RE

LIG

IÓ C

ATÒ

LIC

A

ESO

1

EL PROJECTE DE RELIGIÓ CATÒLICA

LEs 7 unITATs. EsTRuCTuRa

EXPLORADORs DE LA VIDA

AnnEXOs FInALs

Cada unitat és la resposta a una pregunta. Les pàgines inicials presenten l'itinerari que segueix la unitat.

Dobles pàgines per tal d'explorar al-tres religions i establir-hi un diàleg.

• Glossari de termes amb la seva definició.

• Textos bíblics citats en les activitats de les unitats.

LEs 7 PARAuLEs DE JEsús a La CREu

Reflexions, imatges i activitats de con-tingut bíblic i experiencial a partir de les 7 paraules que, segons els Evangelis, Jesús va pronunciar des de la creu.

Incorpora els recursos digitals necessaris (vídeos, ac-tivitats interactives, àudios, enllaços...) perquè el pro-fessorat gestioni de manera eficaç l'aprenentatge a l'aula digital.

LLIbRE DIGITAL InTERACTIu

edebé nprojecte global interactiu

ESO

Rutina de pensamentPer a aprendre a pensar.

mapa mentalExemple per a elaborar la pròpia síntesi de la unitat.

inteRiORitat Treball de la dimensió interior.

ReCuRsOs mÚltiplesRelacionats amb els continguts.

Enllaços a Internet

Música

Cinema

tReBall COOpeRatiu Per a millorar la responsabilitat individual i les relacions socials.

intel·liGÈnCies mÚltiplesPerquè hi ha diferents maneres d'aprendre i ser intel·ligent.

apaRtats

testimOniaValuaCiÓ COmpetenCial

muRs de llum

Cada unitat s'estructura en di-versos apartats d'una o dues pàgines que finalitzen amb una sèrie d'activitats.

S'hi presenta l'experiència de fe i de compromís d'al-gun cristià o cristiana.

En l'última pàgina de cada unitat, les activitats d'avaluació apunten a una o diverses competèn-cies.

A partir de les pintures murals sobre la història de la salvació que s'ofereixen en CD, treball bíblic i d'interioritat.

apRÈn a...

Treball individual o cooperatiu de di-versos procediments útils per a des-envolupar alguna competència.

Un espai fàcilment accessible on trobareu recursos per a consultar, descobrir i explorar el coneixement.

BiBliOteCa de ReCuRsOs diGitals

Disponible en el teu espai personal: www.edebe.comMultidispositiu

4

ÍNDEXPREGUNTES UNiTaTS

RUTiNES DE PENSaMENT

Qui és Jesús de Natzaret?

Puc saber alguna cosa de Déu?

Com podem conèixer Jesús?

Com intervé Déu en la història?

Com es fa present Jesús avui?

Com mantenir-se fidel a l'Aliança?

Quina força impulsa els cristians?

4. JESÚS ÉS UN HOME i ÉS EL FiLL DE DÉU(pàgines 42-53)

1. BUSCO SENYaLS QUE EM PaRLiN DE DÉU(pàgines 6-15)

5. ELS EVaNGELiS ENS MOSTREN JESÚS(pàgines 54-65)

2. DÉU GUia EL SEU POBLE(pàgines 16-27)

6. JESÚS ÉS PRESENT EN L'ESGLÉSia(pàgines 68-77)

3. DÉU ÉS L'ESPERaNÇa(pàgines 30-39)

7. L'ESPERiT iMPULSa ELS CRiSTiaNS(pàgines 80-89)

Semàfor

Veig-Penso-Em pregunto

Titulars

Penso-M'interessa-Investigo

Deu vegades dues(Observar i descriure)

Cercles de punts de vista

Principi-Mig-Final

EXPLORaDORS DE La ViDa: En diàleg amb el judaisme(pàgines 66-67)

EXPLORaDORS DE La ViDa: En diàleg amb l'hinduisme(pàgines 28-29)

EXPLORaDORS DE La ViDa: En diàleg amb l'islam(pàgines 78-79)

EXPLORaDORS DE La ViDa: En diàleg amb el budisme(pàgines 40-41)

aNNEXOS Glossari (pàg. 92-93) | LES 7 PARAULES DE JESÚS A LA CREU (pàg. 94-100) | TexTos BÍBLICS (pàg. 101-112)

5

apartats

EXpLOraDOrs DE La VIDa: En diàleg amb el judaisme(pàgines 66-67)

EXpLOraDOrs DE La VIDa: En diàleg amb l'hinduisme(pàgines 28-29)

EXpLOraDOrs DE La VIDa: En diàleg amb l'islam(pàgines 78-79)

EXpLOraDOrs DE La VIDa: En diàleg amb el budisme(pàgines 40-41)

aNNEXOs Glossari (pàg. 92-93) | LES 7 PARAULES DE JESÚS A LA CREU (pàg. 94-100) | TexTos BÍBLICS (pàg. 101-112)

MUrs DE LLUM: El sepulcre buit

MUrs DE LLUM: Els relats de la Creació en el Gènesi

aprÈN a... Comparar textos dels Evangelis sinòptics

MUrs DE LLUM: Déu segella l'Aliança després del diluvi

tEstIMONI: Cristians al costat dels qui més pa-teixen

aprÈN a... Analitzar pregàries de dones de la Bíblia

tEstIMONI: Un dels miracles quotidians de la nostra vida

1. Jesús anuncia un Regne de felicitat2. Jesús fa el bé3. Jesús s'ofereix per tothom4. Déu ressuscita Jesús a una vida nova

1. Quines preguntes ens fem en observar la realitat?2. Busquem un jardiner molt curós3. Déu crea el món per amor4. Valorem les diferents respostes5. Continuem buscant senyals

1. Com es va escriure la Bíblia?2. Els primers cristians van redactar els Evangelis3. Trets de Jesús en els Evangelis4. Què més sabem sobre Jesús?5. Una mirada artística sobre Jesús

1. Com es mostra Déu en la història del poble d'Israel?2. El pla de Déu per a la humanitat3. Els patriarques inicien el camí de la fe en Déu4. El poble d'Israel descobreix Déu en la seva història

1. L'Església, presència de Crist en la història2. Els cristians, membres de l'Església3. L'Església anuncia4. L'Església dóna testimoniatge5. L'Església celebra

1. Com mantenir-se fidel a l'Aliança?2. Els profetes parlen en nom de Déu3. Déu es manifesta a totes les persones4. Els creients es comuniquen amb Déu

1. D'on ve la força dels cristians?2. L'Esperit es fa present en els sagraments3. La celebració dels sagraments

Puc saber alguna cosa de Déu?

Com és va originar tot el que veig? I jo mateix, com és que sóc aquí i que em passa tot el que em passa? Quin sentit té tot? Hi ha algú darrere la realitat que percebo, algú que intervé d'alguna manera en aquesta realitat?

A mesura que tenim més coneixement de la realitat que ens envolta, i també de nosaltres mateixos, no desapareixen les preguntes que ens fem, sinó ben al contrari: apareixen pre-guntes més profundes, interrogants sobre el sentit.

Aquest tipus de preguntes condueix a una recerca de signes, de senyals que ens orientin i que ens indiquin si darrere la realitat hi ha alguna cosa o algú que li doni sentit. Des de la perspectiva cristiana, tot és un signe de Déu, que ens va crear per amor i té un pla personal per a cadascun de nosaltres.

Busco senyals

que em parlin de déu

6

1.  Quines preguntes ens fem quan observem la realitat?2. Busquem un jardiner molt curós 3. Déu crea el món per amor 4. Valorem les diferents respostes5. Continuem buscant senyals

murs de llum: ELS RELATS DE LA CREACIÓ EN EL GÈNESI

RUTINA DE PENSAMENTVeig-penso-em pregunto

• observa amb atenció i en silenci la fotografia durant 30 se-gons.

• Anota el que hi veus, sense interpretar-ho.

• escriu les idees que et suggereix la imatge o els pensaments que et passarien pel cap si et trobessis en aquest lloc.

• pren nota de les preguntes que et vinguin a la ment.

• posa en comú amb els companys tot el que has escrit. Com-pareu els aspectes anotats a fi d'adonar-vos que una mateixa imatge es pot percebre de maneres diferents.

7

8

1. Pensa i anota les preguntes que et formules: què t’in- teressa, o t’amoïna, o t’inqui-eta...

a) Busca la manera de classifi-car aquestes preguntes.

b) Compara les teves pregun-tes amb les dels companys i fixa’t si coincidiu en cap.

2. Treball cooperatiu: Formeu grups de cinc per tal d’elaborar un treball en el qual jugueu amb les paraules:

a) Construïu frases amb les següents paraules clau:

religió — mite — misteri

b) Expresseu la idea que hi ha darrere de cada paraula.

c) Poseu-les en comú amb les frases i idees formulades per altres grups.

d) Assegureu-vos que tots interveniu en el diàleg.

» Les persones, en un moment o altre de la nostra vida, ens formulem preguntes sobre l’origen del món i sobre el sentit de la nostra existència: Com es va formar el món? Hi ha algú que va pensar tot això? Per què sóc aquí?... Molts homes i dones hi han trobat respostes en la religió.

1.1. Ens FEm PrEguntEsEn admirar-nos davant la bellesa d’un paisatge, en emocionar-nos quan ens tro-bem amb els amics, en viure esdeveniments imprevistos de la nostra vida que ens impacten..., del nostre interior emergeix un gran nombre de preguntes com les següents:

• Com es va originar tot? Pregunta sobre l’origen

• Per què sóc aquí? Pregunta sobre el sentit

A diferència d’altres tipus de preguntes, aquestes provoquen un afany de recer-ca que ens impulsa a buscar-hi respostes més enllà del que percebem amb els sentits. Volem una resposta que doni sentit a la nostra vida, una resposta que no es troba en la ciència.

Per a moltes persones, allò que atorga sentit a la nostra existència i que és en l’origen de la realitat és un misteri: la Transcendència, el Misteri de Déu. La re-ligió, des dels seus orígens, intenta desvetllar, en la mesura del possible, aquest misteri de Déu.

1.2. LA rELigió oFErEix rEsPostEsL’ésser humà té l’experiència que la Creació i la seva pròpia vida són finites i, no obstant això, també intueix en tot el que existeix un anhel de transcendència. Per això busca aquest ésser superior al qual anomena déu: en el sol, en el vent, en animals o plantes... Quan ha cregut que l’ha descobert, ha necessitat explicar als seus aquesta experiència inefable. Així van sorgir els grans mites, que es van anar transmetent oralment.

Per als cristians, aquest ésser superior és Déu, que ve a trobar l’ésser humà i es dóna a conèixer. Es revela en la Creació, que és plena de signes de Déu, en la història del seu Poble i, sobretot, en Jesucrist.

1. Quines preguntes ens fem en observar la realitat?

«Seguire-MOS»

macaco i Hospital de sant Joan de Déu (Barcelona)

Aquest lip dub trans-met un missatge d’esperança en la lluita contra el càncer infantil.

Pots veure’l a: http://links.edebe.com/i93m4

AC

tiV

itA

ts

Consulta la definició de

«transcendència» i d’«inefable»

en l’annex.

Fes-te donant

d’esperança

9

» Si parles amb una persona creient, et dirà que Déu és present d’alguna manera en molts aspectes de la realitat: en el seu inte-rior, en la bellesa de tot allò creat, en l’amor de les persones que s’estimen... Però de vegades no és tan fàcil adonar-se de la presèn-cia de Déu en la nostra realitat.

Les persones creients mantenen la certesa que aquest món, la realitat i, fins i tot, la nostra vida, són com un jardí cuidat contínuament per un jardiner que estima la seva obra.

3. Comenta amb el teu company o companya si la paràbola del jardiner és vàlida per a parlar de Déu o no ho és. Us poden ajudar aquestes preguntes:

• En quins aspectes el món creat s’assembla a un jardí cuidat? I la nostra pròpia vida?

• Un dels exploradors afirma que no hi ha cap jardiner perquè no se’l pot veure ni detectar. Si busquem Déu, creieu que aquesta és la manera de cercar-lo? On creieu que podem buscar senyals de Déu?

L’aLtra carta

http://links.edebe. com/agz6dz

EL DESighttp://links.edebe.com/vtp

Dos vídeos que ens ajuden a reflexionar sobre els dons que Déu ens dóna gra-tuïtament cada dia i que moltes vegades no valorem.

AC

TIV

ITA

TS2. Busquem un jardiner molt curós

la paràbola del jardinerL’any 1950, el filòsof Anthony Flew va proposar la paràbola del jardiner. Aquesta paràbola explica que dos exploradors van trobar un jardí ple de plantes. Davant d’aquell jardí meravellós tots dos van pensar coses ben diferents.Un d’ells va dir:—Algun jardiner deu tenir cura d’aquest terreny. És un jardiner que ve secretament a cuidar el jardí que estima.L’altre no hi estava d’acord:—No hi ha cap jardiner.Així que hi van muntar les tendes de campanya i van fer-hi un cop d’ull. No s’hi veia cap jardiner.—Però potser és un jardiner invisible.Així que hi van instal·lar una tanca de filferro amb punxes. La van electrificar. Van patrullar amb gossos. Però cap moviment del filferro va descobrir que hi hagués cap grimpador invisible. Els gossos mai no van donar cap alerta. Tanmateix, el creient no estava convençut.—Però hi ha un jardiner, invisible, intangible, insensible a les descàrregues elèctriques, un jardiner que no fa olor ni fa soroll, un jardiner que ve secretament a tenir cura del jardí que estima. Al final l’escèptic es va desesperar:—Però en què difereix això que tu anomenes un jardiner invi-sible, intangible i eternament evasiu, d’un jardiner imaginari o, fins i tot, de cap jardiner en realitat?

fes + que MIRAR...

• Després de veure el primer ví-deo, respon: Què li demanaries a Déu si li poguessis escriure una carta?

• Després de veure el segon ví-deo, respon: Què és el que més aprecies de la teva manera de ser?

10

» La creativitat és un valor molt apreciat en la nostra societat. I resulta que Déu és el més gran creatiu. Tan creatiu que va ima-ginar i crear el món del no-res.

3.1. Déu creaDor Dissenya el mónla Bíblia comença amb el relat de la Creació. el primer que apareix en aquest relat és que Déu crea, només amb la seva Paraula, un univers que és ordenat, bell, abundant i bo.

un dels aspectes que remarca aquest relat simbòlic és que la creació en el seu conjunt és bona. en el text bíblic es repeteix sis vegades la frase «i Déu veié que era bo». La Creació és bona perquè és obra de Déu, que és bo.

3. Déu crea el món per amor

Déu digué: «Que existeixi la llum». i la llum va existir. Veié que era bona i la se-parà de les tenebres. Déu donà a la llum el nom de dia, i a les tenebres, el de nit.

Déu digué: «Que la terra produeixi vegetació, her-bes que facin llavor i arbres de tota mena que donin fruit amb la seva llavor, per tota la terra». i va ser així. Déu veié que tot això era bo.

Déu digué: «Que la terra produeixi és-sers vius de tota mena: bestioles i tota mena d’animals domèstics i feréstecs». i va ser així. Déu veié que tot això era bo.

11

3.2. Déu creaDor crea l’ésser humà per amorDéu és la font de tota la vida i s’ocupa del que ha creat amb un amor i una fidelitat que no tenen final. Déu pare va crear lliurement i continua tenint cura de la creació, després d’haver-la creat.

Déu crea l’home i la dona com les criatures principals: a imatge i semblança seva i lliu-res. les persones tenen a càrrec seu la cura del món que els envolta.

els cristians es comprometen amb la creació, perquè la vida és un regal de Déu que rebem i pel qual hem d’estar agraïts.

4. resumeix en un paràgraf els fragments que has vist del relat bíblic de la creació. utilitza aquestes paraules:

creà – Déu – bona semblant – sotmeti

5. hem dit que, segons la Bíblia, la creació és ordenada, bella, abundant i bona.

— posa un exemple en el qual vegis que cada afir-mació és certa.

Per exemple: m’adono que la creació és ordenada quan observo com els és-sers vius s’adapten al clima i a les condicions del seu entorn.

6. Treball cooperatiu: en la física actual, la teoria més accep-tada sobre l’origen de l’univers és la del Big Bang o gran explosió inicial.

a) en grup, busqueu un bon resum d’aquesta teoria, per exemple llegint els cinc primers paràgrafs de:

http://www.astromia.com/astronomia/teoriabigbang.htm

b) llegiu el text del papa i responeu les preguntes entre tots els membres del grup:

• Segons aquest discurs del Papa, la teoria del Big Bang, és compatible amb la creença en un Déu creador? com anomena el text a Déu?

• Es pot ser científic i creure en un Déu creador? Argu-menteu la vostra resposta.

ell [Déu] va crear tots els és-sers i els va deixar desen-volupar-se segons les lleis internes que ell va donar a ca-dascun perquè es desenvolu-pés [...]. el principi de l’univers no és obra del caos, sinó que deriva directament d’un principi suprem que crea per amor. el Big Bang —la teoria científica que explica l’origen de l’univers— no es contradiu amb la intervenció creadora divina; al contrari, l’exigeix.

Discurs del papa Francesc davant l’acadèmia pontifícia de les ciències

ActivitAts

Déu digué: «Fem l’home a imat-ge nostra, semblant a nosaltres, i que sotmeti els peixos del mar, els ocells del cel, el bestiar, i tota la terra amb les bestioles que s’hi arrosseguen». Déu creà l’home a imatge seva, el va crear a imatge de Déu, creà l’home i la dona.

12

7. Busca el significat dels déus fills de Nut, segons la mitologia egípcia. Què representa cadascun?

8. A continuació, en dues columnes, estableix una comparació entre el mite egipci i el mite grec.

» Les primeres respostes a les preguntes sobre l’origen de la realitat i de tot el que existeix es van expressar en forma de mites. Són les anomenades cosmogonies.

4.1. Els mitEs dE lA crEAció EN lEs civilitzAcioNs ANtiguEs

les primeres civilitzacions, com mesopotàmia, Egipte i, més tard, grècia i roma, van transmetre les seves creences religioses mitjançant els mites. Amb ells van donar explicació a molts fenòmens naturals (les estacions, les collites, etc.) i a esdeveniments humans (victòries en guerres, assignació del poder, etc.).

En totes aquestes cultures trobem també mites sobre l’origen de tot el que exis-teix. Els relats de la creació de la tradició judeocristiana que trobem en la Bíblia tenen semblances amb alguns mites d’altres civilitzacions.

4.2. El mitE Egipci dE l’origENA les piràmides d’Egipte i en alguns papirs que encara es conserven, els inves-tigadors hi han trobat els textos que recullen com entenien els egipcis l’origen

de l’univers.

Aquests nou déus són les divinitats més im-portants de l’antic Egipte. És fàcil veure que aquests déus representen els elements pri-mordials de la natura.

4. Valorem les diferents respostes

Cultura grecoromana

http://culturaclasica.net

En aquesta pàgina trobaràs àm-plia informació sobre la cultura grecoromana.

Cosmogonia clàssica

http://campus.usal.es/~licesio/l_m_v/Hesiodo_teogonia.pdf

resum de mitolo-gia grega.

AC

TIV

ITA

TS

Consulta la definició de

«mite» i de «cosmogonia»

en l’annex.

Al principi existia un caos aquós o primer oceà anomenat Nun. D’ell va sorgir Ra, el Sol, de l’alè del qual va sorgir Shu, el déu de l’aire, i de la saliva del qual va néixer Tefnut, la deessa de l’aigua. Shu i Tefnut van engendrar al seu torn el déu de la ter- ra, anomenat Geb, i Nut, la deessa del cel, on se situen els altres cossos celestes. Nut és la mare dels altres déus: Osiris, Isis, Seth i Neftis.

fes + QUe LLEGIR...

• llegeix en el segon enllaç l’apartat «cosmogonia».

•Anota el nom dels déus grecs i digues quin element de la natu-ra representa cadascun.

MITE EGIPCI

Al principi existia un caos aquós.

...

En primer lloc va existir el caos.

...

MITE GREC

13

5. Continuem busCant senyals

» Les diverses respostes a les preguntes que ens plantegem les per-sones ens permeten veure la realitat com quelcom que ens parla de Déu. Imagina’t que continuem preguntant-nos pel «jardiner» de la paràbola de la pàgina 9 i que en busquem els senyals.

MeravellesTreball cooperatiu: Dividiu la classe en quatre grups i agafeu cadascun un llibre d’una assignatura (un grup Ciències Naturals, un altre Ciències Socials, un altre Ma-temàtiques, un altre Música…).a) Passeu les pàgines a l’atzar i anoteu el nom d’objectes,

éssers naturals, obres artístiques, etc. que us cridin l’atenció i que, per algun motiu, us resultin meravello-sos (el cos humà, un ecosistema, el sistema solar, un temple de l’Antiguitat, un so, una obra musical…).

b) Diríeu que darrere seu hi ha un «jardiner»? Per què?

Les teves meravellesAra faràs el mateix exercici però pensant en la teva vida, en tot allò que t’envolta.a) Què és el que t’agrada més de la teva vida i que no

canviaries per res? Anota el nom de persones con-cretes, situacions, sensacions, experiències que has viscut o estàs vivint, moments, objectes…

b) Tria tres d’aquests elements. Explica quins mèrits has fet tu perquè aquestes per-

sones, moments, etc. formin part de la teva vida. Diries que són un regal per

a tu? Per què? Qui creus que t’ha fet aquest regal?c) Col·loqueu en una paret de l’aula

un paper de mida gran per a fer un mural.

d) D’un en un, situeu-vos a la pissarra i feu un dibuix senzill d’un arbre, una flor, una fulla…, en el qual escriureu el nom d’aquestes persones, els moments, etc. que són un regal i que no canviaríeu per res.

GratisContinuem buscant regals que rebem al llarg de la vida. Potser recordes una campanya publicitària d’una targeta de crèdit el lema de la qual era:

«Hi ha certes coses que els diners no poden comprar. Per a tota la resta, existeix (la targeta tal)».— Pensa i escriu després el teu propi eslògan. Per exemple:

A B

C

Guanyar un partit de futbol en l’últim minut no té preu.Hi ha coses que els diners no poden comprar.Per a tota la resta, existeix...

Passar una tarda d’estiu a la platja amb els amics no té preu.Hi ha coses que els diners no po-den comprar.Per a tota la resta, existeix...

14

RELAT DE LA CREACIÓ DEL MÓN (Gn 1,1-19)

RELAT DE LA CREACIÓ DELS ANIMALS (Gn 1,20-25)

RELAT D’ADAM I EVA AL PARADÍS (Gn 2,7-25)

MURS DE LLUM Els rElats dE la CrEaCió En El GènEsi

• Segons el text del Gènesi, com era la terra abans de l’acció divina? Cerca en el text exemples de caos o de foscor.

• Aquest pintor tria les formes circulars dels astres per a repre-sentar aquesta acció ordenadora de Déu. Consulta en el CD en quines obres es va inspirar i redacta una frase que relacioni les formes circulars amb la perfecció de l’obra divina.

• Quin és el «mandat» de Déu a les diverses espècies ani-mals? Compara’l amb el «mandat» a l’ésser humà.

• Què sents en contemplar la bellesa i diversitat dels éssers vius?

• Què li diries a algú que et digués que aquest relat de la Creació es contradiu amb la teoria de l’evolució? Què creus que aporta?

• Cerca en aquest relat bíblic expressions que remarquin la dig-nitat de l’ésser humà com un ésser especial dins de la Creació.

• Identifica en la imatge els elements següents i anota les cites del text bíblic en les quals apareixen:

els quatre rius - els dos arbres - l’home i la dona

• Quins ingredients tindria per a tu una situació de «paradís»?

» L’església de Santa Maria de l’Alba, a Tàrrega (Urgell), està decorada amb pintu-res murals de Josep Minguell. Mostren la història bíblica des de la Creació fins a la Resurrecció de Jesús.

Aquestes pintures al fresc comencen, com la Bíblia, amb els relats de la Creació que contenen els primers capítols del llibre del Gènesi. Són relats rics en símbols. Llegeix-los o escolta’ls en el CD per tal de captar-ne la veritable intenció, que no és històrica ni científica.

SínteSi

L’home i La dona (adam i eva)

en els relats bíblics del Gènesi, el primer home (adam) i la primera dona (eva) representen tota la humanitat. es presenta l’ésser humà com el cim de tota la creació, fet «a imatge i semblança de déu».

déu atorga als éssers humans el domini sobre tot allò creat, i els encarrega que tinguin cura de la natura. en aquests relats també està molt clara la igualtat i digni-tat de l’home i la dona, cridats a viure una vida feliç al costat de déu.P

ER

SON

ATG

ES

BÍB

LIC

S

1. Relaciona cada terme amb la seva definició:

•Evolució •Teoriacientíficaqueconside-ra que l’univers s’ha expandit fins al seu estat actual a par-tir d’unes condicions d’infinita densitat i temperatura.

• Big Bang •IdeaqueDéumateixvacreardirectamentlaTerrad’unave-gada, com si el llibre del Gène-si fos una acta dels fets.

•Teologia •Teoriacientíficaqueexposaeldesenvolupament de la forma final dels organismes a través de milions d’anys.

•Creacionisme •Disciplina que s’ocupa del’estudi de déu i els temes re-lacionats amb la religió.

2. Tenintencomptelesdefinicionsanteriors,llegeixaquests fragments del Youcat i respon les preguntes:

a) Per què les ciències de la natura no poden pro-nunciar-se sobre el veritable significat dels relats delaCreació?

b)Quèlidiriesauncreacionista?ComhauriadellegirelsrelatsdelGènesi?

c) Posa un exemple de «procés» natural descrit per les ciències i que, segons la fe cristiana, està orientataunfi.Quincreusqueseriaaquestfi?

AVALUACIÓ CompetenCIAL

15

• Per tal de resumir la unitat, traça el teu propi mapa mental. aquí en tens un exemple que pots completar.

Comvaserl’origen?

Quèhifaig,aquí?

Quin sentit tétot?

mites

Preguntes

Recerca

Ciència

ÉSSER HUMÀ

DÉU

Persones lliures

Univers ordenat

i bell

crea per amor

Creació

Éssers vius

La frase «déu ha creat el món» no és una afirmació científica superada. És una afirmació teològica; per tant, sobre el sentit i l’origen diví de les coses.

els creacionistes interpreten les dades bíbliques (com ara l’edat de la terra o la creació del món en sis dies) d’una manera ingènuament literal.

La ciència no pot excloure dogmàticament que en la creació existeixin processos orientats vers un fi; la fe, per altra banda, no pot definir de quina ma-nera aquests es concreten en el procés d’evolució natural.