Cadena perpètua núm 63 versió online

Cadena Perpètua 63 ELS NOSTRES REPORTERS

Contingut

Conferència de l’Elisenda Belenguer sobre la figura de la Neus Català.

1

Entrevista a la Neus Català. 2

Entrevista a l’Elisenda Belenguer. 5

Un institut actiu:

Treballs de recerca guardonats pels premis Argó de la Universitat Autònoma de Barcelona 2015.

Primer concurs de vídeos de cuina de 3r d’ESO.

Novetats al taller de tecnologia.

Xerrada sobre l’Alzheimer.

Tres alumnes de l’institut guanyadores del concurs literari “Històries fòssils”

Nit de la Cultura. Premis Primavera 2015.

Estudiem l’efecte hivernacle al laboratori.

“Little Red Ridding Hood”.

Projecte final del Tàndem de 4t.

Proves Cangur 2015.

Microbiologia a 3r d’ESO.

Tres minuts de silenci per la mort de l’Abel Martínez.

Or impur.

Canvi climàtic i efecte hivernacle.

Projecte Casa Domòtica: la casa Playmòbil.

El passaproves de Sant Jordi.

Sortida a Montesa Honda. Institut de Seguretat.

3a Edició de l’Audiollibre.

Millors treballs de recerca de Batxillerat.

Maquetes del sistema nerviós.

De què està fet el món?

Els vídeos del curs 2014-2015.

7

Enquesta a l’alumnat de sisè curs de primària del CEIP Santa Perpètua.

22

Quin ús es fa de les xarxes socials? 23

Hem parlat amb:

L’Abel Castillo.

Pol Lorenzo.

24

Premis Primavera. 27

Premi Honda d’Educació Vial. 30

Més enllà de les estrelles. 31

Què se n’ha fet? 32

Guanyadors dels premis de Sant Jordi 34

Llibres, jocs, música i cinema 48

L’escollit (segona part i final) 51

Passatemps 52

El número 63 de Cadena Perpètua ha estat un dels més difícil

de fer: no perquè manquessin notícies o aquestes estiguessin

mal redactades, sinó tot el contrari. Hem hagut de deixar al

calaix un munt d’articles molt ben redactats i de gran interès,

simplement, perquè no hi havia més espai. Mereixien ser

publicats, però hem hagut de triar aquells que si no es

publicaven ara perdrien actualitat. Ho hem fet així amb

l’esperança de poder anar traient els que s’han quedat al

calaix en els propers números.

Tot i donar prioritat a les activitats de l’institut, moltes han

quedat fora simplement perquè han arribat quan l’edició de la

revista ja es tancava. Entre aquestes destaquem: els comiats

de Batxillerat i quart d’ESO, el viatge de l’alumnat que fa

francès, les colònies de 2n d’ESO, el viatge de fi de curs de 4t

d’ESO i la sortida d’anglès de 3r d’ESO. Moltes altres

activitats no les hem pogut recollir perquè no ens han arribat o

bé ja no hi ha hagut temps d’elaborar-les i redactar-les

correctament. Confio que acceptareu les nostres disculpes.

No volem marxar sense dir-vos una primícia que ens ha

arribat: després de molt temps d’espera sembla que aquest

estiu començaran a reparar els desperfectes estructurals del

centre. Ja sabeu: portes, persianes...

BONES VACANCES!

CONFERÈNCIA DE L’ELISENDA BELENGUER

SOBRE LA FIGURA DE NEUS CATALÀ

El passat 12 de maig va tenir lloc a la Sala

d’Actes del nostre centre una conferència sobre

la figura de la Neus Català, a càrrec de

L’Elisenda Belenguer, biògrafa de l’activista

catalana, única supervivent catalana viva

del camp de concentració nazi de Ravensbrück.

Durant la conferència, l’Elisenda Belenguer va

explicar nombroses vivències i anècdotes de la

vida de la Neus Català, que ens van ajudar a

entendre millor la seva forma d’entendre el món

i la seva defensa d’uns ideals de justícia.

La Neus Català es diplomà en Infermeria l'any

1937, i al començament de la Guerra Civil es va

traslladar a Barcelona. L'any 1939 va creuar la

frontera francesa amb 180 nens, orfes de la

colònia las Acacias de Premià de Dalt, on es

trobaven els anomenats nens de Negrín, que

estaven al seu càrrec. Col·laborà, juntament

amb el seu marit, l'occità Albert Roger, en

activitats de la Resistència, centralitzant a casa

seva la recepció i transmissió de missatges,

armes i documentació, i allotjant refugiats polítics. Fou denunciada a les autoritats nazis per un apotecari de Sarlat,

i la van detenir, juntament amb el seu marit, el 1943. Reclosa i maltractada a Llemotges, l'any 1944 fou deportada

a Ravensbrück on va ser obligada a

treballar a la indústria de l'armament.

Després del seu alliberament, tornà

a França on continuaria la seva lluita

clandestina contra el franquisme. Visqué

a Sarcelles, prop de París, i presidí l'Amical

de Ravensbrück. Actualment, continua la

seva militància del Partit dels Comunistes

de Catalunya (PCC), Esquerra Unida i

Alternativa (EUiA) i la Fundació Pere

Ardiaca, de la qual n’és sòcia d'honor.

Aprofitant la conferència, un dels nostres

reporters, l’Oriol Gómez, va preparar unes

preguntes per a l’Elisenda i la Neus. Moltes

gràcies a les dues per la vostra amabilitat

en respondre les nostres preguntes.

Jordi Monsó

1

http://ca.wikipedia.org/wiki/Camp_de_concentraci%C3%B3_nazi

http://ca.wikipedia.org/wiki/Ravensbr%C3%BCck

http://ca.wikipedia.org/wiki/Guerra_civil_espanyola

http://ca.wikipedia.org/wiki/Barcelona

http://ca.wikipedia.org/wiki/Premi%C3%A0_de_Dalt

http://ca.wikipedia.org/wiki/Resist%C3%A8ncia_francesa

http://ca.wikipedia.org/wiki/Nazis

http://ca.wikipedia.org/wiki/Sarlat

http://ca.wikipedia.org/wiki/Llemotges

http://ca.wikipedia.org/wiki/Ravensbr%C3%BCck

http://ca.wikipedia.org/wiki/Fran%C3%A7a

http://ca.wikipedia.org/wiki/Franquisme

http://ca.wikipedia.org/wiki/Sarcelles

http://ca.wikipedia.org/wiki/Par%C3%ADs

http://ca.wikipedia.org/wiki/Partit_dels_Comunistes_de_Catalunya

http://ca.wikipedia.org/wiki/Partit_dels_Comunistes_de_Catalunya

http://ca.wikipedia.org/wiki/Esquerra_Unida_i_Alternativa

http://ca.wikipedia.org/wiki/Esquerra_Unida_i_Alternativa

http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fundaci%C3%B3_Pere_Ardiaca&action=edit&redlink=1

http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fundaci%C3%B3_Pere_Ardiaca&action=edit&redlink=1

ENTREVISTA A LA NEUS CATALÀ

Neus Català és l’única supervivent viva dels camps de

concentració nazi.

Quants anys tens?

Tinc cent anys. En teoria, els acabo de fer

perquè estic registrada com que vaig néixer

el 15 de juny del 1915, però, en realitat, els

faré el 7 d’octubre que és quan vaig néixer de

veritat.

De quina població ets?

D’un poblet del Baix Priorat que es diu Els

Guiamets.

Ara on vius en una casa o en una

residència?

Ara visc a la Residència-Geriàtric del meu poble on estic molt bé.

Tens fills?

Sí dos, la Margarita i en Lluís.

I tens néts?

No.

Per quina causa vas anar al camp de concentració?

No hi vaig anar, m’hi van portar condemnada a treballs forçats a perpetuïtat.

De quin partit eres?

Del Partit comunista, a Catalunya, del PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya).

Amb quants anys vas entrar i quants anys vas estar al camp de concentració?

Vaig entrar al camp de concentració quan tenia 29 anys i hi vaig estar, si comptem entre els dos camps, el de

Ravensbrück i el Kommando d’Holleischen, uns 15 mesos aproximadament.

Per quina raó et van empresonar en un camp de concentració?

Per estar implicada a la Resistència francesa contra els nazis com a comunista amb l’organització d’un maquis

dels FTP (Franctireurs Partisans Français). Ens van delatar per diners i vam ser detinguts per la Gestapo. Els nazis

portaven als dissidents polítics, entre d’altres persones, als maleïts camps de la mort i d’extermini.

Com era un dia normal allà?

La sirena ens arrencava del llit a les 3 de la matinada, i després tocava vestir-se, calçar-se, fer el llit, prendre

alguna cosa poc semblant a cafè, i passar el primer recompte de davant de la barraca. Després desfilàvem cap a

Oriol Gómez

Entrevista realitzada a la Neus Català per la mateixa Elisenda Belenguer, autora del llibre

Neus Català. Memòria i lluita i pel periodista Manel Sales Martori.

2

la plaça central per passar el recompte de la

plaça central, obligant-nos a formar dretes

durant hores sota el vent, la pluja o el fred

sota zero. I a partir d’aquí, el que havíem de

fer era esperar a veure quin seria el primer

crim del dia o esperar a veure quina feina ens

manaven fer per a exprimir-nos, esgotar-nos

físicament i aprofitar-se del nostre treball.

Quan vas entrar, què és el que més et va

impactar?

Encara ara sóc incapaç de descriure el que

vaig sentir quan vaig entrar a aquell infern.

Però el que més em va impactar del dia que

vam entrar va ser adonar-nos que uns ulls ens

miraven en passar pel costat d’unes

barraques del final del camp; en veure

aquelles primeres dones que ens miraven ens

vam pensar que eren mortes.

Com us ho fèieu per guardar una higiene adequada?

Les dones vam aprendre a rentar-nos sense aigua i en les estones lliures ens ajudàvem i ens trèiem els polls les

unes a les altres. Les barraques estaven plenes de polls. Vivíem amb un quart de pa i un quart de litre d’aigua al

dia per a beure i rentar-nos. I per a rentar-nos, a vegades, havíem d’aguantar l’escassa aigua gelada o bullint que

sortia de les dutxes.

Amb què us vestíeu?

Ens van rapar al zero i ens van uniformar per a enlletgir-nos,

deshumanitzar-nos i convertir-nos en un número per tal que perdéssim

la nostra autoestima. Ens donaren algunes peces de roba: una camisa,

unes calces, una bata i una jaqueta grisa amb ratlles verticals blaves

fetes d’un teixit d’estopa raspós, unes mitges sense lligues i de sabates,

una mena d’esclops de lona de camió i amb sola de fusta que m’anaven

grans i se’m queien.

A on dormíeu?

En els barracons hi havia lliteres triples, que eren uns catres de 80 cm

d’ample per a 4 peus de llarg. Dormíem sobre encenalls de fusta en

comptes de palla i havíem de dormir-hi, com podíem, entre dues i

quatre dones capicuades.

Quantes hores dormíeu?

No gaires, perquè a les 4 del matí o a les 5 del matí ja havíem d’estar

formant a la plaça central per al recompte.

Vas fer amistat amb alguna persona, allà al camp de concentració?

I tant, amb moltíssimes dones franceses, espanyoles, catalanes,

poloneses...de moltes nacionalitats, amb qui he mantingut amb algunes

relació en sortir del camp i amb qui vam continuar la tasca de la lluita

antifeixista i vam treballar per al restabliment de la memòria de les

nostres companyes que van patir o no van sobreviure als camps de la mort o a la Resistència, com per exemple, la

3

La Neus Català i l'Elisenda Belenguer amb el seu llibre Neus

Català. Memòria i lluita a la seva casa de Rubí. Any 2007.

L'Elisenda Belenguer escoltant a la Neus

al seu poble d'origen Els Guiamets. Agost

2006.

meva gran amistat amb la lleidatana Dolors Gené o Lola Casadellà. Vaig fer especialment amistat també amb una

dona francesa que després vaig saber que era la neboda del famós General de Gaulle, la Genèvieve, que em va

ajudar molt, tant a dins del camp com després de l’alliberament. També amb una altra dona francesa, la Teresa

Menot, a qui vaig conèixer ja a la presó de Limoges i que vaig batejar com a Tití. I d’una altra amiga de qui no em

vaig separar mai tampoc, durant el nostre captiveri, va ser la Blanca Ferón, una resistent comunista francesa que

havia conegut abans també al refugi de Sarlat. Des del camp de Compiègne en direcció a Ravensbrück, vaig

conèixer i fer amistat amb algunes dones que voldria anomenar com la Coloma Serós, la Carmen Cuevas, l’Amàlia

Perramon, la Sole, l’Herminia Martorell, la Rosita da Silva, l’Alfonsina Bueno, la Sabia González, la Carme Bartolí,

la Carlota Olaso, la Rita Pérez, entre altres que no vaig tenir temps de conèixer. Entre les dones establíem vincles

familiars per a protegir-nos mútuament i vam crear una gran xarxa d’afecte, solidaritat i transmissió de cultura i

coneixements entre nosaltres.

Quan vas sortir d’allà va ser fàcil incorporar-se a la vida normal?

No gaire, va ser molt dur. Vaig notar una mica d’incomprensió per part de molta gent, fins i tot, de la meva família.

Va ser dur trobar els meus pares molt envellits i haver d’acceptar l’absència del meu germà, la pèrdua del meu

primer home i del meu sogre, i el fet que Catalunya i Espanya no estiguessin alliberades. Va ser un sentiment que

no he pogut explicar mai. Encara hi penso de tant en tant.

Per no enfonsar-me anímicament vaig decidir implicar-me ràpidament i de nou a nivell social, laboral i polític. I

també em van ajudar molt un parell

d’estades a diferents cases de

repòs que havien organitzat els

governs francès i suís per als antics

deportats, per a recuperar-me i

agafar forces.

A on vas anar?

Vaig tornar al poble on vivien els

meus pares a l’exili a França, a

Sarlat, a la regió del Perigord.

Qui us va alliberar d’allà?

Vam ser alliberades entre el 3 i el 8

de maig del 1945 per les tropes

aliades i, més concretament, per uns soldats americans, txecs i polonesos. L’exèrcit americà era qui prenia

possessió d’aquella zona de l’antiga Txecoslovàquia.

Guardes rancor per tot el que us van fer?

Al poble alemany, no; als nazis que ens van fer aquelles atrocitats, sí.

Ens podries explicar alguna cosa que us passés i que fos especialment dolorosa?

Una cosa molt dolorosa que vaig haver de viure va ser quan un dia, en el recompte, es van emportar morta la

meva amiga, Madame Gauville, una baronesa francesa de 69 anys, que jo considerava com si fos la meva mare, i

vam descobrir com a la infermeria van aprofitar el seu cadàver per a obrir el seu cos en forma de creu abans de

portar-la al crematori. Recordo també com als últims dies de ser al camp de Ravensbrück, vaig veure com una

noia, desesperada, és llençava contra el reixat electrificat. És una imatge que em va impactar molt. Encara la veig

com si fos ahir.

Vols dir alguna cosa més per als nostres lectors?

Jo els diria que s’ha de fer més treball social i que ser jove no està renyit, no està barallat amb fer coses i alhora

gaudir i passar-s’ho bé! I que no defalleixin, que tot està per fer i tot és possible!

4

La Neus Català i l'Elisenda Belenguer en un acte a la facultat de Geografia i

ENTREVISTA A L’ELISENDA BELENGUER

Neus Català. Memòria i lluita

Ens podries dir el teu nom i la

teva edat?

Elisenda Belenguer Mercadé. Tinc

38 anys.

De quina població ets?

De Barcelona, barri de Gràcia. Ara

visc a Preixens (Lleida).

Per què has escrit un llibre sobre

aquest tema?

Perquè sóc llicenciada en història i

fa anys que m’interessa la

recuperació de la memòria històrica

de les dones, sovint silenciada i

oblidada.

Vas passar moltes hores amb la

Neus per escriure el llibre?

Tot un any, visitant-la quasi cada

dia, passant uns dies de l’estiu

amb ella i intentant acompanyar-la

als diferents actes i xerrades que feia per tot Catalunya. Això va ser durant el curs 2005-2006 i després hem

mantingut una relació bastant propera durant els últims 10 anys.

Per què vas triar la Neus i no una altra persona?

Perquè ja tocava que els camarades del seu partit reconeguessin la tasca i la lluita d’una de les seves estimades

militants de referència. Per això, des de la Fundació Pere Ardiaca i el Partit dels i les Comunistes de Catalunya,

em van encarregar d’escriure la seva biografia com una manera de fer un homenatge a les dones lluitadores del

partit.

Abans d’escriure el llibre la coneixies?

La veritat és que no gaire. Coneixia més aviat a algunes de les dones del Grup de Dones del 36, com la Conxa

Pérez.

Com vas conèixer la Neus Català?

La vaig conèixer, en un primer moment, quan la vaig acompanyar de bracet per a entrar al Centre de Cultura

Contemporània de Barcelona (CCCB) on havia de participar en una taula rodona sobre la memòria històrica per a

les jornades de la UPEC (Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya) l'any 2005. I la vaig conèixer ja, tot un

dia sencer, el mateix 2005, quan la vaig acompanyar, junt amb altres companys del seu partit, a Premià de Dalt,

Oriol Gómez

L’Elisenda Berenguer i l’Oriol Gómez abans de començar la conferència

5

6

quan va ser convidada per les autoritats del poble que li volien retre un homenatge, en senyal d'agraïment, per

primer cop, després de 66 anys, per la seva excel·lent tasca com a cap sanitària d’una de les Colònies de

Negrín d'infants refugiats durant la Guerra Civil. La Neus no havia tornat mai encara al poble de Premià de Dalt

des que va haver de marxar forçosament a l'exili amb els, aproximadament, 180 infants d’aquella colònia aquell

gèlid mes de febrer del 39.

Va ser dolorós per a la Neus recordar els fets i per a tu escoltar-los?

Suposo que no perquè ella portava molts anys parlant de la seva vida, i recuperant la memòria de les dones

que van lluitar i patir davant del feixisme. De fet, aquesta feina i voluntat de recuperar la memòria dels altres i

de parlar i testimoniar en homenatge a les seves companyes resistents i deportades és el que diu sempre que

l’ha salvada i l’ha curada.

Per a mi, no va ser molt dolorós perquè la Neus té una manera d’explicar-ho molt entusiasta i sense

victimismes.

Què és el que més et va impactar en positiu i en negatiu de tot el que et va explicar la Neus?

El que més em va impactar en positiu és la solidaritat i resistència del que pot ser capaç l’espècie humana en

els moments més tràgics.

I en negatiu va ser adonar-me’n de la gran desconeixença que hi havia encara del gran paper que van jugar

moltes dones i homes de tots els indrets d’Espanya que van resistir i lluitar contra el feixisme.

Què es el que més t’agrada d’ella com a

caràcter?

El seu sarcasme i bon humor, la seva sensibilitat i la

seva sinceritat en dir les coses tal com són.

Ens pots fer un breu resum del llibre?

Buff..la història i recorregut vital d’una gran

lluitadora pagesa.

Creus que s’ha fet prou per conservar la

memòria de la Neus i de totes aquelles persones

que van defensar la llibertat?

No, però per sort, en els últims anys, s’ha fet molta

feina i s’ha recuperat part del temps perdut. Ara

ens toca, preservar-ho.

Voldries dir alguna cosa més als lectors de la

nostra revista?

Sí, que la importància de conèixer i comprendre la

història de lluita de la Neus Català, és entendre les

raons per les quals va lluitar i seguir el seu exemple

per denunciar les injustícies i barbàries que s'estan

produint a l'actualitat, i mirar d’actuar en

conseqüència per aconseguir un món millor i més

just que és el que la Neus senzillament sempre ha volgut.

Portada del llibre “Neus Català. Memòria i lluita”, escrit per

l’Elisenda Belenguer.

Un institut actiu

7

Montse Pagès i Encarna García

TREBALLS DE RECERCA GUARDONATS PELS PREMIS ARGÓ DE LA UNI-VERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA 2015

El jurat del 12è Premi Argó 2015 que atorga la

Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) a

Treballs de Recerca de Batxillerat ha decidit

guardonar els treballs dels estudiants Laura Ysla i

Òscar Rubio.

La Laura Ysla, alumna de Batxillerat Tecnològic,

ha participat als premis Argó amb el treball titulat

“L'Hivernacle Intel·ligent”. En aquest treball

l'alumna ha dissenyat, implementat i programat un

hivernacle intel·ligent controlat amb una aplicació

mòbil, desenvolupada per la mateixa estudiant.

Es tracta d'un treball força innovador que integra

coneixements d'electrònica, robòtica i

programació de microcontroladors (en concret, la

targeta Arduino UNO) i aplicacions mòbils.

L'Òscar Rubio, també alumne de Batxillerat

Tecnològic, ha participat als premis Argó amb el

treball titulat ”Estudi de Disseny i Aplicació a la

Reforma d'un Edifici: Le Corbusier i Philip

Johnson”.

En aquest treball, s'han estudiat els principis

arquitectònics de dos dels pares de l'arquitectura

moderna, i els ha aplicat a la remodelació de la

famosa Casa Barn, basant-se en els principis d'ergonomia. Per realitzar la seva proposta

arquitectònica ha utilitzat programes de disseny 2D (AutoCAD) i 3D (AutoSketch). Aquest

treball resulta força innovador per la incorporació de realitat augmentada als seus models i la

implementació d'una maqueta de l'edifici mitjançant una impressora 3D.

Les tutores dels Treballs de Recerca felicitem els alumnes guardonats.

La Laura Ysla i l’Óscar Rubio recollint el seu premi

Els alumnes de 3r d’ESO de l’Institut Rovira -Forns, dins de la Unitat Didàctica de Nutrició del

projecte Tàndem, han realitzat, com a projecte final, un vídeo de cinc minuts de durada sobre

una recepta de cuina que podia ser un primer plat, un segon plat o bé unes postres.

Tots els vídeos havien d’incloure els següents continguts: títol, el

procés d’elaboració de la recepta, conceptes sobre alimentació i

nutrició i salut de la seva recepta, la funció dels aliments, valor

nutricional, valor calòric, mostrar l’etiqueta alimentària del plat i

crèdits del vídeo. L’originalitat que mostren els vídeos demostra

la gran creativitat dels alumnes. La recepta guanyadora del

concurs es titula “Flor amb Nocilla” (per veure el vídeo a l’enllaç

https://youtu.be/waCQI3JiqOY o bé el codi Qr que teniu en

aquesta mateixa pàgina). El grup guanyador pertany a 3r A i

està compost pels membres següents:

Judit Trilles, Aída Fernández, Carla

Gracia, Tània Fernández i Marc Àvila.

El premi és un dinar o un sopar per a

tres persones en diferents restaurants

del poble: Can Perico, Blunch,

Montsenya, Cafè 24, Granja

Soldevila, Can Fran i

Ramblaquarantaú.

PRIMER CONCURS DE VÍDEOS DE CUINA DE 3r D’ESO Miquel Àngel Gallego

8

Els guanyadors del concurs

https://youtu.be/waCQI3JiqOY

9

ELS RESTAURANTS COL·LABORADORS

Gemma Roldán NOVETATS AL TALLER DE TECNOLOGIA

Si us apropeu per l’Aula Taller, podreu veure dues novetats de que estem

prou orgullosos.

La primera és que hem fet uns

nous panells on col·locar les

eines. D’aquesta manera queden

més ordenades i donen un toc

més “professional” al taller.

La segona novetat són uns bancs

que hem restaurat amb un

disseny “vaquero” molt actual.

Amb alguns alumnes, vam decidir de donar als

bancs en mal estat una segona oportunitat. Amb

fustes reciclades i pantalons que tampoc tenien

sortida possible, van poden reconstruir dos bancs

de l’aula i ens van quedar així de xulos!

Aquests alumnes no només han après a

restaurar, a reciclar i reutilitzar, sinó que quan han

vist la feina van quedar així de satisfets. O no?

Gràcies Victor, Amin i Arnau.

10

XERRADA SOBRE L’ALZHEIMER

Dins del Projecte Tàndem, s’ha organitzat una xerrada dirigida als alumnes de tercer de l’ESO per treballar la

unitat del sistema nerviós i circuits elèctrics dins de les matèries de biologia, matemàtiques i física.

El psicòleg Pablo Barriga de Vicente, que treballa actualment a l’Hospital Sant Joan de Déu, ens ha fet aquesta

xerrada sobre diferents aspectes d’una malaltia degenerativa: l’Alzheimer. Els alumnes han participat en un

simulacre d’una prova neuropsicològica: el test de la figura complexa de Rey i també han visualitzat un vídeo

protagonitzat per familiars i malalts d’Alzheimer on es veuen clarament els símptomes de la malaltia.

L’objectiu d’aquesta xerrada ha estat apropar la ciència a l’alumnat i millorar el seu interès per la investigació. El

grau de satisfacció i participació durant la xerrada ha estat molt elevat i més del 75% de l’alumnat ha canviat la

seva percepció del científic, per deixar de ser un personatge solitari i avorrit, i passar a ser proper, divertit i

sociable.

Maria Cinta Quintero

Maria Cinta Quintero

TRES ALUMNES DE L’INSTITUT GUANYADORES DEL CONCURS LITERARI “HISTÒRIES FÒSSILS”

El divendres 24 d’abril es van lliurar els premis als guanyadors

de la quarta edició del concurs literari "Històries fòssils",

organitzat per l’Institut Català de Paleontologia Miquel

Crusafont de Sabadell en el qual aquest any hem participat amb

més de 40 relats i contes realitzats per alumnes de 3r i 4t d’ESO

des de les matèries de biologia i català, a càrrec les professores

Mª Cinta Quintero i Mª Àngels Alzina, respectivament.

Cora Camarena, amb l’obra “Més enllà de les estrelles”, va ser la

guanyadora del primer premi de la categoria de 12 a 17 anys de

l'edició d'enguany que va tenir com a protagonista el Triceratops,

l'esquelet de ceratòpsid que des del passat mes de setembre es

torna a exposar al Museu. A més, la Natàlia Díaz, amb l’obra

"Sara i el Triceratops" i la Judit Trilles, amb l'obra: "Sempre junts sense importar les diferències", van ser

respectivament, segona i tercera finalistes.

L'acte va estar presidit pel gerent de l'ICP, Enric Menéndez i va

comptar amb la presència de Cesc Bosch, pedagog, i Joan Coy, tècnic

de cultura de l'Ajuntament de Sabadell, els quals van felicitar els

participants per la seva imaginació i la qualitat de les obres

presentades i els va animar a seguir escrivint.

El lliurament de premis es va fer en el marc de l’exposició "El

Triceratops torna a Sabadell", davant de l'esquelet de triceratop,

protagonista de l’edició d'aquest any. Es van presentar més d'un

centenar d'obres repartides en tres categories segons l'edat. Els

guanyadors de cada categoria podran gaudir d'una visita comentada al

jaciment de Castell de Barberà, que podran conèixer de la mà dels investigadors de l'ICP, com és la feina de

camp d'un paleontòleg.

11

NIT DE LA CULTURA. PREMIS PRIMAVERA 2015 Jordi Monsó

El passat 24 d’abril es va celebrar la 25ª edició dels premis

Primavera organitzats per

l’Ajuntament de la població.

L’alumnat del nostre centre va

resultar premiat en diverses

categories:

- Categoría 1r i 2n ESO: Carla

Collado (3r classificat).

- Categoria 3r i 4t d’ESO: Cora

Camarena (1r classificat), Adrià

Giles (2n classificat), Guillem

Ron (4t classificat).

- Categoria 1r de Batx: Ariadna Gómez (1r classificat), Laia Vidal (2n classificat).

Maria Cinta Quintero ESTUDIEM L’EFECTE HIVERNACLE AL LABORATORI

Una de les activitats que han realitzat els alumnes de 4t d'ESO

dins de la unitat TÀNDEM del canvi climàtic, ha estat la

realització d'una pràctica de laboratori consistent en una

recreació de l'efecte hivernacle.

La reacció entre el vinagre i el bicarbonat sòdic allibera grans

quantitats de diòxid de carboni, que hem aprofitat per comparar

l'increment de temperatura de l'atmosfera en dos matrassos

d’Erlenmeyer, un amb aire i l'altre amb el gas d'efecte hivernacle.

Un cop exposats a una font de calor amb el termòmetre hem

registrat les diferents temperatures

de l'atmosfera interior dels

matrassos d’Erlenmeyer. Als quinze minuts d'exposició a la font de calor, l’hem

apagada i hem anotat el descens de temperatures diferencials entre els dos

matrassos d’Erlenmeyer per veure si es confirmaven les diferents hipòtesis

prèviament elaborades pels alumnes.

Aquesta pràctica ens ha permès estudiar el paral·lelisme de l'experiment realitzat

avui amb el procés de l'efecte hivernacle que té lloc a l'atmosfera de la Terra i,

d'aquesta manera, hem pogut entendre a partir d'una simulació, com el nostre

planeta s'escalfa més a mida que augmenten les emissions de gasos d'efecte

hivernacle a la nostra atmosfera. Això permet prendre consciència de la

importància de reduir les emissions d'aquests gasos i de limitar l'ús dels

combustibles fòssils.

Hem realitzat la pràctica per grups, seguint un guió de pràctiques que planteja

nombroses preguntes per tal que els alumnes tinguin una guia clara a l'hora de

seguir la sessió i que els potenciï el pensament i reflexió individuals pas a pas.

Hem fet èmfasi també a treballar seguint la metodologia científica, primerament,

preguntant les hipòtesis sobre el que creiem que passarà durant l'experiment i posteriorment creant un espai de

reflexió i síntesi que durà a la consolidació de les conclusions.

12

“LITTLE RED RIDDING HOOD” Meritxell Sales

El passat 7 de maig, vam gaudir de representar l’obra Little Red

Ridding Hood pels alumnes de primer i segon de primària del

CEIP Santa Perpètua.

Durant tres setmanes les noies de Literatura Universal ens vam

estar preparant amb molta dedicació, cura i il·lusió, per donar

vida a les titelles.

Els alumnes van estar molt receptius i participatius durant tot

l’espectacle, sobretot quan vam formular les preguntes del

vocabulari en anglès.

Com a recompensa pel seu bon comportament, els vam deixar

provar les titelles de la caputxeta i el llop. Per últim els vam donar

una piruleta a cadascú.

Ha estat una experiència molt gratificant i emotiva en veure com els nens n’han gaudit tant.

Maria Cinta Quintero PROJECTE FINAL DEL TÀNDEM DE 4t

Aquest curs hem iniciat per primer cop una unitat TÀNDEM de biologia

a 4t d'ESO.

Aquesta unitat té com a fil conductor el canvi climàtic i l'hem treballat

d'acord amb el model socioconstructivista d'ensenyament-aprenentatge,

potenciant molt el treball cooperatiu en equip, fent petits grups

heterogenis de 4-5 persones on hem discutit notícies de premsa actuals

sobre les emissions dels gasos d’efecte hivernacle, la contaminació a

les ciutats i les conseqüències de l’escalfament global.

Com a treball final de la unitat, cada grup d'alumnes ha realitzat un

pòster o una maqueta on exposen diferents propostes concretes per

canviar el futur del nostre planeta i aturar la crisi climàtica.

Per exemple, una de les maquetes exposades al vestíbul de l'institut

representa una casa sostenible amb plaques solars, dipòsits d'aigua que

recullen l'aigua de la pluja, amb murs construïts amb material aïllant i

amb un hort ecològic que s’adoba amb compost realitzat amb les restes

orgàniques originades a partir de l'activitat humana a la vivenda.

13

PROVES CANGUR 2015 Miguel Ángel Gallego

El dia 19 de març de 2015 es van celebrar les proves Cangur, convocades

per la Societat Catalana de Matemàtiques, i organitzades per les respectives

comissions balear, valenciana i catalana. És una activitat que es marca com a

objectiu estimular i motivar l'aprenentatge de les matemàtiques a través dels

problemes. Com cada any, el nostre institut va ser seu i 55 alumnes de

diferents nivells van realitzar la prova.

A continuació, presentem dos reptes: un problema de nivell 1 (3r d'ESO) i un

problema de nivell 3 (1r de Batxillerat):

- Nivell 1: Na Mercè i la seva mare van néixer pel gener. Avui 19 de març de

2015, na Mercè suma l’any del seu naixement, l’any de naixement de la seva mare, la seva edat i l'edat de la seva

mare. Quin resultat obté?

A) 4.028 B) 4.029 C) 4.030 D) 4.031 E) 4.032

- Nivell 3:Una formiga està situada en un dels vèrtexs d’un cub d’1 dm d’aresta. Vol recórrer totes les arestes del

cub i tornar al punt d’origen. Quant mesura el recorregut mínim?

A) 12 dm B) 14 dm C) 15 dm D) 16 dm E) 20 dm

Rosa Reina MICROBIOLOGIA A 3r D’ESO

Dins la unitat TÀNDEM de nutrició, l'alumnat de 3r d'ESO

ha tornat a realitzar una pràctica de laboratori, aquest cop,

de microbiologia, que els ha permès agafar consciència de

la importància de rentar-se bé les mans cada dia i, sobretot,

abans de cada àpat.

La higiene és molt important: existeixen microorganismes

que no es poden veure a ull nu i que es troben a tot arreu,

com ara a les nostres mans. En aquesta pràctica, els i les

alumnes han pogut comprovar com la presència de

microorganismes a les seves mans disminuïa després

d'haver-se-les rentat amb sabó i posteriorment encara més

amb alcohol.

Cada un dels i les alumnes ha pogut sembrar a les plaques

de cultiu emprades els microorganismes provinents de les

seves pròpies mans. Aquesta pràctica és molt visual, i ofereix a l'alumnat evidències molt clares dels beneficis

que té rentar-se les mans i mantenir una bona higiene.

14

TRES MINUTS DE SILENCI PER LA MORT DE L’ABEL MARTÍNEZ

Andrea Fernández i Andrea Ramírez

El passat dimarts 21 d’abril, l’alumnat, el

professorat i el PAS de l’institut Rovira-Forns

van fer tres minuts de silenci a la porta del

centre en record de l’Abel Martínez, professor

l’Institut Joan Fuster de Barcelona, mort el dia

abans per un alumne.

Borja Valdivia OR IMPUR

El dijous 9 d’abril vingué Emilio Varela, un periodista naturalista, a oferir una conferència als alumnes de 1r de

Batxillerat sobre l’extracció de l’or i la problemàtica que

comporta aquesta acció sobre el nostre planeta.

La xerrada fou duradora i molt suggestiva, ja que tractava un

tema molt present i molt poc conegut en la societat que vivim.

Amb aquesta dissertació ens vam adonar que l’extracció d’or

arreu del planeta és una activitat nociva i perjudicial. Alguns

dels problemes que comporta són els següents:

·Perjudicis greus al medi ambient: Per poder aconseguir un

mínim d’or s’han de realitzar centenars d’activitats com la

sobreexplotació de mines o el treball de persones humanes en

un índex de perill molt elevat. En l’extracció s’utilitzen

substàncies molt perilloses com el mercuri.

·Malbaratament de recursos: Per obtenir molt poc or s’han de gastar enormes quantitats de combustibles fòssils.

·Desertització: Ciutats arreu del món riques en vegetació i joies de la natura acaben convertides en autèntics

deserts a causa de les enormes quantitats de terra que cal remoure i a la utilització de contaminants perillosos.

Problemes socials greus: En molts casos, l’extracció es realitza sobreexplotant persones que malviuen en règim

d’autèntic esclavatge.

Després d’haver atès tres hores de xerrada, ens vam preguntar si de veritat era possible que, sense adonar-nos-

en, societats arreu del món malbaratessin tants recursos per extreure aquest element. L’extracció de l’or al cap i

a la fi no és més que una activitat que beneficia a una minoria que es dedica a especular amb aquest element.

15

CANVI CLIMÀTIC I L’EFECTE HIVERNACLE Empar Dalmau i Maria Cinta Quintero

L’ambientòleg Sergi Cantos va venir al nostre centre el

29 d’abril a fer-nos una xerrada sobre aspectes

generals de l’efecte hivernacle, quins són els orígens

del canvi climàtic i quines són les evidències d’aquest

fet, ja que hi ha una correlació entre l’increment de les

temperatures globals i l’augment de diòxid de carboni a

l’atmosfera. Posteriorment es va centrar a explicar als

nostres alumnes de 4t d’ESO el concepte d’aigua

virtual: la quantitat d’aigua que ha estat necessària per

a produir un bé o un servei, i es va fer una reflexió

col·lectiva per trobar solucions per reduir la nostra

petjada hídrica.

Encarna García i Montse Pagès PROJECTE CASA DOMÒTICA: LA CASA PLAYMÒBIL

El projecte Casa Domòtica es realitza dins del

marc de la convocatòria de Projectes d'Innovació

Docent publicada per l'Escola Universitària

d'Enginyeria Tècnica Industrial de Barcelona

(EUETIB) de la UPC. Es tracta d'un projecte

conjunt entre les Matèries Optatives de Visual i

Plàstica, i Tecnologia de 4t d'ESO i es va iniciar al

curs acadèmic 2012-13.

L'objectiu d'aquest projecte és treballar els

continguts d'aquestes dues matèries de forma

aplicada i materialitzar els conceptes teòrics en

un projecte que resulti motivador per a l'alumnat.

Durant la primera edició, els alumnes van

treballar el Pavelló Alemany de l'arquitecte Mies

van der Rohe. A partir dels plànols originals, els

alumnes van proposar una remodelació d'aquest

emblemàtic edifici situat a Barcelona, per tal de donar-li un ús com a habitatge.

Aquest curs, el repte que s'ha plantejat als alumnes és una mica diferent: dissenyar un nou model per a la casa

dels Playmòbils. El projecte es va iniciar a les classes de Dibuix on es van fixar les característiques i condicions

de disseny que havia de complir aquest habitatge. Després de moltes hores de treballar amb AutoCAD, els

alumnes van fer cinc propostes d'habitatge, cadascuna al seu estil. Després d'analitzar els diferents dissenys es

va optar per una casa de dues plantes amb una zona amb jardí i una gran piscina descoberta.

Un cop realitzat el disseny de la casa, es van imprimir els plànols del disseny escollit i el projecte es va traslladar

a l'aula de Tecnologia, on es van iniciar les tasques per a la realització de la maqueta a escala.

Durant el procés de construcció de la maqueta, a les matèries de Dibuix i Tecnologia, els alumnes s'iniciaven en

temes de disseny 3D amb AutoSketch i de programació de microcontroladors (plaques PIC-Board). Amb aquests

nous coneixements, es desenvolupa un model 3D amb el programa AutoSketch, i es dissenyen i es programen

les instal·lacions domòtiques que donaran vida a la maqueta.

El projecte final és, doncs, un repte competencial on es posen en pràctica tots els coneixements adquirits durant

la realització de diferents continguts de les matèries de Visual i Plàstica, d'una banda, i, d'altra, de Tecnologia.

A l'àrea de Visual i Plàstica cal destacar l'ús de les noves

tecnologies (disseny assistit per ordinador, realitat

augmentada, etc.), així com els càlculs d'escales i de

geometria descriptiva i l'estudi d'aspectes relacionats amb

l'ergonomia, distribució d'espai i la psicologia dels colors per a

la realització d'ambients.

A l'àrea de Tecnologia, s'han treballat aspectes relacionats

amb al càlcul, disseny i simulació de circuits electrònics, les

instal·lacions elèctriques i domòtiques de l'habitatge, i la

programació de microcontroladors i aplicacions mòbils.

Podreu veure els detalls d'aquest projecte a l'exposició que

els alumnes de 4t d'ESO han preparat per tots vosaltres

situada al passadís que porta a la cantina.

Les professores responsables del Projecte Casa Domòtica volem agrair la il·lusió, les ganes i la implicació dels

nois i noies de 4t d'ESO que n’han fet possible la realització.

16

Rosa María Sánchez, Montse Pagès i Encarna García EL PASSAPROVES DE SANT JORDI

Després de la bona acollida que va tenir entre l’alumnat de l’Institut la

Gimcana de Sant Jordi, tant per la participació (s’hi van implicar tots els

grups del centre) com per la valoració que en van fer els participants, vam

pensar que seria bona idea organitzar alguna activitat que motivés l’alumnat

d’igual forma, però durant la jornada de Sant Jordi.

La idea del Passaproves va ser el resultat d'unir noves tecnologies, com la

realitat augmentada, amb la utilització dels dispositius mòbils i la participació

dels diferents agents educatius: alumnat, professorat, i pares i mares.

Dies abans de la Diada de Sant Jordi, els nois i noies que volien participar-hi

s’havien d’apuntar per grups de quatre, i havien de comptar amb un adult

(pare, mare o familiar), que pogués participar-hi des de fora del centre. Cada

grup s'havia de comprometre a portar un telèfon mòbil amb la bateria

carregada i una aplicació de realitat augmentada per tal de poder llegir les

proves.

Durant la Diada de Sant Jordi, els alumnes havien d'escanejar amb el seu telèfon mòbil els marcadors que

custodiaven determinats professors del centre i realitzar les proves que s'indicaven amb eines de realitat

augmentada. Dues de les proves implicaven la participació de les famílies, que havien d’enviar alguna resposta o

alguna imatge referent a la festa de la rosa i el llibre mitjançant el Whatsapp.

Les professores responsables del Passaproves volem agrair la gran acollida que ha tingut la primera edició per

part de l'alumnat, famílies i professorat del centre. La vostra col·laboració, implicació i entusiasme ens anima a

planificar properes edicions.

17

SORTIDA A MONTESA HONDA. INSTITUT DE SEGURETAT Maria Cinta Quintero

Com ja és costum al nostre institut, aquest any hem tornat a portar els

alumnes de 3r d'ESO a les instal·lacions de “Montesa Honda. Institut

de Seguretat” a Santa Perpètua de Mogoda.

Aquest centre, únic a Europa, es dedica exclusivament a la formació

de motoristes de tots els nivells.

Els nostres alumnes van rebre instruccions per conduir amb seguretat.

El programa del curset inclou una formació teòricpràctica que es reforça

amb un ús del Simulador de Conducció de Motocicletes, on els

alumnes van aprendre a conduir per un circuit ple de cotxes, semàfors i

persones creuant els carrers de les pantalles dels seus ordinadors. S'ha

de dir que és una manera molt divertida d'aprendre els riscos d'una conducció temerària.

Després de la classe teòrica i de la sessió amb els simuladors ja

van passar a fer una conducció al circuit asfaltat amb les

motocicletes infantils de 50 cc. Sempre acompanyats dels

instructors d'Honda, van fer uns exercicis bàsics i una conducció

conjunta i controlada per la pista.

Els nostres alumnes van aprendre a ser cívics, van posar en

pràctica amb el simulador tècniques per fomentar la conducció

segura, i amb la conducció per pista asfaltada van aprendre a

controlar de manera bàsica l'accelerador i els frens.

Jordi Monsó 3a EDICIÓ DE L’AUDIOLLIBRE

El passat 8 de juny va tenir lloc la 3a edició de

l’activitat AUDIOLLIBRE amb la participació

d’alumnes de les diferents escoles i instituts

públics de Santa Perpètua de Mogoda.

L’activitat s’inscriu dins de les organitzades des del

seminari de biblioteques escolars Primària-

secundària i, un cop més, va consistir en una lectura

a Ràdio Santa Perpètua de contes curts i poesies per

part d’alumnes, les edats dels quals anaven des dels

5 fins els 17 anys.

La primera tasca, realitzada mesos abans, va ser la

selecció dels textos i la seva adaptació.

Posteriorment, es van seleccionar diferents alumnes

de cada escola i institut, que van preparar les

lectures que es va realitzar posteriorment

barrejant alumnes de diferents centres i de

diferents edats.

L’assaig general es va realitzar a la Biblioteca

Josep Jardí, on alumnes i professorat també van

esmorzar plegats en un ambient força agradable i

divertit. Finalment, es va realitzar la lectura

enregistrada que s’emetrà per Ràdio Santa

Perpètua.

18

MILLORS TREBALLS DE RECERCA DE BATXILLERAT Rosa Reina i Josep M Guiu

Com cada any, el passat més de maig va tenir lloc l’acte de lliurament de premis de treballs de recerca organitzat

pel Centre de Recursos Pedagògics del Vallès Occidental, amb el suport dels ajuntaments de Santa Perpètua de

Mogoda, Ripollet i Montcada. Els premis tenen com objectiu el reconeixement dels millors treballs d’investigació

realitzats pels alumnes durant el Batxillerat.

Maribel Enamorado i Óscar Rubio

van ser els dos alumnes premiats del

nostre centre. El treballs portaven

per títol: “Antibiòtics naturals, un

mètode antimicrobià més eficaç?” i

”Estudi de Disseny i Aplicació a la

Reforma d'un Edifici: Le Corbusier i

Philip Johnson”, respectivament.

Les professores Rosa Reina i

Montse Pagès han estat les tutores

d’aquests treballs.

Per segon any consecutiu, a la unitat Tàndem del

sistema nerviós i l'electricitat realitzada pels alumnes

de 3r d'ESO hem dissenyat i construït una exposició

de maquetes relacionades amb el sistema nerviós i

el moviment de l’impuls nerviós on es representen

els principals òrgans dels sentits i també diferents

moviments voluntaris i involuntaris. També es

representen diferents parts de l’anatomia del sistema

nerviós central i perifèric amb diferents tècniques

d’arts plàstiques.

Mitjançant una recerca i una presa de decisions tots

els alumnes de cada grup decideixen què

representar, amb quin material i amb quina tècnica

artística.

El model anatòmic creat representa alguna part i/o funció del sistema nerviós o dels òrgans sensitius a partir de

maquetes ja preelaborades i/o a partir d’exemples explicats i mostrats a classe. Posteriorment, han fet una

instal·lació elèctrica que representa el moviment de l’impuls nerviós des de les neurones sensitives cap als

centres d’integració de la informació i elaboració de respostes. Totes les maquetes que es presenten a l’exposició

han estat elaborades per l’alumnat repartit en grups heterogenis de 4 a 5 persones.

El nivell de satisfacció i participació de l'alumnat és molt elevat. La implicació del professorat ha donat els seus

fruits ja que guiar els alumnes en la presa de decisions i el treball cooperatiu per portar a terme aquest projecte

final d'unitat és tot un repte. Finalment hem aconseguit realitzar una exposició al vestíbul de l'institut de les

maquetes que divulga la nostra activitat a tota la comunitat educativa i apropa la ciència d'una manera creativa,

pràctica i entretinguda a tot l'alumnat del centre.

19

MAQUETES DEL SISTEMA NERVIÓS Maria Cinta Quintero

DE QUÈ ESTÀ FET EL MÓN? Anna Abad i Josep Maria Guiu

En el marc del projecte Tàndem l’alumnat de

primer d’ESO ha muntat una exposició de

materials diversos que es poden veure al

vestíbul de l’institut. L’exposició consta de

divuit caixes i porta per títol: De què està fet

el món?. Cada caixa conté una explicació del

material que s’hi mostra i un codi QR que

enllaça amb un vídeo gravat pels propis

alumnes. En el vídeo esmentat s’hi pot veure

un experiment realitzat amb el material

presentat i un problema de matemàtiques

relacionat amb ell.

El treball s’ha dut a terme al llarg de tres

setmanes i hi han col·laborat les àrees de

matemàtiques i ciències de la naturalesa.

20

ELS VÍDEOS DEL CURS 2014-2015

Alumnes de 1r d’ESO

parlen amb alumnes del

CEIP Santa Perpètua sobre

l’Univers.

Es cremen les calories? Primer concurs de cuina:

Flor amb Nocilla Ets addicte al mòbil?

Diferències entre les maduixes ecològiques i les de cultiu comú

Com afecta el magnetisme al creixement de les plantes Silicona Mulla’t per l’ELA

Vídeo comiat del Nacho Viatge a França 2015

Ja fa anys que les noves tecnologies van començar a entrar a l’institut Rovira-Forns. Amb el

pas dels anys, de mica en mica, la tecnologia informàtica i audiovisual ha anat calant entre

l’alumnat i el professorat de l’institut i, avui dia, els nostres alumnes utilitzen, de forma habitual,

aquestes tècniques en el seu aprenentatge. Mireu, sinó, aquesta selecció de vídeos que hem

fet per a tots vosaltres, la majoria gravats i editats per alumnat de tots els nivells. Seria

impossible publicar-los tots, així que disculpeu-nos, si el vostre no hi és...

21

Gimcana de Sant Jordi “Divina de la muerte” (2) “Divina de la muerte” (1) La capil·laritat a les

plantes

Pressió atmosfèrica Desnaturalització de les proteïnes

Temperatura i densitat de l'aigua La circulació de la sang

Activitat enzimàtica de la catalasa

Quantitat de sucre a les begudes de cola

Recull d’activitats i sortides

Fotos Gimcana de Sant

Jordi Poliestirè expandit Projecte Experimenta

Activitats de l’institut

Maquetes de l’aparell circulatori

ENQUESTA A L’ALUMNAT DE SISÈ CURS DE PRIMÀRIA DEL CEIP SANTA PERPÈTUA

Hem fet una enquesta als nens i nenes de sisè curs de primària del CEIP Santa Perpètua, per conèixer com imaginen la seva arribada a l’institut . Us presentem en forma de gràfics els resultats.

Candela Martínez i Noa Cruz

Els nens i nens que han vingut a visitar l’Institut pensen que les instal·lacions són grans i modernes, que està tecnològicament molt avançat i que els professors i alumnes de les portes obertes han donat molt bona impressió.

22

QUIN ÚS ES FA DE LES XARXES SOCIALS?

Hem preguntat a 35 nois i noies de l’institut de to tes les classes, que opinaven de les xarxes socials i quines utilitzaven en major mesura.

Naykare Beltrán i Noelia Silva

1.Alguna vegada has tingut algun problema amb les x arxes socials, com per exemple t'han insultat o amenaçat...?

Sí: 5 persones No: 30 persones

2. Quines d'aquestes xarxes utilitzes freqüentment?

17 persones 23 persones 6 persones 33 persones

3. Coneixes a algú que hagi tingut problemes amb le s xarxes socials?


4. Alguna vegada ha entrat algú al teu compte i han insultat o amenaçat algú fent-se passar per tu?


5. Veus correcte que el Facebook no es pugui utilitzar fins als 14 anys?


6. Amb quants anys vas tenir el teu primer mòbil?

6–8 anys: 2 persones 8-10 anys: 10 persones 10-12 anys: 11 persones Més de 12 anys: 12 persones

7. Quantes hores al dia estàs, aproximadament, amb el mòbil?

1 hora: 9 persones 2 hores: 5 persones 3 hores: 4 persones

4 hores: 3 persones Més de 4 hores: 14 persones

8. Fas cas als teus pares quan et diuen que deixis el mòbil, l'ordinador...?

Sí: 22 persones No: 12 persones De vegades: 1 persona

23

1. Quants anys portes cantant rap?

Porto quatre anys cantant rap.

2. Com t'organitzes per estudiar i fer les cançons?

Gairebé no dormo.

3. Per què t'agrada la música?

Perquè és una forma d'expressar-me.

4. Com t'inspires per escriure la lletra de les cançons?

Jo escric el meu dia a dia.

5. Quan acabis de l'institut tens idea del que vols fer?

Sí, Administració i Direcció d'empreses.

6. Hi ha algú que t'ajudi a fer les cançons? Qui et fa la música?

No. Els meus amics m'ajuden a fer la música.

7. Que estàs estudiant?

1r de Batxillerat, modalitat social.

8. T'agrada el que fas?

Sí, molt.

Naykare Beltrán i Noelia Silva

HEM PARLAT AMB

24

Qui, d’aquest institut, no coneix l’Abel Castillo? Qui no l’ha vist pujar a l’escenari de la sala d’actes i recitar un dels seus raps? Per saber com és i com pensa, hi hem anat a parlar.

L’ABEL CASTILLO

9. Com ho fas perquè les lletres de les cançons no siguin iguals?

Intentant que el meu dia a dia no sigui igual.

10. A la teva família els sembla bé que cantis rap?

Sí, bastant.

11. Coneixes més gent que canti com tu? Teniu algun grup o club?

Molta. No, no tenim cap grup ni club.

12. Has gravat algun disc? T'agradaria fer-ho?

Disc no, però tinc dues maquetes. Sí, sí que m'agradaria gravar algun disc.

13. Com es diuen aquestes maquetes ?

“Rosa con espinas”, “Andrómeda”.

14. On es poden trobar?

A Youtube.

15. Ens podries enviar una lletra d'alguna cançó per publicar-la?

Sí.

25

Pobre de mí, noble nombre de jazmín, que se esconde en horizontes donde existe el porvenir. Mas mi vida todavía no ha dejado de enfocarse, busco un rumbo para hacer en un segundo el equipaje.

El cementerio todavía sigue lleno de valientes, pero más vale estar muerto que vivir indiferente. Prende la llama del pasado y su presente, yo daría la vida o mataría por mi gente.

Es imposible cambiar de marcha si no conduces, La paciencia es amarga, pero sus frutos son dulces.

De tanto mirar atrás ya me he dado de bruces, no engancharme a ninguna es mi única costumbre.

Solo sé que el que más conoce aquí es el que duda, el sabio cambia de opinión, pero el necio nunca. Sigo, dejándome la piel por la cultura, volando entre versos de Salinas y de Neruda.

Muda, la voz de los oprimidos. Callo todo lo que pienso, pero pienso lo que digo. Con los dedos de una mano estoy contando amigos, con la otra me entretengo mientras sostengo este micro.

En el ciclo, un círculo vicioso de espejismos, voy por la ciudad condal buscando un par de litros. En vano la vanidad y el egocentrismo, el altruismo de mis ritmos me hacen seguir el camino.

Brindo por los míos y los que quieren mi muerte, el abuelo me decía que fuera yo mismo siempre. A pesar de algunos vicios y problemas con la gente, estate tranquilo abuelo, no podrán joderme.

En el cielo aún me esperan, pero no creo que llegue, me he acostumbrado a caminar en mi martes trece. Ahora que he vivido me da miedo la muerte, ahora que he querido me da miedo no tenerte.

Y quizás la vida tendría que ser cantada, y así los recuerdos solo serían silbidos. Será por eso mismo que me voy con pentagramas, a fumarme uno de rama en la sabana del olvido.

Nado hacia la orilla, pero prefiero ahogarme, todo lo que toco por lo pronto se hace tarde. Un día me dijiste que no me harías sufrir, y ahora quien va a sonreír si no quiero levantarme.

Peor que ayer, mejor que mañana, por poco que muevas el vaso todo se derrama. Oye, mama, que de verdad lo siento, empecé a darle a los calos cuando daba con talento.

Y yo no quiero aprender, he venido a tropezar, a saber qué es el placer de caer y levantar. A querer hasta alcanzar la mar que no pude ver, empecé a contar el tiempo cuando lejos lo dejé.

Y como la vida pasa yo quiero verla sentado, dando muerte a la suerte que se enciende con los dados. Guardo en un lugar del corazón esos pecados, guardo en lo profundo del cerebro lo olvidado.

Quizás sí la boca, pero el corazón no miente, viviendo como nunca para morir como siempre. Escribo en las hojas paradojas de la mente, porque ABL canta lo que Abel Castillo siente.

Maqueta: “Andrómeda”. Cançó: “Parahojas”.

Abel Castillo.

26

POL LORENZO Pol Guardiola i Samuel Navarro

Quan ja érem a punt de tancar aquesta edició de Cad ena Perpètua, hem sabut que el nostre company Pol Lorenzo Fernández, que juga de porter, era campió d’Espanya d’hoquei en la categoria aleví. Enhorabona, Pol! i si feu un bon p aper al campionat d’Europa de Vilanova tornarem a parlar.

1. El teu nom complert?

Pol Lorenzo Fernández.

2. Amb quin equip has guanyat?

C.H. Sentmenat.

3. Des de quan vas a hoquei?

Des dels 6 anys.

4. Quins premis has guanyat a part d’aquest?

L’any passat 3r de Barcelona i 3r de Catalunya. Aquet any, 2n de Catalunya i 1r d’Espanya.

5. Has jugat en altres equips?

No.

6. Alguna vegada t’has fet mal?

Sí, a la mà.

7. El torneig ha sigut disputat?

Sí.

8. Després d’Espanya anireu al campionat d’Europa?

Sí. El jugarem a Vilanova.

9. Alguna vegada has sigut jugador de camp en lloc de porter?

Sí, i vaig marcar dos gols.

10. Què vas sentir quan vàreu marcar el gol de la v ictòria?

Alegria, felicitat.

11. Com ho vau celebrar?

Amb cava.

12. És dur ser porter?

Sí, perquè és el 80% del equip. És una gran responsabilitat.

13. Et fa por rebre un cop?

No. Fa temps que vaig perdre la por.

14. Quantes hores a la setmana entrenes?

Cinc hores i mitja.

Sis alumnes de l’Institut Rovira-Forns han resultat premiats en aquest concurs literari que cada

any convoca l’Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. A tots ells els hem passat un breu

qüestionari. La nostra enhorabona als premiats.

PREMIS PRIMAVERA

1. Com et dius?

Guillem Ron.

2. A quin curs

vas?

A 4t d’ESO A.

3. Què són els

premis

Primavera?

Un concurs on

fas un relat breu.

4. En què

consisteixen?

Que ha de

passar a Sta.

Perpetua.

5. Sobre què tracta el teu conte?

Tracta d’un home que persegueix un altre que resulta

ser ell mateix.

6. En què et vas inspirar per fer la teva redacció?

En un autor que es diu Lovecraft.

7. Vas trigar molt a fer-la? Et va costar molt?

No.

8. Com has quedat en el concurs?

Quart.

9. Què has guanyat?

Dos llibres i un llum de tauleta de nit.

10. com et vas sentir quan et van dir que havies

guanyat?

Molt content.

11. Et va agradar guanyar?

Sí, encara que m’hagués agradat quedar en més bona

posició.

1. Com et dius?

Adrià Giles.

2. A quin curs

vas?

A 4t d’ESO A.

3. Què són els

premis

Primavera?

Són premis

literaris per a gent

jove.

4. En què

consisteixen?

A escriure una

història breu.


Sobre un nen que és orfe i descobreix que té poders.

6. En què et vas inspirar a fer la teva redacció?

En res en concret.

7. Vas trigar molt a fer-la?

Sí.


Segon.

9. Què has guanyat?

Dos llibres i un llum de tauleta de nit.

10. Com et vas sentir quan et van dir que havies

guanyat?

Em vaig sentir molt content.


Sí, a més, la gala va ser molt divertida.

Jael Valle, Gemma Najera i Cristina García

Guillem Ron. 4r premi en la categoria 3r i 4t d’ESO.

Adrià Giles. 2n`premi en la categoria 3r i 4t d’ESO.

27

1. Com et dius?

Cora Camarena

Gil.

2. A quin curs

vas?

A 4t d’ ESO B.

3. Què són els

premis

Primavera?

Els premis

Primavera son

un concurs

literari pels

adolescents de

Santa Perpètua.

4. En que

consisteixen els premis primavera?

Has d’escriure un relat curt en català o castellà.


Sobre un nas de pallasso. Tot el conte explica la

història dels sentiments que provoca un nas de

pallasso a un pallasso. Fins al final del conte el lector

no descobreix que és un nas de pallasso.

6. En què et vas inspirar per fer la redacció?

Doncs el meu pare està en el món del teatre i sempre

m’ha molat molt això dels “clowns”.


No.


Primera.

9. Quin premi has guanyat?

Dos llibres.

10. Què vas sentir quan et van dir que havies

guanyat?

Satisfacció pel treball fet.

11. Et va agradar guanyar el premi?

És clar.

1. Com et dius?

Laia Vidal.

2. A quin curs

vas?

1r de Batxillerat.

3. Què són els

premis

Primavera?

Uns premis que

es fan al poble,

on competeixes

amb altres

instituts.

4. En què

consisteixen

els premis Primavera?

A fer un relat breu i després guanyes o perds.


És una mica estrany… Tracta d’una noia que pot veure

esperits i un se li apareix a la seva habitació i la història

és tota la història que l’esperit que li explica.


L’esperit és de collita pròpia i pel que fa a la història,

una mica en una pel·lícula que vaig veure amb la

Meritxell a classe.


No. La vaig fer a la classe d’anglès.


Segona.


Tres llibres, un joc, una llibreta i un imant.

10. Què vas sentir quan et van dir que havies

guanyat?

Doncs, em va agradar perquè havia estat molt de

temps esperant per veure si havia guanyat o no.

Perquè abans de donar els premis fan moltes coses

més i si no guanyo és com que he estat aquí molt

temps per a res.


Em va agradar, estava orgullosa de mi mateixa.

Cora Camarena. 1r premi en la cate-goria 3r i 4t d’ESO.

Laia Vidal. 2n premi en la categoria de Batxillerat.

28

1. Com et dius?

Ariadna Gómez.

2. A quin curs

vas?

A 1r de Batxillerat.

3. Què són els

premis

Primavera?

Doncs, els premis

Primaverasón

uns premis

d’escriure que

organitza Santa

Perpetua per a

nens i joves.

4. En que

consisteixen els

premis

Primavera?

Consisteixen que has fer un relat breu amb un

màxim de tres pàgines i ho has d’enviar al concurs.

Pots guanyar o no.


El conte tracta sobre un noi que és un guanyador

olímpic, és un esportista olímpic i explica com és

això de ser famós, i el que li passa quan ha estat

famós i quan ho perd tot.


No em vaig inspiraren en res, concretament, sinó en

moltes coses de la vida, del meu entorn i diverses

inspiracions.


No, vaig trigar tres hores.

8.Com has quedat en el concurs?

Primera.


Una bossa plena de llibres, pal de “selfie” i una llibreta.

10. Que vas sentir quan et van dir que havies

guanyat?

Em va fer molta il·lusió.


Em va agradar molt.

1.Com et dius?

Carla Collado.

2. A quin curs

vas?

A 2n d’ESO A.

3. Què són els

premis

Primavera?

Són premis que

atorga

l’Ajuntament per

promoure

l’escriptura

entre els nens i

els joves del

municipi.

4. En què

consisteixen

els premis

Primavera?

Consisteixen a premiar relats d’escoles i instituts del

municipi segons categories d’edat.


Tracta sobre una noia que viu en primera persona una

catàstrofe, i de com s’enfronta a la mort. Aquesta noia

té un somni que després es fa la realitat: d’aquí el nom

del títol dejà Vu (ja viscut). Hi ha plasmats moments de

por, coratge i, fins i tot, heroisme.


En res en especial. Suposo que és una influència de

llibres que he llegit els últims anys.


A estones durant tres dies. Una mica, sobretot les

parts on s’expressen emocions que mai he viscut, i

espero no viure-les mai.


3a de la categoria 1r-2n d’ESO.


Un lot variat amb dos llibres i el diploma.


És clar, a qui no?

Carla Collado. 3r premi en la catego-ria de 1r i 2n d’ESO.

Ariadna Gómez. 1r premi en la ca-tegoria de Batxillerat.

29

1- Com veu tenir l'idea de fer aquest vídeo?

Perquè el director ens va enviar un missatge dient que

si el fèiem podríem visitar la casa Honda.

2- Qui va fer el guió?

Entre tota la classe.

3- que volíeu expressar amb el vídeo?

Que la gent se n’adoni dels perills de la carretera.

4- perquè veu fer el vídeo?

Per anar a la Honda.

5- Us va resultar difícil fer d’actors?

No.

6- Quan us van dir que havíeu guanyat, que veu

sentir?

Una gran alegria.

7- A part del premi a totes les classes de tercer

d’ESO a vosaltres tres us van donar algun a part?

No.

Hem aprofitat l’ocasió per parlar també amb el

professor José Luis Cantón. Ell és el tutor del grup que

va guanyar el premi i, a més a més, recentment ha

publicat un llibre de relats curts.

1- Què és això del concurs de l’Honda?

Un projecte de l’empresa Honda per ensenyar

seguretat vial. Abans de tot, s’havia de presentar un

Power point.

2- Qui guanya la classe o els tres alumnes del

vídeo?

Tots.

3- Ens han dit que vas anar al teu poble a presentar

el teu llibre. Quin poble és? Va ser emocionant

aquesta presentació? Per què?

El poble es diu Pozo Alcón. La presentació va ser molt

emocionant perquè van assistir a la presentació molts

familiars i amics.

4- Què expliques en el llibre?

Nou contes diferents amb una comuna situació.

5- En què et vas basar per fer el llibre?

Experiències o en coses que observava.

6- Et va buscar una editorial per publicar el llibre?

Un company em va dir que una editorial volia publicar

el meu llibre i pagava la seva publicació.

7- Les històries que expliques tenen alguna cosa a

veure amb la teva vida personal o són totalment

imaginàries?

Són totalment imaginàries.

PREMI HONDA D’EDUCACIÓ VIAL

Aleix Santin, David Gonzalez i Sergi Valin

Com segurament ja sabeu, l’alumnat de 3r d’ESO ha anat a fer una clase pràctica de conducció de motos a

les instal·lacions que “Montesa Honda. Institut de Seguretat” té a Santa Perpètua de Mogoda. Aquest

centre, únic a Europa, es dedica exclusivament a la formació de motoristes de tots els nivells. Ara bé, el

que segurament no sabeu és que, per poder-hi anar gratuïtament van haver de guanyar un concurs que va

consistir a gravar un vídeo que promocionés l’educació vial. El vídeo val la pena veure’l perquè,

senzillament, és molt bo. Us hem posat el codi Qr perquè no us el perdeu.

D’esquerra a dreta: Alexandra Torres, Aixa Ortega i Àlex Escobar protagonistes del vídeo guanyador del concurs.

30

MÉS ENLLÀ DE LES ESTRELLES

Relat de Cora Camarena, guanyadora del concurs “Històries fòssils”. Categoria 12-17 anys.

Aquell dia, aquella nit, aquelles hores, aquells minuts i aquells segons. La fi.

Aquell dia em vaig despertar per una sotragada, el terra s’estava movent i tot el grup de triceratops

estaven en moviment cap amunt i cap avall espaordits. Vaig veure el meu pare cridant, ens cridava

a nosaltres. El grup es desplaçava i calia posar-se en peu d’immediat, si no volia que em deixessin

enrere i així ho vaig fer. Vaig anar a trobar el meu germà i vam emprendre la marxa. Era

desconcertant, els adults no parlaven i els altres teníem un interrogant dibuixat a la cara. La

manada sempre que es traslladava a un altre lloc era per causes majors, com ara una sequera o

bé per amenaces d’altres races de dinosaures... però el campament d’on ara en marxàvem havia

estat tranquil i perfecte. La mare se’m va posar al costat i em va dir que m’estimava, i, que per cap

circumstància, em separés del grup. No em podia explicar el que passava, però no era qualsevol

cosa, ho podia veure en la seva aterrada mirada. Vam parar. Un altre indici que alguna cosa no

estava bé. El nostre cap, el més gran i forçut, va pujar a un altiplà i ens va dirigir unes paraules:

Família, els nostres camins es separen. Ha arribat el moment. El futur és una incertesa per a tots

nosaltres, però del cert sabem que no s'acosta res de bo – inclinà el cap mirant avall –. Digueu tot

el que hàgiu de dir a tots els éssers que estimeu. Probablement, serà l'última oportunitat que

tindreu. Ara, cada família ha de prendre el camí que desitgi. Seguir junts ja no te sentit. Tot seguit

esbossà un petit somriure de tristesa i girà cua, amb la seva dona al costat, caminant cap a

l’horitzó.

La meva família i jo ens vam dirigir a les glaceres, que era un lloc on on el meu germà i jo havíem

somiat molts cops de ser-hi: la blancor absoluta, la pau eterna que sempre havíem anhelat i el

territori on la nostra raça no hi tenia cabuda, on la mort ens venia a buscar. Però no hi vam arribar.

Abans que sortís la lluna el terra es va tornar a moure. Aquest cop més fort encara i una llum

encegadora va omplir el cel i van començar a ploure estrelles. Les estrelles que es veuen tan

magnífiques i romàntiques, les que et fan venir el son mentre les contemples pensant què hi deu

haver en el més enllà, aquelles estrelles ara eren immenses boles de foc, que, si les contemplaves

fixament, et cremaven els ulls. La meva família i jo vam començar a córrer i a córrer, fins que el

terra, per fi, va parar de tremolar. Després de recobrar la respiració pausada i el meu cor tornés al

seu lloc, me’n vaig adonar, atònit, que a la meva mare se l’havien emportat les estrelles, al més

enllà... per sempre més! El meu pare i el meu germà també se’n van adonar, però cap dels tres

va dir una paraula. Vam estar caminant en silenci, callats, mentre les nostres llàgrimes de dolor

queien incessants. Només fer-se de nit les estrelles van tornar a caure del cel, aquest cop amb més

força però menys estona. Estàvem els tres ferits greument, per dins i per fora, però vam seguir, en

silenci.

Aquella nit era freda i no se sentia absolutament rés. Contra més caminàvem, més mort escampada

trobàvem. Em va envair la desolació, s’estava acostant el final per a cada un de nosaltres i no hi

podíem fer res. Vam refugiar-nos en una cova. Allà el fred era més suau, podríem descansar. No.

Vaig sentir un terrabastall i em vaig despertar sobresaltat, vaig mirar al sostre foradat i sota el forat

hi havia una roca i sota la roca, el meu germà i sota el meu germà, sang, molta sang. Vaig mirar-lo

als ulls una última vegada i li vaig transmetre el meu amor a traves d’una mirada d’adéu. El meu

pare i jo ens el miràvem en silenci, tristíssims, sense poder fer res per ell i sentint la nostra mort

pròpia molt a prop. Minuts abans que el sol tornés a sortir, vaig notar com unes gotetes d’aigua

anaven a parar a la meva pell, el terra es tornava a moure i se sentia una remor monòtona que

cada cop era més forta. Tenia l'absoluta certesa que aquells segons eren els últims. Vaig mirar el

meu pare, vam apropar-nos l’un a l’altre i vam ajuntar els nostres caps a mode de comiat i vam

esperar, en silenci, que la mort en forma d’aigua ens vingués a buscar i ens portés al més enllà de

les estrelles, amb la meva mare. 31

QUÈ SE N’HA FET?

Andrea Fernández i Andrea Ramírez

1. Ens podries dir a quina època vas estudiar al Rovira-Forns?

Vaig començar primer d' ESO l'any 2005.

2.Què vas estudiar a l’institut Rovira-Forns?

Vaig fer l' ESO i després el Batxillerat humanístic.

3. Per què vas escollir aquest institut?

Era el que tenia més a prop de casa.

4. Com recordes la teva estada a l’institut?

La recordo com una de les millors etapes que he viscut. M'ho vaig

passar d'allò més bé i vaig aprendre molt. No només de les matèries,

sinó que també em van ensenyar a créixer com a persona.

5. Recordes alguns dels noms dels professors/es o alumnes?

Me'n recordo de tots: de la Rosa María, del José Léon, de la Fina, de

la Meritxell, de la Montse Pagès, del Josep Maria, de la Carme

Gallardo, del Joan Ramírez, etc. Aprofito per agrair-los totes les

seves ensenyances i la seva dedicació. Als companys també els

recordo a tots.

6. Quant temps fa que vas acabar els estudis en aquest institut?

Fa 3 anys.

7. Ens pots explicar alguna anècdota sobre la teva estada?

En tinc per escriure un llibre, però sempre recordaré el dia que van

venir els bombers a treure’ns per la finestra, a causa que l'edifici antic

s'inundava quan plovia.

8. Des que has acabat l’institut, què has fet?

He estat treballant.

Us presentem la Débora Pérez. Segur que molts de vosaltres la

coneixeu, no solament perquè no fa pas massa anys que va

acabar els seus estudis a l’institut Rovira-Forns, sinó que

segurament alguns heu sentit parlar d’ella al seu germà,

l’Ismael, que està estudiant segon d’ESO al nostre centre.

Abans de res et volem donar les gràcies, Débora, per haver-nos

dedicat una estona del teu temps.

32

9. Actualment què estàs fent?

Continuo treballant i alhora m'estic preparant una assignatura per

pujar la nota a les PAU i poder començar aquest setembre a la

universitat.

10. Creus que ha valgut la pena estudiar?

I tant! És més, si es pogués tornar enrere, aprofitaria molt més els

coneixements que ens abasteixen i li hagués donat més importància

al meu desenvolupament mental.

11. Segueixes mantenint les relacions d’amistat que vas fer a

l’institut?

Sí: vam formar un grupet dins de la classe i encara seguim quedant.

12. Treballes actualment? De què?

Sí, treballo de cambrera en un restaurant.

13. Vols afegir alguna cosa més?

M' agradaria dir a tots els alumnes que, en aquesta edat, s'està més

pels amics, la gresca, els amors..., però que mai s'oblidin de la

importància de l'aprenentatge i del futur que els pot esperar si no

estudien.

Moltes gràcies, Débora, per les teves paraules. Et desitgem el millor i

ja saps que aquí sempre seràs ben rebuda.

Segur que aconseguiràs una gran nota a les PAU i estudiaràs la

carrera que desitges. Un petó ben gran!

33

Premi de poesia en català primer cicle d’ESO Hubert Antoskow

GUANYAYADORS DELS PREMIS DE SANT JORDI

VINT-I-TRES D’ABRIL

Sant Jordi ha vingut

amb molt de gust;

el dia vint-i-tres d’abril

ningú no durà abric.

La princesa ha vingut

amb molt de gust;

aquest poble és bonic

quan és de nit.

A Barcelona, els carrers

de llibres s’ompliran.

I la gent pels carrers

s’enamoraran

Premi de poesia en castellà primer cicle d’ESO Candela Martínez

IGNORANCIA

Ver, ver cómo la gente se diluye

en la vida que fluye

corriendo detrás de los insensatos temas

que reducen la capacidad.

La capacidad que hace falta para detallar

todo lo que hay que narrar,

en cada segundo que pasa

y la inteligencia se retrasa.

Sentir, sentir al otro lado

todo tan caro.

Sin embargo

el camino no se hace muy largo,

pues al fin y al cabo

por la misma senda me dirijo al minucioso fin.

34

Eva Agramunt Premi de prosa en català primer cicle d’ESO

Vaig obrir els ulls. No era capaç de reconèixer aquell

lloc i no entenia com vaig arribar aquí, al cap i a la fi, jo

estava a la meva habitació jugant a Phoenix Wright i

de cop i volta, em vaig despertar aquí, en una espècie

de prat.

Vaig veure una ciutat no gaire lluny i vaig decidir inves-

tigar-la per saber on em trobava però, de sobte va

aparèixer una persona. Era una noia de cabells plate-

jats, bastant jove i tenia un tatuatge en forma de cor a

la galta. Portava una jaqueta rosa fosforito i un barret

de color rosa.

- Hola, em dic Tet. Sóc el déu d’aquest mon. Aquí te-

nim 10 normes. Són les següents – i abans de que

pogués preguntar qualsevol cosa, va continuar parlant

– Primera norma: En aquest món els assassinats, ro-

batoris o guerres estan prohibits. Dos: Tots els conflic-

tes es resoldran amb jocs. Tres: En aquests jocs, els

jugadors apostaran alguna cosa que considerin que té

el mateix valor. Quatre: Sempre i quan no trenqui la

tercera norma, es pot apostar i jugar qualsevol cosa.

Cinc: La persona desafiada tindrà el dret a decidir com

es jugarà el joc. Sis: Tota aposta realitzada d’acord

aquestes normes ha de ser respectada. Set: Els con-

flictes amb qualsevol grup s’arreglaran mitjançant un

representant que tindrà autoritat absoluta. Vuit: Si et

descobreixen fent trampes, seràs desqualificat i per-

dràs. Nou: En el nom de déu, les anteriors normes no canviaran. Deu: Anem a divertir-nos junts!

- Quina sort, sóc a un altre món, començava a pensar que... Un moment! Un altre mon?!? Què?!? Com?!?

- Has arribat a aquest món perquè t’encanten els jocs, no hi ha cap manera de tornar al teu mon. Hauràs de viure

aquí sempre – dit això va desaparèixer. Em va deixar amb molts dubtes, així que vaig decidir anar cap a la ciutat

a preguntar sobre aquest lloc.

Vaig arribar a la ciutat, vaig entrar a un bar on hi havia molta gent mirant alguna cosa i em vaig ficar entre la gent

per poder veure que estava passant. Només era un joc, hi havia gent jugant. Quan vaig voler sortir d’aquell lloc,

em van donar una empenta i vaig acabar davant de les persones que estaven jugant.

-Et vols apuntar al torneig? T’aviso que ningú no em pot guanyar – em va dir una noia bastant creguda. Així que

vaig acceptar i em vaig apuntar al torneig.

Vaig arribar a la final i em vaig enfrontar a aquella noia.

- Et deixo escollir el joc – em va dir

- Molt bé. Fora d’aquest bar hi ha uns ocells, els veus? – ella va assentir i jo vaig continuar parlant – el joc és

molt simple. Sortirem a fora i cada una dirà quant temps pensa que tardaran el ocells en sortir volant. La que di-

gui el temps que s’aproximi més al temps que tardin en sortir volant, guanyarà.

- Ja veig, prefereixes un joc on tot depengui de la sort. Molt bé

Vam sortir al carrer.

35

- Aquests ocells estan menjant... jo dic que tardaran uns 3 minuts i 25 segons – va dir ella pensativa

- Jo dic... que tardaran menys de 12.5 segons – dit això, vaig agafar una pedra i la vaig llençar cap als ocells,

que van sortir volant.

- Això ha sigut trampa! – Va cridar indignada la noia

- No, no ho ha sigut. Mai he dit que no es pogués fer. – vaig justificar jo.

De cop i volta, tots els que estaven mirant van començar a cridar:

- Tenim nova reina! Visca! Visca!

- Espera... nova reina?!? De què parleu? – vaig preguntar ràpidament

- Escolta, aquest torneig era per decidir qui governaria la raça humana. Tu has guanyat, tu manes. Hauries de

pensar en conquerir territori a les altres espècies. – això m’ho va explicar la noia a la que havia guanyat.

- Altres races? Què vols dir?

- Acabes d’arribar aquí, m’equivoco?

- Emmm... no, no t’equivoques

- Doncs, bona sort, la necessitaràs. – només dir això, va desaparèixer entre la multitud.

De cop i volta, em van agafar i em van portar a un castell, bastant gran. Allà vaig preguntar on era, què estava

passant, etc.

Em van contestar a totes les preguntes que tenia.

Estava en un món on tot es solucionava amb jocs. Aquí hi ha, si no m’equivoco, 16 races diferents –o això és el

que he entès-. Els humans, és a dir, nosaltres, som la raça més dèbil i ens van conquerint el territori a poc a

poc.

Ara, segons el que m’han dit, he de donar un discurs davant de la raça humana, ja que, ara sóc la que mana

aquí.

- Senyoreta, hauria de sortir a donar el discurs ara

- Si, ja hi vaig, un moment.

El majordom em va guiar fins a un balcó, vaig sortir al balcó. Estava gairebé tota la ciutat plena de gent espe-

rant el meu discurs. Em vaig posar nerviosa, però si la reina està nerviosa, el poble estarà nerviós. Em vaig re-

laxar una mica i vaig començar el meu discurs:

- Sé que la raça humana està sent conquerida. Per què? Perquè som dèbils. Però això no és dolent. Ser els

més dèbils de totes les races és el que ens fa ser més forts que totes elles. Juro que viurem com el dèbil, lluita-

rem com el dèbil i com els dèbils, destruirem al fort!

Tots els presents es van posar a cridar, semblava que estaven d’acord amb mi i jo me n’alegrava perquè, si he

de ser la reina, el poble ha de confiar amb mi.

Finalment, em vaig quedar a viure en aquell món, no podia abandonar la raça humana, al cap i a la fi, són la

meva raça.

Korose

36

37

Premi de prosa en castellà primer cicle d’ESO Cristina Garcia

La Fábrica De Los Momentos Perdidos

Probablemente alguna vez hayas pensado en los

momentos perdidos, quizá los quieras recuperar y tal

vez puedas…

Desde pequeños nos han educado para creer que los

momentos perdidos no se pueden recuperar, que

tienes que vivir el momento cuando tienes la oportu-

nidad porque solo pasa una vez en la vida y nunca

podrás vivir lo mismo dos veces… ¿Y si te dijera que

he recuperado todos mis momentos perdidos?

Puede que parezca una locura, yo no lo creería si me

lo contaran, pero a mí me pasó.

Era el primer día de clase, después de unas maravi-

llosas vacaciones de verano. El reencuentro con mis

amigos, aunque esperado y emocionante, no consi-

guió hacerme olvidar mis estupendas vacaciones.

De regreso a casa, cabizbaja, aburrida y pensando

en la tarde que me esperaba llena de deberes, de

pronto algo llamó mi atención. Había una pequeña

grieta en la pared, bueno, eso no fue lo que llamó mi

atención. Lo que llamó mi atención fue que aquella

grieta desprendía una luz azul brillante.

Al día siguiente, cuando pasé por aquel mismo lugar, algo nubló mi vista. Bajé la mirada asombrada por aquella

especie de humo, era rosado y olía a algodón de azúcar. Apenas veía, pero pude ver de dónde salía aquel humo,

procedía de aquella pequeña grieta que curiosamente había crecido desde la última vez que la vi.

En mi pupitre, frente a la pizarra, no era capaz de pensar en nada salvo en aquella grieta. Estaba deseando que

acabaran las clases, estaba deseando poder volver a aquel lugar, volver a ver la grieta, la luz azul brillante y el

humo con olor a algodón de azúcar. Estaba ansiosa por ver qué era todo aquello. Cuando por fin sonó el timbre

que anunciaba el fin de la última clase salí corriendo, sin esperar a nadie, sin que me importara nada, solo quería

ver la grieta. Entonces llegué, la curiosidad me invadió, estaba sudando, estaba muy cansada. Así que sin pen-

sármelo dos veces me acerqué hacia la grieta que seguía igual que la segunda vez que la vi –con la luz azul bri-

llante, el humo con olor a algodón de azúcar y un poquito más grande-, la toque y…

…No sabía muy bien qué pasaba, ni dónde me encontraba. Estaba tirada en un suelo de madera de caoba, me

estaba mareando más de lo que ya estaba. Pese a todo me levanté, estaba todo borroso y se movía. Miré a la

38

pared y pude distinguir unos cuadros. De pronto lo vi todo negro. Volví a despertar, esta vez en un colchón. Me

incorporé, estuve unos minutos asimilando lo que estaba pasando, no entendía nada, lo último que recordaba

era la grieta y despertarme en ese suelo de caoba. De golpe noté que alguien tocaba mi brazo, me aparté lo

más rápido que pude, estaba aterrada y no podía parar de tiritar. Abrí los ojos que anteriormente había cerrado

y di un grito. Me encontré frente a mí a una especie de rata gigante, calva, con algunos que otros pelos blan-

cos y negros de varios centímetros, sus ojos eran enormes y verdes, las orejas eran surrealistas, eran largas y

horizontales. Su nariz y su boca eran iguales a las de una rata corriente, y su cuerpo también, excepto por las

patas. Tenía manos por patas, con unas uñas largas y afiladas. Cuando alcé la mirada, vi a cientos de Wibors

(así se llamaban) mirándome fijamente. Me levanté y salí corriendo por un pasillo estrecho de color púrpura,

pero paré en seco cuando vi un retrato mío de esas vacaciones en uno de los cuadros que se encontraban en el

pasillo. Me quedé mirándolo con la boca abierta, sumida en mis pensamientos. Ese era el momento en que to-

dos se montaron en la montaña rusa menos yo y luego me arrepentí porque parecía muy divertido. El Wibor que

me tocó antes, me sacó de mis pensamientos cuando se metió dentro del cuadro, cuando se metió dentro de

mis recuerdos, de mis momentos. Alcé la mano inútil y débilmente con la intención de detener al Wibor. En vez

de eso, mi mano atravesó el cuadro igual que lo había hecho él, y junto a mi mano todo mi ser. El Wibor me dijo

que hiciera lo que no me atreví a hacer en su momento y yo solo asentí y lo hice (aunque me extrañó bastante

que supiese hablar mi idioma). ¡Fue estupendo! Cuando acabé, no sé cómo salimos del cuadro y desapareció.

El Wibor me lanzó una mirada para que le siguiera. Lo seguí. Todas mis ganas de huir de ese lugar habían des-

aparecido, así como el miedo hacia esas criaturas.

Entramos en una enorme sala llena de máquinas que llevaban cuadros, como en el que me había metido, de un

lado a otro. Los cuadros los pintaban los Wibors. Era sorprendente la rapidez con la que pintaban aquellos cua-

dros. Pasamos a través de las máquinas hasta otro pasillo. En este pasillo había millones de puertas con nom-

bres en ellas. El Wibor me condujo hacia una puerta en la que ponía mi nombre. Entramos. Era increíble, todos

los momentos perdidos de mi vida plasmados en aquellos cuadros. Había cuadros más grandes y otros más

pequeños, dependiendo de cómo eran los momentos.

Se me había dibujado una imborrable sonrisa en la cara. Entré en el momento en que fuimos en barco y

me quedé en la orilla por miedo a volcar, en el momento en que decidí no ir al concierto que resultó ser uno de

los mejores de la historia, en el momento que me privé de ir a la piscina porque creía que llovería, y muchos

momentos más.

Después de lo que me parecieron seis horas, salí del último cuadro de mi habitación de los momentos perdidos.

De cientos de cuadros que había en esa habitación ya no quedaba ninguno. Había recuperado mis momentos

perdidos, todos y cada uno de ellos. Salí de la habitación, miré al Wibor, sonreí, me dirigí hacia una puerta en la

que ponía “Vive el momento porque todo lo demás es incierto.”, la abrí y volví a la calle de la grieta. Ya no había

grieta.

Desde entonces, no pasa ni un día en el que no busque una grieta, pero una especial, una con una luz azul bri-

llante y humo con olor a algodón de azúcar que me lleve a aquella fábrica tan especial, la fábrica de los momen-

tos perdidos. Deberíais hacer lo mismo, y si tenéis mi suerte, tal vez podáis recuperar vuestros momentos perdi-

dos. Aunque yo, ahora, intento no perder momentos.

39

Premi de poesia en català segon cicle d’ESO Judit Trilles

PASSAR PÁGINA

Sense tu no puc seguir endavant

Però aquest amor no és pas autèntic

I jo, només he estat una ignorant

Que té un amor una mica patètic

Puc ser nova o veterana en la vida

Encara que mai no aprendré a valorar-me

Puc ser un avet o una margarida

Però mai no aconseguiré estimar-me

A prop teu, em sento tan invisible

Intento pensar que ja saps com em dic

Però tot em sembla tan impossible

De tu d’una vegada m’he d’oblidar

Ha arribat l’hora d’aprendre a cuidar-me

Deixar-ho tot i tornar a començar

Premi de poesia en castellà segon cicle d’ESO Lemlem Ruiz

PLUMAS BLANCAS

Mi fuerte corazón se está parando

Mis pétalos se caen con frialdad

Mi figura verde se está quebrando

No puedo vivir con tranquilidad

Este invierno me mata cruelmente

Sufro despedazándome en restos

Mi color palidece instantáneamente

Al lado de otros sollozos descompuestos

Me derrumbo en un frío suelo

Me duermo sobre plumas blancas

Permanezco seca sobre plumas sola

Me alzo con un solo soplo de brisa

Voy por un azul cielo con nubes blancas

Muero y nazco de mil maneras

Regreso más bonita que nunca

Con pétalos de mil colores

Con mi exuberante juventud

Con la grandiosa primavera

Cristian Margalef Premi de prosa en castellà segon cicle d’ESO

LA ÚLTIMA PARTIDA

Todo empezó una tarde al salir del instituto. Unos ami-

gos y yo habíamos quedado sobre las ocho y media

para ir a la casa abandonada que hay lado del cemen-

terio, de la cual mucha gente decía que alguien habita-

ba allí y que ese alguien, no era humano. El motivo de

nuestra quedada no era ni más ni menos que una se-

sión de “ouija”, esa tabla de madera que se utiliza para

contactar con el más allá, para poder comunicarnos

con aquella presencia que había en la casa.

Salí de casa sin preocuparme de si mi madre se enfa-

daría o se daría cuenta, pero como estaba trabajando y

se suponía que yo debía estar haciendo los deberes,

no se enteró.

Al llegar, María y Pablo me esperaban con la tabla en-

tre los brazos. Seguidamente entramos en el edificio en

ruinas: era fantasmagórico, pero se suponía que para

que el juego saliera bien, tenía que serlo. Subimos por

las escaleras semiderruídas y entramos en la primera

habitación que vimos: tenía dos puertas en la entrada,

las cuales se abrieron misteriosamente al entrar. Nos

sentamos y preparamos el tablero con el vaso y por fin

comenzamos.

Al principio comenzamos a decir tonterías y a reírnos de los muertos, pero comprendimos que no era una buena

idea, ya que las puertas que inicialmente se habían abierto, ahora se cerraron de golpe. La sangre se me heló,

pero debía continuar o, si no, parecería un cobardica. Primero de todo, intentamos hablar con la famosa Veróni-

ca, pero esta no respondía ya que su ritual se practica en frente de un espejo. Así que procedimos a intentarlo de

nuevo, pero esta vez con el espectro de la casa. Colocamos los dedos encima del vaso de cristal y seguidamente

pronunciamos con una sola voz: “ ¿Hay alguien ahí? “. Pero nadie contesto. Lo dijimos de nuevo y tampoco, pa-

recía que no hubiera nada allí y que la misteriosa puerta se había cerrado por alguna corriente de aire.

Una vez comprobamos por última vez que las leyendas de aquella casa eran falsas, decidimos volver cada uno a

nuestros respectivos hogares.

Por el camino me arrepentí de haber jugado y pensé que no había servido de nada.

Al llegar a casa de nuevo, dejé la mochila en mi cuarto y coloqué el vaso en el fregadero y me miré al espejo y

lamentándome de aquella tarde dije:

Verónica, Verónica, Verónica...

Después me fui al comedor pero de camino miré al espejo que había al final del pasillo: en el que me pareció ver

una adolescente vestida de blanco y con los ojos rojos y satánicos. Efectivamente, era Verónica. De pronto, la

chica se aceleró hacía mí y me cogió del cuello arrastrándome por toda la casa hasta el balcón y, una vez fuera,

me agarró de las piernas y me lanzó al vacío.

Mientras caía pensé: “ Nunca confíes en lo desconocido “.

40

Judit Guardola Premi de poesia en català batxillerat

CARTA D’AMOR

Benvinguda primavera

que a ma mare la sang altera.

amb els rajos de claror

ja no sento tremolor.

Aquest matí quan m’he aixecat

per la finestra he mirat,

tot el carrer has il·luminat,

per fi ets al meu costat!

Fas sentir-me afortunada

duc la cara més lluent

oportú sigui el vent!

Li fot ràbia veure’m content?

Se’m fan llargs els dies si no ets present

maleïda pluja, sempre apareix en mal moment

quan sóc trist o descontent.

Pots quedar-te primavera?

Pots quedar-te eternament?

Això és cosa del destí que ens ha unit:

és cert, tinc un palpit.

41

Abel Castillo Premi de poesia en castellà Batxillerat

LUNA

Al salir la noche, te desnudas,

reflejada por el sol.

En el fondo eres oscura,

pero él te presta calor.

Dejas que el tiempo decida,

decides si el tiempo deja.

Luna roja, tan creciente,

decreciente o solo llena.

Llenas el reflejo de los charcos,

vacías ilusiones de astronauta.

Te observo en este banco,

sin voz, ni voto, ni pauta.

Baja a mi planeta,

sube a mi cabeza.

Raja mi alma entera,

nubes y cometas.

Como todo ser humano,

posees caras ocultas

No estic preparat perquè marxis

estic mal acostumat

massa bé m’has tractat.

Sóc un ionqui de la vida

buscant rajos i calor

no t’enduguis la verdor,

ni l’olor a camamil·la.

Potser estic boig

per això faig tant de goig,

si em reencarno en escarabat,

sabré mai que ho hauré estat?

Això és una ciència incerta

ho hauré d’estudiar bé,

menys estones de carrer

i més atenció al Josep Maria.

Estimada primavera:

es com l’aigua en el desert

un plaer que he descobert.

Como el amor de un hermano,

tú no te marcharás nunca.

Ámame, ódiame, mírame,

espera.

Cállate, cállame, ahógame

las penas.

Aunque todo tiene un fin,

yo vigilo mis principios.

Y con observar tus ojos,

me coloqué con tus vicios.

Estás en la primavera,

verano, otoño e invierno.

Todo tiene un límite,

incluso tú o el cielo.

Te envidio, por poseer libertad,

cuentan hace ya, que el beso,

es un pequeño paso para el

hombre,

un gran paso para la humani-

dad.

Ismael Douha Premi de prosa en català batxillerat

El primer dia de vacances, probablement un dels

dies més feliços de l’any per a qualsevol estudiant

ja que comença un màgic i curt estiu. I així va ser

per en Pitu, acabava d’acabar 1r de Batxillerat

Social i cada cop era més prop del seu somni, ser

geògraf i poder viatjar per tot el món per

comprendre millor la geografia mundial i intentar fer

una gran troballa per a la humanitat.

Aquell dia, 26 de Juny, va decidir anar-sin de festa

amb gran part dels seus companys de classe per

celebrar que per fi havien arribat les tan desitjades

vacances. Un cop allà, tot anava sobre rodes fins

que va badar i li va llençar la copa a sobre d’una

noia maquíssima. En aquell moment, en pobre Pitu

volia que se’l mengés la terra per tota la vergonya

que va sentir per aquell petit error. Per sort, la

Mariona, que així es deia la noia que va rebre els

300 ml de la copa d’en Pitu, no s’ho va prendre

malament i no li va donar gaire importància al

incident. Encara que no es va pujar per les escales,

ella sabia que li havia espatllat la nit i va decidir

anar-se’n. En Pitu, com a bon noi que és, sabia que

per culpa seva, aquella noia que li va semblar tan

maca i simpàtica, no podria gaudir de la seva nit i

va decidir intentar animar-la, com a mínim. Va

seguir-la fins la sortida on s’havia assegut per

trucar a la seva germana gran perquè la vingués a

buscar, però va haver un detall que li va sobtar.

Parlava per un telèfon senzill, del segle passat,

mòbils que a dia d’avui, quasi ningú utilitza. Un cop

va veure que havia acabat de parlar per telèfon, va apropar-se per parlar amb ella. Les disculpes d’en Pitu van

ser fredament acceptades per la Mariona i això no li va agradar gens. Va intentar fer una mica més amè el temps

mentre esperava que vinguessin a recollir-la. Mica en mica, van anar connectant i les converses cada cop van ser

més dinàmiques i amb molta menys tensió fins que finalment, van veure que eren les seves ànimes bessones i

l’amor va ser inevitable. Instants després del primer petó, va aparèixer la seva germana, fet que va fer que es

morís de vergonya i sortís corrents cap al cotxe. Els vint segons després que el cotxe se n’anés, van ser

extraordinaris per a ell, fins que es va adonar d’una cosa importantíssima, només sabia d’ella el seu nom i la seva

edat, que era la mateixa que la d’ell. Amb només aquestes poques dades, va començar a buscar l’amor de la

seva vida .

A l’endemà, va decidir buscar per totes les xarxes socials més populars del moment, però ni rastre d’ella, fet que

li va cridar l’atenció. Avui dia tots els joves tenen Facebook, Twitter o Instagram, i no trobar-la per cap lloc no li

semblava normal. Els minuts passaven, l’angoixa creixia i no sabia què fer. El sol s’acabava de posar i va decidir

anar-se’n a dormir per relaxar-se i intentar trobar alguna solució, per no va poder ni tancar els ulls. Als 10 minuts

de tombar-se, va llevar-se per la impotència que tenia i la incertesa que patia. Just en el moment que va creuar la

porta de l’habitació va recordar un petit detall de la conversa amb la Mariona. Va recordar que va dir que el proper

dissabte era la Festa Major del seu poble i per aquelles dates, només hi havia una població on fos Festa Major,

Parets del Vallès. El fet de recordar-ho va ser una gran injecció de moral per poder trobar-la. Va sortir de casa i

es va dirigir cap al carrer de sota el seu pis on tenia aparcada la seva moto. En un tres i no res ja era a Parets i es

dirigí cap al centre de la vila, on probablement com que era estiu trobaria força gent i potser algú la coneixia, però

42

en arribar tot va ser molt diferent del que s’imaginava! Tot era ple de fotos seves i de la seva germana

acompañades de crespons i la data del dia que la va conèixer. Les primeres llàgrimes li van començar a

precipitar per les galtes i va decidir preguntar que havia passat. No va poder escollir pitjor a qui preguntar que a

l’última persona del poble que la veure amb vida, la seva millor amiga, l’Ona que no parava de plorar. Només va

poder donar uns petits detalls de com va succeir tot. Un camió va envestir el cotxe on anaven les germanes.

Aquesta dada va impactar-li moltíssim fins al fet de plorar com un nen, encara que només la coneixia de una nit.

Però al seu cap encara hi havia un dubte, ¿com era que no hi era a cap xarxa social? Per respecte a l’Ona, va

dirigir-se a la noia del seu costat. Després de poder vocalitzar amb força dificultat, va fer-li la pregunta. La

resposta va ser breu i contundent. Era d’una família pobre, però molt estimada pels veïns, els seus pares van

morir als 3 mesos que ella naixés i la seva germana se’n va encarregar d’ella. Com quasi no tenien per viure, no

tenien per comprar ni ordinador ni smartphones ni res d’això. Aquella nit era la primera que sortia de festa, ja que

era una gran despesa per a la seva germana que tenia molt pocs ingressos. Tota aquesta acumulació

d’informació va fer que en Pitu es desmaiés i tota la seva vida canviés. Va tornar-se vegetal pel gran impacte que

li va fer la mort de la Mariona. Als 7 mesos, morí, en una freda habitació d’hospital.

43

Premi de prosa en castellà Batxillerat Aina Gascón

HAY QUE ENCONTRAR EL LADO BUENO

DE LAS COSAS

Quiero que lo sepáis todos, que vivir así es un lujo. No

puedo quejarme, siempre visto con los mejores mante-

les de seda italiana, aunque cuando una fiesta se ave-

cina, siempre sacan toda la vajilla. Es entonces cuan-

do debo aguantar todo el peso, a los niños pataleando

en mis hermosas piernas y, cómo no, a la madre, gol-

peándome con fuerza para que éstos paren quietos

durante el tiempo adecuado para poder comer tranqui-

lamente. Eso sí, sin duda alguna, la peor situación que

he vivido nunca fue cuando vino tantísima gente en

Navidad, el señor decidió que yo debía abrirme, que

debía equilibrar mi cuerpo, lleno de platos, con cuber-

tería de plata, todavía más pesada y para colmo, gran-

des cantidades de comida que se tenían que quedar

en equilibrio para que no me derrumbara por alguno de

los lados. He pasado muchísimos años de mi vida jun-

to a esa agradable familia, vi como los niños fueron

creciendo y al fin, dejaron de pintarme y de ensuciar-

me con cosas de críos. Estoy segurísima de que me

tienen mucho aprecio, ya que me han utilizado como

apoyo en una gran inmensidad de momentos. Aun así, nunca había estado tan triste como ahora, el otro día,

mientras intentaba dormir, escuché cómo mis señores estaban hablando, más bien susurrando. Conseguí escu-

char algo que ojalá no hubiera escuchado, y es que ella, la señora, que se enamoró de mí en esa tienda, mi pri-

mer y único amor a primera vista, tiene una muy grave enfermedad de la cual no hay cura alguna. A partir de ese

día, todo ha ido cambiando de una manera radical, mis compañeros han empezado a desaparecer y tengo una

extraña sensación de que aquí, la próxima, seré yo.

Efectivamente, tenía razón, llevo ya dos semanas en la calle, pasando frío, oliendo mal. No estoy acostumbrada

a este olor insoportable y todavía menos a este nuevo compañero que tengo, muy grande, y que una vez a la

semana es vaciado para volverse a llenar. Hace unos días llegó un buen señor que me dejó un bonito espejo pa-

ra hacerme compañía, aunque lo único que hizo fue deprimirme. “¿Cómo me he vuelto tan vieja en tan poco tiem-

po?”, me preguntaba una y otra vez, no podía soportarlo, ahora ya nadie va a fijarse en mí y, al final, habrá un día

en que los señores fosforescentes que vacían a mi amigo se me llevarán y nadie me volverá a ver.

Creo que hoy va a ser un buen día, los árboles ya han empezado a florecer y hace un día precioso. Las calles se

han llenado de gente, parece que han montado un mercadillo por las preciosas aceras de todo el barrio, aun así,

no es un mercadillo cualquiera, es una feria de restauración. Un señor vino directo hacia mí, no se lo pensó ni

dos veces y, sin siquiera preguntar, me cogió en brazos y me metió en una furgoneta llena de otros objetos horri-

bles. Pasaron muchas horas hasta que llegué a una especie de taller muy sucio. Estaba muy triste, echaba de

menos que me limpiaran cada día, que me trataran con todo tipo de lujos y, sin comerlo ni beberlo, mi vida dio un

giro de 360o.

“¿Por qué me raspa así?”, “¡Ay, qué dolor, vigila un poco!”, estas frases las llevaba repitiendo prácticamente to-

dos los días desde que llegué, aunque, en realidad, después de cada raspada, me acariciaba con muchísima

suavidad y ese cariño nunca lo había conocido, ya que siempre había sido simplemente un objeto funcional, pero

para este hombre era algo más. Fui notando cambios en partes de mi cuerpo a medida que fueron pasando los

días y no sabía demasiado bien lo que estaba haciendo conmigo.

Cada día que pasaba me llevaba mejor con mis compañeros de taller, eran unos objetos muy agradables y so-

bretodo, muy bonitos. Ellos me decían que yo estaba muy hermosa, pero a mí se me había quedado esa mala

imagen que tenía cuando había estado abandonada.

Hoy nos ha hecho madrugar mucho, nos ha cogido a todos y nos ha metido en una furgoneta. Inmediatamente he

sentido pánico ya que me he sentido muy a gusto durante este tiempo con el resto de mis nuevos amigos y no

quería tener que separarme otra vez. Todo ha sido muy distinto a la última vez que me abandonaron, ya que hoy

me ha tratado con especial cariño. De repente, ha parado la furgoneta y él ha bajado rápidamente. Han llegado

más hombres que nos han cogido con muchísima delicadeza y nos han dejado dentro de una sala inmensa, he

mirado alrededor y he visto un gran espejo, así que he aprovechado para mirarme. No sé cómo podré agradecer-

le todo lo que ha hecho por mí, me ha devuelto la vida cuando pensé que esta iba a desvanecerse y, sobretodo,

me ha devuelto belleza. En pocos meses pasé de ser una mesa atrofiada por el abandono, a ser un bonito cartel

de un museo.

Así que nunca juzgues negativamente, porque siempre podrás encontrar el lado bueno de las cosas.

44

Millor participant del centre en els premis “Odissea” de Cultura Clàssica

Iris Amaro de segon de

Batxillerat A

45

Guanyadors del premi “Reptes matemàtics”

Categoría 1r d’ESO:

María de los Ángeles Jaimes Salazar Categoría 2n d’ESO:

Gemma Nájera Ruiz

Categoría 3r d’ESO:

Gemma García González

Categoría 4t d’ESO:

Daniel Saura Vázquez

46

Guanyadors del concurs “Punts de llibre”

Elaboració 1r cicle d’ESO: Pedro Poderoso Originalitat 1r cicle d’ESO: Jael Valle

Elaboració 2n cicle d’ESO: Amanda Martínez Originalitat 2n cicle d’ESO: Sofia Fernández

47

Guanyadors de la GINKANA de Sant Jordi

Representants del grup guanyador de primer cicle d’ESO: 2n C

Representants dels grups guanyadors de segon cicle d’ESO: 3r A, 4t A i 4t B

Representants del grup

guanyador de

Batxillerat: 2n de

Batxilletar A

LLIBRES, JOCS, MÚSICA I CINEMA

48

“LA LECCIÓN DE AUGUST” Cristina Garcia

La seva cara el fa diferent i ell només vol ser un més.

Camina sempre mirant el terra, capcot, amb el serrell tapant

-li la cara per ocultar el seu rostre, però, encara així, és

víctima de les mirades furtives, xiuxiueixos i empentes de

sorpresa. August surt poc, la seva vida passa entre las

parets de casa seva, en companyia de la seva família. Però

aquest any tot canviarà, aquest any per primera vegada

anirà a l’escola. Allà aprendrà la lliçó més important de la

seva vida, la que no s’aprèn en les aules ni en els llibres de

text: creure en l’adversitat, acceptar-se tal com és, somriure

als “deu grisos” i saber que, al final, sempre trobaràs una

mà amiga.

El llibre ve narrat d'una forma poc comuna, ja que ens

presenta els punts de vista de no només dos personatges,

sinó de sis, tots tan diferents entre ells i amb pensaments

d'allò més diversos, però, òbviament, el nostre personatge

principal és l’August, un nen de deu anys que va néixer

amb una deformitat a la cara (aquesta deformitat es coneix com a síndrome de “Treacher-

Collins”) i el llibre ens va narrant els esdeveniments que succeeixen en el primer any que

l’August va a un escola "regular" i com això desencadena diferents situacions que afecten,

de manera positiva o negativa, a les persones que l'envolten.

Noelia Silva i Naykare Beltran

Autora: Anna Tood. Editorial: Planeta. Any: 2014. Un amor perillós.

Un amor rebel.

Un amor infinit.

Un amor infinit trencat.

Tess és una noia que ha tingut una mala infància per culpa del seu pare que era

alcohòlic.

Quan compleix 18 anys entra a la Universitat on

coneix un noi pel qual renúncia a gairebé tot. El

noi, anomenat Hardin, també va tenir una mala

infància. Quan els dos comencen una relació

succeeixen coses

bones i d’altres no tan

bones.

La sèrie s’ha convertit

en un autèntic

“fenomen juvenil a tot

el món”, amb milions

d’exemplars venuts.

Autora: R.J. Palacio. Editorial: Nube de tinta. Any: 2012.

“AFTER”


49

“CALL OF DUTY ADVANCED WARFARE” Samuel Navarro

“Call of Duty Advanced Warfare” és un videojoc de trets en primera persona desenvolupat

per “Sledgehammer Games” i distribuït per “Activision”, pertany a la franquícia “Call of

Duty”.

“Call of Duty” ha revolucionat la saga

incorporant una dinàmica de joc que fa que

“tot sigui diferent”, afegint els anomenats

“exovestits”. Un “exo vestit” és un accessori

que s’adhereix al cos del personatge com si

fos un esquelet mecànic que fa que puguis

fer salts molt més llargs i alts per poder

enxampar l’enemic més fàcilment i poder

moure't pels grans mapes amb més facilitat,

i arribar a llocs més inhòspits. A més de tot

això també podreu incorporar “exohabilitats”

a “l’exovestit”, com per exemple invisibilitat

durant un breu temps. També s’han

incorporat noves armes i l’extra de poder personalitzar el teu personatge i els seus

accessoris: guants, sabates, pantalons, samarreta, casc, i com no, “l’exovestit”.

“WII SPORTS RESORT”

És un joc molt divertit, tot i que, pel meu gust, li faltarien més esports i més nivells. Per

poder jugar a aquest joc cal tenir la “Wii”, el

“Wii motion plus” connectat al comandament

de la “Wii” i el “Nunchuk”. El jugador pot

escollir entre diferents esports que són:

esgrima, “frisby”, bàsquet, ping-pong, vol,

llanxa, tir amb arc, canoa, bitlles, golf i

ciclisme. Dintre d’aquests esports hi ha

diferents nivells per superar. Crec que els

esports més aconseguits són el ping-pong i

el ciclisme.

Oriol Gómez

“TITÀNIC” Judit Martín

“Titànic” és una pel·lícula produïda i dirigida per James Cameron

el 1997 sobre l'enfonsament del vaixell RMS Titànic.

Està protagonitzada per Leonardo DiCaprio i Kate Winslet com

a Jack Dawson i Rose DeWitt Bukater, respectivament,

membres de diferents classes socials que s'enamoren durant el

viatge inaugural del vaixell el 1912. La pel·lícula està

coprotagonitzada per Billy Zane que interpreta el paper de

Caledon Hockley, promès de Rose; Bill Paxton que interpreta a

Brock Lovett, cap d'una expedició de recerques submarines de

l'època actual i Gloria Stuart, que interpreta la Rose de l'any

1995.

Direcció: James Cameron. Guió: James Cameron. Estrenada: 19-12-1997, USA. Producció: 20th Century Fox, Paramount Pictures.


50

“EL LADO BUENO DE LAS COSAS (SILVER LINING PLAYBOOK)”

Sergi Valin

Després de passar vuit mesos en una institució

mental per agredir l’amant de la seva dona, Pat

(Bradley Cooper) torna casa dels seus pares (Robert

de Niro i Jacki Weaver) .

Decidit a tenir una actitud positiva i recuperar la seva

exdona, el món de Pat es trastoca quan coneix

Tiffany (Jennifer Lawrence), una noia amb certs

problemes i no gaire bona fama al barri. Malgrat la

seva mútua desconfiança inicial, entre ells aviat es

desenvoluparà un vincle molt especial que els ajudarà a trobar, a les seves vides, el

costat bo de les coses.

Direcció: David O.

Russell. Guió: David O. Russell. Estrenada: 2012 USA.

Producció: Mirage Enterprises, Weins-tein Company.

Andrea Fernández i Andrea Ramírez “EL CLUB DE LOS INCOMPRENDIDOS”

“El Club de los incomprendidos” està basada en el

llibre “Bon dia princesa” de l’escriptor “Blue

Jeans”. Tracta sobre una noia anomenada Valèria

que es trasllada a Madrid amb la seva mare, que

lloga un local per poder obrir un bar (Costanza).

Valèria no coneix a ningú i va a un grup de suport

on es comença a relacionar amb altres companys

de la seva edat. Amb el grup d’amics formen el

“Club dels incompresos”. A partir d’aquí se

succeeixen diverses històries entre els membres

del Club.

Direcció: Carlos

Sedes. Guió: David O. Russell. Estrenada: 2014 Espanya.

“DIVERGENT” Gemma Nájera i Cristina García

La història segueix Beatrice Prior, una noia de 16 anys que viu en una societat que ha

decidit agrupar les persones en cinc faccions que tracten

d'eradicar els mals que els van portar a la guerra. Els que

culpaven a l'agressivitat, van crear Cordialitat; els que culpaven

a la ignorància, es van agrupar en Erudició; Veritat va sorgir

d'aquells que estaven en contra de l'engany; contra l'egoisme es

va fundar Abnegació, i, contra la covardia, Gosadia. Als setze

anys, els nois han de fer una prova que determinarà a quina de

les cinc faccions pertanyen. Beatrice decideix abandonar la seva

facció (Abnegació) ja que no sap si és prou altruista com per

dedicar la seva vida als altres. La difícil elecció de Beatrice

marca l'inici de la història, ja que ara ella ha de fer front a les

proves d'iniciació de la facció que ha triat (Gosadia), on farà

aliats i poderosos enemics, tot i així, Beatrice ha de vigilar que

ningú descobreixi que en realitat és una Divergent, és a dir, que pertany a més de dues

faccions i representa un perill per a la societat.

Direcció: Neil Bur-ger. Estrenada: 2014 USA.

Producció: Red Wagon Entertain-ment .

http://biografias.estamosrodando.com/david-o-russell/

http://biografias.estamosrodando.com/david-o-russell/

PASSATEMPS

Alan Alcalde, Andrea Fernández, Andrea Ramírez, Eva Agramunt, Judit Martín, Mussa Jalow, Oriol Gómez, Samara Contreras

No soy bombero, pero ten-go manquera y alimento a los carros por la carretera. ¿Qué soy?

Caminar es su destino y, yendo de casa en casa, de su valija de cuero saca paquetes y cartas. ¿Qué soy?

Con una manguera, casco y escalera apago las lla-mas y las hogueras. ¿Qué soy?

Troba les diferencies

- A qué te dedicas?

- Yo hace tiempo que soy inventor.

- A si? I que és lo que has inventado?

Pues de momento la rueda, la bombilla, i el

teléfono...

- No seas mentiroso, eso es mentira.

- Lo ves? Me lo invento todo.

- T’he de dir una cosa però

no se com fer-ho. - A mi em passa el mateix!

- Ho diem tots dos a la de 3?

- D’acord. - Una, dues i tres! - T’estimo! - Et cau un moc!

1. Qué se repite una vez en cada minuto, dos cada momento y nunca en cien años?

2. Todos me quiere, todos me miman, hay quien no me valora, pero tenerme es una suerte, al final todos se obligan a guardarme hasta la muerte.

3. Y lo es, y lo es y no me adivinas en un mes.

4. Entra parado y sale mojado y oliendo a pesado…¿Qué és?

5. Antes huevecito, después capullito, más tarde volaré como un pajarito.

NIVELL 1: Objecte rodó per jugar a futbol, bàsquet... NIVELL 2: Aeronau d’ala giratòria propulsada per un motor

Descobreix la paraula amagada

NIVELL 3: Dinosaure herbívor

SANT JORDI 2015

AMICS PER SEMPRE

Cadena perpètua núm 63 versió online

Documents

Transcript of Cadena perpètua núm 63 versió online