Cardiovascular Rafa 02
-
Upload
mamacal -
Category
Health & Medicine
-
view
925 -
download
0
Transcript of Cardiovascular Rafa 02
APARELL CARDIOVASCULAR
ANATOMO-FISIOLOGIA
INTRODUCCIÓ
Les cèl·lules, com els organismes més elementals, han de mantenir unes condicions estables que permetin la vida:
MEDI INTERN
Un mitjà estable del que obtenir les substàncies que es necessiten
NUTRIENTS (Glucosa) OXÍGEN (02)
Un espai on abocar les substàncies de rebuig sense que aquestes s’acumulin
RESIDUS DIÒXID DE CARBONI (CO2)
INTRODUCCIÓ
En aquest MEDI INTERN tenen lloc:
Els processos metabòlics: ANABOLISME
CATABOLISME
La RESPIRACIÓ CEL·LULAR / TISULAR
Les funcions dels sistemes excretors
Aquesta estabilitat interna, es garanteix mitjançant complexos mecanismes fisiològics (HOMEÒSTASI).
És un PROCÉS DINÀMIC gràcies al qual s’aconsegueixen unes concentracions i valors estables cel·lulars en permanent relació amb el medi que envolta la cèl·lula (MEDI EXTERN)
O2
CO2
Glucosa
Residus
Minerals
Hormones
INTRODUCCIÓ
La relació és fàcil i directa quan es tracta d'organismes unicel·lulars
O2
Glucosa
CO2
Residus
MEDI EXTERN
INTRODUCCIÓ
MEDI INTERN
En els organismes pluricel·lulars les cèl·lules s’especialitzen i s'organitzen en TEIXITS
INTRODUCCIÓ
Al fer-ho algunes cèl·lules podrien perdre aquesta relació directa amb el MEDI EXTERN el que faria inviable la seva supervivència
O2Glucosa
O2Glucosa
O2Glucosa
O2GlucosaO2
Glucosa
O2Glucosa
CO2Residus
CO2Residus
CO2Residus
CO2Residus
CO2Residus
CO2Residus
CO2Residus
INTRODUCCIÓ
Els organismes complexos (pluricel·lulars) desenvolupen sistemes per APROPAR EL MEDI EXTERN a totes les cèl·lules:
• A través de l’Aparell Respiratori facilita l’intercanvi de gasos de la respiració cel·lular amb l’exterior
• L’aparell digestiu s’ha especialitzat en l’obtenció de nutrients del medi extern
• El sistema urinari s’encarrega de l’eliminació de substàncies de rebuig del metabolisme cel·lular
INTRODUCCIÓ
L’APARELL CARDIOVASCULAR permet connectar eficaçment tots els teixits entre si i els òrgans específics encarregats d’intercanviar nutrients, gasos i energia amb el MEDI EXTERN ...
..., al servir de conductor de LA SANG, un teixit líquid que entre altres funcions (defensives, ...) s’ha especialitzat en el transport dels nutrients, gasos, energia, ...
O2Glucosa
O2Glucosa
O2Glucosa
CO2Residus
CO2Residus
CO2Residus
L’APARELL CARDIOVASCULAR
FUNCIONS DE L’APARELL CARDIOVASCULAR
1.Transport de nutrients Glucosa, Proteïnes, Àcids
greixosos, vitamines, minerals, ...
2.Transport d'Oxigen (O2) Dels alvèols als teixits
3.Eliminació de productes de rebuig Diòxid
de carboni (CO2), Hidrogenions (H+), Urea, Àcid Úric, ...
4.Comunicació intercel·lular Transport de
missatgers químics, hormones, ...
5.Transport cel·lular Hematies, Cèl·lules sanguínies
defensives, ...
6.Manteniment de la temperatura corporal
L’aparell cardiovascular, és un complex sistema de conduccions que cobreix la totalitat de l’organisme.
ESQUEMA DE L’APARELL CARDIOVASCULAR
Comprendre correctament el seu funcionament, necessita contemplar totes les seves parts de forma integrada. Per això cal partir d’un esquema molt elemental i anar-ho “vestint” a mesura que adquirim nous conceptes.
La sang sortirà impulsada des del cor i a partir d’aquest es distribueix amb múltiples divisions fins arribar a nivell de tots els teixits de l’organisme (TERRITORI CAPIL·LAR) on es produirà l’intercanvi de les substàncies necessàries per la vida cel·lular. Posteriorment aquesta sang torna al cor completant el circuit.
ESQUEMA DE L’APARELL CARDIOVASCULAR
Diferenciarem en l’aparell cardiovascular de forma esquemàtica les següents estructures:
A. COR
B. Sistema CIRCULATÒRI El subdividim en 3 tipus
d’estructures vasculars sistemes tubulars de conducció amb importants diferències en la seva estructura, flexibilitat i/o plasticitat VASOS SANGUINIS
a) ARTÈRIES
b) VENES
c) CAPIL·LARS
d) VASOS LINFÀTICS
ESQUEMA DE L’APARELL CARDIOVASCULAR
A.COR
B.SISTEMA CIRCULATORI
A.COR
COR
Òrgan únic i central, situat al mediastí.
Motor o “bomba” impulsora, facilita l’avançament de la sang per tot l’aparell circulatori a través dels vasos sanguinis.
Es buit en el seu interior i es divideix en 4 cavitats
Recordem que els dibuixos anatòmics representen una persona davant nostre de front
i per tant la NOSTRA DRETA és la SEVA ESQUERRA
COR - LOCALITZACIÓ
Forma piramidal de base superior i vèrtex inferior, anterior i esquerra. Distingim tres cares:
― Cara ESTERNO COSTAL (ANTERIOR)
― Cara DIAFRAGMÀTICA (INFERIOR) (“POSTERIOR”)
― Cara PULMONAR (ESQUERRA)
COR - LOCALITZACIÓ
Localització MEDIASTÍNICA davant les vertebres dorsals 5ª a 7ª i darrera del cos de l'estèrnum, en posició obliqua lleugerament decantada a l’esquerra (1/3 a la dreta – 2/3 esquerra)
― Guarda relació amb:
~L’ESÒFAG, posterior al cor en el seu recorregut toràcic
~ La TRÀQUEA I LA BIFURCACIÓ DELS BRONQUIS PRINCIPALS que queden immediatament per sobre
~ El DIAFRAGMA, situat per sota d’aquest i en contacte directe amb ell.
~ Els PULMONS situats a dreta i esquerra
COR - ESTRUCTURA
Estructura musculatura específica MUSCULATURA ESTRIADA però amb activitat INVOLUNTÀRIA
• Distingim 2 tipus de cèl·lules cardíaques:
― La cèl·lula muscular contràctil és un SARCÒMER amb algunes característiques histològiques especials que les diferencien del múscul estriat voluntari, i una gran capacitat per conduir estímuls
― Cèl·lules específiques o AUTOMÀTIQUES que no solament conduiran els estímuls si no que els generen de forma espontània (AUTOMATISME, EXCITABILITAT, CONDUCTIBILITAT)
COR - ESTRUCUTRA
La paret cardíaca te un gruix i dimensions diferents segons la seva localització, però manté una mateixa estructura en 3 capes:
― ENDOCARDI Capa més interna, en contacte directe amb la sang, formada per una fina capa de cèl·lules endotelials sobre teixit connectiu. Es continua insensiblement amb l’endoteli dels vasos sanguinis
― MIOCARDI Capa mitjana, més gruixuda, formada pel TEIXIT MUSCULAR CARDÍAC, disposat en fascicles en forma de tirabuixó de vèrtex a base cardíacs
― EPICARDI Capa externa en contacte directe amb el PERICARDI
• Externament el cor es troba embolcallat per una estructura fibroserosa de doble capa PERICARDI
― PERICARDI SERÒS Directament en contacte amb l’Epicardi
― PERICARDI FIBRÒS Capa externa que embolcalla els vasos sanguinis de sortida del cor
A. COR 4 CAVITATS
Les dues superiors, anomenades AURÍCULES son petites i amb una paret prima.
Les dues inferiors, anomenades VENTRICLES son més grans i compten amb una potent paret muscular (especialment l’esquerra), donat que des d’aquí és des don s’impulsa la sang a tot l’arbre circulatori.
Un embà divideix el cor en DOS des de la base al vèrtex rebent diferent nom segons la localització
EMBÀ INTERAURICULAR, en la part superior separa les DUES AURÍCULES
EMBÀ INTERVENTRICULAR, en la part mitja/inferior separa els DOS VENTRÍCLES
COR - CAVITATS
A. COR
En condicions normals, existeix comunicació entre AURÍCULA i el VENTRICLE del mateix costat
En condicions normals, MAI es comuniquen les aurícules entre si ni els ventricles entre si
COR DRET AURÍCULA DRETA + VENTRICLE DRET
COR ESQUERRE AURÍCULA ESQUERRA + VENTRICLE ESQUERRE
FUNCIONALMENT és com si tinguéssim 2 CORS:
COR - CAVITATS
A. COR
En condicions normals, existeix comunicació entre AURÍCULA i el VENTRICLE del mateix costat
Aquesta comunicació és SEMPRE EN UNA MATEIXA DIRECCIÓ
AURÍCULA VENTRICLE
COR - CAVITATS
A. COR
Això és així per la presència d’unes VALVULES que impedeixen el fluix sanguini en sentit contrari
Son les VÀLVULES AURICULO VENTRICULARS
A la dreta, entre AURÍCULA i VENTRICLE DRETS trobem la VÀLVULA TRICÚSPIDE
A l’esquerra, entre AURÍCULA i VENTRICLE ESQUERRES trobem la VÀLVULA MITRAL
El nom es deu a que és una VÀLVULA TRIVALVA (3 vels) que tancats fan una triple cúpula
En aquest cas es tracta d’una VALVULA BIVALVA (2 vels) i el nom correspon a que clàssicament s’ha descrit la seva aparença com la d’una “Mitra de Bisbe”
COR – VÀLVULES AURICULO-VENTRICULARS
A. COR
• Aquestes vàlvules es troben “lligades” a unes excrescències del miocardi apical (punta del cor) anomenades MÚSCULS PAPIL·LARS (un per valva):
~ TRICÚSPIDE 3 valves Dins el ventricle dret trobem 3 músculs papil·lars
~ MITRAL 2 valves El ventricle esquerre te 2 músculs papil·lars
• En el moment de la contracció ventricular tanquen els ORIFICIS AURÍCULO – VENTRICULARS evitant que la sang torni del VENTRICLE a les AURÍCULES.
COR – VÀLVULES AURICULO-VENTRICULARS
A. COR
El cor actua com una BOMBA IMPELENT (bomba d'impulsió) fent avançar la sang a través de l’arbre vascular amb cada contracció
CÍCLE CARDÍAC és la successió d’aconteixements, auriculars i ventriculars, que es repeteixen amb cada contracció cardíaca. Dins de cada cicle cardíac distingim dos moments alternatius:
― SÍSTOLE, o contracció, fenomen que propulsa la sang fora de les cavitats cardíaques
― DIÀSTOLE, o relaxació de la paret miocàrdica, permet que les cavitats cardíaques s’omplin de nou de sang. Precedeix a la següent sístole
COR – CÍCLE CARDÍAC
RECORDEU
ESQUEMA DE L’APARELL CARDIOVASCULAR
AURÍCULES
VENTRICLES
VENTRICLE ESQUERRE
VENTRICLE DRET
AURÍCULA ESQUERRA
AURÍCULA DRETA
Vàlvula Tricúspide Vàlvula Mitral
Recordem que els dibuixos anatòmics representen una persona davant nostre de front
i per tant la NOSTRA DRETA és la SEVA ESQUERRA
A. COR
• Els orificis que comuniquen les aurícules i els ventricles son els ORIFICIS AURICULO – VENTRICULARS
• A les aurícules també hi trobem una petita estructura en forma de sac que anomenem ORELLETA
~ORELLETA ESQUERRA Localitzada a l’AURÍCULA ESQUERRA
~ORELLETA DRETA Localitzada a l’AURÍCULA DRETA
COR – VÀLVULES AURICULO-VENTRICULARS
ESQUEMA DE L’APARELL CARDIOVASCULAR
B.SISTEMA CIRCULATORI
El SISTEMA CIRCULATORI és format per fins a 4 tipus diferents de VASOS SANGUINIS, que son els conductes encarregats de transportar la sang
Tenen un diàmetre i una estructura diferent depenent de:
• La seva localització
• La funció que desenvolupen
ARTÈRIES
Transporten la sang que SURT DEL COR fins al territori capil·lar de tot el cos
ESQUEMA DE L’APARELL CARDIOVASCULAR
B.SISTEMA CIRCULATORI
Tenen un diàmetre i una estructura diferent depenent de:
• La seva localització
• La funció que desenvolupen
VENES
Transporten la sang que des del TERRITORI CAPIL·LAR de tot el cos ARRIBA AL COR
ESQUEMA DE L’APARELL CARDIOVASCULAR
B.SISTEMA CIRCULATORI
Tenen un diàmetre i una estructura diferent depenent de:
• La seva localització
• La funció que desenvolupen
CAPIL·LARS(TERRITORI CAPIL·LAR)
Son els vasos sanguinis que es troben en íntim contacte amb els teixits
És el lloc on es produeix l’INTERCANVI DE SUBSTÀNCIES a tot el cos
ESQUEMA DE L’APARELL CARDIOVASCULAR
B.SISTEMA CIRCULATORI
Tenen un diàmetre i una estructura diferent depenent de:
• La seva localització
• La funció que desenvolupen
LIMFÀTICS
Funció bàsica de defensa en front de les infeccions (Juntament amb els GANGLIS LIMFÀTICS)
Col·labora en la circulació recollint plasma extravasat de l’espai intersticial de tot el cos i l’aboca a la VENA CAVA SUPERIOR poc abans de l’entrada al COR
ESQUEMA DE L’APARELL CARDIOVASCULAR
Coneixem ja quins son els elements que formen l’aparell cardiovascular:
― COR
― VASOS SANGUINIS (CIRCULATORI)
~ ARTÈRIES
~ VENES
~ CAPIL·LARS
~ LIMFÀTICS
Veiem dons les característiques del circuit
Recordem que el cor és un òrgan buit amb 4 cavitats:
Dos AURÍCULES (Superiors)
Dos VENTRICLES ( Inferiors)
ESQUEMA DE L’APARELL CARDIOVASCULAR
L'havíem simplificat amb un dibuix molt esquemàtic ...... que encara podem simplificar més
AURÍCULA DRETA
AURÍCULA ESQUERRA
VENTRICLE DRET VENTRICLE
DRET
ESQUEMA DE L’APARELL CARDIOVASCULAR
AURÍCULA DRETA
AURÍCULA ESQUERRA
VENTRICLE DRET VENTRICLE
ESQUERRE
Recordem que la sang avança SEMPRE DES DE L’AURÍCULA AL VENTRICLE DEL SEU MATEIX COSTAT a través de la VÀLVULA AURÍCULO VENTRICULAR corresponent:
Dreta TRICÚSPIDE
Esquerre MITRAL
ESQUEMA DE L’APARELL CARDIOVASCULAR
AURÍCULA DRETA
AURÍCULA ESQUERRA
VENTRICLE DRET VENTRICLE
DRET
AURÍCULA DRETA
AURÍCULA ESQUERRA
VENTRICLE DRET VENTRICLE
DRET
AURÍCULA DRETA
AURÍCULA ESQUERRA
VENTRICLE DRET VENTRICLE
DRET
Recordem que la sang
ESQUEMA DE L’APARELL CARDIOVASCULAR
1. El camí que segueix la sang per dins el circuit cardiovascular és SEMPRE EN EL MATEIX SENTIT
Aquest sentit és:
• COR ARTERIA CAPIL·LARS VENES COR• El SISTEMA LIMFÀTIC segueix per un circuit específic des
del territori capil·lar fins al SISTEMA VASCULAR VENÓS a través de la Vena
Cava.
Dos idees fonamentals permeten assentar les bases de l’organització de l’aparell circulatori:
2. El circuit vascular realment està format per DOS CIRCUITS COMPLEMENTARIS
a. CIRCULACIÓ MAJOR (Circuit sistèmic):• Du la sang des del cor fins al territori capil·lar dels teixits de tot el
cos
• Aporta NUTRIENTS i O2 a les cèl·lules i recull dels teixits les
SUBSTÀNCIES DE REBUIG i el CO2 que aquestes han generat
b. CIRCULACIÓ MENOR (Circuit pulmonar):• Du la sang des del cor fins al territori capil·lar dels pulmons
(alveolar), on la sang alliberarà el CO2 que prèviament ha recollit als
teixits i es carregarà de nou O2
Tenint en compte aquestes dos idees, anem a construir el circuit complert, com si nosaltres mateixos féssim un viatge per dins de l’aparell cardiovascular
ESQUEMA DE L’APARELL CARDIOVASCULAR
Sortirem des del cor. No des de qualsevol lloc, si no des del ...
...VENTRICLE ESQUERRE