C Y CM MY CY CMY K - Barcelonasatge Porta’ns el teu arbre de Nadal. Per a la campanya 2003-04,...

C M Y CM MY CY CMY K

DESEMBRE 2003 91

2

S U M A R I

BARCELONA VERDA, NÚM. 91 DESEMBRE 2003

Publicació bimestralNúm. 91 desembre del 2003

PresidentaImma Mayol i Beltran

VicepresidentaMarina Subirats i Martori

EditaPARCS I JARDINS DE BARCELONAINSTITUT MUNICIPALTarragona, 17308014 Barcelonatel.: 93 413 24 00fax: 93 413 24 24e-mail: [email protected]/parcsijardins

DirectorJoan Conde

CoordinacióGabriel Arranz

Cap de redaccióMaria Rosa Salvadó

Consell de redaccióAntonia BarbaTeresa FranquesaDani GarcíaXavier HernándezColoma Rull

Consell assessorDesenvolupament de Parcs i Jardinsde Barcelona, Institut Municipal:Joan Andreu VerdaguerEscola Tècnica Superior d’Arquitectura: Miquel VidalFoment de les Arts Decoratives (FAD):Xavier RoviraInstitut Municipal d’Educació deBarcelona: Antònia HernándezDiputació de Barcelona: Manuel CanesEscola d’Agricultura de Barcelona(UPC): Xavier FàbregasDirecció de Serveis de VigilànciaAmbiental de Barcelona: Margarida ParésEl Tinter, S.A.L.: Àngel Panyella

Gestió, producció editorial i impressióEl Tinter, S.A.L. (empresa certificada ISO 14001 i EMAS)tel.: 93 357 00 50

Col·laboradors d’aquest númeroMontse Altimira, Josep M. HuertasClaveria, Pepe Encinas, Àlex March,Yolanda Monteiro, Salvador Pi, Albert Punsola

Disseny i maquetacióManuel Reyes

Assessor lingüísticMarià Pou Nadal

FotografiaDani García, Alonso José Fernández,Manel Raya

Foto portadaDani García

Publicitat i patrocinis José Luis Almudí

Secretaria i subscripcionsNúria Ugena

Tiratge10.000 exemplars

Barcelona Verda no comparteix necessària-ment les opinions expressades pels autors delsarticles publicats en aquesta revista.

Paper reciclatCyclus òfsetTorras de 115 i 170 g

Copyright: Reproducció autoritzada ambindicació de la font. Se'n sol·licita còpia.

20

La portada

EDITORIAL ..................................................3

NOTÍCIES ....................................................4

AGENDA 21 DE BARCELONA ........................12L’Agenda 21 als districtes

EL PERSONATGE........................................14Gary R. Hilderbrand, paisatgista

VERDA ..............................................16

PARCS DE CIUTAT .....................................20Can Mercader, el parc dels rics al barri delspobres

REPORTATGE.............................................22un missatge de PAU a tot el Món

L’OPINIÓ ..................................................25Treinta años velando por la conservacióndel verde urbano

PAISATGISME ...........................................26Barcelona, capital del paisatge

EDUQUEM PER A LA SOSTENIBILITAT ...........28El Servei de Documentació d’Educació Am-biental, una eina per créixer en la sostenibilitat

APUNTS DE JARDINERIA .............................30Plantes amb valor afegit

FULLS TÈCNICS .........................................32El paisatge ocult de la ciutat: les arrels delsarbres

MOLT CAMP PER CÓRRER ..........................34

DIRECTORI VERD .......................................38

La portada

26PARTERRES EN FLOR

Aquest és l’espectacular aspecte que ofereix,al Viver Tres Pins, la zona d’emmagatzema-ment de les plantes que tenen com a destíels parterres de flor de Barcelona. Una cati-fa acolorida que a hores d’ara ja s’està re-partint arreu de la ciutat. Amb pensamentsgrocs i taronges en els parterres històrics,pensaments blaus i blancs en els parterresemblemàtics, i boixacs grocs i taronges enels parterres urbans. Tot un món de colorque de ben segur il·luminà els grisos dies d’hivern a la ciutat.

01 BCN verda / SUMARI-EDITO/91 21/1/04 08:29 Página 2

BARCELONA VERDA, NÚM. 91 DESEMBRE 2003 3

Editorial

L’arribada del fred és sinònim depaisatges somorts, amb arbres sen-se fulles, mancats de flors. Una

imatge que no necessàriament és l’únicapossible. Totes les estacions en tenen, deflors. Es tracta, simplement, de buscar lesespècies que tinguin la seva època de flo-ració durant aquest període. Així, el no-vembre és el mes en què Parcs i Jardinsguarneix els parterres amb espècies queels ompliran de color fins a l’inici de laprimavera. Aquest any, el blanc, el blau,el groc i el taronja dels pensaments, i elgroc i el taronja dels boixacs il·luminaranels carrers de Barcelona.

Una “il·luminació” que s’afegeix a lapròpia de les festes de Nadal, en quèaquest any s’ha tingut especial cura pel quefa a l’estalvi energètic, que a Barcelona jaestà al voltant del 25% respecte a èpoquesanteriors, quan els ornaments dels carrerses feien únicament a base de bombetes. Unpas endavant, doncs, en la sostenibilitat,al qual s’haurà d’afegir, passat festes, l’es-perit cívic dels barcelonins i barceloninesa l’hora de fer possible que el verd nada-lenc es pugui aprofitar. Arreu de la ciutats’instal·laran punts de recollida d’aquestamatèria orgànica, que, un cop traslladadaa la corresponent planta de reciclatge, estransformarà en compost.

Com que el Nadal és temps d’endreça,també hem iniciat el període de poda del’arbrat viari de la ciutat. Una feina que esprolongarà durant uns quants mesos i quepermetrà gaudir d’un arbrat més sa, mésben format i més ben adaptat a les carac-terístiques urbanes de Barcelona. És d’a-questa manera que els arbres, sens dubteun dels elements més importants del pa-trimoni verd de la ciutat, ens podran re-galar tots els seus beneficis ambientals.

Flors als parterres, il·luminació de baixconsum als carrers, aprofitament del verdnadalenc, endreça de l’arbrat viari..., ele-ments, tots plegats, que contribuiran aguarnir el temps d’hivern i, per tant, a mi-llorar la qualitat de vida a la nostra ciutat.Que així sigui. I bones festes! ■

Joan Conde del Campodirector gerent de Parcs i Jardins

Guarnir l’hivern

01 BCN verda / SUMARI-EDITO/91 21/1/04 08:29 Página 3

Un altre aspecte que s’ha de ressaltarpel que fa a les ornamentacions delscarrers són els nous dissenys de llums

que s’han instal·lat a les principals vies delcentre de la ciutat, elaborats amb materialsque permeten mantenir i fins i tot augmen-tar l’estalvi energètic del 25%, aproxima-dament, aconseguit en els últims anys.

‘GUARNEIX-ME’Aquest és un dels elements més importantsde l’activitat de Parcs i Jardins durant el Na-

dal i s’adreça a les escoles. Guarneix-me ésun concurs que té com a objectiu popula-ritzar les espècies autòctones, com és el casde l’arboç, a l’hora d’ornamentar la llar du-rant les festes i, d’altra banda, fomentar lafabricació de guarniments amb materials re-ciclats. Aquest any, l’entrega de premis del’onzena edició del concurs es va fer el dia11 de desembre, als jardins de l’Hospital deSant Joan de Déu, i va comptar amb 375participants, entre alumnes i acompanyants,i un total de tretze projectes presentats.Imma Mayol va ser l’encarregada d’entre-gar els guardons als centres guanyadors delGuarneix-me 2003, que van ser les escolesAuxilia, Mare de Déu de Montserrat (segonnivell i primer nivell) i Virolai (grup A).

CONCERT DE NADAL Amb tres edicions al darrere, el Concert deNadal de la Gent Gran va tornar a omplirfins a l’última cadira l’Auditori de Barcelo-na el 16 de desembre. Dalt de l’escenari,quatre corals acompanyades per la BandaMunicipal de Barcelona. El repertori delconcert va repassar les músiques nadalen-ques de tot arreu, i les corals participants,Bascònia, Caliu, Casal de Gent Gran de SantAndreu i Amiba, van desgranar amb encert

4

N O T Í C I E S


Arriba NadalEl 2 de desembre a la tarda, l’alcalde de Barcelona,Joan Clos, i la quarta tinenta d’alcalde i presidentade Parcs i Jardins, Imma Mayol, van inaugurar eltradicional pessebre que cada any l’ajuntamentinstal·la a la plaça de Sant Jaume. En aquesta ocasió,els visitants han d’entrar en una gran capsa queembolcalla un magnífic regal: el naixement. Aquestpessebre, fet per Parcs i Jardins, ha estat elguanyador del concurs d’idees convocat amb motiude l’Any del Disseny. Abans de la inauguració es vacelebrar un concert de nadales al Saló de Cent. Elpessebre l’ha patrocinat Fecsa-Endesa i hancol·laborat a fer-lo Cespa, Toyota i MoviStar.

Imma Mayol durantl’entrega de premis del

concurs Guarneix-me2003

02 BCN verda /NOTICIES/91 21/1/04 08:41 Página 4

melodies tan populars com El cant delsocells o Rossinyol, al costat de peces d’al-tres països, com la nord-americana El tri-neu o la siciliana Aclarida nit de Nadal. Eltercer Concert de Nadal de la Gent Gran esva cloure amb una segona part protagonit-zada per la Banda Municipal de Barcelona,dirigida pel mestre Josep Mut, que va de-dicar el repertori a homenatjar els grans re-ferents del ballet clàssic. S’ha d’esmentar, fi-nalment, que al gener tornen els Cicles Mu-sicals al Saló de Cent, un programa deconcerts quinzenals oberts a tots els públicsque en el 2004 es dedicarà a les músiquesd’arreu del món.

RECICLEM EL VERDDes del dia 3 fins al 13 de gener, Parcs i Jar-dins instal·larà 218 punts de recollida de

verd nadalenc distribuïts pels deu districtesde Barcelona. Alguns d’aquests punts se si-tuaran a prop dels principals eixos comer-cials. L’objectiu és facilitar als comerciantsel trasllat als punts de recollida de la granquantitat d’ornamentacions vegetals que esfan servir en aquestes zones. Per fomentarla recuperació d’aquestes restes, aquest anyParcs i Jardins participarà en la cavalcadade Reis amb una carrossa que lluirà el mis-satge Porta’ns el teu arbre de Nadal.

Per a la campanya 2003-04, l’Institut Mu-nicipal ha destinat 5 camions i 20 persones,que entre el 3 i el 13 de gener recolliran itraslladaran els arbres de Nadal a l’Ecopark,on es reciclaran i es transformaran en com-post. Des que es va iniciar aquesta recolli-da selectiva, l’any 1997, s’han pogut recu-perar i reciclar gairebé 250.000 arbres.■

CONTROL DE QUALITAT DE ZONES VERDES AMB AGENDA ELECTRÒNICA

3 Control exhaustiu sobre el resultat del manteniment de les zonesverdes.3 Enregistrament de totes les dades en suport electrònic POCKETPC de fàcil sincronització amb la informàtica municipal.3 Sistema absolutament elàstic, que permet una adaptació imme-diata a les constants modificacions de la jardineria urbana.3 Gestió de les incidèn-cies que puguin aparèixer.

En definitiva, optimitza-ció i racionalització dela prestació del servei.

Per a més informació: CIAS COM 2001C/Petrarca, 22 Localtel.: 93 407 40 40 fax: 93 407 40 41a.e.: [email protected]

el Concert de Nadal dela Gent Gran va tornar a

omplir fins a l’últimacadira l’Auditori de

Barcelona


6

N O T Í C I E S


JULIVERT MEU Unes arracades per passar l’hivern per Joma

Lliurament dels Premis Acció 21L’11 de desembre es va fer, al Saló de Cròniques del’Ajuntament de Barcelona, l’acte de lliurament dels PremisAcció 21, instituïts pel Consell Municipal de Medi Ambient iSostenibilitat amb l’objectiu d’estimular iniciatives ciutadanesque contribueixin a aconseguir els objectius de l’Agenda 21de Barcelona. En aquesta primera edició dels premis, s’hi hanpresentat 39 entitats, amb un total de 42 projectes.

Les deu iniciatives premiades són les se-güents: Projecte Rius: la importànciade la participació social en la gestió dels

espais fluvials, presentada per l’AssociacióHàbitats-Projecte Rius; Substitució de vehi-cles d’hidrocarburs per vehicles d’energies ne-tes, presentada per la Cooperativa Trèvol;Guia d’accés sostenible als centres de treball:per una mobilitat segura, eficient i econòmi-ca dels treballadors, presentada per la Co-missió Obrera Nacional de Catalunya; Tallersobre pràctiques ambientals aplicades a l’ar-quitectura i l’urbanisme, presentada per laUniversitat Politècnica de Catalunya; el pro-grama Lluita contra l’exclusió social i soste-nibilitat ambiental, presentada per l’Asso-ciació Intersectorial de Recuperadors i Empreses Socials de Catalunya (AIRES); Unaexperiència comunitària d’educació en valors:“Camí Amic”, presentada per l’AMPA del’Escola Pública Auró; Iniciativa d’educacióambiental per al foment de l’estalvi energè-tic, presentada per l’Associació de Veïns dela Trinitat Nova, que, amb un gran sentit de

l’oportunitat, ha dut a termeun treball educatiu directe iefectiu, des de la proximitat i la simplicitat; Pacte pels re-sidus a Ciutat Vella, presen-tada pel Grup Ecologista delNucli Antic de Barcelona,que, amb un grup multicultu-ral d’educadors, desenvolupaun programa de sensibilitza-ció i participació ciutadanadirigit a l’assumpció de la responsabilitat individual icol·lectiva en la gestió dels re-sidus urbans del barri; Declaració Mediambiental2003, presentada pel Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Bar-celona, i Festes sostenibles al carrer de la Lli-bertat, presentada per la comissió de festesd’aquest carrer del districte de Gràcia. Ha es-tat mereixedor d’una menció especial el pro-jecte Model integrat de gestió de residus, pre-sentat per Mercabarna. ■

Lliurament dels PremisAcció 21. En aquesta

primera edició delsguardons, s’hi han pre-

sentat 39 entitats



Juntament amb les activitats lú-diques, la Festa de la Tardor2003 ha tingut com a tema cen-

tral, un cop més, el compostatge delsresidus orgànics urbans, una pràcti-ca que Parcs i Jardins fomenta desdel 1998 amb la campanya Femcompost als parcs i en què actual-ment ja participen 442 famílies bar-celonines, que dipositen les sevesrestes orgàniques en els composta-dors situats en disset espais verds dela ciutat. Així, juntament amb testosde margarides blanques, castanyes imoniatos, els assistents a la festa vanser obsequiats amb bosses de com-post i van poder conèixer millor labicompartimentació de residus

domèstics –orgànics irebuig–, que s’està im-plantant al districte. Lacelebració va comptaramb la participació derepresentants de WWF/Adena, que van fer ba-lanç de la introduccióde colònies d’ànecsautòctons als parcs dela ciutat. També s’hade destacar que du-rant la Festa de la Tar-dor es van estrenar els nous jocsque s’han instal·lat en tres àrees dejoc infantil del parc. La Festa de laTardor 2003 va comptar amb lacol·laboració del Districte d’Hor-

ta-Guinardó, la Direcció de Parti-cipació i Educació Ambiental,l’Agència d’Ecologia Urbana deBarcelona i El Periódico de Cata-lunya. ■

El Planetari Municipal posa al’abast el cel de Barcelona

El Parc Güell va ser l’escenari, elsdies 8 i 9 de novembre, de lasegona edició de les jornades El

cel de Barcelona. Aquestes jornades,organitzades pel Planetari Municipalde l’Ajuntament de Barcelona, es de-senvolupen en el marc de la Setmanade la Ciència i estan dedicades a la di-vulgació de l’astronomia, l’astronàu-tica i la meteorologia. Aquest any hancomptat amb el suport, entre d’altres,de l’Agència Europea de l’Espai, elMuseu de la Ciència de València i laUniversitat Autònoma de Barcelona. Els continguts de les jornades es van

dividir en diferents àrees temàtiques:la “fira del cel”, amb tallers i activi-tats per als nens i nenes i conferèn-cies sobre astronomia i meteorolo-gia; l’exposició dels projectes i les ac-tivitats de les entitats que participa-ven en la mostra; una àrea de divul-gació astronòmica, representada perles agrupacions astronòmiques de Sa-badell, Castelldefels i Barcelona, iuna estació meteorològica i els ins-truments necessaris per fer-la servir,aportats per l’Institut Nacional deMeteorologia i l’Agrupació d’Ob-servadors Meteorològics. ■

Benvinguda a la tardorEl 2 de novembre passat, Parcs i Jardins vacelebrar l’arribada de la tardor amb una grancastanyada al Parc de les Aigües, al districted’Horta-Guinardó, que va comptar amb lapresència de la tercera tinenta d’alcalde del’Ajuntament de Barcelona i presidenta de Parcsi Jardins, Imma Mayol, i de la regidora deldistricte, Elsa Blasco, i a la qual van assistir alvoltant de 3.000 persones.


8

N O T Í C I E S


Com ja es habitual en aquestesdeveniment, Parcs i Jardinsha dissenyat un enjardina-

ment efímer per ornamentar l’esce-nari on ha tingut lloc la Biennal2003. Aquest any ha consistit en larealització d’un paisatge natural,constituït per illetes de vegetació queenvaeixen el paviment de la plaça ide l’edifici del Col·legi d’Arquitec-tes de Catalunya, seu de la Biennal.La vegetació és protagonista de l’es-pai i hi és present amb un aspectevolgudament informal (prat naturali gramínies). No es representa un jar-dí urbà, les illetes volen ser segmentsde natura asilvestrada, i simbolitzenla necessitat de treballar a partir dela “natura” –i si pot ser només ambnatura– en qualsevol procés projec-tual sobre el territori i el paisatge.Els materials constructius i vegetalsd’aquesta actuació efímera es recu-peraran i es tornaran a utilitzar alsparcs i jardins de la ciutat. ■

El 18 d’octubre passatva tenir lloc, a Milà,una jornada tècnica

de la Federació Europead’Espais Naturals i RuralsMetropolitans i Periurbans (Fe-denatur), a la qual van assistir repre-sentants de diferents parcs d’Itàlia, Es-panya, Bèlgica, Portugal i França. Elmotiu de la reunió va ser debatre lesfuncions que aporten a les ciutats elsEspais Naturals Periurbans (ENP) desdel punt de vista econòmic, estratègic,ambiental i social. També es va analit-zar quins són els seus punts febles i elsseus problemes i quines han de ser lespropostes per bastir estratègies que enpermetin la preservació, consolidaciói expansió.

Aquesta reunió s’emmarca en unprojecte que ha estat encarregat perla Direcció General de Medi Ambient

de la Comissió Europea aFedenatur, l’única associa-ció europea especialitzadaen la gestió dels entorns na-

turals i rurals d’Europa. Estracta d’establir un quadre de

valors dels ENP, conèixer la seva ti-pologia, establir indicadors d’avalua-ció de les seves funcions en relacióamb els beneficis que aporten als ciu-tadans i, finalment, formular reco-manacions en matèria d’optimitzacióde les seves funcions. L’informe es lliu-rarà aquest desembre, amb la volun-tat que sigui un primer pas en l’esta-bliment d’un marc de col·laboraciófluida amb la Comissió Europea i ambla vocació d’aportar criteris i bonespràctiques que permetin tractar mi-llor i amb més cura un recurs tan li-mitat com és el territori dels àmbitsmetropolitans. ■

Enjardinament per a la 3a. Biennal Europea del Paisatge

IV Congrés deCiències delPaisatge

L’octubre passat es va celebrar, alParc Nacional dels Aiguamollsde l’Empordà, el IV Congrés de

Ciències del Paisatge, que aquesta ve-gada s’ha dedicat a les actuacions so-bre el territori des d’un punt de vistaglobal, tant pel que fa a paisatges na-turals com rurals o urbans. En la car-ta manifest que recull les conclusionsde les diferents ponències presentadesen el congrés s’assenyala que la realitatdel paisatge és necessària per a la so-cietat, tant pel que respecta a la sevasubsistència biofísica com a l’equilibripsíquic, el benestar i la qualitat de vida,i es destaca la necessitat de conservarel paisatge dins de la seva dinàmica. ■

Jornada tècnica de Fedenatur


El 3 de novembre passat, Parcs i Jardinsva iniciar la campanya d’actuacions so-bre l’arbrat de la ciutat, que inclou les

feines de poda, arrabassament i plantació denous exemplars. En aquesta campanya estàprevist podar més de 37.000 arbres, basant-seen els criteris especificats en el Pla de Gestióde l’Arbrat Viari de Barcelona, així com en elsprotocols establerts per a cada cas i cada si-tuació. En els treballs de poda, hi intervindran11 equips mòbils de 6 operaris cadascun, quedisposaran de 20 plataformes elevadores, 1 vehicle amb cistella, 1 camió tràiler i 3 “ca-mions pop” per a la recollida de les restes ve-getals, que es traslladaran a plantes de tracta-ment de residus per transformar-les en com-post.

Com en la campanya anterior, només s’ac-tuarà en els exemplars de l’arbrat viari que pelseu desenvolupament i creixement necessitinaquesta actuació, sigui per afavorir la seva con-vivència amb l’entorn o per ordenar-ne el crei-xement. Això afecta tant els arbres de gran portcom els joves, que a vegades necessiten podade formació per corregir la direcció de les bran-ques i evitar podes futures. Simultàniament, esretiraran 2.200 soques, s’arrencaran 1.000exemplars en mal estat i es plantaran 4.500 ar-bres nous, amb l’objectiu d’evitar l’existènciade falles en l’arbrat viari.

Per evitar al màxim les molèsties als veïns iveïnes, vuit dies abans de començar la poda alsdiversos barris de la ciutat se’ls farà saber ques’han de fer aquestes feines amb fulls infor-matius als parabrises dels vehicles estacionatsi amb cartells als habitatges dels trams de car-rer afectats.

PARTERRES DE FLORJuntament amb la Campanya de Gestió de l’Ar-brat Viari, al novembre, Parcs i Jardins tambéva començar la plantació dels parterres de flord’hivern i de principis de primavera. Es plan-taran al voltant de 200.000 unitats en una su-perfície de parterres de gairebé 8.400 m2. Lesespècies triades han estat els pensaments (Vio-la witrockiana), grocs i taronges per als parter-res històrics i blaus i blancs per als parterresemblemàtics, i els boixacs (Calendula offici-nalis), grocs i taronges en el cas dels parterresurbans. ■


Comença la Campanya 2003-04 de Gestió de l’Arbrat Viari


10

N O T Í C I E S


JARDINS INSOSTENIBLES Segons un estudi fet per la Univer-sitat Autònoma de Barcelona, lacreixent construcció d’habitatgesunifamiliars ha disparat la despesad’aigua a l’àrea metropolitana deBarcelona. La causa és el consumdestinat a regar el jardí. Com queen la majoria de casos està sembratamb gespa, la necessitat d’aigua ésmolt elevada, sobretot a l’estiu. Cal,doncs, tenir en compte les espèciesadaptades al clima mediterrani,molt ornamentals i, sobretot, moltmés “verdes”.

BALENES EN PERILL L’afany de guanyar diners amb elpetroli no té aturador. Ara semblaque els ha tocat el rebre a les ba-lenes de l’estuari del riu Sant Llo-reç, a la província canadenca delQuebec, ja que estan greumentamenaçades per un projecte d’ex-plotació petrolífera i de gas. Lesorganitzacions conservacionisteshan fet el crit d’alerta i han dema-nat una moratòria del projecte,perquè, segons han manifestat, po-dria afectar tots els mamífers ma-rins de la zona. Mala peça al teler.

PREMIS ACCIÓ 21La participació de 39 entitats, ambun total de 42 projectes, en la pri-mera edició dels Premis Acció 21demostra que l’Agenda 21 de Bar-celona compta amb la necessàriaparticipació activa de la societat ci-vil. Una notícia molt bona queposa de manifest que, a Barcelo-na, tant les instàncies polítiquescom les ciutadanes han apostat perun futur més sostenible en àmbitsi activitats molt diversos.

L’ECOSEMÀFOR •••

Parcs i Jardins ha participat en l’organit-zació dels actes celebrats amb motiu dela vuitena Setmana de la Ciència, que

aquest any ha tingut com a lema “La tardor del’evolució”. Així, el 7 de novembre es va feruna visita als Jardins de Mossèn Costa i Llobe-ra, que contenen una de les col·leccions decactàcies més importants d’Europa. La visita

la va guiar el conservador d’aquest espai i esva dedicar a donar a conèixer quins són elsmecanismes d’adaptació de les plantes als cli-mes molt àrids.

El 14 de novembre, a l’Aula d’Ecologia del’Hivernacle del Parc de la Ciutadella, l’ob-tentora Anne Neuve-Eglise va oferir unaconferència sobre el Roserar de Cervantesi l’evolució de les roses. La conferència vatenir dues parts, la primera dedicada a larestauració del Roserar de Cervantes i a l’ex-plicació del seu circuit botànic, i la segonacentrada en la història de les roses.

Parcs i Jardins també va col·laborar en unaactivitat de l’àmbit de la biologia adreçadaa joves estudiants del cicle secundari d’en-senyament i en què van participar una sei-xantena de nois i noies. L’activitat va con-sistir en l’exposició per part de tècnics del’Institut dels beneficis ambientals que elsarbres d’alineació aporten a la ciutat, i vatenir com a complement una de les provesde la gimcana de la Setmana de la Ciència,dedicada a l’ADN, sota el lema “Construeixla doble hèlix”, en què van prendre part 114nois i noies. ■

Parcs i Jardins en la Setmana de la Ciència


C-25

C-26

C-26

C-1

6

C-55

C-26

C-26

C-37

C-15

C-51

C-31

N-340

N-II

C-37

C-25

C-32

C-32

C-32C-60

C-3

3

A-7

A-2

A-7

A-7

A-2

A-7

N-II

C-17

C-61

C-55

C-3

1

N-II

C-59

C-55

C-58C

-16

C-16

C-1

6

C-25

C-1

7

N-152

C-1

4

C-16

N-I

I

N-260


12

A G E N D A 2 1 D E B A R C E L O N A


“Pensa globalment, actua local-ment.” És ben clar que aquesta ésla divisa dels districtes de Barce-

lona, que, sense excepció, s’impliquen en eltreball per fer una ciutat i uns barris méssostenibles. Un fet que obeeix tant a la vo-luntat dels responsables municipals com, so-bretot, a l’interès de la gent, que vol anaraconseguint majors nivells de qualitat am-biental en el seu entorn immediat amb unmenor impacte sobre el planeta.

És per aquest motiu que presentem algu-nes de les iniciatives desenvolupades en cincdistrictes de la ciutat, com a primera apro-ximació a la feina que s’està fent arreu deBarcelona, de la qual ens seguirem fentressò.

CIUTAT VELLAAquest és el districte més antic de Barcelo-na i, per tant, un dels que tenen més neces-sitat de renovació estructural. Una de les se-ves contribucions fonamentals als objectius

del Compromís és el programa de rehabili-tació del centre històric de la ciutat, que duua terme Foment de Ciutat Vella. El progra-ma (2002-05) preveu campanyes específi-ques, amb cinc àmbits d’actuació: accessi-bilitat, medi ambient, espai urbà, habitatgede lloguer i intervencions complementàries.En l’àmbit del medi ambient, les actuacionsse centren en dos aspectes relacionats ambla gestió de l’aigua potable: la substituciódels dipòsits d’acumulació, amb la instal·la-ció d’aigua directa en els edificis, i el fomentde mesures estalviadores d’aigua a l’interiordels habitatges.

EIXAMPLEEl Fòrum Cívic Sagrada Família, un òrgande participació que aglutina entitats del bar-ri, veïns i representants municipals, ha es-tat, sens dubte, una entitat pionera en lesqüestions ambientals al districte. La seva fei-na ha donat com a resultat múltiples ini-ciatives ben conegudes: el camí escolar deTabor, l’hort biològic al terrat del CentreCívic, els Cicles d’Educació Mediambientalo el mapa ecològic del barri. Últimaments’hi han sumat les activitats del Servei d’E-ducació Ambiental del Punt Verd del barride la Sagrada Família, un punt d’informa-ció sobre la cultura de la sostenibilitat i so-bre els diferents projectes ambientals que esduen a terme al barri. Hi ha un programabimestral d’activitats, amb una oferta espe-cífica per als centres educatius, i un serveid’assessorament i suport a organitzacions i

L’Acció 21 als districtesTots els districtes de Barcelona van prendre partactiva en el procés d’elaboració de l’Agenda 21 de laciutat. Un cop firmat el Compromís Ciutadà per laSostenibilitat segueixen treballant per respondre alsseus reptes i, alhora, a les necessitats específiques deldistricte. Una feina que posa de manifest que, aBarcelona, el camí cap a la sostenibilitat és una feinaque s’està impulsant des dels àmbits més propers alsciutadans i ciutadanes.

A l’esquerra, hortbiològic del terrat delCentre Cívic del Barri dela Sagrada Família, aldistricte de l’Eixample

A la dreta, restauraciódel pantà de Vallvidrerai el seu entorn, un delsprogrames que s’estandesenvolupant aldistricte de Sarrià-SantGervasi

03 BCN verda /A21BCN/91 21/1/04 08:38 Página 12

col·lectius del barri. El Punt Verd està situata la cantonada dels carrers Lepant i Pro-vença.

GRÀCIAAquest districte, implicat des de fa temps enel treball per la sostenibilitat, s’ha dotat d’unòrgan de participació en aquest àmbit: elConsell de Sostenibilitat i Medi Ambient deGràcia, format per representants d’organit-zacions de la societat civil, partits polítics,escoles i empreses, i per ciutadans i ciuta-danes a títol individual. Aquest consell esva crear abans d’iniciar-se la fase de parti-cipació ciutadana de l’Agenda 21 de Barce-lona, i actualment està preparant el Plad’Acció 21 del districte. A finals de l’anypassat ja va elaborar una llista de propostesconcretes seguint l’esquema del CompromísCiutadà per la Sostenibilitat, i ara s’està tre-ballant en la seva priorització mitjançantquatre grups de treball temàtics.

Paral·lelament s’han emprès diverses ini-ciatives, com l’ambientalització de les de-pendències i els serveis del districte; la uti-lització de gots compostables i la recollidadels residus orgànics a les festes populars, il’edició d’un mapa ecològic de Gràcia. Tam-bé s’ha creat un butlletí informatiu que re-cull totes les iniciatives relacionades ambl’Agenda 21 del districte, i que es distribueixper correu electrònic.

SARRIÀ-SANT GERVASIDes de fa tres anys, al districte de Sarrià-SantGervasi funciona de manera regular una co-missió de la qual formen part tots els centreseducatius públics i els concertats que s’hi hanvolgut afegir, així com el Centre de Recur-

sos Pedagògics i la Divisió de Serveis Perso-nals del districte. Tots aquests centres (16)estan elaborant la seva Agenda 21 Escolar.La comissió és l’eix vertebrador de la relacióentre el Consell del Districte i els centres edu-catius: els programes i actuacions promogutspel consell passen als centres a través de lacomissió, i les iniciatives i demandes dels cen-tres passen a la direcció del districte a travésde la mateixa comissió. Aquest òrgan d’in-tercanvi fa possible l’aprofitament de siner-gies comunes i l’optimització de recursos.Així mateix, la comissió coordina les inicia-tives i aportacions d’altres agents que actuenal territori. Els programes que actualment esdesenvolupen en aquest marc són: la reco-llida selectiva de residus; la restauració delpantà de Vallvidrera i entorn; els plans demobilitat i camins escolars, i la campanya dereducció del consum d’aigua als domicilis ials centres educatius.

SANT MARTÍEl districte X ha fet seu el Compromís Ciu-tadà per la Sostenibilitat elaborant un docu-ment de 21 punts específics, firmat per 14 en-titats de Sant Martí. El juny passat, les enti-tats firmants es van reunir en una trobada deformació i intercanvi en la qual els assistentsvan compartir experiències i projectes al vol-tant dels respectius plans d’acció per la sos-tenibilitat. Un aspecte molt interessant va serla realització d’un taller d’“ofertes i deman-des”, que va permetre visualitzar la gran po-tencialitat de la xarxa associativa d’aquest dis-tricte, entesa com un ca-nal de col·laboració i aju-da en l’avenç cap a lasostenibilitat. ■


PER SABER-NE MÉSwww.fomentdeciutatvella.netButlletí de l’Agència 21 de Gràcia: es pot sol·licitar a la se-güent adreça electrònica:[email protected] d’Educació Ambiental del Punt Verd del Barri de la Sa-grada Família. Lepant, 281-283, tel. 934 350 547. [email protected]

SECRETARIA TÈCNICA DE L’AGENDA 21 DE BARCELONA: Nil Fabra, 20 08012 Barcelona. Tel.: 93 237 47 43, fax: 93 237 08 94, a. e.: [email protected]/agenda21

Butlletí electrònic del’A21 de Gràcia

A Barcelona, elcamí cap a lasostenibilitat ésuna feina ques’està impulsantdes dels àmbitsmés propers alsciutadans iciutadanes

Al districte deCiutat Vella esdesenvolupa unprograma derehabilitació delcentre històricde Barcelona

03 BCN verda /A21BCN/91 21/1/04 08:38 Página 13

Quines diferències hi veu, entre ser paisat-gista als Estats Units i ser-ne a Europa?

L’arquitectura del paisatge comença fa uns150 anys, als Estats Units. El 1858 va haver-hiun concurs per dissenyar el futur Central Parkde Nova York. Ja en aquella època es té cons-ciència que el paisatge s’ha de tenir en comp-te en el desenvolupament de la ciutat. En de-finitiva, que el litoral, els rius, les roques, elsarbres poden ser components de la condicióurbana. Això es converteix a finals del segleXIX en una activitat professional per a gentque aleshores s’identificaven com a “arquitec-tes del paisatge”. A Europa, l’establiment d’a-questa professió com a tal no arriba fins a mit-jans del segle XX, i no a tots els països.

Per què el paisatge americà, entès en sentitampli, fascina tant els europeus? És una qües-tió cultural, emocional? Què és?

És la fascinació per l’altre. Nosaltres som l’al-tre; una forma diferent de ser i de viure. Peròés cert que s’hi barregen qüestions culturals iemocionals: hi ha una visió romàntica molt fi-xada en el subconscient col·lectiu a partir deles icones de l’Amèrica del progrés dels anys50 i 60 que encara té molta força. Al mateixtemps, i més racionalment, també s’ha donat aEuropa una visió que el fenomen de l’urbansprawl és dolent per al territori perquè desfi-gura el camp. Així, durant molts anys, a Euro-

14

E L P E R S O N A T G E


Nascut a Nova York el 1956, Gary R. Hilderbrand és director deReed Hilderbrand i professor adjunt a l’Escola de Disseny de Har-vard des del 1990. Ha publicat nombrosos assajos a la premsa i enllibres i forma part de la redacció de les prestigioses revistes Land-forum i Harvard Design Magazine. Entre els seus principals projec-tes destaquen la rehabilitació del Christian Science Plaza, a Boston, idel cementiri de Mount Auburn; les intervencions al museu d’art Taft,a l’escola Sterling and Francine Clark i a l’Arboretum Arnold, de lamateixa Universitat Harvard, i també un dels projectes, finalment noescollit, per a la ‘zona zero’, a Manhattan. Gary Hilderbrand és unpaisatgista que ha reflexionat a fons sobre les possibilitats i els límitsd’una professió que viu amb passió.

“La visió romàntica de la naturaja no ens és vàlida”

Gary R. Hilderbrand, paisatgista

Els ordinadors ila civilització dela imatge estan

influint en lanostra visió del

paisatge

Els paisatgistesvolem un món

saludable,sostenible i que,

a més, tinguiqualitat

pa s’ha contingut aquest fenomen i s’ha man-tingut la ciutat compacta i amb un fort contrastamb els seus voltants rurals. De tota manera,en els darrers anys, vosaltres també teniu ur-ban sprawl, i la ciutat comença a envair elcamp, de manera que els nostres paisatges, toti mantenir encara les seves diferències, tendei-xen a assemblar-se.

Creu que la societat visual, digital i medià-tica acabarà canviant la nostra visió del pai-satge?

Estic convençut que sí. Des del naixement dela idea de paisatge, la seva representació visualens ha influït en la forma de veure’l, i això ésvàlid tant per als pintors holandesos de fa unssegles com per a les imatges digitals dels ordi-nadors en el nostre segle XXI. Jo crec que lavisió que ve condicionada pels ordinadors i lacivilització de la imatge afecta la nostra mira-da sobre el paisatge en el sentit que pateix unacerta superficialitat i feblesa. És inevitable, te-nint en compte l’enorme quantitat d’imatgesque podem veure i la velocitat amb què ho po-dem fer avui en dia.

En aquest context, com hem de contemplarla natura?

La visió de la natura en el segle XIX, la imat-ge romàntica de la natura, ja no ens és vàlida,avui. Aleshores, la natura era una cosa distant,

04 BCN verda /PERSONATGE/91 21/1/04 08:43 Página 14

riu, amb arbres, és quefa de jardí de rehabili-

tació per a un hospital i, alhora, forma partd’aquest passeig fluvial, obert a tota la ciuta-dania. Aquesta coincidència o superposició defunció privada i pública és interessant perquèes revela com a perfectament compatible.

El cas del cementiri de Mount Auburn plan-teja menys llibertat a l’hora de treballar-hi?

És normal en la nostra professió haver detreballar en un context molt marcat per lahistòria, i aquest n’és un cas paradigmàtic. Uncementiri rural considerat com a monumentnacional, i, per tant, com un indret a preser-var. Aleshores, quan se’ns demana d’interve-nir-hi és quan arriba la reflexió sobre els límitsdel canvi. En aquest cas, el nostre projecte in-trodueix la novetat de no marcar tombes individuals; les persones enterrades en aquestindret s’identifiquen de manera col·lectiva enquatre monuments, i això és un canvi respec-te a la tradició americana.

Fins a quin punt pesa la tradició sobre elsprojectes contemporanis d’arquitectura del pai-satge?

Crec fermament que cap espai en el qual pu-guem intervenir és tabula rasa. Tot espai veamb la seva història. Aquí potser ens diferen-ciem dels europeus. Per exemple, a la ciutatjardí pròpia de la Il·lustració, com és la nos-tra capital, Washington, cal intervenir-hi te-nint en compte aquesta tradició de jardí habitat, i, per tant, privilegiem aquest acosta-ment per damunt de consideracions urbanís-tiques o ecològiques perquè volem donar prioritat al valor de la història com a repre-sentació cultural.

A vostè li agrada parlar del concepte de mo-viment en relació amb el paisatge. Què vol direxactament?

El paisatgista, a diferència de l’arquitecte,que crea una cosa estàtica, treballa en uns es-cenaris que per força canviaran amb el temps,perquè són vius. El moviment és lent, però ine-vitable. Això ens obliga a pensar en un paisat-ge que es desplega en el temps en una menade seqüència cinematogràfica, i aquí cal teniren compte moltes variables. I allà on nosaltresno arribem en el coneixement d’aquestes va-riables, doncs hem d’anar a buscar els que ensaben, com els botànics o els geòlegs. Hi estemobligats. ■

Albert Punsola


per ser admirada en laseva majestuositat i re-produïda en pintura o fotografia. Hi havia undesdoblament entre la natura i nosaltres. Ara,el concepte és diferent: nosaltres existim en lanatura; en definitiva, som part d’ella, i, enaquest sentit, podem dir que és natural per anosaltres construir l’entorn. Seguint aquest rao-nament, d’alguna manera, l’artificialitat tam-bé forma part de la natura.

Quin seria l’objectiu final, com a professio-nal, del paisatgista?

Un món saludable per viure-hi i que siguisostenible. A més, de manera indestriable detot això, crear qualitat.

Una professió que es confronta amb reptesplens de complexitat, doncs, com podia ser,per parlar d’un cas concret, la “zona zero”, alsud de Manhattan. Quins elements hauria decontenir la rehabilitació de la zona?

Elements que ja tenia, com l’activitat co-mercial i un centre intermodal de transportsde la part baixa de Manhattan. Cal revitalitzartot això, per una banda, i, per l’altra, cal com-memorar un fet absolutament dramàtic que vapassar allà mateix. Això és encara més impor-tant que el primer element que he citat. És ne-cessari que l’experiència de qui passi per aquestindret sigui equivalent a la que es pot tenir alGrand Canyon, a Sant Pere del Vaticà o veientcom la llum entra pels finestrals de la catedralde Chartres. Ha de ser una experiència quedeixi sense alè, a prop del que es podria dir su-blim. Això es pot aconseguir amb una cons-trucció espectacular, forta, però que, alhora,sigui viva. No puc imaginar una solució tec-nològica, convencional i estàtica per a la zona,perquè difícilment pot aconseguir el grau designificació que ha de tenir un memorial per aun fet tan important com aquest. En aquestsentit, nosaltres vam proposar un mur enor-me, de 30 metres d’altura, però que tindria irri-gació contínua, i en el qual creixerien nom-broses plantes. Aquest mur viu no existeix en-lloc, seria únic. A l’esplanada, uns quadratsgrandiosos, que tothom podria trepitjar, ensrecordarien la silueta de la base de les torres.El nostre projecte, però, ha estat desestimat.

Parli’ns d’una intervenció menys espectacu-lar, al riu Charles, a la ciutat de Boston.

És un projecte petit inscrit en un sistema moltmés gran, que és el passeig fluvial. El que ésmés significatiu d’aquesta plataforma sobre el

Crec fermamentque cap espaien el qualpuguemintervenir éstabula rasa. Totespai ve amb laseva història

04 BCN verda /PERSONATGE/91 21/1/04 08:43 Página 15

CIUT

AT VE

LLA

EIXA

MPL

E

16

V E R D A


PASSEIG DE SANT JOANkAls parterres que hi ha al tram comprès entre l’Arc de Triomf i l’av.Diagonal, s’hi han plantat 850 baladres (Nerium oleander) recupe-rats d’altres espais de la ciutat.

CASA BATLLÓLes últimes feines que s’han fet per recuperar el parterre que hi haal davant d’aquest edifici tan emblemàtic del pg. de Gràcia, forçaafectat pels actes vandàlics, han consistit en la plantació de pitòs-pors (Pittosporum tobira nana), que permeten destacar el magníficexemplar de Cycas revoluta que hi ha al parterre.

vGRAN VIA DE LES CORTSCATALANESAls trams compresos en-tre els c. Bailèn i Bruc i lapl. Tetuan i el pg. de Grà-cia s’ha fet la posada apunt dels parterres i lestanques vegetals amb laplantació de 2.350 pitòs-pors (Pittosporum tobira).

CAMP DE BLATEl manteniment d’aquest espai verd tan original, situat entre la GranVia de les Corts Catalanes, la pl. de les Glòries i l’av. Diagonal, permettenir un petit espai agrari a la ciutat. L’última feina que s’hi ha fet haestat llaurar-lo i sembrar-hi el blat, que verdejarà quan arribi la prima-vera en els 9.000 m2 que ocupa.

PARC DE LA CIUTADELLAkL’Hivernacle és una de les instal·lacions més visi-tades d’aquest parc. És per aquest motiu que s’hihan replantat algunes espècies –Anthurium andrea-num, Guzmania sp., Spathiphyllum sp., falzia ne-gre (Asplenium adiantum-nigrum), Nidularium sp.,Kalanchoe blossfeldiana, Dieffenbachia seguine‘Tropic snow’ i heures (Hedera helix)– per donarmés vistositat a l’espai.

CARRER SOTSTINENT NAVARROPer millorar l’enjardinament dels fossats que hi ha en aquest carrer i la plaçaRamon Berenguer el Gran, s’hi han plantat heures (Hedera helix) i Elaeag-nus pungens. També s’hi ha sembrat gespa i s’ha completat la instal·lació dereg programat.

ÀREES PER A GOSSOSS’ha plantat de nou amb alzines (Quercus ilex) de port arbustiu tota la tan-ca vegetal que envolta l’àrea per a gossos situada a la confluència dels c. Vall-donzella i Joaquim Costa.

05 BCN verda /B VERDA/91 21/1/04 08:31 Página 16

LES C

ORTS

SARR

IÀ - S

ANT G

ERVA

SISA

NTS-

MON

TJUÏ

C


vVIVER TRES PINSDurant el novembre comença a Barcelona la campanyade plantació dels parterres d’hivern. Al Viver Tres Pinss’han fet feines de posada a punt per poder rebre en lesmillors condicions les gairebé 200.000 plantes que hauràd’emmagatzemar.

JARDINS DE FABIÀ PUIGSERVERkLes últimes feines de posada a punt d’aquests jardins han con-sistit en la nova instal·lació de la rocalla per millorar el suportde la terra de plantació, l’adobat amb compost i la plantació d’ar-bustos –Teucrium fruticans, Berberis julianae i pitòspors (Pittos-porum tobira)– en cinc parterres, la retallada i neteja de bardis-ses, la plantació de falles, l’adobat dels parterres de gespa i lapoda de realçament de les tipuanes (Tipuana tipu).

vCARRER POBLA DE LILLETPer millorar el verd que enjardina el tram comprèsentre l’av. de Madrid i el c. Fígols s’ha sembrat ges-pa en dos parterres i s’hi han plantat arbustos: arboços (Arbutus unedo), pitòspors (Pittosporum to-bira), aladerns (Rhamnus alaternus), llentiscles (Pis-tacia lentiscus) i Fatsia japonica.

CARRER MANUEL BALLBÉkAls jardins que hi ha a laconfluència d’aquest car-rer amb l’av. Diagonal s’han podat i retallat elsarbustos.

JARDINS DE CAN SENTMENATkLes feines de renovació i millora que s’han fet en aquestsjardins han consistit en la plantació de nous grups de flor– pensaments (Viola sp.) i murtra (Myrthus communis)–,la retallada dels parterres i dels arbustos que hi ha al cos-tat del llac i la sembra de gespa.

PARC DE L’ORENETAA la zona d’influència del parc, s’hi han plantat 40 mar-gallons (Chamaerops humilis) de recuperació.


18 BARCELONA VERDA, NÚM. 91 DESEMBRE 2003

GRÀC

IAHO

RTA-

GUIN

ARDÓ

V E R D A

UPARC DEL LABERINT D’HORTALes últimes feines de manteniment i posada a punt que s’han fet en aquestparc han consistit en la retallada de les tanques vegetals que formen el la-berint que li dóna nom, el condicionament dels camins, la instal·lació dereg programat en una superfície de 1.200 m2 de parterres d’heura (Hederahelix) pròxims al Camí de la Mesa i la plantació de 2.000 unitats d’aques-ta espècie enfiladissa per tapar les rases que s’han hagut de fer per instal·larel reg. Amb la col·laboració del districte també s’han fet actuacions desti-nades a millorar l’accessibilitat de les persones amb disminució. Han con-sistit en la construcció de rampes d’accés senyalitzades en diferents entra-des del parc i la creació de places específiques d’aparcament de vehicles.

UPLAÇA NICOLÁS SALMERÓNLes feines de millora que s’han hagut de feren els cinc parterres que enjardinen aques-ta plaça, molt degradats pel mal ús, ja quesovint s’hi passegen i hi orinen els gossos,han consistit en l’arrabassament de les plan-tes d’espígol (Lavandula dentata) fetes mal-bé, el llaurat i la plantació de Juniperus ho-rizontalis i la poda de manteniment de lesxicrandes (Jacaranda mimosifolia).

hCONDICIONAMENT DE PARTERRESAls parterres que hi ha als c. Arqui-tecte Moragas i Martí Codolar, s’hihan plantat mates de romaní (Ros-marinus officinalis), que han millo-rat la qualitat d’aquests enjardina-ments.

hESCALES JAUME CABRERAEl vandalisme també ha fet necessària la renovació del verd que or-namenta aquestes escales. Un cop retirades les plantes fetes malbé,s’hi han plantat pitòspors (Pittosporum tobira), Salvia microphyllai coronil·les (Coronilla valentina glauca).

MILLORA DEL VERDA la confluència dels c. Baró de la Barre i Gustavo Adolfo Bécquers’han escatat els parterres i s’hi ha plantat Pyracantha angustifolia.


20

P A R C S D E C I U T A T


La primera vegada que vaig anar albarri d’Almeda, a Cornellà, el ca-pellà d’aleshores, Oleguer Bellavis-ta, em va assenyalar una immensa

propietat privada amb reixes, Can Merca-der, tot dient que era com un parc de rics enun barri de pobres. D’això deu fer més omenys 35 anys. Ara, Almeda no és cap barride pobres, ha millorat prodigiosament, iCan Mercader és un parc públic amb un cu-

riós edifici, l’antic palau dels comtes deBell-lloc, que conserva el mobiliari anticdels nobles i acull exposicions.

No em cansaré de dir que una de lestransformacions cabdals dels nous tempsdemocràtics ha estat la millora de la qua-litat de vida a les poblacions que envol-ten Barcelona, abans sinònim inexcusa-ble de suburbis. Cornellà no defugiaaquesta realitat. ■

19BARCELONA VERDA, NÚM. 91 DESEMBRE 2003

Text: Josep M. Huertas

Fotos: Pepe Encinas

Can Mercader, el parc dels ricsal barri dels pobres

DELS MERCADER ALS COMTES DE BELL-LLOC

La família Mercader, que el 1764 van pas-sar a ser propietaris, per matrimoni, del vellmas Oriol de l’Empedrat, van arribar a te-nir el títol de comtes de Bell-lloc –una nis-saga que ja existia en el segle XI– perquèRamon Mercader es va casar, el 1824, ambMaria Mercè de Bell-lloc. Va ser el fill d’a-questa parella, Joaquim de Mercader i Bell-lloc, qui, a partir del 1865, va construir elpalau i el parc que han arribat fins als nos-tres dies. Mercader era un gran propietaride terrenys a Barcelona i voltants. Els noms

d’un passatge de l’Eixample (Mercader) id’un carrer de Sants (Comtes de Bell-lloc)encara recorden la seva figura. El fill de Joa-quim, Arnau de Mercader i Zufia, va ser eldarrer Mercader, ja que no va tenir des-cendència. Va morir el 1932, i la seva dona,la cantant italiana Paulina Pozzali, li va so-breviure fins al 1953. A la finca, hi va que-dar mossèn Albert Bonet, que, a més de sercanonge de la catedral de Barcelona, era elconfessor de la comtessa. Bonet va morirel 1974, i va deixar explicitat que la pro-pietat fos venuda a bon preu a l’Ajuntamentde Cornellà aquell mateix any.

SANT

ANDR

EUNO

U BA

RRIS

SANT

MAR

TÍ

CIUTAT MERIDIANAkAl parterre elevat amb arbratque hi ha al c. Vallcivera, da-vant de l’estació de Renfe,s’hi han plantat espècies ar-bustives i entapissants –Senecio petasites i heures (Hedera helix)– i s’hiha instal·lat reg automatitzat.

vROQUETESAmb l’objectiu de millorar la qualitat del parterre que hi ha a la con-fluència dels c. Briquets i Cantera, i evitar que hi segueixin aparcantvehicles, s’hi ha plantat una olivera (Olea europaea) i s’hi ha sembratgespa.

UJARDINS DE CAN FABRALes últimes feines de manteniment que s’han fet en aquests jardins han con-sistit en la neteja del llac i de les plantes aquàtiques que l’ornamenten, elcondicionament de les fustes del pont, que estaven en mal, estat i la podai replantació d’arbustos: marfulls (Viburnum tinus), llampugues (Pistaciaterebinthus) i estepes blanques (Cistus albidus).

AVINGUDA MERIDIANAkAls parterres que hi ha a la confluèn-cia amb la pl. Mossèn Clapés, s’hi hasembrat gespa i s’ha fet la posada apunt del sistema de reg.

CARRER FORMIGAS’ha renovat tota la planta vivaç iaromàtica que hi havia al tramcomprès entre els c. Sant Adrià i FraJuníper Serra. Les noves plantacionss’han fet amb Teucrium fruticans, Escallonia rubra macrantha, Viburnumodoratissimum i Elaeagnus pungens. També s’hi ha sembrat gespa i s’ha fetla posada a punt del sistema de reg.

vPARC DEL POBLENOUA l’esplanada del Bogatells’han plantat 18 palmeresde l’espècie Washingtoniarobusta, i a la zona deplatja s’ha automatitzat elreg en una superfície ver-da de 35.000 m2.

RAMBLA PRIMkS’ha instal·lat reg au-tomàtic als parterres de

gespa que hi ha al tram entre els c. Llevant i Llull, i s’ha fet una podade realçament, s’ha retallat l’arbustatge i s’ha sembrat gespa als parter-res que hi ha en entre els c. Pallars i Cristóbal de Moura. En aquesttram també s’ha arreglat el mobiliari urbà. A més a més, s’ha automa-titzat el reg en 2.385 m2 de parterres de gespa que hi ha a la part su-perior de la Rambla Prim.

06 BCN verda /PARCS CIUdoble/91 21/1/04 08:24 Página 23

22

R E P O R T A T G E

BARCELONA VERDA, NÚM. 91 DESEMBRE 200321BARCELONA VERDA, NÚM. 91 DESEMBRE 2003

Aquest pessebre, posa de manifestel contrast entre l’actualitat i elpassat sota un mateix concepte;la tradició.

L’element més destacable, a més a mésdel clàssic naixement, és la lona interiorque reprodueix el cel amb les constel·la-

cions en la mateixa situació que la nit enquè va nèixer Jesus.

Un pessebre sorprenent i impactant. Un pes-sebre de disseny, per al que només s’han uti-litzat plantes del Viver Municipal de Tres Pins.

Autor del projecte: Pere Bennàssar

Un missatge de PAU a tot el MónAmb motiu de la celebració de l’Any del Disseny a Barcelona, elsalumnes de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona vanpresentar diverses propostes de pessebre. Cinc van ser les finalistes,resultat d’un procés didàctic, d’anàlisi i de debat entre alumnes i tutors.

Pessebre instal·lat a laplaça Sant Jaume,dissenyat per Pere

Bennàssar


20



La primera vegada que vaig anar albarri d’Almeda, a Cornellà, el ca-pellà d’aleshores, Oleguer Bellavis-ta, em va assenyalar una immensa

propietat privada amb reixes, Can Merca-der, tot dient que era com un parc de rics enun barri de pobres. D’això deu fer més omenys 35 anys. Ara, Almeda no és cap barride pobres, ha millorat prodigiosament, iCan Mercader és un parc públic amb un cu-

riós edifici, l’antic palau dels comtes deBell-lloc, que conserva el mobiliari anticdels nobles i acull exposicions.

No em cansaré de dir que una de lestransformacions cabdals dels nous tempsdemocràtics ha estat la millora de la qua-litat de vida a les poblacions que envol-ten Barcelona, abans sinònim inexcusa-ble de suburbis. Cornellà no defugiaaquesta realitat. ■

19BARCELONA VERDA, NÚM. 91 DESEMBRE 2003

Text: Josep M. Huertas

Fotos: Pepe Encinas

Can Mercader, el parc dels ricsal barri dels pobres

DELS MERCADER ALS COMTES DE BELL-LLOC

La família Mercader, que el 1764 van pas-sar a ser propietaris, per matrimoni, del vellmas Oriol de l’Empedrat, van arribar a te-nir el títol de comtes de Bell-lloc –una nis-saga que ja existia en el segle XI– perquèRamon Mercader es va casar, el 1824, ambMaria Mercè de Bell-lloc. Va ser el fill d’a-questa parella, Joaquim de Mercader i Bell-lloc, qui, a partir del 1865, va construir elpalau i el parc que han arribat fins als nos-tres dies. Mercader era un gran propietaride terrenys a Barcelona i voltants. Els noms

d’un passatge de l’Eixample (Mercader) id’un carrer de Sants (Comtes de Bell-lloc)encara recorden la seva figura. El fill de Joa-quim, Arnau de Mercader i Zufia, va ser eldarrer Mercader, ja que no va tenir des-cendència. Va morir el 1932, i la seva dona,la cantant italiana Paulina Pozzali, li va so-breviure fins al 1953. A la finca, hi va que-dar mossèn Albert Bonet, que, a més de sercanonge de la catedral de Barcelona, era elconfessor de la comtessa. Bonet va morirel 1974, i va deixar explicitat que la pro-pietat fos venuda a bon preu a l’Ajuntamentde Cornellà aquell mateix any.

SANT

ANDR

EUNO

U BA

RRIS

SANT

MAR

TÍ

CIUTAT MERIDIANAkAl parterre elevat amb arbratque hi ha al c. Vallcivera, da-vant de l’estació de Renfe,s’hi han plantat espècies ar-bustives i entapissants –Senecio petasites i heures (Hedera helix)– i s’hiha instal·lat reg automatitzat.

vROQUETESAmb l’objectiu de millorar la qualitat del parterre que hi ha a la con-fluència dels c. Briquets i Cantera, i evitar que hi segueixin aparcantvehicles, s’hi ha plantat una olivera (Olea europaea) i s’hi ha sembratgespa.

UJARDINS DE CAN FABRALes últimes feines de manteniment que s’han fet en aquests jardins han con-sistit en la neteja del llac i de les plantes aquàtiques que l’ornamenten, elcondicionament de les fustes del pont, que estaven en mal, estat i la podai replantació d’arbustos: marfulls (Viburnum tinus), llampugues (Pistaciaterebinthus) i estepes blanques (Cistus albidus).

AVINGUDA MERIDIANAkAls parterres que hi ha a la confluèn-cia amb la pl. Mossèn Clapés, s’hi hasembrat gespa i s’ha fet la posada apunt del sistema de reg.

CARRER FORMIGAS’ha renovat tota la planta vivaç iaromàtica que hi havia al tramcomprès entre els c. Sant Adrià i FraJuníper Serra. Les noves plantacionss’han fet amb Teucrium fruticans, Escallonia rubra macrantha, Viburnumodoratissimum i Elaeagnus pungens. També s’hi ha sembrat gespa i s’ha fetla posada a punt del sistema de reg.

vPARC DEL POBLENOUA l’esplanada del Bogatells’han plantat 18 palmeresde l’espècie Washingtoniarobusta, i a la zona deplatja s’ha automatitzat elreg en una superfície ver-da de 35.000 m2.

RAMBLA PRIMkS’ha instal·lat reg au-tomàtic als parterres de

gespa que hi ha al tram entre els c. Llevant i Llull, i s’ha fet una podade realçament, s’ha retallat l’arbustatge i s’ha sembrat gespa als parter-res que hi ha en entre els c. Pallars i Cristóbal de Moura. En aquesttram també s’ha arreglat el mobiliari urbà. A més a més, s’ha automa-titzat el reg en 2.385 m2 de parterres de gespa que hi ha a la part su-perior de la Rambla Prim.




se a la bassa oval, envoltada d’arbresben antics, com ara dos cedres i un ne-gundo. No hi falta l’obligat estany delsànecs ni, al darrere, els plàtans, que esconeixen, poèticament, com “els ge-gants del parc”. La seva edat és de 138anys, tenen una alçada de 26 metres, il’amplada màxima, que és la dada quemés sorprèn, pot arribar a 17 metres.Són, sense cap mena de dubte, uns delsexemplars més ferms d’aquest tipusd’arbre que es poden trobar a Catalu-nya. La geògrafa Lurdes Planas, queedita amb molt d’encert els materialsdels parcs de l’Àrea Metropolitana deBarcelona, afirma que van costar 26pessetes cadascun. Ara són un patri-

moni de valor incalculable, protegit, perdeclaració expressa de l’Ajuntament deCornellà, des del 1991.

Al costat dels antics plàtans hi ha laplaça de la Mina, una deu que prové deCollserola i que des del 1913 forneixd’aigua el parc. Caldria, però, que algúmillorés l’indret posant-hi un altre ti-pus de canonada més adient amb l’en-torn, menys rònega.

Abans, però, per entrar al parc, els plà-tans ja ens han saludat. N’hem traves-sat un bell passeig en doble filera, queens condueix al palau, la visita del qualdeixarem per al final, quan ens hàgimatipat del tranquil encís d’aquest parcmig romàntic.

EL TRENET DEL DIUMENGESi tenim nens, el dia ideal per visitarCan Mercader és el diumenge, ja quepodran pujar a un tren miniatura queavança per entre pollancres, acàcies, ti-puanes, pins, llorers i xiprers. No caldir que els grans que acompanyen elspetits s’ho passen tan bé com ells, ambl’excusa que no poden deixar-los solsper si els passés alguna cosa. El recor-regut del trenet ocupa l’esplanada si-tuada a l’esquerra del palau. També hipodem contemplar unes rodes de molíprocedents d’un vell mas, que recor-den, un cop més, el passat pagès jallunyà de Cornellà.

Una mica més enllà es troba un gran

Un parc nascut dossegles enrereXARXA DE PARCS METROPOLITANS

L’origen de la majoria de les fin-ques aristocràtiques del BaixLlobregat és rural i sol perdre’sen l’Edat Mitjana. Can Merca-

der no n’és una excepció: el mas es co-neixia amb el nom d’Oriol de l’Empedrat.Comprat el 1748 per la família Sadurní,que volia explotar les 48 hectàrees decamps que l’acompanyaven, va passar aformar part del patrimoni dels Mercadersetze anys després, quan Felip Merca-der es va casar amb Maria Sadurní. Undescendent s’hi va instal·lar definitivamenti el 1814 hi va fer els primers jardins.

Qui vulgui trobar el que queda d’aquellsjardins, creats gairebé fa dos segles, no hade fer més que vorejar el palau i arribar-



llac amb camins que porten a petitesplaces. Un turó amb pins és un altreal·licient al voltant de la làmina d’ai-gua. Ben a prop hi ha un bust dedicata l’escriptora gallega Rosalía de Cas-tro, obra de Manuel Mallo, que no fi-gura entre les seves millors peces. A l’altra banda, ja cap a la sortida, algúva col·locar un altre monument, unmonòlit poc encertat que lloa la figu-ra del violoncel·lista Pau Casals.

LA PISCINA I LES PALMERES WASHINGTÒ-NIASi aquesta banda del palau és l’atractiuespecial dels infants, l’altra és el puntmés visitat, sobretot a l’estiu, amb la

piscina construïda a la part més orien-tal del parc. Molt a prop s’aixequen 31palmeres washingtònia que tenen 127anys de vida. Són, doncs, quasi tan ve-lles com els gegants esmentats. Van serposades als jardins de Can Mercaderen temps del comte Joaquim de Mer-cader i Bell-lloc, cap al 1876, molt pocdesprés que les washingtònies es co-neguessin a Europa. Provenien de l’O-est americà, i havien estat batejades aixíen honor de George Washington, elprimer president dels Estats Units.

Aquest conjunt harmoniós és un ele-ment omnipresent en l’horitzó delparc, ja que es troba en una zona mésalta, a prop de la via del tren. Fent mar-

xa enrere es poden pujar unes escalesque permeten dues coses: la primera,admirar el conjunt del parc des de dalt,i la segona, arribar a la Miranda, el mi-rador que es va fer construir, l’any1929, el darrer Mercader que va pos-seir la propietat, per poder albirar elsarbres del delta del Llobregat en unaèpoca en què gairebé tot eren camps itambé perquè li servís d’observatori as-tronòmic. La Miranda ha esdevingut,en el límit del barri de Sant Ildefons,un dels símbols de Cornellà.

Quan tornem cap al palau, baixantde nou les escales des de Sant Ildefons,podrem acostar-nos, només amb unapetita desviació a l’esquerra, a l’acàcia

de tres punxes, un altre arbre antic, jaque data del 1866, de quan el comtede Bell-lloc va crear els jardins que araadmirem, amb què va engrandir elsque mig segle abans havia fet un avant-passat seu.

EL PALAUHa arribat el moment d’admirar el pa-lau. El 1989 es va inaugurar el parc,adquirit quinze anys enrere per l’a-juntament, a la mort de mossèn AlbertBonet, fundador de la Federació deJoves Cristians, que hi vivia. El palau,però, no va obrir com a museu fins sisanys més tard, el dia de Sant Jordi del1995.

És una construcció eclèctica en for-ma de castell, un estil molt practicatpels aristòcrates i els burgesos de finalsdel segle XIX. Conté sales plenes d’en-cant, com ara l’oriental, o el saló dau-rat, amb mobles estil Lluís XIV, o lacambra de bany, amb una de les pri-meres dutxes instal·lades en un país onla gent tenia por de l’aigua. També espot admirar el saló rosa, destinat alsconvidats, on la tradició diu que vadormir una nit José Antonio Primo deRivera, fundador de la Falange. El ma-teix comte de Bell-lloc que va fer elsjardins en el darrer terç del segle XIXcol·leccionava tot el que trobava, comara un esplèndid conjunt de plats men-

dicants, que eren emprats a les parrò-quies per donar menjar als pobres.

Tanmateix, el que més atreu la gentés contemplar de prop com era la vidadels aristòcrates. Aquest és el gran en-cís del primer pis de Can Mercader,conformat per una sèrie de cambres si-tuades al voltant d’un pati amb cel-obert. Vidres multicolors contribuei-xen a donar-hi una nota d’alegria.

El parc, amb poc més de deu hectà-rees, és un dels més bonics dels voltantsde Barcelona. I el palau, no cal dir-ho,afegeix un atractiu especial per visitarCan Mercader. A fora hi ha Almeda.Ara són veïns que es tracten d’igual aigual. D’això va la democràcia. ■


22

R E P O R T A T G E

BARCELONA VERDA, NÚM. 91 DESEMBRE 200321BARCELONA VERDA, NÚM. 91 DESEMBRE 2003

Aquest pessebre, posa de manifestel contrast entre l’actualitat i elpassat sota un mateix concepte;la tradició.

L’element més destacable, a més a mésdel clàssic naixement, és la lona interiorque reprodueix el cel amb les constel·la-

cions en la mateixa situació que la nit enquè va nèixer Jesus.

Un pessebre sorprenent i impactant. Un pes-sebre de disseny, per al que només s’han uti-litzat plantes del Viver Municipal de Tres Pins.

Autor del projecte: Pere Bennàssar

Un missatge de PAU a tot el MónAmb motiu de la celebració de l’Any del Disseny a Barcelona, elsalumnes de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona vanpresentar diverses propostes de pessebre. Cinc van ser les finalistes,resultat d’un procés didàctic, d’anàlisi i de debat entre alumnes i tutors.

Pessebre instal·lat a laplaça Sant Jaume,dissenyat per Pere

Bennàssar



Els estels i la sorra del desert han pres vida en la nit. Guiades per una nova llum blan-ca i intensa, han creat un món de textures d’il·lussió; ombres, llums, colors i reflexeses barregen de manera màgica i alegre. El buit acompanya en espera del ple, per ser tes-timoni del gran esdeveniment que s’acosta: el Naixement.

Autora del projecte: Ainitze Otamendi

Aquesta instal·lació és testimoni d’un adveniment que posa de relleu un intercanvi cultural entre els perso-natges del pessebre. És la història d’una trobada, d’un intercanvi. Els missatges escrits sota cadascun dels per-sonatges, estan en diferents idiomes per accentuar l’esperit d’intercanvi cultural.

Autora del projecte: Helène de Longeaux

07 BCN verda /REPORTAT/OPIN/91 21/1/04 09:04 Página 23


Camí; el Nadal com una aturada en mig del recorregut de tot l’any. El Nai-xement com a culminació d’un procés i inici d’una nova vida.

Autora del projecte: Montserrat Prado

Barcelona acull cultures de tot elmón que es troben i dialoguen en larecerca d’un futur, no molt llunyà,on aquesta petita xarxa de diàleg in-tercultural s’extrapoli a tots els llocsd’origen dels visitants. Aquest pes-sebre vol materialitzar aquestes fu-tures relacions en una xarxa que esformarà entre diferents cultures,idiomes i religions. Una xarxa tex-til, al voltant de les figures tradi-cionals del pessebre, simbolitzaaquestes relacions.

Autor del projecte: Olatz López

Un pessebre actual podria estar representatper contenidors d’obra que acollirien elNaixement. Es torna a barrejar actualitat,entorn urbà i societat industrial, amb tra-dició i cultura. Una proposta que convidaa la reflexió.

Autor del projecte: Quino Orti



O P I N I Ó

Hace tres décadas, en un ya lejanojunio de 1973, se firmó el actafundacional de la Asociación Es-

pañola de Parques y Jardines Públicos, enla sede del entonces Servicio de Parques yJardines de Barcelona. Para ello se reunie-ron un puñado de técnicos de diferentesadministraciones de distintos puntos deEspaña, que tenían en común una induda-ble inquietud por aunar criterios y conoci-mientos ante la problemática de la crea-ción y la conservación de las zonas verdespúblicas, que en aquellos momentos co-menzaban a adquirir una importancia re-levante en el entramado urbano.

Entre aquel grupo de profesionales ha-bía, por supuesto, representantes de estaciudad. Nombres por todos recordados,como los de Joaquín María Casamor, JoséCarrillo de Albornoz o Miguel Crespo,han estado desde entonces unidos a estaasociación, y, a partir de ese momento y alo largo de este tiempo, otros grandesprofesionales que realizaban aquí su acti-vidad profesional se han integrado en lalabor de llevar a buen término sus objeti-vos.

Así, pues, la ciudad de Barcelona, estaciudad verde, ejemplo de buen hacer enjardinería en el ámbito nacional e interna-cional y punto de referencia obligado paragran número de profesionales que nos de-dicamos a la gestión de los espacios verdesurbanos, ha estado íntimamente ligada ala AEPJP desde su fundación, acompañán-dola en su andadura a lo largo de los añoshasta el día de hoy.

Pero, desde aquellos días, allá por los añossetenta, esta asociación ha cambiado mu-cho. La AEPJP acaba de cumplir treintaaños, una edad de madurez, con una histo-ria a sus espaldas cargada de grandes acon-tecimientos, muchos de ellos verdaderamen-te memorables, pero también de pequeñosmomentos emotivos unos y anecdóticosotros; una historia ya dilatada, llena de vita-lidad y rebosante de actividades.

Ha aumentado el número de socios,han cambiado las personas que ostentanlos cargos de representación, han ido mo-dificándose las formas o la estética; noobstante, sus objetivos no han variado.

La AEPJP sigue apostando por la promo-ción de un mejor conocimiento y profe-sionalización y de un mayor provechopara la sociedad de los distintos aspectos yde la problemática relacionada con losparques, los jardines y el paisaje; sigue im-pulsando la consolidación y la coordina-ción del conjunto de acciones encamina-das a mejorar la calidad de vida medianteel adecuado uso de las zonas verdes en lasciudades.

Desde la distancia que suponen estostreinta años puede parecer, sin duda, quese han dicho y se han hecho muchas co-sas, y esto es absolutamente cierto; peroes igualmente cierto que quedan aún mu-chas cosas por decir y por hacer. Quedaun largo camino por recorrer, y estoy con-vencido de que, en él, Barcelona estarápresente y desempeñará un papel impor-tante. ■

Treinta años velando por laconservación del verde urbano

Félix Moral,presidente de la

AsociaciónEspañola de

Parques y JardinesPúblicos

La AEPJP acabade cumplir

treinta años,una edad de

madurez, conuna historia asus espaldas

cargada degrandes

acontecimientos

Barcelona ha estado íntimamenteligada a la AEPJP desde sufundación

La AEPJP sigue apostando por lapromoción de un mejor

conocimiento y profesionalización yde un mayor provecho para la

sociedad de los distintos aspectos yde la problemática relacionada con

los parques


La Biennal va ser organitzada conjun-tament pel Col·legi d’Arquitectes deCatalunya, el Màster d’Arquitectura

del Paisatge del Departament d’Urbanísticai Ordenació del Territori de la UniversitatPolitècnica de Catalunya (UPC), l’EscolaTècnica Superior d’Arquitectura de Barce-lona, l’Associació d’Amics de la UPC, l’Es-cola Tècnica Superior d’Arquitectura delVallès i l’Observatori del Paisatge. Al costatdel seu escenari central del Col·legi d’Ar-quitectes, a la Plaça Nova, l’Institut Muni-cipal de Parcs i Jardins de l’Ajuntament deBarcelona hi va muntar quatre illes de ve-getació, una mena d’arxipèlag verd quemostrava fragments de prats autòctons.

Era tot un senyal que ens remetia al títold’aquesta tercera edició, “Només amb na-

tura”. La natura és un espai complex, peròaixò no ens impedeix conèixer les seves lleisi percebre’n l’harmonia. És aquesta possi-bilitat d’aprehendre la natura el que confi-gura la base de la sensibilitat del paisatgis-me, tenint en compte que aquest últim implica, precisament, la transformació delmedi natural.

ELS PROTAGONISTESEl paisatgisme reuneix l’arquitectura, el dis-seny, l’enginyeria i la botànica, sense obli-dar la història i la cultura. Aquesta discipli-na fa una síntesi de ciència i humanisme enun món en què, cada cop, el coneixementestà més dividit. El paisatgisme és transver-salitat i sovint diàleg entre professionals; lesseves fronteres estan obertes. En aquest sen-

26

P A I S A T G I S M E


Els passats dies 27, 28 i 29 de novembre, Barcelona es va convertir, un cop més, en la capitalmundial del paisatgisme. La celebració de la III Biennal Europea del Paisatge, amb el leitmotiv ‘Només amb natura’, va ser un èxit tant pel nombre de persones congregades com perla qualitat dels paisatgistes convidats i dels projectes presentats al Premi Europeu de PaisatgeRosa Barba, que aquest any, per primera vegada, es feia coincidir amb la Biennal.

El paisatgismefa una síntesi de

ciència ihumanisme enun món en què

cada cop elconeixement

està més dividit

Barcelona, capital del paisatge

08 BCN verda /PAISATGISME/91 21/1/04 08:28 Página 26

tit, les aportacions de l’artista plàstic Pere-jaume i del filòsof José Antonio Marina hanestat els ponts cap a l’exterior d’aquesta ter-cera Biennal del Paisatge.

Pel que fa estrictament als professionalsdel paisatgisme, la Biennal va comptar ambnoms de prestigi, com el nord-americà GaryHilderbrand; els francesos Henri Bava, Mi-chel Desvigne i Bertrand Le Boudec; el por-tuguès Joao Gomes da Silva; l’italià PaoloL. Bürgi, o Maria Goula, nascuda a Grècia,però radicada des de fa uns anys a Catalu-nya, a causa de la seva condició d’antiga dei-xebla de Rosa Barba (morta el 2000, als 51anys) i gran impulsora de la I Biennal Eu-ropea del Paisatge.

Tots ells, juntament amb la resta de par-ticipants, van seduir un amplíssim públicamb les seves ponències, que no van que-dar en meres mostres de treballs, sinó quevan ser discursos plens de provocació in-

tel·lectual. Les propostes van anar des de lagran urbs, amb l’espectacularitat del pro-jecte per a la “zona zero” de Hilderbrand–un gran mur vegetal amb el perímetre deles Torres Bessones marcat a terra, en elmarc d’una immensa plaça dura–, fins al’àmbit rural, amb les solucions ecològiquesde Le Boudec per depurar les aigües resi-duals utilitzant només vegetació. En defini-tiva, una mostra de l’heterogeneïtat i, al-hora, de la riquesa del paisatgisme com adisciplina aplicada a la gran diversitat delnostre entorn. ■

Albert Punsola


En aquestatercera ediciódel PremiEuropeu dePaisatge RosaBarba es vanrebre 500candidatures detot el continent

III PREMI EUROPEU DE PAISATGE ROSA BARBA

El Premi Rosa Barba distingeix els millors projectes de paisatge fets a Europa en els úl-tims quatre anys. En aquesta tercera edició es van rebre fins a 500 candidatures de totel continent. D’aquestes, catorze van quedar finalistes. Per Espanya: la Plaça del Desertde Barakaldo (Eduardo Arroyo); el Parc del Turó de Mar, a Montgat (Carles Llinàs); laSenda del Pinar de La Algaida, a El Puerto de Santa María (Ramón Pico i F. Javier Ló-pez Rivera); l’Estadi d’Atletisme Tussols-Basil, a Olot (Rafael Aranda, Carme Pigem iRamon Vilalta), i l’enjardinament del claustre de l’Escola Politècnica de Gandia (Elisa-beth Quintana i Pablo Peñín). Per França: el Jardí Botànic de Bordeus (Catherine Mos-bach) i el Parc dels Ocells de Villars des Dombes (Guerric Péré, Martine Rascle). Per Suè-cia: el Parc Dania, a Malmö (Thorbjörn Andersson i Pege Hillinge, FFNS Arquitectes).Per Suïssa: el projecte paisatgístic de Cardada (Paolo L. Bürgi). Per Dinamarca: la Gran-ja Eòlica de Horns (Birk Nielsens Tegnestue). Per Portugal: el Parc Fluvial d’Alamal (JoaoFerreira Nunes). Per Alemanya: el Centre de Jardineria i Cultura de Schloss Dyck (Ste-phan Lenzen). Per Islàndia: les estructures de protecció contra allaus a Siglufjordur (Rey-nir Vilhjamsson). I per Itàlia: el Parc de la Fortalesa de Todi (Fabrizio Topetti). El juratinternacional va concedir premis al projecte paisatgístic de Cardada (Suïssa) i al JardíBotànic de Bordeus (França), i va atorgar menció especial al projecte d’estructures deprotecció contra allaus a Siglufjordur (Islàndia).

Projectes guanyadorsdel III Premi Europeu de

Paisatge Rosa Barba. A la pàgina esquerra,

projecte paisatgistic deCardada (Suïssa). A la pàgina dreta,

d’esquerra a dreta, JardíBotànic de Bordeos

(França) i projecte deprotecció contra elsallaus a Siglufjordur

(Islàndia)

08 BCN verda /PAISATGISME/91 21/1/04 08:28 Página 27

La creació del Servei de Documentaciódel Centre de Recursos BarcelonaSostenible va ser fruit de la necessitat

de recursos d’educació ambiental detecta-da per la Societat Catalana d’Educació Am-biental (SCEA) i de la bona disposició d’unequipament municipal, el Centre de Recur-sos Barcelona Sostenible, per acollir-lo. Així,gràcies a un conveni establert entre l’Ajun-tament de Barcelona i l’SCEA, el servei vaentrar en funcionament l’any 2000 i des dellavors està obert a tota persona o entitat in-teressada en el treball educatiu per la sos-tenibilitat, especialment en l’àmbit urbà.

La gestió va a càrrec de l’SCEA. L’asso-ciació, que ha traslladat tot el seu fons do-cumental al CRBS, dóna suport a l’actuacióde la documentalista, l’assessora i hi col·la-bora a través d’una comissió específica, for-mada actualment per cinc professionals.

Com ja hem dit, una de les singularitatsd’aquest servei de documentació és la sevaespecialització en educació ambiental. Una vocació que, a més del contingut del fons,constituït avui per 2.500 obres, determinala importància que es dóna a l’assessoramenti l’atenció personalitzada als usuaris i tam-bé a la difusió específica i selectiva de la in-formació. En aquest sentit, es desenvolupendiferents iniciatives de dinamització, entreles quals destaca l’edició dels Reculls de re-cursos i les activitats que s’organitzen ambmotiu de la seva presentació (com con-

28

ED U QU E M PE R A L A S O S T E N I B I L I TAT


El Servei de Documentació d’Educació Ambiental ésun dels serveis que el Centre de Recursos BarcelonaSostenible (CRBS) ofereix a totes les personesinteressades, i, molt en particular, als docents. Téper objectiu donar suport al disseny i eldesenvolupament de programes d’educacióambiental a través de documentació de referència irecursos pedagògics concrets.

El Servei de Documentació d’Educació Ambiental,una eina per créixer en la sostenibilitat

Una de lessingularitats

d’aquest servei de

documentacióés la seva

especialitzacióen educació

ambiental

RECULL DE RECURSOS

És una publicació periòdica que contéuna selecció de documents i recursospedagògics centrats en una temàticaconcreta. Els reculls editats fins ara són:1. Energia2. Aigua3. Materials i residus4. Biodiversitat5. Consum6. Mobilitat7. Sons i sorollEs poden demanar al Servei de Docu-mentació del CRBS o bé despenjar-los de www.bcn.es/agenda21/A21_ES-COLAR.htm

09 BCN verda /EDUCACIÓ/91 21/1/04 08:26 Página 28


ferències, tallers o exposició d’experiènciesi materials). Així mateix, el servei col·labo-ra amb secció fixa en el butlletí de l’Agen-da 21 Escolar i en el butlletí electrònic del’SCEA.

Les necessitats dels usuaris, tant personescom entitats, han fet que els serveis que s’o-ferien en un principi s’ampliessin i s’adap-tessin, i que fins i tot se’n creessin de nous.Actualment, els usuaris hi poden trobar in-formació general i de referència, catàleg in-formatitzat, atenció i lectura en sala, serveide reprografia (restringit), accés a bases de

dades en xarxa i enCD-ROM, hemero-teca, servei d’audio-visuals i servei depréstec (restringit).

A aquestes quali-tats, hi han estat re-ceptius els usuaris,que aquest any 2003han duplicat el nom-bre de l’any passat. Icada vegada són més

les demandes d’assessorament que arribendels centres educatius, dels centres de re-cursos pedagògics de Barcelona i de les di-verses comarques catalanes, d’empreses id’altres centres de documentació ambien-tals. El servei manté contactes amb una cin-quantena d’entitats, amb les quals inter-canvia informació i publicacions. ■

Yolanda MonteiroServei de Documentació

d’Educació Ambiental (CRBS)

En aquestservei, elseducadors hitroben materialsútils per iniciar-se, aprofundir oposar-se al diaen educacióambiental

A més de llibresi materialsdidàctics,s’ofereixen enpréstec alscentreseducatiusdiferentsaparells demesura imaquetes dedemostració

LES ESCOLES, MIMADES

Obert a tothom, el Servei de Documentació d’Educació Ambiental del CRBS dedi-ca una atenció especial als usuaris que provenen del món educatiu, tant de la bran-ca formal com del lleure, i els ofereix una sèrie de recursos específics: • Són els principals destinataris dels Reculls de recursos i de les activitats organit-

zades amb motiu de la seva presentació.• Les seves necessitats orienten les adquisicions, de manera que progressivament

es va disposant d’una gamma cada cop més àmplia de recursos dirigits a cobrir-les: monografies, vídeos, discos compactes, CD-ROM, diapositives, revistes, jocs,aparells i plànols.

• Reben assessorament personalitzat sempre que volen tractar qualsevol tema d’e-ducació ambiental a l’aula, quan volen comprar material per a les seves biblio-teques, etc.

• Se’ls ofereixen serveis específics. Tot i no tenir servei de préstec, es fa una ex-cepció i a les escoles se’ls ofereix de manera restringida. Poden disposar de totsels recursos, entre els quals destaquen un conjunt d’aparells i/o objectes encarauna mica desconeguts pel col·lectiu. Es tracta d’un comptador de con-sum elèctric, un sonòmetre, un pol·lúmetre, un luxòmetre, un sensorelectromagnètic, una petita placa solar, un carregador de piles, una sè-rie de llanternes i ràdios solars, binocles i una maqueta potabilitzadorad’aigua. Són instruments molt útils per dur a terme activitats de conei-xement del medi, fer càlculs per a una ecoauditoria de l’escola, etc.

• Hi ha una llista de reserva dels materials i recursos objecte de deman-da.

Cal dir que els usuaris del sistema educatiu formal són tant els docents comels estudiants, sobretot els que fan el seu treball de recerca de batxilleraten temàtiques relacionades amb la qualitat ambiental i el desenvolupamentsostenible

09 BCN verda /EDUCACIÓ/91 21/1/04 08:26 Página 29

30

A P U N T S D E J A R D I N E R I A


Les plantes aromàtiques són un grupmolt interessant per posar al jardí o laterrassa. Són valorades especialment

per l’aroma de les fulles, si bé determinadesespècies s’aprecien per la flor, com l’espígol(Lavandula sp.), la sàlvia d’Aragó (Salviaofficinalis), el romaní arrossegadís (Rosma-rinus officinalis ‘Prostrata’), la farigola(Thymus vulgaris) i el gerani anomenatmalvapoma (Pelargonium odoratissimum).

Una altra característica que s’ha de teniren compte és l’ús medicinal. S’ha de saberque totes les plantes aromàtiques ho són,de medicinals. Entre les representants d’a-quest grup destacarem la marialluïsa (Aloy-sia triphylla), un excel·lent arbust caduc,del qual es fan infusions de fulla i flor, ambun gust i una aroma que recorden els cítricsi que té fama de ser antiespasmòdica, de fa-cilitar la digestió i de fer passar els mals depanxa. Molt reconegudes són les propie-tats desinfectants de la farigola (Thymusvulgaris), tant per a ús intern com extern, jaque és un bon bactericida. També és d’úsmolt estès el poliol (Mentha x pulegium),

una planta amb bona reputació com a tònicestomacal.

L’ús culinari de determinades espèciestambé és un valor per destacar d’aquest ti-pus de plantes. Començarem per citar-neuna de tan clàssica com el julivert (Petrose-linum hortense), de molt fàcil cultiu fins itot en test. El romaní, la farigola i el llorer(Laurus nobilis), que sovint es fan servirper aromatitzar determinades carns, oli ovinagre. La sàlvia d’Aragó, utilitzada peraromatitzar la carn. I, finalment, la sajolida(Satureja montana), indispensable per a lapreparació de les olives i de gran aroma,utilitzada fresca o seca en les amanides.

Altres espècies es poden aprofitar per lacapacitat que tenen d’atreure l’atenció d’al-guns animals, principalment ocells i insec-tes. Així, doncs, qui vulgui veure els colorsi el vol de les papallones haurà d’incorpo-rar espècies del gènere Buddleja, com, perexemple, Buddleja davidii, o del gènereLantana, sobretot Lantana camara. Algu-nes plantes de temporada amb floració es-tiuenca poden contribuir a l’aparició de pa-pallones, com és el cas del cosmos (Cosmosbipinnatus).

Un altre aspecte que s’ha de tenir encompte de l’ús de determinades espècies ésla contribució al benestar que proporcio-nen a les altres plantes que hi ha al seu vol-tant. Així, doncs, podem trobar espèciesrepel·lents d’insectes, com les caputxines(Tropaeolum majus) i el boixac (Calendulaofficinalis), que repel·leixen alguns coleòp-ters rosegadors de fulles; els alls i les cebes,que són repel·lents de fongs causants demalures; els enciams, que repel·leixen elspugons, o els clavells de moro (Tagetes pa-tula), amb efecte inhibidor sobre els nemà-todes que apareixen al sistema radicular. A l’hora d’incorporar aquestes plantes be-nefactores s’han de distribuir alternant-lesentre les plantes que volem protegir. ■

Plantes amb valor afegitNaturalment, totes les plantes del jardí o de la terrassa són útils, i avui valorarem demanera especial les que tenen un ús que va més enllà del valor estètic, sigui per l’aromaque desprenen les fulles, per les propietats medicinals o curatives, pel valor culinari, per lacapacitat d’atreure animals (com insectes o ocells) o bé per l’efecte repel·lent i inhibidorsobre determinades plagues d’insectes i sobre les malures causades per fongs.

Hi ha espèciesque es poden fer

servir per lacapacitat que

tenen d’atreurel’atenciód’alguns

animals, comocells o

papallones

Les plantesaromàtiques

representen un grupmolt interessant per

posar al jardí o laterrassa

10 BCN verda /APUNTS JARD./91 21/1/04 08:37 Página 30


MARIALLUÏSA (ALOYSIA TRIPHYLLA)Arbust de fulla caduca que pot su-perar els 2 m d’alçada. L’exposiciómés convenient és a ple sol. Si el vo-lem generosament brotat des de labase, caldrà fer-li podes més aviatintenses, preferiblement a finals d’hivern. La fulla, estreta i llargaru-da, té una deliciosa aroma de lli-mona o semblant. Les flors, blan-ques, apareixen des de finals de pri-mavera fins entrada la tardor.

SÀLVIA D’ARAGÓ (SALVIA OFFICINALIS)Arbust de fulla persistent, molt apre-ciat per la flor, blava, que es pot veu-re de mitjans a finals de primavera. Lafulla, d’un verd grisós i de tacte moltsuau, és molt aromàtica. L’exposicióha de ser ben assolellada. S’ha de po-dar a l’hivern o inici de primavera.Després de la floració convé eliminarels peduncles florals pansits. Molt re-sistent a la sequera si no es cultiva entest. S’ha de regar amb moderació.

BUDLEIA (BUDDLEJA DAVIDII)Aquest arbust, caduc i vigorós, flo-reix a l’estiu, en inflorescències cò-niques de colors blau, lila, rosa i ver-mell, al capdamunt de les branquesnoves. Viu bé exposat al sol o enombra moderada. A l’estiu li agra-den els sòls frescos. La poda inten-siva afavoreix les branques novesdes de la base i li dóna una texturamés densa i un volum més unifor-me.

CAPUTXINA (TROPAEOLUM MAJUS)Planta de temporada, amb creixe-ment arrossegadís o penjant, i, si sel’ajuda, amb caràcter enfiladís. Ex-posició a ple sol o ombra modera-da. La floració, generosa, de finalsde primavera a finals d’estiu, és decolor groc i taronja. Durant aquestperíode convé regar sovint.

BOIXAC (CALENDULA OFFICINALIS)És una espècie força popular, aplica-da com a planta de temporada, ja queés anual. En el mercat podem trobarcultivars de flor doble, molt apre-ciats. El color de la flor és de groc ataronja. Li agraden les exposicions aple sol i admet, també, la mitja om-bra. El període de floració va de pri-mers d’hivern a finals de primavera.

ESPÍGOL (LAVANDULA SP.)Bàsicament es cultiven dues espèciesamb els seus cultivars. Totes dues sónmolt apreciades pel color i la texturade la fulla, i ofereixen masses de colorgris, que contrasten molt amb el verddominant del jardí. Necessiten expo-sicions ben assolellades. És imprescin-dible la poda, especialment a partir delsegon any de plantació. Li convenenpodes curtes per estimular els brotsnous des de la base. Es poden durantl’hivern o a inicis de primavera, teninten compte que no estiguin en flor. Siés així, esperarem fins al final de la flo-rida. La que floreix més al llarg del’any és Lavandula dentata i la que no-més floreix gairebé un sol cop és La-vandula angustifolia. Li convenen elssòls ben drenats i un reg moderat.

Un aspecte a tenir en compte de l’ús de determinadesespècies és la contribució al benestar que proporcionen a lesaltres plantes que hi ha al seu voltant

10 BCN verda /APUNTS JARD./91 21/1/04 08:37 Página 31

Uns 180 professionals dels espais verdsd’arreu del país han debatut diferentsaspectes vinculats amb les arrels de l’ar-

brat urbà en un congrés celebrat a Igualada del9 a l’11 d’octubre. Entre els congressistes hihavia tècnics responsables dels espais verds dediferents administracions públiques, tècnics del’empresa privada, assessors, consultors i pai-satgistes. El congrés ha estat organitzat per l’As-sociació de Professionals dels Espais Verds deCatalunya (APEVC), en col·laboració, entred’altres, amb Parcs i Jardins de Barcelona.

BIOLOGIA I MECÀNICA DELS SISTEMES RADICALSLes arrels dels arbres tenen un comportamentdiferent en funció de l’espècie i de les condi-cions de l’espai on es troben. La majoria de lesarrels són a profunditats de 30 a 40 cm, ja queés on es donen unes millors condicions d’ae-ració i de contingut d’aigua i matèria orgàni-ca. La seva extensió horitzontal, en canvi, acos-

tuma a ser molt superior a la projecció de lacapçada en el sòl (zona de degoteig) i a vega-des en supera el triple del diàmetre.

El desenvolupament de les arrels al llarg deltemps es pot resumir en tres fases diferencia-des: una en la qual l’estructura de les arrels ésmajoritàriament pivotant; una altra en què ésfasciculada, i una tercera en què és horitzontalamb arrels pivotants. Aquestes fases coincidei-xen en la majoria d’espècies, encara que hi hadiversitat d’arquitectures radicals i la seva du-rada pot tenir variacions considerables.

Les arrels llenyoses i perennes de major dià-metre desenvolupen les funcions de conduc-ció i emmagatzematge de reserves. La cabelle-ra està formada per arrels de vida curta i dediàmetre molt petit, micorizades per fongs quen’augmenten la superfície d’intercanvi i en mi-lloren la funció d’absorció.

Totes les funcions de les arrels estan condi-cionades per la seva correcta respiració. Els ar-bres no agafen l’oxigen a través de la part aèria, sinó que les arrels l’absorbeixen de la macroporositat del sòl. Per sota del 5% d’oxi-gen en el sòl s’atura el creixement radical, i,per sota de l’1%, les arrels moren. La tempe-ratura, la humitat, la carència o l’excés de ni-trogen, fòsfor i potassi, i la textura i l’estruc-tura del sòl també són factors determinants peral bon funcionament i creixement de les arrels.

PROBLEMÀTICA DELS SÒLS URBANSEn el medi urbà és difícil mantenir les condi-cions idònies per al desenvolupament de lesarrels i, en conseqüència, dels arbres. Els pro-blemes més usuals són la compactació, la im-permeabilització, la manca de sòl disponibleper a les arrels o la mala qualitat d’aquest sòl.Les causes poden ser una plantació en condi-cions inadequades, modificacions de cota,obertura de rases, trànsit de vehicles, ma-


F U L L S T È C N I C S

Els coneixements sobre els arbres a la ciutat han millorat considerablement en els últimsanys, sobretot els relacionats amb la part aèria. En canvi, pel que fa al sistema radical, enconeixem els problemes, però només tenim una lleugera idea de quin és el seudesenvolupament en els sòls urbans.

El paisatge ocult de la ciutat: les arrels dels arbres

En el medi urbàés difícil

mantenir lescondicions

idònies per aldesenvolupament

de les arrels i,en conseqüència,

dels arbres

11 BCN verda /MOLT CAMP/91 21/1/04 08:36 Página 32


que fa a l’aigua i el drenatge del sòl, el pH il’exposició sol i ombra. Factors que, a priori,afecten únicament la part aèria, igual com lesdimensions de l’espai disponible per al desen-volupament de la capçada condicionen tambéla part subterrània, ja que una poda severacomportarà problemes a les arrels.

Després de la plantació, l’encoixinamentconstitueix actualment l’eina més eficaç per ala millora de les condicions del sòl, del creixe-ment de les arrels i, en conseqüència, de la sa-lut de l’arbre. Els resultats de l’ús de la ma-quinària de descompactació i aeració (mit-jançant la fractura del terreny i la injecció d’unmaterial porós) són inferiors als que s’obtenenamb les operacions de substitució del sòl i ambl’encoixinament. El reg posterior a la planta-ció ha d’estar perfectament planificat, ja queper defecte pot provocar sequera, però en ex-cés produeix asfíxia de les arrels i en limita l’ex-tensió, alhora que crea una dependència de lesaportacions artificials d’aigua.

El que s’ha posat de manifest és que dedicarun congrés a les arrels no és pas un luxe: evi-tarà als paisatgistes nombrosos errors de con-cepció, i als empresaris, importants errors d’e-xecució. ■

Montse Altimira i Àlex MarchAssociació de Professionals dels

Espais Verds de Catalunya (APEVC)

quinària i fins i tot persones o realització defeines del sòl amb un excés d’humitat.

Aquests problemes tenen com a conseqüèn-cies més habituals un menor desenvolupamentdel sistema radical i, per tant, de la part aèria.També es produeix un debilitament de l’arbre,que el fa més vulnerable als atacs de plagues imalalties, i una reducció de l’extensió del sis-tema d’arrels, que pot suposar un risc de cai-guda.

L’aixecament de paviments és una conse-qüència típica de la mala qualitat del sòl (so-vint massa argilós), que fa que les arrels puguinexplorar únicament els primers centímetres dematerial sota el paviment i que el deformin sino ofereix una resistència suficient.

LA PLANTACIÓPer assegurar un creixement òptim, el sòl hade ser abundant, profund, ben estructurat, fà-cilment explorable per les arrels i ric en matè-ria orgànica. Els arbres s’han de plantar a ni-vell del coll, ja que, si es planten a una majorprofunditat, es produeix una asfíxia de lesarrels.

La qualitat dels arbres ve determinada tantpel nombre de repicaments d’arrels que s’hanfet (que en excés condicionen la posterior ar-quitectura radical) com per la manca d’espira-lització de les arrels, ja que produeix un estran-gulament de la base del tronc. Convé deixar elmàxim de superfície sense impermeabilitzar,sense pavimentar o amb paviments tanpermeables com sigui possible. Una bona tèc-nica és la plantació en escocells correguts ocontinus, recoberts, preferiblement, amb unencoixinat orgànic. També és convenient es-collir adequadament l’espècie en funció de lescondicions de l’emplaçament, sobretot pel

Després de laplantació,

l’encoixinamentés l’eina més

eficaç permillorar el sòl,

el creixement deles arrels i la

salut de l’arbre

L’aixecament depaviments és

unaconseqüència

típica de la malaqualitat del sòl

Per saber-ne més: a la web de l’APEVC(www.apevc.org) hi ha un extracte deltext de les ponències presentades enaquest congrés.



M O LT C A M P P E R C Ó R R E RM O LT C A M P P E R C O R R E R LlibresLa Universitat Politècnica de Catalu-

nya ha editat les ponències presenta-des en la VII Jornada Tècnica sobre

la Gestió de Residus Municipals, que enaquesta ocasió va tenir com a tema la rela-ció entre la gestió de residus, el medi am-bient i la salut. En aquestes jornades es vaparlar sobre les mesures que s’han de pren-dre per establir mecanismes de recollidaecològicament i econòmicament suporta-

bles, i que permetin evitar riscos per a la sa-lut de les persones, tant les que treballen enla gestió de residus com la població en ge-neral. ■

Setena Jornada Tècnica sobre la Gestió deResidus Municipals. Gestió de Residus,Medi Ambient i Salut. Col·l. Jornades Tèc-niques, núm. 7. Ed. Universitat Politècnicade Catalunya, 2003.

Gestió de residus

Descobrir l’estat del món Després d’editar, l’any 2000, els materials didàc-tics Conèixer l’estat del món, el Centre Unesco deCatalunya publica ara Descobrir l’estat del món.Aquests nous materials adapten per a joves de Se-cundària i de Batxillerat una selecció dels contin-guts que han aparegut en els tres últims informesdel Worldwatch Institute (anys 2001, 2002 i 2003).Descobrir l’estat del món conté deu unitats temà-tiques i deu activitats per treballar-ne el contingutdes de diferents àrees del currículum de Secundà-ria, així com un extens reculld’informació ipropostes per fa-cilitar la tasca delp r o f e s s o r a t .Aquesta publica-ció del CentreUnesco de Cata-lunya ha estatpossible gràcies ala col·laboraciódel Consell As-sessor per al De-senvolupamentSostenible de laGeneralitat deCatalunya, delDepartament d’Ensenyament de la Generalitat deCatalunya, de la Fundació Caixa Sabadell i de laFundació Sa Nostra. Els centres d’ensenyament deSecundària en poden sol·licitar un exemplar gra-tuït. ■

Descobrir l’estat del món. Ed. Centre Unesco deCatalunya, 2003. Informació: tel.: 934 589 595(Sara Batet); [email protected], www.unesco-cat.org

El Programade les Na-cions Uni-

des per al De-senvolupament(PNUD) ha publi-cat l’informe anu-al sobre el desen-v o l u p a m e n thumà, dedicat, enaquesta ocasió, al’objectiu de de-senvolupamentdel mil·lenni: l’es-tabliment d’unpacte entre les na-

cions per eliminar la pobresa. L’informe ofereix elprimer conjunt complet de dades sobre l’estat de cadaobjectiu en cada país i recalca les millors pràctiquesper aconseguir-lo. Així mateix, posa de manifest, en-tre altres qüestions, que els canvis en les polítiquesdels països rics pel que fa al deute, l’accés als mercatsi les transferències de tecnologia són tan importantscom l’assistència exterior, i analitza els factors i lespolítiques que porten al creixement econòmic o a l’es-tancament, alhora que referma que les inversions eneducació i salut no són tan sols recompenses de leseconomies en creixement, sinó que són requisits im-prescindibles del creixement sostenible. ■

Informe sobre el Desarrollo Humano 2003. Los Ob-jetivos del Milenio: un pacto entre las naciones paraeliminar la pobreza. Programa de les Nacions Uni-des per al Desenvolupament (PNUD). Ed. Mundi-Prensa, 2003.

Informe sobre el desenvolupament humà



Guies d’educació ambiental

L’ambientalització de l’ac-ció sindical, els ecopro-ductes a la llar i el desastre

del Prestige són els temes de lestres últimes Guies d’educacióambiental, editades per l’Ajunta-ment de Barcelona. La primeraguia, feta amb la col·laboració deCC.OO. del Barcelonès, té com aobjectiu estimular la consciènciamedi-ambiental dels treballadorsi les treballadores, així com de lesseves representacions laborals,en el marc de l’empresa. La sego-na, elaborada per l’Escola Elisa-va-UPF i l’Institut de Ciència iTecnologia Ambientals-UAB,proposa l’opció d’un consumresponsable triant béns i produc-tes sostenibles. La tercera guia ésuna reflexió al voltant dels fetsdel Prestige que pot ajudar aaprendre dels errors i contribuira refermar actituds i voluntatsper a la gestió d’un futur més sos-tenible i solidari. Aquestes guieses poden trobar al Centre de Recursos Barcelona Sostenible,tel.: 93 237 47 43, o bé en for-mat PDF a www.bcn.es/agen-da21. ■

Afegeix un toc de medi ambienta la teva acció sindical, Ecoproductes a la llar, i Apren-dre del Prestige. Guies d’educació ambiental, núms.15, 16 i 17. Ed. Ajuntament de Barcelona, 2003.

Ecologia per a l’agricultura

Aquest llibre és una síntesid’aspectes fonamentals del’ecologia assequibles per a persones no especialit-

zades però que en necessiten un coneixement bàsic. L’obraexplica els processos que es donen en els ecosistemes o aun nivell organitzatiu superior, centrats en el terreny de l’a-gricultura, i inclou capítols dedicats als ecosistemes agra-ris, l’impacte ambiental de l’activitat agrària, la produccióprimària i la biomassa vegetal, la producció secundària i labiomassa animal, el control de plagues, la contaminació il’energia dels agroecosistemes, entre d’altres. ■

Ecología para la agricultura. Rocío Fernández Ales iMaría José Leiva Morales. Ed. Mundi-Prensa, 2003.

De dilluns a dijous, després del butlletí de les 18.00 h, i el dissabte, a les15.30 h, COM Ràdio emet Mobilitat sostenible, un programa presentati dirigit per Jordi Sacristán, amb vocació de servei públic, que compta

amb l’assessorament de l’Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP)i el patrocini de l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona i de Tramvia Metro-polità. Entre els continguts del programa s’inclouen, per exemple, l’oferta detransport públic, els projectes de millora de la mobilitat o els hàbits dels ciuta-dans. També es fa un seguiment de les notícies relacionades amb la mobilitat. Ala web de COM Ràdio es poden escoltar programes ja emesos. ■

Mobilitat sostenible. COM Ràdio, 91.0 FM, 882 OM. De dilluns a dijous, des-prés del butlletí de les 18.00 h, i el dissabte, a les 15.30 h. WWW.comradio.com.

Ràdio i TVMobilitat sostenible

La normativa del’aigua

La Carta Europea de l’Aiguaqualifica aquest recurs de bépreuat, indispensable per a

l’activitat humana. Els recursos d’ai-gua no són inesgotables i, per tant,cal preservar-los i controlar-los.Aguas. Guía Técnico-Jurídica posa a l’abast de manera sen-zilla els complexos tràmits administratius necessaris per al’obtenció de les autoritzacions, permisos i concessions,així com la legislació d’aplicació en el sector de l’aigua enl’àmbit de l’estat espanyol i de les comunitats autònomes.El llibre inclou un capítol dedicat a les tecnologies mésusuals i annexos pràctics recollits en la normativa. ■

Aguas. Guía Técnico-Jurídica. Carmen Bautista. Ed.Mundi-Prensa, 2003.


Agenda


M O LT C A M P P E R C Ó R R E R

Congressos

CONFERÈNCIA EUROPEA SOBRE ENERGIES RENOVA-BLES: OPCIONS POLÍTIQUES INTEL·LIGENTSEn aquesta conferència es volen analitzar els progressosfets fins ara en el camp de les energies renovables. Tam-bé oferirà un fòrum de discussió per proposar polítiquesi fixar objectius per a les energies renovables en l’horit-zó del 2020.x Del 19 al 21 de gener, Berlín (Alemanya)U www.erec-renewables.org/berlin2004.htm

EXPOGARDENTrobada professional dels garden centers de l’Associa-ció Espanyola de Centres de Jardineriax Del 4 al 6 de febrer, Tenerife

Cursos

MÈTODES ESTADÍSTICS PER A L’ANÀLISI I INTER-PRETACIÓ DE DADES GENÒMIQUES DE PLANTESOrganitza: Institut Agronòmic Mediterrani de Saragossa (IAMZ)x Del 2 al 2 de febrer, SaragossaU www.iamz.ciheam.org

Fires

EXHIBICIÓ DE LA INDÚSTRIA DE LA PLANTA TROPI-CALx Del 15 al 17 de gener, Orlando, Florida (EUA)U [email protected] www.fnats.org

FLORASURFira de la flor talladax Del 15 al 18 de gener, Chipiona U [email protected] www.florasur.net

VIVERALIAFira professional de la planta ornamental i afinsx Del 15 al 18 de gener, AlacantU www.feria-alicante.com

AGRITECOFira agrícola del Mediterrani i saló de l’agricultura ecològicax Del 15 al 18 de gener, AlacantU www.feria-alicante.com

EUROPACADO/DECOFORCE/FLOREX/D. SINGSaló professional d’accessoris per a floristeria i decoració de jardinsx Del 18 al 21 de gener, Brussel·les (Bèlgica)U www.europacado.be

HORMATEC, VILLE ET PAYSAGESaló de l’horticultura, el paisatge i les plantesx Del 20 al 22 de gener, Lió (França)U www.package.frU [email protected]

FIORITEC-FESTIVAL DE LA FLORx Del 23 al 25 de gener, Sanremo (Itàlia)U www.fioritec.itU [email protected]

EXPOFLOR MÚRCIAFira de floristeria i horticultura ornamentalx Dies 24 i 25 de gener, El PalmarU www.mercamurcia.es

PRO GREEN EXPOSaló professional del sector verdx Del 26 al 30 de gener, Denver, Colorado (EUA)U www.progreenexpo.com

IPM ESSENFira internacional de plantes i equipaments d’horticultura i floristeriax Del 29 de gener a l’1 de febrer, Essen (Alemanya)U [email protected] www.messe-essen.de

EXPOHOGAR REGALO PRIMAVERASaló internacional del regal i dels articles per a la llar.Durant el saló es podrà assistir a demostracions florals,amb flor natural i artificial, organitzades en col·labora-ció amb l’Escola d’Art Floral de Catalunya, i se celebraràla II Copa d’Art Floral.x Del 21 de gener al 3 de febrer, BarcelonaU www.firabcn.es

HORTIFLORSaló europeu de la floristeria, la jardineria i la decoracióx Del 13 al 15 de febrer, París Nord Villepinte (França)U [email protected] www.hortiflor.org


SAMAGUASaló internacional de l’aiguax Del 17 al 20 de febrer, SaragossaU [email protected] www.feriazaragoza.com

SALON DU VÉGÉTALMaterial vegetal per a horticultura ornamental. Distribu-ció i comerç. Comercialització i exportació de fruites ihortalissesx Del 18 al 20 de febrer, Angers (França)U [email protected] www.salon-du-vegetal.com

BIOFACHFira de productes biològicsx Del 19 al 22 de febrer, Nuremberg (Alemanya)U [email protected] www.biofach.de

AGROFIRAFira d’agricultura, floristeria i viverismex Del 19 al 22 de febrer, Vila-realU www.ajvila-real.es/agrofira

FLORMART-MIFLORSaló internacional de floricultura de vivers i jardineriax Del 20 al 22 de febrer, Pàdua (Itàlia)U [email protected] www.flormart.it

OBERT PLANT MARESMEJornades de portes obertes i fòrum de planta ornamen-tal en testx Dies 27 i 28 de febrer, Vilassar de MarU [email protected] www.mercatflor.com


LA LLUNACreixent: 29 de gener a les06.03 (calma). Plena: 8 dedesembre a les 20.37 (va-riable) i 7 de gener a les15.40 (temperatures suaus).Minvant: 16 de desembre ales 17.42 (gelades) i 15 degener a les 04.46 (pluges).Nova: 23 de desembre a les09.43 (algunes pluges) i 21de gener a les 21.05 (tem-peratures baixes).

EL SOLL’1 de desembre, el sol vasortir a les 06.57 i es vapondre a les 16.23, i, el 31de desembre, el sol sortirà ales 07.17 i es pondrà a les16.32. L’1 de gener, el solsortirà a les 07.17 i espondrà a les 16.33, i, el 31de gener, el sol sortirà a les07.04 i es pondrà a les17.06.

PLUJA I TEMPERATURAEl desembre del 2002 esvan recollir a l’ObservatoriFabra de Barcelona 52,5 ld’aigua de pluja per m2, i elmes de gener de 2003,24,6 l. La temperatura mit-jana en aquest observatoriva ser, el desembre del2002, de 10,4ºC, i el generde 2003, de 7,9ºC. El2002, la mitjana anual depluja va ser de 954,2 l, i lade temperatura, de 15,8ºC.

JARDINERIAAl desembre se sembrenanemones, tulipes, jacints,narcisos, clavells xinesos,crisantems, pensaments imalva florida. El gener ésun bon temps per sembrarmalves, violers i rosellesdobles, que floriran a laprimavera. A les explota-cions forestals se sembrenles cabeces de flors prime-renques, com el gladiol deprimavera i la tulipa.

Val la pena anar-hi

La mun-tanya deMontjuïcacull nom-

brosos equipamentsculturals, esportius inaturals. És un llocper anar-hi a passarel dia i gaudir de la di-versitat de l’oferta.Com que, indepen-dentment de si són pú-bliques o privades, la visita a les diferents instal·lacions és de paga-ment, l’organisme gestor del parc ha creatla targeta Montjuïc Card, que estableix unpreu conjunt per a l’accés, durant un dia, ala majoria d’equipaments de la muntanya:trenet turístic, telefèric, préstec de bicicle-tes, Fundació Joan Miró, Piscines Picornell,Museu Nacional d’Art de Catalunya

(MNAC),Galeria Olímpica, Museu

Etnològic, Museu Arqueològic, Jardí Botà-nic i Castell de Montjuïc, entre d’altres.Aquesta targeta es pot aconseguir a travésdel ServiCaixa i a les oficines de Turisme deBarcelona. A l’interior del parc hi ha puntsde venda a les catorze instal·lacions adheri-des, als centres d’acollida del parc, als puntsde préstec de bicicletes i a l’edifici del Cai-xaFòrum. ■

El parc de Montjuïc



ADOBS I FERTILITZANTS

ARTS GRÀFIQUES

AUTOMOCIÓVespa Balart Barcelona C/ Còrsega, 20108036 Barcelonatel.: 93.419.26.11fax 93.419.37.10www.vespabarcelona.com [email protected]

COMUNICACIÓOxigen ComunicacióPublicitat, imatge corporativa, webC. Llull, 29-37 08005 Barcelonatel.: 933 005 486, fax: 933 094 468www.oxigencomunicacio.com

EINES, MAQUINÀRIA I VEHICLES DE JARDINERIA

Aubert, S. A. Av. Barcelona, 63 08970 Sant Joan Despítel.: 93477 03 30, fax: 93 477 24 38C. Sant Ferran, 86 08940 Cornellà de Llobregat tel.: 93 474 35 35, fax: 93 434 37 80C. Carders, 4 08003 Barcelonatel.: 93 319 66 03, fax: 93 319 06 66

Suministros I.L.A.G.A., S. A. Pg. de Sant Joan, 12 08010 Barcelonatel.: 93 232 74 11, fax: 93 232 40 31 a. e.: [email protected]: www.ilaga.es

CENDRERS DE PLATJAPisto 68, S. L.Av. Catalunya, 143700 El Vendrell tel.: 977 15 40 34 - 607 30 49 71fax: 977 15 41 83a. e.: [email protected]

FITOSANITARIS

LAMPISTERIA I ELECTRICITATSAME, S. L.C. Montseny, 7-13 08400 Granollerstel.: 90210 03 90, fax: 93 846 86 64 a. e.: [email protected] web: www.same.es

LLAVORSNeoplant, S. L. C. Maria Vidal, 324 08340 Vilassar de Martel.: 90215 22 94, fax: 93 750 00 08 a. e: neocom@ sefes.es web: www.neoplant.es

MOBILIARI URBÀSanta & Cole Ediciones de Diseño Balmes 71 08440 Cardedeu tel.: 938 462 437, fax: 938 711 767 a. e.: [email protected] www.santacole.com

BDU-RICHTERJocs infantils diferentstel.: 93/246.49.04a. e.: [email protected]: www.bdu.es

REG, MATERIAL I INSTAL·LACIONS

SERVEIS DE JARDINERIA, OBRA PÚBLICA

ACYCSA (Antonio Casado y Cía., S. A.)Mas d’en Sol, s/n, Ctra. N-ll, km 751,2 17705 Pont de Molinstel.: 972 52 91 36, fax: 972 52 91 11a. e: [email protected] web: www.acycsa.es

CESPAPolígon Industrial Zona Franca, carrer B, 16-2208040 Barcelona tel.: 93 413 65 95, fax: 93 413 65 97a. e.: [email protected]

Jardinería y Riegos Azahar, S. A.Rambla Ribatallada, 6, 4t. 4a.08190 Sant Cugat del Vallès tel: 629 25 42 32 a. e.: barna.azahar@ peleline.es

SEGURETAT I PROTECCIÓComercial Gummi, S. A.Equips de protecció laboralTravessia Industrial, 11108907 L’Hospitalet de Llobregattel.: 93 264 39 99 fax: 93 264 39 98a. e.: [email protected]:www.comercialgummi.com

TERRES I SUBSTRATS

VIVERISTESCentre de Jardineria Sils, S. A.Cruïlla N-ll/Ctra. VidreresAp. de Correus 26 17410 Silstel.: 972 87 52 52, fax: 972 87 51 62 a. e.: [email protected]: www.jardineriasils.com

Vivers Massaneda, SAT 950Ctra. de Sant Hilari, s/n Ap. 13717430 Santa Coloma de Farners tel.: 972 84 08 55, fax: 972 84 09 16a. e.: [email protected]

Comercial Química Massó, S. A.C. Viladomat, 321, 5è. 08029 Barcelona

tel.: 93 495 25 00, fax: 93 495 25 02 a. e: [email protected]

CLD, Neteja i GestióAmbientalGran Via de Carles lll,98, 3a. planta08028 Barcelonatel.: 93 330 85 18/19,fax: 93 330 85 23

a. e: [email protected] web: www.grupcld.com

D I R E C T O R I V E R D

Ctra. de Ribes, 103 08520 Les Franqueses delVallès tel.: 93 849 28 22, fax: 93 849 22 67a. e.: [email protected]: www.politractor.com

Ctra. de Navarcles, km 4,8Pol. Ind. Riu d’Or

tel. i fax: 93 827 23 0708251 Santpedor

La Plana, 8 08032 Barcelonatel.: 93 357 00 50 - 357 06 04

fax 93 357 02 66a.e.: [email protected]

web: www.eltinter.com

Pol. Ind. Estrucc/ Les Moreres, 101 08820 El Prat de Llobregat

tel. i fax: 93 [email protected]

Polígon Industrial El Cros, nau 208310 Argentonatel.: 93 741 42 32fax: 93 757 92 41

a. e.: [email protected]: www.sabatergrup.com

Productor d’Hedera sp.Administració: Tarragona, 18

tel.: 938 444 105, fax: 938 444 107Viver: La Pineda, tel i fax: 938 713 588

a. e.: [email protected] Apartat de Correus 206 08440 Cardedeu

Arts gràfiques, edicionsi produccions S.A.L.

DIRECTORI VERDTotes les empreses quees vulguin publicitar ales pàgines del nouDirectori Verd es podenadreçar a Parcs i Jardins,tel.: 93 413 24 70, fax: 93 413 24 21

web: www.jardineriamoix.comtel.: 93 805 29 34

TERRES, SUBSTRATS I COMPLEMENTS PER A LA JARDINERIA

Camí de les Ràfoles, s/n Apartat 17408830 Sant Boi de Llobregat

tel.: (+34) 93 640 16 08fax: (+34) 93 640 17 02

a.e.: [email protected]: http://www.buressa.com

T.M.A. (Tecnología Medio Ambiental)Grup F. Sánchez, S. L.

Av. Can Fontanals, s/n Ap. de Correus 27608190 Sant Cugat del Vallès

tel.: 93 675 41 11, fax: 93 674 16 52Planta: Ctra. antiga d’Ullastrell, s/n

Finca Can Carreras 08191 Rubítel.: 93 588 25 72, fax: 93 588 46 84

a. e.: [email protected] web: www.tma.es

FARMAGRÍCOLAJ. PIGUILLEM


C M Y CM MY CY CMY K

DESEMBRE 2003 91

C Y CM MY CY CMY K - Barcelonasatge Porta’ns el teu arbre de Nadal. Per a la campanya 2003-04,...

Documents

Transcript of C Y CM MY CY CMY K - Barcelonasatge Porta’ns el teu arbre de Nadal. Per a la campanya 2003-04,...