La caracterització dels personatges en Senyoria de Jaume Cabré, a partir de l’anàlisi fràsica

Treball fet a càrrec de J. Àngel Cano Mateu per a l’assignatura de Semàntica, lexicologia i fraseologia catalanes.

- Escriptor i filòleg català (llicenciat el 1972).

- Lector voraç: Borges, García Márquez, Proust, Calders o Rodoreda, entre altres.

- Melòman: la música molt present a les seues obres.

- Obres de “formació”: Faules de mal desar (1974), La Teranyina (1983), Fra Junoy o l’agonia dels sons (1983), Luwoski o la desraó (1983).

- Senyoria (1991): una de les més populars. Reflexió sobre el poder, un al·legat contra la llei i la justícia humanes, una lluita contra el destí, una novel·la històrica, un homenatge a Barcelona...

- Obres “clau”: Viatge d’hivern (2000), Les veus del Pamano (2004), Jo confesso (2011).

J. Àngel Cano MateuGrau en Filologia Catalana

Jaume Cabré (Barcelona, 1947)

- Barcelona de finals del segle XVIII: crisi a Catalunya i Europa i efectes de la Revolució Francesa, que comportarà la caiguda de l’Antic Règim.

- A Espanya, la monarquia borbònica: Carles IV, poc intel·ligent. Nomenament de Manuel de Godoy com a primer ministre.

- Dificultats:

· Àmbit interior: revoltes urbanes per les males collites i la carestia de vida; augment de despeses de l’estat fa que s’autoritzen nous impostos sobre els béns de l’Església i dels municipis.

· Àmbit internacional: Carles IV busca la guerra contra la República Francesa; Gran Bretanya li talla relacions amb Amèrica, Tractat de San Idelfonso (1796), Espanya s’alia amb França per l’hegemonia europea.

- Extensió del romanticisme: exaltació de l’individu i de les llibertats dels homes i dels pobles; reivindicació dels sentiments nacionals,;retorn a l’edat mitjana i, alhora, recerca de modernitat.

J. Àngel Cano MateuGrau en Filologia Catalana

Context històric i cultural

- Objectiu: Comprovar les característiques dels personatges (extracció social, coneixements de la llengua, ideologies...), més enllà d’allò narrat o descrit pel narrador. És a dir, centrar-nos en els diàlegs i els pensaments d’alguns dels personatges de l’obra Senyoria, per tal d’aprofundir –ne en el coneixement.

- Modus operandi: Aplicació del mètode de concordances fràsiques al Llibre primer, “Sota el signe d’orió”, de la novel·la Senyoria.

- Conclusió hipotètica: Si es produeix l’adaptació dels diàlegs a les característiques dels personatges analitzats, es donarà molta versemblança al text. Altrament, quedaria un llenguatge molt superficial i artificiós, lluny totalment de la parla popular. Si el nostre objectiu s’acompleix, es confirmaria que Jaume Cabré és un magnífic escriptor que considera important qualsevol detall.

J. Àngel Cano MateuGrau en Filologia Catalana

Introducció: una imatge no val més que mil paraules

- Fraseologia: Disciplina lingüística que estudia el corpus fraseològic o fràsic d’una llengua, això és, el conjunt d’unitats fràsiques (UFs) d’aquesta. L’estudi pot abordar-se des d’un àmbit teòric o aplicat, des d’un punt de vista diacrònic o sincrònic i des d’un enfocament intern o extern.

- Unitat fràsica: És una combinació estable de dos o més mots, que presenta les característiques de repetició, fixació i institucionalització, a més d’altres possibles i freqüents com idiomaticitat o anomalia.

- Col·locacions: Unitat fràsica formada per dues unitats lèxiques, que presenten una coaparició repetida en el discurs, amb significat composicional, de manera que una de les dues unitats (base) és més estable i delimita o especifica el significat de l’altra (col·locatiu)

- Fórmules: Unitat fràsica que constitueix un enunciat sense autonomia textual, amb una funció subalterna i cohesiva del discurs, que apareix generalment en contextos ritualitzats.

J. Àngel Cano MateuGrau en Filologia Catalana

Alguns conceptes teòrics

- Locucions: Unitat fràsica amb significat no composicional, unitari, reduïble, generalment a un mot o a la seua extensió, que es configura en una estructura sintagmàtica i funciona com un constituent oracional.

- Parèmies: Unitat fràsica que constitueix un enunciat amb autonomia textual, significat referencial i intertextualització rellevant en el discurs. Poden ser proverbis, sentències, màximes, aforismes, apotegmes, eslògans...

- Mètode de concordances fràsiques: Consisteix a localitzar UFs en un text, identificar-les, fer-ne l’inventari (corpus fràsic), validar-les mitjançant recurrències concordants (al mateix text o en d’altres) i estudiar-les des d’enfocaments diversos.

J. Àngel Cano MateuGrau en Filologia Catalana

- Nando Sorts: té dos Montgolfier, em menjaria el món, anar al llit amb, sóc un cul d’en Jaumet, ens perseguís el diable, he perdut tant el temps, hi ha la fusta d’un bon poeta, baixar dels núvols... Enfront dels antropònims fraseològics: fill de la deesa Fortuna, protegit d’Erato i Cal·líope, estimada Penèlope...

- Rafel Massó: el fill de gossa de Setúbal, li importava un rave, se’n feia creus, dóna’m pa i digues-me cul d’olla, ho sé de bona tinta, posar unes banyes, llançar-nos la carn, la mare que va parir... Enfront d’una cita de Sèneca: l’home fa mil esforços per aconseguir la felicitat fora muralles i no s’adona que l’únic lloc on la pot trobar és a dins del seu cor.

- Gent del poble: quan toca, toca, Déu n’hi do, posar-li pedaços...

- Gent de l’aristocràcia: sembla un interrogant, qui la fa la paga...

J. Àngel Cano MateuGrau en Filologia Catalana

Llistat de personatges

SER EL CUL D’EN JAUMET

1) Localització:

“Que sí, Andreu: que ja m’estic enyorant; que per més que tu diguis que tinc un esperit aventurer i que sóc un cul d’en Jaumet, sóc un home nou, sentimental, que sempre estaria tornant.” (pàg. 89)

2) Identificació:

“sóc un cul d’en Jaumet”, és la forma canònica que, a partir del context, significa ‘no parar enlloc, estar sempre viatjant’.

J. Àngel Cano MateuGrau en Filologia Catalana

Nando Sorts

3) Validació:

El cul d’en Jaumet, que no sap seure ni estar dret: ‘Es diu d’un infant o d’altra persona molt bellugadissa, que no està mai quieta.’ (DCVB, cul)

Ésser (o semblar) el cul d’en Jaumet: ‘No estar mai quiet.’ (GDLC, cul)

4) Classificació:

“el cul d’en Jaumet” -> locució nominal (Nom+Preposició+Nom)

Antropònim fraseològic, amb funció eponímica.

J. Àngel Cano MateuGrau en Filologia Catalana

J. Àngel Cano MateuGrau en Filologia Catalana

5) Interpretació:

Si tenim present el refrany de què prové aquesta locució nominal (“El cul d’en Jaumet, que no sap seure ni estar dret”), concretament, de la primera part, ja que s’obvia la segona, podem entendre fàcilment què és ser un cul d’en Jaumet.

Tot i que no està documentat en cap lloc com naix aquesta expressió, hi ha un conte popular que hipotèticament n’explicaria l’origen: Jaumet és un xiquet entremaliat i a qui li peguen al cul. Aquest, cansat de ser sempre qui rep les conseqüències del seu propietari, decideix marxar, fins que en Jaumet el troba i li promet que es portarà bé. Potser, aquest és l’origen vertader, però també caldria esbrinar què s’escrigué abans, o la locució o el conte.

En qualsevol cas, ací veiem clarament una metonímia, en què es pren una part (el cul) pel tot (l’ésser humà).

IMPORTAR (ALGUNA COSA A ALGÚ) UN RAVE

1) Localització:

“Que l’hagués comparat amb don Fèlix Amat i les seves teories de les esferes cristal·lines el molestava. Però en aquests moments, la veritat, li importava un rave la relativitat del nord i del sud i de la mare que va parir el pesat del doctor Dalmases...” (pàg. 106)

2) Identificació:

“li importava un rave”, és la forma canònica que, a partir del context, significa ‘no interessar gens una cosa a algú’.

J. Àngel Cano MateuGrau en Filologia Catalana

Rafel Massó

3) Validació:

Rave: ‘Cosa de baixa qualitat, que desplau.’ (DCVB)

UFs relacionades: “Donar un rave” (‘donar una negativa’); “Esser una cosa de pa i rave” (‘esser de poc valor o importància’).

Pensem que seria un calc del castellà “importar un comino”.

4) Classificació:

“importar un rave” -> locució verbal (Verb+Nom)

J. Àngel Cano MateuGrau en Filologia Catalana

J. Àngel Cano MateuGrau en Filologia Catalana

5) Interpretació:

Tot i que no hem trobat en cap diccionari l’expressió “importar un rave”, sí que l’hem localitzada en alguns textos, per exemple, en l’article de Xavier Serra Besalú, al títol, “La CEE m’importa un rave. La resta, no” (El Punt Avui , 2011).

Creiem que dóna lloc a una metàfora conceptual, on el domini font seria un rave, entés com una cosa sense valor, i el domini meta seria la indiferència que li produeix el fet en qüestió (la comparació amb les teories de les esferes cristal·lines). És a dir, “importar un rave”, literalment seria, ‘importar (alguna cosa) com una cosa sense valor’, o el que és el mateix, ‘no importar gens’.

-Amb l’anàlisi del fràsic de cada personatge podem veure que:

• Des del punt de vista històric, malgrat els decrets de Nova Planta, la castellanització i la francesització, la gent continuava emprant la llengua.

• Aquesta llengua parlada era molt rica, plena d’UFs de la cultura popular, i totalment allunyades de la llengua que es volia imposar.

• Per una banda, Nando és un jove músic: coneix expressions de caràcter popular, però també referències als clàssics (barreja el vocabulari del poble amb el refinament intel·lectual).

• Per una altra, Rafel Massó és el jutge de la Reial Audiència; tanmateix, hi ha arribat perquè sempre ha anhelat el poder i la riquesa, no pel fet de venir d’una família de l’aristocràcia. Açò es demostra amb l’ús de les expressions comentades, així com amb els insults i les paraules malsonants.

• Jaume Cabré sap dotar els personatges d’una versemblança aclaparadora, fruit, possiblement, de la seua afició d’escoltar la parla de la gent per a reflectir-la en les seues novel·les.

J. Àngel Cano MateuGrau en Filologia Catalana

Conclusions

CABRÉ, J. (1a ed. 1991): Senyoria, Barcelona, Proa, 2004.

CONCA, M. (2003): “L’estil literari en el Cicle de Cassana d’Enric Valor”, dins de Momenti di cultura catalana in un millenio. Atti del VII Convegno dell’ AISC (Nàpols, 2000), Nàpols, Liguori, 121-138.

DCVB (1926-62): Antoni M. ALCOVER i Francesc de Borja MOLL, Diccionari-Català-Valencià-Balear, 10 VOLS., Palma, Moll. [Disponible en línia http://dcvb.iecat.net/ ]

GDLC (1998): Enciclopèdia Catalana, Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Barcelona, Grup Enciclopèdia Catalana. [Disponible en línia http://diccionari.cat/]

GUIA, J. (2010): Ficció i realitat a l’Espill. Una perspectiva fraseològica i documental, València, Publicacions de la Universitat de València.

TRILLA, M. R. (2004): “Introducció”, dins de CABRÉ, J.: Senyoria (1a ed. 1991), Barcelona, Proa, 2004.

SERRA, X. (2011): “La CEE m’importa un rave. La resta, no”, El Punt Avui, 12-VII-2011. [Disponible en línia http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/23-lectorescriu/433446-la-cee-mimporta-un-rave-la-resta-no.html ]

SIMBOR, V. (2005): La narrativa catalana del segle XX, Alzira, Bromera.

J. Àngel Cano MateuGrau en Filologia Catalana

Bibliografia