«Carnestoltes [redes,de poca virtut.Quants n'hi ha que ballenamb el ventre buit!»(Quarteta popular vilanovina)

Fredes, .ben [redes, de noms i de [ets,[oren le'S diades del primer Carnestol-tes del segle en que ens ha toca! viure.La temperatura baixá a 4 graus sotazero (cosa que feia 40 anys que nohavia succeit! ), Tots els dies hi haguéf!,la.;ada i, com que feia un [ret quepelaua, les festes de carrer -segonsles croniques=: es van veure molt de-sanimades. El recapte de la Caoaicaña,auténttcs barometres de l' estat socialde la oila, acusava una baixa d' espant:825 pessetesl, índex ben clar de la de-pressiá que ens aclaparava i que si noera el minim absolut, ho era el delsegle que aquell 1901 s'encetava.

Aquell simptomatic fret semblavacara un presd'¡J,ique moltes coses dela Vilanova vuitcentista que encara nobaoien passat a millor vida, no triga-ríen a [er-bo. [ el traspás seria mésque pobre. «Per amore Dei», com eldel tronat rei Carnestoltes, que passña la mort aparent de cada any senseque en cap societat es llegís el seu tes-tament. Per qué?

Les antigues societats d' esbar¡o, quehavien estat l'impuls, l'entusiasme, elnerui, el neguit i, per damunt de tot,la base popular d' aquells carnavals vi-lcnouins tan merescudament famosos,en comencar el segle estaven esllangui-des, anémtques, caquéctiques. El dega«Círculo Villanovés», tamb mig seglede vida, el que havia estat «Casinodels senyors», vivía una senilitat pre-matura per manca de materia prima,dones els «senyots», ai las!," o no vansobreuiure al segle' b van domiciliar-se-quietament ¡diséreta- a la c'tutatde Barcelona. Set anvs maloiuria enlenta agonia. El desenllac esdeuindriapel setembre del 1907 i, encara que": :~La,,

Carnestoltesfredes

tot seguit sortís un hereu dels seusbéns, el «Foment del Treball», ja noseria ben bé el mateis: que abans.

Els menestrals, més nombrosos i ac-tius, artesans segons se'ls deia el passatsegle, no gaudien de millor salut en elsseus locals de la Rambla, «Casino Ar-tesano», i de la placa de la Vila, «Cen-tro Artesano», popularment «Portu-gal». Tal vegada encara estaven de ri-gorós dol per la defunció de VíctorBalaguer, ben recent per cert. 1 és queamb don Víctor morien també algunsconceptes del liberalisme noucentista,descregut de missa de dotze, reuolu-cionari i aburgesat, floralista i centra-lista, tot d'una peca, que ja no s'encai-xava en els motlles del nou-cents. Els«Artesans», ories, anaven en doina, boi cercant remeis inútils per a una so-breoioéncia impossible. El 31 d'octu-bre del mateix any 1901 es posaven al' encant els béns del «Casino Artesa-IZO»,adjudicant-se'ls el seu embargadori principal creditor, Rossend Raldiris,pel valor de 90.000 pessetes. La socie-tat no en fou desnonada tot seguit. Hiseguí per pocs anys més ...

«pero yo ya no soy yoni mi casa no es mi casa... »

El «Portugal» va tancar definitiva-ment les portes el juliol del 1908, des-prés d' haver ocupat durant 41 anysconsecutius el gran edifici de l' alesbo-res placa de la Constitució, núm. 13,que havia estat construit, com qui diu,expressament per a la installació d'a-quell «Centre». Un parell fl'anys abans,el 1906, al sermó del Carnestoltes, se-gons extracte que va recollir XavíerGarcia, es dedicava al «Centro Arte-

.sano» aquest inexorable auguri:

A quin abim has caigutSocietat ans tan potenta¿Pots suportar sense afrentala impotencia del vensut?

saga dels artesans

Val la pena dedicar unes ratlles a lessocictats artesanes que van fer tant de[orolla a la nostra uila, especialmentpel Carnaval, tal vegada perqué, en elseu procedir -inquiet, contestatari idivisionista- es reflecteixen algunesde les constants del taranná dels oila-noutns.

Direm, abans que res, que es tenienper «artesans» els homes d'ojici, quetreballa ven o no pel seu compte, petitsindustrials o comerciants, empleats iobrers emancipats. Com a tals s'acen-sauen, el 1860, 838 homes i 14 donessobre un total de 12.227 habitants, <;0és, un 7 per cent del censoLa primeraguspira del seu associacionisme recrea-tiu la tenim anotada en la revetl!a deSan! Joan de l'any 1835, en qué la«Sociedad Artesana» va donar un ballal «Café del Jardí», inaugurat aquel!mateix any a la Rambla Principal, can-tonada al carrer que encara en porta elnom. Aquesta societat la veiem trans-formada el 1857 en el «Casino Arte-sano», que succeí a un anodí «Casinode la Amistar», i que havia funcionatanteriorment per raó de les circums-tancies. Pel marc d'aquell any, la juntademanava als socis llur contribució pera edificar un local de nova planta enuns terrenys a cens del que havia estathort del convent dels Caputxins. Demoment hom volia [er-lo amb [acana ala placa dels Cotxes, pero no hi haguéauinenca. Mentrestant, s'obrí el carrerde Ceroantes i a la cantonada d' aquestcarrer amb el de Sant Gervasi s'alr;a eldesitiat local, construit tier accions deuint ·rals cada una i amb un cost totalde 53.650 pessetes. Es on ara hi ha el«Círcol Catolic»,

De la vitalitat dels artesans en po-den donar fe els seus balls i les sevescomparses, pero també la seva contri-buciá en aquelles freqüents subscrip-cions que es feien a la vila, en horescrítiques en que no bi havia [eina nieina oer als qui estaven en atur, quan,per falta de cotá, tancaven les fabri-

Carnestoltes fredes

ques de teixits, com per exemple du-rant la guerra de Secessiá deis EstatsUnits. Foren altres «Carnestoltes [re-des». La cavalcada només aplegá 428pessetes, quasi tot monedes de courede les menudes. S'organitzaren captirisa profit dels treballadors sense feina.El de l'Artesa produí 2.168 rals, men-tre que el del «Círculo Villanovés»s'arrodoni amb 500 rals. Aixo succell'any 1865. L'any següent comencauaamb un pronunciament del generalPrim, el qual tenia a Vilanova nombro-sos partidaris dins del nomenat «partitprogressista». El moviment fou secun-da! el 19 de gener, sense alteracionsgreus de l'ordre, pero sí que amb al-gunes detencions entre la gen! implica-da. No [ou aixo obstacle perqué aquel!any se celebrés un lluit carnaval que,al dir del «Diario», «habrá conocidomuy pocos rivales en esta población».L'Ajun!ament no s'oblidá dels detin-guts a la preso de Vilanova [ent-los ser-vir, durant els tres dies de xivarri, men- ,jar extraordinari, amb caié, copa i «pu-ro». Pero la cosa no acaba aci. No hiha res pitjor que un moviment [racas-sat per atiar les discordies, Josep Car-bonell i Rovira, a «L' humor i el tre-

ball () Vilanova» bé ho relata en po-ques paraules: «...per aquell temps hi)Jan haver [ortes discussions entre els'socis del "Casino Artesa", i es produitIa inevitable escisió; els descontents essuan separar, reiugiant-se en un pis del'carrer de santa Madrona». Per la sem--blanca del cas, amb el moviment d'en:Prim, el local on es refugiaren fou ba-tejat amb el. renom popular de «Por-tugal». El I)·,.d'abril del mateix any1866 van comencar les obres del queseria el «Centro Artesano» per comp-te del propietari Salvador Raldiris iCarbo. S'inaugurava el 15 de febrer de1867, un mes abans que la Casa de laVila. L'edifici el van decorar els pin-tors Sugranyes (pare i fil!) i es consi-derauen fundadors seus, Francesc Garri-ga (primer president ), Francesc de 5.Vidal, Joan Macid. (pare del presidentMacla) i Miquel Sala i Fontanals, 120-

menat pel motiu de «Rus», per havermuntat les primeres «Muntanyes Rus- L.•

. ses» conegudes al nostre país. Pero, elgran protector del «Portugal» fou l' amo,de la casa, Salvador Raldiris, que al dirde Xavier Garcia, tenia flJel centre unaveritable guilladura. «Grácies a aques-ta es desenrrotllaren molts; anys, es-plendorosament, els actes carnavales-cos»,

')

, 1 ja tenim als artesans escindits. La'rivalitat entre el «Casino» i el «Cen-tro» fou épica. La competencia, les sá-

Es curiós de constatar com personesdel llinat ge dels Raldiris estan involu-crades en la vida i mort de les socie-tats dels «Artesans», Vinguts no sa-bem d' on els Raldiris ja estaven radi-

, cats a Vilanova als comencaments del.: segle XVITI. Un Félix Raldiris partici-

pava en les delibcracions del ConsellGenera! el gene?"de 1701. Els Raldiris

. eren bortolans, petits propietaris. Te-<,,/'" nien la sínia dita del Carlets donant al, '

'? ~ . carrer que en conserva aquest nom, als,: ~ 'horts de! castell de la Geltrú, prop de

,::: (~les botigues de Mar i tocant al torrent

~ de la Pastera i tres feixes de seca, tot. ,~ . p!egat quatre jornals i mig de terra se-

gons el cadastre del 1739. D'aquelltemps poc se'n sap del Carnaval, perosí que ha quedat bona memoria de les

', processons de la Setmana Santa. Dones. bé, un Félix Raldiris, en la seva quali-, tat de prohom del gremi d'bortolans

de la Geltrú, figura en primer lloc enels pactes [ets amb l' escultor barceloni[oseb Trulls per a la construcció d'a-quell impagable «Misteri de l'Hort»que donava goiJl..de veure amb els seusraims madurs el mes d'abril peniant deles decoratives parres. El Félix haviaquedat vidu de la seua primera mullerGertrudis Gener, de la Geltrú, com el

(/j 1 t ' seu nom indica, i es casa. en segones~~(\ -: ¡ noces, amb la sitgetana M,agdalena 50-y~~ '.---""(" , ler, vídua de l'bortolá AJ!,ustí Virella,-, /~ ~~.~ \ z fautora del casament del seu fiU, Jo-o ~, ~ ~~. ~~ sep Virella i Soler (1728-1818), am~

\ ff, ._ (\ <...~~la fzlla del segon martt Ramona Raldz-

~

' \~ Id/~! \1\ r~-c 'V ris i Gene~ (1731-1825), dels quals-,~ ,) ~ \)>J.,~ 1 a una distancia de StS generaczons, es

r''":''', (( ,descendent l'autor d'aquestes ra!lles.\~ ~~ ~ ~ Pero l'bereu era un Gabriel Raldiris\ 7" 'l\ 1111 (Bzeló), fill del primer matrimoni, el

\

' \ .J,.JA~tJf\"" aual, segons sabem, el 1751 feia de cor-der. Més tard, els Raldiris es van dedi-

• car a la boteria, a la destillació d' aiguar-dents (una seva [assina, al carrer delCollegi, crema espaordidorament pel de-sembre del 1852) i al comerr; de uins.Aixo era en els bons temps de [osepRaldiris i Montserrat, vilanoví de oro,Que el 1838 el sabem sots-conso' rfpPortugal, alineat amb els fundadors iprotectors de l'Escola Lancasteriana(basada en la instrucció mútua) pel/841, Alcalde de Vilanova el 1851Lquan suprimiren l'impopular cárrecd'Alcalde-Corregidor a Vilanova), ins-tituint i presidint durant el seu manda!una comissió per a l'establiment d'un

tires i les bromes de tota llei contri-buiren a posar quelcom de sal i pebreen el nostre Carnaval, pero la proximi-tat física entre els dos locals, a la llargaresultaria molesta als del «Casino», elsquals, sobretot, se sentien rebaixats isuperats pels seus incomodes oeins. Aixífou que pel 1877 determinaren cons-truir un nou edifici a la Rambla Prin-cipal, en terrenys de l' antiga «Sínia delsCapellans», que eren propietat de Ros-send Raldiris i Giiell. Les obres anarena bon ritme, al carrec del mestre Paulí

50'/1 i segons projecte de Francesc1bern. Els SOclSja van passar al noulocal per Sant [oan de l'any 1878, peroe! teatre no s'inaugurá fin s per la Fes-ta Major de l' any següent. Fou, comqui di u, una disbauxa d'opera. Al nouteatre es van representar «Lacia» i «Il,Trovatore», amb una orquestra dirigi-'da per Magí Sans. Al «Portugal», queno va voler quedar-se enrera, el reper-tori es composa de «Rigoletto» i «50-námbula», dirigint l'orquestra el mes-;t're Urgellés. Ambdós conjunts musi-

cals eren rejorcats per projessors del' orquestra del Liceu de Barcelona.Creiem que mai més a Vilanova es tor-naran a veure quatre operes en unasola Festa Maior!

El llinatge dels Raldiris

Carnestoltes fredes

collegi d'ensenyament secundario Elsucceí Salvador Raldiris i Carbá, elqual, ultra el sots-consolat de Portugal,aplegá també els de Suecia i Noruega.Vivia a la placa del Baró, així dita per-que la casa Raldiris havia estat la resi-dencia del Baró de Canyelles. En elseu temps, va haver de formar part dela Milícia Nacional. Era temps de bu-llangues, i Salvador Raldiris, cap el1856, se sentia incomode en aquell gar-buix simu'a malaltia, pretexta canvi dedom 'cili, dimití dels sots-consolats queoste::tava, i no hi hMyé més rcmei quedonar-lo de baixa. El 1859 [ou elegitper l' Ajuntament que presidí TeodorCreus i eorominas, Fou tinent d'alcal-de i particit= en la creaciá del perti:j,:dirial el ] R60, i en la junta per a l'es-tabliment dels Escolapis, dimitint peroel 1861, en canviar l'alcalde. No fouccceptada la dimisiá i, ja en l' oposiciá,manilestá aquesta exposant, el 1862, elseu desacord amb la construcció de lanoua Casa de la Vila. Pero no tot ha-via d'ésser negatiu: el 1863 posaua laseva casa de la Placa del Baró a dispo-sició del comú per a la installaciá d' es-coles públiques i obria el carrer queporta el seu nom per a facilitar l' accé sa la dita placeta. El mateix any, és es-

mentat entre els patricis que van fun-dar el Patronal de Pobres, obra de laqual Raldiris fou protector per tota lavida. La seva tendencia política la bes-llumem l' any 1864 quan es constituía Vilanova el comité local del PartitProgressista, que presidia Pere MartirPollés, adscrit a les tendéncies de JoanPrim, el general de Reus. Salvador Ral-diris integrava aquell comité, cosa queexplica que quan fallí el cop que portaPrim a l' exili de Portugal, financés laconstrucció de l' esmentat «Centro Ar-tesano». r ho podia fer perqué, com vaescriure en Xavier Garcia, havia adqui-rit «solvencia economica». Des de l' any1870 era soci comanditari de la fabricatextil popularment coneguda per calXoriguer, tenia una [assina d'aiguar-dent a la platja els darreres de la qualdonaven al carrer de Carlets evocadorsde l'aoior hortelana, amb Joan Maciaper soci era armador d'algun veler quefeia el comete marítim, exportant vinsi entrant doga per al taller de boteriadel qual sortí l'enorme bocoi que s'uti-litza el 1862 en el primer carro de re-gar que tingué la vila. Un home així,el mnteix podia pagar un abundant isaborás dinar a tots els presos de lavi/a (uoluics en la seva maioria) perla [esta de Sant Antoni de l'anv 1864,que contribuir a l' esplendor dels carna-vals del «Portugal», com també dialo-gar i entendre' s amb els dirigents dela Societat de Boten Resistents, du-ran! Ir¡ R.P1)úh1ica del 1873. Més enda-urnt , Del 1877, [ou director suplent dela primera Caixa d'Estaluis de Vilano-Tia, constant com un dels seus funda-dors.

La decadencia

Salvador Raldiris morí l'any 1884.Poc després, els seus béns [oren po-sats a l'encant per a fer-ne parts . En-tre altres s'esmentauen el cafe del .T ar-dí, al n" 10 de la Rambla Principal,valorat en 71.000 pessetes i l' edificidel «Centro Artesano», valorat en90.000 pessetes.Aquest queda en mansde la família del difunt i el «Portu-gal» encara tingué braó per a celebrar-

hi festes i reunions durant vint-i-qua-tre anys més, fins que, abocat a unadecadencia imparable, endeutat i nosabent per quin cantó tirar, l' estiu del'any 1909, tancava definitivament lesseues portes. No hi ha dubte que pera aquella bona gent les de l' any 1910[oren altres «Carnestoltes fredes».

El novembre de 1910 es publicavaun anunci de venda del casal de la pla-ea de la Constitució n" 13. L'adquiríd'Enriqueta Raldiris la Societat Coope-rativa de Consum «La Regeneradora».Com que la casa era gran, part delsbaixos i dels pisos [oren llogats al«Centre Democrátic Federalista» i, vesper on, aviat torna aquella sala de balla sentir l' escal] dels dansaires en elsCarnestoltes que seguiren, per tot unbon quart de segle. Els de l'any 1936[oren els darrers . Després, torna una[redor glacial, de ventres buits i de ce-mentiri. Una fredor que hauria de du-rar molts anvs. Més dels suficients per-que es perdés la memoria dels homesi dels [ets. Més dels que calien perquéles coses justes esdevinguessin cabories.

Albert Virella i Bloda

Soci, strnpatitzarrt:\o

.No fa tis a la nostra Comparsa.

T'esperem!