Que diferents!(Comprensió i expressió oral)(pàg. 18 i 19) El nostre racó: Abans i ara(pàg. 19)

Llegim. Després de llegir(Comprensió escrita) (pàg. 20 a 22) Lletres i textos: La presentació(Expressió escrita)(pàg. 23 a 25)

El, la, l’, els, les(Ortografia) (pàg. 26) Aconsegueix el repte(Tasca)(pàg. 27)

Per a acabarPosa en pràctica, Emprén i Reflexiona (pàg. 28 i 29)

• Comprensió d’una cançó popular sobre les parts del cos. P• Interpretació d’imatges de persones. P• Valoració de les diferències entre persones. V • Identificació de les característiques físiques segons l’edat. P• Ús oral d’oracions adversatives per a l’explicació del pas del temps. P • Reconeixement del que implica créixer i fer-se gran. V • Lectura comprensiva d’un text descriptiu de persones. P• Valoració de la diversitat de les persones com a element enriquidor. V

• Lèxic sobre la descripció de persones. C• El text descriptiu. C• Manipulació de la informació en la redacció d’una descripció. P• Discriminació auditiva i visual de les grafies «l», «ll», «p» i «m». P • Les parts del cos. C• Utilització de l’article definit per a anomenar les parts del cos. P • L’autoretrat. C• Extracció de la informació d’imatges i de pintures de persones. P• Reconeixement i integració de les característiques físiques pròpies per a l’elaboració

d’un autoretrat. P• Comunicació respectuosa amb la resta de companys. V • Lectura comprensiva d’un text descriptiu per a la identificació de personatges. P• Ús correcte de les grafies «ll», «p» i «m». P• Implicació i emprenedoria en la cerca de solucions. V• Presa de consciència i valoració del propi treball. V

AvaluacióRecursos per a l’avaluació (MC): rúbrica d’avaluació de la unitat pàgina xx, fitxes d’avaluació de la unitat pàgines xx i xx. Rúbriques d’habilitats generals pàgines xx – xx. Taula d’observació d’adquisició de continguts pàgines xx.

Una escola per a tots•Adaptació curricular (MC):

bàsica sobre lectoescriptura pàgines 4 – 14, bàsica sobre la unitat 1 pàgines 15 i 16, ampliació pàgina 60.

• Compte, detectem-ho a temps!: pàgina 34.

Metodologies interactives• Llibre de l’alumne. Aplicar la

metodologia cooperativa a l’activitat xx.

Creativitat• Tasca integrada (LA): pàgina 27.• Racó de lectura i escriptura (MC):

pàgines de la 209 a la 232.

Emprenedoria• Emprén (LA): pàgina 29.

Valors per a una nova societat• Valoració de la diversitat de

persones (LA).

Competències• Posa en pràctica les competències

(LA): pàgines 28 i 29.• Proves de competències (MC):

pàgines 161 – 184. • Activitats competencials (POD):

pàgines 36, 37 i 38.

Intel·ligències múltiples• Activitats d’IM (LA): I. Musical

pàgina 18, I. intrapersonal pàgines 19, 22 i 19, I.visual i espacial (pàgina 27), I. Naturalista pàgina 18 i 26.

• Activitats d’IM (POD): pàgines 37 i 38.

Eines TIC• Recursos digitals per a PDI: llibre

digital interactiu, activitats complementàries, etc.

• Recursos digitals per a l’aula.

1Que diferents!

Recursos per a fomentar el talent a l’aula

* POD (Programació i Orientacions Didàctiques), MC (Material Complementari), LA (Llibre de l’Alumne).

CONTINGUTS

32

1. Comprendre textos orals adequats a l’edat i saber-ne extraure la informació més rellevant. (Comunicació lingüística i audiovisual / Intel·ligència lingüística i verbal-Musical)

2. Participar en situacions comunicatives expressant amb fluïdesa les idees i els sentiments, i de manera coherent i cohesionada. (Comunicació lingüística i audiovisual / Intel·ligència lingüística i verbal)

3. Llegir textos breus obtenint-ne informació i elaborant una interpretació per a saber què vol expressar l’autor i traure’n conclusions. (Comunicació lingüística i audiovisual / Intel·ligència lingüística i verbal)

4. Utilitzar el coneixement de la correspondència entre els fonemes i les grafies m, ll, l, p per a millorar la correcta escriptura de les paraules. (Comunicació lingüística i audiovisual / Intel·ligència lingüística i verbal)

5. Elaborar descripcions senzilles de persones utilitzant el vocabulari adient, de manera que facilite les presentacions personals. (Comunicació lingüística i audiovisual / Intel·ligència lingüística i verbal)

6. Aprendre a identificar els articles per a utilitzar-los adequadament i així transmetre missatges intel·ligibles a les altres persones. (Comunicació lingüística i audiovisual / Intel·ligència lingüística i verbal)

7. Elaborar un autoretrat de manera que la composició plàstica obtinguda oferisca informació rellevant que puga ser interpretada correctament. (Artística i cultural / Intel·ligència visual i espacial-Naturalista)

8. Ser conscient de les pròpies característiques a fi de millorar-les i reconéixer també les dels altres per tal de relacionar-s’hi millor. (Aprendre a aprendre / Intel·ligència intrapersonal-Interpersonal)

9. Desenvolupar capacitats emprenedores prenent decisions en situacions d’incertesat mostrant confiança en les pròpies aptituds i habilitats. (Autonomia i iniciativa personal / Intel·ligència intrapersonal)

Objectius en clau de competències/Intel·ligències múltiples

CRITERIS D’AVALUACIÓ

• Comprendre i reproduir textos orals com una cançó i extraure’n la informació rellevant.

• Participar activament en situacions comunicatives de la vida escolar.

• Llegir textos breus amb la pronúncia, el ritme i l’entonació adequada.

• Conéixer la correspondència entre fonemes i grafies en contextos significatius: m, ll, l, p.

• Realitzar descripcions senzilles de persones.

• Identificar els articles i utilitzar-los adequadament segons cada paraula.

• Descriure i interpretar imatges per a extraure la informació rellevant.

• Elaborar composicions plàstiques

• Reflexionar sobres les característiques d’un mateix i reconéixer les característiques dels altres.

• Mostrar confiança en si mateix davant situacions d’incertesa.

RESULTATS D’APRENENTATGE (ESTÀNDARDS)

• Comprén textos orals i n’extrau informació rellevant.

• Canta cançons.

• Participa activament en situacions comunicatives dirigides, responent a preguntes.

• Comunica verbalment sentiments i vivències personals.

• Llig textos senzills amb la pronúncia, el ritme i l’entonació adequades.

• Relaciona el títol amb l’argument del text.

• Torna enrere en la lectura d’un text per a assegurar-ne la comprensió.

• Codifica i descodifica els fonemes i grafies del valencià.

• Reconeix, codifica i transcriu qualsevol classe de fonema i grafia que pot utilitzar-se per a formar paraules amb significat.

• Diferencia les lletres que componen les paraules.

• Descriu persones.

• Identifica una presentació.

• Reconeix la funció comunicativa de la llengua en diferents tipus de text.

• Reconeix els articles i els utilitza correctament.

• Distingeix el gènere i el nombre en els articles.

• Utilitza les imatges per a obtindre informació rellevant.

• Aplica diferents tècniques artístiques amb materials diversos en la realització de l’autoretrat.

• Elabora, de forma manual, un autoretrat coherent amb la descripció oral prèvia.

• Es percep a si mateix de forma positiva.

• Reconeix, respecta i valora la diversitat de les persones.

• Confia en les seues pròpies aptituds i habilitats.

• És conscient de la influència del seu esforç en les situacions d’èxit.

33

Unitat 1 Que diferents!Cl

au

s pe

r a

mo

tiva

rCo

mpt

e, d

eteC

tem

-ho

a t

emps

!

Per tal de poder preveure i anticipar-nos a les possibles dificultats que puguen sorgir respecte de l’assoliment del contingut de la unitat, podem fer ús de diverses propostes:

a. Per a millorar la comprensió lectora:

– Recomanar la lectura prèvia del text Som així a casa, per a treballar-la amb la família.

– Llibre de lectoescriptura descarregable en la pàgina web per tal de reforçar o afiançar el procés lectoes-criptor.

– Lectura cooperativa formant parelles. Un company/a llig el text i es para al final de cada oració perquè l’altre alumne identifique el personatge en la imatge i les parts del cos que se’n descriuen. Si el qui llig detecta algun error, el corregeix.

– A continuació, cada parella escriu en un full a quins personatges de la lectura es pareixen més i per què.

– Llegir una pàgina de la lectura i contar al company/a el més important.

– Dibuixar els personatges de la lectura segons el text i comparar els propis dibuixos amb els dels seus companys i amb els del llibre.

Adaptació curricular (MC): sobre lectoescriptura pàgines xx i sobre la presentació pàgina xx.Racó de lectura i escriptura (MC):

b. Per a aprendre a discriminar auditivament i visualment les grafies «p»,«l», «ll», «m»:

– Proposar als alumnes que diguen paraules d’un en un amb les grafies «p»,«l», «ll», «m» i observar el grup classe si les pronuncien correctament.

– A continuació, escriure les paraules que han dit en la pissarra i cada alumne les classifica individualment segons la grafia.

– Proposar traçar les grafies «p»,«l», «ll», «m» amb el dit en una base de farina o una altra textura.

Adaptació curricular (MC): sobre lectoescriptura pàgines xx.

– Presentar el tema de la unitat per mitjà de la lectura del títol (les diferències en-tre persones, les característiques pròpies de cadascú, etc). Demanar als alum-nes que observen la imatge i fer preguntes: On us pareix que es troben estos xiquets i xiquetes? Diríeu que tenen la mateixa edat? Parlar-ho entre tots.

– Resoldre en veu alta i conjuntament les preguntes del Per a començar: Hi ha 8 xiquets/xiquetes. N’hi ha que tenen la pell blanca i d’altres de color. Uns tenen els cabells llargs i rulls, i d’altres, llisos. Els uns els tenen curts i són rossos…). Escoltar la cançó Peu polidor de la pàgina web i identificar les parts del cos que s’anomenen (peu, cama, cul, panxa, nasset). Pre-guntar quines altres parts del cos coneixen i localitzar-les. A continuació, inventar noves estrofes i cantar-les, de forma conjunta o bé en grups reduïts. També es pot ballar la cançó amb les noves estrofes. (i. musical i corporal i cinestèsica).

- Presentar el repte de la unitat: fer un autoretrat. Explicar que en totes les unitats del llibre es plantejarà un rep-te diferent. En esta unitat, més endavant, podran crear el propi autoretrat com vulguen i amb el que vulguen. Preguntar si saben què és un autoretrat i per a què serveix... Relacionar-ho també amb el tema de la unitat.

– Fer el visionament del mural interactiu de l’enllaç, per tal que els alumnes recorden les parts del cos.

– Proposar el joc de «Fer paquets» tenint en compte diferents consignes. Per exemple: fer paquets del xiquets que tenen el mateix color d’ulls, fer paquets de les xiquetes i xiquets que tenen la mateixa alçada, fer paquets que sumen deu mans.

Pàgines2 I 3

34

http://links.edebe.com/y8w

Per a començar (text per la comprensió oral):

El nostre racó: Abans i araDescripció

Amb la realització d’estes activitats, els alumnes: – Observen imatges de persones de diverses edats i les ordenen. – Conversen sobre el pas del temps, les activitats que fan ara i les que feien quan eren més menuts... – Dialoguen sobre el significat de fer-se major i els canvis que això comporta.

Procés

1. Observar les imatges i formular preguntes com: Quin personatge creus que té la mateixa edat que tu? Per què? Hi ha algun personatge que siga més menut que tu? Quin personatge és major com ta mare? Per què? I com la teua iaia? Quin de tots és el més major? Per què? I el més menut? Per què? En què t’has fixat?... A continuació, ordenar els personatges segons l’edat.

2. Demanar als alumnes que observen les imatges i preguntar què fan els personatges: Quin personatge creus que té la mateixa edat que tu, quin és més menut que tu, etc. Conversar sobre la seua pròpia realitat. De-manar als alumnes que anomenen, independentment de les fotografies, què feien quan eren més menuts i què són capaços de fer ara. Facilitar l’estructura «Quan era menut... però, ara...» per tal que els alumnes articulen el seu discurs. Per exemple: Quan era menut em feia pipí i caca al bolquer, però ara vaig sol al lava-bo.

Proposar que pregunten als pares i/o iaios anècdotes de quan eren més menuts i/o què feien quan eren menuts i comparar-ho amb el moment actual utilitzant l’estructura indicada. Finalment, preguntar com se senten en comparar el que feien o com eren quan eren menuts amb el moment actual. Se senten sorpre-sos? Estan contents?...

Proposar que cada alumne/a investigue la seua història:• Buscar fotografies de quan era més menut. També pot aportar ecografies.• Preguntar quants anys tenia a cada fotografia i què va aprendre a fer.• Ensenyar-les a un company/a i comparar com era cadascú quan tenia un any, dos anys, quatre anys...• Apegar les fotografies ordenades segons l’edat en una cartolina.• Comentar cadascú la seua història als companys de classe.

3. Debatre sobre què vol dir fer-se major. Promoure un espai per a comunicar els sentiments que se’ns des-perten en prendre consciència del pas del temps, del nostre creixement, de sentir-nos cada vegada més autònoms i capaços d’assolir reptes i fites sense necessitat d’ajuda. Formular preguntes com ara: Què creus què vol dir fer-se major? Ets igual ara que quan tenies un any? En què has canviat? Fas les mateixes coses ara que quan eres menut? Has aprés coses noves? Quines activitats fas ara que no feies quan eres menut? Fas el mateix que els teus pares? Què t’agradaria fer i no pots fer? Per què? ...

Conclusió

35

Peu polidor, de la Margarideta.Peu polidor, de la Margaridor.Toqueu-li el peu, a la Margarideta.Toqueu-li el peu, a la Margaridor.

Cama llargueta, de la Margarideta.Cama llargueta, de la Margaridor.Toqueu-li la cama, a la Margarideta.Toqueu-li la cama, a la Margaridor.

Cul redonet, de la Margarideta.Cul redonet, de la Margaridor.Toqueu-li el cul, a la Margarideta.Toqueu-li el cul, a la Margaridor.

Panxa forteta, de la Margarideta.Panxa forteta, de la Margaridor.Toqueu-li la panxa, a la Margarideta.Toqueu-li la panxa, a la Margaridor.

Nasset graciós, de la Margarideta.Nasset graciós, de la Margaridor.Toqueu-li el nasset, a la Margarideta.Toqueu-li el nasset, a la Margaridor.

Peu polidor (Cançó popular)

Solucionari

Unitat 1

IM

CB

– Observar les imatges i formular preguntes per a comprendre el text que llegiran:• Què representa el dibuix? Qui creus que són els xiquets i xiquetes de la imatge? Què fan? On es troben

estos xiquets i xiquetes? Com són? Per què diem que som diferents?... Conduir els alumnes per tal que arriben a la conclusió que ser diferents els uns dels altres ajuda a aprendre a respectar i a valorar les qualitats de qui ens envolta.

– Llegir el títol i preguntar als alumnes què vol dir Som així? I per què som diferents? Què passaria si tots fórem iguals? Hi ha germans que són molt pareguts, com es diferencien?... de manera que puguen explicar en quin sentit se senten diferents els uns dels altres i com ho valoren en la seua relació amb els companys.

– És important fer una lectura compartida dels textos. Proposem una sèrie de pautes per a dur-la a terme.

– Escoltar la gravació Som diferents? en la pàgina web o bé, el mestre/a la llig en veu alta, i fer-ne una primera comprensió.

– Llegir el text en veu alta per part de diversos alumnes.

– Observar les imatges i formular preguntes com ara: De quin color són els cabells del xiquet que porta ulleres? I de la xiqueta que té pigues? Com és la pell del xiquet ros? I de la xiqueta que porta quatre cuetes?...

• Elaborar una llista amb paraules i/o característiques que descriuen els personatges; pell: fosca, clara... /

– Parar la lectura després de cada descripció de personatge i demanar als alumnes que l’identifiquen. Formular preguntes: Com va vestit? De quin color és la bata? De quin color són els cabells?...

• Per a comprovar la comprensió de la lectura, el mestre/a pot fer preguntes com: Com son les cuetes de Carla? Quants xiquets hi ha de pell fosca? De quin color són els cabells de Marta?...

– Preguntes de crítica i valoració: Heu estat alguna vegada en un país on fóreu físicament diferents als seus habi-tants? Com us vàreu sentir? Creieu que hem de respectar les diferències entre els altres? Per què?...

– A l’activitat 3 del llibre alumne, els xiquets poden respondre lliurement. Cal conduir bé la conversa per tal que els xiquets que pensen que ser diferent no és divertit puguen expressar-se. (i. intrapersonal).

Propostes per a abans de llegir

Propostes per a fer durant la lectura

Després de llegir

Llegim i després de llegir

Com dinamitze l’aula?

Unitat 1Pàgines

20, 21 I 22

1. Carla – Pau – Òscar – Paula – Marta. 2. Són diferents.

3. Resposta oberta.

Solucionari

36

CB Activitat competencial

Nous personatges

▪ Consultar el web:

– Clicar sobre iniciar i ja pots començar a crear el teu personatge.

– Escriure la descripció i llegir-la a un company/a per tal que puga crear el mateix personatge.

– Comprovar si les imatges dels personatges són iguals.

http://links.edebe.com/ej7

el, la, l’, els, les

Com dinamitze l’aula?

– Per mitjà de textos diversos, com una cançó, unes endevinalles o una descripció, identificar parau-les precedides per el, la, l’, els i les, entre tots o per parelles.

– Per a fer l’activitat del llibre de l’alumne, es poden fixar en els models resolts. Poden començar a completar les paraules des del cap en sentit a les agulles del rellotge. (i. naturalista).

1. l’orella, la panxa, el coll, les cames, els peus.

Solucionari

Unitat 1Pàgines

26

38

Unitat 1

CB Activitat competencial

Corregim textos

▪ Canviar alguns noms del text següent (o d’un altre text que el mestre/a considere adient) perquè no concorden en gènere i donar-lo als alumnes amb errors:

Ona és una xiqueta molt espavilada. Sap de memòria els números de telèfon de la iaia, la seua germana major, el pare i la mare. Sempre li ha agradat aprendre coses de memòria.

▪ Fer les preguntes següents: S’entén el text? Està ben escrit?

▪ De forma individual, els alumnes revisen el text i escriuen correctament allò que falla.

▪ Corregir entre tots.

A la recerca dels articles

▪ Proposar als alumnes que busquen paraules precedides d’articles en rètols d’establiments, cartells, propagandes...

▪ Fer una fotografia o bé retallar la imatge en cas de rètols propagandístics i dur-los a classe.

▪ Identificar els articles que hi apareixen i el nom que acompanyen.

IM Intel·ligències múltiples: Collage d’articles

Poema visual (i. visual i espacial)

▪ Escriure al mig d’un paper d’embalatge un article (el, la, l’, els, les). Hi haurà cinc papers d’embalatge, un per a cada article.

▪ Demanar als alumnes que busquen imatges de diferents parts del cos en revistes, diaris, etc., i retallar-les.

▪ Apegar les imatges en el mural corresponent, segons l’article que li corresponga.

Unitat 1

La finalitat del repte Anima’t a fer el teu autoretrat és fer el seu autoretrat, a partir d’una fotografia, i conéixer-ne la tècnica. La realització del seu autoretrat permetrà que els alumnes puguen descriure’s i, finalment, ensenyar el seu treball, comparant-lo amb la seua fotografia.

Esta tasca ens permet desenvolupar la intel·ligència lingüística mitjançant la descripció personal, a la vegada que conéixer i emprar materials i tècniques artístiques diverses, (llapis de colors, ceres, pintures, collage, etc.) permet desenvolupar la intel·ligència visual i espacial.

Abans de realitzar la tasca, els alumnes faran una xicoteta investigació sobre l’autoretrat i Joaquim Sorolla, for-mulant preguntes com: Qui era Joaquim Sorolla? Què és un retrat? Has vist retrats d’altres persones? Com creus que es fa un autoretrat? S’utilitza sempre la mateixa tècnica en un autoretrat? Com et faries el teu autoretrat?...

Per a dur a terme esta investigació es proposarà la consulta de les pàgines web:

A continuació, comparar la fotografia i el retrat de Joaquim Sorolla i altres personatges. Preguntar quines parts del cos s’observen i descriure-les.

Una vegada s’ha dut a terme el procés d’investigació es realitzarà l’autoretrat. Prèviament, cada alumne haurà buscat una fotografia actual seua i l’haurà dut a l’escola. A partir de l’autodescripció de la fotografia, que haurà de ser clara i detallada i haurà d’incloure els trets físics més característics, cada alumne haurà d’elaborar el seu autoretrat, podent triar la tècnica que desitge d’entre les presentades.

39

Aconsegueix el repte

Com dinamitze l’aula?

Unitat 1Pàgina

27

Descripció del repte

Procés previ: Investigació

Desenvolupament

Per a acabar, organitzar una exposició amb els retrats fets pels alumnes i jugar a endevinar de quin alumne/a és cada retrat. A continuació, conversar a partir de preguntes com: Es pareixen la foto i el retrat? Es pareixen el retrat i l’alumne/a? Quines característiques són més iguals?...

Procés final

http://links.edebe.com/z68 http://links.edebe.com/f7

http://links.edebe.com/4t

http://links.edebe.com/baytj4

Posa en pràctica La finalitat del Posa en pràctica és avaluar els continguts tractats en la unitat mitjançant una activitat de competències bàsiques. El joc de Qui és qui? serveix de punt de partida a través del qual s’articula l’avaluació competencial i, concretament, de la competència en comunicació lingüística i la competència de coneixement i interacció en el medi físic i social.

Abans de començar les activitats es pot demanar als alumnes què els suggereix la imatge i a quin joc l’associen.

En la primera activitat, a partir de l’observació i explicació de les il·lustracions dels diversos personatges del Qui és qui?, l’alumnat aprén a localitzar i exposar la informació més rellevant.

És important realitzar una lectura comprensiva del text descriptiu de l’activitat que permeta als alumnes extraure la informació necessària que els permeta trobar el personatge amagat en el joc. Per este motiu, és recomanable fer notar als alumnes que algunes indicacions que es donen per a endevinar el personatges comencen amb un «no»; estan escrites en negativa. Una vegada localitzat el personatge, l’alumne n’haurà d’escriure el nom.

A l’activitat 2, mitjançant l’observació d’imatges, l’alumne ha de reconéixer diferents parts del cos i escriure’n el nom, tenint en compte que s’escriuen amb les grafies «p», «l», «ll», «m». Per a completar l’activitat proposada al llibre de l’alumne/a i fomentar la participació dels alumnes es pot proposar que formant parelles anomenen altres parts del cos que s’escriguen amb les mateixes grafies.

A l’activitat 3 es proposa un treball dels articles l’, el, la, els i les, integrat en breus oracions que com-plementen la descripció dels personatges del Qui és qui? de l’inici.

EmprénAmb la resolució d’esta situació es pretén desenvolupar habilitats personals que potencien les actituds i capacitats emprenedores: comunicació, presa de decisions i responsabilitats, fomentar la creativitat i la perseverança dins d’un context creatiu i lúdic. A l’hora de dur-la a terme, formular preguntes com: Us heu trobat alguna vegada amb dos bessons en alguna activitat? Creieu que tots els bessons van vestits iguals? Penseu que pot ser divertit? Què faríeu per a saber qui és qui? Com els diferenciaríeu si van vestits iguals? Us fixaríeu amb els cabells?... Indicar que es tractaria de trobar alguna xicoteta diferència que els perme-tera diferenciar dos bessons.

Reflexiona De forma individual, respondre a la pregunta: Què t’ha agradat més? Per què? I demanar als alumnes que expliquen i justifiquen la seua tria. És important promoure entre els alumnes actituds de valoració dels gus-tos i preferències, tant els propis com els dels altres, i acceptar la diversitat de respostes que puguen sorgir (El que més m’ha agradat ha sigut la cançó de l’inici perquè l’he pogut ballar, el que més m’ha agradat ha sigut el Qui és qui? perquè he pogut jugar…).

Solucionari

Per a acabar

Com dinamitze l’aula?

1. Paula. 2. Ulls, mans, peus.

3. Emi té la pell fosca. Porta una arracada a l’orella. Emma té els cabells rulls.

Unitat 1Pàgina

28

40

Unitat 1

Anotacions