cançons catalanes

182
Cançons populars i tradicionals a l'escola PROPOSTES DIDÀCTIQUES I METODOLÒGIQUES

Transcript of cançons catalanes

Page 1: cançons catalanes

Cançonspopulars itradicionalsa l'escola

P R O P O S T E S D I D À C T I Q U E S I M E T O D O L Ò G I Q U E S

Page 2: cançons catalanes

P R E S E N TA C I Ó

La publ icació que teniu a les mans és una guia per a mestres que ensenyin

música a les etapes d’educació in fant i l i pr imàr ia. Per a ixò hem volgut

donar a l recul l escr i t una or ientació més didàct ica que erudi ta. Les cançons

han estat adaptades a l ’edat dels dest inatar is i cadascuna porta una

indicació de com trebal lar- la a c lasse. La informació que acompanya cada

cançó és molt s intèt ica, però a lhora pràct ica. Pel que fa a la part i tura, s i bé

a la major ia només h i consta la melodia cantàbi l (a vegades a dues veus) ,

h i ha unes indicacions tonals que poden fac i l i tar-ne l ’acompanyament amb

piano o gui tarra.

Les cançons tradic ionals cata lanes inc loses a les f i txes coincideixen gai rebé

del tot amb les que han estat indicades a les Instruccions d’Ensenyament

per a l curs actual i corresponen a un corpus força popular. La major ia ja

s’ensenyen a les escoles, i qu i més qui menys les pot reconèixer en

sent i r- les cantar o l leg i r-ne la l let ra. A ixò no vol d i r, però, que esgot in e l

tema: depenent de les contrades, de les famí l ies de procedència, de la

t ipologia de l ’a lumnat o dels gustos personals dels mestres de música

aquest corpus es pot ampl iar i readaptar (com de fet s’esdevé en aquesta

publ icació, que inc lou cançons d’a l t res indrets) . A ix í mate ix, ta l com

aconsel la la int roducció que encapçala la carpeta, ser ia adequat completar

la se lecció amb noves cançons dels indrets, sov int ben diversos, d’on

procedeix la mainada i e l jovent, a lumnes de les nostres escoles.

Els CD inclosos a la carpeta provenen d’una edic ió anter ior de gran qual i tat ,

enregistrada amb e l t í to l de Tocat imbal sota la d i recció musica l de Manuel

Ol t ra, e l qual va fer-ne e ls arranjaments. Volem agra i r a ls responsables

d’aquesta edic ió les fac i l i tats que ens han donat perquè es pogués

reproduir un bon nombre de cançons, que superen les que consten en la

publ icació en paper.

La música destaca com un dels punta ls de la formació personal i socia l

de ls in fants i joves, pel que fa a sensib i l i tat , l lenguatge, coneixement del

medi , motr ic i tat , t rebal l en grup, respi rac ió, act i tud i un l larg etcètera.

És per tot a ixò que e l Departament d’Ensenyament ha decid i t de fer

aquesta publ icació, que també es pot consul tar a la xarxa te lemàt ica.

Us l ’ofer im amb convicc ió i goig, amb la seguretat que fac i l i tarà la tasca

docent i contr ibu i rà a conservar, redescobr i r i assumir aquest r ic patr imoni

de la t radic ió fo lk lòr ica, part icu lar i genera l .

Pere Solà i Montserrat

Director genera l d’Ordenació i Innovació Educat iva

Page 3: cançons catalanes

Metodologia, repertori i didàctica de la cançó

Presentació del cançoner

Aspectes que es poden treballar a partir de la cançó

Referents al text

Referents a la creativitat

Referents a la música

Activitats prèvies del mestre/a

Com ensenyar una cançó

Interpretació

Activitats d’avaluació

Bibliografia

Í N D E X

5

9

11

12

14

15

15

Page 4: cançons catalanes

Metodologia, repertori i didàctica de la cançó

Una de les contribucions essencials de la pràctica de la música, en el procés

educatiu, és l’estimulació i modelatge de la sensibilitat amb l’aportació d’uns

primers elements de caràcter sensorial que posteriorment s’aniran elaborant

i raonant.

La música és un llenguatge artístic. Com a llenguatge permet la comunicació

(emissió i recepció), i com a art permet l’expressió de sentiments, sensacions,

emocions. Només per això ja queda justificada la inclusió de l’àrea de Música en

el currículum de les etapes d’ensenyament obligatori. Però, a més d’aquestes

característiques, hi ha una sèrie d’hàbits i actituds que són objectius de totes les

àrees i que en la música hi són de forma inherent: exteriorització i compartiment

d’estats d’ànim; treball cooperatiu, en el cant col·lectiu; hàbits posturals, de relaxació,

de respiració i de dicció; coneixement i respecte pel patrimoni cultural del país;

atenció a les indicacions del mestre/a, director/a; silenci, en les audicions; treball

continuat, per a l’aprenentatge de la tècnica de l’instrument musical, etc. A tot

això podem sumar-hi el fet que la música, i dins de la música la cançó, constitueix

la primera i més constant forma d’apropament a l’art dels nostres infants.

Els continguts d’aquesta àrea per a les etapes d’infantil i primària es desprenen

del seu caràcter de llenguatge específic i permeten garantir una formació musical

àmplia, tant des del punt de vista de la pràctica musical individual i col·lectiva com

de l’adquisició de coneixements, que té en compte aspectes com ara la creativitat,

el sentit estètic, la capacitat crítica, el gust per la música… Aquests continguts es

concreten en cinc grans blocs:

1. Cançó i veu.

2. Educació de l’oïda.

3. Música i psicomotricitat.

4. Llenguatge musical.

5. Audició.

La música, s’aprèn “fent música”. El seu procés d’ensenyament-aprenentatge cal

que sigui actiu al màxim: cantant, tocant instruments, ballant, creant i escoltant.

La cançó, a l’educació infantil i primària, ofereix un excel·lent mitjà d’expressió

musical i n’esdevé l’eix vertebrador.

La cançó constitueix la base fonamental per a la pràctica musical a l’escola. En

efecte, en la cançó hi conflueixen tot un seguit d’aspectes que la fan insubstituïble:

– Forma de fer música més espontània i a l’abast de l’infant.

– Manifestació de la sensibilitat.

5

Page 5: cançons catalanes

– Síntesi dels coneixements bàsics del llenguatge musical (ritme i mètrica,

melodia, fraseig, estructura, base harmònica, etc.).

– Vehicle de transmissió cultural, de coneixement de la idiosincràsia de

l’entorn propi i d’apropament a d’altres cultures.

– Embolcall de tresors lingüístics, populars, tradicionals i musicals.

– Mitjà d’expressió que permet redescobrir i potenciar l’idioma.

– Recurs educatiu de primer ordre, en especial en el vessant cooperatiu.

Cantar ha de constituir una activitat quotidiana i habitual a l’escola. La cançó pot

ser un procediment dins de qualsevol altra àrea i pot servir de punt de partida

per enllaçar amb altres activitats, o viceversa. La cançó s’ha d’integrar també a

d’altres moments de la vida (lleure, celebracions, moments de joia i de recolliment).

La música a l’escola té un paper molt important en l’educació de l’alumnat. Pedagogs

de gran renom han posat de manifest, des de la darreria del s. XIX, la importància

de l’educació musical (Dalcroze, Willems, Martenot, Kodaly, Orff, Suzuki, Wuitack,

Menuhin...), a més de dotar-nos d’unes metodologies que consideren els processos

cognitius de maduració de la persona.

De la mateixa manera que la cançó, la dansa és una manifestació de la idiosincràsia

popular, en la qual es troben creences, tradicions, costums ancestrals... La dansa

constitueix la simbiosi més perfecta entre el moviment mesurat i organitzat i la

música, i és també una activitat molt important d’interrelació social.

La dansa es serveix de la música com a estímul bàsic per al moviment del cos.

D’altra banda, la dansa és un recurs molt important per a la comprensió dels

elements de la música, principalment el ritme (la pulsació, el tempo...),

l’estructura i el caràcter. La dansa és un element interdisciplinari que pot

proporcionar i motivar aprenentatges significatius.

Metodologia

La metodologia docent és la materialització del model didàctic pel qual s’opta.

Es pot definir d’una manera assequible, i alhora força exhaustiva, caracteritzant

els següents components de la intervenció docent: la selecció i seqüenciació

dels continguts, el paper del docent i de l’alumne/a, la funció de l’avaluació, la

gestió de l’aula i les estratègies didàctiques a emprar.

Les teories pedagògiques vigents es basen en la reconstrucció social i cultural

del que és aprendre. Aquestes teories orienten models didàctics que centren

l’atenció en el foment de la interacció entre els agents que intervenen en les

activitats i en les seqüències d’ensenyament-aprenentatge. Aquest model

didàctic és especialment adequat per a aquelles àrees del coneixement que,

6

Page 6: cançons catalanes

com la música, estan molt relacionades amb el desenvolupament social i

individual de l’alumnat.

El model didàctic serà interactiu sempre que els components de la intervenció

docent responguin a les característiques següents:

– La selecció i seqüenciació dels continguts ha de respondre a la lògica

interna de l’àrea. En aquest sentit, a l’hora d’escollir i ordenar continguts

concrets, haurien de ser referents obligats el saber de partida dels alumnes,

la previsible motivació inicial i la funcionalitat d’allò que s’aprèn.

– L’alumne/a és el subjecte actiu de l’aprenentatge i el professor/a qui

crea les condicions i el suport que el fan possible.

– L’avaluació es centra en la regulació i autorregulació dels aprenentatges.

– La gestió de l’aula ha d’afavorir la interacció entre l’alumne/a i el docent,

i també entre l’alumnat.

– Les estratègies didàctiques han d’afavorir l’activitat i ser significatives.

Així mateix, en el disseny de cada seqüència d’activitats d’aprenentatge s’ha de

tenir present que l’alumne/a, en la fase inicial, ha de fer-se una idea clara del

que es vol fer i interioritzar els objectius d’aprenentatge; tot seguit, en la fase de

desenvolupament, s’han de presentar i manipular els nous continguts; en la fase

de síntesi, s’ha d’estructurar el que s’ha après, i en la fase d’aplicació s’ha

de proposar a l’alumne/a la identificació i/o aplicació dels nous continguts en

escenaris diferents dels que s’ha treballat. No cal dir que aquestes fases de la

seqüència didàctica estan molt relacionades amb les diferents formes que pren

l’avaluació.

Finalment, cal fer referència als materials didàctics emprats. Partint de la base

que cada alumne/a es pot sentir més familiaritzat amb uns suports determinats,

cal preveure una diversitat de materials: imatges, so, text, instruments musicals,

noves tecnologies…

Aquestes orientacions, més que enteses com a receptes ho han de ser com a

referències que poden orientar tendències en la innovació i/o millora de la

pràctica docent.

Repertori

El cant ha de permetre que l’alumnat gaudeixi del fet musical per davant de les

exigències tècniques. Això s’aconseguirà amb un repertori adequat: motivador

per a l’alumnat, amb progressiva dificultat, que li permeti enriquir el coneixement

del patrimoni cultural pròxim (geogràficament i en el temps) per tal d’anar-lo

ampliant progressivament.

7

Page 7: cançons catalanes

Tenint en compte la procedència de l’alumnat de cada centre, i amb vista a una

millor integració d’aquest alumnat a l’entorn sociocultural, cada escola hauria de

completar el repertori amb cançons originàries del mateix poble o comarca,

i amb cançons d’altra procedència, en la llengua original si és possible o bé

traduccions.

A tal efecte, cal recordar també que força cançons tradicionals centreeuropees

ja formen part del nostre repertori de cançons infantils, després que un seguit de

grans músics-pedagogs les recollissin i adaptessin fa molts anys. Així mateix, el

repertori es podrà ampliar amb cançons d’autors diversos d’àmbit universal, clàssics

i contemporanis.

El repertori que es configuri ha de ser de dificultat creixent tenint en compte

l’edat dels infants. L’educació vocal ha de ser progressiva; és a dir, que els més

petits han d’aprendre a cantar en una tessitura reduïda (d’una quarta,

aproximadament) per tal de poder-la ampliar a mesura que vagin creixent.

Només així s’aconseguirà un bon desenvolupament de la veu dels nens i nenes.

La dificultat també ha de ser progressiva des del punt de vista de l’afinació,

ritme, tempo i dinàmica. Es partirà dels cants monofònics senzills vers altres

de polifònics (inicialment cànons a dues veus, per acabar en polifonies a

diverses veus).

El repertori que cantem i fem cantar ha d’estar directament relacionat amb l’estat

vital de les persones que el canten, i també amb altres circumstàncies d’ordre

didàctic i tècnic. La tria de cançons s’ha de fer segons l’edat dels alumnes

i les dificultats d’ordre rítmic, melòdic i de comprensió i pronúncia del text.

Cal recordar que les cançons de cada cicle es poden recuperar posteriorment i

cantar-les a veus i/o fer-hi acompanyaments instrumentals.

És convenient que la interpretació sigui variada: “a capella” o amb

acompanyament instrumental melòdic i/o rítmic, segons les peces a interpretar.

Presentació del cançoner

Es proposa un recull de cançons populars i tradicionals catalanes com a eix a

l’entorn del qual construir el repertori propi de cada escola i com a material de

suport per al professorat. Consisteix en una tria de cançons entre les més

representatives de la nostra cultura popular. No pretén ser un cançoner, ni una

antologia més o menys completa, sinó una mostra variada i significativa, alhora

que prou extensa, perquè constitueixi una guia orientativa a fi que els mestres

puguin ampliar el repertori. No es pot fixar un repertori únic per a tot l’alumnat

d’educació infantil i primària, fet que no solament aniria en contra dels principis

pedagògics que creuen en la flexibilitat com a element que permet atendre la

8

Page 8: cançons catalanes

diversitat de contextos i persones, sinó que l’existència d’un ventall amplíssim

de cançons fa impossible definir “el” repertori. A tal fi, el cançoner s’estructura

de la manera següent:

– Aspectes metodològics generals referits a la cançó.

– 15 cançons per al cicle d’educació infantil.

– 6 nadales per al cicle d’educació infantil.

– 10 cançons per cicle d’educació primària.

– 4 nadales per cicle.

– Propostes didàctiques (una per cicle).

– 7 himnes i cants, entre els quals cal destacar l’himne de Catalunya,

Els Segadors, que formarà part del repertori de totes les escoles.

– Cançons en altres llengües, especialment dels països d’on provenen els

alumnes nouvinguts al nostre sistema educatiu.

Es proposen uns models de programació d’una cançó de cada cicle. S’ha de

tenir en compte que les activitats d’ensenyament-aprenentatge i d’avaluació que

s’apunten només són un suggeriment, que podran ser vàlides atenent al moment

en què es plantegi la cançó (no és el mateix presentar una cançó al començament

de tercer que al final de quart, malgrat que parlem en ambdós casos de cicle

mitjà) al nivell general de la classe i també a la preparació i/o preferències de

l’especialista. Volem remarcar també que molts dels recursos que s’hi inclouen

es poden aplicar, amb algunes variacions, a la majoria de cançons del repertori

bàsic.

Les cançons estan escrites amb música i lletra, amb els acords corresponents

perquè es puguin acompanyar amb instruments polifònics, i algunes han estat

transportades a tonalitats que en facilitin la interpretació vocal i/o instrumental

(flauta dolça, per exemple).

Per facilitar-ne la lectura, pel que fa referència a la interpretació instrumental, a la

partitura s’han barrat juntes corxeres i semicorxeres.

Aspectes que es poden treballar a partir de la cançó

Referents al text

Un dels objectius importants a l’hora d’interpretar una cançó és l’aprenentatge de

la llengua. Les cançons populars i tradicionals són un recurs adient per treballar

el llenguatge, tant pel que fa a l’adquisició de lèxic com d’estructures.

De manera connexa, el treball amb les cançons desenvolupa la facultat de

memorització, que es traduirà en una major fluïdesa verbal, en l’adquisició

9

Page 9: cançons catalanes

de seguretat en l’ús del llenguatge i en un augment progressiu del potencial

comunicatiu de l’alumne/a.

Tot seguit presentem una proposta didàctica que pot ser adaptada per cada

mestre/a a les possibilitats i a les exigències dels seus grups d’alumnes concrets

i que completarà quan ho cregui oportú.

1. Comprensió inicial del lèxic:

– Comprensió inicial dels mots.

– Comprensió del significat de les expressions.

– Comprensió del conjunt del text.

2. Pronúncia correcta (fonètica):

– Trets fonètics diferencials del català.

– Enllaços fònics.

– Contraccions.

– Llicències per raó del ritme que afecten la fonètica.

3. Entonació i expressivitat.

Referents a la creativitat

1. La cançó com a joc de llenguatge:

– Cançons acumulatives: exerciten la memòria.

– Cançons enumeratives: fixen els coneixements de l’alumne/a.

– Cançons encadenades: faciliten la rapidesa de reflexos memorístics.

2. El cant espontani:

– Estimula la comunicació dins i fora de l’escola.

– A la classe. Per començar una feina...

– A l’hora de jugar. Com a motiu d’alegria i de divertiment.

– El fet mateix de cantar.

– Les cançons que comporten un joc.

– Les cançons que són de saltar i ballar.

– En diversos moments de la vida.

3. Animació de festes populars celebrades a l’escola:

– Com a element extraordinari d’animació.

– Com a espectacle: expressió artística, cant, dansa, escenificació, joc...

4. Escenificació:

– Representació mímica, dansa popular, joc, dramatització.

– Construcció de disfresses.

– Acompanyament amb instruments.

– Com a element d’expressió corporal: invenció de moviments de

dansa o jocs d’expressió.

5. Reconstrucció d’un marc (històric, llegendari, geogràfic...).

6. Il·lustració:

10

Page 10: cançons catalanes

– Fer dibuixos d’alguns passatges de la cançó.

– Representar la cançó mitjançant una auca...

– Fer un dibuix al·legòric de la cançó.

7. Audició de cançons:

– Escoltar cançons en diferents tipus d’enregistraments.

– Buscar programes de ràdio i TV en què s’emetin cançons.

– Assistir a recitals de cançons.

– Enregistrar cançons interpretades pels alumnes.

Referents a la música

Un dels objectius importants a l’hora d’interpretar una cançó és l’aprenentatge

dels diferents aspectes del llenguatge musical. Les cançons populars i tradicionals

són un potencial viu i de primera mà per dur a terme aquest treball. A través de

la cançó, els nens/es aniran coneixent els diferents elements bàsics que formen

la música, alhora que els ajudarà a apreciar-la i estimar-la.

Aquest apartat es treballa detalladament en les propostes didàctiques de les

cançons.

1. Ritme: pulsació, tempo, ritme, compàs...

2. Melodia: línia melòdica, àmbit, estructura formal, tonalitat i modalitat...

3. Dinàmica: intensitat, canvis dinàmics...

4. Interpretació: expressió, tècnica vocal, coneixement del gest de direcció...

Activitats prèvies del mestre/a

– El mestre/a haurà de procurar que la cançó constitueixi el fet musical

més important.

– En escollir el repertori del curs tindrà en compte el context cultural,

l’edat dels alumnes i els condicionaments del seu grup-classe: nivell,

motivació, dificultats rítmiques i melòdiques, tècniques i temàtiques de la

cançó, de comprensió i pronúncia del text...

– Per tal d’aprofitar els recursos que pot aportar la cançó caldrà establir

una programació acurada que faci compatible i integri la lògica de la

música amb la de l’aprenentatge.

– Estudi de l’obra en concret:

• Contextualització de la cançó: informació de tipus cultural, origen,

context geogràfic o social, en quines situacions es cantava, de quin tipus

de cançó es tracta...

11

Page 11: cançons catalanes

• Argument o trama, si es tracta d’una rondalla.

• El vocabulari.

• Elements musicals (melodia, ritme, estructura, tonalitat...).

• Preparació per poder-la ensenyar de memòria.

• Metodologia a seguir (organització d’assajos per sessions...).

• Criteris interpretatius (dinàmiques, acompanyament instrumental,

solistes, respiracions...).

– Programació d’activitats d’ensenyament-aprenentatge: introducció,

desenvolupament, interaplicació, i d’avaluació: inicial, de procés, de síntesi.

– Tècnica vocal acurada. El mestre/a de música ha de constituir un bon

exemple en la utilització de la veu, parlada o cantada. Ha de tenir una

bona formació musical i vocal que li permeti transmetre no solament la

il·lusió pel cant, sinó que aquest es faci amb la màxima correcció: afinació,

rigorositat rítmica i de temps i expressió adequada.

– Coneixement de la tècnica gestual mínima de direcció coral.

Com ensenyar una cançó

– Caldria aconseguir que l’alumne/a assolís uns hàbits de treball mínims:

• Postura corporal adequada.

• Ambient de silenci.

• Respecte.

• Voluntat de fer-ho bé tots junts.

– Crear un clima motivador que il·lusioni els nens i nenes a aprendre aquella

cançó:

• Presentació de l’activitat i dels objectius.

• Explicació de l’argument en forma de conte.

• Representació del text amb titelles, rètols amb dibuixos, mímica...

• Audició de la cançó interpretada pel mestre/a, una coral, un grup

instrumental...

• Visionament del vídeo amb la dansa corresponent a la cançó.

• Enregistrament o interpretació en públic quan se la sàpiguen.

• Valoració estètica de la cançó.

– El procés que generalment es seguirà per fer l’aprenentatge de les

cançons es basarà, sobretot, en el procés d’imitació, repetint-ne

successivament petits fragments o unitats musicals, text i música alhora,

fins a completar-les:

• Primer, el mestre/a la cantarà sencera (o en farà escoltar un

enregistrament per una coral): així els nens i nenes faran una primera

presa de contacte i observaran si és llarga o curta, alegre o trista, ràpida

o lenta, peculiaritats del text, si ens explica una història...

• Tot seguit fragmentarem la cançó en frases musicals lògiques i, després

de cantar-la el professor/a un parell o tres de vegades (indicant amb la mà

12

Page 12: cançons catalanes

el gest d’escoltar i no cantar), es farà repetir al grup. Quan ja tinguem

dues frases apreses serà bo ajuntar-les. S’enllaçaran les frases o estrofes

fins que la cançó s’hagi memoritzat.

• Quan observem un error en la repetició per part dels cantaires, hem de

corregir-lo, a fi que no es converteixi en un error crònic. Tornarem a

repetir aquell petit fragment diverses vegades seguides sense recordar-los

què han fet malament (ja que els reforçaríem l’error). El dia que tornem

a repassar la cançó insistirem en aquell passatge abans de fer-la de

dalt a baix, tornant-lo a cantar diverses vegades abans que ho facin els

nens/es.

• Si els petits tenen dificultat a recordar la cançó ens podem ajudar de

tots aquells recursos que facilitin la memòria: gestos, titelles amb els

personatges, rètols amb dibuixos, representació de l’argument amb

nens/es de la classe, escenificar els diàlegs amb solistes...

• Interpretar les cançons de diferents maneres per tal d’adquirir més

riquesa musical: “a capella”, amb acompanyaments instrumentals

melòdics i/o rítmics diversos i en directe, amb acompanyaments

instrumentals i/o vocals enregistrats, escollir cançons amb diferents tempi

i dinàmiques...

• És convenient que a partir de cicle mitjà, però sobretot a cicle superior,

es treballin les cançons a veus. Els nens/es han d’aprendre a gaudir de

l’harmonia, que els donarà una nova perspectiva del cant coral.

• Per aprendre els cànons, dedicarem el temps que calgui perquè la

melodia a l’uníson es conegui perfectament, sense dubtes, i amb una

afinació acurada. Quan això ja s’hagi assolit començarem el cànon a dues

veus (encara que es tracti d’un cànon a més veus), indicant les entrades

de cada grup amb el gest de direcció. Hem de pensar que acostumem a

tenir-hi més dificultat els del segon grup que no pas els que comencen.

Serà convenient, doncs, repartir estratègicament els alumnes d’acord amb

la seguretat que mostrin en cantar. En sessions posteriors podrem afegir-hi

més grups si ho veiem oportú. Hem d’intentar que s’escoltin els uns als

altres i que gaudeixin del resultat harmònic.

• Per aprendre les cançons a veus, podem fer que tots aprenguin totes

les veus i les alternin, o dividir-los directament per veus (dependrà de la

capacitat musical del grup-classe). Caldrà que els alumnes insegurs facin

la melodia de la primera veu, per no dificultar-los més l’entonació, i que

al seu costat s’hi asseguin altres alumnes molt afinats. Quan haguem

ensenyat una frase musical de cada veu les ajuntarem. El mestre/a ajudarà

la segona (o tercera) veu, atès que la primera veu probablement no

necessitarà reforç.

• Seria convenient atendre d’una manera individualitzada aquells alumnes

que presentin algun tipus de dificultat (atenció a la diversitat).

• És bo que els alumnes s’acostumin, malgrat haver d’aprendre les

13

Page 13: cançons catalanes

cançons de memòria, a disposar de les partitures i poder tenir el seu

recull de cançons. Es pot confeccionar un cançoner, deixant plasmada

cada cançó en una fitxa en què aparegui el títol, un dibuix al·lusiu, la

partitura i, si cal, algun comentari o activitat a fer:

– D’aquesta manera l’infant se la farà més seva i podrà recordar-la

així que passi el temps. D’altra banda, permetrà que els pares

puguin fer el seguiment del repertori treballat a l’aula, reforçant la

motivació de l’alumne/a.

– En el cicle superior, la fitxa podria incloure un apartat tècnic on

anotar alguns continguts musicals treballats: compàs, nombre total

de compassos, àmbit, estructura formal...

Interpretació

La interpretació hauria de ser l’objectiu d’aprenentatge bàsic al qual es vinculen

tots els altres objectius.

El principal objectiu del cant coral és gaudir de la bellesa de les cançons i

interpretar-les amb gust i sentiment. Per tant, motivarem els nostres alumnes

perquè cantin amb il·lusió i cuidant molt la musicalitat.

El cant coral cohesiona el grup en una única expressió en què es reparteix, de

manera equitativa, responsabilitat i protagonisme entre tots els alumnes, exigint

de cadascun una bona disciplina i predisposició per integrar-se al grup.

Hauran d’aprendre a estar atents a les indicacions del director/a i hauran de

fomentar les ganes de fer-ho bé. Cal treballar per començar i acabar tots alhora,

controlar els finals de frase perquè no quedin secs o accentuats, donar a la

cançó l’aire que requereix (alegre, melancòlic, divertit...), cuidar les pauses de

respiració i les variacions dinàmiques...

Caldrà vetllar que la tessitura sigui adequada a la capacitat vocal dels alumnes,

procurant no forçar ni el registre greu ni l’agut.

Serà motivador per als nens/es oferir el resultat del seu treball en un concert en

públic, que donarà un altre sentit a la seva feina i els farà experimentar més

intensament la faceta fonamental de la música com a eina de comunicació. Si en

aquest concert hi pot assistir la família, permetrà fer-la’n partícip i donar-li a

conèixer l’educació musical que rep el seu fill o filla.

14

Page 14: cançons catalanes

Activitats d’avaluació

Els nens i nenes han de saber què avaluarem, com ho farem i quan.

Les activitats d’avaluació han de ser semblants a la resta de les d’ensenyament-

aprenentatge i integrades en el procés educatiu.

L’avaluació de la cançó ha de ser continuada, i cal valorar tant l’interès i l’actitud

que desvetlla en els alumnes com l’afinació i la precisió que aquests van

adquirint de manera individual i col·lectiva.

Tots els recursos que utilitzem per treballar la cançó són eines que ens poden

ajudar a valorar aquest procés: observar amb quina actitud canten col·lectivament,

en grups petits o individualment, si interpreten amb musicalitat i caràcter, si

memoritzen les cançons, si afinen, si mostren precisió en el tempo i el ritme...

A continuació proposem algunes activitats d’avaluació:

– Fer que a un senyal del mestre/a la interioritzin (la cantin per dins),

i que a un altre la tornin a cantar. Així observarem si mantenen el to, la

pulsació... Mentre els alumnes canten la cançó, el mestre/a dirigirà

(farà el gest amb la mà) per ajudar-los.

– Fer cantar la cançó per frases en filera, en grup, d’un en un seguint una

cadena...

– Si és possible, fer un estudi comparatiu entre diversos enregistraments

de la mateixa cançó.

– Reconèixer-la enmig d’una sèrie melòdica improvisada.

És imprescindible que cada mestre/a elabori els fulls de seguiment (individuals o

col·lectius), o les fitxes d’observació, basant-se en les intencions que ha reflectit

en les unitats de programació.

La finalitat de l’avaluació ha de ser donar elements de criteri al mestre/a per

tal de millorar el rendiment dels alumnes i no únicament per certificar el que han

après.

Bibliografia

• 40 Cançons populars catalanes. Biblioteca popular de «L’Avenç», núm. 90.

• I Cançoner del Secretariat de Corals Infantils de Catalunya.

• II Cançoner del Secretariat de Corals Infantils de Catalunya.

• Cançoner popular català. Bohigas, Pere. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Col. Biblioteca Serra d’Or.

15

Page 15: cançons catalanes

• Cançoneret de Nadal. Ed. Foment de Pietat.

• Cançons d’infants. Freixas, Narcisa. Caixa de Catalunya.

• Cançons d’infants. Llongueres, Joan. Boileau.

• Cançons per a un míting. Equip Telstar. Hogar del Libro. Col. Esplai, núm. 51.

• Cançons per al poble de Nadal. Harmonitzacions de Manel Oltra. Editorial Claret.

• Cantem a l’escola. Clota, Teresa. Ed. Galba.

• Costumari català. Amades, Joan. Salvat Ed. i Edicions 62.

• Crestomatia de cançons tradicionals catalanes. Maideu, Joaquim. Eumo.

• Currículum de Primària. Departament d’Ensenyament. Generalitat de Catalunya.

• El sac de cançons. Hogar del Libro. Col. Esplai, núm. 36.

• El sac de danses: punta i taló. Alta-Fulla.

• Els Segadors. Massot, Pueyo, Martorell. Himne nacional de Catalunya.

Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya.

• Folklore de Catalunya. Cançoner. Amades, Joan. Selecta.

• L’avaluació de l’àrea de Música. Pujol, M.A. Eumo.

• Les cent millors cançons de Nadal. Amades, Joan. Selecta.

• L’esquitx 1. 41 cançons per a infants. Editorial mf.

• L’esquitx 2. 47 cançons per a infants. Editorial mf.

• L’esquitx 3. Cançons per a infants. Nadal. Editorial mf.

• Manlleu íntim. Ed. Balmes.

• Música tradicional catalana. Crivillé, Josep. Clivis. Col. Neuma.

• Reculls de folklore. Cantant i ballant els freds se’n van. L’hivern.

J. Auladell, M. Isbert, M. Llinares, N. Rivas, E. Sala. Espai Pleniluni.

• Reculls de folklore. Temps de floretes, temps d’amoretes. La primavera.

J. Auladell, M. Isbert, M. Llinares, N. Rivas, E. Sala. Espai Pleniluni.

• Reculls de folklore. Una flor no fa estiu. L’estiu.

J. Auladell, M. Isbert, M. Llinares, N. Rivas, E. Sala. Espai Pleniluni.

• Ronda de cançons (I i II). Equip Telstar. Hogar del Libro. Col. Esplai, núm. 24 i 30.

• Virolet Sant Pau. Busqué, Montserrat. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. La

Xarxa.

• Virolet Sant Pere. Busqué, Montserrat. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. La

Xarxa.

16

Page 16: cançons catalanes

Educació infantil

• Cançons populars

• Nadales

• Proposta didàctica

Ed

uc

ac

ió in

fan

til

1

Page 17: cançons catalanes

Í N D E X

1E D U C A C I Ó I N FA N T I L

C a n ç o n s p o p u l a r s

1 Sol , so let

2 La l luna, la pruna

3 Plou i fa sol

4 Cargol , t reu banya

5 Pedra, pedreta

6 El gegant del P i

7 En Jan pet i t

8 Ol les, o l les

9 Quinze són quinze

10 La sardana de l ’ave l lana

11 Tres, s is , nou

12 La gal l ina ponicana

13 Dalt de l cotxe

14 Al carrer més a l t

15 Bon dia, nostre pare

N a d a l e s

16 Ara ve Nadal

17 Pastoret , d’on véns?

18 Els Reis arr iben

19 Viro let Sant Pere

20 Caga t ió

21 La n i t de Nadal

P ro p o s t a d i d à c t i c a

22 Dalt de l cotxe

Page 18: cançons catalanes

Sol, so let ,v ine’m a veure, v ine’m a veure;sol , so let ,v ine’m a veure que t inc f red.Si sant Josep ho vol ,farà un bon dia, farà un bon dia;s i sant Josep ho vol ,farà un bon dia i un bon sol .

S O L , S O L E T1

&b

8

6

Allegretto

.œ.œ

Sol,

Fa

so -

Sib

.œ œœ

œ

let,

Fa

vi - ne'm a

œ

J

œ œœ

œ

veu -

Do7

re, vi - ne'm a

&b .œ

œ‰

veu -

Fa

re;

.œ.œ

sol,

Fa

so -

Sib

.œ œœ

œ

let,

Fa

vi - ne'm a

2

.œœ

2

œœ

veu -

Do7

re que tinc

.œŒ

j

œ

fred.

Fa

Si

&b

œ

J

œœ

J

œ

Fa

sant Jo - sep

Sib

ho

.œ œœ

œ

vol,

Fa

fa - rà∏un bon

œ

J

œ œœ

œ

di -

Do7

a, fa - rà∏un bon

.œœ

,

j

œ

di -

Fa

a; si

&b

œ

J

œœ

J

œ

sant Jo - sep

Do

ho

.œ œœ

œ

vol,

Fa

fa - rà∏un bon

2

.œœ

2

œœ

di -

Do7

a i∏un bon

.œŒ .

sol.

Fa

&b

4

2

Allegretto

œœ

Sol,

Fa

so -

Sib

œ

3

œœ

œ

let,

Fa

vi - ne'm a

œ œ

3

œœ

œ

veu -

Do7

re, vi - ne'm a

œœ

,

veu -

Fa

re;

&b

œœ

sol,

Fa

so -

Sib

œ

3

œœ

œ

let,

Fa

vi - ne'm a

.œœ

œœ

veu -

Do7

re que tinc

œŒ

fred.

Fa

Page 19: cançons catalanes

S O L , S O L E T1

1E D U C A C I Ó I N F A N T I L C A N Ç O N S P O P U L A R S

• Cançó màgica, cantada amb e l des ig que surt i e l so l e ls d ies ennuvolats.

• Recurs didàct ic: fer aparèixer un sol l l igat amb un f i l a la tapa d’una capsa,

mentre es canta.

• Centre d’ interès: factors c l imàt ics.

Altres textos que poden apl icar-se a la mate ixa melodia:

Si tens f red,posa’t la capa, posa’t la capa;s i tens f red,posa’t la capa i e l barret .

E l pobre sol , so let ,no té capa, no té capa;e l pobre sol , so let ,no té capa n i barret .

✔ El CD conté la pr imera vers ió. Aquesta cançó, però, genera lment la

t robarem escr i ta com la segona, ja que les cançons populars poden teni r

més d’una vers ió pel fet que passen de generació en generació per

t ransmiss ió ora l .

Page 20: cançons catalanes

L A L L U N A , L A P R U N A2

1. La l luna, la pruna,vest ida de dol ;son pare la cr ida,sa mare la vo l .

2. La l luna, la pruna,e l so l mar iner;son pare la cr ida,sa mare també.

3. Minyones boniques,deseu e ls coix ins;son pare l ’assotadavant e ls fadr ins.

&

#

4

2

Allegro

j

œ

La

œ

œ

œ

llu -

Sol

na, la

œ

œ œ

pru - na, ves -

œ œœ

ti -

Do

da de

œ‰ j

œ

dol;

Sol

son

&

#

œ œœ

pa - re la

œ œ œ

cri -

Lam

da, sa

œœ

œ

ma -

Re7

re la

œ‰

vol.

Sol

Page 21: cançons catalanes

L A L L U N A , L A P R U N A2

1E D U C A C I Ó I N F A N T I L C A N Ç O N S P O P U L A R S

• Cançó màgica.

• D’aquesta cançó infant i l se’n coneixen di ferents var iants.

• Podem trebal lar la pulsació lenta fent que e ls nens/es gronxin n ines

per fer- les dormir.

• Podem fer seure e ls a lumnes per pare l les a terra, un recolzat en una

paret abraçant e l nen/a que té assegut entre les cames i fer- los balancejar

suaument; després, canviar la s i tuació.

• Trebal lar e ls possessius arcaics: son, sa.

• Centre d’ interès: e ls astres.

Page 22: cançons catalanes

P L O U I FA S O L3

&

#

#

4

2

Allegretto

œœ

œ

Plou

Re

i fa

J

œ

sol, les

œ œ œœ

brui -

La7

xes es pen -

œœ

,

ti -

Re

nen;

&

#

œœ

plou i

Lam

fa

J

œ

sol,

Si7

les

œ œ œœ

brui -

Mim

xes por -

La7

ten

˙

dol.

Re

Plou i fa sol ,les bru ixes es pent inen;plou i fa sol ,les bru ixes porten dol .

Page 23: cançons catalanes

P L O U I FA S O L3

1E D U C A C I Ó I N F A N T I L C A N Ç O N S P O P U L A R S

• Cançó màgica, amb un personatge també màgic: la bru ixa. Es canta quan

plov isqueja i fa sol .

• Per t rebal lar la pulsació podem fer que e ls nens/es vagin marcant

puntets, amb un l lap is o color, en una f i txa en què h i ha e l d ibuix d’un sol

i un núvol .

• Podem fer un t rebal l d’ intensi tat , portant la pulsació pr imer amb un di t

de la mà i anar-h i afegint d i ts, s imulant gotes de p lu ja que cada vegada

sonen més fort .

• Expl icar què vol d i r “portar dol” i re lac ionar-ho amb e l ce l ennuvolat .

• Centre d’ interès: factors c l imàt ics.

Page 24: cançons catalanes

C A R G O L , T R E U B A N YA4

&

#

4

2

Allegro

j

œ

Car -

œœ

gol,

Sol

treu

Re

œ

œ

ba -

Sol

nya,

.œœ

œœ

pu -

Do

ja∏a la mun -

&

#

œ

œ œ

ta -

Sol

nya; car -

œœ

gol,

Sol

treu

Re

œ Œ

vi,

Sol

œœ

œœ

pu -

Do

ja∏al mun -

Re7

ta -

œ‰

nyí.

Sol

1. Cargol , t reu banya,puja a la muntanya;cargol , t reu v i ,puja a l muntanyí .

2. Cargol , t reu banya,puja a la muntanya;cargol bover,jo també v indré.

Page 25: cançons catalanes

C A R G O L , T R E U B A N YA4

1E D U C A C I Ó I N F A N T I L C A N Ç O N S P O P U L A R S

• Cançó màgica. Es cantava perquè e ls cargols sort iss in de la c losca

i es deixess in veure.

• Se’n coneix un gran nombre de var iants.

• Recurs d idàct ic: inc l inar un avantbraç en forma de pendent (com s i fos

la muntanya) i amb l ’a l t ra mà fer un cargolet amb les banyes a lçades

que s’h i an i rà enf i lant mentre es canta la cançó (en e l moment que h i ha

la corxera amb punt-semicorxera, e l cargol fa un sa l t com s i s’entrebanqués

amb una pedra) .

• Centre d’ interès: e ls cargols (com són, on v iuen, quan surten, què

mengen.. . ) .

Page 26: cançons catalanes

P E D R A , P E D R E TA5

Pedra, pedreta,ben rodoneta,t i ro l i ro là,t i ro l i ro leta.

& 4

2

Allegretto

œ œœ

Pe -

Do

dra, pe -

œœ

dre - ta,

œ œœ

ben ro - do -

œœ

,

ne - ta,

& œ œ œ œ

ti - ro - li - ro -

œŒ

Fa

là,

œ œ œœ

ti -

Sol7

ro - li - ro -

œœ

le -

Do

ta.

Page 27: cançons catalanes

P E D R A , P E D R E TA5

1E D U C A C I Ó I N F A N T I L C A N Ç O N S P O P U L A R S

• Cançó- joc de tasca infant i l , per arrodonir pedres que serv ien de moneda

als in fants.

• Mentre es canta la cançó, e ls nens/es faran una bola de p last i l ina.

• Per t rebal lar la intensi tat del so poden teni r una bola imaginàr ia de

plast i l ina i fer- la cré ixer s i es canta fort , i fer- la d isminui r s i es canta més

f lu ix, fent la mímica d’arrodonir- la amb les mans.

• Es pot mig bal lar. Es pot aprof i tar e l « t i ro l i ro là» per rodar sobre s i mate ix,

per pare l les, en una sola rot l lana…

Page 28: cançons catalanes

E L G E G A N T D E L P I6

&b

4

2

Allegro

œœ

El ge -

œ œœ œ

gant

Fa

del

œ

œœ

Sib

Pi a - ra

œœ

œ œ

ba -

Sibm

lla, a - ra

&b

œœ

,

œœ

ba -

Fa

lla; el ge -

œ œœ œ

gant

Fa

del

œ

œœ

Sib

Pi a - ra

œœ

œœ

ba -

Solm

lla pel

Do7

ca -

œ

mí.

Fa

1. El gegant del P iara bal la, ara bal la;e l gegant del P iara bal la pel camí.

2. E l gegant de la Ciutatara bal la, ara bal la;e l gegant de la Ciutatara bal la pel Terrat .

3. La t int ina del gegantara passa, ara passa;la t int ina del gegantara passa pel davant.

Page 29: cançons catalanes

E L G E G A N T D E L P I6

1E D U C A C I Ó I N F A N T I L C A N Ç O N S P O P U L A R S

• Cançó infant i l barcelonina molt estesa i molt popular.

• E l Terrat és e l nom amb què s’hav ia conegut un passeig centra l a la

Rambla de Barcelona, entre e l p la de la Boquer ia i e l p la de les Comèdies

(actualment, p laça del Teatre) , inaugurat l ’any 1799. Era e levat , amb

baranes a ls costats, i amb un terra semblant a l ’enra jo lat dels terrats.

• Els nens/es imitaran les passes dels gegants mentre es desplacen

l l iurement per la c lasse seguint la pulsació.

• Podem trebal lar la qual i tat de l ’a l tura del so fent que e ls a lumnes camin in

acotxats quan la cantem o toquem amb un instrument melòdic en un

registre greu, i que s’a lc in quan soni agut.

• Invenció d’un rodol í de la cançó segons e l l loc on v isquin e ls a lumnes.

• Amb la mate ixa melodia podem cantar l ’Escarabat bum-bum .

Page 30: cançons catalanes

E N J A N P E T I T7

1. En Jan pet i t com bal la,bal la, ba l la, ba l la;en Jan pet i t com bal la,bal la amb e l d i t .Amb e l d i t , d i t , d i t ,ara bal la en Jan pet i t .

2. En Jan pet i t com bal la,bal la, ba l la, ba l la;en Jan pet i t com bal la,bal la amb la mà.Amb la mà, mà, mà;amb el d i t , d i t , d i t ,ara bal la en Jan pet i t .

3. Amb el braç.

4. Amb el colze.

5. Amb l ’espat l la .

6. Amb el cap.

7. Amb el nas.

8. Amb l ’ore l la .

&

#

4

2

Allegro ritmico

j

œ

En

.œ œ œ œ

Jan

Sol

pe - tit com

œ œ

ba - lla,

œ œ œ œ

ba -

Re7

lla, ba - lla,

&

#

œ

j

œ

,

j

œ

ba -

Sol

lla; en

.œ œ œ œ

Jan pe - tit com

œ œ

ba - lla,

œ œœ

œ

ba -

Re7

lla amb el

&

#

œ

Sol

dit.

œ œ

Amb el

œœ

dit, dit,

Re7

œ

dit,

Sol

œ œ

a - ra

œ œœ

œ

ba-

Re7

lla∏en Jan pe -

œ‰

tit.

Sol

& 4

2

Allegro

J

œ

En

.œ œ œ œ

Jan

Do

pe- tit com

œ œ

ba -

Do

lla,

œœ

œœ

ba -

Sol

lla, ba - lla,

œ œ œ

ba -

Do

lla; en

.œ œ œ œ

Jan

Do

pe - tit com

& œ œ

ba -

Do

lla,

œœ

œœ

ba-

Sol

lla amb ella

œ

,

œ œ

dit.mà.

Do

Amb la

œ œ

mà,

Do

mà,

Fa

œ

,

œ œ

mà.

Do

Amb el

œ œ

dit,

Do

dit,

Fa

œ œ œ

dit,

Do

a - ra

œœ

œ

ba -

Sol

lla, a - ra

œ œ

œ œ

ba -

Do

lla, amb el

œ œ

dit,

Do

dit,

Fa

œ œ œ

dit,

Do

a - ra

œœ

œœ

ba-

Sol

lla∏en Jan pe -

œ‰

tit.

Do

✔ Presentem un a l t ra mostra de com, d’una cançó popular, se’n pot t robar

més d’una vers ió. La vers ió que conté e l CD és la pr imera.

Page 31: cançons catalanes

E N J A N P E T I T7

1E D U C A C I Ó I N F A N T I L C A N Ç O N S P O P U L A R S

• Cançó- joc-dansa acumulat iva, molt apta per p icar de mans i portar la

pulsació.

• Es bal la fent ga lop, donant-se les mans en rot l lana, f ins que s’anomenen

les parts del cos. A leshores es para de sa l tar i es toca a terra o s’assenyala

la part de l cos que s’ indica, avançant- lo cap a l centre de la rot l lana tot

cantant e ls quatre versos següents. En l ’ú l t ima f rase, “ara bal la en Jan

pet i t” , es fa una g i ravol ta i es tornen a agafar les mans per ta l de tornar

a començar. I cada vegada, en començar la segona estrofa, es repete ixen

totes les parts del cos d i tes abans, però reculant; és a d i r, començant

per la darrera esmentada i acabant pel d i t .

• Centre d’ interès: les parts del cos.

Page 32: cançons catalanes

O L L E S , O L L E S8

Ol les, o l les de v i b lanc,totes són plenes de fang,de fang i de maduixa,g i ra la caru ixa.Qui la g i rarà?La donzel leta.Qui la g i rarà?La Mar ia serà!

&

#

c

Allegretto

œœ

O -

Mim

lles,

œ œ

œœ

o -

Lam

lles de

Re7

vi

˙ œœ

blanc,

Sol

to -

Mim

tes

œ œ

œœ

són

Lam

ple - nes

Re7

de

&

#

œ‰ j

œ

œ œ œ œ

fang,

Sol

de fang

Do

i de ma -

œ

œ

œ œ œ œ

dui -

Sol

xa, gi -

Do

ra la ca -

&

#

œ

œ

,

œ œœ œ

rui -

Sol

xa. Qui

Do

la gi - ra -

œ ‰

j

œœ

œ

rà?

Sol7

La - don -

Do

ze -

Re

&

#

œœ

,

œ œœ œ

lle -

Mim

ta. Qui

Do

la - gi - ra -

œ ‰

J

œœ

œœ

œ

rà?

Si

La Ma -

Do

ri - a

Re7

se -

˙

Sol

rà!

Page 33: cançons catalanes

O L L E S , O L L E S8

1E D U C A C I Ó I N F A N T I L C A N Ç O N S P O P U L A R S

• Cançó- joc de rot l lana.

• Es canta dansant en rot l lana amb les mans agafades i mirant cap

al centre. Cada cop que es d iu “qui la g i rarà?”, e l mestre/a d i rà e l nom

d’un nen/a de la c lasse i aquest cont inuarà dansant g i rat de cara cap

enfora. E l joc dura f ins que tots e ls bal ladors bal len de cara cap a fora

del cerc le.

• Di f icu l tats de lèx ic: caru ixa, totes són plenes de fang. Les “o l les de v i

b lanc” es refere ixen a ls c lots d’a igua de p lu ja.

Page 34: cançons catalanes

Q U I N Z E S Ó N Q U I N Z E9

&

#

4

2

Allegro

œ œœ

Quin -

Sol

ze són

œ œ

quin - ze,

œ œœ

œ

quin -

Re7

ze, quin - ze,

œ œ

,

quin -

Sol

ze;

&

#

œ œœ

quin - ze són

œ œ

quin - ze,

œ œœ

œ

quin -

Re7

ze, quin - ze

œŒ

són.

Sol

Quinze són quinze,quinze, quinze, quinze;quinze són quinze,quinze, quinze són.

Page 35: cançons catalanes

Q U I N Z E S Ó N Q U I N Z E9

1E D U C A C I Ó I N F A N T I L C A N Ç O N S P O P U L A R S

• Cançó de tasca infant i l .

• Indicada per t rebal lar la pulsació. Quan ja la t inguin assol ida farem

que e ls nens/es d ibuix in una rat l la per cada pulsació de negra; en tota l ,

sort i ran quinze rat l les.

• També pot serv i r per fer- los caminar quinze ra jo les portant la pulsació.

• Podem fer una f i lera de 15 nens/es que s’ani ran passant un objecte,

de mà en mà, seguint la pulsació. Caldrà que e l tempo s igu i moderat .

Lògicament, s i ho han fet bé en acabar la cançó t indrà l ’objecte e l nen/a

del f ina l de la f i lera.

Page 36: cançons catalanes

L A S A R D A N A D E L’ AV E L L A N A10

La sardana de l ’ave l lanapica de peus i ba l la de gana.La sardana de Ripol lmata la puça i de ixa e l pol l .

&b

4

2

Allegretto

œœ

La sar -

œ œ œ

œœ

da -

Do7

na de l'a - ve -

œ œ œ œœ

lla -

Fa

na pi - ca de

&b

.œ œ

œ œœ

peus

Do7

i ba - lla de

œ

U

œ

,

U

œœ

ga -

Fa

na. La sar -

œ œ

œœ

da -

Do7

na de Ri -

&b

œ œ œœ

poll

Rem

ma - ta la

œ œœ œ

pu -

Sol7

ça∏i dei -

Do7

xa∏el

œ

U

poll.

Fa

Page 37: cançons catalanes

L A S A R D A N A D E L’ AV E L L A N A10

1E D U C A C I Ó I N F A N T I L C A N Ç O N S P O P U L A R S

• Cançó- joc de rot l lana.

• Va molt bé per int roduir e ls nens/es en danses més e laborades.

• E ls nens/es, agafats en rot l lana, caminen en sent i t contrar i a les agul les

del re l lotge. Quan canten l ’ú l t ima f rase s’han d’a jupi r a terra i tornar-se

a a ixecar de seguida per cont inuar.

• Als nens/es més pet i ts , en a jupi r-se, e ls és d i f íc i l manteni r l ’equi l ibr i .

Quan ja se sap bé la cançó, es pot aprof i tar per fer- la serv i r com a joc

el iminator i ; qui cau a terra queda e l iminat.

Page 38: cançons catalanes

T R E S , S I S , N O U11

&b

4

2

Allegro

œœ

Tres,

Fa

sis,

œœ œ œ œ

nou,

Do7

'sti - ra - li la

œ œ œ œ œ œ

cu - a, 'sti-ra - li la

œœ

cu -

Fa

a;

&b

œœ

tres, sis,

œœ œ œ œ

nou, 'sti -

Do7

ra - li la

œ œ

œ œ

cu - a∏a l'es - qui -

œ

j

œ

rol.

Fa

Si

&b

œ œœ œ

l'es - qui - rol no∏ho

œœ œ œ œ

vol, 'sti -

Do7

ra - li la

œ œ œ œ œ œ

cu - a, 'sti - ra - li la

œœ

œ

cu -

Fa

a; si

&b

œ œœ œ

l'es - qui - tol no∏ho

œœ œ œ œ

vol, 'sti -

Do7

ra - li la

œ œ

œ œ

cu - a∏a qual - se -

œ

Œ

vol.

Fa

Tres, s is , nou,‘st i ra- l i la cua, ‘st i ra- l i la cua;t res, s is , nou,‘st i ra- l i la cua a l ’esquiro l .S i l ’esquiro l no ho vol ,‘st i ra- l i la cua, ‘st i ra- l i la cua;s i l ’esquiro l no ho vol ,‘st i ra- l i la cua a qualsevol .

Page 39: cançons catalanes

T R E S , S I S , N O U11

1E D U C A C I Ó I N F A N T I L C A N Ç O N S P O P U L A R S

• Cançó- joc d’ infants que t rebal la la pulsació i e l grup de quatre

semicorxeres.

• Seguir i exter ior i tzar la pulsació mentre e l mestre/a canta la cançó.

• Cantar i p icar e l r i tme de la cançó. Pensar ( fer adonar e ls nens) quants

cops es p ica en cantar “st i ra- l i la” (quatre semicorxeres) .

• Descobr i r i interpretar les quatre semicorxeres i veure que duren

una pulsació.

• S’ha de procurar que e ls a lumnes no acceler in n i retard in e l grup

de quatre semicorxeres.

• Centre d’ interès: l ’esquiro l .

Page 40: cançons catalanes

L A G A L L I N A P O N I C A N A12

La gal l ina ponicanapon deu ous cada setmana:pon, i un; pon, i dos;pon, i t res; pon, i quatre;pon, i c inc; pon, i s is ;pon, i set ; pon, i vu i t ;pon, i nou; pon, i deu.La gal l ina de la Seudiu que amaguis aquest peu.

& 4

2

Moderato

œœ

La ga -

œ œ

œœ

lli -

Re7

na po - ni -

œ œ œœ

ca -

Mim

na pon deu

&œ œ

œœ

Lam

ous ca - da

Re7

set -

œ œ

,

œœ

ma -

Sol

na: pon, i

j

œ‰

œœ

un;

Do

pon, i

j

œ‰

œœ

dos;

Sol

pon, i

&

j

œ‰

œœ

tres;

Do

pon, i

œ œ

,

œœ

qua -

Sol

tre; pon, i

j

œ‰

œœ

cinc;

Do

pon, i

j

œ‰

œœ

sis;

Sol

pon, i

&

j

œ‰

œœ

set;

Do

pon, i

j

œ‰

œœ

vuit;

Sol

pon, i

j

œ‰

œœ

nou;

Do

pon, i

j

œ‰

œœ

deu.

Sol

La ga -

&œ œ

œœ

lli -

Lam

na de

Re7

la

œ œœ

Seu

Mim

diu que∏a -

œ œ

œœ

La7

ma - guis a -

Re7

quest

œ

peu.

Sol

Page 41: cançons catalanes

L A G A L L I N A P O N I C A N A12

1E D U C A C I Ó I N F A N T I L C A N Ç O N S P O P U L A R S

• Cançó- joc que t rebal la la pulsació.

• E ls nens/es s’asseuran a terra en rot l lana amb les cames est i rades,

i e l mestre/a e ls ani rà tocant les cames seguint la pulsació. A qui e l mestre

toqui la cama a l f ina l de la cançó, l ’haurà d’amagar arronsant- la.

Es cont inua jugant f ins que queda una única cama dins la rot l lana. L’ú l t im

guanya i qui canta la cançó i mena e l joc s i es vol repet i r.

Page 42: cançons catalanes

D A LT D E L C O T X E13

Dalt de l cotxe h i ha una n inaque en repica e ls cascavel ls ,t renta, quaranta, l ’amet l la amarganta,p inyol madur, vés-te’n tu.Si tu te’n vas, nero, nero, nero,s i tu te’n vas, nero, nero, nas.

&b c

Allegretto

œœ

Dalt

Fa

del

œ œ

œœ

cot -

Solm

xe

Do7

hi∏ha∏u - na

œ œ œœ

ni -

Fa

na que∏en

Rem

re

œ œ

œœ

pi -

Solm

ca∏els cas -

Do7

ca -

&b

˙

,

œ œœ

vells,

Fa

tren -

Sib

ta, qua -

œj

œ

j

œ

œ œœ

ran -

Fa

ta, l'a - met -

Sib

lla∏a-mar -

œj

œ

j

œ

œœ

gan -

Fa

ta, pi - nyol

Sib

ma -

&b

˙œ

œ

Lam

dur,

Solm

vés - te'n

Do7

,

j

œ

œœ

tu.

Fa

Si tu te'n

˙œ œ œ œ

vas, ne -

Do7

ro, ne - ro,

&b

œ

j

œj

œ

œœ

ne -

Fa

ro, si tu te'n

˙œ œ

œ œ

vas, ne -

Solm

ro,

Do7

ne - ro,

˙

nas.

Fa

Page 43: cançons catalanes

D A LT D E L C O T X E13

1E D U C A C I Ó I N F A N T I L C A N Ç O N S P O P U L A R S

• Vegeu la proposta d idàct ica a la f i txa 22 d’aquest apartat .

• Cançó per decid i r qui para en e ls jocs d’amagar. Posats e ls in fants en

rot l lana, e l d i rector del joc, des del centre, va assenyalant- los un per un,

seguint e l r i tme de la cançó, i aquel l a qui toca la darrera s í l · laba para.

Page 44: cançons catalanes

A L C A R R E R M É S A LT14

&

#

#

4

2

Allegro

.œœ

œœ

Al

Re

car - rer més

J

œ

alt, hi

œ œ œœ

La7

ha∏u - na fi - nes -

œœ

tre -

Re

ta;

.œœ

œœ

pas-sa∏un se-nyo-

&

#

#.œ

J

œ

ret, hi

œ œ œœ

ti -

La7

ra∏u - na pe -

œœ

dre -

Re

ta;

œœ

œ

tor -

Re

na∏a pas -

J

œ

sar, la∏hi

&

#

#

œ œœ

tor -

La7

na∏a ti -

œ

Œ

rar.

Re

.œ œ œ œ

Pas -

Sol

sa∏un ca - vall

˙

blanc

œœ

œœ

tot ple de co -

&

#

œ

ro -

Re

nes,

œœ

œ

tren -

Re

ca con -

J

œ

fits i∏a

œ œœ

mi

La7

no me'n

œ œ

dó -

Re

na.

Al carrer més a l t ,h i ha una f inestreta;passa un senyoret ,h i t i ra una pedreta;torna a passar,la h i torna a t i rar.Passa un caval l b lanctot p le de corones,t renca conf i tsi a mi no me’n dóna.

Page 45: cançons catalanes

A L C A R R E R M É S A LT14

1E D U C A C I Ó I N F A N T I L C A N Ç O N S P O P U L A R S

• Es cantava fent bal l rodó. Podem fer rot l lana i canv iar de sent i t en canviar

cada estrofa.

• Recurs d idàct ic: mimar la cançó fent e ls gestos que diu la l let ra.

• Cal ten i r cura de la precis ió en la interpretació de les corxeres i les

corxeres amb punt.

Page 46: cançons catalanes

B O N D I A , N O S T R E PA R E15

&

#

4

2

Allegretto

j

œ

– Bon

œœ

œœ

di -

Sol

a, nos - tre

œ œœ

pa - re, bon

œœ

œœ

di -

Lam7

a, nos -

Re7

tre

.œj

œ

rei!

Sol

Pa -

&

#

œœ

œœ

gueu-

Sol

nos la sol -

œ œœ

da -

Mim

da per -

œœ

œœ

què∏és

Lam

de dre -

Re7

ta

œ‰ j

œ

llei.

Sol

– Bon

œœ

œœ

di -

Sol

a, fills, bon

&

#

œ œœ

di -

Mim

a, di -

œœ

œœ

gueu-

Lam

me d'on

Re7

ve -

.œj

œ

niu?

Sol

– Ve -

œœ

œœ

nim de Bar - ce -

œ œœ

lo -

Mim

na, bon

&

#

œœ

œœ

pa-

lam

re,∏ a

Re7

quí∏enste -

œ‰

J

œ

niu.

Sol

– Quin

œœ

œœ

és

Re

el vos-tre∏o -

œ

œœ

fi - ci m'hau -

œœ

œœ

rí - eu d'ex - pli -

œ

‰ j

œ

car. – El

&

#

œ œœ œ

nos-

Sol

tre∏o - fi- ci,

œœ

œ

pa - re, mi -

œ œœ œ

reu -

Do

lo com

Re7

se

œ‰

J

œ

fa.

Sol

Li -

œœ

œœ

re -

Re

ta, li - ron -

œ

œœ

dai - na, li -

&

#

œœ

œœ

re - ta, - li - ron -

œ‰ j

œ

dí. A -

œ œœ œ

quell

Sol

que té∏un o -

œœ

œ

fi - ci de

œ œœ œ

fam

Do

no∏es pot

Re7

mo -

œ‰

rir.

Sol

–Bon dia, nostre pare,bon dia, nostre re i !Pagueu-nos la soldadaperquè és de dreta l le i .–Bon dia, f i l ls , bon dia,d igueu-me d’on veniu?–Venim de Barcelona,bon pare, aquí ens teniu.–Quin és e l vostre of ic im’haur íeu d’expl icar.–El nostre of ic i , pare,mireu- lo com se fa.L i reta, l i rondaina,l i reta, l i rondí .Aquel l que té un of ic ide fam no es pot mor i r.

Page 47: cançons catalanes

B O N D I A , N O S T R E PA R E15

1E D U C A C I Ó I N F A N T I L C A N Ç O N S P O P U L A R S

• Cançó- joc.

• Aquesta cançó és una mica l larga i a l començament costa recordar-ne

tot e l text . Per fac i l i tar-ho podem establ i r e l d ià leg entre dos grups

de la c lasse (e ls que fan de pare i e ls que fan de f i l ls ) i quan ja la dominin

proposar un sol ista per a l pare.

• Expl icar e l vocabular i : so ldada, dreta l le i . . .

• E l joc consiste ix a fer que e ls f i l ls acordin e l nom d’un of ic i sense

que e l pare ho sent i . Canten la cançó i mentre d iuen “ l i reta, l i rondaina,

l i reta, l i rondí” fan la mímica dels gestos de l ’of ic i i e l pare l ’ha d’endevinar.

• Centre d’ interès: e ls of ic is i l ’express ió corpora l (dramat i tzació) .

Page 48: cançons catalanes

A R A V E N A D A L16

& 4

2

Allegretto

œ œ œœ

A -

Do

ra ve Na -

œŒ

dal,

œ œ œœ

ma - ta - rem el

œŒ

gall,

& œ œ œ œ

i∏a la ti - a

œ œ

Pe -

Fa

pa

œ œ œœ

n'hi

Sol7

da - rem un

œŒ

tall.

Do

1. Ara ve Nadal ,matarem el ga l l ,i a la t ia Pepan’h i darem un ta l l .

2. Ara ve Nadal ,matarem el porc,i a la t ia Pepan’h i darem un t ros.

Page 49: cançons catalanes

A R A V E N A D A L16

1E D U C A C I Ó I N F A N T I L N A D A L E S

• Expressa l ’a legr ia pel Nadal que s’acosta i la ce lebració fami l iar. A l p ic

de l ’h ivern és quan es fa la matança del porc, com esmenta la cançó.

• Aquesta cançó és molt adient per presentar e l t rebal l de l s i lenci de negra

o aprofundir-h i ( interpretant- la p icant la pulsació corresponent a l s i lenci

amb un instrument de percussió o bé fent a lgun gest determinat, com per

exemple acostar-se e l d i t índex a ls l lav is en senyal de s i lenci ) .

Page 50: cançons catalanes

PA S T O R E T, D ’ O N V É N S ?17

–Pastoret , d’on véns?–De la muntanya, de la muntanya.–Pastoret , d’on véns?–De la muntanya a veure e l temps.–I quin temps h i fa?–Plou i neva, p lou i neva.– I quin temps h i fa?–Plou i neva i nevarà.

&b

4

2

Allegretto

œœ

– Pas - to -

œœ

ret,

Fa

d'on

œ

3

œ œœ

véns? – De la mun -

œ œ

3

œ œ œ

ta -

Do7

nya, de la mun -

&b

œœ

œœ

ta -

Fa

nya. – Pas - to -

œœ

ret, d'on

œ

3

œ œœ

véns? – De la mun -

œœ

œœ

ta - nya∏a veu - re∏el

œ

temps.

Page 51: cançons catalanes

PA S T O R E T, D ’ O N V É N S ?17

1E D U C A C I Ó I N F A N T I L N A D A L E S

• Cançó dia logada, que es pot pract icar entre dos grups de la c lasse

o entre e l mestre i e ls a lumnes.

• Text: par lar de l ’estac ió de l ’any, l ’h ivern.

• Centre d’ interès: factors c l imàt ics.

Page 52: cançons catalanes

E L S R E I S A R R I B E N18

Els Reis arr iben,porten torrons,d’a l là Mal lorca,de la cua torta!

& 4

2

Allegretto

œ .œœ

Els Reis ar -

œœ

ri - ben,

œ .œœ

por - ten tor -

œœ

rons,

&œ .œ

œ

d'a - llà Ma -

œœ

llor - ca,

œ œœ

œ

de la cu - a

œœ

tor - ta!

Page 53: cançons catalanes

E L S R E I S A R R I B E N18

1E D U C A C I Ó I N F A N T I L N A D A L E S

• A la p lana de V ic cantaven aquesta cançó duent un fanalet a la mà per ta l

de guiar e ls t res Reis de l ’Or ient i perquè no s’obl idess in de deixar cap

regal . Uns ho fe ien a l carrer Major, a l t res a l vo l tant de la tau la. Nosal t res ho

podem fer amb una rot l lana a la c lasse duent la pulsació.

• Podem trebal lar la creat iv i tat fent buscar a lgun rodol í amb e l nom del

nostre poble i a fegi r- lo a la cançó.

Page 54: cançons catalanes

V I R O L E T S A N T P E R E19

Viro let Sant Pere,v i ro let Sant Pau,la caputxa us queia,la caputxa us cau;cap aquí , de pressa,cap a l là , s i us p lau.Els gats ja mio leni fan marramau.V i ro let Sant Pere,v i ro let Sant Pau,la caputxa us queia,la caputxa us cau;les ratetes pugendintre del seu cau.Per molts anys la festapuguem fer en pau.

&

#

#

4

2

Allegretto

œœ

Vi - ro -

J

œ

let

Re

Sant

œœ

œœ

Pe -

Sol

re, vi - ro -

œ

. œ

.

let

La

Sant

&

#

#

œ

.

œœ

Pau,

Re

la ca -

J

œ

put -

Re

xa∏us

œœ

œœ

que -

Sol

ia, la ca -

œ

. œ

.

put -

La

xa∏us

&

#

#

œ

.

œœ

cau;

Re

hem de

j

œ

fer

Mim

gat -

œœ

œœ

za -

La

ra, hem de

œœ

fer

Mim

sa -

&

#

#

œ

,

œœ

rau,

La

ce - le -

j

œ

brem

Mim

les

œœ

œœ

fes -

Do

tes de Sant

œ

.

Ni -

La7

co -

œ

.

Œ

lau.

Re.

Page 55: cançons catalanes

V I R O L E T S A N T P E R E19

1E D U C A C I Ó I N F A N T I L N A D A L E S

• Aquesta cançó no és pròpiament una nadala, encara que par l i de la f igura

de sant Nicolau. Es canta en molts indrets de Cata lunya.

• Podem fer p icar de mans e ls grups de t res negres.

Page 56: cançons catalanes

C A G A T I Ó20

&

#

4

2

Allegretto

œ œœ

Ca -

Sol

ga ti -

œ‰ j

œ

ó, ti -

œ œœ

ó de Na -

œ

œ œ

dal; po - sa -

œœ

œœ

rem el porc en

œ

œ œ

sal, la ga -

&

#

œœ

œœ

lli-na∏a la pas -

œ œ

œ œ

te - ra i∏el po -

œœ

œœ

llí a dalt del

œ

œ œ

pi. To - ca,

œœ

œœ

to - ca, Va - len -

œŒ

tí.

&

#

œœ

œœ

Pas - sen bous i

œ œ

œ

va - ques, ga -

œœ

œœ

lli-nes amb sa -

œ œ

œ

ba - tes i

œœ

œœ

galls amb sa - ba -

.œj

œ

tons. Cor -

&

#

œœ

œœ

reu, cor-reu, mi -

œ

œ œ

nyons, que la

œœ

œœ

te - ta fa tor -

œ

œ œ

rons, el vi -

œœ

œœ

ca-ri∏els ha tas -

œ

œ œ

tats, diu que

&

#

œœ

œœ

són un poc sa -

œ œœ

lats. Ai, el

œ œœ

brut; ai, el

œ œœ

porc; ai, el

œœ

œœ

ca - ra, ca - ra,

&

#

œ

œ

œœ

ca - ra; ai, el

œ œ œ

brut; ai, el

œ œ œ

porc; ai, el

J

¿

j

¿

j

¿

j

¿

ca - ra de pe -

¿

brot.

Caga t ió, t ió de Nadal ;posarem el porc en sa l ,la ga l l ina a la pasterai e l pol l í a dal t de l p i .Toca, toca, Valent í .Passen bous i vaques,gal l ines amb sabatesi ga l ls amb sabatons.Correu, correu, minyons,que la teta fa torrons,e l v icar i e ls ha tastats,d iu que són un poc sa lats.Ai , e l brut ; a i , e l porc;a i , e l cara, cara, cara;a i , e l brut ; a i , e l porc;a i , e l cara de pebrot.

Page 57: cançons catalanes

C A G A T I Ó20

1E D U C A C I Ó I N F A N T I L N A D A L E S

• Cançó màgica, de la qual es coneixen di ferents vers ions.

• En totes les c iv i l i tzac ions s’ha mant ingut constant un cul te especia l a la

natura s imbol i tzada a t ravés de l ’arbre. A lguns d’aquests r i tus han arr ibat

f ins a ls nostres d ies, com per exemple e l costum de guarn i r l ’arbre de

Nadal o e l mate ix “caga t ió”, ja que amb e ls cops de bastó es vol ia

est imular la natura perquè fos generosa en la col l i ta de l ’any v inent.

• Farem dur la pulsació fent veure que piquem al t ió.

• Podem fer dos grups d’a lumnes, mentre uns p iquen la pulsació amb

un instrument de percussió (o p icant amb e l bastó a la soca) , l ’a l t re grup

picarà e l r i tme amb les mans o amb di ferents instruments de pet i ta

percussió.

• Podem fer la cançó dia logada entre dos grups amb f ragments de dos

compassos.

Page 58: cançons catalanes

L A N I T D E N A D A L21

1. La n i t de Nadalés n i t d’a legr ia;l ’ in fant de Mar iaés nat a l Porta l . (b is )

2. Perquè t ingui sonaquesta n i t santa,sa Mare l i canta:“Non, non, la non non”. (b is )

3. Pastors del Porta lveniu a mirar- lo,veniu a adorar- lo,la n i t de Nadal . (b is )

4. Més, ah! , s i vo leumirar ses gal tetes,veniu de puntetesi no e l desperteu. (b is )

&

#

#

8

3

Moderato

j

œ

La

.œœ

œ

Re

nit de Na -

œ

j

œ

Re

dal

Re

és

.œœ

œ

nit d'a - le -

Re7

gri -

&

#

#

œ

,

J

œ

Sol

a; l'in -

.œœ

œ

fant

Sol

de Ma -

.œœ

œ

ri -

Re

a és

.œœ

œ

nat

La7

al Por -

&

#

#

œ

,

J

œ

tal,

Re

l'in -

.œœ

œ

fant

Sol

de Ma -

.œœ

œ

ri -

Re

a és

.œœ

œ

nat

La7

al Por -

œ

tal.

Re

Page 59: cançons catalanes

L A N I T D E N A D A L21

1E D U C A C I Ó I N F A N T I L N A D A L E S

• Trebal larem la comprensió dels mots: in fant , porta l , ses. . .

• Podem expl icar que “non, non” és una onomatopeia que t robem en moltes

cançons de bressol i que té la v i r tut de calmar e ls in fants.

• Aquesta cançó és molt av inent per int roduir e l concepte de tornada.

Page 60: cançons catalanes

D A LT D E L C O T X E

P R O P O S TA D I D À C T I C A

OBJECTIUS

— Par t ic ipar en la interpretació de la cançó, tenint en compte la precis ió

r í tmica i melòdica, el text i un registre còmode.

— Aprendre la cançó de memòria, escol tant i imi tant el mestre/a.

— Aconseguir una emissió correcta de la veu.

— Cantar en una postura corporal adequada (drets i asseguts).

— Posar atenció a les indicacions del mestre/a: gest d’entrada, tempo . . .

— Respectar el t rebal l col · lect iu i par t ic ipar-hi .

— Ut i l i tzar la veu d’una manera natural , n i massa for t n i massa f lu ix.

CONTINGUTS

PROCEDIMENTALS

— Cant indiv idual i col · lect iu de la cançó ( tenint en compte la precis ió r í tmica,

melòdica i e l text) .

— Memori tzació de la cançó.

— Adopció d’una postura corporal adient en cantar drets o asseguts.

— Emissió de la veu fent atenció a l ’ar t iculació i a la respiració.

— Atenció a les indicacions del mestre/a.

CONCEPTUALS

— La veu com a mit jà d’expressió musical .

— Cançó a l ’uníson.

— Aspectes musicals i expressius de la cançó: dinàmiques, f raseig. . .

ACTITUDINALS

— Cura de la postura corporal adequada mentre es canta.

— Atenció, interès i par t ic ipació en el cant.

— Respecte a les interpretacions dels al t res.

— Interès en l ’emissió correcta de la veu en cantar la cançó.

— Valoració de la pròpia veu.

— Gaudi en el cant col · lect iu.

— Atenció a les indicacions del mestre/a.

22

1 IP R O P O S TA D I D À C T I C AE D U C A C I Ó I N FA N T I L

Page 61: cançons catalanes

ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE

— En els exemples que proposem, i pel que fa a la descr ipció de les act iv i tats

d’aprenentatge, s ’ incideix més en la darrera par t d’apl icació que en les

pr imeres fases, que tenen com a object iu l ’aprenentatge de la cançó.

CONTEXTUALITZACIÓ DE LA CANÇÓ

— Tipus de cançó: cançó de tr iar.

— Centre d’ interès: e ls vehicles.

— L’acompanyament instrumental d’aquesta cançó al CD es compon de:

f lauta, c lar inet , fagot, v ibràfon i piano.

MOTIVACIÓ

Aquesta és una cançó el iminatòr ia; per això, un bon moment per

presentar- la serà quan s’hagi d’escol l i r un alumne/a per fer alguna act iv i tat .

Les cançons el iminatòries poden servir, moltes vegades, per evitar problemes

a l ’hora de decidir qui representarà un càrrec, farà una feina, etc.

TÈCNICA VOCAL

Atesa l ’ampl i tud de l ’àmbit d’aquesta cançó, serà convenient fer un t rebal l

de tècnica vocal previ .

Mit jançant una històr ia inventada sobre un viatge en cotxe podem fer fer

alguns exercicis vocals i de respiració als alumnes (podem al largar o

escurçar aquesta històr ia com més convingui) :

— Pugem al cotxe i engeguem el motor: fer gl issandi amb el so “brrrr” .

— El cotxe arrenca: fer el so “del petarrot” (vibració de l lavis) durant una estona.

— Hem passat per un camí amb moltes pedres i se’ns ha punxat una roda: fer

t reure aire emetent una “s” l larga, procurant que ho facin amb suavi tat i no

acabin l ’a i re de seguida.

— Hem d’ inf lar la roda: fer- los bufar primer intermitentment amb bufades cur tes

diverses vegades, i després fent bufades l largues.

— Parem a descansar en un prat i o lorem unes f lors: aquest exercici serà per

relaxar dels anter iors. Les f lors s ’han d’olorar amb suavi tat , sense forçar

l ’entrada d’aire.

— Ens asseiem al prat i cada vegada que veiem passar un ocel l fem gl issandi

dient “ooooh!”.

TEXT

— Fonètica. Dif icultats de pronúncia: e ober ta: trenta, ametl la. O ober ta: pinyol.

l l s , f inal . Vocal neutra: cotxe, del , una, etc.

1 P R O P O S TA D I D À C T I C AE D U C A C I Ó I N FA N T I L II

Page 62: cançons catalanes

— Lèxic i mor fosintaxi. Lèxic: nina=nena (a Mallorca, al Rossel ló). Els nombres:

trenta, quaranta. Di f icul tat de comprensió: nero, nero, nas, pinyol madur,

amarganta.

— Recitar les f rases de la cançó ar t iculant bé el text .

ASPECTES RÍTMICS

Pulsació

És fonamental e l t rebal l de pulsació des de l ’educació infant i l perquè

s’assoleix i a l més aviat possible com a eix indispensable per t rebal lar

poster iorment qualsevol a l t re aspecte que se’n der iv i ( tempo , compàs,

r i tme.. . ) . Aix í aconseguirem la regular i tat (pròpia de cada infant) i la

sincroni tzació a la pulsació d’un est ímul sonor.

— Farem caminar la pulsació als alumnes distr ibuï ts l l iurement per la classe

mentre el mestre/a toca o canta la cançó. Per aconseguir més atenció, e ls

podem demanar que canvi ïn de sent i t quan el mestre/a piqui de mans.

— Els alumnes s’asseuen encarats a terra per parel les i , donant-se les mans,

es balancegen endavant i endarrera seguint la pulsació de la cançó.

— Els alumnes es posen en rot l lana. Mentre un d’el ls és fora de la classe, es

canta la cançó i es mira qui sur t t r iat . Entra l ’a lumne/a de fora i intenta que

l i sur t i e l mateix alumne/a que abans (s ’ha d’establ i r amb anter ior i tat per

quin alumne/a es comença a comptar) .

— Un alumne/a sur t fora de la classe mentre la resta s ’asseuen a terra en

rot l lana. Es dóna una amet l la a un alumne/a, que se la guardarà a la

butxaca. Entra l ’a lumne/a de fora i mentre tots van cantant la cançó passa

per davant de la rot l lana caminant seguint la pulsació. A mesura que

s’acosta a qui té l ’amet l la es canta cada vegada més for t , i a ix í que se

n’al lunyi es cantarà cada vegada més f lu ix (no és res més que una

adaptació del t íp ic joc de “fred i calent”) .

Tempo

A través del tempo l ’a lumne/a descobreix la veloci tat i e l sent i t r í tmic

general de la cançó.

— Farem f i leres de quatre nens/es que representen que van a dal t d’un cotxe.

El pr imer és el conductor (anirem canviant- lo per l ’ordre de la f i lera). El

mestre/a cantarà o tocarà la cançó var iant el tempo i e ls nens/es caminaran

seguint la pulsació corresponent (els canvis no s’haur ien de fer gaire

sovint , donant- los temps per adaptar-se).

1 P R O P O S TA D I D À C T I C AE D U C A C I Ó I N FA N T I L III

Page 63: cançons catalanes

Ritme

Amb aquesta cançó trebal larem les f igures musicals negra i blanca.

— Farem dues f i leres d’alumnes. Al conductor d’un “cotxe” l i donarem un rètol

amb el dibuix d’una negra, i a l de l ’a l t re el d’una blanca. Quan el mestre/a

piqui negres només podrà caminar el cotxe de les negres seguint la

pulsació, i quan piqui blanques ho farà l ’a l t ra f i lera caminant blanques

(per tant , a pulsació doble).

— Més endavant, quan això s ’hagi assol i t , podran caminar les dues f i leres

simultàniament.

— Els alumnes piquen la pulsació. Poster iorment, e l mestre/a pot picar el

r i tme damunt de la pulsació.

— El mestre/a interpreta, amb un instrument melòdic i de manera aleatòr ia,

els dos fragments in ic ia ls per di ferenciar la blanca f inal (cas - ca - vel ls)

de les dues negres (ni - na):

dalt del cot - xe hi_ha_u - na ni - na

que_en re - pi - ca_els cas - ca - vel ls.

— Confeccionar un trencaclosques per f rases.

ASPECTES MELÒDICS

Direccional i tat

— El mestre/a (o un alumne/a) imitarà el so del cotxe quan accelera, quan

està en plena cursa o quan desaccelera, fent gl issandi ascendents o

descendents. Els alumnes hauran d’ ident i f icar- los aixecant la mà si són

ascendents, o abaixant- la en el cas contrar i .

— Després hauran de reconèixer la graf ia de la direccional i tat fent e l mateix,

però aixecant el rètol corresponent (cada alumne/a t indrà dos pet i ts rètols

amb les graf ies dibuixades).

— L’úl t im pas serà que el ls mateixos dibuix in la graf ia de la direccional i tat

corresponent.

Melodia

— El mestre/a toca una música improvisada amb un instrument melòdic (o la

taral · le ja) i e ls nens/es caminen l l iurement per l ’espai de la classe i se’ ls

dóna la consigna que quan sent in la melodia del començament de la

cançó, «dal t del cotxe hi ha una nina que en repica els cascavel ls», s ’han

d’aturar a escol tar- la. Tot segui t s ’ improvisarà al piano i e ls nens/es hauran

de cont inuar caminant.

1 P R O P O S TA D I D À C T I C AE D U C A C I Ó I N FA N T I L IV

Page 64: cançons catalanes

— Endevinar quines són les notes que es repeteixen a la pr imera frase

(cot - xe i n i - na).

— Els alumnes ressegueixen amb el di t o amb un color la graf ia de la melodia:

dalt del cot - xe hi_ha_u - na ni - na

que_en re - pi - ca_els cas - ca - vel ls.

— El mestre/a pot interrompre la cançó en un punt determinat de la f rase i e ls

alumnes hauran de fer una creueta (o senyalar amb el di t ) on s’ha quedat el

cotxe.

Inter ior i tzac ió

— Es canta la cançó per f rases al ternat ives, inter ior i tzant les parel les. També

es pot fer a l ’ inrevés.

INTENSITAT

— Es fan dos grups que canten la cançó al ternat ivament i per f rases. Un dels

grups pot ser menys nombrós per notar la di ferència d’ intensi tat .

— Quan el mestre/a canta for t e ls alumnes obren els braços, i quan canta

f lu ix els tanquen, creuant- los sobre el pi t .

— Fer- los cantar al ternant f rases for t i f lu ix, segons el rètol de la graf ia que

ensenya el mestre/a.

— El mateix exercici , però seguint e l gest de direcció del mestre/a.

1 P R O P O S TA D I D À C T I C AE D U C A C I Ó I N FA N T I L V

Page 65: cançons catalanes

Educació primàriaCicle inicial

• Cançons populars

• Nadales

• Proposta didàctica

Ed

uc

ac

ió p

rimà

riaC

icle

inic

ial

2

Page 66: cançons catalanes

Í N D E X

2E D U C A C I Ó P R I M À R I A / C I C L E I N I C I A L

C a n ç o n s p o p u l a r s

1 Ploreu, n inetes

2 Carnesto l tes quinze vol tes

3 El bal l de la c ivada

4 La cançó de les ment ides

5 El bal l de Sant Ferr io l

6 La pastoreta

7 Quan e l pare no té pa

8 El burr iquet

9 Ram, rampataplam

10 El rot l letó

N a d a l e s

11 Fum, fum, fum

12 El rabadà

13 A Bet lem me’n vu l l anar

14 El d imoni escuat

P ro p o s t a d i d à c t i c a

15 El bal l de la c ivada

Page 67: cançons catalanes

P L O R E U , N I N E T E S1

&

#

4

2

Allegretto

j

œ

Plo -

œ œ œ œ

reu,

Sol

plo - reu, ni -

œ œ œ

ne -

Re

tes, que∏el

œœ

œœ

ruc

Re7

es - tà ma -

&

#

,

j

œ

Sol

lalt, té

œ œ œœ

mal a la po -

œ œ œ

te -

Lam

ta i∏el

œ œœ

œ

ven -

Re7

tre li fa

mal.

Sol

1. Ploreu, p loreu, n inetes,que e l ruc està mala l t ,té mal a la potetai e l ventre l i fa mal .

2. No pot menjar c ivada,s inó p inyons pelats,no pot dormir a l ’estables inó en coix ins daurats.

Page 68: cançons catalanes

P L O R E U , N I N E T E S1

2E D U C A C I Ó P R I M À R I A / C I C L E I N I C I A L C A N Ç O N S P O P U L A R S

• També es d iu “Correu, correu, n inetes”.

• Cançó infant i l mol t popular i força estesa.

• Recurs d idàct ic: es pot cantar la cançó amb una mímica c lara i fàc i l .

Té un mín im argument que es pot aprof i tar perquè e ls a lumnes en fac in

una pet i ta representació express iva. Pr imer i segon vers: acció de p lorar ;

tercer vers: tocar-se una cama i arronsar- la; quart vers: tocar-se e l ventre;

c inquè vers: fer que no amb e l cap i amb e l d i t . Vers f ina l : l lançar-se a terra

per jeure-h i .

• Aquesta cançó es pot cantar a poc a poc la pr imera vegada, i anar- la

accelerant en cada repet ic ió.

• Centre d’ interès: e ls animals (e l ruc, parts del cos del ruc, e ls a l iments

de les persones i de ls animals ) .

Page 69: cançons catalanes

C A R N E S T O LT E S Q U I N Z E V O LT E S2

1. Carnesto l tes quinze vol tesi d i l luns de més a més;cada dia foss in festes,la Quaresma no v ingués.

2. Avui les coques amb l lard,que es mengen a cremadent,esvaloten e l jovent,qui se’n pogués fer un gran far t !

3. Carnesto l tes quinze vol tesi d i l luns de més a més;cada dia foss in festes,la Quaresma mai v ingués.

4. La butxaca proveïdano diguis ja mai que noi jo sempre cr idar ia:“Noia, porta’m e l porró!” .

5. Ai , mares, a les canal lesposeu- los un bon vest i tper anar a veure en Carnesto l tes,que és un home divert i t .

& 4

2

Allegro

.œœ

Car - nes -

.œœ .œ

œ

tol - tes quin - ze

.œœ

.œœ

vol - tes i di -

.œœ .œ

œ

lluns de més a

& œ

.œœ

més; ca - da

.œœ

.œœ

di - a fos - sin

.œœ .œ

œ

fes - tes, la Qua -

.œœ

.œœ

res - ma no vin -œ

gués.

Page 70: cançons catalanes

C A R N E S T O LT E S Q U I N Z E V O LT E S2

2E D U C A C I Ó P R I M À R I A / C I C L E I N I C I A L C A N Ç O N S P O P U L A R S

• Les col les que sort ien a ce lebrar e l Carnesto l tes sol ien cantar aquesta

cançó, que va fer-se t íp ica de la d iada.

• Expl icarem que e l l lard es fa a part i r de l gre ix del porc. Comentarem

express ions com “a cremadent” i “butxaca proveïda”.

• Podem aprof i tar e l caràcter desenfadat i fest iu d’aquesta cançó

per acompanyar- la amb instruments de percussió confeccionats

pels mate ixos a lumnes (maraques amb envasos de iogur amb pedretes,

güi ros amb ampol les de v idre gravat, etc. ) .

Page 71: cançons catalanes

E L B A L L D E L A C I VA D A3

1. El ba l l de la c ivada, jo us e l cantaré; (b is )e l pare, quan la fangava, fe ia a ix í , fe ia a ix í ;se’n dava un t ruc a l p i t i se’n g i rava a ix í .Trebal lem, t rebal lem, que la c ivada, que la c ivada,t rebal lem, t rebal lem, que la c ivada guanyarem.

2. L laurava.

3. Sembrava.

4. Segava.

&

#

4

2..

.

.

Allegro

j

œ

El

.œ œ œœ

ball

Sol

de la ci -

œœ

œœ

va - da, jo∏us el

œœ

can -

Re7

ta -

1.

œ‰ j

œ

Sol

ré; el

&

#2.

œ

,

œœ

Sol

ré; el pa -

œœ

œœ

re,

Re

quan la fan -

œœ

œœ

ga - va, fe - ia∏ai -

œœ

œ

xí, fe - ia∏ai -

&

#

œ‰ j

œ

xí; se'n

.œ œ œœ

da -

Sol

va∏un truc al

.œœ

œœ

pit

Sol7

i se'n

Do

gi -

œœ

ra -

Sol

va∏ai -

Re7

œ

,

œœ

xí.

Sol

Tre - ba -

&

#

œœ

œ

llem, tre - ba -

.œ œ œœ

llem, que la ci -

œœ œ œ

œ

va -

Re7

da, que la ci -

œœ

,

œœ

va -

Sol

da, tre - ba -

&

#

œœ

œ

llem, tre - ba -

.œ œ œœ

llem, que la ci -

œœ œ

œ

va -

Re7

da gua - nya -

œ‰

rem.

Sol

Page 72: cançons catalanes

E L B A L L D E L A C I VA D A3

2E D U C A C I Ó P R I M À R I A / C I C L E I N I C I A L C A N Ç O N S P O P U L A R S

• Vegeu la proposta d idàct ica a la f i txa 15 d’aquest apartat .

• Sembla que aquesta cançó és força ant iga, ja que ens par la de la c ivada

en l loc del b lat , que és un conreu més important (però més recent )

en e ls pobles mediterranis. Podem re lac ionar aquesta cançó amb el

“coneixement del medi natura l” en l ’apartat que fa referència a les fe ines

del camp.

Page 73: cançons catalanes

L A C A N Ç Ó D E L E S M E N T I D E S4

1. El pare va anar a l mercat (b is )a comprar una burra cega, t rau, t rau. (b is )

2. L i ta l la e ls quatre peus, (b is )la burra arrenca a córrer, t rau, t rau. (b is )

3. I en t roba un c i rerer (b is )carregat de f igues verdes. (b is )

4. L i t i ra un cop de roc (b is )i en fa caure una amet l la . (b is )

5. L i cau l ’amet l la a l peu, (b is )l i surt sang de l ’ore l la . (b is )

6. De la sang que l i va sort i r, (b is )en corren set r ieres. (b is )

7. Aquesta és la cançó, (b is )la cançó de les ment ides. (b is )

8. Qui la vu lgui saber (b is )que vagi a F i l ip ines. (b is )

&

#

#

4

2

Allegro

j

œ

El

œ

œ œœ

œ

pa -

Re

re va∏a-

Sol

nar∏al mer -

œ‰

j

œ

Re

cat, el

œ

œ œœ

œ

pa -

Re

re va∏a-

Sol

nar∏al mer -

&

#

œ œ

cat

Re

a com -

œ œœ

œ

prar∏u -

La

na

La7

bur - ra

œœ œ

ce -

Re

ga, trau,

&

#

#

œ

œ œ

Re

trau, a com -

œ œœ

œ

prar∏u -

La

na

La7

bur - ra

œœ œ

ce -

Re

ga, trau,

œ

Re

trau.

Page 74: cançons catalanes

L A C A N Ç Ó D E L E S M E N T I D E S4

2E D U C A C I Ó P R I M À R I A / C I C L E I N I C I A L C A N Ç O N S P O P U L A R S

• Cançó de gresca.

• Comentar e l text i e l vocabular i .

• Indicar l ’anacrus i amb e l gest d’entrada i procurar que e ls f ina ls de f rase

no quedin massa curts.

• Fer endevinar a ls a lumnes on són les ment ides.

Page 75: cançons catalanes

E L B A L L D E S A N T F E R R I O L5

1. Era un pastor que tenia t res ovel les,era un pastor que tenia un penel ló.Ara ve Sant Ferr io l , ba l larem, s i Déu ho vol ;e l qui toca e l tambor ino ha perdut e l f lab io l .

2. Tots en tenim, de p icor i de pessigol les;tots en tenim, s i som v ius i no ens mor im.Ara ve. . .

3. Bé pots bal lar, s i no tens pa i bot i farra;bé pots bal lar, s i no tens per manducar.Ara ve. . .

4. No en tastaràs des del nas f ins a la boca;no en tastaràs de la boca f ins a l nas.Ara ve. . .

&b

4

2

Allegretto

œœ

œ

Fa

E - ra∏un pas -

.œœ

œ

tor

Rem

que te -

œœ

œœ

Solm

ni - a tres o -

.œœ

œ

Do7

ve - lles,

&b

œœ

œ

Fa

e - ra∏un pas -

.œœ

œ

tor

Rem

que te -

œœ

œœ

Solm

nia un pe - ne -

œ‰

œœ

Do7

lló. A - ra

&b

œ œœ

œ

ve

Fa

Sant Fer - ri -

œ‰

œœ

ol,

Sib

ba - lla -

œ œœ

œ

rem,

Do

si Déu ho

œ‰

œœ

Fa

vol; el qui

&b

œ œœ

œ

Fa7

to - ca∏el tam - bo -

œ œœ

œ

ri -

Sib

no ha per -

œœ

œ

œ

dut

Do7

el fla - bi -

œ

Œ

ol.

Fa

Page 76: cançons catalanes

E L B A L L D E S A N T F E R R I O L5

2E D U C A C I Ó P R I M À R I A / C I C L E I N I C I A L C A N Ç O N S P O P U L A R S

• Cançó- joc-dansa (El sac de danses ) .

• En Ferr io l era e l cap d’una quadr i l la de bandolers. Després de robar

anaven a la taverna a jugar-se qui podia bal lar o fer equi l ibr is havent begut

força v i . En Ferr io l va voler canviar de v ida i e ls seus companys e l van

prendre per t ra ïdor i covard. E l van matar i l ’enterraren sota una bóta de v i ,

que d’ençà de l lavors no va buidar-se més. E l taverner va voler esbr inar

e l perquè i en fer moure la bóta va t robar e l sant tocant- la amb e l d i t

(d’aquí que es bal l i amb e l d i t est i rat ) .

• Di f icu l tats de comprensió: penel ló, manducar. . .

• Estructura, AA’BC.

• Centre d’ interès: e ls a l iments i e ls instruments musica ls.

Page 77: cançons catalanes

L A PA S T O R E TA6

–Què l i donarem, a la pastoreta,què l i donarem per anar a bal lar?–Jo l i donar ia una caputxetai a la muntanyeta la far ia anar.A la muntanyeta no h i neva n i h i p loui a la terra p lana tot e l vent ho mou.Sota l ’ombreta, l ’ombreta, l ’ombr í ,f lors i v io les i romaní .

& 4

2

Allegro

œœ

œœ

– Què

Do

li do - na -

œœ

œ

rem, a la

œœ

pas -

Fa

to -

œ

J

œ ‰

re -

Sol

ta,

œœ

œœ

què

Do

li do - na -

& œœ

œ

rem per a -

œœ

Fa

nar∏a ba -

œŒ

llar?

Sol

œœ

œœ

– Jo

Do

li do - na -

œœ

œœ

ri - a u - naœ

œ

ca - put -

Sol

j

œ

xe -

Do

ta

œœ

œœ

i∏a la mun - ta -

œœ

œœ

nye - ta la fa -œ

œ

ri - a∏a -

Sol

œ

Œ

nar.

Do

&

œœ

œœ

A

lam

la mun - ta -

œœ

œœ

nye - ta no∏hi ne -

œœ

va ni∏hi

Re7

œŒ

plou

Mim

œœ

œœ

i∏a

Lam

la ter - ra

& œœ

œœ

pla -

Do

na tot el

œœ

vent

Fa

ho

Sol7

œ

Œ

mou.

Do

œœ

œ

So -

Lam

ta l'om -

œ œ œ

bre -

Mim

ta, l'om -

œœ

œ

bre -

Fa

ta, l'om -

& œŒ

brí,

Do

œœ

œ

flors

Lam

i vi -

œ œ œ

o -

Mim

les i

œœ

ro -

Rem

ma -

Sol7

œŒ

ní.

Do

Page 78: cançons catalanes

L A PA S T O R E TA6

2E D U C A C I Ó P R I M À R I A / C I C L E I N I C I A L C A N Ç O N S P O P U L A R S

• Cançó de rot l lana.

• Diminut ius: pastoreta, caputxeta, muntanyeta, ombreta. Der ivats: ombr í .

• Es pot t rebal lar e l lèx ic referent a: peces de vest i r, factors meteorològics,

f lors i p lantes de muntanya.

• La segona vegada es pot subst i tu i r “caputxeta” per “ fa ld i l le ta”.

• Es pot fer un joc sensor ia l per començar a t rebal lar e ls f ina ls suspensius

i e ls conclus ius. Per exemple, la f rase “–Jo l i donar ia una caputxeta

(suspensiu) i a la muntanyeta la far ia anar (conclus iu)” .

Page 79: cançons catalanes

Q U A N E L PA R E N O T É PA7

&

#

#

4

2

Allegro

œ œ

Quan el

œœ

œœ

pa -

Re

re no té

œœ

œ

pa, la ca -

œœ

œ œ

na -

La7

lla, la ca -

&

#

#

œœ

,

œ œ

na -

Re

lla, quan el

œœ

œœ

pa - re no té

œœ

œ

pa, la ca -

œœ

œœ

na -

La7

lla fa ba -

œ

llar.

Re

1. Quan e l pare no té pa,la canal la, la canal la,quan e l pare no té pa,la canal la fa bal lar.

2. Quan e l pare no té v i ,la canal la, la canal la,quan e l pare no té v i ,la canal la fa dormir.

Page 80: cançons catalanes

Q U A N E L PA R E N O T É PA7

2E D U C A C I Ó P R I M À R I A / C I C L E I N I C I A L C A N Ç O N S P O P U L A R S

• Proposem una act iv i tat re lac ionada amb l ’àrea de l lenguatge, fent

invenció de d i ferents rodol ins i re lac ionar- los amb e l r i tme corresponent.

Per exemple:

Quan e l pare no té v i ,

la canal la e l fa dormir.

Quan e l pare no té gana

fa d ist reure la canal la.

• Es pot bal lar fent bal l rodó i canv iant de d i recció a cada estrofa.

œ œ œ œ œ œ œ

œ œ œ œ œ œ œ œ

Page 81: cançons catalanes

E L B U R R I Q U E T8

1. Si n’h i hav ia un burr iquetque no vol l laurar mai dret . (b is )Que v ingui e l gos, gosset,i que bordi e l burr iquet !E l gos, gosset, no vol bordar,e l burr iquet no vol l laurar.

2. Si n’h i hav ia. . .Que v ingui e l bastoneti que pegui e l gos, gosset !E l bastonet no vol pegar;e l gos, gosset, no vol bordar;e l burr iquet no vol l laurar.

3. Que v ingui e l foc, foquet,i que cremi e l bastonet !E l foc, foquet, no vol cremar. . .

4. Que v ingui e l papu-fredi que fac i pô a l fo l let (b is )e l papu-fred fa pô a l fo l let ,e l foc, foquet, ja vo l cremar,e l bastonet ja vo l pegar,e l gos, gosset, ja vo l bordar,e l burr iquet ja vo l l laurar.

S i n’h i hav ia un burr iquetque ara sempre l laura dret ! (b is )

&

#

4

2

Allegro

%

œ œ

Si n'hi∏ha -

œ œœ œ

vi -

Sol

a∏un bur - ri -

œœ œ

quet

Sol7

que

Do

no

œ œœ œ

vol

Sol

llau - rar

Re7

mai

&

,

œ œ

dret,

Sol7

que

Do

no

œ œœ œ

vol

Sol

llau-rar

Re7

mai

Fi

œ

dret.

Sol

‰ j

œ

Que

.œ œ œœ

vin-

Sol

gui∏elgos, gos -

œœ

œ

set,

Mim

i que

&

#

.œœ

œœ

bor -

La

di∏el bur - ri -

œ

‰ j

œ

quet!

Re

Que

.œ œ œœ

vin-

Sol

gui∏el gos, gos -

œœ

œ

set,

Mim

i que

.œœ

œœ

bor -

La

di∏el bur - ri -

&

#

j

œ

,

J

œ œ œ

quet!

Re

El gos, gos -

œœ

œœ

set, no vol

Sol

bor -

j

œ

,

J

œ œ œ

dar,

Re

el bur - ri -

œœ

œœ

quet

Re

no vol

Sol

llau -

al %

œ

rar.

Re

Page 82: cançons catalanes

E L B U R R I Q U E T8

2E D U C A C I Ó P R I M À R I A / C I C L E I N I C I A L C A N Ç O N S P O P U L A R S

• Cançó d’aplec. Cançó de gresca, encadenada, de rot l lana.

• Recurs d idàct ic: cada e lement que s’ incorpora a la cançó serà interpretat

per un nen/a sol ista.

• Confecció d’un rèto l a l · lus iu a cada personatge. Es poden anar penjant en

un suro, f ranelograma.. . , a ix í que s’h i van afegint e lements nous.

Page 83: cançons catalanes

R A M , R A M PATA P L A M9

&

#

8

6..

Allegretto

.œ œ œ œ

Ram,Ram,

Sol

ram -ram -

pa -pa -

ta -ta -

œ‰

œ œ œ

plam,plam,

Do

lala

ca -ca -

pe -pe -

œ œ œœ

j

œ

lle -lle -

Re7

ta,ta

lade

ca -Sant

pe -Jo - - - -

1.

.œ .œ

lle -

Sol

ta,

&

#2.

.œŒ j

œ

Sol

an. A -œ

j

œœ

j

œ

nem

Sol

a la mun -.œ œ

j

œ

ta -

Re7

nya, a -œ

j

œœ

j

œ

ra

Sol

que∏el blat ésœ

‰ Œ j

œ

ros,

Re7

por -

&

#

œ

j

œ

œ

j

œ

tem

Sol

bar - ret de

.œœ

J

œ

pa -

Mim

lla, bar -

œ

j

œœ

j

œ

ret

Lam

de se -

Re7

ga -

.œŒ .

dors.

Sol

Ram, rampataplam,la capel leta, la capel leta,ram, rampataplam,la capel leta de Sant Joan.Anem a la muntanya,ara que e l b lat és ros,portem barret de pal la,barret de segadors.

Page 84: cançons catalanes

R A M , R A M PATA P L A M9

2E D U C A C I Ó P R I M À R I A / C I C L E I N I C I A L C A N Ç O N S P O P U L A R S

• Cançó de tasca.

• Cançó que es pot dansar.

• Trebal l de text : capel leta, b lat ros, segadors. . .

• Expl icar e l món de la sega, la festa de Sant Joan.. .

• Recurs d idàct ic: a ix í que e ls a lumnes ja saben la cançó, es pot aprof i tar

perquè s’ invent in una pet i ta coreograf ia.

Page 85: cançons catalanes

E L R O T L L E T Ó1 0

1. El ba l let de l rot l letó,de punteta, de punteta;e l ba l let de l rot l letó,de punteta i de ta ló.Nou pometes h i ha a l pomer,de nou, una, de nou, una;nou pometes h i ha a l pomer,de nou, una en caigué.Si mireu e l vent d’on ve,veureu e l pomer com dansa;s i mireu e l vent d’on ve,veureu com dansa e l pomer.

2. E l ba l let . . .Vui t pometes h i ha a l pomer,de vu i t , una, de vu i t , una;vu i t pometes h i ha a l pomer,de vu i t , una en caigué.Si mireu. . .

3. De set , una en caigué.

4. De s is, una en caigué.

5. De c inc, una en caigué.

6. De quatre, una en caigué.

7. De t res, una en caigué.

8. De dos, una en caigué.

9. D’una, cap no en caigué.

&b

4

2

Allegro

œ œ

El ba -

œ œ œ œ

llet

Fa

del rot - lle -

œ œ œ

tó,

Solm

de pun -œ œ

œœ

te -

Do7

ta, de pun -

œœ

œ œ

te -

Fa

ta; el ba -

&b

œ œ œ œ

llet

Fa

del rot - lle -

œ œ œ

tó,

Solm

de pun -œ œ

œœ

te -

Do7

ta∏i de ta -

œ

,

œ œ

ló.

Fa

Nou po -

œœ

œœ

me -

Do7

tes hiha∏al po -

&b

œœ

œ

mer,

Fa

de nou,

œœ

œ œ

u -

Do7

na, de nou,

œœ

œ œ

u -

Fa

na; nou po -

œœ

œœ

me -

Do7

tes hiha∏al po -

œœ

œ

mer,

Fa

de nou,

&b

œœ

œœ

u -

Do7

na en cai -

œ

,

œ œ

gué.

Fa

Si mi -

œœ

œœ

reu

Rem - - -

el vent d'on -

œœ

œ

ve,

Sib

veu - reu

œœ

œ œ

el

Do7

po - mer com

&b

œœ œ œ

dan -

Fa

sa; si mi -

œœ

œœ

Rem

reu el vent d'on

œœ

œ

ve,

Sib

veu - reu

œœ

œœ

com

Do7

dan sa∏el po -

œ

mer.

Fa

Page 86: cançons catalanes

E L R O T L L E T Ó1 0

2E D U C A C I Ó P R I M À R I A / C I C L E I N I C I A L C A N Ç O N S P O P U L A R S

• Per a lgunes contrades l le idatanes, hom feste java la jornada del pr imer pa

amb bal lades a la p laça, on es dansava “El rot l let” o “E l rot l letó”

• És una cançó-dansa mimada i e l iminatòr ia d’or igen probablement molt

remot.

• Aquesta cançó es bal la fent rot l lana. Cada vegada que es canta

“una en caigué”, es ret i ra del grup un bal lador o una pare l la , s i la rot l lana

és de pare l les, o bé es van asseient a l mig de la rot l lana. Per animar e l joc

es pot bal lar la tornada, “Si mireu e l vent d’on ve…”, en d i recció contràr ia

a la de la pr imera part .

• E l pomer és un arbre f ru i ter dels més ant ics d’Europa i és e l s ímbol

de l ’arbre benefactor.

• Centre d’ interès: la f ru i ta, e ls arbres f ru i ters, e l vent, e ls números.

• La dansa que proposa El sac de danses es pot bal lar a c ic le mit jà.

Page 87: cançons catalanes

F U M , F U M , F U M1 1

1. A v int- i -c inc de desembre,fum, fum, fum;a v int- i -c inc de desembre,fum, fum, fum.Ha nascut un minyonetros i b lanquet, ros i b lanquet,f i l l de la Verge Mar ia,n’és nat en una establ ia,fum, fum, fum.

2. Al là dal t de la muntanya,fum, fum, fum;al là dal t de la muntanya,fum, fum, fum.Si n’h i ha dos pastoretsabr igadets, abr igadets,amb la pel l i la samarramengen ous i bot i farra,fum, fum, fum.

3. Qui en d i rà més gran ment ida?,fum, fum, fum;qui en d i rà més gran ment ida?,fum, fum, fum.Ja en respon e l majora l ,amb gran cabal , amb gran cabal :–Jo en faré deu mi l camadesamb un sa l t totes p legades,fum, fum, fum.

& 4

2..

Moderato

.œœ#

œœ

A

Lam

vint - i - cinc

œœ

œ#œ

de

Mi

de - sem - bre,

œœ#

fum,

Lam

fum,

Mi7 1.

œŒ

fum;

Lam

&

.

.

2.

œ‰

œ œ

Lam

fum.

Sol

Ha nas -

œ œœ œ

cut

Do

un mi -

Sol7

nyo -

œ œœ œ

net

Do

ros i

Sol7

blan -

&

œ œœ œ

quet,

Do

ros i

Sol7

blan -

œ‰ œ

œ

quet,

Do

fill de

.œœ

œœ

la

Rem

Ver - ge Ma -

œ#œ

œœ

ri -

Mi

a,

Lam

n'és nat

& 4

3

4

2..œ

œœ

œ

en

Rem

u - na∏es - ta -

œ#œ

œœ

Mi

bli - a,

Lam

fum,

Mi7

fum,

1.

œ‰

œ œ

Lam

fum.

Sol

Ha nas  -

2.

œŒ

Lam

fum.

Page 88: cançons catalanes

F U M , F U M , F U M1 1

2E D U C A C I Ó P R I M À R I A / C I C L E I N I C I A L N A D A L E S

• Cançó de Nadal .

• Expl icar e l text : , establ ia, pe l l (pe l l de xa i ) , samarra, majora l , gran cabal ,

camades, totes plegades; e ls d iminut ius (minyonet, abr igadets, pastorets. . . ) .

Page 89: cançons catalanes

E L R A B A D À12

& 4

2

Allegro

j

œ

– A

Do

Bet -

j

œ

lem me'n

œœ

œœ

vull

Sol7

a -

œ

Œ

Do

nar,

j

œ

a Bet -

& .œ

j

œ

lem me'n

œœ

œœ

vull

Sol7

a -

œ

,

œ œ

Do

nar, vols ve -

œ œ œ œ

nir,

Fa

tu, ra - ba -

œœ

œœ

dà, vols ve -

& .œ

j

œ

nir,

Do

tu,

.œ#

j

œ

ra -

Re7

ba -

œ

, (Parlat)3

¿ ¿ ¿

Sol

dà? – Vull es - mor -

¿

Œ

zar!

1. –A Bet lem me’n vu l l anar, (b is )vo ls veni r, tu, rabadà? (b is )–Vul l esmorzar !

2. –A Bet lem esmorzarem (b is )i Jesús adorarem. (b is )– I amb neu h i anem?

3. –Per la neu que a l camí h i ha (b is )la ca lor ja la fondrà. (b is )–Oh, i la que fa !

4. –Apa, a ixeca’t , encén foc (b is )i no anem a poc a poc. (b is )–Massa que em moc!

5. –Tu les te ies portaràs (b is )i e l camí i l · luminaràs. (b is )–No ho faré pas!

6. –Que no saps que aquesta n i t (b is )ha nascut Déu inf in i t? (b is )–Qui t ’ho ha d i t?

7. –Doncs, un àngel que volant (b is )ens ho anava anunciant. (b is )–No serà tant !

8. –Doncs, avant i no badem, (b is )que ja és hora que marxem. (b is )–Cap a Bet lem!

Page 90: cançons catalanes

E L R A B A D À12

2E D U C A C I Ó P R I M À R I A / C I C L E I N I C I A L N A D A L E S

• Cançó de Nadal .

• Cançó dia logada. Les respostes del rabadà seran rec i tades per un nen

sol ista.

• Express ions genuïnes: massa que em moc, no ho faré pas, no serà tant . . .

Page 91: cançons catalanes

A B E T L E M M E ’ N V U L L A N A R13

1. A Bet lem me’n vu l l anar, vo ls veni r tu gal l ineta?A Bet lem me’n vu l l anar, vo ls veni r tu rabadà?Un x iu let l i vu l l comprar. (b is )X iu, x iu, x iu, farà e l x iu let , x i r ib i t , x i r ibet ,a Bet lem, au, au, a Bet lem, s i us p lau.

2. Un t imbal l i vu l l comprar.Tam, tam, tam, farà e l t imbal .

3. Un pol let l i vu l l comprar.Piu, p iu, p iu, farà e l pol let .

4. Un gatet l i vu l l comprar.Miau, miau, miau, farà e l gatet .

5. Un gosset l i vu l l comprar.Bup, bup, bup, farà e l gosset.

6. Un porquet l i vu l l comprar.Rony, rony, rony, farà e l porquet.

&

#

#

4

2

Allegro

œœ

A Bet -

œ œ

œœ

lem

Re

me'n vull

Sol

a -

.œœ

œ

Re

nar, vols ve -

œœ

œœ

nir

La7

tu ga - lli -

&

#

#

œ

j

œœ

œ

ne -

Re

ta? A Bet -

œ œ

œœ

lem

Re

me'n vull

Sol

a -

.œœ

œ

Re

nar, vols ve -

œœ

œœ

nir

La7

tu ra - ba -

œ

,

œœ

dà?

Re

Un xiu -

&

#

#.œ

j

œ

let

Re

li

œœ

œœ

vull

La7

com -

œœ

œœ

Re

prar, un xiu -

j

œ

let

Re

li

œœ

œœ

vull

La7

com -

&

#

#

œœ œ

Re

prar. Xiu, xiu,

œ œ

œ œ œ œ

xiu,

Sol

fa - rà∏el xiu -

œ œ œ œœ œ

œœ

œœ

Sol

let, xi - ri - bit, xi - ri -

œ œœ

œœ

œ

&

#

œœ

œœ

bet,

Re

a Bet -

Sol

lem, au,

œœ

œœ

œœ

œœ

œœ

au,

Re

a Bet -

La7

lem, si∏us

œœ

œœ

œœ

plau.

Re

œ

Page 92: cançons catalanes

A B E T L E M M E ’ N V U L L A N A R13

2E D U C A C I Ó P R I M À R I A / C I C L E I N I C I A L N A D A L E S

• Cançó de Nadal .

• Text: t rebal lar e ls d i ferents sons onomatopeics. Fer un t rebal l d’art icu lac ió

i vocal i tzació de la tornada.

• Es pot acompanyar la cançó amb un obst inat o pol i r í tmia:

— Instrument de percussió de fusta (negra, dues corxeres) .

— Instrument de percussió de membrana (negra i s i lenci de negra) .

— Instrument de meta l l (b lanca) .

• Proposem una vers ió a dues veus, per s i es vol interpretar més endavant

(c ic le mit jà o super ior ) .

Page 93: cançons catalanes

E L D I M O N I E S C U AT14

1. Al là sota una penyan’és nat e l Jesuset,nuet, nuet, (b is )que és f i l l de mare vergei està mig mort de f red,nuet, nuet,i està mig mort de f red.

2. El bon Josep l i de ia:–Jesús, que esteu f redet,pobret , pobret ! (b is )La Verge responia:–Per fa l ta d’abr iguet,pobret , pobret ,per fa l ta d’abr iguet.

3. Pastors h i arr ibavenal là a la mit jan i t ,cr i -cr ic, cr i -cr ic, (b is )ve ient que tots h i anaven,del gran f ins a l més x ic,cr i -cr ic, cr i -cr ic,del gran f ins a l més x ic.

4. E ls pastorets s’engresqueni bal len tot sonant,galant, ga lant , (b is )bal lets i contradansesper fer a legrar l ’ In fant ,galant, ga lant ,per fer a legrar l ’ In fant .

5. A prop d’a l l í passavaun dimoni escuat,patr ip, patrap, (b is )sent int tanta gatzaraa d ins se n’és f icat ,patr ip, patrap,a d ins se n’és f icat .

6. E ls pastorets en veure’ ls ’h i t i ren a l damunt,pat im, patum, (b is )i tantes n’h i mesurenque e l de ixen mig d i funt ,pat im, patum,que e l de ixen mig d i funt .

&

#

4

2

Allegretto

j

œ

A -J

œ

œ œ œ œ

llà

Sol

so - ta∏u - na

œœ

œœ#

œ œœ

pe -

Mim

nya n'és

œ œœ

œœ

œœ

nat

La7

el Je - su -

œ#œ

œœ

&

#

.

.

.œ œ.œ œ

Re

set, nu -

La7

et, nu -

.œ œ .œ œ

œ

Re

et,

œ

j

œ

Sol

que∏és

J

œ .œ œ

.œ œ

Re

fill de ma - re

.œ œ.œ œ

.œœ

œœ

ver -

Sol

ge

Do

i∏es -

œœ

œ

&

#

.œœ

.œœ

Sol

mig mort de

œ .œ

œ

.œœ

.œœ

fred, nu -et, nu -

œ .œ

œ

œœ

et,

Mim

i∏es -

Sim

œœ

œœ

œœ

Do

mig mort

Re7

de

œœ

œœ

œ‰

fred.

Sol

œ‰

Page 94: cançons catalanes

E L D I M O N I E S C U AT14

2E D U C A C I Ó P R I M À R I A / C I C L E I N I C I A L N A D A L E S

• Cançó de Nadal .

• Expl icar l ’argument i t rebal lar e l vocabular i de l text .

• Tot i que la cançó és l larga, és aconsel lable fer- la sencera per ta l de no

perdre e l sent i t argumenta l . La representació de la h istòr ia, per part de ls

a lumnes, fac i l i ta la memor i tzació del text .

• E laboració de carotes per representar e ls d i ferents personatges

que surten a la cançó.

• Es pot representar.

• Di ferenciar e l grup i e l

• Fer adonar e ls a lumnes del començament anacrus i .

• Proposem una vers ió a dues veus, per s i es vol interpretar més endavant

(c ic le mit jà o super ior ) .

œ œ .œ œ

Page 95: cançons catalanes

E L B A L L D E L A C I VA D A

P R O P O S TA D I D À C T I C A15

OBJECTIUS

— Par t ic ipar en la interpretació de la cançó, tenint en compte la precis ió

r í tmica i melòdica, el text i un registre còmode.

— Aprendre la cançó de memòria, escol tant i imi tant e l mestre/a.

— Aconseguir una emissió correcta de la veu.

— Cantar en una postura corporal adequada (drets i asseguts).

— Posar atenció a les indicacions del mestre/a: agafar el to, gest d’entrada,

tempo , pulsació f inal .

— Respectar el t rebal l col · lect iu i par t ic ipar-hi .

— Ser conscients de la impor tància de la veu i tenir-ne cura, tant par lant com

cantant.

— Considerar la veu com a instrument per “ fer música”.

— Assol i r justesa i precis ió r í tmica a par t i r del moviment del propi cos i la

dansa.

CONTINGUTS

PROCEDIMENTALS

— Cant indiv idual i col · lect iu tenint en compte la precis ió r í tmica, melòdica

i e l text de la cançó.

— Interpretació de la cançó vigi lant la respiració, l ’ar t iculació i la col · locació

correcta de la veu.

— Memori tzació de la cançó, escol tant i imi tant e l mestre/a.

— Adopció d’una postura corporal correcta en cantar drets o asseguts.

— Emissió de la veu fent atenció a l ’ar t iculació, la respiració i les

ressonàncies.

— Atenció a les indicacions del mestre/a: agafar el to, gest d’entrada, tempo ,

pulsació f inal .

— Audició inter ior.

— Mobi l i tzació de di ferents par ts del cos.

CONCEPTUALS

— La veu com a instrument per «fer música».

— Cançó a l ’uníson.

— Cançó dansada.

2 P R O P O S TA D I D À C T I C AE D U C A C I Ó P R I M À R I A / C I C L E I N I C I A L I

Page 96: cançons catalanes

— Aspectes musicals de la cançó: af inació, intensi tat i f raseig.

— Aspectes expressius.

ACTITUDINALS

— Interès, atenció, par t ic ipació i respecte en el cant.

— Cura de la postura corporal adequada mentre es canta.

— Valoració de la pròpia veu.

— Respecte a les interpretacions dels al t res.

— Interès en l ’emissió correcta de la veu.

— Curiosi tat pel patr imoni musical del propi país.

— Gaudi en el cant col · lect iu.

— Atenció a les indicacions del mestre/a.

— Desinhibició i espontaneï tat de moviments en la dansa.

ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE

CONTEXTUALITZACIÓ DE LA CANÇÓ

— Figura en el cançoner d’al t res pobles mediterranis. És coneguda gairebé

arreu de casa nostra. Darrerament, gairebé només es conserva com a joc

infant i l . F ins fa poc temps, la bal lava la gent gran, sobretot dones, quan es

reunien en col la per a les fe ines del camp.

— L’acompanyament instrumental d’aquesta cançó al CD es compon de:

f lauta, c lar inet , fagot, v ibràfon i piano.

MOTIVACIÓ

— Es pot aprof i tar introduir aquesta cançó quan es t rebal l in, a l ’àrea de

Coneixement de medi, les di ferents fe ines del camp.

— Podem proposar un joc als alumnes, fent que un nen/a faci amb mímica

una de les fe ines del camp i e ls al t res l ’hagin d’endevinar.

TÈCNICA VOCAL

Seguint e l model proposat en la cançó Dalt de l cotxe , també expl icarem

una històr ia amb la qual farem exercicis de respiració i vocal i tzació.

— Anem cap al camp a trebal lar. Pel camí cantem “Hei ha hei ho” (dues

vegades la quinta descendent) fent stacatto . Progressivament, anirem

pujant per semitons.

— De sobte veiem un amic l luny, a l ’a l t ra muntanya, i e l cr idem: “Eo!” ( tercera

menor descendent) diverses vegades i no gaire for t . Com que no ens sent,

cada cop ho farem més agut (sense cr idar massa).

2 P R O P O S TA D I D À C T I C AE D U C A C I Ó P R I M À R I A / C I C L E I N I C I A L II

Page 97: cançons catalanes

— Ens aturem una estona per descansar i fem uns exercicis d’est i rament de

braços i badal ls.

— Quan ja estem a punt de tornar-nos-en, ve una abel la a molestar-nos: imitar

el brunzi t de l ’abel la fent di ferents direccional i tats (pr imer el mestre/a, i

després ho repeteixen els alumnes).

— Arr ibem al camp. En acabar la fe ina ens mengem un entrepà i , per postres,

una piruleta: exercicis de mandíbula (mastegar) i de l lengua ( fer- la moure

per dins de la boca, est i rar- la amunt i aval l . . . ) .

TEXT

— Es pot t rebal lar e l vocabular i re lacionat amb el conreu del blat fent

buscar als alumnes els verbs que apareixen a la cançó, amb les def in icions

en una l l is ta que els proporcionarà el mestre/a. Després, els nens/es faran

el dibuix de la def in ic ió.

ASPECTES RÍTMICS

Pulsació

— Fer picar de mans la pulsació a la negra mentre es canta la cançó.

— Fer picar amb una mà sobre la taula la pulsació de blanca mentre es canta

la cançó.

— Fer dos grups d’alumnes, que piquen els exercicis anter iors

simultàniament.

— Donar- los una f i txa amb una quadrícula de 8 columnes i 6 f i leres. Els

alumnes han d’anar marcant amb un l lapis un puntet en cada quadret

seguint la pulsació de negra mentre el mestre/a canta la cançó, no gaire

de pressa i accentuant per ajudar- los.

Ritme

— És un bon moment per presentar el r i tme de corxera amb punt seguida de

semicorxera a nivel l sensor ia l (e l mestre/a pica amb un instrument de

percussió de so indeterminat di ferents f igures r í tmiques, amb resposta

gestual dels alumnes desplaçant-se l l iurement per l ’espai) . Es pot

relacionar amb diversos animals. Per exemple: la blanca, caminar d’elefant;

la negra, caminar de caval l . Dues corxeres: gat. Quatre semicorxeres:

ratol í . Corxera seguida de semicorxera: t rot del caval l (és convenient que

els alumnes hagin pract icat anter iorment el galop).

— Es piquen diversos r i tmes de quatre pulsacions. Els alumnes han

d’endevinar en quins apareix la corxera amb punt seguida de semicorxera

(en quina pulsació se sent un sal t ) .

2 P R O P O S TA D I D À C T I C AE D U C A C I Ó P R I M À R I A / C I C L E I N I C I A L III

Page 98: cançons catalanes

— Es relaciona el r i tme de corxera amb punt seguida de semicorxera amb

cançons ja apreses: Al carrer més a l t , En Jan pet i t , etc.

— El mestre/a reci ta el text d’una frase de quatre pulsacions i e ls alumnes

han de descobrir en quina hi ha el r i tme de corxera amb punt seguida de

semicorxera.

ASPECTES MELÒDICS

Melodia

— El mestre/a interpretarà amb un instrument melòdic, o cantarà, una melodia

improvisada i , entremig, tocarà la melodia de la pr imera frase («el bal l de

la civada jo us el cantaré»). Els nens/es caminaran l l iurement per l ’espai i

s ’aturaran quan sent in la melodia de la cançó per escol tar- la. Quan torni a

sonar una música di ferent cont inuaran caminant.

— Es pot fer e l mateix asseguts i a ixecant la mà quan ident i f iquin la cançó.

— Trebal larem la l ín ia melòdica de la pr imera frase fent pr imer que els

alumnes la dibuix in amb la mà en l ’a i re, i després plasmant-ho en un

paper. Anirà bé cantar la cançó molt a poc a poc, fent- los adonar s i la

melodia puja o baixa.

Inter ior i tzac ió

— Per fer un exercici d’atenció, quan el mestre/a aixequi la mà amb tots els

di ts amagats, tota la classe seguirà la cançó en si lenci ; quan aixequi un

dit cantarà el pr imer grup d’alumnes i quan mostr i dos di ts ho farà el

segon grup.

Estructura formal

És impor tant fer adonar els nens/es que les cançons que canten estan

estructurades en frases musicals, a lgunes de les quals són completament

di ferents d’al t res que es repeteixen o d’al t res de semblants amb alguna

pet i ta di ferència.

En aquest cas, a més a més, cal t rebal lar l ’estructura, ja que els faci l i tarà

la comprensió de la dansa.

— Fer escol tar la cançó perquè comptin quantes f rases musicals té

(el mestre/a la cantarà fent una pet i ta parada entre f rases per ajudar els

alumnes).

— Un cop saben que la cançó té s is f rases, demanar- los s i n ’h i ha alguna que

es repeteix i .

— Fer- los pintar un musicograma amb colors, segons l ’estructura formal de la

2 P R O P O S TA D I D À C T I C AE D U C A C I Ó P R I M À R I A / C I C L E I N I C I A L IV

Page 99: cançons catalanes

cançó (AAB A’ CC’) : un color per a cada l letra ( les l letres pr ima poden ser

del mateix color que l ’a l t ra, però pintades molt f lu ixet) .

INTENSITAT

— Els alumnes canten la cançó d’acord amb el car tel l d’ intensi tat que mostra

el mestre/a i que canviarà en acabar la f rase.

— El mestre/a canta la cançó var iant la intensi tat a cada frase i e ls alumnes

han de dibuixar la seqüència de graf ies.

— Es pot fer e l mateix exercici amb els reguladors.

TIMBRE

— Cada instrument representa una feina del camp. Uns alumnes tenen els

instruments i e ls toquen, i e ls al t res són els pagesos que han de respondre

a l ’est ímul sonor representant la feina corresponent. Exemple: tr iangle-segar,

caixa x inesa-pastar, pandero-batre, etc.

— Perquè els alumnes ident i f iquin l ’acció amb l ’ instrument ens ajudarem

d’uns rètols on f igur in els dibuixos de la fe ina del camp amb l ’ instrument

corresponent.

DANSA

— Punts de dansa i f igura r í tmica:

• Punteig (negra).

• Galop (corxera amb punt i semicorxera).

— Posició in ic ia l :

• Rot l lana amb les mans agafades.

— Moviment:

• Fent rot l lana i agafats de les mans, dansar, tot puntejant, les dues

primeres frases musicals (A i repet ic ió de A), per acabar amb els peus

junts i encarats cap al centre. (Cal t rebal lar-ho prèviament, ja que als

nens/es els costa acabar amb els peus junts.)

• A cont inuació ( tercera f rase (B)) , e ls alumnes han de representar

mímicament l ’acció que es canta en aquest moment.

• A la quar ta f rase (A’) s ’a ixeca la mà i es dóna un cop al pi t , i cada

alumne/a fa mit ja vol ta sobre s i mateix, quedant la rot l lana de cara enfora.

(Si a ixò di f icul ta la dansa es pot adaptar una al t ra opció: fer la vol ta

sencera i tornar a quedar de cara endins.)

• A la cinquena i s isena frase (C i C’) es fa galop agafats de les mans, tot

desplaçant-se cap a la dreta i acabant amb els peus junts.

• Repet i r tota la dansa fent-ho tot igual , però començant mirant enfora.

2 P R O P O S TA D I D À C T I C AE D U C A C I Ó P R I M À R I A / C I C L E I N I C I A L V

Page 100: cançons catalanes

Educació primàriaCicle mitjà

• Cançons populars

• Nadales

• Proposta didàctica

Ed

uc

ac

ió p

rimà

riaC

icle

mitjà

3

Page 101: cançons catalanes

Í N D E X

3E D U C A C I Ó P R I M À R I A / C I C L E M I T J À

C a n ç o n s p o p u l a r s

1 Margar ideta

2 Una mat inada f resca

3 El pol l i la puça

4 El bon caçador

5 El mar idet

6 Els t res tambors

7 En Pere Gal ler í

8 La gata i e l be l i t re

9 La f i ladora

10 Joan del Riu

N a d a l e s

11 El Noi de la Mare

12 L’àngel i e ls pastors

13 El pobret a legre

14 Les bèst ies a l Naixement

P ro p o s t a d i d à c t i c a

15 Margar ideta

Page 102: cançons catalanes

M A R G A R I D E TA1

–Margar ideta, l leva’t de mat í ,de ixa de fer mat inada!Margar ideta, l leva’t de mat í ,de segui t vés-te a vest i r.–Prou em l levar ia jo,s i em portava a lgú sabates;prou em l levar ia jo,que sabates no t inc, no.Pere va a la p laça,Pere ja n’h i compra,Pere ja se’n torna,Pere ja és aquí !Margar ideta, l leva’t de mat í .

&b

b

4

2

Allegretto

œ œ œ

– Mar - ga - ri -

œœ

œ œ œ œ

de -

Solm

ta, lle -

Re

va't de ma -

œ

,

œ œ

tí,

Solm

dei - xa

&b

b

œœ

œœ

Re

de fer ma - ti -

œœ

,

œ œ œ

na -

Solm

da! Mar - ga - ri -

œœ

œ œ œ œ

de - ta, lle -

Re

va't de ma -

œ

,

œ œ

tí,

Solm

de se -

&b

b

œœ

œœ

Dom

guit vés -

Re7

te∏a ves -

œ

,

œ œ

Solm

tir. – Prou em

œœ

œœ

lle - va - ri - a

.œœ

œ

jo, si∏em por -

œœ

œœ

Dom

ta - va∏al -

Re7

gú sa -

&b

b

œœ

œ

,

œ œ

Solm

ba - tes; prou em

œœ

œœ

lle - va - ri - a

œœ

œ

jo, que sa -

œœ

œœ

Dom

ba - tes no

Re7

tinc,

&b

b

œ

,

œ œ œ œ

no.

Mib

Pe -

Sol7

re va∏a la

œ œ

,

œ œ œ œ

pla -

Dom

ça, Pe -

Sol7

re ja n'hi

œ œ

,

œ œ œ œ

com -

Dom

pra, Pe -

Sol7

re ja se'n

&b

b

œ œ

,

œœ

œœ

Dom

tor - na, Pe -

Mib

re ja∏és a -

œ

,Uœ œ œ

Re

quí! Mar -

Dom

ga - ri -

œ œœ

œœ

œ

de -

Solm

ta, lle -

Re7

va't de ma -

œ

u

tí.

Solm

Page 103: cançons catalanes

M A R G A R I D E TA1

3E D U C A C I Ó P R I M À R I A / C I C L E M I T J À C A N Ç O N S P O P U L A R S

• Vegeu la proposta d idàct ica a la f i txa 15 d’aquest apartat .

• A les repet ic ions es canvia la paraula sabates per mitgetes, o jaqueta,

o arracades, o c inteta. . .

• A cada peça de roba que en Pere l i porta entra una nova bal ladora

a la rodona.

Page 104: cançons catalanes

U N A M AT I N A D A F R E S C A2

1. Una mat inada f resca, ara va de bo, (b is )va ig sort i r per ‘nar a caçar, ara va de bo,va ig sort i r per ‘nar a caçar, ara va de bo, que de bo va.

2. No en t robo perdiu n i guat l la , ara va de bo, (b is )per a poder- l i t i rar, ara va de bo,per a poder- l i t i rar, ara va de bo, que de bo va.

3. Sinó una pobra pastora, ara va de bo, (b is )que guardava e l best iar, ara va de bo,que guardava e l best iar, ara va de bo, que de bo va.

4. Ja la t robo adormideta, ara va de bo, (b is )a la vora d’un canyar, ara va de bo,a la vora d’un canyar, ara va de bo, que de bo va.

5. De tan boniqueta que era, ara va de bo, (b is )no la goso despertar, ara va de bo,no la goso despertar, ara va de bo, que de bo va.

&

#

4

2

Allegretto

œ œ

U - na

œ œ œœ

ma -

Sol

ti - na - da

œ œ œœ

œœ

fres -

Re7

ca, a - ra va de

&

#

œ‰

œ œ

bo,

Sol

u - na

œ œ œœ

ma - ti - na - da

œ œ œœ

œœ

fres -

Re7

ca, a - ra va de

œ‰ œ

œ

bo,

Sol

vaig sor -

&

#œ œ

œœ

tir per 'nar∏a ca -

œ

œ œ œ œ

çar,

Re

a - ra va de

œ‰ œ

œ

bo, vaig sor -

&

#œ œ

œœ

tir

Sol

per 'nar∏a ca -

œ œ œ œ œ

çar,

Re

a - ra va de

œœ

œœ

bo,

Re7

que de bo

œ‰

va.

Sol

Page 105: cançons catalanes

U N A M AT I N A D A F R E S C A2

3E D U C A C I Ó P R I M À R I A / C I C L E M I T J À C A N Ç O N S P O P U L A R S

• Expl icar l ’argument i t rebal lar e l vocabular i de l text .

• Es pot fer un t rebal l sensor ia l de l grup de quatre semicorxeres.

• Ser ia convenient fer un t rebal l d’art icu lac ió del text de la tornada per

reforçar la precis ió del grupet r í tmic de quatre semicorxeres.

• Com que e l text de la cançó és l larg i narra una h istòr ia, es pot rec i tar

i /o i l · lustrar amb v inyetes.

Page 106: cançons catalanes

E L P O L L I L A P U Ç A3

Int roducció

El pol l i la puça se’n volen casar:–Com ens casarem s i no tenim pa?Respon la formiga des del formiguer:–Avant, avant les noces: de pa, jo en duré.

Estrofes

1. –De pa, ja en tenim; carn, com ho farem?Respon la guineu des del ga l l iner :–Avant, avant les noces: de carn, jo en duré.

2. –De carn, ja en tenim; v i , com ho farem?Respon e l mosqui t de l fons del ce l ler :–Avant, avant les noces: de v i , jo en duré.

3. –De v i , ja en tenim; però qui sonarà?Ja en respon e l gr i l l , que sap sonar bé:–Avant, avant les noces: que jo sonaré.

4. –Sonador, ja en tenim; però qui ba l larà?Respon e l gr ipau, que sap bal lar bé:–Avant, avant les noces, que jo bal laré.

5. –Bal lador ten im; però amb qui bal larà?Respon la rateta de d ins del graner:–L l igueu-me bé la gata, que jo bal laré.

&b

4

3

IntroducciAllegro

œ

El

œœ

œ

poll

Fa

i la

œ œ

œ

pu - ça se'n

œœ

œ

vo - len ca -

˙

,

œ

sar: – Com

œœ

œ

ens ca - sa -

&b

˙œœ

rem

Do

si

œœ

œœ

œœ

no

Fa

te - nim

˙˙

,

œ

pa?

Do

Res -

œœ

œ

pon

Fa

la for -

œ œ

œ

mi - ga des

œœ

œ

del for - mi -

&b

˙

,

œ

guer: – A -

œœ

œœ

œœ œ

œ

vant,

Rem

a- vant les

œ

œ

œ

œ

œ

œ

no -

Solm

ces: de

œ

œ

œ

œœœ

pa,

Do7

jo∏en du -

Estrofes

˙

,

ré.

Fa

œ

– De

œœ

œ

pa,

Fa

ja∏en te -

&b

˙

œ

nim; carn,

œœ

œ

com ho fa -

˙

,

œœ

rem? Res -

œœ

œœ

œœ

pon la gui -

˙˙

œœ

neu

Do

des

œœ

œœ

œœ

del

Fa

ga - lli -

&b

˙˙

,

œ

Do

ner: – A -

œœ

œœ

œœ œ

œ

vant,

Rem

a - vant les

œ

œ

œ

œ

œ

œ

no -

Solm

ces: de

œ

œ

œ

œœœ

carn,

Do7

jo∏en - du -

˙

Fa

ré.

Page 107: cançons catalanes

E L P O L L I L A P U Ç A3

3E D U C A C I Ó P R I M À R I A / C I C L E M I T J À C A N Ç O N S P O P U L A R S

• Cançó de gresca; acumulat iva, a cada posada entra en joc un a l t re

bal lador; per sa l tar i ba l lar.

• Expl icar l ’argument i e l vocabular i , que és molt r ic , i la re lac ió de

conceptes.

• Per recordar e l text es poden fer d ibuixos, representar- la amb t i te l les

o també esceni f icar- la amb a lumnes de la c lasse “d is f ressats” de l ’an imal

corresponent. Es pot fer un t rebal l interd isc ip l inar i amb l ’àrea de Plàst ica.

Page 108: cançons catalanes

E L B O N C A Ç A D O R4

1. Una mat inada f rescavaig sort i r per ‘nar a caçar;no en t robo perdiu n i guat l laper a poder- l i t i rar.S i em t i ra l ’amor i em toca,s i em toca bé em tocarà.

2. Sinó una pobra pastoraque en guardava e l best iar.Ja la t robo adormidetaa la vora d’un canyar.Si em t i ra. . .

3. De tan boniqueta que erano la goso despertar.En cul lo un pom de v io les,a l p i t les h i va ig t i rar.S i em t i ra. . .

4. Les v io les eren f resques,la pastora es despertà.Quan en fou despertadetatots e ls colors t rasmudà.Si em t i ra. . .

&b

8

3

Allegretto

œœ

œ

U -

Fa

na ma -

œœ

œ

ti -

Do7

na - da

œ

j

œ

fres -

Fa

ca

œœ

œ

vaig sor - tir

œœ

œ

per

Do7

'nar∏a ca -

&b

œ

çar;

Fa

œœ

œ

Do

no∏en tro-bo

œœ

œ

per -

Rem

diu niœ

j

œ

guat -

Do

lla

œœ

œ

per

Fa

a po -

œœ

œ

der -

Do7

li ti -

rar.

Fa

&b

œœ

œ

Do

Si∏em ti - ra

œœ

œ

l'a -

Rem

mor i∏emœ

j

œ

to -

Do

ca,

œœ

œ

Fa

si∏em to - ca

œœ

œ

bé∏em

Do7

to - ca -

rà.

Fa

Page 109: cançons catalanes

E L B O N C A Ç A D O R4

3E D U C A C I Ó P R I M À R I A / C I C L E M I T J À C A N Ç O N S P O P U L A R S

• Cançó de tasca, amorosa, d ia logada, dansa.

• Expl icar l ’argument i e l vocabular i .

• Di ferenciar les estrofes (que narren la h istòr ia ) de la tornada (sempre amb

la mate ixa l let ra ) .

• Trebal lar l ’estructura formal ternàr ia: AABABA.

• Fer adonar e ls a lumnes que totes les f rases tenen la mate ixa estructura

i d isseny melòdic a dues a l tures d i ferents.

Page 110: cançons catalanes

E L M A R I D E T5

1. Amb una cua de c i rerajo n’h i he fet b iga serrera;me n’ha sobrat un bocinet,jo n’h i he fet un bastonet.Tan pet i tet mar idet m’heu datque la geladeta se me’ l menja;tan pet i tet mar idet m’heu datque la geladeta se me l ’ha menjat .

2. Amb una c losca d’avel lanajo n’h i he fet casa i cabana;me n’ha sobrat un bocinet,jo n’h i he fet un corra let .Tan pet i tet . . .

3. Amb una c losca de pinyójo n’h i he fet un gran sarró,me n’ha sobrat un bocinet,jo n’h i he fet un sarronet.Tan pet i tet . . .

4. I amb un pam i mig de drapjo l ’he vest i t de cap a cap;me n’ha sobrat un bocinet,jo n’h i he fet uns mit jonets.Tan pet i tet . . .

& 8

6

Allegro

œœ

œ

Amb u - na

œ

J

œœ

J

œ

cu -

Do

a de

Fa

ci -

œ

J

œœ

œœ

re -

Do

ra jo n'hi he

j

œ œ

j

œ

fet

Fa

bi - ga

Sol7

ser -

œ

j

œœ

œœ

Do

re - ra; me

Sol

n'ha so -

œ

J

œœ

J

œ

brat

Do

un bo -

Fa

ci -

& 4

2.œ

œœ

œ

net,

Do

jo n'hi he

œ

j

œ œ

j

œ

fet

Fa

un bas -

Sol7

to -

œ

,

œœ

œ

net. Tan

Sol

pe - ti -

&

œ œ œœ

œ

tet

Do

ma - ri - det

Fa

m'heu

œœ

œœ

œ

dat

Do

que la ge - la -

œœ œ

œ

de -

Fa

ta se

Sol7

me'l

œœ

œœ

œ

men -

Do

ja; tan

Sol

pe - ti -

& 8

6œ œ œ

œœ

tet

Do

ma - ri - det

Fa

m'heu

œœ

œœ

œ

dat

Do

que la ge - la -

œœ œ

œœ

œ

de -

Fa

ta se me l'ha

Sol7

men -

jat.

Do

Page 111: cançons catalanes

E L M A R I D E T5

3E D U C A C I Ó P R I M À R I A / C I C L E M I T J À C A N Ç O N S P O P U L A R S

• Cançó de gresca, mimada, de bal l rodó, car icaturesca.

• Aquesta cançó té dues parts ben di ferenciades.

• S’ha d’anar amb compte a ls canvis de compàs, que es fa mantenint

la pulsació (negra amb punt = negra) .

• En l ’àrea de L lengua podem demanar a ls a lumnes que cont inu ïn inventant

estrofes per confeccionar coses a part i r de mater ia ls pet i ts .

• Trebal lar l ’estructura formal : AA’ BB’.

Page 112: cançons catalanes

E L S T R E S TA M B O R S6

&

#

4

2

Allegro

r

œ

Si

.œœ

.œœ

n'e -

Sol

ren tres

Re

tam -

œ‰ .

r

œ

Sol

bors, ve -

.œœ

.œœ

ni - en de la

&

j

œ≈

R

œ

guer -

Re

ra, i∏el

.œœ .œ

œ

més

Lam

pe - tit

Mi

de

œ‰ . r

œ

tots

Lam Re

por -

.œœ

.œœ

ta∏un

Sol

ram de ro -

.œœ

j

œ‰

se - tes.

&

#

œ

3

œœ

œ

Do

Ram, ram, pa - ta -

œ

‰ . r

œ

Re

plam!, por -

.œœ

.œœ

ta∏un

Sol

ram de ro -

.œœ

œ

se - tes.

œ‰ .

1. Si n’eren t res tambors,venien de la guerra,i e l més pet i t de totsporta un ram de rosetes.Ram, ram, pataplam!,porta un ram de rosetes.

2. La f i l la del bon re ija surt a la f inestra:–Tambor, e l bon tambor,s i em vols dar una roseta?Ram, ram, pataplam!,s i em vols dar una roseta?

3. –Donzel la que l ’hauràserà l ’esposa meva;no us donaré jo e l ramque a vós no us pugui prendre.Ram, ram, pataplam!,que a vós no us pugui prendre.

4. M’haveu de demanara l pare i a la mare;s i e l s í vos volen dar,per mi , res no es pot perdre.Ram, ram, pataplam!,per mi , res no es pot perdre.

Page 113: cançons catalanes

E L S T R E S TA M B O R S6

3E D U C A C I Ó P R I M À R I A / C I C L E M I T J À C A N Ç O N S P O P U L A R S

• Cançó esceni f icada.

• Per t rebal lar la h istòr ia que ens expl ica la cançó, e ls a lumnes de l ’àrea

de L lengua poden fer una redacció o una auca.

• Podem fer que a lguns nens/es en fac in la representació mentre e ls a l t res

canten.

• Cal v ig i lar que e ls nens/es cant in bé les f igures amb puntet .

• És pot acompanyar la cançó fent que un nen (que t ingui dominat e l sent i t

r í tmic) fac i un obst inat amb un tambor, per exemple:

• Abans de començar a cantar, h i pot haver una introducció amb l ’obst inat

del tambor tocat d iverses vegades fent un crescendo , i a l f ina l una coda

fent un diminuendo .

4

2..

œ .œ œ œ .œ œ œ .œ œ œ Œ

Page 114: cançons catalanes

E N P E R E G A L L E R Í7

1. Com que e l l és tan bon home,en Pere Gal ler í ,se’n duu tota la xe ixa,la xe ixa de per ’quí .Que la mort , que la v i ,marxant d’en Pere Gal ler í ,com vares tururururú,com vares tu mor i r.

2. Se’n puja dal t d’un arbreper heure un f rancol í ,les branques eren guerxes,se’n va tombar, tombí.Que la mort . . .

3. Les noies de la v i lae l t roben a l camí,d iuen un parenostreque es ’cabi de mor i r.Que la mort…

4. Que s i se’n va a l ’ in fernmai més no en pugui e ix i r,i s i se’n va a la g lòr iam’hi fac i l loc a mi.Que la mort…

&b

4

2

Allegro

j

œ

Com

œœ

œœ

Fa

que∏ell és tan bon

œ œœ

ho - me, en

œœ

œœ

Pe - re Ga - lle -

&b

œ

j

œ

rí, se'n

œ œ œ œ

duu

Fa7

to - ta la

œ œ

œ

xei -

Sib

xa, la

œ œ œ œ

xei -

Sibm

xa de per

&b

J

œ

,

œœ

œœ

œ

Fa

'quí. Que la mort, que la

œœ

œœ

vi, mar - xant d'en

œœ

œœ

j

œ

,

j

œ

Pe -

Do7

re Ga - lle - rí,

Fa

com

&b

œ œ œœ

œœ

va -

Solm

res tu -

Do7

ru - ru - ru -

œ œœ œ

rú,

Rem

com va -

Solm

res

œœ

œ

tu

Do7

mo -

œ

rir.

Fa

Page 115: cançons catalanes

E N P E R E G A L L E R Í7

3E D U C A C I Ó P R I M À R I A / C I C L E M I T J À C A N Ç O N S P O P U L A R S

• Cançó de gresca, dansa, per sa l tar i ba l lar.

• Expl icar l ’argument i t rebal lar e l vocabular i : xe ixa, guerxes, e ix i r. . .

• La tornada (“que la mort , que la v i ” ) p lante ja l ’ant inòmia mort–v ida

(del f rancès “v ie” ) . Cal pronunciar la “o” de la paraula “mort” oberta perquè

no es confongui amb “amor”.

• S’ha de procurar que la d icc ió s igui c lara i que no s’acceler i la tornada.

• Fer un t rebal l prev i de l text de la tornada, repet int- lo d iverses vegades

com s i fos un embarbussament.

• L’ú l t ima estrofa es pot d i ferenciar de les t res pr imeres interpretant- la més

lentament i so lemne.

Page 116: cançons catalanes

L A G ATA I E L B E L I T R E8

&b

4

2

Allegretto

œ

œ

De la

.œœ

œœ

ga -

Rem

ta i∏el be -

.œœ

œœ

li -

Do

tre jo∏us di -

œœ

œœ

Sib

lo que∏ha pas -

&b

œ

,

œ

œ

La

sat: s'ha per -

.œœ

œœ

dut

Rem

al - gu - na

.œœ

œœ

co -

Do

sa, no sé

œœ

œœ

qui

Sib

l'hau - rà tro -

&b

,

œœ

bat.

La

Si se -

œ œ œ œ

rà∏el

Rem

gos o bé∏el

,

œœ

gat,

Solm

a la

œœ

œœ#

nyi -

Rem

go, nyi -

La7

go,

&b

œ

j

œ

,

œœ

nyi -

Rem

go, si se -

œ œ œ œ

rà∏el

Solm7

gos o bé∏el

,

œœ

gat

Do

a - quell

œœ

œœ#

qui

Sib

l'hau - rà

La7

tro -

œ

bat.

Rem

1. De la gata i e l be l i t rejo us d i ré lo que ha passat:s’ha perdut a lguna cosa,no sé qui l ’haurà t robat.Si serà e l gos o bé e l gat ,a la ny igo, ny igo, ny igo, ny igo,s i serà e l gos o bé e l gataquel l qu i l ’haurà t robat.

2. Ja en respon una ve l leta:–Penso que haurà estat e l ca;jo, la gata, no l ’he v istani sent ida mio lar.Que s i jo e l puc atrapar,a la ny igo, ny igo, ny igo,que s i jo e l puc atrapar,prou que me la pagarà!

3. Dones, bé estareu contentes,ara que e l ca se n’ha anat,at ipareu bé la gataque est igu i grassa av iat .L i donareu pa torrat ,a la ny igo, ny igo, ny igo,l i donareu pa torratamb a l l i o l i ben sucat.

Page 117: cançons catalanes

L A G ATA I E L B E L I T R E8

3E D U C A C I Ó P R I M À R I A / C I C L E M I T J À C A N Ç O N S P O P U L A R S

• Cançó de gresca, humor íst ica, amb caràcter de fau la.

• Expl icar l ’argument i t rebal lar e l vocabular i : be l i t re, ca. . .

• Cal estar atent a ls f ina ls de f rase perquè no quedin ta l lats i accentuats.

Per ev i tar-ho es pot demanar que l ’ú l t ima nota es fac i l larga (anant a buscar

la f rase següent ) .

• Trebal l de l ’estructura formal b inàr ia: AABB.

• Es pot interpretar jugant amb di ferents d inàmiques.

Page 118: cançons catalanes

L A F I L A D O R A9

1. Un pobre pagèstenia una f i l la ,ten ia quinze anysi encara no f i la .Tra larà, la , la , la ,pr imf i la , pr imf i la ,t ra larà, la , la , la ,pr imf i la i se’n va.

2. La n i t de Nadal ,que és n i t d’a legr ia,pren f i losa i fus,dóna un tomb per v i la .Tra larà. . .

3. En t roba e l ga lante l qui e l la vo l ia :–D’on veniu, Joan?–On aneu, Mar ia?Tra larà. . .

4. –A cal te ix idor,que h i t inc peça ordida.Setze canes té:me’n manquen les quinze.Tra larà. . .

5. –Què en farem, del drap,formosa Mar ia?Què en farem, del drap?–Llençols i camises.Tra larà. . .

6. Del que ens quedaràpararem bot iga:cap més no n’h i hauràtan ben proveïda.Tra larà. . .

&

#

#

4

3

Allegro

œ

Un

œ œœ

po -

Re

bre pa -

˙ œ

gès

La

te -

œ œ œ

ni -

Sim

a∏u - na

œœ

œ

,

œ

fi -

La

lla, te -

œnœ

œ

ni -

Si7

a qui -

Mim

&

#

#

œ

Œ

œ

ze∏anys

Fa#

i∏en

Sim

œœ

œ

ca -

Re

ra no

La7

œœ

,

œœ

fi -

Re

la. Tra - la -

œœ

œ

rà, la, la,

œŒ

œ

la,

Re7

prim -

œœ

œ

fi -

Sol

la, prim -

La7

&

#

#

œœ

œ œœ

fi -

Re

la, tra - la -

œœ

œ

rà, la, la,

œŒ

œ

la,

Re7

prim -

œœ

œ

fi -

Sol

la∏i se'n

La7

œ

Œ

va.

Re

Page 119: cançons catalanes

L A F I L A D O R A9

3E D U C A C I Ó P R I M À R I A / C I C L E M I T J À C A N Ç O N S P O P U L A R S

• Cançó de tasca, d ia logada.

• Expl icar l ’argument i t rebal lar e l vocabular i : f i lar, f i losa, fus, te ix idor,

canes, peça ordida. . .

• Es pot demanar que busquin a l d icc ionar i e ls mots de què desconeguin

el s ign i f icat .

• És una cançó amb una l ín ia melòdica molt de l icada, ja que té un àmbit

molt obert , i s ’ha d’ interpretar molt l l igada. Si h i hagués a lumnes amb

problemes d’af inació, podem fer que les estrofes les cant i un pet i t grup

i la tornada tota la c lasse.

• Es pot fer que cant in sol is tes en e ls d ià legs entre e l ga lant i la Mar ia.

Page 120: cançons catalanes

J O A N D E L R I U10

& 8

6

Allegro

œ

j

œ

Joan del

.œœ

œœ

Riu

Do

n'és

Fa

ar - ri -

.œœ

j

œ

bat

Do

amb

Fa

un

œ

j

œœ

j

œ

pot

Sol7

de con - fi -

j

œ

,

œ

j

œ

tu -

Do

ra; Joan del

.œœ

œœ

Riu n'és

Fa

ar - ri -

.œœ

j

œ

bat

Do

amb

Fa

un

œ

j

œœ

j

œ

pot

Sol7

de ra - ï -œ

œ

j

œ

mat.

Do

N'ha por -

&.œ œ

œœ

tat un vi - o -

.œœ

j

œ

lon

Fa

per fer

œ

j

œœ

j

œ

ba -

Sol7

llar les mi -

œ

j

œ

,

œ

j

œ

nyo -

Do

nes, n'ha por -

.œ œœ

œ

tat

Do7

un vi - o -

&

.

..œ

œ

j

œ

lon

Fa

per fer

Estrofes

œ

j

œœ

j

œ

ba -

Sol7

llar tot elœ

món.

DoPer acabar

œJ

œœ

J

œ

ba -

Do

llar tot

Sol7

el

œ‰

món.

Do

1. Joan del Riu n’és arr ibatamb un pot de conf i tura;Joan del Riu n’és arr ibatamb un pot de ra ïmat.N’ha portat un v io lonper fer bal lar les minyones,n’ha portat un v io lonper fer bal lar tot e l món.

2. Joan del Riu n’és arr ibatamb una carga de monines;Joan de Riu n’és arr ibatamb una carga d’escarbats.N’ha portat . . .

3. Joan del Riu n’és arr ibatamb una bóta de v i ranci ,Joan del Riu n’és arr ibatamb una bóta de moscat.N’ha portat . . .

Page 121: cançons catalanes

J O A N D E L R I U10

3E D U C A C I Ó P R I M À R I A / C I C L E M I T J À C A N Ç O N S P O P U L A R S

• Cançó de gresca, de Carnesto l tes, cançó-dansa, per ser esceni f icada

i ba l lada.

• Expl icar l ’argument i t rebal lar e l vocabular i : conf i tura, ra ïmat, v i ranci ,

bóta de moscat. . .

• S’ha de cantar amb un a i re molt f resc.

• Es pot dansar, donant-se les mans en f i lera i fent les d i ferents evoluc ions

que proposa e l cap.

Page 122: cançons catalanes

E L N O I D E L A M A R E11

1. –Què l i darem, a n’e l Noi de la Mare?Què l i darem que l i sàpiga bo?–Panses i f igues i nous i o l ives,panses i f igues i mel i mató.

2. –Què l i darem, a l F i l le t de Mar ia?Què l i darem, a l xamós Infantó?–Li darem panses amb unes balances,l i darem f igues amb un paneró.

3. –Tam, patamtam, que les f igues són verdes;tam, patamtam, que ja maduraran.Si no maduren e l d ia de Pasqua,maduraran en e l d ia del Ram.

&

#

#

8

6

Moderato

.œœ

œ

Re

– Què li da -

.œœ

œ.œ

œœ

.œœ

œ

rem, a n'el Noi

Sol

de la

.œœ

œ .œ

œœ

œ

j

œ.œ

œœ

Ma - re?

Re

Què li da -

œ

J

œ.œ

œœ

&

#

#.œ

œœ

.œœ

œ

rem que li sà -

Sol

pi - ga

.œœ

œ .œ

œœ .œ

.œœ

œ

bo?

Re

– Pan - ses i

.œ.œ

œœ

.œœ

œ .œœ

œ

fi - gues i nous

La7

i o -

.œœ

œ.

œœ

œ

&

#

#

œ

j

œ.œ

œœ

li -

Re

ves, pan - ses i

œ

J

œ .œœ

œ.œ

œœ .œ

œœ

fi - gues i mel

La7

i ma -

.œœ

œ.

œœ

œ .œ

tó.

Re

Page 123: cançons catalanes

E L N O I D E L A M A R E11

3E D U C A C I Ó P R I M À R I A / C I C L E M I T J À N A D A L E S

• Cançó de Nadal . Bal l rodó amb diverses var iants, tant de música com de

l let ra.

• Un cop apresa aquesta cançó recomanem l ’audic ió de la «Cançó i dansa

núm. 3», del composi tor cata là Freder ic Mompou, sobre aquesta cançó

tradic ional cata lana. L’obra Cançons i danses es compon de peces breus

per a p iano, inspi rades en tonades i ba l ls populars. Cada cançó va seguida

d’una dansa i la major ia tenen com a base melodies t radic ionals cata lanes.

Són audic ions que recomanem especia lment.

• Remarcar e l caràcter dolç de la cançó.

• Fer un t rebal l de ressonància amb e l “ tam, patamtam”.

• Comprensió: que l i sàpiga bo. Diminut ius: paneró, In fantó.

Page 124: cançons catalanes

L’ À N G E L I E L S PA S T O R S12

1. –Pastorets de la muntanyaque v iv iu amb gran recel , amb gran recel ,desperteu, veniu de pressa,que n’és nat e l Rei de l ce l . (b is )Cap a l migdia canta i re f i la ;toca, Pasqual , repica e l t imbal :rampataplam, rampataplam!Que en són festes d’a legr ia,Pasqües Santes de Nadal !

2. –Què és aquest soro l l que sentoaquesta hora en e l corra l , en e l corra l?Espereu’s, que s i jo baixo,sabreu qui és en Pasqual .

3. –Ai , Pasqual , no t ’h i enfadis,car jo sóc l ’àngel de l ce l , l ’àngel de l ce l ,que aquí v inc a anunciar-vosque ja és nat e l Rei de l ce l .

&

#

#

8

6

Allegretto

œ œ

– Pas - to -

œ

j

œ œ

j

œ

rets

Re

de la mun -

.œœ œ

œ

ta - nya que vi -

œ

j

œ

œ

J

œ

viu amb gran

Sol

re -

&

#

# ..œ

,

j

œ

œ

J

œ

cel,

Re

amb gran

Sol

re -

Re

cel,

‰œ œ

des - per -

.œœ

œœ

teu,

Sol

ve - niu de

.œœ œ œ

pres-

Re

sa, que n'és

œ

j

œœ

j

œ

nat

La7

el Rei del

&

#

# ..

Re

cel.

œœ

œœ

œœ

Cap al mig -

œœ

j

œœ

œœ

œœ

œœ

di - a can - ta∏i re -

œœ

j

œœ

œœ

œœ

œœ

fi - la; to - ca, Pas -

&

#

#œœ

j

œœ

œœ

œœ

œœ

qual, re - pi - ca∏el tim -

.

.œœ

,

œœ

œœ

œœ

bal:

Re

ram -

Sol

pa - ta -

.

.œœ

,

œœ

œœ

œœ

plam,

Re

ram - pa - ta -

.

.œœ

‰œœ

œœ

plam! Que∏en són

&

#

# ..

.

.œœ œ

œ

œœ

œœ

fes -

Sol

tes d'a - le -

.

.œœ œ

œœœ

œœ

gri -

Re

a, Pas - qües

œœ

j

œœ œ

œ

j

œœ

San -

La7

tes de Na -

.

.œœ

Re

dal.

Page 125: cançons catalanes

L’ À N G E L I E L S PA S T O R S12

3E D U C A C I Ó P R I M À R I A / C I C L E M I T J À N A D A L E S

• Aquesta nadala és tota d ia logada, com ho poden ser la major ia de les que

duen e l tema de l ’anunciata o e l de l ’adoració dels pastors, que recorda

l ’or igen dramàt ic del gènere.

• Havia estat molt cantada a l ’esglés ia com a in ic i de les cantades

i representacions de l ’adoració de cai re pastora l . També s’hav ia cantat

davant dels pessebres. S’acompanyava amb grans repics de t imbal i donava

l loc a molta gatzara i a legr ia.

• Cançó molt adient per t rebal lar l ’obst inat r í tmic a la tornada i , f ins i tot ,

a lguna pol i r í tmia senzi l la .

• Podem interpretar- la de manera d ia logada amb tres sol istes (àngel ,

pastor, Pasqual ) i tots junts cantant la tornada.

Page 126: cançons catalanes

E L P O B R E T A L E G R E13

& 4

3

Allegro

œ

Sóc

œœ œ

po -

Do

bre∏i no∏en -

œœ œ

ve -

Fa

jo la

œœ

œ

vi -

Sol7

da del

œŒ

œ

ric,

Do

per -

œœ œ

què

Do

me la

œ œ

pas -

Fa

so molt

œœ

œ

més

Sol7

di - ver -

œŒ

œ

tit.

Do

Si

œ œ œ

hem

Lam

de ser

œœ

œ

po - bres, si -

œœ

œ

guem -

Fa

ho de

& œŒ

œ

grat;

Sol

jo

œœ œ

can -

Do

to∏i m'a -

œœ œ

le -

Fa

gro quan

œœ

œ

Je -

Sol7

sús és

œŒ

nat.

Do

1. Sóc pobre i no envejo la v ida del r ic ,perquè me la passo molt més divert i t .S i hem de ser pobres, s iguem-ho de grat ;jo canto i m’a legro quan Jesús és nat.

2. Mat inet em l levo i me’n va ig a la font,em rento la cara i a fora la son!El r ic no pot fer-ho perquè no és l levat ;jo canto i m’a legro quan Jesús és nat.

3. Jo en t inc una jupa tota de ve l lut ;no és ampla n i estreta, h i cabo tot just .A i , pobre de mi, se m’ha esparracat.Jo canto i m’a legro quan Jesús és nat.

4. Josep i Mar ia pobres varen ser;Mar ia f i lava; Sant Josep, fuster ;s i hem de ser pobres, s iguem-ho de grat ;jo canto i m’a legro quan Jesús és nat.

Page 127: cançons catalanes

E L P O B R E T A L E G R E13

3E D U C A C I Ó P R I M À R I A / C I C L E M I T J À N A D A L E S

• Cançó de Nadal .

• Trebal lar e l vocabular i : de grat , jupa, esparracat. . .

• Fer adonar del començament anacrus i .

• Es pot acompanyar amb un obst inat r í tmic, per exemple: e l t imbal fa

blanca amb punt i e l t r iangle s i lenci de negra i dues negres.

• Buscar l ’estructura formal (AABA).

4

3

Œ

œ œ˙

Œ

Page 128: cançons catalanes

L E S B È S T I E S A L N A I X E M E N T14

1. Les gal l ines van pujant,juntes van, e l ga l l cantant.Van bal lant e l minuet,que e l X iquet molt se n’a legra;van bal lant e l minuet,molt se n’a legra e l X iquet.

2. A tot vo l e l ross inyolha arr ibat abans que e l so l ;s’ha parat a l branqui l lódel bastó del Patr iarca,s’ha parat a l branqui l lói ref i la una cançó.

3. Amb la veu d’un esparracles granotes fan rac, rac,mentre e l gr i l l amb e l r ic , r ic ,fa un bonic f laut í de dansa,mentre e l gr i l l amb e l r ic , r ic ,fa un f laut í mol t rebonic.

& 8

6

Allegro

œj

œ

Les ga -

œ

j

œ

œœ

œ

Do

lli - nes van pu -

œj

œ

,

œj

œ

jant, jun - tes

œ

j

œœ

œœ

van, el

Sol7

gall can -

&

.

.

œ

Do

tant.

œ

j

œ

Van ba -

œ

J

œ

œ

j

œ œ

j

œb

Do7

llant el mi - nu -

œ

J

œ œ

J

œ .œ œ

j

œ

Fa

et, que∏el Xi -

.œ œ

J

œ

j

œœ

j

œ

Sol7

quet molt se n'a -

œ

J

œœ

J

œœ

j

œ

,

œ

j

œ

Do

le - gra; van ba -

œ

J

œœ

J

œ

œ

j

œ œ

j

œb

Do7

llant el mi - nu -

œ

J

œ œ

J

œ

& .œ

,

œ

j

œ

Fa

et, molt se

.œ œ

J

œ

œ

j

œœ

j

œ

Do

n'a - le -

Sol7

gra∏el Xi -

œ

J

œœ

J

œ

œ‰

Do

quet.

œ

Page 129: cançons catalanes

L E S B È S T I E S A L N A I X E M E N T14

3E D U C A C I Ó P R I M À R I A / C I C L E M I T J À N A D A L E S

• Cançó de Nadal .

• Es pot companyar la cançó amb una pol i r í tmia formada per negra-corxera.

• Class i f icar e ls animals del text per c lasse o famí l ies.

• Reproduir e ls sons i e ls moviments dels d i ferents animals.

• Per fer un t rebal l de d inàmica, es pot interpretar e ls pr imers compassos

amb un caràcter més enèrgic.

• A l ’àrea d’Educació v isual i p làst ica es pot e laborar e ls d i ferents animals

amb mater ia ls d iversos.

Page 130: cançons catalanes

M A R G A R I D E TA

P R O P O S TA D I D À C T I C A15

3 IP R O P O S TA D I D À C T I C AE D U C A C I Ó P R I M À R I A / C I C L E M I T J À

Probablement, molts dels alumnes de cicle mit jà ja sàpiguen aquesta

cançó, encara que sigui d’una manera parcial . Això no vol dir, però, que

s’hagi de deixar de banda cap pas en el procés d’aprenentatge, ja que

és possible que en alguns casos els alumnes hagin adoptat a lguns girs

melòdics incorrectes o una pulsació poc regular.

OBJECTIUS

— Par t ic ipar en la interpretació de la cançó, tenint en compte la precis ió

r í tmica i melòdica, el text i un registre còmode.

— Aprendre de memòria un reper tor i de cançons adequat a l ’edat.

— Aconseguir una emissió correcta de la veu.

— Cantar i par lar sense forçar la veu, en un registre còmode i amb una

intensi tat moderada, i també emetent diversos mat isos de veu: nasal ,

picats, l l igats, contrastats (de molt agut f ins a greu, i viceversa), expressiu.. .

— Cantar en una postura corporal adequada (drets i asseguts).

— Respectar el t rebal l col · lect iu i par t ic ipar-hi .

— Ident i f icar i anal i tzar la cançó mit jançant la lectura del r i tme i /o melodia.

— Dist ingir l ’estructura formal i saber-ne fer un esquema gràf ic. Tornada-

estrofa, repet ic ions, f rases, pregunta-resposta.

— Fruir de la pràct ica del cant.

— Seguir les indicacions del director/a.

CONTINGUTS

PROCEDIMENTALS

— Cant indiv idual i col · lect iu, tenint en compte la precis ió r í tmica, melòdica

i e l text de la cançó.

— Memori tzació de la cançó.

— Emissió de la veu fent atenció a l ’ar t iculació, la respiració i les ressonàncies.

— Reconeixement de la cançó pel r i tme i /o melodia.

— Emissió i modulació dels diversos mat isos de la pròpia veu.

CONCEPTUALS

— La veu com a mit jà d’expressió musical .

— Cançó a l ’uníson.

Page 131: cançons catalanes

3 IIP R O P O S TA D I D À C T I C AE D U C A C I Ó P R I M À R I A / C I C L E M I T J À

— Aspectes musicals de la cançó: intensi tat i f raseig.

— Aspectes expressius.

— La producció de la veu: l l igada, nasal . . .

ACTITUDINALS

— Constància en el manteniment d’una postura corporal adequada en el

moment d’ interpretar cançons.

— Atenció, interès i par t ic ipació en el cant i l ’acompanyament r í tmic.

— Valoració de les interpretacions indiv iduals i col · lect ives.

— Emissió correcta de la veu: higiene i cura de la veu.

— Atenció a les indicacions del director/a, del mestre/a.

ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE

CONTEXTUALITZACIÓ DE LA CANÇÓ

— Tipus de cançó: infant i l d ia logada.

— Centre d’ interès: les peces de roba.

— L’acompanyament instrumental d’aquesta cançó al CD es compon de:

f lauta, c lar inet , fagot, t rompeta i v io loncel .

MOTIVACIÓ

Presentació de la Margar ideta, i de l ’argument de la cançó, amb una

nina retal lable de car tol ina que faran poster iorment com a trebal l

interdiscipl inar i amb l ’àrea de Plàst ica. També es pot elaborar, amb una

car tol ina, un estenedor de roba amb les peces de roba fetes de car tol ina

amb velcro al darrere i penjades amb agul les d’estendre (pet i tes). Les

peces de roba s’aniran enganxan a la Margar ideta.

TÈCNICA VOCAL

A l ’hora de fer expressió i tècnica vocal , es pot aprof i tar e l personatge de

la Margar ideta per fer est i raments de la veu amb di ferents onomatopeies.

Exemple: e l mestre/a preguntarà als alumnes: “Què fa la Margar ideta quan

es l leva al mat í?”, i e ls alumnes imiten el so d’un badal l a di ferents al tures.

En aquesta cançó és convenient fer alguns exercicis de vocal i tzació, ja que

en els f ragments de quatre semicorxeres («l leva’ t de mat í», «Pere va a la

plaça».. . ) a ls alumnes se’ ls escapa alguna sí l · laba. Els farem reci tar e l text

vocal i tzant i ar t iculant molt . Cada vegada que acabin la f rase, tornarem a

començar amb un tempo més ràpid.

Podem fer cantar la f rase “Margar ideta l leva’ t de mat í” i anar pujant per

semitons. Interpretarem di ferents f rases de la cançó emetent di ferents

mat isos de veu (nasal , picat, l l igat . . . ) .

Page 132: cançons catalanes

3 IIIP R O P O S TA D I D À C T I C AE D U C A C I Ó P R I M À R I A / C I C L E M I T J À

Es pot fer un joc dialogat en què els nens/es han d’ imitar els di ferents

mat issos de veu que fa el mestre/a amb la pr imera frase, i e ls nens/es

contesten amb la segona.

TEXT

— Fonèt ica. Di f icul tats de pronúncia: e ober ta: Margar ideta, mitgetes,

sabatetes, fa ldi l letes, soneta. O ober ta: prou, jo, però. Vocal neutra:

Margar ideta. So palatal : deixa, jo, mitgetes, ja. Enl laços fònics: és_aquí.

— S’expl icaran les expressions “deixa de fer mat inada” i “prou em l levar ia jo”.

— Respecte a la narració, farem que dist ingeix in quines són les f rases que

diu cada personatge (s i ho haguessin d’escr iure posar ien un guionet al

davant) i quina és la par t del narrador (“Pere va a la plaça.. . , ja és aquí”) .

Per reforçar-ho, farem que les nenes reci t in el text de la Margar ideta, e ls

nens el del Pere i , tota la classe, la par t de narració.

— Es farà un trebal l de text l imi tat a l vocabular i (sobre les peces de roba).

PROCÉS D’APRENENTATGE

Per aquesta cançó proposem un procés d’ensenyament-aprenentatge

diferent del que detal lem en les pr imeres pàgines:

— Per presentar la cançó s’escol ta l ’audició de la cançó sencera.

— Quan s’ha acabat es pregunta als alumnes si han sent i t pocs o molts

nens/es, i s i cantaven tot sols o hi havia acompanyament d’ instruments.

Si veiem que hi ha dubtes, és convenient tornar a escol tar la cançó, creant

expectat iva i interès per conèixer la resposta.

— Un cop ja són conscients que hi ha una nena que canta com a sol ista i un

cor de nens/es, i que la cançó s’acompanya amb instruments, demanem

als nens/es dos exercicis d’ ident i f icació t ímbrica, que trebal len també la

concentració:

• Han d’aixecar la mà només en aquel ls f ragments en què cant i la

Margar ideta.

• Han d’aixecar la mà només en aquel ls f ragments en què es sent i música

d’ instruments.

— La resta del procés d’ensenyament-aprenentatge seguirà el model proposat

a l ’apar tat de “Com ensenyar una cançó”.

ASPECTES RÍTMICS

Pulsació

Tot i que en aquest cicle la pulsació ja s ’haur ia d’haver assol i t , farem

alguns exercicis per acabar de consol idar- la.

Page 133: cançons catalanes

3 IVP R O P O S TA D I D À C T I C AE D U C A C I Ó P R I M À R I A / C I C L E M I T J À

— Farem tres grups d’alumnes que t indran un so corporal establer t (picar de

mans, peus a terra, l lapis sobre la taula. . . ) o instruments de percussió

(membranes, metal l , fusta) i picaran la pulsació en cada una de les par ts

de la cançó que t inguin assignada (par t del Pere, Margar ideta o narració).

— Picar la pulsació de la cançó inventant i canviant l l iurement de so corporal

mentre es canta.

Ritme

— El mestre/a interpreta amb un instrument de percussió de so indeterminat

el r i tme d’una frase, els alumnes hauran d’endevinar de quina es t racta (es

començarà per fer escol l i r a ls alumnes entre dues frases ben di ferenciades:

A o C).

— Es div ideix la classe en dos grups, uns interpreten amb la caixa x inesa el

r i tme mentre els al t res duen la pulsació amb el pandero (és convenient

començar per fer-ho de dos en dos o en pet i ts grups).

— Es repar teixen diversos instruments de percussió entre cinc alumnes

(o cinc grups d’alumnes) i s ’ interpreta en cadena el r i tme per f rases. És un

bon moment per presentar les quatre semicorxeres ( t i - r i - t i - r i ) .

— Es piquen diversos r i tmes de quatre pulsacions. Els alumnes han

d’endevinar en quins apareixen les quatre semicorxeres.

— Es relaciona el r i tme de quatre semicorxeres amb cançons ja apreses:

Pastoret , d’on véns, En Pere Gal ler í . . .

— El mestre/a reci ta el text d’una frase de quatre pulsacions i e ls alumnes

han de descobrir en quina pulsació hi ha el r i tme de quatre semicorxeres.

— El mestre/a escr iu a la pissarra o en una f i txa diversos r i tmes de quatre

pulsacions en què hi hagin les quatre semicorxeres, les interpreta amb un

instrument de percussió i l ’a lumne/a les ha de relacionar.

— Per t rebal lar la creat iv i tat , l ’a lumne/a inventa un r i tme de quatre pulsacions

en què apareguin les quatre semicorxeres. Després l ’ interpreta i un al t re

nen/a de la classe intenta reproduir- lo mit jançant les s í l · labes r í tmiques.

— S’acompanyarà per f rases la cançó amb pol i r í tmies senzi l les amb sons

corporals o instruments de percussió.

Compàs

Seria convenient fer un paral · le l isme entre el l lenguatge oral i e l l lenguatge

musical a l ’hora de presentar el compàs. Aix í farem veure als alumnes que

mentre en el l lenguatge oral accentuem cer tes s í l · labes, en el l lenguatge

musical e l que accentuem són cer tes pulsacions.

Podem demanar a una par t de la classe que por t i la pulsació d’una cançó

ja apresa a la negra, mentre que una al t ra par t ho fa a la blanca. Farem

notar que l ’accent hi apareix de manera regular ( for t , f lu ix) . Després

Page 134: cançons catalanes

3 VP R O P O S TA D I D À C T I C AE D U C A C I Ó P R I M À R I A / C I C L E M I T J À

podem desenvolupar el mateix exercici amb un exemple de cançó amb

compàs ternar i .

— Fer exercicis sensor ia ls de reconeixement de cançons binàr ies i ternàr ies.

MELODIA

— Es farà notar als nens/es que totes les f rases acaben amb la mateixa nota,

que transmet sensació de repòs ( t rebal l previ a la presentació de les

funcions de tònica i dominant) . Com a preparació d’aquest exercici , se

n’haur ien de fer alguns sobre pregunta i resposta per ta l de fer notar la

funció conclusiva de la tònica (El Noi de la Mare, Cargol , t reu banya . . . ) .

— Tensió-distensió. Es farà notar als alumnes que en aquesta cançó (com a

exemple de moltes al t res) la melodia fa un camí ascendent al començament

de la f rase i descendent a l ’acabament. Al t res exemples: El Noi de la Mare,

Cargol , t reu banya, E l pol l i la puça.. .

— Fer- los adonar sensor ia lment que la melodia està escr i ta en mode menor,

fent la comparació cantada, o interpretada amb un instrument melòdic, de

com ser ia en mode major.

INTENSITAT

Farem observar als alumnes que normalment la veu del nen/a sol ista se

sent més f lu ix que quan canta la total i tat de la classe, però que també

podem modif icar aquesta intensi tat a voluntat .

Podem fer di ferents exercicis fent- los cantar f rases musicals f lu ixes i for tes

segons indiqui e l mestre/a (o un alumne/a) amb el gest de direcció o

assenyalant la graf ia corresponent en un rètol o a la pissarra.

També serà convenient t rebal lar e ls reguladors, intentant que siguin tan

progressius com es pugui. Abans que ho facin cantant, e ls demanarem que

piquin de mans mentre el mestre/a assenyala d’esquerra a dreta amb el di t

un regulador dibuixat a la pissarra: no poden picar for t íss im o pianíssim si

el mestre/a encara té el di t a mig regulador. Es farà el mateix reci tant una

par t del text .

Aquest t rebal l permetrà fer un crescendo a l ’ú l t ima par t , des de “Pere va a

la plaça” f ins al f inal , amb la intenció interpretat iva que en Pere cada

vegada és més a prop i d’èmfasi en tornar a repet i r per úl t ima vegada

“Margar ideta l leva’ t de mat í” .

TIMBRE

Reconèixer amb els ul ls aclucats quin nen/a de la classe està cantant la

Margar ideta.

Page 135: cançons catalanes

3 VIP R O P O S TA D I D À C T I C AE D U C A C I Ó P R I M À R I A / C I C L E M I T J À

TREBALL INTERDISCIPLINARI AMB L’ÀREA DE PLÀSTICA

Es confeccionarà una nina retal lable de car tol ina representant la Margar ideta,

aix í com els complements de roba que en Pere l i va por tant.

Page 136: cançons catalanes

Educació primàriaCicle superior

• Cançons populars

• Nadales

• Proposta didàctica Ed

uc

ac

ió p

rimà

riaC

icle

sup

erio

r

4

Page 137: cançons catalanes

Í N D E X

4E D U C A C I Ó P R I M À R I A / C I C L E S U P E R I O R

C a n ç o n s p o p u l a r s

1 El ross inyol

2 Muntanyes del Canigó

3 L’hereu Riera

4 Mar ieta c iste l lera

5 Els contrabandistes

6 La presó de L le ida

7 La calma de la mar

8 La dama d’Aragó

9 El mar iner

10 Cançó del l ladre

N a d a l e s

11 Les dotze van tocant

12 El desembre congelat

13 Sant Josep i la Mare de Déu

14 El cant dels ocel ls

P ro p o s t a d i d à c t i c a

15 La presó de L le ida

Page 138: cançons catalanes

E L R O S S I N Y O L1

1. Rossinyol que vas a França, ross inyol ,encomana’m a la mare, ross inyold’un bel l bocatge, ross inyol , d’un vol .

2. Encomana’m a la mare, ross inyol ,i a mon pare no pas gai re, ross inyold’un bel l bocatge, ross inyol , d’un vol .

3. I a mon pare no pas gai re, ross inyol ,perquè a un pastor me n’ha dada, ross inyold’un bel l bocatge, ross inyol , d’un vol .

&

#

#

4

2

Lento

œœ

Ros - si -

.œ œ œœ

Re

nyol que vas a

œœ

œ

œ

Fran - ça, ros - si -

˙

nyol,

&

#

#

j

œ‰

œœ

en - co -

.œ œ œ œ

ma -

Sim

na'm a la

œœ

œœ

ma -

Sol

re, ros - si -

œ œ

La

nyol d'un

&

#

#

œ œ

bell bo -

.œœ

œœ

cat - ge, ros - si -

œœ

nyol,

Re

d'un

La7

˙

vol.

Re

j

œ

Page 139: cançons catalanes

E L R O S S I N Y O L1

4E D U C A C I Ó P R I M À R I A / C I C L E S U P E R I O R C A N Ç O N S P O P U L A R S

• F ins fa re lat ivament poc temps, e l camp ha estat e l l loc on s’ha

desenvolupat tota l ’ex istència dels pr imers éssers humans. Per a ixò moltes

de les cançons populars tenen un text d’ambient pagesívo l o muntanyenc.

El ross inyol n’és un exemple.

• Després d’expl icar e ls possib les dubtes del text (bocatge, me n’ha

dada.. . ) podem fer expl icar ora lment, o per mit jà d’una redacció curta,

l ’argument de la cançó. Serà bo comentar a l ’au la e l fet que en temps

pretèr i ts era habi tua l que una pare l la es casés per imposic ió dels pares

i sense conèixer-se.

• Farem adonar e ls a lumnes, en les notes l largues, que la pr imera és

damunt de la dominant ( f rase suspensiva) i la segona damunt de la tònica

( f rase conclus iva) .

• Podem fer notar que la melodia es desenvolupa per graus conjunts

(melodia ondulant ) pràct icament sense sa l ts.

Page 140: cançons catalanes

M U N TA N Y E S D E L C A N I G Ó2

1. Muntanyes del Canigófresques són i regalades,sobretot ara a l ’est iuque les a igües són gelades. (b is )

2. Alguns mesos m’hi he estat :no h i he v ist persona nadafora d’un ross inyoletque en e ix i r de l n iu cantava. (b is )

3. Ai cançó del so l que surti cançó de la rosada!Ai cançó del font inyoli de les f lors que s’h i baden. (b is )

4. E l ross inyolet s’ha mort ,fa t res d ies que no canta.Jo no puc estar-me a l làque l ’enyorament m’hi mata. (b is )

&

#

#

4

3

Moderato

.œœ

Mun - ta -

j

œœ

œ

nyes

Re

del Ca -

La7

ni -

˙.œ

œ

Re

fres - ques

J

œœ

œ

són i re - ga -

&

#

# .œœ

œ

,

.œœ

la -

La

des, so - bre -

j

œœ

œ

La7

tot a - ra∏a l'es -

˙.œ

œ

tiu

Re

que les

j

œœ œ

ai -

La7

gües són ge -

&

#

#

.œœ

œ

,

.œœ

la -

Re

des, que les

j

œœ œ

ai -

Mim

gües són

La7

ge -

.œœ

œ

la -

Re

des.

Page 141: cançons catalanes

M U N TA N Y E S D E L C A N I G Ó2

4E D U C A C I Ó P R I M À R I A / C I C L E S U P E R I O R C A N Ç O N S P O P U L A R S

• Com en e l cas d’El ross inyol , Muntanyes del Canigó és una cançó

amorosa, d’enyorança. Segueix la tendència de moltes cançons populars:

ten i r un text d’ambient pagesívo l o muntanyenc, de v ivència de la natura.

• Trebal larem la comprensió dels mots: regalades, font inyol , baden.. .

• Si tuar damunt d’un mapa e l Canigó.

• Descobr i r quines són les fórmules r í tmiques més f reqüents (corxera

amb punt seguida de semicorxera, negra amb punt seguida de corxera) .

Page 142: cançons catalanes

L’ H E R E U R I E R A3

1. Per a Sant Antonigrans bal les h i ha,per a Sant Maur ic itot e l poble h i va.Tra larà, la , t ra larà, la , t ra larà, la , la . (b is )

2. N’h i van t res donzel les,són de l ’Empordà.L’una diu a l ’a l t ra:– I a tu, qui et t raurà?Tra larà, la . . .

3. Anem, donzel letes,anem a bal lar,que l ’hereu Rieraens h i farà entrar.Tra larà, la . . .

&b

8

3

Allegretto

j

œ

Per

œ œœ

a

Fa

Sant An -

.œœ

œ

to -

Fa

ni grans

œœ

œ

ba -

Do

lles hi

œ‰

œ

Fa

ha, per

&b

œ œœ

a

Fa

Sant Mau -

.œœ

œ

ri -

Fa

ci tot

œœ

œ

el

Do

po - ble∏hi

j

œ

‰œ

œ

va.

Fa

Tra - la -

&b

œ œœ

œ

Fa

rà, la, tra - la -

œ œœ

Sib

rà, la, tra -

œ œœ

la -

Do7

rà, la,

j

œ‰

œœ

Fa

la; tra - la -

&b

œ œœ

œ

Fa7

rà, la, tra - la -

œ œœ

Sib

rà, la, tra -

œ œœ

la -

Do7

rà, la,

œ

la.

Fa

Page 143: cançons catalanes

L’ H E R E U R I E R A3

4E D U C A C I Ó P R I M À R I A / C I C L E S U P E R I O R C A N Ç O N S P O P U L A R S

• Cançó de feste ig, bal l popular.

• Trebal lar e l text i l ’argument.

• Dansa que es bal lava a les tavernes, sobre dues fustes en forma de creu

col · locades damunt d’un got de v i , per jugar-se e l beure.

• Cecí l ia , l ’est imada de l ’hereu Riera, estava mala l ta, a punt de mor i r.

E l l es va posar a pregar fervorosament a l Sant Cr ist , e l qual va guar i r

la noia. P le d’a legr ia va despenjar la creu i va dansar-h i damunt.

• Es pot t rebal lar l ’estructura formal b inàr ia: AABB.

• Fer adonar de les f rases conclus ives i suspensives.

• Es pot ensenyar la dansa (E l sac de danses) .

Page 144: cançons catalanes

M A R I E TA C I S T E L L E R A4

&

#

#

8

6..

Sardana

œ

j

œ

Ma -

Re

ri -

œ

j

œœ

J

œ

e - ta, cis -

Sol

te -

œ

j

œœ

j

œ

lle -

Re

ra, tu que∏en

œ

j

œœ

J

œ

saps de fer

Sol

cis -

&

#

# ...œ

œ

j

œ

tells,

Re

me'n fa -

œ

j

œœ

J

œ

cis

La7

u - na pa -

œ

j

œœ

J

œ

ne -

Re

ra per a -

œ

J

œœ

j

œ

nar∏a

La7

co - llir cla -

œ

vells.

Re

&

#

# ..

Tra,

œ œ œ œ œ œ

là -

Sol

ra - la, là - ra - la,

œ

J

œ œ œ œ

la, la, là - ra - la,

œ œ œ œœ

œ

là - ra - la, là - ra - la

œ

j

œ œ

j

œ

la,

Re

la, la, la,

&

#

# ..œ

j

œ œœ

œ

la, la, là - ra - la,

œ œ œœ œ œ

là -

Sol

ra - la, là - ra - la,

œœ

œœ

œœ

là -

La7

ra - la, là - ra - la,

œ

la.

Re

Marieta, c iste l lera,tu que en saps de fer c iste l ls ,me’n fac is una paneraper anar a col l i r c lave l ls .Tra, làra la, làra la, la . . .

Page 145: cançons catalanes

M A R I E TA C I S T E L L E R A4

4E D U C A C I Ó P R I M À R I A / C I C L E S U P E R I O R C A N Ç O N S P O P U L A R S

• Aquesta sardana és or ig inàr ia de Baget (R ipol lès) .

• Té la forma més ant iga de la nostra dansa, abans de ser estructurada

per en Pep Ventura que la convert í en la sardana actual .

• Se l i pot atr ibu i r una remota ant igu i tat , ja que totes les referències

la s i tuen després de les bal lades de contrapàs.

• La seva estructura era invar iable, i consist ia en vu i t compassos de curts,

que es repet ien, i setze de l largs sense repet i r.

• Podem aprof i tar la cançó per int roduir e l coneixement de la sardana

o aprofundir-h i .

• Ensenyar a bal lar- la ten int en compte que la pr imera part són “e ls curts”,

i la segona, “e ls l largs”.

Page 146: cançons catalanes

E L S C O N T R A B A N D I S T E S5

1. –Quina cançó cantaremque tots la sapiguem?–La dels contrabandistes.A Banyuls varen anarde tabac a carregartota una companyia.Trum, la i là , larà, la , lera,t rum, la i là , larà, la , la ,la , la , larà, la , la , larà,la, la , la , la , la .

2. En passar per Fort ià,però, es varen toparamb la fomuda espia,que a F igueres se’n va anara contar-ho a l capi tà:–N’he v ist contrabandistes.Trum.. .

3. E l capi tà va cr idant:–Minyons, au, endavant,anem a perseguir- los!I a l l í on e ls t robarembaionetes pararem!Farem carn isser ia !Trum.. .

4. I en passar per Gal l inersa l l í ja h i varen seramb e ls contrabandistes.Ganivetades i t retsla companyia han desfetdels braus contrabandistes.Trum.. .

&b

4

2

4

3

Allegro

j

œ

Rem

– Qui - na

œœ

œœ

can -

Rem

çó can - ta -

J

œ

rem

Rem

que

œœ

œœ

tots

Solm

la sa - pi -

&b

4

3

4

2

œ œ œ œ

œ œ

guem?

Rem

– La dels con - tra -

Sib

ban -

.œœ

˙

dis -

Fa

tes.

j

œ

A

Fa

Ba -

œœ

œœ

nyuls

Fa

va - ren a -

&b

4

3

4

2

.œ œ œ

nar

Do

de ta -

œœ

œœ

bac

Do

a car - re -

œœ

œœ

œœ

gar

Fa

to - ta_u -

Sib

na com - pa -

œ˙

nyi -

La7

a.

Rem

&b

4

2

œœ

Trum, lai -

. .œ

r

œ

Rem

là, la -

œœ

La7

rà, la,

œœ

Rem

le - ra,

œœ

trum, lai -

. .œ

r

œ

Rem

là, la -

œœ

Sib

rà, la,

&b

4

3

J

œ

Fa

la, la,

.œœ

œœ

la,

Do

la - rà, la,

.œœ

œœ

œœ

la,

Fa

la -

Sib

rà, la, la, la,

œ˙

la,

La7

la.

Rem

Page 147: cançons catalanes

E L S C O N T R A B A N D I S T E S5

4E D U C A C I Ó P R I M À R I A / C I C L E S U P E R I O R C A N Ç O N S P O P U L A R S

• Era la cançó de camí prefer ida per la gent del P i r ineu centra l i or ienta l

que es dedicava a passar f rau.

• És una de les cançons més v ibrants i més va lentes del nostre cançoner,

sobretot per la fermesa de la tornada.

• Podem aprof i tar aquesta cançó per t rebal lar e l caràcter i e ls mat isos,

fent notar que s i bé una bona part de la melodia coinc ideix amb la

d’El cant dels ocel ls , ambdues tenen un a i re ben di ferent.

• Serà important, en aquesta cançó, ten i r especia l cura de la justesa

r í tmica.

• Fer adonar e ls a lumnes que està escr i ta en mode menor. E l mestre/a la

interpretarà en mode Major perquè not in la d i ferència per comparació.

Page 148: cançons catalanes

L A P R E S Ó D E L L E I D A6

1. A la c iutat de L le idan’h i ha una presó;de presos, mai n’h i manquen,pet i ta, bonica,prou n’h i porta e l baró,l i reta, l i ró.

2. Si n’h i ha t renta-tres presos,canten una cançó,l ’ha t reta i l ’ha d ictada,pet i ta, bonica,e l més jove de tots,l i reta, l i ró.

3. La n ina se’ ls escol tade dal t de l mirador;a cada posadeta,pet i ta, bonica,ne daval la un graó,l i reta, l i ró.

4. E ls presos se n’adoneni paren la cançó.–Canteu, canteu, bons presos,pet i ta, bonica,canteu-me la cançó,l i reta, l i ró.

&b

b

8

6

Andante

j

œ

A

œ

J

œœ

œœ

la

Solm

ciu - tat

Re

de

.œ œ

,

j

œ

Llei -

Solm

da n'hi

œ

J

œœ

œœ

ha u - na

Re7

pre -

&b

b

j

œ‰

J

œ

só;

Mib

de

œ

J

œœ

J

œ

pre -

Sib

sos, mai

Fa

n'hi

œœ

œœ œ œ

man -

Solm

quen, pe - ti -

Do7

ta, bo -

&b

b

J

œœ

j

œ‰

j

œ

ni -

Fa

ca, prou

œ

J

œœ

J

œ

n'hi

Do7

por - ta∏el

Re7

ba -

œœ

œœ

œœ

ró,

Mib

li - re -

Re7

ta, li -

j

œ‰

ró.

Solm

Page 149: cançons catalanes

L A P R E S Ó D E L L E I D A6

4E D U C A C I Ó P R I M À R I A / C I C L E S U P E R I O R C A N Ç O N S P O P U L A R S

• Vegeu la proposta d idàct ica a la f i txa 15 d’aquest apartat .

• És una de les cançons més boniques del nostre cançoner i una de les més

conegudes arreu. En Joan Amades ens d iu que la seva gran d i fus ió fa que

el text ofere ix i una gran var ietat de deta l ls en les d i ferents vers ions,

bé que l ’argument es manté ina l terable. La melodia, en canvi , var ia

considerablement i va des de la tonada greu i sent ida en unes vers ions f ins

a l ’a i re de bal let , que la fa f ins i tot apta per a la dansa en d’a l t res.

• Ho aprof i tarem, quan par lem de l ’e fecte que la cançó produeix

en la dama, per recordar que la música és e l l lenguatge dels sent iments.

• Podem fer interpretar la cançó en un tempo més ràpid per notar

com canvia e l caràcter que l i donaven en certs indrets de Cata lunya.

• E l fet que la cançó par l i de L le ida es pot aprof i tar per recordar

les d i ferents var ietats d ia lecta ls de la l lengua cata lana. En aquest sent i t ,

podem interpretar e l f ragment “pet i ta bonica” amb la “a” pronunciada

com ho fan a la major ia de comarques de L le ida.

Page 150: cançons catalanes

L A C A L M A D E L A M A R7

1. Quan jo ten ia pocs anysel pare em duia a la barcai em deia: –Quan s iguis granno et f i ïs mai de la ca lma.Bufa, ventet de garbí ,vent en popa i mar bonança!Anirem cap a l levantf ins a la rat l la de França.Ai de l ’amor!

2. –Ai , f i l l meu, quan s iguis granno et f i ïs mai de la ca lma,que després ve un temporala l ’hora més impensada.Bufa, ventet de garbí . . .

3. La mar semblava un mira l l ;la l luna p lata semblava:–Això serà e l temporald’una n ineta encantada.Bufa, ventet de garbí . . .

4. L’arbre n’és un t ros de p i ,la barca una post corcada;e ls rems en són afegi ts,que d’un pam no fan a l ’a igua.Bufa, ventet de garbí . . .

&

#

8

6

Andante

œ.œ

œœ

.œœ

Quan

Sol

jo te -ni - a pocs

anys

Do

œ .œœ

œ .œœ

el

Lam

pa - re∏em du -

Re

ia∏a la

j

œœ œ

bar -

Sol

ca

&

#

œ.œ

œœ

.œœ

i∏em

Sol

de - ia: – Quan si - guis

gran

Lam

œ .œœ

œ .œœ

no∏et

Re7

fi - ïs mai de la

j

œœ œ

cal -

Sol

ma.

&

#.œ

œœ

.œœ

œ

Bu - fa, ven - tet de gar -

bí,

Re

œœ

œ œ œ œ

vent

Sol

en po -

Re7

pa∏i mar bo -

J

œœ œ

nan -

Sol

ça!

&

#

œœ

œœ .œ

œ

A -

Mim

ni-rem cap

Lam

a lle -

vant

Re

œœ

œœ œ œ

fins

Lam

a la rat -

Re7

lla de

J

œœ œ

Fran -

Sol

ça.

œ œ œ .œ

u

Ai de l'a - mor!

Re

Page 151: cançons catalanes

L A C A L M A D E L A M A R7

4E D U C A C I Ó P R I M À R I A / C I C L E S U P E R I O R C A N Ç O N S P O P U L A R S

• Havanera molt popular.

• Podem aprof i tar aquesta cançó per expl icar que cada forma de dansa té

e l seu compàs determinat (havanera, 6/8 o 2/4; va ls, 3/4; marxa, 2/4; etc. ) .

• Si bé la cançó que ens ocupa és t radic ional cata lana, ens pot serv i r

per expl icar que l ’havanera és una dansa i cançó de r i tme indolent,

i genera lment melàncol ica, que va ser int roduïda a Cata lunya pels emigrants

a les Ant i l les.

Page 152: cançons catalanes

L A D A M A D ’ A R A G Ó8

1. A Aragó n’h i ha una damaque és bonica com un sol ;té la cabel lera rossa,l i ar r iba f ins a ls ta lons.Ai , amorosa Anna Mar iarobadora de l ’amor,a i , amorós.

2. Sa mare la pent inavaamb una pinteta d’or;sa germana e ls h i t renavaels cabel ls de dos en dos.Ai , amorosa…

3. Cada cabel l una per la,cada per la, un anel l d’or,cada anel l d’or una c intaque l i vo l ta tot e l cos.Ai , amorosa…

&b

b

4

3

Moderato

œœ

A∏A - ra -

œœ

œœ

Solm

n'hi ha∏u - na

œ œ

,

œœ

da -

Re

ma que∏és bo -

œœ

œœ

ni -

Solm

ca com un

&b

b

4

2

˙

,

œœ

sol;

Re

té la

œ œœ

œ

ca -

Solm

be - lle - ra

œœ

,

œœ

ros -

Re

sa, li∏ar - ri -

&b

b

4

2

4

œœ

œ

ba

Solm

fins als ta -

j

œ

,

J

œœ

œ

lons.

Re7

Ai, a - mo -

œœ

œœ

ro -

Solm

sa∏An - na Ma -

&b

b

4

2

4

3

œ#œ

,

œœ

ri -

Re

a, ro - ba -

œ œœ

œ

do -

Solm

ra de l'a -

œœ

œœ

mor,

Re7

ai, a - mo -

˙

Solm

rós.

Page 153: cançons catalanes

L A D A M A D ’ A R A G Ó8

4E D U C A C I Ó P R I M À R I A / C I C L E S U P E R I O R C A N Ç O N S P O P U L A R S

• Aquesta cançó fou t íp ica de para i re i la cantaven en les d iverses

operacions compreses en la preparació de la l lana, des que es tosa

de l ’ove l la f ins que està en condic ions d’ésser f i lada i te ix ida, denominades

genèr icament parar- la, rentar- la, untar- la, cardar- la, pent inar- la, etc.

Segons la t radic ió muntanyenca fou t reta per un para i re i era patr imoni

de la gent d’aquest ve l l of ic i , avui perdut, que eren e ls únics que la podien

cantar.

• És una de les cançons més ant igues del nostre cançoner popular.

Segurament, en e ls seus or ígens aquesta cançó la interpretaven sense

la sensib le (es a d i r, amb e l fa natura l ) .

• Podem interpretar amb un instrument melòdic la pr imera f rase en to major

(so l M) per fer veure a ls a lumnes la d i ferència entre e l mode Major

i e l menor.

• Procurarem que la interpretació s igui molt express iva.

Page 154: cançons catalanes

E L M A R I N E R9

1. A la vora de la marn’h i ha una donzel la, (b is )que en brodava un mocadorque és per la re ina. (b is )

2. Quan en fou a mig brodarl i manca seda; (b is )g i ra e ls u l ls envers la mar:veu una ve la. (b is )

3. Veu veni r un gal iótot vora terra, (b is )en veu veni r un mar inerque una nau mena. (b is )

4. –Mar iner, bon mar iner,que en porteu seda? (b is )–De quin color la vo leu,b lanca o vermel la? (b is )

5. –Vermel leta la vu l l jo,que és mi l lor seda; (b is )vermel leta la vu l l jo,que és per la re ina. (b is )

&

#

#

4

3

Moderato

œ œ

œœ

œœ

A

Re

la vo - ra de la

˙œ

mar n'hi∏ha∏u -

˙

œ

na

La

don -

Sim

&

#

œ

,

œ

ze -

Sol

lla,

Re

n'hi∏ha∏u -

˙

œ

na

La

don -

Sim

œ˙

,

ze -

Sol

lla,

Re

œ œœ

œœ

œ

que∏en

Si7

bro - da - va∏un mo - ca -

&

#

#

˙œ

dor

Mim

que∏és

˙œ

per

Fa#m

la

œœ

,

œ

rei -

Sim

na, que∏és

La

˙œ

per

Re

la

œ˙

U

rei -

La7

na.

Re

Page 155: cançons catalanes

E L M A R I N E R9

4E D U C A C I Ó P R I M À R I A / C I C L E S U P E R I O R C A N Ç O N S P O P U L A R S

• Cançó amorosa, d ia logada.

• Segons Joan Amades, aquesta cançó es canta gai rebé per tot Europa,

especia lment a ls pobles mar iners. També la canten a Escòcia. Per terres

de Múrcia, les nenes la canten com a cançoneta de bal l rodó infant i l .

• Es poden fer t res grups i cadascun interpreta e ls f ragments de cada

personatge (narrador-donzel la-pr íncep) .

• Farem notar que e l r i tme de les dues f rases és exactament igual . Inc id i rem

en e l fet que la pr imera és suspensiva i la segona conclus iva.

• Podem aprof i tar les repet ic ions dels compassos 5-6 i 11 i 12 per fer

un exerc ic i de d inàmica interpretant- les molt f lu ix , com un eco.

Page 156: cançons catalanes

C A N Ç Ó D E L L L A D R E10

1. Quan jo n’era pet i tetfeste java i presumia,espardenya blanca a l peui mocador a la fa ls ia.Adéu, c lave l l morenet,adéu, estre l la del d ia.

2. I ara, que ja sóc grandet,m’he posat a mala v ida:me n’he posat a robar,of ic i de cada dia.Adéu, c lave l l . . .

3. La just íc ia me n’ha presi en presó fosca em duïa,la just íc ia me n’ha presi em farà pagar amb la v ida.Adéu, c lave l l . . .

&

#

#

4

2

Andante

.œœ

œœ

œœ

Quan

Re

jo n'e - ra pe - ti -

.œœ

œ

tet fes - te -

.œ œœ

La

œœ

œœ

ja -

Sim

va∏i pre - su -

œœ

œ

œ

œœ œ

,

mi -

Fa#m

a,J

œ

&

#

#.œ

œœ

œœ

œ

es -

Sim

par - de - nya blan - ca∏al

.œœ

œœ

œ œ#.œ

œœ

peu

Mim

i mo -

.œ œ

œ

œœ

œœ

ca -

La7

dor∏a la fal -

œœ

œœ

3

œœ

œ.œ

,

si -

Re

a.J

œ

&

#

#.œ

œœ

œœ

œ

A -

Sim

déu, cla - vell mo - re -

œ

œœœ

.œœ

œ

net,

Mim

a- déu,

œœ

œœ

œœ

œœ

es -

La7

tre - lla del

˙˙

3

œœ

œ.œ

di -

Re

a.J

œ

Page 157: cançons catalanes

C A N Ç Ó D E L L L A D R E10

4E D U C A C I Ó P R I M À R I A / C I C L E S U P E R I O R C A N Ç O N S P O P U L A R S

• Aquesta és la cançó de bandolers més coneguda i una de les que té la

melodia més bonica.

• La vers ió que us presentem es pot re lac ionar amb l ’e ix t ransversa l

“educació moral i c ív ica” o “educació per la pau”, ja que se’n pot extreure

l ’ensenyament moral de “qui la fa la paga”. No obstant, en la vers ió

completa (Joan Amades) e l l ladre és desl l iurat de la presó.

• V ig i larem que la s í l · laba que es forma sobre e ls t resets s’art icu l i sense

arrossegar la veu. Probablement, serà convenient fer a lgun exerc ic i prev i

de tècnica vocal que t rebal l i aquest aspecte.

• Podem fer descobr i r a ls a lumnes l ’esquema de la cançó (ABB).

• Podem fer buscar a ls a lumnes que encerc l in e ls interva ls d is junts

que h i ha a la melodia.

• Podem fer notar a ls a lumnes que e l r i tme de totes les f rases és igual ,

t ret del t reset de semicorxeres.

Page 158: cançons catalanes

L E S D O T Z E VA N T O C A N T11

1. Les dotze van tocantja és nat e l Déu Infant,f i l l de Mar ia (b is ) .

2. E l ce l és estre l lat ,e l món és tot g laçat,neva i vente ja.

3. La Mare i e l F i l le testan mig morts de f red,Josep tremola.

4. Josep, a poc a poc,encén a l là un gran foci e ls àngels canten.

&

#

4

2

Moderato

j

œ

Les

.œœ

œœ

dot -

Sol

ze van to -

.œ œ œ œ

œ

‰j

œ

Do

cant ja∏és

œ

J

œ

.œœ

œœ

nat

La

el Déu In -

.œ# œ œ œ

&

#

œœ

œœ

fant,

Re

fill de Ma -

œ œœn œ

œœ

œœ

ri -

Sol

œœ

œœ

œ

‰j

œ

a.

Re

Ja∏és

œ

Œ

œ

‰j

œ

nat

Sol

el

J

œ

œ

(ja∏és nat)

&

#

œ

‰j

œ

Do

Déu In -

J

œœ

œ

(el Déu)

œ ≈œ

œœ

fant,

Sol

fill de Ma -

œ≈

œœ

œ

œœ

ri -

Re7

œœ

œœ

&

#

œ ≈œ

œœ

a,

Sol

fill de Ma -

œ≈

œœ

œ

œœ

ri -

Re7

œœ

œœ

œ ‰

a.

Sol

œ‰

Page 159: cançons catalanes

L E S D O T Z E VA N T O C A N T11

4E D U C A C I Ó P R I M À R I A / C I C L E S U P E R I O R N A D A L E S

• Cançó de Nadal coneguda arreu.

• Farem notar e l començament anacrus i de cada f rase.

• T indrem cura que e ls a lumnes no arrosseguin l ’ interva l que es forma

a la segona s í l · laba de la paraula “Mar ia”.

Page 160: cançons catalanes

E L D E S E M B R E C O N G E L AT12

1. El desembre congelatconfús es ret i ra.Abr i l , de f lors coronat,tot e l món admira.Quan en un jard í d’amorneix una div ina f lor,d’una ro, ro, ro,d’una sa, sa, sa,d’una ro, d’una sa,d’una rosa bel la,fecunda i poncel la.

2. E l pr imer pare causàla n i t tenebrosaque a tot e l món ofuscàla v ista penosa;mes, en una mit jan i t ,br i l la e l so l que n’és e ix i td’una be, be, be,d’una l la , l la , l la ,d’una be, d’una l la ,d’una bel la auroraque e l ce l enamora.

3. Amb contentament i amorcelebrem el d ia,en què e l d iv í Senyorneix amb a legr ia.Si no tenim més t resorofer im- l i nostre cor,que és la gran f inesade nostra pobresa.

&

#

#

4

2

4

3

Allegretto

.œœ

El de -

œ

œ

œœ

sem -

Re

bre con - ge -

œœ

œœ

œœ

œ

œœ

lat

Re

con - fús es

Sol

re -

œœ

œnœ

œ

&

#

#

4

2

4

3

4

2

œœ

,

.œœ

ti -

La7

ra.

Re

A - bril,

œœ

.œœ

œ

œ

œœ

de flors co - ro -

œœ

œœ

œœ

œ

œœ

nat,

Re

tot el món

Sol

ad -

œœ

œnœ

œœ

œ

,

œ œ

mi -

La7

ra.

Re

Quan en

œœ

œ œ

&

#

#

4

2œ œ

œ œ

un

Sol

jar - dí d'a -

œ œœ œ

œ

œ œ

mor

Re

neix u -

œ œ œ

œ œœ œ

na

Sol

di - vi - na

œ œœ œ

&

#

#

j

œ

,

œœ

œœ

flor,

Re

d'u - na ro, ro,

J

œœ

œœ

œ

j

œœ

œœ

œ

ro, d'u - na sa, sa,

J

œœ

œœ

œ

j

œ

,

œœ

j

œœ

œ

sa, d'u - na ro, d'u - na

J

œœ

œ

J

œœ

œ

&

#

#

j

œœ

œœ œ

sa, d'u - na ro - sa

J

œœ

œœ œ

œœ

be - lla,

œœ

œ œœ

œœ

fe -

Re7

cun-

Sol

da∏i pon -

œœn

œ œ

œœ

ce -

La7

lla.

Re

œœ œœ

Page 161: cançons catalanes

E L D E S E M B R E C O N G E L AT12

4E D U C A C I Ó P R I M À R I A / C I C L E S U P E R I O R N A D A L E S

• És una de les nadales més di foses i presenta un gran nombre de var iants.

• La melodia d’aquesta cançó ja es cantava a França a l segle XVI , apl icada

a una cançó de taverna: Quand la mer Rouge apparut . És molt probable que

l ’adaptació fos feta a mit jan segle XVI I I , època en què preval ia la moda

francesa.

• Anal i tzarem damunt la part i tura e ls canvis de compàs.

• Es pot ut i l i tzar la cançó per t rebal lar e ls mat isos fent les respostes

de les f rases molt f lu ixes, i a part i r de la f rase “quan en un jard í d’amor. . .”

un regulador cre ixent.

• L lenguatge: preguntarem als a lumnes a qui es refere ix la cançó

en l lenguatge poèt ic quan par la d’una div ina f lor. Què vol d i r que

el desembre es ret i ra. Expl icarem o demanarem als a lumnes e l s ign i f icat de:

fecunda, poncel la, tenebrosa, ofuscà, aurora…

• La cançó ens ofere ix una bona oportuni tat de t rebal lar la corxera seguida

de dues semicorxeres.

Page 162: cançons catalanes

S A N T J O S E P I L A M A R E D E D É U13

1. Sant Josep i la Mare de Déuferen companyia bona;part i ren de Natzaretmat inet a la bona hora.Dondorondon,la Mare canta i e l F i l le t dorm.

2. No han t robat posada enl locperquè e ls ve ien massa pobres;se’n van a un barraconetfet de joncs i fet de boga.Dondorondon,la Mare canta i e l F i l le t dorm.

3. Sant Josep va a cercar focpels vo l tants d’a l là i no en t roba.Mentre e l l és a cercar foc,Jesús neix d intre la cova.Dondorondon,la Mare canta i e l F i l le t dorm.

&

#

8

6

Allegretto

œ œ

Sant Jo -

œ œ

œœ œ

œœ

œ

Sol

sep i la

Re7

Ma - re de

œœ œ

œœ

œ .œ œœ

œ

Sol

Déu fe - ren

.œ œ

œœ

&

j

œœ

j

œ

Sol

com - pa -

Do

nyi - a

œ

J

œœ

J

œ

j

œœ œ

œœ

Re7

bo - na; par - ti -

J

œœ œ

œœ

œ

j

œœ

j

œ

ren

Mim

de Nat -

La7

za -

œ

J

œœ#

J

œ

&

#

.œ œ œ œ

ret

Re Re7

ma - ti -

.œ œ œœ

œ

j

œœ

j

œ

net

Sol

a la bo -

œ

J

œœ

J

œ

œ

j

œ

.œ œ œ

na∏ho -

Sol7

ra. Don - do - ron -

œn

J

œ

.œ œ œ

&

#

.œ œœ

œ

don,

Do

la Ma - re

.œ œ

œœ

œœ

œœ

œœ

can -

Re7

ta i∏el Fi - llet

œ

J

œ œœ

œ.œ

j

œ

dorm.

Sol

J

œ

Page 163: cançons catalanes

S A N T J O S E P I L A M A R E D E D É U13

4E D U C A C I Ó P R I M À R I A / C I C L E S U P E R I O R N A D A L E S

• Trebal larem la comprensió dels mots: joncs, boga.. .

• Podem expl icar quin era e l propòsi t de l v iatge que varen fer Josep i Mar ia

des de Natzaret f ins a Bet lem i a l qual fa referència la cançó, i es pot

re lac ionar amb l ’àrea del Medi socia l quan es t rebal l i e l cens.

• Podem acompanyar la cançó amb un obst inat : per exemple, negra i

corxera, o bé amb a lguna pol i r í tmia que e ls mate ixos a lumnes poden

confeccionar.

Page 164: cançons catalanes

E L C A N T D E L S O C E L L S14

1. En veure despuntare l major l luminaren la n i t més jo iosa,

e ls ocel lets, cantant,a feste jar- lo vanamb sa veu mel indrosa. (b is )

&

&

#

#

4

2

4

2

Adagio

‰j

œ

En

Œ

œœ

œœ

veu-

Mim

re des-pun -

Œ ‰j

œ

En

˙

tar

œœ

œœ

veu - re des - pun -

,

J

œ

el

œœ

œ

tar el

œ#œ

œœn

ma -

Si7

jor llu - mi -

œœ

œœ

ma - jor llu - mi -

J

œ

nar

Mim

en

œœ

œ

,

nar

&

&

#

#

œœ

œ œ

la

Fa#

nit més jo -

œœ

en la

.œ#œ

œ

Si7

io - sa,

.œœ

œ#œ

nit més jo -

˙

,

 

 

œœ

œœ

io -

˙

els

Mi

œ

,

œn

sa, els

œ#œ

œœ

o - ce-llets, can -

œnœ

o - ce -

˙

tant,

Lam

œ

œœ

llets, can -

&

&

#

#

,

j

œ

a

œ

,

œ

tant, a

œœ

œœ

fes -

Re7

te - jar - lo

œœ

œœ

fes - te - jar - lo

.œœ

œ

van

Sol

amb sa

.œœ

œ

van amb sa

œœ

œœ

veu

Fa#

me - lin -

œ#œ

œœ

veu me - lin -

˙

dro -

Si7

œœ

œ#œ

dro -

˙

Mim

sa.

˙

sa.

&

&

#

#

.

.

.

.

 

 

 

˙

Mi

Els

œœn

Els

œ#œ

œœ

œœ

o - ce-llets, can -

œœ

œ

o - ce -

j

œ

˙

tant,

Lam

œ

œœ

llets, can -

j

œ

 

 

a

œœ

tant, a

œœ

œœ

fes -

Re7

te - jar - lo

œœ

œœ

fes - te - jar - lo

&

&

#

#

.

.

.

.

.œœ

œ

van

Sol

amb sa

.œœ

œ

van amb sa

œœ

œœ

veu

Fa#

me - lin -

œ#œ

œœ

veu me - lin -

˙

dro -

Si7

œ#œ

œ#œ

dro -

˙

sa.

Mim

˙

sa.

Page 165: cançons catalanes

E L C A N T D E L S O C E L L S14

4E D U C A C I Ó P R I M À R I A / C I C L E S U P E R I O R N A D A L E S

• És una cançó de Nadal e l r i tme de la qual s’adapta a l moviment

de bressolar, d’aquí que s igui emprada com a cançó de bressol .

• Podem aprof i tar aquesta cançó per recordar que de les cançons

tradic ionals no se’n coneix l ’autor, ja que El cant dels ocel ls s ’atr ibueix,

en molts casos i de manera errònia, a Pau Casals, e l qual va popular i tzar- la

en interpretar- la sempre en e ls seus concerts.

• És convenient completar l ’aprenentatge d’aquesta cançó amb l ’audic ió

interpretada per Pau Casals, que ens pot serv i r, a l mate ix temps,

per presentar e l coneixement del v io loncel o aprofundir-h i .

• Podem ut i l i tzar e l becai re que h i ha a l segon compàs per expl icar la seva

funció tot anal i tzant la part i tura.

Page 166: cançons catalanes

L A P R E S Ó D E L L E I D A

P R O P O S TA D I D À C T I C A

OBJECTIUS

— Par t ic ipar en la interpretació de la cançó, tenint en compte la precis ió

r í tmica i melòdica, el text i un registre còmode.

— Aprendre de memòria un reper tor i de cançons adequat a l ’edat.

— Tenir cura de l ’aparel l fonador, observar-ne el funcionament bàsic, ser

conscients de la seva impor tància i cuidar- lo amb higiene.

— Cantar amb una bona emissió, af inació i justesa r í tmica.

— Respectar el t rebal l col · lect iu i par t ic ipar-hi .

— Ident i f icar i anal i tzar la cançó mit jançant la lectura del r i tme i /o melodia.

— Dist ingir e lements de l ’estructura formal i fer-ne un esquema gràf ic:

tornada-estrofa, repet ic ions, f rases, pregunta-resposta.

— Llegir la cançó amb la par t i tura i memori tzar- la.

— Fruir de la pràct ica del cant.

— Seguir les indicacions del director/a.

— Adoptar una postura corporal adequada a l ’act iv i tat del cant.

CONTINGUTS

PROCEDIMENTALS

— Cant indiv idual i col · lect iu tenint en compte:

• La precis ió r í tmica i melòdica i e l text de la cançó.

• La respiració, l ’ar t iculació i l ’emissió correcta de la veu.

• Tècniques de respiració, ar t iculació i entonació com a mit jà.

— Memori tzació de la cançó.

— Local i tzació i observació dels di ferents òrgans que intervenen en la

producció del so.

— Reconeixement de la cançó pel r i tme i /o melodia.

— Contextual i tzació de la cançó: t radició, procedència. . .

— Entonació de la cançó en di ferents tempi .

— Apl icació correcta dels mat isos i indicacions referents a la dinàmica i a l

caràcter de la cançó.

— Adaptació de l ’expressió a les di ferents par ts de la cançó.

— Ref lexió sobre el text de la cançó.

— Anàl is i de la cançó. Ri tme, melodia, mètr ica i estructura.

15

4 IP R O P O S TA D I D À C T I C AE D U C A C I Ó P R I M À R I A / C I C L E S U P E R I O R

Page 167: cançons catalanes

CONCEPTUALS

— Cançó a l ’uníson.

— Cançó amb obst inat r í tmic.

— Intencions comunicat ives i expressives de la cançó.

— Missatge del text l i terar i de la cançó.

— El cant com a expressió dels sent iments.

— Aspectes musicals i expressius de la cançó:

• Musicals: estructura AABB’, forma binàr ia, f rases, pregunta-resposta,

mode menor.

• Expressius: accentuació, f raseig i respiració, aspectes dinàmics (mat ís) ,

tempo , caràcter.

ACTITUDINALS

— Postura corporal adequada en el moment d’ interpretar cançons.

— Ús de la veu com a instrument d’expressió i comunicació a t ravés del cant

i la paraula.

— Cura d’ut i l i tzar correctament la veu en l ’emissió.

— Rigor en la lectura i escr iptura de noves cançons i obres.

— Hàbit de memori tzació.

— Emissió precisa de la veu.

— Interès per interpretar cançons conegudes i aprendre’n de noves.

— Complaença en la interpretació de cançons del fo lk lore propi i e l d’al t res

països.

— Gust per començar a cantar a par t i r del s i lenci absolut .

— Atenció a les indicacions del director/a.

ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE

CONTEXTUALITZACIÓ DE LA CANÇÓ

— La gran di fusió de la cançó fa que el text ofereix i molta diversi tat de

var iants en els detal ls, per bé que l ’argument es manté inal terable.

— El tema és l legendari . En la major ia de versions, la poesia local i tza el fet a

la presó de Lleida, però hi ha var iants que el s i tuen a Tor tosa, a Toledo.. .

— “És molt notable que els presos vagin sorprendre la dama precisament

cantant una cançó. És molt interessant que la musa popular s ’adoni del

valor subl im de la cançó, f ins al punt que uns presos miserables i de baixa

mà arr ibin a desper tar l ’amor en el cor d’una dama per l ’efecte encisador

d’una senzi l la cançó” (Joan Amades).

— L’acompanyament instrumental d’aquesta cançó al CD es compon de:

f lauta, oboè, clar inet , fagot, t rompeta, v io loncel i percussió.

4 IIP R O P O S TA D I D À C T I C AE D U C A C I Ó P R I M À R I A / C I C L E S U P E R I O R

Page 168: cançons catalanes

MOTIVACIÓ

Un element remarcable de la cançó, i que ens pot ajudar a desvet l lar

l ’ interès dels alumnes, és la històr ia que expl ica la cançó. En aquest cas,

també es pot fer esment de la música com a mit jà d’expressió dels

sent iments que desvet l len uns presos a una noble dama.

TÈCNICA VOCAL

Aprofi tarem alguns vocal isos per captar sensorialment la diferència entre els

modes major i menor.

— Farem vocal i tzacions melòdiques ascendents i descendents f ins a la quinta

(do, re, mi, fa, sol , fa, mi, re, do) en mode major, pujant per semitons

i baixant per tons amb les s í l · labes “du bi du bi du bi du bi dum”, o “ma me

mi mo mu mo mi me ma”, i “Ha sor t i t e l sol aquest mat í” .

— Farem el mateix exercici , bé que aquesta vegada en menor (do, re, mi b,

fa, sol , fa, mi b, re, do), dient les mateixes s í l · labes de l ’exercici anter ior,

però el text serà “Quina mala sor t , està plovent”.

— Una al t ra vocal i tzació consist i rà a cantar la pr imera frase (“A la ciutat de

Lleida”) anant- la apujant per semitons. És impor tant que aprof i tem aquest

exercici per t rebal lar e l resul tat interpretat iu: agafar aire pel nas de manera

tranqui l · la mentre el mestre/a fa el levare de direcció per començar; fer- la

molt l l igada, d’una sola arcada sense respirar i pensant- la f ins a l ’accent

de la s í l · laba “ l le i” , de manera que no s’accentuï gens la s í l · laba “da”.

TEXT

Trebal l de lectura:

4 IIIP R O P O S TA D I D À C T I C AE D U C A C I Ó P R I M À R I A / C I C L E S U P E R I O R

1. A la c iutat de L le idan’h i ha una presó;de presos, mai n‘h i manquen,pet i ta, bonica,prou n’h i porta e l baró,l i reta, l i ró.

2. S i n’h i ha t renta-tres presos,canten una cançó;l ’ha t reta i l ’ha d ictada,pet i ta, bonica,e l més jove de tots,l i reta, l i ró.

3. La n ina se’ ls escol tade dal t de l mirador;a cada posadeta,pet i ta, bonica,ne daval la un graó,l i reta, l i ró.

4. E ls presos se n’adoneni paren la cançó.–Canteu, canteu, bons presos,pet i ta, bonica,canteu-me la cançó,l i reta, l i ró.

5. –Com cantarem, senyora,s i estem en greu presó?–Que us fa l ta menjar o beure,pet i ta, bonica,o us qui ten la rac ió,l i reta, l i ró.

6. –No ens fa l ta menjar i beure,n i ens qui ten la rac ió;e l que ens fa l ta, senyora,pet i ta, bonica,les c laus de la presó,l i reta, l i ró.

Page 169: cançons catalanes

4 IVP R O P O S TA D I D À C T I C AE D U C A C I Ó P R I M À R I A / C I C L E S U P E R I O R

7. –Canteu, canteu-me, presos,acabeu la cançó;acabeu- la, bons presos,pet i ta, bonica,que me’n capt iva e l so,l i reta, l i ró.

8. Ani ré a l meu pare,recaptaré e l perdó.Qui és que l ’ha d ictada,pet i ta, bonica,tan bonica cançó?,l i reta, l i ró.

9. –El de l barretet negre,e l més jove de tots.–Ja se’n va a n’e l seu pare,pet i ta, bonica,a demanar- l i un do,l i reta, l i ró.

10. –Ai , pare, lo meu pare,jo vos deman’ un do;no vos deman’ València,pet i ta, bonica,n i tampoc Aragó,l i reta, l i ró.

11. Ni tampoc Barcelona,c iutat de gran va lor.–Ai , f i l la , Margar ida,pet i ta, bonica,quin do vols que jo et do?,l i reta, l i ró.

12. –Ai , pare, lo meu pare,les c laus de la presó.–Ai , f i l la , Margar ida,pet i ta, bonica,a ixò no pot ser, no,l i reta, l i ró.

13. E ls presos fugi r ien,com quedar ia, jo?Digues per què vols, f i l la ,pet i ta, bonica,les c laus de la presó?,l i reta, l i ró.

14. –Ai , pare, lo meu pare,per t reure’n l ’a imador.–Ai , f i l la , Margar ida,pet i ta, bonica,qui és ton a imador?,l i reta, l i ró.

15. –Ai , pare, lo meu pare,e l més pet i t de tots.–Ai , f i l la , Margar ida,pet i ta, bonica,a ixò no pot ser, no! ,l i reta, l i ró.

16. Han cremat la Garr iga,Conf lent i Rossel ló.–Dels presos que a l là canten,pet i ta, bonica,d igueu, què en fareu, vós?,l i reta, l i ró.

17. –S’acosta e l sant d issabte,e ls penjaran a tots.–Ai , pare, lo meu pare,pet i ta, bonica,no pengeu l ’a imador! ,l i reta, l i ró.

18. –Ai , f i l la , Margar ida,serà e l pr imer de tots.Les cordes són f i lades,pet i ta, bonica,que en costen a pes d’or,l i reta, l i ró.

19. –Ai , pare, lo meu pare,pengeu-me a mi i tot ;feu les forques de p lata,pet i ta, bonica,feu-ne los dogals d’or,l i reta, l i ró.

20. l a cada cap de forcaposeu-hi un pom de f lors;perquè la gent que passi ,pet i ta, bonica,sent in la bona o lor,l i reta, l i ró.

21. Resin un parenostreper l ’àn ima dels dos,i d iguin: «Ai la t r is ta,pet i ta, bonica,que ha mort per l ’a imador! ,l i reta, l i ró.

22. Déu la perdó, f loreta,jard í de cada f lor.–Qui és aquesta donzel lapet i ta, bonica,que és morta per amor?,l i reta, l i ró.

Page 170: cançons catalanes

a) Lèxic:

— Comprensió del s igni f icat dels mots: dictada, nina, posadeta, daval la,

recaptaré, jorn, do, animador, dogals, forca.

— Comprensió del s igni f icat de les expressions: no quedeu per mi, no pot ser,

el pr imer de tots, a pes d’or, i tot , cap de forca, Déu la perdó, Déu l ’haja

perdonada.

— Sinonímia: n ina-noia, x iqueta; posadeta-estrofeta-estrofa; daval la-baixa;

recaptar-demanar; jorn-dia; vol ta-vegada; dictada- inventada, di ta, feta.

— Diminut ius: posadeta, barretet , f loreta.

— Tornada: pet i ta bonica.

— Mots de complement: l i reta l i ró.

b) Fonèt ica (pronunciació correcta):

— Contraccions fòniques: vol ta_al jorn, capt iva_el so, aniré_al meu pare,

4 VP R O P O S TA D I D À C T I C AE D U C A C I Ó P R I M À R I A / C I C L E S U P E R I O R

23. –Néta és del re i d’Hongr ia,parenta d’Aragó.Déu l ‘ha ja perdonada,pet i ta, bonica,la f i l la del baró»–,l i reta, l i ró.

24. Mentre e l baró dormiala f i l la no dorm, no;l i n‘ha dat dormitor i ,pet i ta, bonica,dormitor i de l bo,l i reta, l i ró.

25. Que de v int- i -quatre horesno tornarà a raó.Sota e l coix í l i t roba,pet i ta, bonica,les c laus de la presó,l i reta, l i ró.

26. –Eix iu, e ix iu, los presos,e ix iu, e ix iu-ne tots;aneu’s-en cap a França,pet i ta, bonica,i feu-ne una cançó,l i reta, l i ró.

27. La f i l la vos l l iberta,la f i l la del baró.–El qui no se’n vol moure,pet i ta, bonica,n’és lo seu a imador,l i reta, l i ró.

28. –Anem, anem, la bel la,a f i ra a Tarascó;us compraré les robes,pet i ta, bonica,dels més bonics colors,l i reta, l i ró.

29. Les ta l laran set sastres,cosint- les v int- i -dos;a cada est isorada,pet i ta, bonica,durem un ram de f lors,l i reta, l i ró.

30. A cada punt d’agul larefermaré l ’amor.Quan les t indreu cosides,pet i ta, bonica,ens casarem tots dos–,l i reta, l i ró.

31. E ls presos tots corr ien,no corre l ’a imador:g i rat cap endarrera,pet i ta, bonica,guai tava e l seu amor,l i reta, l i ró.

Page 171: cançons catalanes

el que_és més al t i ros, se’n va_amb el seu pare, jo_et do, s ’acosta_el ,

bona_olor, que_ha mor t per l ’a imador, que_és mor ta per amor.

— Trets fonèt ics di ferencials del català: e ober ta: presos, l i reta, canteu.

O ober ta: prou, vol ta, bona. Vocal neutra: pet i ta, bonica. So palatal :

pengeu-me, gent, jove, menjar, jorn. So d’essa sonora: presó, posadeta,

donzel la.

c) Classi f icació del text :

— Marc de la cançó: la presó, el cant, l ’amor, la mor t .

PROCÉS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE

— Trebal larem aquesta cançó amb part i tura, atès que els alumnes de cicle

superior ja tenen prou coneixements musicals per poder- la seguir i perquè

és convenient que es fami l iar i tz in a fer-ho.

— El mestre/a cantarà una vegada la cançó (una estrofa o dues).

— Es farà una pr imera anàl is i melòdica i r í tmica de la par t i tura.

— S’ensenyarà per f rases. (Potser caldrà t ranspor tar- les una tercera infer ior,

s i e ls alumnes tenen di f icul tat en els aguts.)

— La presó de L le ida és una cançó l í r ica i narrat iva. Donarem una còpia de

la l letra als alumnes i en farem una lectura per ta l de conèixer l ’argument

sencer i destr iar quines estrofes fan referència a la presentació, nus i

desenl laç de la històr ia. També hauran d’ indicar quants personatges hi

sur ten.

— Hauran de buscar al diccionar i les paraules del vocabular i que present in

di f icul tat i e l mestre/a comentarà aquel les expressions que desconeguin.

ASPECTES RÍTMICS

— Es tracta d’una cançó amb compàs compost. Farem adonar els alumnes

de la subdivis ió ternàr ia de cada temps i expl icarem el s igni f icat del

numerador i denominador del compàs.

— Podem fer que un grup d’alumnes de la classe piquin amb el peu a terra

els temps del compàs, i que un al t re grup percudeixin amb un l lapis sobre

la taula les subdivis ions. El mateix exercici es pot dur a terme amb

instruments de percussió de membrana i de fusta.

— Per t rebal lar sensor ia lment els compassos compostos, e l mestre/a cantarà

di ferents cançons amb compàs simple o compost, marcant-ne la pulsació,

i e ls alumnes hauran d’adonar-se s i tenen subdivis ió ternàr ia. Per exemple:

Plou i fa sol ( r i tme binar i ) , Muntanyes del Canigó ( r i tme ternar i ) .

— Fer exercicis de posar l ín ies div isòr ies a l ín ies r í tmiques de compàs 6/8.

— Expl icar què és una anacrusi .

4 VIP R O P O S TA D I D À C T I C AE D U C A C I Ó P R I M À R I A / C I C L E S U P E R I O R

Page 172: cançons catalanes

— Fer la lectura r í tmica de la par t i tura: pr imer, amb sí l · labes r í tmiques;

després, picant amb les mans, i , per úl t im, reci tant e l nom de les notes.

— Ensenyar- los a escr iure el text de la cançó sota la par t i tura, fent- los adonar

que a cada nota no hi correspon sempre una sí l · laba.

MELODIA

— Es farà buscar als alumnes l ’extensió de la cançó (distància entre la nota

més greu i la més aguda de la par t i tura).

— Farem que s’adonin que està escr i ta en mode menor, fent la comparació

audit iva de com ser ia la mateixa cançó en mode major.

— Hauran d’escriure l ’estructura formal i pintar un petit musicograma al costat

de la partitura amb la forma AABB’. Els explicarem que es tracta d’una forma

binària.

— Es trebal larà el nom de les notes de la par t i tura.

— Es pot demanar als alumnes que busquin a la melodia diferents intervals.

— Després de fer notar la preeminència de les notes tònica i dominant en tota

la melodia, es pot remarcar que la majoria de cançons amb començament

anacrúsic ho fan amb la successió dominant-tònica i que és un dels trets

identif icatius de la cançó popular catalana. (Els tres tambors, Cargol, treu

banya, Ploreu, ploreu ninetes, El bal l de la civada, El rotl letó, El pol l i la puça...).

INTERPRETACIÓ

— Intentar que la melodia quedi molt l l igada i sost inguda i que els f inals no

quedin accentuats (en totes les paraules planes del f inal de frase, s ’ha de

marcar la s í l · laba tònica i no accentuar gens l ’àtona).

— Si s ’aprenen les estrofes en què par len di ferents personatges, fer- les

cantar a un sol ista o a un pet i t grup de la classe segons escaigui a l text .

— Intentar jugar amb di ferents dinàmiques adequades al text .

— Si e l n ivel l de la classe ho permet, buscar una versió per cantar- la a veus.

— Perquè els alumnes s’adonin del resul tat vocal , ser ia bo enregistrar-ne la

interpretació a f i de poder fer una autocr í t ica i mi l lorar aquel ls aspectes

que convingui .

TREBALL INTERDISCIPLINARI AMB L’ÀREA DE PLÀSTICA

— Confeccionar un auca per grups que represent i la històr ia a què fa

referència la cançó.

4 VIIP R O P O S TA D I D À C T I C AE D U C A C I Ó P R I M À R I A / C I C L E S U P E R I O R

Page 173: cançons catalanes

Himnes i cants

• Himnes i cants

• Proposta didàctica

Him

ne

s i ca

nts

5

Page 174: cançons catalanes

Í N D E X

5H I M N E S I C A N T S

H i m n e s i c a n t s

1 Els Segadors

P ro p o s t a d i d à c t i c a

2 Els Segadors

Page 175: cançons catalanes

E L S S E G A D O R S1Lletra: Emi l i GuanyabensMúsica: t radicional catalanaHarmonització: Josep Roda

&

&

?

#

#

#

4

3

4

3

4

3

.

.

.

.

.

.

4

2

4

2

4

2

Piano f

Maestoso

Maestoso

.œœ

Ca - ta -

.

.

.

œ

œœ

œœœ

#

.

.

œ

œ

œ

j

œœ

œ

lu -ho -mo -

nya,ra,li

tri-se -l'e -

om -ga -ne -

j

œœ

œ

.

.

œ

œ

J

œ

œ

œ

œ

#

œ

œ

œ

œ

œ

œ

œ

œ

˙

.œœ

fant,dors!mic

tor -A -en

na -ra∏és

ve -

˙

˙

.

.

.

œ

œœ

œœœ

œœ

œ

œ

œ

œœ .œ

œ

J

œœ

œ

rà∏aho -

ient

serra,la

ri -d'es -nos-

ca∏itar∏a -tra∏en -

.

.

.

œœ

œ

j

œœ

œ

œ

œ

œ

œœœ

œ

œ

œ

œ

œ

œ

œ

œ

œ

œ

œœ .œ

œ

ple-ler -se-

na!ta!

nya;

En -Percom

dar -quanfem

œœ

œ

œœ

œ

.

.

.

œœ

œ

œ

œœ

œ

œ

œ

œ

.

.

œ

œ

œ

œ

&

&

?

#

#

#

4

2

4

2

4

2

4

3

4

3

4

3

6

œœ

œœ

re -vin-cau -

ra∏a -gui∏unre∏es -

ques -al -pi -

tatre

gues

œ

œ

œ

œ

œœœ

œœœ

œœœ

œ

œ

œ

œ

œ

œ

œ

œ

˙.œ

œ

gentjunyd'or,

tanes -

quan

u -mo -con -

˙

˙

.œœ

œœ#

œ œœ

œ

œ

.œœ

.œœ

œœ

œœ

fa -lemvé

na∏ibense -

tanbé

guem

su -lesca -

œœ

œœ

œœ œ

œ

œ

œœœ

œœ#

œœ

œ

, 3

œ .œ œ

per -ei -de -

ba!nes!nes!

BonBonBonBon

copcopcop

dedede

œœ

œ

3

œ .œ œ

œ œœ

3

œœ

.

.

œœ œ

œ

œœ

œ

3

œ

œ

.

.

œ

œ

œœ

œ

j

œ

3

œ .œ œ

falç!falç!falç!

BonBonBon

copcopcop

dedede

˙

3

œœœ

.

.

.

œœœ

œœœ

˙˙

œ

œ

œ

3

œ.œ

œ

&

&

?

#

#

#

.

.

.

.

.

.

11

œ≈

œ œœ

œœ

falç,falç,falç,

de-de-de-

fen-fen-fen-

sorssorssors

dedede

lalala

œœ

œ

≈œœ

œ

œœ

œ

œœœ

œœ

œ

œ

œœ#

œ

œ œœ

œœ

1, 2.

œœ

, 3

œ .œ œ

ter-ter-

ra!ra!

BonBon

copcop de

de

œœœ

#

œœ

œ

3

œ

œœ

.

.

.

œœœ

œ

œœ

˙

˙

˙

3

œ

œ

.

.

œ

œ

œ

œ

œ

j

œ

.œœ

falç!falç!

A -Que

ra∏éstre –

œ

œœ

j

œ

œœ

.

.

.

œ

œœ

œœœ

#

œ

œ

œ

j

œ

œ

œ

‰ .

.

œ

œ

œ

ƒ

3.

œœ

,

3

œ

œ

>

.

.

œ

œ

>

œ

œ

>

ter - ra! Bon cop de

œœœ

#

œœ

œ

3

œ

œœœ

.

.

.

.

œœœ

œ

œ

œœ

œ

˙

˙

˙

3

œ

œ

.

.

œ

œ

œœœ

.

.

˙

˙

U

falç!

.

.

.

.

˙

˙˙˙

.

.

.

˙

˙

˙

:

Page 176: cançons catalanes

E L S S E G A D O R S1

5H I M N E S I C A N T S

• Vegeu la proposta d idàct ica a la f i txa següent.

1. Cata lunya, t r iomfant,tornarà a ser r ica i p lena!Endarrera aquesta genttan ufana i tan superba!Bon cop de fa lç !Bon cop de fa lç,defensors de la terra!Bon cop de fa lç !

2. Ara és hora, segadors!Ara és hora d’estar a ler ta !Per quan v ingui un a l t re junyesmolem ben bé les e ines!Bon cop.. .

3. Que t remol i l ’enemicen ve ient la nostra ensenya:com fem caure espigues d’or,quan convé seguem cadenes!Bon cop.. .

Page 177: cançons catalanes

E L S S E G A D O R S

P R O P O S TA D I D À C T I C A2

OBJECTIUS

— Par t ic ipar en la interpretació de l ’h imne Els Segadors , tenint en compte la

precis ió r í tmica i melòdica, el text i un registre còmode.

— Aprendre de memòria un reper tor i de cançons adequat a l ’edat.

— Tenir cura de l ’aparel l fonador, observar-ne el funcionament bàsic, ser

conscients de la seva impor tància i cuidar- lo amb higiene.

— Cantar amb una bona emissió, af inació i justesa r í tmica.

— Respectar el t rebal l col · lect iu i par t ic ipar-hi .

— Ident i f icar i anal i tzar la cançó mit jançant la lectura del r i tme i /o melodia.

— Llegir la cançó amb la par t i tura i memori tzar- la.

— Fruir de la pràct ica del cant.

— Seguir les indicacions del director/a.

— Adoptar una postura corporal adequada de manera constant.

CONTINGUTS

PROCEDIMENTALS

— Cant indiv idual i col · lect iu tenint en compte:

• La precis ió r í tmica i melòdica i e l text de la cançó.

• La respiració, l ’ar t iculació i l ’emissió correcta de la veu.

• Tècniques de respiració, articulació i entonació aplicades al cant.

— Memori tzació de la cançó.

— Local i tzació i observació dels di ferents òrgans que intervenen en la

producció del so.

— Reconeixement de la cançó pel r i tme i /o melodia.

— Contextual i tzació de la cançó: t radició, procedència. . .

— Apl icació correcta dels mat isos i indicacions referents a la dinàmica i a l

caràcter de la cançó.

— Adaptació de l ’expressió a les di ferents par ts de la cançó.

— Ref lexió sobre el text de la cançó.

— Anàl is i de la cançó. Ri tme, melodia, mètr ica i estructura.

CONCEPTUALS

— Cançó a l ’uníson.

— Intencions comunicat ives i expressives de la cançó.

5 P R O P O S TA D I D À C T I C AH I M N E S I C A N T S I

Page 178: cançons catalanes

— Missatge del text l i terar i de la cançó.

— El cant com a expressió dels sent iments.

— Aspectes musicals i expressius de la cançó:

• Expressius: accentuació, f raseig i respiració, aspectes dinàmics (mat ís) ,

tempo , caràcter.

ACTITUDINALS

— Esforç per mantenir una postura corporal adequada en el moment

d’ interpretar cançons.

— Valoració de la veu com a instrument d’expressió i comunicació mit jançant

el cant i la paraula.

— Consciència de la necessi tat de tenir cura i d’ut i l i tzar correctament la veu

en l ’emissió.

— Valoració de l ’hàbi t de memori tzació.

— Esforç en l ’emissió precisa de la veu.

— Interès per interpretar cançons conegudes i aprendre’n de noves.

— Act i tud de valoració i apreciació en la interpretació de cançons del fo lk lore

propi i e l d’al t res països.

— Gust per començar a cantar a par t i r del s i lenci absolut .

— Atenció a les indicacions del director/a.

— Respecte i interès per l ’h imne de Catalunya.

ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE

CONTEXTUALITZACIÓ DE LA CANÇÓ

Quan esclata la Guerra dels Trenta Anys, l ’any 1618, in ic ia lment per

causes rel igioses, encara que també s’hi barregen qüest ions pol í t iques

i econòmiques, Fel ip IV d’Àustr ia, re i d’Espanya, hi par t ic ipa obl igat pel

seu parent iu amb l ’emperador alemany de la dinast ia Hasburg. Però les

guerres costen diners, i una guerra tan l larga arruïna la t resorer ia reial .

És l lavors quan es pretén que Catalunya apor t i també homes i diners a la

guerra. Això or igina un profund rebuig i indignació de la població catalana,

que es veu forçada a acol l i r les t ropes imperials per ta l de defensar la

frontera espanyola de l ’atac francès.

Les actuacions del comte-duc d’Ol ivares, pr imer ministre de Fel ip IV, van

desvet l lar tanta animadversió en el poble català, per la v io lència i e ls

abusos dels seus soldats, que moltes poblacions es revol taren.

El dia de Corpus de 1640 s’ in ic ia a Barcelona la revol ta dels segadors en

l ’anomenat Corpus de Sang. La General i tat i e l consel ler en cap, Pau Clar is,

van fer costat a ls revol tats.

5 P R O P O S TA D I D À C T I C AH I M N E S I C A N T S II

Page 179: cançons catalanes

De la Guerra dels Segadors, n ’hem conservat la música del que després

s’ha conver t i t en l ’h imne nacional de Catalunya i s ímbol de la nostra

ident i tat , Els Segadors .

La l letra or iginal d’Els Segadors es va s impl i f icar, a par t i r de l ’adaptació

feta a l ’any 1899, amb la reducció de sis estrofes a t res, que són les que

es canta actualment uni f icant-ne la tonada.

Act iv i tats per relacionar els personatges de la columna de l ’esquerra amb

els conceptes de la dreta.

Fel ip IV par t ic ipa en la consel ler en cap

Pau Clar is és el primer ministre de Felip IV

Comte-duc d’Ol ivares és el rei d’Espanya

Fel ip IV és el Guerra dels Trenta Anys

MOTIVACIÓ

Podem fer referència a la t radició immemorial de di ferents pobles,

comunitats, par t i ts pol í t ics, re l ig ions, agrupacions espor t ives, etc. , a

establ i r s ímbols que els ident i f iquin, com un escut, una bandera o, com en

el cas que ens ocupa, un himne. Prèviament a la presentació de la cançó

podem fer escol tar di ferents himnes i preguntar s i e ls coneixen i què

representen: l ’h imne del Barça, d’Europa ( la 9a de Beethoven).

En aquesta mateixa l ín ia també podem fer esment del poder d’associació

que pot tenir la música fent- los escol tar di ferent músiques d’anuncis, de

programes de TV, de pel · l ícules. . .

TÈCNICA VOCAL

Proposem un vocal ís que servirà, a lhora, per preparar les veus per cantar

Els Segadors , i per t rebal lar i exerci tar e l cant a dues veus.

— Pr imer ensenyarem la segona veu, que farem cantar amb la s í l · laba “nu”,

pujant per semitons i baixant per tons.

5 P R O P O S TA D I D À C T I C AH I M N E S I C A N T S III

&

&

#

#

4

3

4

3

.œœ

.œ œ

j

œœ

œ

j

œœ œ

˙

˙

Page 180: cançons catalanes

— Després farem el mateix amb la pr imera veu. Per fer var iat l ’exercici podem

canviar la s í l · laba “nu”, per exemple per “dum”.

— Per úl t im, div idirem la classe en dos grups que cantaran ambdues melodies

simultàniament (pujant i baixant de la mateixa manera). Segons el n ivel l

vocal de la classe podrem fer aquest exercici en la pr imera sessió,

o haurem d’esperar a futures classes quan t inguin les dues melodies més

segures.

— En totes les var iants cal cuidar l ’af inació i la nota f inal , que serà l larga,

intentant que l ’uníson entre ambdós grups sigui per fecte. Cal habi tuar- los

a escol tar-se en l ’harmonia, per la qual cosa demanarem als alumnes que

cant in amb una intensi tat moderada.

TEXT

— Fonèt ica. Di f icu l tat de pronúncia: e oberta: a ler ta, terra. . . O oberta: bon,

cop, hora… Vocal neutra: Cata lunya, r ica, endarrera. . . Enl laços fònics: tan

ufana i tan superba! , per quan v ingui un a l t re juny…

— Lèxic. Di f icu l tat de comprensió: ufana, superba, a ler ta, esmolem, e ines,

ensenya.. .

— S’expl icaran les express ions: Bon cop de fa lç, per quan v ingui un a l t re juny,

esmolem ben bé les e ines, com fem caure espigues d’or, quan convé seguem

cadenes.. .

— Reci tar les f rases de la cançó art icu lant bé e l text .

— Memor i tzar e l text mit jançant la repet ic ió de versos i estrofes.

ASPECTES RÍTMICS

— Farem que els alumnes endevinin, entre t res sèr ies de 8 pulsacions que

interpreta el mestre/a amb un instrument de percussió, quina sona en

funció de l ’accentuació (compàs). També els podem fer interpretar o

endevinar quin canvi de compàs es produeix.

Exemple: digues quin has sent i t .

5 P R O P O S TA D I D À C T I C AH I M N E S I C A N T S IV

4

3

4

2

4

3œ>

œ œ œ>

œ œ œ>

œ

4

3

4

2

4

3

4

2œ>

œ œ œ>

œ œ>

œ œ

4

2

4

3œ>

œ œ>

œ œ œ>

œ œ

Page 181: cançons catalanes

ASPECTES MELÒDICS

— Fer buscar als alumnes l ’àmbit de la cançó (mi 3 - re 4).

— Descobrir quin és l ’ interval més ampl i de la cançó (5a).

— Fer buscar als alumnes quantes vegades hi apareix l ’ interval de tercera 10).

— Notes de pas. Després d’haver introduï t e l concepte d’acord, farem notar

als alumnes que quan es desplega una melodia damunt d’un acord també

hi t robem notes que no l i són pròpies (Catalunya-tornarà).

Exercici : encercla les notes de pas.

— Podem escr iure l ’escala de mi menor i comparar- la amb la de la menor,

fent notar que la distància entre els graus d’ambdues escales coincideix.

— Escr iure l ’escala de re menor i , per comparació amb la de la menor i de mi

menor, els alumnes hauran de descobrir quina és la nota alterada (si bemoll).

— Completar la cançó en to de re menor.

Exercici : escr iu les notes que hi fa l ten.

— Podem trebal lar la discr iminació audit iva del fa diesi i e l fa natural .

Exercici : escol ta bé la nota “ fa” i digues quins has sent i t .

5 P R O P O S TA D I D À C T I C AH I M N E S I C A N T S V

&

#

www

Œ Œ

.œœ

œ

&

#www

Œ Œ.œ

œœ

&b

4

3Œ Œ

.œœ

˙

&

#

4

3Œ Œ

.œœ

j

œœ

œœ

&

#

4

3Œ Œ

.œœ

j

œœn

œœ

&

#

4

3Œ Œ

.œœn

j

œœn

œœ

Page 182: cançons catalanes

5 P R O P O S TA D I D À C T I C AH I M N E S I C A N T S VI

— Farem notar el caràcter enèrgic i majestuós de la cançó i , per extensió, de

tots els himnes.

— Fer l ’audició de les di ferents versions d’Els Segadors (segons el CD de la

General i tat de Catalunya).