Cadascú Hi Diu La Seva 2013

Escola d’Adults Els Tarongers

CADASCÚ HI DIU

LA SEVA abril 2013 - Diada de Sant Jordi

C A D A S C Ú

H I

D I U L A

S E V A

1

EDITORIAL

Corren temps convulsos. Què fàcil és començar així un editorial! Quan és que no hem trobat convuls el temps en què vivim? Els anys 70 els recordo convulsos per l’agitació política que havia en els partits clandestins d’esquerra. Després, el naixement de la demo-cràcia, l’intent de cop d’estat, l’alternança de partits en els governs, la unió monetària... Sempre hi ha hagut un motiu per a la convulsió dels temps! Ara, però, no estem al marge. Tenim damunt la taula alguns problemes de difícil solució: la consulta per a la independència de Catalunya, la recent sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que dictamina una reducció de l’ús del català a les aules en favor de l’es-panyol només que ho demani un alumne, el mètode seguit en el rescat de Xipre o, el que més ens preocupa: la creixent crisi que, dia a dia, delma la quantitat de llocs de treball.

És en aquest darrer aspecte que voldria centrar aquesta reflexió. Bé, més que en la falta de llocs de feina, centrar-la en què es pot fer per que se’n creïn més. Una idea amb la que combreguen experts de totes les ideologies és que a casa nostra queda descartat imitar els models productius dels països asiàtics i que convé optar pels productes més tecnificats. Això passa, inexorablement, per una més bona preparació de les persones que conformen el sector productiu. I crec que és aquí on les escoles d’adults tenen una feina a fer que complementi la que fan els centres que imparteixen formació professional reglada. És a dir, crec que des de les escoles d'adults tenim la responsabilitat de col·laborar a millorar la qualificació professional del nostre alum-nat amb, evidentment, els estudis que s'hi fan d'informàtica, català i idiomes, però també amb els ensenyaments instrumentals i amb el graduat en secundària que possibiliten rebre en el futur una formació més concreta, ja sigui accedint a la formació professional o a l'ocupa-cional.

C A D A S C Ú

H I

D I U L A

S E V A

2

LES ACTIVITATS DE L’ESCOLA

Instrumental 2 Tarda

Al grup d’instrumental 2 de tarda, hem fet un recordatori de totes les activitats que es fan a l’escola al llarg de tot el curs. En aquestes activitats participen tots els alumnes de l’escola, inde-pendentment del grup en el que estudien.

El llistat és llarg: • Sortida als estudis de TV3 per fer de públic en el programa: EL

GRAN DICTAT. • La Festa de Nadal:

• A la nostra classe, van fer una Nadala sobre el nostre grup. El dia de la festa van ser les primeres per cantar.

• Van menjar torrons, ametlles, patates i begudes, hi va haver música i van ballar.

• Sortida al museu del càntir d’ Argentona:

• Al museu hi ha càntirs molt antics. Expliquen com es fan i com s’utilitzaven. Uns eren molt bonics, d’altres no tant

• Hi ha persones que han deixat càntirs de molt valor per que la gent els pugui veure

• Al museu també hi ha una botiga per a les persones que vul-guin comprar

• El Carnestoltes:

• A la biblioteca, van fer una demostració de truites i coques • Nosaltres vam fer flors de pa-

per.

C A D A S C Ú

H I

D I U L A

S E V A

3

LES ACTIVITATS DE L’ESCOLA

Instrumental 2 Tarda

• Les jornades culturals: • Durant tres dies van deixar de fer les classes normals i van

fer altres activitats. Aquest curs el tema era l’univers. • Es van fer coses diferents, veure documentals sobre l’uni-

vers, un altre d’informàtica, decorar l’entrada de l’escola, visitar el planetari del museu de la ciència, ...

• Jo vaig veure un documental que parlava dels meteorits, deien que quan cauen a la Terra es queden negres. Sortia un home que agafava meteorits de tot el món i desprès els venia.

• També van fer un viatge virtual pel nostre sistema solar. A la nostra classe van preparar la visita al Sol. Van llegir unes frases i les van gravar a l’ordinador.

• Encara ens queda per fer: La diada de Sant Jordi, l’excursió i

el sopar de final de curs al pati. Ens agraden totes les activitats i ho passem molt bé amb les compa-nyes i les mestres María, Toñi, Touria, Aissatou i Manel

C A D A S C Ú

H I

D I U L A

S E V A

4

JOCS I JOGUINES D’AHIR I D’AVUI

Català Bàsic Matí

Tots sabem la importància que té el joc

en el desenvolupament dels infants i

els joves. És per aquest motiu que a la

classe de català hem parlat de com

eren els nostres jocs i de com veiem

que són els jocs actualment. Hi ha jocs

que no han canviat, que es mantenen

al llarg del temps, jocs tradicionals als

que van jugar els nostres pares i ma-

res, hem jugat nosaltres i continuen ju-

gant les nostres filles i els nostres fills.

Jocs com la xarranca, saltar a corda,

fet i amagar, els jocs de pilota... són

jocs que trobem a totes les èpoques i

racons del món. La xarranca

Nosaltres, de petits, jugàvem a indis i a vaquers, al mocador, a la corda, a la

goma, a pilota, a la rotllana, als “xinos”, a les casetes, a botiguetes, a fet i

amagar, a tocar i parar, a la baldufa, a les xapes, amb els gronxadors, als

C A D A S C Ú

H I

D I U L A

S E V A

5

JOCS I JOGUINES D’AHIR I D’AVUI

Català Bàsic Matí

cromos, a baletes, a escacs, a xancres, a saltar i parar, al io-io,

amb un tirador... i llegíem tebeos. Eren jocs col·lectius i practi-

cats, més aviat, a l’aire lliure. Per a casa quedaven els més

tranquils i els jocs de taula. la rotllana

estirar la corda Ara, veiem que els nostres fills continuen fent esport, continuen jugant a pilota, en-

filant-se als arbres, anant amb bicicleta o amb monopatí... però també dediquen

molt de temps als jocs d’ordinador, als videojocs, als jocs electrònics...

saltar i parar les baletes arrencar cebes

Creiem que les joguines i els jocs d’abans eren millors que les d’avui perquè els

nens i les nenes es relacionaven més entre ells, eren jocs imaginatius, eren jocs

més saludables, fomentaven més l’activitat física, no eren jocs tan sedentaris com

els actuals. També tenim por que la llum de les pantalles i el fet de mantenir tantes

hores la vista fixa, pugui afectar els ulls i la memòria dels infants.

Els jocs de cada època tenen el seu encant. Els jocs electrònics són molt atractius

i divertits per als nens i són una bona eina d’aprenentatge, però cal saber-los dosi-

ficar i no oblidar els jocs tradicionals.

C A D A S C Ú

H I

D I U L A

S E V A

6

COM FER CARICATURES O RETRATS ROBOT

Competic Inicial Tarda i Vespre

A Internet hi podem trobar dife-rents eines en línia que ens per-meten crear retrats robots a l’estil dels que utilitza la policia. Una de les pàgines més conegudes per fer aquests tipus de retrats és Ultimate Flash Face (http://flashface.ctapt.de).

Una pàgina, molt semblant a l’anterior, és Pimp de Face (http://www.pimptheface.com/create) amb l’avantatge que aquesta aplicació, si volem, ens permet carregar com a fons una foto de la cara que volem dibuixar.

Si preferim fer una caricatura tipus avatar, podem utilitzar el Cari-cature Maker (http://digibody.com/avatar-maker/index.php)

A classe hem estat practicant amb els programes anteriors per fer els nostres autoretrats. Aquí teniu els resultats !

Fina Àngel Juan Pepi Salva

C A D A S C Ú

H I

D I U L A

S E V A

7



C A D A S C Ú

H I

D I U L A

S E V A

8



AUTORETRATS COMPETIC INICIAL VESPRE

Carme Miguel Montse

ALTRES RETRATS

Autor: Alejandro Autora: Emi Autora: Kaoutar

SABEU DE QUI ES TRACTA ?

Autor: Carlos Autora: Tere Autora: Emi

Pista > Són un cantant i dos jugadors del Barça

C A D A S C Ú

H I

D I U L A

S E V A

9

APRENEM CATALÀ

Català Inicial Vespre

C A D A S C Ú

H I

D I U L A

S E V A

10

LA CUINA DEL MARROC

Català Inicial Tarda

La cuina del Marroc és una cuina típicament mediterrània i presenta una gran va-

rietat de plats.

Els ingredients bàsics de la cuina marroquina són els cereals, llegums, verdures,

fruits secs i carns (excepte el porc). Els menjars es preparen sempre amb espèci-

es, aquestes últimes s’utilitzen segons els ingredients de cada plat; el peix es cui-

na amb comí, les carns més aviat amb pebre negre i gingebre,...

Ara us volem explicar com seria un bon àpat de cuina marroquina, un dinar d’un

dia especial: cuscús de primer plat, pollastre al forn de segon i un flam amb frui-

tes de postres.

Cuscús de verdures amb vedella

Ingredients:

• un quilo de carn de vedella tallada a trossos

• un quilo de sèmola de cuscús

• quatre pastanagues

• dos carbassons

• tres tomàquets

• dos cebes

• una col

• tres trossos de carbassa

• julivert

• una cullera petita de sal

• una cullera petita de pebre

• una cullera petita de safrà

• una cullera petita de gingebre

• una cullera petita de coriandre

• una mica d’oli

Es posa a la cassola l’oli i la carn i la

ceba ratllada, es posa al foc i s’

afegeixen els tomàquets, el julivert, el

coriandre, el gingebre, el pebre i el

safrà i un litre d’aigua. Es deixa bullir

i després s’afegeixen les pastana-

gues, la col, els carbassons i la car-

bassa. Es posa el cuscús a la cuscu-

sera amb una mica de mantega i sal i

es deixa coure tot una mitja hora.

Es serveix en un plat gran, es posa la sèmola de cuscús i a sobre la carn i les

verdures.

cuscusera

C A D A S C Ú

H I

D I U L A

S E V A

11

LA CUINA DEL MARROC

Català Inicial Tarda

Pollastre al forn

Ingredients:

El dia abans o del matí pel vespre

• un pollastre

• el suc d’una llimona

• una mica de sal

Un parell d’hores abans

• una ceba grossa

• oli

• dos alls picats

• julivert

• gingebre

• safrà

• sal

• Pebre

• una mica d’aigua

Per gairebé acabar

• Un grapat d’olives verdes

• Un grapat d’ametlles crues (es fan bullir en oli de girasol per poder treure

la pell)

Unes hores abans salem el pollastre i el posem a marinar amb el suc d’una llimo-

na.

En una cassola es posa oli, ceba ratllada, l’all picat, el julivert, el pebre, el ginge-

bre, el safrà, sal i una mica d’aigua i es deixa coure.

Es renta el pollastre i es posa a la cassola amb una mica d’aigua, es tapa i es dei-

xa coure una mitja hora. Es treu el pollastre i es posa en una safata amb una mica

de mantega salada per sobre i es posa al forn. Quan ja està cuit, es treu del forn i

es serveix en una safata amb la salsa i les ametlles pelades i les olives.

Flam amb fruita

Ingredients:

• un litre de llet

• dos sobres de flam

• sis culleres de sucre

• caramel líquid

• maduixes, kiwis, plàtans...

Es posen els ingredients deu minuts al foc i després es posa la barreja en un reci-

pient banyat amb el caramel líquid. Quan està fred es posa en una safata i es de-

cora amb la fruita que més agradi. També s’hi pot afegir nata.

C A D A S C Ú

H I

D I U L A

S E V A

12

HEM TREBALLAT LES FRUITES, JUGUES AMB NOSALTRES?

Català Inicial Matí

C A D A S C Ú

H I

D I U L A

S E V A

13

QUÈ HEM LLEGIT?

Grup de Lectura

És el segon curs que funciona, amb una colla de lectores que llegim per gust, per la immensa satisfac-

ció que produeix el negre sobre el blanc. Per l’amor a les paraules; per assaborir les històries ben ex-

plicades, amb enigmes, amb bellesa, amb personalitats complexes fins i tot exasperants. D’altres amb

testimonis de vides plenes de coratge i grandesa.

Tot plegat es pot resumir que llegim pel plaer d’omplir llargs moments personals amb el silenci de la lec-

tura atenta i del so dels mots que dibuixen paisatges polivalents i diversos. En el moment de tancar

aquest article estem llegint El món sobre rodes d’Albert Casals. Després ve Susanna Tamaro i ens diu:

Vés on el cor et porti. De Peter Harris: L’enigma Vivaldi i ja serem al maig. Tenim reservat per al final

de curs la lectura de la magnífica i enigmàtica novel·la que parla de La Solitud dels nombres primers de

Paolo Giordano.

Tot seguit obrim el torn d’opinió del llibres llegits que ofereixen les lectores :

Somos un grupo de compañeras, que nos reunimos una

vez al mes para leer un libro y después comentarlo.

Este curso hemos leído “Sostiene Pereira” y hemos

visto la película en la Sala de Actos del Centre Cívic

de Cerdanyola. Después “Cel de plom”, “Atrapada en el

espejo” y “El pont dels jueus”. Los cuatro han sido

muy interesantes, pero a mí el que más me ha gustado ha sido “Cel de plom”. Yo ya lo había

leido, pues una amiga me lo dejó, y me gustó tanto que lo comenté para que lo leyéramos to-

das. Es la historia de una catalana con mucho coraje, que en año 1939 emigra a Francia con

180 niños huérfanos porque los nacionales están entrando en Barcelona, y colabora con la re-

sistencia hasta que llegaron los nazis. Entonces comienza su tortura en los campos de con-

centración, Neus pasa 15 meses, entre Ra-

vensbruck y Hollschein, en un intenso infier-

no junto a sus con compañeras. Hoy, a sus

96 años, Neus nos ha deleitado con este li-

bro que me ha hecho llorar y emocionarme,

como ninguno lo había hecho.

Gracias, Neus, por todo.

C A D A S C Ú

H I

D I U L A

S E V A

14

QUÈ HEM LLEGIT?

Grup de Lectura

Sobre el libro de l’Albert valoro su libertad pero aún más los padres que tiene,

como lo sostienen , ayudan y comprenden. Pilar

Hola Rosa te escribo un poquito de lo del libro de “El pont dels jueus”, bueno con mi poco saber

ya ves. Creo que el libro es como la vida misma con tantos personajes poderosos que son los que

mueven el mundo de los ciudadanos de a pie. Poco cuentan sus vidas. ¿Cómo será que en todos

los grandes debates está la iglesia presente. Fray Agapito es todo un personaje; siempre a lo lar-

go de la vida son los que van de buenos; dicen "Hagáis lo que yo digo" a lo largo de toda la his-

toria del mundo. Martí Gironell i Gamero ha hecho un gran trabajo con tantos personajes y tan

duros que hay en la historia de los poderes humanos. He acabado el libro de Albert Casals:

¡Qué libro mas humano para un chico tan joven! ¡Cuántas aventuras pasa!

Expreso mi gratitud

abiertamente.

Doy las gracias

a la Vida por cada

oportunidad.

Saludos, Fuensanta

Atrapada al mirall. És un llibre de l'escriptora Gem-

ma Lienas el qual des d’ un principi t'atrapa i no pots

deixar de llegir. Tracta del la violència masclista des

d'un punt de vista psicològic molt subtil que a vegades

potser encara mes greus que la violència física. Com es

possible que l'home del qual estàs enamorada i estimes per damunt de tots sigui ca-

paç de fer-te sofrir fins arribar al final? Bàsil es el marit de la Laura, un home molt

simpàtic, atractiu i captivador, davant de tots però de portes endins és una persona

menyspreable capaç d'obligar a la Laura a fets intolerables, etc. La violència mas-

clista és la gran xacra de la nostra societat.

Fotografies de Miguel Muñoz, alumne de GES de l’escola.

C A D A S C Ú

H I

D I U L A

S E V A

15

QUÈ HEM LLEGIT?

Grup de Lectura

El pont dels jueus. El pont dels jueus de Martí Gironell és una novel·la que m'ha

transportat a una època en la qual m'hagués agradat viure: l'Època Medieval, on es vivien diferents cultures juntes: la cristiana, la jueva i la musulmana en perfecta har-monia. En aquesta novel·la l'escriptor ens descriu un relat ple d'intrigues, conspira-cions i també molta fantasia, també algun fet històric. La descripció de com el mes-tre d'obres Prim Llombard va fer el pont de Besalú i tota la trama que gira en torn al domini dels senyors feudals l'he trobat molt interessant.

Un cel de plom .Llegir el llibre de la Carme Martí ha estat per a mi molt

alliçonador ja que descriu la història d'una persona amb una força digna

d'admiració com és la Neus Català, amb molta empremta, ja, des de ben

jove va ser una persona lluitadora, valenta, amb molta for-

talesa per sortir de l’horror nazi sense tornar-se boja, del

camp de concentració de Ravensbrück on va passar por,

fam, set, fred, vexacions, humiliacions que solament una

persona amb molta força és capaç d'aguantar. Neus Català,

és la persona de la qual hauríem de prendre exemple tots. Conchi Arcos

Després de l’entranyable lectura del llibre vam te-

nir la iniciativa d’anar a visitar Neus Català als Gui-

amets, el seu poble, i així fou. Ens hi vam desplaçar

el dissabte 13 d’abril. Li vam portar un olivera com

a signe de pau.

Neus català ens va acomiadar dient: Lluiteu per la Pau.

C A D A S C Ú

H I

D I U L A

S E V A

16

ELS HORÒSCOPS

Català Bàsic Vespre

Àries (21 març – 20 abril) Avui és un dia ideal perquè trobaràs solucions als teus problemes profes-

sionals, familiars i econòmics. A més a més, conei-xeràs el teu príncep blau o la teva princesa blava mentre passeges el gos pel parc. Obre bé els ulls: l’amor de la teva vida està molt a prop.

Taure (21 abril – 20 maig) L’esport és necessari per al teu equi-libri psicològic i físic. Si vols trobar-

te bé, fes alguna activitat com caminar, córrer o anar al gimnàs o a la piscina. A més, la sort estarà del teu costat, per tant, aprofita les oportuni-tats perquè el tren de la fortuna només passa un cop.

Bessons (21 maig – 21 juny) La teva salut no és molt bona: pensa una mica abans de fer coses que pu-

guin perjudicar-te, com fumar, beure alcohol, menjar coses amb greix o dormir poc. És un bon moment per sentir-te feliç i no deixar passar les coses importants. No siguis mandrós i cuida’t.

Cranc (23 juny – 22 juliol) Posa atenció en les persones que tre-ballen amb tu perquè hi haurà un can-

vi important a la feina. Desconfia de qui intenta ser simpàtic i agradable perquè només vol esbri-nar coses sobre la teva vida privada per després fer safareig.

Lleó (22 juliol – 22 agost) La teva força pot ajudar-te per tirar endavant. No et sentis malament si

en algun moment no tens ganes de fer coses: des-cansa i agafa energia per fer la feina més tard. Menjar un bon tros de pastís de xocolata o pren-dre un batut de mango amb pinya sempre ajuda.

Verge (23 agost – 21 setembre) Ets una persona molt sensible I fins i tot els canvis de clima t’afecten. Avui

intenta no enfrontar-te a ningú i relaxa’t al sofà amb una bona pel·lícula de Jackie Chan o Chuck Norris. Procura riure molt i no pensar en coses negatives.

Balança (23 set. – 22 octubre) És un bon dia per fer gimnàstica i menjar sa perquè t’ajudarà a mante-

nir-te en forma. Controla el teu geni perquè no afecti a qui està al teu costat. Reflexiona si estàs confús i fes ioga si estàs nerviós. A la nit, mira els estels i això t’ajudarà a dormir.

Escorpí (23 oct. – 21 novembre) La vida és com un gran baobab: ningú li pot fer una abraçada sol. Has de

donar la mà a les altres persones i treballar amb elles. El consell d’un amic serà un valuós tresor. En el treball et felicitaran i reconeixeran el teu mèrit.

Sagitari (22 nov. – 20 desembre) En l’amor període delicat. Oblida el passat i recuperaràs les ganes d’en-

amorar-te un altre cop. Mostra’t disposat a lliu-rar la teva tendresa a una persona que no ho està passant bé i que necessita molta atenció.

Capricorn (21 des. – 20 gener) Aquesta setmana passarà per mo-ments nostàlgics. Certes sensacions

del passat podrien presentar-se i et sentiràs feliç. Fes cas dels bons consells de la gent gran perquè això t’ajudarà a anar pel bon camí per al teu futur.

Aquari (21 gener – 19 febrer) Avui és un bon dia: rebràs una sor-presa d’amor que t’agradarà molt. La

teva parella et vol impressionar i deixar-te amb la boca oberta. Mai t'hauràs sentit d'aquesta manera. Ah!! L'amor és com una capsa de bom-bons, però compte perquè no dura per sempre.

Peixos (20 febrer – 20 març) Has de valorar la convivència com una cosa molt positiva. Si veus que

últimament t’enfades sovint amb les persones del teu entorn, fes una mica de meditació per relaxar-te i treure del teu cap els pensaments negatius sobre els altres.

C A D A S C Ú

H I

D I U L A

S E V A

17

RUN FOR PARKINSON

GES 1 Vespre

La campanya Run for Parkinson és una acció d’informació social i de solidaritat amb els milions de persones que pateixen la malaltia de Parkinson a tot el món. Per les seves característiques, és un acte que és patrimoni de tot el col·lectiu de persones i familiars afectats, que s’organitza sense restriccions geogràfiques amb l’ajuda de cada ciutat i el seu ajuntament.

Consisteix a llançar i consolidar a cada entitat les activitats del "mes internacional del Parkinson" com una cita on anar cada abril. D’aquesta metà-fora va sorgir la idea d’una carrera a favor dels afectats per la malaltia i de les seves famílies.

En la cursa d’aquest any hi ha hagut du-es modalitats: els participants podien triar entre córrer i caminar; també van comptar amb un circuit per discapacitats.

La participació a la cursa va estar oberta a tota persona que ho va desitjar: afectats, familiars, cui-dadors, amics i en general a qualsevol persona que

va voler col·laborar en un acte solidari i esportiu.

Per tal que la societat pugui conèixer la malaltia de Parkinson hem d’ampliar el cercle. Cada dia en tot el món s’afegeixen 160 casos nous a la llista d’afectats, per tant cada dia tenim 160 raons per continuar lluitant. Des d’aquí, volem infor-mar-vos i animar-vos a participar en la cursa del proper any. Endavant i gràcies a tots!!!!!

La malaltia de Parkinson és un trastorn neurodegeneratiu que condueix, amb el temps, a una incapacitat progressiva a conseqüència de la destrucció, per causes encara desconegu-des, de les neurones. Aquesta malaltia està estesa per tot el món i els símptomes més freqüents són:

• Tremolors • Rigidesa muscular • Dificultat per empassar i mastegar • Problemes cutanis: la pell es pot tornar oliosa

C A D A S C Ú

H I

D I U L A

S E V A

18

CONSELLS SOBRE HÀBITS SALUDABLES

Etapa Instrumental 3 Tarda i Vespre

C A D A S C Ú

H I

D I U L A

S E V A

19



C A D A S C Ú

H I

D I U L A

S E V A

20



C A D A S C Ú

H I

D I U L A

S E V A

21

DE QUIN COLOR VEUS LA VIDA?

Instrumental 2 Vespre

C A D A S C Ú

H I

D I U L A

S E V A

22

LA NOSTRA EXPERIÈNCIA A GES

GES 2 Matí

C A D A S C Ú

H I

D I U L A

S E V A

23

LA NOSTRA EXPERIÈNCIA A GES

Ges 2 Matí

C A D A S C Ú

H I

D I U L A

S E V A

24

SALVADOR ESPRIU

Català Llindar Vespre

Aquest any 2013 és l’any en què es commemora els 100 anys del naixement de

l'escriptor Salvador Espriu. És l’any Espriu. És per aquest motiu que el grup de

Català Llindar Vespre hem volgut apropar-nos a l’obra d’aquest gran poeta català

i conèixer una mica la seva vida i la seva persona.

Biografia de Salvador Espriu i Castelló

Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma

de Farners, 1913 – Barcelona, 1985) fou

un poeta, dramaturg i novel•lista català,

considerat un dels renovadors, juntament

amb Josep Pla i Josep Maria de Sagarra,

de la prosa catalana de fórmules noucen-

tistes.

Salvador Espriu neix a Santa Coloma de Farners (la Selva), on el seu pare exerceix de

notari, el 10 de juliol de 1913. La seva família, però, s’estableix el 1915 a Barcelona, a

banda de passar algunes temporades a Arenys de Mar. Aquesta població té un significat

essencial en l’univers literari del poeta que la mitifica amb el nom de Sinera.

Molt aviat sent la vocació literària. El seu primer llibre, Israel, escrit en castellà, es publica

el 1929, quan només té setze anys. El 1930 Salvador Espriu estudia Dret i Història Anti-

ga a la Universitat de Barcelona. El 1931 publica El doctor Rip i Laia, dues novel•les que

mostren ja la seva capacitat com a narrador original que s’aparta dels corrents noucentis-

tes. Laia tindrà després diverses versions i arribarà fins i tot al cinema amb l’actriu Núria

Espert de protagonista.

El 1933 fa un viatge amb un grup de professors i estudiants a l’Orient, en un creuer per la

Mediterrània que el porta a visitar, entre altres indrets, Egipte, Turquia, Palestina, Itàlia i

Grècia, espais geogràfics que tindran un paper important en l’obra que més tard farà. Es-

priu viu l’època de la preguerra civil espanyola, de gran vitalitat cultural sobretot a Barce-

lona, i es relaciona amb intel•lectuals com Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Ferran Soldevila i

Carles Riba.

Publica Aspectes (1934), Ariadna al laberint grotesc (1935) amb una prosa que consolida el seu do de narrador situada entre la sàtira esperpèntica i el lirisme. El 1935 es llicencia en Dret i el 1936 ho fa en Història Antiga. La guerra civil espanyola li tallà la llicenciatura

C A D A S C Ú

H I

D I U L A

S E V A

25

SALVADOR ESPRIU


de Llengües Clàssiques quan el mobilitzen amb destinació a la columna Macià-

Companys, a la secció d’Arxius de l’Auditoria de Guerra on va estar fins el 1939.

Un cop acabada la guerra, treballa com a advocat en una notaria. Aleshores, amb les lli-

bertats catalanes abolides de manera absoluta, és quan Salvador Espriu viu el que més

tard es coneixerà per l’exili interior. Malgrat continuar la seva feina d’advocat, Espriu mai

no abandona el conreu literari. D’aquesta etapa sorgeixen obres de teatre com Primera

història d’Esther (editada el 1948 i estrenada el 1957) o els llibres de poemes Les can-

çons d’Ariadna (1949), Les Hores i Mr. Death (1952), El caminant i el mur (1954), i Final

del laberint (1955). Ja a la dècada dels seixanta i dels setanta, l’obra d’Espriu, i ell ma-

teix, es converteixen en símbol de la literatura catalana (La pell de brau, 1960).

Les musicacions que fa el cantautor Raimon d’alguns dels seus poemes contribueixen de

manera notable a la popularització, així com les diverses representacions que es fan de

les seves obres teatrals com Ronda de mort a Sinera (1966), muntatge fet per Ricard

Salvat sobre textos del poeta, o Una altra Fedra, si us plau (1978). El 1980 es publica el

primer volum de l’Obra Poètica Completa traduïda al castellà a cura d’Andrés Sánchez

Robayna i Ramon Pinyol.

El seu nom està sovint en les propostes per al premi Nobel que haurien hagut d’arribar a

l’Acadèmia Sueca en una situació normalitzada. És distingit amb el Premi d’Honor de les

Lletres Catalanes (1972) i rep la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (1980) i la

Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona (1982). És nomenat doctor honoris causa per les

Universitats de Barcelona i de Tolosa de Llenguadoc.

Per la seva actitud cívica, l’any 1982 rebutja la Creu

d’Alfons X el Savi. És membre i Soci d’Honor de

ciació d’Escriptors en Llengua Catalana. Durant els dar-

rers anys de la seva vida, Espriu es dedica a corregir i

revisar la seva obra, amb la finalitat de convertir-la en un

corpus ben travat.

Aquesta pulcritud afegida al valor de la seva obra el con-

verteix en un model de l’últim quart de segle. La cons-

trucció de la seva mitologia geogràfica té com a claus

principals: Lavínia (Barcelona); Sinera (Arenys); Konilò-

sia (terra de conills-Espanya); Alfaranja (Catalunya) o

C A D A S C Ú

H I

D I U L A

S E V A

26

SALVADOR ESPRIU


Sepharad (península ibèrica). El 22 de febrer de 1985 va morir a Barcelona i és enter-

rat al cementiri d’Arenys de Mar, la seva mitificada Sinera.

Té obra traduïda a l’alemany, a l’anglès, al castellà , a l’estonià, a l’èuscar, al francès,

al gallec, al grec, a l’italià, al letó, al neerlandès i al portuguès. (...)

http://www.anyespriu.cat/

Dels poemes que hem llegit a classe, n’hem triat aquests perquè gaudiu amb la

seva lectura. Esperem que us agradin.

LES ROSES RECORDADES

Recordes com ens duien

aquelles mans les roses

de sant Jordi, la vella

claror d'abril? Plovia

a poc a poc. Nosaltres,

amb gran tedi, darrera

la finestra, miràvem,

potser malalts, la vida

del carrer. Aleshores

ella venia, sempre

olorosa, benigna,

amb les flors, i tancava

fora, lluny, la sofrença

del pobre drac, i deia

molt suaument els nostres

petits noms, i ens somreia.

(Dins "Les ombres, el riu, el somni perdut", d'El Caminat i el Mur, 1954)

C A D A S C Ú

H I

D I U L A

S E V A

27

SALVADOR ESPRIU


XLVI

A vegades és necessari i forçós

que un home mori per un poble,

però mai no ha de morir tot un poble

per un home sol:

recorda sempre això, Sepharad.

Fes que siguin segurs els ponts del diàleg

i mira de comprendre i estimar

les raons i les parles diverses dels teus fills.

Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats

i l’aire passi com una estesa mà

suau i molt benigna damunt els amples camps.

Que Sepharad visqui eternament

en l’ordre i en la pau, en el treball,

en la difícil i merescuda

llibertat.

(Dins La Pell de Brau, 1960)

També us recomanem que escolteu els poemes de Salvador Espriu musicats

pel cantant Raimon. Nosaltres n’hem escoltat alguns a classe.

EL MEU POBLE I JO

A la memòria de Pompeu Fabra. Mestre de tots.

Bevíem a glops

aspres vins de burla

el meu poble i jo.

Escoltàvem forts

arguments del sabre

el meu poble i jo.

Una tal lliçó

hem hagut d’entendre

el meu poble i jo.

La mateixa sort

ens uní per sempre:

el meu poble i jo.

Senyor, servidor?

Som indestriables

el meu poble i jo.

Tenim la raó

contra bords i lladres

el meu poble i jo.

Salvàvem els mots

de la nostra llengua

el meu poble i jo.

A baixar graons

de dol apreníem

el meu poble i jo.

Davallats al pou,

esguardem enlaire

el meu poble i jo.

Ens alcem tots dos

en encesa espera,

el meu poble i jo.

(De cançons d’Ariadna, 1949

La Júlia, una companya de la classe, ha escrit el petit poema dedicat a Salvador

Espriu que podeu veure a la contraportada de la revista.

C A D A S C Ú

H I

D I U L A

S E V A

28

INJUSTÍCIES

GES 2 Vespre

C A D A S C Ú

H I

D I U L A

S E V A

29

LA PRIMAVERA


És una estació en la qual passen molts esdeveniments. És quan canvia el temps: les temperatures són més agradables, els dies es fan més llargs, explota la naturalesa, els camps són més verds i les plantes floreixen. Fan bonic de veure, encara que provoquen al·lèrgies. La primavera fa venir ganes de fer coses positives: sortir a passejar per la platja, anar al camp a collir espàrrecs, anar en bicicleta i fer altres esports a l’aire lliure. El temps de la primavera és inestable, comencen les pluges però no són pas tempestuosos i després és agradable veure sortir l’Arc de Sant Martí amb els seus colors bonics. Amb el bon temps comencen les festes, que per això es di-uen de primavera, com la Diada de Sant Jordi, patró de Ca-talunya; una festa molt bonica perquè els carrers s’omplen de parades de roses i de llibres.

C A D A S C Ú

H I

D I U L A

S E V A

30

LA NEVADA DE 1962

Català Bàsic Tarda

Enguany la ciutat celebra el cinquantenari d’un fet meteorològic insòlit, que va

sorprendre als que el van viure i encara avui, després de mig segle, continua fent

obrir els ulls a tothom. La classe de català bàsic tarda hem visitat l’exposició so-

bre la gran nevada que va caure i va fer un Nadal molt blanc. La visita és un iti-

nerari per la ciutat, comença al mar i acaba al capdamunt de Mataró i es veu la

ciutat des del cementiri vell.

És molt interessant aquesta passejada visual perquè ajuda a situar i a co-

nèixer la ciutat a les persones que som nouvingudes i ens falten els referents per

entendre com era Mataró mig segle enrera. Ens ha agradat molt conèixer els mo-

numents, els carrers i els edificis que encara es troben en el mateix lloc i hem

reconegut. A la classe hi ha una companya que vivia a Mataró en aquell moment

és la Mavi i recorda:

Fa cinquanta anys a Mataró va passar un fenomen anormal a la nit de Nadal. Va caure una gran nevada i suposo que a tothom li va agafar per sorpresa. Jo tenia quatre anys i el que recordo és maco i em va fer molta il·lusió perquè vaig jugar molt al carrer amb les meves veïnes, amiguetes meves però la realitat era una altra.

Nosaltres vivíem a Cerdanyola, un dels barris que hi ha a Ma-taró. Ara tot està junt però fa cinquanta anys arribar al centre era molt lluny. La feina de la gent era pel centre, normalment; hi havia moltes fàbriques tèxtils, sobretot. A les hores punta la carretera semblava un formiguer de gent quan anaven a la feina i quan tornaven cap a casa. El meu pare treballava en una fàbrica al Camí Ral que feien mosaic amb ciment i la meva mare anava a fer neteja a cases grans, el meu germà encara no havia nascut i jo, en aquells moments, anava a una escola que es diu la Divina Providèn-cia, està al centre i és de monges. És que els voltants de Mataró no hi havia escoles o no gaires.

No me’n recordo si aquells dies la gent va estar sense poder anar a treballar i la canalla no anava a l’escola, hi havia vacan-ces, però tot era ple de neu. Allò va suposar un “caos”. L’únic

C A D A S C Ú

H I

D I U L A

S E V A

31

LA NEVADA DE 1962


mitjà de transport era el tramvia i no arribava a tots els llocs i aquells dies no funcionava. La gent treia la neu dels sostres per-què no s’enfonsessin amb pales i van fer caminets pels carrers per poder passar. En Juan, el meu pare va a ser uns d’aquells veïns que van anar a buscar pa per a tothom del carrer, es van fer cues molt llargues per anar a comprar petroli per cuinar i per a escal-far-nos.

Molta gent dels barris ho van passar malament perquè va caure la nevada quan s’estaven fent la casa de mica en mica i vivien a dintre o sigui que ni les cases acabades, no hi havia roba d’abric adequada, ni tenien menjar i casa com ara. Tampoc hi havia boti-gues.

La Josefa, és la meva mare, el dia que vam portar-la a veure

l’exposició al Museu Arxiu de Santa Maria li va agradar recordar aquells temps perquè aleshores feia tot just sis anys que havien arribat de Múrcia però es va posar a plorar perquè deia que ho van passar molt malament; la sort és que abans la gent s’ajudava mútu-ament i també de mica en mica se’n van sortir.

Un home portant el pa que acaba de comprar a la Riera. Autor desconegut.

Fotografia cedida pel Museu-Arxiu de Santa Maria de Mataró per a aquest article

C A D A S C Ú

H I

D I U L A

S E V A

32

LA NEVADA DE 1962


Una altra companya de la classe ha parlat de la nevada a casa seva i ha

aportat el record de la seva família perquè aleshores ella encara no vivia aquí.

Sóc la Pilar he d’explicar que el meu marit l’any de la neva-da tenia 10 anys i el recorda amb il·lusió perquè s’ho va passar molt bé però a casa, com que no tenien cap més manera d’escalfar-se, per a obtenir petroli i hi enviaven l’Andreu, el meu marit, a comprar-ne, havia d’anar a demanar tanda. El lloc és on avui hi ha el tramvia; a vegades, s’havia d’esperar quatre hores per a com-prar-lo perquè aleshores el combustible era escàs i amb la neu els camions no podien repartir-lo. També anaven a buscar pa.

En aquell moment no tenien roba adequada però la roba que li donaven a la seva mare, ella l’arreglava i es podia posar dos pan-talons i dos jerseis però encara no n’hi havia prou perquè amb la neu de seguida li quedava la roba molla.

Per poder passar pels carrers els veïns s’unien i, amb pales, obrien camins. Ells vivien al carrer 2 de maig, a prop del cemen-tiri vell. Com que l’ajuntament tampoc estava preparat per a la nevada els veïns de les barriades van haver d’ajudar.

Molta gent no va poder anar a treballar per falta que els fes. La mare del meu marit, treballava en un restaurant i li van demanar que sobretot hi anés i, si no podia, ells l’anirien a bus-car. També li van dir que es podria emportar menjar per als seus fills. La Soledad Milena ho recorda avui encara agraïda. Sempre més els va cosir la roba i no l’havien de portar a fora. Van pas-sar penalitats totes aquelles persones d’aquella època i van pas-sar molt amb aquella nevada.

Aquesta visita ha ajudat molt a les persones que no coneixíem la neu o

molt poc. Hem vist com els veïns van obrir uns caminois entre la neu, uns pas-

sos que eren els febles vincles de comunicació que facilitaren poder moure’s de

casa.

Nosaltres som persones que hem vingut d’arreu del món i hem trobat una

ciutat que es recorda a si mateixa: del mar a la muntanya, passant per la Riera,

C A D A S C Ú

H I

D I U L A

S E V A

33

LA NEVADA DE 1962


és clar, no podia ser d’una altra manera perquè era, i encara és, l’eix vertebrador

a través del qual es camina, es passeja, es celebra i batega el nucli urbà que s’ha

fet molt i molt més gran des d’aleshores. La sorpresa d’aquests nous ulls que

hem vist la ciutat tan blanca, tan tapada i encara esgarrifada de fred, ha repre-

sentat un pas més vers la nostra integració aquí, on ara és casa nostra i esti-

mem la ciutat només des de fa més poc temps, però no amb menys intensitat.

Hem trobat en els records de les persones que visqueren aquells dies de

fred i de neu els testimonis d’aquest fet meteorològic sense precedents històrics i

també l’esforç per tirar endavant, amb escenes que commouen per la seva crue-

sa. És commovedor notar que, després de tants i tants anys, encara arriba el re-

cord de la subsistència barrejat amb l’olor de la farina del pa. Perquè la neu, que

va tapar els carrers, va deixar al descobert la precarietat social dels veïns del

barris. Hem de dir que ens ha agradat aprendre per arrelar encara més en el lloc

on volem viure.

Des del Centre de Formació de Persones Adultes Els Tarongers s'aprecien els testimonis

oferts i l'aportació de la fotografia. Es valoren aquests gestos de generositat i de compro-

mís amb la feina que es fa l’escola. Representen una contribució a la història de la ciutat.

C A D A S C Ú

H I

D I U L A

S E V A

34

L’AVET RODÓ


PRESENTACIÓ

Nourdin Alilou: ÉS LA HISTÒRIA DE L’AVET RODÓ

Ibrahima Manga: CATALUNYA TÉ AVETS A LA MUNTANYA.

Abdelaziz Taiebi: L'AVET DE LA MUNTANYA DEL MONTSENY ÉS VERD

Mohamed Elaouria: PERÒ AQUEST ÉS DE TOTS ELS COLORS.

Diadie Sama: ÉS BLAU COM L'AIGUA DEL MAR DE MATARÓ

Soudia Jaber: M'AGRADA EL CEL PERQUÈ ÉS BLAU, TAMBÉ.

Bakary Darboe: EL SOL ÉS RODÓ I GROC.

Abdeslam Harrak: LA LLUNA ÉS BLANCA.

Alimameh Kuyateh: ELS CARRERS DE MATARÓ TENEN LLUMS DE COLORS

Kang Mady Faty: AQUEST ÉS VERMELL COM EL SEMÀFOR DE PARAR

Fake Seidy: L' AVET ÉS UN NÚVOL .

Ebrima Jawara: ÉS UN PI ALEGRE.

Natto Samateh: NOSALTRES PORTEM VESTITS DE COLORS ALEGRES.

Fanta Drame: EL MOCADOR DEL CAP ÉS ROSA.

ÉS EL GRUP D’ALUMNES DE CATALÀ INICIAL. PRESENTEM EL NOSTRE ARBRE, ÉS ALEGRE COM ELS NOS-TRES VESTITS. ÉS DE COLORAINES COM LES FRUITES. ÉS UN ARBRE VARIAT COM NOSALTRES, ESTÀ FET DE LLUM. ÉS UN AVET FET DE COLORS. SOM DIFERENTS I JUNTS I ESTEM CELEBRANT UNA FESTA.

C A D A S C Ú

H I

D I U L A

S E V A

35

L’AVET RODÓ


El Habib Aboulqasim: AVUI ÉS UN PI DE LLUM I COLORS

Mohamed Kasrioui: ÉS DE COLORS COM LA FRUITA I LA VERDURA

Mamadou L. Diedhiou:LES POMES SÓN VERDES I VERMELLES,

Mohamed El Bakkali: L'ESTRELLA DE NADAL ÉS GROGA COM UNA LLIMONA

Famara Biaye: EL MELÓ ÉS GROC I VERD,

Moussa Dansira:LA SÍNDRIA ÉS VERMELLA I NEGRA.

Mariyama Sillah: LES TARONGES SÓN CARBASSES.

Fanta Kaba: L'ESCOLA ES DIU TARONGERS, ÉS AQUÍ.

Amadou Marico: ADÉU, BONA NIT.

Fatima Yatabarri: I BONES VACANCES.

C A D A S C Ú

H I

D I U L A

S E V A

36

L’AMOR EN TEMPS DE CRISI

Català Llindar Tarda

C A D A S C Ú

H I

D I U L A

S E V A

37

HUMOR INTERNET

Competic 1 Tarda

els millors de la xarxa!

C A D A S C Ú

H I

D I U L A

S E V A

38

HOW HEALTHY ARE YOU?

Functional English

1. Do you do any exercise or sport?

2. How many pieces of fruit do you eat a day?

3. How many hours do you sleep?

4. How much alcohol do you drink?

5. How many meals do you do every day?

6. How much fish do you eat a month?

7. How many kilometres do you walk every day?

a. I often do some exercise b. Yes, 3 hours every day c. Hardly ever d. I never practise sport

a. Some of them a day b. 6 or 7 pieces a day c. Not many pieces a week d. None

a. I drink a glass of wine at lunchtime b. Never c. I sometimes drink alcohol d. Very often

a. Eight hours a day b. More than ten hours a day c. Six hours a day d. Not many because I chat on the internet almost the whole night

a. Five meals a day but not much quantity b. Four meals c. Three meals d. Two meals but quite a lot of quantity

a. Quite a lot b. I eat fish every day c. Not very much d. None

a. Between one and three kilometres b. More than three kilometres c. I hardly ever walk d. I never walk

C A D A S C Ú

H I

D I U L A

S E V A

39

HOW HEALTHY ARE YOU?

Functional English

8. How often do you make love?

9. How many cigarettes do you smoke a day?

10. How many cups of coffee do you have every day?

11. How often do you meet your friends?

12. How many vegetables do you eat a week?

RESULTS: Mostly a: Congratulations! Your life is very healthy. Don’t change your habits and you will have a very good life. Mostly b: You are too perfectionist and a bit obsessive in some aspects. You must enjoy your life and relax. Mostly c: This kind of life is not very healthy. You should try to eat some vegetables and fruits every day and do some exercise. But the most important thing is that you must quit smoking. Mostly d: Your lifestyle is very worrying and you have too many bad habits. You must change them in order to have a longer life.

a. Once a week b. Every day c. Not every week d. Hardly ever

a. None b. 1 to 10 c. 11 to 20 d. More than one packet a day

a. One cup for breakfast b. None c. Three a day d. More than five

a. Once a week b. Every day c. Once a month d. I don’t have time for my friends

a. I eat vegetables almost every day b. More than 5 servings a day c. Once a week d. Hardly ever

C A D A S C Ú

H I

D I U L A

S E V A

40

WHO IS WHO?

Initial English

She is a famous Hollywood actress. She has long red hair. She lives in a very big house with her husband and her children in the USA. She is a pretty woman. Who is she? He is a famous Hollywood actor. He is a very sexy man. He lives in the USA and sometimes works with Julia Roberts. Who is he? She is a famous Spanish singer. She lives in Catalonia. She is not very tall but she is very fat. She has long dark straight hair. She sings in the most prestigious theatres of the world. She has a daughter, who is a singer too. Who is she? He is an important Spanish goalkeeper. He was born in Mostoles. He was the captain of the Spanish team that won their first European Championship in 44 years, the Spanish team that went on to win Spain's first World Cup and the 2012 European Championship. Who is he? She is a beautiful famous singer aged 36. She is not very short, not very slim. Her hair is blond and her eyes are brown. She is a kind, generous and friendly person. She is married and has a baby whose name is Milan. She is Colombian and her husband is a Spanish footballer. She sings in Spanish and English. Who is she?

He is a famous actor. He is very tall and good-looking. He has short, dark hair. He is Spanish but he lives in America. He is married to a famous actress. They have a son. He is from Malaga and starred many films, such as “El Zorro”. Who is he?

She was a famous coach. She has blond long curly hair. She wears glasses. She was a bad coach because she trained beautiful girls who she called “fat girls”. Who is she?

Júlia Roberts

Richard Gere

Montserrat Caballé

Iker Casillas

Shakira

Antonio Banderas

Anna Tarrés

C A D A S C Ú

H I

D I U L A

S E V A

41

WHO IS WHO?

Initial English

He is a film director. He is Spanish and has white hair. His last movie is “Los amantes pasajeros”. Who is he?

She is a famous singer. She was born in Spain. She is divorced and has a daughter. She is very sexy and has long blond hair. She is 46 years old. She has very famous songs like “Desesperada”, “Soy yo”, etc. Who is she?

He is Spanish. He has dark hair. He is tall. He is a writer and publicist and works in a TV pro-gramme. He always wears sunglasses. Who is he? She was a famous actress. She had blond curly hair and an angelical face. She was considered the American sex-symbol. She starred in many movies. Her last work was singing at the Presi-dent Kennedy’s birthday party. Who is she? He is a retired handball player aged 45. He is married to a member of the royal family. They have 4 children. He is accused of corruption. Who is he? He is a famous actor. He is very tall. His real name is Mark Sinclair. He was born in New York on the 18th July 1967. His latest films are “Un canguro super duro” and “The fast and the furious”. Who is he?

He was born in India in 1869. His father was a governor. He was short and slim. He was bald and he always wore in white. He also wore glasses and sandals. He was a lawyer and a leader against the violence. He was murdered by Hindu extremists. Who is he?

Pedro Almodóvar

Marta Sánchez

Risto Mejide

Marilyn Monroe

Iñaki Urdangarín

Vin Diesel

Mahatma Gandhi

C A D A S C Ú

H I

D I U L A

S E V A

42

EL NIU


El nostre grup de català inicial vam preparar la lectura dels poemes que expliquen el menú princi-pal d’un bon dinar de Nadal i de Sant Esteve. Mentre els preparàvem vam riure molt i, amb una mica de vergonya, els vam presentar durant la festa que celebrem a l'escola al mes de desembre, al final del primer trimestre, a la Biblioteca del Centre. Va ser la nostra participació i una forma de desitjar unes bones vacances d’hivern per a tothom.

Com que tothom s'ho va passar molt bé hem preparat la lectura del conte de l’oreneta que serà la nostra participació a la Diada Literària de Sant Jordi.

EL NIU

Aquest conte es basa en un refrany popular de Senegal que diu:

Poc a poc

l'ocell

fa el seu niu.

Una vegada hi havia una oreneta, que ja havia volat molt, va voler construir un nou niu a Àfrica. Va triar un poblet dalt d'un turó on podria construir el seu niu rodó de fang.

Poc a poc va anar fent viatges i el seu bec menut portava bocinets de fang, trossets de palla i branquetes primes d’arbre fins al turó que havia triat.

Cada vegada que feia un vol, sense adonar-se’n, deixava anar la llavor d'un nou fruit. Com que va haver de fer molts viatges en van caure l'una darrere de l'altra.

Quan va haver acabat el seu niu s'hi va ficar dins i es va dedicar a mirar el paisatge:

Ara, a un costat veia el mar blau.

Ara, a l'altre veia les muntanyes verdes de la selva.

Ara, a l'altre costat veia el riu que feia meandres d'aigües de fang.

A l'altre costat, encara, veia els núvols blancs i grossos.

Quan l'estació de les pluges va arribar, va començar a ploure a bots i barrals i el seu fort niu va aguantar.

Però, després va bufar un vent molt fort i el seu niu es va desfer i ho va perdre tot.

C A D A S C Ú

H I

D I U L A

S E V A

43

EL NIU


L'oreneta va deixar el cim de la muntanya i se’n va anar.

Quan baixà, va trobar un camí nou vorejat d’arbres forts i valents:

Un era la música i el so del vent en feia cançons .

Un altre parlava amb la veu antiga del poble.

Un altre arbre guardava les paraules i els símbols.

Un altre movia els números.

Encara n'hi havia un que pintava els dies de sol i les rialles.

Un altre sentia les nits de lluna i les llàgrimes.

Quan va arribar al capdavall de tot, es va trobar que totes les pedres que abans eren obstacles estaven apilonades; feien una paret i al mig hi havia brollat una font d'aigua clara. S’hi va acostar per beure i va notar les mirades d’homes i dones i mainada que s’apropaven a la font: Eren de sinceritat, de tendresa, de gratitud, de nostàlgia, d’enyorança... Totes eren mi-rades humanes. L’oreneta havia volgut fer un niu de fang dalt de la muntanya, però havia construït un niu de debò amb el seu pas.

Al final d'aquella baixada va trobar un camí clar i net. Quan es va fer fosc, el cel punxa-va d'estels com sempre però aquella nit, després de la tempesta, va aparèixer una nova estre-lla que brillava més. L'ocell va mirar al cel i li va preguntar a l'estrella brillant:

-I tu, què mires?

L'estrella de llum blanca i crua li va respondre:

-Brillo més, perquè et miro a tu.

-I per què em mires?,- va sentir curiositat l’oreneta.

L'estrella li va respondre:

-Et miro a tu perquè avui has nascut per a mi.

C A D A S C Ú

H I

D I U L A

S E V A

44

SOPA DE VERDURES


C A D A S C Ú

H I

D I U L A

S E V A

45

WEBS INTERACTIVES

Competic Inicial Tarda

C A D A S C Ú

H I

D I U L A

S E V A

46

SEMBLANCES

Competic 1 Matí

Què, s’assemblen?

Sí !!!

C A D A S C Ú

H I

D I U L A

S E V A

47

PASSATEMPS

GES 2 Tarda

Per resoldre cada requadre, només es poden posar els nombres de l’1 al 10 sense repetir-ne cap.

Si no te’n surts amb l’últim, pots mirar les pistes tot girant la revista:

• Per emplenar la tercera columna pensa que hi han poques multiplicacions amb els números de l’1 al 10 que donin més de 50.

• Posa l’1 a la primera casella i sota, a la casella central de la primera columna, el 9.

En un extrem d’un passadís hi ha tres interruptors (com la figura). Un dels tres acciona el llum de l’habitació de l’altre cantó del passa-dís. Com podem saber de quin dels tres es tracta si només podem recórrer una vegada el passadís?

Troba quins nombres van a cada requa-dre (a diferència dels exemples del co-mençament de la pàgina, ara, si convé, pots repetir nombres).

9 - + 6 = 10 - + + + x 1 x = 12 + + x + + x = 8 = = = = 10 + 10 + 10 = 30

Puede ir también en misión de paz

Ets més lent que un... Trobaràs totes les solucions a la pàgina

següent!

C A D A S C Ú

H I

D I U L A

S E V A

48

ÍNDEX

Jeroglífico: Soldado

Jerogífic: Caragol

Els tres interruptors: Accionem el primer interruptor, esperem un minut, el tornem a la seva posició original i accionem el segon interruptor. Aleshores anem a l’habitació: si el llum és encès l’interruptor és el segon, si és apagat tocarem la bombeta i si és calenta, l’interruptor serà el primer i si no serà el queda, el tercer

SOLUCIONS ALS PASSATEMPS

CFA Els Tarongers – C. Mare de Déu de la Cisa, 80Tel. 93 799 46 04

http://www.xtec.cat/cfa

Salvador, tu tenies

nom de Déu i veu de poeta

la mà molt ferma

i clara la llengua.

Els teus poemes van volar,

com volen les gavines,

i van traspassar fronteres,

entre la mort i la vida.

Júlia López alumna de català

C. Mare de Déu de la Cisa, 80-92, 08303 Mataró Tel. 93 799 46 04 – a/e: [email protected]

http://www.xtec.cat/cfa-elstarongers

Salvador, tu tenies

nom de Déu i veu de poeta

la mà molt ferma

i clara la llengua.

Els teus poemes van volar,

gavines,

i van traspassar fronteres,

entre la mort i la vida.

Júlia López alumna de català

92, 08303 Mataró

Cadascú Hi Diu La Seva 2013

Documents

Transcript of Cadascú Hi Diu La Seva 2013