el correu de l’Arnau1

90Bimestral. octubre 2011

CAMPANYA DE VACUNACIÓ ANTIGRIPAL ESTACIONAL 

Sumari

octu

bre

201

1

3 Vacunació antigripal estacional 2011/2012 per als treballadors de l’Hospital

4 Servei d’assessorament i orientació en el procés de prescripció de productes de suport des de l’Hospital

de Dia Miquel Martí i Pol

6 La Fundació Catalana de Lupus va organitzar un concert solidari a Lleida per recaptar fons per a la investigació de la malaltia

8 El món del dolor té un nou espai a

internet

9 El Conseller de Salut, Boi Ruiz, va visitar la Val d’Aran

10 Agraïments pel tracte i l’assistència

11 L’Arnau va organitzar la jornada d’acollida als estudiants de medicina

12 Teràpia canina, en el marc de la 2a Setmana de la Gent Gran de la Residència Balàfia

13 El delegat de Salut a Lleida, Antoni Mateu, va presentar al viceministre de Salut xinès el model català sanitari en àrees rurals

14 Joaquim Casanovas, nou director gerent de l’ICS

16 Notícies

17 L’ICS consolida l’autonomia de gestió dels centres d’atenció primària amb bons resultats assistencials

18 L’ICS completa la digitalització de totes les proves de diagnòstic per la imatge generades als hospitals i centres d’atenció primària

20 L’ONG Pallapupas celebra un “dia de nassos!”

21 Presentació de l’ajut atorgat per la FC de l’AECC al Grup Estable d’Investigació Oncològica

22 Exposicions

23 Marató de sang de Lleida

© Hospital Universitari Arnau de VilanovaRovira Roure, 80 25198 LleidaTel. 973 248100 Fax: 973 248754A/e: arnau@arnau.scs.es http://www.arnau.scs.es

EditaHospital Universitari Arnau de Vilanova

Coordina:Gabinet de Comunicació i ImatgeBegoña Agustí RibéMontse Escoda Morell

90

Col.labora: Banc de Sang Unitat d’Atenció a l’UsuariEsther Barbé Associació Espanyola contra el càncer PallapupasAntonio Montero Fundació Catalana de Lúpus.

Rosa RubióPremsa i Comunicació Departament Salut Lleida

Fotos: Gabinet de comunicació i imatgeLluis SurrocaRosa Rubio Associació Espanyola contra el càncer PallapupasBanc de Sang Fundació Esclerosi Múltiple

Dipòsit legal: Ll-1379-1995El Correu de l’Arnau autoritza la reproducció total o parcial dels seus articles sempre i quan se’n citi la procedència.

6 La Fundació Catalana de Lupus va organitzar un concert solidari a Lleida per recaptar fons per a la investigació de la malaltia

2

12 Teràpia canina, en el marc de la 2a Setmana de la Gent Gran de la Residència

Balàfia

23 Marató de sang de Lleida

La Unitat Bàsica de Prevenció (UBP) ha encetat la campanya de vacunació antigripal, que enguany va començar el dia 3 d’octubre.

A la campanya de vacunació d’aquesta temporada hi ha pocs canvis respecte la de l’any anterior. Les soques vacunals són les mateixes que l’any passat i els grups de risc als quals es recomana la vacunació tampoc no s’han modificat.

La vacunació antigripal és la mesura de prevenció primària fonamental per prevenir la grip i les seves complicacions. Està indicada en els treballadors de la salut per un doble motiu: perquè poden actuar com una font d’infecció per a persones de risc i perquè formen part del col.lectiu de serveis essencials per a la comunitat.

Totes les vacunes antigripals que es distribuiran aquest any estan cultivades en ou embrionat i posteriorment inactivades. Per tant cal recordar

VACUNACIÓ ANTIGRIPAL ESTACIONAL 2011/2012

per als treballadors de l’Hospital

que les vacunes inactivades, no contenen virus amb capacitat infectiva; així, qualsevol infecció respiratòria o coriza que pugui aparèixer després de rebre la vacuna és deguda a agents no relacionats amb la vacuna.

Els virus gripals fan canvis antigènics continus que sorprenen la població que no ha pogut desenvolupar una immunitat específica. Per això la vacuna es prepara cada temporada a partir de tres soques dels virus circulants i s’ha d’administrar al començar la tardor.

La composició de la vacuna trivalent recomanada enguany conté soques anàlogues a aquests virus, d’acord a la fitxa tècnica:

A/ California/ 7/ 2009 (H1N1) A/ Perth/ 16/ 2009 (H3N2) B/ Brisbane/ 60/ 2008

el correu de l’Arnau3

4

Es descriu* com a producte de suport: qualsevol producte (incloent dispositius, equip, instruments, tecnologia i software) fabricat especialment o dis-ponible en el mercat, per prevenir,compensar,controlar,mitigar o neutralitzar deficiencies, limitacions en l’activitat i restricció en la participació.

*segons la Norma UNE-EN ISO 9999 sobre classificació i termi-nologia de Productes de Suport per persones amb discapacitat, el·laborada pel Comité Tècnic 153 d’AENOR al 2007.

Els productes de suport que es prescriuen amb més freqüència són aquells que permeten:

•Assolir a la persona major nivell d’autonomia i segu-retat en la realització de les Activitats de la Vida di-ària Bàsiques (mobilitat i transferències,mobilitat al llit,higiene i bany, ús del lavabo, vestit,alimentació, comunicació) Instrumentals (neteja, manteniment de la llar, preparació del menú, maneig de la me-dicació...).

•Prevenir possibles complicacions (retraccions o limitacions articulars, deformitats, aparició úlceres per pressió, adquisició mal posicionament...).

Els principals productes de suport utilitzats són generalment, segons la classificació de CEAPAT (Centre de Referència Estatal d’Autonomia Perso-nal i ajudes Tècniques):

•Productes de Suport pel tractament mèdic especi-alitzat (productes de suport per la prevenció d’úl-ceres per pressió, equipament per l’entrenament del moviment,la força i l’equilibri...)

•Productes de suport per l’entrenament /aprenen-tatge de capacitats.

•Òrtesis i pròtesis.•Productes de suport per la cura i protecció perso-

nals.•Productes de suport per la mobilitat personal (pro-

ductes de suport per deambular, transferències i girs, elevació, cadires de rodes i accessoris...)

SERVEI D’ASSESSORAMENT I ORIENTACIÓ EN EL PROCÉS DE PRESCRIPCIÓ DE PRODUCTES DE SUPORT DES DE L’HOSPITAL DE DIA MIQUEL MARTÍ I POL

L’Hospital de Dia Miquel Martí Pol, és un Servei socio-sanitari d’assis-tència interdisciplinària, on les persones afectades d’esclerosi múltiple o altres malalties i/o lesions neurològiques reben un tractament neu-rorehabilitador integral.

Ofereix programes d’atenció especialitzada amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida dels usuaris que acudeixen a l’Hospital així com per als cuidadors i familiars.

Un dels serveis que es realitza a l’Hospital de Dia, des del Servei de Teràpia Ocupacional, és orientar ,assessorar i dur a terme el seguiment en el procés de prescripció de productes de suport, facilitant a l’usuari l’adquisició d’un producte de suport necessari.

Mònica Gotsens Anguera Terapeuta OcupacionalHospital de Dia Miquel Martí i Pol.Fundació Esclerosi Múltiple de Lleida.

 

 

 

el correu de l’Arnau5

•Productes de suport per les activitats domèstiques (preparació dels aliments, alimentació i beure, neteja de la casa...)

•Productes de suport per la comunicació i la infor-mació.

•Productes de suport per la manipulació d’objectes i dispositius.

•Productes de suport pel temps d’oci.Altres productes de suport són el mobiliari i adap-tacions de la vivenda i altres immobles, que es recomanen en les sessions personalitzades d’asses-sorament i orientació en la supressió de barreres ar-quitectòniques i adaptació de l’entorn, que es realitza també a través del Servei de Teràpia Ocupacional.

Cal tenir en compte que aquest procés implica la coordinació i treball interdisciplinar de tot l’equip assistencial del Hospital de Dia Miquel Martí i Pol: Metge neurorehabilitador, Fisioteràpia, Teràpia Ocupacional, Logopèdia, Psicologia, Treball Social, Neuropsicologia, Infermeria, auxiliar d’infermeria.

En cas de detecció de la necessitat de productes de suport , generalment a través del metge rehabilitador, el Servei de Teràpia ocupacional, Fisioteràpia,o Lo-gopèdia (productes suport en comunicació) s’inicia el procés de valoració i prescripció del producte de suport adequat per la persona:

1. El servei de Treball Social programa la visita mè-dica i informa a la persona i/o cuidador principal.

2. El metge rehabilitador realitza la visita mèdica i la prescripció de l’article ortoprotètic (PAO). El Servei de Teràpia Ocupacional aporta els resultats de la valoració, tenint en compte:

• Les capacitats motrius, funcionals i comunicatives de l’afectat.

• Expectatives i motivacions personals.• Informació sobre els hàbits i rutina de l’afectat i

la família.• Entorn físic .• Entorn social.• Les necessitats del cuidador principal.• Els recursos econòmics de l’afectat i/o família.3. Els Serveis de Teràpia Ocupacional, Treball So-

cial i auxiliar d’infermeria realitzen el seguiment i tramitació del PAO.

4. El Servei de Teràpia Ocupacional, es posa en contacte amb la ortopèdia, per tal de disposar el producte de suport més adequat per la persona.

Un cop es disposa del producte, es realitzen sessions de prova, d’adaptació, educació sani-tària tant a l’afectat com als cuidadors de l’ús i maneig del producte, i entrenament en el maneig del producte.

L’Hospital de Dia fa d’intermediació entre l’afectat / família i l’ortopèdia:

S’informa a la família per escrit del pressupost i /o derivació a l’ortopèdia.

Es faciliten les dades de contacte amb l’ortopèdia per possibles adaptacions o necessitats posteriors.

Es facilita els tràmits de pagament i entrega dels papers segellats per l’ortopèdia.

Posteriorment, un cop adquirit el producte de su-port, es realitza un seguiment terapèutic respecte el maneig del producte en el domicili, i adaptació en la seva vida diària.

En cas, de necessitat d’adaptació o accessori del pro-ducte de suport, es manté contacte amb els tècnics d’ortopèdia, per fer el seguiment del cas.

És important el seguiment i suport de l’equip inter-disciplinari en el procés d’adquisició i acceptació del producte de suport, per tal d’oferir un servei integral i eficient, fomentant la qualitat de vida de l’afectat i la seva família.

 

6

L’objectiu és recaptar fons per a la investigació de la malaltia. El programa del concert va comptar amb diferents intèrprets com el Trio Rodoreda-Bou amb un Allegro del Trio núm. 3 en Do Major, opus 87, de J. Brahms; el Trio Florestan i Marta Marin (flauta) que interpretaran el Quartet en Re Major (Allegro.Adagio-Rondo) de W.A. Mozart. Altres intèrprets són Raquel Benito (guitarra), Carles Herráiz (guitarra), Josep Quer (contrabaix), Glòria López (piano) i Toia Conejo González.

La Fundació Catalana de Lu-pus, constituïda sense ànim de lucre el 2008, lluita per inves-tigar sobre la malaltia. La fun-dació està formada per espe-cialistes del grup de recerca de lupus de l’Institut de Recerca de la Vall d’Hebron. Els espe-cialistes s’encarreguen de rea-litzar assaigs clínics, dissenyar protocols sobre tractaments per als malalts i facilitar infor-mació a especialistes i malalts.

Avui en dia no existeix un tractament curatiu d’aquesta malaltia. No obstant això, amb els tractaments actuals, la su-pervivència dels malalts de lu-pus és superior al 90% als 20 anys d’haver-la iniciat.

El lupus és una malaltia au-toimmune en què el sistema immunològic perd la seva ca-pacitat per diferenciar entre les partícules estranyes (antígens)

El concert va tenir lloc el dia 7 d’octubre a l’Auditori Enric Granados de Lleida. LA FUNDACIÓ CATALANA DE LUPUS va

organitzar un concert solidari a Lleida per recaptar fons per a la investigació de la malaltia

El director dels Serveis Territorials de Salut a Lleida, Dr. Antoni Mateu, i el cap de la Unitat de Recerca de Lupus del Servei de Medicina Interna de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona i president de la Fundació Catalana de Lupus, Dr. Josep Ordi, van presentat el 15 de setembre, el concert solidari que va organitzar la Fundació Catalana de Lupus el 7 d’octubre a l’Auditori Enric Granados de Lleida.

el correu de l’Arnau7

i les que pertanyen a les se-ves pròpies de l’organisme sa, cèl·lules o teixits. Actualment, afecta a 45.000 persones a tot Espanya, 6.000 a Catalunya.

El Servei de Medicina Interna de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova, tracta actualment 80 pacients de lupus. El lupus se’l coneix com una pèrdua de tolerància, fent que el sistema immunològic davant d’aquesta

circumstància, produeixi an-ticossos en contra de “si ma-teix”.

Per aquest motiu, el lupus és una malaltia autoimmune i infla-matòria crònica que pot afectar qualsevol part del cos, espe-cialment la pell, articulacions, sang, ronyons o cervell. Per a la majoria de pacients el lupus és una malaltia benigna que afec-ta només a uns quants òrgans.

En altres pacients el lupus pot causar danys importants i pot produir problemes que posin en perill la seva vida. Per això cada lupus és diferent, no és hereditari i no es contagia.

LA FUNDACIÓ CATALANA DE LUPUS va organitzar un concert solidari a Lleida per recaptar fons per a la investigació de la malaltia

8

La importància d’internet i les noves tecnologies han aportat a la formació mèdica continuada un espai dedicat al món del dolor. El portal web (www.ipain.es) dirigit pel Dr. Antonio Montero, compta amb la coordinació i col·laboració de diferents professionals i responsables de diverses unitats del dolor d’hospitals d’arreu de l’estat.

L’espai té com a principals objectius l’impuls i desenvolupament d’un projecte específic de divulgació científica per a professionals de diverses especialitats implicades en el dolor, a través d’una edició digital i la seva versió impresa; proporcionar una publicació i un centre d’informació actualitzades, realitzades per i per a especialitzes del dolor; establir un centre de comunicació on-line a disposició de professionals, obert a consultes i aportacions; a més de potenciar l’ús de les noves tecnologies i les xarxes socials.

El web també convida a tots els professionals relacionats amb el món de dolor crònic a col·laborar i participar amb l’aportació de casos clínics, treballs científics, imatges de tècniques, experiències terapèutiques, comentaris sobre congressos, articles... per tal d’actualitzar els coneixements mèdics i l’intercanvi d’experiències; per fomentar, alhora, la formació continuada. w

ww

.ipai

n.es

El món del dolor té un nou espai a internet

el correu de l’Arnau9

Presentació als mitjans de comunicació del nou model de gestió de l’activitat quirúrgica programada aplicat a les Regions Sanitaries de Lleida i Alt Pirineu i Aran

El Conseller de Salut, Boi Ruiz, va visitar la Val d’Aran

El conseller va oferir una atenció als mitjans a la Casa deth Senhor, a Arròs

El dissabte 24 de setembre, el conseller de Salut, Boi Ruiz, va visitar la Val d’Aran. Al llarg de la jornada, el conseller, acompanyat pel el Síndic d’Aran, Carlos Barrera, el delegat del Govern a l’Alt Pirineu i Aran, Albert Alins, i el gerent de la Regió Sanitària de l’Alt Pirineu i Aran, Antoni Mateu, es va reunir amb personal del sector sanitari i del Departament de Salut de la zona. Així mateix, va mantenir una trobada amb l’alcalde de Vielha, Àlex Moga a l’Ajuntament de Vileha, on signarà el llibre d’honor. Més tard van atendre als mitjans de comunicació a la Casa deth Senhor d’Arròs.

El delegat de Salut, Antoni Mateu, va oferir una atenció als mitjans a la Delegació del SSTT de Salut a Lleida

El 4 d’octubre, el delegat de Salut a Lleida i l’Alt Pirineu i l’Aran, Antoni Mateu, acompanyat per les responsables de les Unitats d’Atenció Ciutadana a ambdues regions, Marta Beberide i Griselda Esquerra, va explicar als mitjans de comunicació com s’aplicarà el nou model de gestió de l’activitat quirúrgica programada al territori lleidatà. L’acte va tenir lloc a la Delegació dels Serveis Territorials de Salut a Lleida.

10

Agraïments pel tracte i l’assistència

A TOT EL PERSONAL DE MEDICINA HOSPITALITZACIÓ 5A. SUD (3)

A TOT EL PERSONAL DEL SERVEI D’URGÈNCIES

A TOT EL PERSONAL DE RADIOLOGIA A TOT EL PERSONAL DE CIRURGIA HOSPITALITZACIÓ 3A. SUD

A TOT EL PERSONAL DE RADIOTERÀPIA

A TOT EL PERSONAL DE CC.EE. MEDICINA RÀPIDA

A TOT EL PERSONAL DE L’INSTITUT DE DIAGNÒSTIC PER L’ IMATGE

AL PERSONAL DE LA PLANTA D’HOSPITALITZACIÓ DE PEDIATRIA

A TOT EL PERSONAL DE LA PLANTA HOSPITALITZACIÓ ONCO-DIGESTIU

DR. CARLOS GALINDO MALLOLDR. JOSEP JAUME MARIN NASARREDR. FRANCISCO ANDRES HERRUZO GALLEGODRA. MARIA JOSÉ ABADIASDR. JUAN VIDAL BOTADRA. ANTONIA SALUD SALVIASÒNIA CAPDEVILA BERT

A l’Hospital Universitari Ar-nau de Vilanova es va dur a terme una jornada d’acollida als estudiants de medicina de la Universitat de Lleida (UdL). La jornada va pre-tendre donar a conèixer el dispositiu assistencial i de formació de l’Hospital i de l’àmbit d’atenció primària, les competències i els objec-tius dels períodes de pràcti-ques durant aquest curs.

A l’acte hi va participar el Dr. Victorià Peralta, gerent territorial de l’ICS a Lleida; el Dr. Joan Ribera, degà de

la Facultat de Medicina de la UdL; el Dr. Alfredo Jover, director mèdic de l’Arnau; El Dr. Francesc Purroy, coordi-nador del grau de medicina; el Dr. José Luis Morales, co-ordinador de les pràctiques clíniques dels estudiants de medicina de l’Arnau; el Dr. Oscar Sacristan, coor-dinador de les pràctiques clíniques dels estudiants de medicina de l’Hospital Santa Maria; i el Dr. Jorge Soler, coordinador de les pràctiques clíniques dels estudiants de medicina a l’Atenció Primària.

L’acte va tenir lloc el 19 de setembre a la sala d’actes de l’hospital

L’Arnau va organitzar la jornada d’acollida als estudiants de medicina

el correu de l’Arnau11

Teràpia canina, en el marc de la 2a Setmana de la Gent Gran de la Residència Balàfia

12

La Residència i Centre de dia per a Gent Gran Llei-da – Balàfia, gestionada per l’empresa pública Gestió de Serveis Sanitaris, des del passat 21 de setembre i fins el el dia 3 d’octubre, la segona Setmana de la Gent Gran. En el marc del programa, es va oferir una sessió de teràpia canina. La doctora Maylos Rodríguez va conduir la sessió “El nostre amics més fidels”, en la que els residents van gaudir dels beneficis que proporciona el contacte amb els animals com la millora de la memòria a curt i llarg termini, efectes positius per a la salut a curt termini o l’esti-mulació multisensorial. A més, els animals actuen de facilitador social i de catalitzador d’emocions, són font de motivació i reforcen conductes de la gent gran, exercitant, per exemple, la motricitat general. Cal recordar que el programa de la segona Setmana de la Gent Gran s’ha preparat amb l’objectiu que residents, usuaris del centre de dia, familiars, amics i professionals gaudeixin d’uns dies de celebració i convivència. La setmana s’emmarca al voltant de dues dates molt significatives, el Dia Mundial de l’Alzheimer i el Dia Internacional de les Persones Grans, l’1 d’octubre.

el correu de l’Arnau13

 

El delegat de Salut a Lleida, Antoni Mateu, va presentar al viceministre de Salut xinès el model català sanitari en àrees rurals

El delegat del Departament de Salut a Lleida, Antoni Ma-teu, va presentar el 28 de setembre a la Sala de les Palme-res del Departament de Salut a Barcelona, el model català sanitari en àrees rurals que actualment està aplicant la Ge-neralitat de Catalunya, al viceministre xinès de Salut, Hu Xiaoyi. Acompanyat per altres responsables del ministeri asiàtic, com el subdirector del Departament per a Persones Grans, Yin Zhiyuan, i el sotsdirector del Departament de Cobertura Social Rural, Liu Conglong, entre altres respon-sables del govern xinès.

Mateu ha estat escollit el Departament per explicar el mo-del català ateses les similituds orogràfiques entre les zones rurals de les comarques de Lleida i del Pirineu i les zones rurals xineses, i per tant, ateses les necessitats i solucions, en aquest cas, sanitàries, que comparteixen ambdós terri-toris.

El viceministre de Salut xinès visita Catalunya per conèixer el model sanitari català en àrees rurals

Antoni Mateu va explicar el model en el transcurs d’una presentació oficial a Barcelona

14

JOAQUIM CASANOVAS I LAX (Girona, 1957) és llicenciat en medicina i cirurgia, diplomat en ciències empresarials, i en direcció d’empreses per l’IESE. De 1986 a 1989 va ocupar la Direcció de l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta, i de l’any 1989 a 1995 va ser el cap de Serveis Sanitaris de l’Àrea de Gestió 4 de Girona de l’ICS. Posteriorment, va ser director d’atenció primària de l’ICS de Girona.

De 2000 a 2004 va ocupar la Direcció Ter-ritorial del Departament de Salut a Girona i la Gerència de la Regió Sanitària Girona. Tot seguit, va passar a formar part, com a responsable econòmic, del Programa per a l’impuls i l’ordenació de la promoció de l’au-tonomia personal i l’atenció de les persones amb dependència (Prodep) i des de juny de 2006 fins a febrer de 2011 va ocupar el càrrec de director assistencial de la Corporació de Salut del Maresme i la Selva. Des de l’1 de febrer de 2011 ha estat director territorial del Departament de Salut a Girona.

nou director gerent de l’ICS

El Govern de la Generalitat va aprovar, a proposta del Consell d’Administració de l’Institut Català de la Salut (ICS), el nomenament de Joaquim Casanovas com a nou director gerent de l’ICS, en substitució d’Enric Argelagués.

Aquest canvi es va fer efectiu el passat dia 11 de juliol de 2011.

Joaquim Casanovas

el correu de l’Arnau15

SARA RODRÍGUEZ va estar nomenada nova gerent territorial de l’ICS a Girona en substitució de Rafael Gràcia.

Sara Rodríguez Requejo (Celanova, Ouren-se, 1965) és llicenciada en Medicina, espe-cialitat de medicina familiar i comunitària.

Des de 1995 fins a l’any 2000 fou metgessa adjunta dels serveis d’urgències de l’Hospi-tal de Figueres, del Josep Trueta de Girona i del de Palamós. Des de març de 2000 fins a abril de 2007 passà a treballar a Serveis de Salut Integrats del Baix Empordà (SSIBE) on va ocupar diversos càrrecs: directora de l’Àrea Bàsica de Salut La Bisbal d’Empordà, directora de l’Àrea Bàsica de Salut Palafru-gell, directora d’atenció primària de SSIBE i coordinadora de la seva Unitat Docent de Medicina Familiar i Comunitària. Des d’abril de 2007 ha estat l’adjunta a Gerència i direc-tora d’atenció primària de l’ICS a Girona.

JAUME RAVENTÓS va estar nomenat nou gerent de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron en substitució de José Luís de Sancho.

Jaume Raventós i Monjo (Barcelona, 1959) és llicenciat en farmàcia, màster en direcció i administració d’empreses i doctorant en medicina.

Des de 1985 fins a 1991 va ser el cap de Servei de Laboratori Clínic i Farmàcia de l’Hospi-tal de Puigcerdà. Posteriorment, i fins l’any 1992, fou el cap de secció d’Anàlisi de Gestió de l’Hospital de Granollers. Des de 1995 fins a 2000 la seva activitat professional se centra a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron on ocupà diversos càrrecs: cap de Unitat de Secretaria Tècnica, adjunt a Gerència i sub-director gerent. Posteriorment, des del 2000 fins a 2003 passà a ser el gerent de l’Hospital Comarcal Sant Bernabé de Berga. I, a conti-nuació, ocupà el càrrec de director gerent de l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta (2003-2004). Des de 2003 i fins al 2008 va ser el director general del Consorci Hos-pitalari de Catalunya SA. I des de 2008 fins a l’actualitat fou el conseller delegat i gerent del Parc de Salut MAR.

També es van dur a terme els següents can-vis de càrrecs directius:

SANTIAGO CARDONA ha estat no-menat nou director Econòmic i d’Orga-nització de l’ICS, en lloc de M. Dolors González.

Santiago Cardona i Mestre (Stuttgart, 1960) és llicenciat en ciències econòmiques i empresarials i diplomat en gestió gerencial hospitalària i en administració i direcció d’empreses. L’any 1985 va ocupar el lloc d’administrador de l’Hospital de Figueres Fundació Privada i, posteriorment, passà a ser-ne el gerent fins a l’any 2004. A con-tinuació, s’incorpora a l’empresa Prestige Group com a director de la Family Office del grup, fins a 2009. El maig de 2009 va ser nomenat director gerent de la Clínica Quirúrgica Onyar.

PERE SOLEY va prendre el relleu a Josep Bonet com a nou gerent territorial de l’ICS a l’Àrea Metropolitana Nord.

Pere Soley Bach (Vic, 1948) és llicenciat en medicina i cirurgia, especialista en cirurgia vascular, i màster en direcció i administració d’empreses.

Inicià la seva activitat professional a l’Hos-pital Universitari de Bellvitge com a metge adjunt del Servei d’Angiologia i Cirurgia Vascular, des de 1978 fins a 1984. Posterior-ment, va treballar a l’Hospital de la Santa Creu de Vic en diferents càrrecs des de 1984 fins a 1987. L’any 1988 s’incorporà a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron com a director gerent de l’Àrea de Traumatologia i Rehabilitació fins al 1990. A continuació, passà a ser el gerent dels hospitals de Bar-celona de la Quinta de Salut l’Aliança fins a l’any 1994. Des de 1995 fins a 2005 va ocupar la Direcció gerència de la Ciutat Sanitària i Universitària de Bellvitge. Des de maig de 2005 i fins a l’actualitat ha estat el gerent del Consorci Sanitari del Maresme.

16

Notícies

Mulla’t per l’Esclerosi Múltiple” El diumenge 10 de juliol es va celebrar per divuitena vegada consecutiva la Jornada “Mulla’t per l’Esclerosi Múltiple” a les piscinas del Club Natació Lleida com seu central.

Aldees infantilesUn any més, l’associació Aldees Infantils SOS Catalunya va instal·lar un taula informativa la setmana del 19 al 23 de setembre per tal d’informar i fer difusió dels Projectes de la ONG i d’atenció a la infància que realitza l’entitat.

AECC Catalunya contra el càncer Lleida El 2 de juny va tenir lloc al vestíbul de l’Hospital la tradicional Postulació anual, a càrrec de l’Asso-ciació Espanyola Contra el Càncer – Catalunya. Amb la recaptació aconseguida, gràcies a l’es-forç, dinamisme i entrega de totes les persones que varen col·laborar, es van aconseguir un total de 25.114 euros que faran possible la continu-ïtat de totes les prestacions que ofereix l’entitat gratuïtament, per seguir lluitant contra la malaltia.

el correu de l’Arnau17

L’Institut català de la Salut (ICS) ha conso-lidat el model d’autonomia de gestió en 87 centres d’atenció primària durant l’any 2010. D’aquesta manera, ICS aposta per un mo-del que dóna més poder als professionals d’atenció primària per dur una gestió més acurada i directa dels recursos dels que dis-posen a tots els nivells. En aquest centre hi treballen més de 3.600 professionals que donen cobertura sanitària a més de 1,2 mi-lions de persones. L’autonomia de gestió és una iniciativa nascuda l’any 2008 i que, des d’aleshores, s’ha anat ampliant progressiva-ment a la xarxa d’atenció primària.

Aquest canvi en la forma d’organització i de treball en els centres ha donat molts bons resultats a nivell de satisfacció de professio-nals i usuaris, i també a nivell assistencial. Precisament, segons les darreres dades re-collides, els equipaments amb autonomia de gestió tenen una millora dels resultats assis-tencials d’un 22%, més eficiència econòmica i una major contenció de la despesa farma-cèutica.

La memòria de l’organització recull aques-ta i d’altres iniciatives d’interès, així com les apostes posades en marxa en Salut 2.0, da-des relatives a l’activitat assistencial, dels instituts de recerca i projectes de cooperació i solidaritat.

L’ICS consolida l’autonomia de gestió dels centres d’atenció primària amb bons resultats assistencials

LA SALUT 2.0 A L’ICS

L’any 2010 també ha estat l’any de l’entrada de l’ICS a les xarxes socials. L’obertura de perfils a Facebook i Twitter ha permès oferir noves fórmules de comunicació amb la ciuta-dania els professionals. En aquestes pàgines, l’organització dóna informació sobre les nove-tats referents als centres, actualitat sanitària i consells de salut, i ofereix un canal directe on exposar dubtes i consultar quines són les da-rreres informacions sobre l’ICS.

A més, s’han engegat diversos projectes de Salut 2.0 adreçats a millorar l’accessibilitat als professionals sanitaris, tots els amb molt bona acceptació. Un d’ells és el programa e-Consul-ta que ha permès posar en contacte usuaris i professionals d’atenció primària de Barcelona a través del correu electrònic, amb un temps mitjà de resposta de 9 hores. El perfil de per-sona usuària que ha demanat informació sobre aquest nou servei ha estat gent entre els 45 i 64 anys. Els bons resultats de la prova pilot efectuada a Barcelona obren la possibilitat que aquest sistema es generalitzi durant els proper meses a tota Catalunya.

L’impacte de les noves tecnologia i la bona acceptació entre els professionals també ha propiciat la posada en marxa d’eines de co-municació interna i externa entre equips però també amb la ciutadania. Son els casos de les comunitats virtuals ECOPIH, EndoBlocLleida i Pneumobloc. En el primer cas, la plataforma permet una relació més fluida entre l’atenció primària i l’Hospital Germans Trias i Pujol i, en els altres projectes, es tracta d’un punt de tro-bada entre els serveis de referència de les es-pecialitats i els CAP de la zona.

Durant el 2010 s’han posat en marxa diverses iniciatives de Salut 2.0 al territori per millorar l’accessibilitat de la informació sanitària i obrir noves vies de comunicació amb la ciutadania.

18

BENEFICIS PER A L’ORGANITZACIÓ I ELS PACIENTS

L’aplicació de la digitalització a la imatge ra-diològica comporta tot un seguit de benefi-cis per a usuaris i professionals:

- Accessibilitat a la informació. L’estudi està disponible en tot moment des del lloc de treball del professional que l’ha de consultar.

- Millora de la qualitat assistencial. Ga-ranteix que els professionals treballin amb la informació correcta, a través d’una his-tòria clínica completa i actualitzada.

- No requereix la repetició de proves, per exemple, davant la pèrdua de pla-ques.

- Facilita la gestió eficient dels recursos i redueix el temps d’espera dels pacients, per mitjà de la integració de la producció de la radiologia dins dels processos assis-tencials d’atenció primària i d’hospitals, i sense requerir temps d’espera.

- Estalvi econòmic directes gràcies a la no impressió de plaques. Fins al moment, l’estalvi econòmic directe ja assolit exclu-sivament per la no impressió de plaques supera el 1,5 milions d’euros l’any.

- Des del punt de vista del medi ambient, evita el revelat i l’emmagatzemament de les plaques radiogràfiques i la utilització de productes químics.

La incorporació a la història clínica infor-matitzada de tota la imatge de radiodiag-nòstic permet una millor accessibilitat a la informació dels pacients des de qualsevol centre

L’Institut Català de la Salut (ICS) ha comple-tat aquest mes de juny la digitalització de totes les proves de diagnòstic per la imat-ge que duen a terme els hospitals i centres d’atenció primària de l’organització. La culminació d’aquest procés -iniciat l’any 2008 a l’Hospital Germans Trias i finalit-zat als centres d’atenció primària (CAP) de Barcelona ciutat i la Catalunya Central- comporta que, de mitjana, cada dia es di-gitalitzen i comparteixen més de 7.500 ra-diografies, ecografies, TAC i altres proves diagnòstiques similars.

Per implementar aquest pla de digitalitza-ció, l’ICS ha realitzat una inversió tecnolò-gica a les més de 700 sales diagnòstiques dels 8 hospitals i 48 CAP que disposen de servei de diagnòstic per la imatge.

L’ICS completa la digitalització de totes les proves de diagnòstic per la imatge generades als hospitals i centres d’atenció primària

el correu de l’Arnau19

COMPARTIR INFORMACIÓ

L’ICS, conjuntament amb el Departament de Salut, aposta per compartir els estudis radiològics a la plataforma de la Historia Clínica Compartida de Catalunya (HCCC), per tal que tots els centres sanitaris que hi tenen accés puguin veure aquesta informa-ció. D’aquesta manera, els professionals tenen al seu abast tota la informació sani-tària dels pacients encara que no siguin ate-sos de forma regular en el centre on reben l’assistència. Aquest procés permet prestar una atenció sanitària adequada i de qualitat.

Actualment, els centres de l’ICS a les Terres de l’Ebre, el Camp de Tarragona, Girona. Metropolitana Nord, Metropolitana Sud, Llei-da i l’atenció primària de Barcelona ciutat i la Catalunya Central bolquen a l’HCCC més de 6.800 estudis diaris, amb l’objectiu comú de finalitzar el desplegament per a tot l’ICS al llarg de les properes setmanes.

LA IMPLEMENTACIÓ DEL PROJECTE ARGOS

L’any 2010 ha finalitzat la implementació del projecte ARGOS als vuit hospitals de l’ICS. El projecte també ha fet arribar la tecnologia SAP al diagnòstic per la imatge.

Aquest model de treball comú i únic per a totes les àrees d’activitat ja ha permès dis-posar de la història clínica electrònica úni-ca per a cada pacient i en tots els hospi-tals, l’estandardització dels processos i la pràctica clínica –inclosos els plans de cu-res d’infermeria-, la prescripció electrònica assistida, i les proves de diagnòstic per la imatge accessibles des de qualsevol centre d’atenció primària o hospital.

El sistema, que registra diàriament 80.000 accessos i 30.000 ordres de treball, agluti-na en una única base de dades de pacients més sis milions d’històries clíniques.

Els beneficis més destacats del projecte són la millora de l’accés a la informació clínica del pacient; la millora de l’intercanvi d’informació clínica amb els centres del sistema públic de salut; la reducció de costos gràcies a la disminució de la impressió d’imatges, la millora dels processos de compra i la sim-plificació de la logística; la reducció de les visites no ateses i les proves duplicades grà-cies a una millor programació i a l’enviament d’sms recordatoris; i la millora de la segu-retat del pacient mitjançant la identificació única, les alertes clíniques i la transferència d’informació clínica.

20

Un Dia de Nassos! és el gran esdeveniment solidari de Ca-talunya a benefici dels nens i nenes ingressats als hospitals catalans.

Com a punt de partida, el passat 28 de setembre va tenir lloc a la CiberCaixa del nostre hospital (ubicada a la planta de pedia-tria) l’hora dels nassos, on es va dur a terme el compte enrere simbòlic per col·locar-se el nas de Pallapupas i convidar a la societat catalana a participar en la jornada.

Amb el seu treball aconsegueixen humanitzar la salut, una de les fites del món sanitari com a distintiu de qualitat i professionalitat. Els Pallapupas també acompanyen el nen abans, durant i des-prés d’una intervenció quirúrgica fent-lo despertar d’una manera suau i agradable. En aquest temps, els Pallapupas acompanyen 50.000 persones l’any, alleujant l’angoixa durant l’estada hospi-talària.

Els recursos obtinguts aquest dia contribueixen a fer possible la humanització de la salut i a donar suport a la tasca dels Palla-pupas perquè l’atenció a les persones hospitalitzades sigui més humana, promovent la millora física i emocional, i aconseguint que la seva estada sigui el menys traumàtica possible.

 

 

L’ONG Pallapupas celebra un “dia de nassos!”

el correu de l’Arnau21

El 8 de setembre al saló Victor Siurana del rectorat de la Universitat de Lleida va tenir lloc l’acte de presentació de l’ajut atorgat per la FC de l’aecc al Grup Estable d’investigació oncològica.

Coordinat pel Dr Jaume Reventós, cap de la Unitat d’investigació Biomèdica i oncològica traslacional de la Vall d’Hebron, i del que són caps de Grup el Dr. Xavier Matias-Guiu, director de l’IRBLleida i el Dr. Xavier González Tallada del mateix Institut, per al Programa “Alterancions moleculars relacionades amb el càncer d’endometri” i dotat amb 1.200.00 euros.

A l’acte van assistir la Sra. Isabel Oriol Díaz de Bustamante, presidenta de la Fundació Científica de l’aecc i el Sr. Manuel López Morell, president de la Junta de Lleida.

Associació espanyola contra el càncer Lleida

Presentació de l’ajut atorgat per la FC de l’AECC al Grup Estable d’investigació Oncològica

22

Exposicions

Ares BorràsExposició del 22 al 30 de juny

L’exposició, que porta per nom “Mirades”, es basa en la creati-vitat i l’originalitat, amb la finali-tat de fer reflexionar els visitants; mentre s’endinsen en un món ple de creativitat i il·lusió.

Gabriel AzoresExposició del 21 al 31 de juliol

Sota el pseudònim “un ciutadà exemplar”, Gabriel Azores ens presenta “Artyplat 2011”, una mostra que es composa de diverses obres d’estil abstracte i contemporani.

Isabel CasteràsExposició de l’1 al 10 de juliol

Dúnia CarullaExposició de l’11 al 20 de juliol

“Colors del Marroc” és la mostra que ens presenta aquesta artista lleidatana. La seva obra s’inspira en el Marroc i els principals ma-terials que utilitza són els acrílics, la sorra, la henna i els tints mi-nerals.

Adriana VaraExposició de l’1 al 10 d’agost

L’artista, dedicada al món de les manualitats des de fa molts anys, ens presenta una petita mostra dels seus treballs.

Mariló OrtegaExposició del 21 al 31 d’agost

La pintora fragatina ens mostra diverses obres pintades a l’oli i altres materials, mitjançant una tècnica mixta. El resultat n’és un conjunt de colors i sentiments que formen part de l’estil impressionista i que donen vida a una obra fresca i amb caràcter. Metges sense fronteres

Exposició vestíbul del 16 de setembre al 10 d’octubre

Durant diverses setmanes s’ha instal·lat al vestíbul de l’hospital una exposició de l’organització Metges sense fronteres. L’objectiu d’aquesta mostra és donar a conèixer el treball de MSF, les accions que duen a terme, el perfil dels professionals, els diversos projectes i la veu dels testimonis.Es tracta, doncs, d’una exposició peculiar i original composta per 17 cubs de cartró dividits en diversos columnes.

Andreu SeguraExposició de l’11 al 20 d’agost

Composició de pintura i fotogra-fia

el correu de l’Arnau23

El Banc de Sang i Teixits conjuntament amb l’Ajuntament de Lleida i l’Associació de Donants de Sang del Segrià, van preparar la Marató de Donació de Sang de Lleida 2011, el passat 28 de setembre de 10 del matí a 10 del vespre, a la Biblioteca Pública.

Es va fer un ampli desplegament de mitjans i serveis (activitat i actuacions, sorteigs i regals, guarderia, refrigeri gratuït, espai cèntric, ambient agradable...) per donar el màxim de facilitats. L’objectiu era sensibilitzar sobre la manca de sang, i així captar nous donats i aconseguir un important nombre de donacions.

“Sota l’eslògan “Tothom hi pinta” es va encarregar una pintura al Sr. Gregorio Iglesias Mayo i un audiovisual al Sr. Albert Bayona, que es va poder visualitzar durant la Marató per part dels Serveis Territorials a Lleida del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya”.

Durant el dia ens van visitar el Caragol Banyetes i els personatges del Club Banyetes que van anar a donar sang, visita dels jugadors del Lleida, Bàsquet, CECELL, Llista, Blava, Handbol.

MARATÓ DE SANG DE LLEIDA

24