CARTES CREUADES - ascuma.org · 2012. 4. 11. · TEMPS DE FRANJA digital / n. 2 / març 2012...

19

Transcript of CARTES CREUADES - ascuma.org · 2012. 4. 11. · TEMPS DE FRANJA digital / n. 2 / març 2012...

Page 1: CARTES CREUADES - ascuma.org · 2012. 4. 11. · TEMPS DE FRANJA digital / n. 2 / març 2012 MATARRANYA 4 Creix la immigració estrangera al Matarranya // CARLES SANCHO L’Institut
Page 2: CARTES CREUADES - ascuma.org · 2012. 4. 11. · TEMPS DE FRANJA digital / n. 2 / març 2012 MATARRANYA 4 Creix la immigració estrangera al Matarranya // CARLES SANCHO L’Institut

TEM

PS D

E FR

AN

JA d

igit

al /

n. 2

/ m

arç

2012

CA

RT

ES C

REU

AD

ES

2

TEMPS DE FRANJA digital 2

Sumari2 Cartes dels lectors

3 Editorial

4 Matarranya

6 Baix Cinca

8 Llitera

9 Ribagorça

10 Reportatge: Les Corts i elJustícia rememoren la data del 15 de febrer de 1412

12 Tema del mes

14 Ribagorça

15 Cultura

16 Aragó

17 Galeria de personatges

18 Països Catalans

19 Cultura: Aquells tumultuososanys a Lleida

Edita:

C. Major 4, 44610 Calaceit. T. 978 85 15 21• Associació Cultural del Matarranya• Consells Locals de la Franja• Institut d’Estudis del Baix Cinca-IEA• Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Coordinació: Carles Terès i Isa [email protected]

Gestió i administració: Cèlia Badet

Cap de redacció i maquetació gràfica:Isabel [email protected]

Consell de redacció:El Matarranya: Antoni Bengochea, Loli Gimeno,José Miguel Gràcia, Marc Martí, MartaMomblant, Artur Quintana, Lluís Rajadell i CarlesSancho. El Baix Cinca: Rosa Arqué, Pep Labat, CarmeMesseguer i Hugo Sorolla. La Llitera i la Ribagorça: Carles Barrull, GlòriaFrancino i Josefina Motis.Aragó: Màrio Sasot. PP.CC.: Hugo Sorolla.

Fotografia: Pep Labat i Sigrid Schmidt Von der Twer.

Opinió: Esteve Betrià, Josep A. Carrégalo,Miquel Estaña, Quim Gibert, Merxe Llop,Vicent de Melchor, Juli Micolau, JoaquimMontclús, Ramón Mur, Francesc Ricart, CarlesSancho, Ramon Sistac, Natxo Sorolla, CarlesTerès i Joaquim Torrent.

Subscripcions i publicitat: 978 85 15 21

Producció: Terès & Antolín [email protected]

Disseny: Carles Terès Bellès

Dipòsit legal: TE-88/2000

ISSN: 1695-7709

En venda a:Albelda: Estanc Conchita. Calaceit: Papereria Abàs. El Torricó: Llibreria Pilarín. Fraga: Llibreria Badia i Kiosko Casanova. Girona: LlibreriaLes Voltes. Lleida: Llibreria de la Generalitat. Mequinensa: Papereria González. Reus: Llibreria Gaudí. Saidí: Llibreria Panadés i Llibreria Sorolla.Saragossa: Papelería Germinal. C. Sepulcro, 21. Tamarit: Estanc Patrito. Tortosa: Llibreria El Temple. Vall-de-roures: Llibreria Serret.

Els xiquets refugiats durant la guerra civil

L’article de Virgili Ibarz sobre «Els xiquetsrefugiats del front d’Aragó a la casa John-stone de Tossa de Mar (1938-1939)» publi-cat el mes de gener a Temps de Franja, m’harecordat el camí que va haver de fer la meuamare fugint dels combats de la guerra civil.Llegint el text bé podria ser el cas d’una deles xiquetes del front de l’Aragó que va feraquell recorregut.

Després de l’entrada de les tropes rebelsa Vall-de-roures, a principi de l’abril del 1936,la mare va eixir de la vila amb tota la famí-lia per a fugir cap a Catalunya. Més tard moltsdels xiquets refugiats van haver de deixar lafamília perquè no podien atendre les ne-cessitats més bàsiques dels menuts. La mare,en companyia d’altres xiquets, va ser tras-lladada a l’habilitada colònia infantil de la ma-sia Bac a Sant Esteve Sesrovires, on va pas-sar uns sis mesos, on també hi havia d’altresxiquets del Matarranya i d’altres llocs. Allàanaven a escola i, de tant en tant, feien sor-tides a la platja. Només tenia 11 anys. Méstard, degut a l’avenç de les tropes, va ser tras-lladada més al nord, a Palafrugell. Allà va pas-sar les festes de Nadal, com bé relata l’arti-cle, i al gener, amb la presència de les tropesrebels a prop, bombardejant Barcelona, va serevacuada travessant la frontera a França.Després d’uns mesos al sud del país veí, aprop de Montpeller, la mare que tenia famíliaa París, va poder traslladar-se a la capital. Poctemps va durar la tranquil·litat perquè va co-mençar la Segona Guerra Mundial. La mare,terroritzada per la situació que ja havia vis-cut anteriorment, va comunicar-se a travésdels tiets amb els seus pares a Vall-de-roures, on molt a poc a poc s’anava restablintuna certa estabilitat passat el conflicte, i vatornar en tren fins a Hendaia travessant al-tra volta la frontera francesa i d’aquí a casa,acabant un periple terrible de més de dosanys de continus canvis i adaptació a novessituacions fugint de la guerra. Finalment esretrobava a Vall-de-roures amb la família.

Roser Tiñena GilVallirana-Baix Llobregat

Felicitacions per la nova revistadigital

Enhorabona i per molts anys (i, si el po-dem tornar a fer amb paper algun dia, doncsencara millor!).

Una abraçada,

Ramon SistacLleida

Endavant! Paper o digital, anem caminant. No perdre ni un mes, és viure més temps. Un ritme mensual, garantia anyal. Bona nit!pau i treball.

José Miguel GràciaSant Just Desvern

Descansi en pau la Llei de Llengües

Segons l’Heraldo, el PP es vol carregar laLlei de Llengües. Vol suprimir el reconei-xement com a llengües pròpies del catalài l’aragonès. Tant un com l’altre quedaranesborrats del text legal. El castellà serà l’ú-nica llengua oficial i tot el demés seran mo-dalitats lingüístiques.

S’eliminaran les acadèmies del català i l’a-ragonès. S’eliminarà la possibilitat de quèels ciutadans es puguin dirigir a les insti-tucions, tant oralment com per escrit, en ca-talà o en aragonès en les corresponents zo-nes de cada llengua. Això si, no es deroga-rà la Llei. Quines penques! I que diu elPAR?

Sembla que volen presentar el text alConsell Superior de Llengües en breu. Notinc cap mena de dubte sobre el dictamendel Consell. Si no els fan cas haurien de di-mitir tots d’una.

Tot val quan es té la majoria política. Qui-na desgràcia!

A baix la ciència! Visca la incultura i larancúnia!

S’ho carregaran tot!

Lluís RoigBarcelona

Cartes dels lectors

A Temps de Franja volem saber lateua opinió. Envia’ns les teuescartes, tot indicant el teu nom ipoblació, a: [email protected]

Imatge coberta: Arcadi Oliveres Foto: ©Andreu Puig (El Punt)

Page 3: CARTES CREUADES - ascuma.org · 2012. 4. 11. · TEMPS DE FRANJA digital / n. 2 / març 2012 MATARRANYA 4 Creix la immigració estrangera al Matarranya // CARLES SANCHO L’Institut

3

TEM

PS D

E FR

AN

JA d

igit

al /

n. 2

/ m

arç

2012

EDIT

OR

IAL

Dedicàvem el darrer editorial ales retallades que amb tanta crue-sa havien afectat a la nostra revis-ta. També esteníem els nostrescomentaris sobre els escurçamentsde les despeses en totes les àrees dela cultura en general. Dit això,pensem que no seria just restringir-nos només a aquesta àrea que enstoca tan de prop, en oblidar-nos detots els altres efectes de la crisieconòmica que dia rere dia malme-ten el nostre nivell de vida, o enca-ra pitjor, fan malviure a un munt depersones quan senten que se’lsclaven a l’esquena les urpes del’atur. Primus mangere, deindephilosophare.

Fins ara, semblava que els funcio-naris i més encara els aturats erenels únics perjudicats per la crisi,però aquesta apreciació s’haevidenciat parcial i allunyada de larealitat. Les retallades, pràctica-ment l’única medicina aplicadacontra la crisi, van menyscabantsistemàticament els drets constitu-cionals, més encara, el drets humansfonamentals, com l’ensenyament ila sanitat. Com a justificació de lareducció de personal, del tanca-ment d’instal·lacions i dels gransestalvis en materials de funciona-ment, s’addueix que no quedaràafectada la qualitat dels serveis, laqual cosa, o és producte de laincompetència, de la menysprean-ça o de la mala fe. L’alarma delscol·lectius professionals començaa sentir-se per tot arreu.

I ara, amb el nou govern i la refor-ma laboral, hem arribat a la granestovada dels drets laborals de totsels assalariats. Els sindicats i algunsespecialistes del tema comencen aqualificar-la, fins i tot, d’agressivareforma laboral que voreja l’anti-constitucionalitat. Se’ns va dir queamb un canvi de govern, atès eldesballestament i la inoperància del’anterior, el reeiximent de la crisiseria com bufar i fer ampolles.Després, quan el creixement del’atur, atiat per les retallades, semblaimparable, se’ns ven la idea de quèés urgent i necessària una profun-da reforma laboral per aturar l’atur,

valgui la redundància. Quan lareforma ja està al carrer, el governi els seus adlàters corregeixen i ensdiuen que la reforma per si matei-xa no crearà ocupació a curt termi-ni, només serà la condició neces-sària, però no suficient. Quina seràla pròxima esmena o engany enaquesta cursa d’aplicació dels prin-cipis econòmics neoliberals? Se’nsha dit que és una reforma impor-tant, profunda i equilibrada.Tothom estarem d’acord en què ésprofunda, ara bé, important, segonsper a qui, i equilibrada, no es veuper cap banda: ho guanyen tot unsi ho perden tot uns altres, els treba-lladors. No manquen, de part deles esferes del poder, expressionsd’aquest estil: «La reforma actua-rà de tallafocs de l’atur», «El 48 percent dels joves en atur la demana-va»,«És una reforma de clara efec-tivitat estructural», «Fa temps queEspanya la necessitava», «No hipodíem fer altra cosa, Europa i elsmercats ens miren». «El mercatlaboral necessitava més flexibili-tat». Quina paraula tan maca, peròtan enganyosa, per definir la pèrduade drets...

No li dem més voltes al tema: elque es volia era una reducció desous i un abaratiment de les despe-ses d’acomiadament, i així ha estat.La reforma, plantejada en elstermes que coneixem, ho aconse-gueix amb cops de destral al dretslaborals i sindicals.

Tot amb tot, tindrem una refor-ma que contràriament a allò quediu vol combatre, l’atur, serà unacausa més del seu augment. Si elsque manen no se n’adonen aviatde que per a crear ocupació, s’had’incentivar el consum i l’activitateconòmica en general, i crear unxic de confiança en el futur, estemaviats. Que no passi que quan elcavallet estava a punt d’acostumar-se a no menjar, es va morir.

EDITORIAL

La pèrdua de drets, pitjor que les retallades

Presentacióde la reformalaboral a laMoncloaEFE

SUBSCRIU-T’HIT. 978 85 15 [email protected]

Page 4: CARTES CREUADES - ascuma.org · 2012. 4. 11. · TEMPS DE FRANJA digital / n. 2 / març 2012 MATARRANYA 4 Creix la immigració estrangera al Matarranya // CARLES SANCHO L’Institut

TEM

PS D

E FR

AN

JA d

igit

al /

n. 2

/ m

arç

2012

MA

TAR

RA

NY

A

4

Creix la immigració estrangera al Matarranya// CARLES SANCHO

L’Institut Nacional d’Estadísticaha publicat recentment el PadróMunicipal del 2011. En la nostracomarca apareix el cens d’immi-grants, un total de 1.142 en un terri-tori que comptabilitza 8.805 habi-tants i que representa el 12,97% dela població del Matarranya. Permunicipis, on hi viu més poblaciócensada estrangera és a la Freixne-da amb el 21,84%, seguit per Mont-roig amb el 20,01% i Vall-de-rouresamb el 19,24% i, contràriament,entre les viles amb menys percen-tatge d’immigrants estrangers tenimValljunquera amb només el 1,03%i Arenys de Lledó amb el 2,55%. Siagafem l’evolució del ritme de crei-

L’ESMOLET

Acabada la lectura dels magnífics Desolacions. Caribou Is-land (David Vann, 2011) i 1Q84. Llibre 3 (Haruki Murakami,2010) em vaig sentir com un orfe abandonat enmig d’un ermsense horitzons. Hi havia la meua atapeïda biblioteca, és clar,però no m’hi esperava cap novetat engrescadora. A més, en-cara covava la nostàlgia dolorosa de les obagues de Licantro-pia, el meu paisatge habitual dels darrers quinze mesos. Per aposar-hi remei, vaig manllevar-li El juego del ángel (C. Ruiz Za-fón, 2008) a la filla gran. Vaig escorcollar també les caixes ple-nes de llibres que, a l’espera d’una ubicació definitiva, dormensota la teulada de casa l’Obrera. Vaig passar-me una bella es-tona bufant la pols i fullejant textos que, en temps pretèrits,m’havien fet somiar, sentir, comprendre. Al final vaig endur-

me’n uns pocs per a rellegir-los. (De fet, passat tant de temps,el que en realitat faria és llegir-los de nou per primer cop.) En-tre ells la Nueva antología personal de J. L. Borges, un breu re-cull de contes, poemes i assaigs —triats pel propi autor— delqual en servava només el record torbador d’una de les histò-ries. Així doncs, vaig iniciar simultàniament la lectura d’aquestesdues obres tan dispars. En contra del que havia cregut, el lli-bre que em va enganxar va ser el de Borges. Malgrat la den-sitat de la seva prosa, en cap cas se’m féu feixuc: tot hi encai-xa al mil·límetre. M’ha fet l’efecte físic que la seua lectura emnodria el pensament. De la novel·la d’en Zafón, què voleu queus en digui. És distreta, suposo, però em va deixar una tristasensació de buidor. Deu ser cosa de la meva avançada edat.

Erms i vergers de la literatura // Carles Terès

xement d’esta mateixa població aVall-de-roures ha estat constantdurant l’última dècada: el 2002n’eren 101; el 2005, 301; i el 2011443. I això mateix ha passat, en gene-ral, a les viles de la nostra comarca.Este increment demogràfic ha estatmolt important i ha fet reduir eldescens de la població. El Magrib,Iberoamèrica, els països de l’Est i laUnió Europea són els territoris d’onprocedeix la major part de la immi-gració estrangera de la nostracomarca. La revitalització de l’eco-nomia, abans de l’actual crisi, haestat un aspecte positiu d’esta onadademogràfica perquè la comarcanecessitava mà d’obra urgent en

pràcticament tots els sectors econò-mics. Un altre factor positiu ha estatl’haver frenat el tancament d’algu-nes escoles perquè molts delsnouvinguts han estat matrimonisjóvens amb fills en edat escolar, aixòtambé ha fet baixar l’índex d’enve-lliment de la població i augmentarel creixement vegetatiu. En el sectorturístic, en gran expansió abans dela crisi, molts dels nouvinguts, prin-cipalment procedents de la UnióEuropea, han creat les seues empre-ses relacionades en estes activitatsdel sector serveis: hotels rurals irestauració fonamentalment. Unaltre col·lectiu d’immigrants quehan fixat la seua residència a lesnostres viles són els escriptors i crea-dors artístics que han buscat en lanostra comarca el contacte amb lanatura, amb el patrimoni monu-mental i la tranquil·litat de la pobla-ció per activar la seua producciócreativa. Des d’aquell Calaceit delsfinals dels setanta, iniciador delprocés, la tendència no ha deixatd’augmentar. L’actual crisi, que haarribat més tard als nostres munici-pis, ha trencat esta línia de recupe-ració econòmica i demogràfica delMatarranya i s’ha alentit l’arribadad’immigrants estrangers al nostreterritori. Caldrà buscar noves fórmu-les, adaptades als nous temps, per atrencar este canvi de tendència enla demografia per reduir la despo-blació de les viles i, evidentment,no serà gens fàcil.

Població Total Nac. Esp. Estrangers % EstrangersArenys de Lledó 196 191 5 2,55%Beseit 608 559 49 8,06%Calaceit 1.143 1.009 134 11,72%Queretes 607 543 64 10,54%Fórnols 102 89 13 12,74%La Freixneda 499 390 109 21,84%Lledó 168 160 8 4,76%Massalió 564 519 45 7,98%Mont-roig 394 315 79 20,01%Pena-roja 509 437 72 14,15%La Portellada 259 245 14 5,41%Ràfels 165 139 26 15,76%Torredarques 95 90 5 5,26%La Torre del Comte 156 136 20 12,82%La Vall del Tormo 324 308 16 4,94%Vall-de-roures 2.303 1.860 443 19,24%Valljunquera 387 383 4 1,03%TOTAL 8.805 7.663 1.142 12,97%

FONT:

INSTITUTO NACIONAL

DE ESTADÍSTICA

Page 5: CARTES CREUADES - ascuma.org · 2012. 4. 11. · TEMPS DE FRANJA digital / n. 2 / març 2012 MATARRANYA 4 Creix la immigració estrangera al Matarranya // CARLES SANCHO L’Institut

TEM

PS D

E FR

AN

JA d

igit

al /

n. 2

/ m

arç

2012

MA

TAR

RA

NY

A

5

Fusta de cirerer de la jove estu-diant de batxillerat tarragoninaIrene Martí Gil, ha estat el relatguanyador de l’edició d’enguanydels premis del VIII Concurs deRelats Curts Maties Pallarès con-cedits per l’Ajuntament de Pena-roja. Una romàntica història d’unamor impossible entre dos jóvensde diferent classe social, escritaamb un llenguatge molt acurat iprecís. L’acte de lliurament delsguardons, tant el de pintura com elde narrativa, al que van assistir elstres autors guanyadors, va celebrar-se el 20 de gener, festa d’hivern enel municipi matarranyenc. El segonpremi, Esto es un atraco, ha estatper al professor originari de Mon-talbán Gregori Royo Bello resi-dent al País Valencià. L’autor delrelat situa l’acció del robatori enuna entitat financera del Matarra-nya. En el mateix acte culturaltambé es va concedir el premi delVIII Concurs de Pintura DesideriLombarte que va guardonar l’ar-tista barcelonina resident a Fon-despatla Íngrid Tusell amb l’obraBurbujas para un rinoceronte. Pin-tora que participa en l’exposiciócol·lectiva Matarranya Art i on s’hapogut veure una mostra de la seua

Irene Martí, premi «Vila de Pena-roja»// CARLES SANCHO

un centenar de textos, tant en ca-talà com en castellà, i vint-i-duesobres plàstiques que ha fet molt di-fícil la selecció per la qualitat de lesobres recollides.

En estos anys difícils de retalla-des pressupostàries, especialmenten l’àrea de cultura, és molt d’a-grair que l’ajuntament de Pena-roja continuï el camí que va iniciarel 2004 i no haja suprimit estos pre-mis que incentiven la creació lite-rària i artística no només del Ma-tarranya sinó d’autors i pintorsd’altres territoris.

Els primers premis de relats curtsen català es van quedar a Beseit,Susana Antolí va ser la guanya-dora, l’any següent a Vall-de-roures, Lluís Rajadell va aconse-guir la segona convocatòria, i en lessuccessives han estat guardonatsescriptors catalans i valencians. Elspremis duen els noms de dos per-sonatges rellevants en la història dela vila: Maties Pallarès i DesideriLombarte. Un record permanentd’agraïment dels veïns a la seua ex-tensa obra, una gran part dedicadaa la vila on van nàixer, encara quedesprés els dos hagueren de deixarPena-roja i emigrar cap a Barce-lona.

Irene Martí Gil

No són els clàssics de la cultura grecoromana ni del Renai-xement del segle XVI. Són els partits de futbol entre el ReialMadrid i el Barça anomenats així. ‘Clàssics’. I a mi aquestsclàssics cada dia em cansen més. L’any passat vam tenir fins aquatre d’aquests clàssics en un sol mes. Els aficionats al futbolgaudim, però, del joc que fan aquests dos equips perquè, sensdubte, són els dos millors del món. Però tant de bo acaba perindigestar ja que ja se sap que «el poc agrada i el molt cansa».

Lo pitjor és el rerefons d’enfrontament social i polític quehi ha darrere d’aquests partits clàssics del futbol. El Barça vaeliminar el Madrid de la Copa del Rei i jugarà la final d’a-quest torneig contra el l’Athletic Club de Bilbao. Una finalque, en pura lògica, s’hauria de jugar a Madrid i a l’estadi San-tiago Bernabeu, que és el de més capacitat per acollir els mi-lers d’aficionats bascos i catalans. Doncs resulta que la majo-ria dels aficionats del Reial Madrid volen evitar per tots elsmitjans que el seu enemic clàssic, el Barça, pugui proclamar-se campió al seu estadi.

A Madrid tampoc volen que es jugui la final al Bernabeu

perquè tan espanyols com són temen que les dues aficions, labasca i la catalana, tornin a xiular l’himne nacional espanyolque és, més pròpiament parlant, la Marxa Reial. L’Athletic iel Barça desitjarien jugar al Bernabeu. Però a Madrid no vo-len. És a dir, que els defensors de l’única i veritable espa-nyolitat es neguen, per un o altre motiu, que el partit decisiudel torneig que es juga en honor del cap de l’Estat, el Rei, esjugui en la pròpia capital de l’Estat, la ciutat on resideix elRei.

Crec que aquesta final s’hauria de jugar a València, com java passar en una altra circumstància igual fa uns anys. Si elsmadridistes no volen que es jugui al Bernabeu, podria jugar-se a l’Estadi Vicente Calderón l’Atlètic de Madrid, també dela capital de l’Estat. Però tampoc aquesta alternativa és bonaperquè el que de debò passa és que la disputa d’un títol es-portiu entre bascos i catalans només està ben vista en algunspunts aïllats de Madrid. Per això el millor és que aquesta finales disputi en una altra ciutat ja que el més sensat en aquestavida es no anar allà on saps que no seràs ben rebut.

Em cansen aquests clàssics // Ramon Mur

LO RASPALL

obra al castell de Vall-de-rouresfins a finals de febrer. Enguany elnombre de relats i de pintures pre-sentades ha estat molt important,

Page 6: CARTES CREUADES - ascuma.org · 2012. 4. 11. · TEMPS DE FRANJA digital / n. 2 / març 2012 MATARRANYA 4 Creix la immigració estrangera al Matarranya // CARLES SANCHO L’Institut

TEM

PS D

E FR

AN

JA d

igit

al /

n. 2

/ m

arç

2012

BAIX

CIN

CA

6

La capital de la comarca dels Ports té una situació de privi-legi estratègic al centre geogràfic de la Corona d’Aragó coma pas entre la vall de l’Ebre i la Mediterrània.

L’impressionant castell n’ha vist de tots els colors, des de l’è-poca islàmica fins a l’esplendor medieval, el renaixement i l’ex-plosió barroca.

Ha tingut personatges famosos com el Cid, en Sa’id Abu Sa’id,el conqueridor Balasc d’Alagó, el rei Jaume I, el Príncep de Via-na, o Josepa Bosch «La Pardala», una heroïna penjada durantla dominació napoleònica. El general Cabrera va dirigir un mini-estat independent en eixa població.

En el s. XIX era la principal vila industrial entre Reus i Al-coi. Ara constitueix un conjunt monumental per la seua es-tructura urbana i per l’arquitectura civil, militar i eclesiàstica.

Morella, la perla dels Ports // Juli Micolau

L’ARGADELL

Els franciscans es van aplegar a Morella a finals del s. XIIIdesprés de la petició dels jurats al rei. En el convent de SantFrancesc es guardaven els llibres i els diners: l’edifici és gòtici en breu es convertirà en un Parador de Turisme.

Dins de les seues muralles hi podreu trobar flaons, mel, carn…Us podeu deixar anar pel carrer de Sant Nicolau, pel Jardí delsPoetes, pels seus carrers costeruts carregats d’un ambient es-pecial, i alhora anar llegint el llibre sobre les Jornades de l’Ins-titut d’Estudis Catalans a Morella, una delícia al paladar delsamants de la llengua.

Ja fa anys que la gent pot firmar un manifest: és una butlle-ta per adherir-se a la candidatura de Morella per a declarar-la Patrimoni de la Humanitat.

I per als matarranyencs és una ciutat molt especial.

Fi de la utopia de Gran Scala//MÀRIO SASOT

El passat divendres 10 de febrerfinalitzava el termini legal per a l’ad-quisició dels terrenys per part de lapromotora d’oci i joc ILD per cons-truir un macrocomplex als Monegresal terme municipal d’Ontinyena(Osca).

Amb això es dóna l’estocada finala una quimera afavorida des del go-vern d’Aragó des de fa quatre anysi que va donar falses esperances amolts habitants de zones rurals delsMonegres i Baix Cinca necessitatsd’alternatives de desenvolupament.

El compromís de compra de 1.000hectàrees signat pels representantsd’ILD i els propietaris dels terrenysfa dos anys expirava en eixa datasense que la promotora apareguésper la localitat afectada ni fes cap de-claració a la premsa. En total ILDhavia pagat en tres fases entre el12% i el 14% de la quantitat globalaparaulada, un milió dos cents mileuros, que romandran definitiva-ment a les butxaques dels propietarisdels terrenys.

Els polítics aragonesos que des delprincipi van recolzar aquesta ini-ciativa, (PSOE, PAR i PP), lluny depenedir-se, es reafirmen en la ideade que «calia intentar-ho» i apuntena la «mala situació financera inter-nacional» com a causa del fracàs delprojecte.

Arturo Aliaga, conseller d’Indús-tria del PAR en el govern regionaldel PP i abans al de coalició PAR-

Mini MuseumGran Scala PP, va manifestar que «el govern

aragonès no ha invertit ni un euroen el projecte» i que «els propieta-ris dels camps d’Ontinyena afectatss’han trobat amb uns ingressos queno esperaven sense perdre la propie-tat dels mateixos».Tot això sensefer esment dels centenars de milersd’euros gastats en la presentació«virtual» del projecte i els nombro-sos viatges fets per consellers arago-nesos i directius de ILD a costa del’erari de la DGA.

El projecte d’oci i joc de GranScala tenia previst invertir 17.000milions d’euros per la construcció de32 casinos, 70 hotels i vuit parcstemàtics en diferents fases al desertdels Monegres. Diversos delsresponsables d’ILD s’han vist impli-

cats en diversos delictes fiscals ipenals.

Durant tots aquests anys, van sermoltes les veus de persones i entitatsque denunciaren la irracionalitatd’aquest model de desenvolupa-ment, alertaren dels problemes me-diambientals que portaria i posarenen dubte la fiabilitat i viabilitat delprojecte.

La Plataforma «Stop Gran Scala»,que agrupa a totes aquestes veus crí-tiques van expressar en un comuni-cat que «l’affaire Gran Scala» és unbon exemple del que pot passarquan no es té un projecte coherentper a un territori i s’està disposat adonar suport a qualsevol propostaque generi una percepció (real o no)de creació de llocs de treball.

Page 7: CARTES CREUADES - ascuma.org · 2012. 4. 11. · TEMPS DE FRANJA digital / n. 2 / març 2012 MATARRANYA 4 Creix la immigració estrangera al Matarranya // CARLES SANCHO L’Institut

7

TEM

PS D

E FR

AN

JA d

igit

al /

n. 2

/ m

arç

2012

BAIX

CIN

CA

namitzaria la vida cultural fragatina,mentre que els horaris en què es co-bra la taxa són precisament quanmés persones poden acudir als di-ferents actes organitzats».

Sánchez apunta que «per a la ma-jor part de les associacions suposa unenorme esforç el pagament d’unataxa per l’ús d’un equipament públicque es manté amb els diners de tots».En tant que equipament públic,doncs, «ha de ser accessible a tots elsciutadans i, per això, s’ha de fo-mentar el seu ús sense que el paga-ment d’una taxa supose en cap casuna dificultat afegida o un impedi-ment per a la seua utilització».

L’assembla d’Esquerra Unida deFraga ha proposat a l’Ajuntamentque elimine la taxa a les associacionsi entitats sense ànim de lucre que uti-litzen el saló d’actes del Palau Mont-cada fora de l’horari laboral. I és quesi una associació sol·licita disposard’aquest equipament cultural públicha d’abonar 10 euros per cada horade dilluns a divendres a partir de les20.30h, els dissabtes a partir de les13.00h, i els diumenges i festius aqualsevol hora.

Xandru Sánchez, coordinadord’Esquerra Unida a Fraga, creu quela gratuïtat d’aquest important equi-pament per a les associacions «di-

EU, contra la taxa per l’ús del Palau Moncada// REDACCIÓ

Cicle de xerrades sobre el vestit tradicional// CARME MESSEGUER

El passat divendres 3 de febrer,el Palau Montcada de Fraga vaacollir la primera d’un cicle de tresconferències que organitza la Mos-tra Tradicionària, la passarel·la demoda tradicional que té lloc al Cas-tell de Fraga al voltant del Dia dela Faldeta.

Amb el títol Evolució del vestittípic, la investigadora fragatinaMary Zapater va donar una visióde la història de la indumentàriaaturant-se en determinades pecesi posant sempre en relació l’evo-lució de les tendències en la indu-mentària local tradicional amb es-deveniments de caràcter econò-mic o polític generals. Així, va co-mentar les calces blanques o ne-gres, els valons (pantalons fins amitja cama), documentats al segleXVII, les bajeres, les sobreena-gües, les anomenades faldetesd’Alcanyís i els cossets; així com laregulació en la producció de tei-xits a càrrec de Felip V i de FerranVI, el motí d’Esquilache en tempsde Carles III, que va fer escurçarles capes, la importació de seda imotius des de les Filipines, l’arri-

bada de les ratlles amb l’estil LluísXVI, i la revolució industrial, queva democratitzar la indumentària.Segons Zapater, l’exuberànciaque assoleix la indumentària al se-gle XVIII, per la possibilitat d’úsde nous tints, es va veure truncadaper l’epidèmia de còlera de mitjansegle XIX, que va obligar a cre-mar molta roba; la represa va ten-dir a cert estil retro en relació ambel Romanticisme. D’altra banda,les primeres dècades del segle XXvan desvetllar l’interès antropolò-gic per la indumentària local, mar-cat per l’obra del pintor costu-mista Miquel Viladrich i per l’es-tada d’estudi dels alumnes del’Escola de Ceràmica de Madridper immortalitzar estampes típi-ques.

Mary Zapater va acompanyar laseua didàctica exposició amb abun-dant material gràfic i va animar lapoblació fragatina a seguir partici-pant en el Dia de la Faldeta, que ésun exemple de treball col·lectiu.

Les properes conferències del ci-cle versaran, respectivament, sobreel pentinat i la roba infantil (24/02)

i sobre la diferència entre l’apreta-dor i el cosset i la roba d’home(16/03), a càrrec d’altres especialis-tes en la matèria.

Xandru Sánchez, coordinador d’Esquerra Unida a Fraga.ESQUERRA UNIDA

Cartell de laconferència.

Page 8: CARTES CREUADES - ascuma.org · 2012. 4. 11. · TEMPS DE FRANJA digital / n. 2 / març 2012 MATARRANYA 4 Creix la immigració estrangera al Matarranya // CARLES SANCHO L’Institut

8

TEM

PS D

E FR

AN

JA d

igit

al /

n. 2

/ m

arç

2012

LLIT

ERA Assemblea anual del GRAPA

// J. ESPLUGA

El passat 18 de febrer va tenirlloc a Alcampell l’assemblea anu-al del GRAPA, on es va fer balançde les activitats fetes fins a la datai es van fer propostes de futur. ElGrup de Recuperació d’Arquitec-tura Popular d’Alcampell (GRA-PA) va ser fundat l’any 2007 peruna sèrie de persones interessadesa estudiar i recuperar les cons-truccions rurals i urbanes de lazona de la Llitera.

Durant aquests anys els mem-bres del grup han anat fent un ca-tàleg de les voltes d’Alcampell,tot identificant la seua morfologiai situació geogràfica. L’estudi rea-litzat fins ara mostra com les vol-tes i cabanes rurals es troben, engeneral, en un estat de conservaciómolt precari, principalment a cau-sa del canvi de model agrari de lesdarreres dècades i de l’estil devida que hi va associat. Es tracta deveritables joies arquitectòniquescentenàries que s’han abandonat i,en ocasions, s’han deixat caure os’han enderrocat per part dels seuspropietaris. La intenció del GRA-PA és contribuir a donar valor aaquestes construccions per tal defrenar, o almenys minorar, la seuadesaparició, així com mostrar lesseues interessants solucions ar-quitectòniques i les històries queamaguen.

Alguns delsassistents al’assemblea

anual delGRAPAJ. ESPLUGA

Des de l’any 2007 el GRAPA haorganitzat una exposició anual aAlcampell sobre elements carac-terístics de l’arquitectura rural i fo-tos de les voltes que es van cata-logant, combinada amb una expo-sició d’artistes plàstics locals, tot ge-nerant un interessant diàleg entrel’art del passat i del present. Per al-tra banda, des del 2010 el grup or-ganitza també un concurs foto-gràfic dedicat a elements temàticsclau de les nostres contrades. Els te-

mes tractats fins ara han estat «l’o-li» (Nadal de 2010) i «les bodegu-es i el vi» (Nadal de 2011), i les ex-posicions de les fotos a concurs hanaplegat una nombrosa participaciótant de fotògrafs com de visitants.

Entre les fites que es proposa elGRAPA, més enllà de continuaramb la catalogació de les cons-truccions rurals del terme munici-pal i d’altres llocs de la comarca,destaquen l’organització durant el2012 d’un cicle de conferènciessobre arquitectura popular, aixícom la possible realització d’un ta-ller de pedra seca per a recuperaralgunes construccions emblemà-tiques que s’han perdut o estan apunt de caure, com algunes volteso la font de «Font-bllanca». A més,el grup es proposa continuar ambel concurs anual de fotos i establiraliances amb altres associacions lo-cals per a promoure activitats cul-turals a la localitat i a la comarca.El GRAPA ha estat també impli-cat en l’organització d’un cicle detertúlies a l’estiu i, en l’assembleadel passat mes de febrer, es va acor-dar continuar donant-hi suport.Més informació sobre el cicle detertúlies i sobre el concurs de fotosde l’any passat es pot trobar a:http://tertuliesalcampell.wordpress.com

Foto d’unavolta del’exposicióJ. ESPLUGA

Page 9: CARTES CREUADES - ascuma.org · 2012. 4. 11. · TEMPS DE FRANJA digital / n. 2 / març 2012 MATARRANYA 4 Creix la immigració estrangera al Matarranya // CARLES SANCHO L’Institut

9

TEM

PS D

E FR

AN

JA d

igit

al /

n. 2

/ m

arç

2012

RIB

AG

OR

ÇA

En la darrera versió cinematogràfica de Dràcula hi ha unaescena impagable. Es tracta de quan l’home vampir viatja a An-glaterra amb una bossa amb terra de Transilvània entre l’e-quipatge. I és que al pervers comte l’excita, estant lluny de casa,grapejar la terra del seu país.

El lligam tel·lúric d’aquest Dràcula és una història íntima ambTransilvània. Lluís Racionero, escriptor, diu que «un país és unarelació amorosa amb un territori». Aquesta estimació inicialmentsaludable amb una terra (i, per tant, amb la llengua territorial iles seves coses) de vegades topa amb tants obstacles que la fanproblemàtica i, a la llarga, esdevé la història d’un amor clandestí.

Aquest fenomen es produeix quan hi ha democràcies que fo-menten el desamor envers la identitat lingüística pròpia d’u-na contrada. El no reconeixement per part d’Aragó i d’Espa-nya del català com a llengua oficial de la Franja de Ponent con-firma que l’espanyola és una democràcia de baixa intensitat,que perjudica seriosament la salut de la nostra llengua. AlbertSánchez Piñol, antropòleg, afirma que la democràcia (espanyola)legitimarà l’assassinat del català: «el català només el salvarà lademocràcia catalana».

Així i tot hi ha prohibicions que no impedeixen les històriesd’amor, quan darrera hi ha uns valors que estimulen a cami-nar. Això explica que Jesús Moncada (Mequinensa, 1941 - Bar-celona, 2005) i Francesc Serés (Saidí, 1972), s’hagin vinculat po-sitivament amb la cultura catalana. Abans, però, van haver dedescobrir que la seva és una llengua tan digna com les altres.I que gaudeix de totes les facultats per ser compartida amb èxit.De fet, Moncada ha estat traduït a una vintena llarga de llen-gües i Serés fou Premi Nacional de Literatura de la Genera-litat de Catalunya el 2007. Per poder créixer com a literats van

haver de comptar amb bons mestres i un entorn adequat. Ambaquest esperit, el Casal Jaume I de Fraga promou el dissabte17 de març, a Fraga (Palau Montcada, St. Josep de Calassanç12), la primera edició de la jornada sobre Llengua i seducció,amb la participació de l’escriptor Francesc Serés, l’assagista Jo-sep Maria Prim i l’hebraista Tessa Calders. Seguint el traç deMoncada i Serés, el repte és justament crear les condicions per-què la Franja sigui un bon lloc perquè brotin primeres espa-ses del món de les lletres i de qualsevol altre àmbit, amb un ar-relament clar i català.

En el famós conte de Hans Christian Andersen, hi ha algu-na cosa que desconcerta l’aneguet lleig quan divisa uns cignesmajestuosos. En ells percep obscurament la seva pròpia na-turalesa. Hi ha molts fragatins que perceben obscurament laseva naturalesa en allò català. Però de manera obscura, des-agradable, contradictòria. No és un fenomen casual. En tot cas,és causal: institucions de poder i veus suposadament acreditades,des de fa segles, no han parat de difondre prejudicis, malves-tats contra qualsevol rastre de catalanitat a casa nostra. Tantla felicitat d’endevinar a poc a poc la teva veritable identitatcom els amors (im)possibles sempre han estat matèria primaentre les ments inquietes. El mequinensà Hèctor Moret, en unfragment del poema titulat Paisatge, diu: «Si sóc tan sec és per-què així m’ha fet/ únic consol per al meu cor salvatge/ aquestpaís de qui parlo en secret».

Hi ha frases fetes per a xiquets, sentides a Fraga i altres puntsdel nostre àmbit lingüístic, que ens conviden a moure’ns: «Bonanit, totes les puces al teu llit, i la més grossa al teu melic!». I ésque dormir envoltat de puces és desagradable, sobretot perquèles picades d’aquest insecte fan mal de debò.

Els amors furtius // Quim Gibert

ESTAMPES RIBERENQUES

La Ribagorça es mobilitza contra la MAT Montsó-Isona// CARLES BARRULL

Els diferents partits polítics, as-sociacions culturals, col·lectius ipersones que formen part de laPlataforma Unitària contra l’Auto-pista Elèctrica Montsó-Isona esmobilitzen contra aquesta infraes-tructura el proper dissabte 10 demarç. L’acte comença a les 11 delmatí a Pueyo de Marguillén (propde Graus) amb una taula informa-tiva i venda de materials i una ca-minada d’unes 3 hores fins a Cape-lla on es farà una lloganissada po-pular (amb tiquets de 5 euros) i apartir de les 5 de la tarde hi hauràuna taula rodona amb la participa-ció de: Patxi González (arquitected’interior, geobiòleg i membre deGEA; Alberto Rubio (metge de

Graus-Torres del Bisbe), d’ÀlexSerrano (membre d’Ecologistas en

Acción i de la Plataforma Unità-ria).

Manifestacciód’ArenyPLATAFORMA UNITÀRIA

Page 10: CARTES CREUADES - ascuma.org · 2012. 4. 11. · TEMPS DE FRANJA digital / n. 2 / març 2012 MATARRANYA 4 Creix la immigració estrangera al Matarranya // CARLES SANCHO L’Institut

TEM

PS D

E FR

AN

JA d

igit

al /

n. 2

/ m

arç

2012

REP

OR

TAT

GE

10

El Baix Aragó va recuperar partde la seua excel·lència històricaamb la sessió plenària que les Cortsvan celebrar el passat 15 de febrera la seu de la Comarca, a Alcanyís.La ressonància d’aquest acte insti-tucional, commemoratiu del VICentenari de la Concòrdia d’Alca-nyís i Compromís de Casp, hauria deservir perquè el Baix Aragó acon-seguís rescatar part de la seva trans-cendència social i política, la que vatenir abans de la distribució d’Es-panya en províncies, fa 179 anys. Elple extraordinari de les Corts va te-nir com a únic ordre del dia el des-càrrec de les activitats desenvolu-pades pel Justícia d’Aragó durantl’any 2011 i del qual es va encarre-gar el seu titular actual, Fernando

García Vicente.Les Corts van sortir de Saragos-

sa per a reunir-se en sessió plenàriaun 15 de febrer, 600 anys desprésque en una data igual s’aconseguísl’acord de Concòrdia que donariapas a la resolució adoptada pels noucompromissaris (tres per Aragó,tres per Catalunya i tres per Valèn-cia) i que ha passat a la història ambel nom de Compromís de Casp,perquè va ser en aquesta ciutat on,el 28 de juny del mateix any 1412, esva acordar triar com a successor enel tron de la Corona d’Aragó aFernando d’Antequera i de Trastà-mara, infant de Castella. L’actualParlament autonòmic d’Aragó, ambla participació del Justícia, una ins-titució que va intervenir en l’elecció

dels compromissaris ara-gonesos el 1412, va teniroportunitat de tractar elsproblemes del present ala llum d’un dels mo-ments més rellevants dela història aragonesa.

Els cinc grups políticsamb representació a lesCorts de 2012 —PP,PSOE, PAR, CHA i IU—van destacar la necessitatde recuperar la concòrdiai el consens com a mesu-ra ineludible per resoldreels problemes que pre-

ocupen els ciutadans aragonesosd’avui. El Justícia, Fernando GarcíaVicente, va alertar les institucionsdels problemes d’escolarització ialtres que poden derivar-se de l’úl-tima reforma educativa anunciadaper l’Executiu. Es va referir tambéa la necessitat d’emprendre l’anhe-lat i vell projecte de desdoblar la car-retera N-232 que unirà Saragossaamb la Mediterrània a través delBaix Aragó. Mentrestant, l’oposicióva demanar al govern PP-PAR,que presideix Luisa Fernanda Rudi,l’acceleració del projecte de cons-trucció d’un nou hospital comarcala Alcanyís.

Consens entre aragonesos,catalans i valencians

Encara que l’acord final de Caspva ser el resultat d’un llarg procésde dos anys, iniciat a la mort de Mar-tí I l’Humà el 1410 i que les Cortsd’Aragó van anar gestant-se enciutats importants com Calatayud,el fet que la Concòrdia i el Com-promís, el desenllaç final del procés,es concentressin en les dues pobla-cions més importants de la TerraBaixa posa de manifest la impor-tància que aquesta comarca va te-nir en l’antiguitat, fins i tot al llargde tota l’edat moderna. D’altrabanda, si bé és cert que l’esdeveni-

VI CENTENARI DE LA CONCÒRDIA D’ALCANYÍS I COMPROMÍS DE CASP

Les Corts i el Justícia rememoren la data del 15 de febrer de 1412// RAMON MUR

Sessióplenària de les Cortsd’Aragó a AlcanyísJOSEP PUCHE

El presidentde les Cortsd’Aragó, JoséÁngel Biel,signa al llibred’or del’Ajuntamentd’Alcanyís, enpresència del’alcalde JuanCarlos GraciaSusoJOSEP PUCHE

Page 11: CARTES CREUADES - ascuma.org · 2012. 4. 11. · TEMPS DE FRANJA digital / n. 2 / març 2012 MATARRANYA 4 Creix la immigració estrangera al Matarranya // CARLES SANCHO L’Institut

11

gers o el tantes vegades citat des-doblament de la carretera N-232.

Pedagogia històrica

Santiago Vidiella va sostenir du-rant tota la seva vida que «el conei-xement del passat és impuls del fu-tur». Aquest impuls cap al futur se-ria el resultat que es podria esperarque produís la commemoració de laConcòrdia i del Compromís en elBaix Aragó, tant en el pertanyent ala província de Saragossa amb capi-talitat a Casp, com en el terolenc lacapçalera comarcal del qual és Al-canyís.

El Centre d’Estudis baixarago-nesos (CESBA), dependent de l’Ins-titut d’Estudis Terolencs (IET), haeditat, en col·laboració amb diverses

institucions, un còmic sobre La Con-còrdia d’Alcanyís i el Compromís deCasp que va ser presentat el passat10 de febrer a l’auditori del PalauArdid, seu de la Biblioteca Munici-pal i l’Arxiu d’Alcanyís. El CESBAque ja va publicar fa anys un altrecòmic sobre els humanistes alca-nyissans del segle XVI, realitza ambaquesta publicació una activitat depedagogia històrica tendent a di-vulgar el coneixement de determi-nats moments històrics. La presen-tació del còmic del sisè centenari dela Concòrdia i del Compromís va serseguida per un públic interessatque va omplir l’auditori de la Bi-blioteca Municipal. En el mateixacte, es van vendre prop d’un cen-tenar d’exemplars de la publicaciódel CESBA.

ment històric del que es comme-mora aquest any el VI Centenari vasuposar l’entrada de la totpoderosaCastella en l’esdevenir de la Coro-na d’Aragó i que el Compromís deCasp no va ser acceptat per tots elsaragonesos ja que alguns van pre-tendre solucionar el conflicte desuccessió a la Corona per les armesi en clima de guerra civil, no ésmenys cert que el 1412 Aragó, Ca-talunya i València van arribar a unacord per la via del diàleg i el con-sens polític.

Va ser, per tant, un exemple queavui no es pot reproduir, per des-gràcia, ni en qüestions com la de-signació del president de la Confe-deració Hidrogràfica de l’Ebre(CHE). El ferotge i visceral antica-talanisme d’algunes forces polítiquesaragoneses, com el PAR, és causaque la Generalitat de Catalunya, go-vernada per Convergència i Unió(CiU) s’oposi al fet que un membredel partit aragonesista sigui el nougestor de la CHE. La Concòrdiad’Alcanyís i el Compromís de Casphaurien de ser avui, doncs, un mirallhistòric en el que bé podrien mirar-se els polítics aragonesos del mo-ment present.

El Corregiment d’Alcanyís a l’al-tura de 1412 era dels més importantsd’Aragó i ho va ser fins que el 1833es va configurar l’actual província deTerol. A partir d’aquest moment esva iniciar el declivi de la Terra Bai-xa d’Aragó en l’ordre institucional,social i polític, com també l’econò-mic. Per això el ressò que ha tingutla data del 15 de febrer de 2012, ambles Corts i el Justícia d’Aragó, reunitsa la seu de la Comarca del Baix Ara-gó, a Alcanyís, encara que potser nosigui suficient, hauria de servir pertornar a la Terra Baixa part de la ex-cel·lència institucional que va teniren el passat. D’aquesta manera, al-gunes de les mancances que la co-marca arrossega en matèria d’in-fraestructures, sobretot, i, en defi-nitiva, en el desenvolupament inte-gral de la zona, es podran resoldreamb una urgència que resulta ina-jornable. N’hi ha prou en citar no-més alguns exemples com són l’an-helada recuperació del ferrocarrilper Alcanyís, la construcció d’un nouhospital en aquesta ciutat, la rees-tructuració del servei públic de viat-

TEM

PS D

E FR

AN

JA d

igit

al /

n. 2

/ m

arç

2012

REP

OR

TAT

GE

Primera pàginadel cómiccommemoratiu,obra de LorenaVillegas iEduardo Trelles

Page 12: CARTES CREUADES - ascuma.org · 2012. 4. 11. · TEMPS DE FRANJA digital / n. 2 / març 2012 MATARRANYA 4 Creix la immigració estrangera al Matarranya // CARLES SANCHO L’Institut

12

TEM

PS D

E FR

AN

JA d

igit

al /

n. 2

/ m

arç

2012

TEM

A D

EL M

ES

Unes 150 persones van omplir degom a gom la sala d’actes del PalauMoncada el passat 25 de gener. I ésque l’esdeveniment s’ho valia: el co-negut economista i professor ArcadiOliveres va analitzar de manera con-tundent la situació de crisi econòmi-ca actual i va proposar mesures pera eixir-ne. Amb aquesta xerrada esvan cloure les Jornades Culturals iLlibertàries la CNT de Fraga, ques’han allargat tot el gener amb di-verses activitats al voltant de la crisieconòmica.

Oliveres va començar la seua con-ferència referint-se a la crisi alimen-tària, al seu parer la crisi més greu dela humanitat. Així, va recordar quecada dia moren de fam al món 80.000persones. Fer inversions per a posar-hi remei costaria 50.000 milions dedòlars anuals, tan sols una fracció delsdiners destinats al rescat de la bancaal primer món: «En els últims 3 anysels governs han donat a la banca 4,6

bilions de dòlars, quantitat amb laqual es podria solucionar el proble-ma de la fam al món durant els pro-pers 92 anys». El ponent es va la-mentar per la manca de voluntatpolítica per a eradicar aquesta situa-ció.

Un cop fet aquest matís, Oliveresva començar a parlar sense embuts dela crisi econòmica. En primer lloc, vadestacar que una de les causes «sensdubte» d’aquesta crisi és l’especula-ció financera a la que ha conduït la li-beralització dels mercats borsaris.L’economista va introduir el conceptede la Taxa Tobin, una taxa que gra-varia en un 1 per 1.000 les operacionsde compravenda borsàries. Si s’apli-qués, Oliveres creu que la meitat d’o-peracions especulatives desaparei-xerien, ja que deixarien de ser ren-dibles i es recaptarien 200.000 milionsde dòlars, quatre vegades més del queés necessari per a acabar amb lafam al món. Oliveres va detallar fil

JORNADES DE LA CNT A FRAGA

Arcadi Oliveres dóna les seues receptesper a eixir de la crisi econòmica// HUGO SOROLLA

per randa l’oposició a aquesta taxaper part dels grans bancs con Gold-man-Sachs, estretament lligat al De-partament del Tresor nord-americà,i va assegurar que no hi ha cap au-toritat enlloc disposada a resoldrel’especulació.

L’economista també va assenyalarla lluita contra el frau fiscal com a ele-ment clau per a la recuperació eco-nòmica. Un frau fiscal que Oliveresva xifrar de 80.000 milions d’eurosanuals al nostre estat, sense comptarels diners que s’envien a paradisos fis-cals, uns 200.000 milions més. Olive-res va contrastar aquesta quantitatamb el cost de les pensions, 110.000milions: «sense el frau fiscal podríemtriplicar les pensions». En aquestsentit, Oliveres va explicar la natu-ralesa de les SICAV, Societats d’In-versió de Capital Variable. Aquestessocietats són emprades pels benefi-ciaris de les grans fortunes per a des-gravar impostos: només tributen un1% del seu capital, en contrast ambel gairebé 20% de mitjana de tribu-tació de l’IRPF que paguen la majo-ria de ciutadans. Oliveres va asse-nyalar els principals beneficiaris de lesSICAV: Emilio Botín i Amancio Or-tega. El professor va explicar tambécom molts dels bancs espanyols tenensucursals a paradisos fiscals on es de-diquen al blanqueig de diners pro-cedents del narcotràfic i altres nego-cis il·legals. Oliveres es va mostrarpessimista i va assegurar que els di-ners del frau fiscal mai no es recu-peraran, ja que els lligams entre labanca i els partits polítics, indepen-dentment del seu color, impossibili-ten que s’ature aquest frau.

Una altra solució per al context ac-tual seria que l’estat deixés d’ajudarla banca. «Mai s’hauria d’haver sal-vat la banca. La banca s’hauria d’en-fonsar, com em passaria a mi si tin-gués qualsevol negoci i m’anés ma-lament». Oliveres va aclarir que aixòen cap cas vol dir deixar la gent sen-se els seus estalvis. «Per això, ja hi ha

ArcadiOliveresJAUME CASAS

Page 13: CARTES CREUADES - ascuma.org · 2012. 4. 11. · TEMPS DE FRANJA digital / n. 2 / març 2012 MATARRANYA 4 Creix la immigració estrangera al Matarranya // CARLES SANCHO L’Institut

TEM

PS D

E FR

AN

JA d

igit

al /

n. 2

/ m

arç

2012

TEM

A D

EL M

ES

13

el Banc d’Espanya, que cobriria elsprimers 100.000 € a través del Fonsde Garantia de Dipòsits».

En aquesta línia, l’economista vaexplicar l’auge de l’anomenada ban-ca ètica. La seua característica mésimportant és que tothom sap què s’es-tà fent amb els seus diners. Hi ha uncompromís explícit per part de l’en-titat que mai s’usaran per a fer «in-versions negatives» com ara arma-ment, guerres, drogues, explotació in-fantil, discriminació de la dona…Els beneficis s’inverteixen només eneducació i cultura, creació d’ocupa-ció i medi ambient.

Pel que fa a la problemàtica labo-ral, Oliveres va assegurar que «maitrobarem feina pels 5 milions d’atu-rats que hi ha a Espanya». Va expo-sar que el que cal fer és repartir la fei-na reduint la jornada laboral per tald’ampliar els llocs de treball dispo-nibles. A França, fa 12 anys vanadoptar una llei en què regulava elmercat laboral: de les 40 hores set-manals, es passava a 35. Per tant, enreduir la jornada de 8 a 7 hores al dia,França va fer desaparèixer dos mi-lions d’aturats en dos mesos. D’altrabanda, també va explicar el cas de lacooperativa Mondragón, fabricantde cuines Fagor, que quan es va tro-

bar en crisi va comunicar que haviade desfer-se de 5.000 treballadors. Elstreballadors ho van rebutjar i van pro-posar reduir-se un 15% el sou, just elcost de mantenir els 5.000 llocs de tre-ball. No es van produir acomiada-ments i l’empresa es va acabar recu-perant: amb 110.000 treballadors,Mondragón és ara la cooperativamés gran d’Europa.

A més, per Oliveres, és importantcom es distribueix la forquilla salarialdels treballadors. L’ideal seria ques’establís una forquilla on el sou mà-xim no superés mai en més del tripleal mínim. General Motors, que va ferfallida, tenia una forquilla de sous d’1a 750. Per tant, qui cobrava més, co-brava 750 vegades més que el que co-brava menys. No obstant això, elsEUA van ajudar General Motorsamb 50.000 milions, precisament elque costa la lluita contra la fam almón durant un any. Pel que fa alBBVA, la forquilla salarial actual ésd’una diferència de sis-cents a un. Percontra, a la cooperativa Mondragónla forquilla és de 1 a 9.

Oliveres també va alertar que enaquest context de crisi «no podemcarregar els plats trencats a la immi-gració. Són aquí perquè la nostra pi-ràmide de població els demanda».L’ONU va calcular al 1999 que Es-

panya, amb una de les poblacions mésenvellides d’Europa, necessitaria l’ar-ribada de 150.000 persones cada any.«En la nostra piràmide de població hiha un forat a la segona edat, l’edat la-boral. Són les persones que han depagar les pensions dels de dalt i l’e-ducació dels de baix, i aquest forat no-més es pot omplir amb immigració».Oliveres també va trencar un altredels tòpics relatius a la població nou-vinguda: segons va apuntar, la dife-rència entre el que reben i el queaporten «ens dóna a nosaltres un sal-do favorable de 6.000 milions».

Dues hores després de l’inici de laxerrada, i amb l’auditori a la butxa-ca, el ponent va finalitzar l’acte as-segurant que «mai sortirem de la cri-si recuperant el creixement». «Fins al1989, tot allò que l’activitat humanadestruïa, el planeta ho podia reposara l’any següent», va dir. «Ja no és aixíi la petjada ecològica es fa cada copmés gran. En un món en què un 20%de privilegiats consumeix el 75%dels recursos, no tenim dret a seguircreixent». L’opció del decreixementés, segons Oliveres, l’única garantiaper què les futures generacions se’npuguen sortir, i va aclarir que en capcas decréixer vol dir més misèria, sinóestalviar i deixar de tenir el consumcom a objectiu ineludible.

Arribo quan passen pocs minuts de les setde la tarda, i el vestíbul del Palau Monca-da encara és completament buit: fins i totpujo dos pisos amunt, a la biblioteca, perconfirmar que no m’he equivocat d’hora. Sí:serà a dos quarts, diu l’Elena, simpàtica. Lidono les gràcies i me’n torno cap avall. Ixcoa fora a veure si arriba algú. Sí: veig el cot-xe de l’Òscar Labat, un dels artífexs de l’es-deveniment. Ve amb l’Arcadi Oliveres, alqual ha anat a buscar a l’estació de tren deLleida. També arriben, a peu, la resta d’ar-tífexs: la Rosa Arqué i el Juan Carlos Chi-né. Van ben carregats: porten una cistella deverdures i hortalisses ecològiques que sor-tejaran per a sufragar les despeses de l’acte. Dos euros, una tira;tres euros, dues. No és mala idea. Veig que al pot on recolliranles monedes hi diu ‘pot’ i no ‘bote’ i em fa somriure. Això, comel lector ja deu saber, és tota una proesa al nostre món fran-jolí, digna d’un premi Galan com a mínim.

Mentre no es fa dos quarts, Oliveres mira els fulletons i lli-

bres de la paradeta i parla amb nosaltres, emdemana què estudio i m’explica que ja haestat altres vegades a Fraga. Una regidoradel consistori fragatí el saluda i parla ambell durant uns minuts. Gasta un català proucorrecte, la regidora. Ningú no diria que l’A-juntament fa anys que no permet que els fra-gatins ens hi adrecem en la nostra llengua.En fi. Poc a poc van arribant cares cone-gudes, fins i tot algun parent que feia tempsque no veia. Me n’alegro molt. En total,gairebé 150 persones (la Rosa Arqué i joconvenim que a la crònica hi escriurem 150).L’acte comença puntual, sortejant la ciste-lla de verdures i hortalisses ecològiques.

Gairebé hem cobert despeses amb això del sorteig, em diu laRosa, tota satisfeta. El Juan Carlos obre la xerrada reivindicantl’acte com una altra forma de fer cultura. Hi penso i és ben cert:fora del folklore habitual, a camins massa embafador, a Fra-ga també hi ha altres maneres de fer cultura. Les jornades dela CNT en són un bon exemple. Un dels pocs exemples, però.

Una altra manera de fer cultura// H.S.

Page 14: CARTES CREUADES - ascuma.org · 2012. 4. 11. · TEMPS DE FRANJA digital / n. 2 / març 2012 MATARRANYA 4 Creix la immigració estrangera al Matarranya // CARLES SANCHO L’Institut

TEM

PS D

E FR

AN

JA d

igit

al /

n. 2

/ m

arç

2012

RIB

AG

OR

ÇA

14

Recentment l’Associació per alDesenvolupament de la Ribagor-ça Romànica ha subvencionat elCD «Era una begada a Laspauls»,editat per l’Associació Chen Cho-be d’aquesta localitat ribagorçana.Alguns diuen que és un disc decançons infantils, d’altres que és unconte infantil musicat i tots coin-cideixen que ha primat els treballen equip amb les veus d’un im-provisat cor de gent de totes lesedats de Les Paüls, la recollida dedos temes de tradició popular i tresmés realitzat per l’escriptora Car-mén Castán, música de JuanchoAlegrete i arranjaments de BelénCastel, Núria Estaún i Pablo Gas-cón.

Sorprèn que una associació cul-tural desconegui els estudis lin-güístics que s’han fet de la zona;s’oblidi de la denominació cientí-fica de llengua catalana, menyspreïuna denominació ultralocal compot ser la llengua de les Paüls, ouna denominació pejorativa com el«xapurretjat» i, gratuïtament, s’a-punti, segurament per proximitati prestigi social i econòmic a la de-nominació de patuès a la llengualocal, canviant la denominació dela seva llengua com qui canvia de

que donen suport a aquesta iniciati-va. Aquest consorci, a finals de junyde 2012 organitzarà els Sky Games,ja porta quasi quatre anys de margi-nació d’una manera constant i reite-rada de la llengua catalana, no sols enla toponímia de la zona aragonesaque l’escriu únicament en castellà,també en els textos i notes de prem-sa i publicitat que majoritàriament es-criu en castellà o en el conta-contesque ha creat amb una única llenguaoral: la castellana, i que es va visua-litzar per primer cop a finals de ge-ner d’aquest any a El Pont de Suerten el marc de la presentació oficialdels Sky Games. Ara, els de la Riba-gorça Romànica han afegit un altreelement més: el de subvencionarproductes amb un criteri lingüístic,una qualitat i un rigor científics mésque dubtosos.

Segurament la presentació d’a-quest CD serà molt bona, la seva in-terpretació també, i el treball seràmagnífic, però això no justifica de queen llengua i cultura tot s’hi valgui oque l’important és el contingut oque s’editin productes sense tenir encompte cap justificació ni criteri fi-lològics. Això no s’ha de permetre imenys quan es rep una subvencióamb diners públics.

La llengua de les Paüls// CARLES BARRULL

Fins l’any 1998, l’única càmera digital que coneixia era la demon pare. No solament era digital perquè funcionava amb elsseus dits, sinó que, a més, tenia ell la rara habilitat de posarsempre el llarg de la mà esquerra davant de l’objectiu, de ma-nera que el feia eixir a totes les fotos. Puc dir que el dit de monpare deu ser un dels dits més ben documentats gràficamentdel món. Tanmateix, ja entrat de ple en l’era de la informàtica—en això vaig ser força primerenc—, quan vaig descobrir quehi havia màquines de retratar que gravaven un arxiu infor-màtic en comptes d’impressionar una pel·lícula, hi vaig creurede seguida. En aquella època (tan recent!) tothom deia queels rodets de fotos no desapareixerien mai, i que la qualitatsuperior de la fotografia convencional era inqüestionable.Però a tot això jo tenia prou clar que amb el temps la qualitatdigital milloraria i s’aniria imposant, i que les òptiques arri-barien a ser les mateixes; no tenien pas per què ser diferents.I el temps m’ha donat la raó.

Però no tot són flors i violes. A la vora de casa hi ha un res-taurant totalment informatitzat. En comptes de carta, tens a

la taula una pantalla tàctil, i hi vas marcant amb el dit la teuacomanda, que va a parar directament a la cuina sense inter-mediaris. Tot és molt modern i, en aparença, molt pràctic,però no hi ha manera d’especificar que l’aigua la vols natu-ral, o que la tonyina estiga crueta. Per no parlar de la gentque menja sense sal, que pren l’amanit sense ceba o que hade menester un simple arròs bullit. La tecnologia al servei del’atur i els clients empatxats de modernitat. I, la tonyina, comuna sabata.

Un moixonet m’ha dit que estes pàgines que llegiu ja no sónpròpiament pàgines (cara d’un full d’un llibre, d’un quadern,etc.), sinó el seu reflex virtual en PDF. Ha estat una decisió con-juntural i necessària, sens dubte una bona eixida endavant. Peròara ja no serà fullejada, ja no passarà de mà en mà. Jo, que crecben de cor en el món de la informàtica però que redacto ambestilogràfica, enyoraré, petulant com sóc, aquell temps en quèhavia vist algun cop la nostra revista al cafè, amb el meu ar-ticle esgrogueït i tacat d’alguna ditada, amb una certa sentorde carajillo.

Digital // Ramon Sistac

TOT ENSENYANT LES DENTS

poble o de casa, sense cap justificacióo recerca que ho expliqui. Més sor-prenent encara és l’ajut que li ha do-nat l’Associació per al desenvolupa-ment de la Ribagorça Romànica, unconsorci catalano-aragonès integratpels 14 ajuntaments de la zona, per lesconselleries d’Agricultura d’Aragó iCatalunya i pel Ministeri d’agricultura

Cartell de lapresentaciódel CD «Erauna begada aLaspauls»

Page 15: CARTES CREUADES - ascuma.org · 2012. 4. 11. · TEMPS DE FRANJA digital / n. 2 / març 2012 MATARRANYA 4 Creix la immigració estrangera al Matarranya // CARLES SANCHO L’Institut

15

TEM

PS D

E FR

AN

JA d

igit

al /

n. 2

/ m

arç

2012

CU

LTU

RA

L’Espai Volart 2 (Fundació VilaCasas), al número 22 del carrer Au-siàs Marc de Barcelona, acull des del19 de gener la Mostra «Memòria 88»de Romà Vallès (Barcelona, 1923).De ben segur que molts lectors co-neixen que Romà Vallès és un delsgrans exponents del moviment in-formalista català, emergit allà pelsanys cinquanta. Inexplicablement, lamagnitud i qualitat de l’obra d’a-quest pintor mai no ha estat prou re-coneguda per les sales oficials. Icom a circumstància més particular,no vull deixar d’esmentar la granvinculació que manté Romà Vallèsamb Calaceit i amb el Matarranyaen general.

Ricard Planas i Glòria Bosch,historiadors i comissaris de l’expo-sició, han fet una acurada selecciód’obres del pintor amb la col·labo-

ració d’Isabel Vallès. El visitant,mitjançant l’observació dels dife-rents treballs de l’artista i de les di-verses tècniques artístiques —co-llage, dibuix, fotografia, etc.—, potadonar-se dels camins, de la trajec-tòria i de les convergències y di-vergències des de la primerenca pro-ducció a la més recent.

A «Memòria 88» hi trobem qua-dres de la sèrie «El mundo roto» ihomenatges i autoretrats (del 2011)de la sèrie «Heràclit». Glòria Boschescriu amb relació als autoretrats«Mentre observo, brollen paraulesi fonen en un sol gest l’espai amb lapintura, les textures que ens per-meten accedir no tan sols a la ma-tèria sinó a la riquesa d’un món vis-cut»... «L’absència d’una biografiaescrita li provoca aquesta necessitatde plantejar determinades circum-

Romà Vallès, «Memòria 88»// JOSÉ MIGUEL GRÀCIA

stàncies vinculades al flux de l’exis-tència...», «Un d’aquests autoretratsens parla de les dones que l’han mar-cat i l’han fet com és, que s’integrencom diferents elements de la me-mòria».

Des dels seus 89 anys, Romà Va-llès es qüestiona la validesa de totsels seus esforços i energies gastades:«... en el fons sóc un romàntic i emjustifico, però si ho hagués invertit ennegocis seria milionari...» «Encaranecessito remenar pintura...» «I pen-so que és trist trobar-se amb gent queno té cap interès, que passa de tot,perquè a part de la matèria tenim elssentiments...»

Recordo ara amb agradívola nos-tàlgia la 17a Trobada Cultural delMatarranya, l’any 2007, i el seu car-tell anunciador. Aquells poms deflors blaves, grogues i vermelles queel pinzell de Romà Vallès havia do-nat vida amorosidament amb granmestria i sentiment sobre el llenç delli impol·lut. I també la inoblidablevisita que vam fer al castell de Vall-de-roures, on el pintor ens va pas-sejar amb il·lusió per la seua expo-sició «Arquitectures còsmiques».Aquells grans quadres abstractesens van parlar, un matí d’agost, de laseua tècnica, de la seua motivació,del color, de la composició, de les tex-tures..., amb paraules, mai millordit, del seu propi autor. Tot un plaer.

L’exposició a l’Espai Volart ro-mandrà oberta al públic fins a lesdarreries del mes d’abril. Si teniuocasió de visitar-la, aneu-hi a gaudiruna bona estona. Paga la pena.

Vista generalde l’ExposicióMemòria 88JOSÉ MIGUEL GRPACIA

Francesca Bonnemaison (Barcelona, 1872-1949) // M. Llop

DONES

Filla de pare d’origen francès i mare catalana, propietaris d’unnegoci important de roba. Va tenir una forta educació religiosa;va aprendre idiomes, dibuix, pintura i música. Casada amb l’ad-vocat i polític Narcís Verdaguer i Callís, cosí del poeta Jacint Ver-daguer. Traduí contes provençals per a La veu de Catalunya quesignava com Franar. Dins de l’Obra de Bones Lectures i amb laJunta de Dones Cooperadores, va crear la primera Biblioteca Po-pular de la Dona a Europa que més endavant seria Escola de laDona, al barri de Sant Pere, al 1909, amb entrada lliure per a to-tes. Al 1911 en canvia el nom per L’Institut de Cultura i Biblio-teca de la Dona que publicarà la revista Claror, destinada a les

dones de la burgesia catalana, on escrivien prestigioses dones ialgun home: Rosa Sensat, Lola Anglada, Josep M. de Sagarra...Després de 14 números va desaparèixer al 1936, any que F. B. s’e-xilia a Suïssa i torna al 1941. A partir de l’any 2000, l’antic Ins-titut es converteix en el Centre de Cultura de Dones FrancescaBonnemaison, un espai on trobem llibres sobre feminisme, es-tudis de gènere i històries de dones; on es realitzen cursos i se-minaris, espai obert a associacions que resta com una de les ins-titucions pedagògiques més importants a Catalunya. Amb el nomde F.B. hi ha una Biblioteca de la Diputació de Barcelona, es fanCongressos...

Page 16: CARTES CREUADES - ascuma.org · 2012. 4. 11. · TEMPS DE FRANJA digital / n. 2 / març 2012 MATARRANYA 4 Creix la immigració estrangera al Matarranya // CARLES SANCHO L’Institut

TEM

PS D

E FR

AN

JA d

igit

al /

n. 2

/ m

arç

2012

AR

AG

Ó

16

Manifestació a Saragossa per l’Escola Pública// MÀRIO SASOT

Més de tres milers de persones, en-tre mestres, alumnes, pares, sindi-cats, representats de diversos partitsi altres col·lectius de la comunitateducativa, es van manifestar en elmatí del diumenge 12 de desembredavant de l’edifici Pignatelli, seu delGovern d’Aragó, en defensa de l’en-senyament públic i contra les reta-llades dels governs espanyol i auto-nòmic.

Segons explicaren en un comuni-cat conjunt els sindicats i altres enti-tats convocants (ADEA, CCOO,CGT, CHA, CSIF, FABZ, FAPAR,IU, MHUEL, Plataforma DefensaEscola Pública, PSOE, Stea i UGT),«els pressupostos del Govern deLuisa Fernanda Rudi suposen lamercantilització de l’ensenyament ipotencien l’escola concertada».

Com a mostra d’aquestes retalla-

des, els convocants assenyalaren «laparalització de la construcció d’e-quipaments mentre augmenten ràtiosi barracons, es congelen plantilles, estanquen centres de professors i es re-tallen les despeses de funcionamentdels centres, mentre que s’amplienconcerts amb els centres privats».

En opinió del secretari general deCCOO a l’Aragó, Julián Buey, «lesretallades suposen un autèntic atemp-tat al paper de l’ensenyament públiccom a compensador de les desigual-tats socials que garanteix el dret deles persones a una educació de qua-litat i gratuïta».

Curs intensiu de catalàa Saragossa// M.S.

Certificats de català // J.M.G.

La Casa Catalana de Saragossa organitza un curs intensiu decatalà que tindrà lloc tots els dilluns des del 5 de març fins al28 de maig (ambdós inclosos). Els horaris seran de 17:00 h a20:00 h (36 hores en total).

El curs de dirigeix principalment a aquelles persones que tin-guin uns coneixements previs de llengua catalana i que desit-gin o necessitin consolidar-los i aprofundir en el seu estudi i pràc-tica en un temps més reduït que el d’un curs acadèmic. Així ma-teix, també va encaminat a proporcionar una preparació ràpidaper a proves de fi de curs, a la qual cosa es reforçarà la vessantpràctica del mateix (exercicis i conversa).

Mínim d’inscrits: 6.Preu del curs: 500 €.

La direcció general de política Lingüística de la Generali-tat de Catalunya informa que s’ha obert el termini d’inscrip-ció a les proves per a l’obtenció de certificats de català de l’a-ny 2012 i es tancarà el dia 29 de febrer. Les dates de la provaescrita de cada certificat són les següents:

• Certificat de nivell bàsic de català (A bàsic): 16.6.2012• Certificat de nivell elemental de català (A elemental):

9.6.2012• Certificat de nivell intermedi de català (B): 5.5.2012.• Certificat de nivell de suficiència de català (C): 19.5.2012• Certificat de nivell superior de català (D): 2.6.2012.La inscripció es pot fer per Internet, des del portal de l’O-

ficina Virtual de Tràmits de la Generalitat de Catalunya(http://www.gencat.cat/ovt), o bé per telèfon, trucant al 012.

Per a més informació sobre la convocatòria (terminis i con-dicions d’inscripció, pagament, dates i llocs de les proves, etc.):www.gencat.cat

Manifestacióa Saragossaper l’EscolaPúblicaIRENE SASOT

Page 17: CARTES CREUADES - ascuma.org · 2012. 4. 11. · TEMPS DE FRANJA digital / n. 2 / març 2012 MATARRANYA 4 Creix la immigració estrangera al Matarranya // CARLES SANCHO L’Institut

TEM

PS D

E FR

AN

JA d

igit

al /

n. 2

/ m

arç

2012

GA

LER

IA D

E PE

RS

ON

AT

GES

17

El passat estiu, aprofitant una visitaprogramada a Nonasp, vaig saludar ixarrar una estona amb en MàrioRius Roc, nascut en aqueixa vila delBaix Matarranya l’any 1962. Vaighaver-lo d’anar a trobar als locals del’antic ajuntament de Nonasp, seu ac-tual de l’arxiu municipal, indret onpassa innumerables hores ordenanti regirant documentació municipal decara a l’elaboració de diversos i di-ferents treballs sobre la història con-temporània nonaspina per tal de pu-blicar-los, generalment, a Lo Portal.Revista d’Informació Municipal edi-tada per l’Ajuntament de Nonasp i enla qual també col·labora en Màrio,gairebé des de la seua fundació l’any1984 (ja fa 28 anys!), amb la publi-cació d’una excel·lent i extensacol·lecció de fitxes descriptives delsjocs tradicionals de Nonasp. Tambépodem trobar nombroses mostresde les seues indagacions a propòsit dela cultura popular nonaspina a la re-vista local L’Eixam, editada per l’As-sociació Amics de Nonasp. Dues re-vistes culturals per a la vila de la Marede Déu de les Dos Aigües (Algars iMatarranya).

Agricultor de professió, en MàrioRius ha estat en diferents legislatu-res regidor de la corporació munici-pal del seu poble, un poble i uns veïns–una història i una cultura– que sóngairebé els únics objectes de la seuacuriositat d’investigador; allò que ésfora del clos municipal només li des-perta interès si, d’una manera o d’u-na altra, té relació amb Nonasp. I unacosa semblant es pot dir sobre la llen-gua emprada en la difusió dels seusestudis locals, en especial aquellsque estan centrats en l’etnologia i lacultura popular i tradicional. Lamorfologia i la fonètica locals (i el lè-xic, no cal dir-ho) són les preferides–però això sí, en quasi perfecta or-tografia catalana– en el moment depublicar en català els resultats de lesseues indagacions. És una actitud i unús de la llengua que retrobarem enles nostres comarques en l’obra denombrosos investigadors volguda-ment locals interessats en la històriai la cultura de les seues poblacionsd’origen. Sense anar més lluny, araem ve al cap el cas de Lola Bielsa ila revista local L’Algorí de la veïnavila de Favara o de Mary Zapater

«M’interessa tot Nonasp»// BERENGUER DE MUSSOTS

L’hivern de 1946 Thomas Searns Eliot publicà a The SewaneeReview el text d’una conferència impartida el setembre de 1944intitulada What is minor poetry?, títol que hom pot traduir comQuè és la poesia menor? En el transcurs d’aquest text, T. S. Eliotfa referència explícita als que anomena poetes menors, en con-cret a aquells poetes que no figuren conspícuament a les his-tòries de la literatura, que potser no han influït gaire en el cursde la literatura, l’obra dels quals no és necessària en els es-quemes abstractes de l’educació literària, però que comptenamb una obra que tanmateix pot exercir una forta atracció«personal» en certs lectors.

Doncs bé, la poesia catalana –com qualsevol literatura con-solidada– compta, si més no per a mi, amb diversos poetes me-nors. Dos d’aquests poetes menors pels quals sento una intensaatracció personal són Joan Vergés i Calduch i Gerard Vergési Príncep; el primer nascut a Barcelona el 1928 i el segon a Tor-tosa el 1931. Tots dos són de formació científica semblant –me-decina i farmàcia, respectivament–, tots dos han bastit una dis-creta obra poètica, especialment en els anys de maduresa per-sonal, allunyada dels cenacles dominants en el panorama li-

terari del moment malgrat haver estat guanyadors del premiCarles Riba (1968 amb Vida nova en el cas de Joan Vergés iel 1981 amb L’ombra rogenca de la lloba en el de Gerard Ver-gés), el més prestigiós de les lletres catalanes. Dos poetes, sen-se vincles familiars comuns malgrat la coincidència de llur pri-mer cognom, amb una obra més aviat breu, madura i singu-lar que si bé ha estat parcialment musicada i difosa, en el casde Joan Vergés, per diversos cantautors com ara Maria del MarBonet, Toti Soler, Quimi Portet, Ovidi Montllor i, especialmentper a mi, Joan Manuel Serrat amb el poema «El vell», enre-gistrat el 1973: Fa temps que estic afònic / i em surt aquesta veu/ feble com un alè / i parlo a batzegades fatigoses. / Faig bullira l’estufeta / herbes medicinals / receptes d’herbolari / que estornen aire pur / quan enyoro els teus ulls / i la pau de l’atzur/ al racó de la meva malura. // Fa temps que em canso / he tretdels mals endreços / records i ombres fidels / i surto a prendreel sol / de la plaça tranquil·la. // Si aquesta lletra et sembla pocflorida / no hi vegis cap senyal / de poc amor / t’escric en sa-batilles / i ja no em queda honor / i em perdo per obscures me-langies.

Sobre poetes menors // Esteve Betrià

U12

amb la revista fragatina Fogaril iCalaixera.

Encabat de visitar l’esplèndid mu-seu etnològic dels Amics de Nonasp–excusa primera per a la nostra visi-ta al poble de l’amic Màrio– retornoal Poble prenyat de sana enveja peldinamisme cultural, i vital, dels no-naspins.

Màrio Rius Roc

Màrio RiusCARME MESSEGUER

Page 18: CARTES CREUADES - ascuma.org · 2012. 4. 11. · TEMPS DE FRANJA digital / n. 2 / març 2012 MATARRANYA 4 Creix la immigració estrangera al Matarranya // CARLES SANCHO L’Institut

TEM

PS D

E FR

AN

JA d

igit

al /

n. 2

/ m

arç

2012

PAÏS

OS

CA

TALA

NS

18

lencians van optar per seguir la ca-dena catalana a través del satèl·lit.Ara, els valencians que encara tin-guen esma de continuar seguintTV3cat hauran d’abonar-se a Ono oa Imagenio i pagar la corresponentquota.

La cadena pública ha explicatque les emissions de TV3 es man-tindran per internet, on es podenveure en directe tots els canals de lacasa. Amb tot, a moltes regionsd’Àfrica i Amèrica del Sud no exis-teix una connexió de banda amplaque puga fer possible seguir aques-tes emissions. De fet, als fòrums i xar-xes socials ja es poden llegir co-mentaris de catalans de la diàsporaindignats per aquest cessament. Amés, tal com recorda el periodistaGermà Capdevila a El Punt Avui, lagent gran no està acostumada amirar la televisió a través de l’ordi-nador: «milers d’avis no tenen ni tansols ordinador, i el senyal interna-cional de TV3 és una finestra quecada dia s’obre màgicament a les se-ves pantalles per esborrar els milersde quilòmetres que els separen de laseva terra estimada, de la seva cul-tura i la seva llengua».

Televisió de Catalunya ha fet pú-blic que el proper 1 de maig cessa-rà les emissions per satèl·lit a causadels ajustos pressupostaris. Les emis-sions de TV3 per satèl·lit van co-mençar l’any 1995, amb el doble ob-jectiu de fer arribar aquest canal alscatalans de la diàspora i alhora do-nar visibilitat a la llengua i la cultu-ra catalanes arreu del món. Actual-ment, el canal internacional rep elnom de TV3cat, tot i que fins al 2009es deia Televisió de Catalunya In-ternacional (TVCi). Aquest canal espot rebre a Europa, Àfrica i Amè-rica i per a sintonitzar-lo tan sols caluna antena parabòlica orientadacap al satèl·lit corresponent (Astrao Hispasat, segons la zona).

Amb la publicació digital i jo em temo que escriuré l’articlemés pedestre perquè el contingut ens remet a quan anàvem apeu. No em digueu que aquesta Franja no som un cas singularen ple segle XXI. Després d’anys i panys (digueu-ne legislatu-res) de trescar perquè el govern d’Aragó aprovés una llei de llen-gües, ara ens trobem en un procés de descompressió que ens potabocar al no-res. La senyora presidenta d’Aragó i del PP ensperdona la vida i diu, un dia sí i un altre també, que no deroga-rà la llei —gràcies!—, però que sí està disposada a modificar-la,revocant-ne articles i passant-li el ribot ... —de res!—. A lasenyora Rudi i la seua acòlita la consellera Serrat aviat els hansortit tot de corifeus del seu partit i del PAR, on hi ha autènticshooligans de la cosa anticatalana, exigint que «no es deixe decomplexos i aprove una nova llei de llengües...» on no es reco-negue l’existència del català, és a dir les tesis (!) d’aquesta colladel No hablamos catalán que, per acollonir el personal, anun-cien mobilitzacions si els amos no són prou contundents contrael català.

Mentre, i com recollia aquest primer número digital, el ConsellSuperior de Llengües, en una reunió amb la Consellera de Cultu-

ra manifestava que, si més no, li havien arrencat el compromísde rebre la informació a l’hora de presentar les modificacions.Quin panorama !, i quina vida li espera al Consell?, i què ens espe-ra a la Franja? Arribats ací, no em puc estar de reproduir les parau-les del president del Consell José Bada, reproduïdes en l’últimnúmero en paper-paper de TdeF. Corresponen a la Salutació queva dirigir a les jornades de l’Associació Wilberto Delso: «... dirédos paraules en favarol que és com xapurrejam la llengua cata-lana, que és tan nostra com les borraines...» No cal dir que el seny-or José Bada compta amb el respecte de tothom, però en aquestcas entenc que dóna carnassa als afamats. A aquestes alçades dela pel·lícula no podem mostrar més febleses. La gràcia, la nostra,rau en la catalanitat de la llengua i la cultura; que ho hàgem derecordar cada dia de cada dia és, justament, perquè hi ha els arago-nesos espanyols que no han parat i no paren de fer-nos difumi-nar fins a desaparèixer perquè els fem nosa. I nosaltres, pobrets,que no som ni andorrans ni escocesos, què farem?, què ens espe-ra? La resposta no la sé; amb tot, sí que ens podem demanar desuperar l’estadi de xampurrejar i demostrar —digitalment i ambtots els mitjans— que parlem Català i prou! Com tanta altra gent.

Què ens espera? // Francesc Ricart

NO SOM D’EIXE MÓN

TV3 tanca les emissions per satèl·lit// HUGO SOROLLA

El diari VilaWeb apunta que la cai-guda de TV3cat del satèl·lit tambéimplicarà que el canal desaparega deles xarxes de televisió per cabled’arreu del món on ara es pot sin-tonitzar, ja que aquestes xarxes aga-fen directament el senyal del satèl·liti l’incorporen a la seua oferta tele-visiva. És el cas de Cablecom, Ka-belBW i Wilhelm.tel (Alemanya),Cabletel (Bulgària), Telecom (Liech-tenstein), DigiTV i Naxoo (Suïssa),Free (França), Cable Mágico (Perú),Cable Hogar (Argentina) i Echo Vi-deo Cable (El Salvador).

També s’han pogut escoltar veuscrítiques des del País Valencià, ja quedes del tancament dels repetidors deTV3 —ara fa un any— molts va-

Logotips deTV3 viasatèl·litTELEVISIÓ DE

CATALUNYA

Page 19: CARTES CREUADES - ascuma.org · 2012. 4. 11. · TEMPS DE FRANJA digital / n. 2 / març 2012 MATARRANYA 4 Creix la immigració estrangera al Matarranya // CARLES SANCHO L’Institut

19

Deu anys després de la publicacióde la seva col·lecció de narracions Ellaberinto y otros relatos (Las Tres So-rores, 2002), l’escriptor i polític llei-datà, Ricardo Berdié, amb arrels ta-maritanes i resident des de que eraestudiant a Saragossa, torna a sor-prendre’ns amb un inquietant i vi-brant relat, fragmentari i unitari al-hora, que recrea la infància viscudaper l’autor i els seus amics al voltantd’una Lleida en expansió, durant lasegona meitat dels anys cinquanta iprincipis dels 60.

En el marc d’una urbanitzacióde classes mitjanes, inacabada, en-voltada de descampats, sèquies iclavegueres sense cobrir, molt allu-nyada encara del centre urbanitzat,creixien i s’obrien al món uns nensamb la vida i la personalitat tambéen construcció, i imbuïts del mateixesperit lliure i salvatge, alegre iatrotinat que desprenia el seu en-torn.

Les novel·les iniciàtiques, en quèun adolescent s’obre a la vida —desde Dickens a Mark Twain, del La-

zarillo a J. D. Salinger o elmateix Roald Dahl—,solen portar una pesadacàrrega moral, exempli-ficant, en positiu o ennegatiu, o destil·len unresinós perfum de nos-tàlgia.

No hi ha indici de pro-nunciament moral ni denostàlgia en la novel·lade Berdié Horas lentas,dies fugaços. Las gam-berradas de Lenton,Mánsez, Cuerno y el res-to de la pandilla són con-tades d’una manera tancrua com ingènua, senseingerències valorativesd’un jo narrador adult.Des del doble intent d’as-sassinat (sense noctur-nitat però amb certa tra-ïdoria) de l’àvia del nenprotagonista, passant perl’incendi, aquest consumat, de la por-ta d’un xalet veí, o l’escarni sofertper un veí calb, en el mateix dia de

seu casament, Berdiéva desgranant unanecdotari sòrdid idescarnat en què elsnens d’aquella èpocai aquell lloc mostren,en similars dosi, unabarreja de perversitati afany d’aventures.

Amb un llenguatgeauster, penetrant,molt més depurat queen els seus anteriorsllibres, i un potentpols narratiu, RicardoBerdié ens mostra auns nens molt méssupeditats a la lògicacientífica i a la refle-xió filosòfica del per-què de les coses que ales lleis de el que estàbé i el que està mala-ment. Perquè aquestsnois eminentment del

carrer tallaven les cues de les sar-gantanes o mataven ocells a perdi-gonades, però també s’ajuntaven al’ombra o en la copa d’un vell arbreper llegir les aventures de MiguelStrogoff o còmics del capità Cente-lla, o debatien sobre la imminènciade la fi del món o experimentavenfins a les últimes conseqüències lespossibilitats de volar dels humans.

Si hi ha algun rerefons ètic en elsprotagonistes i, per tant en aquestanovel·la, és el valor de la lleialtat i lafidelitat immarcescible a uns amicsi a cada un d’ells mateixos.

Tot i no aparèixer excessius refe-rents històrics de la Lleida del fran-quisme, aquesta narració és el retratfidel i entranyable d’una època enque els nens eren amos del seutemps i del seu espai —fora dels ho-raris familiars i escolars— en què ex-perimentaven, feien bromes més omenys pesades, debatien i jugavenen una ciutat sense límits ni horit-zons, cosa impensable i impractica-ble a les ciutats d’avui, on imperal’asfalt i l’automòbil en un ambientenrarit per la sobreprotecció infan-til i el que es considera políticamentcorrecte.

EL POLÍTIC I ESCRIPTOR RICARDO BERDIÉ PUBLICA LA SEVA SEGONA NOVEL·LA

Aquells tumultuosos anys, a Lleida// MÀRIO SASOT

TEM

PS D

E FR

AN

JA d

igit

al /

n. 2

/ m

arç

2012

CU

LTU

RA