Campana Digital 18

ERC-Gràcia presenta

Responsable d’edició i continguts: Àlex López

LA CAMPANA DIGITAL Juny de 2010

ACTUALITAT

'La reforma laboral haurà de sumar

suports, no pot ser que el Govern

espanyol porti una reforma tancada

Llegeix la notícia awww.esquerra.cat

Esquerra es mostra crítica amb els Plans Estratègics de Barri

DESTAQUEM

PLANS ESTRATÈGIC, MOLT SOROLL PER NO RES?

Article d’Àlex López sobre els Plans Estratègics de barri

Pots llegir-ho a les pàg. 2i 3

PARLEM DEL BARÇA, PARLEM DE GRÀCIA

Article de Ricard Martínez sobre el Pla del Barça

Pots llegir-ho a la pàg. 4

PORTABELLA: ‘EL GOVERN MUNICIPAL NO CREU EN LES CONSULTES CIUTADANES’

Pots llegir-lo a la pàg. 5

PUIGCERCÓS: “HEM INICIAT UN PROCÉS IRREVERSIBLE PER CELEBRAR UN REFERÈNDUM OFICIAL PER DECIDIR EL

NOSTRE FUTUR”


ENTREVISTA A JOAN LAFARGA, PORTAVEU DE GRÀCIA DECIDEIX


Número 18 http://erc-gracia.blogspot.com

V O L E M C O N È I X E R L E S

N E C E S S I T A T S D E L A T E V A

A S S O C I A C I ÓT E L È F O N606.059.985

[email protected]

C O M U N I C A ’ T A M B N O S A L T R E S !

Joan Lafarga, portaveu de Gràcia Decideix, entrevistat

Gràcia Decideix continua creixent

mailto:[email protected]

http://www.esquerra.cat

http://www.esquerra.cat

http://erc-gracia.blogspot.com










LA CAMPANA DIGITAL! PÀGINA 2

ERC-Gràcia, Carrer Sant Salvador, 109-111 | 606.059.985 | http://erc-gracia.blogspot.com/

Aquests dies s’estan duent a terme els Plans Estratègics dels barris a l’Ajuntament. Com si fossin les Setmanes Fantàstiques del “Corte Inglés”, cada setmana, 3 dies, 3 hores per dia, es parla temàticament de determinats aspectes de cada barri, sobresortint Urbanisme, Mobilitat, Equipaments i Participació.

Després de l’experiència ja dels cinc barris, les sensacions són dubtosament pessimistes. Des d’ERC ja vam dir quan es van presentar que no crèiem que fossin políticament oportunes i estratègicament adequades, però que hi participaríem. I ho estem fent com en totes les comissions i reunions on anem, sent sempre constructius, tot fent propostes i també sent crítics quan cal.

Per dir aspectes positius:

1.! En primer lloc, els documents de diagnosi dels tècnics de barri. Positiu per la part de reflexió que tenen, sobretot els DAFOs, tot i que és evident que poden ser considerats més com a documents de treball que no pas finals, i hi falten dades de futur per a poder prendre decisions.

2.! Fem xarxa entre diverses entitats, que parlen de temàtiques que no els són tan properes en el seu dia a dia.

A partir d’aquí, les parts negatives, tal com les percebo:

1.! Més que un Pla Estratègic, és un PAD de 10 anys vista. Són massa semblants als processos d’elaboració del PAD. Agafem una temàtica, amb els seus punts forts i febles i en fem esmenes. La majoria són evidents i hi falten elements de futur. Potser és perquè en tenim un coneixement acumulat en el temps, però no semblen aflorar grans propostes, sinó les que ja es recullen habitualment en un PAD però més a mig

termini. Una manera de dir que un PAD es queda curt, entenc.

2.! Manca visió global i de futur. I no ho dic per la gent, sinó per com es planteja el procés la metodologia que s’empra, que no permet aflorar visió global sinó solucions als problemes actuals, i no hauria de ser així. Sí, allò que en diem model de barri, no s’esmenta. Si no es recull en les sessions, com es farà? Agafarà l’equip de govern les propostes i en farà unes línies estratègiques? Seran, doncs, les seves línies estratègiques? I que hauran fet els assistents, validar-les només? Caldria que es fessin unes línies a partir de les propostes, i que aquestes s’haguessin pogut prioritzar per a poder dibuixar els accents.

3.! Poca participació. És cert que hi ha, trobo, poca gent, un cop traiem consellers, tècnics i altres persones del Districte. No s’ha sabut engrescar la gent, potser perquè no es transmet realment la utilitat, una certa sensació d’ara toca perquè tota la ciutat farà això, en un moment estrany, a un any d’eleccions, amb un equip de govern mancat de lideratge i el desgast evident que comporta. I la poca participació és el pitjor per a un Pla estratègic i de participació, perquè surten legítimament esbiaixats.

Plans Estratègic, molt soroll per no res?

continua a la pàgina següent

Àlex López, conseller de Districte i Portaveu

d’ERC-Gràcia al Consell

Plenari

Independentment del Pla Estratègic, des d’ERC

presentarem un model per a cada barri.

Un dels panells de

les sessions del Pla

Estratègic





4.! Per respecte i deure, hi assistim. No entenc com CiU no hi va ni que els consellers de Govern sembla que hi passin per allà, més que ajudar a pautar el debat. És cert que hi hauria el risc del dirigisme si el Govern intervé, però semblen absents del procés. Quant a CiU, es pot ser crític, però hi hem de ser. Perquè em sembla una manca de respecte a la gent que hi està assistint. I, també, perquè res com assistir per a poder ser crítics com ho estic sent, però des del coneixement.

5.! Les decisions es prenen en base a dades. Falten dades de futur, d’envelliment de la població, de percentatges de nouvinguts que s’esperen, del mapa escolar, de vehicles que hi haurà, elements de futur que permetin dibuixar millor el diagnòstic, sinó es prenen decisions sobre dades del present i no funcionen, perquè han canviat les perspectives. Quina tendència s’entreveu respecte l’oci i l’espai públic? Canviaran els usos dels equipaments, els seus models de gestió? Serà la pràctica de l’esport una lògica habitual en les receptes dels metges com vam promoure al CAP Larrard en el programa Salut i Esport en el mandat anterior?

6.! Els plans estratègics ensenyen algunes vergonyes del PAD. Diu el PAD:

“Elaborar, d’acord amb les bases treballades des del Sector de Serveis Personals de l ’Ajuntament, un pla d’equipaments del districte de Gràcia. El Pla d’equipaments ha de ser l’eina de planificació, de

racionalització i de gestió que el Govern del districte necessita per aconseguir l’òptim nivell de qualitat de vida i de cohesió social per al conjunt de la ciutadania”

Té sentit fer el Pla Estratègic sense haver fet el Pla d’Equipaments? Crec que no, perquè quan en el mandat anterior es va fer allò de la Barcelona dels Barris, es va dir (i recordo amb la Iolanda anant a explicar-ho a diversos llocs, quan era a govern) que es faria un llistat d’equipaments que cada barri havia de tenir i a partir d’aquí es podrien detectar mancances. Això no s’ha fet, i no es pot pretendre fer-ho a partir de les propostes estanc fetes. Ja ho vam dir que s’haurien de lligar les dues coses, i no creiem que s’estigui fent.

Altres coses que diu el PAD:

“Impulsar la revisió del Pla general metropolità de Penitents i PEMPRI de la Vila, amb els objectius, d’una banda, de resoldre situacions que el planejament no executat ha plantejat i, d’una altra, d’obtenir possibilitats de sòl públic per a equipaments i habitatge”

No haver fet cap de les dues coses, a un any de finalitzar el mandat, fa que no es pugui plantejar oportunament el Pla Estratègic, cosa que crec que palesa que en aquest mandat s’ha fet poca planificació. És cert que queda un any, esperem que es pugui dur a terme, però s’hauria d’haver fet en els dos primers anys per a ara poder fer ja actuacions en aquest sentit.

A partir d’aquí, des d’ERC vam plantejar que calia una digestió i a l’octubre han inclòs una setmana de presentació dels documents per a fer-hi propostes. Que no s’hagués pensat abans no demostra que sigui una bona idea nostra, sinó que s’han plantejat molt improvisadament tot plegat.

Que la majoria de propostes no siguin noves, té una vessant bona, i és que des d’ERC ho tenim diagnosticat, i una de dolenta, que en aquest mandat no haurem resolt moltes de les problemàtiques evidents dels barris. Massa inèrcia en la política municipal.

Finalment, independentment del Pla Estratègic, des d’ERC presentarem un model per a cada barri. Eps, però en el seu moment, però ja queda dit. Perquè encara que alguns ens vulguin fer creure el contrari, queda un any per les eleccions municipals.

Un altre dels panell de recollida de propostes dels Plans Estratègics





La proposta de Modificació del PGM en l’àmbit del Miniestadi del FC Barcelona incorpora uns terrenys a Montcada (Plana d’en Reixac), uns nous terrenys a Barcelona (sobre la plaça Alfons Comin) i part dels terrenys de la Vallensana, també a Montcada.

Sobre aquesta proposta valorem positivament tant la incorporació de terrenys a Barcelona, com l’àrea escollida. Per una banda la ciutat no perd tot el sòl d’equipament esportiu i per altra, comencem a dotar d’equipaments una zona que a proposta d’ERC ha quedat desafectada per l’antic projecte del Túnel del Tibidabo.

Així doncs a Gràcia ens queden uns terrenys d e 8 8 0 0 m q u a d r a t s q u a l i fi c a t s d’equipament esportiu, superfície suficient per fer un camp triple esportiu.

Des d’Esquerra hem introduït diverses propostes al conjunt del projecte, en l’apartat de restitució del sòl d’equipament esportiu hem garantit que els equipaments a restituir han de tenir una magnitud regional, superant les magnituds d’equipaments esportius de caràcter local, en aquest sentit veiem important que la gestió o supervisió d’aquests es dugui a terme per part de la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat.

També hem volgut que es tingui en compte la relació amb el Parc Natural de la Serra Marina, garantint un corredor verd no urbanitzable mínim de 100m d’ample, entre el riu Besòs i l’entrada al Parc així com mantenir no urbanitzables els terrenys ubicats dins dels límits del Parc Natural.

Dins de l’apartat de propostes d’equilibris de sòl i sostre i dotació d’equipaments des d’ERC hem insistit que l’índex màxim d’edificabilitat bruta sigui de 1’36m2, de sostre per m2 del sòl. equiparable al d’altres projectes de transformació urbana a la ciutat. D’aquí en resulten: 13.800m2 de sòl destinat a equipament i la construcció d’un aparcament per a 1500 places.

ERC també ha fet especials aportacions amb algunes propostes de caràcter emblemàtic i de futur, com la creació d’un programa per destinar habitatges per a l’allotjament de científics i investigadors, ja sigui permanent o esporàdic. Atesa la proximitat de la Ciutat del Coneixement. O fer que els paràmetres de creació del nou barri es regiran pels principis de l’Ecobarri: eficiència en l’ús dels recursos i mínim impacte en l’ecosistema urbà, urbanisme bioclimàtic, gestió efectiva dels residus, cicle integral de l’aigua i reducció de consums energètics.

També hem introduït clàusules per tal de garantir l’assumpció, per part dels promotors, de les càrregues urbanístiques pactades: 30M d’Euros per cobrir l’adquisició i cessió dels terrenys a Montcada i Barcelona, costos d’urbanització de tot l’àmbit, la cessió a l’Ajuntament de Barcelona de tot el sòl d’habitatge protegit, la construcció d’un equipament a l’àmbit de Les Corts, i l’obertura urbana de l’àmbit de l’estadi amb la configuració d’un ample espai públic de qualitat.

Parlem del Barça, parlem de Gràcia

Àmbit de Penitents on fer equipaments esportius

Ricard Martínez,

Regidor d’ERC i President del

Districte de Gràcia





“L’origen de tots els mals és que l’equip de govern no es creules consultes ciutadanes com a mecanisme d’aprofundiment democràtic” ha afirmat Jordi Portabella en el Plenari de Barcelona del dia 28 de maig al seu torn en el debat de la consulta de la Diagonal. Això, segons Portabella ha desencadenat el segui d’errors i problemes que s’han produït en un procés que “curiosament” es va encarregar a una empresa espanyola amb seu a Madrid (Indra) amb capital de Caja Madrid (un 20%)”.

“Una empresa que- segons Portabella- cau a Barcelona com un paracaigudista sense demanar-los prèviament compromís explícit i en què no s’han fet les proves prèvies mínimes exigibles per una qüestió de democràcia”.

Portabella ha continuat insistint en la “manca de decisió i convicció per defensar les consultes” quan ha parlat del dimensionament inicial insuficient que va fer el govern amb un assaig general que es va realitzar amb 8 punts presencials (dels 108 que es van habilitar) i 900 participants (un 0,5% dels més de 172.000 que van votar). Una consulta que, per cert, demostra l’eficàcia dels referendums sobiranistes també pel que afecta al seu cost per vot: mentre cada vot als 462 municipis que s’ha realitzat ha costat 1 euro la consulta barcelonina ha suposat un cost per vot de 17,4 euros.

“La primera consulta ciutadana a Europa es va fer el 1848” ha afirmat i “si tenim referents i experiències diverses en diversos països i des de fa anys perquè aquí no ha funcionat? Doncs perquè en no creure’hi s’ho han près com un plebiscit”.

Portabella ha citat Amsterdam com exemple d’exercici democràtic modèlic quan el 2002 el seu alcalde va convocar un referendum per privatitzar el transport public i el va perdre per dues terceres parts de la població. “El

resultat és que no va passar res, ningú va dimitir i el seu alcalde encara ho és ara i no passar res perquè no es va plantejar com a plebiscit”

En aquest sentit Portabella, després de sentir la intervenció de l’alcalde, ha demanat una reflexió més profunda més enllà dels problemes tècnics per anar a l’origen del problema. Portabella ha expressat el seu desacord amb l’alcalde Hereu quan aquest ha dit estar disposat a delegar responsabilitats. “No hi estic d’acord perquè és que l’alcalde d’Amsterdam és menys alcalde i té menys autoritat per haver plantejat una consulta?” la resposta és no i per això ha defensat que “no n’hi ha prou amb votar cada quatre anys”. Portabella ha recordat que es poden consultar temes a través de mecanismes regulats per la pròpia normativa municipal que ens hem dotat.

‘El govern municipal no creu en les consultes ciutadanes’, afirma en

Portabella

El problema no és fer consultes, és fer-les malament





El Parlament de Catalunya ha admès avui a tràmit la Iniciativa Popular presentada per la Coordinadora Nacional per la Consulta sobre la Independència. Davant d'aquest fet, el president d'Esquerra, Joan Puigcercós, ha manifestat que gràcies a la tasca d'Esquerra per impulsar la Llei de consultes populars, ‘el Principat de Catalunya ha iniciat un procés irreversible cap a la celebració d'un referèndum oficial per a decidir el seu futur'. I no ha dubtat que davant la reiterada pregunta sobre quina ha de ser la resposta a una sentència del Tribunal Constitucional aquesta és ‘donar la paraula al poble sobre el futur de Catalunya, preguntar a la gent, practicar la democràcia'. Per Puigcercós hi ha una proclama clara: ‘contra el Const i tucional , referèndum. Contra e l centralisme, democràcia'.

El president d'Esquerra també ha avançat que el partit hi abocarà totes les forces, incorporant els militants i simpatitzants, com a voluntaris, per a recollir el mínim de 220.000 signatures necessàries perquè la iniciativa prosperi. Puigcercós ha anunciat que ‘avui mateix donaré les instruccions perquè la gent d'Esquerra prioritzi, fins i tot per davant de

l'activitat electoral, la recollida de signatures per a poder celebrar el referèndum'. I ha fet una crida a la resta de partits catalanistes perquè ‘siguin valents i ens acompanyin en aquest camí'. Joan Puigcercós ha recordat que un cop superat el tràmit de les signatures només quedarà un últim escull: que hi hagi una majoria política en el nou Parlament disposada a tirar-lo endavant. Una situació que, segons Puigcercós, ‘la ciutadania tindrà la possibilitat de decidir en aquestes properes eleccions'.

Pe r P u i g c e r c ó s , ‘ a q u e s t é s u n m o m e n t transcendent' i ‘ni un sol dels catalans i catalanes que hem somniat veure aquest país lliure podem restar inactius. Tot i que encara queda un llarg i difícil camí, l'hora de la veritat s'acosta. I no serem les dones i homes d'Esquerra els que defallirem davant del repte'. Per això el president d'Esquerra ha volgut manifestar públicament que donarà el suport que calgui a la Coordinadora.

Portabella escollit president del Consell Nacional pel 83% dels vots

Jordi Portabella ha estat escollit avui president del Consell Nacional d'Esquerra amb 98 vots a favor i 21 en blanc. Portabella ha agraït la bona tasca duta a terme per Pere Muñoz, que fins avui havia ocupat el càrrec durant els darrers dos anys, perquè 'va assumir la presidència en un moment difícil pel partit i ha aconseguit la seva normalització interna'. Portabella ha manifestat la voluntat de 'convertir Esquerra en un partit cada cop més fort, que avança i lluita de manera continuada per arribar als desitjats anhels de llibertat'.

Puigcercós: “Hem iniciat un procés irreversible per celebrar un

referèndum oficial per decidir el nostre futur”

Jordi Portabella, nou president del Consell Nacional d’ERC





El president d'Esquerra, Joan Puigcercós, ha manifestat avui la voluntat de reunir-se amb el cap de l'oposició, Artur Mas, per debatre sobre la situació del país i el seu futur. Puigcercós ha explicat davant dels assistents al Consell Nacional d'Esquerra, celebrat aquest matí a la capital catalana, la voluntat 'd'arribar a una entesa, però amb CiU lliure d'hipoteques'. El president d'Esquerra ha expressat aquesta condició com a imprescindible perquè 'si no és així, els favors els acaba pagant el país' i ha posat com a exemple Esquerra per 'la seva austeritat, sense hipoteques i amb les mans lliures'.

Per això ha demanat a CiU 'que siguin valents i que donin la cara en la comissió d'investigació del Cas Palau', tot lamentant que els escàndols de corrupció tenen uns efectes devastadors en la població, motiu pel qual Esquerra no va dubtar en netejar la imatge de la classe política impulsant la comissió d'investigació. Segons Puigcercós, 'no tots som iguals, i malgrat CiU vol fer esquitxar la corrupció contra tots barrejant el cas Palau amb el Pretòria, nosaltres ens rebel·larem contra això' i ha diferenciat els dos casos recordant que el cas Preòoria té a veure amb el tràfic d'influències polítiques per al lucre personal, mentre que el cas Palau afecta al finançament il·legal de partits polítics. Per Puigcercós, 'la sociovergència és la xarxa

d'interessos a curt termini sense visió de país i Esquerra és l'únic antídot'. 'És en moments com aquests que Esquerra ha de continuar demostrant que és forta, perquè sinó aquests casos en convertiran en el pa de cada dia', ha assegurat.

La sentència de l'Estatut

Puigcercós també s'ha referit a la sentència de l'Estatut sense dubtar que 'serà el punt de trobada entre el PSOE i el PP' i ha insistit en la necessitat d'articular una resposta política a la sentència tot assegurant que 'és l'única resposta possible'. 'Haurem de crear una nova legalitat i la resposta només passa per la independència', ha dit, tot avançant que Esquerra donarà suport a la IL per una consulta per la independència al Parlament, presentada per la Coordinadora gràcies a que Esquerra va impulsar la Llei de consultes populars. 'Alguns que ens van lapidar per impulsar aquesta llei ara ja pensen en utilitzar-la'. Per Puigcercós, 'Catalunya està en una situació de colonialisme polític i econòmic que s'ha d'acabar' i ha dit que 'CiU desitja una sentència que arribi després de les eleccions per pactar amb el PP a canvi de retirar el recurs del TC, i aquesta no és la solució per a Catalunya'.

En el seu discurs davant el Congrés Nacional d'Esquerra, Puigcercós també ha fet una anàlisi de la situació econòmica del país i ha criticat la política de malbaratament que durant anys ha portat a terme el govern de l'Estat. El president d'Esquerra també ha denunciat l'ús partidista del burca que fan alguns partits i s'ha posicionat en contra seu: 'estem en contra del burca perquè no és un problema religiós ni d'immigració, sinó de drets humans'. 'Si cal, ens posicionarem a favor de la seva regulació, però abans cal apostar per la mediació', ha dit.

Puigcercós convida Mas a celebrar una reunió entre Esquerra i CiU per parlar

del país i del futur

Joan Puigcercós, candidat d’ERC a les properes eleccions al Parlament del Principat





Fotos d’ERC-Gràcia

Consell de Barcelona, celebrat al Casal Francesc Macià

Consell de Barcelona, celebrat al Casal Francesc Macià

Taller de les noves Masculinitats, celebrat al Casal Francesc Macià

Taller de les noves Masculinitats, celebrat al Casal Francesc Macià





ERC Gràcia, a l’aplec d’ERC del País Valencià

Els i les militants d’ERC al País Valencià, durant els parlaments de l’Aplec

Xavier Vendrell, durant la seva intervenció a l’Aplec

Agustí Cerdà, dirigint-se als presentsImatges del dinar popular





Joan LafargaNascut a Gràcia. Geògraf de formació. Membre actiu de diverses entitats gracienques (Lluïsos de Gràcia, Taller d’Història de Gràcia i carrer Joan Blanques de Dalt de la Festa Major). Col!laborador habitual en els mitjans locals del districte. Ha escrit els llibres “Gràcia: de rural a urbana: Història d’un territori” i “Els carrers de Gràcia“. Treballa en el camp de la formació.

La Campana: En primer lloc, què et va fer ser un dels impulsors inicials de la consulta per la Independència a Gràcia?

Joan Lafarga: veure que ho feien a tot arreu i que BCN (capital de Catalunya) no podia quedar al marge. Vaig anar a una Trobada al Fòrum, i em va semblar una exigència moral.

L.C.: Com valores les primeres passes de Gràcia Decideix?

J.L.: Primer ens hem retrobat molta gent, és positiu, hem deixat de banda les diferents formes de veure l'independentisme i i altra gent que sense ser-ho volen que es formuli la pregunta, tot creant un bon ambient de treball. És una eina que si ho fem bé, el futur sabrà valorar. Queda molt camp per córrer, però fins ara estic content per la implicació de molta gent diversa i com

està funcionant, i com de fàcil és entendre's quan es deixen de banda les legítimes particularitats.

L.C.: Quina és l'empremta que creus que pots aportar a Gràcia Decideix?

J.L.: Tots podem aportar, i és important que et conegui molta gent, per fer entre que GD no és una cosa que surt d'un despatx fosc, sinó que hi ha gent que porta molts anys a Gràcia fent coses, d'associacions i entitats. Gràcia Decideix és societat en marxa. I la societat no es crea un dia perquè així ho volen uns quants. La societat és història, treball i ciutadania.

L.C.: Què és allò que més necessiteu ara mateix?

J.L.: El màxim de gent conegui que hi ha una organització que organitzarà una consulta. Aprofito per fer una crida, quanta més gent siguem millor, i et sorprèn veure que hi ha gent que encara no ho sap.

L.C.: Veient els resultats de la resta de consultes, en especial Lleida i Sabadell, t'atreveixes a parlar de percentatges de participació?

J.L.: Hi he pensat molts cops, i és difícil afrontar-ho no hi ha referents de comparació, la de la Diagonal ha marcat una pauta però són experiències diferents

L.C.: Creus que les consultes són la principal fita popular i participativa del país en el segle XXI?

J.L.: El segle XXI és molt curt, jo diria que són la fita organitzativa i la proposta més seriosa i il!lusionant des de l'any 75, l'època de la Marxa per la Llibertat. Era maco però érem pocs. Ara parlem de més 500000 persones. I el voluntariat no l'ha mogut mai ningú en tanta gent.Pensar en el camp del Barça la Crida, ser-hi és important, però estem parlant en el temps allargat molt més gran. 35000 voluntaris no els ha tingut mai ningú.

L.C.: Finalment, què votaria en Joan Lafarga en un referèndum oficial per la Independència de Catalunya?

J.L.: Agafaria les tres paperetes, les miraria una estona, agafaria la del Sí i la posaria a l'urna.

Joan Lafarga: 'A Gràcia Decideix, quanta més gent

siguem, millor'

Joan Lafarga, al bar de lluïsos, entitat de la qual és soci





Crònica de l’Aplec d’ERC del País Valencià, a Alboraria, el 22 de maig del 2010

La paraula “aplec” és molt fàcil d’interpretar en la nostra cultura. En general entenem que conté a més, quelcom indefinit que implica o vincula a caliu humà. Talment quasi com la seguretat d’un plus afegit a una idea o sensibilitat comuna que es dóna per inqüestionable.

L’Aplec a la població d’Alboraia, a tocar ben be a la ciutat de València ara fa uns dies, fou molt ben organitzada per les companyes i companys valencians d’Esquerra amb en Carles Osurbe president d’E.R.P.V. Alboraia al davant i candidat a les properes eleccions municipals. Complia tots els requisits per a qualificar-lo com de gran Aplec, així escrit en majúscules.

En criteri raonat del nostre ideari republicà, universal i nacional, donaren rellevància a aquesta trobada les potents, per clarificadores, paraules que s’escoltaren en les intervencions de Joan Lladó, President d’Esquerra a les Illes; Xavier Vendrell, Diputat al Parlament de Catalunya i Agustí Cerdà, President d’E.R.P.V. Tal com era anunciat en el programa i com, posteriorment, s’ha difós a través de les divulgacions internes del nostre partit. Alguns simpatitzants que s’avingueren a participar d’aquesta festa quedaren impressionats a l’escoltar raonaments dels líders als respectius torns de parlaments.

La distorsió en conjunt que pateix el País Valencià i la seva representació o percepció actual a partir de la ocupació de fa més de 300 anys, deriva a un escenari divers que malgrat realitats mostrades, no és gens exacte a tots els nivells. Per sort, es poden constatar factors positius.

Gran culpa del simplisme predominant n’és en part el pervers topall del 5% per a obtenir representació a les seves Corts. A la resta de territoris és el 3%. Una mostra molt greu de greuge a afegir a altres. Podem citar : Minorització de l’idioma, també als espais de

difusió de ràdio i televisió, més l’espoli econòmic, més la destrossa del terri tori , més insuficients infraestructures adequades per infinitat de detalls.

Pendents de judicis hi ha la plana major de la força polít ica dominant actual. Beneficiària d’una representativitat no equitativa que mira més cap a Madrid, la seva butxaca i tot el que això vol dir. No pas la pròpia terra valenciana en el seu conjunt. On el segon partit també hi té la seva de culpa, per esperit provincià i poc conseqüent amb la realitat total. Plana una majoria política neguitosa pel guany anorreador i a curt termini.

En aquest punt, no puc ni vull oblidar la interessada actitud de la gent que, siguin ciutadans o representants polítics del conjunt dels Països Catalans actuen amb visió de curt abast. Provoquen mal exemple i arriben a castigar al territori en els seus diferents elements socials, econòmics i paisatgístics, etc. Resultant-ne beneficiats grups de poder concrets i castigant el País i la seva gent en números absoluts. Fent visita s’evidencia el desgavell.

Però com he escrit abans no és exacte a tots els nivells. El País Valencià, malgrat la barroeria d’alguns, no ha silenciat ni silenciarà mai el seu personalíssim i ric criteri intel·lectual, creatiu, productiu, propi i universal alhora. La seva catalanitat en clau cent per cent valenciana és fins hi tot un referent que des del nord de l’Ebre hem d’observar i prendre’n exemple en determinats casos. Be que aniria a moltes i molts. Per entendre i valorar millor la nostra nació en tota la seva transversalitat, complexitat i potencialitat política.

La mostra de caliu humà, sensibilitat, ideari i estímul per la bona política que es donà a l’Aplec, fou superb. El proper Republica’t del 3 de juny recullirà aquest esperit. Però no oblideu d’anar a cercar més Nació al País Valencià. Amb esperit d’Aplec, que és de trobada directe i personal. Respirant-ne l’aire.

Gràcia, amb els amics i amigues d’ERC País

Valencià Josep Roca, Secretari de

Política Parlamentària d’ERC-Gràcia

El País Valencià,

malgrat la barroeria

d’alguns, no ha silenciat ni silenciarà mai

el seu personalíssim

i ric criteri



Campana Digital 18

Documents

Transcript of Campana Digital 18