«PINTAR ÉS BOMBARDEIG 1EXERCICI DE LLmERTAT»

CARDONATORRANDELLLA PARAULA 1LA PIN~ÉLLADA NECESSARIA

Semblaun petit pintor anónirn, d'aquells que decoravenles ermites romániques a la Catalunyamedieval. Uns cabells mig llargs i d'un blanc engrogueít emmarquen el seu atapei'trostre. Perol' Armand Cardona és un artista, un home del nostre temps. És també parlador de vocació -noorador-, lector empedreít, anárquic, d'esquerra -perque és ellloc on bat el cor-, católic -perqueno tés res a oposar-hi, barroc, llibertari, llibertí, voluptuós, vehement, embriac, altruista, tramoia,actor, estrident, íntim, freudia, entranyable, infidel, místic, procac, lúdic, obscé, heterodox, tragi-cómic, bohemi ben entes, drástic, romántic, filósof, irracional, fantasmagóric, tolerant, transcen-dent, frívol, solemne, provocador, grafórnen, pobre per decisió propia, viatger, sincer a sotregades,culte i home lliure on n'hi hagi. Aquest vilanovílbarceloní facinquanta-cinc anys porta dins tota lavida i la contradicció de I'home de la Mediterránia, tot el seucolor i la sevallum.

El tinc davant, i entre nosaltres, nomésuna ampolla de vi i un paquet de cigarretesdamunt la taula. Es el petit detall esceno-grafic que l' Armand vol per envoltar laconversa. Fuma i beu constantment durantl'entrevista, i el gest, el vi blanc, el fum iuna veu esquerdada es conjuminen per ferbrollar, imparable, I'expressió. La paraulalúcida, punyent i adobada de lectures ivídes.daquest pintor es dispara dialéctica-ment en aquest capvespre de tardor. M'a-lerta que esta sord d'una orella i em diuque és un petit tribut pagat a la seva marque tant estima. Li deixo caure la primeracjuestió i espero -impacient- que faci el saltmortal del verb, que s'abandoni -i ho fa- ala voluptuositat de la conversa.

- Que és i qui és Armand Cardona

Torrandell?

- Aixo ha di.u el meu cerner d'identitat.Pot ser el que jo penso de mi, el que la gent

perrsa de mi i el que jo penso de la gent.Quan agafes, per exemple, un personatge

que es va buscant a través de la seva obra,com és l'André Breton, es veu que la pre-gunta fonamental és «qui sóc jo» i no arribaa una solució concreta. Penso que és una

pregunta a nive/l subjetiu, a nive/l perso-nal, a nive/l existencial, una pregunta bonaa fer-se pero sempre mantenint una posiciófilosofica escépnco. Hi ha pensadors quediuen que la filosofia esta feta de pregun-

tes, no pas de resposres' Són els catecis-mes, els dogmes, que estan.jets de respos-teso El pensament i la vida són una eternapregunta: «Qui sócjo».

«M'agrada quasi la violació de I;emoció del'attre aeep de paraula», -

- Realment hi ha una cosa claríssima i

és que per a la música jo no hauria servit.Aixo és del tot eVident, per una serie decondicions. Ara, I'expressió plastica o ver-bal, jo sóC un gran parlador, no un gran

orador, dic un gran parlador, perque nom' agrada la retOrica sinó que m' agrada elcontacte directe amb la persona, m 'agradaquasi la violació de I'emoció de I'altre, acap de paraula. La pintura, la literatura, totaixo, sí, qualsevol tipus d'expressió menys

la música. Crec que sí, jo crec, com diu Ril-ke, que l'obra (poemes, quadre ... ) és unproducte de la necessitat d'expressió, és laparaula necessdrie, la paraula viva de

Maraga/l, el respecte immens per la parau-la viva de Juan Ramon quan diu «dejadlaasí que así es la rosa». Rilke ha veia clarís-sim. A les «Cartes d'un jove poeta» ho diu;

quan tu vegis que és realment necessari.que construeixis un poema el construeixes,

un quadre, el construeixes. Quan I'abun-dancia et surti del cor parla, quan la indig-nació t'agafi, parla.

Parla amb vehemencia, convencut delque diu i corn ho diu. Les seves mans mol-sudes estan vives i a l'aguait de donarsuport a la frase del parlador. Em comentaque, a més a més de pintar, escriu i que hovol dir amb altivesa. Escriu sempre episto-larment i encara que confessa que no hopublicara, crec que en el fons ell no descar-ta la possibilitat de fer-ho algun dia.

- Quan parles, inmediatament, els teusinterlocutors comprenen que tu ets una

, persona d'una formació humanístíca am-

plia, un home culte pel que fa al món deIsllibresi culte pel que fa al món de la vida.Que creus? -

- Sí, és molt probable, perque fona-mentalment la lectura ha estat un deis

'). meus a/imentsjunt amb els viatges,- La teva sensibilitat hauria aflorat, aquests dos conceptes bastant per sota qel

segons diuen, a través de qualsevol altra - de les vivencies. Jo penso, com pensavaforma d'expressió artística diferent de la Gq.rki, que la universitat és el carrer, és lapintura, com per exemple la literatura, la . vida, són els sentiments viscuts, els senti-,,música. Es cert? ments compartits i els entiment conviscuts

els que et fan viure. Jo, des de nen he sen-tit una devoció pel /libre. El /libre era lameva joguina predilecta. O sigui, jo vaig

ser un locutor precoc. La guerra acabaI'any 1939; jo tinc deu anys, i /libres capi-tals per mi són «La debacle».», de Zola, i«El foc», de Barbusse, també Leuiis Carro/lamb aque/ls /libres merave/losos il./ustratsper la Lola Anglada, a una primera ediciódel «Romancero Gitano», de Lorca. 1 VíctorHugo i Dumas, no cal dir-ho. Dumas eren

les meves tires animades. A mí I'eclosió deles revistes animades no em va cridarI'atenció, rornpoc després. Hi ha un detallcuriós. L 'any 1951 vaig tenir I'opció, el mesde setembre, d'ingressar a la primera Es-cala de Periodisme de Barcelona, que esta-va a l'Ateneu, al carrer de la Canuda, i al'Institut del Teatre. EIs exdrnens eren per

les mateixes dates. El primer va ser a l'Ins-

titut del Teatre i el vaig aprobar, pero jo jatenia tota una tesina per ingressar a perio-

disme. Una tesina d'unes vuit o deu planessobre les meves lectures, sobre la mevavocació d'expressió aquesta vega da a tra-vés de la paraula escrita. Jo pensu que pro-

bablem'ent hauria passat I'examen, perovaig entrar a escenografia. La meva prime-ra exposició és pel 57. Per tant, jo durantsis anys, reflexiono, vaig pintant. Jo sem-pre he estat un grafOmen que igual escriviaque dibuixava. Jo sí que feia les mevestires, les deixava als meus amics d'infan-tesa, sense cap idea de cornerc, avui tot escomercialitza.

Cardona Torrandell va cursar per lliurela carrera de professor mercantil -qui ho

diria! - i es va examinar cl'anqles haventestudiat aquesta llengua per rnitjá deIssignes fonetícs pel seu compte. 1 ver apro-var. Quan el segon any es va examinar deliteratura anglesa la seva qualificació foude notable, malgrat la deficient pronuncia-ció, pero és que Byron i Dickens no teniensecret per a l' Armand. El seu professor,Llorenc, amb gran ironia escriví al paper laparaula «Notable» partint-Ia de tal formaque hom podia llegir tot traduint-Ia: «no~hábil». Imparable el nostre home escom~,-.} ••., ..~<\,

. ~.~i 11!"'~~

\~ ;'\(:6,." .' ,_ ~'

contra els uníversitaris que conegué al ser-vei militar i a altres llocs ..

- El contacte amb els universitaris vaser decebedor. Jo puc dir que el meu con-tacte amb els mariners companys fou lameva universitat, els meus sis o set anys delectura exhaustiva, tarda a tarda, a la Bi-blioteca Balaguer. Tot el cie/e de Zola, Víc-tor Hugo. Tot, tot, va passar per la mevamd. Filosofia, Historia, marxisme, des deMarx a Fauerbach, Hegel. .. Tot ho vaigempollar en aquesta joia que tenim, mal

aprofitada, que és la Biblioteca Balaguer.Aixo em dona una formació espontQnia,personal, no determinada pel professor,pel catedrcltic, sense unes lectures recoma-nades que em fabriquessin una cultura méso menys uniforme, més o menys manipu-lada com en el cas deis universitaris. Lld-vors, jo veig que hi ha un desniveJl molt

important a favor meu, des de la mevaoptica. Ells em podien trobar llacunes anivell estructural, pero és que per mi ellsestaven en una gran l/acuna, llacuna Esti-gia ... No eren l/acunes perqué jo allí on hi

havia posat la rnd ho havia fet bé. Quan esprofunditza en un determinat tema, S'es-tructura una convergencia amb els altrestipusde coneixements.

. «(La pintura) és aquell ofici, aquella pro-fessió, aquella forma de producció quedóna més garanties de lIibertat al'hnme».

1 ara, l'Armand fará una apologia apas-sionada de la pintura. Entre cites, rialles iuna fe sobrenatural exalta el seu exercicide llíbertat, perque sap que ell és un d'a-quests pocs homes lliures, .interiormentlliures, com el pensament dcls-ñlósofs quetrencaren amb la foscor teolóqica de I'Edat

Mitjana.

- Llavors jo comprenc realment que he

de viure, he de trabar la forma de viure deles meves propies facultats, siguin quinessiguin. Una cosa que em va [er pensar, amés de la lectura del «Tractat de la Pintu-

ra» de Leonardo i altres coses, que em vaobrir els ulls, és que el pintar és bombar-deig i exercici de llibertat. La pintuta, i emremeto a Leonardo, és un idioma universal.,no necessita el celestinatge del traductor,de l'editor, ni tan sois necessita el celesti-natge del marxant, del crític, perqué elpintor, en principi pot vendre directament

al client. O servir a una necessitat artísticadeterminada, com és una decoració per aun teatre o un cartell. Aixo esta exempt detot celestinatge. Ara faig un cant a la pin-tura igual com en algun moment el va [erLeonardo. No ftS un excés d'entusiasme.T'ho dic qua~i fredament. Es aquell ofici,aquella professió, aquella forma de produc-ció que dóna més garanties de llibertat al'home. L'ho~e pot traspassar fronteres.Es un idioma universal. Quelcom semblant

a la música. Pero pensa que la músicanecesstro el celestinatge de bons instru-

mentístesc de grups orquestrals, de la dic-

16

tadura de les multinacionals del disco Dirñsque també hi ha multinacionals de l' art,~es'veritat, pero existeixen per justificar elvalor discutible de dotzenes de patums.·Pero aixo no estronca la possibilitat deviure realment de la pintura, de vl~utemodestament de la pintura, viure com viuqualsevol treballador digne. Recordo. elque va dir Joan Oliver en I'homenatge queli van fer pel seu vuitante aniversari al reo- ~

tre Romea. Va recordar que quan transpas·sava la [tontera 1 'any 1939 va decidir, alcontrari de molts que un moment determi-'nat decideixen ser rics i alguns ho aconse-gueixen, que seria pobre. Jo ha he fet

també. Es per cixó que sempre he estatlliure i independent. Adoro viatjar, adorotenir la possibilitat de comprar-me un llibreo d'embriagar-me de qualsevol cosa. Tinctambé la debilitat de menjar bé, m 'agrada,per.o per aixo no necessito ser rico Consi·dero que, moltes. vegades, he viscut, heviatjat com un ric, pero jo no sóc un rico Pucser la desespercclóperun inspector d'hi-

senda, perque realment no hi ha res, bus-quen als comptes corrents i no hi trobenres.

Esclata en una rialla breu, trencada, far-cida de tabac i vi. Un interludi rialler, cóm-plice, opac, sincer i gairebé orqiástíc. Através d'aquestes notes sonores, explosi-ves, no pot dissimular la seva satisfaccióquan experimenta que allo que volia dír haquedar ben dibuixat, originalment ben tra-cat. Quan la seva paraula viola d'unamanera o altra - com ell pretén - l' emocióde I'interlocutor.

- Estas d'acord si se't qualifica d'auto-didacte? .

- El terme autodidacte no m 'agradagens. Hi ha un llibret de Rodríguez Agui·lera, publicat I'any 72, em sembla, pelMinisterio de Educación y Ciencia, en elqual jo dic que aborreixo la superbia esrú-

pida d 'aquells que es diuen autodidactes.Es un nom lleig, com a catedrdtic. Es unnom l/eig, autodidacte. -Ara CardonaTorrandell crida, gesticula, esta enfurismati frueix atacant aquest concepte. Ha es-querdat el pintor i ara surt el terrible, ferot-ge, Armand díalectíc, l'Armand absolut,irreversible -. Autoensenyar·se qué! Quininjelu; és en un món carregat d 'informació,en un món penetrat per la televisió, pelsmass-media, en un món en que les mono-grafies d'art estan a I'abast, com pot tenirla superbia d'anomenar-se autodidacte?

Adrnrntsrrern tot un l/egat inmens de lahumanitat. Estem podrits de cultura! Sipodem donar una petita nota personal enspodem considerar molt contents, 'fins i totens podem sentir orgul/osos de pode donarun petit accent al producte de tantes lec-

tures i tantes visualitzacions. Vivim en unconsumisme atro¡; i encara tenim I'altivesa

de dir-nos autodtdactes!

- Ets, dones, un horne que s'ha format

com ha volgut?

- Just. Jo he fet ús de la meva llibertat.

- Pero, no creus que has estat maní-pulat?

- No ha crec. El menys possible, quanr1l.'he adonat, he canviat totalment de di-orecció.

«Hl ha 'meítes esquerres que em semblencamaleoniques i versátlls».

El cervell é~ desbocat i la boca no li per-met expressar, amb tota la clara rapidesadeis seus pensaments, el que vol dir. Vomi-ta frases amb fluidesa, malgrat tot. Man-tinc, pero, la sensació que li pregunti elque li pregunti contestara alló que ell,d'una forma preconcebuda, vol dir. Pero jono vull que digui el que no vol dir , vullajudar-lo a dir, si cal més explicitat, el queell té ganes d' abocar.

- On et situes, si et situes, políticament?

- Jo estic al' esquerra en el sentit quedeia Lorca, l'esRuerra que és alla on bat elcoro Pero no he format part mai de cap par-tit polític.

- Una esquerra sense concretar, en elsentit ampli? .,

- No, una esquerra profunda o siguiesquerra ,de I'esquerra. Hi ha moltes es-querres que em semblen camaleoniques iversdtils, per aixo no em vull posar dins uncavall d'aquests, un cavall de Troia peraconseguir el poder i que llavors em trobiimplicat amb aquest tipus de ramat.

Enllaca de nou amb el tema de la sevaformació. Vol deixar ben clar d'on ve. Elque desconeixem és on va. Suposo quel' Armans tampoc no ho sapo Si ho sabéspotser ni pintaria, no seria un home, no-viurie obert a tots els impulsos vital s i intel.

lectuals que les hores i els astres regalen.

- El meu tipus de formació ha estat unasuma d'intensitats. Cursets accelerats desentiments, de¡lectures ... Naturalment heestat receptor també de tot un temps llarg i

molt accidentat. He viscut la guerra en lainfantesa, la postguerra en I'adolescencia i

primera joventut. He estat testimoni detotes les aventúres e/andestines durant lameva joventut i he arribat a la maduresaquan ha arribat la democrdcia. La denosta-da democrdcia, que jo, malgrat tot, tantestimo. Perque és una [ita que no hemassolit encara, pero és la que volem assolir.

- Que és més important per a tu, elmissatge, el medi o el massatge que diriaMacLuhan?

- Crec en el contingut, pero la pldsticaés forma, o sigui que el contingut, i aixo hodiu un gran estructuralista de l'Escola dePraga, Mukarowscky, el contingut és sim-plement /'elemrnt privilegiat que polaritzatotes les a/tres [orces (cromdtiques, materi-ques, grafiques), que són les que consti-tueixen precisament I'expressió plastica.El contingut ha estat el desenccdencnr, El

més important per a mi, i en aquest sentitestic molt més d'acord amb Umberto Eco,per exemple, que amb MacLuhan, és feruna obra de la qual sigui possible extreuremúltiples lectures. Que sigui oberta a la

interpretació de molta gent. Des de la in-terpretació de I'idiota, de I'illetrat, de I'en-vejós a la interpretació del culte. Aixo,pero, és molt arbitrari, Jo se que hi ha gentque actua davant de la pintura, quasi peradhesió personal. Hi ha gent que m 'ha

comprat quadres i és només per tenir unquadre meu. En alguns casos és com unacomunió amistosa entre jo i aquella per-sona. encara que no tingui el meu quadre.

aquest dissortat país que tant estimem-ara recita un tros del conegut poema del'Espriu- malgrat I'ajut a desídia de les

institucions, siguin de I'afiliació que si-guin, la cultura la fan dos-cents o tres-cents o quatre-cents intel./ectuals a lesseves expenses ipuc donar dades. Per aixohe dit que la pintura és una manifestació de

l/ibertat, perque el que no em poden negarés la meva possibilitat de pintar el que empassi pels nassos!

El to del seu discurs té alts i baixos, es-tridéncies i un personal intimisme. Quídiria quan veu pel carrer Cardona Torran-

Cardona Torrandell, I'any 1959, al seu estudi de treball.

«El que no em poden negar és la meya pos-sibilitat de pintar el que em pasi pels nas-süs», -,

Cardona Torrandell és un artista mésproper al carrer que al gran palau, mésvinculat a petits bars que a luxosos restau-rants, més identificable en un cabaret queen un concert de protocolo

- La me va pintura, sobretot a partir del63, va ser absolutament solidaria amb tot elque s 'anava movent en les capes profundesdel proletariat, per necessitats historicues,per una serie de coses. Quantitat de car-tel/s ... I ja no diguem qu'an hi ha una certa

l/ibertat, i sempre .sense cobrar ni un ral,marals, campanyes ... AIgun malintencio-.nat va dir que jo havia cobrat els vestis deis'

«Diables de Vilanova». Es fot [er una con-ferencia de descdrrec, que jo no vaig cobrar,res. Rialees de nou i. sequeíx -: I així

tantes coses, idecorats de teatn~, 'que jo no

he cobrat ni un duro. He vistcut com untramoia, he viscut co·m.un actor, pagant ~Imenjar, pagant-me I'habitació i desp'l)és,e.n regim de cooperativista, repartint-nos

els calés. Igual jo cobrava dos mil pessetes

al dia com el primer' actor ...· Regim de,

cooperativa heroic! Perque la cultura, en

dell tan pacífic, que és una auténtica bestiaquan se'l provoca amb la paraula. La sevapetita estatura creix infinitament quans'esplaia dialogant o -gairebé- mono-logant.

-En temps del Franco, quan exposaquadres a Italia, em deien com podia mos-trar les meves obres a- Espanya. Jo contes-

tava que havia exposat a cent cfnquantametres de la Dirección General de Seguri-dad, carrer Arenal, número 5. I no s'hoexplicaven. També fa un gra massa quanes parla de I 'excessiva persecució. Crec

que hi havia tanta ignorancia, com n 'hi hatanta a Espanya en els estaments de poder,que ni entenien el que [éiem, Estaven aI'alr;ada d'aqueSts que pensen que la pin-tura del Miró o del Picasso la podria [er elseu nano. Pero d'alguna manera aquestapintura tenia un carisma determinat quanarribava a les fabriqúes, quan arribava enels pamflets, perque se sentien abrigats

pel nostre instint revolucionari, entenienque estavem al seu costat. I aixo va serEstampa Popular, en la qual jo no vaig par-ti¿ipar, perque em semblava una crueltatfer petits gravats perqué els compressin els

obrers. No, home, no! Veneu els gravats agui us els pugui pagar ijeu cartel/s. Pensa:q:ue els universitaris, als anys 65, 66, eic.

fins.l'any 72,' quan estava a Madrid, erentants els"universitaris madrilenys que te- ,

nien els meus cartel/s de «Ronda de mort aSinera» i altres cartells a les seves lJabita-cions, als col./egis majors, sense costar-los

ni cinc centims. Llavors, si convenia, I'ori-ginal el venia a un «bon burqés» que teniamolta pela i ja estava, Retorna ara al temade la cultura i el franquisme com volentapuntar .una cosa oblidada-. Agafa lesrevistes d'art d'abans del 75 i són els ma-teixos amb les seves cadenes de galeries

internacionals, amb les seves [undacions ixozeta ...

«Em poseu en un estil i trenco la camisa defor~a i malaeixo qui la va fabricar»,

- Que té la teva pintura que tothom sapqui és l'autor? Que té que és tan caracterís-tica, inconfunsible, fins per a una personapoc entesa en art?

- Jo no he tingut una preocupació d'es-til. «l.'estil és l'home», Es per aixo que

penso que he aconseguit una escripturapropia, trencant tot I'apriorisme repressiuque representa la voluntat d'estil. Escrip-

tura propia, realitzada moltes vega desd'una forma curorndtrcc, e/s procesos deI'automatisme psíquic, a través de Freud oI'escriptura automatica a través de Breton,aplicats a la creació poetica i plastica deissurrealistes, els conec de punta a punta, amés de sentir-los dintre de la me va en-

tranya.

1 ho diu tan emocionat, tan sincerament,que aconsegueix posar-me la carn de galli-na. Pronuncia amb una inusual torea, quasiinfrahumana, la paraula entran ya, com si

talment sorgís de la propia entranya deIstemps. La seva veu, per uns moments, hacobrat una densitat intemporal, com si vin-gués d'un món sense present, d'un món depassat. M'ha semblat per uns instants queen Cardona és un místic.vun asceta. Se litrabocá el vas de vi i retorno a la realitatamb una certa esgarrifance a l'espinada.

- Es per cíxó, i aquest és el meu orgull,

quetothom, fins i tot els illetrats, fins i totels idiotes, diuen «aixo és un Cardona».Perque no he tingut voluntat d'estil. Per-

que la persona amb voluntat d' estil és unsemifoll, incapar; d'estripar la camisa de[orca de I'estil al qual pertany. Esta dinsd'un sac i encara li sobra, encara pot respi- .rar, encara li sobra superfície. - 1 ara síque s'eleva, i amb forca=-. Em pose u en unestil i trenco la camisa de [orca i maleeixoqui la va fabricar i ho escric! ... Ja esta.-Ara es desinfla, es relaxa, deixa anar elfum de la cigarreta i beu un glop de vi - .Crec que fer que el teu codi sigui reconegutcom un codi personal és fácil o impossible.

- Pintar i viure és el mateix per a tu?

- Jo penso que sí, per ami la vida ésinseparable de I'art. 'Mentre visc, menrre

17

viatjo. mentre menjo. mentre faig i'amor,jo. en realitat. pinto. Estic fent la part mésimportant a nivel/ productiu, i dic produc-tiu perque dir creatiu em sembla una micaobscé, de forma que quan em poso a fer un

quadre jo ja responc a una necessitat, a unaveracitat. a una voracitat i auna ferocitat. Aalgú li semblara una procacitat el que aradiré: Pintar és com I'acte amorós, igual queI'acte sexual. és el darrer desencadena-ment de tota una serie de dialectiques detendresa. de sentiments compartih. L 'ocre

sexual és el punt culminant. El momentaquel/ és el moment final de producció.

Qualsevól bon amant et diria que és moltmés important el l/arg preludi, sobretot siés l/arg que el desenl/a~. Barreja de goig i

angoixa. i alerta, que jo tinc un conceptemolt maco del que és I 'amor i pel sexe. osigui. que jo no porto, com els teoleqs, detristesa post-coitus, ni dramatitzo el meuesjorc en realitzar /'obra. Tot al contrarioreafirmo que és un art altament gratificantde realització de la l/ibertat personal.

«Per a mi el bohemi és generós, fins i tot,en el pecat».

Ara esta veritablement satisfet de laseva frase ,com aquell futbolista que marcael gol. Ríu ipica la taula, amb un tossir tra-qico-cómic.

- Si et die que ets el darrer bohemiil.lustre de Vilanova que em contestes?

-Jo penso que la gent té un concepte

pintoresc del que és un bohemio El bohemiés eioue té un respecte immens pels al-tres, per l,'amor, per la l/ibertat seva i perla deis altres, com la bandera deis volunta-ris de la legió potaca que l/uitava amb Gari-baldi: «per la uosrrn l/ibertat i la nostra». Elbohemi és el que té una gran falta de res-pecte per totes les estructures socials re-pressives i contra la quantitat de mal nas-cuts que condicionen la vida i que impedei-xen a la gent expresar-se lliurement en tots

els sentits. Si bohemi és aquella personaque I 'únic que no tolera és la intolerancia josoc bohemi, si és una persona que estimamés la vida que un aparell dogmatic jo sócbohemi, si una persona creu que és milíor

morir borratxo que morir ofegat, jo sócbohemio Per mi el bohemi és generós, fins itot. en el pecat:

Cardona Torrandell no té ter me mig. Esdrástíc, tráqic i en el fons més rorríantíc

que clássíc. S'arlla quan parla', els seus ullss'empetiteixen i el seu rostre pren formesfantasmaqórtques, per mimetisme, comuna de les moltes máscaras pintades per ellmateix. Sap oficiar la cerirnónía de'la con-versa i portar fíns el final'de tot l'exorcismede la paraula. Parlem del vi, ara. ')

- El vi, cosa que no es pot dir de la cer-vesa, ni d'altres begudes, ni deis alcoholsmesquins, el vi, per als cristians és el

sagrament; el vi és una cosa pura com elblat.

Ell és imprevisible: Parlem de pátr ics is 'acaba declarant católic.

- La meva patria es va eixamplant, o

sigui. jo a Italia m 'hi sento quasi igual que

a Espanya o a Catalunya. En el meu carnetd'identitat consta que sóc espanyol, no

catala. No tinc, ni tan sois cotxe, ni pensotenir-Io. per posar «Porsos Catalans». Emsembla una petita rebequeria sense canse-

quencia. Per exemple, sóc catolic perqueno tinc res a oposar-hi. M'emprenyariamolt ser Hare-Krishna. Prefereixo ser cato-lic. És una gran tradició occidental nostra,perqué ens hi rebel.lem cada dia.

Una "pose" caracteristica de Cardona, a Milan I'any1967.

- Existeix la inspiració? Com treballes?

- Crec en dues [onts. un impuls diqni-síac. una rebel.lia que podria coincidir ambI'instint satanic de tants poetes, de tantspintors. El joc, la blasfemia, no I'epifar'liani la pentecosta. Per treballar m 'agrada elsilenci. Hi ha unes hores particularmentpropícies per trebal/ar. Les hores del matísón espléridides . les tres del matí en enda-vant. degut a un aúlament del teu mónIntim. EIspintors ordenats que jan les vuithores, quatre hores abans de dinar i quatre

. hores després. són iguals que els amants

. que fan I 'amor el disscbte. L 'amor es faquQ,]1se 'n té ganes.

Sembla que vulgui epatar, pero tan soIsintenta provocar els altres, vol que no ·res--tern indiferents davant de les seves frases ~davant de la seva pintura. Podem estarcl'ttford, o no, en el que diu, pero no podemde'sentendrens-en. Colpidor, Cardona,

burxador, sondrollaire. Veu inquieta, tole-rada paternalment, dissident, amb tot icontra tot. Es com un brau petit, valent,picassiá, mediterrani i lluminós. Llibertá-riament lluminós i alhora abocat a la foscordeIs absurds pestilents de la vida.

- La dona. quin lloc ocupa en el teuunivers?

- Jo no dic la dona, jo dic el paral/amps

de tot el meu amor, de tota la me va concu-piscencia. en un moment determinat.També s 'estima en el record innoble aque-

l/a persona que no sap estimar amb él re-

cord. Jo estimaré sempre la gent que heestimat.

- Parlem un xic de la teva vinculacióamb Vilanova i amb el Foment:

- La mevó vinculació amb Vilanova ésclaríssima, perque d'algunaforma des deisquatre anys jo he estat al/otjat a Vilanova.Jo sóc vilanoví i em sento barceloní i sócbarceloní i em sento vilanoví. Estimo elRabal i estimo el Passeig del Carme, esti-

mo la Geltrú i estimo el Barri Gotic. Iaquest és, tal vegada, el sentiments mésintens de patria, el l!oc on has viscut, elcentre més concreto L'exposició al Fomentfou a I'estiu-tardor del 59. No sé, no recor-do concretament com va anar. EIs contac-

tes que vaig tenir foren amb I'Anguera, elMestres i algú més que ara lamento no re-cordar. Són els .que em van portar al Fo-ment perque jo hi fes la meva primera an-tologica aquí. Em va presentar el gran crí-tic Martí Bal/ester Cairat i, el ja desapare-

gut també, Alexandre Cirici Pellicer, queva donar una l/i~ó magistral. Pero el meu

nomadisme, com diu Josep M. Carandel/,ha fet que jo tampoc sigui un amant fidel,per tant, no podem observar la meva fideli-tat al Foment Vilanoví, pero jo, sempreestimo el que he estimat. Va ser moltmaco, van ser uns dies molt bonics .. I ara,als vint-i-cinc anys, trobo un altra junta queamb el mateix interes i amb la mateixapassió i bonhomia agafen amb il./usió oixó.

És per aixo que per a mi el Foment conti-nua sent el Foment.

Estem a punt dacabar la comedia o latragedia com es miri. Vull que aquest actorgegantí, aquest Yorick ressuscitat, aquesíacriatura humana que domina la llengua tanbé com el pinzell em contesti una tópica ipretesa pregunta transcendent.

- Qué és per a tu la vida, als teu 55anys, Cardona?

-'Enterrant un gran amic meu I'altra

dia, hi va haver una persona que em va dir:«que trista que és la vida, Armand», i jo livaig dir: «No; que trista que és la mort».Entre solemne i satisfet em desfa la qU'estiólaconicament, amb un punt d'ironia somriui amb el got de vi als l/avis pinta trist unsilenci, farcit de cal./igrafies, a I'espai.

FRANCESC-MARC ALVARO I VIDAL

19