CANVIS en l ESTAT EMOCIONAL en PACIENTS amb ESPONDILOARTRITIS en TERÀPIA BIOLÒGICA (infliximab).Estudi multicèntric amb 62 pacients

Rosa Morlà, Hèctor Corominas, Victòria Hernàndez, Mireia Moreno, Vera Ortiz, Miquel Sala, Georgina Salvador, Patrícia Reyner, Agustí Sellas, Elena Sirvent, Vicenç Torrente i Xavier Juanola.

14 de desembre del 2012ACMCB. Barcelona

Beca de Col.laboració de Centres 2007 de la Societat Catalana de Reumatologia

MOTIVACIÓ. El per què del treball ?

Publicació de Tesis en relació al tema: 1, 2

Inici estudi projecte REMINEA en el marc de la SCR.

Pocs treballs amb malalts amb EA, cap amb espondiloartitis (EspA) i dades d afectació psicològica.

“Consciència” per part del reumatòlegs de l impacte del biològics en Espondiloartritis (EspA).

1.- Moreno MJ. Estudio del desarrollo de síntomas relacionados con ansiedad y depresión en pacientes con espondilitis anquilosante (EA) y su correlación con otras variables clínicas de carácter físico. Tesis Doctoral. Universidad de Murcia. Diciembre 2003.

2.-Juanola X. Síntomas psicológicos en la Espondilitis Anquilosante. Estudios de prevalencia y factores determinantes. Tesis Doctoral. Universitat de Barcelona. Diciembre 2005.

L´impacte de la Teràpia Biològica: antiTNFα

TNFα: citoquina proinflamatòria. Procesos de reposta inflamatòria.Malalties mediades per inmunitat.

Implicació del TNF- α en EspA demostrada:

1.- Elevació de nivells de TNF- α en la circulació sanguínea depacients amb EA1.2.- Sobreexpresió de TNF- α RNAm en articulacions sacroilíaques2.

Anti-TNFα: fàrmac biològic (components proteics biotecnològics dissenyats per ala intervenció en la cascada immunológica) . Event terapèutic més destacat enúltima década en les EspA.

1.- Gratacós J et al. Br J Rheumatol. 1994; 33(10): 927-931.2.- Braun J et al. Ann Rheum Dis. 2000; 59 Suppl.1: 185-189.

ANTI-TNFα: 4 fàrmacs diferents per EspA

Infliximab(Remicade®)

Adalimumab(Humira®)

Golimumab(Simponi®)

IgG1Fc

Fb

Etanercept(Enbrel®)

IgG1Fc

Receptor

Proteïna de fusió recombinant del receptor / Fc

Weir N, Athwal D, et al. Therapy. 2006;3:535-45

Anticós monoclonal

INFLIXIMAB: 1.- Eficàcia en estudis controlats amb PBO. (Braun J et al. , 2002)

2.- Millora en els paràmetres d activitat, funcionalitat i qualitat de vidade la malaltia. (PCR, BASFI, BASMI i SF-36) (Van der Heijde D et al.2009) ( Lambert RGW et al., 2009)

3.- Reducció de la inflamació espinal, demostrada en RMN, en pacients tractats amb infliximab. (Maksymowych WP et al. 2005)

Ús de l anti-TNFα en EspA¤ 1 ers estudis anti-TNF fa 10-12 anys : Primer estudi pivotal: infliximab (Braun J et al. Lancet 2002).

¤ Documents de Consens de la SER 1,2,3 per ús de TB en EspA refractaris ( > 2 AINE, dosis complertes – 3 mesos +/- SSZ ( clínica perifèrica).

1.- Mulero et al. Reumatol Clin. 2005.2.- Collantes E et al. Reumatol Clin. 2007.3.- Juanola X et al. Reumatol Clin. 2011.

¤ Resposta clínica bona: 60- 70% + Resposta excel.lent en un 20-30% (criteris ASAS

i/o índex resposta BASDAI 50). Possibilitat de Switching a altre anti -TNFα com alternativa

teràpèutica, si pacient presenta ineficàcia 1ª o 2ª (estudis observacionals) (Lie E et al. Ann

Rheum Dis. 2011;70: 157-163).

Dolor crònic – Trastorns psicològicsDOLOR: senyal alarma, funció defensiva, remet quan el procès ha acabat.

DOLOR CRÒNIC: dolor que dura mesos o anys, condiciona al pacient i persones del voltant.

ANSIETAT i DEPRESSIÓ: definicions OMS/DSM-IV. Ansietat: no sempre patològica, necessària per sobreviure a riscos. Depressió: simptomatologia molt variada , pot emmascarar-se (son, cansament, manca concentració, …) .

Poden presentar-se o desaparèixer espontàniament o de forma reactiva a alteracions vitals.

PorTristesaAnsietat DepressióDificultats d adaptació ESTAT EMOCIONAL

Malalties reumatològiques i Alteracions emocionals

Les malalties reumatològiques poden influir en el desenvolupament

de trastorns d ansietat i depressió ( 2ª a discapacitat i al dolor

que comporten), descrit en AR, LES, Sd Sjögren, Esclerodèrmia,….

La malaltia reumatològica més ben documentada (publicacions anys

80) en el tema és l Artritis Reumatoide. Pacients amb major

freqüència de depressió i ansietat (15-50%) que la població general.

Article recent : Pacients AR i depressió: valors més elevats DAS 28 i

menys resposta a anti TNF. 1

1.- Samantha L H et al. Rheumatology 2009;48:1152-1154.2.- Hawley DJ. J Rheumatol 1988;15: 932-941.

EspA i alteracions emocionals

Menys estudis referents a EA . Cap amb EspA .

Revisió resultats en estudis transversals:

- Estudis anteriors: Depressió (22 al 38%) i Ansietat ( 23% al 30%).3

- Estudis més recents: Depressió (55,5%) i Ansietat (60%) 1,2

Relació de “Salut psicològica” amb variables:

- Relació de l estat piscològic dels pacients (BASDAI i BASFI), severitat radiológica, elevació de paràmetres

inflamatoris i l edat del pacient. 2

- La discapacitat i la mala qualitat de vida són variable independents de la ansietat i depressió. 1

- Unica variable que determina per sí mateixa la presència de simptomes psicològics: BASFI. 3

1.- Hakkou J et al. J Clin Rheumatol. 2011; 17(8):424-428.2.- Brionez T F et al. Arthritis Res Ther. 2009; 11:R182 (doi:10.1186/ar2874).3.- Juanola X. Tesis Doctoral. Universitat de Barcelona. Diciembre 2005.

DESENVOLUPAMENT DEL TREBALL

JUSTIFICACIÓ

1.- Són pocs els estudis en la literatura (descriptius, esudis transversals) de malalts amb

EspA i temes psicològics.

2.- El tractament amb fàrmacs biològics ha demostrat eficàcia en las manifestacions clíniques,

en la qualitat de vida, estat funcional i en canvis radiològics. No estudis de la possible

repercussió a nivell emocional.

3.- Importància estudis longitudinals, que pugui aportar l existència de de canvis, una major

claredat sobre els condicionants de l estat psicològic i les variables que influenciïn en la

seva evolució.

HIPÒTESI

Presència de alteracions també en l estat emocional en pacients amb EspA de forma

paral.lela a la milloria de paràmetres inflamatoris.

OBJECTIUS

1.- PRIMARI: Conèixer els canvis psicològics que impliquen l ús de teràpies

biològiques en pacients amb EspA, utilitzant qüestionaris fiables i validats de

mesura d estat ansietat i depressió.

2.- SECUNDARI: Valorar la correlació entre l evolució de les variables

psicològiques amb la modificació de paràmetres analítics, activitat,

funcionalitat de la malaltia. Conèixer així, si existeixen i quines són les variables

de la malaltia que determinen els canvis psicològics.

Disseny estudi prospectiu multicèntric observacional

ESQUEMA de l ESTUDI

SET. 0 SET. 6 SET. 14 SET. 22

HADSSTAI R/E

PARÀMETRES ANALÍTICS

METROLOGIA

ACTIVITATFUNCIONALITAT

HADS STAI R/E

PARÀMETRESANALÍTICS

METROLOGIA

ACTIVITAT FUNCIONALITAT

HADSSTAI E/R

PARÀMETRESANALÍTICS

METROLOGIA

ACTIVITAT FUNCIONALITAT

HADS STAI R/E

PARÀMETRESANALÍTICS

METROLOGIA

ACTIVITAT FUNCIONALITAT

Infusio 1* Infusio 2* Infusió 3* Infusió 4*

Preguntes possibles “INTERFERIDORES“ dels resultats tests psicològics

* Infusió Infliximab a dosi de 5 mg/kg

PACIENTS, MATERIALS i MÈTODES

MAPA CENTRES PARTICIPANTS

PACIENTS , MATERIALS

Cumplir criteris d ESpA segons ESSG ( No psoriasis , no MII). 1

+ Indicació Tractament Biològic en EspA segons Recomanacions SER: Primer Documento de Consenso de la Sociedad Española de Reumatología sobre el uso de antagonistas del TNF-a en las espondiloartritis. 2

Naïve per anti –TNF. No FAME concomitant.

Hospital de Dia de cada Centre Hospitalari. Infusió d infliximab (INF): 5 mg/kg/infusió/8 set.

Recollida de dades: dia/durant infusió: - Dades analítiques.- Qüestionaris : BASFI i BASDAI. - Tests psicològics: HADS i STAI.

- Metrologia. I Exploració física: NAI.

1.- Dougados et al. Arthritis Rheum. 1991;34(10):1218-1227. // 2.- Mulero et al. Reumatol Clin. 2005; 1(1): 32-37.

TESTS PSICOLÒGICS per MESURA ANSIETAT/DEPRESSIÓ

DIAGNÒSTICS DE DEPRESSIÓ/ANSIETAT: DSM-IV

QÜESTIONARIS d AVALUACIÓ de SIMPTOMES ANSIETAT / DEPRESSIÓ:

CES-D: Center for Epidemiological Studies Depression Scale.MMPI: Minnesota Multiphasic Personal Inventory. AIMS: Arthritis Impact Meaurement Scales. Escala de Depresión de Hamilton. GDS: Geriatric Depression Scale. BDI: Inventari de Depressió de BECK:HADS: Hospital Anxiety and Depression Scale. STAI: STAI-E / STAI-R: STATE-TRAIT ANXIETY INVENTORY.

?

Val.lidesa i Fiabilitat per mesurar ansietat i depressió Fàcil aplicació, auto-administrats. Baixa complexitat de comprensió pel pacient Lliure de contaminació Validats en la traducció al castellà

HADS (HOSPITAL ANXIETY DEPRESSION SCALE )

Dissenyat per Zigmon y Snaith (1983). Validat al castellà (Bulbena et al, 2003).

Bona sensibilitat i especificitat per malalts psiquiàtrics amb diagnòstic de DSM-

IV.

Indicat en pacients médic-quirúrgics no psiquiàtrics.

Instrument de screening per a pacients amb trastons afectius.

2 Qualitats molt importants: 1/ Mesurar “malestar psíquic”: mesura global

d alteracions emocionals (ansietat i/o depressió).

2/ Detectar canvis en el curs de la malaltia o resposta a diferents tipus

d intervencions.

TESTS PSICOLÒGICS - HADS

14 PREGUNTES SEPARADES EN DOS APARTATS: 7 x DEPRESSIÓ ( parells) i 7 x ANSIETAT (senars) .

21 punts (0-3 punts escala Likert x 7 ítems parells, per HAD-D) + 21 punts (0-3 punts x 7 ítems imparells, per HAD-A).

HADS. Valoració de la puntuacióPUNTUACIO GLOBAL : 42 punts totals.

VALORACIÓ PUNTUACIÓ: HADS global: > 11 en pacients mèdics.Escala de valors:

0-7: Normal.

8-10: Dubtós.

> 11: Problema clínic

HADS- A i HADS-D (Subescales de mesura Ansietat/ Depressió): Màxim de 21 punts per cadascuna.

- HADA ( >7: ansietat)- HADD ( > 4: depressió)

Com a variables en l estudi: HADS numèric: valors entre 0-42. HADS categòric: SI: >11 / NO: < 11

Herrero MJ, Blanch J, Peri JM, De Pablo J, Pintor L, Bulbena A. A validation study of the hospital anxiety and depressionscale (HADS) in a Spanish population Gen Hosp. Psychiatry 2003;25(4): 277-283.

TEST STAI (STAI-E i STAI-R)

STATE-TRAIT ANXIETY INVENTORY (STAI). 1ª versió del 1967,

per Levitt.

Dissenyat per autoaplicació en 15 min. Recomanable omplenar primer la part

STAI-E i després la part STAI-R.

2 Escales separades:

1/ ANSIETAT ESTAT(STAI-E): Estat o condició emocional transitòria. Pot

variar en el temps i fluctuar.

…. Els subjectes tendeixen a percebre les situacions com a amenaçadores i eleven la seva

ansietat-E.

2/ ANSIETAT RASGO(STAI-R):Propensió ansiosa , estable en cada individu.

TESTS PSICOLÒGICS: STAI -E

30+(p+)-(p-): resultat entre 0-60

STAI-E: 0: res, 1:algo, 2:bastant, 3:molt.

TESTS PSICOLÒGICS: STAI-R

21+(p+)-(p-): resultat entre 0-60

STAI-R: 0:quasi mai; 1:a vegades; 2:sovint; 3: quasi sempre

STAI. Puntuacions

Puntuacions entre 0-60

Escales en decatipus. > 7: POSITU

TAULA CONVERSIÓ

Variables: STAI-E/R:- Decatipus- Categòric

ESTADíSTICA i

VARIABLES

ESTADÍSTICA. Paquet estadístic SPSS 11.0

1.- ESTUDI DESCRIPTIU DE VARIABLES: Mesures de tendència central i de dispersió .

2. - ANALISI BIVARIAT: Variable quantitativa: comparació de mitjanes (medianes) per dades aparellades.

Test T de Student (si variable segueix distribució normal )

Test de Wilcoxon ( si variable no segueix distribució normal )

Variable qualitativa: comparació de proporcions o medianes.

Test de McNemar (si variable és dicotòmica)

Test de Wilcoxon (si variable és ordinal)

3.- SUBESTUDI DE HADS: Test de Wilcoxon per a comparació de medianes i per a comparació de proporcions.

4.- ANALISI MULTIVARIAT: Regressió logística binària ( càlcul de OR crues i OR ajustades amb seus corresponents IC (95%) ) .

VARIABLES PSICOLÒGIQUES

TESTS PSICOLÒGICS:

HADS HADS categòric

STAI-E decatipusSTAI-E categòric

STAI-R decatipusSTAI-R categòric

VARIABLES NO PSICOLÒGICS PARÀMETRES INFLAMATORiS EN SANG PERIFÈRICA: VSG PCR

ESCALES DE MESURA DEL DOLOR: EVA nocturnEVA diürn EVA global

QÜESTIONARIS d AVALUACIÓ d ACTIVITAT i FUNCIONAL:BASDAIBASFI

VARIABLES d EXPLORACIÓ FÍSICA i METROLÒGIQUES: Test de Schöber modificat Distància Dit – terraNº articulacions inflamades: NAI

RESULTATS

ESTUDI DESCRIPTIU

ESTUDI DESCRIPTIU. Dades demogràfiques. Població obtinguda.

Sexo

42 67,7 67,7 67,720 32,3 32,3 100,062 100,0 100,0

HombreMujerTotal

ValidFrequency Percent Valid Percent

CumulativePercent

Estat Civil usar

44 71,0 75,9 75,9

14 22,6 24,1 100,0

58 93,5 100,04 6,5

62 100,0

casados o conpareja estableSolteros, separadoso viudosTotal

Valid

99MissingTotal

Frequency Percent Valid PercentCumulative

Percent

Nivel de estudios

5 8,1 8,6 8,619 30,6 32,8 41,422 35,5 37,9 79,37 11,3 12,1 91,4

5 8,1 8,6 100,0

58 93,5 100,04 6,5

62 100,0

Sin estudios primariosEstudios primariosEstudios secundariosDiplomaturaEstudios universitariossuperioresTotal

Valid

99MissingTotal

Frequency Percent Valid PercentCumulative

Percent

Actividad laboral usar

32 51,6 55,2 55,2

9 14,5 15,5 70,7

17 27,4 29,3 100,0

58 93,5 100,04 6,5

62 100,0

Situación laboral activaIncapacidad laboralpermanenteIncapacidad laboraltemporal, paro,jubilados,estudiantesTotal

Valid

99MissingTotal

Frequency Percent Valid PercentCumulative

Percent

ESTAT CIVIL

ACTIVITAT LABORAL

SEXE

NIVELL ESTUDIS

EDAT: 42,5 anys + 11.

ESTUDI DESCRIPTIU. Dades clíniques de pacients reclutats.

B27

36 58,1 62,1 62,122 35,5 37,9 100,058 93,5 100,04 6,5

62 100,0

sinoTotal

Valid

0MissingTotal

Frequency Percent Valid PercentCumulative

Percent

Tipo de espondilitis

48 77,4 77,4 77,4

14 22,6 22,6 100,0

62 100,0 100,0

Espondilitis anquilosantEspondiloartropatiaindiferenciadaTotal

ValidFrequency Percent Valid Percent

CumulativePercent

Forma presentación

33 53,2 53,2 53,229 46,8 46,8 100,062 100,0 100,0

Espondilitis anquilosanteForma mixtaTotal

ValidFrequency Percent Valid Percent

CumulativePercent

Forma axial

HADS BASAL - HADS 22 sem

Tests of Normality

,074 59 ,200* ,980 59 ,450HADS basalStatistic df Sig. Statistic df Sig.

Kolmogorov-Smirnova Shapiro-Wilk

This is a lower bound of the true significance.*.

Lilliefors Significance Correctiona.

HADS basal

0

10

20

30

40

Tests of Normality

,115 49 ,121 ,959 49 ,084HADS 22 setmanesStatistic df Sig. Statistic df Sig.

Kolmogorov-Smirnova Shapiro-Wilk

Lilliefors Significance Correctiona.

HADS 22 setmanes

0

5

10

15

20

25

30

La variable HADS segueix una distribución normal.Será descrita mitjançant la mitjana i la desviació estándar.

VARIABLES QUANTITATIVES oORDINALS n normalitat

media( mediana) DS (rango IC)

Schöber modificat Basal 54 si 4,24 2,21

Schöber modificat 22 setmanes 42 si 4,95 2,87

Distancia dit‐terra Basal 55 si 19,59 15,1

Distancia dit‐terra 22 setmanes 36 si 13,4 12,04

NAI Basal 59 no ( 0,97) ( 1,73)

NAI 22 setmanes 54 no ( 0,15) (0,41)

VSG Basal 58 no (33,14) (24,65)

VSG 22 setmanes 44 no ( 15,8) (18,79)

PCR Basal 58 no (18,85) (26,26)

PCR 22 setmanes 49 no ( 5,35) ( 9,45) 

EVA noct Basal 58 no (5,47) (2,91)

EVA noct 22 setmanes 46 no (2,76) (2,88)

EVA diurn Basal 57 no (6,23) (2,4)

EVA diurn 22 setmanes 50 no (3,38) (2,91)

EVA global Basal 56 no (6,98) (1,94)

EVA global 22 setmanes 50 no (3,84) (2,8)

BASDAI Basal * 56 si  (6,95) (2,8) 

BASDAI 22 setmanes* 47 no (2,8) (4,4)

BASFI Basal* 55 si  (5,04) (2,75)

BASFI 22 setmanes* 46 no (1,75) (9,2)

HADS Basal 59 si 16,78 7,89

HADS 22 setmanes 49 si 12,12 7,09

STAI‐ E B Decatipus 57 no (7) (4)

STAI‐ E 22 sem Decatipus 47 no ( 6) (4)

STAI‐R B Decatipus 54 no (  6) (4)

STA‐R 22 setmanes Decatipus 46 no (5,5) (4)

* Quan la normalitat per test de Kolmogorov - Smirnov difereix en la mateixa variable, basal i a les 22 setmanes, es consideran i es tracten ambdues com ano-normales.

ESTUDI DESCRIPTIU. Resultats de variables.

VARIABLES QUALITATIVES/DICOTÒMIQUES n normal (%) patològic (%)

HADS Basal categòric 59 13 (21) 46 (74,2)

HADS 22 setmanes categòric 49 23 (37,1) 26 (41,9)

STAI- E Basal categòric 57 28 (45,2) 29 (46,8)

STAI- E 22 setmanes categòric 47 30 (48,4) 17 (27,4)

STAI-R Basal categòric 54 30 (48,4) 24 (38,7)

STAI-R B 22 set manes categòric 46 30 (48,4) 16 (25,8)

ANÀLISI BIVARIAT

TAULA RESULTATS

ANÀLISI BIVARIAT

BASAL 22 SETMANES p-valorvalors perduts

n (%) †

Schöber modificatMediana 5.26 5.55

0.088 21 (33.9)Percentil 25 2.50 2.88Percentil 75 6.03 7.13

Distància dit-terraMediana 18.50 14

0.043 28 (45.2)Percentil 25 6.75 1Percentil 75 29.75 21.75

NAINO (n, %) 39 (62.9) 47 (75.8)

0.001 8 (12.9)SI (n, %) 20 (32.3) 7 (11.3)

VSGMediana 25 10

<0.0001 19 (30.6)Percentil 25 14.75 4.25Percentil 75 51.50 20

PCRMediana 7.50 2.20

<0.0001 14 (22.6)Percentil 25 2.96 1Percentil 75 22.08 4.95

EVA nocturnMediana 6 2

<0.0001 17 (27.4)Percentil 25 3 0Percentil 75 8 5

EVA diürnMediana 7 3

<0.0001 13 (21)Percentil 25 5 1Percentil 75 8 6

EVA globalMediana 7 3

<0.0001 15 (24.2)Percentil 25 6 2Percentil 75 8 6

BASDAIMedian 6.45 2.80

<0.0001 16 (25.8)Percentil 25 4.70 1.30Percentil 75 7.48 5.70

BASFIMediana 5.04 1.75

0.001 19 (30.6)Percentil 25 2.70 0.68Percentil 75 7.00 5.50

HADSMitjana 16.78 12.12

0.001 16 (25.8)Desviació standar 7.90 7.09

HADS categòric(cut-off=11p)

Normal (n, %) 13 (21) 23 (37.1)0.012 24 (38.7)

Patològic (n, %) 46 (74.2) 26 (41.9)

STAI-Estat DecatipusMediana 7 6

0.062 20 (32.3)Percentil 25 4 3Percentil 75 8 7

STAI-Estat Resum(cut-off=7)

NO (n, %) 28 (45.2) 30 (48.4)0.143 20 (32.25)

SI (n, %) 29 (46.8) 17 (27.4)

STAI-Rasgo DecatipusMediana 6 5.5

0.250 23 (37.1)Percentil 25 4 3Percentil 75 8 7

STAI-Rasgo Resum

(cut-off=7p)

NO (n, %) 30 (48.4) 30 (48.4)1 24 (38.7)

SI (n, %) 24 (38.7) 16 (25.8)

ESTUDI PREVI de la població: STAI-R

STAI-Rasgo Decatipus

Median 6 5.5

0.250

Percentil 25 4 3

Percentil 75 8 7

STAI-Rasgo Resum(cut-off > 7p)

NO (n, %) 30 (48.4) 30 (48.4)1SI (n, %)

24 (38.7) 16 (25.8)

BASAL ---- 22 SET p

Estem comparant poblacions iguals des del punt de vista emocional (ansietat basal: STAI-R) .

VARIABLES amb canvis significatius

Distància dit-terra Mediana ( R IQ) 18.5 (6,75-29,75) 14 (1-21,75) 0.043

NAI NO (n, %)/ SI (n, %) 39 (62.9)/ 20 (32.3) 47 (75.8)/7 (11.3) 0.001

VSG Mediana 25 (14,75-51,50) 10 (4,25-20) <0.0001

PCR Mediana 7.50 (2,96-22,08) 2.20 (1-4,95) <0.0001

EVA nocturn Mediana 6 (3-8) 2 (0-5) <0.0001

EVA diürn Mediana 7 (5-8) 3 (1-6) <0.0001

EVA globalMediana 7 (6-8) 3 (2-6) <0.0001

BASAL 22 SETMANES p-valor

BASDAI Mediana (R IQ) 6.45 (4,70-7,48) 2.80 (1,30-5,70) <0.0001

BASFI Mediana (R IQ) 5.04 (2,70-7,00) 1.75 (0,68-5,50) 0.001

HADS Mitjana (DS) 16.78 + 7,90 12.12 + 7,09 0.001

HADS categòric(cut-off > 11p) Normal (n, %) / Patològic n,%) 13 (21) / 46 (74.2) 23 (37.1) / 26 (41.9) 0.012

BASAL 22 SETMANES p-valor

ANÀLISI BIVARIAT. Resum de Resultats. HADS: La comparació de mitjanes del HADS ha mostrat una significativa

disminució a les 22 setmanes (16,78 + 7,90 vs 12,12 + 7,09; p=0.001).

També és significativa la diferència de proporcions del HADS (74,2% basal vs

41,9%; p=0.012), mostrant a més rellevància clíncia amb un RR del 56%

STAI: Valors STAI-E: no mostren diferències significatives. Tendència a la

disminució (p=0,062). Valors STAI-R: no mostren diferències significatives (p=1).

Reforça la validesa dels resultats.

Variables no-psicològiques. Disminució significativa en:

- NAI (p=0,001)

- Distància dit-terra (p=0,043)

- VSG (p<0,0001) i la PCR (p<0,0001)

- Valors d EVA de valoració global, dolor diürn i nocturn (p<0,0001)

- Qüestionaris BASDAI i el BASFI (p<0,0001 i p=0,001 respectivament).

SUBESTUDI HADS. Representació gràfica

0102030405060708090

SETM   0 SETM   22

HADS Columna1

HADS‐D HADS‐A

7 6,35%

50,9%

*74,2%

41,9%

*: p < 0,05

*62,7%

45,,1%

1.- HADS per ANSIETAT (HADA):

- Puntuació basal és de 8 (R IQ: 5-12) i passa a 6 (RIC: 3-10) a les 22 set.

- Reducció de proporció de pacients amb ansietat amb HADA>7: 62,7% a 45,1%, amb tendència a disminuir però amb p:0,09. (NS)

2.- HADS per DEPRESSIÓ (HADD)

- Puntuació basal és de 8 (R IQ: 5-10,5) i passa a 5 (R IQ : 1-8) a les 22 set.

- Reducció molt significativa de proporció en pacients deprimits amb HADD>4: 76,3% a 50,9%, amb una p:0,01.

ANÀLISI MULTIVARIAT

ANÀLISI MULTIVARIAT. Variables.

Variable depenent : Milloria HADS (si disminució HADS basal a final es

≥ 3 pts*): Sí/No (variable depenent dicotòmica)

2/ Variables independents: ◦ Sexe◦ Schöber basal modificat◦ VSG basal◦ EVA global basal◦ BASDAI basal◦ BASFI basal

* Lugo M, Alizo J, Martínez D, Sojo V. Pacientes oncológicos con diagnóstico reciente: valoración e intervención sobre la depresión, ansiedad y calidad de vida a través de un programa preventivo de intervención. Archivos venezolanos de psiquiatría y neurología 2006; 52: 23-31.

Models de Regressió Logística. Corbes ROC

0,0 0,2 0,4 0,6 0,8 1,0

1 - Specificity

0,0

0,2

0,4

0,6

0,8

1,0Se

nsiti

vity

Source of the CurveProbabilidad modelo 1Probabilidad modelo 2Probabilidad modelo 3Probabilidad modelo 4

ROC Curve

ANÀLISI MULTIVARIAT. Taula.

ORC (IC95%)ORA (IC95%)

Sexe

Home 1.037 (0.292-3.686) 0.132 (0.012-1.447)

Dona 1 1

Schober basal 1.142 (0.841-1.550) 0.990 (0.638-1.534)

VSG basal 0.972 (0.945-0.999) * 0.951 (0.908-0.996) *

EVA global basal 0.786 (0.560-1.102) 0.871 (0.369-2.053)

BASDAI basal 0.567 (0.359-0.895) * 1.236 (0.850-1.798)

BASFI basal 0.740 (0.566-0.966) * 0.647 (0.422-0.990) *

* :significació estadística

ANÀLISI MULTIVARIAT. Resultats.

Les variables que retenen un valor predictiu independent

sobre la milloria del HADS són:

- VSG basal (IC del 95% de l OR ajustada: 0,908 - 0,996).

- BASFI basal (IC del 95% del OR ajustada: 0,422 - 0,990).

CONCLUSIONSEls pacients estudiats presenten una alta incidència de

símptomes depressius, del voltant del 75%.

El tractament biològic amb infliximab ha mostrat ser efectiu

en la milloria dels símptomes psicològics en pacients amb

EspA. Pot constituir un factor important en aquests pacients.

La menor limitació funcional i una VSG més baixa són els

factors que podrien predir una milloria psicològica amb el

tractament biològic.

Presentacions del treball: 3 Pòsters.

1.- Póster: XXXV Congreso Nacional de la SER, 2009. Múrcia.

Cambios psicológicos en pacientes con espondiloartropatías en tratamiento biológico.Estudio descriptivo previo a estadístico: Recogida de datos y valoración de ansiedadrasgo de pacientes reclutados.

- Resultats Preliminars del treball: STAI–R similar en ambdòs moments comparació.

2.- Póster: XXXVI Congreso Nacional de la SER , 2010. Tarragona.Cambios en el estado emocional de pacientes con espondiloartropatía en tratamientobiológico. Estudio comparativo basal y a las 22 semanas.- Presentació resultats definitius HADS/ STAI.

3.- Póster: ACR Annual Meeting 2011. Chicago.Changes in psycological status in patients wth chronic spondyloarthropathy treated withanti-TNF (infliximab).- Subanàlisi de HADS (HAD-D i HAD-A).

Reumatòlegs que han realitzat el treball:Dr. Hèctor CorominasDra. Viqui HernándezDra. Mireia MorenoDra. Vera OrtizDra. Patrícia Reyner Dr. Miquel SalaDra. Georgina SalvadorDr. Agustí SellasDra. Elena SirventDr. Vicenç TorrenteDr. Xavier Juanola

Agraïments a altres professionals participants: Dra. Cristina Massuet (Epidemiologia del HUCS Bellvitge) Dra. Clara Pallarés (Psicòloga clínica)

Agraïment a la Societat Catalana de Reumatologia