Reflexi sobre la carta de l'Indi Seattle

Sabem una cosa: la terra no pertany a lhome, s lhome qui pertany a la terra. Lhome no ha teixit la xarxa de la vi- da, noms ns un fill. Est temptant la malaurana si gosa trencar la xarxa. Tot est enllaat com la sang duna mateixa famlia.

-----------------------------------------------------

Aquest pargraf s el que ms m'ha fet reflexionar sobre pa nostra percepci de la vida, ja que veritablement ens hem acabat creient els amos del mn, i ni tant sols representem una engruna en aquest univers. Si practiqussim l'art d'estar en harmonia amb el que ens envolta jo penso que viurem ms i seriem ms felios.

La vida, tant fsica com espiritualment, els indis la atorguen a natura que els envolta. Consideren als animals com a germans i no esgoten cap dels recursos dels que gaudeixen. En canvi, la nostra civilitzaci, podrem dir que ha avanat grcies a les grans destrosses que s'han fet al llarg de la histria. La conquesta d'Amrica: destrossa; les construccions massives: destrossa; el desgel accelerat pel canvi climtic... Tot sn pures destrosses, sobre les quals hem crescut i evolucionat cap a un mn suposadament millor.

A aquests indis, tot i saber el futur que els esperava i el mal que farien els homes blancs a la seva terra, van ser honestos i molt altruistes, ja que tenint en compte que la seva civilitzaci no disposava d'armament de foc, van decidir abandonar i no causar ms morts injustes. La seva lluita va residir en aquesta carta de Seattle, que de ben segur restar per sempre en la nostra memria com al primer manifest a favor de la vida. I s, no la nostra vida, sin la vida en la seva ms mplia expressi, perqu aix nostre, segons com, no s una vida gens harmoniosa.

Ells eren ms civilitzats de ment que no pas els que suposadament eren civilitzats. Els papers es canvien i els veritablement salvatges sn tots aquells volien ferir la terra i la civilitzaci que hi vivia en harmonia.

Jo, directament, no seria dels que contestarien aquesta carta, sin dels que estarien lluitant per la terra, com va lluitar, carregat de paraules com a nica arma, l'indi Seattle.