Cambres informatiu setembre 2010 (artículo en catalán)

INFORMATIUCOMERÇ

any: 13 número: 151 setembre de 2010

Un estiu de transició

NO ROTUND AL TOP MANTA

03INFORMATIUCOMERÇsetembre de 2010

SS UU MM AA RR II

6 Portada:Un estiu de transició

12 Les noves teconologies ja són aquí

20 Fer bandera dels productes artesans

22 Competència critica la nova normativa de comerç

27 Galeria: Gavineteria Pérez,de Reus

TOLERÀNCIA ZEROAMB LA VENDA IL·LEGALLes cambres de comerç demanen una actuació inflexible de les autoritats amb res-ponsabilitat directa per acabar amb la venda il·legal. El conegut com a top mantasuposa un perjudici important per al sector del comerç i la distribució i és per aixòque s’ha de perseguir i eliminar amb l’aplicació de la llei.El teixit comercial del nostre país representa bona part de l’activitat econòmica. Elseu pes en el PIB català és del 10,3 % (any 2007, última dada disponible). Per tant,les administracions han d’assegurar la lliure activitat comercial amb les màximesgaranties. Crear zones de tolerància suposa un precedent erroni i que obstaculitza eltreball que s’està duent a terme per a l’eliminació del top manta.Els greuges empresarials ocasionats per aquest frau es poden concretar en un 48 % dedeteriorament de la imatge, un 23 % de danys industrials i un 24 % de danys labo-rals i socials. A nivell europeu, a més, representaria la pèrdua anual de 100.000 llocsde treball. Aquesta anàlisi es desprèn de l’estudi sobre frau de marca a Espanya elaborat perl’Asociación Nacional para la Defensa de la Marca i el Consejo Superior de Cámarasde Comercio, l’any 2003. A més, segons dades de la Policia Nacional i la GuàrdiaCivil, el 2009 es van confiscar més 5 milions de còpies fraudulentes i falsificacions,que van ser valorades en 438 MEUR.Tampoc no es pot oblidar que el fenomen de la pirateria i el top manta desvirtua l’ho-nestedat comercial, produeix desviaments comercials, falseja el joc de la competènciai ocasiona frau a la Hisenda pública. Per tant, les cambres demanen tolerància zero ila màxima actuació a les autoritats responsables.

Edició:

Difusió controlada per:

Col·laboració:

www.cambrescat.es

Consell editorial: Narcís Bosch Joan Josep SardàRafel CastellsMaria SegarraJosep Alegret

DirectorJosep-Francesc Valls

Cap de redaccióPelayo Corella

RedaccióRobert VallsVanessa Pérez

Fotografia i il·lustracionsJoan MorejónDaniel H. Agostini

Assessorament lingüísticFrancesc X. Navarro

RealizacióMedia Europa, S.L. Tel. 932 848 911 Fax 932 848 192 a/e: [email protected] Sardenya, 542-544, 1er 4a. Barcelona

Direcció comercialLaura Villoria

Disseny i impresióGràficas 94, SL

PublicitatGecap S.L. Ricard Piqué Tel. 93 459 33 30

Dipòsit legal B-10841/96

Cambra de Comerç de Barcelona Av. Diagonal, 452 - 45408006 BarcelonaTel.: 902 448 448Fax: 934 169 400www.cambrabcn.es

Cambra de Comerç de Girona Av. Jaume I, 4617001 GironaTel.: 972 418 500Fax: 972 418 501www.cambragirona.cat

Cambra de Comerç de Lleida Anselm Clavé Nº 2 25007 LleidaTel.: 973 236 161Fax: 973 247 467www.cambralleida.com

Cambra de Comerç de Manresa Muralla del Carmen 17-2308241 ManresaTel.: 938 724 222Fax: 938 727 766www.cambramanresa.com

Cambra de Comerç de Palamós Dídac Garrell i Tauler, 10, 2ª planta17230 PalamósTel.: 972 314 077Fax: 972 318 810www.cambrapalamos.org

Cambra de Comerç de Reus Boule, 2 43201 ReusTel.: 977 338 016Fax: 977 315 810www.cambrareus.org

Cambra de Comerç de Sabadell Av. Francesc Macià, 3508206 SabadellTel.: 937 451 255Fax: 937 451 256www.cambrasabadell.org

Cambra de Comerç de Sant Feliu de Guíxols Passeig de Mar, 4017220 Sant Feliu de GuíxolsTel.: 972 320 884Fax: 970 325 450www.cambrescat.es/stfeliu

Cambra de Comerç de Tarragona Av. Pau Casals, 1743003 TarragonaTel.: 902 21 96 76Fax: 977 240 900www.cambratgn.com

Cambra de Comerç de Tàrrega Plaça Major, 425300 TàrregaTel.: 973 314 327Fax: 973 314 355www.cambratarrega.com

Cambra de Comerç de Terrassa Blasco de Garay, 29-4908224 TerrassaTel.: 937 339 833Fax: 937 891 165www.cambraterrassa.es

Cambra de Comerç de Tortosa Cervantes, 743500 TortosaTel.: 977 441 537Fax: 977 444 370www.cambratortosa.com

Cambra de Comerç de Valls Jacint Verdaguer, 143800 VallsTel.: 977 600 909Fax: 977 606 456www.cambravalls.com

Noms i cognoms Empresa

Adreça

Població Codi postal Telèfon

Fax Adreça electrònica

BU

TL

LE

TA D

E S

UB

SC

RIP

CIÓ

Si voleu subscriure-us gratuïtament a l’Informatiu Comerç, envieu-nos les vostres dades

per fax: 932 848 192/ tel. 932 848 911 / a/e: [email protected]

Les dades registrades en aquest formulari són confidencials. Teniu dret a sol·licitar que us consultin, per actualitzar-les o eliminar-les.També teniu dret a negar-vos a rebre més ofertes per correu o altres mitjans; si és així, poseu una creu a la casella següent

04 INFORMATIUCOMERÇsetembre de 2010 05INFORMATIUCOMERÇ

setembre de 2010

A P U N T S

En temps com els actuals, en què cadanotícia pot destarotar els nervis demolts operadors econòmics, que mol-tes vegades es deixen endur per laimmediatesa, hi ha un aspecte queconcita un cert consens: la pujadad’impostos, i particularment la recentpujada de l’IVA, tindrà conseqüènciesen el creixement econòmic.De fet, per a la Cambra de Barcelona,en un recent pronunciament, hi ha 2idees que cal tenir clares. La primera,que “la pujada impositiva ofegaria elcreixement en un moment d’especialfeblesa de l’activitat econòmica” i, lasegona, que “la reducció del dèficitpúblic ha d’estar basada en una dismi-

nució de la despesa corrent i no en unincrement de la pressió fiscal”.Tan clar ho té l’entitat que presideixMiquel Valls, que aquesta “vol posicio-nar-se totalment en contra de decisionsfutures de pujades d’impostos”. Senseperdre de vista “la necessitat d’una polí-tica de consolidació fiscal”, la corporaciócameral considera que “la reducció deldèficit públic ha d’estar basada en unareducció de la despesa corrent i no en unincrement de la pressió fiscal”. De fet,“qualsevol alça d’impostos frenarà elcreixement econòmic i, per tant, dismi-nuirà la recaptació tributària, per la qualcosa l’impacte final sobre la correcció deldèficit serà reduït”.

La Cambra considera que la recupera-ció de l’economia espanyola es veuràajornada per la pujada de l’IVA deljuliol, que frenarà el creixement delPIB el segon semestre de l’any. De fet,l’impacte negatiu d’aquesta pujadasobre el consum privat ja ha estatavançat per l’Enquesta de conjunturade la Cambra de Barcelona, que posade manifest un empitjorament de lamarxa dels negocis del comerç mino-rista el tercer trimestre. Cal destacarque els primers indicadors de consumprivat del tercer trimestre confirmenla forta davallada de la despesa de lesllars.

TORNEM-HI AMB L’AUGMENT D’IMPOSTOS

Hi ha empreses que, un cop agafenvelocitat de creuer, no s’aturen. Unexemple és la catalana Desigual. Laconeguda ensenya de moda acaba detancar aquest estiu un traspàs rècord aLondres. Segons el que indicavarecentment el Daily Telegraph,Desigual ha aconseguit un local de600 m2 de 2 plantes al concorregudís-sim Oxford Street, pel qual pagaràuns no gens menyspreables 9.400EUR per metre quadrat. Una xifraque no ha deixat indiferent ningú, jaque suposa un nou rècord a la capitalbritànica pel que fa als traspassos delocals comercials. De fet, aquests9.400 EUR per metre quadrat supo-sen que el lloguer anual assolirà 1,83MEUR cada exercici.

No és un secret dir que la legislació enalgunes comunitats, com la catalana,va aspirar en el seu moment a frenarl’auge dels hipermercats. Era pels voltsdels anys vuitanta, i especialment delsnoranta, quan van aparèixer els primershípers. Ràpidament es van consolidar.Potser per allò de la novetat o per l’afi-ció creixent a agafar el cotxe per fer lacompra, el cert és que milers de famí-lies feien cues a l’hora de pagar iomplien els carretons les tardes dedivendres i especialment els dissabtes.De tal manera, que entre el comerçurbà es va estendre la por. Es creia quearribaria la desertització de les ciutats,la mort del petit comerç i altres hipòte-sis tan o més catastrofistes. Ara, però, la percepció és una altra. Elshipermercats ja no gaudeixen comabans de les simpaties de tants consu-midors. Es pot dir que han perdutatractiu. I això que, en una segona fase,es van associar amb les grans promo-cions comercials, tot convertint-se enun actor destacat del gran nombre decentres comercials que es van inaugu-rar per tot el país. A tot centre comer-cial digne d’aquest nom, hi havia d’ha-ver un híper, cinemes, bitllera o sala dejocs recreatius i, per descomptat, elsZara, Mango i altres punts d’atracció.

Així s’aconseguia lleure i anar de com-pres el mateix dia, a la mateixa hora. Ara, però, la situació és diferent. Lesfamílies ja no omplen alegrement elcarretó de la compra. Prefereixen anarmés vegades però comprar d’una mane-ra més selectiva. De fet, segons un estu-di realitzat per Nielsen, durant l’anypassat la despesa mitjana per compra esva reduir més del 3 % en només un any,fins a situar-se en els 18 EUR, a la vega-da que augmentava el nombre de vega-des que es visitaven els centres fins amés de 100. No és estrany, doncs, queels supermercats, situats en plena xarxaurbana, hagin guanyat adeptes. De fet,aquest transvasament és, moltes vega-des, només de format, ja que algunes deles cadenes de distribució en formathíper més importants també han desen-

volupat i expandit les seves pròpiescadenes de supermercats. Tot queda acasa. Ara bé, hi ha una altra poderosaraó que ha evidenciat la pèrdua de pis-tonada dels hípers: la consolidació de lamarca blanca. Els hipermercats, tradi-cionalment, es distingien pel gran espaidisponible i per un ventall de marques id’oferta molt superior a la dels seuscompetidors. Ara, en canvi, les cosessón diferents. Amb la consolidació delfactor preu com un dels principalsdeterminants a l’hora de comprar i, enconseqüència, la consolidació també dela marca blanca, que no deixa de gua-nyar quota de mercat, per a què calenlineals tan grans? Alguns supermercatsseleccionen algunes marques i ofereixenla seva pròpia amb uns preus moltatractius. Touché.

Per tot això no és estrany veure elsmoviments que s’estan produint en elsector. El que més ressò està tenint és elde Carrefour, tot i que la multinacionalfrancesa ha actuat sigilosament i estàdisposada “a canviar l’experiència decompra” dels seus consumidors. Per

això ha concebut una aposta de la qualcaldrà veure els resultats en el futur: elsCarrefour Planet. Es tracta d’establiments de grandimensió, però amb una filosofia ques’allunya de la tradicional dels hípers.Tenint-hi pes l’alimentació, evident-

ment, però posant especial èmfasi enalimentació fresca i “bio” i, sobretot,desenvolupant al màxim la col·labora-ció amb socis del nivell d’Apple oL’Oreal.

... QUE OBLIGUEN A MOURE FITXA

El procés d’expansió de Desigual l’ha portat a obrir botigues arreu del món, comaquesta, a Nova York, davant de l’emblemàtic Empire State

DESIGUAL NO S’ATURA

HÀBITS CANVIANTS...

06 INFORMATIUCOMERÇsetembre de 2010

INFORMATIUCOMERÇsetembre de 2010 07

P O R T A D A

Segons dades del Departament d’Inno-vació, Universitats i Empresa de laGeneralitat de Catalunya, durant el pri-mer semestre de l’any Catalunya ha rebutprop de 6 milions de turistes (5,8milions), una xifra molt semblant almateix període de l’any passat (-0,6 %).Tanmateix, tal com ja preveia el consellerHuguet, els resultats de la temporadad’estiu han estat lleument superiors. Aixího avalen les dades de l’Institutd’Estadística de Catalunya (IDESCAT),que certifiquen que durant el mes dejuliol del 2010 més d’1,9 milions deturistes han visitat Catalunya, un 16,9 %més que un any enrere. Segons l’origendels viatgers, el turisme estranger es vaincrementar un 19,1 %, mentre que eldomèstic ho va fer un 13,5 %. Són unesdades que palesen una certa revifada delturisme durant el mes de juliol i que con-soliden Catalunya com a primera desti-nació de turisme estranger de l’Estatespanyol amb un 25,3 % del total deturisme de l’Estat.

Revifada del turisme europeuLes dades fetes públiques pel Departa-ment d’Innovació registren que el mer-cat europeu ha generat prop del 90 %del turisme estranger a Catalunya, imentre que el mercat francès, que conti-nua sent el principal mercat emissor, hafrenat la caiguda i es manté estable, l’ale-many presenta símptomes de recupera-ció i el rus registra creixements impor-tants, al voltant del 25 %, en contrastamb l’important descens del turismebritànic. Amb tot, l’any 2010 també estàsent un any complicat per al sector, per-què si bé durant el mes de juliol hi vahaver un increment de turistes respectedel mateix període de l’any anterior, lesxifres encara són lluny de les registradesl’any 2007, en què 2,1 milions de perso-nes van visitar Catalunya durant aquestmes (dades de l’Instituto de EstudiosTurísticos). En termes absoluts, és a par-tir del 2008 que la xifra de turistes aEspanya baixa estrepitosament, amb unapèrdua del 23 % respecte de l’any ante-rior, en passar de 58,5 milions a 57,3milions. I de fet, el 2009 va continuarcaient fins als 52 milions. Aquesta

mateixa situació s’ha viscut a Catalunya:si bé el 2006 es registraven més de 15milions de turistes, al llarg del 2009 vanser 13,6 milions. Ara bé, el nombre d’estrangers que haescollit Catalunya per passar les vacancesd’estiu s’ha incrementat un 12 % respec-te del mateix període de l’any passat. Unaugment que també ha fet créixer lespernoctacions hoteleres, ja que d’unabanda han augmentat la quantitat denits d’hotel contractades pels estrangers,però també la del turisme interior, queha crescut més d’un 9 %. Així doncs, toti que Catalunya ha estat capaç de man-tenir el seu lideratge quant a turisme

estranger, precisament és en aquest mer-cat que s’ha deixat notar més la crisi, jaque els turistes fan estades més curtes ifan menys despesa.

Menys despesa turísticaTurisme i comerç són 2 realitats que vanparal·leles i en què l’activitat de l’unarepercuteix en l’altra; ningú no dubtaque la campanya turística té uns impor-tants efectes comercials. A Tarragona, l’o-cupació hotelera a la Costa Daurada vasuperar el 90 % durant els mesos dejuliol i agost. Els principals centres turís-tics, com Salou, s’han omplert, però lafacturació ha estat inferior a la d’altresanys i això que els hotelers han abaixat elspreus. Des de l’Associació 365 DiesSalou Vila Comercial remarquen que toti que sembla que enguany hi ha més gentque l’any passat, el turista d’ara no com-

pra. Asseguren que aquesta campanya haestat molt més fluixa que la de l’any ante-rior i que les vendes han caigut un 30 %.“No sabem si és la qualitat del turismeque ve a Salou o bé que la gent no gastaperquè hi ha alguns empresaris que handisparat els preus malgrat la crisi o béperquè simplement no volen o no podenconsumir”, expliquen des de l’Associació.Un consum que s’ha vist frenat en el sec-tor de la restauració i també encomerços, però no en supermercats obotigues d’alimentació, “que han vistcom les vendes s’incrementen perquè s’harecuperat aquella imatge en què la gentanava a passar el dia a la platja amb lesseves neveres de càmping”, afegeixen. Tanmateix, a Salou es distingeixen 2línies de comerç: una que respon pròpia-ment a la temporalitat de l’estiu marca-da pels turistes i que compta ambcomerços que només obren durant latemporada i, d’altra banda, el comerç delpoble, obert tot l’any. “Com que hi hamolts comerciants de temporada, a vega-des resulta difícil coordinar tots elscomerciants, perquè alguns van a la sevai les administracions ho permeten”, eslamenten des de l’Associació. Però aixòno és el més greu, sinó el fet que “elsturístics són comerços amb un mateixpatró, que en certa manera malmet laimatge del comerç local”, continuen.Així doncs, l’Associació 365 Dies apun-ta diversos factors per a la davallada deconsum, tant en restauració com a lesbotigues. La primera és la crisi econòmi-ca, que ha reduït la disponibilitat dediners per a despeses extraordinàries. Unaltre factor és la venda il·legal al carrer:“Fan competència deslleial, perquè nopaguen impostos i l’Administració no hoha de tolerar”, denuncien.Des de l’Associació, per tal d’estimularla compra, s’han pres iniciatives com arala Fira Fora Stocks, en la qual tots elscomerciants podien instal·lar-se al carrerper vendre el seu producte a preus mésassequibles, una iniciativa que va tenir“un resultat inferior al d’altres edicions”. A Tarragona, les coses han anat una micamillor. Així ho assegura el president del’Associació de Comerciants Via T, JoanBlázquez, que reconeix que “enguany la

La temporada turística d’estiu sempre ha estat un dels punts forts de Catalunya, si bé l’im-

pacte de la crisi econòmica ha fet que durant els 2 darrers anys la xifra de turistes davallés

notablement i, en conseqüència, el consum fos menor. Segons els empresaris i els comer-

ciants, la situació està estancada i això hi ha qui ho interpreta com un símptoma de millora.Turisme i comerçsón 2 realitats quevan paral·leles i en què l’activitat de l’una repercuteixen l’altra; ningú no dubta que la campanya turísticaté uns importants efectes comercials

UN ESTIU DE TRANSICIÓ


INFORMATIUCOMERÇsetembre de 2010 09

campanya d’estiu ha anat millor que el2009, si bé no s’ha recuperat el nivell defa 4 o 5 anys”. Amb tot, avala que elnombre de pernoctacions a la zona haincrementat entre un 15 % i un 20 % ique les vendes han gaudit d’un incre-ment del 15 % respecte del mateix perí-ode de l’any anterior, i en gran part “grà-cies a la campanya de rebaixes”. “Estemmés animats que ara fa un any, això ésevident, però els núvols negres encarasón al fons i sembla que no vol acabar defer net”, exclama Blázquez.A les comarques de Barcelona el sectorturístic manté el nivell de fa un any, tanta la costa com a la Ciutat Comtal. A laciutat de Barcelona, el turisme s’ha man-tingut. A més, l’Aeroport del Prat harecuperat bona part de la seva activitat.Així, el mes d’agost ha estat molt positiu,ja que s’hi ha superat la xifra de3 milions de passatgers mensuals, fitaque no es produïa des de l’agost del2008. En concret, van passar per les ins-tal·lacions barcelonines 3.043.473 viat-gers, un 5,4 % més que a l’agost del 2009.Excepte al mes d’abril, en què el núvolde cendra del volcà islandès Eyjafjalla vafer disminuir el trànsit aeri, l’Aeroport

de Barcelona fa 10 mesos consecutiusque creix. En l’acumulat de l’any, entregener i agost, l’Aeroport del Prat harebut 19.176.970 usuaris, és a dir, un3,1 % més que en els 8 primers mesosdel 2009. Aquest increment s’atribueix al’aposta ferma d’Spanair i Vueling perBarcelona, al nombre més gran de volsintercontinentals i a una certa recupera-ció econòmica que ja s’ha començat anotar en el sector de l’aviació. Amb tot,aquests 3 milions de passatgers del mesd’agost estan per sota, però, dels3.123.494 de l’agost del 2008 i molt

lluny dels 3.408.071 de l’agost del 2007.De fet, el 2007 va ser l’any de més movi-ment a l’aeroport barceloní, ja quedurant 4 mesos consecutius –entre junyi setembre– es va superar la xifra de3 milions de viatgers mensuals. Tot i que la ciutat de Barcelona rep unflux de turistes constant, el consum hiestà frenat des de fa un parell d’anys.Segons Joan Mateu, president del patro-nat de la Fundació Barcelona Comerç:“El comerç a la ciutat de Barcelonasegueix una tendència a l’estancament,no va ni endavant ni endarrere, restaimmòbil”. Ara bé, “la sort és que s’hacompensat amb l’element de les rebai-xes, en què enguany hi ha hagut, des delprincipi, una reducció important en elpreu i això ha fet incentivar el consum”.Així doncs, tal com explica Mateu, lesrebaixes han fet que el balanç de la cam-panya d’estiu s’hagi decantat “positiva-ment”. La situació que viu el comerç éscomplicada i “tot i que hi ha una part dela professió bastant desanimada, sabemque la gent del sector arrisca i generamolts emprenedors que malgrat el con-text actual aposten per obrir nous nego-cis i establiments”, continua Mateu.“Realment és això el que fa que elcomerç d’una ciutat aguanti, la capacitatde risc”, sentencia.

Mantenir l’optimismeEl secretari general de la Confederacióde Comerç de Catalunya (CCC),Miquel Àngel Fraile, comparteix ambMateu la percepció dels comerciantscom a agents amb una gran capacitatd’adaptació. Segons Fraile, en termesgenerals “aquest 2010 no està sent pit-jor que el 2009” i l’activitat econòmicaés “molt similar”, si bé reconeix que elconsum és “molt baix”. Amb tot, elsecretari general de la CCC vaticinauna tímida recuperació del sector i asse-gura que “la campanya d’estiu ha estatmillor del que s’esperava, tot i que elvolum de vendes hagi estat inferior res-pecte de la temporada anterior i lasituació no és per llançar coets”. De fet,Fraile explica que “les vendes han cai-gut només un 5 %, mentre que les pre-visions eren del 10 %”.A banda de la ciutat de Barcelona,

també hi ha localitats costaneres on s’hafregat el ple absolut. És el cas de Sitges,on l’ocupació ha arribat al 97 % durantel mes d’agost i no ha baixat del 80 %durant els mesos de juny i juliol, segonsdades publicades pel consistori munici-pal. El president de l’Associació dePlatges, Manel Martínez, es mostrasatisfet pels índexs de vendes malgrat lacrisi. D’altra banda, el president de laFederació de Comerciants i Empresarisde Sitges (FECES), Enrique Fuertes,reconeix que malgrat que s’ha notat unincrement de turistes a la demarcació,“la despesa que generen és molt baixa”.“Ha estat una campanya en línia amb laresta de l’any. El juliol va ser fluix i a l’a-gost hi ha hagut molta gent pels carrersperò amb poques ganes de gastar”, asse-gura Fuertes. Els visitants han gastat poc. Aquestasituació suposa un desgast per a les

zones turístiques, ja que la despesa permanteniment (neteja, serveis, submi-nistraments...) no disminueix, però encanvi els ingressos sí. D’altra banda, “elsturistes amb més poder adquisitiu sem-bla que s’han decantat per altres desti-nacions”. I davant la dificultat de la temporada, elque estan fent des de l’associació ésprendre mesures amb vista a la campa-nya de tardor. És probable que algunscomerços tanquin les seves portes o bédefinitivament o fins a l’estiu següent;per tant, la intenció és donar suport alsque romandran oberts. De moment,l’Associació ha emprès diverses activi-tats conjuntes amb el consistori per tald’incentivar el consum, com el ModaShopping, entre d’altres.Al litoral gironí l’ocupació també haestat alta, entorn del 80 % i el 90 %durant els mesos de juliol i agost. Segons

l’Associació d’Hotelers de la CostaBrava-Centre, les estades són cada vega-da més curtes, de 3 o 4 dies, i les reserveses fan més a última hora. El president del’Associació de Comerciants de Platjad’Aro, Salvador Giraut, assegura que “enbona part si s’ha salvat la temporadad’estiu ha estat gràcies al turisme estran-ger”. D’altra banda, Giraut afirma que“l’activitat econòmica ha estat similar ala de l’estiu passat, si bé les perspectivesper enguany eren molt pitjors”.Tanmateix, el mes de setembre “segura-ment serà pitjor”, augura el presidentgironí. I això ve donat, “d’una banda,per la manca de ponts festius i, de l’altra,per l’avançament del calendari escolar,que incidirà negativament en l’activitatturística de la zona i, en conseqüència,en la facturació dels comerços i la restau-ració”, conclou.

Vanessa Pérez

L’Asociación Empresarial de Comercio Textil y Complemento (Acotex) asse-gura que, a Espanya, la campanya de rebaixes ha acabat amb una xifra de ven-des molt similar a la de 2009, en concret més de 2.560 MEUR.Els comerciants catalans estan satisfets de com han anat les rebaixes d’estiui en molts casos afirmen que els han salvat la temporada. Pràcticament hanfet net d’estocs (tot i que molts botiguers havien estat previsors i haviencomprat menys que en temporades passades) i s’han igualat les vendes de lacampanya anterior, per bé que la facturació ha estat un pèl inferior respectedel 2009. I és que a diferència d’altres anys, enguany els descomptes hanestat generosos (50-70%) des del començament, a banda de l’entrada envigor de la pujada de l’IVA.Així mateix, durant la campanya de rebaixes d’estiu, la Direcció General deComerç ha realitzat un total de 6.342 inspeccions i, de fet, durant tot el mesde setembre es mantindran per evitar la realització de rebaixes i promocionsd’estoc més enllà del període legalment establert.La majoria dels establiments inspeccionats han estat, principalment, els espe-cialitzats en equipament de la persona, ja que són els que concentren un majornombre de productes de temporada. Amb tot, les inspeccions realitzades cons-taten un elevat grau de compliment, ja que el percentatge d’establimentsadvertits formalment per irregularitats en les condicions de venda durant elperíode de rebaixes és d’un 3 % dels establiments visitats.

SALVATS PER LES REBAIXES

A banda de la ciutatde Barcelona, tambéhi ha localitats cos-taneres on s’ha fre-gat el ple absolut. Ésel cas de Sitges, onl’ocupació ha arribatal 97 % durant elmes d’agost

11INFORMATIUCOMERÇsetembre de 201010 INFORMATIUCOMERÇ

setembre de 2010

F O R M A C I Ó

La Cambra de Barcelona, amb la col·laboració del Consell de Cambres de Catalunya, posa en

marxa el Curs d’assessors tècnics comercials (ATC) per millorar la formació en el sector de

la distribució comercial. Una iniciativa que enguany arriba a la desena edició i que, des de

l’any passat, també es fa a Girona.

L’assistència tècnica al comerç és unatasca que tradicionalment han dut aterme les cambres de comerç. En aques-ta línia, les accions envers el comerç ques’han anat desplegant els darrers tempshan posat de manifest la necessitat deprofessionals capaços d’instrumen-tar i promoure millores en l’ofertacomercial, de definir estratègies dedinamització i, en definitiva, d’ac-tuar en el camp de l’assessorament alcomerç.Darrerament s’ha viscut un procésde transformacions ràpides i profun-des en el sector del comerç i la dis-tribució. És obvi que es tracta d’unsector estratègic i amb prou dina-misme. Amb tot, la importància ques’està donant al sector del comerç entota la seva amplitud no troba unacorrelació en el món acadèmic. Nohi ha una oferta específica de nivelluniversitari que aporti una formaciósobre totes aquelles àrees de coneixe-ment necessàries per a un professio-nal expert en el sector.La Cambra de Comerç deBarcelona va endegar el Curs d’as-sessors tècnics comercials amb lavoluntat que aquesta formació fosuna bona aportació per a la millora dela gestió del comerç petit i mitjà, per al’impuls de la planificació, gestió idinamització dels centres urbans, perpromoure millores en l’oferta i en l’es-pai comercial i, per últim, per oferirprofessionals experts a dirigir centrals

de compres, cadenes sucursalistes, fran-quiciades i altres unitats de negoci.

Formació especialitzadaL’objectiu del curs és formar professio-nals capaços d’assistir tècnicament els

diversos operadors del sector delcomerç i la distribució, i formar empre-saris i directius dels negocis de la distri-bució en els àmbits següents: la gestióde l’empresa –avaluar el potencial d’unemplaçament comercial; gestionar iorganitzar el punt de venda i definir els

serveis en funció de les noves demandesdels consumidors; donar assistència enels processos de millora de la qualitat idel servei al consumidor; analitzar lesoportunitats que les noves tecnologiespoden aportar en la gestió i comercia-

lització–, l’animació i la promo-ció –afavorir la creació i el desen-volupament de les associacions idels agrupaments de comer-ciants; elaborar i promoure laidentitat i la imatge de marcad’un espai comercial: centre deciutat, barri, localitat, carrer, etc.;definir una política coherent pera aquests espais i organitzar-neels programes d’animació comer-cial; proposar a les associacionsde comerciants els mitjans i leseines de comunicació interna iexterna; animar i potenciar laracionalització i prestació de ser-veis conjunts per als comer-ciants–, la gestió del territori, és adir, impulsar la realització d’estu-dis comercials –reestructuraciócomercial, evolució del comerç,etc.–, negociar amb els ajunta-ments la millora de l’urbanismecomercial, orientar i assessorar els

comerciants; i, finalment, la formació iel perfeccionament –detectar necessi-tats i deficiències de formació i contri-buir a resoldre-les.

Comerciants a l’aulaEl curs es dirigeix a un ampli ventall de

persones, ja siguin empresaris o propieta-ris de comerços que vulguin obtenir unsconeixements actualitzats i innovadorsde la gestió i direcció del negoci; direc-tius d’empreses del sector del comerç i dela distribució; assessors tècnics comer-cials que hagin de desenvolupar projectesinnovadors de suport al sector delcomerç; o bé llicenciats i diplomats uni-versitaris, prioritàriament amb titula-cions d’econòmiques, empresarials,publicitat i similars. Amb tot, aquelles persones que, tot i noreunir els requisits acadèmics esmentats,puguin acreditar diversos anys d’expe-riència professional en el sector tambépoden optar al curs. Ara bé, com que elnombre de places és limitat, hi haurà unprocés de selecció entre tots els aspirants.El programa està dividit en 6 mòdulsindependents: el sector del comerç i ladistribució; l’empresa comercial; la legis-lació; l’espai i els col·lectius; eines per a lagestió, i finalment, la part pràctica.

En acabar el curs, els alumnes hauran d’e-laborar un projecte final amb l’anàlisi i undiagnòstic d’un establiment comercial.

Aquest fet permetrà valorar la capacitat del’alumne per resoldre situacions com lesque es trobarà com a futur assessor tècnic.Així doncs, la presentació del projecte finali l’aprovació corresponent del tribunalqualificador serà una condició indispensa-ble per obtenir el certificat del Curs d’as-sessors tècnics comercials, reconegut per laUniversitat Politècnica de Barcelona.

CURS D’ATC,MOLTS ANYS FORMANT EXPERTS

Ja que en aquest número parlem de les noves tecnologies(vegeu reportatge de la pàgina següent), és un bon momentper fer balanç d’una iniciativa pionera que fa uns mesos esva posar en marxa a Sitges anomenada Mobile Shopping,impulsada per «la Caixa», Telefónica i Visa Europe. Doncsbé, els primers resultats apunten que els usuaris prefereixenfer servir el telèfon mòbil majoritàriament per a pagamentsd’imports inferiors a 20 EUR. El Mobile Shopping Sitges 2010, que va començar el passat

mes de maig i que s’allargarà fins al novembre, és la primeraexperiència de compres amb telèfons mòbils a comerços que esfa a Espanya. Hi participen 1.500 persones i 500 comerços deSitges, que així es converteix en pionera a Europa quant a l’es-cenari, totalment real, i l’elevat volum de participants.Les primeres conclusions apunten cap a un bon acolliment delmòbil com a mitjà de pagament: en les 4 primeres setmanes delprojecte, el 60 % dels participants ja han realitzat almenys unacompra amb el mòbil. La mitjana és de 3 compres per client. Aquesta tipologia de pagament té un potencial especial per ales compres de petit import. Encara que el cost mitjà de lescompres realitzades a Sitges el mes de juny va ser de 30 EUR,el percentatge més elevat (17 %) no arriba als 5 EUR. Entotal, el 60 % de les transaccions són inferiors als 20 EUR.Els supermercats són els establiments on es concentren lamajoria d’operacions de pagament amb el mòbil: 52 % deltotal. També és destacable el percentatge dels restaurants(14 %). Respecte del dia de la setmana en què es produeixenmés transaccions, coincideix amb el de més activitat comercialhabitual: el dissabte (19 %).

ÈXIT DE LA PROVA PILOT DE PAGAMENTS PEL MÒBIL

N O T Í C I A

Entre les tesines presentades pelsalumnes de l’edició passada, destacaespecialment la de 2 alumnes (EnricAyra i Josep Miquel López) sobreInternet i els canals de distribució.Davant el creixement exponencialdel volum de negoci dels productesque es comercialitzen per Internet,els ara ja tècnics comercials vanapostar per analitzar quina és latendència del comerç en línia isobretot quines repercussions té itindrà sobre el comerç tradicional,per tal d’obtenir una radiografia almés exacta possible de com són lesempreses que operen a la Xarxa.

TESINES D’INTERÈS

Per a més informació: www.mobileshopping.es

La present edició del programa,que s’imparteix dimarts i dijous de17 a 21 hores, s’iniciarà el 18 denovembre de 2010 i finalitzarà el 2de juny 2011. La inscripció es potfer a través del web <www.cam-brabcn.org/formacio> o bé tru-cant al 902 448 448. El períoded’inscripció romandrà obert fins al12 de novembre de 2010 i les pla-ces s’assignaran per rigorós ordred’inscripció.

L’ús del mòbil pot agilitzar els pagaments


INFORMATIUCOMERÇsetembre de 2010

I N N O V A C I Ó

13LES NOVES TECNOLOGIES

JA SÓN AQUÍEl món de la distribució comercial bull: nous formats, nous operadors… Però de debò que ha

canviat tant? Albert Ramírez, creador d’Adict Active Retail, considera que ha canviat més

allò que comprem que com ho comprem. Aquesta, però, és la revolució del futur, si no del

present.

Albert Ramírez prové del món del màr-queting i des de final de l’any passat vafer un pas endavant i va decidir crear laseva pròpia empresa, Adict Active Retail,en la qual ha integrat la consultoria ambl’aplicació de les noves tecnologies en elmón de la distribució comercial. Aquest nou projecte empresarial, quebusca a través de les investigacions demercat desenvolupar i aplicar solucionstecnològiques per dinamitzar les compresal punt de venda, va ser mereixedor en l’e-dició d’enguany d’un dels Premis Cambra2010 que atorga la Cambra de Terrassa. Ramírez té molt clar que, de cara a un con-sumidor cada vegada més exigent, amb mésoferta, més ben informat i molt poc fidel,cal actuar de diferents maneres i en dife-rents àmbits. Una de les maneres és facili-tant l’experiència de compra. I en aquestsentit, les noves tecnologies, consideraaquest consultor, hi poden ser molt útils.Una cosa deixa clara des del principi: la tec-nologia com a tal, no és bona ni dolenta,dependrà –i molt– de l’ús que se’n faci. Molts comerciants consideren les novestecnologies com una cosa complicada,cara o, senzillament, fora del seu abast.Ramírez entén que les tecnologies han deser aliats: eines útils que acostin al con-sumidor el punt de venda, que obrinnous ventalls de venda i de promoció ique, si fins ara, especialment els gransgrups l’han aplicat en l’àmbit de la logís-tica, ara toca fer un canvi de paradigma idonar-li visibilitat. Es tracta d’utilitzar-les com a eina de comunicació que com-plementi la informació disponible en unmoment determinat, que ajudi a pro-

moure un producte d’una manera moltmés visible que no pas amb els sistemestradicionals o que, senzillament, agilitziels processos de compra. Ara bé, la clau de l’èxit rau, segonsRamírez, en la integració d’aquestes tec-nologies al punt de venda, per segmentarmillor el públic objectiu, seduir en elmoment oportú i maximitzar-ne la utili-tat des del primer moment. Les novestecnologies poden facilitar allò que moltscomerciants consideren una de les sevesmillors armes davant la seva competèn-cia: la diferenciació. No tant en la tipo-logia de producte, que també, sinó en elservei i la seva presentació.

Assessorament oportúRamírez posa un exemple per fer enten-dre millor aquesta utilitat: un consumi-dor que entri en un establiment i busquiun vi determinat. Si, durant el recorregutpel lineal, troba un terminal informàtic,d’un ús molt intuïtiu, amb tota la infor-mació sobre els diferents vins, les sevescaracterístiques, les millors anyades icom acompanyar-los amb un deliciósmenjar, de ben segur que el client que-darà més satisfet que si ha d’esperar undependent que no apareix i que no ensap tant o, directament, aposta pel seu devegades erràtic instint. Una nit especialpot quedar en una nit qualsevol...Ara bé, aquest món, el de les noves tec-nologies, és un camp tan ampli i que pre-senta tants reptes, que la seva feina con-sisteix precisament en això: intentarposar el fil a l’agulla. El creador d’AdictActive Retail assenyala, per exemple,

l’ampli recorregut que hi ha encara en lesxarxes socials: molta comunicació, sí,però com aconseguir aquesta fidelitzacióen més vendes? Pocs ho han aconseguit. De fet, la velocitat de creuer en l’apariciód’aquestes tecnologies pot sorprendreaquells que mirin des de fora les seves apli-cacions (presents i futures). Ramírez enresumeix algunes. Per exemple, la realitataugmentada, que no és res més que marcarun punt i, a partir d’aquí, rebre més infor-mació. Es fa, moltes vegades, amb el mòbil,fotografiant o llegint un codi, i rebentimmediatament una informació addicio-nal. Algunes operadores i empreses de tele-fonia ja desenvolupen aquesta tecnologiaen àmbits amb ben poc a veure amb elcomerç, però que tenen una utilitat turísti-ca, com, a partir de les imatges i del posi-cionament del GPS, rebre informació delmonument que un té davant quan es trobaen una ciutat que no és la seva.Més coses: la cartelleria digital, amb laqual es poden mostrar ofertes, preus iinformació de tota mena. Ara bé, Ramírezs’atura en aquest punt i insisteix nova-ment en una qüestió que no vol perdre devista: en aquest cas, com en d’altres, l’èxiten l’ús d’aquestes noves eines dependràmolt d’haver treballat prèviament què esvol aconseguir. Així, una bona cartelleriadigital és fruit d’un bon disseny previ delrecorregut que el client ha de fer pel puntde venda, ha d’estar localitzada en elsindrets més adients, al costat o molt aprop dels productes que està difonent i/opromovent, etc. Sense coherència, les TICno tenen sentit, ve a dir Ramírez. Altres tecnologies interessants i que jaestan començant a donar fruits són elsanomenats quioscos d’autovenda oinformació, que serien els que, com enl’exemple anterior del vi, poden en unmoment donat resoldre dubtes i/o com-plementar els dubtes d’un client ambganes de saber i d’estalviar-se cues inne-cessàries. En aquesta cas, el límit de lesaplicacions està en la imaginació delcomerciant i dels tècnics que desenvolu-pin aquestes tecnologies. Un quiosc d’a-quest estil pot oferir al consumidorinformació, pot llegir codis de barres,però també, i tornem al cas del vi, podriaperfectament imprimir un targeta defelicitació personalitzada si el que el

client busca és un regal. Per tant, caldesenvolupar de manera conscient lestecnologies en funció de les necessitatsde l’establiment sense perdre de vista elseu potencial. El límit novament rau enla imaginació a l’hora d’aplicar-les.Per a Ramírez, altres tecnologies que faranparlar en el futur, a més de la tecnologiaLED, és la dels aparadors interactius, ambprojecció d’imatges i amb la possibilitatd’incorporar-hi la pantalla tàctil. Ara bé, arribats en aquest punt, per alfundador d’Adict Active Retail, el mésimportant en aquest moment de canvi ésel concepte, concebre bé la necessitatd’integrar d’una manera coherent lesTIC als establiments. Ramírez reflexionai apunta que, d’alguna manera, el para-digma de la venda està canviant: si abans,per exemple, les grans superfícies voliencompetir maximitzant l’espai, el pro-ducte i el preu; ara, amb el comerçelectrònic i la consolidació dels outlets,

els consumidors demanen més coses: desde fer més lúdica la compra quotidiana aoferir noves experiències de compra através de demostracions i millors seg-mentacions, per fidelitzar nous consumi-dors. És en aquest context que les novestecnologies prenen forma i poden apor-tar solucions noves i imaginatives. En qualsevol cas, hi ha un darrer aspecteque cal no perdre de vista i, en moltscasos, pot ser un dels reptes més compli-cats: com fer compatible l’aplicació d’a-questes tecnologies sense crear una fractu-ra social. Per qüestions generacionals, unimportant nombre de consumidors niconeixen ni segurament tenen interès autilitzar (en alguns casos perquè ho consi-deren molt complicat) aquestes oportuni-tats que plantegen les noves tecnologies.

Pelayo Corella

Albert Ramírez ha decidit fer un pas endavant i crear la seva pròpia empresa

Més informació: www.adict-ar.es


setembre de 2010

N O T Í C I E S

En un context de complexitat creixent del panorama comercial,la Cambra de Manresa ha organitzat per al proper 4 d’octubreuna nova Jornada de Comerç que, amb el títol de “Nous valorsper créixer en el comerç actual”, vol servir per reflexionar sobrequè està passant en el sector i què es pot fer per sortir-ne ambbon peu. La jornada comptarà amb la presència d’Oriol Amat, catedrà-tic d’Economia Financera i Comptabilitat de la UniversitatPompeu Fabra, i de Xavier Borràs, soci director d’Altavisibilitati assessor empresarial en l’àmbit del comerç, que parlarà de laimportància del màrqueting en el punt de venda. La sessió estancarà amb la visualització d’un cas pràctic.

Els interessats poden adreçar-se a: Cambra de Comerç de ManresaMuralla del Carme, 17-23, 2a planta (edifici Can Jorba).08241 ManresaTel. 938 724 222 A/e: [email protected]

MANRESA ORGANITZA LA 13A JORNADA DE COMERÇ

El passat 20 de setembre a Ciutat del Cap va tenir lloc el lliu-rament de la 4a edició dels premis IWEC 2010 (InternationalWomen Entrepreneurials Challenge), en què es va guardonarla trajectòria internacional de 17 empresàries de Bangladesh,l’Índia, Indonèsia, Mongòlia, Sud-àfrica, el Pakistan, Espanyai els Estats Units. Entre elles, destaquen les empresàriesCristina Castañer, de les sabateries Castañer; Rosa Oriol, de lajoieria Tous, i Carme Ruscalleda, del Restaurant Sant Pau-Carme Ruscalleda.Els IWEC són una iniciativa de la Cambra de Comerç deBarcelona, en col·laboració amb la Cambra de Comerç deManhattan i la FICCI/FLO (la Federació de Cambres deComerç i Indústria de l’Índia, a través de la seva secció per aempresàries FLO). L’objectiu del projecte és desenvolupar unaxarxa d’empresàries d’èxit, amb un programa de cooperacióque ajudi a impulsar les seves iniciatives empresarials en elsmercats internacionals.La primera edició dels premis es va celebrar a Barcelona el mesde febrer de 2007. Van seguir les edicions de Nova York i NovaDelhi. Núria Basi (Armand Basi), Nani Marquina (NaniMarquina Disseny), María del Pino Velázquez (Unísono),

Rosa Esteva (Grup Tragaluz) i Carmen Mur (Manpower) sónalgunes de les premiades d’aquestes edicions. El projecteIWEC compta amb el patrocini de «la Caixa» i la col·laboracióde l’escola de negocis IESE, que concedeix una beca a una deles empresàries premiades.

NOVA EDICIÓ DELS PREMIS IWEC 2010

Així com al mercat interior, la marca blanca o de distribució(MD) ha guanyat molt poder i presència als lineals de la majo-ria de supermercats i hipermercats del país, a l’hora d’exportarsón les marques de fabricant (MF) les que hi tenen un dominiabsolut. Aquesta és, almenys, una de les conclusions mésimportants d’un recent estudi realitzat pel Centre de la Marcad’ESADE.Les exportacions, recorda l’informe, suposen una oportunitatfonamental de creixement per a les empreses del sector de granconsum i, en conseqüència, per a la malmesa economiaespanyola. Ara bé, l’actual creixement de les MD al mercatnacional compromet les inversions que necessiten les MF percompetir a l’exterior, ja que moltes de les MF depenen del

volum de vendes a Espanya per mantenir els seus departamentsde màrqueting, investigació o vendes, elements que els perme-ten mantenir els seus pressupostos de publicitat o R+D+I perser competitius als mercats exteriors i poder continuar expor-tant els seus productes i obrint nous mercats.Així doncs, per al professor Josep Maria Oroval, codirector del’estudi i director del Centre de la Marca, “la pèrdua de nego-ci de la marca al país d’origen pot perjudicar seriosament laseva competitivitat a l’exterior, ja que les MF necessiten man-tenir les seves vendes nacionals per continuar exportant els seusproductes. Les experiències més reeixides de marques espan-yoles a l’estranger no passen per competir per preu, sinó perqualitat”.

L’EXPORTACIÓ, EN MANS DE LES MARQUES DE FABRICANT

El context actual obliga les empreses areinventar-se per no perdre pistonada.La multinacional nord-americana dejoguines Toys ‘R’ Us n’és un bon exem-ple: ha decidit fer-se molt més visible decara a la propera campanya nadalencaapostant per l’obertura de 600 establi-ments temporals (anomenats pop-upstores en anglès). La ferotge competènciaque plantegen la venda en línia i la d’op-eradors com Wal Mart, que a través depreus molt baixos estan fent molt de mala la competència, ha obligat aquestacompanyia a moure fitxa. Recordem que les botigues temporals ésuna nova aposta procedent, no podia seraltrament, del mercat anglosaxó i moltestesa tant al Regne Unit com als Estatsunits i que consisteix a obrir botigues enpunts calents durant un període detemps més aviat curt per tal de reforçarel valor de marca, realitzar una campa-nya concreta o reforçar les vendes en unperíode concret, com és el cas que ensocupa.

TOYS ‘R’ US ES REINVENTA

Miquel Valls, acompanyat per Carme Ruscalleda, Rosa Oriol iCristina Castanyer


setembre de 2010

N O V E S O B E R T U R E S

El fenomen Apple és digne d’estudi: laseva decidida aposta pel disseny i pelfuncionament molt intuïtiu dels seusginys ha acabat creant una veritable legióde seguidors que s’enorgulleixen de serfans de la marca de la poma. Un orgullque ha trasbalsat el mercat. Deixant de banda el nínxol creixent delsseus ordinadors Mac, la primera granrevolució van ser els reproductors d’MP3amb els famosos iPods, que amb les diver-ses versions fins a arribar a la més sofisti-cada, la del touch, van aconseguir generarnous ingressos a la seva botiga de músicaen línia. Després van ser els telèfons.

L’aparició dels iPhones va posar de modales pantalles tàctils i la generalització per algran públic dels anomenats telèfonsintel·ligents (smartphones). L’última apos-ta, molt recent, data d’aquesta passadaSetmana Santa i és la incursió en les deno-minades tauletes a través de l’iPad.Doncs bé, ara els milers de seguidors del’ensenya californiana ja tenen la seva par-ticular Meca on pelegrinar com a espaipropi d’Apple. El centre comercial de LaMaquinista ha estat l’escollit després d’unaintensa recerca per trobar el local apropiat.El centre, indubtablement, tal com es vapoder veure el dia de la inauguració, on lescues donaven voltes i més voltes, és un delsguanyadors d’aquesta obertura, ja queaconsegueix, en un procés de renovaciód’operadors fruit de la seva ampliació, unimportant motor comercial exclusiu. Unasetmana després de la inauguració a LaMaquinista, Apple va obrir un nou puntde venda, en aquest cas en un altre centrecomercial, però a Madrid: el Xanadú, iproperament obrirà el tercer a Espanya, enaquest cas a peu de carrer.

PP.. CC..

LA POMAATERRA A BARCELONALa Ciutat Comtal sempre s’ha distingit com a aparador internacional de primera magnitud.

Les grans marques busquen un espai a la ciutat per obrir nous punts de venda. Dintre d’a-

quest seguit de canvis, hi ha una nova obertura que, de ben segur, no deixarà ningú indife-

rent: Apple inaugura l’esperadíssim primer establiment a Espanya, i ho fa a Barcelona.

Ara bé, més enllà de Barcelona hi ha 2 moviments igual-ment importants que aterraran en el panorama comercialexistent. El primer a Tarragona, on El Corte Inglés té pre-vist obrir, durant la primera quinzena d’octubre, el seuvuitè establiment al Principat.En principi, i no és casualitat, segons les informacions de lapremsa local, la data escollida és el dia 8 d’octubre, eldivendres que dóna el tret de sortida al pont del Pilar i quepot afavorir un major nombre de consumidors. L’establiment, situat entre els carrers de Lluís Companys iRepública Argentina, permetrà la creació de més de 550llocs de feina directes, personal que ha estat escollit entreels més de 18.000 currículums rebuts per l’empresa quepresideix Isidoro Álvarez.I si fins ara hem parlat de 2 inauguracions, cal no oblidar quen’hi ha d’altres que arribaran d’aquí a uns mesos. Per exem-ple, el nou Ikea que la marca sueca vol obrir a Sabadell. LaGeneralitat ja ha confirmat que ha donat el vistiplau a lallicència comercial necessària per a l’obertura. Això sí, estàcondicionada “al compliment de les prescripcions establertesper la Direcció General de Carreteres” relacionada amb elsaccessos, segons el que informa la Generalitat.

La superfície de venda total del projecte serà de 23.657m2

i es distribuirà en 2 plantes. El projecte preveu un apar-cament soterrat que ocuparà igualment 2 plantes més,amb un total de 2.014 places, tot i que també incorporaràuna zona d’aparcament descobert a l’aire lliure amb 165places més.El projecte presentat, recorda la Generalitat, s’adequa alPla territorial sectorial d’equipaments comercials deCatalunya 2006-2009, que preveu la possibilitat d’im-plantació d’establiments dedicats exclusivament a lavenda de mobiliari, parament i tèxtil de la llar, sempreque la dotació dels establiments comercials del mateixsector amb superfície de venda superior a 1.000 m2 nosobrepassi la relació de 80 m2 de superfície de venda per1.000 habitants. En aquest sentit, la ràtio resultant del’anàlisi corresponent en el projecte presentat per IKEAés de 65m2/habitant, inferior als 80 m2/habitant. En el futur, però, i arran de l’aprovació de la transposicióde la Directiva de serveis, aquests condicionants desaparei-xeran (de fet, ja han desaparegut des del desembre passat,moment en què es va aprovar el Decret llei).

EL CORTE INGLÉS I IKEA TAMBÉ APOSTEN PEL CREIXEMENT

El centre comercial escollit perApple ha fet un gir els darrersanys, però no només retocant-neel logotip i reformant una part del’interior, des de la cartelleria aelements com els bancs, sinótambé en la seva oferta. La modaha deixat pas a nous establimentsrelacionats amb l’oci i la cultura:la Casa del Llibre, ara Apple (queocupa l’antic local en mans deGables) o la propera obertura alnovembre d’un centre del’FNAC, en són només algunsexemples.

LA MAQUINISTAES RENOVA

L’expectació creada el dia de la inauguració per l’obertura de la primera botiga a Espanyava ser considerable, amb gent dormint davant de l’establiment

L’interiorisme a La Maquinista és el mateix que a les botigues dels Estats Units

Ja fa un munt d’anys la Generalitat deCatalunya va promoure una campanyade comunicació, adreçada a tota la ciu-tadania, en què es repartien enganxinesper les empreses i s’emetia àmpliamentper televisió un anunci amb un eslòganque encara sona: “La feina ben feta no téfronteres, la feina mal feta no té futur”.Ha plogut molt des de final dels anysvuitanta. Aquest 2010, TV3 vacomençar amb l’anunci d’EstrellaDamm i el Barça: “La feina ben feta, nité fronteres ni te rival!”. Aquest impres-sionant missatge torna a reforçar elreclam de la qualitat i l’excel·lència: des-taca com fem les coses i que cal vigilar-hi cada detall.

La qualitat en els processos. La ISO(Organització Internacional per al’Estandardització) estableix una sèrie denormes que ens ajuden en la gestió i lamillora contínua de la qualitat. La mésestesa, la ISO 9001:2008, és un conjuntde normes per a la gestió de la qualitatestablertes per la mateixa ISO, quepoden ser aplicades per qualsevol orga-nització (empresa de producció, de ser-veis, administracions públiques...). Posal’èmfasi en els processos productius i enel processos de treball en general. La ISO 9000 és una bona eina per a l’es-tandardització i documentació de lesnostres formes de treball i que regular-ment són auditades, tant internamentcom per les organitzacions autoritzades avalidar aquestes certificacions (com araAENOR o APPLUS, entre d’altres).Però aquest sistema de mesurar la quali-tat no ens diu si fem les coses de la

millor manera possible. Perquè sigui unaautèntica eina d’aprenentatge i milloracontínua, cal incorporar la satisfacciódels clients com a eix central en la nos-tra gestió de la qualitat.

El producte de qualitat. Òbviament, lapremissa més bàsica en el producte dequalitat és que no sigui defectuós. Per

això la majoria de controls de qualitatindustrial s’adrecen a mesurar-los i mini-mitzar-los: controls de duresa, de dura-da, inspeccions per mostreig, assajos delaboratori... Tot un seguit de controls enla cadena de producció aplicats majo-ritàriament un cop el producte ja estàdissenyat i acabat. El producte de quali-tat comença des de l’origen, amb lesmatèries primeres i amb la formulació oel muntatge. Recentment, els temes de gestiómediambiental s’han incorporat tambédins de la gestió empresarial de la quali-

tat. En aquest aspecte, la ISO 14001dóna les pautes mínimes per als plansde millora.

La qualitat percebuda. Per molta ciènciaque hi apliquem, al capdavall la qualitates transforma en un atribut subjectiu enel moment que passa pel sedàs de lavaloració dels compradors i/o dels usua-ris. Hi entra en joc què comuniquem,com, quan, on... en el mercat i als nos-tres clients. No val a dir només que “somuna marca de qualitat”. El gap de qualitat percebuda entre lesprincipals marques i les marques de ladistribució s’ha anat aprimant, amb elsanys. Qui no ho mesura amb regularitatno pot millorar-ho.

La qualitat en l’atenció al client. Mésrecentment està prenent rellevància lamesura de la satisfacció vers el servei d’a-tenció al client. Moltes companyies–sobretot del sector serveis– ho conside-ren un factor d’alt risc, ja que es vinculacom a desencadenant principal per a lapèrdua de clients. En moltes empreses,el mesurament continuat recau sobre eldepartament o responsable de la quali-tat, i es considera un element estratègica mitjà i llarg termini.

19INFORMATIUCOMERÇsetembre de 201018 INFORMATIUCOMERÇ

setembre de 2010

O P I N I Ó

Malgrat la crisi i les guerres de preus, la qualitat continua sent el pilar clau per a la compe-

titivitat de les empreses i els conceptes guanyadors. Tant la competència com el mateix

client ens apugen el llistó permanentment.

MESURARLA QUALITAT

N O T Í C I E S

Les llars catalanes gasten 21 EUR mésal mes en productes de gran consum(alimentació i drogueria) que la mitja-na espanyola, segons el que es desprènde l’anàlisi realitzada per KantarWorldpanel. Així, en el primer semes-tre de 2010 cada llar catalana va desti-nar 2.125 EUR a la compra de pro-ductes d’alimentació i drogueria, men-tre que la mitjana espanyola se situa en1.999 EUR (o sigui 126 EUR menysen el semestre). Si bé s’acudeix a les botigues amb lamateixa freqüència que a la resta decomunitats autònomes, adquireixen unproducte menys que la mitjana en cadaocasió i tanmateix gasten 2 EUR mésen cada visita, tot destinant 50 EUR acada compra davant dels 48 de la mit-jana espanyola. Aquesta major despesas’explica principalment per la composi-ció del cistell de la compra, en què des-taquen els productes frescos, especial-ment les fruites i hortalisses. Els cata-lans també són els consumidors mésintensius de productes en conserva,productes congelats i pastisseria, men-tre que són els menys consumidors dellets i batuts.

LES LLARS CATALANES, LES QUE MÉS GASTEN EN GRAN CONSUM

Un altre estudi, en aquest cas de la consultora DBK, demostraque la venda a través de les màquines expenedores (tambéconegut com autovenda o vending) cau. I sembla que latendència a la baixa es consolida (és clar que el context macro-econòmic no ajuda a revertir la situació). Segons l’estudi esmentat, el mercat d’explotació de màquinesexpenedores d’aliments, begudes i tabac va registrar una caigu-da del 3,8 % el 2009, en un context marcat pel descens delconsum de les llars. El 2010, previsiblement -diu l’estudi-“registrarà un descens al voltant de mig punt percentual, totsituant-se en 2.250 MEUR”. Tot i això, les vendes d’alimentssòlids comptabilitzaran novament un augment moderat.

El segment del tabac hi continua sent el de més pes sobre eltotal, amb una participació que el 2009 va superar el 47 %,amb un valor de 1.070 MEUR. A continuació hi van figurarles begudes fredes i els aliments sòlids, en ambdós casos ambparticipacions del 19 %, i les begudes calentes, amb el 15 %.El nombre de màquines es va reduir prop d’un 3 % el 2009,com a conseqüència de la manca de reposició d’unitats obsole-tes. Així, la xifra total de màquines expenedores va assolir les525.000 unitats.DBK considera que la reducció del mercat aquest 2010 vindrà,principalment, per la debilitat del consum privat i el manteni-ment d’una taxa d’atur molt elevada.

CAU L’AUTOVENDA

Els catalans opten per comprar més productes frescos, especialment fruites i hortalisses

AAnnaa BBeerrddiiéé

[email protected]

Per molta ciènciaque hi apliquem, alcapdavall la qualitates transforma en un atribut subjectiuen el moment quepassa pel sedàs de la valoració delscompradors i/o dels usuaris

FER BANDERA DELS PRODUCTES

ARTESANS

INFORMATIUCOMERÇsetembre de 201020 INFORMATIUCOMERÇ

setembre de 2010 21D I P U T A C I Ó D E B A R C E L O N A

L’any 2009 la Diputació de Barcelona vaposar en marxa un programa d’excel·lèn-cia comercial amb l’objectiu de promou-re el comerç artesà i de qualitat. Aixídoncs, a banda d’impulsar i divulgar latasca d’establiments comercials que ela-boren productes de manera artesana obé productes locals, fet que contribueix amantenir l’ofici artesà, també es volimpulsar la comercialització d’aquestsproductes i convertir-los en un reclamper a l’atracció de la clientela cap al cen-tre comercial urbà.De fet, el sector de productes alimenta-ris locals, artesans i de qualitat és un sec-tor emergent, tant des del punt de vistade l’activitat econòmica com des de laseva projecció territorial, essent alhoraun motor important per a la dinamitza-ció del municipi. Conscients d’aquestaparticularitat, més d’una dotzena d’ajun-taments de la demarcació de Barcelonas’han acollit al programa amb diversesaccions per tal de promoure els produc-tes elaborats artesanalment i caracterís-tics de la terra i, per extensió, el comerçde la localitat, amb la finalitat d’articularuna oferta pròpia i diferencial que esde-vingui una singularitat per al municipi.És un exemple més de com a través delcomerç es pot fer promoció turísticad’una ciutat.

Impulsar el comerç local Aquesta iniciativa s’afegeix a l’experièn-cia viscuda per productors de vins i cavesper tal de comercialitzar els seus produc-tes, que van veure en l’arrelament al

territori i en la potenciació del seu caràc-ter artesanal i local la via per trobar-hiuna major sortida. Així, és excel·lent l’e-xemple dinamitzador de les personesproductores de vins i caves de la zona delPenedès. Per tal de mantenir una línia decontinuïtat amb aquesta tasca, la

Diputació de Barcelona d’un temps ençàha emprès aquest projecte d’excel·lènciacomercial que fomenta el comerç deproducte artesà en general.En aquest sentit, l’Ajuntament deCorbera de Llobregat, per tal de vincularel turisme i la dinamització del comerçper mitjà de la potenciació dels establi-

ments artesans, ha creat una marca con-junta per a tot aquest tipus de comerços.Així doncs, el veïnat i els visitants quearriben a la localitat tenen identificatsamb un mateix distintiu els establimentselaboradors i distribuïdors de producteslocals i artesans, fet que ha permès alconsistori idear una ruta turística pelsestabliments de l’eix comercial de la ciu-tat. El projecte es va presentar el 2009,durant la Fira Innova. I si bé en aquestaprimera fase, hi van participar una dese-na de comerços, en una segona, previstaper a final d’aquest 2010, i en què tambées preveu la creació d’una ruta que com-bini l’oferta comercial i patrimonial dela ciutat, el nombre d’establiments adhe-rits al programa serà significativamentsuperior. En aquesta mateixa línia, l’any2009 Begues també va desenvoluparuna acció de promoció dels comerçosamb productes artesanals del municipi.Darrere la imatge comercial corporativa“Jo compro a Begues” es van editar5.000 fullets amb informació sobreaquests establiments i la localitat, quees van repartir estratègicament entre lespoblacions veïnes, restaurants i elsdiversos punts d’informació turística dela zona.Joieries, artesania de la forja, tapisseries,elaboració de cava, carnisseries, pastisse-ries, xarcuteries, etc., integren l’ofertacomercial artesana amb què el municipide Begues vol captar l’atenció de visi-tants i veïns del Garraf. Una de les ini-ciatives que s’han dut a terme per tal dedivulgar els productes locals ha estat el

maridatge comercial. En aquest cas, unacoca de llardons d’una de les pastisserieslocals i una ampolla de cava elaboradaper un celler del municipi.

Promoció a través del gust Les ciutats també es poden “tastar” apartir de diversos productes diferencialsque, de forma original i diferent, aju-den a promoure-les. És el cas de lesnoves galetes de Mataró, guardonadesen l’última edició dels Premis deComerç de la Diputació de Barcelona,les quals, batejades amb el nom deLaietanes, van ser escollides per votaciópopular durant la Fira Innova 360ºentre 4 varietats promogudes per pas-tisseries locals (Uñó, Sacher, Graupera iForn de Sant Jaume). La galeta neix com a complement delsaltres productes locals que es comercia-litzen als establiments de la ciutat i queesdevenen, a banda d’un dolç reclamturístic, un element més de diferenciaciói promoció del municipi. Les Laietanes –va guanyar la fórmula dela pastisseria Uñó– són uns carquinyo-lis líquids i cruixents que amaguendins, o una ametlla o una avellana.Escollida la galeta, l’IMPEM (Institut

Municipal de Promoció Econòmica deMataró) va treballar en l’elecció delnom i de l’embolcall, que finalment haestat obra del dissenyador XavierMartín. El resultat: un envàs sobri i ele-gant, amb una reproducció de Laia

l’Arquera, per representar la memòriahistòrica de la ciutat. Actualment, lesLaietanes es poden adquirir a totes lespastisseries de Mataró, així com enaltres punts d’atenció al públic i al’Oficina de Turisme. Un altre exemple de promoció turísticaa través de productes artesanals ali-mentaris, el trobem a la Vall del Ges,

Orís i Bisaura, amb la marca Tasta’ns,que aglutina més d’una trentena d’em-preses de producció i elaboració ali-mentària locals. Un dels principalsobjectius de la marca és donar respostaa la dinamització del sector en aquestterritori, així com facilitar la creació devincles entre empreses i població con-sumidora, i alhora activar la promociói sensibilització envers aquest tipus deproductes. Per adherir-se a Tasta’ns, les empresesnomés han de complir un requisit: oferirproductes elaborats de forma artesanal iamb matèria primera d’origen animali vegetal. Els comerços que s’aixoplu-guen en la marca Tasta’ns s’agrupen en:carn i embotits, licors, mel, pastisseria ibombons, patates del bufet i, finalment,postres làcties.

Qualitat, tradició, cultura i origen. Són els trets diferencials que comparteixen els establi-

ments adherits a les diverses iniciatives locals per promoure els productes artesans com a

dinamitzadors de l’eix comercial de cada poble i ciutat.

Les Laietanes o els productes de Tasta’ns són un reclam turístic per dinamitzar el comerç de la zona

www.diba.cat/comerçEspai elaborat amb el suport de l’Àrea de Comerç de la Diputació de Barcelona

INFORMATIUCOMERÇsetembre de 2010 23INFORMATIUCOMERÇ

setembre de 201022I N F O R M E

Bàsicament, la crítica de l’ACCO esresumeix en 3 punts. El primer, el rela-cionat amb la intervenció delDepartament amb competències enmatèria comercial a l’hora d’elaborarun informe vinculant en la incorpo-ració de noves reserves de sòl per a usoscomercials en els planejamentsurbanístics; el segon, relacionat amb laplanificació sectorial comercial, ques’estructura, bàsicament, a partir de 3aspectes (la tipologia d’establiment, lapoblació de les localitats afectades i lafamosa trama urbana consolidada oTUC), i el tercer, relacionat amb elcontrol administratiu establert per a laimplantació, ampliació o canvi d’acti-vitat, remodelació o canvi de titularitatdels establiments. Tot s’ha de dir, l’informe de l’ACCO, fetpúblic aquest estiu, va veure la llumsense haver rebut les al·legacions de laConselleria d’Innovació, Universitats iEmpresa. En tot cas, el seu objectiu era iés analitzar si les restriccions en matèriacomercial que constaven en el Decret lleiaprovat la darreria de l’any passat “s’ade-qüen als principis de necessitat i propor-cionalitat”, així com el compliment deles directrius recollides en l’arxiconegudai polèmica Directiva de serveis aprovadapel Parlament europeu el desembre de2006. Cal afegir-hi que el document ésmerament informatiu i no obliga a refor-mar la nova legislació,En relació amb el primer punt esmentat,el relacionat amb la intervenció delDepartament amb competències enmatèria comercial, a l’hora d’elaborar uninforme vinculant en la incorporació de

noves reserves de sòl per a usos comer-cials en els planejaments urbanístics,l’ACCO considera que aquesta interven-ció suposa, des de l’òptica de la com-petència, “una barrera d’entrada insal-vable per a l’establiment de nous ope-radors, en cas que l’informe sigui desfa-vorable”. Per tot això, “considera de difícil justifi-cació” que s’atorgui als interessos prote-gits pel Departament competent enmatèria de comerç “un grau de protecció

superior respecte d’altres interessos, enels quals l’informe no és vinculant”. Enconseqüència, l’ACCO considera que“s’hauria d’eliminar el caràcter vinculantde l’informe del Departament compe-tent en matèria de comerç en aquestàmbit”.

El problema de la TUCMés coses. Un dels aspectes mésconeguts de la legislació comercial cata-lana, i que no és nova, ja que va aparèi-

xer durant l’elaboració de l’últim Pla ter-ritorial sectorial d’equipaments comer-cials, és l’anomenada trama urbana con-solidada (TUC). Doncs bé, l’ACCO hiés molt crítica, perquè constreny la lliurecompetència. El nou ens en matèria de competènciarecorda que la TUC “es configura comun dels elements principals de la planifi-cació sectorial, juntament amb el nom-bre d’habitants del municipi on es volimplantar l’establiment”. I és això, unelement de planificació sectorial, i queen cap cas pot ser vist com un “conceptepropi de la planificació territorial ni delplanejament urbanístic”. Però aquestcondicionant suposa una barrera per aalguns operadors comercials que notenen altres operadors, com els deserveis, amb igual incidència “en elmodel de ciutat que es desitja”. En aquest sentit, l’Autoritat Catalana dela Competència assenyala que “si els cri-teris de delimitació de la TUC són massarestrictius, aquesta es configura com unabarrera d’entrada que, en ocasions, ésinsalvable per a la implantació de nousestabliments comercials mitjans, grans igrans territorials (a partir de 800 m2), jaque les TUC són zones, en principi,«madures», amb poc espai disponible, aun preu raonable, per a establimentsd’aquestes dimensions”. Per tot això, “laimplantació d’aquest tipus d’establi-ments es troba molt limitada i, en algunscasos, és pràcticament impossible”.És cert que l’ACCO reconeix les excep-cions d’implantació fora de la TUC pre-vistes a la Llei (com, per exemple, a lesestacions de tren, ports i aeroports), però

Arran del nou Estatut, Catalunya va reforçar les competències plenes en matèria d’ordena-

ció comercial, però també va reforçar les de vetllar per la lliure competència en tots els sec-

tors. Ara, l’Autoritat Catalana de la Competència (ACCO) assenyala que hi ha aspectes de la

legislació comercial millorables.

COMPETÈNCIA CRITICALA NOVA NORMATIVA DE COMERÇ

L’ACCO diu que aplicant el criteripoblacional “es distorsiona greument el funcio-nament eficient del mercat, crea i consolida desequili-bris territorials”

les titlla de “molt restrictives i, a la pràc-tica, resulten extremadament difícils decomplir”. Per últim, l’ACCO exclou de les novesTUC “alguns sectors, en particular polí-gons industrials, en entorns de teixit re-sidencial en els quals, per les seves carac-terístiques urbanístiques, es podrienimplantar mitjans i grans establimentscomercials. L’ACCO considera queaquesta exclusió no està justificada”.

El factor poblacional La nova legislació comercial delimita laimplantació dels operadors en funció dela dimensió dels seus establiments enciutats i pobles amb uns mínims de cen-sats. És a dir, els mitjans i grans establi-ments comercials només es podenimplantar en municipis de més de 5.000habitants (o assimilables), o capitals decomarca, i els grans establiments comer-cials territorials, en municipis de més de50.000 habitants (o assimilables), o quesiguin capitals de comarca. Segons això,l’informe de la Competència recordaque els operadors que vulguin implan-tar-se amb un establiment d’una superfí-cie de venda a partir de 800 m2 (mitja-nes, grans i grans equipaments territo-rials) “només ho podran fer en un 23,18% del territori de Catalunya”.L’ACCO diu que està “d’acord” a reduir

l’impacte sobre la mobilitat, però recor-da que aplicant el criteri poblacional “esdistorsiona greument el funcionamenteficient del mercat, crea i consolida dese-quilibris territorials”. Les raons són moltvariades. Les més importants són aques-tes 3: - No es permet la vertebració del terri-tori, és a dir, no permet considerar zonesterritorials supramunicipals en les quals,per les seves característiques, estigui jus-tificada la implantació d’establimentscomercials mitjans i grans.- Es limiten, de forma important, lespossibilitats de creixement dels municip-is petits, ja que els impedeix ser receptorsd’establiments comercials mitjans igrans, que podrien dinamitzar la sevaeconomia.- S’impedeix que tots els municipis com-peteixin entre si en igualtat de condi-cions, tot distorsionant negativament lacompetència, ja que només podran com-petir entre si els municipis que formenpart d’una mateixa categoria pobla-cional.Ara bé, l’ACCO hi afegeix que el criteripoblacional pot, “fàcilment, perjudicar laconsecució d’altres objectius perseguitsper la pròpia norma, com per exemple,evitar problemes de mobilitat”. I això perquè? Doncs perquè al 85 % delsmunicipis de Catalunya (municipis amb

una població fins a 5.000 habitants), queocupen un 76 % de la superfície del ter-ritori, i concentren prop d’un terç de lapoblació de Catalunya, “no es podenimplantar equipaments comercials ambuna superfície de venda igual o superiorals 800 m?”, raó per la qual els habitantsd’aquests municipis, “si no es troben sit-uats a prop de capitals de comarca o demunicipis més grans, veuen molt limi-tades les diferents tipologies d’ofertacomercial del seu municipi, per raó de lasuperfície de venda de l’establiment”. Peraquest motiu, es veuen “obligats adesplaçar-se a altres municipis, ubicats avegades a distàncies no menyspreables,per tal de tenir accés a una oferta comer-cial més variada”. Així les coses, l’Autoritat Catalana de laCompetència recomana la supressió delcriteri poblacional com a criteri quecondiciona la possible implantació d’unestabliment comercial, “de manera quequalsevol municipi, amb independènciade la seva població, hauria de poder rebrela implantació d’establiments comercialsde qualsevol mida, tot respectant el plane-jament urbanístic; i deixant, en últimainstància, la decisió sobre la ubicació del’establiment en mans dels operadors”.

PPeellaayyoo CCoorreellllaa

L’ACCO considera que “si els criteris de delimitació de la TUC són massa restrictius, aquesta es configura com una barrera d’entrada que,en ocasions, és insalvable per a la implantació de nous establiments comercials mitjans, grans i grans territorials”


setembre de 2010

P O S I C I O N A M E N T C A M E R A L

“El conegut com a top manta suposa unimportant perjudici al sector del comerçi la distribució i és per això que s’ha deperseguir i eliminar a través de l’apli-cació de la llei.” D’aquesta manera, senseembuts ni mitges tintes, la corporacióque presideix Miquel Valls ha volguttancar una polèmica nascuda durant elsmesos d’estiu en l’àmbit d’algunespoblacions costaneres. El problema, però, és general, ja queafecta pràcticament totes les ciutats delPrincipat i de la resta de l’Estat. I en sónmoltes les derivades: immigració il·legali subsistència; compliment de la legali-tat vigent i pragmatisme davant d’una

situació que supera la capacitat d’accióde molts ajuntaments, així com elrespecte cap a la propietat intel·lectual. Tots aquests ingredients van formar uncòctel explosiu quan aquest estiu elsajuntaments del Vendrell i Calafell vanbuscar una suposada i innovadora viaper intentar regular una acció que, d’en-trada, és il·legal. El Vendrell va articularuna solució que ha acabat indignant elscomerciants: els venedors de top mantas’havien d’organitzar en una associacióper negociar un espai amb l’Ajuntamenti acordar el pagament d’una taxa muni-cipal per ocupació de la via pública i elcompromís, segons que publicava el

diari El País, de no vendre còpies piratesde pel·lícules en DVD. No s’hi deia resde les còpies de bosses, ulleres i de laresta de productes a la venda. La reacció dels comerciants no va trigar.Des de la Confederació de Comerç deCatalunya es va titllar l’acord d’una clara“prevaricació” de l’Ajuntament, ja que esconsiderava que s’havia aconseguit unpacte que quedava al marge de la legali-tat vigent. I precisament per això, laCCC va informar de la interposiciód’una demanda judicial contra aquestacord.Finalment, però, la iniciativa ha quedaten no res i al setembre aquesta vista

grossa s’ha acabat. A final d’agost laGeneralitat es va reunir amb represen-tants de la Federació de Municipis deCatalunya i de l’Associació Catalana deMunicipis i Comarques i de les reunionsa diferents bandes es van extreure diver-ses conclusions: la primera, més presèn-cia policial per dissuadir els manters i,segona, crear una comissió de seguimentintegrada per les diverses administra-cions i oberta als comerciants per mirarde trobar solucions a un conflicte que,de ben segur, reapareixerà abans odesprés.

Posicionament cameralÉs en aquest context que s’emmarca el

contundent pronunciament cameral. Elteixit comercial representa en el PIBcatalà al voltant del 10,3 % (any 2007,última dada disponible). Per tant, enopinió de la Cambra de Barcelona, “lesadministracions han d’assegurar la lliureactivitat comercial amb les màximesgaranties. Crear zones de tolerànciasuposa un precedent erroni, que obsta-culitza el treball que s’està duent a termeper a l’eliminació del top manta”.Segons la corporació barcelonina, “elsgreuges empresarials ocasionats peraquest frau es poden concretar en un48 % de deteriorament de la imatge, un23 % de danys industrials, i un 24 % dedanys laborals i socials”.

A nivell europeu, a més, representaria lapèrdua anual de 100.000 llocs de treball. Aquesta anàlisi es desprèn de l’estudisobre frau de marca a Espanya elaboratper l’Asociación Nacional para laDefensa de la Marca i el ConsejoSuperior de Cámaras de Comercio, del’any 2003. A més, segons dades de laPolicia Nacional i la Guàrdia Civil, el2009 es van confiscar més de 5 milionsde còpies fraudulentes i falsificacions,que van ser valorades en 438 MEUR.La Cambra recorda, a més, que “tam-poc no es pot oblidar que el fenomende la pirateria i el top manta desvirtual’honestedat comercial, produeix desvi-aments comercials, falseja el joc de lacompetència i ocasiona frau a laHisenda pública”.

PP.. CC..

Tolerància zero davant la venda il·legal. Aquest és el posicionament de la Cambra de Comerç

de Barcelona, que demana una actuació inflexible de les autoritats amb responsabilitat

directa per acabar amb la venda il·legal. Una xacra que afecta la imatge de les ciutats i els

comptes d’explotació de no pocs comerciants.

UN NO ROTUNDAL FENOMEN DEL TOP MANTA

La presència de venedors il·legals als carrers de Catalunya és habitual

Arran de les reunions estivals permirar de resoldre el problema de lavenda il·legal, el conseller Saura esva comprometre a endegar unacampanya per conscienciar elsconsumidors de la necessitat de nocomprar al top manta. En el fons,el problema s’agreuja per lademanda. Si aquesta no existís, elfenomen del top manta no exis-tiria. Altres administracions, en aquestcas ajuntaments, han decidit actu-ar amb més contundència. És elcas de Roses, que ha anunciat lavoluntat de reformar les orde-nances municipals per poder san-cionar els compradors i no nomésperseguir els venedors, seguint elcamí marcat per altres municipis.Una altra cosa és que aquestes san-cions siguin més l’excepció que nopas la regla.

MANCADE CONSCIÈNCIASOCIAL I ANUNCIDE NOVES SANCIONS

Per a les cambres, el fenomen de la pirateria i el top manta desvirtua l’honestedat comercial


setembre de 2010

G A L E R I A D E C O M E R C I A N T S

GANIVETERIA PÉREZ,UN NEGOCI DE DOBLE TALLTadashi Yanai té un objectiu: ser més gran que Inditex, pro-

pietària de Zara. I veient la quantitat de mercaderia que entradiàriament a l’enorme botiga que el magnat japonès té alSoHo novaiorquès, vaixell insígnia de la marca de roba de baixcost Uniqlo, sembla que la seva ambició té recorregut. Per filarencara més prim, ben aviat n’obrirà una altra encara més grana la Cinquena Avinguda, on es paga el preu més alt per metrequadrat. Són uns 24.000 els àvids consumidors de tot el mónels que passen un dissabte qualsevol per aquest local de 3 plan-tes a Broadway, que va obrir les portes el novembre de 2006.És el més gran de la companyia, filial de Fast Retailing. Elnom ho diu tot. I per fer-se una idea del que aquest WarrenBuffett japonès té entre mans, el seu nou projecte està valoraten 300 MUSD. És el que li costarà el lloguer de l’espai durant15 anys.Tot un rècord en aquesta ciutat. Mai no s’havia signat un con-tracte d’aquesta quantitat de diners per un local, i menys enca-

ra amb la crisi que cueja al món de la moda. I per al que hagiestat ja a Nova York, val a dir que l’espai que ocuparà equivalals locals que a la Cinquena Avinguda tenen Abercrombie,H&M i l’NBA.[...] Uniqlo, que l’any 2009 va facturar 7.000 MUSD (té unaprojecció de 9.000 MUSD per al 2010), compta avui amb 950botigues, la majoria al Japó. En té 136 fora del seu mercatdomèstic, en ciutats com Seül, Londres, París, Moscou iXangai [...]. La seva botiga al SoHo és capaç de vendre 2.000unitats d’una mateixa jaqueta en tan sols un dia. [...] I com nopot ser de cap altra manera, ara mira cap a la Xina. El seuobjectiu és operar-hi amb més de 1.000 botigues en una dèca-da i obtenir uns 11.000 milions en vendes addicionals. Aixòs’enquadra en l’estratègia de Fast Retailing d’obrir 500 nouslocals a l’any a escala internacional [...]. L’objectiu és arribarals 50.000 milions en vendes el 2020.

S ’ H A P U B L I C A T

UNIQLO REPTA ZARA

La commemoració dels 800 anys de mercat al carrer a Valls jaté programa. Serà al novembre, el mateix mes en què l’any1210 el rei Pere el Catòlic va atorgar a aquesta població el pri-vilegi de celebrar mercat cada dimecres de totes les setmanesde l’any. Els organitzadors –l’Ajuntament de Valls, la Cambrade Comerç i els mateixos marxants– volen reivindicar la histò-ria de la ciutat a través de la celebració i donar un altre impulsa la capital de l’Alt Camp. Un dels actes més emotius que esprepara és el reconeixement als marxants històrics, que es faràel 27 de novembre al saló de plens de l’Ajuntament de Valls,3 dies després de l’esmorzar d’aniversari que els haurà reunit alBar Bruch. Però el primer tast de la commemoració serà una exposiciófotogràfica (del 15 d’octubre al 14 de novembre al pati de SantRoc) amb les imatges seleccionades del concurs que ha estatconvocat perquè els participants retratin l’època actual delmercat. Els organitzadors també busquen imatges retrospecti-

ves que els ciutadans tinguin als seus arxius per muntar unaaltra mostra fotogràfica a la sala de Sant Roc (del 12 al 28 denovembre). La programació es desenvoluparà en un context derigor històric i s’hi analitzarà la importància del mercat de Vallsi comarca en sessions que tindran lloc a l’Institut d’EstudisVallencs, i també es presentarà l’estudi sobre la història dels800 anys de mercat que ha elaborat l’historiador FrancescMurillo i que serà publicat a Quaderns de Vilaniu. A més,s’han programat 2 jornades per a tècnics i marxants professio-nals (8 i 22 de novembre) i reunions extraordinàries a Valls dela Confederació d’Associacions de Marxants de Catalunya i delConsell de Col·legis d’Agents Comercials de Catalunya(9 i 16 de novembre), que habitualment tenen lloc a Barcelonai que excepcionalment s’han programat a Valls. L’aniversaris’arrodonirà amb tallers de demostració de tall de fruites, cuinade mercat i una pintada de grafits gegant.

MARXANTS HISTÒRICS

A Reus, en qüestió de ganivets i eines de tall no hi ha qui elsguanyi. En Lluís Pérez és al capdavant d’aquest negoci familiardes de fa més de 25 anys. Antigament, l’establiment del carrerde Galera era la seu de la Ganiveteria Sala, on havien passat unparell de generacions de daguers; és per això que entre aquestesparets es concentra una activitat comercial de més d’un segle. Actualment, la Ganiveteria Pérez compta amb 2 punts de venda,ja que “per donar un millor servei als nostres clients, ara fa uns20 anys vam obrir una segona botiga al Mercat Central deReus”, explica Lluís Pérez. Tant l’una com l’altra són botiguesespecialitzades en eines de tall de qualitat i compten amb unreconegut taller d’esmolat, reparació i fabricació de peces perencàrrec. Entre els centenars de referències amb què compta, ésdifícil no trobar un instrument apropiat per a cada ocasió: gani-vets, tisores, articles d’ús domèstic, d’aventura, navalles profes-sionals i per afaitar, eines per al sector de l’hostaleria, per acol·leccionistes... I és que tal com diu el seu propietari: “A casanostra hi ha qualsevol eina de tall que es pugui trobar al mercat”.Per seguir al peu del canó i garantir als clients productes de pri-mera qualitat i de les cases més acreditades a escala mundial,Lluís Pérez va veure la necessitat de pertànyer a un grup decompra, “perquè només així podem assegurar tanta varietat deproducte”. Amb tot, i després d’una vida dedicada a aquestofici que l’apassiona, Pérez es lamenta que la crisi hagi fet

estralls en el seu negoci, “fins al punt de facturar un 50 %menys que 4 anys enrere”, tot i reconèixer que el 2010 “sem-bla que va una mica millor”. Però la crisi no és l’únic obstacleal qual ha de fer front, ja que el sector compta amb la brutalcompetència de les promocions de la premsa (en què s’oferei-xen ganivets a preus irrisoris), els basars orientals... “La sort ésque quan algú vol una eina que realment talli i que funcioni,ens acaba visitant; ara bé, el dia que el mercat asiàtic funcionibé i ofereixi productes de qualitat, ens farà mal”, s’exclama. Així doncs, el valor afegit del seu negoci està en la qualitat, tantdels productes que ofereixen com en l’atenció al client, “perquènosaltres coneixem molt el sector i sobretot els productes quevenem”. Però sens dubte, una de les particularitats d’aquest negoci ésl’adaptació de la tradició artesana de la dagueria amb la indis-pensable modernització de l’ofici.

VVaanneessssaa PPéérreezz

FITXA:GANIVETERIA PÉREZGalera, 1443201 ReusTel.: 977 345 854

Mercat Central, 2743201 ReusTel.: 977 333 288

La Ganiveteria Pérez està especialitzada en eines de tall de qualitat

Cambres informatiu setembre 2010 (artículo en catalán)

Business

Transcript of Cambres informatiu setembre 2010 (artículo en catalán)