ELS CONTINGUTS

La Terra

El sistema solar

Moviments de rotació i translació

La Lluna

La representació de la Terra

L’univers

La Terra1

12Intel·ligències múltiples

TASCA INTEGRADA

Un dia a l’espaiEls viatges a l’espai són molt llargs i els astro-nautes viuen a les naus durant molt de temps. Com deu ser la vida a l’espai exterior?

Investiga les activitats quotidianes espacials.

Formeu quatre grups. Cada grup investigarà una de les activitats.

1. Com es renten els astronautes?

13Intel·ligències múltiples

2. Quines activitats de lleure practiquen?

http://links.edebe.com/bj7

http://links.edebe.com/h7rab

http://links.edebe.com/22sx7

http://links.edebe.com/up7

3. Com dormen? Com són els llits?

4. De què s’alimenten? Com es conserven els ali-ments? Com són les safates en les quals men-gen? Per què tenen aquestes característiques?

Exposeu el vostre treball davant la resta de companys i companyes.

L’univers està format per astres i per l’espai que els conté.Un astre és un cos celeste que té una forma definida i que es mou d’una manera determinada.Els astres més importants que componen l’univers són els planetes, els satèl·lits, els estels i els astres menors (asteroides, cometes i meteorits).

L’UNIVERS

14

1. Indica quines d’aquestes afirmacions són vertaderes i quines són falses.

– Els planetes són astres amb forma esfèrica que emeten llum i calor.

– Els estels giren al voltant del centre de la galàxia en la qual es troben.

– Els asteroides són grans astres de material rocós.

– Quan un cometa passa prop de l’estel, que emet calor, es forma una gran cua gasosa que podem veure.

Planetes Satèl·lits

Estels

Són astres amb forma esfèrica que no emeten llum ni calor. Giren al voltant d’un estel des-crivint òrbites.

Són astres que no emeten llum ni calor. Giren al voltant d’un planeta.

Són astres amb forma esfèrica que emeten llum i calor. Giren al voltant del centre de la galàxia en la qual es troben.

Els astres formen agrupacions anomenades galàxies.

Les galàxies giren al voltant d’elles mateixes i es desplacen en l’espai. Poden tenir formes diferents: espiral, el·líptica o irregular.

El planeta Terra forma part d’una galàxia: la Via Làctia, que té forma d’espiral.

15

1

2. Quins són els astres que giren al voltant d’un estel?

3. Dibuixa un planeta, un estel i un satèl·lit, i indica el moviment que efectua cadascun d’ells.

4. Confecciona un Mapa mental a partir de la idea de l’univers.

Via Làctia

Asteroide

Són astres que giren al voltant d’un estel. Quan passen prop de l’estel, que emet ca-lor, es forma una gran cua gasosa que po-dem veure.

Cometa

Són parts d’estels o d’asteroides que xo-quen contra altres astres. Quan són pe-tits, si entren a l’atmosfera de la Terra, s’encenen: són els estels fugaços.

Meteorit

Són astres petits de material rocós i irregular que giren al voltant d’un estel.

El sistema solar es troba a la galàxia ano-menada Via Làctia i està format per un estel, que és el Sol, i tots els astres que giren al seu voltant: satèl·lits, planetes, asteroides…

EL SISTEMA SOLAR

16

5. Dibuixa el sistema solar al teu quadern i indica el nom de cadascun dels astres que el componen i quin tipus d’astre és.

6. Respon a les preguntes següents sobre la Terra:

– Quina forma té?

– Al voltant de quin estel gira?

– A quina posició es troba en relació amb la seva proximitat al Sol?

– Quin és el seu satèl·lit?

El Sol és l’estel més pròxim a la Terra. Emet llum i calor, que són molt importants per a la vida al nostre planeta.

Durant el dia, la seva llum és tan intensa que no deixa veure la dels altres estels. Aquests no-més es poden veure de nit, i semblen molt petits perquè estan molt lluny de la Terra.

El telescopi ens permet obtenir informació de l’espai exterior. Vols veure com funciona?

http://links.edebe.com/gfk9sc

Sol

Mercuri

Venus

Terra

Lluna

Els planetes que formen el sistema solar són vuit. El planeta més pròxim al Sol és Mercuri.El segueixen Venus, la Terra, Mart, Júpiter, Saturn i Urà. El més allunyat del Sol és Neptú.

Cadascuna de les circumferències és el trajecte que recorren els planetes per fer una volta completa al voltant del Sol. S’anomenen òrbites.

17

1

7. Quin moviment descriuen els astres del sistema solar? Representeu aquest moviment amb els alumnes de la vostra classe. Necessitareu els voluntaris i voluntàries següents: – Un alumne o alumna representarà el Sol. – Un alumne o alumna representarà la Lluna. – Vuit estudiants seran cadascun dels vuit planetes.

Podeu disfressar-vos per distingir qui és qui. Per exemple, pinteu-vos la cara del color de l’astre o confeccioneu algun detall que representi una de les seves característiques.

La Terra és el planeta on vivim. Té forma d’esfera.A la seva superfície s’hi distingeixen una part sòlida (els continents), una altra part líquida (els oceans) i una part gasosa (l’aire).

La Lluna és el satèl·lit de la Terra. Brilla en el cel perquè reflecteix la llum del Sol.No tots els planetes tenen la mateixa quan-titat de satèl·lits. Alguns, com Júpiter, tenen diversos satèl·lits. Altres, com Venus, no en tenen cap.

Júpiter

Mart

Urà

Saturn

Neptú

La Terra, com la resta dels planetes del sistema solar, gira sobre ella mateixa i també gira al voltant del Sol. Són els moviments de rotació i de translació, respectivament.

El moviment de rotacióÉs el moviment que efectua la Terra en girar sobre si mateixa, sobre el seu eix de rotació.

Aquest eix és una línia imaginària que travessa la Terra des del pol nord fins al pol sud. Per fer una volta completa sobre si mateixa, la Terra triga 24 hores (un dia).

El moviment de rotació terrestre dóna lloc a la successió del dia i de la nit.

LA TERRA ES MOU

18

Quan gira sobre si mateixa, la meitat de la Terra no rep ni la llum ni la calor del Sol. En aquesta zona, diem que és de nit.

Mentrestant, l’altra meitat de la Terra se si-tua davant del Sol i rep la seva llum i la seva calor. En aquesta zona, diem que és de dia.

Amb l’ajuda d’un globus terraqüi, simula el moviment de rotació de la Terra.

— Observa, al mateix temps, a quins paï-sos és de nit i a quins altres és de dia.

Una volta pel món

N

S

O

E

– Els rajos del Sol ens arriben molt directes, i escalfen molt.

– Hi ha més hores de llum que de foscor.

– És l’estació de l’any en la qual fa més calor.

Estiu

És el moviment que efectua la Terra en girar al voltant del Sol. Durant aquest moviment, la Terra descriu una òrbita el·líptica.

Per fer una volta completa al voltant del Sol, la Terra triga 365 dies (un any).

El moviment de translació de la Terra dóna lloc a la successió de les estacions: primavera, estiu, tardor i hivern. Com que la Terra no està sempre en la mateixa posició respecte del Sol, aquest no ens il·lumina i dóna calor de la mateixa manera durant tot l’any.

Fixa’t en com el Sol il·lumina la Terra en la seva meitat nord, on vivim:

El moviment de translació

19

1

8. Explica com pot succeir la situació següent:Quan en Carles arriba de l’escola, truca als seus avis que viuen molt lluny d’aquí, a Colòmbia. Mentre que a casa d’en Carles són les sis de la tarda, a casa dels seus avis són les dotze del migdia. – Quin moviment de la Terra possibilita que això succeeixi?

9. Per què fa calor a l’estiu i fred a l’hivern?

10. Aplica la tècnica cooperativa Estructura 1-2-4 per contestar aquestes preguntes: Què passaria si la Terra no girés sobre ella mateixa? I si no girés al voltant del Sol? Justifica les respostes.

– Els rajos del Sol ens arriben cada vegada menys inclinats, i escalfen més.

– Cada vegada hi ha més hores de llum.

– Les temperatures van aug-

Primavera

– Els rajos del Sol ens arriben molt inclinats, i escalfen poc.

– Hi ha més hores de foscor que de llum.

– És l’estació de l’any en la qual fa més fred.

Hivern

– Els rajos del Sol ens arriben cada vegada més inclinats, i escalfen menys.

– Cada vegada hi ha menys ho-res de llum.

– Les temperatures són suaus.

Tardor

La Lluna és l’únic satèl·lit de la Terra. No emet llum ni calor, però la veiem il·luminada perquè reflecteix la llum del Sol.

La Lluna gira al voltant de la Terra i triga 28 dies a fer la volta completa al nostre planeta.

Segons la posició de la Lluna, el Sol la il·lumina de maneres diferents i s’esdevenen les quatre fases lunars: lluna plena, quart minvant, lluna nova i quart creixent. Cada 7 dies comença una fase nova.

Observa les fases de la Lluna:

LA LLUNA

20

11. Si l’1 de gener és el primer dia de lluna plena…

a. Quan serà el quart minvant següent?b. I la lluna plena següent?c. En quina data es produirà el quart creixent següent?d. Quan serà la pròxima lluna plena?

– Anota i dibuixa al teu quadern o a la teva agenda les fases de la lluna del mes pròxim.

Només es veu una part de la Lluna. La seva forma ens recorda la lletra C.

Quart minvant

La Lluna es veu totalment il·luminada.

Lluna plena

Només es veu una part de la Lluna. La seva forma ens recorda la lletra D.

Quart creixent

La Lluna no es veu des de la Terra.

Lluna nova

Descobreix com va arribar l’home a la Lluna.

http://links.edebe.com/hvma

La rotació de la Terra al voltant del Sol i la rotació de la Lluna al voltant de la Terra provoquen que, a vegades, els astres s’interposin entre uns i altres i impedeixin el pas de la llum. Aquest fenomen rep el nom d’eclipsi.Els eclipsis poden ser de dos tipus: de Sol i de Lluna.

Eclipsi de SolL’eclipsi de Sol es produeix quan la Lluna es col·loca entre la Terra i el Sol, i impedeix el pas de la llum solar. Quan passa això, una regió de la Terra queda a les fosques, com si fos de nit.

ELS ECLIPSIS1

Des d’aquesta regió de la Terra, veiem com la Lluna tapa el Sol fins que l’oculta.

Des de la Terra veiem com l’ombra del nostre planeta va tapant la Lluna.

Eclipsi de LlunaL’eclipsi de Lluna es produeix quan la Terra se situa entre la Lluna i el Sol, i impedeix que la llum solar arribi a la Lluna.

12. Mira el vídeo i explica com els personatges aconsegueixen escapar dels inques, que ado-raven el Sol.

http://links.edebe.com/tccb7

21

Les coordenades terrestresEl sistema de coordenades terrestres s’utilitza per determi-nar la posició de qualsevol punt del planeta. Per poder localitzar un punt de la Terra s’han traçat unes línies imaginàries que mesuren a quina latitud i longitud es troba. Són els paral·lels i els meridians.

LA REPRESENTACIÓ DE LA TERRA

22

13. Explica què són i quina funció tenen els paral·lels i els meridians.

14. Observa el mapa. En un punt d’Espanya es creuen un meridià i un paral·lel. – Quines coordenades són? – Quin és el nom del meridià que passa per Espanya?

Els paral·lels són línies imaginàries paral·leles a l’equador. L’equador (paral·lel 0º) és la línia imaginària que divideix la Terra en dues mei-tats iguals: l’hemisferi nord i l’hemisferi sud.

Els meridians són línies imaginàries perpen-diculars als paral·lels. El meridià de referència és el meridià de Greenwich (meridià 0º).

Pol Nord

El punt A es troba a 20º de latitud nord i 100º de longitud oest.El punt B es troba a 20º de latitud sud i 60º de longitud est.

Pol Sud

HemisferiNord

HemisferiSud

Com és la Terra?

Qui ho va descobrir?

http://links.edebe.com/cga

A

B

2001000 300 km

Per representar la Terra o una part de la Terra, utilitzem globus terraqüis, plànols i mapes.

Com representem la Terra

23

1

15. Explica de quina manera representem la Terra o una part de la Terra.

16. Investiga els mapes polítics, físics i temàtics.

– Quina informació ens proporciona cadascun d’ells? – Busca un mapa de la península Ibèrica que inclogui una llegenda. Interpreta’l davant la res-ta de companys i companyes de la classe.

Els mapes són representacions de la Terra o d’una part de la Terra sobre una superfície plana. Es classifiquen segons la informació que ens proporcionen. Els més representatius són els mapes físics, polítics i temàtics. Quan el mapa representa tota la Terra, es diu planisferi.Els mapes contenen diversos recursos que ens ajuden a interpretar-los. Observa:

http://links.edebe.com/m3vm

Els globus terraqüis són esferes en les quals es representen els elements de la superfície terrestre: els pols (nord i sud), els principals meridians i paral·lels, els països, les mars i els oceans. Els plànols representen més detalladament una zona reduïda (una població, una casa, una habitació…).

Parcs nacionals

Parcs naturals

Dunas de Corrubedo

Islas Atlánticas de Galicia

Somiedo

Lago de Sanabria

Dunas de Liencres

Picos de Europa

Senyoriu de Bértiz

Urkiola

Urdaibai

Lagunas de Ruidera

Delta de l’Ebre

Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

Montseny

Aiguamolls de l’Empordà

Cadí-Moixeró

Ordesa y Monte Perdido

Carrascal de la Font Roja

Sierra Espuña

Prat de Cabanes

Montserrat

Salines de Santa Pola

El Montgó

Cabrera

Albufera de València

Taules de Daimiel

Cabañeros

Doñana Montes de Málaga

Sierra Nevada

Sierra de Cazorla

Sierra de Andújar

Despeñaperros

Cañón del Río Lobos

Hayedo de Tejera Negra

Sierra de Guadarrama

Monfragüe

Cornalvo

Sierra y Cañones de Guara

Moncayo

Tamadaba

Teide

Dunas de Corralejo i Lobos

Timanfaya

Sierra de Aracena

Garajonay

La Caldera de Taburiente

MAR MEDITERRÀNIA

OC

EÀ

ATL

ÀN

TICAssenyala la relació

que hi ha entre una distància en el mapa i la realitat.

En aquest cas, sig-nifica que 1 cm del mapa correspon a 100 km en la realitat.

L’escala

N

Representa símbols d’elements diferents de la realitat (ve-getació, ciutats…). S’usen dibuixos o colors.

La llegenda

Indica on és el nord en el mapa.

L’orientació

El Sol il·lumina el nostre planeta progressivament a conseqüència del moviment de rotació de la Terra. Mentre a Espanya comença el dia, a l’oest dels Estats Units tenen tota la nit per davant.La Terra triga 24 hores a fer la volta sobre ella mateixa. Els fusos horaris són la distribució de les 24 hores del dia a la superfície terrestre i estan repartides longitudinalment, paral·leles al meridià de Greenwich.Si ens fixem en el mapa de fusos horaris, podem saber quina hora és a dos llocs diferents del planeta.

Els fusos horaris

24

17. Explica amb les teves paraules què són els fusos horaris.

18. Determina quina hora és a les ciutats següents quan al meridià de Greenwich són les 11:00 i les 15:00:

San Francisco - Florència - Sydney - Nova Delhi - Brasília - Moscou

0 +5 +6 +7 +8 +9 +10 +11 +12 -12-1-2-3-4-5-6-7-8-9-10-11

Lí

-12

0 2 000 4 000 km

0-1-2-3-4-5-6-7-8-9-10-11-1212h 13h 14h 19h11h10h9h8h7h6h5h4h3h2h1h24h

+1 +2 +3 +4 +5 +6 +7 +8 +9 +10 +11 +12 -12

15h 16h 17h 18h 20h 21h 22h 23h 24h

+1 +2 +3 +4

San Francisco

Brasília

Florència

Moscou

Nova Delhi

Sydney

Líni

a d

e ca

nvi d

e d

ata

Mer

idià

de

Gre

enw

ich

Equador

25

REPASSEM

19. Completa aquest esquema amb la informació que falta:

Sol

Planetes

La Lluna

Astres menors

Eclipsis FasesTranslació

Estiu Hivern

Moviment Representació

...........................................

........................................

........................................

........................................ ........................................

..........................................................

.........................................................

.........................................................

SISTEMA SOLAR

Mapes

Meteorits

Cometes

Lluna nova

.................................................

.................................................

.................................................

.................................................

.................................................

.................................................

26

PER ACABARPOSA EN PRÀCTICA 1. Relaciona cada concepte amb la seva definició:

Competències

3. Respon a les preguntes següents sobre la Lluna: — Quin tipus d’astre és? — Quina relació estableix amb la Terra? — Per què està il·luminada? — A què es deuen les diverses fases lunars? — Quants dies té un mes lunar? Amb l’ajuda d’un calendari, calcula quants mesos lu-nars hi ha durant un any.

Via Làctia - planetes - estels - satèl·lits - cometes - asteroides - meteorits

— Són astres sense llum pròpia que giren al voltant d’un estel. — Són astres amb forma esfèrica que emeten llum i calor. — És el nom de la galàxia en la qual es troba el sistema solar. — Són fragments d’estels o d’asteroides que xoquen contra altres astres. — Són astres sense llum pròpia que giren al voltant d’un planeta. — Són astres petits de material rocós i irregular que giren al voltant d’un estel. — Són astres que giren al voltant d’un estel. Quan passen prop de l’estel, es forma una gran cua gasosa que podem veure.

2. Situa en el teu quadern els vuit planetes que formen part del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.

27

Competències

REFLEXIONA – A partir del que has estudiat, saps situar la Terra a l’espai?

– Pots aplicar alguns dels coneixements apresos a situacions de la vida diària?

– Quin concepte t’ha estat més difícil d’entendre?

– Què és el que t’ha cridat més l’atenció d’aquesta unitat?

Diari d’aprenentatge

EMPRÈNArriben l’estiu i les vacances. Amb la teva família voleu planejar excursions amb bicicleta per diversos llocs de la teva comunitat autònoma.

Què necessiteu per organitzar les excursions?

4. Assenyala en el planisferi un punt de cada continent. Indica les coordenades de ca-dascun d’ells.

Pol Nord

Pol Sud

HemisferiNord

HemisferiSud