes zones aconseqüència de l’ombra d’arbres i ar-bustos. L’actuació s’ha completat ambl’adobat dels gairebé 8.500 m2 de parter-res de gespa d’aquest espai verd.

CIUTAT MERIDIANAEn diferents punts d’aquest barri s’han fet treballs dedesbrossament i retallada dels arbustos. El total de su-perfície verda on s’ha actuat és de 13.000 m2.

vARBRAT VIARILes feines de manteniment de l’arbrat viari inclouen te-nir cura que el desenvolupament de les branques no im-pedeixi el pas dels vianants. És per aquest motiu que a laVia Barcino s’ha fet una poda de realçament de 121 plà-tans (Platanus x hispanica), 23 sòfores (Sophora japoni-ca) i 20 Brachychiton populneum. També s’han fet treballssemblants en 54 tipuanes (Tipuana tipu) a la Via Favèn-cia entre l’av. Meridiana i Torres i Bages.

hPASSEIG VALLDAURAS’ha retallat la tanca vegetal de pitòspor (Pittosporum tobira) quehi ha a la mitjana d’aquest passeig, on també s’han fet feines dedesbrossament i de millora i manteniment del reg automàtic.

SANT

ANDR

EU

MANTENIMENT DEL VERDAl Parc de la Trinitat s’han eliminat males herbes als parterres, i a la ViaFavència entre el pg. de Torres i Bages i la pl. de la Modernitat s’handesbrossat els talussos. També s’han fet feines de desbrossament i eli-minació de males herbes als parterres que hi ha al costat de la boca del’estació de metro de Baró de Viver; als talussos de l’av. Meridiana a laconfluència amb els c. Mireia i Primavera, i als Horts de la Trinitat.

CARRER PAIXALEThS’ha remodelat el parterre que hi ha a la con-fluència dels c. Paixalet i Segadors. Els tre-balls han consistit en la instal·lació de reg pro-gramat i l’aportació de 5 m3 de compost, ons’han sembrat 150 m2 de gespa i s’han plan-tat 25 unitats de Viburnum odoratissimum.




Al turó del Castell és encara ben pre-sent un tipus de paisatge agrícola carac-terístic dels turons mediterranis, mode-lat al llarg dels anys (amb murs de pe-dra seca, petites feixes de conreu iarbres de secà) i que avui compleix unafunció paisatgística i ornamental deprimer ordre. El parc s’encaixa enaquest entramat, on natura i cultura esbarregen sàviament, d’una manera sub-til, amb intervencions discretes, quenomés pretenen fer més accessibles iadequats per al passeig i l’estada el cas-tell i el seu entorn. Petites pinzelladesde disseny agosarat, encaixades harmò-nicament en una estructura tradicional,de la qual potencien el caràcter.

ELS CAMINSUn seguit de camins de passeig pugen apoc a poc cap al castell, en diferents re-correguts rics en vegetació, mentre lesvistes s’eixamplen amb la pujada. Lesbaranes que marquen els camins sónplanxes d’acer d’aspecte rovellat, lleu-gerament inclinades i plegades en ziga-zaga, que, en barrejar-se amb un paisat-ge antic, donen al parc un caràcterforça peculiar. A les parts més properesal camí, s’hi han plantat noves espèciesvegetals, i les més allunyades conservenla vegetació original.

En el recorregut entre el castell i CanGomar hi ha dues espècies exòtiques moltpoc habituals als nostres parcs, la lagunà-

ria i la feijoa. La lagunària és un arbret defulla perenne originari d’Austràlia, ambflors grans de color rosa pàl·lid i fruitscapsulars que es mantenen molt temps al’arbre i contenen unes llavors envoltadesde pèls molt irritants (per aquesta raó sela coneix també amb el nom de pica-pica).Un cop a baix, al costat de la torre, hi haun grup de feijoes, arbrets d’origen sud-americà de fulla perenne i florida espec-tacular. Les flors, rosades i amb estamsvermells molt vistosos, són comestibles,igual que els fruits.

LES TERRASSESA la banda sud de la muralla del castell,les antigues feixes de conreu són avui un

El Parc del Castell

XARXA DE PARCS METROPOLITANS

Apartir dels anys seixanta, la ne-cessitat de disposar d’habitatgesper a la classe obrera immigrant i

l’afany de negoci fàcil provoquen eldesgavell urbanístic dels municipis del’entorn de Barcelona. El barri del Cas-tell neix en aquesta etapa. El Pla Gene-ral Metropolità del 1976 va preservar elturó com a zona verda. L’Àrea Metro-politana va finançar el projecte i lesobres de construcció del parc, i té curadel manteniment. Com a resultat d’a-questes actuacions, els ciutadans deCastelldefels gaudeixen avui d’un sin-gular espai verd, que els permet apro-par-se, en un agradable passeig, als orí-gens més remots de la vila.



seguit de terrasses planes, cobertes de ges-pa i poblades de pins, garrofers i olive-res, que conviden a una estada tran-quil·la. Quan és el temps de florir, els arbres de l’amor sorprenen pel seu esclatde flors liles. El margalló, l’única palme-ra natural d’Europa, tan característica delGarraf, també fa notar la seva presència,així com el marfull, el llentiscle i la gi-nesta, entre altres arbustos mediterranis.

LES VISTESEls castells sempre s’han situat en indretsenlairats per dominar horitzons llunyansi defensar-se millor dels atacs. El cim delturó és, doncs, un punt òptim per a l’ob-servació d’un ampli sector del territori,

des d’on s’abasta, de sud-oest a nord-est,el massís de Garraf i les serres de Coll-serola i de Marina (com a parts de la Ser-ralada Litoral), el pla de Barcelona, lamuntanya de Montjuïc, el delta del Llo-bregat i la línia de costa. Al Garraf, lamuntanya més propera, es veuen algunsdels cims més coneguts de les tres zonesgeològiques del massís: al Garraf blanc,format per roques calcàries, les Agulles(548 m) i la Morella (592 m); al Garrafroig, format per gresos, les restes del cas-tell d’Eramprunyà, i al Garraf negre, for-mat per pissarres, Sant Ramon, amb laseva ermita (313 m). Cap al nord, la tor-re de Collserola i les antenes de Sant PereMàrtir es dibuixen al cel. ■

A tocar del parc es poden visitar les següents construccions d’interèshistòric:

• La muralla, el castell i l’església de Santa Maria: una muralla encer-cla els monuments històrics més preuats de la vila de Castelldefels: elcastell i l’església de Santa Maria. L’entrada al recinte, un portal flan-quejat per dues torres de planta quadrada amb merlets, és a tramun-tana.

• La torre de guaita: aquesta torre, de forma cilíndrica, és al bell migde la plaça d’accés al recinte del castell. Probablement del segle XIV,es creu que formava part de les defenses perifèriques de la fortalesa.

• La masia de Can Gomar i la seva torre de defensa: al carrer del Bis-be Urquinaona, al peu del turó, aquesta important masia del segleXVI (actual casa de cultura) és un edifici de planta baixa i pis, unitper un pont volat a la torre de defensa, del mateix segle.

Per a més informació con-sulteu la guia del parc i lafitxa de les feijoes. Les po-deu trobar als llocs se-güents:

• Parc del Castell (cal de-manar-la als jardiners)

• Oficina de Turisme del’Ajuntament de Castell-defels, tel.: 93 665 11 50

• Oficina d’Informació de laMancomunitat de Muni-cipis, tel.: 93 223 51 51.

Projecte:J. A. Martínez Lapeña, E. Torresi M. Usandizaga, arquitectes.

Superfície: 3,0 ha

Inauguració: 1992

Premis:Premi Opinió FAD 1993. Espaisexteriors.


22 BARCELONA VERDA, NÚM. 97 DESEMBRE 200421BARCELONA VERDA, NÚM. 97 DESEMBRE 2004

Torre de guaita

Així que entra, el visitant es veu em-bolcallat per un espai ampli i ovalaton s’ha creat una atmosfera d’ex-

pectació. Sabem que alguna cosa passarà, iaixí és: a l’instant comencen a projectar-seimatges en unes suggerents parets fetes detela. És un audiovisual que no ens deixaràindiferents. Farem un viatge des de l’ori-gen de la vida fins als temps actuals enuna narració que canviarà de ritme i demúsica, i que utilitzarà diferents àmbits de l’espai en funció d’allò que ens pretén

comunicar en cada moment: des de la in-timitat fins a la grandiositat o des d’unasensació fins a les dades que necessitemper saber que la biodiversitat està ame-naçada.

Però no tot són imatges. Darrere les teleshi ha objectes significatius, relacionats ambel tema principal, que aniran adquirint pro-tagonisme, i, quan mirem a dalt, podremdescobrir on som en realitat, que no és aqualsevol lloc, sinó en una sala molt im-portant del Museu de Zoologia. La projec-ció, en el seu desenvolupament, ens dema-na que ens moguem i tan aviat ens exigeixatenció pel detall com que obrim els ulls almàxim per captar el que està passant.

UNA DIVERSITAT “RECENT”Si hem estat prou atents, ens adonarem de totel que hem après en els escassos vint minutsque haurà durat la projecció. Així, sabrem queel Sistema Solar es va formar fa 4.600 milionsd’anys, que la vida unicel·lular marina va sor-gir fa 3.900 milions d’anys, però que l’esclatde la diversitat de la vida data “només” de fa500 milions d’anys. Hem vist el nostre pla-neta únicament amb oceans, amb les prime-res terres emergides, i així successivament,amb la deriva dels continents fins a la confi-

guració actual. La major part de la massa te-rrestre és a l’hemisferi nord, però és a la zonaequatorial de l’hemisferi sud on es concentrala major diversitat d’espècies i hàbitats.

De la vida sabem que és rara i improba-ble, però que, misteriosament, és aquí. Lesseves característiques principals són que ésmetabòlica, termodinàmica, complexa i evo-lutiva. Els sers vius tenim en comú un codigenètic que conté la informació bàsica so-bre els nostres organismes i que permettransmetre-la als nostres descendents.Aquest mecanisme altament complex ens fapensar en la unitat de tots els sers vius, unaunitat que té la seva paradoxal expressió enuna diversitat aclaparadora.

De la vidasabem que és

rara iimprobable,

però que,misteriosament,

és aquí

Classificar lavida és la

manerad’entendre la

immensavarietat existent

R E P O R T A T G E

Crisi i esperancesLa biodiversitat com a problema és un tema que el ciutadà mitjà alinea mentalment ambaltres amenaces contemporànies. A partir d’aquí, la qüestió es pot arraconarunívocament en el terreny de la catàstrofe i la por, un carreró sense sortida. L’exposicióLa diversitat de la vida, sense negligir en cap cas els perills, és capaç de portarl’espectador al món de la celebració, i subratlla el plaer de contemplar el que ens envolta.Un punt just entre l’emoció i la raó, que serveix de base per a l’acció positiva.

L’evolució de la vida en un cop d’ull. L’espectador s’endinsa en els mecanismes més complexos de manera entenedora


Classificar la vida és la manera d’enten-dre la immensa varietat existent. Aquestaactivitat s’ha estat fent des que l’intel·lectehumà es va aplicar en l’observació de la na-tura. La capacitat d’observació és cada copmés sofisticada, però, tot i això, les classifi-cacions estan sotmeses encara a discussió isorgeixen noves propostes per part delscientífics.

L’espectacle de la vida ens confronta ambseguretats i inseguretats. Per exemple, quèsón els virus? Per una banda, posseeixen ca-racterístiques pròpies dels sers vius. Per l’altra, només poden existir en presènciad’altres sers vius. Fins i tot poden adoptaraspecte de mineral i esperar-se fins a trobarun teixit viu per reactivar-se. Actualment,de virus, n’hi ha 4.000 espècies descrites,però se n’ha estimat un nombre de 395.000.

LES GRANS EXTINCIONSPerò la vida no tan sols creix i s’expandeix.A part de la mort de cada individu, espèciessenceres poden desaparèixer, i, de fet, aixòés el que ha passat en el curs del temps. Els

científics han comptabilitzat fins a cinc gransextincions, l’última de les quals va passar fa65 milions d’anys i va acabar amb els queeren els amos del planeta en aquell moment:els dinosaures.

La diversitat de la vida proposa una refle-xió que no per reiterada deixa de ser necessària. El fet de dominar el planeta o d’e-rigir-se en els sers més poderosos no pro-porciona garanties de supervivència. A par-


QUÈ CAL SABER?

La diversitat de la vida és una coproduc-ció entre el Museu de Ciències Naturalsde la Ciutadella, l’Institut de Cultura del’Ajuntament de Barcelona i el FòrumUniversal de les Cultures, en associacióamb el Parque de las Ciencias de Grana-da. Es pot visitar al Museu de Zoologiade dimarts a dissabte, de 10.00 a 18.30.L’audiovisual es passa tres vegades cadahora i s’ha de reservar l’entrada prèvia-ment en el 933 196 912. L’exposició es-tarà oberta fins al 30 d’abril de 2005.

La pèrdua de la diversitat biològica és també una pèrdua de diversitat genètica

La diversitat biològicaés essencial per alfuncionament de labiosfera

Hi ha una èticaemergent,corroborada perles dadescientífiques, queens demostraels beneficisclars depreservar labiodiversitat

07 BCN verda /REPORTAT/OPIN/97 20/12/04 08:33 Página 23


R E P O R T A T G E

tir d’aquí, el fil argumental ens porta a la si-sena extinció, que és la situació que estem vi-vint des de fa aproximadament uns 500 anys.

Què està passant? Segons les dades ofer-tes, s’ha estimat que estan desapareixent en-tre 50 i 250 espècies de plantes i animalscada dia. Amb aquest ritme de desapari-cions, a finals del segle actual podrien ha-ver desaparegut més de la meitat de les espè-cies existents a principis del segle XX. Caltenir en compte que el ser humà té una granpart de responsabilitat en aquest procés.

No és només una qüestió de la nostra quan-titat –ja som més de 6.000 milions–, sinó decom ens comportem. El desastre del Prestige ésun exemple entre un milió que tots recordem,i que té com a rerefons la desigual distribucióde la riquesa i dels recursos i la manca de curaen tots els processos que constitueixen una ame-naça potencial per a la biodiversitat.

A LA RECERCA D’UN MODELLa diversitat de la vida prefereix mostrar quealliçonar. Certament, mostrar algunes pin-zellades de destrucció d’hàbitats, de sobre-explotació o dels efectes devastadors de lamala gestió de les espècies invasives desvet-lla consciències. Aquesta crisi –acabem com-prenent– no és inevitable. És una crisi de ci-vilització, del model que hem triat; en defi-nitiva, d’una opció que seguim des de fatemps en què la idea de límit ha estat absent.

Afortunadament, podem seguir celebrantla vida perquè la idea de replantejar la nos-tra manera de procedir guanya terreny. En-cara no ha modificat la política, l’economiai la societat, però un primer pas és, sens dub-te, haver estructurat un discurs coherent, i,per això mateix, cada cop més compartit. Hi ha una ètica emergent, corroborada perles dades científiques, que ens demostra elsbeneficis clars de preservar la biodiversitat,i entre els més importants de tots hi ha el degarantir la nostra pròpia continuïtat com aespècie. És en aquest punt on connectemamb un altre concepte clau: la sostenibilitat.

Per analogia, el respecte a la diversitatbiològica es pot estendre a la diversitat cul-tural. Aquest tampoc és un punt que des-perti unanimitats arreu del món, però, sensdubte, el vincle entre totes dues diversitatssuposa un reforç mutu. La diversitat de lavida s’adreça a la ciutadania en general. L’es-cola hi podrà reforçar les matèries d’estu-di; el científic hi gaudirà amb el desplega-ment atractiu d’un discurs que coneix bé, ila majoria de la gent hi trobarà uns referentsbàsics que resulten, inexcusablement, im-prescindibles. ■

Armand Messeguer

ELS COMPLEMENTS

La diversitat de la vida no se circumscriu a l’audiovisual, tot ique aquest n’és la part fonamental. En sortir, l’espectador potvisionar un breu vídeo en què es descriuen cinc exemples de comcompaginar la biodiversitat amb l’activitat econòmica. Així, vi-sitem llocs tan allunyats entre si com les illes Galápagos, el del-ta de l’Ebre, Costa Rica, la serra de Segura o l’Índia. Més enllàde l’exposició, s’han impulsat un seguit d’activitat vinculades, enforma de conferències, taules rodones i tertúlies, per promoureel debat en tres àmbits: els aspectes emergents, els aspectes in-novadors en la recerca i els programes globals. Aquests dos úl-tims aspectes es desenvoluparan a partir del febrer i de l’abril del2005, respectivament.

No se sap amb certesaquantes espècies hi ha

a la Terra, però el seunombre s’ha estimatentre 5 i 100 milions

El fet dedominar elplaneta no

proporcionagaranties de

supervivència



O P I N I Ó

Un món de diàlegs

Mireia Belildirectora dels Diàlegsdel Fòrum Universal

de les CulturesBarcelona 2004

Les parauleshan estat

acompanyadesde propostes

d’actuacióconcretes,

locals i globals,per ajudar a

aconseguir elssomnis

expressats pertantes veus

Va començar com un joc d’oficina i vaacabar definint el cos de les conclu-sions dels Diàlegs del Fòrum. Una llis-

ta de paraules que comencen per “d” en lesllengües oficials del Fòrum resumeix les prin-cipals idees que van sorgir d’aquests 141 diesde debats, discussions, presentacions, acordsi desacords: diàleg, desenvolupament, digni-tat, democràcia, diversitat, dona, drets, deu-res, desitjos... El diàleg com a principi regu-lador de les relacions entre persones, païsosi comunitats; la dignitat humana i els dretshumans com a marc bàsic per a la coexistèn-cia; la democràcia, participativa, representa-tiva, com el millor sistema que coneixem deconvivència política; la diversitat cultural comel major bé de la humanitat; el desenvolupa-ment humà com l’oportunitat individual icol·lectiva de transformació social; la inte-gració social, econòmica i política de la donacom a premissa bàsica.

Aquests conceptes són el resultat de 141 diesde debats, presentacions, diàlegs i discussionssobre allò que ens importa a tots i totes; és adir, la manera com compartim el nostre pla-neta, com construïm i reforcem la nostra hu-manitat, i en quin marc de valors i regles hofem i volem fer-ho en el futur. Hem parlatmolt de la globalització i dels seus efectes so-bre les nostres vides i les nostres relacions. Nopodem esperar sentir-nos segurs en un móninjust, en un món que converteix la majoriade la població en irrellevant. Perquè, mentreque els processos ens afecten a tots i totes, notothom ni tots els territoris són igual d’im-portants per a aquests processos.

Els conflictes, la confrontació i les dis-sonàncies entre les tendències a la homoge-neïtzació i la integració global i aquelles quepromouen el reconeixement, renaixement iconsolidació d’identitats religioses, ètniques oculturals van en augment. Ja s’ha dit moltesvegades: perquè la globalització no es tra-dueixi en hegemonia hem après que necessi-tem la diversitat i el respecte per la diferèn-cia, i perquè la diferència no signifiqui ex-clusió s’han de construir ponts de diàleg,valors o experiències comunes, oportunitatsde vida i espais de justícia per a tots i totes.Només així podrem acabar entenent que for-mem part d’una sola humanitat i que tenimun futur comú i interrelligat.

Els Diàlegs del Fòrum no han estat neutrals.S’han reunit veus diferents, veus que no sem-pre són conegudes ni reconegudes, i d’altresque de tant escoltar-les formen part del nos-tre paisatge cultural quotidià. Unes i altres,des de diferents punts de vista, han contribuïta la reflexió sobre les qüestions globals, so-bre les maneres d’aconseguir una major equi-tat econòmica, cultural i política entre els po-bles. S’han explorat formes innovadores degestionar els conflictes polítics, ètnics o cul-turals; s’han debatut fórmules per construirnoves formes de relacionar-nos i de governarla nostra interdependència. No sempre hi hahagut consens en les solucions, ni tan sols enels diagnòstics, però hem recollit una cons-tel·lació de posicions, accions i idees per a lamillora de la vida al planeta.

Les paraules han estat acompanyades depropostes d’actuació concretes, locals i glo-bals, per ajudar a aconseguir els somnis ex-pressats per tantes veus. Fòrum Diàlegs hatreballat amb persones i entitats de tot el món,que han compartit amb nosaltres aquest es-pai de reflexió i proposta, i ens hem com-promès a donar un impuls per fer realitat l’aplicació de l’Agenda 21 de la Cultura, laconsolidació de la Convenció de l’Aigua i eldesplegament de l’Agenda de Desenvolupa-ment de Barcelona, lligant-la a la consulta po-pular Una globalització més justa és possible,i a treballar per establir l’Observatori del Dreta la Informació, la Casa de les Llengües, l’Acadèmia Ciència i Societat i tants d’altres.

La gent reunida als Diàlegs del Fòrum noés ingènua i sap que només amb aquestes ac-cions no podrem canviar radicalment les co-ses. Sabem que la distribució i els mecanismesde poder han de canviar per fer possible unmón millor per a tothom. També sabem quecada un de nosaltres té un paper a fer. I sa-bem que les paraules, una a una, no canvienles coses, encara que unides poden marcar ladiferència. Sabem que el desig –una altra “d”–de canvi i els somnis segueixen sent font decreativitat i d’utopia. ■

Més informació sobre els Diàlegs i els seus llegats a www.barcelona2004.org



La presa del pantà de Vallvidrera,construïda amb l’objectiu de garan-tir l’abastament d’aigua a l’antic mu-nicipi de Sarrià, es va inaugurar el

15 de juliol de 1864. La presa, que treballaper gravetat, és una obra de maó (un fetinsòlit a l’època), té forma d’arc i presentaunes dimensions a la coronació de 50 me-tres de llarg, 3 d’ample i 16 d’alt. A la basehi ha una galeria d’inspecció per on discor-ren uns tubs destinats a drenar els fona-ments. Perpendicularment a aquesta galeriaen surt una altra que arriba al túnel delMina-Grott, per on s’escola l’aigua que ac-tualment vessa pel tub.

OBJECTIUS DEL PROJECTESón diversos i complementaris i van des dela conservació de les espècies autòctones finsal manteniment del patrimoni arquitectò-nic, la millora tecnològica del pantà i l’e-ducació ambiental. El primer aspecte, laconservació del patrimoni natural, s’ha tre-ballat amb l’optimització de les poblacionsd’amfibis i la restauració del seu ecosistemaamb actuacions destinades a evitar l’esta-bliment de peixos i del cranc vermell ame-ricà, controlar el nivell d’aigua i el buidatperiòdic del pantà, conservar un entorn ter-restre com menys alterat millor i controlarla freqüència de visitants mitjançant una in-formació adequada. Destaquen espèciescom el gripau puntejat (Pelodytes puncta-tus), la granota verda (Rana perezi), la rei-neta comuna (Hyla meridionalis), el gripaud’esperons (Pelobates cultripes), el gripaucomú (Bufo bufo), el gripau corredor (Bufocalamita), el tòtil (Alytes obstetricans), la sa-lamandra (Salamandra salamandra), el tri-

P A I S A T G I S M E

Recuperació delpantà deVallvidreraAquest pantà i el seu entorn constitueixen un espaide gran bellesa a dins del Parc de Collserola. Elprojecte de recuperació, que ja està gairebé acabat,té com a objectiu protegir les espècies pròpiesd’aquest espai i conservar el valor arquitectònicd’aquesta obra, construïda a mitjans del segle XIX.

El projecte volrecuperar la

platja amb lesseves

dimensions,renaturalitzar-

la i consolidar ellímit entre la

zona marítima ila terrestre

08 BCN verda /PAISATGISME/97 20/12/04 08:35 Página 26


tó verd (Triturus marmoratus) i el tritó pal-mat (Triturus helveticus).

Els treballs també han permès recuperar unedifici de mitjans del segle XlX, obra d’EliesRogent, d’un notable valor patrimonial i ar-quitectònic. Des del punt de vista de la mi-llora tecnològica, s’han organitzat aspectes vi-tals per al bon funcionament del pantà (comel control de maniobres i de mesures de parà-metres de qualitat o el tractament de dades)i per a la seva gestió integral. Pel que fa a l’e-ducació ambiental, s’han elaborat programesper a les escoles, s’han organitzat visites guia-des i visites culturals i s’han establert caminsdidàctics de natura.

LA VEGETACIÓS’han revegetat les ribes i els aiguamolls ambespècies palustres, com la jonquera i laboga; s’han mantingut els esbarzers per pro-tegir les vores fent-les més inaccessibles, is’ha repoblat la cua del pantà amb arbres deribera, com saücs, gatells i salzes. L’objectiu

és aconseguir la major diversitat d’hàbitatspossible: pendents abruptes, rocam, pen-dents suaus, platges, aiguamolls, bassals, pe-tits estanys i troncs caiguts. La riba occi-dental queda fora de l’abast dels visitants.

L’ENTORNL’última fase d’aquest projecte inclou l’a-dequació del camí d’accés a la presa i d’uncorriol ja existent que recorre la riba es-querra. D’aquest corriol, en sortiran duespasseres que faran de miradors per poderveure de ben a prop aquest interessant eco-sistema. També es rehabilitarà l’edifici d’E-lies Rogent que hi ha aigües avall de la pre-sa, on s’instal·larà un centre d’interpretaciód’aquest ecosistema, un magatzem de man-teniment i un quiosc berenador. ■

DADES GENERALSSuperfície de la conca hidrogràfica: 145 ha Màxim volum d’aigua en el moment de la construcció:47.000 m3

Màxim volum d’aigua abans de l’actuació: 12.153 m3

Màxim volum d’aigua després de l’actuació: 19.420 m3

Volum en règim normal (1,4 m per sota del nivell màxim):8.420 m3

Superfície de la làmina d’aigua al nivell habitual: 5.840 m2

Superfície de la lamina d’aigua al nivell màxim: 7.780 m2

Màxima profunditat: 4,63 m

El vas s’ha impermeabilitzat amb una membrana de cautxúEPDM (butil) d’una superfície de 5.913 m2 col·locada sobre ungeotèxtil.

S’han revegetatles ribes i els

aiguamolls ambespècies

palustres

08 BCN verda /PAISATGISME/97 20/12/04 08:35 Página 27

Auditar vol dir examinar la situació d’u-na entitat o empresa a fi de conèixer elseu estat de funcionament. De la ma-

teixa manera que es fan auditories econòmi-ques per saber quin és l’estat financer, es fanauditories ambientals, o ecoauditories, quepermeten analitzar la gestió ambiental. En l’àmbit de l’empresa, el concepte d’eco-

auditoria està ben establert. La Unió Europeael defineix com “un instrument de gestió quecomprèn una avaluació sistemàtica, docu-mentada, periòdica i objectiva del funciona-ment de l’organització, el sistema de gestió iels procediments destinats a la protecció delmedi”. Naturalment, el concepte no té per quèlimitar-se a l’empresa.

Els centres educatius constitueixen, igual-ment, una organització amb un sistema –cons-cient o inconscient– de gestió ambiental. Alsinstituts es fa una certa despesa de recursos na-turals, s’aboquen més o menys residus, s’esta-bleix un o altre tipus de relacions amb l’entorni s’organitza l’espai i el temps d’una manera od’una altra. Tot això pot ser revisat i, si cal, mi-llorat. De manera semblant a les empreses, l’ecoauditoria d’una escola és un procés vo-luntari d’autoavaluació que permet reflexio-nar sobre la pròpia pràctica i identificar ma-neres de fer millores a l’entorn immediat.

FER CASAR EL DISCURS I LA PRÀCTICAEl paper modelador de l’entorn és molt po-tent, de manera que cap bonica lliçó teòri-ca és capaç de desarrelar una pràctica quela contradigui. Per això, qualsevol intent se-riós d’educació ambiental passarà no solsper “ambientalitzar” el currículum, sinótambé per fer-ho amb la gestió del centre.L’ecoauditoria escolar pot ser un instrumentmolt útil en aquesta tasca.

L’anàlisi de la situació, la detecció de puntsfebles o d’errors en la gestió i l’aplicació decorreccions i mesures de millora contri-bueixen a augmentar la coherència entre el“discurs” i les actuacions efectives de l’es-cola, i milloren la qualitat ambiental del cen-tre, cosa que per si sola modifica positiva-ment el context educatiu.

Tanmateix, el model d’ecoauditoria que pro-posem és més ambiciós: a més de transformar

28

ED U QU E M PE R A L A S O S T E N I B I L I TAT


Un nou instrument d’educacióambiental, la ‘Guia per ferl’ecoauditoria del centre educatiu’El dia 6 d’octubre es va presentar públicament la Guia per fer l’ecoauditoria del centreeducatiu, un material pensat per ajudar els instituts d’ensenyament secundari a analitzar imillorar la gestió ambiental del mateix centre. L’edició s’inscriu en el programa Agenda21 Escolar, que l’Ajuntament de Barcelona desenvolupa des del curs 2001-02 i en el marcdel qual les escoles de la ciutat es comprometen a treballar per ser més sostenibles.Constitueix, per tant, un recurs més dels que l’ajuntament posa a disposició delprofessorat per donar suport a la seva tasca d’educació ambiental.

Tots els centreseducatius tenen

un sistema degestió ambiental

explícit oimplícit

09 BCN verda /EDUCACIÓ/97 20/12/04 08:36 Página 28


el context, intentem convertir la mateixa rea-lització de l’auditoria en un procés educatiu.Es tracta d’“aprendre a aprendre” a través dela participació en una experiència de canvi real,dissenyada i executada pels protagonistes. Peraixò, l’ecoauditoria la fa l’alumnat, amb lacol·laboració del professorat i amb la partici-pació de tota l’escola i la complicitat de la res-ta de la comunitat educativa.

En l’experimentació de la guia duta a termeen diversos centres de Secundària s’ha com-provat que fer una ecoauditoria és un repteapassionant. Alumnat i professorat treballenen contextos reals, on els aprenentatges pre-nen sentit, i es fan preguntes les respostes deles quals interessen tothom. L’experimentacióde solucions col·lectives, encara que sigui a pe-tita escala, certifica que podem millorar les co-ses i augmenta el nostre sentiment de controlsobre la realitat que ens envolta.

D’altra banda, l’ecoauditoria permet la con-sideració simultània i coordinada de contin-guts, metodologies i context per configurar unaacció educativa congruent. Les característiquesde l’entorn proper, així com els seus vinclesamb els problemes més globals, constitueixenel gros dels continguts. La metodologia de tre-ball és la participació directa en un procésd’anàlisi, d’avaluació i de propostes de millo-ra que es consensuen democràticament ambtots els implicats. I tot el procés apunta i alho-ra recolza a fer una gestió ambiental del cen-tre coherent amb els continguts que ensenyem.

COM OBTENIR AQUEST MATERIAL?La Guia per fer l’ecoauditoria del centre edu-catiu consta de cinc manuals per a l’alumnat–que donen la informació i les pautes necessà-ries per abordar l’ecoauditoria de l’aigua, del’energia, dels materials i residus, de la mobi-litat i de la biodiversitat–, d’un manual amborientacions per al professorat i d’un CD amb els fulls de registre, taules de síntesi i al-tres documents en format PDF corresponentsa les cinc ecoauditories, tot plegat recollit enuna carpeta contenidor.

Els centres educatius interessats poden de-manar un exemplar de la Guia per fer l’ecoauditoria del centre educatiu a la se-cretaria del programa Agenda 21 Escolar(Centre de Recursos Barcelona Sostenible,Nil Fabra, 20, tel.: 932 374 743, [email protected]). ■

Teresa FranquesaEducació Ambiental i Participació,

Ajuntament de Barcelona

La Guia per ferl’ecoauditoriadel centreeducatiu és unmanualdissenyat perajudar elprofessorat il’alumnat deSecundària aavaluar imillorar lagestió del mediambient del seuinstitut

L’ecoauditoria lafa l’alumnat,amb lacol·laboraciódel professorat ila complicitat detota lacomunitateducativa

09 BCN verda /EDUCACIÓ/97 20/12/04 08:36 Página 29

30

A P U N T S D E J A R D I N E R I A


EINES DE PODAA l’hora de tallar és convenient fer-ho ambuna tisora ben esmolada, per garantir unasuperfície ben llisa, i donant-li una modera-da inclinació. Si hem de reduir parcialmentuna branca, ho farem, preferentment, perdamunt de la derivació d’aquesta branca ambuna de lateral. Si aquesta última no existeix,buscarem un nus i tallarem lleugerament persobre. En aquest cas, el tall, també inclinat,serà 1 cm per sobre, procurant que el puntmés alt del tall quedi totalment alineat ambel borró que hi trobem. Si la branca cal ta-llar-la totalment, ho farem des de la base i 1 cm per sobre del punt d’inserció.

TEMPS DE PODAL’època de poda està condicionada, princi-palment, per l’afavoriment de l’òrgan o l’as-pecte que més apreciem d’una espècie vege-tal: flor, fulla, fruit, color de l’escorça, etc.També la condicionen el clima i, puntual-ment, la meteorologia. Els arbustos cultivatsper la fulla es poden podar entre meitat detardor i primers de primavera. En llocs demolt fred és preferible no fer-ho a ple hivern.Si són cultivats pel fruit, ho farem quan hagidesaparegut. Si és pel color de l’escorça deles branques joves, caldrà fer-ho a primersde primavera. Quan es tracta de la flor, di-ferenciarem bàsicament dos tipus d’arbus-tos. D’una banda, els que floreixen en bran-ca nova, és a dir, la que neix, creix i floreixel mateix any. Després tenim els que florei-xen en branca vella; bàsicament, de l’any an-terior, i en alguns casos més vella. Conside-

En les feines de poda, abans de co-mençar a tallar branques és molt im-portant tenir ben clar què significa po-

dar i quin és l’objectiu d’aquesta operació.Naturalment, podar implica tallar branques,però això s’ha de fer amb criteri, i el millorés deixar clar que la poda és l’eliminació se-lectiva de branques de forma total o parcialper algun motiu o motius clars i concrets.Ja tenim el sentit de la poda, però ens falta,i és tan important com el que acabem de dir,l’objectiu final.

La poda s’aplica per controlar el creixementde l’arbust, tant en alçada com en amplada, itambé el nombre de branques que configurenla part aèria. Aquest control de l’arbust a tresnivells fa possible que cada individu tingui elseu espai aeri per créixer sense entrar en com-petència amb un altre que estigui a prop nienvair l’espai destinat a l’accés al jardí o te-rrassa. Amb el control d’alçada i diàmetre fa-cilitem poder gaudir del fullatge, de les florso dels fruits en una alçada que ens convinguio que afavoreixi els nostres interessos. D’al-tra banda, amb el control de les branques queconfiguren la capçada afavorim l’entrada dellum i aire al seu interior i estimulem l’apari-ció de nous brots des de les parts més baixesi internes de l’individu.

La poda d’arbustos d’hivern

Abans decomençar a

tallar branquesés molt

important tenirmolt clar què

significa podar iquin és

l’objectiud’aquestaoperació

De finals de tardor a finals d’hivern és un bonmoment per podar un nombre important d’espèciesarbustives, tot i que en alguns casos no s’ha de ferpas en aquest període. Així, doncs, la poda ésselectiva en els individus i en el temps.

10 BCN verda /APUNTS JARD./97 20/12/04 08:31 Página 30


rarem branca vella aquella que neix i creixl’any actual i floreix el següent.

COM PODAREl primer grup es poda durant l’hivern o ainicis de primavera. El segon just després dela floració, al cap de dues a tres setmanes,sigui quin sigui el mes. A l’hora de fer l’a-clarida, tindrem el següent criteri per eli-minar les branques: 1) branques disposadesparal·lelament i molt properes: eliminar-neuna; 2) branques encreuades: eliminar-lessempre que no quedi un espai massa buit;3) branques que competeixen per un ma-teix espai: eliminar-ne una o més; 4) bran-ques que friccionen entre elles: reduir-ne oeliminar-ne una; 5) branques trencades: eli-minar-les totalment o parcialment, i 6) bran-ques seques: eliminar-les totalment. Pel quefa a la intensitat de l’aclarida i la reducciód’alçada i diàmetre, cal dir que varia, i molt,en funció dels següents punts: el vigor del’arbust, la tolerància a la poda, l’afavori-ment d’una capçada airejada i una estruc-

tura oberta, segons l’alçada que ens con-vingui, i la pretensió d’una forma geomè-trica concreta.

En general, podem dir que la poda té unapart objectiva i una de subjectiva. A més,pot variar molt segons l’espècie de què estracti. Així, la poda que es du a terme ambels rosers no és extrapolable a la fúcsia o al’hortènsia. Quan l’arbust és adult, podemquantificar la reducció d’alçada i diàmetreentre 1/3 i 1/2. Pel que fa a l’aclarida, tin-drem en compte que cal eliminar les bran-ques des del punt d’inserció. Perquè lacapçada quedi aclarida de forma equilibra-da és molt important que els espais sensebranques (els forats) siguin homogenis, tanten el repartiment com en la dimensió. Aixòimplica que la distància entre branques sigui sempre la mateixa o tingui poca va-riació. Així, doncs, podem dir que una acla-rida homogènia passa per garantir l’equi-distància entre branques. ■

Salvador Pi

La poda s’aplicaper controlar el

creixement del’arbust, tant en

alçada com en amplada

ESPÈCIES QUE ES PODEN DURANT L’HIVERNAbèlia (Abelia floribunda) apCubana (Aucuba japonica) apBudleja davidii acCotoneaster sp. ap, acFúcsia (Fuchsia x hybrida) apHebe sp. apHibisc de la Xina (Hibiscus rosa-sinensis) ap Hibisc de Síria (Hibiscus syriacus) acHortènsia (Hidrangea macrophylla) acArbre de Júpiter (Lagerstroemia indica) acLantana camara acPyracantha sp. apRoser (Rosa sp.) acSaüc (Sambucus nigra) ac(ac: arbust de fulla caduca, ap: arbust de fulla persis-tent)

10 BCN verda /APUNTS JARD./97 20/12/04 08:31 Página 31

Hi ha nombrosos estudis d’aïllamentd’aquests nematodes en hàbitatsnaturals i en cultius que demostren

la seva àmplia distribució per tot el món(Hominick, 2002). Amb tot, no hi ha cap es-tudi sobre la presència d’aquests nematodesals parcs urbans d’una gran ciutat com Bar-celona.

Les gespes dels parcs urbans són atacadesper diverses plagues d’insectes que poden ac-tuar com a hostes dels nematodes entomo-patògens. L’eruga de la gespa, Mythimnaunipuncta (Lepidoptera, Noctuidae), cons-titueix des de fa deu anys la plaga més important a les zones verdes de Barcelona

(Peláez, 2003) (fotos 1, 2 i 3). El tracta-ment amb insecticides químics (fig. 1 i fo-tos 4 i 5), a més de presentar toxicitat i eco-toxicitat, té una eficàcia relativa.

L’objectiu d’aquest estudi ha estat mos-trejar gespes de diferents jardins urbans de Barcelona per determinar la presència denematodes entomopatògens en aquest hà-bitat i poder disposar de diferents soquesper utilitzar-les en el control biològic del’eruga de la gespa en l’entorn urbà.

MATERIAL I MÈTODESS’han mostrejat cent parcel·les de gespa enparcs, jardins, places i parterres dels deudistrictes de la ciutat de Barcelona. En cadaparcel·la s’han recollit tres mostres d’apro-ximadament un quilo de sòl cadascuna. Decada mostra, extreta amb una sonda de 30mm de diàmetre a una profunditat aproxi-


F U L L S T È C N I C S

Els nematodes entomopatògens de les famíliesSteinernematidae i Heterorhabditidae sónimportants agents de control biològic de diversesplagues que es desenvolupen en hàbitats críptics comel sòl (Poinar, 1979; Kaya, 1990; Koppenhöfer,2000). És per aquest motiu que hi ha un gran interèsper aïllar aquests nematodes en diverses regions delmón per obtenir-ne espècies o soques amb una majoradaptació climàtica i, per tant, amb més potencialitatper controlar les plagues d’una determinada àrea.

Presència de nematodes entomopatògens als parcsi jardins de Barcelona i la seva potencialitat en elcontrol de les plagues de la gespa

S’han mostrejatgespes de

diferents jardinsurbans de

Barcelona perdeterminar lapresència de

nematodesentomopatògensen aquest hàbitat

de cara autilitzar-los en el

control biològicde l’eruga de la

gespa en l’entornurbà

11 BCN verda /MOLT CAMP/97 20/12/04 08:32 Página 32


obtinguts per aquests autors a la resta de Ca-talunya, ja que van trobar que el 94% delsnematodes entomopatògens aïllats perta-nyien a la família Steinernematidae i nomésel 6% a la família Heterorhabditidae.

CONCLUSIONSLa presència generalitzada de nematodes en-tomopatògens a les gespes dels jardins ur-bans de Barcelona, comparable a la detecta-da en altres hàbitats naturals, indica queaquest és un hàbitat adequat per a la seva su-pervivència i desenvolupament. Per tant, éspossible considerar els nematodes entomo-patògens com un prometedor agent biolò-gic per al control de Mythimna unipuncta ialtres plagues que ataquen la gespa en elmedi urbà. ■

Damián Hoyos i Fernando García del Pino

Unitat de Zoologia. Departament deBiologia Animal, Vegetal i Ecologia.

Facultat de Ciències, Universitat Autò-noma de Barcelona

AgraïmentsInstitut Municipal de Parcs i Jardins de

Barcelona

mada de 20 cm (fotos 6, 7 i 8), se n’han fetentre sis i dotze submostres, en funció de laprofunditat del sòl.

L’extracció de nematodes entomopatò-gens s’ha fet al laboratori amb la tècnica detrampa de Galleria (Bedding i Akhurst,1975). Cada mostra s’ha col·locat en unpot d’1 l de capacitat, on s’han enterrat setlarves del lepidòpter Galleria mellonella(fotos 9, 10 i 11). Passats set dies s’han des-enterrat les larves (foto 12) i s’han dissec-cionat per comprovar la presència de ne-matodes al seu interior; s’han diferenciatles infeccions per nematodes segons quefossin de la família Heterorhabditidae o dela família Steinernematidae (fotos 13 i 14).

Les larves parasitades s’han transferit aplaques de Petri amb dues peces de paperde filtre humitejat fins al moment de la sor-tida de formes infectives. Abans del mos-treig s’ha comprovat que no s’havien apli-cat nematodes entomopatògens en cap delsdiferents espais verds.

RESULTATS I DISCUSSIÓLa presència de nematodes entomopatògensen la gespa de parcs i jardins mostra una dis-tribució bastant generalitzada als diferentsdistrictes de Barcelona. El percentatge d’a-parició de nematodes entomopatògens alsjardins urbans d’aquesta ciutat (25% delssòls analitzats) és semblant a l’obtingut perGarcía del Pino i Palomo (1996) en un mos-treig fet en diferents hàbitats naturals de Ca-talunya, en el qual es va observar un 23,3%de sòls amb nematodes (28,2% en cultius,16,3% en boscos i 23,3% en prats). Tan-mateix, la majoritària aparició de nematodesde la família Heterorhabditidae (92% delsnematodes trobats) als jardins urbans objected’aquest estudi contrasta amb els resultats

És possibleconsiderar elsnematodesentomopatògenscom unprometedoragent biològicper al control deMythimnaunipuncta ialtres plaguesque ataquen lagespa en el mediurbà



M O LT C A M P P E R C Ó R R E RM O LT C A M P P E R C O R R E R

Sovint, les celebracions festives generen problemes ambientals, sigui aconseqüència del soroll o bé dels residus, entre molts altres aspectes.Grans esdeveniments festius: anàlisi i experiències per la sostenibili-

tat és una publicació de la sèrie “Documents”, elaborada per la Universi-tat Autònoma de Barcelona i editada per l’Ajuntament de Barcelona en elmarc de l’Agenda 21. L’obra conté una aproximació teòrica a les festes,analitza alguna d’aquestes experiències, com ara les Festes de la Mercè ola Feria de Abril, i ofereix una guia detallada de com introduir-hi criterisde sostenibilitat. ■

Grans esdeveniments festius: anàlisi i experiències per la sosteniblitat.Sèrie “Documents”, núm. 9. Universitat Autònoma de Barcelona. Ed. Ajuntament de Barcelona, 2004.

Hàbits de consum sostenibles

Actualment, els joves constitueixen un sector important de les societats deconsum, i els hàbits que adquireixin ara tindran un paper decisiu en elsmodels de consum del futur. Amb el projecte Youth X change, el Progra-

ma Ambiental de les Nacions Unides (UNEP) i la Unesco volen mostrar a la gentjove que és possible traduir les aspiracions a un món millor en accions quoti-dianes. L’obra és, doncs, una guia cap a estils de vida més sostenibles i ofereixeines per a un consum responsable. ■

Youth X change. “Guies d’educació ambiental”, núm. 20. Ed. Ajuntament deBarcelona, 2004.

Per una tinença responsable delsanimals de companyia

Aquest és el tema al qual s’ha dedicat el número 21 de les“Guies d’educació ambiental”, que edita l’Ajuntament deBarcelona. L’objectiu és fomentar una relació respectuosa i

responsable amb els animals, cosa que queda molt ben reflectidaen l’objectiu 1.8 del Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat, enel qual es defensa la necessitat de promoure la tinença responsa-ble d’animals i combatre’n l’abandó, i de denunciar i perseguir elcomerç il·legal i les activitats furtives en relació amb els animals iles plantes. En els darrers anys, la presència d’animals de companyiaha augmentat molt a les ciutats, i, per tant, també a Barcelona. Aixòfa necessari, doncs, que la tinença d’aquests animals –gats, gossos,ocells, rèptils, etc.– sigui especialment responsable, tant pel que faals seus drets com als deures dels propietaris. Els animals de com-panyia és un bon recurs per aprendre com aconseguir-ho. ■

Els animals de companyia. “Guies d’educació ambiental”, núm.21. Ed. Ajuntament de Barcelona, 2004.

Festes que respecten l’ambientPublicacions



El Servei de Promoció i Conservació del’Espai Públic de la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana

de Barcelona ha editat recentment sis novesfitxes de la Col·lecció d’arbres i arbustos delsparcs metropolitans, amb les quals ja sónvint-i-quatre les que s’han publicat. Totesaquestes fitxes s’estructuren en un seguit d’a-partats que inclouen informació detalladasobre l’individu en particular i sobre l’espè-cie en general, fotografies de conjunt i de detall i plànol de situació. Per a cadascun delsexemplars s’ha buscat un poema o una citaliterària que ajudi a dotar-los de la rellevància que sempre els hanatorgat poetes i escriptors. Les fitxes d’arbres i arbustos singularscomplementen i enriqueixen les Guies dels parcs metropolitans. Siarriben a ser per als ciutadans un punt de trobada amb aquests tre-sors naturals dels parcs i una font de coneixement i respecte, s’hauran complert de sobres els objectius marcats.

Per aconseguir les fitxes d’arbres i arbustos singulars cal adreçar-se a l’Oficina d’Informació de la Mancomunitat de Municipis del’AMB, carrer 62, núm. 16-18, edif. A, Zona Franca 08040 Bar-celona, o bé als jardiners dels parcs on hi ha aquests arbres.

Els boscos de Catalunya

Inventari Ecològic i Forestal de Catalunya resumeixl’estat dels boscos del nostre país segons l’inventarifet pel Centre de Recerca Ecològica i Aprofitaments

Forestals de Catalunya (CREAF). Una part dels mèto-des utilitzats en la seva elaboració són lleugeres variantsdels mètodes estàndard, i consideren variables gens ha-bituals, com la biomassa i producció de branques i fu-lles o la taxa de descomposició de la fullaraca. Un llibrefonamental per conèi-xer la realitat de les fo-rests catalanes. ■

Inventari Ecològic iForestal de Catalu-nya. Centre de Recer-ca Ecològica i Aprofi-taments Forestals deCatalunya (CREAF).Ed. Departament deMedi Ambient i Habi-tatge de la Generalitatde Catalunya, 2004.

Fiscalitat i medi ambient

Fiscalitat ambiental local és un llibre adreçat a ex-plicar els instruments econòmics fiscals de què dis-posen les entitats locals (impostos, taxes) i la seva

ambientalització, tant en els béns immobles com en lesactivitats econòmiques, els vehicles, el valor dels terrenysde naturalesa urbana o l’aigua, els residus i la mobilitat.L’obra també inclou capítols dedicats a l’ambientalitza-ció d’altres instruments econòmics d’àmbit local, compoden ser les contri-bucions especials o elspreus públics i les multesi sancions, i annexos ambexemples de funciona-ment en aquest àmbit. ■

Fiscalitat ambiental lo-cal. Ignasi Puig Ventosa.Ed. Fundació Carles Pi iSunyer d’Estudis Au-tonòmics Locals, amb elsuport de la Diputacióde Barcelona, 2004.

Arbres i arbustos singulars dels parcs metropolitans



M O LT C A M P P E R C Ó R R E R

Els rucs us porten: visita a una deles escasses reserves d’ases de Cata-lunya, situada a Canyamars (Dos-rius), a la comarca del Maresme.Una bona passejada damunt d’unase us permetrà gaudir de la granbellesa natural de la zona a un rit-me tranquil i descansat. I, al final,un bon dinar. Rucs del Corredor,610 899 926, www.rucsdelcorre-dor.com

La ruta dels bandolers: itinerari guiatper conèixer els aspectes més relle-vants del bandolerisme a Sant Llo-renç del Munt i l’Obac i la llegenda

d’en Capablanca. CIMA, Terrassa,tels.: 93 785 54 61, 620 803 262.

Dia de camp per a tothom: itinera-ri guiat per conèixer el màgic entornde la vall de Santa Fe, al Parc Natu-ral del Montseny. Signatus ServeisAmbientals, Fogars de Montclús,tels. 93 847 50 51, 600 445 485.

Rupit i els salts d’aigua: pujada ambquatre per quatre des de Rupit finsa quedar envoltats per quarantaquilòmetres de cingles vermells, ambuna ermita romànica del segle X, unsalt d’aigua de 120 m d’altura i una

panoràmica impressionant. Des-prés, un dinar en un poblet medie-val de pedra. Anigami Aventura, Ru-pit, tel.: 93 851 24 11.

Parc de Montesquiu, història i mis-teri: per conèixer el castell de Mon-tesquiu i el parc que l’envolta. Tels.:93 852 92 34/93 855 05 22.

Diputació de Barcelona, Xarxa deMunicipis. Oficina de Promoció Tu-rística. Travessera de les Corts, 131-135, 08028 Barcelona. Recinte Ma-ternitat-Pavelló Lactància. Tel.: 93402 29 66. www.diba.es/turismetotal

Nits d’astronomia: sessions d’ini-ciació a l’observació dels estels i al-tres cossos celestes. Els divendres,de 22 a 24 h. El 14 de gener i el 4de febrer a Can Coll, i el 28 de ge-ner i el 25 de febrer al centre d’in-formació del parc.

Collserola amb els voluntaris: elsdiumenges, al centre d’informació ia Can Coll, hi ha un punt d’acolli-da on els voluntaris del parc pro-posen activitats per fer. La seva ex-

periència ens ajudarà a conèixer mi-llor els voltants dels centres o la ma-sia de Can Coll, amb llocs tan inte-ressants com la granja o la Feixa delsOcells.

Excursions de diumenge: tambéamb els voluntaris del Parc de Coll-serola. 16 de gener, la vall de SantJust; 6 de febrer, Llars Mundet-SantCugat; 13 de febrer, itinerari de lesermites, i 22 de febrer, Can Cuiàs-Cerdanyola

Paratges naturals a prop de Barcelona

Parc de Collserola

Passejant dalt dels rucs del Corredor Castell de Montesquiu

Observació d’estels al Parc de Collserola

Activitats11 BCN verda /MOLT CAMP/97 20/12/04 08:32 Página 36


LA LLUNAMinvant: 5 de desembre a les00.53 (bon temps) i 3 de ge-ner a les 17.46 (variable).Nova: 12 de desembre a les01.29 (núvols i pluja) i 10 degener a les 12.03 (serè). Crei-xent: 18 de desembre a les16.40 (neu als cims) i 17 degener a les 06.58 (baixada deles temperatures). Plena: 26de desembre a les 15.06 (bontemps) i 25 de gener a les10.32 (boires i gebrades).

EL SOLL’1 de desembre, el sol vasortir a les 06.57 i es va pon-dre a les 16.23, i el 31 de de-sembre sortirà a les 07.17 i espondrà a les 16.32. El 21 dedesembre, solstici d’hivern,comença aquesta estació,amb el dia més curt de l’any:el sol sortirà a les 07.14 i espondrà a les 16.25. L’1 de ge-ner, el sol sortirà a les 07.17 ies pondrà a les 16.33, i el 31de gener sortirà a les 07.04 ies pondrà a les 17.06.

PLUJA I TEMPERATURAEl desembre del 2003 es vanrecollir a l’Observatori Fabrade Barcelona 39,2 l d’aiguade pluja per m2, i el gener del2004, 46,3. La temperaturamitjana en aquest observatoriva ser, el desembre del 2003,de 16,4ºC, i el gener del2004, de 9,4ºC. La mitjanaanual de pluja i temperaturadurant el 2003 va ser de601,9 l/m2 i de 16,4ºC.

JARDINERIAAl desembre se sembren ane-mones, tulipes, jacints i narci-sos, així com clavells xinesos,crisantems, pensaments i mal-va florida. El gener és eltemps bo per sembrar mal-ves, violers i roselles, que flo-riran a la primavera. A les ex-plotacions florals se sembrenles cabeces de flors primeren-ques, com el gladiol de pri-mavera i la tulipa.

WebsTot el verd de la ciutatLa web de Parcs i Jardins de Barcelona posaa l’abast de tothom els grans espais verdsque hi ha a la ciutat, amb plànols de loca-lització, descripció de les característiques,història, espècies més importants, com arri-bar-hi i serveis que contenen. Completenaquesta informació una secció on s’explicael model de gestió del verd a Barcelona i al-tres de dedicades a temes d’actualitat.www.bcn.es/parcsijardins

‘Energías renovables’Aquesta revista-web, dedicada a la sosteni-bilitat en el camp energètic, posa al nostreabast l’actualitat relacionada amb les ener-gies renovables. També inclou un directorid’empreses, enllaços amb altres webs, undiccionari i un apartat dedicat a la legisla-ció vigent. www.energias-renovables.com

Cursos

PODA I MANTENIMENT DE ROSERSlDel 18 al 27 de gener, BarcelonaCentre de Formació del Laberint3 93 428 25 00.www.bcn.es/[email protected]

Fires

FLORASURXIX mostra internacional de flor tallada i floricultura in-tensivalDel 20 al 23 de gener, Chipiona.www.florasur.net [email protected]

VIVERALIAII saló professional de planta ornamental i afinslDel 20 al 23 de gener, [email protected]

IPM ESSENFira internacional de plantes, equipaments d’horticultu-ra i floristerialDel 27 al 30 de gener, Essen (Alemanya).www.ipm-messe.de [email protected]

XX SALON DU VEGETALMaterial vegetal per a horticultura ornamental. Distribució icomerç. Comercialització i exportació de fruites i hortalisseslDel 16 al 18 de febrer, Angers Cedex (França).www.salon-du-vegetal.com [email protected]

GENERAFira internacional d’energia i medi ambientlDel 23 al 25 de febrer, [email protected]

BIOFACHFira mundial de productes biològicslDel 24 al 27 de febrer, Nuremberg (Alemanya)[email protected]

OBERTPLANT MARESMEFòrum i exposició de plantes ornamentalslDies 25 i 26 de febrer, Vilassar de [email protected]

Agenda



ADOBS I FERTILITZANTS

ARTS GRÀFIQUES

AUTOMOCIÓVespa Balart Barcelona Còrsega, 20108036 Barcelonatel.: 902 40 49 09fax: 93 419 37 10web: www.vespabarcelona.com a. e.: [email protected]

EINES, MAQUINÀRIA I VEHICLES DE JARDINERIA

Aubert, S. A. Av. Barcelona, 63 08970 Sant Joan Despítel.: 93 477 03 30, fax: 93 477 24 38Sant Ferran, 86 08940 Cornellà de Llobregat tel.: 93 474 35 35, fax: 93 434 37 80Carders, 4 08003 Barcelonatel.: 93 319 66 03, fax: 93 319 06 66 a. e.: [email protected]

CENDRERS DE PLATJA

FITOSANITARIS

LLAVORSNeoplant, S. L. Maria Vidal, 324 08340 Vilassar de Martel.: 90215 22 94, fax: 93 750 00 08 a. e.: neocom@ sefes.es web: www.neoplant.es

MOBILIARI URBÀ

BDU-RICHTERJocs infantils diferentstel.: 93 246 49 04a. e.: [email protected]: www.bdu.es

REG, MATERIAL I INSTAL·LACIONS

SERVEIS DE JARDINERIA, OBRA PÚBLICA

ACYCSA (Antonio Casado y Cía., S. L.)Mas d’en Sol, s/n Ctra. N-ll, km 751,2 17705 Pont de Molinstel.: 972 52 91 36, fax: 972 52 91 11a. e.: [email protected] web: www.acycsa.es

CESPAPolígon Industrial Zona Franca, carrer B, 16-2208040 Barcelona tel.: 93 413 65 95, fax: 93 413 65 97a. e.: [email protected]

Azahar, Jardinería y RiegosRambla Ribatallada, 6, 4t. 4a.08190 Sant Cugat del Vallès tel: 629 25 42 32 a. e.: [email protected]

TERRES I SUBSTRATS

VIVERISTESCentre de Jardineria Sils, S. A.Cruïlla N-ll/Ctra. VidreresAp. de Correus 26 17410 Silstel.: 972 87 52 52, fax: 972 87 51 62 a. e.: [email protected]: www.jardineriasils.com

Vivers Massaneda, SAT 950Ctra. de Sant Hilari, s/n Ap. 13717430 Santa Coloma de Farners tel.: 972 84 08 55, fax: 972 84 09 16a. e.: [email protected]

Comercial Química Massó, S. A.Viladomat, 321, 5è. 08029 Barcelonatel.: 93 495 25 00, fax: 93 495 25 02

a. e.: [email protected]

CLD, Neteja i GestióAmbientalGran Via de Carles lll,98, 3a. planta08028 Barcelonatel.: 93 330 85 18/19,fax: 93 330 85 23

a. e.: [email protected] web: www.grupcld.com

D I R E C T O R I V E R D

Ctra. de Ribes, 103 08520 Les Franqueses delVallès tel.: 93 849 28 22, fax: 93 849 22 67a. e.: [email protected]: www.politractor.com

Ctra. de Navarcles, km 4,8 Pol. Ind. Riu d’Ortel. i fax: 93 827 23 07

08251 Santpedora. e.: [email protected]

Dolors Granés, 3208440 Cardedeu

tel.: 938 462 437, fax: 938 711 767 a. e.: [email protected]

www.santacole.com

La Plana, 8 08032 Barcelonatel.: 93 357 00 50 - 357 06 04

fax: 93 357 02 66a. e.: [email protected]

web: www.eltinter.com

Ignasi Iglésias, 108-11008820 El Prat de Llobregattel. i fax: 93 370 29 80

a. e.: [email protected]

Productor d’Hedera sp.Administració: Tarragona, 18

tel.: 938 444 105, fax: 938 444 107Viver: La Pineda, tel i fax: 938 713 588

a. e.: [email protected] Apartat de Correus 206 08440 Cardedeu

DIRECTORI VERD

Barcelona Verda haampliat l’extensió i elscontinguts del seuDirectori Verd.L’objectiu és oferir, tantals professionals com alsaficionats, àmpliainformació sobre lesempreses que formenpart dels diversossubsectors de lajardineria i elpaisatgisme. Així, totesles empreses que esvulguin publicitar a lespàgines del nouDirectori Verd es podenadreçar a Parcs i Jardins,tel.: 93 413 24 70, fax: 93 413 24 24.

TERRES, SUBSTRATS I COMPLEMENTS PER A LA JARDINERIA

Camí de les Ràfoles, s/n Apartat 17408830 Sant Boi de Llobregat

tel.: (+34) 93 640 16 08fax: (+34) 93 640 17 02

a.e.: [email protected]: http://www.buressa.com

T.M.A. (Tecnología Medio Ambiental)Grup F. Sánchez, S. L.

Av. Can Fontanals, s/n Ap. de Correus 27608190 Sant Cugat del Vallès

tel.: 93 675 41 11, fax: 93 674 16 52Planta: Ctra. antiga d’Ullastrell, s/n

Finca Can Carreras 08191 Rubítel.: 93 588 25 72, fax: 93 588 46 84

a. e.: [email protected] web: www.tma.es

FARMAGRÍCOLAJ. PIGUILLEM


interior cubiertas 97 20/12/04 08:26 Página 3

C M Y CM MY CY CMY K

DESEMBRE 2004 97

C Y CM MY CY CMY K - Barcelona€¦ · nant pel Parc de la Ciutadella, van a raure al lloc on hi ha...

Documents

Transcript of C Y CM MY CY CMY K - Barcelona€¦ · nant pel Parc de la Ciutadella, van a raure al lloc on hi ha...