Antropologia Social

Roger Casals Vert

Carta a un nouvingut

Fa un mes o aix em van encomanar una feina, i quina feina... Una cosa que aparentment sembla molt fcil i senzilla, una cosa que en principi no t'ha de donar molts problemes i tampoc t'hauria de treure molt de temps de la teva vida per fer-la. Per no s aix ni molt menys. Aquesta feina que m'han encomanat no s ms que escriure't una carta. Segurament et vindran unes preguntes al cap, almenys a mi me les venen. Una carta sobre qu? I perqu a mi i no a un altre?

Si vols que et sigui sincer encara no m'he resps cap de les dos preguntes que t'has fet, almenys jo m'he imaginat que te les feies. Probablement sn dos preguntes que suposadament em faria jo. Espero que quan acabis de llegir aquesta carta, les puguis respondre o almenys puguis agafar una petita idea de perqu m'he imaginat que te les faries al comenar a llegir aquesta carta. Et deus pensar que vaig molt perdut i pot ser que no t'equivoquis del tot, en principi aquesta carta que t'escric s una carta a un nouvingut a aquest mn, o sigui tu. Encara no ser el teu nom i pot ser que encara no en tinguis, per no ser, jo t'estic comenant a agafar una mica d'estima i no ho entenc, encara no has nascut, potser els teus pares no s'han ni conegut per no ser perqu ja em sento aprop teu.

I tornant a lo que anvem. En aquesta carta en principi t'haig d'explicar com et trobars el mn, ms ben dit com veig jo el mn o com t'explico jo el que veig. Probablement tampoc l'encerti, ja que no podr controlar la interpretaci que facis de les meves paraules. Un cop he intentat respondre la primera pregunta que et feia al principi, amb ms o menys xit, intentar de respondre't la segona. Cosa que veig ms complicat d'explicar perqu segurament no ho ser ni jo. Suposo que ha estat escollit d'una forma una mica aleatria, jo encara no et conec i per tan no te pogut escollir, per haig de dir que ja comeno a imaginar com ets, suposo que deu ser de l'estimaci que estic agafant amb tu.

Jo el que em pregunto de veritat no s el perqu a tu, sin perqu te l'escric jo i no un altre. Aquesta pregunta s quasi impossible de contestar ja que, qui sc jo per explicar-te qu hi ha en aquest mn? Per molt que pensi, per molt que m'hi esforci, no deixar de ser una versi personal, una versi totalment subjectiva del que penso jo, en definitiva la meva versi. Que tu un cop llegida hi estars d'acord o no, li fars ms o menys cas, per aix si, tindrs una versi ms. I el problema que sigui una carta s que noms puc expressar-me jo i tu no hi pots dir la teva i no podem discutir.

Crec que en aquesta vida ens hem d'alimentar de moltes versions de les coses, de moltes opinions, i crear-te aix la teva, una versi del mn i de la vida que canvia, a vegades molt i a vegades molt poc, per tan, una versi inestable i quan dic aix no vol dir que sigui dolent, ans el contrari, crec que aix s molt bo perqu se't amplia molt ms la visi. De l'altre manera series un ruc ms que segueixen el cam, tot recte, sense desviar-te.

La veritat s que com que ja t'estic agafant estima, cada cop em venen ms ganes d'explicar i compartir amb tu un tou de coses i aix s un problema ja que no ser ni per on comenar.

En aquest mn sento curiositat per a moltes coses que m'envolten com les persones, la cincia, els sentiments, els animals, les plantes... Aquesta llista no acabaria mai, ja que, sn tantes i tantes les coses que m'envolten i al qual li tinc curiositat que no acabaria mai de citar-les. De ben segur que tu tamb tens curiositat per moltes, les teves. No crec que sigui possible per en el fons m'agradaria saber-les (les teves curiositats).

A tu et preocupen els problemes del mn? El canvi climtic, les guerres, la fam, n'hi ha tants... Si vols que et sigui sincer no hi ha cap d'aquests problemes que aconsegueixi treure'm el son, sn

problemes que estan molt lluny o que veig molt lluny. A mi em preocupa molt ms les coses quotidianes de cada dia, si estic malament amb un amic, si ho he deixat amb la parella, si suspenc un examen, si arribo tard a la feina...Em dirs: Qu egoista no? Doncs si, bastant. Em preocupen molt els meus problemes i fins que no tingui aquest arreglats no em puc preocupar pels ms grans, que afecten a ms gent. Per not pensis que no faig res pels problemes del mn. Estic bastant conscienciat per ells. Per exemple, a casa meva reciclem i separem els materials, aprofito bastant els papers en brut per escriure les meves coses, em manifesto contra la guerra, no lleno mai el menjar. Sn petites coses que m'ajuden a sentir-me millor i afrontar, encara que sigui d'una manera molt tmida, els problemes que envolten aquest mn. El que em preocupa s no agreujar ms la situaci.

Hi ha altres problemes al mn i m'agradaria ara parlar-te'n d'un que crec que ens afecta ms directament, que s el problema de la discriminaci d'uns als altres. Aqu en aquest pas es discrimina a les dones pel sol fet de ser dones. Sn milions de dones, que semblen no ser vistes ni reconegudes per ning, sn invisibles davant daquesta societat egoista, que noms mira pels seus beneficis, sense parar-se a pensar ni un sol moment en les altres persones, i davant dels governs, que sempre prometen canvis per acabar amb la violncia, els maltractes... o un millor nivell de vida. I jo em pregunto: on sn aquests canvis? Per s que les dones no sn l'nic collectiu invisible davant aquesta societat, tamb hi ha els immigrants, els discapacitats... Creu-me quan et dic que sentir-se invisible s el pitjor que et pots trobar com a persona, pensa que les persones necessiten d'altres persones per viure i el sentir-te invisible s com deixar d'existir. Noms demano que mai t'hi sentis i no facis invisible als altres als teus ulls.

El mn som molts i est controlat per molt pocs, per quan dic pocs m'estic referint a que els podries comptar amb els dits d'una m. I aquests pocs, ens controlen com titelles sense escoltar-nos i fent el que volen, sempre buscant el seu inters i per aconseguir-ho fan servir tot tipus de maneres. Arriba a un punt tan extrem que aconsegueixen que tu estiguis d'acord i que els ajudis a pujar al seu pedestal on des d'all puguin controlar-te millor. Et poso un tros d'una pellcula V de Vendetta, una pellcula extreta d'un cmic i crec que defineix molt b el que et vull explicar:

Buenas tardes, Londres! Permitid que, primero me disculpe por la interrupcin. Yo, como muchos de ustedes, aprecio la comodidad de la rutina diaria, la seguridad de lo familiar, la tranquilidad de la monotona. A m, me gusta tanto como a vosotros, pero con el espritu de conmemorar los importantes acontecimientos del pasado (normalmente asociados con la muerte de alguien o el fin de alguna terrible y sangrienta batalla y que se celebran con una fiesta nacional). He pensado que podramos celebrar este 5 de noviembre (un da que, lamentablemente, ya nadie recuerda), tomndonos 5 minutos de nuestra ajetreada vida para sentarnos y charlar un poco. Hay, claro est, personas que no quieren que hablemos, sospecho que, en este momento, estarn dando rdenes por telfono y que hombres armados ya vienen en camino. Por qu? Porque mientras puedan utilizarn la fuerzaPara qu el dilogo? Sin embargo, las palabras siempre conservan su poder, las palabras hacen posible que algo tome significado y, si se escuchan, enuncian la verdad, y la verdad es que en este pas algo va muy mal, no? Crueldad e injusticia, intolerancia y opresin. Antes tenas libertad para objetar, para pensar y decir lo que pensabas. Ahora, tienes censores y sistemas de vigilancia que nos coartan para que nos conformemos y nos convirtamos en sumisos Cmo esto ha podido ocurrir? Quin es el culpable? Bueno, ciertamente, unos son ms responsables que otros y tendrn que rendir cuentas pero, la verdad sea dicha, si ests buscando un culpable, slo tienen que mirarse al espejo. Por qu lo hiciste? Porque tenas miedo Y quin no? Guerras, terror, enfermedades. Haba una plaga de problemas que conspiraron para corromper vuestros sentidos y sorberos el sentido comn, el temor pudo con vosotros y, presas del pnico, acudisteis al actual lder, Adam Sandler.

Os prometi orden, os prometi paz y todo cuanto os pidi a cambio fue vuestra silenciosa y obediente sumisin. Anoche intent poner fin a ese silencio, anoche destru el Old Bailey, para recordar a este pas lo que ha olvidado, hace ms de cuatrocientos aos, un gran ciudadano dese que el cinco de noviembre quedara grabado en nuestra memoria. Su esperanza era hacer recordar al mundo que justicia, igualdad y libertad son algo ms que palabras, son metas alcanzables.

As que si no abren los ojos, si siguen ajenos a los crmenes de este gobierno, entonces os sugiero que permitis que el cinco de noviembre pase sin pena ni gloria, pero si veis lo que yo veo, si sienten lo que yo siento y si persiguen lo que yo persigo, entonces, os pido que os unis a m, dentro de un ao ante las puertas del parlamento y juntos, les haremos vivir un cinco de noviembre que jams... jams nadie olvidar.

No pretenc inculcar-te les meves idees ni molt menys, per si vull que estiguis alerta, que et preguntis moltes coses, que un cop saps la resposta t'ho tornis a preguntar per confirmar-t'ho, no donis res per acabat, de ben segur que hi ha moltssimes coses que pots millorar, avalua en tot moment tot el que se't presenta pel davant, per aix no vol dir que desconfis de tot simplement que t'ho miris ben atent. Tamb vull que a la vegada et qestionis aquesta carta i que hi busquis errors perqu com ja t'he dit abans no sc ning per dir-te qu passa en el mn on vius.

Sembla que aquest mn a simple vista sigui horrors, que viure-hi sigui un calvari, per no tot s aix.

En aquest mn hi ha moltes coses bones i aquestes estan directament relacionades amb la invisibilitat de que et parlava abans. Quan et sents invisible als altres, no pots gaudir d'aquestes coses bones, que donen sentit a la vida. Coses com la famlia, l'amistat, el sentir-te part d'un grup... I segur que moltes ms, per jo vull posar mfasi en la famlia i l'amistat.

La famlia s tan important perqu s la que et constitueix a tu com a persona, t'hi portis b o t'hi portis malament, s part del teu passat vulguis o no. No pots negar la seva existncia ja que el teu nas, les mans, el cul, els peus, part del teu carcter i de la teva manera de ser els hi deus amb ells, amb el teu pare i la teva mare, amb els avis i tots els avantpassats (els hagis conegut o no).

L'amistat s l'altre cosa, que per mi s bona a la vida (sempre des del meu punt de vista clar). Crec que l'amistat s una sensaci que tens vers a altres persones, una sensaci agradable, com de seguretat. I aquesta sensaci pot anar-se fent grossa o desapareixent poc a poc. Com ms creixes ms gran s la sensaci agradable per, per altre banda, aquesta sensaci desapareix a ms persones. Els amics sn els que et fan pertnyer dins d'un grup i per tan, sigui un grup gran o un de ms redut (de 2 persones), et donaran sentit a aquesta vida. Ells tamb han moldejat la teva figura i ho seguiran fent durant molt de temps. Hi ha amics de tot tipus, i al principi en tindrs molts, per al cap dels anys veurs que bastants d'ells en el fons no sn amics, sin que sn coneguts.

Vull acabar la carta i per aix et donar alguns consells que crec que et serviran o almenys segur que no et fan cap mal. Escolta molta msica, de tot tipus, ser que n'hi ha alguna que t'agrada ms que altre, per no neguis cap estil, cap can, escoltar-la no et far cap mal.

L'altre consell s que miris moltes pellcules, totes les que puguis, n'hi ha moltes de bones, altres de no tan, algunes que et faran plorar, riure, et transmetran alg, altres res, per segur que aprens molt d'elles. A dalt ja t'he posat un ttol d'una pellcula, per n'hi ha moltes ms. Et convido a que investiguis pel teu compte.

Llegeix llibres, et portaran a llocs on mai ha pogut arribar la teva imaginaci, et trauran coses de dins teu que no sabies que tenies. En general, culturitze't, ves als museus, al teatre, a concerts, llegeix diaris (tots els que puguis) i sobretot amb tot el que obtinguis comparteix-ho Jo sc dels que pensen que tot el teu saber s'ha de compartir amb les mximes persones possibles.

Grcies per llegir la carta, fes-ne el que vulguis amb ella, comparteix-la si vols o guarde-te-la. Et convido a que n'escriguis una tu tamb explicant el mn que veuen els teus ulls que segurament ser diferent al meu.

Atentament, Roger.

Roger Casals Vert