CARTAS DEL LECTOR · de vista narratiu, sino continuem la lee-(ura. Una carta també pot ser un...

1
OPINIÓN leccionar, no sap on s’ha d’agafar: qué és aixó? De qué parla? On és el prota gonista? Ni tan sols podem saber el punt de vista narratiu, sino continuem la lee- (ura. Una carta també pot ser un comença ment. Un bon exemple és l’obra de Llo renç Villalonga: Bearn o La sala de les nines, on Joan Mayol, capellá de Bearn, escriu a don Miquel Gilabert, secretan del senyor Cardenal Primat de les Es panyes: “Benvolgut anúc: Ignor si quan aquest escrit arribi a les leves mans ja sabrás la infausta nova: els senyors moriren fa prop de dos mesos, la darrera nit de Carnaval, en cir curnstáncies més aviat misterioses...” En aquest cas, el començament ens avança el que ha passat. L’autor fa un flash back, una retrospecció, on es fa una declara cié que li serveix per atreure el lector, sense treure importáncia a l’obra perqué el més important no és el que ha pas sat, sinó com ha passat. A més, la ma teixa carta ens avança l’estructura que seguirá l’obra: “Per a millor compren sió del problema he dividit l’exposició d’aquella vida estranya en tres parts, com si es tractés d’una novella...” Hi ha començaments que remeten molt directament a l’espai o al temps on succeirá la história. Un cas molt clan és que del començament de Un mónfe Iiç d’Aldous Huxley: “Un edifici qua drat, gris, de trenta-quatre pisos, només. Damunt la porta principal, les paraules “Centre d’incubació i Condicionament de Londres Central”, i, en un escut, la divisa de l’Estat Mundial: “Comunitat, ldentitat, Estabilitat”. Aquest co mençament situa espacialment el lec tor. Ens descriu l’aspecte exterior d’un edifici, que probablement será l’esce nani üe l’acció. El punt de vista narra liii és difícil de reconéixer, ja que no sa bern si el narrador es troba dins la história o no. Un cas de començ.ament que es co rrespondria amb el primer capítol és L’Aleix de les tófones, dins Els sotsfe réstecs de Raimon Caselles: “j,A on reY ra de bet deuen haver anat a raure els os sos corcats d’ aquell jalo del dimoni? Era tan xaruc, xaruc, que, mentre els uns dejen que tenia... En aquest cas l’autor introdueix l’obra amb un capítol total ment independent de la resta de l’obra peró molt important. Aparentment aquest capítol no res a veure amb la trama, i tanmateix és l’eix d’aquesta cre ació. En aquest capítol R~aimon Caselles introdueix una prova de l’encestralitat, la superstició, la irracionalitat, i la bes— tialitat de la societat burgesa. Aquests elements són decisius en la novella i aquest capítol ens serveix per conéixer, en definitiva, quina és la seva concep cié de la societat burgesa. No hem de concebre el personatge d’Aleix com un personatge important, sinó com un sfm bol introductor del que será la resta de l’obra. Per concloure, m’agradaria fer re feréncia a la subjectivitat d’ aquestes ile tres. Tot el que s’ha dit ñus ana és només producte d’ una visió molt particular del terme. L’única afirmació que es pot fer amb certesa quan ens referim als co mençaments, és que no existeix ni exis tirá mal, una teoria universal, única i in discutible que pugui aclarir aquesta cortina de fum sobre els començaments literaris. Per aixó sembla que tothom es ‘tigui obert a dir la seva; és precisament la diversitat del pensament humá que en riqueix la cultura. El Sporting Mahonés T al como dice Pedro J. Bosch, sociç del Sporting Mahonés, “Llamé mosle Dignidad”. En primer lugar te diré que sigas con tus artículos, libros, etc.; que es tu “hobby”. Pues a nosotros, al leer “Es Diari”, nos provocas alguna que otra sonrisa. P. D.: Tendrías que hacer la vuelta a la isla al estilo “Menorqufn”. Referente al “Sorprende y no Sor prende”. - Los más sorprendidos fuimos los Sportinguistas, al ver que muchos se han olvidado del motivo que dio nom bre~a “dicho club”, que si existe es de bido a una poderosa razón, que la pro tagonizaron entre la Unión Deportivay el C.D. Menorca, que hace ya tiempo propusieron las primeras elecciones a las que yo asistí; así se hicieron y de “ellas” salió el .equipo que representa ría a la ciudad de Mahón, y se decidió llamarlo “Sporting Mahonés”. Así fue ~y así,lo confirmo; ipor dichos motivos los socios Sportinguistas de al gunamanera- nos sentimos. identifica dos con la Unión y el Menorca. Rl).: Sin ánimo de ofender a nadie sólo que-el “Sorprende y Sorpren de” sepá ¡a razón• del porqué exi~te el “Spóiiing 1~1ahonés”:., 1!Jn~saludo á tód& los-amantes del balompié. . . .. SAL VÁDÓR LUCENA PALLISER Aclariment E n relació a la noticia publicada en el diari “Menorca” referent a l’ac cident mortal succeít al camí d’en Barçola, concretament a la corba de s’Albaida, convé aclarir que a partir de l’avís que es va fer arribar a la Policia Local des Mercadal, aquesta es va per sonar immediatament al lloc de l’ac cident avis ant al 061 i procedint a au xiliar el vehicle accidentat de tal manera que fos possible una actuació coordi nada amb el retén dels-bombers del sub parc des Mercadal. Aquest aclariment no pretén altra co sa que matisar una informació que po dna donar a entendre que des de la Po licia Local des Mercadal no es va actuar davant aquest succeYt. Que la .4JUNTAMENT DES MERCADAL manifestación sea un éxito D esde la Asociación de Vecinos, queremos manifestar nuestra ad hesión a la Mesa del Transporte por el trabajo que se está realizando para que el próximo día 10 de Febrero sea un éxi to la manifestación a favor de un trans porte Aéreo Digno. Hace ya demasiado tiempo que los menorquines venimos padeciendo el al to coste que nos supone el poder tras ladarnos en avión tanto al resto de las Islas como a la Península, y al mismo tiempo sufriendo tanibién las continuas y desmesuradas subidas del coste de los billetes que las compañías aéreas nos vienen implantando, hasta el punto de convertirse en un lujo el poder viajar. Los que vivimos en las islas, el avión y el barco son los únicos medios que tenemos para poder trasladarnos, y an te la gran problemática que tenemos con este transporte con pocas frecuencias y con deficientes combinaciones, hacen que este servicio tendría que ser públi co y de fácil acceso para todos los ciu dadanos. Se ha trabajado duro para ser escu chados ante la Administración compe tente en este tema, se han recogido más de 10.000 firmas de personas pidiendo estas demandas, y se han enviado al Mi nisterio del Fomento más de 50 firmas de entidades y colectivos sociales de nuestra isla para denunciar esta grave situación, y mientras tanto el Ministe rio iii se ha dignado a contestamos. Ahora ha llegado el momento de de cir ¡basta!... ya está bien de tanta dis crininación, desde la Asociación de Ve cinos de s’Arraval Gran queremos animar a todos los menorquines a estar presentes el próximo día de Febre ro en la manifestación para pedir un transporte aéreo digno. -ASOCIACIÓN DE VECINOS DE S’ARRA VAL GRAN Maó Per un transport ae-ri digne L ‘Associació de Mares i Pares del C.P. Joan Benejam de Ciutadella reunida el dia 22 de gener de 2003, re sol aprovar per majoria adherir-se a la manifestació convocada per dia 1 de fe brer per la Mesa de Transport Aeri, re clamant un servei de Transpon Públic, i adient a les necessitats dels menor quins i menorquines. ASSOCIACIÓ DE MARES ¡PARES DEL C.P. JOAN BENEJAM Ciutadella Agradecimiento L a Associació de Veins Cala en Bus quets Bassa-Roja de Alaior quie re agradecer públicamente a las si guientes firmas comerciales señores y entidades su colaboración durante es tas últimas fiestas. Sr. Antonio Marqués (picadero Alaior), Sr. Juan Barber (delegado gru po Kalise-Menorquina), Ayuntamiento de Alaior, Bollería Maruja, Grupo de niños-as que hicieron el belén, Geriá tric d’Alaior, Sra. Manan y Cooperati va San Crispín. Gracias a todos vosotros porque sin vuestra ayuda no hubieran sido posibles dichas actividades en la barriada. ASSOCIACIÓ DE VEÍNS CALA EN BUSQUETS BASSA-ROTJA Alalor Recolzament El Claustre de professors/es del CP Mare de Déu del Toro des Merca dal s’adhereix a la reivindicació de la declaració de servei públic por al trans pon aeri i dóna supon a la manifesta ció del dissabte dia 1 de febrer, convo cada por la Mesa de Transpon Aeni de Menorca. Esperam que ho puguem aconseguin ja que és en benefici de tots els que vi vim a Menorca. EL CLAUSTRE DE PROFESSORS/ES DEL CP MARE DE DÉU DEL TORO DES MERCADAL Adhesió E l Claustre de Professors/es del CP Mare de Déu del Carme reunit el dia 24 de gener de 2003, resol aprovar per majoria adherir-se a la manifesta cié convocada per dia 1 de febrer a les 17 h. a Maó, per la Mesa de Transpon Aeri, reclamant un servei de Transpon Aeri Públic, i adient a les necessitats dels menorquins i menorquines. EL CLAUSTRE DE PROFESSORS DEL CP MARE DE DÉU DEL CARME MaÓ Una altra adhesió L ‘Associacjó Cultural i Recreativa des Migj orn Gran s’ adhereix a la manifestació convocada per al proper dia 1 de febrer a Maó per la Mesa del Transpon Aeni, reclamant un servei de transpon aeni públic adient a les neces sitats deis menorquins i menorquines. ASSOCIACIÓ COL TORAL ¡ RECREATIVA DES MIGJORN GRAN Al senyor Jiménez de Parga Q ue no se’n recorda de que quan a Al-Andalus trescaven amb ses ca bres noltros els hi várem fer els con ductes d’ nigua perqué poguessin tenir fonts? Peró és que noltros teníem una constituçió republicana! On va amb pelleringos? SPQR (Senatus Populusque Roma- nus). Per la transcripció: JOAN J. JUA NICO FEDELICH Ciutadella Transport aeri L a Demarcació de Menorca del Col~legi Oficial d’Arquitectes de les files Balears, s’adhereix a la mani festació convocada pel dia 1 de febrer per la Mesa del Transpon Aeri, recia mant un servei més digne i adient a les necessitats dels ciutadans de Menorca. LA DEMARCA CIé DE MENORCA DEL COL ~LEGI OFICIAL D’AROUITECIES DE BALEARS Maó ORCA Sábado 25 enero 2003 CARTAS DEL LECTOR____________ Mahón

Transcript of CARTAS DEL LECTOR · de vista narratiu, sino continuem la lee-(ura. Una carta també pot ser un...

Page 1: CARTAS DEL LECTOR · de vista narratiu, sino continuem la lee-(ura. Una carta també pot ser un comença ment. Un bon exemple és l’obra de Llo renç Villalonga: Bearn o La sala

•MENORCA

OPINIÓN

leccionar, no sap on s’ha d’agafar: quéés aixó? De qué parla? On és el protagonista? Ni tan sols podem saber el puntde vista narratiu, sino continuem la lee-(ura.

Una carta també pot ser un començament. Un bon exemple és l’obra de Llorenç Villalonga: Bearn o La sala de lesnines, on Joan Mayol, capellá de Bearn,escriu a don Miquel Gilabert, secretandel senyor Cardenal Primat de les Espanyes: “Benvolgut anúc:

Ignor si quan aquest escrit arribi a lesleves mans ja sabrás la infausta nova: elssenyors moriren fa prop de dos mesos,la darrera nit de Carnaval, en circurnstáncies més aviat misterioses...” Enaquest cas, el començament ens avançael que ha passat. L’autor fa un flash back,una retrospecció, on es fa una declaracié que li serveix per atreure el lector,sense treure importáncia a l’obra perquéel més important no és el que ha passat, sinó com ha passat. A més, la mateixa carta ens avança l’estructura queseguirá l’obra: “Per a millor comprensió del problema he dividit l’exposiciód’aquella vida estranya en tres parts, comsi es tractés d’una novella...”

Hi ha començaments que remetenmolt directament a l’espai o al tempson succeirá la história. Un cas molt clanés que del començament de Un mónfeIiç d’Aldous Huxley: “Un edifici quadrat, gris, de trenta-quatre pisos, només.Damunt la porta principal, les paraules“Centre d’incubació i Condicionamentde Londres Central”, i, en un escut, ladivisa de l’Estat Mundial: “Comunitat,ldentitat, Estabilitat”. Aquest començament situa espacialment el lector. Ens descriu l’aspecte exterior d’unedifici, que probablement será l’escenani üe l’acció. El punt de vista narraliii és difícil de reconéixer, ja que no sabern si el narrador es troba dins lahistória o no.

Un cas de començ.ament que es correspondria amb el primer capítol ésL’Aleix de les tófones, dins Els sotsferéstecs de Raimon Caselles: “j,A on reYra de bet deuen haver anat a raure els ossos corcats d’ aquell jalo del dimoni? Eratan xaruc, xaruc, que, mentre els unsdejen que tenia... ‘ En aquest cas l’autorintrodueix l’obra amb un capítol totalment independent de la resta de l’obraperó molt important. Aparentmentaquest capítol no té res a veure amb latrama, i tanmateix és l’eix d’aquesta creació. En aquest capítol R~aimon Casellesintrodueix una prova de l’encestralitat,la superstició, la irracionalitat, i la bes—tialitat de la societat burgesa. Aquestselements són decisius en la novella iaquest capítol ens serveix per conéixer,en definitiva, quina és la seva concepcié de la societat burgesa. No hem deconcebre el personatge d’Aleix com unpersonatge important, sinó com un sfmbol introductor del que será la resta del’obra.

Per concloure, m’agradaria fer referéncia a la subjectivitat d’ aquestes iletres. Tot el que s’ha dit ñus ana és nomésproducte d’ una visió molt particular delterme. L’única afirmació que es pot feramb certesa quan ens referim als començaments, és que no existeix ni existirá mal, una teoria universal, única i indiscutible que pugui aclarir aquestacortina de fum sobre els començamentsliteraris. Per aixó sembla que tothom es

‘tigui obert a dir la seva; és precisamentla diversitat del pensament humá que enriqueix la cultura.

El SportingMahonés

T al como dice Pedro J. Bosch, sociçdel Sporting Mahonés, “Llamémosle Dignidad”.

En primer lugar te diré que sigas contus artículos, libros, etc.; que es tu“hobby”. Pues a nosotros, al leer “EsDiari”, nos provocas alguna que otrasonrisa. P. D.: Tendrías que hacer lavuelta a la isla al estilo “Menorqufn”.

Referente al “Sorprende y no Sorprende”. -

Los más sorprendidos fuimos losSportinguistas, al ver que muchos sehan olvidado del motivo que dio nombre~a “dicho club”, que si existe es debido a una poderosa razón, que la protagonizaron entre la Unión Deportivayel C.D. Menorca, que hace ya tiempopropusieron las primeras elecciones alas que yo asistí; así se hicieron y de“ellas” salió el .equipo que representaría a la ciudad de Mahón, y se decidióllamarlo “Sporting Mahonés”.

Así fue ~y así,lo confirmo; ipor dichosmotivos los socios Sportinguistas de algunamanera- nos sentimos. identificados con la Unión y el Menorca.

Rl).: Sin ánimo de ofender a nadiesólo que-el “Sorprende y nó Sorprende” sepá ¡a razón• del porqué exi~te el“Spóiiing 1~1ahonés”:.,

1!Jn~saludo á tód& los-amantes delbalompié. . . ..

SAL VÁDÓR LUCENA PALLISER

Aclariment

E n relació a la noticia publicada enel diari “Menorca” referent a l’accident mortal succeít al camí d’enBarçola, concretament a la corba des’Albaida, convé aclarir que a partir del’avís que es va fer arribar a la PoliciaLocal des Mercadal, aquesta es va personar immediatament al lloc de l’accident avisant al 061 i procedint a auxiliar el vehicle accidentat de tal maneraque fos possible una actuació coordinada amb el retén dels-bombers del subparc des Mercadal.

Aquest aclariment no pretén altra cosa que matisar una informació que podna donar a entendre que des de la Policia Local des Mercadal no es va actuardavant aquest succeYt.

Que la

.4JUNTAMENT DES MERCADAL

manifestaciónsea un éxito

D esde la Asociación de Vecinos,queremos manifestar nuestra adhesión a la Mesa del Transporte por eltrabajo que se está realizando para queel próximo día 10 de Febrero sea un éxito la manifestación a favor de un transporte Aéreo Digno.

Hace ya demasiado tiempo que los

menorquines venimos padeciendo el alto coste que nos supone el poder trasladarnos en avión tanto al resto de lasIslas como a la Península, y al mismotiempo sufriendo tanibién las continuasy desmesuradas subidas del coste de losbilletes que las compañías aéreas nosvienen implantando, hasta el punto deconvertirse en un lujo el poder viajar.

Los que vivimos en las islas, el avióny el barco son los únicos medios quetenemos para poder trasladarnos, y ante la gran problemática que tenemos coneste transporte con pocas frecuencias ycon deficientes combinaciones, hacenque este servicio tendría que ser público y de fácil acceso para todos los ciudadanos.

Se ha trabajado duro para ser escuchados ante la Administración competente en este tema, se han recogido másde 10.000 firmas de personas pidiendoestas demandas, y se han enviado al Ministerio del Fomento más de 50 firmasde entidades y colectivos sociales denuestra isla para denunciar esta gravesituación, y mientras tanto el Ministerio iii se ha dignado a contestamos.

Ahora ha llegado el momento de decir ¡basta!... ya está bien de tanta discrininación, desde la Asociación de Vecinos de s’Arraval Gran queremosanimar a todos los menorquines a estarpresentes el próximo día 1° de Febrero en la manifestación para pedir untransporte aéreo digno.

-ASOCIACIÓN DE VECINOS DE S’ARRA VAL GRANMaó

Per un transportae-ri digne

L ‘Associació de Mares i Pares delC.P. Joan Benejam de Ciutadellareunida el dia 22 de gener de 2003, resol aprovar per majoria adherir-se a lamanifestació convocada per dia 1 de febrer per la Mesa de Transport Aeri, reclamant un servei de Transpon Públic,i adient a les necessitats dels menorquins i menorquines.

ASSOCIACIÓ DE MARES ¡PARES DELC.P. JOAN BENEJAM

Ciutadella

Agradecimiento

L a Associació de Veins Cala en Busquets Bassa-Roja de Alaior quiere agradecer públicamente a las siguientes firmas comerciales señores yentidades su colaboración durante estas últimas fiestas.

Sr. Antonio Marqués (picaderoAlaior), Sr. Juan Barber (delegado grupo Kalise-Menorquina), Ayuntamientode Alaior, Bollería Maruja, Grupo deniños-as que hicieron el belén, Geriátric d’Alaior, Sra. Manan y Cooperativa San Crispín.

Gracias a todos vosotros porque sinvuestra ayuda no hubieran sido posiblesdichas actividades en la barriada.

ASSOCIACIÓ DE VEÍNSCALA EN BUSQUETS BASSA-ROTJA

Alalor

Recolzament

El Claustre de professors/es del CPMare de Déu del Toro des Mercadal s’adhereix a la reivindicació de ladeclaració de servei públic por al transpon aeri i dóna supon a la manifestació del dissabte dia 1 de febrer, convocada por la Mesa de Transpon Aeni deMenorca.

Esperam que ho puguem aconseguinja que és en benefici de tots els que vivim a Menorca.

EL CLAUSTRE DE PROFESSORS/ES DEL CP MAREDE DÉU DEL TORO DES MERCADAL

Adhesió

E l Claustre de Professors/es del CPMare de Déu del Carme reunit eldia 24 de gener de 2003, resol aprovarper majoria adherir-se a la manifestacié convocada per dia 1 de febrer a les17 h. a Maó, per la Mesa de TransponAeri, reclamant un servei de TransponAeri Públic, i adient a les necessitatsdels menorquins i menorquines.

EL CLAUSTRE DE PROFESSORS DEL CP MARE DEDÉU DEL CARME

MaÓ

Una altra adhesió

L ‘Associacjó Cultural i Recreativades Migjorn Gran s’ adhereix a lamanifestació convocada per al properdia 1 de febrer a Maó per la Mesa delTranspon Aeni, reclamant un servei detranspon aeni públic adient a les necessitats deis menorquins i menorquines.

ASSOCIACIÓ COLTORAL ¡ RECREATIVADES MIGJORN GRAN

Al senyorJiménez de Parga

Q ue no se’n recorda de que quan aAl-Andalus trescaven amb ses cabres noltros els hi várem fer els conductes d’ nigua perqué poguessin tenirfonts? Peró és que noltros teníem unaconstituçió republicana!

On va amb pelleringos?SPQR (Senatus Populusque Roma-

nus).Per la transcripció:

JOAN J. JUANICO FEDELICHCiutadella

Transport aeri

L a Demarcació de Menorca delCol~legi Oficial d’Arquitectes deles files Balears, s’adhereix a la manifestació convocada pel dia 1 de febrerper la Mesa del Transpon Aeri, reciamant un servei més digne i adient a lesnecessitats dels ciutadans de Menorca.

LA DEMARCACIé DE MENORCA DEL COL ~LEGIOFICIAL D’AROUITECIES DE BALEARS

Maó

ORCA • Sábado 25 enero 2003

CARTAS DEL LECTOR____________.ents:n paisatgeenanj pdn-

que el na

perfil ex

iue expo~niaprin

‘autor notancada,

ide difents. ibmIents queal lector

minadesaprensióropi deis

Els tres

tbar cad’exer

rnen pane Elperit, que ans com:rotagoista naament ie ha llar d’una:ará una

mença~m a En& Kaf) el ofirn cierera tandiálegun ofien una~s tracno estáirració

sensençanlaorien~xpec

de iaIle

ralhJn casJulio

las dea dela ta

‘ajosaiñana

brerrunaisma

Ds. elentís deanasBel-co

t de-quéco-

Mahón