INCENDIS FORESTALS 2016

Foto: National Geographic. Sa Canova-Artà (17/08/2016)

INCENDIS FORESTALS 20161. DADES ESTADÍSTIQUES

L’any 2016, 113 sinistres han afectat un total de 229,8 ha de superfície, assolint així en quant a nombre de sinistres la mitjana del període 2007-2015 (114 incendis/any). La superfície afectada està per davall de la mitjana de terreny forestal recorregut pel foc en els últims 10 anys (687,3 has/any), però per damunt de la mitjana dels anys en que no s’han produït grans incendis forestals (207,98 has/any si es retiren els anys 2011 i 2013 on es van patir els greus incendis de Morna i Andratx), mostrant una lleugera tendència d’augment d’àrea forestal afectada des de l’any 2014. Cal tenir en compte a l’hora de valorar aquestes xifres que a l’any 2016 quasi un 30% de la superfície afectada pel foc ha estat de tipus canyet (S’Albufera de Mallorca) i pastures, formacions vegetals de ràpida regeneració.Dades acumulades per any fins   31/12/2016

Superfície (ha) Sup. forestal Arbrat Desarbrat

Total sinistres

> 1 ha

2007 123,90 22,60 101,30 113 72008 44,96 4,11 40,85 121 42009 109,58 52,15 57,43 117 122010 605,84 431,17 174,67 100 152011 2.341,40 1.699,12 642,28 158 292012 404,66 187,81 216,85 147 362013 2.845,45 1.022,56 1.822,89 90 92014 60,26 16,99 43,27 103 62015 106,72 33,90 72,82 77 92016 229,77 86,12 143,64 113 18

Històric: mitjana anual 10 anys

Superfície (ha):687,3 355,7 331,6 114 15

020406080

100120140160180

0.0500.01,000.01,500.02,000.02,500.03,000.0

113 121 117100

158 147

90 103 77113

Sup. forestal

Fig. 1. Dades de nombre de sinistres i superfície afectada d’1 de gener a 15 d’octubre

i comparativa amb la última dècada.Tenint en compte la sequera, en algunes zones severa, que ha afectat a les Illes Balears bona part de l’any 2016, es pot concloure que la campanya de 2016 ha estat molt positiva encara que les dades no són les més baixes del període comparatiu. Aquests resultats han estat possibles gràcies a la rapidesa i eficàcia dels mitjans d’extinció i el comportament responsable i, sobretot, pel sentit comú i sensibilització dels ciutadans en matèria de prevenció.

83%

16% 1%

Superfície

Mallorca MenorcaEivissa Formentera

62%

3%

29%6%

Sinistres

Mallorca MenorcaEivissa Formentera

Fig. 2. Gràfiques de distribució de sinistres i superfície afectada en 2016, per illes.

Del total dels terrenys forestals afectats pel foc, 229,77 ha, la majoria han estat masses arbrades 86,12 ha (38 %), seguides de matollars i garrigues 76,2 ha (33 %) i finalment de pastures i canyet 67,3 ha (29%).Cal remarcar que dels 113 sinistres, 18 es consideren incendis, un 16% (és a dir que han afectat més de 1 ha) i la resta, han estat

connats. Aquest major percentatge de connats posa de manifest la difícil època de perill que ha estat necessari afrontar durant el passat estiu en funció de les molt adverses condicions de sequera i suposa un repunt damunt els nivells de connats de la última dècada, caracteritzada per una baixa proporció d’incendis majors d’una hectàrea. Per illes destaquen els bons resultats de les Pitiüses amb 33 sinistres a Eivissa i 7 sinistres a Formentera, tots ells connats (menys d’una hectàrea afectada) assolint així a Eivissa uns resultats històrics de mínima superfície cremada.

Sinistres per illa: 113Mallorca 70Menorca 3

Eivissa 33Formentera 7

Superf. Afectada (ha): 229,8

Mallorca 189,9Menorca 36,8

Eivissa 1,2Formentera 1,8

Fig. 3. Distribució de dades per illes.

A Menorca però, s’ha romput la tendència estadística dels últims anys d’escasses hectàrees afectades i, tot i només patir 3 sinistres (dos d’ells connats) el incendi d’Arenal den Castell (Es Mercadal) de data 06/07/16 va afectar 36,7 ha.

Foto1/Mapa 1. Incendi d’Arenal den Castell (Es Mercadal) de data 06/07/16 que va afectar 36,7 ha

En quant a Mallorca, que ha patit el 62% (70) dels sinistres i on ha cremat el 83% (189,9 ha) de la superfície, destaquen aquest any els següents incendis:

NOM MUNICIPI DATA SUP. (ha) CAUSA NIVEL

LS'ALBUFERA SA POBLA 10/02/20

16 36,00 INTENCIONAT 0

CAN LLEIG ESCORCA 10/04/2016 13,00

NEGLIGENCIA: TREBALLS

FORESTALS1

SES CONQUES

PUIGPUNYENT

08/06/2016 3,20 NEGLIGENCIA:

FUMADORS 1

SON BORDILLS COSTITX 23/07/20

16 5,90NEGLIGENCIA:

MOTORS I MÀQUINES

0

CEMENTERIMANACOR MANACOR 05/08/20

16 8,20 INTENCIONAT 0SES COMUNES PETRA 05/08/20

16 45,00 INTENCIONAT 1

CAN CIRER SA POBLA 09/08/2016 7,13 NEGLIGÈNCIA 1

SA CANOVA II ARTA 17/08/2016 23,40 INTENCIONAT 1

S'ALBUFERA SA POBLA 29/09/2016 18,00 PENDENT

D'INVESTIGACIO 0

Sols aquests 9 incendis han sumat en total 159,83 ha del total de 229,8 ha afectades, és a dir un 69,5 % de la superfície total afectada.

Destaquen també de entre aquests 9 incendis, els 3 del municipi de Sa Pobla, de 61,13 ha de canyet afectades.

Foto 2. Incendi Ses Comunes (Petra) de data 05/08/16

Per causes, les negligències i causes accidentals han provocat el 43% dels sinistres, en tant que els focs probablement intencionats han estat al voltant del 35%. Els sinistres per causes naturals, llamps, han suposat el 11% del total. Comparant aquestes dades amb les mitjanes del període 2007 – 2015, aquest any 2016 el nombre de sinistres causats per negligències i causes accidentals ha estat per davall de la mitjana del període de referència, un 54 %, i el nombre de sinistres intencionats ha estat semblant, un 35 %.

Negl

igèn

cies

i ...

Inte

ncio

nat

Caus

es n

atur

als

Desc

oneg

ut

Altre

s

Repr

oduc

ció

Pend

ent d

'inve

...

0%

50%

100%

43% 35%

11% 4% 2% 2% 4%

Fig. 4. Causalitat any 2016.

Foto 3. Incendi Sa Canova (Artà) de data 17/08/16.

A l’incendi de Can Lleig a Escorca (Mallorca) de 10/04/2016 es va declarar el nivell 1 d’INFOBAL, amb afecció a la interfase urbano–forestal (WUI), i es van recollir en fitxes les dades de danys a les edificacions i annexos afectats per l’incendi. Aquesta informació es la més recent que s’ha elaborat per estudiar la propagació del foc per vegetació en entorns de WUI i la seva afecció i completa una sèrie d’informes que aporten informació valuosa per la prevenció i lluita contra els incendis forestals a les Balears.

Foto 4. Incendi de Can Lleig (Escorca), el 10/04/2016

2. OPERATIU DE LA CAMPANYA, CONSOLIDACIÓ I MILLORES.

Els mitjans de l’operatiu de la conselleria, com cada any, han tingut un caràcter plenament interinsular, amb capacitat per actuar a qualsevol illa en tot moment amb la mobilització dels mitjans aeris, helicòpters i avions, i amb el trasllat de personal especialitzat (Tècnics forestals, Agents de Medi Ambient, Brigades Helitransportades de l’IBANAT, etc.), si és necessari. Aquesta campanya 2016 ha estat marcada per canvis significatius a l’operatiu d’incendis en quant a nombre i capacitat dels mitjans aeris i en les noves bases que han començat a operar a les tres illes. Amb el nou contracte de mitjans aeris, el nombre de mitjans ha augmentat/millorat en efectivitat i potencial d’extinció, quedant de la següent manera:Eivissa: l’avió de càrrega en terra (AT-802) d’altres anys s’ha substituït per un avió amfibi (AT-802F) el que permet millorar molt significativament el ràtio de descàrregues donades les condicions

insulars de la CAIB. Com que el dispositiu es interinsular, aquest mitjà també ha participat en operacions a Mallorca i Menorca, amb bons resultats. A més, aquest any s’ha obert la base aèria de Sa Coma, canviant l’helicòpter de la seva anterior ubicació de l’aeroport internacional d’Eivissa, permetent el nou emplaçament una millora en l’operativitat del mateix i en la implementació de brigada helitransportada per primera vegada a les Pitiüses.

Foto 5. Avió amfibi.

Mallorca: a l’avió de càrrega en terra ACT habitual d’altres anys, l’helicòpter biturbina de gran capacitat (Sokol), a la base de Son Bonet, i l’helicòpter més petit (B3) de la base nord, ambdós amb personal helitransportat, s’ha sumat un altre helicòpter (B3) bombarder a Son Bonet, el que augmenta la capacitat de l’operatiu i millora les condicions d’interinsularitat al comptar amb més mitjans. S’ha comptat com altres anys amb el suport del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient (MAGRAMA) amb un segon avió de càrrega en terra ACT a Son Bonet i amb avió amfibi de gran capacitat Canadair a Pollença, operat pel 43 GRUPO. Aquest any la base nord de Mallorca s’ha traslladat de Son Servera al municipi de Petra quedant així més centrada en la zona de Llevant.

Menorca: aquest any ja està completament operativa la base aèria de S’Arangí a Es Mercadal. L’helicòpter (B3) ja habitual de Menorca s’ha completat aquest any i, per primera vegada a Menorca, amb personal helitransportat, millorant l’operativitat dels mitjans a l’illa i a més, ha permès la intervenció de personal de Menorca en operacions a Mallorca en diverses ocasions.

Foto 6. Mitjans d’extinció de Menorca a la nova base de s’Arangí.

En quant a vigilància mòbil, l’operatiu ha comptat amb els vols diaris programats de l’avió de coordinació i vigilància ACO-Gavina, amb una sortida diària i abast a totes les Illes, complementada per rutes de dissuasió i control dels avions de càrrega en terra i amfibi. Cal tenir en compte que els mitjans aeris també realitzen vols d’entrenament i pràctiques, que serveixen també per vigilància i dissuasió. També s’ha comptat amb la vigilància mòbil dels mitjans terrestres que realitzen rutes diàries dins la zona assignada a cadascun d’ells. Totes les rutes de vigilància mòbil s’incrementen o canvien de ruta des de la CCIF en funció del risc diari d’incendis forestals.

Foto 7. Vista des de l’avió de coordinació i vigilància ACO a un incendi a s’Albufera.

Aquest any, 6 càmeres de vigilància han completat la xarxa de vigilància humana formada per 5 torres a Eivissa, 2 torres a

Menorca i 11 torres a Mallorca. Les imatges es poden rebre en la CCIF en temps real juntament amb les imatges del ACO-Gavina (avió de coordinació i vigilància) que dona informació de primera mà del que està passant, molt valuosa per la presa de decisions. Aquest, també pot emetre imatges d’infrarojos per veure si hi ha punts calents a una zona.

Foto 8. Imatges rebudes (color real e infraroja) de l’avió de coordinació i vigilància.

Durant l’època de perill de 2016 s’ha continuat avançant en la millora del visor GIS propi, iBosc, que s’ha convertit en una eina fonamental per gestionar l’extinció dels incendis, comptant amb la posició en temps real de tots els elements integrants de l’operatiu (a través de cada una de les emissores TetraIB), fet que millora especialment la seguretat dels mateixos.

Unes 350 persones han participat en l’equip humà de l’operatiu: tripulants i mecànics dels mitjans aeris, operadors de bases aèries, auxiliars del PMA (lloc de comandament avançat), mecànics, operadors de la CCIF (Central de Comunicacions d’Incendis Forestals), vigilants, personal d’autobombes, caps de capatassos i components de brigades (IBANAT), agents de medi ambient (AMA) i grup tècnic d’incendis forestals (SGF/IBANAT). També s’ha comptat amb tota la flota de vehicles terrestres, autobombes, vehicles de vigilància i primera intervenció, vehicles de transport de brigades, etc.

Foto 9. Personal de l’operatiu de Menorca amb el conseller de la CMAAP a la nova base de s’Arangí.

A més s’ha comptat amb la inestimable intervenció de mitjans dels Bombers (Mallorca, Palma, Eivissa, Menorca i Formentera), Protecció Civil, personal del SEIB-112, policies locals, Seprona i unitats operatives de la Direcció General d’Emergències i Interior. Igualment l’Unitat Militar d’Emergències (UME) Tercer Batalló d’Intervenció en Emergències (BIEM III) ubicat a la Base Militar Jaume I, al municipi de Bètera (Valencia), s’ha mantingut en tot moment preparada per intervenir a les Illes Balears. La UME compta a les Illes amb vehicles i material permanent preposicionat per ser utilitzat pel personal que seria traslladat si n’és el cas.

Per part de l’IBANAT/Servei de Gestió Forestal s’han realitzat diverses activitats conjuntes de coordinació i formació amb els diferents serveis de Bombers que participen en l’extinció dels incendis forestals a la CAIB. Per altra banda, es va realitzar la presentació de l’operatiu d’incendis forestals per cobrir l’època de perill davant del Comité i Comissió d’Emergències.

Amb Red Eléctrica de España (REE) es va continuar col·laborant en el marc del conveni existent, en matèria de coordinació i col·laboració en prevenció i extinció d’incendis forestals. Amb el MAGRAMA - CCAA - 43 GRUPO es va participar en el mes de maig a una Jornada Tècnica sobre Procediments operatius i millora de la coordinació.

3. RESUM DE LA SITUACIÓ METEOROLÒGICA A LA CAIB

Per entendre la situació meteorològica de la pre-època de perill i l’època de perill de 2016, les dades s’han de remuntar a l’inici de l’any hidrològic (1 de setembre de 2015). El trimestre setembre-octubre-novembre de 2015, va ser un període normal en quant a temperatures, sense trets destacables en quant a anomalies, i en quant a precipitacions es van superar sensiblement els valors mitjans del trimestre a Menorca i especialment a Eivissa, en tant que a Mallorca van quedar per davall. El trimestre desembre-gener-febrer va ser en conjunt a Balears molt càlid, destacant les anomalies del mes de gener. En algunes estacions, aquest hivern es van registrar dades que van arribar a ser rècords de les registrats amb anterioritat i màximes i mínimes van estar per damunt dels valors mitjans a excepció d’alguns períodes més freds. En quant a precipitacions va ser un període sec-molt sec, només destacant les pluges de final del trimestre i es van registrar molt pocs dies de neu.Així, l’hivern acabava amb una situació lleu de sequera a Menorca i Tramuntana, gràcies a les precipitacions abundants de la tardor de l’any 2015.

Fig. 5. Figures comparatives de sequera meteorològica entre els mesos de febrer i maig de 2016 i 2015.

Després d’un hivern sec-molt sec, en març les precipitacions van tornar als valors habituals, amb excepció de Pitiüses. El trimestre març-abril-maig de 2016 va ser un període càlid en conjunt a les Illes, només el mes de maig va ser lleugerament més fred del que és habitual. En quant a precipitacions va ser un període molt desigual per illes, a Mallorca va ser humit i a Menorca i Pitiüses sec.

Entrant ja en plena època de perill, el trimestre juny-juliol-agost va ser normal en quant a temperatures, només es van patir una ona de calor a finals de juliol encara que a les Illes Balears es va declarar alerta GROGA per altes temperatures en diverses ocasions. Les precipitacions van ser inferiors als valors normals, tant que en alguns punts de Balears no arribaren al 25% dels valors normals, considerant-se un període sec-molt sec a les Illes.

El trimestre setembre-octubre-novembre va ser càlid en quant a temperatures destacant el més d’octubre que va ser càlid a molt càlid. En quant a precipitacions, aquestes van arribar ben entrat el mes de setembre, que va ser en general un mes normal però va ser sec a Eivissa. Als mesos d’octubre i novembre les precipitacions van ser molt desiguals a l’arxipèlag, a Menorca es poden considerar mesos secs i a Mallorca i Pitiüses es van assolir valors normals, superant-se a novembre els valors a Eivissa i Formentera.

Per finalitzar l’any, desembre va deixar temperatures molt càlides a totes les Illes, a Menorca, des de que es tenen registres (1.965) va ser el segon mes més càlid, i a Mallorca, va ser el tercer mes més càlid. En quant a precipitacions va ser en general un mes molt plujós.

Fig. 6. Comparativa de l’activitat de la vegetació al NVDI de dia 27/08/2015 i 02/09/2016, amb una situació enguany que reflexa la falta de precipitacions i l’estrès al que està sotmesa la vegetació a finals del període estival.

En resum, la campanya va començar amb una primavera càlida i seca, va continuar amb un estiu normal en quant a temperatures, però molt sec. Aquesta manca de precipitacions es va perllongar inusualment fins ben entrat el mes de setembre i inclús principis d’octubre arribant per fi les precipitacions necessàries per una finalització de l’època de perill amb risc d’incendis baix – moderat. No obstant, la situació de precipitacions per baix del normal per a l’època de l’any ha estat molt destacable a la tardor de 2016 per a les illes de Menorca i Eivissa i Formentera, fet que ha finalitzat amb un mes de desembre molt plujós.

Fig. 7. Dades de precipitacions a les estacions aeroportuàries d’Eivissa, Mallorca i Menorca de la primavera i l’estiu 2016.

Fig. 8. Situació de l’índex de precipitació estandarditzat al mes de desembre de 2016 amb dades de l’any hidrològic.

4.PREVENCIÓ, CULTURA DEL RISC I CONSCIENCIACIÓ.

La prevenció ha de ser cada vegada més protagonista en la lluita contra els incendis forestal. És ressenyable que la

presentació dels mitjans d’extinció per a la campanya de perill d’incendis forestals de 2016 es va fer al nou dipòsit de gran capacitat (115 Tn) que es va instal·lar a Bunyola, per donar èmfasis a la col·laboració institucional i privada en prevenció d’incendis (situat a sòl municipal, l’emplenat es fa a càrrec d’ABAQUA i ha estat finançat gràcies a aportació privada). Un altre exemple de col·laboració en prevenció han estat els 18 dipòsits d’aigua que l’Associació de Propietaris Forestals d’Eivissa ha instal·lat abans de l’època de perill a l’illa, en col·laboració amb l’IBANAT i finançament LEADER i privat, que han millorat substancialment la xarxa d’abastiment d’aigua per incendis.

A llarg de l’estiu, es va desenvolupar la campanya publicitària de prevenció d’incendis forestals “LA TEVA SEGURETAT DEPÈN DE TU”. Aquest any l’objectiu de la campanya ha donat un gir per sensibilitzar a la població sobre el risc existent a les zones de interfase urbano-forestal i la responsabilitat d’actuar per disminuir aquest risc per part dels propietaris i usuaris en habitatges en WUI. Es van utilitzar els mitjans habituals de falques de radio i televisió, insercions a la premsa i mitjans digitals i tanques publicitàries a vies de comunicació.

Fig. 9. Campanya publicitària de prevenció d’incendis forestals 2016.

Son molts els organismes que donen suport a la sensibilització, un exemple de sensibilització en prevenció d’incendis és que el que es fa per part del Consell de Mallorca amb els ròtols a les carreteres que als darrers anys es poden veure al llarg de l’estiu.

Foto. 10. Rètol de carreteres.

Des de la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca es treballa tot l’any en prevenció i conscienciació i en la necessitat d’estar preparats per a l’època de perill. S’incideix en informar als propietaris d’habitatges en zona forestal, que estan obligats normativament a executar faixes perimetrals d’autoprotecció on, en un radi de 30 metres al voltant de l’edificació, es disminueixi la quantitat de vegetació amb desbrossi, podes i inclús tales si es necessari. Per fer aquestes actuacions es compta amb l’assessorament d’un Agent de Medi Ambient, el qual facilita in situ l’autorització administrativa corresponent per fer les tasques de disminució del combustible. Fruit de les tasques de prevenció i gràcies a la conscienciació i responsabilitat ciutadana, a dia d’avui s’han emès més de 800 autoritzacions per executar zones perimetrals d’autoprotecció al voltant d’habitatges situats en zona forestal, però encara són necessàries moltes més.

De fet, aquest any s’ha donat un nou recolzament normatiu per l’execució d’àrees perimetrals d’autoprotecció amb el Decret Llei 1/2016, de 12 de gener, de mesures urgents en matèria urbanística. L’article segon modifica l’annex 1 de la Llei 6/1999, de 3 d’abril, de les directius d’ordenació territorial i de mesures tributaries i estableix concretament que “En las àrees de prevenció de riscs de incendis, quan es destinen a usos o activitats que suposin habitatges deuran incorporar mesures de seguretat vial per garantir l’accés de persones i vehicles, dipòsits d’aigua per una primera situació d’emergència, així como actuacions en la vegetació en un radi de 30 metres al voltant de les edificacions per reduir la càrrega de combustible, i se’ls aplicarà el règim d’usos prevists a la categoria de sòl que es correspondria en absència d’aquest risc d’ incendi”.

En aquesta línea de treball preventiu, es recorda contínuament a la població que la prevenció dels incendis forestals es treball de tots i la gestió preventiva que fa l’administració, s’ha de completar amb les accions selvícoles preventives que realitzen tant els propietaris d’habitatges en zones forestals com els titulars de carreteres, camins, o altres vies de comunicació, així com les empreses propietàries de xarxes elèctriques, de telefonia, etc,. que han de mantenir en condicions adequades les xarxes així com la vegetació que hi ha al voltant de les mateixes.

En el marc d’aquestes actuacions preventives es manté el control de les limitacions de del Decret 125/2007 i l’execució de les actuacions selvícoles previstes als Plans Comarcals i al IV Pla de Defensa contra Incendis així com la millora d’aquelles infraestructures necessàries per la lluita contra els incendis forestals (manteniment o instal·lació de punts d’aigua o de vigilància). Des de la conselleria també s’impulsen altres activitats que generen prevenció com ara les cremes prescrites o l’ús de ramat per controlar la vegetació en zones crítiques d’alt risc d’incendi.

La tasca divulgadora i de conscienciació sobre la cultura del risc va continuar al llarg de tot l’any 2016 amb les diverses activitats realitzades per la Xarxa Forestal de les Illes Balears tant per nins (amb programes específics per escolars al llarg del curs) com per adults.

També es va consolidar la presència de Xarxa Forestal a les xarxes socials com Twitter (amb 5.140 seguidors a @xarxaforestal i 6.011 en @ibanat_IB), Facebook (amb 1.730 seguidors a Xarxa Forestal i 1.860 seguidors de Bosqueta Forestal), al Blog (amb 6.900 visites) i al canal de Youtube (8.910 visualitzacions)

forestal.caib.es

@xarxaforestal

@ibanat_IB

facebook.com/xarxaforestal

facebook.com/bosquetaforestal

https://www.youtube.com/user/xarxaforestalbalears/