Cabaret: com plantejar-se la creaci de personatge per directors i actors

La comprensi i la construcci del personatge s un dels pilars de la interpretaci en el teatre dramtic. s per aix que actors, directors i pedagogs shan esforat tant per sistematitzar una aproximaci a la construcci del personatge: sigui des duna vessant ms psicologista, o duna aproximaci ms fsica.A continuaci es presentar un quadre on Uta Hagen (a Un reto para el actor) exposa sis passos o caracterstiques del personatge que conv a lactor per poder-lo encarnar amb veracitat.Cal anotar que cada actor s diferent i necessitar treballar ms un aspecte que un altre, de la mateixa manera que cada obra i cada personatge s diferent: s per aix que noms cal treballar aquells passos que considerem important per aquella escena, i aquella obra en concret. Ser finalment lactor que durant els assajos trobar quina s la informaci que necessita i quina li ser innecessria per treballar.

Aquest seguit ditems sols serviran a lactor si el relacionen estretament amb el procs dencarnaci del personatge i amb la forma de les accions fsiques. De res ens serveix saber si el pare dX era fuster si aix no condiciona lactuaci posterior.

En canvi, saber si jo em considero bell, valers i simptic (1) s condiciona lactuaci, o b si sc pobre i estem a meitats de desembre a Berlin, i macaben de dir que macomiaden de la feina (2) per estic tranquil perqu tinc uns negocis illegals que em mantindran (3) formen tot una manera dactuar i de comportar-se diferent. Aquestes qestions (1, 2 i 3) defineixen el personatge i, a travs de les preguntes i de la corporalitzaci de les respostes, es crear un personatge individual i nic. s important anotar com aix ha de veures en escena a travs de les accions: si sn ms lentes, ms rpides, ms segures, entretallades, com una dansa, etctera.

1. QUI SC JO? Quin s el meu estat dnim actual? Com em veig a mi mateix/a?

2. QUINA S LA SITUACI PRESENT? Quina hora s? (any, estaci, dia) On estic? (ciutat, barri, pas) Quin s el meu entorn? Quines sn les circumstncies immediates? (qu acaba de passar? qu passa ara? qu crec que passar?)

3. COM I AMB QUI EM RELACIONO? Quina s la meva relaci amb len- torn, les circumstncies, els objectes i les persones que menvolten en aquest moment?

4. QU S EL QUE VULL? Quin s el meu objectiu principal? (e.g. Aconseguir ser Rei) Quin s el meu desig/necessitat dara? (e.g. Convncer a uns assessins a sou) 5. QUIN S EL MEU OBSTACLE? Qu sinterposa en el meu cam per aconseguir el meu objectiu? Com puc superar el meu obstacle?

6. QU FAIG PER ACONSEGUIR EL QUE VULL? Com puc aconseguir el meu objectiu? Com em comporto? Quines accions sn les que realitzo?

(VEURE AIX EN LOBRA GLOBAL I EN CADA ESCENA)

Els passos 4, 5 i 6 tenen a veure amb la definici de 2 conceptes: objectiu i acci. Stanislavski parlaria dobjectiu i super-objectiu si formuls aquestes preguntes. Cada personatge es podria redur a un objectiu/desig en tota lobra (Hamlet vol venjar el seu pare, Ferran vol convncer el pare de Miranda per casar-shi..). Per tal daconseguir aquest super-objectiu, el personatge far un seguit daccions, assolint els objectius (ms petits, ara) de cada escena.Lactor ha de poder portar un esquema dobjectiu i acci principals, i hauria de ser capa de dividir el text en diferents parts identificant els objectius ms petits. Ferran, a La Tempesta, t com a super-objectiu el casament amb Miranda, i per tant durant el llarg de lobra accionar intentant aconseguir el perms pel casament amb la seva estimada.No obstant, per fer-ho Prsper, el pare, li mana un seguit de tasques (com tallar fustes i apilar-les). s per aix que hem dentendre que malgrat vulgui casar-se amb Miranda, a lescena X, Ferran t un objectiu, el dacontentar a Prsper i per aix tallar les fustes.El punt 5 tracta dels obstacles amb qu es troba el personatge: s important que lactor descrimini quins sn els obstacles que el personatge reconeix com a tal, si la Caputxeta vermella hagus vist al Llop com un obstacle i no com un ajudant, lobra no tindria cap inters.

Pel que fa a la construcci fsica del personatge, hi intervindran molts factors i dependr de lidea que en tingui el director o equip creatiu del qual depn el muntatge.No obstant podrem enumerar alguns trets que poden ajudar a lactor a preparar-se el personatge.

Depenent de dues decisions bsiques ens haurem de preparar diferent el nostre personatge:

1) Linterpretaci de lactor preten reprodur, estilitzar o evocar el comportament del personatge:

Quina informaci del text condiciona lactuaci? Qu passaria si la manera en que es mou o parla fos entretallada, musical, neutre, sobreactuada,

rpida, lenta, canviant, etctera?

Qu passaria si el personatge inicis el moviment i tingus les passions des del cor, des del cap, des del sexe, des de les cames, des del cul, des del nas, etctera?

Tajudaria pensar el personatge en termes dun animal (com la commedia dellarte): s un porc, un corb, un gos, una rata, un mico, una oreneta, una mosca, etctera

Tajudaria pensar el personatge en termes energtics (partin dels 4 elements, per exemple)

2) Linterpretaci de lactor no preten reprodur el personatge sin partir daltres parmetres:

Parmetres geomtrics (angles, nivells, parboles, lnies, punts)

Seqncies fsiques (gestos, accions, velocitats)

Parmetres matemtics (sries, sumes, progressions, repeticions)