E s p a i s K 0 8

Servei de premsaMònica Muñoz – Irene Ruiz – Lucia calvo – Aloma Vilamala

93 306 41 00premsa@cccb.org

Í N D E X

1. CANAL ALFA ...........................................................................................pàg. 3

1.2 Programació ........................................................................................pàg. 4

1.2.1 Kanon Alfa ......................................................................................pàg. 41.2.2 Videoliteratura...............................................................................pàg. 61.2.3 Videopoesia ...................................................................................pàg. 71.2.4 Hip Hop Report ..............................................................................pàg. 91.2.5 Excèntrics, heterodoxos i maleïts ..............................................pàg. 91.2.6 From China .....................................................................................pàg. 101.2.7 Escriptors per al canvi ..................................................................pàg. 101.2.8 Monogràfic Ballard ........................................................................pàg. 11 1.2.8 Tecni-k’s .........................................................................................pàg. 111.2.8 S-F: Mitologia experimental ........................................................pàg. 121.2.8 Alfa Kids .........................................................................................pàg. 12

2. KOSMÒTICA II ........................................................................................pàg. 14

2.1 Àmbits ................................................................................................pàg. 152.1 Instal·lacions artístiques ................................................................pàg. 152.1 Tallers ................................................................................................pàg. 152.1 Projeccions ........................................................................................pàg. 17

3. ARXIU MÓN.............................................................................................pàg. 19

3.1 Textos i cites.....................................................................................pàg. 22

4. INFORMACIÓ PRÀCTICA K08.................................................................pàg. 23

5. CRÈDITS K08 ..........................................................................................pàg. 24

2

CANAL ALFA

L’auditori del CCCB es converteix durant Kosmopolis en el primer canal experimental de televisió inspirat en la literatura. Les quatre edicions de la Festa a Barcelona demostren que és possible concebre un canal per cable o Internet basat en una notable producció audiovisual que habitualment no té cabuda en els canals convencionals. Documentals, pel·lícules de ficció, animacions, vídeo poesia, en la seva majoria no estrenats a Barcelona, defineixen una programació única.

3

PROGRAMACIÓ

Kanon Alfa

Leviatan, Simon Bogojevic-Narath, Croàcia, 2006, 14’, SD.Dimecres 22, 19.30h.

El director croat Simon Bogojevic-Narath fa un relat mut i animat en 3D del Leviatan, el tractat de filosofia política que el 1651 va escriure Thomas Hobbes. Una adaptació atemporal amb la constant visual de les ruïnes i les clavegueres. S’hi mostren les conseqüències d’haver pres la decisió d’apostar per la seguretat de l’Estat a costa de perdre la pròpia llibertat.

Tyger, Guilherme Marcondes, Brasil, 2006, 4’30’’, SD.Divendres 24, 19.35h.

Projecte que compta amb el suport del British Council del Brasil, Tyger s’inspira en el poema homònim de William Blake per crear una al·legoria visual en animació 3D sobre la por del progrés. Ambientat en el caòtic paisatge urbà de São Paulo, amb el fons musical del grup Zeroum. El film parteix dels següents dos versos: “Tigre, tigre, foc brunyit / en les selves de la nit”.

Nur Gewölk, Marion Schmäh, Països Baixos, 2003, 16’, VOS. Anglès [ESTRENA]Divendres 24, 17.25h.

Basat en But the clouds, una de les obres de teatre que Samuel Beckett va realitzar per a la televisió. Beckett posa en situació un home i una dona absent. Marion Schmäh elideix qualsevol personatge possible sense perdre fidelitat amb l’original. La imatge és reduïda a la mínima escenografia i els fragments sonors passen del text al silenci, i d’allà a la música per sintetitzador. Un paisatge abstracte ple d’emoció.

The Man Who Waited, Théodore Ushev, Canadà, 2006, 7’, VOSE. Dijous 23, 20h.

Basat en la variació que Kafka va fer d’un conte popular jiddisch a El procés, The Man Who Waited explica la història d’un home que espera darrere d’una porta tancada alguna cosa propera a la veritat. Amb traços de caràcter expressionista i la música d’Arvo Pärt, aquesta animació del jove búlgar Théodore Ushev ha rebut premis en diversos festivals d’arreu del món, des de l’Iran fins al Canadà.

Le carnet rouge, Mathieu Simonet, França, 2004, 15’, VOSE. [ESTRENA]Dijous 23, 19.45h, i diumenge 26, 17.50h.

Adaptació de The Red Notebook (1993), llibre en el qual Paul Auster va anotar totes les coincidències de què era víctima i botxí en forma de paràgrafs d’“anècdotes” o contes breus. En el llibre reprèn tretze d’aquests esdeveniments estranys per novel·lar-los. Mathieu Simonet fa una adaptació en la qual una dona comença a buscar el Le carnet rouge, un llibre estrany del qual sent parlar a través de la ràdio. Trobar el llibre només serà el principi d’una altra recerca.

4

Dada (A Pseudomentary), Gabe Barcia-Colombo, Estats Units i França, 2004, 6’, VOSE. [ESTRENA]Dijous 23, 17.25h.

“Al principi hi havia la guerra”; així comença Dada (A Pseudomentary), una peça de videoart del polifacètic artista Gabe Barcia-Colombo que parteix de la tesi que l’herència del dadà es troba en l’slam poetry. Barcia-Colombo, amb les seves videocreacions i instal·lacions, fa la seva guerra personal a allò més convencional de la nostra societat. Dada (A Pseudomentary) va guanyar l’Slamdance Anarchy Film Festival.

Abécédaire, Gilles Deleuze i Claire Parnet, França, 1988, fragment 15’, VOSE.Dijous 23, 17.25h.

El filòsof Gilles Deleuze accepta la idea d’una gravació en continu per a la televisió francesa des del seu apartament, amb la condició que sigui difosa una vegada mort. Es tracta d’una entrevista conduïda per la seva alumna avantatjada, Claire Parnet, en la qual s’exposen diversos conceptes molt propers a la vida i obra del filòsof. L’estructura la marquen les lletres de l’abecedari que van, des de l’“animal desterritorialitzat”, fins al llampec de la “Z”.

The Paris Review… Early Chapters, Paula Heredia amb Albert Maysles en la fotografia, Estats Units, 2001, 53’, VOSE. [ESTRENA]Dijous 23, 16.30h.

L’estiu de 1953 tres joves americans, Peter Matthiessen, Harold Humes i George Plimpton, van fundar The Paris Review. Dissenyada per acollir l’avantguarda de l’escriptura i la poesia d’aleshores, el seu treball continua fins avui. S’hi troben entrevistes amb T. S. Eliot, Truman Capote, William Faulkner, Georges Simenon, Isak Dinesen o Ernest Hemingway. El documentalista Albert Maysles es posa darrere de la càmera i Paula Heredia dirigeix per recollir el testimoni dels seus fundadors, així com dels seus primers col·laboradors, entre d’altres.

New York in the Fifties, Betsy Blankenbaker, Estats Units, 2001, 72’, VOSE. [ESTRENA]Diumenge 26, 16.30h.

New York in the Fifties ofereix una mirada nostàlgica als dies que van seguir la Segona Guerra Mundial. Posa l’èmfasi en els escriptors, pintors i músics que vivien i treballaven al Greenwich Village, on es gaudia d’un clima de llibertat, creativitat i eufòria. El documental està basat en el llibre homònim de Dan Wakefield i s’hi lloen figures com ara Jack Kerouac, J. D. Salinger, Norman Mailer o James Baldwin i fenòmens com la revista Village Voice, o el paper que van tenir la dona, el jazz, el rock, l’alcohol o la beat generation en aquella època.Web: http://www.figarofilms.com

5

Videoliteratura

Dicht/Vorm (Regen), Michael Sewnarain, Països Baixos, 2006, 2’30’’, SD. [ESTRENA]Dissabte 25, 17h.

Regen és la segona peça que forma part de la sèrie Dicht/Vorm. En aquest cas, l’animador Michael Sewnarain dóna vida al poema Regen (Pluja) de l’escriptor holandès simbolista J. H. Leopold. El poema explica la història d’un pintor que, després de passar tota la nit refent amb frustració la tela en què treballa, al matí troba la font d’inspiració en unes gotes de pluja reflectides pel sol.

Une charogne, Olivier Berry, Alexia Cui, Olivier Sipesaque i Samuel Chung-Hao Tung, França, 2006, 4’, VO. [ESTRENA]Dimecres 22, 20.55h, i divendres 24, 17.25h.

Els estudiants de l’escola d’animació Supinfocom fan una adaptació en 3D del poema homònim de Charles Baudelaire recollit a Les fleurs du mal. D’arrel expressionista, es recrea la història sobre una base de música electrònica fent una interpretació visual de l’últim vers.

Kafka Inaka Isha (Franz Kafka’s A Country Doctor), Koji Yamamura, Japó, 2007, 21’, VOSC.Dimecres 22, 21.20h.

Koji Yamamura, icona de l’anime i referent indiscutible de l’animació nipona independent, s’atreveix amb Un metge rural de Franz Kafka, compilació de 14 contes fantàstics que Kafka va començar a escriure el 1910. Yamamura, autor de la nominada a l’Oscar i multipremiada Atama Yama (El monte Cabeza) que ja es va mostrar en l’edició anterior de Kosmopolis, introdueix Kafka en el seu món surrealista per crear un híbrid. Els premis rebuts corroboren la sorpresa de l’espectador davant una peça d’art com aquesta.

The Pit and the Pendulum, Marc Lougee, Canadà, 2006, 7’4’’, VOSC.Diumenge 26, 19.50h.

Adaptació del conte homònim d’Edgar Allan Poe produït pel mestre de les “escultures cinètiques”, Ray Harryhausen. Fent servir marionetes i tècniques com l’stop motion, el conte gravita sobre la idea del judici, la condemna, l’esperança i l’eventual redempció. El protagonista s’enfrontarà amb el dilema sobre què és més terrorífic, si la mort o la manera com hi arribem.Web: www.thepitandthependulumshortfilm.com/

Lines, Mireia Feliu-Fabra, Estats Units, 2003, 7’38’’, VOSC.Dissabte 25, 17h.

A partir de la frase “Encara estic buscant el punt de vista perfecte des del qual tot és una unitat”, diferents personatges s’enfronten amb l’objectiu, com si aquest fos una finestra de cara al món, i el diafragma de la càmera es converteix en l’instrument per trobar aquest punt de vista. Mireia Feliu ha rebut premis i beques tan importants com els de la Fundació Espais, la 48a Biennal de Venècia o la New York Foundation for the Arts Fellowship.

6

Desires, Kate Jessop, Regne Unit, 2006, 1’45’’, VO. [ESTRENA]Divendres 24, 17.25h.

Desires és l’adaptació del poema homònim que forma part del llibre de Gaia Holmes que Comma Press va publicar amb el títol Dr. James Graham’s Celestial Bed el 2006. Aquesta és una de les peces que formen part de l’intent de Comma Film d’unir joves realitzadors i escriptors del nord d’Anglaterra. Juntament amb Desires, es poden veure altres adaptacions literàries de Kate Jessop com ara Metformin, On Miles Platting Station i When the Telescope Came.Web: www. katejessop .co.uk/

ZEBRA Poetry Film Award [ESTRENA]Dissabte 25, 17.50h. Alemany, amb traducció consecutiva.

Presentació dels films seleccionats a competició per a aquesta quarta edició biennal del ZEBRA Poetry Film Award, un dels majors fòrums mundials de films poètics. Aquest certamen ofereix una plataforma per a un gènere dinàmic dins del curtmetratge, un gènere que s’ha convertit en una forma artística independent, a mig camí de la literatura, el cinema i els nous mitjans. Amb la presència d’Eric Engelbracht, que presentarà els films guardonats en la darrera edició d’aquest certamen.Web: http://www.literaturwerkstatt.org/index.php?id=540&L=1

Videopoesia Taula rodona: Presentació dels treballs Paraules al vent: Max Besora i

PuetesDivendres 24, 19h.

Representants d'Elsabeth Produccions (Raimon Fransoy Cusí i Marcos Ruiz Grande) i de Yomeloguiso (Ruben Garcia i Alba Muntaner), juntament amb el poeta Max Besora, presentaran els seus treballs Paraules al vent: Max Besora i Puetes i explicaran la seva experiència en la creació de programes literaris per al format televisiu.

Paraules al vent: Max Besora, Yomeloguiso Produccions, Espanya, 2006, 15’30’’, VO.Divendres 24, 18.40h.

Paraules al vent és un programa de literatura de tretze capítols. L’objectiu és acostar-se a l’escriptura amb dinamisme, imaginació i efectes visuals, elements més propers al documental que al programa de plató. Aquest reportatge forma part de la sèrie i és una aproximació en ficció-documental al poeta Max Besora. El programa s’endinsa en el seu univers creatiu i descobreix, juntament amb un joglar urbà, la força i el desvergonyiment de la seva obra portada al carrer.Web: http://www.yomeloguiso.net/

Puetes, Elsabeth Produccions, Espanya, 2007, selecció 20’, VO.Divendres 24, a les 18.40h, dissabte 25, a les 17.25h, i diumenge 26, a les 20h.

Puetes està produïda per Elsabeth Produccions per al contenidor D. O. (Denominació d’Origen) de la Xarxa de Televisions Locals de Catalunya. Cada capítol se centra en un tema en concret (la felicitat, la infància, el haikú o el número zero, entre d’altres) i es desenvolupa a partir de la lírica d’allò quotidià que acostuma a passar-nos desapercebuda. Els bars, els carrers, les estacions de tren i aquells que des de fa temps que ens acompanyen: Gabriel Ferrater, Julio Cortázar, Isaac Newton, Franco Battiato, Stan Brakhage, Vinicio Capossela o el vell Sòcrates. Web: http://www.elsabethproduccions.com/

7

Wholly Communion, Peter Whitehead, Regne Unit, 1965, 33’, VOS. AnglèsDivendres 24, 18h.

Documental sobre l’Albert Hall Poetry Festival del 1965 en què van acudir més de 7.000 persones per veure membres destacats de la beat generation com ara Allen Ginsberg, que llegeix un poema del poeta rus Andrei Voznesensky, Lawrence Ferlinghetti, Gregory Corso o altres com ara Ernst Jandl, Alec Trocchi, Adrian Mitchell, Michael Horovitz, Christopher Logue o Harry Fainlight, que llegeix un poema sobre l’LSD. A través del cinéma vérité, Peter Whitehead fa traslluir l’esperit de l’època. El Monterey Pop o el Woodstock de la literatura en viu.

Nine Poems in Basilicata, Antonello Faretta, Itàlia, 2007, 55’, VOSE.Primera part (Poemes 1, 2 i 3): dijous 23, 20h.Segona Part (Poemes 4, 5 i 6): dimecres 22, 20.55h.Tercera Part (Poemes 7, 8 i 9): diumenge 26, 17.50h.

Nou poemes, nou escenaris. I un sol poeta: el mític John Giorno. Nine Poems in Basilicata, més que una pel·lícula, és un llibre audiovisual que un pot llegir sencer o per capítols i que encara no ha deixat d’escriure’s. Es tracta d’una confrontació visual entre la veu i el missatge de Giorno i els paisatges del sud d’Itàlia, d’on procedeix la família del poeta. El director vol tornar a una mena d’Arcàdia grega.Web: www.myspace.com/antonellofaretta

The United States of Poetry, Bob Holman, Estats Units, 1995, 80’, vos. Anglès [ESTRENA]Capítol “The American Dream”: dimecres 22, 19.30h.Capítol “Love and Sex”: divendres 24, 19.35h.Capítol “The Word”: dissabte 25, 11.30h.Capítol “A Day in Life”: diumenge 26, 21h.

Breus videocreacions en les quals escriptors com Allen Ginsberg, Leonard Cohen, Czeslaw Milosz, Amiri Baraka o Lou Reed es reciten a si mateixos o versionen textos clàssics. Cada peça té el seu autor i el seu estil. Aquests poemes visuals es vertebren en quatre grans temes: “Amor i sexe”, “Un dia en la vida”, “El somni americà” i “La paraula”. Web: http://www.worldofpoetry.com/usop/index.htm

Blauwblauw, Sandy Claes i Daan Wampers, Bèlgica, 2006, 2’6’’, SD. [ESTRENA]Dimecres 22, a les 20.25h, dijous 23, a les 19.45h, i diumenge 26, a les 18.25h.

Blauwblauw forma part de Dicht/Vorm, una producció de Sight of an Ignored Landscape (SOIL) que consta d’una sèrie de quinze adaptacions animades de poesies de joves poetes de la zona flamenca de Bèlgica. En aquesta breu peça s’il·lustra el poema de Miguel Declercq: una taca de tinta cobra vida en l’espatlla d’una dona despullada. Web: www.soilart.be

8

Hip Hop Report 3 Days in a Letter’s World, Tagnoe, Alemanya, 2005, 11’, SD. [ESTRENA]

Dijous 23, a les 19.30h, i divendres 24, a les 19.35h.

Tagnoe posa l’atenció a revelar la bellesa que rau en el moviment de les lletres pintades pels grafiters. Del dibuix tradicional animat es passa a animacions de grafits sobre les parets, i s’arriba a una animació oberta i lliure de lletres que funcionen com a objectes. Animant el moviment a partir de fotos fixes i desconstruint el seu principi i final, la forma de les lletres revela ella mateixa la construcció fílmica. Tots els grafiters de la pel·lícula camuflen les seves identitats sota les seves inicials en 3D, en al·lusió al món que ells creen.

Slingshot Hip Hop, Jackie Reem Salloum, Estats Units, 2008, 80’, VOS. Anglès [ESTRENA]Diumenge 26, 18.25h.

El rap, a Palestina, comença a ser una arma social. Aquest documental s’acosta als músics que viuen en permanent conflicte amb l’ocupació israeliana, i a la seva difícil carrera musical: uns per ser dones (Abeer, Arapeyat), alguns per les condicions en què sobreviu el país (DAM, Mahmoud Shalabi) i altres per estar assetjats a la franja de Gaza. A través del seu testimoni ens apropem a una realitat que habitualment és tractada de manera difusa als mitjans de comunicació.Web: http://slingshothiphop.com

Excèntrics, heterodoxos i maleïts Seres extravagantes: una biografía de Reinaldo Arenas narrada por sí

mismo, Manuel Zayas, Espanya, 2004, 54’, VO.Divendres 24, 16.30h.

Documental sobre Reinaldo Arenas, escriptor i figura emblemàtica del procés de repressió que van patir els homosexuals cubans durant les dècades de 1960 i 1970. Per narrar la història, el jove director utilitza la veu del mateix Arenas d’una entrevista que Liliane Hasson, la seva traductora al francès, li va fer l’any 1983. Zayas combina testimonis dels seus familiars, d’amics seus, fotos poc conegudes i fragments de noticiaris de l’època. Web: www.seresextravagantes.com

Jean Genet in Chicago, Frédéric Moffet, Canadà i Estats Units, 2006, 26’, VOSC. [ESTRENA]Dimecres 22, 20.25h.

Reescriptura dels esdeveniments al voltant de la Convenció Nacional Democràtica del 1968 segons el punt de vista de l’escriptor francès Jean Genet. L’autor es troba, entre d’altres, Allen Ginsberg, William S. Burroughs, els hippies, el Black Panther Party i les forces policials de Chicago. Aquesta peça parla, entre altres coses, de la dificultat de conciliar els desitjos polítics i sexuals.Web: http://www.vdb.org/smackn.acgi$tapedetail?JEANGENETI

I’m (Not) Van Gogh, David Russo, Estats Units, 2006, 5’, VOSC.Divendres 24, 17.25h.

Premiat en festivals com el de Clarmont-Ferrand o el Black Maria Festival, I’m (Not) Van Gogh juga amb la idea de “film improvisat” amb frescor, originalitat i humor surrealista. El director proposa un projecte impossible per a un pitching en una agència de publicitat, però els seus integrants no entenen res. El resultat és una barreja de la tècnica de pixilació o el dibuix i un guió hilarant com a aglutinant.

From China El mundo de Gao, CCCB, Espanya, 2004, 30’, VOSE.

9

Dissabte 25, 16.30h.

Entrevista a l’escriptor xinès Gao Xingjian que el 2000 va rebre el premi Nobel de literatura. El documental es va fer amb motiu de l’exposició que el 2004 li va dedicar el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Gao Xingjian ofereix les claus per entendre la seva producció novel·lística, assagística i teatral. A més, l’escriptor aprofundeix en la seva pròpia concepció d’“allò real”, en la seva relació amb la pintura i amb la filosofia taoista.

How Is Your Fish Today? Xiaolu Guo, Xina i Regne Unit, 2006, 83’, VOSE. [ESTRENA]Dijous 23, 18h.

Descrit per la jove directora com un “film-novel·la”, aquesta pel·lícula explica la història d’un guionista que escriu sobre un home que ha matat la seva dona i que viatja cap a Mohe, un petit poble de pescadors del nord de la Xina. El protagonista, per inspirar-se, deixarà Pequín seguint els passos imaginaris del personatge de la seva novel·la. Quan s’enfronti amb la realitat, veurà que res no és com s’esperava.Web: www. guoxiaolu .com/

Escriptors per al canvi Nebil Özgentürk (Nobel i records), Denis Olmez, Turquia, 2007, 94’, VOSE.

[ESTRENA]Divendres 24, 19.55h.

Orhan Pamuk, Nobel de literatura l’any 2006, ens parla de la seva infància, les seves aventures per convertir-se en escriptor, les històries que hi ha darrere els seus llibres, els secrets de la seva família i els seus punts de vista sobre política. El documental se situa després del lliurament del premi Nobel i durant el període en el qual es va retirar a Istanbul per les pressions i amenaces que va rebre com a conseqüència d’expressar la seva opinió sobre l’holocaust armeni.

Dust, Marion Hänsel, Bèlgica i França, 1985, 87’, VOSE. [ESTRENA]Diumenge 26, 20.10h.

Adaptació de l’obra del Nobel J. M. Coetzee, In the Heart of the Country. En una granja aïllada d’Àfrica, una jove intenta comunicar-se en va amb el seu pare, colon silenciós i autoritari. L’Àfrica de la pobresa i de la sequera li cau al damunt. Amb Trevor Howard i Jane Birkin com a protagonistes, la pel·lícula va rebre el Lleó de Plata al festival de Venècia del 1985.

10

Monogràfic Ballard J. G. Ballard: Shangai Jim, BBC Four, Regne Unit, 2004, 47’, VOSC. [ESTRENA]

Dijous 23, 20.30h.

Producció de la BBC que es va emetre el 1991 i que efectua la crònica del primer viatge de Ballard al seu Xangai natal després d’haver-ne marxat el 1946. Ballard repassa les escenes de la seva vida que van inspirar les seves novel·les autobiogràfiques. El documental combina els comentaris fets per l’autor als escenaris originals, els fragments de les seves obres, material d’arxiu amb escenes de l’època, recreacions de la seva infància i la trobada de Ballard amb el seu passat.

Crash, Harley Cokeliss, Regne Unit, 1971, 16’, VOSE. [ESTRENA]Dissabte 25, 18.50h.

Després del capítol titulat “Crash” en The Atrocity Exhibition (1970) i d’una exposició de cotxes accidentats en el New Arts Laboratory (1970), J. G. Ballard esdevé actor i narrador d’un assaig experimental sobre els accidents de cotxes produït per la BBC Four. Ballard reflexiona sobre el vincle dels homes amb la tecnologia moderna i compara l’erotisme del cos i els seus gestos amb els dels cotxes. Aquestes teories culminaran el 1973 amb la seva obra Crash.

Future Now, Solveig Nordlund, Noruega, 1986, 16’, VOSE. [ESTRENA]Dissabte 25, 18.50h.

Ballard, des de la seva casa a Shepperton, parla sobre el seu passat a Xangai i els efectes que la Segona Guerra Mundial van provocar en ell, sobre el futur des de la manera que té d’abordar l’escriptura, i sobre el present a partir del paper que la imaginació té en un món on la publicitat ha substituït els somnis i l’única cosa real sembla estar en les obsessions d’un mateix. També exposa els engranatges de la literatura a partir dels seus hàbits quotidians, del llegat surrealista i del rol de la ciència-ficció al segle XX.

Tecni-k’s Unlike Different Types, Dez i Nord, Alemanya, 2005, 6’, VO. [ESTRENA]

Dissabte 25, 17h.

Animació experimental sobre les lletres de l’abecedari prenent com a fil conductor la lletra A. Aquesta es mou per diferents móns: des del format imprès, passant pels relats infantils, fins al graffitti. Qui creia que les lletres eren sols un mitjà?

Jegyzokönyv, Mansfeld réter emlére (Expedient judicial. In Memoriam Péter Mansfeld) Zoltan Szilágyi Varga, Hongria, 2006, 7’, VOS. Anglès [ESTRENA]Dissabte 25, 17h.

Péter Mansfeld, líder d’un grup de joves exaltats, va ser executat en represàlia als contraatacs que van seguir la supressió de la revolució hongaresa del 1956. Aquest curtmetratge dóna una segona oportunitat a Mansfeld, recreant la història en animació a partir d’una gravació real de la lectura de l’acta judicial. La monotonia de la veu del jutge contrasta amb un contingut esgarrifós.

Raymond, Fabrice Le Nezet, François Roisin i Jules Janaud, França i Regne Unit, 2006, 5’, vos. AnglèsDijous 23, 17.25h.

Raymond és un monitor de natació que no es pot moure pel seu propi peu però que desitjaria conèixer l’oceà. Per fer realitat el seu somni, un equip de científics ha preparat totes les solucions possibles. Barrejant 3D i material rodat, l’autoria d’aquest experiment pertany al col·lectiu Bif, vinculat a The Mill de Londres, la factoria d’SFX més prestigiosa del Regne Unit.

S-F: Mitologia experimental

11

Jona/Tomberry, Rosto, Països Baixos, 2005, 11’40’’, VOSC.Dimecres 22, a les 20.15h, i dissabte 25, a les 17.25h.

Precedida per Beheaded i The Rise and Fall of the Legendary Anglobilly Feverson, Jona/Tomberry tanca la trilogia Mind my gap del famós estudi d’animació Rosto AD. Estem davant una de les novel·les gràfiques més inquietants, en la qual, com assegura el seu creador, “la influència de Borges i Murnau apareix en parts iguals”. Aquest curt va ser premiat a Cannes 2005 i va ser seleccionat per representar Holanda als Oscar. Web: http://www.jonatomberry.com/

Renaissance, Christian Volkman, França, Regne Unit i Luxemburg, 2006, 105’, VOSE.Dissabte 25, 19.35h.

L’any 2054, Ilona, una científica d’una empresa farmacèutica, desapareix misteriosament. Karas, un policia al marge de l’ordre i especialitzat en operacions impossibles, va a buscar-la. De seguida s’adona que es troba en un cas que amenaça el destí de la humanitat. Animació en stop motion que ens recorda des de les primeres pel·lícules expressionistes amb el seu joc extrem de llums, ombres i perspectives, passant per l’estètica del còmic (Frank Miller, Alan Moore...) i les distopies com les que es reflecteixen a Blade Runner.Web: www. renaissance -le film .com/

Alfa Kids Presentació de pel·lícula realitzada al taller d’Animació digital per als nens

i nenes del Raval.Conduït per Marcel Pié Barba, Dani Fornaguera, Víctor Sastre i Anna ViñasDiumenge 26, 11.30h. Català.

Aquest taller pretén obrir les portes als nens i nenes al joc de l'animació i mostrar-los una eina d'expressió molt útil a l'hora de narrar històries, nodrint-los d'un ampli ventall de recursos. La forma de vincular el taller amb la literatura serà mitjançant la poesia degut a les fortes afinitats que aquesta guarda amb el cinema. La intenció és lligar el procés de creació d'una animació amb el procés de creació d'una poesia i reflexionar sobre la forma en què aquestes disciplines construeixen i disposen les imatges, cinematogràfiques o literàries, i les fan desfilar al llarg del temps.

Per a aquest taller s'ha escollit la poesia de Joan Brossa. Els nens que hi participin seran els encarregats de convertir en imatge les paraules del poeta i de donar-los-hi vida mitjançant la tècnica de l'animació.

Vos papiers! Claire Fouquet, França i Bèlgica, 2005, 12’5’’, VOSC.Diumenge 26, 13.30h.

Per acabar amb els clandestins, l’administració imposa un nou procediment: la veladura. Contra aquestes desaparicions, la resistència s’organitza. Per fer aquesta al·legoria que mostra l’opressió de qualsevol sistema autoritari, Claire Fouquet es va servir de tècniques tradicionals com l’aquarel·la i d’altres de més complexes, com ara les incrustacions i la composició digital.

12

Kapitànskaia dotxka (La filla del capità), Ekaterina Mikhaylova, Rússia, 2005, 26’, VOSC. [ESTRENA]Diumenge 26, 13h.

Adaptació animada realitzada per l’estudi Animose de l’últim llibre que va escriure Alexander Puŝkin, l’escriptor que va modernitzar la llengua literària russa. L’obra transcorre durant la revolució de Pugačov (1773), el fals Pere III, i explica el viatge d’iniciació del jove Piotr Andréich en el terreny de la guerra, la venjança i l’amor.

Delivery, Till Nowak, Alemanya, 2005, 9’, SD.Dijous 23, a les 17.25h, diumenge 26, a les 12.40h.

Till Nowak, expert en modelatge digital, s’endinsa en la ficció en 3D amb Delivery, una història sobre un ancià que viu una vida solitària sota el fum de les naus industrials. Un dia rep un paquet que li dóna l’habilitat per canviar el seu entorn. De què seríem capaços si tinguéssim la possibilitat de fer el món amb les nostres mans? Delivery ha guanyat més de trenta premis arreu del món.

Hansel i Gretel, Joan Miquel Oliver, Espanya, 2007, 4’, VO. Diumenge 26, 12.50h.

Videoclip de la cançó Hansel i Gretel que Joan Miquel Oliver, líder del grup Antònia Font, va fer expressament per a l’episodi “Blau: confia en mi” del programa del Canal 33 Colors en sèrie. Hansel i Gretel, basada en l’obra homònima dels germans Grimm, s’ha presentat com la cara B d’un EP que porta per títol la primera de les cançons, Sa núvia morta (Discmedi, 2007).

A tale about the animated image, Joris Clerté, França, 2007, 4’, VOSC. [ESTRENA]Diumenge 26, 12.55h.

L’estudi de creació Doncvoilà, responsables de moltes caretes dels programes de la cadena Arte France i de diversos treballs en el camp de la publicitat i el curtmetratge, concentra, en una breu història animada, l’evolució de la imatge en moviment. Joris Clerté en descobreix els aspectes tècnics des de la foscor inicial, passant per a la conversió a la imatge 3D o la revolució digital, fins als efectes especials SFX.

Herzog and the Monsters, Lesley Barnes, Estats Units, 2006, 4’, SD.Dijous 23, a les 19.30h, i diumenge 26, a les 13.25h.

Animació que Lesley Barnes va realitzar a la Glasgow School of Art i que va musicalitzar Al Paxton (Metronome). Explica la història de Herzog, una noia que viu amb una àvia que té tota la col·lecció de llibres de Penguin a casa seva però que no deixa que Herzog els llegeixi. Una altra Alícia en el país de les seves més personals meravelles.

La flor más grande del mundo, Juan Pablo Etcheverry, Espanya, 2006, 10’, VOSE.Diumenge 26, 12.30h.

Adaptació de l’únic conte per a nens que ha escrit el Nobel de literatura, José Saramago. Dirigit per Juan Pablo Etcheverry, va ser nominat al Goya al millor curtmetratge i premiat en diversos festivals. Etcheverry explica la història tot incorporant-hi l’escriptor portuguès i s’acosta al realisme màgic des de la mirada del nen, amb els seus personatges estrafolaris, les mides desproporcionades i les fermes il·lusions.

13

KOSMÒTICA II

‘Kosmòtica II’ és una evolució natural d’’Hiperiment’, ‘Lector Mundi’ i ‘Kosmòtica I’, presentats en anteriors edicions de Kosmopolis. Al·ludeix a una convergència de mitjans en fase expansiva, però també a disciplines imaginàries i lúdiques. És un espai de coneixement i participació on s’explora la història de l’hipertext, la irrupció de la literatura electrònica, el desenvolupament de les narracions digitals interactives, la disseminació dels suports, els canvis en les maneres de llegir i escriure, i el trànsit a l’hipermèdia.

Si la domòtica s’ocupa dels avenços tecnològics en la gestió i el control de l’àmbit domèstic, la kosmòtica seria una disciplina experimental que investiga, processa i implementa la influència dels nous mitjans en la literatura, la literatura en els nous mitjans, i els canvis culturals que implica aquest vertiginós procés de convergència.

14

ÀMBITS0. Genealogia del projecte

1. (R)Evolució dels suports (selecció d’aparells de lectura electrònics, selecció d'audiollibres, enciclopèdies digitals, edició en línia).

2. La condició interactiva (microarxiu de literatura electrònica, Life Writer de Sommerer/Mignonneau, selecció de videojocs narratius).

3. Noves eines per a l'escriptura (poesia electrònica i hipermèdia, espai per a l’escriptura del s. XXI)

4. Intel·ligència col·lectiva en literatura (breu introducció a la història de la creació col·lectiva en art i literatura, selecció d'obres de literatura col·lectiva en línia, e-paisajes.org: projecte de paisatges literaris de Daniel García Andújar).

5. Arxiu Kosmopolis (zona especial dedicada a l'arxiu de les quatre edicions de Kosmopolis).

INSTAL·LACIONS ARTÍSTIQUES Life Writer, 2006

Christa Sommerer i Laurent Mignonneau

e-paisaje.org, 2007Daniel García Andújar i Technologies To The People

Letters, 1997-2008Grahame Weinbren

TALLERS Robert Coover. CaveWriting

Dijous 23, 18h. Kosmòtica. Anglès.

Aquesta activitat va dirigida a un públic especialitzat i consisteix en un taller d'escriptura en realitat virtual immersiva. El taller se centrarà una demostració pràctica de CaveWriting, així com en la presentació de diversos projectes que s'han desenvolupat en aquest entorn.

Raquel Herrera. Afinitats electives (o per què algunes de les meves obres favorites són narratives)Dimecres 29 d'octubre, a les 18.00h, i dijous 6 de novembre, a les 18h.

Aquest taller pretén donar a conèixer les diferents possibilitats de desenvolupament de la narrativa vinculada a noves tecnologies a través d’exemples paradigmàtics dels principals gèneres del camp (joc, literatura i audiovisual). A partir de presentacions teòriques i del diàleg constant amb els participants, el taller servirà per familiaritzar-se amb la noció de “relat digital” i els diferents conceptes de cultura hipermèdia que inclou.

15

Laura Borràs Castanyer (Hermeneia). Taller de poesia digitalDissabte 25 d’octubre, a les 12h, i dissabte 8 de novembre, a les 18h. Kosmòtica. Català.

El taller de poesia digital vol ser una oportunitat per endinsar-se dins del món de les textualitats electròniques des de la interconnexió de llenguatges i la permeabilitat dels discursos artístic, estètic, tecnològic, poètic... Després d'una introducció genèrica a la literatura digital, presentada en relació al net-art i a les pràctiques pròpies de la cibercultura, tindrà lloc un exercici d'hermenèutica lectora mitjançant el qual, des de la immersió i el comentari guiat, es presentarà la variabilitat de propostes que existeixen avui en dia i els seus diferents ordres de lectura.

Rosa Llop. Tipografia: Noves eines per a la poesiaDiumenge 26, a les 12h, i divendres 31, a les 18h. Kosmòtica. Català.

La columna Trajana, la bíblia de Gutenberg, els poemes de Marinetti, el logotip d'IBM, la portada de Never Mind the Bollocks dels Sex Pistols, etc... Aquests són alguns dels exemples que il·lustren com la forma de la lletra ha esdevingut part de l’essència estètica de la nostra cultura.

L’objectiu d'aquest taller és familiaritzar-nos amb l'estilística de la lletra i les seves possibilitats literàries, experimentant amb la composició i forma de les paraules des d'una perspectiva lúdica però conscient.

Daniel García Andújar. e-paisatges. Una nova eina de narració descriptivaDissabte 25 d’octubre i divendres 7 de novembre, 18h. Kosmòtica.

El paisatge, com a representació, és una construcció de la imaginació que va conformant gradualment una memòria en contínua mutació. El seu desxiframent ha estat un dels recursos expressius més recurrents de la nostra literatura. L'inventari de la nostra realitat ha estat una tasca literària de certa tendència històrica que ha inclòs des de l'inventari geogràfic a la crònica passant per una intensa literatura de viatges que ens ha apropat al paisatge com una gran figura retòrica als seus vessants múltiples i variades.

L'objectiu fonamental del taller és forjar un estret diàleg entre els participants que permeti, des de la pràctica, entendre nous processos transformadors de la nostra realitat. i-paisaje.org ens permet generar una infraestructura real de treball amb tecnologies d'informació i comunicació i introduir la comunitat literària en nous conceptes derivats de la introducció de noves tecnologies, la irrupció d'Internet i l'ús extensiu de la informàtica i l'electrònica en la nostra vida quotidiana i en la nostra feina habitual.

David Casacuberta. Literatura i web semànticaDivendres 24 d’octubre i dimecres 5 de novembre, 18h. Kosmòtica. Castellà.

L'objectiu d'aquest taller és presentar el concepte de web semàntica, els seus principals llenguatges i tecnologies associades i, especialment, les possibilitats que aquest nou paradigma de comprensió d'Internet té per al desenvolupament de la creació i experimentació de la literatura.

En primer lloc, s’analitzarà en què consisteix la web semàntica o web 3.0 i les seves relacions i diferències amb la web 2.0. Seguidament, es presentaran alguns projectes que utilitzen alguns aspectes de la web semàntica per a desenvolupar narracions i projectes literaris, introduint finalment algunes tecnologies que poden utilitzar-se per a crear els nostres propis experiments narratius en el context de la web 3.0.

16

PROJECCIONS Letters, Grahame Weinbren, Estats Units, 1997-2006, 25’, SD.

Inspirat en la música de John Cage, el cinema de Hollis Frampton i el treball de Pat O’neil, Letters és una sèrie de microfilms d’un minut de durada, un puzle estructurat segons l’abecedari on cada lletra remet, interactivament, a una videocreació. Tot i que cadascuna pot anar sola, la peça està pensada per ser visitada com si fos un museu d’art. Les categories passen per temes com el retrat, el paisatge, l’erotisme o la vida quotidiana. Letters permet a l’espectador guiar la presentació de la pel·lícula com si es tractés d’un hipertext audiovisual.Web: www.grahameweinbren.net

Jeu, Georges Schwizgebel, Suïssa i Canadà, 2006, 4’, SD.

Georges Schwizgebel, efígie del món de l’animació, evoca l’agitació moderna a través d’un exercici de composició i descomposició visual. Jeu posa sobre la taula un univers turbulent que permet al cineasta divertir-se amb l’espectador davant les preses de vistes d’un món on tot canvia contínuament, tal com feia Escher amb els seus quadres. Està compost sobre una partitura memorable de Prokófiev i ha estat premiat en molts festivals.Web: http://www.nfb.ca/trouverunfilm/fichefilm.php?lg=fr&id=52535&v=h

IP Poetry, Gustavo Romano, Argentina, 2007, 5’, VO.

Aquest projecte es basa en la generació de poesia a partir de la recerca en temps real de material textual en la web. Robots connectats a Internet converteixen els textos trobats en sons pregravats que són recitats per una boca humana. Les diferents instruccions de recerca conformen el sentit de cada poema. El projecte va rebre el premi Estímulo para la Investigación en el concurs internacional Vida 7.0 patrocinat per la Fundació Telefónica de España, la Beca Guggenheim 2006 i el suport del Museu Extremeny i Iberoamericà d’Art Contemporani.Web: http://ip-poetry.findelmundo.com.ar/

Helvetica, Gary Hustwit, Regne Unit, 2007, 80’, VOSE.

Arran del 50è aniversari de la tipografia Helvètica, aquest documental ha volgut fer un homenatge a la tipografia més famosa. Per la seva simplicitat, ergonomia i elegància s’ha utilitzat tant en campanyes publicitàries com en la senyalització de les ciutats o en el disseny gràfic. El documental explora no només els aspectes estilístics d’Helvètica, sinó que reflexiona sobre la manera en què les diferents tipografies afecten les nostres vides a través de la seva presència a l’espai públic. Inclou testimonis vinculats amb el disseny gràfic, la publicitat, la psicologia i la comunicació.Web: http://www.helveticafilm.com/

The Machine is Us/ing Us i Information R/evolution, Michael Wesch, Estats Units, 2007, 10’, VO.

The machine is Us/ing Us i Information R/evolution, de Michael Wesch, antropòleg cultural i professor de la Kansas State University, són dos treballs que només es poden veure en línia. Wesch investiga els impactes que tenen els nous mitjans de comunicació en la interacció humana. A The Machine is Us/ing Us, explora el món de l’hipertext, el llenguatge XML i el web 2.0. A Information R/evolution posa l’accent en com la tècnica condiciona la nostra pròpia gestió del coneixement.Web: http://www-personal.ksu.edu/~mwesch

17

Typolution, Olivier Beaudoin, Canadà, 2007, 3’11’’, SD.

Peça breu d’animació on, a través del joc tipogràfic i la música del duo novaiorquès Ratatat, s’exposa l’accelerada degradació ambiental que estem vivint. Olivier Beaudoin, de l’École de Design de Canadá,  reconstrueix una natura feta de lletres i números en constant mutació. Amb Typolution, el director va guanyar el Diploma d’Or en la conferència Ecodesign de Sant Petersburg.Web: http://www.kalomnie.ca/

The Tongue of the Hidden, David Alexander Anderson i Jila Peacock, Canadà, 2006, VO.

When the telescope came, Kate Jessop, Regne Unit, 2006, 4'45'', VO.

Toute la mémoire du monde, Alain Resnais, França, 1956, 22’, VOS. Anglès

Alain Resnais ens endinsa en el món de la Bibliothèque Nationale de París, on el manuscrit de les Pensées de Pascal conviu amb el diari personal de Romain Rolland, el manuscrit inèdit del diari de Goncourt, els evangelis de Carlemany o Codex, pedres i monedes de totes les èpoques i els països. Tot el que s’ha imprès a França, per llei, hi és. El director d’Hiroshima mon amour i L’année dernier à Marienbad ens presenta la «babel infinita» de la Bibliothèque, on s’emmagatzemava la memòria col·lectiva abans de l’aparició dels ordinadors.

Amb la col·laboració deiGuzzini (www.iguzzini.es)

ApoloXXI (www.apolo XXI .com)Leer-e (www.leer-e.com).

EspaiPlanta -1

Dates i horarisDe dijous 23 a diumenge 26 d’octubre, d’11.00h a 21.00h

De dimarts 28 a diumenge 9 de novembre, horari d’exposicions del CCCB(Consultar els horaris dels tallers fora dels dies de Kosmopolis)

18

22 d’octubre 2008 – 1 de juny 2009 ‘Món. Una visió cosmopolita’ és la segona edició del projecte ARXIU CCCB i presenta tots els materials del fons del CCCB relatius al cosmopolitisme i a la reflexió sobre la pluralitat cultural del món d’avui. Amb aquesta segona edició, presentem també l’ARXIU KOSMOPOLIS, on es podran consultar tots els materials relacionats amb les diferents edicions d’aquesta Festa Internacional de la Literatura.

19

L’ARXIU CCCB és un arxiu temàtic multimèdia que posa a l’abast del públic el fons creat pel CCCB al llarg dels seus anys d’activitat. Aquest fons s’ofereix a través de diferents presentacions temàtiques periòdiques que resumeixen les preocupacions que han marcat i singularitzat la trajectòria d’aquest centre des dels seus inicis.

‘Món. Una visió cosmopolita’ presenta un ampli fons de materials del CCCB. S’hi podran consultar, entre d’altres, les conferències de Kwame Anthony Appiah, Ulrich Beck, Eric Hobsbawm, Seyla Benhabib, Ian Buruma, Norman Manea o Jorge Semprún. També hi haurà informació de 50 exposicions produïdes pel CCCB, com el cicle “Les ciutats i els escriptors” («El Dublín de Joyce», «Les Lisboes de Pessoa», «La Praga de Kafka» i «Borges i Buenos Aires»), «Fantasies de l’harem i noves Xahrazads», «Hi havia una vegada Txernòbil», o «Literatures de l’exili» i es podran veure els materials audiovisuals produïts expressament pel CCCB en aquestes activitats.

‘Món. Una visió cosmopolita’ també tindrà un punt de consulta permanent de l’ARXIU KOSMOPOLIS, una novetat d’aquesta segona edició. En aquest punt es podran consultar tots el materials de les diferents edicions d’aquesta Festa Internacional de la Literatura. Entre d’altres, les conferències de Ryszard Kapuscinski, Mario Vargas Llosa, Amos Oz, Javier Cercas, Jostein Gaarder o David Rieff, i les exposicions «Julio Cortázar. Viatges, imatges i altres territoris», «El món de Gao. Una visita a l'obra plural de Gao Xingjian» o «Seguir Viu. Michel Houellebecq – Masbedo».

20

Amb ‘Món. Una visió cosmopolita’, l’Arxiu CCCB posa a l’abast del públic:

50 exposicions 700 conferències i actuacions 250 audiovisuals 800 biografies d’autors invitats 260 reportatges fotogràfics 90 publicacions pròpies

A la vegada, s’hi troben exposats nous materials audiovisuals creats expressament per aquesta mostra:

«Cosmopolitismes». Un interactiu que recull les intervencions de diferents intel·lectuals que han visitat el CCCB i ens han donat la seva opinió sobre la viabilitat de formular uns valors universals en el món d’avui. Algunes de les persones entrevistades són Gilles Lipovetsky, Gianni Vattimo, John Gray, Dipesh Chakrabarty, Naomi Klein, Eric Hobsbawm, Ian Buruma, Lisa Appiganesi, Jorge Semprún, Terry Eagleton, Judith Butler, Jordi Llovet, Kwame Anthony Appiah i Fred Halliday. (Producció CCCB)

«Un sol món». Un mapa del món que es transforma i es deforma segons algunes de les tensions que avui divideixen el conjunt de la humanitat: les desigualtats econòmiques, el creixement demogràfic o les fronteres. Aquesta projecció es realitza sobre un fons format pels noms de les persones que han col·laborat amb el CCCB al llarg del temps. (Producció CCCB)

A més, ‘Món. Una visió cosmopolita’ inclourà una interfície de consulta de materials destacats, on l’usuari hi trobarà una selecció temàtica, que canviarà periòdicament, del fons de l’Arxiu CCCB. Aprofitant qüestions d’actualitat política, social i cultural, o els mateixos temes plantejats en les activitats del CCCB, en aquest punt de consulta sortiran a la llum alguns dels materials més valuosos de l’Arxiu CCCB.

Temes previstos:

Drets Humans (novembre - desembre 2008). Coincidint amb el 60 aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans

Orient (gener - febrer 2009). Coincidint amb l’exposició del CCCB «A la ciutat xinesa»)

Àfrica (març - abril 2009). Coincidint amb l’exposició del CCCB «Bamako 07. La ciutat i més enllà»)

Especial El Raval (abril-maig 2009).

21

TEXTOS I CITES DE LA MOSTRA

MÓN. UNA VISIÓ COSMOPOLITA

La reflexió sobre quina és la condició de l’individu en el marc de la comunitat on viu ha estat present en tota societat avançada. En el món actual, el concepte de ciutadania ens ha arribat a través de les diferents revolucions modernes i el pensament il·lustrat, que va establir un principi d’igualtat entre tots els individus i uns valors universals comuns al conjunt de la humanitat.El llegat de la Il·lustració s’ha consolidat amb el creixement dels sistemes democràtics, el progressiu reconeixement dels drets individuals i la creació d’institucions com les Nacions Unides; però a la vegada, no ha quedat indemne de les crítiques que l’acusen d’un monolitisme ideològic que, menyspreant altres cultures, ha permès abusos i violència com la de l’expansió colonial europea. Avui, l’existència d’uns únics valors de caràcter universal, tal com els van definir els filòsofs europeus, queda en entredit davant de la realitat d’un món globalitzat on les persones conviuen amb una multiplicitat d’identitats polítiques, culturals, lingüístiques i religioses. Així, ens trobem davant del repte de redifinir un pensament universalista que parteixi de l’afirmació de l’existència d’una única humanitat, però que incorpori la diversitat del nostre entorn com a font d’enriquiment personal i col·lectiu. En aquest sentit, aquesta mostra vol posar en èmfasi el valor del cosmopolitisme que, nascut com a ideal de ser ciutadà d’un únic món, s’ha convertit ja en una realitat que determina el nostre dia a dia.

CITES

Tot i no venir del mateix lloc i no compartir una mateixa història, tinc la sospita que és possible apel·lar a un «nosaltres».

Judith Butler

Habitar és, doncs, reconèixer que, anem on anem, hi ha hagut altres homes abans que nosaltres que han deixat empremtes que ens suggereixen com ser humans en aquell lloc.

Dipesh Chakrabarty

Ser cosmopolita no significa ser indiferente a un país y ser sensible a otros, no. Significa la generosa ambición de querer ser sensibles a todos los países y a todas las épocas, el deseo de eternidad, el deseo de haber sido muchos.

Jorge Luis Borges

Vol dir hospitalitat el dret d’un estranger a no rebre un tracte hostil pel simple fet d’haver arribat al territori d’un altre. (...). No es tracta aquí d’un dret pel qual el nouvingut pugui exigir el tracte d’hoste (…), sinó simplement d’un dret de visitant, que assisteix a tothom: el dret de presentar-se en una societat. Aquest dret es fonamenta en la possessió comuna de la superfície de la terra; els homes no es poden disseminar fins a l’infinit pel globus, la superfície del qual és limitada, i, per tant, han de tolerar mútuament la seva presència.

Immanuel Kant

We cosmopolitans believe in universal truth, though we are less certain that we have it all already. It is not scepticism about the very idea of truth that guides us; it is realism about how hard the truth is to find.

K.A. AppiahLa integració cosmopolita es fonamenta en un canvi de paradigma, segons el qual la diversitat no és el problema, sinó la solució.

Ulrich Beck

22

INFORMACIÓ PRÀCTICA KOSMOPOLIS 08LLOC

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB)Montalegre, 5 - 08001 Barcelona - Tel. 933.064.100kosmopolis@cccb.org / www.cccb.org/kosmopolis

COM ARRIBAR AL CCCBMETRO: línies 1, 2 i 3 (Catalunya i Universitat), FGC i RENFE - BUS: 7, 9, 14, 16, 17, 18, 24, 38, 41, 50, 54, 55, 58, 59, 66, 91, 141, L90, Tombús, Aerobús. APARCAMENTS: pl. Castella, carrer dels Àngels, pl. Catalunya.

PREUS Dimecres 22: Inauguració – Entrada gratuïtaUn dia: 8€ / Reduït per a estudiants, jubilats i grups organitzats: 6€Abonament quatre dies: 24€ / Reduït per a estudiants, jubilats i grups organitzats: 18€Gratuït: menors de 16 anys, jubilats amb Targeta Rosa, aturats i Amics del CCCB

VENDA D’ENTRADES

A partir del 15 de setembre a les taquilles del CCCB, oficines de Caixa Catalunya i Tel-Entrada: 902.101.212 / www.telentrada.com

HORARI KOSMOPOLISDe 11 h a 23 hHorario taquillas Kosmopolis: d’11 h a 21.30 hHorario cierre espacios permanentes: a les 21 h

VISITES EN GRUP

S’han de concertar prèviament amb el Servei Educatiu del CCCB (tel. 933.064.135, de dimarts a divendres, de 10 h a 13 h) o bé per e-mail: serveieducatiu@cccb.org.

INFORMACIÓ PER ALS TALLERSAl tel. +34.933.064.133 o bé per e-mail: cursos@cccb.org

(L’exposició ‘Autòpsia d’un nou mil·lenni’, la llibreria Laie-CCCB i la cafeteria C3Bar s’integren en el marc de Kosmopolis)

L’aforament és limitat a la capacitat de cada espai (l’entrada es farà per ordre d’arribada)

L’organització es reserva el dret a que es puguin produir lleugeres modificacions en l’horari establert.

Amb motiu de Kosmopolis 08, s’ha creat un videoblog des d’on podreu seguir el dia a dia de la Festa a través de les cròniques dels actes més destacats i d'entrevistes als participants http://www.cccb.org/kosmopolis/blog/

23

CRÈDITS

Concepte i direccióJuan Insua

Coordinació generalBàrbara Roig

Amb la participació de Departament d’Activitats Culturals, la Unitat de Producció, la Secció de Difusió i Recursos Externs, els Serveis Administratius i Generals, la Secció d’Audiovisuals, el Servei d’Exposicions i el Centre de Documentació i Debat del CCCB.

AssessorsBashkim Shehu, Aurelio Major, David Casacuberta, D. Sam Abrams, Ana Romero, Jordi Costa, Enrique Murillo, Simona Škrabec, Pepe Gálvez, Quim Noguero, Hipnotik i Pocket Producciones.

Col·laboradors i documentalistesTeresa Rosell, Maria Farràs, Ingrid Guardiola, Olga Sala, Renata Garau, amb la col·laboració d'Anna Fons i Inés Marcos.

Disseny gràficTema

Disseny del webcomunicaciódigital

Senyalització / Disseny de KosmòticaLaCreativa (Patrick Brentano, Sebas Bonet, Hug Cirici i Cesc Solà)

AGRAÏMENTS

Kosmopolis agraeix la valuosa aportació de tots els participants d’aquesta edició i de tots aquells que han compartit l’esperit d’aquest projecte:

Guillermo Altares, Juanjo Arranz, Laura Borràs, Nora Catelli, Pep Fargas, Sergi Fernández, Cristina Gelonch, Paula Girart, Nahir Gutiérrez, Pablo Huerres , Pedro Lorente, Rafael Luna, Christian Martí-Menzel, Eleazar Mateo, Eduard Menal, Valerie Miles, Isaac Monclús, Jordi Muñoz, Manel Ollé, Pau Pérez, Rosa Maria Plans, Ignasi Potrony, Elena Pujol, Àngels Queralt, Pep Quintana, Ico Romero, Ricard San Vicente, Neus Sanahuja, Carles Santamaria, Artur Serra, Borja Sitjà, Àlex Susanna, Joan Tarrida, Mercedes Utgés, Miriam Tey

I totes les editorials i distribuïdores còmplices en el procés de documentació d’aquesta Festa.

24