“Camins d’anada i tornada amb sentiment d’enyorança d’un

lloc i de l’altre”

Els Indians van invertir en cultura i sense el seu mecenatge la Renaixença

no hauria tingut un Verdaguer, ni el modernisme arquitectònic un Gaudí,

ni el pictòric un Ramon Casas, ni el noucentisme un Eugeni d’Ors, ni el

segle XX un Espriu, un Goytisolo, un Gil de Biedma, un Eduardo Mendoza,

un Baltasar Porcel... o possiblement els hauria tingut, però sense la

inspiració ni els temes de les seves obres actuals.

Ramón cases i carbó va ser un pintor d’estil modernista del segle XIX. En

els seus quadres reflectia la societat d’aquella època, de sitges i dels

seus viatges per Europa i Amèrica. El seu pare, Ramon Casas i Gatell, va

ser un indià que va emigrar a Cuba a buscar fortuna també.

A l’esquerra el retrat de Ramón Casas. A la dreta: quadre d’un dia a sitges.

Literatura

Els indians són definits com temuts i respectats, de vegades exòtics i

pintorescos, sempre trencadors i sempre amb el pas canviat: mentre

van estar a Amèrica, sentien nostàlgia de la terra i les arrels, i una

vegada repatriats, enyoraven el paradís perdut del Carib, la

voluptuositat i l’exostisme dels seus paisatges i la seva gent.

Les lletres catalanes també han estat històricament un reflex de les

relacions entre Catalunya i Cuba.

Jacint Verdaguer

Verdaguer, poeta i Sacerdot, màxim exponent de la Reinaxença, va

viure gran part de la seva vida a l’ombra de dues de les famílis que més

s’havien enriquit amb els seus negocis cubans: els Güell i els Lopez. I una

de les seves obres més celèbres, l’Atlàntida, és fruit de les vint vegades

que Verdaguer va creuar l’Atlàntic com a capellà de vaixell de la

Companyia Transatlàntica Espanyola( CTE), propetat d’Antonio López,

marquès de Comillas.

A un viatger

Arribes de llunyes terres,

Arribes de llunyes aigües,

Has vist lo sol de dos mons

I de dos cels l’estelada.

L’estela de ton vaixell

A la terra has dat per faixa,

Lligant amb tres nusos d’or

Europa, Amèrica i Àsia.

Jacint Verdaguer

“La febre d’or”

Narcís Oller, advocat i escriptor, va publicar La febre d’or l’any 1880. El

personatge principal de la novel·la, Gil Foix, està inspirat en la figura de

l’indiano Vilanoví Francesc Gumà i Ferran, i explica la febre borsària que

es va viure els anys 1880-1881. Una dècada, la dels 80 del segle XIX, que

va viure ràpides ascensions econòmiques i socials i que descriu la

transformació de Barcelona d’una ciutat rural a una ciutat industrial i

cosmopolita.