Introducci

Tradicionalment, el coneixement del mnclssic sha generat de lestudi de les fonts escri-tes, dels jaciments arqueolgics i de les restesmaterials. Al nostre pas, laproximaci a aquestperode histric a partir de disciplines com lar-queomorfologia, larqueologia del paisatge, lar-queologia ambiental o la paleoecologia s tarda-na i encara avui en dia ens trobem en un estadiprimerenc. En daltres pasos europeus, els estu-dis ambientalistes i arqueomorfolgics aplicats alantiguitat ja tenen una llarga tradici i hancontribut a un millor coneixement dels proces-sos histrics. Alguns investigadors han recalcatque aquestes aproximacions ens forneixen infor-maci histrica de primer ordre tamb per almn clssic (PALET, 2000; LEVEAU, 2003).

A Catalunya, els primers estudis paleoam-bientals i arqueomorfolgics comencen a elabo-rar-se al final de la dcada dels vuitanta, tot ique les aproximacions foren en un primer mo-ment independents (BURS [et al.], 1989; PAR-RA, 1988; ESTEBAN, 1988). Durant la dcadadels noranta sinicien els estudis ms globals, enqu els canvis territorials i paisatgstics es plan-tegen des duna perspectiva humanoambientalque integra informacions arqueolgiques, ar-queomorfolgiques, de larqueologia del paisat-

ge i paleoambientals. En aquest marc, un delsprimers projectes daquestes caracterstiques foulestudi territorial i paleoambiental del Pla deBarcelona (PALET, 1997; RIERA, 1995). Aquestenfocament multidisciplinari inspir, a partir delany 2000, altres recerques, com lEstudi Terri-torial de la Cossetnia Oriental (IEC) o el pro-jecte INVACAS (SERP-UB, IJA-CSIC, I+D MEC).Recentment, lInstitut Catal dArqueologiaClssica ha assumit com una de les seves princi-pals lnies de recerca lestudi de larqueologia delpaisatge, del territori, del paleoambient i de lar-queologia ambiental, i aix ha integrat definiti-vament aquestes aproximacions al mn clssic.Limpuls donat per aquesta instituci ha donatel seu fruit en nous projectes de recerca com aralestudi de la formaci del paisatge cultural de lavall del Madriu, de la Serra del Cad o del pla deTarragona. Daltra banda, la UB, la UdL i elConsorci de lEstany dIvars han posat en marxauna recerca daquestes caracterstiques a la planade Lleida. Cal esmentar que jaciments arqueo-lgics com Empries o Lleida tamb han gene-rat projectes multidisciplinaris en el marc delarqueologia ambiental.

Abordar lestudi integrat del mn clssic desduna perspectiva paleoambiental est plenamentjustificat basant-se en una triple consideraci. Enprimer lloc, com han assenyalat historiadors i ar-quelegs daquests perodes, larqueologia, lar-

COTA ZERO n. 20, 2005. Vic, p. 99-107 ISSN 0213-4640. DOSSIER 99

Canvis ambientals i modelaciantrpica del territori entre

lpoca ibrica i laltmedieval aCatalunya: aportacions de la

palinologiaSantiago Riera Mora

queologia del paisatge, la paleoecologia, la pale-obotnica, etctera, forneixen informaci deprimer ordre que contribueix al coneixementhistric (LEVEAU, 2003). Daltra banda, enlarc mediterrani molts dels paisatges culturalscomencen a modelar-se durant els perodes delantiguitat. Aix, per exemple, sistemes centu-riats sn a lorigen de lactual morfologia par-cellria dalgunes planes catalanes mentre elscamins ramaders de lantiguitat tardana hancontribut a articular mplies regions (PALET,2000). En aquest marc, la recent legislaci euro-pea i catalana obliga a la protecci dels nostrespaisatges culturals, i aquest fet hauria de com-portar que lestudi de lorigen i levoluci delspaisatges es coverts en una eina imprescindibleen la gesti territorial. La importncia dels pai-satges culturals, de llur histria i valors culturalsi patrimonials sha posat de manifest amb la re-cent declaraci de la UNESCO de la Vall delMadriu-Perafita-Claror com a Patrimoni de la

Humanitat, precisament pel seu paisatge cultu-ral. Per ltim, des dun mbit ms estrictamentambientalista i naturalista diversos programesinternacionals han recomanat lestudi paleoam-biental dels darrers dos mil anys, justificat pelfet que aquest lapse temporal recull la majoriadescenaris de futur que es preveuen per al canviglobal actual.

En el present treball, fem un breu resum deles dades pollniques de qu es diposa a Catalu-nya per al perode ibric, rom i de lantiguitattardana fins al perode altmedieval. Basemaquesta exposici en els registres obtinguts enconques sedimentries naturals (llacunes i tor-beres). Al nostre pas, per, aquests estudis pa-teixen de nombroses mancances. En primerlloc, encara disposem descassos registres poll-nics. A ms a ms, molts dels diagrames presen-ten una escassa resoluci analtica i temporal,fet que limita les interpretacions dels perodeshistrics. Un fet limitador s la manca destudis

COTA ZERO n. 20, 2005. Vic, p. 99-107 ISSN 0213-4640. DOSSIER100

Figura 1.Localitzaci deles seqnciespollniques presentades.

multi proxy, s a dir, de lobtenci de diversosparmetres indicadors (pollen, microcarbons,fongs, algues, ostracods, sedimentologia, etcte-ra) que permetin determinar amb precisi elscanvis ambientals i les seves causes. Aquestaaproximaci hauria dafavorir la calibraci din-dicadors de cara a augmentar la fiabilitat re-constructiva de les sries paleoambientals. Perltim, la manca danlegs (especialment en pa-linologia) dificulta la interpretaci dels diagra-mes en termes dusos del sl i els sistemes pro-ductius.

Tot i aquestes limitacions, en lactualitat esdisposa a Catalunya i rees afins dun cos de da-des pollniques que permet comenar a plante-jar algunes hiptesis sobre els canvis territorials iambientals esdevinguts entre el segle VIII aC i elsegle IX dC.

Les datacions de C-14 que es presenten hanestat calibrades mitjanant el programa CALIBRev 5.0.1 (STUIVER [et al.], 2005).

Resultats

El conjunt de datacions radiocarbniquesdel diagrama pollnic dAmposta, proper a ladesembocadura del riu Ebre, permet establiruna cronologia fiable en el procs dantropitza-ci dels sectors litorals del sud de Catalunya (fi-gura 1) (FOLLIERI [et al.], 2000). La pineda haestat al llarg de lholoc la comunitat forestaldominant a la plana, mentre que lalzinar ocupsectors ms interiors amb presncia de rouredes.La intervenci humana sobre el paisatge vegetales fa palesa a partir de ca. 3500 cal BP (1500 calaC) amb lincrement de brolles i de taxons her-bacis nitrfils com Plantago sp. aix com per lapresncia dArtemisia sp. La desforestaci delssectors interiors sestn en poca romana i pro-voca una reducci dels alzinars i la desaparicide la roureda si b les activitats agrcoles i rama-deres davallen en rees ms litorals. Tanmateix,la retracci dels roures i el creixement dArtemi-sia vers el 2150 cal BP (200 cal aC) sn evidn-cies que permeten apuntar unes condicionsclimtiques ms rides durant el perode rom.La desforestaci de les pinedes es produeix versel 1800 cal BP (150 cal dC) com a conseqn-cia duna fase dincendis, evidenciada per les

altes concentracions de microcarbons al registre(figura 2) (JULI [et al.], 2000), parallelament aun creixement de les brolles de bruc i de taxonsherbacis (Poaceae, Plantago sp., Artemisia sp)que indiquen la presncia de pastures al litoral.Aquestes pastures sn novament afavorides apartir dels anys 1300 fins al 1250 cal BP (650-600 cal dC), moment en qu tamb augmentala freqncia dincendis forestals (JULI [et al.],2000). Aquest procs de desforestaci de la pla-na culmina el 1100 cal BP (850 cal dC), ambuna nova expansi de les pastures i un creixe-ment dels conreus dolivera i cereals. A partirdel 1000 fins al 800 cal BP, les pinedes es rege-neren en un perode dexpansi agrcola (oliverai cereals) i ramadera al delta del riu Ebre (FO-LLIERI [et al.], 2000).

Entre els rius Ebre i Llobregat, les seqnciesde Creixell al lmit sud del Peneds (BURJACHS iSCHULTE, 2003), Cubelles al delta del riu Foix(RIERA i ESTEBAN, 1997; RIERA, 2003) i Bessal pla de Barcelona (figura 1) (RIERA, 1993;1995; RIERA i PALET, 2005) mostren un pesms redut de les pinedes litorals i una presnciams gran del bosc mixt de Quercus dominat perlalzina aix com de les mquies litorals. A la pla-na litoral del Peneds, lacci humana es fa sen-sible a 2500 cal BP (550 cal aC) (RIERA i ESTE-BAN, 1997; RIERA, 2003). La seqncia deCreixell sembla que indica que la desforestaci iels conreus dolivera, vinya i cnem dpoca ib-rica i romana eren ms abundants en rees pro-peres a la ciutat de Tarragona. Tanmateix, lamanca de datacions radiocarbniques i le-xistncia de canvis sedimentaris significatius enel tram superior del registre de Creixell dificul-ten un enquadrament temporal fiable daquestscanvis en els usos del sl. A Cubelles, un procsde desforestaci de la pineda litoral sinicia el2500 cal BP, parallelament a una limitada ex-pansi dels conreus dolivera, vinya i cereals. Elsbaixos valors dolivera indiquen lexistncia dunconreu lluny del delta del riu Foix, probable-ment localitzat ms al sud (figura 2). Els primersindicis dincendis es documenten el 1900 cal BP(50 cal dC), i afecten principalment les pinedes.En el perode rom, els conreus dolivera i cerealshi sn presents, si b a Cubelles no sembla queocupin espais amplis. Lobtenci de cronologiesms precises a Creixell hauria de permetre ava-

COTA ZERO n. 20, 2005. Vic, p. 99-107 ISSN 0213-4640. DOSSIER 101

luar lexpansi agrcola dpoca romana al litoralcatal. En ambds diagrames, lincrement dArte-misia i la reducci dels arbres caducifolis semblaque apunten a un perode de menor disponibili-tat hdrica a partir del 2500 cal BP (550 cal aC),similar al que sha observat a Amposta.

A Cubelles, la desforestaci causada per fre-qents incendis forestals sintensifica a partir del1300 cal BP (650 cal dC), fenomen parallel aldocumentat al delta de lEbre (Amposta) (figura2). El creixement de taxons nitrfils i dherbaciscom les gramnies permet afirmar un importantdesenvolupament de les activitats ramaderes endetriment de les agrcoles, de manera que es pro-dueix ara la desaparici dolivera i vinya, si b esmant el conreu de cereals. Com passava a Am-posta, amb posterioritat al 1000 cal BP (950 caldC) les pinedes es regeneren i lolivera sestn.

Al Nord Pla de Barcelona (seqncia Bess)(figura 1), el perode ibric es caracteritza perespais mpliament forestats formats per un boscmixt dalzines i roures (RIERA, 1993; RIERA iPALET, 2005). Entre el 2800 i el 2500 cal BP

(850-550 cal aC) lhome fa obertures limitadesdaquest bosc, moment en qu els conreus doli-vera, vinya i cereals apareixen puntualment aixcom tamb els indicadors dactivitats ramade-res. En poca romana, entre el 2000 i el 1750cal BP (50 cal Ac - 200 cal dC), lobertura delsespais forestals continua essent molt puntual iels boscos ocupen mplies rees del sector norddel Pla (figura 2). La superfcie de conreu sfora limitada, per destaca la presncia de vi-nya i cereals. La desforestaci que s conseqn-cia dincendis reiterats sinicia el 1450 cal BP(500 cal dC), com a resultat duna pressi rama-dera ms gran, tot i que, en aquest moment, elsconreus cerealstics i de cnem sexpandeixen.Lextensa desforestaci provoc una forta retrac-ci de la roureda i afavor la colonitzaci de bro-lles de bruc i estepa dels vessants de les serrala-des litorals. El perode de mxima desforestacii expansi de les pastures es produeix entre el550 i el 750 dC (figura 2). A partir del 800 calBP (1200 cal dC), les activitats ramaderes es re-dueixen i es produeix una regeneraci forestal i

COTA ZERO n. 20, 2005. Vic, p. 99-107 ISSN 0213-4640. DOSSIER102

Figura 2. Representaci esquemtica de la intensitatde lacci humana sobre elmedi vegetal. Les diferentstrames resumeixen les activi-tats econmiques principals(agrcoles, agropecuries iramaderes).

arbustiva aix com lexpansi de lolivera als ves-sants aterrassats de les serralades litorals (RIERA iPALET, 2005).

La reforestaci, que sinicia a partir del 1000cal BP (950 cal aC), donar lloc a boscos obertsdominats per lalzina, amb un sotabosc de brucs.

Lalta taxa de sedimentaci fa de lantic es-tany dUllastret un dipsit molt adient per alestudi dels canvis ambientals dels darrers4.000 o 5.000 anys. A lestany, shan dut a ter-me dos estudis pollnics: Ullastret (ESTEBAN,1988) i Illa den Reixach (BURJACHS [et al.],2000). Ambds estudis han identificat una fasede desforestaci del bosc dalzines i roures pa-rallelament al creixement de brolles i lextensidels conreus de cereals, cnem i, en menor me-sura, dolivera. Aquest procs sinicia a 520 cen-tmetres de fondria al registre dUllastret i a620 centmetres al registre Illa den Reixach, fetque podria fer pensar que es tracta del mateixesdeveniment. Tanmateix, la manca dun con-trol cronolgic suficient de les seqncies publi-cades dificulta establir una correlaci cronolgi-ca entre ambds diagrames. Per al registre Illaden Reixach, sha apuntat una dataci ibrica iromana per a la fase de desforestaci (BURJACHS[et al.], 2000), tot i que aquesta hiptesi cro-nolgica es basa en lextrapolaci obtinguda apartir de dues datacions radiomtriques situadesa lextrem superior i inferior de la seqncia(BURJACHS [et al.], 2000) i, per tant, s foraimprecisa. Al registre Ullastret (ESTEBAN, 1988)es disposa duna dataci radiocarbnica per almoment de desforestaci, fet que permet datar-lo poc desprs del 1510 cal BP (ca. 500-600 caldC) (figura 2). La fase seria, doncs, contem-pornia a les desforestacions documentades alNord del Pla de Barcelona, a la marina Penede-senca i a Amposta (RIERA i ESTEBAN, 1994).Acceptant aquesta cronologia tardana per a lafase de desforestaci, el perode rom es caracte-ritzaria a Ullastret per obertures limitades delmedi i una desaparici dels conreus gairebcompleta (ESTEBAN, 1988).

La seqncia pollnica de Sobrestany (PAR-RA, 1988), localitzada als aiguamolls de lEm-pord (figura 1), evidencia una desforestaci ex-tensiva vers els 4 metres de fondria. Ambanterioritat, a 5 metres de fondria, els roureshavien desaparegut, fet que pot posar-se en rela-

ci amb la davallada daquestes formacions enpoca romana i tardoromana documentadatamb a Amposta, Creixell i Bess. Aquestaobertura del bosc an acompanyada duna ex-pansi de les brolles de brucs i estepes. Als 4metres de fondria, es produeix una expansiagrcola (olivera, vinya, noguera, cereals i c-nem), moment en qu els taxons nitrfils sugge-reixen un increment de les pastures humides li-torals. La mxima desforestaci sassoleix entreels 4 i els 3 metres de fondria (PARRA, 1988).Tot i que lautor ha atribut la fase a lpoca ro-mana, la manca de datacions en el tram superiorde la seqncia fa que no es pugui datar ambprecisi.

Localitzades a la Garrotxa, les seqncies delpla de lEstany (520 metres) (BURJACHS, 1994) iles Palanques (440 metres) (PREZ-OBIOL,1988) (figura 1) evidencien que en els darrers3500 cal BP, la roureda fou la formaci vegetaldominant si b a partir de lpoca ibrica els faigses desenvolupen al sector en detriment dels rou-res i els avellaners. Parallelament, les pinedes iles brolles sestenen progressivament, probla-ment com a conseqncia de pertorbacions an-trpiques. La definitiva desforestaci dels arbrescaducifolis (roures i faigs) i de lavet t lloc a1600/1500 cal BP (350-450 cal dC) (figura 2),parallelament a una limitada expansi agrcola(BURJACHS, 1994). Els perodes ibric i rom noevidencien desforestacions extensives ni superf-cies agrcoles importants, tot i que la presnciade brucs, pinedes i boixos reflecteixen lexistn-cia dintervencions humanes puntuals.

Als Prepirineus centrals, la seqncia dEsta-nya a Osca (760 metres) (figura 1) mostra, entre1800 i 1130 cal BP (150-820 cal dC), un pai-satge forestat amb un bosc dominat per espciescaduciflies (Quercus faginea, Corylus avellana,Fagus, Betula) amb una notable presncia de lacarrasca (RIERA [et al.], 2004). En aquest pero-de, limpacte hum s molt limitat, tot i que esdocumenta la presncia de conreus. Aix, loli-vera i els cereals sn presents puntualment desdel segle II o III dC, i el cnem sintrodueix alssegles VI-VII dC. Aquesta fase es caracteritza peruna baixa disponibilitat hdrica, mnima durantels segles IX i X dC. Una important desforestacicausada per freqents incendis forestals es pro-dueix entre el 1130 i el 875 cal BP (820-1075

COTA ZERO n. 20, 2005. Vic, p. 99-107 ISSN 0213-4640. DOSSIER 103

eC), parallelament a la reducci de lactivitatagrcola i lincrement de taxons nitrfils quesuggereixen una expansi de les activitats rama-deres. Amb posterioritat al segle XI dC, es rege-nera un bosc dominat ara per la carrasca, en unperode de ms disponibilitat hdrica i dexpan-si agrcola (cnem i vinya). Una nova desfores-taci es produeix el 730 cal BP (1220 cal dC).Aquesta segona fase correspon a un perode deforta expansi agrcola, principalment olecola,en un moment de mnima disponibilitat h-drica.

Ja fora del territori catal, algunes seqncieslocalitzades a la vall de lEbre (figura 1) eviden-cien que els sectors semirids interiors estigue-ren ocupats durant lHoloc fins a ca. 1400 calBP (550 cal dC) per pinedes extenses (DAVIS,1994). Tot i aix, entre 2800 i 1600 cal BP (850cal aC - 350 cal dC), la seqncia de SaladaPequea evidencia una expansi de lalzina i unaugment de la disponibilitat hdrica que eviden-cia unes condicions climtiques menys rides imenys continentals (figura 2). A ms a ms, lapresncia de plantatges i cereals indica una acti-vitat humana a la vall de lEbre en poques ib-rica i romana, mentre que la presncia doliverapodria ser un eco dexpansi ms llunyana da-quest conreu. La desforestaci definitiva de lapineda es produeix el 1400 cal BP (550 cal dC),fet que afavoreix lexpansi de Juniperus. La rea-parici de baixos valors dolivera i cereal reflec-teix una expansi agrcola ms regional, allu-nyada del sector estudiat.

Al Pirineu oriental, la pineda s la comuni-tat forestal dominant a la Cerdanya per sobre els2.000 metres dalada al llarg dels darrers 4.000anys, com evidencien les seqncies de Pla deSalines (2.200 metres), Maur (2.220 metres),Pla de lOrri (2.150 metres) (JALUT, 1974;GALOP, 1998) (figura 1).

Al vessant sud de la vall ceretana, el diagra-ma de Pla de Salines (JALUT, 1974), que enre-gistra els darrers 2.000 anys, permet apuntaruna activitat humana en alada amb posteriori-tat a 1600 cal BP (450 cal dC), moment en ques produeix un increment de lactivitat agrcola ipastorvola, tot i que laclariment de la pineda slimitat. Una extensa desforestaci del pi negresubalp es produeix vers els 1330 cal BP (620cal dC), moment en qu les pastures sestenen

vers cotes inferiors i creix lactivitat cerealcola(figura 2). Aquest perode de forta transforma-ci antrpica finalitza a la segona meitat del se-gle IX dC amb una regeneraci de la pineda endetriment de les pastures.

Al vessant nord de la vall de la Cerdanya, lesseqncies de Maura i Pla de lOrri (GALOP,1998) evidencien una desforestaci i una ex-pansi del pastoralisme entre el 2900 i el 2500cal BP (1000-450 cal aC). Lpoca romana escaracteritza per una desintensificaci de la pres-si humana de lestatge supraforestal i, per tant,una reducci de lactivitat ramadera. Com aconseqncia, la pineda es regenera i es man-tindr estable. Labandonament de lestatge su-praforestal s prcticament total entre els seglesVII i VIII cal dC, tot i que a Maura una limitadaintervenci antrpica es produeix amb posterio-ritat al 1230 cal BP (segle VIII cal dC). La desfo-restaci de les pinedes i lextensi de pastures acotes superiors a 2.100 metres sinicia vers el1000 cal BP (900 cal dC) i sintensifica a partirdel segle XII cal dC. El procs de desforestacis, doncs, posterior al documentat al vessantsud de la vall de la Cerdanya i al Pallars.

Al Pallars, la seqncia de lestany de Burg,localizat a una alada de 1.821 metres (PLACHS,2004) (figura 1), evidencia que aquesta franja al-titudinal ha estat, a partir de 2800 cal BP (850cal aC), dominada per la pineda de pi roig en de-triment de lavetosa i del bosc caducifoli. Vers el2800 cal BP, aquesta desforestaci va acompa-nyada duna expansi de les pastures i una pre-sncia ms gran de ramats. La mxima pressiramadera sassoleix entre 2400 i 2200 cal BP(450-250 cal aC), moment en qu lhome estintervenint en cotes inferiors on sestenen elsconreus en detriment del bosc caducifoli. Aixcom passava a la Cerdanya, el perode rom escaracteritza per una disminuci de la pressi ra-madera i agrcola i una regeneraci del bosc, enuna fase que ha estat qualificada de feble inten-sitat dintervenci humana (PLACHS, 2004).La manca de datacions en el tram superior de laseqncia permet establir tan sols unes hiptesisgenerals sobre la modelaci humana daquestsespais en els darrers 2.000 anys. Una limitadadesforestaci de la pineda t lloc aproximada-ment entre el 1750 i el 1400 cal BP (segle III isegle V cal dC), si b la manca de txons conre-

COTA ZERO n. 20, 2005. Vic, p. 99-107 ISSN 0213-4640. DOSSIER104

ats i dindicadors ramaders ha portat a interpre-tar aquestes pertorbacions com el resultat delactivitat metallrgica (PLACHS, 2004). Eldiagrama finalitza amb una extensa desforesta-ci i un creixement de pastures amb una fortapresncia de la ramaderia (figura 2). Aquestafase sha atribut al segle VII-VIII cal dC, si blenquadrament cronolgic s imprecs (P-LACHS, 2004).

Lestany Red (2.105 metres), localitzat alPallars (CATALN [et al.], 2000) (figura 1), posade manifest un augment de la pressi antrpicaa lalta muntanya a partir del 4500 cal BP, fetque provoc la retracci de les pinedes i lexpan-si de pastures. Alguns txons com Chenopo-diaceae, Artemisia o Plantago suggereixen unaactivitat ramadera. Aquesta pressi humana so-bre el bosc alp es desintensifica entre el 2000 i el1200 cal BP, s a dir, durant el perode rom itardorom, moment en qu la pineda es regene-ra. A partir de 1300 cal BP (650 cal dC), es pro-dueix una nova desforestaci com a conseqn-cia duna expansi de les pastures. Aquestesdeveniment tamb ha estat documentat alPirineu Central aragons, on lIbn de Trama-castilla (1.682 metres) evidencia la desforestacidarbres caducifolis vers el 1500 o el 1400 cal BP(450-550 cal dC), com a conseqncia de lex-pansi de pastures (MONTSERRAT, 1992).

Conclusions

Amb les dades disponibles podem apuntarunes conclusions provisionals sobre levolucidel territori catal entre lpoca brica i laltme-dieval (figura 2). Tanmateix, a causa de les limi-tacions asenyalades, algunes daquestes conclu-sions tenen un carcter dhiptesis:

En la majoria de regions catalanes, lacciantrpica sobre el medi vegetal es fa palesa demanera puntual amb anterioritat al mn ibric.

Una intensificaci de lacci humana es pro-dueix tant en sectors litorals com interiors quansinicia la primera edat del ferro, vers els seglesIX i VIII aC. La ramaderia s lactivitat principalde sectors costaners (Amposta) i pirinencs (plade lOrri, Maura, estany de Burg i estany Red),si b a la costa central catalana predomina unaactivitat mixta agropecuria.

A la costa central catalana, la pressi antr-pica sintensifica a partir del segle V dC, tot ique alguns diagrames com Bess posen de ma-nifest una menor intervenci humana. Al Pa-llars (estany de Burg) es produeix, tamb, unaprofunditat ms gran de les pertorbacions.Aquest perode de ms intervenci se centra araen activitats agrcoles, principalment al litoralcentral catal, tot i que les activitats ramaderessn presents al delta de lEbre, als Prepirineus ial Pallars (estanys de Burg i Red).

En el perode rom, entre el canvi dera i elsegle III dC, es detecta una intensificaci de lac-ci de lhome al centre i al sud del litoral catal,mentre lexplotaci de sectors altimontans delPirineu davalla, si b a la Cerdanya els diagramesde pla de lOrri i Maura enregistren una expansiagrcola limitada als sectors ms baixos de la vall.A excepci del pla de Barcelona i el Peneds, onpredomina una economia mixta, els diagramesdel litoral del sud catal mostren un avan de lesactivitats ramaderes. Tanmateix, el pasturatge esredueix a lalta muntanya pirinenca.

Vers els segles IV-VI dC, lacci humana sin-tensifica als sectors litorals i muntanyencs (plade Salines i estany de Burg). Tanmateix, daltresregistres cerdans (pla de lOrri i Maura) i palla-resos (estany Red) posen de manifest un pero-de de menor pressi humana. En la majoria dediagrames, lactivitat econmica principal s laramaderia, tot i que economies mixtes agrope-curies predominen a la vall de lEbre i en algu-nes planes litorals.

Lacci humana sintensifica en nombrosesregions vers els segles VIII-IX dC. En alguns sec-tors, tan litorals com prepirinencs i pirinencs,aquesta fase significa una expansi de les pastu-res i, per tant, de les activitats ramaderes. La for-maci dmplies pastures litorals i altimontanespot apuntar al desenvolupament duna ramade-ria mbil (RIERA i ESTEBAN, 1994). Tanmateix,a lEbre, al pla de Barcelona i a lEmpord, esdesenvolupa una activitat mixta agropecuria.

Entre els segles XI i XIII dC, lacci humanasincrementa, ara bsicament a partir dun crei-xement agrcola, principalment olecola, a lesplanes litorals i al Prepirineu. A lalta muntanyapirinenca, el lmit del bosc baixa notablementcom a conseqncia duna forta expansi de laramaderia.

COTA ZERO n. 20, 2005. Vic, p. 99-107 ISSN 0213-4640. DOSSIER 105

AbstractEnvironmental changes and anthropic modulation

of the landscape between Iberian and medieval times in Catalonia: palynological contributions

The archaeological interest on the environmentalchanges during historical times has increased du-ring the last decades. In accordance, a number ofpalynological from NE Spain records has been re-cently published. Despite chronological frame-works are not yet enough reliable, this paper pro-poses a synthesis of landscape changes from VIIIth

century BC to XIIth century AD. Palynologicaldata suggest the presence of human impacts at thebeginning of iberic times. Human pressure,mainly farming activities, intensified during ibe-rian times. Roman times record a less extensiveland use but at the IVth century AD, grazing ex-panded at regional scale. Pastures expanded againat VIIth century AD, reaching high altitudes in thePyrenees while at littoral plains, meadows wereused for grazing. This period resulted in a deepchange of the Catalan landscapes.

ResumenCambios ambientales y modelacin antrpica delterritorio entre la poca ibrica y alto medieval en

Catalua: aportaciones de la palinologa

En los ltimos aos ha aumentado el inters ar-queolgico por los cambios territoriales de pocahistrica. As mismo, el nmero de registros pol-nicos ha aumentado sensiblemente. A pesar deque la falta de marcos cronolgicos fiables imponelmites a las interpretaciones sobre antropizacin,el presente artculo pretende realizar una sntesisde los cambios paleoambientales documentadosentre los siglos VIII aC y XII dC, haciendo especialreferencia a las transformaciones humanas del en-torno. Este conjunto de datos polnicos hace evi-dente una intervencin humana al inicio del perio-do ibrico, presin que se intensifica durante elIberismo Pleno con la expansin de actividadesagrcolas. El mundo romano significa una explota-cin del espacio menos extensiva, si bien en el sigloVII dC se produce una extensin de los pastos tan-to en sectores elevados del Pirineo como del litoralcataln que modifica profundamente el paisaje.

Referncies bibliogrfiques

BURS, L.; GURT, J. M.; MARQUS, A.; TUSET, F. (1989).Cadastres dpoca romana en relaci a les ciutats deTarraco, Ilerda i Iesso. Tribuna dArqueologia, vol.1988-1989, p. 113-120.

BURJACHS, F. (1994). Palynology of the Upper Pleistoce-ne and Holocene of the North-East Iberian Peninsula:Pla de lEstany (Catalonia). Historical Biology, nm.9, p. 17-33.

BURJACHS, F.; BLECH, M.; MARZOLI, D.; JULI, R. (2000).Evolucin del paisaje vegetal en relacin con el usodel territorio en la Edad del Hierro en el NE de laPennsula Ibrica. Dins: BUX, R.; PONS, E. (coord.).Els productes alimentaris dorigen vegetal a ledat del fer-ro de lEuropa Occidental: de la producci al consum.Museu dArqueologia de Catalunya (Srie Monogr-fica, nm. 18, p. 31-42.).

BURJACHS, F.; SCHULTE, L. (2003). El paisatge vegetal delPeneds entre la prehistoria i el mn antic. Dins: J.GUITART; J. M. PALET; M. PREVOSTI (ed.). Territorisantics a la Mediterrnia i a la Cossetnia oriental. Ge-neralitat de Catalunya (Actes del Simposi Interna-cional dArqueologia del Baix Peneds. Col. CulturaArqueologia, p. 249-254).

CATALN, J.; PREZ-OBIOL, R.; PLA, S. (2000). Canvisclimtics a Aigestortes durant els darrers 15.000anys. V Jornades sobre Recerca al Parc Nacional dAi-gestortes i Estany de Sant Maurici. P. 45-51.

DAVIS, B. A. S. (1994). Paleolimnology et Holocene environ-mental change from endoreic lakes in the Ebro basin,North-East Spain. Ph. D. University Newcastle UponTyne.

ESTEBAN, A. (1988). Notes per al coneixement de levolu-ci histrica del paisatge baixempordans. Notes deGeografia Fsica, nm. 17, p. 57-68.

FOLLIERI, M.; ROURE J. M.; GIARDINI, M.; MAGRI, D.;NARCISI, B.; PANTALEN-CANO, J.; PREZ-OBIOL, R.;SADORI, L.; YLL, E. I. (2000). Desertification trendsin Spain et Italy based on pollen analysis. Dins:BALABANIS, P.; PETER, D.; GHAZI, A.; TSOGAS, M.(ed.). International Conference on MediterraneanDesertification Research results and policy implications.European Comission, p. 33-44.

GALOP, D. (1998). La Fort, lhomme et le troupeau dans lesPyrnes. 6000 ans dhistoire de lenvironnement entreGaronne et Mditerrane. Toulouse: Geode, Lab. d-cologie Terrestre, FRAMESPA.

JALUT, G. (1974). Evolution de la vgtation et variationsclimatiques durant les quinze derniers millnaires danslextremit orientale des Pyrnes. Toulouse: Thse d-tat, Universit P. Sabatier.

JULI, R.; NEGENDANK, J. F. W.; SERET, G.; BRAUER, A.;BURJACHS, F.; ENDRES, Ch.; GIRALT, S.; LOBO, A.;PARS, J. M.; ROCA, J. R.; WANSARD, G. (2000). Ori-gin and evolution of desertification in the Mediter-ranean environment in Spain. Dins: BALABANIS, P.;PETER, D.; GHAZI, A.; TSOGAS, M. (ed.). Mediterra-nean Desertification: Research results and policy implica-tions, nm. 2, p. 67-76.

COTA ZERO n. 20, 2005. Vic, p. 99-107 ISSN 0213-4640. DOSSIER106

LEVEAU, Ph. (2003). La collaborazione tra studi archeolo-gici e paleoambientali applicati alla conoscenza dei pa-esaggi e delle produzioni della provenza romana. Am-biente e paesaggio nella Magna Grecia. Atti del 42Convegno di Studi sulla Magna Grecia, p. 241-260.

MONTSERRAT, J. (1992). Evolucin glaciar y postglaciar delclima y la vegetacin en la vertiente sur del Pirineo: estu-dio palinolgico. Saragossa (Monografas del InstitutoPirenaico de Ecologa, nm. 6).

PALET, J. M. (1997). Estudi territorial del pla de Barcelona.Estructuraci i evoluci del territori entre lpoca iberoro-mana i laltmedieval. Segles II-I aC / X-XI dC. Barcelona:Centre dArqueologia de la Ciutat; Institut de Cultu-ra; Ajuntament de Barcelona (Estudis i MemriesdArqueologia de Barcelona, nm. 1).

PALET, J. M. (2000). Dinmica territorial de lantiguitat aledat mitjana a Catalunya: arqueomorfologia i estudide casos. Territori i Societat a lEdat Mitjana.Histria, Arqueologia, Documentaci [Lleida], vol. III,p. 75-110.

PARRA, I. (1988). Analyse pollinique du Bassin de Sobrestany(Girona, Catalunya): action anthropique et changementsclimatiques pendant lHolocne. Thse Universit Mont-pellier.

PLACHS, A. (2004). Deu mil anys de geohistria ambientalal Pirineu central catal. Aplicaci de tcniquespaleogeogrfiques per a lestudi del territori i del paisatgea la Coma de Burg i a la Vallferrera. Tesi doctoral pre-sentada a la Universitat Autnoma de Barcelona.

PREZ-OBIOL, R. (1988). Histoire Tardiglaciaire et Holo-cne de la vgtation de la rgion volcanique dOlot(NE Pninsula Ibrique). Pollen et Spores, nm. 30(2), p. 189-202.

RIERA, S. (1993). Changements de la composition fores-tire dans la Plaine de Barcelone pendant lHolocne(littoral mditerranen de la Peninsule Ibrique).Palynosciences, nm. 2, p. 133-146.

RIERA, S. (1995). Evoluci del paisatge vegetal holoc al plade Barcelona, a partir de les dades pollniques. Publica-cions de la Universitat de Barcelona (Collecci deTesis Doctorals Microfitxades, nm. 2525).

RIERA, S. (2003). Evoluci vegetal al sector de Vilanova-Cubelles (Garraf ) en els darrers 3.000 anys: processosnaturals i transformacions antrpiques duna plana lito-ral mediterrnia. Dins: GUITART, J.; PALET, J. M.;PREVOSTI, M. (ed.). Territoris antics a la Mediterrnia ia la Cossetnia oriental. Generalitat de Catalunya (Actesdel Simposi Internacional dArqueologia del BaixPeneds. Col. Cultura Arqueologia), p. 303-312.

RIERA, S.; ESTEBAN, A. (1994). Vegetation history et hu-man activity during the last 6000 years on the centralCatalan coast (nostheastern Iberian Peninsula). Vege-tation History and Archaeobotany, nm. 3, p. 7-23.

RIERA, S.; ESTEBAN, A. (1997). Rlations homme-milieuvgtal pendant les cinq derniers millnaires dans laplaine littorale du Peneds (Nord-Est de la PninsuleIbrique). Vie et Milieu, nm. 47 (1), p. 53-68.

RIERA, S.; PALET, J. M. (2005). Aportaciones de la Pali-nologa a la historia del paisaje mediterrneo: estudiode los sistemas de terrazas en las Sierras Litorales Cata-lanas desde la perspectiva de la Arqueologa Ambientaly del Paisaje. Dins: RIERA, S.; JULIA, R. (ed.). Trans-disciplinary approach to a 8,000-yr history of land uses(1st Workshop of Catalan Network for the Study ofCultural Landscapes and Environmental History.Serie Monografas del SERP, nm. 5, p. 55-74).

RIERA, S.; WANSARD, G.; JULI, R. (2004). 2000-yr envi-ronmental history of a karstic lake in the Mediterra-nean Pre-Pyrenees: the Estanya lakes (Spain). CATE-NA, nm. 55, p. 293-324.

STUIVER, M.; REIMER, P. J.; REIMER, R. W. (2005). Radio-carbon Calibration Program CALIB Rev 5.0.1 [en l-nia].

Santiago RIERA MORA. Llicenciat en Geografia iHistria per la Universitat de Barcelona lany1988. Lany 1995 present a la Universitat deBarcelona la tesi doctoral sobre levoluci delmedi vegetal al pla de Barcelona durant lHolo-c. Ha treballat al Servei C-T de Gesti i Evolu-ci del Paisatge de la UB aix com al Departa-ment de Biologia Vegetal II de la UniversitatComplutense de Madrid. Va fer estades post-doctorals a les universitats de Louvain la Neuvei Lisboa. Des de lany 2001, s investigador delPrograma Ramn y Cajal al Seminari dEstudisi Recerques Prehistriques (UB). Dirigeix pro-jectes de recerca sobre limpacte dels perodesdaridesa en el medi i les activitats humanes fi-nanats pel Ministerio de Educacin y Ciencia(Projectes INVACAS i HIDRAM4000). La seva re-cerca se centra tamb en la modelaci humanadels espais de muntanya, tant al Pirineu catalcom al Sistema Central. s membre del ConsellDirectiu de lInstitut de lAigua de la UB i asses-sor cientfic de lInstitut Catal dArqueologiaClssica.

COTA ZERO n. 20, 2005. Vic, p. 99-107 ISSN 0213-4640. DOSSIER 107