L’HOME QUE ESCOLTA ALS CAVALLS

CAPÍTOL 3: LA SÍNDROME DEL CASTELL DE SORRA

En aquestes pàgines, compreses des de la 177 fins la 25, Monty ens continua

explicant fets importants de la seva vida.

Al 1964 va conèixer a Hastings Harcourt, un home molt ric. Roberts començà a domar

alguns dels seus cavalls. Decidí presentar a una euga, Travel’s Echo, al concurs de

western, a Santa Bárbara. Amb tan sols noranta dies d’entrenament quedà en tercera

posició. Harcourt li oferí entrenar els seus pura sangs en les carreres de Califòrnia, un

dels grans somnis de Monty. Sense el menor dubte, els seus cavalls van començar a

guanyar.

Més endavant van muntar una hípica a la Vall de

Santa Inés, per poder entrenar i criar als cavalls

de carreres. Malauradament Hastings es va fer

enrere. Quatre dies més tard trucà i es disculpà,

volent tornar a reprendre el projecte. Monty i Pat

van viatjar pel món visitant hipòdroms i

eugassades per obtenir idees. Finalment munten

el centre hípic amb èxit.

Va conèixer a un noi de divuit anys, Héctor Valdez, el qual, va ser el seu jockey. Era

ideal, ja que tan sols pesava trenta quilos! Des d’aquells dies que treballa per Roberts.

Anys més tard, Harcourt li confessà que tenia una malaltia, era maniacodepressiu des

de la seva infància. Al setembre de 1971, Hastings decidí abandonar, va voler vendre

Vall de Santa Inés.

tot el centre. El que més li va sorprendre a Monty va ser que Harcourt volia veure mort

al seu cavall, Travel’s Echo i als seus ponis. També va voler que matés a Veiled

Wonder i Cherokee Arrow, segons ell aquests animals el van decebre. Roberts no ho

va permetre i els va vendre en secret. Per sorpresa, Rudolf Greenbaum comprà tota la

finca. Tot anava de meravella fins que Harcourt es va assabentar que Roberts no

havia sacrificat als seus cavalls. Se’l va acusar de

robar-los i va anar a la presó. Els seus amics van

pagar la fiança i el van alliberar. Monty va agafar

els seus cavalls i se’ls emportà del centre que ell

mateix havia dissenyat. Un any més tard tornà,

després de que tots els problemes legals es

solucionessin i va comprar les instal·lacions.

Roberts comprà a un esplèndid cavall anomenat Fancy Heels. El presentà al concurs

de Elko, amb tan sols dues hores de munta, i guanyà! Aquest animal va ser molt

important en la vida de Monty. Després de mesos de treball, el cavall no avançava, no

aprenia nous exercicis, finalment es van haver de retirar i va ser venut. Roberts va

aprendre que s’havia de tenir paciència, no voler tenir una meta amb un temps

determinat i tenir en compte els sentiments de l’ésser viu amb el qual es treballa.

Flag is Up Farms, centre d’equitació de Monty Roberts i Pat Burden.

Al 1974 va rebre una mala notícia: Crawford havia patit una

mala caiguda muntant a un poltre i es trobava en estat crític. Va

patir tetraplegia, amb tan sols un cinc o sis per cent de mobilitat

en els braços. El noi va dir que si no podia treballar amb cavalls

preferia morir. Roberts li oferí treball a les seves instal·lacions,

supervisant-les.

Roberts comprà a un semental pura sang anglès, amb 1,47 d’alçada i menys de 450

kg de pes, nascut al 1974. Estava en condicions deplorables i ningú li va prestar

atenció. Monty al veure que estava tan prim va observar que tenia l’esquelet més

perfecte i equilibrat que mai havia vist.

Un bon dia, Monty salvà a una cérvola. Va estar en un

recinte durant tres setmanes, recuperant-se de les ferides.

Al cap dels mesos, Roberts començà a tenir una forta

amistat amb aquest animal. Va utilitzar el mateix mètode

que amb els cavalls, el llenguatge “Equus” i s’adonà que

els cérvols eren molt més sensibles als estímuls.

Grandma, la cérvola, morí per causes naturals el 12 de

desembre de 1995. Està enterrada a Flag Is Up Farms.

Crawford, un dels millors amics de Roberts, després de l’accident.

Crawford, va aprendre a dirigir la hipica des de la seva cadira de rodes.

Monty Roberts i Grandma.

El 24 d’abril de 1981 Johnny Tivio, un apreciat cavall, va morir.

Va tenir una vida d’èxit i salut fins al final. Roberts decidí

enterrar-lo a la finca. Va ser un acte molt dur. A la placa de la

seva làpida diu: “Johny Tivio, 24 d’abril de 1956-24 d’abril de

1981. Per tots conegut com el millor cavall de treball polivalent

que mai ha trepitjat una pista de competició”. Va morir el dia en

que complia vint-i-cinc anys.

L’esport li passà factura a Roberts. Va patir una hèrnia discal molt greu. L’operació va

ser molt llarga. Després de mesos de recuperació, va poder caminar i muntar. Va ser

gairebé un miracle.

Roberts comprà a un semental anomenat In Tissar per fer cobriments. Al cap del

temps el cavall es començà a comportà de forma agressiva amb les persones que el

manejaven. Un dia atacà a una de les eugues que havia de fertilitzar, provocant-li una

gran ferida. Van decidir muntar-lo diàriament per solucionar el problema, però aquest

continuà existint. Finalment van muntar un recinte especial per sementals, i va viure

allà dotze anys.

Els pares de Monty es van presentar a la finca. Roberts decidí ensenyar-li al seu pare

el mètode de la unió amb una poltre alatzana. Primerament deixà anar a l’euga al

corral circular, fent-la galopar amb el moviment del cos i la mirada. El primer que

succeí va ser que l’orella interior de l’animal es mogués cap a Roberts, és una senyal

de respecte. El següent gest que es va poder observar va ser que treia la llengua i

mastegava, amb aquest gest l’euga demostra que és un animal herbívor, que podran

establir una jerarquia...L’últim gest va ser que l’euga va baixar el cap amb el nas casi

tocant al terra, significa que està d’acord amb el domador, que pot confiar en ell. Per

Johny Tivio.

últim calia que Roberts es girés d’esquenes a ella, evitant el contacte visual, d’aquesta

manera la poltre s’apropà i a continuació el seguí per la pista. S’havia produït la unió.

Per continuar amb aquest mètode Roberts li tocà les zones vulnerables, aquelles en

les quals els depredadors ataquen: dors, flancs, panxa, cascos. Per acabar, li col·locà

la muntura, la brida i els equips necessaris per produir-se la primera munta. Després

d’ajustar la cingla Roberts va fer córrer a la poltre esperant els mateixos senyals,

obtinguts anteriorment. Prosseguí donant-li corda abans de que Hèctor si enfilés.

Finalment el noi pujà, lentament i la poltre no donà cap tipus de problema. En trenta

minuts Roberts desbrava als poltres. L’únic que li va dir el seu pare va ser: continua

així i t’acabaran matant.

Poc temps després la mare de Monty morí per un càncer intestinal. El seu pare no va

assumir la seva mort i es va anar deteriorant. Després de quaranta-dos dies morí.

Roberts va fer amistat amb un cervató que va

anomenar Yoplait. Aprenia molt més ràpid que

Grandma i era molt gelós. Va morir en un accident a

l’autopista, a l’octubre de 1994.

Sorprenentment l’antic professor de Monty, Fowler, el

qual li havia dit que la redacció que havia escrit sobre els seus somnis era impossible,

el va telefonar. Va anar a casa seva amb un grup d’ancians i van visitar les

instal·lacions. Fowler va dir que havia après una gran lliçó amb Roberts: “un professor

no té cap dret a negar les aspiracions dels seus alumnes, per molt irreals i fantàstiques

que ens puguin semblar”.

Yoplait a les instal·lacions de Roberts.