Redacció, publicitat i distribució: Institut Baix Montseny,ctra. de Campins s/n – 08470 Sant Celoni, Barcelona · Editor:Francesc Pina · Redacció d’aquest número: alumnes de l’INSBaix Montseny, Jordi Abril, Laura Ballús, Emilie Boens, TeresaBorotau, Esteve Casas, Jordi el Mariachet i Sergi Ricart ·Publicitat: Anna Cubero · Maquetació: Francesc González ·www.insbaixmontseny.cat

Sumari

Editorial 2

Notícies 3

Francesc 3

Quatre professores, quatre mares, quatre alegries 3

Cicle formatiu de mecatrònica 4

Jornada d’exalumnes 5

Fira Guia’t 5

La nostra comunitat decideix 7

La biblioteca informa 8

El Jocjeríflic 8

Les claus de vidre 9

Recomanacions culturals 10

Activitats 14

Excursió al Turó de Bellver 14

La Marató de TV3 14

Debat electoral a 2n de BAT 15

Simulacre d’eleccions 16

El canvi climàtic 17

M’alegro tal com sóc! 17

Primers auxilis 18

Xerrada d’Arcadi Oliveres 19

Treballs de recerca de 2n de BAT 20

«Mots Passants» 21

Colònies de 1r d’ESO 21

Visita de Jordi Turull 21

Scratch 22

Concurs de fotografia matemàtica 23 Pi negatiu, per Guillem Btt.

1

Editorial

Construïm sentit comúdes de la comunitat educativa

En moltes ocasions, després d’un fet desagradableen el qual hi ha intervingut diferents persones i el re-sultat ha estat un desencert flagrant o potser una ve-ritable catàstrofe, acostumem a lamentar-nos i diem:«Això era de sentit comú», o «només calia aplicar elsentit comú».

Així doncs, el primer que caldria preguntar-nos éssi en aquest segle xxi existeix aquest «sentit comú»que, de tenir-lo, solucionaria no pocs conflictes i des-gràcies.

Si entenem sentit com a «raó de ser» o com a«motiu d’existir», com a «finalitat» i entenem quetots tenim un sentit, el següent que ens hauríem deplantejar és si aquest sentit és compartit, o sigui, co-mú. I en el cas que sigui comú hauríem de plantejar-nos comú a qui?

Perquè des del meu punt de vista, i a través del’observació diària, constato contínuament la grandificultat dels humans en la resolució de conflictes.Conflictes petits i grans. Conflictes de conseqüènciesirrellevants i d’altres de conseqüències de gran mag-nitud i tinc la sensació que cadascú ens «pensem» o«creiem» que compartim amb una col.lectivitat mésgran el nostre «propi sentit comú» sense tenir encompte que aquest sentit comú no l’hem acordat en-lloc. I que els paràmetres del segle passat potser jano ens serveixen per a les realitats actuals.

Probablement el «SENTIT COMÚ» en majúsculess’ha anat fragmentant tot i la contradicció que supo-sa el fenomen de la globalització del món occidental.Per una banda estem unificats (en la forma, el vestu-ari, les grans cadenes comercials, les xarxes socials,etc.) i per l’altra actuem des del principi del «campiqui pugui».

Abans hi havia molta més diversitat però el subs-trat «moral» era COMÚ. D’aquí que es pogués parlarde «sentit comú». Ara passa a l’inrevés: en la su-perficialitat tot s’ha homogeneïtzat. . . però s’ha per-dut aquella similitud de substrat moral on un podiaemparar-se (malgrat fos inadequat). Els humans te-nim la tendència a enderrocar allò que no ens agradaen comptes d’aprofitar allò que encara ens pot serviri transformar allò que creiem que ja no ens funciona,sense adonar-nos que l’absència de qualsevol subs-trat potser és més perjudicial que un substrat defici-tari.

El què potser no hem entès és que per damuntde la moral de torn hi ha uns principis ètics sobreels quals podríem intentar de construir un «sentit co-

mú» consensuat per tots els integrants de qualsevolcomunitat.

O potser sí que existeix un nou «sentit comú» es-devindut de la laxitud ètica i promogut per la societatdel consum. En tot cas, des del lloc que ocupo, pucobservar com aquest nou sentit comú ens porta a uncaos gens saludable.

En terminologia educativa o del camp de la psico-loga podríem fer una comparació i dir que l’absènciad’un «sentit comú» és equivalent a l’absència de lí-mits.

De la mateixa manera que és saludable que elspares es posin d’acord per tal d’establir uns límitsprou ferms i flexibles és imprescindible que com acol.lectius humans busquem els espais on establir elspunts imprescindibles de confluència d’on sorgeixiun «nou sentit comú» que ens doni sentit com a es-pècie que vol evolucionar i transcendir aquells con-flictes que arrossega des del mateix inici.

I no només estem parlant de l’absència de límitsen els adolescents. No. Sembla que aquesta absèn-cia de límits coherents que donin seguretat és unamancança també en el món dels adults, fins el puntde confondre’s vertiginosament les conductes d’unsi d’altres sense esbrinar amb claredat qui és el refe-rent de qui.

Per això, per tal que hi hagi un sentit comú primerha d’haver-hi un sentit individual i posar-lo al serveide la comunitat. I quan hàgim trobat allò que ensuneix, aleshores podrem dir que tenim «un sentit co-mú». Així doncs, el sentit comú l’hem de construir,si tots en tenim voluntat. I aquesta és la nostra granoportunitat. La gran oportunitat de les societats quepretenen humanitzar-se.

Què és més important? Que el nostre fill tinguiun MP3 d’última generació o que s’alimenti correcta-ment i de forma saludable?

Què és més important? Que el nostre fill disposid’un ordinador d’última generació a la seva habitacióo que havent sopat poguem fer petar la xerrada?

Sembla, doncs, que sí que hi ha un sentit comúperò que aquest sentit comú res té a veure amb elsvalors que pretén transmetre l’escola.

I és aquí on cal una profunda reflexió conjunta perposar-nos d’acord en quin sentit comú volem desen-volupar. Per definir quines són les veritables priori-tats en l’entorn que estiguem treballant. A què vo-lem donar valor positiu de forma comuna?

Perquè de somnis individuals tots en tenim, peròno hi ha res més satisfactori que construir, de micaen mica, un somni col.lectiu.

L’equip directiu

2

Notícies

Francesc

El boy, que s’esforça per tancar les cows, usant unmínim de filat; la tribu d’indis que, per problemes d’-habitatge, s’acull al pla TIPO (Tendes Índies de Pro-tecció Oficial) i es veu sotmesa a les fortes restricci-ons del Departament de Medi Ambient a fi de mini-mitzar despeses en la construcció de les seves ele-gants i còniques tendes, el blauet (Alcedo atthis) queescurça el màxim possible el recorregut per arribaraviat al rierol i apaivagar, amb un ràpid glop d’aigua,les seves escalfors en vista de la propera trobadaamb l’estimada que l’espera impacient o l’esforçadaBlancaneu que malda, incansablement, per rendibi-litzar el negoci fent màxims els Beneficis i optimit-zant recursos mentre suporta estoicament la feinaextra que li suposa cuidar els set nans, formen, en-tre d’altres, un recull de problemes on, sense perdrela rigorositat, es posa de manifest la gracia i fina iro-nia del nostre company Francesc mentre s’esvaeixel somriure inicial de l’alumne que s’escarrassa perresoldre’ls.

En Francesc és un home senzill, amant de l’ano-nimat, que defuig les manifestacions exagerades, vade retro!, i s’allunya dels excessos fora de lloc.

Ordenat i metòdic, mostra una inusual cura i per-fecció en la seva feina, sempre impecable.

Amb aparent despreocupació del que l’envolta,però amatent del que passa, allarga el seu mantellprotector i avisa, aconsella o insinua, amb veu cal-mada, allò que més convé.

No és persona que es comprometi alegrement,però si ho fa respon fins a les últimes conseqüènciesi estén la mà, amablement, en qualsevol circumstàn-cia.

Tots sabem, i per tant confessar-ho no és cap se-cret, que aquesta nostra feina és complexa i difícil(avui en dia potser més que mai), que lluitar contracerta pedagogia, puta de carrer amb veu de cassa-lla, proveïda d’un fals bonisme que tot ho justificaincapaç de solucionar res, obliga a mantenir fermes iclares les pròpies conviccions.

I en Francesc, quan la majoria hauria optat per unconformisme descafeïnat, hi ha restat, fins la últimaclasse, sempre fidel.

Sembla que la paraula poesia deriva del grecπoιησις ‘creació’ i alguns afirmen que ella és com unamelodia a l’oïda, com una manifestació de la bellesa,del sentiment estètic, a través de la paraula; i, totssabem, que quan el sentiment, aquell que neix dedins, el verdader, surt a la llum un «no pot mentir niment» i això fa del poeta un personatge autèntic.

Francesc, autèntic en la teva feina i en el tracteamb els altres, has estat i ets un poeta. Gaudeix llar-gament i plenament de la teva jubilació.

Esteve Casas

Cigonya de paper

Font:http://koaly.net/images/pictures/origami.html

Quatre professores, quatre mares,quatre alegries

Juno Lucina, deessa romana dels naixements, i Il.lítia,la seva equivalent en els parts grecs, s’han deixatveure aquest curs a les llars de quatre professores del’Institut Baix Montseny i hi han deixat com a beneïtsregals sengles plançons, que han elevat la taxa denatalitat del claustre tres punts respecte al curs pas-sat. Tots els que d’una forma o altra formem part del’institut desitgem el millor futur per a les quatre cri-atures i felicitem les quatre mares. Per a dues d’elles

ha estat la primera experiència obstètrica; les altresdues ja sabien què és donar a llum. Es va avançar, jaa principis de curs, l’Ivan, fill de la nostra professorade música Victòria Carnicer. Amb l’any nou va arribaren Narcís, primogènit de la Sílvia Castell; al febrer vanéixer en Martí, segon fill de la Laura Sicart. L’últimaincorporació a aquesta generació ha estat el fill dela Sònia Vidal. La Victòria ja camina entre nosaltres;les altres tres descansen de la labor i esperem queen poc temps portin els fills al centre per poder-losadmirar.

Sergi Ricart

3

Adjudicació del cicle formatiu de grausuperior de mecatrònica industrial

Després de molts d’anys demanant per part del nos-tre centre d’impartir cicles de grau superior, el De-partament d’Ensenyament ens ha adjudicat el ciclede grau superior de mecatrònica industrial.

Es tracta d’un cicle que dóna continuïtat al ciclede grau mig de manteniment electromecànic, ques’imparteix a l’Institut Baix Montseny des de fa quin-ze anys amb èxit de matrícula i d’inserció laboral, finsi tot, en aquest temps de crisi econòmica.

El fet que el Departament ens hagi conceditaquest cicle respon, entre d’altres coses, a un estudiaprofundit de la necessitat que hi ha a les empre-ses de la zona del Baix Montseny de tècnics espe-cialitzats, que han realitzat des de l’àrea de gestióempresarial de l’Ajuntament, així com les successi-ves visites que fan els nostres coordinadors de FCT ales empreses (Toni Palma i José Luis Palomares), onels nostres alumnes del grau mig realitzen les pràc-tiques i també per la reiterada demanda que fan els

alumnes de l’institut i de l’escola d’adults de podercontinuar els estudis de grau superior a Sant Celoni.

Per tant, no només hi ha la voluntat pedagògicade donar coherència als estudis que impartim, sinóque també hi ha una necessitat de la zona on vivim,sobretot si tenim en compte que aquest cicle, al Va-llès, només s’imparteix a Mollet i a Sabadell.

Així doncs, malgrat la situació de precarietat enla qual vivim, el suport de l’Ajuntament, de la ins-pecció, de la coordinació de cicles del Maresme – Va-llès Oriental i dels Serveis Territorials, han fet posiblel’adjudicació des de Via Augusta i, així, avançar en lasecundària postobligatòria del municipi i del centre.

El cicle s’impartirà a partir del curs vinent en ho-rari de tardes fins que el nou edifici de formació pro-fesional no estigui construït.

Recordem, a més, que tenim demanat també elcicle superior d’administració i finances, continuïtatde l’altre cicle de grau mig que actualment s’impar-teix a l’Institut Baix Montseny.

Novament l’Institut Baix Montseny demostra quela bona feina dels nostres professionals i la suma devoluntats amb un objectiu comú dóna els seus fruits.

L’equip directiu

4

Jornada d’exalumnes de l’institut

Ja fa tres anys que s’organitza, al voltant del mes defebrer, una jornada que pretén posar en contacte elsexalumnes de l’institut que estan fent estudis supe-riors amb els actuals alumnes de 2n de Batxillerat.Aquesta jornada està englobada dins les activitatsd’orientació que es preparen pels alumnes de 2n deBatxillerat, amb la intenció de donar-los l’oportunitatde sentir de primera mà experiències, habitualmentuniversitàries, de joves de la seva edat que fa pocque han passat pel moment que ara estan vivint ells.La trobada es va dividir en dos blocs: un primer blocon es va parlar de les Proves d’Accés a la Universitati un segon bloc on es va parlar dels estudis que estàcursant cadascun dels exalumnes. En relació a lesPAU, tots els exalumnes van destacar que són unesproves que espanten molt però que al final no vanser tan difícils com s’imaginaven, i també van donaralguns consells sobre com escollir les matèries quecal posar a la part general i a la part específica de laprova. Pel que fa als graus que estan estudiant elsexalumnes van explicar, entre d’altres coses, si eraun grau que sempre havien volgut fer o havia sigutuna decisió d’última hora, i si estaven contents de laseva elecció o no. Tots van dir que estaven satisfetsamb el que havien triat i també van explicar que, encas de no haver pogut accedir als estudis que volien,s’havien tornat a presentar a la fase específica de lesPAU per a millorar la seva nota i així poder entrar ala facultat desitjada. Va ser molt emocionant veurecom els antics alumnes del nostre centre van trobant

el seu lloc i expliquen amb passió els camins que hantriat. La jornada va acabar amb un berenar que vapermetre que els alumnes de 2n de Batxillerat, elsexalumnes i els professors parlessin de manera mésdistesa. Un dels alumnes de 2n de Batxillerat que hivan assistir, en Sergio Espinosa, explica:

«Vaig trobar que la jornada d’exalumnes va sermolt útil, ja que no estava segur de quina universi-tat triar i gràcies a les seves opinions i experiènciesem vaig acabar de decidir, va haver-hi gent que noestava segura de què fer i aquesta trobada els va ori-entar una mica més gràcies a les recomanacions delsaltres alumnes. Un altre punt de la reunió que vaigtrobar molt útil va ser l’explicació de com van viu-re la selectivitat ja que, almenys a mi, em va treureuna mica la por que sentia envers aquests exàmens.L’únic punt a millorar crec que seria l’assistència perpart de l’alumnat, ja que hi havia més exalumnesque alumnes. Així que animo als alumnes de primera que lany que ve hi assisteixin ja que els serà degran utilitat.»

Els exalumnes que van venir a compartir les se-ves experiències van ser l’Ester Garcia, en MarçalTort, l’Azra Suljic, la Jenifer Bautista, la Sara Pou, laJudit López, l’Ainhoa Jiménez, l’Adrià Rovira, l’AlbaLópez, en Jesús Muñoz i l’Èrica Góngora. A tots ellsels agraïm la seva assistència i esperem retrobar-losl’any que ve juntament amb d’altres exalumnes quevan excusar la seva absència perquè tenien classe odiverses activitats que no podien deixar d’atendre.

Laura Ballús

Fira Guia’t

Enguany el nostre institut ha participat per segonavegada a la Fira Guia’t de Granollers, que es va cele-brar els dies 6, 7 i 8 de març. Es va dur a terme ambel suport del Consell Comarcal del Vallès Oriental, l’A-juntament de Granollers, el Departament d’Ensenya-ment, la Xarxa de Transició Escola i Treball (XTET) ila Diputació de Barcelona. Es va desenvolupar en unantic edifici industrial de Granollers, rehabilitat peracollir la Fàbrica de les Arts Roca Umbert. Concre-tament a les instal.lacions de l’espai polivalent de laNau Dents de Serra.

Aquesta fira mostra les diferents opcions formati-ves que hi ha a la comarca en acabar l’ESO, especi-alment les de l’àmbit professionalitzador (la FP). S’a-dreça tant al col.lectiu d’estudiants que han acabatl’etapa obligatòria de l’educació, com a altres col-lectius, com ara aturats o treballadors en actiu ambnecessitats formatives. Amb aquest motiu, una vin-tena d’entitats educatives, des d’instituts de FP fins aacadèmies privades, han muntat els seus aparadors.En aquest sentit, el nostre institut ofereix dues titu-lacions de grau mitjà: la de Tècnic en MantenimentElectromecànic i la de Tècnic en Gestió Administrati-va. Al nostre petit espai s’hi van desplegar una sè-rie de mostres d’allò que es pot fer al nostre centre:un panell de quasi 3 metres simulant una instal.lacióelèctrica d’un habitatge, una maqueta d’ascensor de

2 metres d’alçada, amb aturada automàtica de se-guretat, un dispensador pneumàtic de targetes con-trolat per mitjà d’un autòmat programable Siemens,un sistema de control d’arrencada i sentit de gir demotors de mitjana potència, etc. També es van re-partir tríptics amb informació detallada sobre els es-tudis que oferim i es va fer un acompanyament a totsaquells interessats en els nostres estudis. A l’expo-sició, durant els 3 dies, han col.laborat un grup d’a-lumnes voluntaris de cicles i dos professors, els qualshan estat presents cada dia a l’estand en represen-tació de l’institut.

Una novetat important d’enguany és que a lestargetes que es van repartir hi apareix un codi QRque et dirigeix a la web del nostre institut, visualit-zant el mateix tríptic que es va repartir a la fira. Al-tres centres han creat exposicions audiovisuals, hanmuntat maquetes de sistemes automàtics i instal-lacions de domòtica, han preparat mostres d’estèticao han exposat un cotxe de mida real.

També algunes empreses han organitzat tallersd’orientació i d’autoconeixement per als alumnes, ai-xí com xerrades dirigides als professors.

L’afluència prevista per l’organització era del vol-tant de 1000 persones. El nostre estand va rebremés de 70 visites d’estudiants interessats pels nos-tres cicles.

Jordi el Mariachet

5

6

La nostra comunitat decideix

Els dies 15 i 16 de gener es van fer les votacions per escollir els nous representants al ConsellEscolar del nostre institut.

El dimarts 15 van votar els alumnes i el dimecres16 els professors i els pares i mares del alumnes.

Com ja sabeu, el Consell Escolar d’un centre ésl’organ màxim de decisió i, per tant, és molt impor-tant l’elecció dels seus representants, sobretot teninten compte que és l’únic òrgan on són representatstots els sectors de la comunitat educativa: alumnes,professors, pares i mares, l’Ajuntament i el personald’administració i serveis.

Presentar-s’hi és un acte de responsabilitat i d’im-plicació amb el centre i, enguany, ens sentim orgullo-sos de les candidatures presentades en tots els sec-tors perquè això indica la voluntat de crear aques-ta intel.ligència col.lectiva que nosaltres expliquem alprojecte de direcció a través de la teoria del macro-cervell.

Tot el que ha avançat l’Institut Baix Montseny haestàs gràcies a la suma d’esforços i a la construcciós’un sentit comú a tots els membres que el confor-men. Per això, estem convençuts que el diàleg i laparticipació en el si de la nostra organització és fo-namental per tal de poder continuar amb la tasca detransformació i excel.lència que ens hem proposat lanostra Comunitat Educativa.

La diversitat de punts de vista i d’opinions la con-siderem com un enriquiment i una oportunitat pertrobar les opcions més adequades per a la situaciódel món educatiu actual i per al nostre centre en par-ticular.

Les persones que van presentar la seva candida-tura són:

Candidats dels alumnes

• Joaquim Motger (2n de BAT)

• Sergi Martínez (4t d’ESO)

• Artur Obach (2n d’ESO)

• Arnau Manero (2n d’ESO)

Malgrat els alumnes de 2n d’ESO no podien serlegalment representants dels Consells Escolars, elnostre Consell Escolar va acordar per unanimitat quedonaríem l’opció de deixar que fossin oients (en cas

de ser votats) per tal de poder aprendre el funciona-ment de les reunions.

Candidats dels pares i mares

• Montse Boza

• Juan Jesús Miguez

• Samuel Gabriel Penalva

• Caroline Rosso

• Mireia Travesset

• David Uriach

Candidats de professors

• José Luis Palomares

• Jordi el Mariachet

• Helga Blasco

Després de les votacions, el 23 de gener d’a-quest any es va constituir el nou Consell Escolar ambaquests nous membres:

Sector de l’alumnat

• Joaquim Motger (2n de BAT)

• Sergi Martínez (4t d’ESO)

Sector dels pares i mares

• David Uriach

• Mireia Travesset

Sector del professorat

• José Luis Palomares

• Jordi el Mariachet

• Helga Blasco

Així doncs, des de la direcció del centre els do-nem la benvinguda i els felicitem i els encoratgem aaportar noves propostes per a aquest curs i el cursvinent.

La direcció

7

La biblioteca informa

El Jocjeríflic

El Jocjeríflic va començar a l’Institut Baix Montsenydeu fer ja uns 12 anys. Era un concurs organitzat desdel departament de català. Enguany retorna com aprojecte de la biblioteca. Es tracta d’un concurs onpot participar tota la comunitat educativa i consisteixa resoldre un jeroglífic. L’enigma es penja al suro dela biblioteca i s’ha de deixar un paper on consti la res-posta (escrita correctament), el nom, el curs i la dataen una bústia que trobareu a la biblioteca. El premiés un esmorzar a Ca la Lola. El nom del guanyadortambé es penja en el suro de l’entrada.

Algunes pautes per resoldre jeroglífics:

1. Què és un jeroglífic: El jeroglífic és una ende-vinalla. Descobrir una cosa amagada sempreha estat un joc o una investigació apassionant.Comparable al «veig-veig» infantil o un campde recerca arqueològica. Descobrir allò que es-tà ocult, o ens han amagat, és una feina en-grescadora que ens fa parlar, pensar, escriure,en definitiva ens fa aprendre.

El jeroglífic té bàsicament dues parts, una pistao pregunta i uns dibuixos o símbols que respo-nen o complementen la pista o pregunta inicial.A l’hora de resoldre hem de tenir sempre moltpresent la pregunta, tot girarà al seu voltant.

2. La composició: Poques vegades un jeroglíficconsta d’un sol símbol o dibuix. En aquests ca-sos es resolen per composició, és a dir, cada di-buix és un tros de la solució. En aquests casosens anirà molt bé utilitzar paper i llapis i potserun diccionari de sinònims.

3. La inversió: Quan un dibuix està invertit cal-drà posar la seva interpretació amb les lletresen ordre invers. De vegades algun dibuix inver-tit no s’interpreta invertint les lletres sinó inver-tint el significat. Cal anar provant.

4. La inclusió: Hi ha jeroglífics que contenen dossímbols, l’un dintre de l’altre. Això pot significarque les paraules del símbol inclòs cal introduir-les entre les lletres que corresponen al dibuixprincipal.

5. La descripció: Descriure és explicar allò quees veu.

(a) descripció de situacions: damunt, sota,davant, darrera. . .

(b) descripció d’inclusions: en, entre, dinsde. . .

(c) descripció de quantitats i qualitats: un,uns, molts, força. . . blanc, fosc, gran. . .

(d) descripció de l’acció: contra, caure. . .

(e) descripció de la carència: no hi ha, falta. . .

6. La supressió: Hi ha vegades que el signe derestar no significa resta o menys, sinó que voldir que cal suprimir alguna de les lletres del di-buix.

7. Les xifres romanes i les notes musicals: Ésmolt corrent de trobar-se amb lletres que coin-cideixen amb xifres romanes que són valors nu-mèrics i a l’inrevés. Recordem l’equivalèncianumèrica: I = 1, V = 5, X = 10, L = 50, C =100, D = 500, M = 1000.

Quan apareix la paraula NOTA significa que s’-ha d’utilitzar alguna de les notes musicals.

8. La xifra 0: Aquest símbol pot interpretar-se demoltes maneres 0 = Lletra, 0 = Zero = RES =Re = Ser = Er = Cap. . .

Conclusió: Hem vist algunes possibles explicaci-ons del dibuix d’un jeroglífic. Hem de dir però, quela pràctica és la mestressa d’aquesta ciència i, pertant, quants més en fem, més en sabrem.

Salut i sort.

Jordi Abril i Jordi Esteban

Solució: Ovella

8

Les claus de vidre

Les claus de vidre són una sèrie de relats curts es-crits per Jaume Fuster on l’autor ens planteja un casdel detectiu Lluís Arquer i el lector ha de descobrir (ellladre o l’assassí) o ajudar el detectiu a resoldre l’e-nigma. La TV3 va reconvertir els relats curts en his-torietes interpretades per diferents actors i on l’es-pectador havia de descobrir qui era el malfactor, oajudar el detectiu a resoldre’ls.

Fa uns anys vaig començar a utilitzar aquest re-curs per treballar la comprensió lectora, feia llegir alsmeus alumnes un dels casos i després en parlàvemi resolíem en comú. Més tard vaig canviar de tàc-tica per treballar la comprensió oral, jo explicava elcas i els alumnes havien de resoldre’l, fent-me totesles preguntes que creien oportunes. Aquesta darre-ra opció sembla que va agradar més els receptors deles historietes, i jo també m’ho passava bé explicant-les. Alguns dels meus alumnes deien que em passa-va les classes explicant historietes, no saben que enel fons estàvem treballant la llengua oral.

Quan des de la biblioteca em van convidar a expli-car alguna cosa vaig pensar en recuperar aquest vicide quan jo era un professor de llengua i així ho vaigfer. Ara, amb el permís d’en Jaume us explicaré unade les seves claus, després de tants anys relatant-lespenso que ja són una mica meves.

Vidres Trencats

És dilluns al matí, en Lluís Arquer és al seu des-patx, té una mica de caparrassa després d’un cap desetmana sense fer gaire res. Recorda vagament lacara de la rossa tenyida que va conèixer a la discote-ca i que li va dir que ell no era el seu tipus, i recordatambé el preu dels gintònics que va beure. Truca el

telèfon. És la seva cosina Anna. L’Anna li explica queacaben de robar a la seva farmàcia, i si pot venir perveure si descobreix alguna cosa. En Lluís agafa la lli-breteta, el llapis, el paquet de Ducados, l’encenedori marxa cap a la farmàcia.

L’Anna li explica el cas. Cada dia la Mònica, l’aju-dant de l’Anna, arriba a la farmàcia a les 8’30, obre laporta persiana del carrer però tanca amb clau la por-ta de vidre. Comença a preparar-ho tot per obrir a les9. L’Anna arriba sempre a les 9’20, després de deixarels nens a l’escola. Avui quan ha arribat la Mònica haobert com sempre la persiana metàl·lica, ha entrat iha tancat la porta de vidre, ha obert els llums i havist que la caixa enregistradora estava oberta. Aixòl’ha fet sospitar. Normalment a la caixa no hi deixengaire diners, només una mica de canvi per al dia se-güent. Quan s’hi ha acostat ha vist que la caixa erabuida. Immediatament ha trucat a l’Anna i no ha to-cat res més. L’Anna ha arribat a les 9’23 i ha trucat aen Lluís.

—Falta res més? —pregunta en Lluís.—A la rebotiga han buidat els prestatges d’ansio-

lítics, amfetamines i metadona —contesta l’Anna.En Lluís comprova que la persiana metàl.lica no

ha estat forçada, des de l’entrada veu que la caixaenregistradora està oberta, s’hi acosta i veu que no-més hi ha xavalla. Entra a la rebotiga i veu un muntde prestatges plens de medicaments i en un racó unsprestatges buits, on hi havia els medicaments quehan desaparegut. Al fons de la rebotiga veu una fi-nestra, està trencada, s’hi acosta i treu el cap, dónaal pati de llum de l’edifici. Hi veu molta brutícia, plàs-tics, una ampolla de Font-Vella de dos litres, unes cal-ces d’una mida monumental, una bata de color rosaamb unes floretes grogues, herba, una parella de ga-tets llepant-se els morros, uns vidres trencats. . . Co-mença a sentir-se olor d’olles preparant el dinar. . .Al fons veu una porta.

—Qui té la clau de la porta?—Jo —diu l’Anna.— La té sempre el president de

la comunitat de veïns, i aquest semestre em toca ami.

En Lluís pregunta a la Mònica si ha entrat algúmés a part d’ella, però ella ho nega.

—Haurem de trucar als mossos i fer la denúncia—diu l’Anna.

—Com vulguis, però si el que vols és recuperarel que t’han robat val més que mirem la bossa de laMònica.

Efectivament, dins la bossa de la Mònica hi trobenels diners que faltaven a la caixa i sobretot els me-dicaments. La noia plorosa ho confessa tot. El seuxicot l’ha amenaçada i ella ho ha fet per por. . .

Com ha sabut en Lluís que el lladre era la Mòni-ca? (La solució la trobareu en el proper número deLa Calaixera, mentrestant us podeu anar trencant elcap. . . També ho podeu preguntar als alumnes de se-gon que van venir el dia 12 de març a escoltar-la a labiblioteca.)

Jordi Abril i Jaume Fuster

9

Recomanacions culturals

Els alumnes de Batxillerat recomanen. . .

Los Miserables és una adaptació cinematogràfica de la novel.la de Víctor Hugo, tituladaamb el mateix nom. Se n’han fet nombrosos musicals importants inspirats en aquestahistòria, el primer va ser l’any 1992 a Madrid. Actualment, l’obra torna a tenir un granressò després de la seva adaptació a la gran pantalla, en la qual hi han participatnombrosos artistes anglesos i americans coneguts internacionalment.

L’argument tracta sobre la vida de Jean Valjean i totes les aventures que passa. AValjean li concedeixen la llibertat condicional després de 19 anys empresonat. Durantaquest temps coneix el policia Javert, el qual al llarg de la pel.lícula fa el que sigui pertal d’atrapar-lo. Mentrestant, Valjean intenta mantenir una vida normal: és honest ibona persona, adopta Cossette (tal i com va prometre a la seva mare, Fantine), etc.Però sempre hi apareix Javert, disposat a no deixar-lo fugir del passat. També es veuinvolucrat en les revoltes socials que hi ha a França, de les quals no tothom acabaràamb el seu final feliç. . .

Personalment, quan vaig anar a veure-la no ho tenia gaire clar, però malgrat la llargadurada de la pel.lícula i el fet que tot el diàleg sigui cantat, puc dir que em va agradarmolt. Penso que transmet molt bon missatge, els actors es posen molt en el seu paperi la banda sonora és genial! La recomano a tothom que vulgui passar una bona estona.

Meritxell Martínez, 1r de Batxillerat B

El Fifa és un joc de futbol. El primer joc que va sortir va ser el Fifa 94, ja que es va posara la venda l’any 1994. Inicialment, no va tenir molt èxit ja que era un joc únicamentper la Play 1 i per això hi va haver un temps que no es van posar a la venda més jocsd’aquest tipus. Però l’any 1998, es va decidir crear un altre Fifa millorat: el Fifa 98. Amés, aquest joc no era exclusivament per la Play 1 sinó que hi també podies jugar al’ordinador. A partir d’aquí, els jocs de Fifa van tenir molt d’èxit, ja que cada any el jocera millorat, ja sigui pels gràfics o bé per la varietat de possibilitats per poder jugaral joc, com per exemple: jugar tornejos, fer lligues o dirigir l’equip com si fossis unentrenador, un segon entrenador, un jugador o bé entrenador i jugador.

Al cap d’un temps es va posar a la venda la Play 2 i això va significar una millora en totsels jocs. Finalment, entre els anys 2005 i 2007 van sortir dues noves consoles, la Xboxi la Play 3, que són les consoles en què es juga més actualment. El gran avantatge quetenien aquestes consoles, és que els gràfics estaven molt millorats, els movimentsdels jugadors semblaven molt reals i el més important és que et permetien jugar viaInternet a través de la mateixa consola. Per al Fifa això va ser un gran avantatge, jaque van poder crear una altra modalitat de joc, que era que et permetia jugar partitsvia Internet amb altra gent que tenia el joc.

Actualment, el joc que hi ha és el Fifa 13 està molt millorat, ja que realment els mo-viments dels jugadors, els xuts, la manera de tirar les faltes, corners. . . això com elsgràfics i la varietat de models de jocs, demostren que hi ha hagut un gran esforç pertal de millorar-lo. Tot això, fa que avui dia, més de 2 milions de persones tinguin aquestjoc i que jo en sigui un d’ells. És cert que hi ha coses que encara s’han de millorar i peraixò esperem que el següent joc que trauran, el Fifa 14, tingui més millores i puguempassar-ho bé mentre hi juguem.

Per això, jo crec que si t’agrada el futbol, ja sigui jugar partits o bé dirigir un equip,és un bon joc per conèixer jugadors importants que no sabies que jugaven a futbolen lligues professionals, conèixer-ne les qualitats i els defectes i sobretot aprendre ajugar, t’agradarà.

Genís Purtí Grau, 1r de Batxillerat B

10

El món groc d’Albert Espinosa. El que l’autor vol reflectir amb aquest llibre és el que lavida a l’hospital li va ensenyar (experiències, anècdotes, consells. . . ) amb el propòsitque el lector pugui aplicar-ho a la vida diària. Sovint es creu que és un llibre d’auto-ajuda però, en realitat és un recull d’experiències que ell ha experimentat i ha volgutexplicar-les. El motiu pel qual el recomano és perquè és un llibre al qual no pots treurel’ull de sobre, és a dir, cada línia que llegeixes aprens un consell nou, t’enganxa finsal punt d’experimentar sentiments i emocions a què mai no haguessis pensat poderarribar llegint. «El món groc» és el nom que Albert Espinosa ha volgut donar a unamanera de viure la vida i entendre-la, i saber gaudir-la. Un llibre com diria l’Albert queens ajuda a «ser una mica més feliços». El llibre està estructurat en 23 punts, coma conceptes i descobriments, que has d’unir conceptualment a la ment, i apareixerancom una forma de vida, per aprendre a viure-la. Gràcies a l’estructura, la lectura es faamena i agradable. No us sembla fantàstic que una persona a través de l’escripturasigui capaç de fer-te sentir, emocionar, somiar i desconnectar del món que t’envolta?Aquest és un dels motius pel qual el recomano. També m’agrada recomanar-lo perquèés un llibre per a qualsevol públic. A més, crec que molts necessiten un llibre que elsfaci pensar i valorar moltes de les coses que avui en dia passem per alt. M’agrada,fins i tot, perquè el subtítol del llibre ja et fa sentir bé: «si creus en els somnis, es faranrealitat». No sembla meravellós? Fer-te saber que els somnis no estan tan lluny delque nosaltres creiem, que estan a prop, molt a prop i que si creus en ells, crees.

Mariona Capote Pino, 1r de Batxillerat A

Pocs dies abans d’acabar l’any 2012, es va celebrar la Marató de TV3. Any rere anyestà dedicada a una malaltia determinada amb l’objectiu de recaptar la màxima quan-titat de diners per tal d’ajudar els malalts que pateixen la malaltia i alhora beneficiareconòmicament les investigacions científiques que poden trobar un remei a llarg o acurt termini.

Per poder-hi participar, es presenten diverses opcions: fer un donatiu econòmic o bécomprar alguns productes, com el disc o el llibre. És per aquest motiu que m’agradariarecomanar-vos el llibre de la Marató d’aquest any que porta un títol molt esperançador:Tot està per fer i tot és possible. Com ja debeu saber, aquest any la Marató ha estatvinculat al càncer, una malaltia que per desgràcia, cada dia està més present a lanostra societat.

Primerament, crec que és un llibre econòmic i assequible, un factor a tenir en compteamb la crisi que estem patint. Tanmateix, és un llibre que transmet uns valors moltimportants, ja que us poden ser una eina útil en cas de topar-vos amb aquesta malaltiatan cruel. De la mateixa manera, penso que és necessari per tenir una base de conei-xements sobre el càncer perquè, per desgràcia, pot afectar a tothom, fins i tot a lespersones del nostre entorn més proper. Finalment, us recomano que no us deixeu per-dre aquest llibre ja que serveix per col.laborar amb una bona causa, per assolir nousconeixements sobre el càncer i per reflexionar d’una manera molt enriquidora.

Raquel Pagès, 1r de Batxillerat A

Si voleu publicar la vostra recomanació cultural,

envieu-nos-la per correu:

lacalaixera.ibm@gmail.com

11

What should I read next?

If you don’t know what to read next, here are some good book recommendations that the 4thESO students have made us.

Last year, I read Camps de maduixes. It’s by a Spanish author called Jordi Sierra iFabra. I read this book because it was obligatory at school.

Camps de maduixes is a novel about a girl who stays in coma because of the drugs.Her friends and her family are very worried for her and the police searches the personwho gave the drugs to the girl. Finally, the girl wakes up. In the book, there are somephotos.

This book was enjoyable and interesting. I liked it because the story is based on realfacts. I like this author, his books are very interesting and fun, I read a lot of booksof him. I recommend this book to the people who don’t know what to read and to thepeople of all ages.

Alba Arabía Ferrer, 4t ESO B

The last book that I read was called The Hunger Games. It’s by an American authorcalled Suzanne Collins. I read this book because one friend recommended it to mebecause he liked it very much.

This book is the story of a young girl, Katniss Everdeen, who has to go to The HungerGames. The Hunger Games is a game, and in this game 24 teenagers fight to thedeath and only one can stay alive. In this book there aren’t any pictures.

I like this book because I like its topic and the adventures of the characters are exciting.But I think that this book is only for teenagers or young people. Finally, I recommendthis book to all teenagers.

Carlos Garcia, 4t ESO B

The best book that I read was called Harry Potter and the Chamber of Secrets. It waswritten by a British authoress. Her name is Joanne Rowling. I read this book during myholidays because I had a lot of free time.

Harry Potter and the Chamber of Secrets is a fantasy book about a child. One day amysterious man says to him that he is a magician and he goes to a magician’s schoolwhere he solves the different magic disorders. In this book there are some pictures.

The book was very entertaining and I think that it is the best book of the saga. I thinkthat it is better than the film, but I made a mistake: I saw the movie before reading thebook. I recommend this book to people that like fantasy and to people that liked thefilm.

Marco Bortolotti, 4t ESO B

The last book that I read was called The Wise Man’s Fear. The Kingkiller Chronicle: DayTwo. It’s by an American author called Patrick Rothfuss. I read this book because itwas recommended by Andy Díaz.

The Wise Man’s Fear is a heroic fantasy about a young man called Kvothe. The Chan-drians killed his parents and Kvothe wants to learn magic at college for revenge. Thisbook hasn’t got any pictures. This book has only a picture of the author.

I liked this book a lot because I like fantasy books and I’ll recommend it to my friends.The author has written this book very well because always leaves you wanting to readmore. I recommend this book to those who like fantasy books.

Raúl Fernández, 4t ESO B

12

Last summer I read Si tu em dius vine ho deixo tot, però digue’m vine. The authorof this book is Albert Espinosa, a very famous writer. He has also written other bookslike El món groc and Tot el que podríem haver estat tu i jo si no fóssim tu i jo andmade several series and movies. The most important and famous serial is Polseresvermelles. I read this book because my best friend recommended it to me.

This is a narrative book that talks about the complicated life of a man and many thingsabout the time he was young, when he was and adult and the different stages of hislife. It also describes what he thinks about himself and his acts. This book hasn’t anyphotos but it isn’t important because it’s very interesting.

I read this book because all the people that I know said that it was very beautiful andit’s true. I read it also because I love all the things that Albert Espinosa does. I willrecommend this book to everybody because it’s a book for all types of public, exceptfor children because they wouldn’t understand it.

Andrea Pino, 4t ESO C

A book that I read was called Wolf Hall. The author of this book is Hilary Mantel and sheis from England. I got this book because I saw it in the magazine Círculo de Lectoresand because I love history.

This book is a biography about Thomas Cromwell who was the secretary of Henry the8th and narrates all the intrigues of the court at that time and the king’s marriage toAnne Boleyn. In the book there are two family trees of the Tudors and the York’s.

I liked this book, and I recommend it to all the people who want to know how was theEngland of the 15th century or people who like history.

Andy Díaz, 4t ESO C

One book that I read and I liked very much was called Com un miratge (‘Like a Mirage’).It’s by a Catalan author called Maria Mercè Roca. I read this book because it wasobligatory at school.

Com un miratge is a novel for young people about a boy who lives in a village and healways waits the summer to see the holiday-makers. This year a beautiful girl arrivesand he falls in love with her. There aren’t any photos in the book.

This book was very interesting because it is of mystery love. I like it because it is abook that is easy to understand and when you read it you want to continue reading. Irecommend this book to young people and adults.

Sònia Bartolomé, 4t ESO C

13

Activitats

Excursió al Turó de Bellver

El divendres 23 de novembre vam anar al turó de laMare de Déu del Puig, o Turó de Bellver, per aprendrediferents coses de Sant Celoni.

Quan vam arribar a l’institut, ens hi esperaven elsmonitors que ens van fer l’activitat. Ens van explicarque ells venien de l’Ajuntament i que ens explicari-en com era Sant Celoni fa uns 40 anys i per què hacanviat fins esdevenir tal com és ara.

Quan vam arribar al turó ens vam separar pergrups de treball i ens van ajuntar amb 4 o 5 grupsamb un monitor cada un.

Primer ens van explicar que el Turó de Bellver ésel punt més elevat del nucli urbà de Sant Celoni i quees troba a 222 m d’altitud. A continuació, vam ob-servar el poble, el Montseny i el Montnegre. Vammirar el que s’hi veu: les muntanyes, el poble, elsdiferents tipus d’arbres, les línies d’electricitat, la viadel tren, etc.; i vam dir què era cada cosa, per a quèservia, i per què abans no hi eren. Així vam «desco-brir» que la majoria de coses les han fet per al co-

merç. No eren estrictament necessàries per viure,podíem viure sense elles, però les van fer per tenirmés comoditat. També vam identificar els diferentstipus d’habitatges, i els diferents tipus d’arbres i deboscatge.

Després d’esmorzar vam buscar en un mapa onens trobàvem. Amb la brúixola, un regle i el mapavam haver de trobar diferents turons tant en el ma-pa com en la natura. També ens van explicar comfuncionen els mapes i com es llegeixen.

Finalment vam anar a un lloc des d’on es veiamolt bé el poble i ens van ensenyar unes fotos decom era Sant Celoni fa uns quants anys. Ens vamadonar que ara hi ha moltes més cases i, en alguntros de la muntanya, més arbres, perquè abans se’ntallaven molts i ara ja no. També hi havia un «forat»que abans era una vinya, però que ara és tot bosc.La majoria de coses han canviat, però n’hi ha algu-nes que s’han modificat i prou.

Quan van ser les dues del migdia, vam tornar al’institut i vam acabar els dossiers.

Berta Fugaroles, 1r d’ESO C

La mort hauria de serel final de la vida. El càncer, no.Xerrada de La Marató de TV3

El dia 23 de novembre va venir al nostre institut unnoi que era de La Marató de TV3. Aquest any el temaera sobre el càncer.

Ens va passar una presentació de Power Point ons’explicaven els símptomes del càncer i com es potguarir. També s’hi ensenyaven diferents tipus decàncer.

A la presentació també hi apareixien testimonisque havien patit un càncer, com per exemple unadona que n’havia patit un de mama. La van operar iva sortir endavant. Ara aquesta dona fa vida normal.

També va sortir un altre home que va tenir càn-cer de pulmó i que va fer tractaments. També se’nva sortir.

Ens van parlar dels percentatges que hi ha de ca-da tipus de càncer.

La xerrada i l’explicació del noi ens va agradarmolt i va ser molt interessant.

Anabel Gálvez i Judith Martínez, 4t d’ESO A

14

Debat electoral a 2n de Batxillerat

Amb motiu de les passades eleccions autonòmiquescatalanes, celebrades el 25 de novembre de 2012,els alumnes de 2n de batxillerat van organitzar undebat electoral previ a les eleccions el 22 de novem-bre, amb l’objectiu de plantejar entre tots els alum-nes la ideologia i les principals propostes dels partitspolítics aspirants a la presidència de la Generalitat.

Es van distribuir de forma aleatòria, en grups de 4o 5 persones, els principals partits polítics amb repre-sentació parlamentària: Convergència i Unió (CiU),Partit Socialista de Catalunya (PSC), Partit Popular(PP), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Inici-ativa per Catalunya–Verds (ICV), Ciutadans (C’s) i So-lidaritat per la Independència de Catalunya. Durantel debat, un portaveu dins de cada grup va presentarles propostes principals del seu programa electoral,i a continuació es va iniciar un intercanvi d’opinionsi rèpliques entre els portaveus per defensar la seva

postura. Durant el debat, la resta de membres decada partit va intervenir per ajudar al seu portaveua defensar-se.

El debat es va centrar especialment en la políticade retallades aplicada pel govern de CiU en els dar-rers anys, que ràpidament va dividir els membres deldebat en dos sectors: d’una banda, CiU i PP, en de-fensa de la política de retallades, i d’altra banda laresta de partits, que van exposar la manca de cons-ciència social i l’existència d’alternatives a la políticadel govern. Tot i així, la independència també va te-nir protagonisme en certs moments com a solució ala situació econòmica de Catalunya.

Plantejades les diferents propostes i alternatives,el debat va servir per poder comprendre les diferentsopcions a les quals es podien votar, i preparar-nosabans de votar en el simulacre d’eleccions que es vacelebrar l’endemà a tot 2n de batxillerat.

Quim Motger, 2n de BAT

15

Simulacre d’eleccionsa 2n de Batxillerat

L’alumnat de 2n de Batxillerat va celebrar un si-mulacre d’eleccions el passat dijous 22 de novem-bre amb la finalitat d’entreveure les tendències po-lítiques dels estudiants i d’aconseguir representarunes votacions a les quals participaran properament.Aquest simulacre es va dur a terme a la sala d’actesdurant el primer esbarjo.

Es buscava imitar unes votacions: cadascú haviad’escollir els diputats del partit al qual votaria, segui-dament els dipositaria en un sobre i aquest a la cai-xa electoral. Quan un alumne entregava el seu vot,els estudiants més grans d’edat de cada línia de se-gon de batxillerat feien constar la seva participacióen una llista.

Per preparar aquest simulacre, prèviament es vafer un debat en el qual s’enfrontaven els partits po-lítics, defensats pels alumnes, amb més votants enl’actualitat. Els resultats del simulacre varen ser des-coberts el dimarts 27, dos dies després de les elec-cions del Parlament. Varen ésser revelats més tardamb l’objectiu de poder contrastar i comparar-los

amb els resultats finals de les eleccions presidenci-als.

La participació va ser aproximadament del 71,6 %(53 estudiants) dels alumnes. Els resultats varen ser:

16 vots ERC (Esquerra Republicana deCatalunya).

7 vots ICV (Iniciativa per CatalunyaVerds).

5 vots CiU (Convergència i Unió).4 vots PSC (Partit Socialista de Cata-

lunya), SI (Solidaritat per la In-dependència) i CUP (Candida-tura d’Unitat Popular). Vots enblanc.

2 vots PACMA (Partido AnimalistaContra el Maltrato Animal),Pirates de Catalunya, C’s(Ciutadans) i EB (Escons enBlanc).

1 vot PP (Partit Popular).Aquestes eleccions van esdevenir un tema de

conversa relativament constant tant abans com des-prés de fer-les. Una petita ajuda per preparar-nos pera les nostres votacions d’un futur no tant llunyà.

Albert Abril, 2n de BAT

16

El canvi climàtic

El passat dimecres 5 de desembre de 2012 va venirun noi, en David, a fer-nos una xerrada sobre el canviclimàtic. Aquest taller estava inclòs dins de l’assig-natura de Ciències Socials i es va fer per a tots elsgrups de primer d’ESO de l’Institut Baix Montseny, jaque en el nostre llibre hi ha temes que tracten i par-len d’aquesta problemàtica tan actual. En David ensva explicar que no tot el que es debat és tan cert comel que es creu. Molts científics i investigadors creuen

que aquest canvi climàtic es podria «guarir» amb l’a-juda de tots. . . Com ho hauríem de fer? Doncs sen-se embrutir tant, sense contaminar tant, sense utilit-zar tants aerosols, etc. Així no perjudicaríem la capad’ozó i així la temperatura i l’escalfament global delplaneta es reduiria. Als alumnes de primer d’ESO,la xerrada ens va semblar força interessant i jo vaigaprendre moltes coses que no sabia.

Berta Fugaroles, 1r d’ESO C

Xerrada: M’agrado tal com sóc!

El passat dimecres dia 6 de febrer va venir una no-ia a fer-nos una xerrada sobre l’autoestima. Ens vapreguntar si sabíem què era l’autoestima i cadascúva dir el que opinava. Ens va dir que en un paper es-crivíssim tres coses que ens agradaven de nosaltresmateixos i tres coses que no. Ens vam adonar que lamajoria de la classe es troba moltes coses negativesi molt poques de positives.

Després ens va posar en parelles i vam fer unacarta dient totes les coses positives que tenia el com-pany o la companya que ens havia tocat.

Quan vam acabar, vam mirar un presentació dePower Point i la noia ens va explicar que no totes les

persones famoses són tan primes, tan altes o tanguapes com crèiem; que gairebé en tots el casoseren retocs del Fotoshop. Ens va ensenyar algunesimatges de famosos abans i després dels retocs.

Quan el taller es va acabar, la noia ens va repartiruns papers per si algun dia volíem parlar amb ella so-bre l’autoestima, hi havia el seu numero de telèfon,el seu correu electrònic, etc.

Jo crec que el que aquest taller volia demos-trar és que hem d’aprendre a acceptar-nos tali com som i no queixar-nos per cada defecteque tenim, i aprendre a no jutjar les altres per-sones només pel seu aspecte físic.

Emma Maldonado, 1r d’ESO B

17

Curs de formació bàsica en primersauxilis als alumnes de 4t

Del dilluns 18 de desembre al dijous 20, els alumnesde 4t van fer un curs de primers auxilis amb el for-mador David Mañosa. El curs era de quatre horesper grup i estava organitzat per la Creu Roja.

Aquest curs consistia a aprendre els coneixe-ments bàsics de primers auxilis, és a dir, el PAS, quesignifica «protegir, avisar i socórrer». Ens van expli-car què havíem de fer en cas d’accident, com guariruna ferida, una cremada, una lesió, etc.

Amb aquest curs estarem més segurs si ens tro-bem en una situació de risc, com per exemple un ac-cident o davant d’una persona que s’ofega o pateixuna hipotèrmia.

Al final del curs els alumnes de 4t obtindrem uncertificat que acredita la nostra formació bàsica enprimers auxilis.

Personalment, creiem que aquest curs ha sigutmolt útil, perquè potser encara no ho hem necessitat,però si un dia ens trobem en una situació d’emergèn-cia ja sabrem què hem de fer i com reaccionar.

Si esteu interessats a aprendre més sobrela formació bàsica en primers auxilis, hi hauna pàgina web de la Creu roja per saber-ne més: http://www.cruzroja.es/cre/2006_7_FR/matcurfad/juegoppaa/catala/creuroja_cd.swf

Davinia Maldonado i Ariadna Ruíz, 4t d’ESO

18

Xerrada d’Arcadi Oliveres

El passat 10 de gener de 2013 ens va visitar, a l’Insti-tut Baix Montseny de Sant Celoni, el reconegut i graneconomista català Arcadi Oliveres. També és cone-gut per la seva implicació en el camp social i ajudahumanitària, ja que és el president de la ONG Justíciai Pau. La xerrada va ser organitzada pel Departamentde Geografia i Història i anava adreçada a tots elsalumnes de 2n de Batxillerat i de cicles formatius, i,especialment dins del temari de l’assignatura de Ge-ografia de 2n de Batxillerat, ja que els temes tractatsformen part de la programació del curs. La xerradade l’Arcadi estava centrada en la globalització econò-mica i la crisi mundial que vivim en l’actualitat. Espa-nya és un país amb una economia capitalista, l’eco-nomia mundial no cobreix les necessitats humanesi es fa totalment necessari i urgent poder compraraliments per a poder cobrir i apagar la gana de lagent. Al món moren cent mil persones cada dia defam. Aquesta quantitat equival a omplir diàriamentde gom a gom el Camp Nou. És una greu catàstro-fe, l’alimentació és la conseqüència principal que esderiva de la crisi econòmica que es viu en l’actuali-tat. La conclusió que en treiem és que els uns tenimmassa i els altres massa poc; que tots els recursosi riqueses del món estan mal repartits. L’Arcadi ensva explicar que la terra i la propietat (latifundis i mini-fundis) no és igual entre la gent, cal fer una bona re-forma agrària. Mentre els països subdesenvolupatsprodueixen per a nosaltres (els desenvolupats) cafè,cacau, etc., productes que no treuen la gana, s’hau-ria de fer un canvi de producció: invertir en blat, enla pesca, etc. L’ONU diu reiteradament que la gentdel món no hauria de passar gana, perquè és inac-ceptable, i demana sovint que s’inverteixin cinquan-ta milions de dòlars per poder posar remei a aquestacatàstrofe mundial. No s’escolta mai aquesta pro-posta.

El 15 de setembre de 2009 va esclatar la crisi eco-nòmica que vivim en l’actualitat amb la fallida de laborsa als Estats Units. Els diners que es van donara la banca per poder sanejar la borsa podrien haver-se invertit en ajudar noranta-dues vegades a no patirfam al món. Es volia reduir al 2015 la fam mundial

mentre actualment no ho aconseguirem ja que es vaduplicant any rere any. Per què? Per les grans desi-gualtats entre països rics i països pobres, cada diase n’allarga més la diferència. El 20 % dels païsosrics eren trenta vegades més rics que els pobres alsanys vuitanta. Actualment aquesta diferència és devuitanta-cinc vegades.

Durant el segle xx hem viscut dues greus crisiseconòmiques d’abast mundial: la del 1929 i la del1980. La del crack del 29 va ser molt diferent a laque patim ara, ja que l’estat va intervenir i es va ferresponsable de la greu situació que es vivia. Amb laproposta política de Roosvelt I el New Deal es va po-der sortir de la crisi als Estats Units. Ara s’opta perun altre tipus de sortida on l’estat, el govern, no volintervenir i ajudar a sortir de la crisi. Com ho fa? Uti-litza la política de les retalladles. L’estat parla que nohi ha diners i per això es carrega l’estat del benestarde la societat, sobretot en l’educació i la sanitat. Síque hi ha diners, però aquests estan amagats. És elque anomenem especulació i un dels països claus ésel nostre, Espanya i Catalunya. Tenim uns dos mili-ons de pisos buits i cada dia hi ha famílies senceresque perden casa seva i no tenen on anar a viure. Ai-xò no té sentit. Els bancs diuen que no poden con-cedir préstecs. La seva política: tancar l’aixeta alcrèdit. Sense préstecs l’economia no funciona, si nose’n donen els venedors no venen i els compradorsno compren; aquest sistema s’anomena CRISI.

Els ERO (Expedients de Regulació d’Ocupació)están a l’ordre del dia a moltes empreses. A Es-panya tenim força exemples d’empreses que prac-tiquen aquestes mesures però n’hi ha d’altres que,malgrat tenir sempre beneficis, també l’apliquen alseu personal laboral: SEAT, que va fer fora a cinc milpersones l’any 2009. Nissan que cap any ha patitpèrdues econòmiques, no paga el sou als treballa-dors.

A França van optar als anys vuitanta i noranta peraplicar una política on es reduís la jornada laboral(de vuit hores a set) donant feina als aturats. Què espretén amb aquesta mesura? Donar feina, repartir eltreball i reduir la jornada laboral. L’estat intervé entotes aquestes propostes i mesures. A Espanya hemretallat l’estat del benestar. Espanya diu que no tédiners, s’ingressen pocs diners derivats dels impos-tos (els rics paguen igual que els pobres) i es gastamolt en altres coses: ajudant a la banca, comprantarmes, etc. Amb Rajoy s’ha apujat l’IVA, s’ha esde-vingut la crisi dels banquers, les finances. . . Qui ensón els principals culpables? Els ciutadans, els bancsi les empreses.

Espanya inverteix i destina molts diners en arma-ment i equipació militar, mentre que als jubilats se’lsbaixa la pensió.

Què hem d’aprendre de tot això? Tots els quevivim al món hem de prendre consciència de l querepresenta créixer tant i gastar tant, ja que el mónestà mal repartit i és desigual en riquesa i recursos.

19

Estem maltractant el planeta de totes les manerespossibles, i d’aquí uns anys patirem crisis energèti-ques, pel petroli, i, pitjor encara, per l’aigua. Hemde reduir el consum global de tot i preocupar-nos perajudar els altres.

La xerrada es va fer curta, perquè podríem ha-ver estat hores escoltant aquesta crua realitat quevivim, sort que hi havia estones en què l’Arcadi ensfeia somriure amb alguna anècdota un pèl divertida.

Cristina Pineda, 2n de BAT

Exposicions orals dels treballsde recerca dels alumnes de 2nde Batxillerat

Els passat dilluns 25 i dimarts 26 de gener els alum-nes de 2n de Batxillerat van fer les exposicions oralsdels seus treballs de recerca. Durant aquests dos di-es es van aturar les classes per tal que els alumnesde 2n estiguessin concentrats en la preparació de lesseves presentacions i que els alumnes de 1r pogues-sin assistir de públic a les presentacions. A més, elsalumnes de 1r van fer també una posada en comúamb la Coordinadora de Batxillerat per tal de comen-tar les característiques d’una bona exposició oral iagafar idees per a l’exposició que hauran de fer l’anyque ve. Entre moltes d’altres, els alumnes de 1r vandestacar les exposicions orals de diversos alumnescom ara la Laia Oms, que va fer un treball de recercatitulat «Les cicatrius del passat: les seqüeles psico-lògiques del nazisme». La Laia va triar el tema delseu treball després de la visita que van fer algunsalumnes del nostre institut al camp de concentracióde Mauthausen el curs passat. Els alumnes de pri-mer van comentar que la Laia s’emocionava quan

parlava de les experiències que reflectia en el seutreball i van valorar molt que ho sabés transmetretan bé. Una altra exposició que va agradar molt vaser la d’en Sergio Espinosa ja que va demostrar ha-ver treballat el tema de la seva recerca amb moltaprofunditat, amb un treball titulat «Síntesi de prote-ïnes: YmoβC1175". Els alumnes de primer conside-ren que va saber explicar la seva recerca de maneraplanera i que la presentació feta amb el programaPrezi estava molt ben feta. L’exposició de la ClaraDeulofeu sobre el valor dels dibuixos animats tambéva ser molt comentada, per l’energia i l’espontane-ïtat que va transmetre la Clara, i que va fer que elpúblic assistent s’interessés molt pel tema. Tambées va parlar molt de l’exposició d’en Jordi Corominas,que es va posar en el paper d’un publicista que voliavendre el seu producte al públic de la sala. En Jordiva penjar cartells del seu producte i fins i tot va sor-tejar una samarreta entre els assistents escenificantperfectament el títol del seu treball: «Procés de pro-ducció d’un videojoc». Tots aquests treballs i moltsd’altres van rebre un excel.lent per part dels tribu-nals avaluadors i per tant els felicitem per la feinaben feta!

Laura Ballús

Proteïnes en diferents compartiments i estructures cel.lulars.Font: http://en.wikipedia.org/wiki/File:Localisations02eng.jpg

20

Concurs de francès «Mots Passants»a la UAB

Com cada any els alumnes de 4t d’ESO i de 1r de BATque cursen l’optativa de francès es van presentar aun concurs de vídeos i redaccions organitzat per laUniversitat Autònoma de Barcelona. A més, s’hi vaafegir una alumna de 2n de BAT.

Ens van trucar per anunciar-nos que teníem 3grups finalistes de 4t d’ESO pels seus vídeos i unafinalista per la seva redacció. Van ser les personessegüents:

• Nadia lledó, Irina Soria, Andrea Pino i Alba Ara-bia amb un vídeo titulat Les jeux olympiques;

• Judith Martínez, Noelia Sánchez i Anabel Gálvezamb La violence domestique;

• Marc González i Carlos García amb Interview àRafa Nadal;

• Chaymae El Yaagoubi amb la redacció Une vie.

El següent pas va ser anar a la recollida de premisa la UAB que es va celebrar el 13 de març. Aquest diava començar amb la projecció dels vídeos finalistes.Després d’una pausa, vam assistir a un espectacleofert per una companyia de teatre de l’Institut Fran-çais de Barcelone. Van fer petites escenes còmiques.Als alumnes els va costar entendre-ho tot però ambl’ajuda dels gestos i de les expressions facials vanriure encara que se’ls va fer llarg. Finalment, van do-nar els premis. Els alumnes de 4t no van tenir premii van quedar una mica decebuts tot i que alguns te-nien tanta por a baixar a l’escenari que van quedaralleugerats. Ara bé, la Chaymae, alumna de 2n deBAT, van guanyar el segon premi i es va emportaruna bossa plena de regals.

Cal dir que tots els alumnes havien treballat molti que els vídeos que van fer són originals i amb unfrancès prou correcte. Enhorabona a tots i a totes!

Emilie Boens

Colònies de 1r d’ESO

Els dies 18, 19 i 20 de març, els alumnes de 1r d’ESOvam anar de colònies a Canet de Mar. Durant aqueststres dies hem après coses sobre la mar, els peixos,l’ambient on viuen, etc. Ens van donar un dossierper apuntar-hi coses, fer-hi les activitats i repassar elque havíem fet i escoltat. El segon dia vam fer unpasseig amb barca i vam recollir plàncton, vam anara la llotja i també vam fer una entrevista a un pesca-dor, que ens va explicar coses sobre com pescaven,

quina era la millor època per pescar. . . i a la nit vahaver-hi discoteca. L’últim dia vam anar a visitar elpoble de Canet de Mar o «Poble dels pescadors», onens van ensenyar les cases més antigues i les cosesque feien abans els pescadors en aquell poble. Des-prés cap al mercat, a apuntar els preus del peix. Uncop a la casa de colònies ens acomiadàrem dels mo-nitors i un altre cop cap a l’institut.

Tot el que hem fet durant aquests dies ens ha ser-vit per poder fer el treball de síntesi que l’hem expo-sat davant els professors.

Alba Carbó, 1r d’ESO C

Visita del parlamentari Jordi Turull

El passat divendres 19 d’abril, els alumnes de l’INSBaix Montseny van rebre la visita del portaveu delgrup parlamentari de Convergència i Unió, Jordi Tu-rull. A través de la iniciativa «el Parlament a lesaules», que porta funcionant des de l’any 2008, elsalumnes de 2n de Batxillerat van tenir l’oportunitatde mantenir un debat amb Jordi Turull i de plante-jar tots els dubtes que els mateixos alumnes havienpreparat prèviament.

L’activitat es va iniciar a les 9 del matí, amb unapresentació inicial i un petit qüestionari de pregun-tes ràpides per conèixer, des del punt de vista perso-nal, el visitant. Un cop finalitzat, es va iniciar la for-mulació d’un seguit de preguntes, prèviament pre-parades, que tenien com a objectiu tractar diversostemes d’interès públic, tals com la corrupció, Cata-lunya, les perspectives de futur, economia i política.Un cop finalitzat el torn de preguntes, es va iniciarun debat obert en el qual els alumnes participaven iopinaven sobre tots els temes tractats.

La xerrada es va centralitzar principalment en dosgrans blocs. D’una banda, la política de retallades i

d’austeritat del govern de CiU va ser un dels puntsmés tractats. Tant els alumnes com el professoratvan denunciar que aquesta política era una gestióque està destruint les polítiques socials i l’estat delbenestar, especialment en el sector de l’educació, demanera que tant alumnes com docents van transme-tre el seu descontentament i les dificultats per lesquals està passant l’educació pública a causa d’a-questes mesures, que es negaven a acceptar com ainevitables. D’altra banda, les relacions entre Catalu-nya i la resta de l’Estat Espanyol van tenir també ungran protagonisme. Els alumnes van transmetre laseva inquietud en relació a la situació de Catalunyasi arribés a declarar-se com a Estat propi, i quin seriael camí que s’hauria de seguir per aconseguir-ho.

Tot i la presència de certs moments de tensió du-rant el debat, que va tenir una durada de 2 hores,els participants van quedar molt satisfets per havertingut l’oportunitat de debatre i transmetre les se-ves queixes i els seus dubtes a un membre de la vi-da política catalana, una gran oportunitat que hauriad’oferir-se més sovint a tota la ciutadania.

Joaquim Motger , 2n de BAT

21

Scratch

L’Sratch és un programa que serveix per programaruna animació, es poden fer tot tipus de movimentstant d’un animal, un dibuix abstracte, una lletra, unnombre, etc. O bé més de més d’un. Tant es po-den fer jocs, curtmetratges o animacions que fan di-ferents accions, com per exemple: ballar, córrer perla pantalla, fer un dibuix, créixer...

Per defecte en obrir el programa et surt el gato logotip del programa i un fons blanc, però jo crecque la gràcia està en que tu puguis decidir l’animacióque vols programar i per on vols que vagi. L’Scratchen té alguns d’exemple però també hi ha l’opció dedibuixar-los tu mateix, cosa que fa que hi puguis te-nir més interès.

Principalment consta de dues parts: el fons i unao més animacions. Les dues parts es poden progra-mar per fer diferents accions, però l’animació és laque té més coses programades ja que és la que esmou per la pantalla, o en el cas d’un joc la que tu re-presentes. Al fons s’hi programen els canvis de fons iles accions més generals com, per exemple, prémerla bandereta verda per fer sonar el so «pop».

Per fer moure l’animació hi ha vuit tipus de blocsde diferents colors i formes que s’encaixen entre si,

uns sota els altres o dins seu: moviment, control, as-pecte, sons, llapis, sensors, operadors i variables.

• Moviment: serveix per indicar el nombre depasses, la direcció, com s’ha de moure i on had’anar l’animació.

• Control: serveix per fer començar a fer l’acció,dir qui l’ha de fer, per fer-la esperar x temps, ons’ha d’enviar a tots, si prems una tecla què hade passar o posar els condicionals per fer unacosa quan en passi una altra, o bé indicar si hoha de fer per sempre o només si passa algunacosa o si no passa.

• Aspecte: són els vestits que porten les anima-cions, les frases que diuen, o el que pensen, elscolors i el zoom.

• Sons: tots els sons que fa. Controla el temps,el volum i quan han de sonar.

• Llapis: és el que s’ha de programar perquè l’a-nimació dibuixi, es regulen els colors i la midade les línies.

• Sensors: aquests blocs juntament amb el ope-radors o bé rectangulars o bé amb les puntesarrodonides. Es col.loquen o bé dins d’altresblocs o bé al costat dels condicionals si per in-dicar «el si»: si ratolí premut?, si tocant color?Si tocant x...

• Operadors: serveix per posar un nom-bre a l’atzar o per unir diferents conceptes,diferenciar-los, comparar-los, restar-los, sumar-los...

• Variables: serveixen per marcar o puntuar lesvegades que s’ha fet una acció, el temps queportes fent-la, les vegades que toques un lloc,etc.

Jo crec que aquest programa ens ajudarà moltd’ara endavant, ja que cada cop s’utilitza més la tec-nologia i si volem treballar amb robots, o encara quesigui només amb ordinadors, l’Scratch ens ajudarà acomprendre’ls millor.

Berta Fugaroles, 1r d’ESO C

22

Concurs de fotografia matemàticade la Biblioteca

Fotografia guanyadora:

Pi negatiu, per Guillem Btt. És la foto de la cobertad’aquest número de La Calaixera.

Fotografies finalistes:

Droste, per Bianca Tohanean.

Igualtat, per Alberto Aguilera Colmenero.

Simetria central, per Eric Méndez.

Números prims i composts, per David RamírezGómez.

23