cant IVcant IV

ENEIDAENEIDA

Publi Virgili Maró

Traducció: Joan Bellès

El tema d’aquest llibre és El tema d’aquest llibre és l’enamorament de Dido, els seus l’enamorament de Dido, els seus

intents de retenir Eneas i la intents de retenir Eneas i la tràgica mort de la reinatràgica mort de la reina

Eneas ha de sacrificar els seus Eneas ha de sacrificar els seus sentiments personals per a sentiments personals per a

complir el destí que té marcat: complir el destí que té marcat: fundar un poble poderós, fundar un poble poderós,

continuador de la glòria de Troia, continuador de la glòria de Troia, que serà l’imperi romàque serà l’imperi romà

Dido confessa a la seva germana, Anna, Dido confessa a la seva germana, Anna, l’amor que sent pel troiàl’amor que sent pel troià

Agnosco Agnosco veteris veteris vestigia vestigia flammaeflammae

Reconec els senyals de l’antiga flama Eneida, IV, 23Eneida, IV, 23

Dido fa sacrificis per als déusDido fa sacrificis per als déus

I abans que a cap altre, a Juno, que protegeix els I abans que a cap altre, a Juno, que protegeix els vincles matrimonials vincles matrimonials Eneida, IV, 59Eneida, IV, 59

Iunoni ante omnis, cui vincla iugalia curaeIunoni ante omnis, cui vincla iugalia curae

Est mollis Est mollis flamma flamma

medullas / medullas / interea et interea et tacitum tacitum vivit sub vivit sub pectore pectore vulnus. vulnus. Uritur Uritur infelix infelix Dido Dido

totaque totaque vagatur / vagatur /

urbe urbe furensfurens

Mentrestant una flama li

devora el moll dels ossos i la

ferida batega

silenciosa dintre del seu pit.

S’abrusa la dissortada Dido i, fora

de seny, vaga errant per tota la

ciutatEneida, IV, 66Eneida, IV, 66

Dido Dido mostrmostra la a la

ciutat ciutat a a

EneasEneas

Incipit effari mediaque in voce resistit Incipit effari mediaque in voce resistit

Comença a parlar, però s’atura a mitja frase. Eneida, IV, 76Eneida, IV, 76

Post ubi digressi, lumenque obscura vicissim / luna premit Post ubi digressi, lumenque obscura vicissim / luna premit suadentque cadentia sidera somnos, / sola domo maeret suadentque cadentia sidera somnos, / sola domo maeret vacua stratisque relictis / incubat. Illum absens absentem vacua stratisque relictis / incubat. Illum absens absentem auditque videtque.auditque videtque.

Després, quan els altres se n’han anat, quan, al seu torn, la pàl.lida lluna apaga la claror, quan els estels en devallada conviden a dormir, ella s’afligeix tota sola dins l’estança buida i s’estira damunt els coixins que ell ha abandonat.Absens, continua sentint-lo i veient-lo quan no el té davant. Eneida, IV, 80Eneida, IV, 80

Juno i Venus,per raons ben Juno i Venus,per raons ben diferents, preparen la unió diferents, preparen la unió

d’Eneas i Didod’Eneas i Dido

Speluncam Dido Speluncam Dido

dux et Troianus dux et Troianus

eandem eandem

devenientdevenientEneida, IV, 124Eneida, IV, 124

Una tempesta unirà els amants a la Una tempesta unirà els amants a la mateixa grutamateixa gruta

Ille dies primus Ille dies primus leti primusque leti primusque

malorum / causa malorum / causa fuit.fuit.

Aquell dia fou el començament de la mort, el començament i la causa

de les desgràciesEneida, IV, 169Eneida, IV, 169

La Fama, deessa funesta, divulga la La Fama, deessa funesta, divulga la relació il.lícita per totes les ciutats relació il.lícita per totes les ciutats

líbieslíbies

Fama, malum qua Fama, malum qua

non aliud velocius non aliud velocius

ullum: / mobilitate ullum: / mobilitate

viget virisque viget virisque

adquirit eundo, / adquirit eundo, /

parva metu primo, parva metu primo,

mox sese attolit in mox sese attolit in

auras / ingreditur auras / ingreditur

solo et caput inter solo et caput inter

nubila condit.nubila condit.

Dido oblida el seu bon nom, la seva Dido oblida el seu bon nom, la seva reputació…reputació…

La Fama, aquesta plaga que s’estén més ràpidament que cap altra: el vigor li ve del moviment, i va agafant força com més avança; petita i tímida al començament, ben aviat s’aixeca fins als aires, camina amb els peus a terra però amaga el cap entre els núvols Eneida, IV, 174Eneida, IV, 174

Hermes recorda a Eneas el seu Hermes recorda a Eneas el seu destídestí

Tu nunc Karthaginis Tu nunc Karthaginis

altae / fundamenta locas altae / fundamenta locas

pulchramque uxorius pulchramque uxorius

urbem / exstruis? Heu, urbem / exstruis? Heu,

regni rerum oblite regni rerum oblite

tuarum! tuarum!

Ara tu assentes els fonaments de l’alta Cartago i, sotmès a una dona, li basteixes una bella ciutat? Ai, que t’has oblidat del teu reialme i dels teus destins!

Eneida, IV, 265Eneida, IV, 265

Eneas es disposa a obeir les ordres dels Eneas es disposa a obeir les ordres dels déus.déus.

Italiam Italiam non non

sponte sponte sequor sequor

“Vaig a Itàlia no per iniciativa meva” Eneida IV, 361Eneida IV, 361

Agit ipse Agit ipse furentem / furentem / in somnis in somnis

ferus ferus AeneasAeneas

Semper Semper longam longam incomitatincomitata videtur a videtur / ire viam / ire viam et Tyrios et Tyrios deserta deserta quaerere quaerere terraterra

En somnis, el mateix Eneas, amb aspecte ferotge l’empaita fins a fer-li perdre el seny

Eneida, IV, 465Eneida, IV, 465

Li sembla que queda sempre

abandonada, sola amb ella mateixa,

que recorre eternament un

llarg camí, sense cap companyia, i

que cerca els seus cartaginesos per terres desertes.

Maldició contra Eneas i els seus descendentsMaldició contra Eneas i els seus descendentsHaec precor, Haec precor, hanc vocem hanc vocem extremam cum extremam cum sanguine sanguine fundo. / tum fundo. / tum vos, o Tyrii, vos, o Tyrii, stirpem et stirpem et genus omne genus omne futurum / futurum / exercete odiis, exercete odiis, cinerique haec cinerique haec mittite nostro / mittite nostro / muneramunera

Això és el que us demano, aquestes són les darreres paraules que deixo anar juntament amb la meva sang. Després vosaltres, cartaginesos, bolqueu el vostre odi contra el seu llinatge i contra tota la descendència que en neixerà, i oferiu aquest tribut a les meves cendres Eneida, IV, 621Eneida, IV, 621

Que mai no hi hagi concòrdia ni Que mai no hi hagi concòrdia ni pactes entre els dos poblespactes entre els dos pobles

Nullus amor nec populis nec foedera sunto Nullus amor nec populis nec foedera sunto Eneida, IV, 624Eneida, IV, 624

Dido decideix Dido decideix morirmorir

Ergo ubi concepit Ergo ubi concepit furias evicta dolore / furias evicta dolore / decrevitque mori, decrevitque mori, tempus secum ipsa tempus secum ipsa modumqu exigitmodumqu exigit

Així doncs, tan bon punt, vençuda pel dolor, l’ha envaïda la follia i ha decidit de morir, ella mateixa determina en el seu interior el moment i la manera Eneida, IV, 474Eneida, IV, 474

Moriemur inultae, / sed Moriemur inultae, / sed moriamurmoriamur

Moriré sense ser venjada, però morim ja! Eneida, IV, 659Eneida, IV, 659

Juno envia IrisJuno envia IrisDextra Dextra crinem crinem secat, secat, omnis omnis et una et una dilapsudilapsus calor s calor atque atque

in in ventos ventos

vita vita recessitrecessit

Amb la dreta li tallà el

cabell, i al mateix temps

desaparegué del cos de

Dido el darrer

escalf i la seva vida s’esfumà

en els aires.

Eneida, IV, 704Eneida, IV, 704