CAMPANARS PARROQUIALS DE TORRE DE CATALUNYAcampaners.com/pdf/pdf184.pdf · Els campanars són una...

DELF DALMAU I ARGEMIR

EL PATRIMONI ARQUITECTNIC CATAL

CAMPANARS PARROQUIALS DE TORREDE CATALUNYA

AMB INFORMACI DE LES ESGLSIES CORRESPONENTS

1

Recordo amb especial afecte tota la bona gent que m'heu facilitat la meva

tasca; m'heu acompanyat, obert portes i donat tota mena d'ajuda i informacions.

Sou tants els que m'he trobat aqu i all que la llista ompliria pgines i per aquest

motiu m'abstinc de fer-la constar, per sapigueu que us tinc ben presents en el cor

i davant de Du. Entre tots, tamb molts sacerdots em tractreu amb atencions i

bona disposici. En representaci de tots vosaltres, manifesto els meus sentiments

de reconeixement al que fou rector de la parrquia de Sant Pere Sallavinera,

mossn Amand Lus, que avui gaudeix, ja, de la glria de Du.

Delf Dalmau i Argemir

Lli de Vall, tardor de 2014

Cada encontrada t sa vila,i cada vila son cloquer.

Joan Alcover

Fotografia portada: Vilalba dels Arcs (la Terra Alta)

2

INTRODUCCI

Justificaci

Els campanars sn una de les obres d'art ms destacades dels nostres pobles. Ens serveixenper identificar-los, per senyalar-nos un nucli hum, un lloc d'espiritualitat. Les esglsies ons'aixequen hi afegeixen ms valors arquitectnics de qualitat i encara ms si tenim en compte elscontinguts artstics que els segles hi han anat acumulant.

Un campanar s una obra que destaca per l'alada. Si un campanar s singular, ho s perqupretn aixecar-se per damunt de les altres edificacions que el rodegen. Potser per aix caldria que ensabssim alguna cosa sobre la seva alada. Vet aqu el principal motiu d'aquest treball. Per tambel singularitza el fet de sostenir les campanes; la seva funci seria de tenir campanes, aquellsinstruments que serveixen per comunicar amb els feligresos, per fer-los atendre a tot all que elsuneix i amb les quals els reclama l'acci i els fa sentir com a una comunitat. Per aix campanar icampanes formen una unitat que identifica cada porci de la societat, que ve de temps i li evoca elseu futur.

Admiraci i curiositat m'han portat, ara, a la vellesa, a cercar amb nmeros les alades delscampanars de torre del nostre pas. He vist amb un cert estupor que era una dada que o no esconeixia o es pensava conixer noms en pocs casos i, sovint, ho he comprovat, amb no massaexactitud.

Un campanar ser sempre un senyal d'identitat, no solament del lloc, sin, sobretot, de lagent, d'aquells valors religiosos dels nostres avantpassats, i dels nostres encara, i no solament calrespectar-los, sin que cal valorar-los i amb aix ens dignifiquem. Vet aqu un motiu poders quem'ha portat a voler emprendre aquest meu treball. Els campanars i els temples on hi fan servei snun dels ms importants i estesos patrimonis arquitectnics de la nostra terra. Cal tenir-ho present icuidar-ho i conixer-ho. Vet aqu un altre motiu poders que m'ha portat a voler acabar aquest meutreball.

Procediment i convencions

Quan vaig voler esbrinar jo mateix quines eren les alades dels nostres campanars de torreem vaig trobar amb el dubte de com saber des d'on cal mesurar el campanar i fins a on. Si sabssimall on comena, o sigui el nivell en qu els fonaments acaben i comena l'estructura de la torre,podrem tenir una mesura exacta perqu sabrem on cal iniciar el clcul. Per normalment aix noest a l'abast d'un mer observador. Aleshores no hi ha hagut altre remei que acceptar una convenci,considerar que el nivell bsic s aquell d'on sembla que arrenca el campanar. Sovint s el mateixque el de l'esglsia per a vegades es topa amb els desnivells del terreny. Aix es veu com elcampanar ve de ms avall o, si s'entra dins de l'edifici, es comprova que el nivell arrenca de zonesms fondes del que feien pensar les aparences externes. Quan aix ha estat possible de constatar, hohe tingut en compte en les meves mesures. Poso per cas el campanar de Son que es troba al Pirineu,a les Valls d'neu (el Pallars Sobir), rodejat com est per un jard i el cementiri que amaguen en

3

part la seva base per, en canvi, s ben observable des de dins; tamb passa en el campanar,igualment romnic, de la catedral de Vic; per fora, a nivell del carrer, es troba a ms alada que al'interior del temple des d'on s'aixeca. Sovint sn les construccions que rodegen la mateixa esglsia iel conjunt d'edificis d'ella que fan complicat de fer un clcul, encara que noms sigui aproximat;aix passa amb el campanar del monestir de Ripoll; cal fer el clcul des del nivell de la plaa d'onsembla que arrenca o del nivell ms baix de la baslica o, potser, des del claustre que encara es trobauns metres ms enfondit? Hi ha casos, pocs, en qu el campanar es va aixecar des d'un terreny situaten un nivell ms alt, i aleshores cal fer el clcul des d'ell o des del nivell de l'esglsia? Aquest s elcas fora destacat, poso per exemple, de Guimer.

L'altre problema s saber on acaba. Normalment tot all que es troba dalt de tot del cloquer ique hi s posat o tret segons els gustos dels rectors o de les circumstncies, tot all considero que hade quedar excls de la mesura. Em refereixo a penells, creus, parallamps o, fins i tot, l'estructurametllica que sost alguna campaneta. Si aix no hi est incorporat d'una manera circumstancial, siforma part de l'obra en s, com la creu que corona el campanar de Santa Engrcia de Montcada iReixac, posem per cas, o les imatges santes que coronen alguns campanars com el de Sitges,Vilanova, el Vendrell i d'altres m'he dit a mi mateix que cal comptar-ho i ho he tingut en compte.Potser altres estudiosos no ho haurien fet o haurien actuat ben al revs, incloent-hi tota cosa quesobresorts. En visitar, per exemple, el campanar de Centelles (Osona) un dels qui m'acompanyavenem va dir que havia fet el clcul de la seva alada fins al nivell del terrat, del terra del terrat. Vaigpensar que era una manera de considerar-ho. Per un servidor no ho he fet pas aix, sin que hi heafegit tota barana, si n'hi ha, i tota cosa que es trobi damunt d'ella, sovint algun pinacle o algunabola que decori els cantells de la barana. Com veieu, tot s molt relatiu i cadasc pot tenir la sevareferncia.

De fet, doncs, mesurar l'alada d'un campanar s, com tantes coses d'aquest mn, no pas unacosa precisa, exacta, millimtrica, sin ben relativa i convencional.

Haig de confessar que en alguns llocs, molt pocs, no he anat jo mateix a mesurar elscampanars. M'he valgut d'informadors que m'han semblat prou formals i ben assabentats com elspropis rectors de les parrquies; en altres, quan el rector ignorava la resposta o no n'estava prousegur, he apellat a tcnics municipals. En alguna ocasi m'he valgut de plnols que apareixien enllibres o memries de processos de reconstrucci o de descripci; fins i tot, quan ho he cregutnecessari, m'he perms d'assegurar-me que la informaci que em donaven era bona, i no sempre hoera! Per normalment, he estat jo mateix qui m'he personat a fer la tasca de mesurar i fotografiarcadascun dels campanars estudiats.

La mesura de l'alada vaig comenar prenent-la amb una corda des del terrat; vaig fer-hoalmenys en els inicis de la meva feina (concretament en un dels meus pobles, el de Lli d'Amunt),per en veure que aix era difcil o impossible en la majoria dels casos --molts campanars no tenenterrat--, he aplicat el mtode topogrfic basant-me en l'angle que em dna la visual feta des d'untrpode al cim del campanar i, a partir de la ra trigonomtrica de la tangent de l'angle obtingut, hepogut calcular l'alada. He procurat assegurar-me dels clculs i les mesures. Tot i aix no defujo lapossibilitat d'errors, distraccions i poca habilitat. Com tota cosa humana, aquest treball queda,doncs, sotms a crtica, a correcci i a ser millorat. Des d'aqu agraeixo, per endavant, tota lacollaboraci i l'ajuda de qui s'interessi per aquesta qesti i tingui dades i informacions garantidesi, amb elles, poder rectificar i millorar les meves. Si mai alg vol fer-ho, aqu t la meva adreaelectrnica:

[email protected]

4

CONTINGUT DE L'OBRA

A aquest treball, fonamentalment pensat per donar les alades dels campanars parroquials detorre de Catalunya hi he afegit una lleugera informaci complementria sobre l'estructura del'esglsia parroquial corresponent. L'he treta de publicacions que ofereixen algunes garanties, hi heafegit les informacions dels rectors i d'entesos locals si els he pogut conixer, i ben sovint les heaconseguit a travs de la meva mateixa observaci. Com a complement a aquesta tasca he aprofitattotes les ocasions en qu he trobat l'esglsia oberta per entrar-hi i mesurar-ne les seves dimensions;quan no m'ha esta possible hi he retornat si em semblava un edifici significatiu i de valor artsticper amb la precauci, ara, que m'hi deixessin entrar o assegurant-me que la pogus trobar oberta.Amb l'ajuda del lser m'he fet amb les mesures interiors; aquestes ltimes dades les he recopilattamb en els complements que acompanyen aquest treball.

He ordenat les alades, per cada comarca, en una llista per ordre alfabtic de les sevespoblacions, i en l'apartat de complements hi he anotat tots els campanars per ordre d'alades.

Com ve indicat pel ttol, aquest llibre versa sobre els campanars de torre de les parrquiescatalanes. Queden exclosos, doncs, els que es troben en capelles, ermites, monestirs, convents isantuaris. I tamb aquells campanars, ms modestos per no menys simptics, que en diemespadanyes, campanars de cadireta o de paret, que molts n'hi ha per la nostra terra; algunes vegadesben alts i ben destacats, fet que m'ha portat tamb a voler-ne saber fins on arribaven quan m'ha estatavinent. Per aix en trobareu algun tamb explicat enmig del conjunt.

Els campanars escollits corresponen a la Catalunya estricta, el Principat; he obviat els que estroben en terres catalanes venes, com les valencianes, les ponentines, les de les Illes i les de laCatalunya Nord i no pas per manca de ganes sin simplement perqu caldria molt temps i moltafeina que, donades les meves limitacions i la meva edat avanada, renuncio a calcular i ho deixo pera gent ms jove i amb ms delit.

L'obra queda dividida en dues parts. En la primera dono les dades dels campanars i lesrespectives esglsies ordenades per comarques i en ordre alfabtic. s la part fonamental de l'obra.En la segona hi afegeixo complements que m'han semblant que podrien interessar. Ja ho veureu.

Temps esmeratEm cal aclarir que la tasca que he portat a terme l'he executada al llarg de quinze anys llargs,

des del 1999 fins al 2014; segurament alguna dada haur quedat avui superada per canvis que d'undia a l'altre es poden produir ja sigui per remodelacions o per completar obres a mig fer, com perexemple s el cas del campanar d'Isvol, a la Cerdanya, que vaig trobar sense acabar i avui, emdiuen, que ja ho est. Les dades que dono, per tant, sn les que he trobat en el moment en qu m'hepresentat davant dels campanars i de les esglsies.

ValorsDeixeu-me afegir algunes consideracions valoratives. Els nostres campanars, modestos

normalment, sn tanmateix la joia ms preuada de les nostres poblacions. I com a prova, mireu comserveixen de reclam turstic, mireu com els illuminen sempre que la poblaci celebra algunaefemride si no ho fan cada nit de l'any perqu es vegi l'obra que les singularitza, l'obra que els dnapersonalitat. s el campanar, doncs, el monument ms destacat de cada poble de la nostra terra,algun d'ells d'una bellesa i d'una personalitat que encanta, que immortalitza el seu autor, molt sovintannim. s tamb el lloc on sonen campanes, on es marca el temps amb els rellotges horaris i el tocque el senyala, i per aix molts ajuntaments se'ls han fet seus, i els cuiden, encara que no sempre id'aix se'n queixa molta gent quan els veu en estat precari.

Per tot plegat crec que aix dels campanars no fa sin reclamar atenci, reclamar

5

preocupaci per all que tenim de ms vlua arquitectnicament parlant i que les autoritats, tant lescivils com les eclesistiques, haurien de procurar mantenir i preservar per a les generacions que hande venir.

Al mateix temps, perqu no dir-ho, em sembla que faig una reclamaci a l'estima del quems val en la nostra vida i que els campanars en sn el smbol ms destacat, vull dir que la nostravida no s menjar, dormir, treballar i divertir-se, tot arran de terra, com pensa desgraciadamentmolta gent; en la nostra vida hi ha una altra dimensi, la que aspira a coses espirituals, a la felicitat,a la germanor, i Du se'ns presenta com el terme, el terme ms espiritual i al que tots hi hemd'acudir esperanats. I els campanars en sn un signe; com ells hem de mirar enlaire i procurar deviure amb voluntat de superaci i voler presentar-se amb una certa dignitat davant del Creador queens espera a tots amb els braos oberts i que, com solem dir, es troba all dalt. Aix sigui.

GeneralitatsAvui, les alades dels campanars veuen com els fan la competncia altres construccions que

malden per pujar cap al cel, gratacels, xemeneies, sitges, i un b de Du d'edificis industrials iagrcoles. Per en els campanars hi solem trobar, ben sovint, valors esttics que ens encanten. I,veieu, tot i que abunden els que sn de quatre parets mal girbades i sense res de vists, en general hisolem trobar elements que ens captiven. A casa nostra, no solament ho veiem en aquells humilscampanars romnics com els de la Vall de Bo, sin tamb en els alts campanars gtics de lesnostres esglsies catedrals i de les grans ciutats i, potser encara ms, en els campanars barrocs ineoclssics que abunden tant a la nostra terra i que no han estat gaire valorats i coneguts; a mi,almenys, m'han sorprs molt agradablement.

Desprs dels desastres de la guerra civil (1936-39) els arquitectes han hagut d'aixecar iremodelar nous campanars i ho han fet amb l'esperit d'innovar. No s si ho han encertat, per tenimalguns campanars que ja no sn torres, i que s'aixequen com parets allades amb alguna campanetaal cim i que obliguen a qui hi vulgui pujar a enfilar-se per aquelles escales formades per barrotsmetllics que se solen anomenar escales de gat o de pou. Penso que han perdut tot l'encant, persn coses dels temps i de la frisana per innovar que t la gent d'avui. En trobem arreu, per un delsms anomenats s el de l'esglsia parroquial del Pont de Suert; tamb n'hi ha al Baix Llobregat comel de Santa Maria de Sales, que trobo molt original, i a Aiguafreda al Valls; en altres llocs n'han fetuna barreja de torre i paret com els d'Artesa de Segre i Balaguer.

A mi, que em perdoni la gent jove, m'agraden els de torre de sempre, amb totes les varietatsque el temps va imposant. Aix m'encanten els pocs que ens queden de preromnics com el de SantMateu de Bages o el de Sant Climent de Coll de Narg de l'Alt Urgell, els romnics dels Pirineus iels de les catedrals de Girona i Vic i de molts altres llocs. Sn molt del meu gust els gticsmajestuosos de les esglsies barcelonines com els de Santa Maria del Mar, del Pi i de Sant Just, oels de punts allunyats de la capital com el de Bellpuig d'Urgell, Sant Pere de Reus, Cervera o elmolt alt de la Seu Vella de Lleida.

Si aneu a les terres del sud i de ponent segur que en trobareu que us sorprendran per labellesa barroca, delicada i austera amb una decoraci no massa abundant per ajustada. Penso en elscampanars tarragonins de Maspujols, Vinyols, el Catllar o Falset, i els de la Terra Alta com els deGandesa, Vilalba dels Arcs, Arnes, Batea i la Fatarella que es mouen entre un barroc auster i unneoclssic elegant.

Un aspecte curis dels campanars s la seva situaci en relaci al temple. A Catalunyaabunden els que ho estan al davant del temple fent angle amb la faana principal, ja sigui a la sevadreta ja a l'esquerra. A vegades, poques, es troben en tots dos angles, campanars bessons, cas deSanta Maria del Mar o la catedral nova de Lleida. A vegades un d'ells ha quedat a mig fer, compassa a l'Escala (l'Empord), i al de Sant Just barcelon posem per cas. No s tan freqent que elcampanar quedi al darrere, o sigui flanquejant la capalera, com passa a Caldes de Montbui, Gelida,

6

al Pi de Barcelona o a Santa Maria de Manlleu; a vegades es troba sobre la nau com a Santa Mariade l'Estany i a Santa Eugnia de Berga, per el cas ms curis s el dels dos de la catedral deBarcelona al extrems del transsepte, en posici endarrerida respecte del frontis.

Pel seu interior puja l'escala per accedir a la cella, que s aquella estana on solen estar lescampanes litrgiques; aquesta escala sol ser del tipus catal sobre voltes i arrapada als murs totdeixant un ull central; aix ho trobem en el de Sant Esteve de Granollers i Sant Hiplit de Voltreg,per dir-ne dos d'importants per n'hi ha molts ms; en uns casos, menys, l'escala s de cargol i depedra picada com en l'esglsia de Sant Antoni de Vilanova i la Geltr, en la de Maslloren alPeneds i en la de les Borges Blanques a les Garrigues per exemple. Algun n'hi ha que en llocd'escala hi t rampa com el d'Esparreguera, i en molts, sobretot al Pirineu, l'escala s de fusta, nosempre en bon estat avui dia.

Quan per sobre de la cella hi ha algun terrat, alguna torrella o templet amb les campaneteshorries cal pujar-hi des de la cella per escales de gat tot posant a prova el domini del vertigen comem va passar a mi, i no m'hi vaig atrevir, a Cardedeu entre altres llocs.

En una bona colla d'esglsies, gaireb sempre romniques, ms aviat de dimensionsmodestes, el campanar no t escala interior; cal pujar-hi per damunt de la teulada amb l'ajuda,naturalment, d'alguna escala de m; aquests casos es donen, per posar alguns exemples, a Abrera,Tavrnoles, Begud, Sant Juli Sassorba, Fitor i altres; algunes no sn pas modestes com a SantVicen de Besal i Santa Maria (la Romnica) de Barber del Valls.

Uns quants campanars han quedat inacabats o escapats ja sigui per manca de recursoseconmics, ja sigui amb motiu d'algun accident laboral o per l'efecte destructiu dels llamps. Entreels ms coneguts hi ha el cas d'Alcover, de Palafrugell i de Torroella de Montgr. El campanar solser la part del temple que s'aixeca quan la construcci arriba a la seva fi i per aquest motiu passaque alguns queden sense finalitzar perqu els esforos laborals i econmics que hi ha fet la gent hanarribat al lmit; a vegades, en poques tardanes, es completen i s'hi afegeixen altres elements comtorretes, cpules i belles teulades, cas, per exemple, del campanar romnic del monestir de SantCugat que t unes torrelles relativament modernes. En algun cas el campanar es va aixecar abansque el temple, per exemple a Centelles i a Vilanova i la Geltr (parrquia de Sant Antoni), per aixs fora excepcional.

Hi ha uns pocs campanars que han quedat lleugerament inclinats, amb un cert desplom; hotrobem a Vilagrassa a l'Urgell i sobretot ben visible a Santa Eugnia de Nerell, llogarret del termemunicipal de Bellver de Cerdanya, i en algun altre lloc amb el defecte no tant notable.

Normalment els campanars tenen planta rectangular, a vegades gaireb quadrada; en tempsdel barroc acostuma a convertir-se en octagonal a mitja alada. Els campanars gtics tamb solentenir planta octagonal des de la seva base; algun, com el de Bellpuig d'Urgell, s hexagonal. I tambhi ha el cas dels campanars de planta circular; entre els romnics tenim el d'Ars, el de Sant Sernid'Anserall, el de Gavarra, tots tres a l'Alt Urgell. El de Santa Maria del Bruc a l'Anoia i el dePardines al Ripolls sn ms o menys semicilndrics.

En els campanars dels segles XVII i XVIII, amb planta rectangular, a mitja alada esconverteix en octagonal, com he dit, i una motllura separa els dos cossos. Tamb altres motllures estroben ms amunt per senyalar els pisos que es van trobant i serveixen, a ms a ms, per trencar alsnostres ulls el que podria semblar un excs de verticalitat.

Altres coses us podria comentar com el tipus de coronament ja sigui terrat, teulada, jacpula, agulla o alguna figura, alguna esttua o alguna altra cosa com penells o creus; per aixcaldr deixar-ho per quan estudi els campanars un a un.

Per acabar, us indico que normalment els campanars alts se'ls diu que sn esvelts, per elsconceptes d'esveltesa i d'alada no sn sinnims. Un campanar esvelt s aquell en el queproporcionalment s'exagera l'alada respecte de les dimensions de la base. Ordinriament s'aixequendonant-los quatre a cinc vegades l'amplada de la base. Si passen de cinc, ja cal considerar-los

7

esvelts, grcils, elegants; si no arriben a quatre, podem classificar-los de xaparros, robustos,feixucs, rabassuts, com us plagui ms. Per tal d'orientar-vos he anotat, desprs d'indicar l'alada decadascun, el grau d'esveltesa que hi he trobat. El clcul s simple, cal dividir l'alada per l'amplada,i aquesta s la dimensi ms gran de les dues que formen, normalment, la seva planta. O sigui, si elgrau s inferior a 4, el campanar s xaparro, si es troba entre 4 i 5, s proporcionat o benproporcionat, i si passa, s esvelt o molt esvelt. A vegades l'esveltesa que t un campanar, si la bases modesta, resulta un esveltesa migrada, podrem dir que es tracta d'un campanar escanyolit; sil'alada s exagerada, fins i tot podrem pensar que ms que un campanar potser es tracta d'unaxemeneia. En fi, es pot trobar tota mena d'expressions per qualificar-los. Per el clcul que us dono,us en dna una pista.

Hi ha esglsies en les que el campanar amb prou feines sobresurt i no mostra la seva figura.En aquests casos deixar de senyalar la seva esveltesa perqu, de fet, no en tenen gens. Veureu, perexemple, que en l'Alta Ribagora ho aplico a esglsies menudes i molt rstiques com a Adons i aCastellars, per tamb ho trobareu al llarg del treball en altres casos.

I per acabar, penseu que per la seva alada el campanar ens obliga a mirar cap amunt, i ensfa reflexionar en les coses d'alta espiritualitat i, des d'aquest punt de vista, s una de les obreshumanes del nostre mn que potser ens importen ms.

I ara, deixem els comentaris i comencem l'estudi individualitzat dels campanars.

8

PART I

RELACI ORDENADA PER COMARQUES DE

LES ESGLSIES PARROQUIALS I ELS SEUS CAMPANARS

Atenci!

En les descripcions de les esglsies sovint faig referncia a la dreta o a l'esquerra deltemple; sempre heu de tenir en compte que aquestes bandes sn les que es troben a la dreta o al'esquerra de l'observador que mira la faana principal o, ja a l'interior, l'altar major.

Tamb en referir-me al campanar parlo de la cella i amb aquest nom denomino l'estana quesol trobar-se a la part alta on hi ha la major part de les campanes, les ms grosses almenys, leslitrgiques, i que t obertes finestres o finestrals per on surten els seus sons que es pretenenescampar per l'entorn.

Quan parlo de la nau indico lespai unitari que va des de lentrada del temple fins al murde darrere de laltar major. Quan hi ha ms duna nau s perqu a banda i banda hi ha altresespais parallels, o naus laterals, separats de la central per columnes o pilars que sustenten elsarcs formers. A vegades, quan aquests espais sn estrets, no sn naus, sin simples passadissos.

Les dimensions que dono de les esglsies sempre sn les interiors, les que van de paret aparet, sense comptar, per tant, el gruix dels murs. L'extrem de la nau on es troba l'altar majordins del presbiteri s anomenat capalera, i l'altre extrem on sol haver-hi la porta d'entrada (nosempre), sn els seus peus. Si no indico altra cosa, la llargada es refereix a la que t la naucentral o major si s que n'hi ha ms d'una.

Cal distingir la columna (de secci circular) del pilar (de secci poligonal) i de la pilastra(pilar adossat a un mur), tots ells elements arquitectnics sustentadors, a vegades meramentornamentals.

Per acabar d'orientar-vos em permeto de dir-vos que els arcs torals sn els que es trobensota la volta perpendiculars a l'eix de la nau, i el arcs formers sn aquells que es troben a bandai banda de la nau major sobre els passos que comuniquen amb les laterals.

Fixeu-vos que per indicar la dimensi vertical d'un campanar fem servir la paraula alada oalria i mai altura. Per indicar la situaci d'un punt terrestre en relaci al nivell del mar usemel mot altitud.

9

L'ALTA RIBAGORA

CAMPANARS ORDENATS ALFABTICAMENT PER MUNICIPIS

Municipis i poblacions Parrquies Alada en metres

Pont de Suert, el

Adons Sant Vicen 10'21

Castellars Sant Josep 11'55

Gotarta Santa Ceclia 13'35

Irgo Mare de Du de les Neus 12'48

Llesp Sant Mart 16'40

Malps Sant Pere 16'75

Perves Sant Fructus 13'75

Viu de Llevata Santa Maria 16'85

La Vall de Bo

Barruera Sant Feliu 18'20

Bo Sant Joan 20'66

Cll L'Assumpci 20'12

Durro La Nativitat 26'25

Erill la Vall Santa Eullia 24'80

Tall Santa Maria 21'75

Tall Sant Climent, sense culte 25'45

Vilaller Sant Climent 33'82

Senet Santa Ceclia 16'15

Alada mitjana: 18'32 metres

Altres parrquies no tenen campanar de torre; amb espadanya n'hi ha tres.

PARRQUIES AMB CAMPANAR DE TORRE, UNA A UNA

ADONS Sant VicenAltitud: 1400 metres. Municipi del Pont de Suert

Esglsia matussera segurament moderna. Consta d'una nau rectangular acompanyada decapelles laterals. Ha estat bastida amb murs de carreus grans i grossers. El frontis t un portal en arcde mig punt dovellat amb peces poc picades i una finestra rectangular sota cornisa; aquesta cornisasobre caps de biga es destaca del mur frontal i presenta un sol vessant corresponent a la teulada quecobreix tota l'esglsia.

10

Campanar coetani del temple. T planta quadrada (1'57 x 1'57 m). La cella queda obertaamb una finestra d'arc de mig punt; hi penja una campana. T per cobertura una cornisa i unateulada de quatre vessants amb lleugera inflexi a la base. Els seus murs sn de maoneria ambpeces mig carreuades.

Situaci: angle dret del frontis, damunt mateix dels peus de la nau de la qual sobresurtnoms la part alta o sigui la cella.

Alada: 10'21 metres.

BARRUERA Sant FeliuAltitud: 1093 metres. Municipi de la Vall de Bo

Esglsia romnica dels segles XI i XII reformada amb posterioritat. Consta d'una naucoberta amb una volta de can sobre arcs torals i capada per dos absis semicirculars (el petit, a labanda de migdia, costat per costat del gran fa de capalera d'una capella lateral); t un transsepte delque noms en queda el bra de migjorn i unes capelles laterals obertes en arc de mig punt. El frontist un portal romnic en arc de mig punt amb motllures a l'intrads i guardapols a l'extrads; es trobasituat sota d'un porxo de dos vessants obert per un gran arc de mig punt; un cul es troba a mitjaalada per damunt del porxo i est coronat per una minsa cornisa angular sota de la qual, desviadacap a la dreta, s'hi veu una finestra rectangular. Els seus murs sn de carreus grantics ben escairats,petits i irregulars especialment a l'absis central, ms descurat que el lateral, i que est decorat amblesenes i arcs cecs, aquests poc ben deixats.

Campanar romnic a la base, de carreus ben escairats en filades regulars fins a mitjaalada; des d'aqu els paraments mostren carreus matussers i mal arrenglerats, signe d'unaconstrucci d'poca posterior segurament del segle XVI. T planta gaireb quadrada (3'82 x 4'20 m)i mostra minses motllures que divideixen el cos superior en dos pisos; en el ms baix hi ha una solafinestra en arc de mig punt a la banda de ponent; en el superior o cella, s'hi obren finestres, una acada cara, tamb en arc de mig punt; hi penja una campana. Damunt de tot hi figura una escassacornisa i la teulada piramidal de pissarra amb lleugera inflexi a la base.

Situaci: adossat al mur de migdia fent angle al sud-oest del frontis encarat a ponent.Alada: 18'20 metres.Esveltesa: 4,3

BO Sant Joan BaptistaAltitud: 1240 metres. Municipi de la Vall de Bo

Esglsia romnica dels segles XI-XII. Consta de tres naus cobertes amb una teulada dedoble vessant comuna; descansa damunt un embigat de fusta; les naus estan separades per arcsformers de mig punt recolzats en pilastres als extrems i en dues robustes columnes al centre; estancapades per un absis central recte (del segle XVII) i dues absidioles laterals semicircularsromniques amb decoraci llombarda d'arcs cecs. L'antic portal d'arc de mig punt, a la faana nord,est protegit por un rfec que emparava les pintures fetes a l'exterior al seu entorn i que avui s'hitroben reprodudes. Actualment s'entra pel portal obert a ponent en arc de punt rod dovellat; amitja alada es troba una finestra d'arc de mig punt i, al damunt, una senzilla cornisa angular. Elsseus murs sn de carreus tallats de manera un pl matussera, grans, de granit gris, disposats enfilades fora uniformes.

Dimensions: 18'74 x 5'16 x 8'95 metres respectivament de llargada, amplada i alada;

11

l'amplada total de les tres naus fa 13'10 metres.Guarda una pica de granit de boca circular per contenir l'oli dels sagraments. Les pintures

romniques originals estan al Museu d'Art de Catalunya (Barcelona) i les que es troben avui al'edifici en sn reproduccions.

Campanar de planta rectangular (4'40 x 5'40 m) amb la base i els dos pisos baixos romnicsbastits amb murs de carreus petits i escairats a cops; el pis superior, d'poca tardana, mostra unparament de carreus molt petits ben escairats i disposats en filades uniformes; est coronat per unacornisa i una teulada piramidal de pissarra amb inflexi a la base i una bola al cim. Unes finestresen arc de mig punt estan obertes en tres pisos: a l'inferior, una de sola per banda, com al segon peraqu geminada; al pis de la cella, una sola finestra d'arc un pl apuntat a cada cara; damunt de lesfinestres dels dos pisos inferiors hi ha una decoraci a base d'un fris d'arcs cecs. Per l'interior hi pujauna escala de fusta arrapada als murs que va d'una banda a una altra fent ziga-zagues amb replans.

Situaci: adossat al mur de migdia tocant a la capalera encarada a llevant.Alada: 20'66 metres.Esveltesa: 3,8

CASTELLARS Sant JosepAltitud: 980 metres. Municipi del Pont de Suert

Esglsia rural senzilla segurament del segle XIX. Consta d'una sola nau rectangular cobertaamb voltes d'aresta damunt arcs torals de mig punt i acompanyada d'algun altar lateral de pocafondria. Est pintada de blanc amb les voltes d'un color entre rosat i morat. T un cor amb baranade balustres de fusta damunt un arc de mig punt i una volta d'aresta. Ha estat bastida amb els mursde maoneria amb peces de pedra grisenca mig picades. El frontis t un portal dovellat en arc demig punt, un cul a mitja alada i una cornisa angular.

Campanar coetani del temple. T planta rectangular (3'00 x 2'50 m) bastit amb murs demaoneria. La cella que sobresurt de la teulada de l'esglsia t una finestra d'arc de mig punt a cadacara; hi penja una campana a la finestra de la cara frontal. Est coronat per una modesta cornisa iuna teulada piramidal amb inflexi a la base i coberta per lloses de pissarra. Els murs de la cellasn de paredat de peces de color com els del temple.

Situaci: damunt l'ala dreta del temple fent angle al nord-est del frontis orientat a llevant.Alada: 11'55 metres.Esveltesa: 3,8

CLL L'AssumpciAltitud: 1180 metres. Municipi de la Vall de Bo

Esglsia romnica dels segles XII i XIII amb influncia del gtic inicial. Consta d'una naucoberta amb una volta de can sobre arcs torals de mig punt; l'interior est enguixat; t duescapelles laterals amb arcs de mig punt una i apuntat l'altra; est capada per un absis semicircular decarreus grans i petits barrejats i ben alineats (el scol sembla antic i fet de carreus mig picats i nomassa ben escairats) i amb la cornisa motllurada i un fris d'arcs cecs al dessota que descansen enpetites mnsules. El cor t una barana de fusta gtica.

Els seus murs de petits carreus matussers per ben alineats tenen un fris d'arcs cecs sobremnsules al dessota de la cornisa motllurada menys a la cara nord.

12

El frontis a ponent t un portal del segle XII amb cinc arquivoltes de mig punt, dues d'ellesdamunt sengles columnetes i les altres, alternant-se, en antes; un fris en escaquer recobreix lesarquivoltes i t un relleu al damunt que representa el Crism; un cul atrompetat es troba a mitjaalada. El seu mur presenta carreus irregulars ben escairats i disposats en filades uniformes.

Dimensions interiors: 16'60 x 4'80 metres respectivament de llargada i amplada.Guarda piques antigues, una de baptismal, una altra de beneitera i una tercera, petita, per a

l'oli. Guarda tamb una imatge barroca de fusta policromada de la Mare de Du amb el Nen alsbraos.

Campanar gtic de planta rectangular (4'40 x 5'25 m) coronat per una cornisa i una agullapiramidal recoberta de peces de pissarra; fa inflexi a la base. Presenta dos pisos de finestres, un desuperior amb finestres d'arc de mig punt a cada cara; hi pengen campanes; a l'inferior les finestrestenen arc apuntat; en tots dos pisos les finestres de llevant estan paredades. Els seus murs tenenparaments de carreus de mida mitjana ben escairats, irregulars i ben alineats; a la part alta sn petitsi matussers com mostrant que fou aixecada en un moment tard.

Situaci: adossat al mur de migdia just en l'angle sud-est immediat a la capalera formadaper l'absis encarat a llevant.

Alada: 20'12 metres.Esveltesa: 3,8

DURRO La Nativitat de la Mare de DuAltitud: 1386 metres. Municipi de la Vall de Bo

Esglsia romnica de la segona meitat del segle XII. Consta d'una nau de quatre tramscoberta amb una volta de can lleugerament apuntada reforada amb arcs torals; est capada perun absis recte que substitueix l'antic romnic llombard semicircular; un gran porxo lateral per labanda de migjorn obert per tres arcades de mig punt aixopluga el portal de cinc arquivoltes de puntrod sobre dues columnes per banda alternades amb antes; un guardapols decorat amb un escacatles recobreix; damunt d'ell, al centre, un carreu blanquins mostra en baix relleu el signe delCrism. Un altre portal en arc de mig punt, sense cap element decoratiu, est obert al mur detramuntana. T dues capelles laterals a l'esquerra cobertes amb voltes d'ogiva que es comuniquen iconstitueixen com una segona nau. Els seus murs sn de carreus de pedra grisenca ben escairats,irregulars i disposats en filades uniformes; sota cornisa, al mur nord, hi figura un fris d'arcs cecs.

Dimensions: 23'50 x 4'92 x 8'15 metres respectivament de llargada, amplada i alada;l'amplada total des del fons de les capelles laterals fa 9'36 metres.

Guarda dos retaules barrocs a les capelles laterals, un del segle XVII, dedicat al Roser, i unaltre del XVIII dedicada al Sant Crist. Tamb cont una pica baptismal romnica i, al cor, un bancrenaixentista de fusta.

Campanar romnic coetani del temple de planta rectangular (6'62 x 5'16 m) amb una basecompacta i un cos superior dividit en quatre pisos separats externament per frisos de dents de serra id'arcs cecs al dessota; unes amples lesenes es troben a les cantoneres. Queda obert per finestresd'arc de mig punt, geminades al primer pis, triforades al segon, i d'un sol arc als altres dos; aquestesdarreres obertes a cada cara, les inferiors noms a la banda nord. A les finestres de l'ltim pis hipengen campanes. Est coronat per una minsa cornisa i una teulada piramidal de pissarra damunt uncinqu pis sense obertures i de poca alada. Els seus murs mostren carreuons ben picats disposats enfilades uniformes. Per l'interior hi puja una escala metllica fent ziga-zagues amb replans.

Situaci: adossat al mur de tramuntana, tocant a la capalera.

13


ERILL LA VALL Santa Eullia de MridaAltitud: 1255 metres. Municipi de la Vall de Bo

Esglsia del segle XI acabada al XII. Consta d'una nau coberta amb un embigat de fusta dedoble vessant sobre encavallades; est capada per tres absis semicirculars en creu (el centralreprodut el 1997 de l'original que s'havia enderrocat), els laterals ms petits que el central; tots tresamb paraments de carreus matussers, irregulars i disposats en filades uniformes. Un porxo orientat atramuntana est format per quatre arcs de punt rod ben dovellats que descansen en una senzillaimposta i tres robustes columnes de carreus ben escairats; est cobert per la mateixa teuladaprolongada de la nau; al seu dessota s'obre el portal dovellat en arc de mig punt i situat al centre delmur nord. Un cor elevat es troba sobre un embigat horitzontal als peus de la nau.

Dimensions: 22'55 x 4'70 x 7'55 metres respectivament de llargada, amplada i alada;l'amplada total comptada des del fons de les dues absidioles fa 8'75 metres.

Guarda una reproducci (l'original es troba repartit entre els museus de Vic i de Barcelona)d'un davallament del segle XII format per diverses talles de mides gaireb naturals; una tallabarroca de la patrona; una imatge de la Mare de Du del Roser del segle XVII; dos retaules delXVII, un d'ells dedicat a Sant Miquel; unes monedes i fragments de cermica romana del segle IdC; una pica baptismal, desenterrada recentment (2005), feta amb obra (nic cas conegut aCatalunya) amb restes, al seu interior, de vasos i plats de cermica antics (segle XVIII ?)segurament per a funcions litrgiques.

Campanar romnic coetani del temple de planta rectangular (4'20 x 3'70 m) dividit en sispisos amb finestres a cada cara d'arc de mig punt geminades (menys la del pis inferior, nica i d'unasola obertura); decoraci a base d'arcs cecs i frisos de dents de serra que separen externament elspisos; els caires estan ressaltats a manera de lesenes cantoneres. Est coronat per una cornisadestacada i una teulada piramidal amb inflexi a la base; queda recoberta amb lloses de pissarra. Elsseus murs sn de carreus petits, regulars i ben escairats disposats en filades uniformes. Pel seuinterior hi puja una escala de cargol metllica fins a mitja alada i desprs segueix per de fusta. sel campanar ms esvelt de la vall juntament amb el de Sant Climent de Tall.

Situaci: adossat al mur nord fent angle al nord-est immediat a l'absis lateral de la capaleraorientada a llevant.


GOTARTA Santa CecliaAltitud: 1195 metres. Municipi del Pont de Suert

Esglsia rural senzilla d'una sola nau rectangular. El mur del frontis mig arrebossat estobert amb un portal d'arc rebaixat amb un marc de maons; t un cul a mitja alada i est coronatper una cornisa angular. Els seus murs sn de maoneria amb carreus matussers a cantoneres.

Campanar rstic merament funcional. T planta gaireb quadrada (2'50 x 2'85 m). La cellaes troba en un cos aixamfranat i est coronada per una cornisa i una teulada piramidal quadrada ialta a base de teules arbigues; queda oberta amb finestres d'arc de mig punt, una a cada cara; hi

14

penja una campana; la finestra del costat nord avui es troba paredada. Sofreix una lleugerainclinaci cap al nord-oest. Ha esta bastit amb murs de maoneria de peces mig picades.

Situaci: damunt l'ala esquerra del temple fent angle al sud-est del frontis encarat a llevant.Alada: 13'35 metres.Esveltesa: 4,6

IRGO Mare de Du de les NeusAltitud: 1382 metres. Municipi del Pont de Suert

Esglsia rstica amb restes de la primitiva romnica als seus murs. Consta d'una sola naucoberta amb una volta de can i capada per un absis semicircular mig perdut; l'acompanyen duescapelles laterals, una a cada costat. T una teulada de dos vessants de peces arbigues. Est bastidaamb murs de maoneria de llosa. T el portal situat al fons d'un porxo profund obert al mur demigdia; aquest porxo mostra un arc de mig punt lleugerament apuntat i dovellat per llosesdisposades en fulls de llibre; queda cobert per una volta de can.

Campanar de construcci tardana. T planta gaireb quadrada (2'70 x 3'15 m) i estlleugerament atalussat i coronat per una cornisa formada per fileres de teules i una teulada de quatrevessants amb teules arbigues. La cella queda oberta amb finestres d'arc de mig punt, una a cadacara a excepci del cant de migdia.

Situaci: damunt l'ala dreta del temple fent angle al nord-est de la capalera orientada atramuntana.


LLESP Sant MartAltitud: 994 metres. Municipi del Pont de Suert

Esglsia d'orgens romnics del segle XII que actualment s el resultat de modificacionsposteriors. Consta de tres naus separades per pilars i arcs formers de mig punt; est acompanyada decapelles laterals; la capalera s recta. T un portal al mur nord sota d'un porxo format per unembigat horitzontal de fusta; el portal est format per dues arquivoltes de mig punt que descansen,totes dues, en impostes al d'amunt d'una columna comuna de marbre per banda amb capitellsdecorats amb relleus florals; tot el conjunt presenta dovelles i carreus matussers amb l'argamassavisible entre les juntures. Per damunt del porxo hi ha un cul atrompetat i la cornisa angular.Sobresurt de la teulada una torrella octagonal amb finestres rectangulars a cada cara alterna icoberta per una agulla vuitavada de pissarra negra que fa inflexi a la base. Els seus murs presentenpanys carreuats matusserament sobretot al frontis; els laterals sn de maoneria; els materials en laseva gran part pertanyien a l'antiga esglsia romnica.

Guarda dos capitells romnics i una imatge romnica del Crist.

Campanar aixecat en poca tardana. T un primer cos de planta rectangular (3'65 x 4'45 m)i un de segon octagonal irregular. Est coronat per una cornisa motllurada i una teulada piramidalvuitavada de pissarra amb inflexi a la base i un pinacle al cim. La cella est oberta amb finestresd'arc de mig punt, una a cada cara alterna; hi penja alguna campana. Els seus murs sn demaoneria de peces mig picades.

Situaci: damunt l'ala dreta del temple fent angle al nord-oest del frontis encarat a

15

tramuntana.Alada: 16'40 metres.Esveltesa: 4,5

MALPS Sant PereAltitud: 1090 metres. Municipi del Pont de Suert

Esglsia rstica refeta recentment amb dignitat. Consta d'una sola nau coberta amb voltesd'aresta acompanyada de dos passadissos laterals separats de la nau per arcs formers de mig puntdamunt pilars quadrats; est capada per un absis rectangular. El cor amb barana de balustres defusta descansa en un gran arc de mig punt rebaixat i una volta d'aresta. Tot l'interior est pintat deblanc inclosos els arcs formers; els torals i les pilastres adossades als pilars que separen les naus hosn de color rosa tirant a morat. El frontis mostra un parament majoritriament de maoneria id'algunes peces rectangulars mig picades. El seu portal dovellat en arc de mig punt t cinc grades alseu peu i un rfec de doble vessant al seu damunt; un cul atrompetat es troba a mitja alada de lafaana frontal que est coronada per una cornisa angular. Tots els seu murs mostren paraments demaoneria amb carreus irregulars a cantoneres.

Campanar coetani del temple. T planta gaireb quadrada (3'30 x 3'10 m). Sobresurt de lateulada de l'esglsia amb dos pisos de finestres d'arc de mig punt amb les campanes al superior. Estcoronat per una cornisa i una teulada piramidal de teules arbigues amb creu al cim. Els seus murssn de maoneria de peces mig picades de pedra grisenca com les del temple.

Situaci: damunt l'ala dreta del temple fent angle al nord-est del frontis encarat a llevant.Alada: 16'75 metres.Esveltesa: 5

PERVES Sant FructusAltitud: 1209 metres. Municipi del Pont de Suert

Esglsia rstica d'aspecte matusser. Consta d'una sola nau amb la capalera recta i amb elfrontis de paredat arrebossat obert amb un portal en arc de mig punt dovellat amb pedres pocpicades i un cul a mitja alada; queda coronat per una cornisa angular amb qu sobresurt la teuladade dues vessants que cobreix el temple.

Campanar coetani del temple merament funcional. T planta quadrada (2'10 x 2'10 m) ambla cella a la part alta de planta octagonal irregular; est coronada per una cornisa i una agullavuitavada de pissarra amb inflexi a la base; t unes mplies finestres d'arc rebaixat, una a cada caramenys a l'est; hi pengen campanes. Els seus murs sn de paredat. Fa la impressi que s el resultatde diverses modificacions fetes matusserament.

Situaci: adossat al mur de llevant fent angle al nord-est del frontis encarat a tramuntana.Alada: 13'75 metres.Esveltesa: 6,5

SENET Santa CecliaAltitud: 1109 metres. Municipi de Vilaller

16

Esglsia romnica dels segles XI-XII molt modificada; conserva de la construcci originalla finestra de l'absis. Consta d'una nau de tres trams coberta amb una volta de can de pedra vistadamunt dos arcs torals de mig punt, un absis semicircular amb volta de quart d'esfera i un falstranssepte format per capelles laterals. T un portal romnic de tres arquivoltes rstiques de migpunt damunt columnes molt deteriorades per l'erosi; est obert al mur del migdia sota d'un porxode volta de can apuntat que de fet s un pas obert sota mateix del campanar. Els seus murs sn demaoneria mig carreuada en disposici de filades fora regulars i les teulades de pissarra mostrenun bon estat; la de l'absis, de poc pendent, est formada per un conjunt de cinc sectors triangulars amanera de mitja pirmide.

Campanar merament funcional poc anterior al temple; en quedava exempt; avui es trobaintegrat per haver-s'hi fet ampliacions. T planta rectangular (4'75 x 3'30 m) amb la cella oberta perfinestres d'arc de mig punt, una al migdia i una altra a ponent; hi pengen dues campanes del segleXIX. Els seus murs sn de carreus de granit, grans i irregulars al cos baix i de maoneria als pisosalts; est coronat per una teulada piramidal de pissarra amb lleugera inflexi a la base; t un petitpinacle i una campaneta al cim, campaneta que no queda inclosa en el clcul de l'alada delcampanar. Els seus murs presenten una gran nuesa noms alterada per unes petites finestresrectangulars al cant de migdia .

Situaci: damunt els peus de l'esglsia, de cara a ponent, mig incorporat en el cos del'esglsia pel cant del migdia.


TALL Santa MariaAltitud: 1520 metres. Municipi de la Vall de Bo

Esglsia romnica inaugurada el 1123. Consta de tres naus cobertes per una teulada depissarra de doble vessant amb el sostre embigat de fusta sobre fileres de columnes a banda i bandaque sostenen arcs formers de mig punt tots ells de carreus ben escairats aix com l'arc presbiteral. Lacapalera est formada per tres absis semicirculars coberts de teulades de pissarra i bastits ambparaments de carreus petits, irregulars i matussers en filades fora regulars. Presenten decoracillombarda a base de lesenes i de frisos, sota cornisa, de dents de serra i d'arcs cecs, atrompetats en elcentral.

Campanar romnic coetani del temple. T planta gaireb quadrada (3'66 x 3'77 m) amb unabase compacta i un cos superior dividit en quatre pisos senyalats per frisos de dents de serra i arcscecs en els dos superiors i noms per arcuacions cegues en els dos inferiors. Te finestres d'arc demig punt a cada cara en tres pisos, a l'inferior d'una sola obertura i en els tres superiors geminades.Els seu murs tenen paraments de carreus petits, irregulars i matussers, sobretot en la base. Estcoronat amb una cornisa i una teulada piramidal baixa de pissarra amb una lleu inflexi a la base.

Situaci: mig entrat en la nau lateral de migdia, proper al frontis encarat a ponent.Alada: 21'75 metres.Esveltesa: 5,7

VILALLER Sant ClimentAltitud: 981 metres.

17

Esglsia neoclssica de fi del segle XVIII, amb la data del 1798 gravada al portal. Consta detres naus, la central de quatre trams, un amb el cor, coberta amb una volta de llunetes damunt quatrearcs torals de mig punt lleugerament rebaixats; les laterals ho estan amb voltes d'aresta amb clau devolta merament decorativa. El cor als peus amb barana de fusta tornejada descansa sobre d'un arccarpanell. T un cancell digne. L'interior est pintat de blanc menys el scol i les arestes dels arcsformers i motllures disposades damunt les pilastres que separen els arcs i les impostes motlluradesque ressegueixen la base de les cobertes. El frontis t un portal d'arc dovellat de mig punt, un cul amitja alada i una cornisa angular; a la part alta, a banda i banda, hi figuren dues finestresrectangulars amb l'arc lleugerament corbat. Els seu murs mostren paraments de maoneria migcarreuada.

Dimensions: 22'60 x 7'44 x 10'86 metres respectivament de llargada, amplada i alada;l'amplada total de les tres naus arriba als 14'40 metres.

Guarda una pica baptismal ovoide d'un metre de dimetre a la boca i amb relleus a tot alvoltant exterior que dibuixen un fris de d'arcuacions allargassades.

Campanar coetani del temple. T un primer cos robust de planta gaireb quadrada (6'90 x7'10 m); el segon s octagonal i un de tercer cilndric amb finestrals cecs; al seu damunt s'aixecauna torrella novament de planta octagonal amb finestres d'arc de mig punt obertes i ceguesalternades; hi pengen campanes. Est coronat per una cornisa i una agulla vuitavada de pissarra ambinflexi a la base. Els seus murs sn de maoneria mig carreuada amb cantoneres de pedresrogenques ben escairades; una motllura corona el primer cos prismtic rectangular; el cos superior otorrella s de recent construcci. Porta a la cella una escala de pedra sobre voltes, arrapada als mursi amb un ull central; a mitja alada aquesta escala prossegueix amb la mateixa estructura per defusta.

Situaci: adossat al mur lateral de llevant fent angle al sud-est del frontis orientat a migdia.Alada: 33'82 metres.Esveltesa: 4,7

VIU DE LLEVATA Mare de Du dels ngelsAltitud: 1239 metres. Municipi del Pont de Suert

Esglsia romnica aixecada en el primer quart del segle XII (1108). Consta d'una nau de trestrams coberta per una volta de can de mig punt i per una teulada de dos vessants; la volta descansaen dos arcs torals que ho fan, al seu torn, en semi columnes adossades als murs; els seus capitellstenen decoraci antropomrfica. L'absis de la capalera s semicircular amb un fris d'arcs cecs sotamateix de la cornisa. El portal es troba al fons d'un cos que sobresurt lleugerament del mur demigdia; hi figuren cinc arquivoltes d'arc de mig punt (una d'elles decorada amb elementsgeomtrics), dues es recolzen sobre columnetes amb capitells esculpits. A mitja alada, damunt elportal, hi ha un Crism en relleu. Un fris d'arcs cecs recorre tota la faana dessota la cornisahoritzontal menys en el tram que sobresurt; tots els paraments sn de carreus ben escairats de pedragrantica gris clar, irregulars (grans i petits barrejats), disposats en filades uniformes.

Dimensions: 20'10 x 4'30 x 6'60 metres respectivament de llargada, amplada i alada.Guarda una pica baptismal romnica sense decorar.

Campanar amb un primer alt cos romnic del segle XI de planta prcticament quadrada(3'65 x 3'77 m); el segon amb els caires aixamfranats s propi d'poques recents (barroc oneoclssic); inclou la cella; est coronat per una cornisa destacada i una agulla piramidal vuitavadaamb una forta inflexi a la base recoberta de teules arbigues rogenques amb una creu metllica al

18

cim. La cella t una finestra d'arc rebaixat a cada cara; hi penja alguna campana. Els seus murs snde carreus grantics de pedra blanquinosa, irregulars i matussers; la base conserva paramentsromnics mentre que els cossos superiors sn de factura ms moderna. Antigament es pujava a lacella per una escala de cargol de pedra picada; fa pocs anys, cap el 2004, es van fer reformes deconsolidaci i, davant el mal estat de l'escala, es va treure, sense pensar en qu era una tpica escalade campanar capa de tornar a tenir solidesa amb les degudes reformes, i es va substituir per unaescala de gat.

Situaci: adossat al mur de tramuntana a l'angle nord-est de la nau immediat a la capaleraencarada a llevant.


ALGUNES ESGLSIES SENSE CAMPANAR DE TORRE, AMB ESPADANYA, SENSE CULTE O SUFRAGNIES

ARENY DE NOGUERA (Arn en castell) Sant MartAltitud: 709 metres. Pertany a la Ribagora d'OscaEsglsia de caracterstiques neoclssiques. Consta d'una nau de quatre trams, un d'ells

ocupat pel cor, coberta amb una volta de llunetes sobre quatre arcs torals de mig punt; est capadaper un presbiteri poligonal de cinc costats; les naus laterals, gaireb noms passadissos, tenen lacoberta tamb amb volta de llunetes; el cor est damunt un arc carpanell i una volta de llunetes; tun cancell digne i un cambril amb la imatge del Sant Crist; s'hi arriba per una doble escala situadadarrera l'altar major.

Dimensions: 28'35 x 7'36 x 13'70 metres respectivament de llargada, amplada i alada;l'amplada total des del fons dels altars laterals fa 17'15 metres.

Guarda unes pintures murals d'A. Pellicer del 1987 en el primer altar lateral entrant a ladreta.

Campanar d'estil eclctic. T planta gaireb quadrada (5'60 x 5'35 m) i est coronat per unacornisa i un terrat amb una estructura metllica i una creu al cim (estructura i creu que no quedenincloses en el clcul de l'alada). La cella queda oberta amb finestres d'arc de mig punt, una a cadacara.

Situaci: sobre l'ala dreta del temple, fent angle al nord-est amb el frontis encarat atramuntana.


PONT DE SUERT, EL L'AssumpciAltitud: 838 metres.Esglsia del 1955. Consta d'una nau de formig amb volta segmentada des d'un basament de

carreus, absis de planta ametllada i volta apuntada. El frontis t un portal rectangular dins d'unaforma atrompetada formada per arquivoltes ogivals de carreus de granit; el timp, de pedra blanca,t un relleu que representa un seraf de sis ales; des del vrtex superior surt, eixamplant-se a mesuraque s'eleva, una creu de pedra blanca que s'inclina endavant.

Dimensions: 28'25 x 10'22 x 10'83 metres respectivament de llargada, amplada i alada.Arquitectes: Eduardo Torroja Miret (Madrid 1899), i Jos Rodrguez Mijares.Guarda un relleu al timp i un altre al presbiteri que representa Maria Assumpta, obres les

dues de l'escultor J. Higueras. Les pintures del presbiteri sn de Marisa Resset.Campanar exempt del 1955. Est bastit amb murs de carreus de granit sobre una plataforma

19

circular de tres graons; est format per tres murs units en angle de 120, de secci creixent enalada, separats al capdamunt per deixar una obertura central tancada per una coberta cnica baixade formig; una escala de gat amb barrots de ferro a l'angle de ponent permet accedir a l'ull obert alcapdamunt.

Situaci: exempt, a un punt situat a pocs metres al sud-est del frontis.Alada: 17'00 metres.

TALL Sant Climent, sense culteAltitud: 1525 metres. Municipi de la Vall de BoEsglsia romnica inaugurada el 1123. Consta de tres naus amb sostre de dos vessants

format per un embigat de fusta que es recolza sobre fileres de columnes; la capalera la formen tresabsis semicirculars amb decoraci llombarda a tots ells amb un fris de dents de serra sota cornisa,arcs cecs amb tres arcuacions amb lleu degradaci al central i de dues arcuacions als lateralsflanquejats per lesenes; estan coberts per teulades de lloses de pissarra. El frontis encarat a ponent tun portal dovellat en arc de mig punt igualment com una finestra a la part alta; queda coronat peruna minsa cornisa angular que es correspon amb la teulada de doble vessant. Els seus murs tenenparaments de carreus petits de pedra grisa, irregulars, picats matusserament i disposats en filadesuniformes.

Dimensions: 21'00 x 4'60 x 9'00 metres respectivament de llargada, amplada i alada;l'amplada que inclou les tres naus fa 13'20 metres.

Guarda reproduccions de les seves famoses pintures romniques; les originals es conservenal Museu Nacional d'Art de Catalunya a Barcelona; recentment s'estan descobrint ms pinturesencara conservades in situ.

Campanar romnic coetani del temple. T planta prcticament quadrada (4'26 x 4'30 m); sexempt, molt proper al mur del migdia, amb una base compacta i, al damunt, sis pisos tots ells ambfinestres geminades a cada cara, menys al primer on hi ha noms una sola obertura estreta d'arc demig punt; a mesura que els pisos van essent ms alts, les finestres es fan ms amples. Est coronatper una minsa cornisa i una teulada de pissarra piramidal amb lleu inflexi a la base. Senyalen ladivisria en pisos uns frisos de dents de serra i d'arcs cecs situats al damunt de les finestres; en elsdos ms baixos els frisos de dents de serra es troben absents. Els seus murs tenen paraments decarreus de pedra grisenca petits, irregulars i disposats en filades uniformes.

Situaci: exempt, lleugerament separat (algun centmetre) del costat mateix del mur i del'absidiola de migdia, en l'angle sud-est de la capalera orientada a llevant.


20

L'ALT CAMP

CAMPANARS EN ORDRE ALFABTIC DE MUNICIPIS

Municipis i poblacions Parrquies Alada en metres

Aiguamrcia

Les Pobles Santa Maria 20'46

Santes Creus Santa Maria, monestir 29'50

Alcover L'Assumpci 39'71

Ali Sant Bartomeu 36'55

Brfim Sant Jaume 35'74

Cabra del Camp Santa Maria 34'68

Figuerola del Camp Sant Jaume 28'64

Garidells, els Sant Jaume 21'98

Maslloren Sant Ramon 41'69

Mas, la Santa Magdalena 29'25

Mil, el Santa rsula 19'52

Montferri Sant Bartomeu 32'59

Mont-ral Sant Pere ad Vincula 19'64

Nulles Sant Joan Baptista 29'46

Pla de Santa Maria, el Santa Maria 36'38

Pont d'Armentera, el Santa Magdalena 24'98

Puigpelat Santa Maria 30'26

Querol Santa Maria 18'05

Esblada Sant Jaume 9'19

Riba, La Sant Nicolau 31'29

Rodony Sant Joan Baptista 41'18

Rourell, el Sant Pere 32'40

Vallmoll Santa Maria 37'47

Valls Mare de Du del Carme 40'41

Valls Sant Antoni 24'07

Valls Sant Joan 74'00

Fontscaldes Sant Sim 23'03

Masmolets Sant Roc 22'03

Picamoixons Sant Salvador 29'58

21

Vilabella Sant Pere 33'97

Vila-rodona Santa Maria 50'00

Alada mitjana: 31'83 metres

Altres parrquies no tenen campanar de torre; sense cap mena de campanar n'hi ha dues;amb campanar d'espadanya, set.

PARRQUIES AMB CAMPANAR DE TORRE, UNA A UNA

ALCOVER L'AssumpciAltitud: 245 metres.

Esglsia aixecada entre el 1578 i el 1630 amb un estil renaixentista i amb tcnica del gtictard pel que fa a l'interior del temple. Consta d'una gran nau coberta amb una volta ogival simple,immensa; s una esglsia que "catedraleja" de sis trams, un d'ells amb el cor; est capada per unabsis poligonal de set costats. El cor als peus amb balustrada descansa en un arc carpanell i unavolta de creueria rebaixada. El frontis t un portal en arc de mig punt flanquejat per un joc decolumnes cornties i una pilastra per banda; entre elles, en dos pisos, s'hi allotgen forncules senseimatges; per damunt s'hi troben l'entaulament i un front triangular; a mitja alada, una gran rosassai un rellotge d'esfera i, per coronament, una cornisa sinuosa amb curvatura convexa al centre icncava a les ales. Els seus murs tenen paraments de carreus ben escairats de pedra rogenca, unscol de pedra blanca al frontis i, a les cantoneres, carreus encoixinats.

Dimensions: 52'40 x 15'62 x 23'00 metres respectivament de llargada, amplada i alada;l'amplada comptada des del fons de les capelles laterals fa 25'76 metres.

Arquitectes: Joan Munter, Oliveri Auqui, Pere Blai, Cristfol de Bruel.Guarda el retaule major barroc (segle XVII) obra de Francesc Grau, Domnec Rovira II i

Salvador Perearnau; a la capella neoclssica del Santssim Sagrament (fi del segle XVIII i principisdel XIX) unes pintures murals d'poca moderna (posterior al 1939) de l'artista local Antoni Catal.

Campanar neoclssic, inacabat, aixecat entre el 1795 al 1803 desprs de caure el 1795l'anterior renaixentista. T planta gaireb quadrada (8'37 x 8'40 m) amb un segon cos vuitavat dema vist. La cella queda oberta amb vuit finestres d'arc de mig punt sense cobrir; hi penja algunacampana. Sembla que no es van entendre el rector i l'alcalde sobre el projecte d'acabat i desd'aleshores ha quedat incomplet; tanmateix, recentment ha quedat cobert per una senzilla teulada.Per l'interior hi puja una escala de cargol de pedra arrapada al mur ve de l'esglsia pel cant dellevant.

Situaci: mig encabit damunt l'ala esquerra del temple fent angle al sud-oest del frontisencarat a migdia.


ALI Sant BartomeuAltitud: 266 metres.

Esglsia neoclssica del 1767. Consta de tres naus, la central coberta amb una volta de

22

llunetes sobre cinc arcs torals de mig punt; est capada per un absis semicircular; les lateralsqueden cobertes amb voltes d'aresta. El cor als peus descansa sobre un arc carpanell. L'atri quedacobert amb una volta de llunetes. El frontis t una portalada neoclssica amb el portal en arcrebaixat, pilastres toscanes adossades als muntants, un arquitrau llis, un front triangular truncat,una forncula sense imatge, una motllura horitzontal a mitja alada, un cul amb marc ressaltat depedra blanca al seu damunt i, per coronament, un front triangular amb la cornisa angular moltdestacada i un pinacle amb creu al cim; a les ales la cornisa forma una curvatura cncava de fortainclinaci. Els seus murs mostren paraments arrebossats i pintats en un to groguenc mig marrons;tenen carreus blanquinosos a les cantoneres

Dimensions: 31'66 x 7'84 x 14'20 metres respectivament de llargada, amplada i alada;l'amplada total de les tres naus fa 17'15 metres.

Guarda una bonica pica baptismal de marbre amb vetes rogenques, amb la boca ellpticarecolzada damunt un peu.

Campanar coetani del temple, refet recentment a la seva part alta. T un primer alt cos deplanta rectangular (6'10 x 5'40 m) de murs arrebossats i acolorits de beix marrons; parets nuesobertes noms amb fines espitlleres a tres pisos a la cara de llevant i carreus de pedra blanca a lescantoneres. A un segon cos vuitavat amb rellotge d'esfera i motllures vermelloses s'hi ubica la cellaoberta amb quatre finestres d'arc de mig punt, una a cada cara; hi pengen campanes. Est coronatper una cornisa i, al damunt, un cos cilndric de formig installat de fa poc cobert amb una formaesfrica rebaixada i amb un alt pinacle cnic al cim, tot tamb de formig; penso que es tracte d'unafegit poc encertat que no lliga amb la resta.

Situaci: damunt l'ala dreta del temple fent angle al sud-est del frontis encarat a migdia Alada: 36'55 metres.Esveltesa: 6

BRFIM Sant JaumeAltitud: 236 metres.

Esglsia del gtic tard i amb aportacions del barroc aixecada cap el 1698. Consta d'una naude cinc trams coberta amb una volta de llunetes sobre cinc arcs torals de mig punt i de dospassadissos laterals amb voltes d'aresta a cada tram; t capalera recta que per l'interior t formapoligonal de cinc costats; les capelles laterals obertes en arcs de mig punt estan separades perpilastres que es corresponen amb els arcs torals. El cor amb una barana de balustres de fustadescansa en un arc carpanell i una volta de llunetes. Tot l'interior t les arestes de les llunetes i elsarcs torals decorats amb motius daurats i per damunt de l'ampla imposta motllurada que ressegueixtota la nau per sota la volta s'obren grans finestrals semicirculars amb vidrieres de colors.

El frontis t un portal modern rectangular amb marc de pedra blanca format per dovelles icarreus ben escairats i picats, una forncula sense imatge, un cul amb marc de pedra blancaressaltat, un front triangular amb una espadanya d'un ull sense campana al cim i un rellotged'esfera centrat en el timp. El mur del frontis ha estat esgrafiat de fa poc amb figures geomtriques,rombals repetides en tota la superfcie en colors marrons, clar rosat al fons i fosc en les figures.

Dimensions: 26'26 x 9'34 x 14'25 metres respectivament de llargada, amplada i alada.Arquitecte: mestre de cases Ramon Sanabra.Guarda una imatge de la Mare de Du del 1715 d'Isidre Espinalt, de Sarral, i un magnfic

retaule barroc del 1794 miraculosament salvat en els desastres del 1936 que presideix l'altar major;s obra del taller de Valls de Joan Guasch. Un altre petit retaule dedicat a Sant Roc d'estil neoclssices troba en una capella lateral. T orgue antic per inutilitzat en les conteses militars dels temps

23

passats.

Campanar neoclssic. T un primer alt cos de planta quadrada (4'05 x 4'05 m); en un segoncos aixamfranat i amb menys permetre s'hi ubica la cella amb quatre finestres d'arc apuntatcoronada per una fina motllura; al damunt s'hi aixeca una torrella quadrada amb amb els cairesaixamfranats i amb quatre finestres d'arc de mig punt sobre senzilles impostes, una nova motllura,una cornisa motllurada amb pinacles als angles i una coberta piramidal de rajoles marronoses ambles careneres fosques. Els seus murs estan arrebossats i pintats recentment en color blanc trencat,tirant a beix.

Una escala d'obra arrapada als murs sobre voltes deixa un ull central tancat per envans.S'accedeix a la cella a travs d'una trapa tancada per una resistent portella de fusta. Per accedir a latorrella hi ha una escala de gat; hi dna entrada una trapa oberta a la volta.

Situaci: damunt l'ala esquerra del temple fent angle al sud-oest del frontis encarat a migdia.Alada: 35'74 metres.Esveltesa: 8,8

CABRA DEL CAMP Santa MariaAltitud: 493 metres.

Esglsia neoclssica aixecada en el segle XVIII. Consta d'una nau de quatre trams, un d'ellsamb el cor i un altre que s el transsepte; estan coberts amb voltes de llunetes sobre una impostamotllurada a la manera clssica i sobre quatre arcs torals de mig punt damunt pilastres entre lesquals es troben arcs de mig punt oberts a les capelles laterals; t una cpula sobre petxines al creuer;el presbiteri prolongat per un tram amb volta de llunetes es troba en la capalera poligonal de cinccostats. El cor amb barana de fusta descansa en un arc carpanell. El frontis t un portal rectangularamb la llinda lleugerament corbada, columnes exemptes sobre pedestals davant dels muntants, unentaulament filetejat, un front circular truncat decorat amb volutes amb un forncula amb imatgeintercalada, un cul motllurat a mitja alada i un front triangular motllurat amb pinacle al cim.Recorren la faana de dalt a baix dues pilastres de carreus de pedra clara que divideixen el frontis entres zones arrebossades i pintades en un to lleugerament ataronjat simulant carreus.

Dimensions: 32'95 x 9'86 x 13'36 metres respectivament de llargada, amplada i alada; eltranssepte en fa 21'35 x 9'87 x 13'52 i la cpula del creuer arriba als 15'64 metres.

Campanar neoclssic. Un primer alt cos t planta gaireb quadrada (5'55 x 5'80 m) i unafina motllura al capdamunt que el separa d'un segon cos octagonal en el que s'hi ubica la cellaoberta amb finestres d'arc de mig punt sobre una senzilla imposta, una a cada cara alterna; estcoronat per una motllura amb pinacles als vuit angles. El seu damunt s'hi aixeca una torrellavuitavada amb els caires ressaltats a manera de lesenes cantoneres i amb finestres d'arc de mig punt,una a cada cara; queda coberta per una escassa cornisa i una cpula apuntada de rajoles vermellesamb bola al cim. Els seus murs estan arrebossats i pintats com al frontis i mostren carreus de pedrablanca en relleu negatiu a totes les cantoneres. Una escala del tipus catal, sobre voltes i arrapadaals murs, dna accs a la cella.

Situaci: adossat al mur lateral de llevant fent angle amb el frontis encarat a migdia.Alada: 34'68 metres.Esveltesa: 5,9

FIGUEROLA DEL CAMP Sant Jaume

24

Altitud: 480 metres.

Esglsia aixecada entre el 1781 i el 1789 dintre dels cnons neoclssics. T planta de creugrega amb cpula al creuer; la nau major consta de dos trams desiguals, un amb el cor i l'altre ques el transsepte; estan coberts amb voltes de llunetes; en el creuer s'hi aixeca una cpula sobrepetxines; un absis quadrat inclou el presbiteri prolongat per un tram transformat en un segontranssepte i cobert tamb per voltes de llunetes. El cor amb barana de fusta descansa en un arccarpanell i una volta d'aresta damunt del cancell. El frontis t un portal rectangular d'estil clssicamb la llinda lleugerament corbada, unes pilastres toscanes adossades als muntants, un entaulament,un front triangular amb una forncula amb la imatge del patr en el timp, i un cul sota un granfront triangular de pedra fosca que corona l'edifici. El mur presenta un arrebossat pintat de colorgroguenc amb carreus visibles a les cantoneres.

Unes restes d'una esglsia romnica anterior, segle XII, sn visibles avui a la banda detramuntana properes a l'actual capalera i consten d'un mur de carreus ben escairats de pedra grisaamb una finestra rectangular i, al damunt, un bell roset atrompetat i calat.

Dimensions: 22'66 x 9'07 x 13'50 metres respectivament de llargada, amplada i alada; lacpula al creuer arriba als 19'46 metres i el transsepte en fa 17'50 x 9'33 x 13'50; el segontranssepte, ms estret, t una amplada de 2'72 metres.

Guarda una pica baptismal monoltica sobre un peu cilndric, tots dos recuperats en unesrecents obres; no presenten cap dibuix sin una superfcie poc polida; fa 85 centmetres de dimetrea la boca i t un gruix de 8 centmetres; el conjunt arriba als 90 centmetres d'alada.

Campanar neoclssic del 1792. T un primer alt cos de planta quadrada (3'98 x 3'98 m)ornat amb motllures que el separen d'un segon cos aixamfranat amb la cella oberta amb quatrefinestres d'arc de mig punt flanquejades per pilastres toscanes; hi penja alguna campana. Estcoronat per una motllura i una torrella vuitavada amb finestres d'arc de mig punt, una a cada costat,flanquejades per pilastres, amb una cornisa i una teulada piramidal. Els seus murs estan arrebossatsamb carreus a les cantoneres. Un rellotge d'esfera es troba al capdamunt del primer cos quadrat. Perl'interior, una escala del tipus normal a Catalunya, sobre voltes i arrapada als murs, permet accedir ala cella.

Situaci: damunt l'ala esquerra del temple fent angle al sud-oest del frontis encarat amigjorn.


FONTSCALDES Sant SimAltitud: 400 metres. Municipi de Valls

Esglsia del gtic tard. Consta d'una nau coberta amb una volta de creueria i capada perun absis poligonal. T un cor als peus. Els seus murs tenen paraments de maoneria una micarogenca i fora digna sobretot al frontis desprs d'haver-se refet en poca recent. Queda obert per unportal dovellat en arc apuntat i amb bord, una creu de pedra en relleu al damunt, una rosassamotllurada a mitja alada amb un bord damunt impostes que es prolonguen fins als caires; estcoronat per una cornisa angular. Els seus murs tenen paraments de maoneria amb carreus de pedraclara a les cantoneres.

Campanar gtic acabat en poca barroca. T un primer alt cos de planta quadrada (3'25 x3'25 m) i, desprs d'una fina motllura, un de segon octagonal on s'hi ubica la cella oberta amb

25

finestres d'arc de mig punt, una a cada cara alterna; hi penja alguna campana; estan flanquejades perpilastres un pl destacades; al damunt hi ha una segona motllura i un ltim cos de poca alada ambun cul ellptic a cada cara alterna. Est coronat per una cornisa i una torrella ms o menys circularamb una teulada de rajola verda i blanca de vuit vessants separats per nervadures. Els seus mursestan arrebossats amb carreus mitjans de pedra fosca a les cantoneres visibles en gran part delprimer cos.

Situaci: exempt i molt proper al mur lateral de llevant a l'angle nord-est del frontis encarata tramuntana.

Alada: 23'03 metres.Esveltesa: 7

GARIDELLS, ELS Sant JaumeAltitud: 115 metres.

Esglsia del segle XIX d'aires classicistes. Consta d'una nau rectangular de cinc tramscoberta amb una volta de llunetes sobre de quatre arcs torals de mig punt, i de dos passadissoslaterals amb els trams coberts de voltes bufades; queden separats de la nau per arcs formers de migpunt damunt pilars rectangulars; unes pilastres toscanes hi estan adossades. El cor als peus descansaen un arc carpanell i d'una volta bufada damunt un cancell digne. El frontis t un portal rectangularamb marc estriat, un cul motllurat a mitja alada i una cornisa angular al centre i horitzontal alslaterals amb motllures i estries; unes pilastres i uns plafons en relleu escs decoren els laterals delfrontis i la base del campanar; est arrebossat i pintat en color crema; els murs laterals han estatemblanquinats.

Dimensions: 22'20 x 5'99 x 7'09 metres respectivament de llargada, amplada i alada;l'amplada total formada per la nau central i els dos passadissos fa 9'65 metres.

Campanar coetani del temple. T planta rectangular (3'25 x 3'90 m); est bastit amb mursarrebossats i pintats com el frontis i amb carreus d'un to fosc en relleu a les cantoneres; sobresurtdel cos lateral dret de l'esglsia i se'n separa amb una motllura que s la prolongaci de la cornisa del'esglsia. En aquest cos que sobresurt per damunt de la teulada del temple s'hi ubica la cella a lapart superior: est oberta amb finestres d'arc de mig punt, una a cada cara; queda coronada per unacornisa motllurada amb una aparent barana amb merlets esglaonats i una agulla piramidalquadrangular de rajoles negres barrejades amb altres de blau fosc. Una escala estreta amb graons dema i marge de fusta va de paret a un pilar central fins arribar a la cella; hi pengen dues campanes,una de gran i l'altra mitjana; el buit interior de l'agulla cobreix la cella.

Situaci: damunt l'ala dreta del temple fent angle al nord-est del frontis encarat a llevant.Alada: 21'98 metres.Esveltesa: 5,6

MASMOLETS Sant RocAltitud: 300 metres. Municipi de Valls

Esglsia aixecada al segle XVI i remodelada cap el 1808 segons data que figura en ladovella clau del portal. Consta d'una nau capada per un absis poligonal i travessada per untranssepte. El frontis t un portal dovellat de pedra blanca en arc de mig punt, un cul a mitja aladai una minsa cornisa angular. Els seus murs estan arrebossats i pintats en groc ataronjat amb carreusirregulars de pedra blanca en relleu negatiu a les cantoneres.

26

Campanar coetani del moment en qu es remodel el temple. T un primer alt cos de plantaquadrada (2'90 x 2'90 m) i un de superior aixamfranat; est coronat per una cornisa motllurada i perun terrat amb balustrada decorada amb uns gerros de terrissa sobre els murs dels angles. Els seusmurs estan arrebossats i pintats en un to crems i amb carreus de pedra blanca, irregulars, visibles ales cantoneres del primer cos. El segon est dividit en dos per una fina motllura; el primer d'ellsconstitueix la cella i est obert amb finestres d'arc rebaixat, una a cada cara on hi penja algunacampana; el segon ho est amb uns culs ellptics motllurats, un a cada costat.

Situaci: damunt l'ala dreta del temple fent angle al sud-est del frontis encarat a migjorn.Alada: 22'03 metres.Esveltesa: 7,6

MAS, LA Santa MagdalenaAltitud: 115 metres.

Esglsia neomedieval aixecada a finals del segle XIX cap el 1890. Consta de tres naus,transsepte, cpula al creuer sobre petxines inscrita dins d'un cimbori octagonal recobert per unteulat vermells amb un pinacle al cim. La nau major est dividida en quatre trams coberts pervoltes de creueria damunt tres arcs torals de mig punt; en el primer hi ha el cor, el ms proper alpresbiteri s el transsepte; el presbiteri s semicircular; la capalera s recta. Les naus estanseparades per arcs formers apuntats damunt robustos pilars cruciformes; de fet, les naus laterals snels passadissos que recorren les capelles laterals cobertes amb voltes d'aresta; ho fan a travs d'arcsformers de mig punt. El cor amb barana de fusta descansa en un arc rebaixat. Tant els arcs com elspilars i muntants tenen carreus mitjans de pedra grisenca fosca; la resta de la construcci s feta demaoneria i paredat degudament arrebossada i emblanquinada.

El frontis t un portal d'arquivoltes bossellades de mig punt sobre columnetes adossades alsbrancals, dues motllures horitzontals a mitja alada amb dues finestres d'arc de mig punt amb unapilastra al mig entre aquelles dues, i una cornisa angular amb un fris d'arquets cecs d'inspiraciromnica al dessota. El mur frontal es troba arrebossat i emblanquinat.

Dimensions: 18'00 x 4'90 x 8'60 metres respectivament de llargada, amplada i alada;l'amplada total de les tres naus fa 11'20 metres; el transsepte en fa 11'20 x 4'90 x 9'50 i la cpulaarriba fins als 13.

Arquitecte: Ramon Salas i Ricom, de Tarragona.

Campanar del 1817 amb caracterstiques neoclssiques, exempt, pertanyent a unaedificaci desapareguda anterior al temple actual. El primer cos sembla que es va aprofitar d'unaantiga torre de vigilncia dels Templers del segle XIII. Aquest primer alt cos t planta gairebquadrada (4'00 x 4'30 m); els dos superiors sn octagonals; el primer d'aquests est obert ambfinestres d'arc de mig punt amb bord, una a cada cara alterna; una motllura el separa del cosinferior; en t una altra sota de les finestres i una tercera al damunt. Una cornisa el separa delsuperior on hi t un terrat amb balustrada i pinacles als pilars angulars; sobre d'ell s'hi aixeca unaalta torrella vuitavada amb finestres d'arc de mig punt, una a cada cara, uns culs ellptics aldamunt i pilastres als caires; est coronada per una cornisa motllurada i una cpula fora apuntadaamb nervadures als caires i un pinacle al cim tot en pedra rogenca. Hi penja una campana gran, laMaria Magdalena. Els seus murs de paredat estan arrebossats a mitges. L'esfera d'un rellotge estroba en iniciar-se el cos vuitavat en la cara frontal encarada al migdia. L'escala que puja perl'interior amb 60 graons fins arribar a la cella ho fa sobre voltes i arrapada als murs.

Situaci: exempt, al davant esquerre del frontis del que n'est separat 9'75 metres.

27


MIL, EL Santa rsulaAltitud: 166 metres.

Esglsia neogtica aixecada el 1914. Consta d'una nau de quatre trams coberts per voltes decreueria; est acompanyada de capelles laterals obertes en arc apuntat. La faana principal t elportal rectangular sota quatre fines arquivoltes apuntades i amb un bord que deixen un timp nu;ms amunt apareix un cul calat lobulat i una cornisa horitzontal amb quatre pinacles crestats, elsdos del centre sobre unes finestretes calades situades sobre la cornisa. Dues pilastres recorren lafaana de dalt a baix flanquejant la portalada i dividint el frontis en tres zones; cadascuna de leszones laterals tenen a la part alta sengles culs calats lleugerament ms petits que el central. Unesaltres pilastres capades tamb per pinacles crestats es repeteixen en les cantoneres. Els seus mursde pedra i ma estan arrebossats i pintats de groc torrat.

Campanar coetani del temple. T un primer cos de planta quadrada (3'55 x 3'55 m); un desegon s vuitavat amb els caires ressaltats a manera de lesenes cantoneres on s'hi ubica la cella ambvuit finestrals estrets i allargassats, un a cada cara, amb l'arc apuntat calat; hi penja alguna campana.Est coronat per una cornisa i un terrat amb barana calada i pinacles als angles.

Situaci: damunt l'ala esquerra del temple fent angle al sud-oest del frontis orientat a ponent.Alada: 19'52 metres.Esveltesa: 5,5

MONTFERRI Sant BartomeuAltitud: 229 metres.

Esglsia bsicament del XIV amb restes d'una anterior del segle XII. Consta d'una nau detres trams amb una estructura de pedra formada per tres arcs torals apuntats de pedra picada d'pocagtica prolongats per unes semi-columnes monoltiques de pedra amb capitells mensuliformes;sostenen una volta de llunetes fora posterior. La capalera poligonal t cinc costats. El cor ambuna barana de balustres de fusta descansa en un arc carpanell i en una volta de llunetes.

La faana neoclssica s del 1789; est arrebossada i pintada de groc marrons; t el portalen arc rebaixat resseguit per motllures prolongades en els muntants, una forncula amb imatgeenvoltada de decoraci abarrocada est situada al seu damunt i una finestra rectangular es troba asobre seu; una cornisa amb una curvatura convexa en posici molt horitzontal corona el frontis. Elsmurs laterals tenen paraments de paredat.

Dimensions: 17'46 x 6'60 x 8'17 metres respectivament de llargada, amplada i alada; desdel fons de les capelles laterals l'amplada total arriba als 16 metres.

Campanar neoclssic del 1797. El seu primer alt cos t planta gaireb quadrada (5'10 x 5'20m); el segon s vuitavat; en ell s'hi ubica la cella que est oberta amb quatre finestres d'arc apuntat,una a cada cara alterna damunt fines impostes; per damunt hi ha una motllura i, per coronament,una cornisa motllurada i una alta torrella octagonal amb quatre finestres d'arc de mig punt, una acada costat altern i amb els caires recorreguts per contraforts sinuosos, triple cornisa amb pinaclesals angles i cpula un pl apuntada de vuit sectors triangulars. Els seus murs tenen paraments deparedat amb carreus irregulars a les cantoneres; als cossos vuitavats els paraments estan arrebossats

28

i pintats de blanc. Un rellotge d'esfera es troba a la cara llevantina al capdamunt del primer cos quequeda separat dels superiors per un fina motllura.

S'hi puja per una escala sobre voltes des d'una porta exterior; est arrapada als murs i deixaun ull central tancat per envans. T graons d'obra i, a partir del pis on s'ubica la maquinria delrellotge, es fa molt estreta; s'entra a la cella per una trapa avui tancada per una fusta que hi encaixa;amb ella es tracta d'evitar que entrin els coloms; per accedir a la torrella hi ha una escala de gatprotegida per cercles i s'hi arriba per una trapa oberta a la volta.

Situaci: adossat a l'ala dreta del temple fent angle al sud-est del frontis encarat a migjorn.Alada: 32'59 metres.Esveltesa: 6,2

MONT-RAL Sant Pere ad VinculaAltitud: 888 metres.

Esglsia amb restes del seu passat romnic del segle XII visibles en l'absis semicircular i enla portada oberta al mur lateral de migdia a base de tres arquivoltes dovellades en arc de mig punt;fou reformada al segle XVIII. Consta d'una nau coberta amb una volta de can; est acompanyadade capelles laterals d'etapes posteriors al romnic; una d'elles queda coberta per una volta decreueria. Els seus murs sn de maoneria de pedra blanca.

Campanar del segle XVIII, de planta gaireb quadrada (4'50 x 4'15 m) amb un segon cosoctagonal amb motllures a sota i sobre quatre finestres d'arc de mig punt, una a cada cara alterna,amb arc, brancals i ampit lleugerament ressaltats; hi pengen dues campanes petites. Est coronat peruna cornisa motllurada i una cpula semiesfrica rebaixada recoberta amb rajola vidriada verda. Elsseus murs sn de maoneria en pedra blanca i carreus a les cantoneres.

Situaci: adossat al mur nord, tocant a l'absis situat a llevant.Alada: 19'64 metres.Esveltesa: 4,3

NULLES Sant Joan BaptistaAltitud: 232 metres.

Esglsia d'estil barroco-neoclssic del segle XVII refeta al XVIII. Consta d'una nau de trestrams coberts amb voltes de llunetes; el presbiteri semicircular t una volta de quart d'esferadecorada com una petxina. El cor amb una barana de balustres de fusta descansa en un arc carpanelli una volta de llunetes.

T el frontis arrebossat pintat de color groc daurat amb aparena de carreus i amb un scolde pedra blanca. Unes grades laterals es troben davant d'un portal amb un marc senzill de pedrablanca en arc rebaixat; al seu damunt hi figura una forncula amb imatge i una rosassa motllurada iatrompetada a mitja alada; el coronament el forma, al centre, un front triangular motllurat decoratamb unes brillants pintures al timp amb un fons blau i elements vegetals fantstics en blanc; t unpetit cul central i un pinacle de bola al cim; a les ales d'aquest frontis la cornisa es corba en cncaui presenta un fris d'vuls blancs de centre groc amb una base contnua de blau.

Dimensions: 18'66 x 6'48 x 10'70 metres respectivament de llargada, amplada i alada;l'amplada total des del fons de les capelles laterals arriba als 13'88 metres.

Campanar neoclssic. T un primer alt cos de planta gaireb quadrada (4'67 x 4'72 m); el

29

segon s octagonal; s'hi ubica la cella oberta amb quatre finestres en arc de mig punt en pedrablanca i escassament ressaltat, una a cada cara alterna; hi pengen campanes; t un rellotge d'esferaentre finestres a la cara de migdia. Est coronat per una cornisa motllurada i una teulada tronco-piramidal al centre de la qual s'aixeca una torrella vuitavada amb vuit finestres rectangulars, una acada cara, reforada per uns contraforts amb volutes a cada caire i capada per una cornisa ambpinacles als angles i teulada de rajola groguenca cobrint una cpula apuntada de vuit sectorstriangulars. S'hi puja per una escala d'obra amb l'ull central tancat per un env. A mitja alada esconverteix en escala de cargol tamb d'obra; per un trapa s'accedeix a la cella coberta per una voltasemiesfrica oberta per un ull circular al bell centre d'ella per comunicar-se amb la torrella.

Situaci: damunt l'ala dreta del temple fent angle al nord-est del frontis encarat a llevant.Alada: 29'46 metres.Esveltesa: 6,3

PICAMOIXONS Sant SalvadorAltitud: 200 metres. Municipi de Valls

Esglsia aixecada el 1906 amb aires neogtics. Consta d'una nau de cinc trams coberta peruna volta d'aresta amb simulaci de nervis ogivals d'estuc; est acompanyada de capelles lateralsamb voltes de creueria. El frontis orientat a llevant t un portal rectangular amb un arc de mig puntque la cobreix i inclou un timp amb decoraci; a mitja alada hi figura un gran finestral biforatogival d'arc calat amb els brancals motllurats com l'arc; est coronat per una cornisa angular ambforncula central sense imatge; al dessota el decora un fris d'arcs cecs neogtics; una creu de pedraes troba al cim. Els seus murs estan coberts per un arrebossat blanquins en un estat precari.

Arquitectes: Ramon Salas, i Francesc Villar i Carmona pel que fa al campanar.

Campanar poc posterior al temple. T planta quadrada (4'85 x 4'85 m) i est dividit en trescossos de permetre decreixent separats per motllures; el superior est decorat amb un fris d'arcscecs neogtics al dessota de la motllura que el limita per baix; el primer cos i el de la cella, eltercer, estan aixamfranats. Est coronat per una agulla piramidal recoberta per rajola vermella. Lacella queda oberta amb quatre finestres d'arc de mig punt; hi penja alguna campana; t una motlluraa l'arrencada dels arcs. Els seus murs presenten un arrebossat en fora mal estat i un scol demaoneria

Situaci: adossat cap el centre del mur lateral de migdia.Alada: 29'58 metres.Esveltesa: 6,1

PLA DE SANTA MARIA, EL Santa MariaAltitud: 381 metres.

Esglsia neoclssica del segle XVIII. Consta de tres naus separades per tres robustos pilarsper banda; la central de quatre trams en t un que fa de transsepte; estan coberts per cpulesbufades; les laterals ho estan per voltes d'aresta; el presbiteri quadrat queda cobert amb una volta dellunetes; una cpula sobre tambor i petxines s'aixeca en el creuer; est recoberta per l'exterior ambun cimbori vuitavat obert amb finestres rectangulars i cobert amb una teulada de vuit vessants. Elcor als peus descansa en un arc carpanell i en una volta de llunetes amb el cancell al dessota. Elfrontis t un portal rectangular flanquejat per altes columnes cornties exemptes sobre pedestals, unarquitrau decorat amb un bell relleu de l'escut de la poblaci, un front circular amb el timp amb

30

un altre relleu, una forncula amb la imatge de Maria, una rosassa motllurada a mitja alada i, percoronament, una cornisa semicircular convexa. Unes pilastres recorren el frontis de dalt a baix i eldivideixen en tres zones que es corresponen amb les tres naus interiors. Els seus murs sn decarre

CAMPANARS PARROQUIALS DE TORRE DE CATALUNYAcampaners.com/pdf/pdf184.pdf · Els campanars són una...

Documents

Transcript of CAMPANARS PARROQUIALS DE TORRE DE CATALUNYAcampaners.com/pdf/pdf184.pdf · Els campanars són una...