Caracterització de varietats autòctones G¶H[WHQVLXVGHOHV ...

Caracterització de varietats autòctones d‟extensius de les Illes Balears Gemma vilà Barbosa.

- 1 -

MEMÒRIA DEL PROJECTE INTRODUCCIÓ A LA INVESTIGACIÓ 2010.

Caracterització de varietats autòctones d‟extensius de les Illes Balears.

Gemma Vilà Barbosa

DNI: 40341005V

Desembre 2010.


- 2 -

INDEX

INDEX DE CAPITOLS

INDEX ............................................................................................................................................. 2

1. INTRODUCCIÓ............................................................................................................................ 4

3. OBJECTIUS ................................................................................................................................. 9

2. JUSTIFICACIÓ .......................................................................................................................... 10

4. DIAGNÒSTIC AGROSOCIAL DEL CULTIU DE VARIETATS LOCALS ............................................. 12

5. MATERIAL I METODOLOGIA .................................................................................................... 23

6. RESULTATS DELS ANÀLISIS ...................................................................................................... 39

6.1 RESULTATS DE LA CARACTERITZACIÓ DE LES VARIETATS DE BLATS ................................. 40

6.1.1 ANÀLISI DE VARIANCIA DELS CARÀCTERS PER A LES VARIETATS DE BLATS ............... 41

6.1.2 ANÀLISI MULTIVARIANT, DENDROGRAMA. ............................................................... 52

6.2 RESULTATS DE LA CARACTERITZACIÓ DE LES VARIETATS DE CIVADES ............................ 55

6.2.1 ANÀLISI DE VARIANÇA DELS CARÀCTERS PER A LES VARIETATS DE CIVADA ............. 56

6.2.2 ANÀLISI MULTIVARIANT, DENDROGRAMA ................................................................ 61

6.3 RESULTATS DE LA CARACTERITZACIÓ DE L’ORDI MALLORQUÍ ........................................ 63

6.3.1 TAULES DE RESULTATS .............................................................................................. 64

7. CONCLUSIONS ......................................................................................................................... 65

8. BIBLIOGRAFIA .......................................................................................................................... 69


- 3 -

INDEX DE TAULES

Tabla 1. Varietats prospectades .................................................................................................................................................... 13

Tabla 2. Varietat prospectades per poblacions i comarques. ............................................................................................................. 14

Tabla 3. Superfície cultivada de cada varietat ................................................................................................................................. 16

Tabla 4. Rendiment de collita i dosis de sembra de les varietats. ...................................................................................................... 17

Tabla 5. utilització de productes fitosanitaris en el cultiu de les varietats locals. .................................................................................. 18

Tabla 6. Rotacions de cultius en cereals locals. ............................................................................................................................... 19

Tabla 7. Utilitat del grà. ............................................................................................................................................................... 20

Tabla 8. Edats dels agricultors de cereals locals. ............................................................................................................................. 21

Tabla 9. Dedicació agrària a temps complet o parcial dels agricultors de cereals locals. ....................................................................... 22

Tabla 10. Taula de les varietats cerealístiques enviades per el Centro de Recursos Fitogenèticos. ......................................................... 23

Tabla 11. Paràmetres de descripció per a Triticum aestivum i Triticum turgidum. ................................................................................ 25

Tabla 12. Paràmetres de descripció per Avena sativa i Avena bistanynia K. ........................................................................................ 26

Tabla 13. Paràmetres de descripció per Hordeum vulgare ................................................................................................................ 27

Tabla 14. Estadis fenològics del cultiu de blats ................................................................................................................................ 32

Tabla 15. Estadis fenològics del cultiu de civades. ........................................................................................................................... 33

Taula 16. Estadis fenològics del cultiu d' Ordi. ................................................................................................................................ 35

Tabla 17 Caràcters quantitatius blats. Mitjanes pes específic (g), llargada(mm), amplada(mm), relació llargada/amplada llavors. ........... 41

Tabla 18 Caràcters quantitatius blats. Mitjanes longitud barba (cm), longitud espiga (cm), número espiguetes/espiga, densitat espiga, altura planta (cm)............................................................................................................................................................. 42

Tabla 19.Caràcters quantitatius agronòmics blats. dies fins a espigat, dies fins a maduració del gra, rendiment ( g produïts/ g Sembrats), producció total (g). ........................................................................................................................................................... 42

Tabla 20.Càracters qualitatius blats. Color gluma, color llavor, color barba, rugositat barba, hàbit de creixement, densitat espiga. .......... 43

Tabla 21. Vellositat de les glumes. Anàlisi dels caràctes qualitatius. ................................................................................................. 49

Tabla 22.Anàlisi dels caràcters qualitatius blats. Color barbes ........................................................................................................... 50

Tabla 23.Anàlisi dels caràctes qualitatius blats. Color gluma. ............................................................................................................ 51

Tabla 24.Caràcter Quantitatius Pes específic (g), Amplada Llavor (mm), Llargada llavor(mm), Relació Llargada/ amplada llavor............... 56

Tabla 25.Caràcters Quantitatius. Número de Llavors/ espigueta, Números espiguetes/Panícula, Diàmetre Tall (mm), Altura Planta (cm). .. 56

Tabla 26.Caràcters Quantitatius. Dies fins espigat, Dies fins a maduració, Rendiment(g produïts/g sembra), Producció total (g). .............. 56

Tabla 27.Caràcters Qualitatius. ..................................................................................................................................................... 56

Tabla 28 Disposició de la panícula en civades. ................................................................................................................................ 59

Tabla 29. Color de la lema, civada. ............................................................................................................................................... 59

Tabla 30. Número i consistència de les arestes, civades. .................................................................................................................. 60

Tabla 31.Caràcter Quantitatius ordis. Pes específic (g), Amplada Llavor (mm), Llargada llavor(mm), Relació Llargada/ amplada llavor. ..... 64

Tabla 32.Caràcter quantitatius ordi. Longitud aresta(cm), Longitud espiga(cm),Número de carreres, Densitat espiga, Número de triplets espigueta/espiga, Número Llavors/Espigueta. ...................................................................................................................... 64

Tabla 33.Caràcter Quantitatius ordis. Goixament tiges, Altura planta (cm), Dies fins espigat, Dies fins maduració, Rendiment (g/ g sembra), Producció (g). .................................................................................................................................................................. 64

Tabla 34.CaràcterS Qualitatius ordis. ............................................................................................................................................. 64


- 4 -

1. INTRODUCCIÓ

La planta silvestre del blat, el Triticum boeticum, es coneix des de fa 12.000

anys. Quan el gra madura cau al terra i pot aguantar molt temps fins que les

condicions siguin les adequades per a germinar. Té un gra vestit, molt d‟oli i

oligoelements que ajuden als processo de germinació i multiplicació. La segueix el

Triticum monococum, diploide que sorgí fa 9000 anys a Turquia. De gra vestit, però

amb alguns canvis, ja que va ser cultivat per l‟home.

La taxonomia de gènere Triticum és complexa CLASSE: Liliopsida,

Subclasse:Commelinidae, Ordre:Cyperales, Família:Poaceae. Existeixen en

l‟actualitat diferents tendències, en ocasions contradictòries. La problemàtica

s‟origina en el caràcter de híbrids intergenèrics de moltes espècies que s‟assignen

en el mateix gènere. En l‟actualitat les classificacions estan basades en les

relacions filogèniques entre blats de major nivell de ploidia, tetraploides i

hexaploies. La següent família de blats provenen del Triticum dicoccoides,

tetraploide. Segueix sent de gra vestit, però comencen a sortir varietats diferents.

MACKEY (1954).

En els blats durs Triticum turgidum el gra s‟allibera, és un gra despullat més

fàcil d‟ utilitzar, per el qual els anteriors es marginen.

Els blats de major nivell de ploidia, hexaploides son els que es cultiven en

l‟actualitat com a blats panificables, existeixen dins aquest nivell gran divergència

de formes i varietats, totes elles dins l‟espècie Triticum aestivum.

El Blat tou Triticum aestivum és el blat més cultivat arreu del món i el més

utilitzat per fer pa. Comparat amb els anteriors, té menys aroma. MACKEY (1954)

incloïa tots els blat hexaploides dins una sola especies Triticum aestivum, dins la

qual establia les següents subespècies: vulgare, compactum, spelta,

shpaerococcum,macha i vavilovii.

La relació entre les subespècies vulgare i spelta no estava clara segons

RILEY(1967). És per això que durant molt temps molts botànics i agrònoms

rebatien la proposta de MACKEY(1954) i acceptaven la proposta de LINNEO(1753)

que establia que dins els blat hexaploides existien dues espècies Triticum aestivum


- 5 -

i Triticum spelta, les quals es diferenciaven per que en la primera, el gra es separa

de les glumes al batre, mentre que el Triticum spelta no.

La tendència actual KIMBER I SEARS,1983; KERBY I KUSPIRA,1987 considerar una

sola espècie Triticum aestivum i engloba varies subespècies, entre elles spelta i

vulgare.

L‟Espelta, Triticum aestivum sub. spelta, amb la que avui es fa pa és un altre

blat de la mateixa família, però resulta del creuament amb un blat silvestre que

recupera el caràcter vestit del gra. Dins Triticum aestivum s‟han descrit un elevat

nombre de varietats. SANCHEZ-MONGE(1957) diferència devers trenta varietats

botàniques que es cultiven tradicionalment a Espanya.

Figura 1. Clau dicotòmica dels blats


- 6 -

En el cas de la taxonomia del gènere Avena; CLASSE:Liliopsida,

Subclasse:Commelinidae, Ordre:Cyperales, Família:Aveneae ha sigut objecte de

nombrosos estudis i s‟ha intentat repetidament per diferents autors l‟establiment

d‟un sistema de classificació natural de les seves espècies. S‟han formulat

nombroses teories per explicar l‟origen de les avenes cultivades (Elena Pauner Las

avenas españolas. LINNEO, Sist. Ed. I (1735))

A continuació trobem la clau dicotòmica elaborada per LINNEO (1735) on es

diferencien les dos especies del gènere Avena estudiades en aquest projecte, Avena

sativa i Avena Bisantynia K.

No existeixen noticies que la Avena byzantynia Koch hagi sigut citada a Espanya,

però al fer-se la revisió dels herbaris espanyols, s‟han trobat alguns plecs que,

sense dubte, corresponen a aquesta espècie, provenen de Dolores (Cartagena),

Figura 2. Clau dicotòmica del les Civades


- 7 -

leg. Este ve-Cuenca, MA núm. 155876, i de Balears, MA número 8268, BC núm.

104249, illa de Cabrera, leg. Palau, i BC número 68047, de Binisarmenya (Mahó),

Jeg. Font Quer. Tal vegada es pot trobar-la en zones més extenses però confondre-

la a primera vista amb Avena sativa. S‟ignora també la extensió que pot tenir el

seu cultiu en tot el país. (Elena Pauner Las avenas españolas. LINNEO, Sist. Ed. I

(1735)).En aquest estudi la Civada Rossa és la única varietat de Avena Bystaninya

subjecte a l‟estudi de caracterització de Civades locals.

Fins els segle XX els agricultors recol·lectaven i milloraven les espigues més

apropiades per selecció massal. Els cereals es duien de tant en tant a llocs diferents

per renovar la varietat. Amb aquest treball s „anaren creant noves varietats, segons

el poble o finca, el lloc, el clima, la terra i la forma de treballar. Tingué lloc una

coevolució acreixentada amb hibridacions espontànies que donà lloc a les

anomenades varietats locals o autòctones de cereals.

Amb la modernització de l‟agricultura i la Revolució Verda, als camps de la

península i de les illes amb mig segle s‟extingiren la majoria de les varietats

autòctones i es substituïren per les varietats comercials, anomenades clons. Els

tècnics o “milloradors” feren seleccions sobre les poblacions de blats autòctons,

després es començaren a fer hibridacions successives mesclant els parents a

conveniència del millorador, amb l‟objectiu principal d‟augmentar la producció de

gra per hectàrea cultivada i aconseguir blats amb més força per a la indústria

panificadora. Si fem una simplificació del que es buscava, trobarem grans més

grans, espigues més grans i disminució de la palla. Aquesta simplificació a dut a la

pèrdua de biodiversitat, convertint-los en blats estables, per això anomenats

“Clons”,per ser el contrari a varietat que duu implícita la variabilitat.

A Mallorca anteriorment hi ha hagut una serie d‟autors que han aportat llistats

de varietats de blat i fonts bibilogràfiques important per aquests treball:Arxiduc

Lluís Salvador(1869), Alcover, Moll(1941), Tellez, R i Alonso M.(1952) i

actualment el Centro de recursos fitogenèticos.

Segons les dades aportades per el SERVEI DE MILLORA AGRÀRIA La

superfície total dedicada a cultiu de cereals el 2009 era de 28.000 ha, d‟aquestes

5200 ha. son de llavor certificada. Per tant, restant la superfície amb llavor certificada

queden 22500 ha. sembrades amb llavor de producció pròpia. Per part dels

agricultors i de l‟administració pública competent, es veu la necessitat de

incentivar el cultiu d‟aquetes varietats per tal de donar una sortida diferent a la

situació del mercat cerealístic de Balears, però es troben amb una forta barrera,


- 8 -

que és la manca de logística, així com de maquinària per a poder mantenir aquest

tipus de cultiu . Com a punt positiu, val a dir que existeix una xarxa de persones

conscienciades pel que fa al cultiu, producció i consum de productes locals i de

qualitat. Fet que està donant sortida a les farines panificables d‟algunes d‟aquestes

varietats.


- 9 -

3. OBJECTIUS

Els Objectius generals són:

L‟objectiu principal del projecte és la caracterització agronòmica, biològica i

sociocultural de les varietats locals de cereals extensius de Balears (blats, ordis,

civades).

Els objectius específics són:

- Recuperar el màxim nombre de varietats de les diferents espècies de

cereals a partir de prospeccions per tal de mantenir la seva variabilitat

genètica.

- Recopilar els coneixements socioculturals lligats a aquests cultius, per tal de

preservar la biodiversitat cultural dels mateixos.

- Identificar i classificar les varietats en funció de les seves característiques

morfològiques i agronòmiques a partir del descriptors oficialment

reconeguts.

- Promoure programes de recuperació del cultiu d‟aquestes varietats per oferir

al mercat actual un producte de qualitat i diferenciat de la resta.

- Promoure la creació d‟un banc de llavors i una base de dades òptima per la

recuperació i utilització d‟aquestes.


- 10 -

2. JUSTIFICACIÓ

A partir de la Revolució Verda es començaren a sembrar varietats cerealistes

comercials amb una alta producció i molt homogènies genèticament. Aquest fet

dugué el desplaçament progressiu de les varietats locals que sempre s‟havien

utilitzat i les quals es trobaven en coevolució amb el territori i a les condicions

ambientals, adaptades a les pràctiques agrícoles locals i amb un gran valor

qualitatiu.

Aquestes varietats formen part del patrimoni de l‟agrobiodiversitat de les

Balears i per tant la recuperació d‟aquestes suposarà un benefici per a la població

en general, als agricultors interessats en sembrar varietats locals, als elaboradors

interessats en produir productes derivats de cereals locals, així com a totes aquelles

persones interessades en la conservació de la biodiversitat agrícola de Mallorca.

Així doncs, recuperar la variabilitat genètica d‟espècies cerealistiques com el

de les nostres illes representa un benefici a la població de Balears, així com a la

comunitat científica i agrícola. Tan sols el fet de recuperar varietats que fins el

moment es consideraven en risc d‟erosió genètica, marca una passa important en

el sector agroalimentari, ja que permet poder escollir dins un rang més ampli de

varietats adaptades a les condicions bioclimàtiques de la zona.

Un cop finalitzat l‟estudi, els resultats obtinguts podran ser d‟ajuda al sector

agrari. A part de poder tornar a cultivar varietats antigament utilitzades, es tindran

les eines necessàries per a saber i reconèixer quines són les característiques de

cada una i els seus requeriments agronòmics i biològics. El cultiu d‟aquest cereals

autòctons podrà ser utilitzat com eina per a revaloritzar el sector agrari, convertint-

lo en un sector de qualitat, ja que moltes d‟aquestes varietats estan adaptades a

les condicions ambientals de Balears i es creu que no és tant necessària la

utilització de fertilitzants. Com que el sector d‟extensius a Balears no pot competir

amb productivitat i rendiment amb altres zones de la península és important

començar a potenciar els productes diferenciats i oferir al consumidor un producte

de qualitat, així com de procedència local, per tal competir en el mercat actual.

Així doncs, aquesta tendència agrícola s‟adequa als objectius de la política agrària,

que tendeix cada vegada més a la revalorització del producte local, tradicional i de

qualitat de Balears.


- 11 -

Dins la comunitat científica representa una ampliació de la variabilitat genètica de

les espècies cultivades, per tant es poden obrir moltes línees i temàtiques

d‟investigació per a cada una d‟aquestes varietats recuperades, per així obtenir

més informació referent a la biologia i al cultiu d‟aquestes.


- 12 -

4. DIAGNÒSTIC AGROSOCIAL DEL CULTIU DE VARIETATS

LOCALS

Per tal de contextualitzar la situació d‟aquest cultiu, també és important

conèixer la situació de l‟agricultor i el context agrosocial que el rodeja. Durant el

procés de prospecció de camp de les diferents varietats a l‟estiu del 2009, es van

realitzar una seria d‟entrevistes als agricultors que cultiven varietats locals. Així

doncs, de les dades obtingudes de les entrevistes, s‟han pogut obtenir una sèrie de

dades, que ens poden donar una idea de la situació actual.

La prospecció es va fer a 20 finques diferents de tot Mallorca, per tant les

dades i resultats obtinguts de les entrevistes són sobre una mostra total de 20

persones o finques entrevistades.

Les varietats prospectades han estat en blats: Blat Xeixa i Blat Barba

representant un 15,38% del total de varietats de blats que s‟havien sembrat a

Mallorca.

En civades s‟han prospectat les tres varietats que existien a l‟Illa: Civada

Mallorquina, Civada Rossa i Civada Negre. Per últim en ordis s‟ha trobat la única

varietat local existent l‟ Ordi Mallorquí.


- 13 -

Pel que fa el nombre de varietats prospectades i els seus percentatges, els

resultats són els següents:

Tabla 1. Varietats prospectades

Del total de varietats prospectades, el

Blat Xeixa 32,35%, seguit de l‟ordi mallorquí 17,65% són les varietats més

trobades a l‟Illa de Mallorca. Seguits per la Civada Mallorquina ,el Blat Barba, la

Civada Rossa i per últim la Civada Negre.

Aquest resultats en poden donar una idea de quines són les varietats locals més

utilitzades o més sembrades a l‟Illa i quines són les que estan amb més perill

d‟erosió genètica. Per tan podem observar que les 11 varietats de Blat locals

restants no trobades, estan en greu perill d‟erosió genètica.

Total de mostres

prospectades En %

Blat Barba 4 11,76

Blat Xeixa 11 32,35

Civada

mallorquina 8 23,53

Civada Negre 2 5,88

Civada Rossa 3 8,82

Ordi Mallorquí 6 17,65

Total 34 100

Figura 3. Varietats mostrejades


- 14 -

Si ens fixem en l‟aspecte territorial, prospecció per poblacions i

comarques, podem analitzar quines han estat les zones de Mallorca amb més grau

de prospecció i per tan definir quines són les comarques amb més tradició del cultiu

de cereals locals.

Tabla 2. Varietat prospectades per poblacions i comarques.

Si observem el gràfic es veu clarament

que les comarques de Migjorn i del Pla de

Mallorca són les dos zones de Mallorca on

s‟han trobat més mostres de cereals locals,

confirmant així la tradició cerealística

d‟aquetes. Van seguides de la comarca del

Raiguer i Llevant. A les comarques del Palma

i Serra de tramuntana no s‟hi ha prospectat

cap varietat.

5 Blat

barba

Blat

xeixa

Civada

Mall.

Civada

Rossa

Civada

Negre Ordi

TOTAL

PROSPECCION

S PER

LOCALITAT

COMARCA TOTAL PROSPECCIONS

PER COMARCA

MANACOR 0 0 1 0 0 1 2 LLEVANT 2

LLUCMAJOR 0 4 3 1 1 3 12

MIGJORN 17 SANTANYÍ 0 1 1 0 0 1 3

SES SALINES 0 1 0 1 0 0 2

MURO 1 0 1 0 0 0 2

PLA DE MALLORCA 12

SINEU 0 0 0 0 0 1 1

MARIA 2 2 0 1 1 0 6

SANTA

MARGALIDA 0 0 2 0 0 0 2

RUBERTS 0 1 0 0 0 0 1

SANTA

EUGENIA 1 0 0 0 0 0 1

RAIGUER 3 MARRANTXÍ 0 1 0 0 0 0 1

ALGAIDA 0 1 0 0 0 0 1

TOTAL

VARIETATS 4 11 8 3 2 6 34

Figura 4. Prospeccions per comarques


- 15 -

Si aprofundim en l‟anàlisi, i la fem amb relació a les varietats trobades, podem

veure que en la comarca del Pla de Mallorca i Migjorn és on es concerten el major

número de mostres de blats. Concretament a les Poblacions de LLucmajor i Maria

de la Salut. Val a dir que el total de mostres de Blat Barba provenen del Pla de

Mallorca. El Blat Xeixa es troba present en quasi totes les comarques prospectades,

però és veu incrementat a les zona del Migjorn.

En el cas de l‟Ordi Mallorquí, la majoria de mostres provenen del Migjorn, de les

poblacions de LLucmajor i Santanyí, on aquests cultiu encara està molt present.

Les Civades tenen una presència més destacada a la comarca del Migjorn seguida

de la comarca del Pla de Mallorca.


- 16 -

Si ens referim a Superfícies, el total de cereals (ordi,blat i civada) de

varietats locals que s‟han prospectat ocupen un total de 382,59 Ha. cultivades.

Si observem les Superfícies totals tenint en compte el tipus de varietat que es

cultiva els resultats són els següents:

Tabla 3. Superfície cultivada de cada varietat

En aquest cas podem

observar com la Civada Mallorquina,

que tot i no ser de les més trobades

en les diferents finques (veure taula

1) si que és la que té una major

superfícies de cultiu (44%).

Seguidament trobem l‟Ordi

Mallorquí, el qual presenta una

elevada freqüència (17%) en les

finques i una superfície de cultiu

també considerable (28%). Així

com també és el cas del blat xeixa amb una superfície cultivada del (16%) i una

freqüència prospectada del (32%).

Les varietats amb menys superfície de cultiu són la Civada Rossa, la Negre i el Blat

Barba els quals també coincideixen amb els valors més baixos de freqüències (

veure taula1).

BLAT

BARBA

BLAT

XEIXA

CIVADA

ROSSA

CIVADA

NEGRE

CIVADA

MALLORQUINA

ORDI

MALLORQUÍ TOTAL(Ha)

SUPERFICIE 5,59 59,65 34,86 7 165,56 107,93 380,59

Figura 5. Superficie de cultiu de varietats


- 17 -

Pel que fa al rendiment de collita i la dosis de sembra podem observar

els següents resultats. Cal dir que aquestes dades són les mitjanes dels valors que

cada agricultor ha obtingut del seu cultiu, per tant les dosis de sembra i el sistema

de sembra no són en cada cas les mateixes. Per tant aquest anàlisi només ens pot

servir per tenir una idea general dels rendiments.

Tabla 4. Rendiment de collita i dosis de sembra de les varietats.

Podem dir que de mitjana

el Blat Barba és el cereal

amb més producció

1521,25±744,63 Kg/ha

de mitjana, seguit de la

Civada Mallorquina amb

1450±517,69 Kg/ha i l‟

Ordi Mallorquí amb

1427,60±463,69 Kg/ha.

Però si fem el mateix

anàlisi tenint en compte

la dosis de sembra veiem

que la varietat que treu

més rendiment amb menys dosis de sembra és l‟Ordi Mallorquí (12,97), seguit de la

Civada Mallorquina(10,9), el Blat Xeixa( 8,56), el Blat Barba(8,45) ,la Civada

Negre(8,4) i per últim Civada Rossa(7,47).

Per tant podem concloure que l‟Ordi és l‟espècie més rendible ja que amb

menor dosis de sembra el seu rendiment és superior. Tot el contrari que el Blat

Barba, que per tenir un rendiment elevat és necessari una dosis elevada de sembra

o la Civada Negre i La rossa que amb una dosis de sembra de normal a baixa el

seu rendiment és molt baix.

Kg/Ha BLAT BARBA BLAT XEIXA CIVADA NEGRE CIVADA ROSSA CIVADA

MALLORQUINA

ORDI

MALLORQUÍ

DOSIS SEMBRA 180,00±17,32 147,14±35,02 140,00± 21,21 128,33±23,62 132,94± 60,45 110,00± 33,69

RENDIMENT 1521,25±744,63 1259,57±664,84 1150,00±70,71 958,67±355,84 1450,00±517,69 1427,60±463,69

Rendiment/Dosis

sembra 8,45 8,56 8,21 7,47 10,9 12,97

Figura 6. Rendiment respecte dosis de sembra.


- 18 -

Dins l‟espècie de Blats,el Xeixa és el que té major rendiment. En el cas de les

Civades, la Civada Mallorquina te més rendiment que la negre i aquest més que la

Rossa.

Pel que fa a la utilització de productes fitosanitaris per tractar els

problemes de males herbes en els cultius o possibles plagues i malalties, els

agricultors enquestats respost el següent per els diferents cultius:

Tabla 5. utilització de productes fitosanitaris en el cultiu de les varietats locals.

Dels possibles tractaments fitosanitaris a aplicar en els cultius cerealístics,

tan sòls s‟han obtingut 3 variables: Cap tipus de tractament, utilització d‟herbicides

i utilització de sulfat de coure.

Si observem els valors totals podem veure com en un 65,52% dels casos,

referits a blats,ordis i civades no s‟utilitza cap tipus de producte fitosanitari, mentre

que un 27,59% dels casos s‟utilitza herbicides sintètics com el 2-4D de diferents

marques. Tan sols un 6,9% dels casos utilitza tractaments de sulfat de coure,

producte no sistèmic i autoritzat en agricultura ecològica i integrada. Per tant la

tendència general és la no utilització d‟herbicides sintètics en els cultius de varietats

locals. Però dins el percentatge que utilitzen tractaments, l‟herbicida de síntesi

química representa un percentatge important.

Podem veure com en el cas dels ordis és on s‟utilitzen menys productes

fitosanitaris, amb un 0% dels casos amb tractament per herbicida i sulfat de coure.

TRACTAMENTS

FITOSANITARIS CAP TRACTAMENT HERBICIDA

SULFAT DE

COURE

ORDIS 5 0 0

% 100 0 0

BLATS 8 4 2

% 57,14 28,57 14,29

CIVADES 6 4 0

% 60 40 0

TOTAL 19 8 2

% 65,52 27,59 6,90

Figura 7. Tractaments fitosantaris


- 19 -

En el cultiu de blats s‟utilitzen els tres mètodes, amb un 57,14% no s‟utilitza cap

tractament, amb un 28,57% herbicides i la resta un 14,29% sulfat de coure.

Se‟ls va preguntar a tots els agricultors si feien Rotacions de cultiu per a

conrear aquestes varietats. De tots els casos tant sòls 1 agricultor no fa rotació de

cultiu, la resta es compren entre 2 i 6 anys de rotacions. A continuació és pot

analitzar la següent taula on es mostren els anys de rotacions segons les espècies

cerealístiques.

Tabla 6. Rotacions de cultius en cereals locals.

ANYS DE ROTACIONS 2 3 4 5 6

BLATS 3,00 2,00 3,00 4,00 0,00

% 25,00 16,67 25,00 33,33 0,00

CIVADES 2,00 1,00 5,00 2,00 0,00

% 20,00 10,00 50,00 20,00 0,00

ORDIS 2,00 1,00 0,00 1,00 1,00

% 40,00 20,00 0,00 20,00 20,00

TOTAL 7,00 4,00 8,00 8,00 1,00

% 25,00 14,29 28,57 28,57 3,57

De mitjana el nombre d‟anys de rotació de cultius entre tots els casos

estudiats és de 3,71 anys. Si analitzem els resultats de les diferents espècies de

forma conjunta podem observar que els 4 i 5 anys de rotacions són els que tenen

un percentatge més elevat arribant a un 28,57% cada un. La rotació de cultius més

freqüent és: Llegums-blats-blats-civada-civada o (ordi-ordi) també blat-ordi-

civada-guaret. Amb un 25% dels casos, els cultius de 2 anys de rotacions amb el

mètode de Guare-Cultiu i seguidament els de 3 anys amb un 14,29%. Per últim

amb un 3,57% els cultius amb 6 anys de rotacions.

Pel que fa als blats, la rotació més utilitzada és la de 5 anys seguida per la

de 4 i 2 anys amb el mateix percentatge cada una i la de 3 anys amb un

percentatge inferior. En blats no s‟ha fet cap rotació de sis anys. En el cas de les

civades la rotació de 4 anys ha esta la més freqüent amb un 50% dels casos. En

ordis les rotacions de 2 anys han arribat a un 40 % mentre que les de 3, 5 i 6 han

arribat a un 20 % cada una.


- 20 -

Pel que respecte a la Utilitat del gra s‟ha dividit en tres categories: consum

animal, que fa referència al consum en farina o estroncat per a ovelles, porcs,

cavalls etc. El consum humà en farines per a panificar o ser consumides. La

conservació és la categoria que fa referència als agricultors que guarden el gra per

a la multiplicació i per a conservar aquestes varietats.

Tabla 7. Utilitat del grà.

CONSUM ANIMAL CONSUM HUMÀ CONSERVACIÓ DEL GRA

BLATS 10 6 2

% 55,56 33,33 11,11

CIVADES 11 1 0

% 91,67 8,33 0,00

ORDIS 5 0 2

% 71,43 0,00 28,57

TOTAL 26 7 2

% 74,29 20,00 5,71

En general tot el gra produït de

varietats locals va destinat al consum

animal 74,29% d‟autoconsum en la

pròpia explotació mentre que un 20%

és per consum humà. En un 5,71% dels

casos el gra es guarda per a conservar-

lo i multiplicar-lo.

Pel que fa als blats el 55,56%

dels casos es dedica a consum animal

en front del 33,33% que és per consum

humà. En civades i ordis la major part és per consum animal arribant a un 91,67%

en les civades un 71,43% en els ordis.

Figura 8. Consum del gra.


- 21 -

A continuació es farà un anàlisi de caràcter agrosociològic a partir de les

dades obtingudes de les 20 entrevistes a diferents agricultors de Mallorca.

Un anàlisi de la situació actual dels agricultors dona una visó més completa

de la situació actual, ja que són els actors principals per evitar que es perdi

un part de l’agrobiodiversitat de Mallorca.

S‟han analitzat les edats mitjanes del agricultors, ja que són un bon

indicador de la continuïtat en el temps d‟aquest tipus de cultiu. Així doncs podem

establir que si els agricultors tendeixen a ser major i sense relleu generacional la

continuïtat dels cultius serà inferior que en agricultors més joves.

Un cop analitzades les dades els resultats són els següents:

Tabla 8. Edats dels agricultors de cereals locals.

La mitjana d‟edat

dels agricultors del total

de la mostra és de 47,6

anys. Com es pot observar

en les gràfiques s‟han

format intervals d‟edat de

10 anys. L‟ interval d‟edat

entre els 39 i els 49 anys és la més freqüent amb un 45% dels agricultors, sent

l‟edat de 39 anys la moda d‟aquest mostra de 20 agricultors.

Els agricultors amb una edat compresa entre els 28 i 38 anys representen un 20%

igual que els que tenen entre50 i 60 anys.

Podem concloure que del total de la mostra un 65 % són agricultors de menys de

50 anys i un 35% són agricultors majors de 50 anys i d‟ aquest un 15% són

agricultors de més de 60 anys i per tant en edat potencial per a jubilar-se.

INTERVALS

D'EDAT 28-38 39-49 50-60 61-71 72-82

TOTALS 4 9 4 1 2

EN % 20 45 20 5 10

Figura 7. Edats dels agricultors. Figura 9. Edats dels agricultors.


- 22 -

Dins el total de la mostra s‟ha pogut analitzar la dedicació laboral que els

agricultors fan dels seu cultius, per fer-ho s‟ha pres com a referència els valors que

la conselleria d‟agricultura utilitza per designar la dedicació laboral .Es considera

parcial si menys del 50% dels ingressos venen de l‟explotació i no s‟arriba a una

jornada laboral de 8 hores, mentre que Completa es considera si més del 50% dels

ingressos provenen de l‟explotació i es treballa una jornada completa.

Tabla 9. dedicació agrària a temps complet o parcial dels agricultors de cereals locals.

Veiem doncs que del total d‟agricultors el 75% tenen una dedicació completa

a la seva explotació, a diferencia del 25% que la tenen parcial i combinen les feines

del camp amb un altre treball o ofici.

Així doncs, podríem dir que el 75% d‟aquest agricultors intenten que el total

dels seus ingressos provinguin del cultiu de cereals juntament amb altres cultius o

produccions. Mentre que un 25% ho fa de manera complementaria a una altre feina

remunerada.

DEDICACIÓ COMPLETA PARCIAL

TOTAL AGRICULTORS 15 5

EN % 75 25

Figura 10. Dedicació agrària dels agricultors.


- 23 -

5. MATERIAL I METODOLOGIA

5.1 METODOLOGIA DE LA PROSPECCIÓ DE CAMP

A partir d‟una prospecció de camp feta a Mallorca en la temporada de collita

2009 (mesos de juny,juliol), es van fer entrevistes al agricultors (veure annexa 1) i

es van prendre mostres de 200 a 500 g de llavors i 5 plantes senceres. S‟inicià un

procés de classificació i ordenació de les mostres obtingudes i de recopilació dels

coneixements lligats a aquest cultius.

Degut a la poca presència d‟aquestes varietats a l‟Illa es va fer 2 peticions al

Centro de Recursos fitogenéticos de l’INIA, de mostres de les diferents varietats

autòctones de Mallorca de Blats, Civades i Ordis, que disposaven en el seu banc de

germoplasma. Així doncs, van enviar 2 rèpliques de 5 g. Cada una de les següent

varietats:

Tabla 10. taula de les varietats cerealístiques enviades per el Centro de Recursos Fitogenèticos.

NOM COMÚ DE LA VARIETAT NOM CIENTÍFIC ESPÉCIE CODI CRF

BLAT ALEMAN VELLOS Triticum turgidum BGE018614

BLAT MAMENTO Triticum turgidum BGE013075

BLAT ALEMAN BLANC Triticum turgidum BGE013672

BLAT ARGELÍ Triticum turgidum BGE013078

BLAT GRIEGO Triticum turgidum BGE018619

BLAT MOLLA Triticum turgidum BGE013059

BLAT MORT Triticum turgidum BGE013080

BLAT VALENCIÀ BLANC Triticum turgidum BGE013092

BLAT VALENCIÀ DE CANYA BUIDA Triticum turgidum BGE013653

BLAT VALENCIÀ VERMELL Triticum turgidum BGE013695

BLAT XEIXA Triticum aestivum BGE012122

BLAT BARBA Triticum turgidum BGE015394

BLAT BARBA BLANC Triticum turgidum BGE015395

CIVADA MALLORQUINA Avena sativa BGE023976

CIVADA NEGRE Avena sativa BGE015363

CIVADA ROSSA Avena bisantyna k.

kock BGE023978

ORDI MALLORQUÍ Hordeum vulgare BGE019826


- 24 -

5.2 DETERMINACIÓ DELS DESCRIPOTORS I PARÀMETRES DE CARACTERITZACIÓ

L‟estudi de caracterització s‟ha fet seguint les directrius marcades pels

protocols de caracterització pel Consejo de Administración de la Oficina Comunitaria

de Variedades Vegetales(OCVV) i per la Unión Internacional para la Protección de

las Obtenciones Vegetales (UPOV) i els descpritors de CRF i de Biodiversity.

Per a la caracterització inicial s‟ha pres com a referència els descriptors del

CRF. No s‟ha pogut fer la caracterització a partir dels protocols establert per l‟UPOV,

que són més complet, ja que per a la realització de les diferents proves de camp

les parcel·les han de tenir un mínim de 2000 plantes o 100 espigues en fila i per a

fer les observacions morfològiques L‟UPOV estableix el nombre mínim de 20 plantes

o part de plantes per a caracteritzar. Per aquest estudi inicial no disposàvem

d‟aquest nombre mínim de plantes, ja que l‟estudi parteix d‟una donació de 5

grams de llavors de cada varietat. Es va creure convenient seguir els protocols de

caracterització del CRF, ja que aquest estableix el mínim de 5 plantes necessàries

per a fer la caracterització. Tot i utilitzar els descriptors de CRF, la majoria

d‟aquests també són presents en les directrius per a la realització de l‟examen de

distinció, homogeneïtat i estabilitat de UPOV.

A continuació trobem les taules per a cada espècie cerealística amb

descripció dels paràmetres que s‟han analitzat, amb els respectius codis del CRF i

UPOV, establint si són caràcters qualitatius o quantitatius i la localització de

l‟anàlisi, si és en camp o Laboratori.


- 25 -

Descriptors de Blats Triticum aestivum, Triticum turgidum

Dades de la finca

Número d‟entrada BGE

Lloc de caracterització agronòmica

Latitud /Longitud /Altitud

Data de Sembra(FECSIE) ddmmaaaa

Tabla 11. Paràmetres de descripció per a Triticum aestivum i Triticum turgidum.

CODI DEL

CARÀCTER CODI CRF CODI UPOV

TIPUS DE

CARÀCTER

ANÀLISI DESCRIPCIÓ DEL CARÀCTER

D.1 DESP Ad/5 QN CAMP Dies fins l'espigat

D.2 DMAD QN CAMP Dies fins la maduració

D.3 PALT Ad/9 QN CAMP Altura de la planta en cm.

D.4 HCRE Ad/2 QL CAMP Hàbit de creixement

D.6 BRUG QL LABORATORI Rugositat de les barbes

D.7 BCOL Ad/22 QL LABORATORI Color de les barbes

D.8 BLON Ad/15 QN LABORATORI Longitud de les barbes en cm.

D.9 ELON Ad/13 QN LABORATORI Longitud de l'espiga en cm.

D.10 EDEN Ad/12 QL LABORATORI Densitat de l'espiga

D.11 EESPNUM QN LABORATORI Número d'espiguetes per espiga

D.12 GVELL Ad/20 QL LABORATORI Vellositat de la gluma

D.13 GCOL QL LABORATORI Color de la gluma

D.14 SCOL Ad/24 QL LABORATORI Color de la llavor

D.15 QN LABORATORI Pes específic de la llavor en gr.

D.16 SLON QN LABORATORI Llargada de la llavor en mm.

D.17 SANC QN LABORATORI Amplada de la llavor en mm.

D.46 QN LABORATORI Rendiment en gr. de gra

D.18 SLONANC QN LABORATORI Relació Llargada /amplada


- 26 -

Descriptors de Civades Avena sativa L. , Avena Bisantynia K.

Dades de la finca

Número d entrada BGE


Latitud/Longitud/Altitud


Tabla 12. Paràmetres de descripció per Avena sativa i Avena bistanynia K.

CODI DEL CARÀCTER CODI CRF CODI UPOV TIPUS DE

CARÀCTER

ANALISI DESCRIPCIÓ DEL CARÀCTER





D.5 AHIJAM QN CAMP Goixament de les tiges

D.21 TDIA QN CAMP Diàmetre del tall

D.22 HENR QL CAMP Enrotllament de les fulles

D.23 NVELL Ad/7 QL CAMP Vellositat dels nusos

D.24 HBANANG Ad/4 QL CAMP Angle de la fulla bandera en el tall

D.25 HINFVELL Ad/2 QL CAMP Vellositat de les fulles inferiors

D.26 PAFOR Ad/8 QL CAMP Forma de la panícula

D.27 PADIS Ad/9 QL CAMP Disposició de la panícula

D.28 ESDIS Ad/10 QL LABORATORI Disposició de les espiguetes

D.29 LCOL Ad/20 QL LABORATORI Color de la lema

D.30 ANUM Ad/18 QL LABORATORI Número i consistència de les arestes

D.31 ATIP QL LABORATORI Tipus d'arestes

D.32 GCUB Ad/17 QL LABORATORI Coberta del gra

D.33 GVELL Ad/22 QL LABORATORI Vellositat de la part basal del gra

D.34 SNUMESP QN LABORATORI Número de llavors per espigueta

D.35 PNUMESP QN LABORATORI Número d'espiguetes per per panícula

D.15 QN LABORATORI Pes específic de la llavor en g.

D.16 SLON Ad/19 QN LABORATORI Llargada de la llavor en mm.



D.46 QN LABORATORI Rendiment en gr.del gra


- 27 -

Descriptors d ‘Ordi Hordeum vulgare L.

Dades de la finca

Número d entrada BGE


Latitud/Longitud/Altitud


Tabla 13. Paràmetres de descripció per Hordeum vulgare

CODI DEL CARÀCTER CODI CRF CODI UPOV TIPUS DE

CARÀCTER

ANÀLISI

DESCRIPCIÓ DEL CARÀCTER





D.5 AHIJAM QN CAMP Goixament de les tiges

D.36 TPIG QL CAMP Pigmentació del tall

D.37 CNUM Ad/13 QL LABORATORI Número de carreres

D.9 ELON Ad/16 QN LABORATORI Longitud de l'espiga en cm.

D.10 EDEN Ad/15 QL LABORATORI Densitat de l'espiga

D.29 LCOL Ad/ QL LABORATORI Color de la lema

D38 LDENNER Ad/25 QL LABORATORI

Dentat dels nervis laterals interns de la lemma

D.39 ALON Ad/17 QL LABORATORI

Longitud de les arestes en relació a l'espiga

D.40 ARUG Ad/22 QL LABORATORI Rugositat de les arestes

D41 GLON Ad/21 QL LABORATORI Longitud gluma amb relació al gra

D42 RVELL QL LABORATORI Vellositat de la ragui-la

D43 SCUB Ad/23 QL LABORATORI Coberta de la llavor

D.14 SCOL QL LABORATORI Color de la llavor

D.44 ENUMTRI QN LABORATORI

Número de triplets d'espigueta/espiga

D.45 ELLNUMSEM QN LABORATORI Número de llavors/ espigueta

D.15 QN LABORATORI Pes específic de la llavor en gr.

D.16 SLON QN LABORATORI Llargada de la llavor en mm.



D.46 LABORATORI Rendiment en gr. de gra


- 28 -

5.3 METODOLOGIA DE LA GERMINACIÓ DE LES LLAVORS

EL Centro de Recursos Fitogenèticos, té establert que cada donació de

llavors no poden superar el 5g. per mostra. Per assegurar la germinació de totes

les mostres es va decidir fer una germinació forçada

mitjançant una cambra de germinació a 18ºC i 80%

d‟humitat. De cada varietat es van sembra una

mitjana de 50 llavors.

En total es van germinar 60 mostres de cereals

entre blats, civades i ordis. 2 rèpliques de les 17

mostres enviades pel CRF, i 26 mostres dels cereals

prospectats al juny del 2009 en algunes finques

Mallorquines.

Per a la sembra el van utilitzar safata de germinació amb un medi fet de torba i

lignita per conservar la humitat. La

sembra es va fer dia 27/11/09. La data

de germinació va ser 02/12/09.

Seguidament es van passar les safates

dins hivernacle per a una millor

aclimatació en camp.

Figura11. Cambra de germinació.

Figura 12. Plàntules dins hivernacle.


- 29 -

5.4 METODOLOGIA DE LA SEMBRA EN CAMP

Un cop passades les fortes pluges de desembre i gener que van inundar bona part

del camps Mallorquins (veure dades climàtiques annexa 2) en data de 17/01/10 es

trasplantaren les plantes en camp. L‟estudi

experimental es va fer en dos finques, per

tal d‟assegurar una collita si en alguna de

les dos s‟hi produís alguna pèrdua. A la

finca Es pinarons situada a la Localitat de

Son Macià, amb les coordenades UTM X:

520506,28 Y:4372865,75. I a una parcel·la

de les instal·lacions de l „IRFAP a Palma

(Institut de Recerca i Formació Agrària i

Pesquera). Tot i que el cultiu d‟aquesta

última no va ser viable i es va perdre tot per l‟atac d‟una plaga de conills. A partir

d‟aquest moment, ja no s‟ha tingut en compte aquest parcel·la per obtenir dades i

resultats per aquest projecte. Totes les dades obtingudes han estat preses de la

Parcel·la de Son Macià.

Prèviament a la sembra es va preparar

la terra. Es va fer una passada de

cultivadors 2 dies abans de la sembra i

s‟aplicà abonat en superfície d‟origen

animal, fems d‟ ovella. les

característiques edafològiques de la

finca es poden consultar en l‟ Annexa 3.

I les característiques climàtiques durant

el període de cultiu es poden consultar a

l‟Annexa 2.

Figura 13. Parcel.la experimental d‟Es pinarons nous.

Figura 14. Parcel.la experimental ja sembrada.


- 30 -

Per a la sembra s‟ha distribuït la parcel·la en fileres per a cada varietat. S‟han fet

solcs amb una profunditat d‟uns 10cm i s‟han trasplantat les plantes de forma

manual i a una distància de 10cm entre planta i planta. Cada filera s‟ha identificat

am un rètol amb el nom de la varietat i el codi del Centro de Recursos Fitogenèticos

de l‟INIA.

Esquema de la distribució de la parcel.la en fileres:

Figura 15. Safates amb les plantules per a trasplantar.

Figura 16. Plantes trasplantades..

Figura 17. Esquema de l‟ organització de la parcel.la experimental en fileres.


- 31 -

5.5 METODOLOGIA DEL SEGUIMENT EXPERIMENTAL EN CAMP

Per al seguiment en camps s‟ha aplicat la metodologia que utilitza en CRF

per a la caracterització d‟aquest cultius. Tot i utilitzar els descriptors de CRF, la

majoria d‟aquests també són presents en les directrius per a la realització de

l‟examen de distinció, homogeneïtat i estabilitat de UPOV.

S‟han fet visites a camp un pic per setmana des que es van trasplantar les

plantes per tal de dur un control

periòdic. Els paràmetres a

determinar s‟han analitzat en el

moment en que l‟estat fenològic de

la planta ha estat l‟adequat (veure

annexa 5.). Per a cada paràmetre

s‟han mostrejat 5 plantes o part de

plantes (segons metodologia CRF).

Per a una caracterització més

acurada seria necessari mostrejar

un mínim de 20 plantes per a cada

paràmetre(segons UPOV). Però la poca quantitat de llavor sembrada no ha permès

fer l‟anàlisi d‟aquest nombre de mostres.

A continuació s‟ha representa de manera gràfica el cronograma dels paràmetres

analitzats en camp de cada espècie cerealística, en quin període del cultiu i en quin

estat fenològic (Zadoks, Chankg y Konzak, 1974,Fehr y Caviness, 1977 , Growth

stages of cereals UPOV)de la planta s‟ha fet.

A l‟annexa 4, la taula de descriptors per a cada espècie, s‟hi troben les referències

de la metodologia i materials necessaris per a determinar cada paràmetre tant en

camp com en el laboratori.

Figura 18. Parcel.la experimental al mes de juny.


- 32 -

Estadis fenològics del cultius dels Blats:

Tabla 14. Estadis fenològics del cultiu de blats

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

Novembre *

Desembre * *

Gener

Febrer * *

Març *

Abril * * * *

Maig * *

Juny *

Sembra de les mostres dins cambra de germinació 27/11/2009

Germinació del 100% de les plantes 02/12/2010

Creixement de les plàntules 11/12/2010

Macollatge 01/02/2010:

o 28/02/2010 Determinació D.4 HÀBIT DE CREIXAMENT

Inici elongació de la tija 01/03/2010

Emergida de les inflorescència 04/04/2010

o 10/04/2010 al 16/04/2010: 1ª determinació D.1 DIES FINS ESPIGAT

o 30/04/2010: 2ª determinació D.1 DIES FINS ESPIGAT, 100% de les

plantes espigades.

Antesis període de florescència.24/04/2010

Formació del gra textura “lletosa”04/05/2010

Desenvolupament del gra textura “pastosa” i maduració17/05/2010

o 17/05/2010 al 21/06/2010 determinació de D.2 DIES FINS A

MADURACIÓ, D.3 ALTURA PLANTA.

Sembra Creixement

de les plàntules

Elongació de la

tija Antesis

Gra pastos i maduració del

gra

Germinació Macollatge Emergida de la Inflorescència

Gra

"lechoso"


- 33 -

o 21/06/2010 Punt de maduració òptim, sega de les espigues.

Estadis fenològics del cultiu de Civada:

Tabla 15. Estadis fenològics del cultiu de civades.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

Novembre *

Desembre * *

Gener

Febrer * *

Març * *

Abril * * * *

Maig * *

Juny *

Sembra de les mostres dins Cámara de germinació 27/11/2009




o 28/02/2010 Determinació D.4 HÀBIT DE CREIXEMENT, D.25

VELLOSITA FULLES INFERIORS.

Inici elongació de la tija 06/03/2010:

o 27/03/2010: determinació D.24 ANGLE DE LA FULLA BANDERA.


o 10/04/2010 al 16/04/2010: 1ª determinació D.1 DIES FINS

ESPIGAT,D.5 GOIXAMENT, D.22 EMROTLLAMENT DE LES FULLES.

o 30/04/2010: 2ª determinació D.1 DIES FINS ESPIGAT, 100% de les

plantes espigades.

Antesis període de florescència 18/04/2010: Determinació D.23

VELLOSITAT DELS NUSOS.

Sembra Creixement

de les plàntules

Elongació de la

tija Antesis


gra


Gra

"lletosa"


- 34 -

Formació del gra textura “lletosa”. 04/05/2010 Determinació D.21

DIAMETRE DEL TALL, D.26 FORMA DE LA PANÍCULA, D.27 DISPOSICIÓ DE

LA PANÍCULA, D.3 ALTURA PLANTA.

Desenvolupament del gra textura “pastosa” i maduració.12/05/2010:

o 17/04/2010 al 8/06/2010 determinació D.2 DIES FINS A

MADURACIÓ.



- 35 -

Estadis fenològics del cultiu d’Ordi:

Taula 16. Estadis fenològics del cultiu d' Ordi.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

Novembre *

Desembre * *

Gener

Febrer * *

Març *

Abril * *

Maig * *

Juny *

Sembra de les mostres dins Cámara de germinació 27/11/2009




o 28/02/2010 Determinació D.4 HÀBIT DE CREIXAMENT

Inici elongació de la tija 01/03/2010:


o 10/04/2010 al 16/04/2010: 1ª determinació D.1 DIES FINS ESPIGAT, D.5

GOIXAMENT, D. 36 PIGMENTACIO TALL.

o 30/04/2010: 2ª determinació D.1 DIES FINS ESPIGAT. 100% de les

plantes espigades.

Antesis període de florescència.24/04/2010:

Formació del gra textura “lletosa”04/05/2010:

Desenvolupament del gra textura “pastosa” i maduració17/05/2010:

o 17/05/2010 al 21/06/2010 determinació de D.2 DIES FINS A

MADURACIÓ, D.3 ALTURA PLANTA.

Sembra Creixement

de les plàntules

Elongació de la

tija Antesis


gra


Gra

"lletosa"


- 36 -


5.6 METODOLOGIA DE LA SEGA i EL BATRE PER OBTENIR EL GRA NET

La sega de les civades va tenir lloc en dia 08/06/2010. La sega dels blats i

ordis es va fer dia 21/06/2010. La sega de les varietats es va fer de manera

manual. Amb l‟ajuda d‟una falç es van tallar les espigues de cada varietat.

Les espigues collides es van recollit en garbes i guardar enumerades en un

magatzem a l‟espera de desgranar-los. També es van guardat 5 plantes senceres o

ecotips de cada mostra per els posteriors anàlisis biològics de caracterització al

laboratori.

Durant el mes d‟agost, es van a batre les garbes per a separar el gra de l‟espiga.

Per aquest procés es va emprar la

batedora de camp que disposa l‟IRFAP

per a mostrejar diferents cultius. Així

doncs, amb la utilització d‟aquesta

màquina s‟ha aconseguit no mesclar

les llavors de les diferents varietats i

obtenir el gra net de restes vegetals.

Un cop obtinguda les llavors netes de

cada varietat es classificaren i es

guardaren en pots de vidre per a

conservar-les en bon estat i tornar-les a sembrar la pròxima anyada.

Figura 19. Sega de les espigues. Figura 20. Garbes de totes les espigues segades.

Figura 21. Batedora de camp.


- 37 -

5.7 METODOLOGIA DELS ANÀLISIS DINS LABORATORI

Preparació de mostres per a ser conservades en el Banc de llavors del

IRFAP.

Un cop acabat el procés de neteja de les mostres de grà, s‟ha guardat una

petita part de cada varietat per a ser conservades en el Banc de Llavors de l‟IRFAP.

De cada varietat s‟ha conservat 10gr. de llavor.

A cada sobre s‟ha escrit la següent informació:

Nom de la Varietat

Pes en grams

S‟ha omplert la base de dades del Banc de llavors amb la següent informació:

Nom comú de la varietat

Nom científic de la varietat

Codi del CRF

Grams de mostra

Data de collita

Data de conservació

Finca i localitat de la prospecció

Nom del projecte a què s’inclouen

Estudi dels paràmetres de caracterització qualitatius i quantitatius dins

laboratori

L‟estudi morfològic dins laboratori d‟identificació i classificació s‟ha fet

seguint les directrius marcades pels protocols de caracterització del CRF i de

Biodiversity i per la Unión Internacional para la Protección de las Obtenciones

Vegetales (UPOV).

per cada varietat s‟han analitzat 5 plantes o part de planta en tots el

paràmetre (qualitatius, quantitatius) analitzats. Als caràcters qualitatius se‟ls hi

otorga un valor entre (1 i 9) per a poder fer els anàlisis de distinció de manera més

senzilla. Mentre que els caràcters quantitatius es treballen amb les respectives

mitjanes.


- 38 -

El paràmetres estudiats dins laboratori per a cada especies (veure Taula 11,12,13)

representats amb la paraula LABORATORI. La metodologia i materials utilitzats per

a cada un estan descrits en l‟annexa 4 Taula de descriptors utilitzats per a la

caracterització.

Un cop analitzats tots els paràmetres de caracterització, s‟han processat

totes les dades, mitjançant el programa estadístic Statgraphic Plus, per a trobar les

relacions de proximitat entre varietats de la mateixa espècie i la proximitat

interespecífica. (Veure APARTAT 6 RESULTATS DEL ANÀLIIS de la memòria)

També s‟han creat les fitxes de caracterització, per a cada espècie

cerealística i les seves respectives varietats. Cada fitxa s‟ha omplert amb tots els

valors obtinguts del paràmetres analitzats en l‟estudi de caracterització.(Veure

annexa 7).


- 39 -

6. RESULTATS DELS ANÀLISIS


- 40 -

6.1 RESULTATS DE LA CARACTERITZACIÓ DE LES VARIETATS DE BLATS


- 41 -

6.1.1 ANÀLISI DE VARIANCIA DELS CARÀCTERS PER A LES VARIETATS DE BLATS

Per a l‟anàlisi de resultats s‟ha utilitzat el programa estadístic Statgraphic Plus, concretament l‟anàlisi de variància One-Way ANOVA que realitza un anàlisi de variància per a cada variable independent (CARACTER). S‟han construït varies gràfiques i taules per comparar els valors. L‟estudi s‟ha basat en (LSD) Fisher‟s least significant difference procedure.

L‟ANOVA TABLE descompon la variància de cada variable en dos components: entre grups i dins dels grups. The F-ratio obtingut és una relació entre la estimació del grup a la estimació en grup.

Quan el P-VALUE de F-TEST en l‟anàlisi de variància té un valor inferior a 0,005 es considera que estadísticament existeixen diferències significatives entre els valors de les variables independents ( CARACTERS)per una varietat de blat i una altre amb un nivell de confiança del 95%.

Per determinar ui s valo s só sig ificativa e t dife e ts dels alt es s’ha utilitzat l’aplicació MULTIPLE RANGE TEST. On es fa una comparació múltiple de quines varietats són

estadísticament diferents a partir de l’ ide tificació de grups homogenis utilitzant les columnes

d’X’s. Di s dels g àfics s’ha ep ese tat els g ups d’ho oge eïtat a partir de lletres

minúscules.

Tabla 17 Caràcters quantitatius blats. Mitjanes pes específic (g), llargada(mm), amplada(mm), relació llargada/amplada llavors.

VARIETATS CODI D.15 PES ESPECÍFIC Des.est.

D.17 AMPLADA MITJANA

Des. Est. D16.

LLARGADA MITJANA

Des. Est.

D.18 RELACIÓ LLARGAD

A/ AMPLAD

A

Des. Est

AL. VELL. BGE018614 0,0466 ±0,0041 c 3,4860 ±0,3042 7,3380 ±0,3534 2,1216 ±0,2540

MMNTO BGE013075 0,0468 ±0,0014 c 3,2260 ±0,1516 7,4020 ±0,1516 2,2983 ±0,2149

AL. BLC. BGE013672 0,0422 ±0,0068 abc 2,7340 ±0,4400 6,3900 ±0,6655 2,3937 ±0,5270

ARGL BGE013078 0,0580 ±0,0017 de 3,4080 ±0,3217 8,5500 ±0,1338 2,5268 ±0,2417

GRG BGE018619 0,0428 ±0,0042 bc 3,1880 ±0,3884 7,0820 ±0,5448 2,2585 ±0,4132

MLL BGE013059 0,0562 ±0,0035 d 3,0480 ±0,2481 7,3740 ±0,3229 2,4362 ±0,2730

MRT BGE013080 0,0609 ±0,0020 e 3,3620 ±0,1866 7,0480 ±0,3268 2,0995 ±0,1125

VAL. BLC. BGE013092 0,0557 ±0,0050 d 3,2660 ±0,0984 8,1060 ±0,3163 2,4819 ±0,0600

VAL. CNY. B. BGE013653 0,0433 ±0,0026 c 3,6360 ±0,2655 7,2860 ±0,3002 2,0155 ±0,2120

VAL. VLL. BGE013695 0,0434 ±0,0029 c 3,3600 ±0,4287 7,2680 ±0,3152 2,1999 ±0,3657

XX BGE012122 0,0385 ±0,0012 ab 3,0400 ±0,4756 6,9500 ±0,5316 2,3567 ±0,5818

BRB BGE015394 0,0382 ±0,0052 a 3,1040 ±0,2411 7,3420 ±0,3004 2,3812 ±0,2680

BRB. BLC. BGE015395 0,0455 ±0,0024 c 3,0240 ±0,1864 6,7760 ±0,3031 2,2472 ±0,1615


- 42 -

Tabla 18 Caràcters quantitatius blats. Mitjanes longitud barba (cm), longitud espiga (cm), número espigueta/espiga, densitat espiga, altura planta (cm).

Tabla 19.Caràcters quantitatius agronòmics blats. dies fins a espigat, dies fins a maduració del gra, rendiment ( g produïts/ g Sembrats), producció total (g).

VARIETAT BLAT CODI VARIETAT D.1 DIES FINS ESPIGAT

D.2 DIES FINS MADURACIÓ

D.46 RENDIMENT PRODUCCIÓ TOTAL

AL. VELL. BGE018614 133 207 55,064 275,32

MMNTO BGE013075 125 207 41,568 207,84

AL. BLC. BGE013672 125 207 47,296 236,48

ARGL BGE013078 125 207 53,672 268,36

GRG BGE018619 141 207 7,212 36,06

MLL BGE013059 133 207 44,67 223,35

MRT BGE013080 125 207 27,808 139,04

VAL. BLC. BGE013092 125 207 26,484 132,42

VAL. CNY. B. BGE013653 125 207 50,854 254,27

VAL. VLL. BGE013695 125 207 25,674 128,37

XX BGE012122 133 207 54,284 271,42

BRB BGE015394 125 207 59,954 299,77

BRB. BLC. BGE015395 125 207 40,174 200,87

VARIETAT BLAT

CODI VARIETAT

D.8 LONG ITUD BARB

A

Des. Est

D.9 LONGITUD

ESPIGA

Des. Est

D.11 NUM

ESPIGUILLAS/ESPIGA

Des. Est

D.10 DENSITAT

ESPIGA Des. Est

D.3 ALTURA PLANTA

Des. Est

AL. VELL. BGE018614 14,13 ±1,73 cd 9,74 ±1,22 cde 23,60 ±2,30 25,96 ±3,25 bcd 129,40 ±7,37 cd

MMNTO BGE013075 17,00 ±0,12 def 12,98 ±1,00 g 27,00 ±0,49 20,33 ±3,08 a 157,20 ±1,41 e

AL. BLC. BGE013672 17,32 ±3,14 ef 10,35 ±1,05 ef 27,20 ±2,28 26,23 v3,15 bcde 128,60 ±8,08 cd

ARGL BGE013078 19,86 ±0,69 f 7,31 ±1,02 a 19,60 ±2,79 29,99 ±2,46 ef 117,20 ±10,43 b

GRG BGE018619 13,00 ±0,56 bc 9,48 ±1,66 cdef 21,00 ±1,73 22,43 ±2,34 ab 115,00 ±3,46 ab

MLL BGE013059 19,86 ±0,62 f 8,20 ±0,23 abcd 21,40 ±2,70 27,27 ±2,88 cdef 120,20 ±9,01 bc

MRT BGE013080 11,05 ±1,34 b 7,49 ±1,62 ab 22,00 ±2,00 31,05 ±5,57 f 131,92 ±8,02 d

VAL. BLC. BGE013092 14,08 ±0,40 cd 8,55 ±0,88 abcd 24,00 ±1,41 29,41 ±1,39 def 110,80 ±8,02 ab

VAL. CNY. B. BGE013653 15,31 ±1,07 cde 8,57 ±1,48 abcd 22,20 ±0,84 27,46 ±3,04 cdef 106,40 ±12,84 a

VAL. VLL. BGE013695 16,96 ±2,4 1 def 9,16 ±1,24 cde 22,20 ±0,84 25,21 ±2,78 bc 119,50 ±3,37 bc

XX BGE012122 0,00 ±0,00 a 11,00 ±2,03 f 20,20± ±1,30 17,89 ±1,00 a 110,20 ±8,44 ab

BRB BGE015394 14,68 ±1,43 cde 9,06 ±1,58 bcde 23,8v0 ±3,03 29,83 ±4,64 def 129,70 ±11,41 cd

BRB. BLC. BGE015395 13,80 ±6,61 bc 8,09 ±1,47 abc 19,±80 ±2,59 26,27 ±3,18 bcde 103,40 ±2,88 a


- 43 -

Tabla 20.Caràcters qualitatius blats. Color gluma, color llavor, color barba, rugositat barba, hàbit de creixement, densitat espiga.

Hàbit de creixement 1. Postrat, 2. Mig, 3. Erecte Rugositat de les barbes 1. Aspres, 2. Llises Color de les barbes 1. Blanc , 2. Negre a la base, 3. Negres(gris negre per sp.spelta), 4. Vermelles a marrons. Densitat espiga 3. laxa <20, 5. Mitja 20-25, 7. densa 25-31, 9. molt densa >31. Vellositat de la gluma 1. Glabra, 2. Pubescent, 3. Vellosa (pèls molt llargs). Color de la gluma 1. Blanc, 2. Vermell/marró, 3. Púrpura a gris negre. Color de la llavor 1. Blanc, 2. Vermell (vermell marró per sp.spelta), 3. Púrpura 4. Gris ( per sp.spelta).

S‟han representat en gràfiques les variables (CARACTERS) que en l‟estudi ANOVA han donat uns resultats significatius per a la diferenciació entre varietats. Els caràcters Qualitatius i Quantitatius amb un F-ratio inferior a 0,005 i que s‟han analitzat, són els següents:

D.15 PES ESPECÍFIC, D. 9 LONGITUD ESPIGA, D.8 LONGITUD BARBA, D.12 VELLOSITAT GLUMA, D. 3 ALTURA PLANTA, D.10 DENSITA DE L‟ESPIGA, D. 1 DIES FINS A ESPIGAT, D7. COLOR BARBA, D.13 COLOR GLUMA

Mentre que els caràcters que s‟han descartat de l‟anàlisi per tenir un F-RATIO superior a 0,005, són els següents:

D.2 DIES FINS A MADURACIÓ, D.46 RENDIMENT, D.4 PORT, D.6 RUGOSITAT DE LES BARBES, D.14 COLOR DE LA LLAVOR, D.18 RELACIÓ LLARGADA/AMPLADA i D.17 AMPLADA LLAVOR i D.16 LLARGADA LLAVOR

Les variables D.11 NÚMERO ESPIGUETES PER ESPIGA, s‟ha considerat que està directament relacionada amb la variable D.10 DENSITAT DE L‟ESPIGA la qual ja aporta valors significatius per a la diferenciació.

VARIETAT BLAT CODI

VARIETAT D.13 COLOR

GLUMA

D.14 COLOR LLAVOR

D.12 VELLOSITAT

GLUMA

D.7 COLOR BARBA

D.6 RUGOSITAT

BARBA

D. 4 HABIT DE

CREIXAMENT

D.10 DENSITAT

ESPIGA

AL. VELL. BGE018614 2 1 2 2 1 3 7

MMNTO BGE013075 2 1 1 4 1 3 5

AL. BLC. BGE013672 3 1 1 2 1 3 7

ARGL BGE013078 1 1 2 2 1 3 7

GRG BGE018619 1 2 1 1 1 3 5

MLL BGE013059 1 1 2 2 1 3 7

MRT BGE013080 1 1 1 1 1 3 9

VAL. BLC. BGE013092 2 1 3 4 1 3 7

VAL. CNY. B. BGE013653 1 1 1 2 1 3 7

VAL. VLL. BGE0113695 3 2 2 2 1 3 7

XX BGE012122 1 1 1 3 3

BRB BGE015394 2 2 2 2 1 3 7

BRB. BLC. BGE015395 1 2 2 1 1 3 7


- 44 -

En l‟anàlisi dels Caràcters Quantitatius, s‟han obtingut els seguents resultats, en forma de gràfiques:

En l‟estudi del caràcter D.15 PES ESPECÍFIC DE LA LLAVOR s‟ha obtingut un F-RATIO=21,29 i un P-VALUE= 0,000 el que indica que existeixen diferències significatives entre varietats per aquest caràcter amb un nivell de confiança del 95%.

La varietat amb valor màxim per el caràcter D.15 PES ESPECÍFIC DE LA LLAVOR ha sigut el Blat mort 0,06086± 0,0020. Mentre que el blat barba ha sigut la varietat amb un pes específic inferior 0,03816±0,0052.

Un cop aplicat el Múltiple range test i a partir de la columna d‟X‟s es poden agrupar les varietats en els seguents grups d‟homogenitat segons la seva proximitat i sense presentar diferències significatives per el caràcter D.15 .S„han identificat 5 grups

d‟homogeneïtat agrupats de la següent forma:

GRUP 1: BRB, XX, AL.BLC.,

GRUP 2: XX, AL.BLC., GRG,

GRUP 3: AL.BLC., GRG, VAL.CY.B,VAL.VLL, BRB.BLC, AL.VELL, MMNTO.

GRUP 4: VAL.BLC, MLL, ARGL

GRUP 5: ARGL,MRT

Les varietats que presente més diferències entre elles són: MRT-BRB amb una diferència de 0,0227, MRT-XX amb 0,02236. Les varietats amb valors de proximitat superiors són: AL.BLC-GRG, MMNT-AL.VELL i XX-BRB

amb una diferència de 0,00026, 0,00034 i 0,0006 respectivament.

VARIETATS a b c d e

BRB. X

XX: X X

AL.BLC. X X X

GRG X X

VAL.CNY.B. X

VAL.VLL: X

BRB. BLC. X

AL.VELL. X

MMNTO X

VAL.BLC. X

MLL X

ARGL X X

MORT X

0,0000

0,0100

0,0200

0,0300

0,0400

0,0500

0,0600

0,0700

AL. VELL. MMNTO AL. BLC. ARGL GRG MLL MRT VAL. BLC. VAL. CNY. B.

VAL. VLL. XX BRB BRB. BLC.

gram

s

varietats

Pes específic de les varietats de blat

c c abc

de

bc

d e d

c cab

ac

Figura 22. Gràfiques del pes específic de les llavors de blat


- 45 -

En l‟estudi del caràcter D.9 LONGITUD DE LES ESPIGUES s‟ha obtingut un F-RATIO= 7,06 i un P-VALUE= 0,000 el que indica que existeixen diferencies significatives entre varietats per aquest caràcter amb un nivell de confiança del 95%.

La varietat amb valor màxim del caràcter D.9 LONGITUD DE LES ESPIGUES ha sigut el Blat Mamento 12,98 ±1,00 cm i el valor mínim ha esta per el Blat Mollar 7,31 ±1,02 cm.

Un cop aplicat el Multipe Range test i partir de de la columna d‟X‟s es poden agrupar les varietats en els seguents grups d‟homogenitat segons la seva proximitat i sense presentar diferències significatives per el caràcter D.9 .S„han identificat 7 grups d‟homogeneïtat agrupats de la següent forma:

GRUP 1: ARGL, MRT, BRB.BLC, MLL, VAL.BLC, VAL.CNY.B.

GRUP 2: MRT, BRB.BLC, MLL, VAL.BLC, VAL.CNY.B., BRB.

GRUP 3: BRB.BLC, MLL, VAL.BLC, VAL.CNY.B., BRB, VAL.VLL, GRG.

GRUP 4: MLL, VAL.BLC, VAL.CNY.B., BRB, VAL.VLL, GRG, AL.VELL.

GRUP 5: BRB, VAL.VLL, GRG, AL.VELL, AL.BLC.

GRUP 6: GRG, AL.VELL, AL.BLC, XX

GRUP 7: MMNT

Les varietats que presenten més diferències entre elles són: MMNT-ARGL amb una diferència entre les dos de 5,676, i MMNTO-MRT amb 5,492. Les varietats amb valors de proximitat superiors són: VAL.CNY.B-VAL.BLC amb una diferència de 0,02. BRB-VAL.VLL amb 0,1. MRT-AL.VELL. amb 0,184.

VARIETATS a b c d e f g

ARGL X

MRT X X

BRB. BLC. X X X

MLL. X X X X

VAL.BLC. X X X X

VAL.CNY.B X X X X

BRB. X X X X

VAL.VLL. X X X

GRG X X X X

AL.VELL. X X X

AL.BLC. X X

XX X

MMNT X

0,00

2,00

4,00

6,00

8,00

10,00

12,00

14,00

16,00ce

ntí

me

tre

s

varietats

Longitud mitjana de les espigues

def

g

ef

a

cdef

abcd ab abcd abcdcde

f

bcde

abc

Figura 23. Gràfica de la longitud mitjana de les espigues de blat.


- 46 -

En l‟estudi del caràcter D.8 LONGITUD DE LES BARBES s‟ha obtingut un F-RATIO= 22,67 i un P-VALUE= 0,000 el que indica que existeixen diferències significatives entre varietats per aquest caràcter amb un nivel de confiança del 95%.

Les varietats amb valor màxim del caràcter D.8 LONGITUD DE LES BARBES han sigut el Blat Argelí i el Blat Mollar amb un valor mitjà de longitud de la barba de 19,8 ±0,69cm i 19,8 ±0,62cm respectivament. El valor mínim ha esta per el Blat Mort 11,05 ±1,34 cm. S‟ha de tenir en compte que el valor d‟aquest caràcter per el Blat Xeixa ha esta de 0, ja que no presenta barbes.

Un cop aplicat el Multipe range test i partir de la columna d‟X‟s es poden agrupar les varietats en els seguents grups d‟homogenitat segons la seva proximitat entre elles i sense presentar diferències significatives per el caràcter D.8 .S„han identificat 6 grups d‟homogeneïtat agrupats de la següent forma:

GRUP 1: XX,

GRUP 2: MRT, GRG, BRB.BLC.

GRUP 3: GRG, BRB.BLC., VAL.BLC, AL.VELL, BRB, VAL.CNY.B.

GRUP 4: VAL.BLC, AL.VELL, BRB, VAL.CNY.B., VAL.VLL, MMNT

GRUP 5: BRB, VAL.CNY.B., VAL.VLL, MMNT, AL.BLC.

GRUP 6: VAL.VLL, MMNT, AL.BLC, MLL, ARGL.

Les varietats que presenten més diferències entre elles són: XX-MLL i XX-ARGL amb una diferència de 19,86 les dos parelles. Les varietats amb valors de proximitat superiors són: MLL-AL.VELL. amb diferència de 0. MMNT-VAL. VLL. amb 0,04 i AL VELL.-VAL.BLC amb 0,048 . BRB BLC-VAL. BLC amb una diferència de 0,28.

VARIETATS a b c d e f

XX X

MRT X

GRG X X

BRB. BLC. X X

VAL.BLC. X X

AL.VELL. X X

BRB. X X X

VAL.CNY.B. X X X

VAL.VLL. X X X

MMNT X X X

AL.BLC. X X

MLL X

ARGL X

0,00

5,00

10,00

15,00

20,00

25,00

AL. VELL. MMNTO AL. BLC. ARGL GRG MLL MRT VAL. BLC.

VAL. CNY. B.


Ce

ntí

me

tre

s

varietats

Longitud mitjana de les barbes

cd def

ef f

bc

f

b

cd

cde

def

cde

bc

a

Figura 24. Gràfica de la longitud mitjana de les barbes del blats..


- 47 -

En l‟estudi del caràcter D.10 DENSITAT DE L‟ESPIGA s‟ha obtingut un F-RATIO= 7,59 i un P-VALUE= 0,000 el que indica que existeixen diferències significatives entre varietats per aquest caràcter amb un nivell de confiança del 95%.

Les varietats amb valor màxim del caràcter D.10 DENSITAT DE L‟ESPIGA han sigut el Blat Mort amb un valor mitjà de 31,05± 5,57cm. El valor mínim ha esta per el Blat Xeixa 17,89± 1,00cm.

Un cop aplicat el Multipe range test i partir de la columna d‟X‟s es poden agrupar les varietats en els següents grups d‟homogenitat segons la seva proximitat entre

elles i sense presentar diferències significatives per el caràcter D.10 .S„han identificat 6 grups d‟homogeneïtat agrupats de la següent forma:

GRUP 1: XX, MMNT,GRG.

GRUP 2: GRG, VAL.VLL., AL.VELL., AL.BLC. BRB.BLC.

GRUP 3: VAL.VLL., AL.VELL., AL.BLC., BRB.BLC., MLL., VAL.CNY.B.

GRUP 4: AL.VELL., AL.BLC., BRB.BLC., MLL., VAL.CNY.B., VAL.BLC., BRB.

GRUP 5: AL.BLC., BRB.BLC., MLL., VAL.CNY.B., VAL.BLC., BRB., ARGL.

GRUP 6: MLL., VAL.CNY.B., VAL.BLC., BRB., ARGL., MRT.

Les varietats que presente més diferències entre elles són: XX-MORT amb una diferència entre les dos de 13,154, XX-ARGL amb 12,092 i XX-VAL.BLC. amb 11,516. Les varietats amb valors de proximitat superiors són: AL.BLC-BRB.BLC amb una diferència de 0,034. ARG-BRB amb 0,152. MLL-VAL.CNY.B. amb 0,196, AL.BLC-AL.VELL. amb 0,28.

VARIETATS a b c d e f

XX X

MMNT X

GRG X X

VAL.VLL. X X

AL.VELL. X X X

AL.BLC. X X X X

BRB.BLC. X X X X

MLL X X X X

VAL.CNY.B X X X X

VAL.BLC X X X

BRB. X X X

ARGL X X

MRT X

10,00

12,50

15,00

17,50

20,00

22,50

25,00

27,50

30,00

32,50

35,00

37,50

40,00

AL. VELL. MMNTO AL. BLC. ARGL GRG MLL MRT VAL. BLC. VAL. CNY. B.


de

nsi

tat

de

l'e

spig

a

varietats

Densitat de l'espiga

bcd

a

bcde

ef

ab

cdef

f

defcdef

bc

a

def

bcde

Figura 25 Gràfica de les denistats de les espigues dels blats.


- 48 -

En l‟estudi del caràcter D.3 ALTURA DE LA PLANTA s‟ha obtingut un F-RATIO= 14,25 i un P-VALUE= 0,000 el que indica que existeixen diferències significatives entre varietats per aquest caràcter amb un nivell de confiança del 95%.

La varietat amb valor màxim del caràcter D.3 ALTURA DE LA PLANTA ha sigut el Blat Mamento amb un valor mitjà d‟altura 157,20 ±1,41cm. El valor mínim ha esta per el Blat Barba Blanc amb 103,40 ±2,88 cm.

Un cop aplicat el Multipe range test i partir de la columna d‟X‟s es poden agrupar les varietats en els següents grups d‟homogenitat segons la seva proximitat entre elles i sense presentar diferències significatives per el caràcter D.3 .S„han identificat 5 grups d‟homogeneïtat agrupats de la següent forma:

GRUP 1: BRB.BLC, VAL.CNY.B,XX,VAL.BLC, GRG.

GRUP 2: XX,VAL.BLC, GRG, ARGL, VAL.VLL, MLL

GRUP 3: VAL.VLL, MLL, AL.BLC, AL.VELL, BRB.

GRUP 4: AL.BLC, AL.VELL, BRB, MRT.

GRUP 5: MMNT

Les varietats que presenten més diferències entre elles són: MMNT-BRB.BLC amb una diferència entre les dos de 53,8, MMNTO-VAL.BLC amb 50,8 i MMNT-XX amb 47,0. Les varietats amb valors de proximitat superiors són: AL.VELL-BRB amb una diferència de 0,3, XX-VAL.BLC

amb 0,6, MLL-VAL.VLL amb 0,7 i AL.BLC-AL.VELL. amb 0,8.

VARIETATS a b c d e

BRB.BLC. X

VAL.CNY.B X

XX X X

VAL.BLC. X X

GRG X X

ARGL X

VAL.VLL. X X

MLL X X

AL.BLC X X

AL.VELL. X X

BRB. X X

MRT X

MMNT X

90,0095,00

100,00105,00110,00115,00120,00125,00130,00135,00140,00145,00150,00155,00160,00165,00

AL. VELL.

MMNTO AL. BLC. ARGL GRG MLL MRT VAL. BLC.

VAL. CNY. B.

VAL. VLL.

XX BRB BRB. BLC.

cen

tím

etr

es

varietats

Altura de les plantes de les varietats de blats

cd

e

cd

bab

bc

d

ab a bcab

cd

a

Figura 26. Graficà de l‟altura de les plantes de les varietats de blat..


- 49 -

En l‟analisi dels Caràcters Qualitatius, s‟ha aplicat valors númerics a cada categoria, per tal de poder tractar les dades amb el proces ANOVA One-Way. Al ser caràcter qualitatius no es poden agrupar en grups d‟homogenitat, mitjançant les col.lumesn d‟X‟s. El valor final per a cada CARACTER serà la moda obtinguda del total de repliques analitzades.Els resultats, per a cada variable (CARCTER) són els seguents:

- Per el caràcter D. 12 VELLOSITAT GLUMA (veure taula 20) s‟ha obtingut un un F-RATIO= 13,77 i un P-VALUE= 0,000 el que indica que existeixen diferències significatives entre varietats per aquest caràcter amb un nivell de confiança del 95%. En la taula següent es pot observar per a cada varietat el % de homogeneïtat que presenta per un CARACTER D.12:

Tabla 21. Vellositat de les glumes. Anàlisi dels caràcters qualitatius.

D. 12 VELLOSITAT DE LES GLUMES

BLAT ALEMAN VELLOS 2 2 2 2 2 100% PUBESCENT

BLAT MAMENTO 1 1 1 1 1 100% GLABRA

BLAT ALEMAN BLANC 1 1 1 1 1 100% GLABRA

BLAT ARGELÍ 2 2 2 2 2 100% PUBESCENT

BLAT GRIEGO 1 1 1 1 1 100% GLABRA

BLAT MOLLA 2 2 2 2 2 100% PUBESCENT

BLAT MORT 1 1 1 1 1 100% GLABRA

BLAT VALENCIÀ BLANC 3 3 3 3 3 100% PUBESCENT A VELLÒS

BLAT VALENCIÀ CANYA BUIDA 1 1 1 1 1

100% GLABRA

BLAT VALENCIÀ VERMELL 2 2 1 2 2 80% PUBESCENT, 20 % GLABRA

BLAT XEIXA 1 1 1 1 1 100% GLABRA

BLAT BARBA 2 2 2 2 2 100% PUBESCENT

BLAT BARBA BLANC 2 2 2 2 2 100% PUBESCENT


- 50 -

- Per el caràcter D7. COLOR BARBA (veure taula 20) s‟ha obtingut un un F-RATIO= 10,05 i un P-VALUE= 0,000 el que indica que existeixen diferències significatives entre varietats per aquest caràcter amb un nivel de confiança del 95%.Les categories a analitzar per el caràcters són: Blanc, negres en base, Negres, Vermelles a marrons. En la taula següent es pot observar per a cada varietat el % de homogeneïtat que presenta per un CARACTER D.7:

Tabla 22.Anàlisi dels caràcters qualitatius blats. Color barbes

D. 7 COLOR BARBES

BLAT ALEMAN VELLOS 2 2 1 2 2 80% NEGRES EN BASE, 20 % BLANQUES

BLAT MAMENTO 4 4 4 4 4 100% VERMELL A MARRÓ

BLAT ALEMAN BLANC 2 2 2 2 2 100% NEGRES EN BASE

BLAT ARGELÍ 2 2 1 2 2 80% NEGRES EN BASE, 20 %

BLAT GRIEGO 1 1 1 1 1 100% BLANQUES

BLAT MOLLA 2 2 2 1 1 60% NEGRES EN BASE, 40 % BLANQUES

BLAT MORT 1 1 1 1 1 100% BLANQUES

BLAT VALENCIÀ BLANC 4 4 4 1 1 60 % VERMELLES A MARRÓ, 40% BLANQUES

BLAT VALENCIÀ CANYA BUIDA

2 2 2 2 2 100% NEGRES EN BASE

BLAT VALENCIÀ VERMELL 2 2 1 2 2 80% NEGRES EN BASE, 20% BLANQUES

BLAT XEIXA

BLAT BARBA 2 2 1 2 1 60% NEGRES EN BASE, 40% BLANQUES

BLAT BARBA BLANC 1 1 2 1 2 80% BLANQUES, 20% NEGRES EN BASE


- 51 -

- Per el caràcter D.13 COLOR GLUMA (veure taula 20) s‟ha obtingut un un F-RATIO= 26,42 i un P-VALUE= 0,000 el que indica que existeixen diferències significatives entre varietats per aquest caràcter amb un nivell de confiança del 95%. Les categories a analitzar per el caràcters són: Blanc, negres en base, Negres, Vermelles a marrons. En la taula següent es pot observar per a cada varietat el % de homogeneïtat que presenta per un CARACTER D.13:

Tabla 23.Anàlisi dels caràcters qualitatius blats. Color gluma.

Pel que fa a les variables (CARÁCTER) D. 14 COLOR DE LA LLAVOR, RUGOSITAT DE LA BARBA, D.4 HÀBIT DE CREIXAMENT no se‟ls ha aplicat el Multiple Range test per identificar grups d‟homogeneïtat. Els P-VALUES obtinguts són molt superiors a 0,005, el que indica que no aporten diferències estadísticament significatives entre varietats.

D. 13 COLOR GLUMA

BLAT ALEMAN VELLOS 2 2 2 2 2 100% VERMELL/MARRO

BLAT MAMENTO 2 2 2 2 2 100% VERMELL/MARRO

BLAT ALEMAN BLANC 3 3 3 3 3 100% PURPURA A GRIS/NEGRE

BLAT ARGELÍ 1 1 1 1 1 100% BLANC

BLAT GRIEGO 1 1 1 1 1 100% BLANC

BLAT MOLLA 1 1 1 1 1 100% BLANC

BLAT MORT 1 1 1 1 1 100% BLANC

BLAT VALENCIÀ BLANC 2 1 2 2 2 80% VERMELL/MARRO, 20% BLANC

BLAT VALENCIÀ CANYA BUIDA 1 1 1 1 1 100% BLANC

BLAT VALENCIÀ VERMELL 3 3 3 1 3 80% PURPURA A GRIS/NEGRE, 20% BLANC

BLAT XEIXA 1 1 1 1 1 100% BLANC

BLAT BARBA 2 2 2 1 2 80 % VERMELL/MARRO, 20 % BLANC

BLAT BARBA BLANC 1 1 1 1 1 100% BLANC


- 52 -

6.1.2 ANÀLISIS MULTIVARIANT, DENDROGRAMA.

L‟Anàlisi multivariant, realitzat amb alguns dels descriptors qualitatius i quantitatius (veure taules 17,18,19,20) a partir del mètode del veí més llunyà per quadrats euclidians, va donar lloc al següent Dendograma, on queden representades i agrupades les 13 varietats de Blats en diferents grups de proximitat.

S‟ha fet l‟anàlisi multivariant a partir del les variables que descriuen caràcters morfològics de les varietats, per ser més estables que certs caràcters lligats a les condicions agroambientals, com pot ser el D.2 DIES FINS MADURACIÓ, D.46 RENDIMENT, D.4 HABIT DE CREIXEMENT. Les variables(CARACTERS) utilitzades per a fer el Dendograma de l‟anàlisi multivariant són les següents:

D. 1 DIES FINS A ESPIGAT

D.14 COLOR DE LA LLAVOR

D.12 VELLOSITAT GLUMA

D. 3 ALTURA PLANTA

PRESENCIA DE BARBES

D.8 LONGITUD BARBA

D.7 COLOR BARBA

D.6 RUGOSITAT DE LES BARBES

D.13 COLOR GLUMA

D. 9 LONGITUD ESPIGA

D.10 DENSITA DE L‟ESPIGA

D.11 NÚMERO ESPIGUETES PER ESPIGA

D.15 PES ESPECIFI

Així doncs, analitzant el Dendograma, es poden establir els següents grups de proximitat:

GRUP 1: Format per les varietats AL.VELL., AL. BLC., VAL.VLL., VAL.BLC., BRB., MMNT. On al mateix temps es separen en subgrups de proximitat entre ells.

BRB. I VAL.VLL. formen el SUBGRUP1 amb igual pròxim entre ells (Dist.=5).

AL.VELL i AL.BLC. formen el SUBGRUP2 d‟igual proximitat entre ells (Dist.=10) però lleugerament allunyats del SUBGRUP 1 (Dist.=12,5).

AL.BLC. forma el SUBGRUP3 amb una distància considerable entre el SUBGRUP 1 i 2 (Dist.=22). Per l‟increment de la distància que existeix entre el subgrup 3 amb el 1 i 2, aquests dos últims es podrien considerar com un sòl SUBGRUP1 de proximitat.

MMNT. forma el SUBGRUP4, el qual és el que s‟allunya més de la resta de varietats del GRUP1. S‟ha representat amb (Dist.=34) respecte els SUBGRUPS 1, 2 i 3.


- 53 -

GRUP 2: Format per les varietats ARG., MLL, BRB.BLC., MRT., VAL.CNY.B., GRG. Dins d‟aquests grup de proximitat s‟han format també subgrups de més proximitat. Val a dir que entre el GRUP 1 i el GRUP 2 existeix una distància de 43.

ARG. i MLL. formen el SUBGRUP1 amb la distància més pròxima de dins del GRUP2 (Dist.= 4). BRB.BLC. es podria considerar dins SUBRUP 1 però té una distància considerable entre ARG i MLL. (Dist.= 11), que fa que es poques considerarà com a SUBGRUP 4.

MRT. i VAL.CNY.B formen el SUBGRUP2 amb una distància entre ells de (Dist.= 4) i una distància amb el SUBGRUP1 de (Dist.=15).

El GRG. forma un SUBGRUP3 independent i força allunyat de la resta de SUBGRUP 1 i 2 del Grup2.( Dist.= 30).

GRUP 3: Format únicament per la varietat XX. Val a dir que els resultats del Dendograma han col·locat en un grup individual GRUP 3 a la varietat XX (Blat Xeix) ja que forma part de l‟espècie de blats tous Triticum aestivum a diferència de la resta de varietats estudiades del GRUP 1 i 2 que són de l‟espècie de blats durs Triticum turgidum. Les característiques morfològiques del XX són considerablement diferents a la resta per agrupar-la dins un grup independent.

Així doncs la distància respecte GRUP 1 i GRUP 2 és la més allunyada. (Dist.=78). Fet que justifica que existeixen prous diferències per a considerar com a espècie independent el blat Xeixa de la resta.


- 54 -

SG4 SG3

Dendrograma

Furthest Neighbor Method,Squared Euclidean

Dis

tànc

ia

0

20

40

60

80

AL

.VE

LL

.

MM

TO

AL

. BL

C.

AR

GL

GR

G

ML

L

MR

T

VA

L. B

LC

.

VA

L C

NY

B.

VA

L. V

LL

XX

BR

B

BR

B B

LC

.

GRUP 1 GRUP 2 GRUP 3

SG1 SG2 SG3 SG1 SG2 SG4 SG11

Figura 27. Dendograma de les varietats de blat


- 55 -

6.2 RESULTATS DE LA CARACTERITZACIÓ DE LES VARIETATS DE CIVADES


- 56 -

6.2.1 ANÀLISI DE VARIANÇA DELS CARÀCTERS PER A LES VARIETATS DE CIVADA

Per a l‟anàlisi de resultats s‟han aplicat la mateixa metodologia que en l‟estudi de Blats.

Tabla 24.Caràcter Quantitatius Pes específic (g), Amplada Llavor (mm), Llargada llavor(mm), Relació Llargada/ amplada llavor.

VARIETATS CODI D.15 PES ESPECÍFIC

Des.est D.17 AMPLADA

LLAVOR Des.est

D.16 LLARGADA

LLAVOR Des.est

D.18 REL. Llarg/ Ampl.

Des. Est

CIVADA BGE023976 0,0355 ±0,0014 a 2,4220 ±0,1112 15,5680 ±0,4884 6,4363 ±0,2980

CIVADA NEGRE BGE015363 0,0440 ±0,0053 b 2,7600 ±0,2934 17,0640 ±1,0241 6,2310 ±0,6570

CIVADA ROSSA BGE023978 0,0445 ±0,0024 b 2,6440 ±0,2840 17,3080 ±0,5073 6,6271 ±0,9429

Tabla 25.Caràcters Quantitatius. Número de Llavors/ espigueta, Números espiguetes/Panícula, Diàmetre Tall (mm), Altura Planta (cm).

VARIETATS CODI D.34 NUM DE

LLAVORS/ESPIGUETA Des.est

D.35 NUM DE ESPIGUETES/PANÍCULA

Des. Est D.21

DIAMENTRE TALL

Des. Est D.3 ALTURA

PLANTA Des.est

CIVADA BGE023976 2,0000 ±0,0000 1,7600 ±0,3286 3,2480 ±0,7224 106,6000 ±10,2372

CIVADA NEGRE

BGE015363 2,0000 ±0,0000 2,1500 ±0,3416 4,0800 ±0,5216 115,7500 ±3,5000

CIVADA ROSSA

BGE023978 2,0000 ±0,0000 2,0800 ±0,3633 3,7220 ±0,6888 105,0000 ±7,3144

Tabla 26.Caràcters Quantitatius. Dies fins espigat, Dies fins a maduració, Rendiment(g produïts/g sembra), Producció total (g).

VARIETATS CODI D. 1 DIES FINS

ESPIGAT D.2 DIES FINS MADURACIO

D.46 RENDIMENT PRODUCCIÓ

TOTAL

CIVADA BGE023976 125 194 53,2040 266,0200

CIVADA NEGRE BGE015363 129 194 19,5500 97,7500

CIVADA ROSSA BGE023978 125 194 53,5800 267,9000

Tabla 27.Caràcters Qualitatius.

Color de la lema 1. Blanc , 2. Groc, 3. Gris, 4.Vermell, 5.Negre, 6.Altres Vellositat part basal del gra 1. Glabra, 2. Dèbil, 3. Moderat, 4. Acusat. Número i consistència de les arestes 1. sense Arestes, 2. Arestes escasses, 3. Arestes dèbils, 4 Arestes fortes i nombroses. Tipus Aresta 1. Recta, 2. Geniculada. Coberta del gra 1. Despullat, 2. Vestit. Forma de la Panícula 1. Unilateral, 2. Equilateral. Disposició panícula. 1. Penjant, 2. Semi erecte, 3. Erecte. Hàbit de creixement 1.Postrat, 2.Mig, 3.Erecte. Enrotllament de les fulles 1. Absència, 2. Tendència, 3. Acusat. Vellositat dels nusos 1. Glabra, 2. Dèbil, 3. Moderat, 4. Acusat. Angle de fulla bandera 1. Agut, 2.recte, 3. Obtús. Vellositat fulles inferiors 1. Glabra, 2. Dèbil, 3. Moderat, 4.Acusta. Disposició espiguetes 1.Penjant, 2.Semierecte, 3.Erecte.Goixament 1.baix (1-3), 2.Mig (4-8),3. Alt (+8).

VARIETA

TS CODI

D. 29 COLO

R LEMA

D.33 Vellositat de la part basal

del gra

D.30 Num.

Consistència

ARESTA

D.31 TIPUS ARES

TA

D.32 COBERTA DEL

GRA

D.26 FORMA PANICU

LA

D.27 DISP

PANICULA

D.4 HABIT CREIXAME

NT

D.22 ENROLLAMENT FULLES

D.23 VELLOSIT

AT NUSOS

D.24 ANGLE FULLA BANDE

RA

D.25 VELLOSIT

AT FULLES

INFERIORS

D.28 DISPOSI

CIO ESPIGUI

LLA

D.5 GOIXAMENT

CIVADA BGE023976 3 3 3 2 2 2 3 3 2 2 1 2 1 3

CIVADA

NEGRE BGE015363

3 3 3 2 2 2 2 2 2 1 1 2 1 3

CIVADA

ROSSA BGE023978

2 3 2 2 2 2 1 3 2 1 1 1 1 3


- 57 -

S‟ha representat en gràfiques les variables (CARACTERS) que en l‟estudi ANOVA han donat uns resultats significatius per a la diferenciació entre varietats. Els caràcter Qualitatius i Quantitatius amb un F-ratio inferior a 0,005 que s‟han analitzat, són els següents:

D.15 PES ESPECÍFIC, D.23 VELLOSITAT NUSOS, D.27 DISPOSICIÓ PANICULES , D.29 COLOR LEMA, D.30 NÚMERO I CONSISTÈNCIA D LES ARESTES, D,46 RENDIMENT

Mentre que els caràcters que s‟han descartat de l‟anàlisi per tenir un F-RATIO superior a 0,005,són els següents:

D.1 DIES FINS A ESPIGAT, D.2 DIES FINS A MADURACIÓ, D.3 ALTURA PLANTA, D.4 PORT, D.5 GOIXAMENT, D.16 LLARGADA LLAVOR, D.17 AMPLADA LLAVOR, D.18 RELACIÓ LLARGADA/AMPLADA, D.21 DIÀMETRE TALL, D.22 ENROTLLAMENT DE LES FULLES, D.24 ANGLE FULLA BANDERA, D.25 VELLOSITAT FULLES INFERIORS, D.26 FORMA PANÍCULA, D.28 DISPOSICÓ ESPIGUETA, D.31 TIPUS ARESTES,D.32 COBERTA DEL GRA, D.33 VELLOSITAT PART BASAL DE GRA, D.34 NÚMERO LLAVORS/ESPIGUETA, D.35 NÚMERO ESPIGUETES/PANÍCULA.


- 58 -

En l‟analisi dels Caràcters Quantitatius, s‟han obtingut els seguents resultats, per a cada variable, en forma de gràfiques:

En l‟estudi del caràcter D.15 PES ESPECÍFIC s‟ha obtingut un F-RATIO= 10,46 i un P-VALUE= 0,0023 el que indica que existeixen diferències significatives entre varietats per aquest caràcter amb un nivel de confiança del 95%.

La varietat amb valor màxim del caràcter D.15 PES ESPECÍFIC és la Civada Rossa 0,0445±0,0024g.. El valor mínim és la Civada Mallorquina amb0,0355±0,0014g.

Un cop aplicat el Multipe range test i partir de la columna d‟X‟s es poden agrupar les varietats en els següents grups d‟homogenitat segons la seva proximitat entre elles i sense presentar diferències significatives per el caràcter D.15 . S„han identificat 2 grups d‟homogeneïtat agrupats de la següent forma:

GRUP1: Format només per la Civada Mallorquina.

GRUP2: Format per Civada Negre, Civada Rossa.

Les varietat que presenten més diferència entre elles son CIVADA M. i CIVADA ROSSA amb una diferència de 0,00894.

VARIETATS a b

CIVADA M. X a

CIVADA NEGRE X b

CIVADA ROSSA X b

a

b b

Figura 27. Graficà dels pesos específics de les varietats de civada.


- 59 -

En l‟analisi dels Caràcters Qualitatius, s‟ha aplicat valors númerics a cada

categoria, per tal de poder tractar les dades amb el proces ANOVA One-Way. Al ser caràcter qualitatius no es poden agrupar en grups d‟homogenitat, mitjançant les col.lumesn d‟X‟s. Els resultats, per a cada variable (CARCTER) són els seguents:

- Per el caràcter D27. DISPOSICIÓ DE LA PANÍCULA (veure taula 24) s‟ha

obtingut un un F-RATIO= 76,00 i un P-VALUE= 0,000 el que indica que existeixen diferències significatives entre varietats per aquest caràcter amb un nivel de confiança del 95%.Les categories a analitzar per el caràcters són: Erecte, semi erecte, penjant. En la taula següent es pot observar per a cada varietat el % de homogeneïtat que presenta per un CARACTER D.27:

Tabla 28 Disposició de la panícula en civades.

- Per el caràcter D. 29 COLO DE LA LEMA(veure taula 24) s‟ha obtingut un un F-RATIO= 15,17 i un P-VALUE= 0,0005 el que indica que existeixen diferències significatives entre varietats per aquest caràcter amb un nivel de confiança del 95%. Les categories a analitzar per el caràcters són: blanc, groc, gris,vermell, negre, altres. En la taula següent es pot observar per a cada varietat el % de homogeneïtat que presenta per un CARACTER D.29:

Tabla 29. Color de la lema, civada.

D.27 Disposició de la panícula

CIVADA MALLORQUINA 3 3 3 3 3 100 % ERECTE

CIVADA NEGRE 2 2 3 2 2 80% SEMI ERECTE, 20% ERECTE

CIVADA ROSSA 1 1 1 1 1 100% PENJANT

D. 29 COLOR LEMA

CIVADA MALLORQUINA 3 3 3 3 3 100 % GRIS

CIVADA NEGRE 5 5 5 3 3 60% NEGRE ,40% GRIS

CIVADA ROSSA 2 2 2 2 2 100% GROC


- 60 -

- Per el caràcter D. 3 NÚMERO I CONSISTÈNCIES DE LES ARESTES (veure

taula 24) s‟ha obtingut un un F-RATIO= 7247462,28 i un P-VALUE= 0,0000 el que indica que existeixen diferències significatives entre varietats per aquest caràcter amb un nivell de confiança del 95%. Les categories a analitzar per el caràcters són: sense Arestes, Arestes escasses, Arestes dèbils, Arestes fortes i nombroses. En la taula següent es pot observar per a cada varietat el % de homogeneïtat que presenta per un CARACTER D.30:

Tabla 30. Número i consistència de les arestes, civades.

D. 30 NÚMERO I CONSISTÈNCIA DE LES ARESTES

CIVADA MALLORQUINA 3 3 3 3 3 100% ARESTES DEBILS

CIVADA NEGRE 3 3 3 2 2 60% ARESTES DEBILS ,40% ARESTES ESCASSES

CIVADA ROSSA 2 2 2 2 2 100% ARESTES ESCASSES


- 61 -

6.2.2 ANÀLISI MULTIVARIANT, DENDOGRAMA

L‟Anàlisi multivariant, realitzat amb alguns dels descriptors qualitatius i quantitatius (veure taules 24,25,26,27) a partir del mètode del veí més llunyà per quadrats euclidians, va donar lloc al següent Dendograma, on queden representades i agrupades les 3 varietats de Civades en diferents grups de proximitat.

S‟ha fet l‟anàlisi multivariant a partir del les variables que descriuen caràcters morfològics. Les variables(CARACTERS) utilitzades per a fer el Dendrograma són les següents:

Analysis Summary----------------

Data variables:

D.18 REL LLARG_AMP

D.22 ENROT. FULLES

D.23 VELL NUSOS

D.24 ANGLE FULLA BANDERA

D.25 VELL FULLES INFER

D.26 FORMA PANICULA

D.27 DISPOS PANICULA

D.28 DISP ESPIGUILLA

D.29 COLOR LEMA

D.30 NUM I CONST ARESTES

D.31 TIPUS ARESTA

D.32 COBERTA DEL GRA

D.33 VELL PART BASAL GRA

D.34 NUM LLAVORS_ESPIGUETA

D.35 NUM ESPIGETES_PANICULA

D‟un principi s‟han descartat les variables que descriuen caràcters lligats a les condicions agroambientals i que varien segons l‟anyada. Aquestes són: D.2 DIES FINS MADURACIÓ, D.46 RENDIMENT, D.4 HABIT DE CREIXEMENT, D.5 GOIXAMENT, D.3 ALTURA PLANTA I D.15 PES ESPECÍFIC. Alteren considerablement els resultats del dendrograma, agrupant de forma incorrecte les Varietats Civada Rossa i Civada Mallorquina en un sòl grup d‟homogeneïtat.

Val a dir, que de les variables estudiades tan sols D.29, D.30, D.27,D.25,D.35,D.18, D.23 han donat diferències significatives entre elles per tal d‟agrupar-les en grups d‟homogeneïtat. Les variables D.22, D.24,D.26,D.28,D.31,D.32,D.33,D.34 no han donat valors significatius per tal de diferenciar entre grups. Aquestes varietats no alteren el dendrograma.

Així doncs, analitzant el Dendrograma es poden establir els següents grups de proximitat:

GRUP 1: Format per les varietats CIVADA MALLORQUINA I CIVADA NEGRE. Val a dir que els resultats del Dendograma han col·locat en un grup aquestes dos varietat ja que provenen de l‟espècie Avena Sativa. Amb una distància entre elles de (Dist= 8,5).

GRUP 2: Format únicament per la varietat CIVADA ROSSA, ja que representa la única varietat de l‟espècie Avena bizantynia. Amb una distància entre el GRUP 1 (dist. 14).


- 62 - GRUP1

Dendrograma

Nearest Neighbor Method,Squared Euclidean

Dis

tàn

cia

0

3

6

9

12

15

CV

. M

AL

L

CV

. N

CV

. R

.GRUP2

Figura 28. Dendograma de les varietats de civada.


- 63 -

6.3 RESULTATS DE LA CARACTERITZACIÓ DE L’ORDI MALLORQUÍ


- 64 -

6.3.1 TAULES DE RESULTATS

de l‟espècie Hordeum Vulgare tan sòls es coneix una varietat descrita a Mallorca, l‟Ordi Mallorquí. S‟han representat en les següents taules les variables de caracterització d‟aquest varietat sense representació en gràfiques ja que no es pot fer un anàlisi comparatiu entre varietats. En aquest cas, no s‟han fet Anàlisis de Variància ni Anàlisis Multivariant.

Els resultats de les variables de caracterització de l‟Ordi Mallorquí són les següents:

Tabla 31.Caràcter Quantitatius ordis. Pes específic (g), Amplada Llavor (mm), Llargada llavor(mm), Relació Llargada/ amplada llavor.

VARIETATS CODI D. 15 PES ESPECIFIC

Des.est D.16

AMPLADA LLAVOR

Des.est D.17 LLARGADA

MITJANA Des.est

D.18 REL. Llarg/ Ampl.

Des.est

ORDI MALLORQUÍ BGE019826 0,0474 ±0,0036 3,3140 ±0,2527 11,9140 ±0,8766 3,6136 ±0,4017

Tabla 32.Caràcter quantitatius ordi. Longitud aresta(cm), Longitud espiga(cm),Número de carreres, Densitat espiga, Número de triplets espigueta/espiga, Número

Llavors/Espigueta.

Tabla 33.Caràcter Quantitatius ordis. Goixament tiges, Altura planta (cm), Dies fins espigat, Dies fins maduració, Rendiment (g/ g sembra), Producció (g).

Tabla 34.Caràcters Qualitatius ordis.

Color de la llavor 1. Blanc , 2. Blau, 3. Negre, 4.Altres Color de la lema 1. Blanc a marró , 2. Púrpura a negre. Coberta de la Llavor 1. despullada, 2.Vestida. Longitud Gluma respecte el gra 1. Més curt, 2.Aproximadament igual, 3.Més llargues , 4.bastant més llargues( el doble), 5. Molt més llargues (com la lema). Longitud Arestes/Long. Espigues 1. Més curtes, 2. Iguals, 3.Més llargues. Rugositat de les Arestes 3. Llises, 5. Intermèdies, 7. Aspra Dentat nervis laterals 1. Absent, 2. Presència de dents. Pigmentació del tall 1. Verd, 2. Lila (basal), 3. Lila( meitat o més) Número de carreres 1. Sis carreres, 2. Dos carreres amb flors laterals estèrils. Densitat espiga. 3. Laxa >4mm, 5. Mitra 2-4mm, 7. Densa <2mm.Vellositat raquis 1.Pèls curts, 2.Pèls llargs.

VARIETATS CODI D.39

LONG. ARESTA

Des.est D.9LONG.

ESPIGA Des.est

D.37 NUM. DE

CARRERES Des.est

D.10 DENSITAT

ESPIGA Des.est

D.44 NUM TRIPLETS

ESPIGUETES/ ESPIGA

Des.est D.45 NUM LLAVORS/

ESPIGUILLA Des.est

ORDI MALLORQUÍ

BGE019826 13 ±1,55 7,026 ±0,68 6 ±1,00 3,742 ±0,20 16,4 ±1,52 3 ±0

VARIETATS CODI D.5 GOIXAMENT Des.est D.3 ALTURA

PLANTA Des.est

D.1 DIES FINS

ESPIGAT

D.2 DIES FINS

MADURACIO

D.46 RENDIMENT

PRODUCCIÓ TOTAL

ORDI MALLORQUÍ BGE019826 5,5 ±2,38 78,1 ±3,44 125 207 18,72 93,60

VARIETATS CODI D.14

COLOR LLAVOR

D.29 COLOR LEMA

D.43 COBERTA

DE LA LLAVOR

D.41 Long.

Gluma amb

relació al gra

D.39 LONG.

ARESTES / LONG. ESPIGA

D.40 RUGÓS. ARESTES

D.38 DENTAT Nervis laterals interns LEMA

D.36 PIGMENTACIO

TALLO

D.37 NUM.

DE CARERES

D.10 DENSITAT

DE L'ESPIGA

D.42 VELLOSITAT RAQUILLA

D.4 HABIT DE

CREIXAMENT

ORDI MALLORQUÍ BGE019826 1 1 2 2 3 5 2 2 1 5 1 5


- 65 -

7. CONCLUSIONS

Amb la prospecció fet durant l‟estiu 2009 es va acabar de concloure o

afirmar la disminució progressiva del cultiu de cereals locals a Mallorca. Donat que

de les 13 varietats de Blats locals prospectats per INIA a la dècada dels anys 70

actualment, tan sòls s‟han pogut trobar 3 varietats ( Blat Barba, blat Xeixa i Blat

Mort) encarar cultivades de forma minoritària per alguns agricultors mallorquins.

Pel que fa l’aspecte agrosocial d‟aquest cultius, un cop obtingudes les

dades de les entrevistes fetes als agricultors s‟ha pogut analitzar la situació

d‟aquest cultiu així com conèixer quins són els manejos i qualitats agronòmiques

destacades de cada una de les varietats. També es pot fer una interpretació de

quina pot ser la tendència futura d‟aquest cultiu, i així establir els estratègies

adequades per impulsar aquests cultius.

Així doncs, com a conclusions cal destacaria la poca presència en quan a

superfície d‟aquest cultius, la mala distribució en el territori, concentrant-se en les

comarques del Pla de Mallorca i Migjorn.

la Civada Mallorquina, que tot i no ser de les més trobades en les diferents

finques sí que és la que té una major superfícies de cultiu seguida de l‟ordi

mallorquí amb una superfície de cultiu també considerable. La varietat que treu

més rendiment amb menys dosis de sembra és l‟Ordi Mallorquí seguit de la Civada

Mallorquina. Podríem concloure que és per el seu rendiment que son les dos

varietats cerealístiques encara cultivades als camps i per això no presenten perill

d‟erosió genètica.

També podem concloure que es dona poca sortida comercial a aquest tipus

de cultiu. La majoria del gra obtingut va destinat al consum animal 74,29%

d‟autoconsum en la pròpia explotació mentre que una petita part va destinada per a

fer farines per al consum humà. En el cas del blats la part destinada al consum

humà incrementa lleugerament, ja que s‟està potenciant la utilització del blat xeixa

per a fer farina per pa.


- 66 -

Pel que es refereix als agricultors la majoria dels enquestats tenen una

dedicació completa a l‟explotació i son relativament joves, ja que l‟edat mitjana

d‟aquests és de 47,6 anys. Es pot concloure que tot i la difícil situació per a

mantenir un tipus de cultiu amb varietats locals, l‟edat i la dedicació dels

agricultors per aquest tipus de cultiu són un factor positiu per a la seva continuïtat.

Pel que fa a la caracterització morfològica de les varietats es pot

concloure que:

Del total de 13 varietats de blats s‟han format 2 grups (GRUP1 i GRUP 2)

diferenciats dins l‟espècie Triticum turgidum i 1 grup (GRUP3) dins l‟espècie

Turgidum aestivum.

- Les característiques generals de les varietats del grup 1 podem concloure

que són:

Tendència a major altura de la planta, Longitud d‟espiga superior, amb una

densitat de gra per espiga inferior al grup 2, la majoria de barbes són de

coloració negre amb tendència a ser llargues. Amb les glumes vermelles.

- Pel que fa a les varietats del grup 2, podem concloure que:

Tot i presentar les longituds d‟espiga baixa presenten una densitat d‟espiga

alta i els pesos específics de gra més alts. Presenten una longitud de barba

no molt alta. Amb una tendència similar a tenir les barbes de coloració negre

i blanca i a presentar les glumes de color blanc.

- Pel que fa la grup 3, que pertany a l‟espècie Triticum aestivum, tan sòls hi

ha una varietat representada el Blat Xeixa. Podem concloure que:

La característica més destacades que diferencien aquesta espècie és la no

presència de barbes en les espigues. És la varietat que presenta un pes

específic de llavors més baix, així com la menor densitat d‟espiga tot i que

presenta una longitud d‟espiga considerable. Presenta un tendència de

baixa altura de la planta comparat amb el grup 1.

Tot i parèixer la varietat amb unes característiques morfològiques inferiors,

pel que fa a gra i a espiga, és la varietat que s‟ha utilitzat més en el


- 67 -

darreres anys per a fer farina gràcies a les seves propietats panificables i

nutricionals.

Una de les conclusions que s‟ha arribat és la falta i la necessitat d‟estudis

comparatius de les característiques nutricionals de les diferents varietats de blats

panificables.

Una conclusió important que s‟ha pogut arribar en aquest estudi és el canvi de

classificació de les varietats Barba i Barba Blanc dins l‟espècie Triticum Aestivium.

D‟un principi el Centro de Recursos fitogenètics havien classificat a aquestes dos

varietats dins l‟espècie Triticum aestivum. Però desprès d‟analitzar els paràmetres

de caracterització, els resultats del anàlisis donen com a resultat, que tenen una

proximitat superior per els caràcters que descriuen els grups 1 i 2 de l‟espècie

Triticum turgidum. Per tant en aquest projecte s‟han considerat aquestes dos

varietats com a Triticum trugidum.

Pel que fa les Civades s‟han format 2 grups d‟homogeneïtat. El grup 1 format per

les varietats Civada Mallorquina i Civada Negre formant part de l‟espècie Avena

Sativa. I el grup 2 format per la varietat Civada Rossa, únic representant de

l‟espècie Avena bisantynia:

- Del grup 1 podem concloure que les característiques d‟homogeneïtat

generals són:

La tendència a una disposició de la panícula de semi-erecte a erecte i el

color de la lema de tendència negre a gris per a la Civada Negre i gris per a

la Civada Mallorquina, amb presència arestes però dèbils. Amb una vellositat

dèbil de les fulles inferiors.

- Del grup 2 podem concloure que les característiques generals són:

La tendència a una disposició de la panícula penjant i el color de la lema de

tendència groga, amb arestes escasses i una vellositat de les fulles inferiors

glabra. La civada rossa presenta una relació Llargada/amplada llavor

lleugerament superior a la resta així com també un pes específic.

De l‟Ordi Mallorquí podem concloure que els resultats obtinguts de la caracterització

s‟adapten a les característiques que presenten els Ordis Mallorquins cultivats en els

camps mallorquins.


- 68 -

Pel que fa a les característiques agronòmiques podem concloure:

En el cas de la productivitat i rendiment per hectàrea de les varietats, no es pot

extreure cap conclusió significativa, ja que s‟ha treballat amb mostres petites. Es

podran extreure conclusions coherents a partir del 2 o 3 anys d‟estudi.

El que sí es pot afirmar, és l‟elevat creixement en altura que tenen les varietats de

blats, superiors a qualsevol mitjana sense haver fe cap tipus abonat nitrogenat de

síntesis. És una característica per a analitzar a partir d‟ara, ja que pot representar

un factor positiu per l‟ augment de la productivitat de gra; però l „excés

d‟alçada,,pot comportat problemes “d‟encamat” de cultiu i dificultats alhora de

segar per l‟excés de palla.


- 69 -

8. BIBLIOGRAFIA

- PAYERAS CAPRLLÀ, Llorenç. Recerca de fonts descriptives dels principals

tipus de blats mallorquins. GREC. Recursos Genètics i entorn Cultural.

- SANCHEZ-MONGE, PARELLADA E. Catàlogo genético de trigos españoles.

Ministerio de agricultura.Madrid 1957.

- K.Kubitki, C. Bayer. The families and Genera of vascular plants. Spriger

- D. Bell, Adrian. Plant Form. An illustrated Guide to flowering Plant

Morphology. School of Biological Sciences univ. College of North

Wales.Oxford University.ISBN 0521330491. Pres. 1991.

- HICKEY, Michael. CLIVE, king. 100 families of flowering plants. 2on Edition.

Cambridge University 1981. ISBN0521330491.

- CRONQUIST, Arthur.An integrated system of classification of flowering

plants. The New yorK Botanical Garden. ISBN0231-003880.1

- Ruiz, M., Rodriguez-Quijano, M., Metakovsky, E.V., Vazquez, F., Carrillo, J.

M. 2001. Use of gliadin protein markers to analyse the genetic identity of

bread wheat (Triticum aestivum subsp. vulgare L.) accessions maintained in

a genebank. En: Proc. 4th International Triticeae Symposium. Ed. P.

Hernández, MT. Moreno, JI Cubero, A. Martín. Cordoba (Spain)..

- Ruiz, M., Vázquez, J.F., Carrillo, J.M. 1998 Estudio de la variabilidad de

gluteninas y gliadinas en variedades locales y cultivares primitivos españoles

de trigo duro. Invest. Agr: Prod. Prot. Veg 13(3) 291-301.

- Ruiz, M., Carrillo, J.M., Varela, F. 1997 Relationships between some

geografical parameters and agro/ morphological and biochemical characters

in a sample of Spanish landraces of barley (Hordeum vulgare L.). Plant

Genetic Resources Newsletter (112) 85-89.


- 70 -

- Ministerio de medio ambiente, rural i marino. Anuario de estadística 2009.

- PAUNER, ELENA. Las avenas españolas III.

- ZADOKS, CHANKG Y KONZAK, 1974,FEHR Y CAVINESS, 1977 , Growth

stages of cereals UPOV.

PÀGINES WEB

- Centro de recursos Fitogenèticos de l‟ Intituto Nacional de investigaciones

agrárias. http://wwwx.inia.es/webcrf/CRFesp/Paginaprincipal.asp

FITXES DE CARACTERITZACIÓDADES DE LA FINCA EXPERIMENTAL

LOCALITZACIÓ•Non de la finca Es pinarons nous

•Localitat Son Macià

•Municipi 33 Manacor

•Poligon 22

•Parcel.la 175

•Coordenades UTM X:520426,07 Y:4372699,52

Característiques edafològiques•Altitud (m) 106

•Pendent (%) 1

• Textura del sòl (0-25cm) Franco-agrilosa

• Classificació sòl

•Soil Taxonamy (2010) Orthent

•WRSB (2006) Regosol estàgnic

Característiques Climàtiques dels mesos de cultiu

MesosPrecipitació

(mm)ETP (mm)

Temperatura mitjana (ºC)

01/2010 61,4 34,84 10,95

02/2010 72,4 44,79 10,74

03/2010 39,2 73,43 10,83

04/2010 50 90,76 13,68

05/2010 40,6 131,14 16,6

06/2010 10 154,37 20,93

0

5

10

15

20

25

0

10

20

30

40

50

60

70

80

1 2 3 4 5 6

Tº

(ºC

)

P(m

m)

Mesos

CLIMOGRAMA Manacor 2010

Precipitació mensual (mm)

Temperatura mitjana mensual (ºC)

• Maneig del sòl: 1 llaurada a 20cm de profunditat sense abonat de síntesis.

ALEMAN BLANCOrigen: CRF Nom científic: Triticum turgidum

Espiga•Longitud(cm.) 10,35±1,00

•Número d’espiguetes per espiga 27,20±2,28

•Densitat de l’espiga 26,23±3,15

• Color de la gluma Lila a gris/negre

•Vellositat de la gluma Glabra

Barbes•Longitud de les barbes (cm.) 17,32±3,14

•Color de les barbes Negre a la base

•Rugositat de les barbes Aspra

Planta•Altura(cm.) 128,60±8,08

Llavor•Color llavor Blanc

• Pes de 500 llavors (g.) 27,97

• Pes específic (g.) 0,0422±0,0068

• Llargada de la llavor (mm.) 6,3900±0,6655

•Amplada de la llavor(mm.) 2,7340±0,4400

•Relació llargada/amplada 2,3937±0,5270

Aptituds agronòmiques• Hàbit de creixement Erecte

•Goixament de les tiges (Tiges/planta) 7,75±1,50

•Producció (g.) 236,48

• Rendiment (g. / g. sembra) 47,29

•Sensibilitat No

Fenologia

•Dies fins a espigat 125

• Dies fins a maduració 207

•Cicle Llarg

ALEMAN BLANC

ARGELÍOrigen: CRF Nom científic: Triticum turgidum

Espiga•Longitud (cm. ) 7,31±1,02



• Color de la gluma Blanc

•Vellositat de la gluma Pubescent


•Color de les barbes Negres a la base


Planta•Altura (cm.) 117,20±10,43



• Pes específic (g.) 0,580±0,0017

• Llargada de la llavor (mm. ) 8,5500±0,1338

•Amplada de la llavor(mm. ) 3,4080±0,3217



•Goixament de les tiges (tiges/ planta ) 9± 1,63

•Producció (g. ) 268,36

• Rendiment (g./ g. Sembra) 53,67

•Sensibilitat cap

Fenologia



•Cicle Llarg

ARGELÍ

BARBA BLANCOrigen: CRF Nom científic: Triticum turgidum

Espiga•Longitud (cm.) 8,09±1,47






•Color de les barbes Blanc



Llavor•Color llavor Vermell


• Pes específic (g.) 0,0455±0,0024


•Amplada de la llavor (mm.) 3,0240±0,1864



•Goixament de les tiges (tiges/planta) 8,50± 5


• Rendiment (g./ g. Sembra) 40,174

•Sensibilitat No

BARBA BLANC

Fenologia



•Cicle Llarg

MAMENTO Origen: CRF Nom científic: Triticum turgidum


•Número d’espiguetes per espiga 27±0,49


• Color de la gluma Vermell/marró



•Color de les barbes Vermell a marró





• Pes específic (g.) 0,0468±0,0014




Aptituds agronòmiques•Hàbit de creixement Erecte

•Goixament de les tiges (tiges/planta) 9± 1,15

•Producció(g.) 207,84

• Rendiment (g./g. sembra) 41,56

•Sensibilitat No

Fenologia



•Cicle Llarg

MAMENTO

MORTOrigen: CRF Nom científic: Triticum turgidum


•Número d’espiguetes per espiga 22±2,00










• Pes específic (g.) 0,0609±0,0020





•Goixament de les tiges ( tiges/planta) 8±1,83



•Sensibilitat No

MORT

Fenologia



•Cicle Llarg

VALENCIÀ DE CANYA BUIDAOrigen: CRF Nom científic: Triticum turgidum












• Pes específic (g.) 0,0433±0,0026





•Goixament de les tiges (tiges/planta 3,75±0,96



•Sensibilitat No

Fenologia



•Cicle Llarg

VALENCIÀ DE CANYA BUIDA

XEIXAOrigen: CRF Nom científic: Triticum aestivum






Barbes•Longitud de les barbes (cm.) Sense barbes

•Color de les barbes

•Rugositat de les barbes




• Pes específic (g.) 0,0385±0,0012





•Goixament de les tiges (tiges/plata) 14,75± 3,30



•Sensibilitat No

Fenologia



•Cicle Llarg

XEIXA

Aptituds físiques i nutricionals•Gluten (%)

Sec 10,5

humit 30,2

•Sodi (mg/Kg) 33

•Calci(mg/Kg) 350

•Ferro(mg/Kg) 39

•Fibra alimentaria (%) 12,68

•Matèries grasses brutes (%) 1,71

•Hidrats de carboni 54,45

Sucres totals com glucosa(%) 2,98

Midò(%) 51,47

Humitat(%) 13,39

Alveograma de Chopin

Extensibilitat L(mm) 113,0

Tenacitat P(mm H2O) 23,1

Inflament G(mm H2O) 23,7

Equilibri P/L (mmH2O/mm) 0,20

Força panificadora (E-4 Joules) 49

Índex d’elasticitat (s.u) 0,29

ALEMAN VELLÓS Origen: CRF Nom científic: Triticum turgidum


•Número d’espiguetes per espiga 23,60 ±2,30

•Densitat de l’espiga 25,96 ± 3,25



Barbes•Longitud de les barbes (cm.) 14,13 ± 1,73



Planta•Altura (cm.) 129,40 ± 7,37



• Pes específic (g.) 0,0466 ±0,0041

• Llargada de la llavor (mm) 7,3380 ±0,3534

•Amplada de la llavor(mm) 3,4860 ±0,3042

•Relació llargada/amplada 2,1216 ±0,2540


•Goixament de les tiges (tiges/planta) 9,5±2,38


• Rendiment (g./ g. sembra) 55,064

•Sensibilitat No

Fenologia



•Cicle Llarg

ALEMAN VELLÓS

BARBAOrigen: CRF Nom científic: Triticum turgidum












• Pes específic (g.) 0,0382±0,0052








•Sensibilitat No

BARBA

Fenologia



•Cicle Llarg

Aptituds físiques i nutricionals•Gluten (%)

Sec 8,5

humit 23,2

•Sodi (mg/Kg) 37

•Calci(mg/Kg) 480

•Ferro(mg/Kg) 50

•Fibra alimentaria (%) 12,51

•Matèries grasses brutes (%) 1, 44

•Hidrats de carboni 54,90

Sucres totals com glucosa(%) 3,18

Midò(%) 51,72

Humitat(%) 13,41

Alveograma de Chopin

Extensibilitat L(mm) 105,0

Tenacitat P(mm H2O) 28,6

Inflament G(mm H2O) 22,8

Equilibri P/L (mmH2O/mm) 0,27

Força panificadora 2h(E-4 Joules) 65

Índex d’elasticitat (s.u) 0,27

GRIEGOOrigen: CRF Nom científic: Triticum turgidum









Planta•Altura (cm. ) 115,00±3,46



• Pes específic (g. ) 0,0428±0,0042

• Llargada de la llavor (mm. ) 7,0820±0,5448






• Rendiment (g./g. sembra ) 7,21

•Sensibilitat No

Fenologia



•Cicle Llarg

GRIEGO

MOLLAROrigen: CRF Nom científic: Triticum turgidum












• Pes específic (g .) 0,0562±0,0035





•Goixament de les tiges (Tiges/planta) 13±4,16



•Sensibilitat No

Fenologia



•Cicle Llarg

MOLLAR

VALENCIÀ BLANCOrigen: CRF Nom científic: Triticum turgidum

Espiga•Longitud (cm.) 8,55




•Vellositat de la gluma Vellós


•Color de les barbes Vermell a marro





• Pes específic (g.) 0,0609±0,0020





•Goixament de les tiges (tiges/planta) 4±1,15


• Rendiment (g. /g. sembra) 26,48

•Sensibilitat No

Fenologia



•Cicle Llarg

VALENCIÀ BLANC

VALENCIÀ DE GRA VERMELLOrigen: CRF Nom científic: Triticum turgidum




• Color de la gluma Lila a gris/negre








• Pes específic (g.) 0,0434±0,0029





•Goixament de les tijes (tijes/planta) 6,5±1,29



•Sensibilitat No

Fenologia



•Cicle Llarg

VALENCIÀ DE GRA VERMELL

CIVADA MALLORQUINAOrigen: CRF Nom científic: Avena sativa

Planta

•Altura (cm.) 106,60±10,24

Panícula•Forma de la panícula Equilateral

•Disposició de la panícula Erecte

• Número d’espiguetes per panícula 1,76±0,33

•Número de llavors per espigueta 2

•Disposició de l’espigueta Penjant

Tija•Diàmetre del tall (mm.) Gruixut 3,25±0,72

•Vellositat nusos Dèbil

•Angle de la fulla bandera Agut

•Vellositat de les fulles inferiors Dèbil

•Enrotllament fulles Tendència

Arestes

•Tipus aresta Geniculada

•Número i consistència de arestes Dèbil

Llavor• Pes de 500 llavors (g.) 16,83±2,42

• Pes específic (g.) 0,0355±0,0014




•Coberta de la llavor Vestit

•Vellositat a la part basal del gra Moderat/acusat

•Color de la lema Gris


•Goixament de les tiges (tiges/planta) 9,50 ±2,65



•Sensibilitat No

Fenologia



•Cicle Llarg

CIVADA MALLORQUINA

CIVADA NEGREOrigen: CRF Nom científic: Avena sativa

Planta

•Altura (cm.) 115,75±3,50


•Disposició de la panícula Semi erecte





•Vellositat nusos Glabra


•Vellositat de les fulles inferiors Dèbil


Arestes


•Número i consistència de les arestes Dèbil

Llavor• Pes de 500 llavors (g.) 16,56

• Pes específic (g.) 0,0440±0,0053


•Amplada de la llavor(mm.) 2,7600±0,2930




•Color de la lema Gris

Aptituds agronòmiques• Hàbit de creixement Mig

•Goixament de les tijes (tijes/planta) 9±2,16



•Sensibilitat No

Fenologia



•Cicle Llarg

CIVADA NEGRE

CIVADA ROSSAOrigen: CRF Nom científic: Avena bysantina k koch

Planta

•Altura (cm.) 105,00±7,31


•Disposició de la panícula Penjat





•Vellositat nusos Glabra


•Vellositat de les fulles inferiors Glabra


Arestes


•Número i consistència de les arestes Escassa

LlavorPes de 500 llavors (g.) 17,27±2,64

• Pes específic (g.) 0,0445±0,0024






•Color de la lema Groc





•Sensibilitat No

Fenologia



•Cicle Llarg

CIVADA ROSSA

ORDI MALLORQUÍOrigen: CRF Nom científic: Hordeum vulgare

Espiga•Longitud (cm) 7,02±0,68

•Densitat de l’espiga (mm.) Mitja 3,74±0,20

•Número de carreres 4

•Número de triplets d’espiguetes per espiga 16,4±1,52

•Numero de llavors per espigueta 3

•Vellositat del raquis Pèls curts

Arestes•Longitud de les arestes (cm.) 13±1,55

•Rugositat de les arestes Aspra

•Relació aresta espiga Més llargues


•Pigmentació del tall Lila a la part basal

Llavor•Color llavor Blanca

•Color lema Blanca a marro

•Dentat dels nervis laterals Presència de dents

•Coberta de la llavor Coberta

•Pes de 500 llavors (g.) 23,54

•Pes específic (g.) 0,0475±0,0036




Aptituds agronòmiques• Hàbit de creixement Mig



• Rendiment (g./g.sembra) 18,72

•Sensibilitat No

Fenologia



•Cicle Llarg

ORDI MALLORQUÍ

ANNEXA

INTRODUCCIÓ A LA INVESTIGACIÓ 2010.

Caracterització de varietats autòctones d’extensius de les Illes Balears.

Gemma Vilà Barbosa DNI: 40341005V Desembre 2010.

-

ANNEXA 2

INDEX

INDEX .......................................................................................................................... 2 ANNEXA 1. GUIO DE L’ENTREVISTA DE LA PROSPECCIÓ DE CAMP ....................................... 3 ANNEXA 2. DADES CLIMÀTIQUES DE LA PARCEL·LA EXPERIMENTAL .................................... 6 ANNEXA 3. DADES EDAFOLÒGIQUES DE LA PARCEL.LA EXPERIMENTAL .............................. 7 ANNEXA 4. TAULA DE DESCRIPOTRS UTILITZATS PER A LA CARACTERITZACIÓ. ................. 12

Descriptors de les varietat de Blats durs Triticum trugidum i blats tous Triticum aestivum. 12 Descriptors de les varietat de Civades, Avena sativa i Avena Bisantynia k. ...................... 15 Descriptors de les varietats d’Ordi , Hordeum vulgare .................................................. 19

ANNEXA 5. CODIS DECIMALS PER ELS ESTADIS DE CREIXAMENT DELS CEREALS DEL UPOV. 22

CODI DECIMAL UPOV PER A BLATS ............................................................................ 22 CODI DECIMAL UPOV PER A CIVADES ......................................................................... 25 CODI DECIMAL UPOV PER A ORDIS ............................................................................ 26

ANNEXA 6. ALVEOGRAMA DE CHOPIN I ANÀLISI NUTRICIONAL DEL BLAT BARBA I BLAT XEIXA. ....................................................................................................................... 29 ANNEXA 7. FITXES DE CARACTERITZACIÓ DE LES VARIETATS LOCALS CEREALÍSTIQUES DE MALLORCA.................................................................................................................. 33

-

ANNEXA 3

ANNEXA 1. GUIO DE L’ENTREVISTA DE LA PROSPECCIÓ DE CAMP

GUIÓ DE L'ENTREVISTA_______________________________

Dades de la finca

- DATA DE MOSTREIG:

- Nom de la finca:

- Municipi:

- Polígon: Parcel·la:

- Altitud:

- Varietats locals que es cultivin a la finca:

- Inscrit al Consell Balear d' Agricultura Ecològica:

Dades agricultor

- Nom i llinatges:

- E-mail i/o telèfon:

- Edat i sexe.

- Nombre de persones i temps de dedicació?

- Lloc d’ origen.

- Règim de propietat.

- Anys de dedicació a l'agricultura

- Dedicació a temps parcial o complet.

-

ANNEXA 4

ESPECIE n0 CODI_____________DATA DE MOSTREIG________

- El nom o noms de la varietat

- Núm. d’anys que cultiven aquesta varietat

- D'on varen obtenir la llavor

- On la compra

- Característiques morfològiques (color , forma, textura)

DADES AGRONÒMIQUES

Dates i dades del sembra i collita:

Superficies cultivada

Sistema de sembra (kg/ha)

Dates Sembra:

Dates Collita:

Data que treu espiga:

Rendiment aproximat (Kg/ha).

- Tractaments fitosanitaris i rusticitat

- ÉS fan tractaments fitosanitaris.

- Com reacciona (en el camp i emmagatzemat) davant:

- ANYS SECS

- PLAGUES

- MALALTIES

- FORTES PLUJES

- SÒLS POBRES

- ALTRES

Maneig (Reg i fertilització)

- Teniu en compte el cicle de la lluna i/o el

santoral

- Es fan rotacions,quines.

- Regadiu o secar

- S'abona i com

- Característiques de la terra

- Utilitats , sistema de conservació i

multiplicació de la llavor.

- Utilitat del gra.( farina per animal, farina

per pa, consum propi o es ven...)

- utilitat de la palla:

- Sistema de multiplicació

- Sistema de conservació:

gra color forma

espiga

aresta

canya

Fillols per grà

altres

-

ANNEXA 5

OPINIÓ:

Perquè s’utilitza aquesta llavor i no una altra?

Quines qualitats positives i negatives destacaríeu d’aquesta varietat?

Perquè cultiveu les varietats locals i quina importància tenen?

Creieu que podem trobar les varietats locals a molts de camps de Mallorca?

Penseu que fan falta mitjans per poder obtenir més fàcilment les varietats locals i rebre

informació d' elles mateixes?

Esteu al cas de l'existència del banc de llavors del Jardí Botànic i de la Conselleria? Quina

opinió teniu respecta el bancs de llavors ex-situ? I de la conservació de llavors in-situ?

Us agradaria poder intercanviar llavors amb altres pagesos i estaríeu disposats a col·laborar-

hi?

De quines varietats estaríeu disposats a fer llavor per intercanviar?

Coneixeu el llistat de les varietats en risc d’erosió genètica creat exposat al BOIB núm.

Xxxxx?

ALTRES ASPECTES

IMPORTANTS______________________________________________________

-

ANNEXA 6

ANNEXA 2. DADES CLIMÀTIQUES DE LA PARCEL·LA EXPERIMENTAL

Tabla 1 Dades extretes de les estació agroclimàtica de Manacor,del Ministeri de Medio ambienta, medio rural i marino.

Mesos

de

cultiu

Precipitació

(mm)

ETP

(mm)

Radiació

(MJ/m2)

Temperatura

mitjana (ºC)

Temperatura

màxima (ºC)

Temperatura

mínima(ºC)

Humitat

mitjana

%

Humitat

màxima

%

Humitat

mínima

%

Velocitat

mitjana

vent

(m/s)

Hores

insolació

12/2009 131,20 32,64 6,28 11,26 21,82 -0,97 84,48 99,30 41,45 2,02 6,23

01/2010 61,40 34,84 6,79 10,95 25,33 -0,43 81,65 98,70 38,35 2,06 6,89

02/2010 72,40 44,79 9,97 10,74 20,74 -2,24 80,72 100,00 0,00 2,17 8,26

03/2010 39,20 73,43 14,46 10,83 22,69 -2,36 77,87 100,00 23,55 2,17 9,56

04/2010 50,00 90,76 18,93 13,68 26,09 2,37 78,67 99,70 24,49 1,78 10,96

05/2010 40,60 131,14 23,61 16,60 31,21 5,44 72,67 98,70 24,75 1,58 12,37

06/2010 10,00 154,37 26,08 20,93 33,88 9,98 65,82 97,40 20,13 1,39 13,18

-

ANNEXA 7

ANNEXA 3. DADES EDAFOLÒGIQUES DE LA PARCEL.LA EXPERIMENTAL

Dades obtingudes del departament de Biologia vegetal de la Universitat de les Illes

Balears. Departament de Edafologia.

LOCALITZACIÓ

Data: 09/03/2009 Perfil: Ma061

Municipi: Manacor.

Polígon: 22 Parcel·la: 176 Recinte: 6

Coordenades UTM: ETRS89 31 S

Longitud: 520308 E Latitud: 4372566 N Altitud: 106 m aprox.

Finca: Ca’n Roig.

Localització: Son Macià.

Recollida mostres i descripció camp: MAF, NCP.

FACTORS FORMADORS Referència clima: CLIBA 2 (Guijarro, 1986)

Pluviometria anual: 596 mm. Temperatura mitjana anual: 16,1 ºC.

Règim Humitat del sòl: Xèric. Règim temperatura del sòl: Tèrmic.

Geomorfologia

Classe de relleu: Zona aturonada de

gradient mitjà, relleus suaus.

Posició dins el paisatge: Part baixa d’un

comellar.

Pendent: Exposició:

Forma pendent: Longitud pendent:

Litologia: Roca calcària margosa.

Edat estratigràfica: Cretaci.

Ús i maneig actual del sòl

Ús del terreny: Agrícola. Cultius: Herbacis de secà. Figueres aïllades.

Reg i maneig: Secà.

Influència antròpica:

-

ANNEXA 8

DESCRIPCIÓ SUPERFICIAL Característiques superficials: Sembrat aproximadament 20 cm.

Afloraments de roca: No n’hi ha.

Elements grollers en superfície: Graves de fines a gruixades i alguna pedra de forma

subangular i arrodonida i de naturalesa calcària.

Símptomes d’erosió: Acumulació de terra darrera marjada.

Crostes superficials: No. Cruis: No.

DESCRIPCIÓ DELS HORITZONS Horitzó Fondària (cm) Descripció

Ap 0-25 Color gris (10YR 5/1) en humit i gris (10YR 6/1) en sec.

Textura franco-argilosa. Freqüents elements grollers, graves

mitjanes i gruixades de forma subangular i de naturalesa

calcària. Poques arrels fines. Reacció al HCl molt forta. Límit

entre horitzons clar i ondulat.

Cg 25-70 Color gris (10YR 5/1) en humit i gris (10YR 6/1) en sec.

Textura franca. Pocs elements grollers, graves fines de forma

subangular i naturalesa calcària. Molt poques arrels fines.

Reacció al HCl molt forta. Límit entre horitzons clar i lineal.

C >70 Roca calcària margosa.

VEGETACIÓ Espècies presents: Ficus carica, Hordeum vulgare, Calendula arvensis, Diplotaxis

erucoides, Verbascum sinautum, Oxalis pes-caprae.

ALTRES OBSERVACIONS Calicata feta amb excavadora. Capa freàtica a 1 m de fondària. Circulació d’aigua quan plou.

CLASSIFICACIÓ WRSB (2006): Regosol estàgnic.

Soil Taxonomy (2010): Orthent.

-

ANNEXA 9

CARACTERITZACIÓ FÍSICO-QUÍMICA a) Elements grollers (>2mm) i terra fina (<2mm).

Capa (cm)

Elements grollers (g/kg)

Terra fina (g/kg)

- - -

b) Arenes (g/kg).

Capa (cm)

2-1 mm 1-0,5 mm 0,5-0,25 mm 0,25-0,1 mm 0,1-0,05 mm

0-25 41,2 43,9 49,0 96,7 84,9

25-70 65,0 60,1 55,1 87,3 73,6

c) Llims (g/kg).

Capa (cm)

0,05-0,02 mm 0,02-0,002mm

0-25 92,8 310,7

25-70 100,8 303,1

d) Textura (g/kg).

Capa (cm)

Arenes (2-0,05 mm)

Llims (0,05-0,002 mm)

Argiles (<0,002 mm)

Textura USDA

0-25 315,6 403,5 280,8 franco-argilosa

25-70 341,1 403,9 255,0 franca

e) Carboni orgànic (CO), matèria orgànica (MO), nitrogen total (Nt), relació C/N i fòsfor Olsen (PO).

Capa (cm)

CO (g/kg)

MO (g/kg)

Nt (g/kg)

C/N PO (g/kg)

0-25 12,9 22,3 1,35 9,6 27,8

25-70 10,4 17,9 1,03 10,1 16,1

-

ANNEXA 10

f) Carbonat càlcic equivalent (CCE), calcària activa (CA) i capacitat d’Intercanvi Catiònic (CIC).

Capa (cm)

CCE (g/kg)

CA (g/kg)

CIC (mmol/kg)

0-25 512,1 120,0 109,5

25-70 505,1 81,7 119,6

g) Conductivitat elèctrica (1:5; 25 ºC; CE), pH actual (pHH2O 1:2,5) i pH potencial (pHKCl 1:2,5).

Capa (cm)

CE (S/cm)

pHH2O pHKCl

0-25 124,0 8,5 7,9

25-70 118,0 8,6 7,8

h) Coeficient d’Expansió Lineal (CEL) i Index d’Estabilitat Extructural (IEE).

Capa (cm)

CEL (mm/m)

IEE (g/kg)

0-25 0,0 329,1

25-70 59,3 812,2

i) Densitat real (Dr) de la terra fina (TF) i dels elements grollers (EG), densitat aparent (Da) i porositat.

Capa (cm)

Da (kg/m3)

Dr TF (kg/m3)

Dr EG (kg/m3)

Porositat (L/m3)

- - - - -

j) Aigua retinguda a capacitat de camp (Hm -33 kPa ), elements grollers presents a les mostres on s’ha determinant la capacitat de camp (EG) i aigua retinguda per la terra fina a punt de marciment permanent (Hm TF -1500 kPa). Resultats expresats

en g/kg.

Capa (cm)

Hm -33 kPa

EG -33 kPa

Hm TF -1500 kPa

0-25 94,2

25-70 92,8

-

ANNEXA 11

k) Aigua retinguda en volum (mm/m). Capacitat de camp, punt de marciment permanent i aigua útil (AU). Resultats corregits en funció dels elements grollers.

Capa (cm)

Hv -33 kPa

Hv -1500 kPa

AU (-33 - -1500 kPa)

- - - -

l) Aigua retinguda (mm). Resultats corregits en funció dels elements grollers.

Capa (cm)

Aigua -33 kPa Aigua -1500 kPa

AU (-33 - -1500 kPa)

- - - -

-

ANNEXA 12

ANNEXA 4. TAULA DE DESCRIPOTRS UTILITZATS PER A LA

CARACTERITZACIÓ.

Descriptors de les varietat de Blats durs Triticum trugidum i blats

tous Triticum aestivum.

CODI DESCRIPTOR DEL CARÀCTER

CODI CRF

CODI UPOV

TIPUS DE CARÀCTER

CODI UPOV ESTADI

FELOÒLGIC PLANTA

MATERIAL I MÈTODES

D.1 DIES FINS A L'ESPIGAT

DESP Ad/5 QN

número de dies des de la

sembra fins que mitja espiga

surt de la baina en el 50 de

les plantes de la parcel·la.

D.2 DIES FINS A LA MADURACIÓ

DMAD QN

número de dies des de la

sembra fins que es manifesta

madures el 50% de plantes de

la parcel·la

D.3 ALTURA DE LA PLANTA

PALT Ad/12 QN

75-92 valor mig de 5 plantes

triades a l atzar, des del

sòl fins la última espiga

sense incluïr les arestes.

Magnitud: centímetres.

Material:cinta mètrica.

D.4 HÀBIT DE CREIXAMENT

HCRE Ad/3 QL 25-29

1. Postrat

2. Mig

3. Erecte

D.6 RUGOSITAT DE LES BARBES

BRUG QL

1. Aspres

2. Llises

D.7 COLOR DE LES BARBES

BCOL Ad/22 Ql

Prendre de referència el

valor amb més representació

en 5 plantes triades a

l’atzar. Material: lupa. 1. Blanc

2. Negre a la base

3. Negres(gris negre per

sp.spelta)

4. Vermelles a marrons

D.8 LONGITUD DE LES BARBES

BLON Ad/14 QN

valor mig de les 5 espigues

principals triades a l atzar

mesurat en el terç central

de l espiga. Magnitud:

centímetres.

1. Absència

2. Semi aristades 1=3cm

3. aristades 3=8 cm

-

ANNEXA 13

4. arestes llargues 8cm

D.9 LONGITUD DE LES ESPIGUES ELON Ad/23 QN

Valor mig de la longitud de

l'espiga de 5 espigues

principals mesurades des de

la base (sense espiguetes

estèrils) fins a la part

apical (sense incloure

arestes).Magnitud:

centímetres. Material: Peu

de rei.

D.10 DENSITAT DE LES ESPIGUES

EDEN Ad/27 QN/ QL

Valor mig de 5 espigues triades

a l'atzar. Des de l'inici,

incloent les espiguetes

estèrils, fins la base de

l'espigueta apical.D=((n-

1)*100)/L n=número

d'espiguetes L= Longitud del

raquis. magnitud:mil.límetres.

3.laxa <20

5.mitja 20-25

7.densa 25-31

9.molt densa>31

D.11 NÚMERO D'ESPIGUETES PER

ESPIGA

EESPNUM Ad/27 QN

Valor mig de 5 espigues

triades a l'atzar. Número

total d'espiguets excloent

les basals estèrils.

D.12 VELLOSITAT DE LA GLUMA

GVELL Ad/20 QL

Agafar de referència la

gluma inferior del terç

central de l'espiga.

1. Glabra

2. Pubescent

3. Vellosa (pels molt

llargs)

-

ANNEXA 14

D.13 COLOR DE LA GLUMA

GCOL QL

Prendre de referència el

valor amb més representació

de 5 plantes triades a

l’atzar. Material: lupa. 1. Blanc

2. Vermell/marró

3. Púrpura a gris negre


SCOL Ad/30 QL

A partir de la prova del Na

OH.

Col·locar les llavors dins

una placa Petri junt amb

25ml d’Anoa al 5 % durant 60-90 min. Els grans

vermells tornen marrons

ataronjats. Els blanc tornen

grocs.

4. Blanc

5. Vermell (vermell marró

per sp.spelta)

6. Púrpura

7. Gris ( per sp.spelta)

D.15 PES ESPECÍFIC DE LA

LLAVOR

QN Fer 5 pesades diferents de

10 llavors per cada pesada.

Calcular el valor mig en

grams del pes de les 10

llavors. Calcular el pes

específic d'1 llavor.

Material: balança de

precisió.

D.16 LLARGADA DE LA LLAVOR

QN El valor mig de la llargada

de 5 llavors triades a

l'atzar. Magnitud:

mil.límetres. Material: Peu

de rei.

D.17 AMPLADA DE LA LLAVOR

QN

El valor mig de l'amplada de

5 llavors triades a l'atzar.

Magnitud: mil.límetres.

Material: Peu de rei.

D.18 RELACIÓ LLARGADA/AMPLADA

LLAVOR

QN

Quocient entre el valor mig

de llargada i el valor mig

d'amplada de la llavor.

D.46 RENDIMENT

QN

Rendiment = g producció

total/ g sembrats

-

ANNEXA 15

Descriptors de les varietat de civades, Avena sativa i Avena Bisantynia k.


CODI CRF

CODI UPOV

TIPUS DE

CARÀCTER

CODI UPOV ESTADI FENOLÒGIC

PLANTA

MATERIAL I MÈTODES


DESP Ad/5 QN número de dies des de la





DMAD QN número de dies des de la



la parcel·la


PALT Ad/12 QN valor mig de 5 plantes triades

a l atzar, des del sòl fins la

última espiga sense incloure

les arestes. Magnitud:

centímetres.



HCRE Ad/3 QL 25-29

1. Postrat

2. Mig

3. Erecte

D.5 GOIXAMENT DE LES TIJES

AHIJAM QN 50-59

Valor mig de 5 plantes triades

a l'atzar del nombre de tiges

amb espiga per planta.

D.21 DIÀMETRE DEL TALL

TDIA QN Valor mig de 5 plantes triades

a l atzar, del diàmetre del

terç mig del tall. Magnitud:

centímetres.


D.22 ENROTLLAMENT DE

LES FULLES

HENR QL 50-59

Prendre de referència el valor

amb més representació en 5

plantes triades a l’atzar. 1. absència

2. Tendència

3. Acusat

D.23 VELLOSITAT NVELL Ad/7 QL 60-65 Prendre de referència el valor

-

ANNEXA 16

DELS NUSOS


plantes triades a l’atzar. 1. Glabra

2. Dèbil

3. Moderat

4. Acusat

D.24 ANGLE DE LA FULLA BANDERA

HBANANG Ad/4 QL 45-49 Prendre de referència el valor


plantes triades a l’atzar. 1. Agut

2. Recte

3. Obtús

D.25 VELLOSITAT DE LES FULLES INFERIORS

HINFVELL Ad/2 QL 25-29 Prendre de referència el valor


plantes triades a l’atzar. 1. Glabra

2. Dèbil

3. Moderat

4. Acusat

D.26 FORMA DE LA PANICULA

PAFOR Ad/8 QL 70-75



plantes triades a l’atzar. 1. Unilateral

2.Equilateral

D.27 DISPOSICIÓ DE LA PANÍCULA

PADIS Ad/9 QL 70-75



plantes triades a l’atzar. 1.Penjant

2.Semierecte

3.Erecte

-

ANNEXA 17

D.28 DISPOSICIÓ DE LES

ESPIGUETES

ESDIS Ad/10 QL 70-75



plantes triades a l’atzar. 1.Penjant

2.Semierecte

3.Erecte

D.29 COLOR DE LA LEMA

LCOL Ad/20 QL Prendre de referència el valor


plantes triades a l’atzar. 1. Blanc

2. Groc

3. Gris

4.Vermell

5.Negre

6.Altres

D.30 NÚMERO I CONSISTÈNCIA DE LES ARESTES

ANUM Ad/18 QL

Valor mig del número d'arestes

per espigueta, de 5 panícules

de 5 plantes triades a

l'atzar. 1. Sense arestes

2. Arestes escasses

3. Arestes dèbils

4. Arestes fortes i nombroses

D.31 TIPOS D'ARESTA

ATIP QL



espiguetes de 5 plantes

triades a l’atzar. 1.Recte

2.Geniculada

D.32 CUBERTA DEL GRA

GCUB Ad/17 QL Prendre de referència el valor



triades a l’atzar. 1. vestit

2. Despullat

D.33 VELLOSITAT GVELL Ad/22 QL

-

ANNEXA 18

DE LA PART BASAL DEL GRA



llavors de 5 plantes triades a

l’atzar. Material:Lupa. 1. Glabra

2. Dèbil

3. Moderat

4. Acusat

D.34 NÚMERO DE LLAVORS PER ESPIGUETA

SNUMESP QN Valor mig de 5 plantes triades

a l'atzar, del número de

llavors per espigueta.

D.35 NÚMERO D'ESPIGUETES PER

PANÍCULA

PNUMESP QN Valor mig del número

d'espiguetes per panícula, de

5 panícules de 5 plantes

triades a l'atzar.

D.15 PES ESPECÍFIC DE LA

LLAVOR



Calcular el valor mig en grams

del pes de les 10 llavors.

Extreure el pes específic d'1

llavor. Material: balança de

precisió.


QN El valor mig de la llargada de





QN

El valor mig de l'amplada de 5

llavors triades a l'atzar.




LLAVOR

QN

Quocient entre el valor mig de

llargada i el valor mig


D.46 RENDIMENT QN

Rendiment = g producció total/

g sembrats

-

ANNEXA 19

Descriptors de les varietats d’ordi , Hordeum vulgare


CODI CRF CODI UPOV

TIPUS DE CARÀCTER

CODI UPOV ESTADI FENOLÒG

IC PLANTA

MATERIAL I MÈTODES


DESP Ad/5 QN número de dies des de la





DMAD QN número de dies des de la



la parcel.la.


PALT Ad/12 QN 80-92 valor mig de 5 plantes triades

a l atzar, des del sòl fins la

última espiga sense incloure

les arestes. Magnitud:

centímetres.



HCRE Ad/3 QL 25-29 3. Postrat

5. Mig

7. Erecte

D.5 GOIXAMENT DE LES TIJES

AHIJAM QN 50-59


a l'atzar del nombre de tiges

per planta.

D.9 LONGITUD DE L'ESPIGA

ELON Ad/16 QN


a l'atzar de la longitud de

l'espiga des del nus basal de

l'espiga fins l'àpex de

l'última espiga.

D.10 DENSITAT DE L'ESPIGA

EDEN Ad/16 QN


a l'atzar. Ve determinada per

la longitud dels artejos del

raquis. Es mesuren els artejos

de la part central de

l'espiga. Material: Peu de

rei. 3.

Laxa ( >4mm)

5. Mitja (2-4m)

7. Densa (<2mm)


SCOL QL Prendre de referència el

valor amb més representació en

5 llavors de 5 plantes triades

a l’atzar. Material:Lupa. 1. Blanc

2. Blau

3. Negre

4. Altres

D.15 PES ESPECÍFIC DE LA LLAVOR



Calcular el valor mig en grams

del pes de les 10 llavors.

Extreure el pes específic d'1

llavor. Material: balança de

-

ANNEXA 20

precisió.


QN El valor mig de la llargada de





QN

El valor mig de l'amplada de 5

llavors triades a l'atzar.




LLAVOR

QN

Quocient entre el valor mig de

llargada i el valor mig


D.29 COLOR DE LA LEMA

LCOL QL Prendre de referència el valor



l’atzar. Material:Lupa. 1. Blanc a marró

2. Lila a negre

D.36 PIGMENTACIÓ TALL

TPIG QL 50-59 Prendre de referència el valor

amb més representació de 5

plantes triades a l’atzar. 1.Verd

2.Lila(solament basal)

3.Lila(meitat o més)

D.37 NÚMERO DE CARRERES

CNUM Ad/13 QL Prendre de referència el valor


espigues triades a l’atzar. 1.sis carreres

2.dos carreres amb flors

laterals estèrils

D.38 DENTAT DELS NERVIS LATERALS

INTERNS DE LA LEMA

LDENNER Ad/25 QL Prendre de referència el valor



triades a l’atzar. 1.Ausent

2.Presència de dents

D.40 RUGOSITAT DE LES ARESTES

ARUG Ad/22 QL



arestes de 5 plantes triades a

l’atzar. 3. llisa( més de 5cm llisos a

la base) 5.

Intermèdia( menys de 5 cm

llisos a la base) 7.

àspra( vellositat completa)

-

ANNEXA 21

D.41 LONGITUD DE LA GLUMA EN

RELACIÓ AL GRA

GLON A/21 QL Prendre de referència el valor



triades a l’atzar. Material: Peu de rei.

1. Mes curtes

2. Aproximadament iguals

3. Més llargues

4. Bastant més llargues( 2

vegades)

5. Molt més llargues( com la

lema)

D.42 VELLOSITAT DE LA RAQUILLA

RVELL QL Prendre de referència el valor


espigues de 5 plantes triades

a l’atzar. Matèria: Lupa. 1. Pèls curts

2. Pèls llargs

D.43 CUBERTA DE LA LLAVOR

SCUB Ad/23 QL Prendre de referència el valor



l’atzar.

D.44 NÚMERO DE TRIPLETS

D'ESPIGUETA/ESPIGA

ENUMTRI QN valor mig dels triplets

d'espigetes estimats en 5

espigues principals triades a

l'atzar,utilitzar les espigues

que s'han valorat en el D.9.

D.45 NÚMERO DE LLAVORS/ESPIGA

ELLNUMSEM QN valor mig del número de

llavors per espigueta

obtingudes de la part central

de l'espiga,estimats en 5

espigues principals triades a

l'atzar.

D.46 RENDIMENT QN Rendiment = g producció total/

g sembrats

QN Caràcter quantitatius

QL Caràcter qualitatiu

-

ANNEXA 22

ANNEXA 5. CODIS DECIMALS PER ELS ESTADIS DE CREIXAMENT DELS

CEREALS DEL UPOV.

CODI DECIMAL UPOV PER A BLATS

-

ANNEXA 23

-

ANNEXA 24

-

ANNEXA 25

CODI DECIMAL UPOV PER A CIVADES

-

ANNEXA 26

-

ANNEXA 27

-

ANNEXA 28

CODI DECIMAL UPOV PER A ORDIS

-

ANNEXA 29

-

ANNEXA 30

-

ANNEXA 31

ANNEXA 6. ALVEOGRAMA DE CHOPIN I ANÀLISI NUTRICIONAL DEL BLAT

BARBA I BLAT XEIXA.

ANÀLISI DE BLAT XEIXA

-

ANNEXA 32

ANÀLISI DE BLAT BARBA

-

ANNEXA 33

ANNEXA 7. FITXES DE CARACTERITZACIÓ DE LES VARIETATS LOCALS

CEREALÍSTIQUES DE MALLORCA.

Caracterització de varietats autòctones G¶H[WHQVLXVGHOHV ...

Documents

Transcript of Caracterització de varietats autòctones G¶H[WHQVLXVGHOHV ...