Cartesd

ePROPPMarta Pérez

PalaciosIniciació a la lecto-escriptura

va analitzar l’estructura dels contes populars -ficant especial atenció en els contes populars russos- i va identificar 31 funcions amb les quals es pot construir qualsevol conte.

Les funcions fan referència a tot allò que pot fer o que li pot ocórrer a qualsevol dels personatges, i mitjançant aquestes es pot representar l’esquema de qualsevol història. No obstant, no en tots els contes apareixen totes les funcions, ni molt menys apareixen en el mateix ordre.

Com a futurs docents ens interessa conèixer les cartes de Propp perquè són un material didàctic molt versàtil que ens permet construir infinitat de històries mitjançant gran varietat de tècniques. Així doncs, fent ús d’un material lúdic que presenta l’activitat de crear una història com un joc, aquestes cartes es converteixen en un recurs idoni per gaudir del món de la literatura, conèixer l’estructura i components d’un conte i fomentar en el nostre alumnat la creativitat i imaginació.

Vladimir Propp

Les cartes de propp

També ponem afegir personatges...

Altres personatges podrien ser: Un animal, un monstre, un objecte, una planta, un insecte... I tots els que pugueu imaginar.

També ponem afegir lletres ...

...i comodins, que ens permeten dir i fer qualsevol cosa...

INSTRUCCIONS

PER UTILITZAR

LES CARTES

Les funcions...Ens indiquen situacions o fets que hem de introduir en la història. Aquestes situacions li poden passar a qualsevol dels personatges.

Els personatges...

Les lletres...

Els comodins...

Si ens surt un dels personatges em d’utilitzar-ho , però si no ens surt ningun podem triar el que nosaltres vulguem. No obstant si ens surt un personatge també podem afegir tants altres com necessitem.

Les lletres s’utilitzen per crear paraules que també condicionen la història: poden ser adjectius que ens indiquen una característica rellevant del personatge, llocs, objectes, etc. L'únic que indiquen aquestes cartes es que es deu d’introduir una paraula que continga aquesta lletra.

Ens permeten deixar lliure la nostra imaginació, creant una circumstància, un personatge o qualsevol altra cosa

Jocs

Inventar a partir de “tantes” cartes ...

1.1. Es fiquen totes les cartes cul per amunt, es barallen i es trien, per exemple, 4.2. A partir d’aquestes 4 cartes s’ha d’inventar una història. Recorda que no hi ha perquè

seguir el ordre en el que han sortit.

A mi m’han sortit aquestes: 1)Descobriment, 2)Engany, 3)Partida i 4) Desobediència,i aquest és un exemple d’una història que podríem construir amb elles...

L’heroi d’aquesta història és un nen que estudiant de valent va descobrir com curar “una dolenta infermetat” . Molt content amb el seu descobriment se’n anà a recórrer el món per compartir el seu coneixement. No obstant, a tots els pobles on anava el prenien com un boix i ningú li feia cas. Molt trist davant el seu fracàs va decidir tornar a casa. Passaren dies, setmanes, mesos... Fins que un dia va rebre una inesperada visita. El fill d’un rei d’un poble mot llunyà havia caigut malalt d’eixa infermetat i com ningú sabia com curar-la l'havien anat a buscar a ell. El nostre heroi, dolgut per com l’havien tractat abans va curar al fill del rei però va demanar una gran recompensa per fer-ho. El rei va acceptar la proposta, però una vegada havia curat al seu fill, negant-se a pagar el que havien acordat el tancà en la presó. Quan el fill del rei es va assabentar de que el seu salvador estava presoner decidí desobeir al seu pare i li contà a tot el món el que havia passat. Així, tot el poble va demanar que soltaren al presoner i davant el gran rebombori causat el rei no va poder fer altra cosa que deixar que s’anés i pagar-li el acordat.

Ramificació d’històries ...2.1. Fiquem totes les cartes cara avall, les barregem i anem triant i ficant-les en forma

de arbre. És a dir, primer fiquem una carta i desprès situem dos més al seu costat. A cadascuna d’aquestes dos cartes que em ficat al costat li ficarem dos més i així sucessivament. Es tracta de, partint d’una sola carta oferir dos possibilitats de continuar la història. Així depenent de la carta que triem a cada pas s’anirà formant una història distinta.

2. Una vegada ja hem creat una història podem utilitzar aquest mateix esquema per, fent una tria diferent, inventar un altre conte.

3. A continuació es mostra l’estructura del arbre d’històries i els diferents camins que aquest ens permet prendre.

Una història entre”tres”.3..

En primer lloc es reparteix la baralla entre tots els jugadors/es, de manera que tots tinguen el mateix número de cartes. Cadascú dels jugadors/es ficarà les seues cartes en un muntonet cul per avall, sense saber quines cartes té i en quin ordre li van a eixir. ... I comença el joc! : El primer jugador/a trau la primera carta del seu munto i comença la història. El següent jugador a de continuar-la respectant el significat de la carta que li ix... I d’aquesta forma pot sortir una història molt embolicada però molt divertida.

Ací us deixe un exemple:

Cartes Sortides: Història:

Jugador 1:Hi havia una vegada un pardalet que no sabia volar. Era per això que els seus amics no volien jugar amb ell i que sempre estava molt trist.

Jugador 2:Un vespre que el pardalet estava plorant tot sol aparegué una fada i li donà una poció màgica que li permetia botar tan alt com poguera imaginar.

Jugador 3: Així, desprès de donar uns quants bots en els quals semblava que volava tancà els ulls i donà un bot tan alt que arribà al cel, i al caure, es troba a una illa.

Jugador 1:

Aquella era una illa molt bonica, però estava completament deserta, i al cap d’una estona, el pardalet, avorrit, va voler anar-se’n. Intentà donar un bot igual d’alt que l’altre, però estava dèbil i no pogué. Aleshores busca menjar per ficar-se fort, però tampoc hi havia i es va espantar: Què faré ara?

Jugador 2: De sobte aparegué un monstre molt lleig que intentà menjar-se’l i començaren una batalla que pareixia no tindre fi.

Jugador 3:El monstre era gran i ferotge, però el pardalet era molt àgil i ràpid, i tantes voltes li va fer pegar al monstre que aquest caigué a terra esgotat abans de poder mossegar al pardalet.

Jugador 1: Però quan el pardalet, creient que havia vençut al monstre li va donar l’esquena, notà com el monstre se li tirava al damunt. El monstre l’havia enganyat. El pardalet aconseguí fugir i començà així una persecució per tota la illa.

Jugador 2:

Jugador 3: Mentre corria espantat, el pardalet creua un munt de flors que li feren començar a esternudar. I en un d’aquests esternuts tornà a pegar un bot enorme i pogué fugir del monstre.

Jugador 1:

Una serp que vivia a l’illa hi ho havia vist tot va anar a buscar al pardalet i li va contar que el monstre vivia en una cova al cim de la muntanya i que les llegendes contaven que era pres del malefici de la bruixa pirula i tan sols podria ser vençut amb un bes, però que era tan malvat que ningú s’atrevia a fer-ho. També li contà que eixos grans bots que havia pogut donar eren a causa de les flors botadores, perquè eren màgiques i olorar-les feia que pogueres botar tant com si volares.

Jugador 2:El pardalet decidí disfressar-se de xica per veure si podia enganyar al monstre i donar-li un bes i se’n anà a la cova.

Jugador 3:

De camí a la cova, tots els animalets anaven eixint dels seus amagatalls i li deien que no anara, que era molt perillós i que el monstre se’l menjaria, però el pardalet disfressat de xica decidí no fer cas i anar igualment.

Jugador 1: El pardalet arribà a la cova vestit de xica i per això el monstre no el va reconèixer. El monstre es va enamorar de la xica a l’instant...

Jugador 2:Aleshores arribà un xic, que ningú havia vist abans i molt content de vore a una xica en aquella illa li va donar un bes per presentar-se. El monstre al voreu, pensà que eren nuvis, es ficà molt trist, va fer la maleta i se’n anà de l’illa.

Jugador 3:

Amb el monstre fora de l’illa el pardalet es llevà la disfressa i li contà al xic la seu història. Tot seguit el xic li mostrà que el monstre tenia tot el menjar de l’illa a la seu cova, li digué que menjara el que volguera per ficar-se ben fort i que desprès el portaria de nou on estaven les flors botadores perquè les tornara a olorar, i així ho va fer.

Jugador 1:

Així el nostre heroi, després d'haver menjat molt i d’haver olorat les flors màgiques altra vegada, va poder pegar el bot més gran que ningú havia vist mai i tornar a sa casa.I conte contat, conte acabat !

La lletra que condiciona.

+ P = Arriba d’incògnit...-Al Parc-Disfressat de Pirata-Passet a Passet

+ C = Es transformà...

-En un Cocodril-En un avió de Color violeta-Amb les paraules màgiques: “Catacric - Catacrac”

+ A = Al protagonista li falta...

-Aigua-Alegria-Amics

Es tracta de fer 2 blocs, un amb les lletres i altre amb les imatges. Per a contar la història s’agafaran una de cada i es farà una associació entre elles.

4.

I tants jocs com pugues

imaginar !