CARTA A EMPRESES · 2016. 6. 1. · tercera Època any xlii carta a empreses nÚm. 449 gener-febrer...

CARTA A EMPRESESTERCERA ÈPOCA ANY XLIINÚM. 449 GENER - FEBRER 2010

Director:

ANTONI PORTELA

Comitè de Redacció:

JOAN ASTORMARTA CALVETJOSEP MANUEL RICART

Edita:

COL·LEGI OFICIAL DE QUÍMICSDE CATALUNYA

Òrgan de difusió de:

ASSOCIACIÓ DE QUÍMICSDE CATALUNYA

Redacció:

Av. Portal de l’Àngel, 24, 1r08002 BarcelonaTel.: 93 317 92 49Telefax: 93 317 92 99e-mail: [email protected]: quimics.cat

Maquetació i creació arxiu PDF:

Joan Astor

Realització gràfica:

Editorial EstelGrup EMA - S. L.Equador, 32-34 ent. 1a, 2a08029 BarcelonaTel. 93 419 33 21

Publicitat:

Gecap S. L. - Ricard PiquéTel. 93 459 33 30

Dipòsit Legal: B-14.622 -1969ISSN 1577-4600Nombre d’exemplars: 4.000

NPQ no es responsabilitza de lesopinions expressades en elsarticles signats

PORTADA: Cigne blanc.Fotografia: Marta García.

l Col·legi de Químics de Catalunya desenvolupa, encol·laboració amb les institucions del país i amb lesempreses relacionades amb la química, un programapermanent l’objectiu del qual és el de sensibilitzar a lasocietat de les aportacions que la química i la indústria

química han fet i fan per aconseguir el nivell de benestar que hemassolit actualment. De les diferents activitats dedicades a aquestafinalitat cal destacar:

• Resposta als mitjans de comunicació i formadors d’opinió.

• Edició d’una revista professional on s’aborden temes de debatsocial.

• Creació, en col·laboració amb les Facultats de Química, d’emis-sions informatives en pantalles situades en llocs estratègics dela Facultat per mantenir informada la comunitat universitària del’actualitat del desenvolupament de la indústria química.

• Organització del Dia de la Química (15 de novembre) encol·laboració amb diferents organismes i empreses químiques.

• Concessió d’un premi anual a l’Excel·lència a l’empresa desta-cada pel seu caràcter emprenedor i per la seva contribució albenestar.

Totes aquestes accions, i altres més, encaminades a ressaltarles bones pràctiques amb que opera la indústria química.

Per a tot això establim amb diferents empreses un convenide col·laboració i una relació que queda reflectida en la nostrapàgina web. Per tractar més en detall aquest tema, i per establirun contacte més directe, seria desitjable el concretar una visitapersonal. Es prega doncs als lectors d’aquest editorial gestioninamb la seva empresa aquest contacte que pugui conduir a lasignatura del corresponent conveni. S’agrairia també qualsevolsuggeriment respecte d’això via telefònica o via correu electrònic([email protected]). Moltes gracies.

José CostaDegà CQC

President AQC

NPQ 449 • gener-febrer 2010 3

editorial

4 NPQ 449 • gener-febrer 2010

juntes i sumari

SERVEISDEL COL·LEGI I DE L’ASSOCIACIÓ

Escola de Graduats Químicsde Catalunya

• Cursos postgrau.

Borsa de Treball

• Rep i cursa peticions laborals per alsnostres col·legiats.

Borsa de Serveis

• Ofereix el servei de col·legiats.

Publicacions

• NPQ.

• Química e Industria.

Serveis Professionals

• Visat de projectes. Certificacions.

• Defensa jurídica professional.

• Peritatges legals.

Serveis d’Assistència

• Assessoria jurídica i laboral.

• Assistència mèdica. El Col·legi té subscri-ta una pòlissa amb Mutua Madrileña.

• Assegurances.

– Mutualidad General de Previsión Socialde los Químicos Españoles.

– Eurogestió bcn. El Col·legi disposa delsserveis d’una corredoria d’assegurancesque pot orientar-vos i subscriure lespòlisses que desitgeu.

Serveis Financers

• Proporcionen als col·legiats avantatgesexcepcionals en les seves gestions finan-ceres a través de les següents entitats:

– Caixa d’Enginyers.

– Tecnocrèdit - Banc Sabadell.

Si voleu més informació truqueu a lasecretaria del Col·legi

EDITORIAL

Carta a empreses ....................................................................... 3

DIA DE LA QUÍMICA

El Dia de la Química al paranimf de la UB ................................ 5

COL·LABORACIONS

Lliçons d’estar per casa. Els misteris de la Coca-Cola ............. 9

Històries per matar l’aranya ..................................................... 18

Didàctica de la química.Aigua natural, aigua potable i aigua pura ........................... 19

ACTIVITATS

La Vall d’Aosta ......................................................................... 23

LIX Assemblea nacional de l’ANQUE ...................................... 28

Fotokímia 2009 ......................................................................... 30

Sant Albert 2009....................................................................... 31

GRUPS DE TREBALLDEL COL·LEGI I DE L’ASSOCIACIÓ

Borsa de Treball: Antoni Portela.

Escola de Graduats: Aureli Calvet.

NPQ: Joan Astor.

Olimpíada Química: Carme González.

COMISSIONS:

• Cultura: Carme Borés.

SECCIONS TÈCNIQUES:

• Corrosió: Enrique Julve.

• Ensenyament: Roser Fusté.

• Medi Ambient: Xavier Albort.

• Metal·lúrgia i Ciència dels Materials:Joan Antoni Bas.

• Patents: Pascual Segura.

• Qualitat: Meritxell Ventura.

• Química Forense: José Costa.

COL·LEGI DE QUÍMICSDE CATALUNYA

Degà: José Costa.

Vicedegans: 1r Alfredo Vara.2n Emilio Tijero.3r Joan Mata.

Secretari: Agustí Agustí.

Vicesecretari: Aureli Calvet.

Tresorer: Joan Llorens.

Vocals: Xavier Albort, M. Glòria Aguilera,Joan Bertrán, Jordi Bonet, Carme Borés,Francisco José España, Santiago Esplugas,Sebastià Estrades, Enrique Julve, AnnaLlobet, Claudi Mans, Juan Carlos Montoro,Enrique Morillas, Roger Palau, JosepManuel Ricart, Pascual Segura, Alfred Vara,Jaume Vilarrasa, Josep M. Viñas, ÀngelYagüe.

Empreses col·laboradores:

BASELLBASF Española S.A.DSM Group Spain 2000 S.L.

ASSOCIACIÓ DE QUÍMICSDE CATALUNYA

President: José Costa.

Vicepresidents: 1r Alfredo Vara.2n Emilio Tijero.3r Joan Mata.

Secretari: Agustí Agustí.

Vicesecretari: Aureli Calvet.

Tresorer: Joan Llorens.

Vocals: Joan Astor, Joan Bertrán, CarmeBorés, Francisco José España, Jordi Galván,Marta García, Anna Llobet, Claudi Mans,Pere Molera, Josep Manuel Ricart, PascualSegura, Alfred Vara, Àngel Yagüe.

Assembleistes Electes: M. G. Aguilera, A.Agustí, J. Astor, J. A. Bas, C. Borés, A.Calvet, F. J. España, S. Esplugas, R. Fusté,M. García, C. González, E. Julve, A. Llobet,M. Luria, P. Molera, E. Morillas, P. Segura,E. Tijero, A. Tuells, A. Vara.

Assembleistes Nats: José Costa, AlfredoVara, Antoni Portela.


dia de la química

EL DIA DE LA QUÍMICA

al paranimf de la UB

Antoni Portela

Un any més els químics vamocupar el paranimf de la vella Uni-versitat de Barcelona per celebrarel Dia de la Química amb una sè-rie d’actes que són ja tradició. Vaser el 25 de novembre, i amb unamolt bona assistència de companysvan anar desgranant el programad’actes.

Vam començar amb el lliuramentdels Ordes del Neodimi; un acteentranyable en el que homenatgemels nostres companys que fan els60 anys de professió. Fa ja una pilad’anys varem instaurar l’Orde del’Estany per a aquells que feien els50 anys, però en veure que moltscompanys sobrepassaven amb es-creix aquesta efemèride, vam ins-taurar un nou Orde, el del Neodimi(ja sabeu, l’element 60 de la taulaperiòdica). I estem veient que, comsi aquests Ordes donessin nova for-ça, tenim un nombre important decompanys amb aquesta distinció.Haurem de seguir explorant la taulaperiòdica! En nom de tots els home-natjats va respondre el Dr. Josep M.Rafols amb unes sentides paraulesque reproduïm a la pàgina 8.

Vàrem seguir amb més distinci-ons. Primer a una persona per laseva obra a favor de la química ambla distinció de Col·legiat d’Honor, vaser a títol pòstum per al Sr. PedroReverté, fundador d’Editorial Rever-té, que tant ha contribuït a la difusióde la química amb les seves publi-cacions. Va rebre la distinció el seunét, i va agrair amb unes emocio-nades paraules que el Col·legi deQuímics de Catalunya honorés aixíel seu avi.

Dos aspectes del paranimf durant la celebració dels diferents actes del Dia de laQuímica.


dia de la química

Des l’any 2006 el lliurament de l’Orde del Neodimi als companys quefan els seixanta anys de professió s’està consolidant com un dels actesmés emblemàtics celebrats al paranimf de la Universitat de Barcelonaamb motiu del Dia de la Química. Aquest any, els guardonats han estatels següents col·legiats:

Marcelino Batlle Olivet, Josep Maria Bofill Polino, José Calvo Comba-lia, Rafael Caravaca Barroso, Joan Casals Feixas, Alejo Colom Martorell,Clemente Cortés Guardia, Pablo de Lara Camprodón, Antonio deMontagut Martí, Antonio Estapé Ferrer, Luis Ezpeleta Simón, JosefaFigueras Cros, Ángela García de Mendoza Sentená, Antonio GarçonTorro, Ricardo Julia Mayol, Ricardo Martí Buxadós, Pere Miró Plans,Josep Maria Ràfols Rovira, Luis Tort Terres i Juan Vila Baques.


dia de la química

El nét del Sr. Pedro Reverté rebent demans del nostre degà el diploma deCol·legiat d’Honor concedit al seu avia títol pòstum.

La següent distinció va ser per auna empresa per la seva trajectòriaamb una bona pràctica de la quími-ca; és el Premi a l’Excel·lència quevàrem instaurar el passat any en elmarc d’Expoquímia, i que vàremdecidir mantenir cada any incorpo-rant-lo a la celebració del Dia de laQuímica. L’empresa distingida vaser Laboratorio de Análisis Dr. Eche-varne, i va recollir el premi el Dr.Fernando Echevarne. Recuperant-se d’una intervenció quirúrgica, nova voler estar absent d’aquest acte,i va agrair la distinció amb unes pa-raules afectuoses.

I arriba l’hora de la ciència pura.El Dr. Ernest Giralt ens va obse-quiar amb una conferència magis-tral: Reconeixement molecular desuperfícies proteiques. Un títol qued’entrada ens feia dubtar de si ambels nostres coneixements de quí-mica, ja una mica rovellats en moltsdels assistents a l’acte, seríem ca-paços de seguir la seva exposició.El Dr. Giralt va demostrar que do-mina el tema, cosa que no dubtà-

vem, però també va demostrar lesseves excel·lents dots pedagògi-ques amb una conferència quevam seguir amb una atenció màxi-ma, i que ens va ratificar allò queja sabíem: la gran contribució dela química en el progrés de la hu-manitat.

I per acabar una copa de cavamentre amb animades conversesrecordàvem èpoques passades. ☯

El Dr. Echevarne recollint el Premi al’Excel·lència atorgat a la seva em-presa.


dia de la química

PARAULESDEL DR. JOSEP M. RAFOLS

Il·lustre senyor degà, benvolgutsamics i amigues:

Gràcies, moltes gràcies, per lavostra prova de simpatia i afecteenvers la promoció del 49.

Agraïm també al nostre membred’honor, monsenyor Lluís Martínez

El respecte que a tot universitarili ha de merèixer aquest paranimfde la nostra alma mater m’impedeixemprar paraules pròpies per resu-mir les sensacions que sento enaquests moments.

Ho faré amb dos fragments d’unpoema –La nau, 1920– d’en Ventu-ra Gassol, conseller de Cultura dela Generalitat de Catalunya des del’any 1931 fins al mes d’octubre de1936, que es veié obligat a exiliar-se a causa de la nostra incivil Guer-ra Civil. Anys d’incerteses i tensi-ons en l’àmbit polític i social, peròplens d’esperança en el món del’educació i la cultura en tots els seusnivells:

La nostra joventut,

(la joventut de la promoció del 49)

fou una nau,

lleugera, altiva, ensuperbida i forta

de veles més immenses que el cel blau,

turgent del vent de Déu que se l’emporta.

Amb clarors i ombres, any rereany, travessant els mars de la vida,adés serens, adés tempestuosos, lanostra promoció ha mantingut fer-ma la ruta de la seva nau... fins avui,fins aquest capvespre, preludi delcapvespre de la nostra existència,en el qual

Només desitgem per a la nostra nau

(la nau de la promoció del 49)

que del darrer embat havent victòria,

es perdi, amunt, l’amplada del cel blau,

amb les veles turgents d’un vent de glòria.

Que així sia! ☯

El Dr. Ernest Giralt durant l’exposicióde la conferència.

Sistach, actualment cardenal-arque-bisbe de Barcelona, la seva sincerafelicitació en la qual, textualment,ens diu: «He rebut les vostres lle-tres del sis d’aquest mes. M’uneixoa l’acte de la Universitat de guardódel Neodimi del 60è aniversari deprofessió. Enhorabona a tots. Ésmotiu de satisfacció i d’acció de grà-cies a Déu per tot el bé que heu fetdurant aquests 60 anys. Una cordi-al benedicció».


col·laboracions

COCA-COLA CONTRAPEPSI-COLA

Que en fa, d’anys, que vaig visi-tar per primer cop la fàbrica de laCoca-Cola 1. Va ser amb l’escola ales instal·lacions de la seva conces-sionària Cobega del carrer dels Al-mogàvers de Barcelona, fundada el1951, i que després es va traslladaral carrer de Guipúscoa, cap a laVerneda. Totes aquelles ampollesen fila, que es rentaven, s’omplienautomàticament, s’encaixaven, is’expedien en camions ens fascina-ven. La meva tia Flor, per la sevabanda, amb el seu grup de jubilatshavia visitat la Pepsi-Cola. Hi vasortir guanyant, perquè la van fersòcia del Club d’Amics de la Pepsi-Cola, li enviaven una revista cadatrimestre amb dades, explicacions ireceptes de còctels i barreges, i onli explicaven que l’ampolla de Coca-Cola era més petita que la de Pep-si-Cola, i valia igual. Quina ràbia. Persort, la de tònica Schweppes eraencara més petita...

Ens van donar un refresc en aca-bar la visita, i ens van dir si teníempreguntes. I sí, n’hi van haver dues.La primera, quantes cocacoles esfeien cada dia. No ens ho van con-cretar. Van explicar que era moltvariable, que depenia dels dies, quea l’estiu més que a l’hivern, i que el

que sí que ens podien dir era la ve-gada que menys cocacoles havienvenut: durant la guerra civil, en queen certs dies només en van vendredues caixes.

—I l’altra pregunta de la Coca-Cola?

L’altra pregunta és la que se se-gueix fent tothom, és el misteri bà-sic: La pregunta és saber quina ésla vertadera fórmula de la Coca-Cola. No ens ho van dir tampoc, na-turalment, ni ho devia saber la se-nyora que ens va fer de guia de lavisita. La llegenda urbana segueixactualment vigent amb tota la salut:segons es diu, que només coneixendues persones, que la porten sem-pre a sobre, i que viatgen sempreen avions separats, perquè si anes-sin junts en un avió i l’avió caigués,el secret es perdria per sempre. Nosé si aquests dos dipositaris del se-cret poden dinar mai junts, no foscas que ambdós s’intoxiquessin.L’empresa fabrica el concentrat, quedesprés distribueix per les diferentsfàbriques llicenciatàries del món. Aaquestes fàbriques es barreja ambaigua, sucre i altres components, is’embotella.

En el moment d’escriure aquestarticle es venen a Espanya cinccomposicions diferents del refresc,

en molts tipus diferents d’envàs, tantpel que fa al material com a la ca-pacitat. Les composicions són: laCoca-Cola de sempre, amb sucre icafeïna, que n’hi direm clàssica; laCoca-Cola sense cafeïna; la Coca-Cola light, amb cafeïna i amb edul-corants en lloc de sucre; la Coca-Cola light sense cafeïna, també ambedulcorants; i la Coca-Cola Zero,que és la versió més nova de la light,és a dir, sense sucre però amb ca-feïna, i una composició lleugeramentdiferent.

La informació que surt a les eti-quetes dels productes que es venena Espanya és la de la taula 1. Totesles formes de refresc contenen ai-gua carbonatada, acidulant E-338(àcid fosfòric), colorant E-150d (ca-ramel de bisulfit) i aromes. Els re-frescs ensucrats contenen, com éslògic, sucre (sacarosa). En canvi, elsrefrescos edulcorats contenen –aEspanya, perquè en altres païsospot ser diferent– els edulcorantsE-952 (ciclamat de sodi), E-950(acesulfame-k) i E-951 (aspartame).El refresc sense cafeïna conté coma corrector d’acidesa E-330 (àcidcítric); i el refresc Zero, el corrector

Claudi Mans i TeixidóDepartament d’Enginyeria Química

Facultat de Química · Universitat de Barcelona

ELS MISTERIS DE LACOCA-COLA

1 Al llarg del text ens referirem a la marcaamb el nom oficial Coca-Cola, a unaampolla o a una llauna amb el terme co-cacola, i en plural cocacoles.


col·laboracions

d’acidesa E-331 (citrat de sodi) enlloc de l’E-330. Les aromes que con-té no s’especifiquen, però els re-frescs que contenen cafeïna la ci-ten, d’acord amb la llei. Una llaunade 330 mL de refresc amb cafeïnaen conté entre 32 i 43 mg (web TheCoca-Cola Company, 2009). Com aterme de comparació, un cafè ex-prés estàndard en conté de 50 a100 mg, segons el mètode de pre-paració. La quantitat d’àcid fosfòricestà entre 25 i 50 mg per llauna. Lesquantitats d’edulcorants no constena les etiquetes, però se’n poden tro-bar els valors per als refrescos delsEstats Units a la web citada.

Pel que fa als valors nutricionals,són també a la taula 1. Les dadesde la web oficial aporten alguna con-creció superior. Per exemple, laquantitat de sodi varia entre 35 i45 mg per llauna, però en l’arrodo-niment dels decimals a les etique-tes hi figuren només valors nuls. Lacomposició quantitativa, i en algunsaspectes la qualitativa, és lleugera-ment diferent segons els països. Perexemple, als EUA no usen ciclamaten els refrescs amb edulcorants ar-tificials, mentre que a Espanya sí.

—Però se sap la composició realde la Coca-Cola?

Hi ha un llibre de 1993 de MarkPendergrast (ref.) (figura 1) en quehi surt una composició del refrescclàssic, que et presento a la taula2, i que l’autor afirma que va treuredels llibres originals de John S.Pemberton, farmacèutic d’Atlantaque el 1886 va produir la Coca-Colaper primer cop tot imitant els vinsamb cocaïna típics de l’Europa demeitat del segle XIX. La companyiano es pronuncia sobre si la fórmulaque cita el llibre és o no certa. Con-té un component de nom misteriós:el condiment 7X, constituït per unabarreja d’essències que li donen elsabor característic. Aquesta com-posició descrita al llibre és compa-tible amb les dades nutricionals id’ingredients, perquè la major partde components són molt minorita-ris –són les aromes– i no aportenpràcticament ni valor energètic niprincipis nutritius, per la seva pocaquantitat.

—I si barreges aquests ingredi-ents de la fórmula ja surt Coca-Cola?

No, el que surt, un cop fetes lesoportunes barreges i filtracions, ésel xarop base. Després s’ha de bar-rejar amb l’aigua, en una proporcióde 25 g de xarop i 137,5 g d’aiguacarbonatada. I el resultat sí que ésel refresc. El refresc que es submi-nistra no envasat, a les màquinesexpenedores –les soda fountain– téuna composició una mica diferent.

L’ACTUAL MISTERI DE LACOCA-COLA

Hi ha un altre misteri de la Coca-Cola, a part de la composició. L’ac-tual misteri de la Coca-Cola és untema més tecnològic i científic. Desque hi ha diferents versions de labeguda en llauna que se’n parla. Enconcret, el misteri és la següentqüestió: Per què flota la cocacolalight?

—No em diguis que flota...

M’agradaria fer la meva aporta-ció a aquest crucial problema. Si esfa una cerca no gaire exhaustiva perla xarxa, s’hi troben molts informesfets per alumnes de centres diver-

aigua carbonatada sí sí sí sí sí

sucre sí sí no no no

colorant E-150d E-150d E-150d E-150d E-150d

acidulant E-338 E-338 E-338 E-338 i E-330 E-338

aromes sí (amb cafeïna) sí sí (amb cafeïna) sí sí (amb cafeïna)

edulcorants no no E-952, E-950 E-952, F-950 E-952, E-950

i E-951 i E-951 i E-951

corrector d’acidesa no E-330 no no E-331

INFORMACIÓ NUTRICIONALper cada 100 mL

valor energètic 180 kJ, 42 kcal 188 kJ, 44 kcal 1 kJ, 0,2 kcal 1 kJ, 0,2 kcal 1 kJ, 0,2 kcal

proteïnes 0,0 g 0,0 g 0,0 g 0 g 0,0 g

carbohidrats (dels quals sucres) 10,6 g (10,6 g) 11,1 g (11,1 g) 0,0 g 0 g (0 g) 0,0 g

greixos (dels quals saturats) 0,0 g (0,0 g) 0,0 g (0,0 g) 0,0 g (0,0 g) 0 g (0 g) 0,0 g (0,0 g)

fibra alimentària 0,0 g 0,0 g 0,0 g 0 g 0,0 g

sodi 0,0 g 0,0 g 0,0 g 0 g 0,0 g

Coca-Colaclàssica sense cafeïna light light sense cafeïna zeroINGREDIENTS

Taula 1. Informació escrita a les llaunes de Coca-Cola.


col·laboracions

sos que expliquen les seves perqui-sicions per resoldre el misteri, per-què molts centres d’ESO i batxille-rat han dissenyat experiments. Lamajor part segueixen estratègiestotalment errònies, que porten aconclusions també equivocadesperò que els seus autors creuen quecorroboren les hipòtesis efectuades.I el pitjor és que, en certs casos,estratègies i conclusions han estatrevisats i supervisats per professors.Val la pena repetir els experiments ianalitzar-ne les estratègies erròni-es, per veure si n’aclarim els pre-conceptes ocults.

—Va, vinga, que veig que avuifarem experiments. Em van agra-dar els experiments que em vas ferfer dels esquitxos de la salsa detomàquet.

Vés a comprar les cocacoles, va.

—Ja les tinc. Cinc: la clàssica, lasense cafeïna, la light, la light sen-se cafeïna i la zero.

Bé. D’entrada, el primer que calfer és constatar que el fenomen quevolem estudiar passa realment, per-què a vegades hi ha qui fa una pre-gunta sobre un fenomen que s’afir-ma que passa, i a l’hora de la veritatresulta que no passa. Això és molthabitual en aquests tipus de qüesti-ons, on les teories conspirativesestan a l’ordre del dia. Per exem-ple, és molt típica la pregunta decom és que en l’atemptat de les tor-res bessones de Nova York de l’11de setembre de 2001 no hi va morircap jueu. Però la pregunta decisivano és per què va passar això, sinósi és cert que va passar això, i re-sulta que no és cert, que n’hi vanmorir entre 250 i 400... i per tant, nohi ha tema de recerca 2.

Per tant, el primer que hem defer és comprovar això de si floten ono les cocacoles light. Llença lescinc llaunes sense obrir a una ga-lleda plena d’aigua. Què observes?

—Tres llaunes floten, molt pocperò floten. Són la light, la light sen-se cafeïna i la zero. S’enfonsen laclàssica i la sense cafeïna.

Per tant, hi ha tema, hi ha inves-tigació. A veure, com et plantegesel tema de la flotació?

—Bé, floten perquè són light. Jaestà.

No, això no és cap explicació. Lalight té menys sucre que l’altra, peròno té per què voler dir que les se-ves densitats són diferents.

—Però si no hi ha sucre hi hauràmenys pes, no?

Hi haurà menys sucre, però comque la llauna s’ha d’omplir fins alvolum indicat, hi haurà més quanti-tat dels altres productes. En parti-cular, més aigua i més edulcorants.

—Però si substituïm sucre peraigua, com que té menys densitatl’aigua que el sucre, el resultat de

la barreja sense sucre tindrà menysdensitat que l’altre.

Aquí fas moltes extrapolacions imoltes suposicions, que no tenenper què ser certes. En particular, noés cert que les barreges tinguin unadensitat que sigui la mitjana de lesdensitats dels seus components, nimolt menys. Per tant, no ens podemfiar d’una afirmació falsa. Hem debuscar una estratègia que ens per-meti determinar experimentalmentla densitat de les cocacoles. Et tor-no a preguntar com et planteges eltema de la flotació...

—L’única flotació que em plan-tejo és si vull anar a flotar o no. Emvan regalar una sessió al Flotarium,aquella màquina de tortura o de pla-er, consistent en una càmera tan-cada, fosca i plena d’una dissolucióconcentrada de sulfat de magnesi,que té una mica més de densitat queel cos humà i que és a una tempe-ratura que no et dóna sensació decalor ni de fred. T’hi fiques, tanquen

2 ht tp: / /en.wik ipedia.org/wik i /9/11_conspiracy_theories#Jewish_and_Israeli_involvement.

INGREDIENTS g

sucre 2400caramel E-150d 37

cafeïna 3,1

àcid fosfòric E-338 11

fulles de coca sense cocaïna 1,1

nous de cola 0,37

alcohol 20 % 22

suc de llima 30

glicerina 19

extracte de vainilla 1,5

condiment 7Xessència de taronja 0,47essència de llimona 0,88

essència de nou moscada 0,07

essència de canyella xinesa 0,2

essència de coriandre 0,01

essència de nerolí 0,01

essència de llima 0,25

alcohol 95 % 4,9

Total 2532aigua suficient per a 1 galó (4,546 L)

Taula 2. La composició de la Coca-Cola,segons Pendergratz.

Figura 1. El llibre de Mark Pendergraston hi ha la fórmula de la Coca-Cola.


col·laboracions

la càpsula i t’aïlles de tot, exceptedel teu jo.

Almenys sou dos: tu i el teu jo. Ohauria de dir tu i el teu tu?

—No te’n riguis, que em fa unacerta angúnia pensar-ho, i no sé siacabaré anant-hi. Sense vista, per-què és fosc. Sense oïda, perquè nohi ha soroll i és aïllat acústicament.Sense olfacte, perquè no fa olor.Sense gust –gust sí que en tindrial’aigua, però no te la beguis, que és

laxant– ni tacte. Tacte sí, però a latemperatura neutra té poca impor-tància. I no notes el cos, perquè etfa la sensació de que no peses. Es-tàs tu sol amb el teu cos present. Ial cap d’una hora et treuen. Diuenque relaxa i que et regenera, comuna regressió, com un rebirthing,com una tornada a l’úter matern.

No em vinguis amb renaixe-ments ni amb tornades als útersmaterns que tot això em posa moltnerviós i ja hem crescut... Quan hihagis anat ja m’ho explicaràs, si ésque en surts amb ganes d’explicar-ho. I si t’agafa un atac de pànic?

—Hi ha un botonet que prems iet treuen.

I si els curadors se n’han anat aesmorzar?

—No m’hi facis pensar que jam’agafa el pànic ara...

Tornem al tema. Què és flotar,segons tu.

—Bé, una cosa flota sobre d’unaaltra quan té menys densitat. Pertant, en la nostra investigació estractarà simplement de determinarla densitat de la cocacola light i laclàssica, i veure si tenen densitatsuperior a la de l’aigua o no.

D’acord, d’entrada sembla unabona aproximació. Només una cor-recció terminològica: No hauries dedir que «una cosa flota sobre d’unaaltra», sinó «una cosa flota en unlíquid». Un tros de ferro pot estarsobre un tros de suro perfectament,però no direm pas que hi flota asobre.

—Però quan es diu «flota» ja essobreentén que ens estem referinta que un sòlid flota en un líquid, no?

També és veritat. Val la pena,malgrat tot, parlar amb precisió, per-què hi ha moltes situacions en queun líquid pot flotar a sobre d’un al-

tre. Podem tenir mercuri, a sobreaigua, i a sobre oli: tres líquids encolumna. I, en sistemes més com-plicats, encara es poden donar com-portaments més complexos. Al la-boratori del meu departament he vistcinc líquids un sobre l’altre sensebarrejar-se. Eren sistemes disper-sos multicomponents, microemulsi-ons en concret. Però no entrem enaixò, que no toca.

També es pot considerar el casd’un líquid que flota sobre d’un altreamb el que es pot barrejar. L’aiguade mar calenta flota sobre de l’ai-gua freda. Hi ha experiments defísica recreativa on es fa flotar vinegre sobre aigua, i la situació ésforça estable, en el sentit cinètic.Durant un temps es mantindran glo-balment separats, però a la interfases’aniran barrejant lentament, per di-fusió molecular, i al cap d’una bonaestona s’hauran barrejat completa-ment. Al llibre Ciencia recreativa deJosep Estalella (Estalella, 1918) s’hidescriuen diversos experiments ele-mentals relacionats amb aquest fet(figura 2). Però no hi fa experimentsamb Coca-Cola, que el 1918 esta-va poc popularitzada a Girona, d’onl’Estalella era professor d’institut ion sembla que escriví el llibre. A ladarrera edició, que és de 1979, síque hi havia cocacoles a Girona.Qui no hi era era Estalella, que ha-via mort a Barcelona el 1938.

Anem ara a esbrinar el misteri dela Coca-Cola.

—Va, comencem, obro les llau-nes...

Un moment, que primer hem depesar els envasos sencers, perquèés una dada que després ens servi-rà. Usarem una balança de cuinaelectrònica.

—Tu tens una cuina electrònica?

No, la cuina és de gas, el que éselectrònica és la balança. N’usaremdues: una que arriba fins a cent

Figura 2. Un dels experiments d’Es-talella sobre flotació de vi sobre aigua.Les dues copes estan inicialment com-pletament plenes d’aigua, i s’ha acon-seguit posar-les l’una sobre l’altra ambl’ajut d’un cartró, que s’ha retirat des-prés. Es desplacen lleugerament lesdues copes de manera que entre elleshi quedi una estreta obertura, per onl’aigua no es buida degut a l’alta tensiósuperficial que té. En abocar vi negresobre la copa superior, el vi rellisca alllarg de la copa invertida, i, com que témenys densitat que l’aigua, entra a lacopa superior desplaçant l’aigua. Enacabar l’experiment es tindrà la copasuperior plena de vi –de fet, d’una bar-reja de vi i aigua, però clarament acolo-rida– i a la copa inferior s’hi manté l’ai-gua inicial.


col·laboracions

grams en fraccions de 0,1 g, i unaaltra que arriba fins a cinc quilos, enfraccions d’1 g. Totes les pesadesque hi fem tindran l’error correspo-nent a la precisió de l’instrument.

Com mesurarem la densitat?

—Bé, el càlcul de la densitats’obté, segons la definició, dividintla massa d’un cos pel volum queocupa. Abocarem el contingut de lallauna en una proveta que prèvia-ment haurem tarat, mesurarem elvolum veient fins on arriba de la pro-veta, i pesarem la proveta amb ellíquid. Tindrem el volum i la massa,i ja està.

Conceptualment és correcte,però l’operativa pot millorar. Seremuna mica més fins. En lloc de ferservir una proveta, que és força im-precisa a l’hora de mesurar volums,farem servir un matràs aforat de250 mL, que té l’arrasament moltmés precís. Per millorar-ho encaraomplirem el matràs amb un embutfins prop de l’arrasament, i ho com-pletarem amb una pipeta.

—Ja puc començar?

Sí, però abans pesa el matràs de250 i les llaunes plenes.

—Sí. Ja les he pesat. I el matràspesa 105 g.

Bé, ja pots començar. Vés-hoapuntant tot a mida que ho facis. Irenta amb aigua cada vegada quecanviïs de líquid, i asseca el matràscada vegada passant-hi una micad’alcohol.

ELS RESULTATS

—Ja estic. Ja he omplert la tau-la 3. He calculat la massa de 250 mLde cadascun dels tipus de refresc, ien dividir-ho pel volum de 250 mLem dóna la densitat. Jo penso quel’experimentació ha estat ben feta.Hi he posat tots els sentits.

Sí. Sembla que ho hasfet bé, encara que per fer-la bé del tot l’hauries d’ha-ver fet per triplicat, i cal-cular-ne els valors mitjansi la desviació. Però bé,acceptem els valors quet’ha donat.

—Per tant, ja està. Lacocacola light, la lightsense cafeïna i la coca-cola zero floten perquè tenen menysdensitat que l’aigua, com es pot veu-re de la taula 3. En canvi les altrestenen més densitat, i això concordaamb l’experiment de tirar les llaunesa l’aigua.

Estàs segur de que ja estem? Noestem.

—I per què no estem? Hem res-post la pregunta del misteri, no?

El problema és que l’experimen-tació que hem fet no respon a lapregunta que ens fèiem. La pre-gunta era «Per què flota la Coca-Cola light?», però, per formular-lade forma precisa, hauríem d’haverdit «Per què flota la llauna deCoca-Cola light?», que no és elmateix. No hem de comparar ladensitat del refresc amb la densi-tat de l’aigua, sinó la densitat apa-rent de la llauna entesa com un tot,amb la densitat de l’aigua. És a dir,hem de tenir en compte el pes dela llauna buida d’alumini, i tambéel fet de que no està totalment ple-na, sinó que hi ha una càmera degas.

—Com saps que hi ha una cà-mera de gas?

Quan sacseges una llauna fasoroll de líquid. Si estès totalmentplena no faria soroll.

—I com podem calcular la den-sitat aparent de la llauna plena?

Com totes les densitats: massapartit per volum. La massa de la llau-

na plena ja la sabem, i ara n’hemde calcular el volum.

—Per geometria suposant queés un cilindre?

Seria una manera. Però comque té una forma una mica irregu-lar perquè s’estreny de la base i dela part superior, i les tapes no sónprou planes, a mi em convenç mésfer-ho pesant. És a dir, omplir com-pletament la llauna buida amb ai-gua, mirar quant pesa, i d’aquídeduir-ne el volum d’aigua que hicap.

—Però així tens el volum del lí-quid que conté la llauna, però notens en compte el volum del ferrode la llauna, que també ocupa unamica de volum.

Tens tota la raó. Però com quesabem la massa de les llaunes bui-des –entre 27,3 i 28,1 g– i tambésabem que és feta de xapa pintada,amb la tapa d’alumini, i en sabemles densitats aproximades (7,8 i2,7 g/cm3), podem calcular el volumtotal que ocupa el material que cons-titueix la llauna.

—Et descuides la pintura...

És que no havia acabat. La pin-tura té molt poc gruix, posem queuna dècima de mil·límetre aproxima-dament. Ocupa la superfície laterald’un cilindre de 6,5 cm de diàmetrei 10,5 cm d’alçada. Per tant, n’hi haaproximadament 2,3 mL per llauna.He suposat que la densitat de la pin-tura és d’1 g/cm3. Amb tot això es

massa de densitat250 mL del

de refresc refresc

clàssica 260,0 1,0400

sense cafeïna 260,5 1,0420

light 248,5 0,9940

light sense cafeïna 248,5 0,9940

zero 249,0 0,9960

Taula 3. La densitat dels refrescos.


col·laboracions

pot calcular el volum del material dela llauna pintada 3. Tots els resultatsels tens a la taula 4. I com que sa-bem el que pesa la llauna plena derefresc i hem calculat el volum queocupa, en pots calcular la densitat.Va, fes-ho. Posa els resultats a lataula 4.

—Tatatxaan!

Per què aquest tatatxaan?

—Mira els resultats de les den-sitats obtingudes. Les llaunes de re-fresc clàssic i de refresc sense ca-feïna, ambdós amb sucre, tenendensitats superiors a les de l’aigua,i eren les llaunes que s’enfonsaven.En canvi les altres tres, les que flo-taven, tenen densitats menors queles de l’aigua.

Però ho has de comparar ambla densitat de l’aigua a la tempera-tura de l’experiment.

—Sí, la densitat de l’aigua a uns20 oC, que era la temperatura de l’ai-gua de l’aixeta en sortir, és de0,9982 g/cm3. Tot quadra...

Molt bé. Realment tot quadra.Ara, sigues conscient de que en totplegat hi ha molts errors experi-mentals que podrien haver fet queels càlculs donessin resultats notan satisfactoris. Per exemple, nohem replicat els diversos experi-ments. Hem omplert les llaunesd’aigua i aquí hi ha un marge d’er-ror. L’estimació de la massa i delvolum de la pintura és una mica ar-bitrària.

El més interessant és que elsvalors de densitat obtinguts quadrenamb allò que es podria esperar. Lesdissolucions ensucrades són mésdenses que les altres, i per tant lesllaunes també, suposant que totesles altres característiques sóniguals.

—Podem dir que, segons la tevaopinió, hem resolt el misteri de laCoca-Cola?

Sí, penso que sí. A partir d’ara lahumanitat anirà millor...

Les llaunes de refrescos handonat fins i tot material per a un in-teressant llibre d’experiments de fí-sica i química per a secundària(Tomás et al. 2007). És molt inte-ressant i deu costar de trobar, peròval la pena buscar-lo per treure’n totel suc.

EL COROL·LARI DELPRIMER MISTERI

Tot això que hem fet en els ex-periments anteriors ha estat ambaigua freda. Què passaria si ho fés-sim amb aigua calenta?

—No sé. Per què ha de canviarres amb aigua calenta?

L’aigua calenta té menys densi-tat. Podria arribar a passar que sitan calenta és l’aigua tingués menysdensitat que la cocacola light i lla-vors la llauna no flotaria.

—Ho has provat?

Vaig pensar-ho mentre camina-va pel carrer, i en arribar a casa im-mediatament vaig fer la prova...

—I...?

I, efectivament, amb aigua ca-lenta la llauna de Coca-Cola zerono flotava, i en refredar-se l’aigua,va tornar a flotar. I no et pensis quela temperatura de l’aigua havia deser molt alta. Amb aigua a 31 oC lallauna es va enfonsar, i a 29 oC jaflotava. Mira les fotos de la figura 3.En el fons, aquest és un procedi-ment de determinació de densitats.Com que la temperatura d’equilibride la llauna és a uns 30 oC, la den-sitat aparent de la llauna de Coca-Cola zero és de 0,9956, i no el valorque hem determinat de 0,9909. Un0,5 % de discrepància, que no estàmalament...

ALTRES MISTERIS DE LACOCA-COLA

Els misteris de la Coca-Cola nos’acaben aquí. Ja vaig tenir oportu-nitat de parlar del cervellet, gel es-

TIPUS massa de la massa massa volum volum del volum densitat de laDE llauna plena de la llauna de la llauna d’aigua a la material de total de la llauna plena

BEGUDA de refresc buida plena d’aigua llauna plena la llauna llauna de refresc

clàssica 369,0 27,6 375,0 348,1 5,66 353,8 1,0431sense cafeïna 371,0 28,1 376,2 348,8 5,72 354,5 1,0465light 356,0 27,7 378,0 351,0 5,67 356,7 0,9981light sense cafeïna 354,0 28,2 379,0 351,5 5,74 357,2 0,9909zero 354,0 27,6 378,5 351,6 5,66 357,3 0,9909

Taula 4. La densitat de les llaunes de refrescos.

3 Hi ha hagut qui ha suggerit eliminar lapintura de les llaunes i fer naked cokes,és a dir, cocacoles despullades. Ho ar-gumenten per l’impacte ambiental querepresenta el procés de treure la pinturade la llauna per poder després reciclarl’alumini. I com que cada any, comptant-ne tots els tipus de cocacoles, es venenunes 75 gigallaunes, és a dir, setanta-cinc mil milions... Una idea lloable, sensdubte, però que no té en compte que s’hiha de posar la informació d’ingredients,i la informació nutricional, que legalmentha de ser a l’envàs del producte.


col·laboracions

pumós que s’obté en barrejar el re-fresc i una mica de Baileys (Mans,2007).

Un altre tema: Per què, si posemun tros de carn en un plat amb Coca-Cola la carn desapareix al cap dedos dies?

—Perquè el refresc és molt àcid,i ataca la carn.

Prova-ho, i veuràs que no passares. Aquesta és una d’aquelles afir-macions falses, però que es donenper bones.

Una altra de similar. Diuen quesi es posa un clau de ferro a la Coca-Cola i es tapa, el clau es dissol.

—I si no es tapa?

Si no es tapa, es veu que noes dissol... Prova-ho també, i veu-ràs que no passa res tampoc. Hiha qui usa Coca-Cola com a des-embussador de canonades, ba-sant-se en l’acidesa del producte.Però no, no funciona. A més queels desembussadors de canonadesno són àcids, sinó alcalins, fets desosa càustica i alumini. Aquestabarreja amb aigua calenta reaccio-na donant hidrogen que ajuda adesembussar.

També s’atribueixen a la Coca-Cola propietats de llevataques. I no,és com qualsevol altre líquid car-bonatat.

—Deu ser allò que diuen de queel xampany no taca...

També diuen que per transpor-tar el concentrat de Coca-Cola elscamions han de portar l’etiqueta dematèria perillosa. I no. Els camionsque transporten l’àcid fosfòric sí,evidentment. L’etiqueta taronja queporten els camions de fosfòric con-té el número de perill 80 (substàn-cia corrosiva) i el número de pro-ducte 1805. Però el concentrat deCoca-Cola no és corrosiu: recordem

que porta només 11 g d’àcid en uns4500 g totals.

I no s’acaba aquí la llista. A unaweb especialitzada en hoax, és a dir,en mentides, boles i llegendes, n’hiha moltes més (Snopes.com, 2009).Te’n poso una llista a sota. Totessón falses, naturalment.

• La primera vegada van posar gasa la Coca-Cola per accident, i vaagradar.

• La figura de Santa Claus va sercreada per la publicitat de laCoca-Cola.

• La Coca-Cola és un anticon-ceptiu.

• Si deixes una dent en Coca-Colatota la nit es dissol completa-ment.

• Inicialment la Coca-Cola eraverda.

• La propietat de l’empresa Coca-Cola Company és dels mor-mons.

• A les lletres en cursiva de la mar-ca s’hi pot veure una personaesnifant cocaïna.

• Llegint les lletres de la marca enun mirall hi surt un missatge an-tiislàmic.

• Si es beuen massa cocacoles enun dia pots morir intoxicat del di-òxid de carboni.

• Al-Qaeda va enverinar una decada cinc llaunes de Coca-Colaals EUA, després de l’11-S.

• La Coca-Cola barrejada amb glu-tamat monosòdic és afrodisíaca.

• Una barreja de Mentos i Coca-Cola va matar a dos nens delBrasil.

Figura 3. La llauna de Coca-Cola zero no flota si la temperatura de l’aigua és unamica calenta. L’aigua del bany es va refredar de 31 a 29 oC en 13 minuts.

Figura 4. El Geyser Tube, dispositiu perfer un guèiser de Coca-Cola generatpels Mentos que es dipositen a l’am-polla.


col·laboracions

—Això dels Mentos ho havia sen-tit a dir. Per què no ho expliques?

Això mereix un article a part. Elfet experimental és que si tires ca-ramels Mentos a una ampolla grande Coca-Cola surt un sortidor quearriba a una alçada considerable.Als Estats Units venen petites jo-guines per fer l’experiment amb fa-cilitat (figura 4). Per anar fent boca,pots consultar la web de Spangler(ref.).

—I per què la gent llença tantsrumors falsos? I com és que s’hocreuen?

Jo penso que és degut a moltesraons. Una, que hi ha molta gent queno té feina i tot el dia està maqui-nant coses. Un altre motiu deu serla voluntat de desacreditar un pro-ducte.

En la major part d’aquestes fal·là-cies, i especialment en els que seles creuen, hi ha un error de con-cepte molt comú. Aquest error con-sisteix en atribuir a una barreja lespropietats d’algun dels seus compo-nents: «Com que té un àcid fort, labarreja té les propietats d’àcid fort».És una forma de pensament màgic,que suposa que es mantenen lespropietats al marge de la concen-tració, idea que trobem en molts al-tres exemples i situacions. I no hiha res a fer. Hi ha també l’anume-risme, és a dir, la incapacitat d’ima-ginar-se els valors numèrics de lescoses. Allò tan típic que sentim dedeterminats locutors i presentadorsde ràdio i televisió: «No em diguinúmeros, perquè el públic no elsentén», quan qui no els entén és elqui ho diu...

—Sempre amb el teu optimis-me...

Sí, com sempre. Tot plegat por-ta a que la societat prengui decisi-ons basades en pors irracionals, entemors no ben fonamentats, enapreciacions qualitatives i no quan-

titatives, en la no assumpció de ris-cos perfectament acceptables...Què lluny som de l’ideal de societatque postulava Leibniz, i que con-densava en una frase paradigmàti-ca: «No discutim, calculem...». Unasocietat en que els seus habitantsserien capaços de plantejar els seusconflictes en termes no ideològicsni filosòfics, sinó com a opcions deles que es podria determinar quinaés la millor per procediments quali-tatius...

—Som lluny d’això.

En certes coses, no tant com etsembla. I ara t’ho explico.

COMPARAR ALLÒINCOMPARABLE

Hi ha molts casos en que s’hande triar entre dues opcions per re-soldre un conflicte. Per exemple,decidir si una línia d’alta tensió hade ser soterrada o aèria, si és millorun tramvia o un autobús, si s’had’afavorir l’ús d’energia eòlica o l’hi-drogen, o, a una escala molt menor,si s’ha d’afavorir el canvi de les bom-betes antigues per bombetes debaix consum, o si és millor usar undetergent concentrat però més caren lloc d’un detergent estàndardperò més econòmic.

Imagina que t’has de canviar devehicle i que no saps si decidir-teper un vehicle de gasolina, de ga-soli o dels híbrids. Molta gent el quefa és fer un càlcul econòmic: es fauna estimació de quants quilòme-tres es fan cada any, s’estima unadurada de vida del vehicle per cal-cular-ne l’amortització, s’estima unpreu per al combustible, i es com-para el cost total de la vida de tot elvehicle. Això dóna una conclusióquantitativa clara: el vehicle que alllarg dels anys costa menys és l’òp-tim i és el que caldria comprar desd’aquest punt de vista.

—I si no t’agrada el vehicle?

Això vol dir que ja no era com-parable amb els altres, perquèaquest procés no entén de valorsni d’opinions no quantitatives. Peròhi ha procediments quantitatius peranar-se acostant a la tria d’una op-ció òptima. Un dels procedimentsmés coneguts es diu anàlisi de ci-cle de vida, i persegueix trobar, en-tre diverses opcions, aquella quesigui més respectuosa amb el mediambient. El procediment, si s’had’aplicar bé, és força complicat inecessita molta informació, perquèes basa en fer un inventari de totsels impactes ambientals associatsa cadascuna de les opcions en li-tigi. És a dir, la quantitat de matè-ria que requereix, d’on prové iquanta energia cal per al seutransport, l’energia requerida per ala fabricació del producte, l’aiguaresidual generada, els impactesmediambientals associats a l’ús delproducte, i els impactes associatsa l’abocament o tractament delsresidus en que el producte es con-verteix. Del bressol a la tomba, quen’hi diuen.

Doncs bé, resulta que qui perprimera vegada va aplicar un pro-cediment d’aquestes característi-ques va ser precisament l’empresaCoca-Cola. Va ser el 1969, i l’objec-tiu de l’estudi fou decidir quin envàsera més respectuós amb el medi, sil’ampolla de plàstic o de vidre. Sem-bla que va sortir que, contra les ex-pectatives a priori de la companyia,la millor ampolla era la de plàstic.L’estudi no es va publicar en versiócompleta, i tampoc no es va aplicar.Però va obrir el camí a la tècnica,que avui és d’ús comú a moltesempreses per prendre decisions.

—Si totes fan tan de cas als re-sultats dels estudis que encarreguencom l’empresa Coca-Cola... I, escol-ta, no seria més ecològic que en llocd’anar editant NPQ en paper es fesnomés electrònic via correu?

Sí, des del punt de vista ecolò-gic probablement. Però, i el plaer


col·laboracions

d’anar fullejant la revista, de retallar-ne un tros i enganxar-lo a un suro,on queda?

—Pots imprimir-ho, usar une-book d’aquests d’ara. T’imagina-va més tecnològic.

Sóc molt tecnològic, peròm’agrada visitar llibreries. I si noméshi hagués llibres electrònics, enslimitaríem a visitar les bookeriesvirtuals.

—Bookeries... aquesta paraulaque t’has inventat s’assembla a laBoqueria.

Però una mica diferent: una cosaés un book i una altra un boc, elmascle de la cabra, de l’arrel francabukk, d’on deriva el nom de boque-ria, per extensió carnisseria. Oboucherie, en francès, o butcher enanglès, o beccheria en italià. APalerm hi ha un mercat que es de-nomina Vucciria, que deu serderivada de la beccheria. Però, ca-sualment, vucciria en sicilià vol dirtambé confusió. I realment en aquellmercat hi ha confusió, com a totsels mercats. Especialment al mer-cat de Calaf 4.

—Confusió és la que introduei-xes cada cop que vols lluir erudiciólingüística.

Confusió en hebreu es diu babel.Perquè a la torre de Babel és on va

iniciar-se, segons la Bíblia, la proli-feració d’idiomes. Lògic.

BIBLIOGRAFIA

Estalella, José (1918 a 1979). Cien-cia recreativa. La primera edicióés de 1918 i la darrera, la sete-na, de 1979. El 2007 l’Ajunta-ment de Barcelona l’edità enfacsímil, completada amb l’obraCiència recreativa comentada(català i castellà), on un grupd’autors dirigits per Josep Tarrési coordinats per Joan Miró, de laUdG, comenten i actualitzen elscontinguts de l’obra d’Estalella.

Mans, C. (2007). Truita al salfumant.Notícies per a Químics n. 438,5-13.

Pendergrast, Mark (1993, 2ª ed.2000). For God, Country & Coca-Cola. The Definitive History of theGreat American Soft Drink andthe Company that Makes It. Ba-sic Books, New York, US. La tra-ducció a l’espanyol fou feta el2001 per Javier Vergara, Editor,de Buenos Aires amb el títolDios, Patria y Coca-Cola: la his-toria definitiva de la gaseosa másfamosa del mundo y de la em-presa que la produce. Està des-catalogada.

Snopes.com (2009). http://www.snopes.com/cokelore/cokelore.

4 Com és ben sabut, un dia molt fred d’hi-vern al mercat de Calaf es van gelarles paraules. Al migdia, en desgelar-setotes alhora, es va crear la lògica con-fusió.

asp. Pàgina web amb llegendesurbanes de tota mena, i una sec-ció específica per a rumors rela-cionats amb la Coca-Cola: Co-kelore. (Consultada desembre2009).

Spangler, Steve (2009) http://www.stevespanglerscience.com/experiment/mentos-mix-an-ex-ploding-drink-hoax. (Consultadadesembre 2009).

The Coca-Cola Company. Web ofi-cial (2009). Dades nutricionals deles begudes en llauna o ampollaservides als EUA. (Consultadadesembre 2009). http://www.thecoca-colacompany.com/mail/goodanswer/soft_drink_nutrition.pdf.

Tomás, A.; Hurtado, J.; MartínezEsquiva, A.; Torregrosa, J.; Ca-ses, M. A.; García Godoy, J.;Cayuelas, J. A. (2007). Físicay Química enlatadas. Fundaciónpara el Desarrollo de la Sanidad,Cultura, Educación y Deporte«Vega Baja» de la ComunidadValenciana, Alacant. Ed. Agua-clara, Alacant. ☯

C QC

COL·LEGIOFICIAL

DE QUÍMICSDE CATALUNYA

A QC

ASSOCIACIÓ

DE QUÍMICS

DE CATALUNYA

Col·labora

amb els teus articles


col·laboracions

Sempre va bé repassar algunsconceptes bàsics d’economia. I quèmillor que amb uns exemples pràc-tics?

Economia tradicional. Tensdues vaques. En vens una i amb elsdiners compres un brau. Es multi-pliquen i l’economia creix. Els vensi et jubiles amb els beneficis.

Economia als Estats Units.Tens dues vaques. En vens una iamb els diners reparteixes dividendsper fer pujar artificialment el valor del’acció. Obligues a l’altra vaca aproduir la llet de quatre vaques. Etsorprens quan la pobra mor extenu-ada. Robes les vaques d’algú méspobre i feble i repeteixes la jugada.

Economia a la russa. Tensdues vaques. Les comptes i arribesa la conclusió de que tens cinc va-ques. Les tornes a comptar i creusque en tens quaranta-dues. Les tor-nes a comptar i te’n surten dotze.Deixes de comptar vaques i obresuna altra ampolla de vodka.

Economia a la xinesa. Tensdues vaques. Poses tres-centes

persones a munyir-les. Et sents or-gullós de no tenir cap aturat i de l’altaproducció, i arrestes al periodistaque mira de publicar les xifres.

Economia a la japonesa. Tensdues vaques. Les redissenyes pertal de que tinguin la desena part dela seva mida natural i per fer queprodueixin vint vegades més de llet.Llavors crees una sèrie de dibuixosanimats que es diu Vakemon i vensa tothom les dues coses.

Economia a la hindú. Tensdues vaques. Les adores. I tu, pas-sant gana.

Economia a la suïssa. Tenscinc mil vaques, però cap d’elles ésteva. Cobres a l’altra gent per guar-dar les vaques i per no dir a ningúqui n’és el propietari.

Economia a l’alemanya. Tensdues vaques. Fas una re-enginye-ria de les vaques per tal de que vis-quin cent anys, formin un cop al mesi es munyin elles soles.

Economia a la francesa. Tensdues vaques. Fas una vaga perquèen vols tres.

Economia a l’anglesa. Tensdues vaques. Les dues estan bo-ges.

Economia a la italiana. Tensdues vaques. La de l’esquerra estàboníssima.

Economia a l’espanyola. Tensdues vaques, però no saps on són,i a més a més, t’importa un rave. Vasa prendre unes copes de vi i men-jar-te unes tapes.

Economia a la catalana. Tensdues vaques. Les cries, les penti-nes, les rentes... en tens gran cura,vaja! Espanya te les fot, les dónaal veí que només en té una, et diuinsolidari i no et deixa comprar-nemés. I a més, et cobra la llet que tumateix produeixes. ☯

TRACTAT D’ECONOMIA

Yo no cnogsieua ceerr querelmeante pudreia etndener lo queetbsaa lenyedo.

Sgeún etsduios raleziaods poruna uivenrsdiad ignlsea, no ipmotra

el odren en el que las ltears deuna plabara etsén ecsritas; la úicnacsoa ipormtnate es que la pmrireay la útlima ltreas esétn ecsriatsen la psiocóin cocrreta. El rsetopduee etasr en ttaol dsreoedn ytu aún pdorás lerelo sin nginúntpio de prolbmeas. Etso es asípruqoe la mtene haunma no lee

¿SLÓO PRSEOANS EPXERTASCNSOIUGEN LEER ETSO?

cdaa lreta idnvidailuemtne, snio quetmoa la pbrlaaa cmoo un tdoo.¡Presnoamelnte, etso me preaceicrneílbe!

¿Impesrinaonte eh? ¡Y yo quesmirepe psené que el odern era muyipmorantte! ¡Cuntáos aoñs decolgeio predodis! ☯


col·laboracions

Miquel ParairaDepartament d’Enginyeria QuímicaUniversitat Politècnica de Catalunya

AIGUA NATURAL, AIGUA POTABLEI AIGUA PURA

L’aigua és el compost químic més important de totsels que trobem al nostre planeta. L’aigua és imprescin-dible per a la vida, i en el medi aquós varen començara desenvolupar-se les formes de vida més primitives,que per evolució donaren lloca la vida humana, i és per aixòque la detecció d’aigua en al-tres planetes podria ser l’indicide la presència de formes devida en el sentit que nosaltresl’entenem.

L’aigua representa el 66 %de la massa total de l’home ifins a un 90 % de la massa delsvegetals.

Però de la mateixa maneraque l’aigua és font de vida, tam-bé és un vehicle de transmis-sió de malalties infectocontagi-oses. L’OMS indica que quasiun 80 % d’aquestes malalties estransmeten a través de l’aigua,i és per això que cal tenir-nemolta cura, consumir la neces-sària, mantenir-la en òptimescondicions higièniques i, aixímateix, col·laborar a una distri-bució equitativa a nivell nacio-nal i internacional, per aconse-guir que tothom tingui accés al

seu consum de forma responsable. El consum d’aiguaen una societat desenvolupada com la nostra pot arri-bar a representar entre 200 i 250 L per persona i dia,sense comptar les grans quantitats emprades per a usos

industrials i agrícoles.

L’aigua natural és tota aiguadolça o salada present a la na-tura i que no ha estat manipu-lada per l’home. Quan es trac-ta d’aigua dolça, la trobem enfase gasosa en forma de vapord’aigua, en fase líquida en rius,llacs, aqüífers subterranis,pous, fonts i brolladors, i en fasesòlida en els casquets polars iles geleres de les muntanyes.

La majoria de l’aigua natu-ral no és apta per al consumhumà, però pot ser emprada enocasions per activitats agríco-les i industrials. Algunes aigüesdolces naturals de fonts i bro-lladors, que anomenem aigüesminerals naturals, són d’ex-cel·lent qualitat i aptes per alconsum humà, algunes de lesquals es poden arribar a pagara preus d’escàndol, com aral’aigua OGO d’Holanda o l’aiguaBling H2O dels EUA, per les que


col·laboracions

es poden arribar a pagar més de 1000 euros per ampo-lla, com si es tractés de vins d’alt estànding. No obstantaixò, la resta d’aigües dolces naturals s’han de sotme-tre a un procés de potabilització (1), abans de ser distri-buïdes a llars, comerços i indústries, i l’aigua salada encasos d’escassetat a un procés d’osmosi inversa (2) i sical al procés de potabilització, a fi d’aconseguir aiguapotable, aigua que podem consumir sense cap menade risc per a la nostra salut. L’aigua potable que arriba ales nostres llars i indústries pot ser sotmesa també a unprocés de descalcificació (3), mitjançant resines d’inter-canvi catiònic, per reduir-ne la duresa (4), és a dir, eli-minar-ne les sals de calci i de magnesi, i fer-la més útilen rentadores, rentavaixelles i en dutxes de personesamb problemes a la pell, com ara les que pateixen der-matitis atòpiques, així com en les indústries per evitarels dipòsits de carbonat de calci (calç), que poden tapo-nar les canonades degut a un procés en el que els ionscalci i hidrogencarbonat presents a l’aigua reaccionenquímicament per produir la calç:

Ca2+(aq) + 2HCO31–(aq) → CaCO3(s) + CO2(g) + H2O(l)

calç

És per això que els sabons i detergents de rentarincorporen agents complexants dels ions calci i mag-nesi.

Per al consum de boca, i degut a que la descalcifica-ció elimina massa sals, l’alternativa pot ser també unaosmosi inversa, per eliminar part de les sals i millorar-ne les qualitats organolèptiques. Després del seu ús enllars, comerços i indústries de tota mena, l’aigua passaa ser una aigua residual.

L’aigua residual primària de la cuina podria emma-gatzemar-se (reciclar-la) i emprar-la per a la descàrre-

ga en la tassa del wàter, a fi i efecte d’estalviar aigua;les aigües residuals restants aniran a les depuradoresper ser sotmeses al procés de depuració (5) abans deser retornades al medi natural.

L’aigua potable pot ser transformada en aigua pura(H2O) mitjançant la desionització (6) amb resines d’in-tercanvi iònic o bé mitjançant la destil·lació (7).Tant l’ai-gua desionitzada com l’aigua destil·lada constitueixenles formes més comunes d’aigua pura.

L’aigua pura és una substància que conté únicamentmolècules de fórmula H2O, en les que un àtom d’oxigenestableix dos enllaços covalents simples (8) amb dosàtoms d’hidrogen. Aquests enllaços tenen una longitudde 0,096 nm i una energia d’enllaç de 493 kJ per mold’enllaços. L’angle d’enllaç és de 105º, fet que determi-na una polaritat en la molècula i que s’estableixin enlla-ços d’hidrogen (9), entre les molècules d’aigua, que sónels responsables de moltes de les propietats (10)d’aquesta substància.

POTABILITZACIÓ (1)

L’aigua captada dels rius i pous és sotmesa a proces-sos de tractament complexos en les plantes de tracta-ment (ETAP). La fase inicial és la pre-oxidació (desin-fecció inicial), mitjançant l’addició de clor per tal dereduir-ne la contaminació microbiològica i eliminar-nel’amoníac. Segueix l’etapa de coagulació / floculació, enla qual s’addicionen reactius (sals d’alumini o ferro(III))que provoquen l’agregació de partícules que es trobenen estat col·loïdal i en suspensió fina. El procés es com-pleta als decantadors on es sedimenten els flòculs (for-mant-se un mantell de fangs al fons) i es produeix elprocés de decantació de l’aigua. A continuació l’aigua éssotmesa a una filtració per sorra en la qual es completael procés de clarificació, retenint-se les partícules que nohan sedimentat en la fase anterior i que acompanyen al’aigua decantada. Un cop finalitzat aquest procés l’ai-gua es sotmet a una ozonització, per addició d’ozó (O3),que provoca la degradació de les molècules orgàniquesd’alta massa molecular en molècules menors per proces-sos d’oxidació, facilitant la seva posterior degradació mi-crobiològica als filtres de carbó, i contribuint a la millorade les propietats organolèptiques i de desinfecció. Se-guidament l’aigua es sotmet a una filtració per carbóactiu, on s’adsorbeix la matèria orgànica i aquesta tam-bé és degradada per processos microbiològics realitzatsper bacteris aeròbics que colonitzen els grànuls de car-bó, carbó que s’ha de regenerar periòdicament.

La combinació d’ozó i filtració per carbó millora nota-blement el gust i l’olor de l’aigua. Abans de ser distribu-ïda, l’aigua és sotmesa a una postcloració per tal de

Bling H2O, l’aigua més cara del món, envasada en ampollesfetes a mà i decorades amb cristalls Swarovski.


col·laboracions

completar la seva desinfecció i garantir la seva qualitatmicrobiològica. La postcloració fa possible el manteni-ment de clor residual adient en tota la xarxa de distribu-ció, l’anàlisi del qual constitueix un indicador ràpid isenzill de la correcta potabilització.

OSMOSI INVERSA (2)

El procés d’osmosi inversa utilitza una membranasemipermeable per eliminar sòlids dissolts, matèriacol·loïdal i microorganismes. En aquest procés l’aiguaés sotmesa a pressió per forçar-la a anar en contra delprocés espontani a través de la membrana semiper-meable, que seria d’aigua pura a aigua salada. El pro-cés pot eliminar entre el 95-99 % dels sòlids dissolts iel 99 % de tots els bacteris, proporcionant una aiguaforça pura.

DESCALCIFICACIÓ (3)

La descalcificació és un procés d’eliminació de laduresa de l’aigua (sals de calci i de magnesi), mitjan-çant resines d’intercanvi catiònic.

DURESA (4)

La duresa de l’aigua ve determinada per la presèn-cia de sals de calci i de magnesi, en major o menorquantia, en funció de l’anomenat grau de duresa, quegeneralment expressa els mil·ligrams de carbonat decalci per litre d’aigua.

DEPURACIÓ (5)

Per netejar les aigües residuals o aigües negres esfa servir un tractament primari que elimina part dels sò-lids en suspensió en forma de fangs. L’aigua efluent quesurt d’aquest tractament té una gran demanda biològicad’oxigen (DBO), i sovint s’exhaureix tot l’oxigen dissoltprovocant una descomposició anaeròbica de la matèriaorgànica dissolta i en suspensió, i per això s’ha de sot-metre a un tractament secundari passant per filtres desorra que faciliten un cert aireig de l’aigua que afavoreixl’acció dels bacteris aeròbics que transformen la majo-ria de la matèria orgànica en matèries inorgàniques es-tables. L’aigua es diposita en grans tancs i s’aireja ambpotents ventiladors que faciliten la formació de flòculsque filtren i absorbeixen contaminants. Els bacteris trans-

AIGUA NATURAL

AIGUA DOLÇA AIGUA SALADA

AIGUA POTABLEAIGUA PURA

H2O

AIGUA MINERAL NATURAL

AIGÜES RESIDUALS

tasquesagrícoles

icampsde golf

gel, rius i llacs

embassaments,subterrània,

basses i pous

fonts i brolladors

mars i oceans

desalinitzacióosmòticaipossiblepotabilització

destil·laciódesionització

destil·lada desionitzada

consum

directe descalsificaciói osmosi inversa

millora qualitatcuinesbanys

indústries

depuració retorn al medi natural

potabilització o no

desaiguament


col·laboracions

formen el material orgànic en fangs i en bona part esreciclen per mantenir el procés en funcionament. Elsfangs s’emmagatzemen en terrenys destinats a aques-ta finalitat, o bé s’aboquen al mar, es cremen o fins i totes fan servir d’adobs.

DESIONITZACIÓ (6)

Com el seu nom indica, la desionització consisteixen eliminar tots els ions presents dins l’aigua, tant si estracta d’ions positius com si es tracta d’ions negatius,mitjançant les resines d’intercanvi catiònic i aniònic; lesprimeres intercanvien els ions positius per ions hidro-gen H1+(aq), i les segones els ions negatius per anionshidròxid OH1–(aq), amb la qual cosa desapareixen totsels ions i els ions hidrogen i hidròxid formen molèculesd’aigua:

H1+(aq) + OH1–(aq) → H2O(l)

L’aigua ultrapura presenta una conductivitat de5,5·10–6 Ω–1·m–1, l’aigua potable entre 5·10–3 i5·10–2 Ω–1·m–1, i l’aigua de mar al voltant dels 5 Ω–1·m–1.

DESTIL·LACIÓ (7)

La destil·lació és un procés de purificació de l’aiguaque consisteix en vaporitzar l’aigua natural per ebullicióen els recipients adients, i a continuació el vapor d’ai-gua lliure d’impureses es refreda i condensa mitjançantrefrigerants o serpentins convertint-se en aigua pura.

ENLLAÇ COVALENT (8)

L’enllaç covalent és una forma d’enllaç químic ques’estableix entre dos àtoms no metàl·lics que compar-teixen parells d’electrons en un orbital molecular, elec-trons que són atrets simultàniament pels nuclis delsàtoms que els comparteixen. Es poden compartir un pa-rell d’electrons com en l’enllaç O–H, dos parells d’elec-trons com en l’enllaç O=O i tres parells d’electrons comel que s’estableix entre dos àtoms de nitrogen (N≡≡≡≡≡N).L’enllaç covalent és un enllaç molt fort, és a dir, s’asso-cia amb energies d’enllaç altes.

ENLLAÇ D’HIDROGEN (9)

L’enllaç d’hidrogen és un tipus d’enllaç residual mésfort que els enllaços van der Waals i més feble que elsenllaços químics. Aquest enllaç es dóna quan els àtomsd’hidrogen es troben units covalentment amb àtoms moltelectronegatius (F, O, N) i es troben propers a una es-

pècie bàsica, és a dir, s’estableix una interacció entreun hidrogen quasi protònic i una base:

A H1+ B

PROPIETATS DE L’AIGUA (10)

Color: incolora.

Olor: inodora.

Gust: insípida.

Densitat a 4 oC: 1000 kg/m3.

Densitat del gel: 917 kg/m3.

Capacitat calòrica específica: 4,18 kJ·kg–1·K–1 =1 cal·g–1·oC–1.

Punt de fusió (congelació): 273,15 K = 0 oC.

Punt d’ebullició a 1013 hPa: 373,15 K = 100 oC.

Pressió crítica: 22,03 MPa = 217,5 atm.

Temperatura crítica: 647,15 K = 374 oC.

Sistema cristal·lí: hexagonal.

Entalpia de vaporització: 2253 kJ·kg–1 = 539 cal·g–1.

Entalpia de fusió: 331,9 kJ·kg–1 = 79,4 cal·g–1.

L’aigua és un líquid incolor, inodor i sense gust, quepresenta la màxima densitat a 4 oC, però que per da-munt i per sota d’aquesta temperatura té una densitatinferior als 1000 kg·m–3, fet que possibilita que l’aiguacomenci a congelar per la superfície de llacs i rius, per-metent vida per sota de la capa de gel. La densitat delgel, i degut a que aquest presenta una estructura mésoberta i de major volum per la presència dels enllaçosd’hidrogen, té menor densitat que l’aigua, surant al seudamunt; els blocs de gel mantenen submergit dins del’aigua les 9/10 parts del seu volum. L’entalpia de vapo-rització i el punt d’ebullició són superiors als dels com-postos similars del grup 16 de la taula periòdica, comsón H2S, H2Se, H2Te de massa molar superior, degutals enllaços d’hidrogen que es donen en l’aigua i no enaquests compostos.

La gran capacitat calòrica específica de l’aigua de-termina que trigui més en escalfar-se i en refredar-se, isigui la propietat responsable de la suavitat dels climesen regions properes al mar (continentalitat). ☯

.........


activitats

UN BON REGAL

Quan un fa 65 anys la família liacostuma a regalar una caixa depintures amb el corresponent cursde Pintar es fácil. O bé una caixad’eines amb, com no, un curs deHazlo tú mismo. També pot ser unviatge a una platja tranquil·la o a unbalneari a prendre les aigües. El queno és massa corrent és regalar unviatge als Alps amb la cirereta defer un quatremil, un cim per sobredels quatre mil metres. Val a dir quea Catalunya no n’hi ha cap de tanalt, i a Espanya tampoc, ens que-dem amb els tresmil. Doncs aquestva ser el regal que ens van fer elsfills a l’Olga i a mi amb motiu delnostre 65è aniversari, un viatge detots sis cap als Alps.

Era la meva assignatura pen-dent; els Pirineus me’ls he trepitjatbastant, però mai no havia estat alsAlps, mai no havia fet un quatremil.Així doncs, d’entrada, el regal eraforça atraient, i encara que no veiagaire clar assolir el cim, el sol fetd’intentar-ho ja m’omplia de goig iem conformava amb allò de «el quecal és intentar-ho».

LA VALL D’AOSTA

Amb el viatge programat fins elsúltims detalls, el que calia era fer lamaleta i seguir. Amb una furgonetavam marxar tots sis cap a la Valld’Aosta.

La Vall d’Aosta està situada alNO d’Itàlia. És la regió més petitaamb només 3.262 km2 (Catalunyaen té 32.000 km2 ); fa una amplada

LA VALL D’AOSTA *

d’uns 80 km d’est a oest, i uns40 km de nord a sud. Està recorre-guda d’oest a est pel riu Dora Bàl-tea, que neix als peus del Mont-blanc i desemboca al riu Po. El fonsde la vall està per sota dels 500 m,però està envoltada per les munta-nyes més altes d’Europa: Montblanc(4.810 m), Cervino (4.478 m), Mon-te Rosa (4.634 m) i el Gran Paradi-so (4.061 m).

Només hi ha tres punts per onarribar, o per on sortir, i dos hanestat fets per la mà de l’home: eltúnel del Montblanc i el túnel deSant Bernat, i l’únic pas natural ésper on s’escola el riu Dora Bàltea.Si en aquest puntféssim una presa, laVall d’Aosta seria ungran llac.

La seva poblacióés d’uns 113.000 ha-bitants, la majoria tri-lingües: italià, francèsi arpità (una llenguafrancoprovençal). Elfrancès el fan serviren els actes i lleis go-vernamentals, l’italiàés la llengua imposa-da i l’arpità és la llen-gua del dia a dia.

La Vall d’Aosta téuna llarga història,però passarem no-més amb quatre pin-zellades. Els primerspobladors dels que hiha referència són elsliguris, en plena pre-història. Al segle I a.de C. arriben els ro-mans després d’ex-pulsar els seus habi-tants, els sallasi. Femun salt fins el 1025,

quan Umberto Biancamano és no-menat comte d’Aosta, inaugurantaixí el domini dels Saboia, que vandonar una gran autonomia adminis-trativa respecte al govern central, iaquest esperit autonòmic ha arribatfins els nostres dies. Més endavant,el duc Tomàs I de Saboia els atorgàel 1191 una constitució, la Chartalibertatis. Comença una llarga tradi-ció democràtica basada en un prin-cipi en assemblees, i va evolucio-nar posteriorment cap a un sistemaparlamentari.

El curs de la història va portaraquesta regió a estar annexionadaa França a l’època napoleònica,

Una vista de Breuil-Cervinia amb el Cervino de fons.* Conferència audiovisual dintre

del cicle Món i Tradició XVII.


activitats

junt amb la regió del Piamonte,però no es va deixar seduir pel nourègim, com tampoc no es va dei-xar seduir per la formació del nouregne d’Itàlia. El seu esperit auto-nòmic estava per sobre dels gransimperis, i ells seguien fidels als Sa-boia. Però venien temps difícils pera aquest esperit autonòmic ambl’arribada del feixisme a Itàlia. Resd’autonomia i només una llengua,l’italià. Això em recorda no sé què,no trobeu?

En acabar la II Guerra Mundial,França va voler annexionar-se Aos-ta com a compensació de l’etapa ita-lianitzant, però els aliats no ho vanvoler. A canvi van obtenir el 26 defebrer de 1948 un estatus especialamb una autonomia més gran quealtres províncies d’Itàlia.

Doncs aquí vàrem anar a parar,i en un país tan petit i amb tantesmuntanyes a tocar, era com estaral Paradís, i al Gran Paradiso vam

anar. Però abans, i per fer boca,vam anar a altres punts d’interès.

BREUIL-CERVINIA

És un dels centres turístics mésfamosos de la Vall d’Aosta, ambuna gran estació d’esquí on es potesquiar durant tot l’any, fins i tot al’estiu, amb instal·lacions que et por-ten fins a les glaceres de PlateauRosa i de Ventina. Amb un campde golf, un dels més alts d’Europa.Amb una instal·lació il·luminada perpatinar sobre gel. Amb pistes detennis, instal·lacions per a l’hípica,piscines climatitzades... Però hi hauna cosa que no ha posat l’home,estava ja allà: el Cervino, amb laseva irresistible atracció per aaquells que practiquen l’alpinismeper la seva estampa tan esvelta, tanarrogant. Ell està omnipresent aBreuil-Cervinia, i et pots acostar finsals seus peus per un plàcid camí.Altra cosa ja és enfilar-se pels seuspendents.

GRAN SANT BERNAT

Pas natural entre Suïssa i Itàlia,la vall del Gran Sant Bernat estàsituada entre dos gegants: el Mont-blanc i el Gran Combin. És unaàmplia vall coberta de neu durantnou mesos a l’any; malgrat això, ien no haver cap pas millor, han pas-sat per ella personatges il·lustres:des de Carlemany a Enric IV, deBarbaroja a Amadeu VIII de Sabo-ia, i Napoleó va creuar aquest pasamb 40.000 homes, 300 cavalls i40 canons. Costa de creure veientaquest paratge que en ple mes dejuny, i a les 12 del migdia estàvemuns quants graus sota zero, i ambun vent que s’escolava fins a lamedul·la.

A destacar l’hospici que es vaconstruir cap al 1050 per donar hos-pitalitat als que transitaven peraquesta zona tan maca, però a lavegada tan inhòspita. És aquí on

Les telecabines penjades sobre la Mer de Glace.

L’hospici de Sant Bernat.


activitats

Cap al Montblanc.

Una de les terrasses de l’Aiguille duMidi amb el Montblanc entre núvols.

Què bona està la cervesa amb aquestpanorama de fons.


activitats

es cria aquesta raça de gossos queun cop ensinistrats serveixen peral rescat de caminants perduts perla neu.

COURMAYEUR

Si Breuil estava lligat al Cervino,Courmayeur ho està al Montblanc.Les pistes de Chécrouit i de ValValery ofereixen més de 100 km depistes per a l’esquí alpí, i 35 km per

a l’esquí nòrdic. Això, junt amb unaoferta hotelera i d’esbarjo de prime-ra categoria, fan de Courmayeur lacapital de l’alpinisme i de l’esquí. Noens deixarem el més important: elMontblanc.

Aquesta mola de pedra i gel ésla més alta d’Europa, i ha despertatd’antuvi sentiments d’atracció, res-pecte i por; per això els alpinistesd’arreu del món han tingut el desigd’enfilar-se dalt de tot, encara que

per fer-ho cal una bona preparació iconeixements tècnics d’alpinisme.O no!

M’explico. Des de Courmayeurhi ha una sèrie de telecabines queet porten fins a Chamonix tot pas-sant per sobre de la gelera que bai-xa del Montblanc, la Mer de Glace, ienfilant-se fins a la Aiguille du Midi(a 3.842 m), a quatre passes delcim del Montblanc, i que si els nú-vols t’ho permeten pots veure per-fectament, sense binocles, està atocar. Un recorregut que dura unahora i 40 minuts, i en el que potsgaudir d’un paisatge indescriptible.

L’octava meravella del món di-uen d’aquesta instal·lació; però perals més puritans és una profanacióde la muntanya. Em costa prendrepartit. Entenc que per als que sur-ten des de La Palud, o des del refu-gi Torino, i veuen que per sobre delsseus caps passen aquells artefac-tes no els hi deu fer massa gràcia.Però per aquells que no han tingutl’ocasió de practicar l’alpinisme, o nohan assolit aquest nivell que fa faltaper encarar el Montblanc, penso queel fet de poder veure en directeaquesta meravella justifica una micaaquesta profanació. Veus aquellsrius de glaç, aquelles puntes de pe-dra que sobresurten, aquelles cor-dades d’agosarats alpinistes... Ungaudi total a l’abast de tothom. Pen-so que els puritans han d’acceptaraquesta instal·lació com l’excepcióque confirma la regla: la muntanyacom més verge millor.

LA CIRERETA: EL GRANPARADISO

I arriba el gran moment: el GranParadiso. Amb els seus 4.061 m ésla màxima cota d’un grup de mun-tanyes al sud d’Aosta i que la sepa-ra del Piamonte. És el setè cim delsAlps per alçada, però és l’únic qua-tremil íntegrament dins d’Itàlia. Ar-ribar a una cota de 4.061 m pot serfàcil si com hem vist abans podem

Vista del Gran Paradiso.

Arribant al cim.


activitats

arribar a 3.842 m dalt d’un telecabi-na, però aquest no és el cas delGran Paradiso. Arribem en cotxefins a la cota dels 1.956 m, en res-ten 2.105 que has de fer pel teucompte.

De pujada els fem en dues eta-pes. Sortim del pàrquing de Pont ide seguida ens enfilem per un camítot bucòlic molt cuidat. Dura pocl’alegria a casa del pobre i es com-plica una mica, però res a dir. Nohem de pretendre fer un quatremilper un camí de roses. En dues ho-res i mitja ens plantem davant elrefugi de Vittorio Emanuele a2.732 m. Fins aquí hem vist la neuperò no l’hem trepitjada; a partird’aquí ja no la deixarem, però peravui ja hem fet els deures. Passa-rem aquí la nit, que per cert és nitde revetlla de Sant Joan, i el sol,en amagar-se darrera les munta-nyes, ens va oferir un espectaclede llums i color que semblava en-cendre les muntanyes.

A les quatre del matí (o millor dirde la nit?) quan molta gent estavaen plena revetlla ens aixequem.Esmorzem, preparem la motxilla i ales cinc sortim cap al cim amb elsfrontals encesos. La neu estava moltbona, neu verge, havia nevat feiapocs dies, era dura però no pas ge-lada, i el grampó s’agafa bé. Arri-bem a la zona de les escletxes i ensencordem; el sol ja es deixa veure, ija albirem el cim. Unes poques ram-pes i ja és nostre; no m’ho podiacreure, em pessigo per veure si ésun somni, sento la pessigada en lesmeves carns. Ha estat molt més fà-cil del que em pensava, quarts dedeu i ja quasi hi som.

Bé, faltava l’últim tram, la cire-reta de la cirereta. Certament elGran Paradiso és un cim relativa-ment fàcil, als Pirineus he fet co-ses més difícils, però els darrersseixanta metres és una grimpadabastant aèria per uns blocs de pe-dra que semblen posats allà per-què ningú no pugui dir que fer el

Gran Paradiso és un passeig. Persort la neu ens va estalviar algunsd’aquests metres, però al final hemde trepitjar roca, que amb els gram-pons als peus encara t’ho compli-ca més. Amb més agilitat o ambmenys acabes els darrers metres ifinalment pots abraçar-te a la Ma-donina, una imatge de la Mare deDéu situada al punt més alt del cimper donar la benvinguda i la sevaprotecció als agosarats que s’enfi-len fins allà. Tot just eren les deu

Dalt del cim amb l’estelada i la Madonina.

del matí i havíem assolit l’objectiu.Joia indescriptible!!!

Amb la moral pels núvols baixemfins el cotxe d’una tirada, i a les setde la tarda, després d’una dutxa icanvi de roba, ens trobem a la pla-ça del poble fent una cervesa. Quindia més intens: 24 de juny de 2009.Quedarà gravat, sens dubte, en elmeu record de muntanyenc.

Antoni Portela

De baixada amb el refugi al fons.


activitats

LIX ASSEMBLEA NACIONAL DE L’ANQUE

ACUERDOS

1. Conste en acta el sentir de laAsamblea de la ANQUE por loscompañeros fallecidos desde lacelebración de la última Asam-blea y con especial recuerdo atodos los que a continuación secitan nombrados por las dife-

rentes Asociaciones y Agrupa-ciones: D. José Antonio Fiestasy Ros de Ursinos y D. DiegoDomínguez Gómez-Planas dela Asociación de Químicos deAndalucía, D. Luis Durán Hi-dalgo de la Asociación deQuímicos de la Comunidad Va-lenciana, D. Fernando Alfaro

Mac-Mahon de la Asociación deQuímicos del País Vasco, D.ªMaría Victoria Bonmatí Limartey D. Vicente Galiana Romerode la Asociación de Químicosde Murcia.

2. Se aprueba el Acta de la LVIIIAsamblea de la ANQUE, cele-

Una nova Assemblea del’ANQUE, la LIX, la 59.ª per en-tendre’ns millor, a Madrid durantels dies 28 i 29 del passat no-vembre. Poca cosa a afegir alque venim dient de les darreresassemblees. Assemblees feixu-gues, amb moltes hores desentir informes, però amb pocacomunicació.

Segueix el divorci entre unaANQUE que busca estar als llocscapdavanters, en tenir represen-tació arreu de les institucions re-lacionades amb la química, entenir projecció internacional.Però hi ha una altra ANQUE,aquella que dia a dia va perdentassociats perquè no sabem arribara les noves generacions. I l’ANQUEde la cara maca basa les seves ac-cions i el seu pressupost en els di-ners que ha de recaptar l’ANQUEde la cara lletja.

Així hem arribat a l’Assemblead’enguany, en que per primera ve-gada (després de 59 anys) no s’hanaprovat uns pressupostos. Cert quees van aprovar els pressupostos de

Gastos estructurales, i un pressu-post per a les Jornades d’Ensenya-ment de la Química, i un altrepressupost per a la Comissió de Co-municació Institucional. Tot molt bendefensat pels seus promotors. Comens hem de negar a accions tanben pensades? Endavant! Fins quevam arribar al final i la quota departicipació que cada Associació had’aportar a Junta de Govern del’ANQUE per dur a terme totesaquestes activitats es disparava.

El sentir dels representantsde la cara lletja de l’ANQUE eraque per aquest any la quota nos’apugés, i per això al final esva dir NO al pressupost d’Acti-vitats de l’ANQUE. Una situacióuna mica rara perquè hi ha unapart de pressupostos que estàaprovada, i la que no ho estàen teoria hauria de seguir ambel pressupost del passat any, laqual cosa representa un aug-ment considerable de la quotade participació perquè el nom-bre d’associats ha baixat unany més.

Què farà Junta de Govern?Agafarà el missatge dels assem-bleistes que no van aprovar elspressupostos d’activitats? O bé ti-rarà endavant pel camí d’aconseguiruna ANQUE forta i maca... però bui-da d’associats??? Hi haurà divorcio hi haurà reconciliació?

De moment el que ens ha que-dat d’aquesta Assemblea sónaquests acords.

Antoni Portela

ACUERDOS Y RECOMENDACIONES

APROBADOS EN LA ASAMBLEA


activitats

brada en Valladolid los días 11y 12 de octubre de 2008.

3. Se nombran interventores deacta a D. Ernesto Colomer dela Asociación de Químicos de laComunidad Valenciana y a D.Miguel Ferrero de la Asociaciónde Químicos del Principado deAsturias. (Punto 5 del orden deldía).

4. Se aprueba la gestión de la Jun-ta de Gobierno, incluyendo elbalance de situación y cuenta deresultados del ejercicio 2008.(Punto 8 del orden del día).

5. Se aprueba el presupuesto degastos estructurales de la Juntade Gobierno de la ANQUE parael ejercicio 2010. (Punto 10 delorden del día).

6. Queda elegido por unanimidadD. Ernesto Castañeda como pre-sidente de la Comisión Consulti-va Superior.

7. No se aprueba el presupuesto deactividades de la ANQUE para elejercicio 2010. Se devuelve a laJunta de Gobierno para su estu-dio y remodelación. (Punto 20 delorden del día).

8. Se nombran censores de cuen-tas a D. Juan Amador y D. Anto-nio Zapardiel Palenzuela de laAsociación de Químicos de Ma-drid. (Punto 21 del orden del día).

9. La LX Asamblea tendrá lugar enValencia en fechas que se anun-ciarán oportunamente. (Punto 22del orden del día).

10. La Comisión de Enseñanza dela ANQUE, responsable de estapropuesta y cumpliendo las cláu-sulas del convenio con el Minis-terio de Educación, eleva a laJunta de Gobierno el que semantenga el nivel de funciona-miento de esta Comisión de En-señanza y los encuentros de pro-

fesores en el marco de la Olim-píada Nacional de Química.

11. Que se fomenten y apoyen lasIV Jornadas de Enseñanza de laQuímica, dado el elevado éxitoy eficacia obtenido en las ante-riores ediciones. Al mismo tiem-po la Comisión de Enseñanzase compromete a continuar ha-ciendo los trabajos y gestionesnecesarios para conseguir finan-ciación externa a través del Con-venio con el ME que permitaapoyar la financiación que soli-cita de la Asamblea, contandocon el apoyo de la Junta de Go-bierno de 3.000 euros.

12. La Comisión de ComunicaciónInstitucional de la ANQUE, asu-mida la obligatoriedad que la Leyimpondrá para el Consejo Gene-ral y los Colegios en cuanto a lainteroperatividad de la informa-ción y la gestión de los servicios(VUDS), y entendiendo la impor-tancia que esto tiene tambiénpara el futuro de ANQUE, acuer-da colaborar con el Consejo eneste asunto y solicitando al mis-mo una aportación de medios almenos equivalente a la que seproponga.

13. Aprobar una partida para la Co-misión de Comunicación Institu-cional, como gasto de actividadde la Junta de Gobierno que,para el ejercicio 2010, se cuanti-fica como provisión inicial en10.000 euros, y que para próxi-mos ejercicios pueda ser consi-derada como estructural.

14. Autorizar a la Junta de Gobier-no, sobre la base de las reco-mendaciones de la Comisión deComunicación Institucional, laelaboración del plan financieropara las actuaciones que seannecesarias de esta comisión yuna vez que sean conocidas.

15. Autorizar que la Asociación Na-cional de Químicos de España

sea miembro fundador de laAsociación Foro Química y So-ciedad. Para ello que se faculteal presidente de la Junta de Go-bierno, o a la persona o perso-nas en quien él delegue, parallevar a cabo cuantas gestionessean necesarias y que culminenla eficacia de este acuerdo, au-torizándole expresamente a fir-mar cuantos documentos seannecesarios, sin necesidad deninguna otra autorización. Sedelega explícitamente en la Jun-ta de Gobierno, si así resultaranecesario, la posibilidad de to-mar cualquier acuerdo no expre-sado en todo lo anterior y rela-cionado con la consecución delfin expuesto.

RECOMENDACIONES

1. Se recomienda la creación decoordinadores a nivel nacionalde determinadas Secciones Téc-nicas con mayor presencia co-mún en las distintas Asociacio-nes y Agrupaciones Territoriales.Se recomienda comenzar por laSección Técnica de PRL, Cali-dad y Medio Ambiente y la Sec-ción Técnica de Alimentación. Elobjetivo inicial es la realizaciónde, al menos, un proyecto comúna lo largo del próximo año.

2. La Comisión de Enseñanza dela ANQUE considera absoluta-mente necesario apoyar y refor-zar las actividades y accionesrelacionadas con la química enla enseñanza secundaria, enparticular sobre los alumnos detercer curso de ESO.

3. La Comisión para el Año Inter-nacional de la Química 2011recomienda que las diferentesAsociaciones pongan en marchalos mecanismos necesariospara coordinar las distintas ac-tividades que se van a hacer, através de medios informáticosparticipativos. ☯


activitats

FOTOKÍMIA 2009

Primer premi: Marta García.

Segon premi: Antoni Portela. Tercer premi: Alfonso Hidalgo.

Entre les moltes aportacions dela tecnologia digital al món de lafotografia, està sens dubte la sevapopularització. Avui en dia tothomté una màquina digital, com a mí-nim, al seu abast; i ja no comptoamb la que porta incorporada al seumòbil. Això de poder veure a l’ins-tant la foto que acabes de fer, i derepetir-la dues, tres o quatre vega-des fins que quedes mínimamentsatisfet, fa que el nombre de fotosque es fan avui en dia respecte a

èpoques passades s’hagi multipli-cat almenys per deu.

Malgrat això, en la convocatòriaque fem any rera any a participaren la Fotokímia, no s’ha vist aquestfactor de multiplicació. Seguim sen-se passar de la dotzena de partici-pants; cada any som els mateixos;no hi ha cares noves. Què passa?Bé, jo no perdo l’esperança i arri-barà el dia de l’esclat. L’any vinent?Potser.

Un any més vam sortir al carrerdisposats a copsar les millors instan-tànies. Enguany l’organització ensva sorprendre amb una novetat;normalment per sorteig s’escolliendos temes, però aquesta vegadavan proposar als assistents centrarles seves fotos en la Cursa de ladona pel càncer de mama, que secelebrava aquell mateix dia. Els par-ticipants van estar d’acord, i ja elstens empaitant a unes senyores quecorrien amb un mocador rosa al coll.

I després queda la feina al juratque mai, però mai, dóna el veredic-te a gust de tots. Forma part de lafesta, el debat que es forma al vol-tant de les fotos el dia que s’inau-gura l’exposició.

I aquest ha estat el veredicte:

1r Premi: Marta García.2n Premi: Antoni Portela.3r Premi: Alfonso Hidalgo.

Finalment, volem agrair la col·la-boració de Banc de Sabadell queaporta uns suculents premis enmetàl·lic als guanyadors, i a Mon-tana Color amb importants regals.

Antoni Portela


activitats

SANT ALBERT 2009

El mes de novembre ve marcatper als químics i per al Col·legi perla festivitat del nostre patró: santAlbert. Ja són clàssics els dos ac-tes que conformen aquesta festivi-tat, la missa i el sopar.

Enguany, i després d’anar moltsanys darrera d’ell, hem aconseguitel sermó que Mn. Joan Bertran ensva fer, i no hem dubtat en reproduir-lo perquè els sermons del companyBertran disten molt del que popular-ment entenem com a Sermó. Usrecomanem la seva lectura ambtranquil·litat:

«Un any més ens reunim per re-cordar i pregar pels nostres com-panys que ens han deixat en eltranscurs del darrer any *. Aquestany ho fem en aquesta sala capitu-lar del monestir de santa Eulàlia quees va incorporar al monestir de san-ta Anna el segle XV. L’any 1453s’hi van celebrar Corts Generals. Elsegle XVI es va convertir en cape-lla, que com veieu està presididaper una imatge de la Mare de Déude Poblet. Ens hem reunit en unlloc històric. D’alguna forma els nos-tres companys hi estan presents,com així respon el poble d’AmèricaCentral en recordar els seus herois.Els companys que ens han deixatestan presents en les nostres vi-des, ja que a ells devem en bonapart la nostra visió de la vida, elsnostres valors, els nostres senti-ments i emocions.

»L’evangeli d’avui no és gens fà-cil. Està escrit al voltant de l’anysetanta, que és la data de la des-trucció del temple de Jerusalem pelsromans. Són temps de persecució.Com acostuma a passar en aques-tes circumstàncies, es desenvolupael gènere apocalíptic. En temps dedificultats es reviu aquell crit amb el

que concloïa l’Apocalipsi:“Vine, Senyor Jesús”. Enel text sembla confondre’sdos planells diferents, elde la destrucció del tem-ple i el del judici final. Avuivoldria comentar les últi-mes paraules de Jesús,referint-se al judici final:“D’aquell dia i d’aquellahora ningú en sap res, niels àngels del cel ni el Fill,sinó tan sols el Pare”.Aquestes paraules ensporten al centre del mis-teri de Jesús. És Déu?,és home? Ja les prime-res comunitats cristianesvan rendir culte a Jesu-crist. Els segles IV i Vrepresenten dintre de latradició cristiana el puntàlgid del debat cristològic.Són temps d’apassiona-des discussions fins i toten els mercats, les ver-dulaires parlen de ladivinitat de Jesús. Dos ciutats cen-tren aquest debat, Alexandria, queuna recent pel·lícula ha posat demoda, i Antioquia. A Alexandria esdefensa una cristologia descendent,d’acord amb el pròleg de l’evangelide sant Joan. El Verb es va fer carn.Jesús és el Verb encarnat. Aquestaescola troba dificultats per explicarla ignorància de Jesús, com apa-reix en l’evangeli d’avui, o el seupatiment. Les seves respostes a lapregunta de si Jesús ignorava co-ses són tenses. El Verb és Déu iper tant coneixia totes les coses,però el Verb fingia ignorància per-què això és el propi de la carn. Pera ells la carn de Jesús era una merapantalla. L’Escola d’Antioquia enspresenta una cristologia ascendent.El punt de partença és la figura his-tòrica de Jesús de Natzaret que enspresenten els evangelis, sobretot els

sinòptics. El ser humà de Jesús ésassumit pel Verb. Jesús és un serhumà complet i per això és un mo-del per a nosaltres. Ell ens revela aDéu i ens aporta la salvació. Aixòvol dir necessàriament que Déu ha-bita en Jesús, que està amb ell. Sóndos cristologies diferents, però noradicalment diferents.

»El concili de Nicea condemnal’arrianisme per dir que el Verb ésinferior a Déu. Implícitament estava

* Relació de químics difunts durant l’any2009: José Cid Bahima, Joan Cullell Al-timira, Joan Freixa Alsina, Roger GalínAndorra, Luis Salvador García Fabián,Ferran Gomà Ginesta, Esteve Guardio-la Pujals, Josep Jané Valls, BaldomeroMassó Clarasó, Maria Teresa MoratóRexach, Antonio Pallàs Bech, RaquelSangrà Rodes, David Seuma Pregona iJosep Ma. Vives Aragó.


activitats

a favor de la cristologia d’Alexandria,es posa l’accent en que el Verb s’en-carna en Jesús. El concili de Calce-dònia restableix l’equilibri en reafir-mar la humanitat de Jesús i a lavegada la seva divinitat. No és d’es-tranyar que el poble es llancés im-mediatament al carrer en escoltaraquesta decisió del Concili amb elcrit “Maria és mare de Déu”. Era laconclusió lògica. Es manté la doblepolaritat del misteri de Jesús. Éshome, és Déu. La fórmula trobadaés: dos naturaleses i una persona.

»Avui dia el significat d’aquestsconceptes lligats a la cultura hel·lè-nica ha canviat i aquesta formula-ció ens diu poca cosa. ¿Com hemde reinterpretar aquesta tradició? Ésla pregunta que ens formulem avuidia sobre Jesucrist. En una culturapostmoderna amb una gran sensi-bilitat per la història es prefereix unacristologia ascendent que parteix dela figura històrica de Jesús de Nat-zaret. No és d’estranyar que recent-ment s’han publicat diferents biogra-fies de Jesús, entre elles una delmateix papa Benet XVI. La que hatingut més èxit entre nosaltres és lade Pagola, que ha tingut algunesdificultats amb la censura. Jesús de

Natzaret, un home com nosaltres,és el nostre salvador perquè Déu aqui revela i fa present és una divini-tat salvadora. Si Jesús transmetaquesta salvació, aquesta presèn-cia, ha de ser Déu. Ens revela unDéu proper, humil, misericordiós,que vol el nostre bé, compassiu, quepateix amb nosaltres perquè ensestima. Molt lluny del Déu dels filò-sofs, el motor immòbil, un Déu llu-nyà i impassible, i encara més llunyde l’autoritat absoluta d’un senyorfeudal o un emperador, amb un po-der despòtic sobre els seus súbdits.És un Senyor misericordiós. Aquestés el Déu que ens revela Jesús, quetota la seva vida reflexa.

»Kart Rahner, un dels grans te-òlegs del Concili Vaticà segon, esmou a mig camí d’una cristologiadescendent i ascendent. Defensal’encarnació del Verb, però profun-ditza en l’existència humana comoberta a la presència de Déu. Lacristologia és l’apoteosi de l’existèn-cia humana, que apareix com ober-ta a la presència de Déu. El misteride Jesús, aquest home en el queva habitar Déu, és un paradigma pera tot ser humà. El misteri de l’homequeda així il·luminat i engrandit.

L’home té la grandesa de ser capaçde Déu, culminant tota la història del’evolució. Aquest és l’immens sig-nificat actual de la cristologia.

»La primera inculturació del cris-tianisme es va fer en la cultura gre-coromana. Nicea i Calcedònia per-tanyen a aquesta època. Sant Albertel Gran, juntament amb el seu dei-xeble, sant Tomàs d’Aquino, vaninculturar el cristianisme en l’esco-làstica. Aquesta inculturació va sig-nificar un dels moments més àlgidsdel cristianisme. A nosaltres enstoca avui dia inculturar-lo en la cul-tura postmoderna actual. Us he pre-sentat alguns intents per inculturaren les societats postindustrials ac-tuals el punt central de la nostra fe,el misteri de Jesucrist. Per això ensdiem cristians.

»Els nostres companys que enshan deixat en el transcurs d’aquestany han estat homes i dones delnostre temps, amb els seus dubtes,amb els seus desitjos, amb les se-ves il·lusions, amb els seus esfor-ços de superació. Avui pregaremque hagin trobat aquest Déu mise-ricordiós que en el més profund delseu cor han estat sempre cercant.Diré en veu alta les paraules delsacerdot en barrejar unes gotes d’ai-gua amb el vi abans de l’ofertori:Que així com barregem aquesta ai-gua i aquest vi, participem també dela divinitat d’aquell que es dignà acompartir la nostra condició huma-na. Aquesta serà la nostra pregàriaper als nostres companys.»

L’altre puntal és el sopar. Des-prés de cultivar l’esperit cal cultivarel cos amb un bon sopar, amb bonsamics, amb la tuna, amb premis...Tot això i més en el tradicional so-par del que us deixem un reportat-ge fotogràfic... Ja sabeu allò de laimatge i de les mil paraules.

Us esperem l’any vinent a totsdos actes.

A. P.

El Sr. Francesc Ventura amb els guanyadors de Fotokímia 2009.


activitats

Guardonats amb l’Orde del Manganès.

Guardonats amb l’Orde del Zirconi.

Guardonats amb l’Orde de l’Estany.

EMPRESESCOL·LABORADORESSANT ALBERT 2009

ANTONIO PUIG

BANC SABADELL

BASF

COLOMER B.P.P.

COTY PRESTIGE

CRODA IBÉRICA

DAMM

GALLETAS BIRBA

GAS NATURAL

LABORATORIOS DR. ESTEVE

Els guanyadors de l’OlimpíadaQuímica de Catalunya.

La tuna animant el sopar.

El nostre degà fent una demostració deles seves aptituds com a ballador. Mè-rit d’ell o de la parella?


activitats

CARTA A EMPRESES · 2016. 6. 1. · tercera Època any xlii carta a empreses nÚm. 449 gener-febrer...

Documents

Transcript of CARTA A EMPRESES · 2016. 6. 1. · tercera Època any xlii carta a empreses nÚm. 449 gener-febrer...