En venda a: Albelda: Estanc Conchita. Calaceit: Papereria Abàs. El Torricó: Llibreria Pilarín. Fraga: Llibreria Badia i Kiosko Casanova. Girona:Llibreria Les Voltes. Lleida: Llibreria de la Generalitat. Mequinensa: Papereria González. Reus: Llibreria Gaudí. Saidí: Llibreria Panadési Llibreria Sorolla. Saragossa: Papelería Germinal. C. Sepulcro, 21. Tamarit: Estanc Patrito. Tortosa: Llibreria El Temple. Vall-de-roures: Llibreria Serret.

TEM

PS D

E FR

AN

JA d

igit

al /

n. 1

0 /

jun

y 20

13C

AR

TES

CR

EUA

DES

2

TEMPS DE FRANJA digital 10

Sumari2 Cartes dels lectors

3 Editorial

4 Matarranya

7 Baix Cinca

10 Llei de Llengües

16 Aragó

17 Galeria de personatges

18 PP.CC

19 Reportatge

Edita:

C. Major 4, 44610 Calaceit. T. 978 85 15 21• Associació Cultural del Matarranya• Consells Locals de la Franja• Institut d’Estudis del Baix Cinca-IEA• Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Coordinació: Carles Terès i Isa Calafinfo@teresantolin.com

Gestió i administració: Cèlia Badet

Cap de redacció i maquetació gràfica:Isabel Calaf • tempsfranja@orange.es

Consell de redacció:El Matarranya: Josep M. Baró, José MiguelGràcia, M. D. Gimeno, Carles Sancho. El Baix Cinca: Pep Labat, Rosa Arqué, CarmeMesseguer i Hugo Sorolla. La Llitera i la Ribagorça: Carles Barrull, JosepEspluga, Glòria Francino i Josefina Motis.Aragó: Màrio Sasot. PP.CC.: Hugo Sorolla.

Fotografia: Marina Barrafon, Sigrid Schmidt Von der Twer.

Opinió: Esteve Betrià, Quim Gibert, Merxe Llop,Vicent de Melchor, Juli Micolau, JoaquimMontclús, Ramón Mur, Francesc Ricart, M. TeresaSerrano, Ramon Sistac, Natxo Sorolla, CarlesTerès i Joaquim Torrent.

Subscripcions i publicitat: 978 85 15 21

Producció: Terès & Antolín s.c.info@teresantolin.com

Disseny: Carles Terès Bellès

Dipòsit legal: TE-88/2000

ISSN: 1695-7709

Confusió toponímica?

Sovint –esperem que més en el passat queen el present– els cartògrafs formats en uncert monolític monolingüisme estatal podenintentar “traduir” (o, si es vol, adaptar) elstopònims opacs –si més no per a ells– quetroben en territoris que no tenen com a prò-pia la llengua hegemònica a la major partde l’estat. Només esmentaré un parell de ca-sos prou coneguts dins de l’àmbit hispànic.Així el topònim bergadà Serrat dels TresHereus esdevé el Pico de los Muy Felicesper al cartògraf de l’exèrcit espanyol que en-tén que aquest topònim amaga el sintagmafrancès Très Heureux i, esclar, això no és ad-missible a Espanya. I més a prop nostre ésel cas de la transformació en mans d’un car-tògraf, tan imperial com ignorant, del to-pònim mequinensà Serra dels Aüts (=Aguts) en Alto de los Autos en un atles delsanys cinquanta del segle passat.

De tal manera es pot entendre la formaRomería a San Hipólito/Sant Pol, l’acte fes-tiu que té com a protagonista l’ermitad’Aréns de Lledó/Arenys de Lledó, cone-guda popularment com de San(t) Pol; és adir, res a veure amb la forma que hem lle-git en l’Agenda de Actividades Culturales dela Comarca del Matarraña/Matarranya deMayo/Maig de 2013. Però cal sempre serbenvolent perquè potser només es tractad’una confusió i a la Comarca del Matar-

raña/Matarranya han barrejat dos cele-bracions pròpies d’Arenys: les festes pa-tronals de San Hipólito, del 12 al 17 d’agost,i la romeria a l’ermita de Sant Pol el primerdissabte de maig. Perquè si no fos així, d’a-cí a “adaptar” Maella com Mano de Ella no-més hi ha un pas. Però tranquils, que a totarribarem; de més grosses s’han vist aquestmes de maig a les Corts d’Aragó.

Col·lectiu Aubafam

Jo parlo LAPAO

Quan el menyspreu envers els acadèmicsi científics vessa dels gots de l’estupidesa.Quan els preceptes constitucionals sónpaper moll. Quan la ideologia políticas’imposa per sobre de la cultura i del sen-tit comú. Quan la manipulació de la classegovernant no té límits. Quan la desinfor-mació inunda una gran part de la societat.Quan es perd el sentit del ridícul. Quan lademocràcia s’instrumentalitza a l’objectenomés de guanyar vots per obtenir el po-der. Quan l’anticatalanisme s’exacerba icreix dia rere dia… Llavors es pot arribara la Franja d’Aragó ha haver de dir la bes-tiesa: “Jo parlo LAPAO”.

On has arribat benvolgut Aragó!

José Miguel Gràcia

Cartes dels lectors

A Temps de Franja volem saber lateua opinió. Envia’ns les teuescartes, tot indicant el teu nom ipoblació, a: tempsfranja@orange.es

Recordem a tots els subscriptorsde Temps de Franja

que ens comuniquin la sevaadreça de correu electrònic aadministracio@ascuma.org

per a rebre els pdf dels números digitals

SUBSCRIU-T’HIT. 978 85 15 21tempsfranja@orange.es

Imatge coberta: «Calcigant margarides»,muntatge sobre una foto de Tuabech i CarlesTerès i una d’arxiu.

3

TEM

PS D

E FR

AN

JA d

igit

al /

n. 1

0 /

jun

y 20

13ED

ITO

RIA

L

Per aquest nou número de Tempsde Franja Digital, havíem preparatun editorial la mar de salat, celebrantl’arribada de la primavera, el bontemps, les pluges abundants i els tresmil colors que decoren els nostrescamps fruiters. Tot era molt bucòlici ideal. Desgraciadament, els núvolsnegres de tronada tornen a aparèi-xer al nostre cel representats per lanova llei de llengües aprovada el dia9 de maig pel Govern d’Aragó,amb el suport del PP i del PAR.

A la gent que parlem català o ara-gonès al nostre territori ens han sol-tat una altra bufetada, directa i sen-se miraments. El problema és queens l’envia el Govern d’Aragó, és adir aquell que ens hauria de defen-dre i protegir. La sensació que ensqueda és igual que la que deu de tin-dre un fill que és injustament trac-tat pel seu pare que l’humilia en llocde cuidar-lo i protegir-lo. Estem vi-vint una situació insultant, injusta iinjustificada i no n’entenem els mo-tius. Ara mateix, tenim dues actua-cions possibles: la primera és la d’a-catar la llei i l’altra és la de rebel·lar-nos i denunciar aquest atac bestiala la nostra cultura i a la nostra lli-bertat. Suposem que tothom tindràclara l’opció, no?

El Govern d’Aragó ha deciditelevar a llei una proposta ridículaque ens faria riure si la presentés elveí. Però és una proposta real quemanifesta el poc coneixement quedel territori tenen aquells que volendirigir les nostres vides i, el pitjor detot, que certifica que el territori i elsseus habitants no els importem gens.Els polítics del PP i del PAR que hanfet suport a la nova llei de llengüeshan posat una altra llosa sobre la cul-tura aragonesa i estan col·laboranten la seva destrucció. Per por a nosabem quin enemic de l’orient, hanestat capaços de preparar un atemp-tat contra l’aragonès, que ja es tro-

bava en una situació agònica, i el ca-talà, les dos llengües que es parlavenen aquest territori abans de l’arri-bada del castellà.

De moment, la llei de llengües hasuposat veure’ns en boca de totsd’una manera absurda perquè s’hafet el ridícul. Però darrere els ma-pes humorístics s’amaga la durarealitat que ens espera. Al Governd’Aragó no han volgut escoltar elsexperts de les universitats, no els hiafecten les opinions dels lingüistes,no escolten als parlants, no veuenmés que amenaces paranoiques ino actuen més que per obtenir qua-tre vots a les eleccions. Evident-ment, no ens representen i ho hande saber, ja que ells no perdran res,però nosaltres ens hi juguem molt

EDITORIAL

Sant tornem-hi!

ANTHONY GARNER

EL PUNT-AVUI perquè no volem tornar a ser anal-fabets en les nostres llengües, novolem tornar a fer part del grup deles llengües sense dignitat. Així quehaurem d’eixir al carrer i parlar iescriure i inundar-ho tot amb pa-raules per veure si alguna d’ellesarriba a les orelles de la gent queens vol ofegar i li explica que mal-grat la llei de llengües mirarem desobreviure, que lluitarem i que notenim cap problema per repetir milvegades que som aragonesos i par-lem català i que eix fet no ens fa es-quizofrènics sinó que ens enriqueixi enriqueix la societat en què vivim.Nosaltres defensarem la nostra cul-tura i les nostres llengües, com sem-pre s’ha fet, des del carrer, des deles associacions, des de l’ensenya-ment. És trist que no puguem fer-ho amb la col·laboració de les insti-tucions però està vist que no hi te-nim el lloc reservat, així que millorens anirà si comencem a exploraraltres vies per continuar avançant idefensant la nostra cultura.

Any Salvador Espriu“Oh, que cansat estic de la mevacovarda, vella, tan salvatge terra.”

TEM

PS D

E FR

AN

JA d

igit

al /

n. 1

0 /

jun

y 20

13M

ATA

RR

AN

YA

4

Mitges veritats, mentides senceres // Carles Terès

Recentment, i com era d’esperar, han començat a contraatacarels defensors de la nova llei de no-llengües. En un dels darrersescrits, l’articulista de torn posava com a aval de les seues te-sis un grapat de noms que jo poso en quarantena, no tant perla solvència (que en algun cas també) sinó per veure el con-text i la profunditat de les seues declaracions. No parlo perquèsí, sinó per experiència pròpia. El primer expert que anome-na, el catedràtic de prehistòria Antonio Beltrán, el vaig conèixera la Portellada —crec que l’any 1996—. Vaig assistir a una con-ferència sobre la cultura de la vila on va afirmar-hi que allí s’hiparlava «aragonés antiguo». Sorprès per aquest estirabot, enacabar l’acte vaig atansar-m’hi. Amb tot el respecte, fins i totamb timidesa, vaig explicar-li que la meua experiència em de-mostrava que els catalans i franjolins ens enteníem en el ma-teix idioma i sense cap dificultat. Hi vaig il·lustrar amb uns

quants exemples de primera mà. Molt amable, em va contes-tar que «es normal que así sea —va dir-me— porque en Bar-celona y Cataluña hablan también aragonés antiguo». Jo, alleu-jat, vaig contestar-li «Entonces ¡estamos de acuerdo! Habla-mos el mismo idioma, pero le damos nombres distintos». Ell,somrient, va assentir. En aquell moment em vaig sentir re-confortat. Hauria volgut que els assistents, que ja passaven capal bar, sentissin aquella resposta del catedràtic Antonio Bel-trán, declaració inequívoca de la unitat de la nostra llengua. Ami tant me feia, el nom.

Però ara he vist que no, que als nostres representants, els quecobren dels nostres impostos, els que haurien de treballar peral nostre benestar material i cultural, els importa més el nomque la substància, el fetge que el cervell. No crec que a la seuavida privada actuïn igual. Seria massa depriment.

L’ESMOLET

El 17 de maig, coincidint amb lacelebració del Dia Internacionaldels Museus, el Joan Cabré de Ca-laceit va inaugurar una exposició depintura de Romà Vallès que l’artis-ta titula Amb Calaceit i que dedicaamb una vintena d’obres a la vila delMatarranya. Es tracta de treballs re-alitzats pel pintor barceloní entre el2002 i el 2011 on utilitza les tècni-ques de l’acrílic, l’acrílic mixt i co-llage i que pertanyen a treballs detres sèries: Entre segles, Heràclit iHomenatges. La vinculació deRomà Vallès amb Calaceit ha estatmolt important des de la dècadadels setanta del segle passat, quan

va comprar casa a la vila i ha passatllargues temporades al Matarra-nya on ha trobat un espai idoni queli ha servit per estimular la seuacreativitat artística. El 2010 va sernomenat per l’ajuntament matar-ranyenc Fill Predilecte de la po-blació per la seua aportació a la cul-tura i a les activitats artístiques alMuseu Joan Cabré. Com agraïmentper l’homenatge rebut pels seusconciutadans, el pintor va donar alconsistori l’obra Nous espais. El2007 al Castell de Vall-de-roures iorganitzada pel Museu de Terol vamuntar una exposició monogràficatitulada Romà Vallès. Arquitectures

còsmiques, una bona mostra de laseua evolució artística amb un totalde vuitanta obres seleccionadesper a l’ocasió. Aquesta va ser una deles activitats més rellevants de laTrobada Cultural del Matarranyadel 2007 organitzada per ASCUMAi el seu treball Floracions va il·lus-trar el nostre cartell de la convoca-tòria.

Romà Vallès (Barcelona 1923)ha estat catedràtic d’institut i pro-fessor a l’Escola Massana i de l’Es-cola Superior d’Arquitectura deBarcelona. Formà part d’un grupd’artistes que va crear el Museud’Art Contemporani de Barcelonai de la Galeria René Métras –1962-1984–. Fundà amb altres companysl’Escola d’Art del FAD de Barce-lona. Artista vinculat amb el movi-ment informalista i l’expressió abs-tracta. Les seues obres formen partdel Museu Reina Sofia de Madrid idel Museu d’Art Contemporani deBarcelona.

Amb l’exposició Amb Calaceit, elmunicipi li vol retre un nou home-natge i divulgar la més recent obraplàstica del pintor que ara, ambnoranta anys i seixanta d’activitatplàstica, compta amb un extraordi-nari reconeixement artístic nacionali internacional.

Amb Calaceit, exposició de Romà Vallès al Museu Joan Cabré// CARLES SANCHO

Romà VallèsARXIU

TEM

PS D

E FR

AN

JA d

igit

al /

n. 1

0 /

jun

y 20

13M

ATA

RR

AN

YA

5

Bellmunt de Mesquí serà l’esce-nari de la primera Fira de la Tòfo-na d’Estiu o Santjoanera els dies 15i 16 d’aquest mes de juny, amb unajornada-pròleg al camp, el dilluns 10,dedicada a les tècniques de recol·lec-ció del fruit amb l’ajuda de gossosensinistrats. El terme municipal deBellmunt és extens i està format perdues ferradures de muntanyes. Alcentre de la més occidental està si-tuat el nucli urbà, mentre que la partoriental donava aixopluc antany auna nodrida comunitat de masies,avui moltes d’elles mig derruïdes.

El paisatge és de terrasses naturalspoblades de pins i de bancals dis-posats en escala que són com es-glaons de terra, sostinguts per mursde pedra grisa i anyenca. Són mar-ges d’oliveres antigues i ametllersmés moderns. Sota els pins i per so-bre de les oliveres i ametllers, o a lavora, estan ara sorgint joves plan-tacions d’arbres tofoners, tot i que latòfona d’aquests paratges baixara-gonesos, la tòfona d’estiu, és enca-ra silvestre en la seua majoria i elstofonaires van cercant-les per lamuntanya.

Els experts asseguren que la tò-fona d’estiu o de Sant Joan (tuberaestivum) es recol·lecta de primersde maig a finals d’agost i el seu mi-llor moment és a partir de mitjans dejuny. L’aspecte exterior d’aquesta tò-fona d’estiu és igual a la d’hivern: ne-gra i amb berrugues piramidals, unamica més grans que les de la seua

germana d’hivern. El seu interior ésblanc i va adquirint tons avellana, amesura que madura. De la tuber aes-tivum n’hi ha poques plantacions,perquè és un fruit preferentment sil-vestre. Per a la seva recol·lecciós’utilitzen gossos ensinistrats. Peraixò la primera fira tofonera deBellmunt bé pot rebre el nom desantjoanera.

El lema d’aquesta primera mostratofonera de Bellmunt és “un luxeper a tots”, tal com es pot compro-var als cartells anunciadors de la fira.Un luxe que ens trasllada dels pinsi velles oliveres a la tòfona, sempreviva, assilvestrada, en aquestes ter-res, però tot just ara conreada. Al-guna relació amb el rastrejar a la re-cerca de tòfones pot tenir que en elpassat sortissin a herboritzar pels pu-jols de la vall del Mesquí botànicscom José Pardo Sastrón o Francesc

Loscos Bernal, farmacèutics en di-versos pobles de la zona. Pardobuscava herbes per fabricar opi,ara s’hi surt a la recerca de tòfones,molt apreciades en la gastronomiamés avantguardista.

La tòfona cohabita bé amb l’oli-vera. D’aquesta va escriure el re-generacionista baixaragonès JuanPío Membrado (Bellmunt, 1851-1923): “Antiga és la frase, però ver-tadera, que l’olivera és el primer delsarbres. Un xic exigent en quan al cli-ma, o tal vegada només en un delsfactors, que és l’altitud [...] La sevasobrietat és comparable a la del ca-mell. Com aquell, un cop menjat iabeurat, travessa els deserts africans,servint a la caravana sense demanar-li cap assistència fins a l’altre oasi,així l’olivera, un cop farta d’humitatdels temporals de pluges o neus hi-vernals, travessa l’estiu sense pro-testar de la sequera...”

Al costat d’aquestes sòbries oli-veres, neix la tòfona d’estiu, gaire-bé a flor de terra, oculta però pro-pera alhora. Tot en la naturalesa ésun misteri. Per això, en el passat, elrastreig de les tòfones va estar em-bolicat pel misteri. Els tofonaires sor-tien de matinada, entre dues llums,en actitud clandestina, a la maneradels furtius. I venien el fruit en tro-bades de transaccions comercials se-cretes. Avui la tòfona sembla sortira la llum, de bracet de les oliveres,en fires com la Santjoanera de Bell-munt.

Fira tofonera i santjoanera// RAMÓN MUR

Fira tofonerai santjoanerade Bellmunt

LATRUFADEVERANO.

WORDPRESS.COM

Traductors de València // Vicent de Melchor

VANITAS VANITATIS

La portaveu del PP a les Corts, Sra. M.J. Ferrando ha afir-mat que una part de la normalització del català i l’aragonés cos-tarie uns 95 milions d’euros durant esta legislatura, cosa queha provocat el bloqueig de la institució per l’oposició. Els seuscàlculs no són explícits i no tenen l’aspecte de verdaders. Quantals traductors, adduiré el meu cas. En 1984 vaig obtindre la meuaprimera faena, al Gabinet de Correctors i Traductors de la Uni-versitat de València. El Gabinet el formàvem sis especialistesque cobràvem l’equivalent a uns 5.000 € bruts anuals. Tota laUniversitat estave formada unes 50.000 persones, com ara elshabitants de la Franja. El projecte ere “dinamitzar” l’ús escriti públic del català –no pas processar tots els textos generats peruna universitat, sinó els de major incidència pública (els ins-

titucionals, impresos, indicadors, textos a petició de part,etc.). Els sis mos bastàvem per a tot. Jo em pregunto per quèno serie possible un equip similar per a tota la població de laFranja (i no la barbaritat que declara Ferrando, d’uns 700 tra-ductors).

Pel que fa als indicadors públics, ningú ha dit que calga can-viar-los tots i de cop. De fet, s’haurie de fer de manera pro-gressiva, però resoluda: per exemple, en substituir els indica-dors envellits, i sempre en tots els implantats de nou. La Sra. Fer-rando tampoc distingix entre quina part del cost haurie d’as-sumir el Govern d’Aragó i quina correspondrie a les altres (qua-tre) Administracions. Siga com siga, sempre podria havermostrat una certa altura de miras. Però no.

TEM

PS D

E FR

AN

JA d

igit

al /

n. 1

0 /

jun

y 20

13M

ATA

RR

AN

YA

6

El premi Guillem Nicolau // Juli Micolau

L’ARGADELL

Avui he d’eixir en defensa del Premi Guillem Nicolau perdiversos motius. Primerament, perquè l’he guanyat dos ve-gades i això em dóna raons i dret per a justificar-lo amb totala propietat del món. També hi he format part del jurat, pre-miant. El Premi Guillem Nicolau l’he guanyat amb ungovern del PP (1997) i amb un govern socialista (2008). Ambaixò vull dir que se l’haurien d’estimar els dos per igual,donat que el català d’Aragó és patrimoni de tots, i entre totsl’haurien de protegir i promoure’l com cal. El Premi GuillemNicolau m’ha servit d’il·lusió per continuar en el modest oficid’afició a les lletres i orgull per haver aconseguit el somni detot escriptor que és, sobretot, veure publicar l’obra presen-tada. Però l’actitud nefasta en política lingüística de l’actualgovern aragonès (PP-PAR), variant substancialment lesbases, començant per suprimir la denominació de la llengua

catalana per una abstracció acientífica de nou invent, lasupressió de la dotació econòmica, i el més greu de tot, la nopublicació dels textos premiats, donen a entendre la nul·lavoluntat de reconèixer la diversitat lingüística d’Aragó i elmenyspreu cap a l’esforç de creació des dels organismes ins-titucionals vigents i contribuint eficaçment a afeblir la unitatdel moviment de defensa de l’aragonès i del català. A bas-tants defensors de l’aragonès ja els esta be els bunyols delingüística-ficció del PP-PAR per fer desaparèixer aquestpatrimoni aragonès que és el català parlat a casa nostra.Mentre que el Govern va parlant de l’aragonès, encara queno fa res de profit en favor d’eixa llengua, abans ben al con-trari, ja els esta be tal com esta. La Justícia no deu formarpart del seu imaginari. Sort que no tots pensen així. Tambén’hi ha de dignes.

Juli Micolau, protagonista de Sant Jordi// CARLES SANCHO

Juli Micolau va ser el poeta pro-tagonista de la segona edició de lec-tura continuada “Quedaran les pa-raules” que té lloc coincidint amb lafestivitat de Sant Jordi al Matarra-nya. Si l’any passat es va fer a Ca-laceit i va estar dedicada al poetapena-rogí Desideri Lombarte, en-guany la vila de Lledó va ser l’am-fitriona. Una novetat d’esta convo-catòria era l’acompanyament de lamúsica en viu a càrrec de la BandaComarcal de San Antón que com-plementava la lectura dels poemesa la plaça de l’Església de la vila.L’acte va estar organitzat el ConsellComarcal amb la col·laboració del’Associació Cultural del Matarra-nya i l’Ajuntament de Lledó. L’au-tor homenatjat va estar present enl’acte d’homenatge i va agrair l’e-motiu acte cultural i la gran parti-cipació en la lectura del seus textos.

Va iniciar la convocatòria el vice-president de la comarca RafaelMartí que va donar les gràcies a lapoblació d’acollida, a la banda i alsparticipants en la lectura continua-da del poemes i, seguidament, Da-vid Arrufat, tècnic de cultura de lacomarca, va presentar als assistentsel poeta matarranyenc.

Juli Micolau, nascut a la Freixne-da el 1971, ha publicat Manoll –Pre-mi Guillem Nicolau 1997-, Esfera.Traspunt en la serena –Premi PedroSaputo de les Lletres Aragoneses en

Llengua Catalana 2002– i D’un solesclop –Premi Guillem Micolau2008-. Ha participat en diferents an-tologies i ha col·laborat en diversesrevistes. A Temps de Franja té unacolumna que la titula L’argadell.També ha participat en trobades li-teràries i jornades culturals i actu-alment és membre de la Junta del’Associació Cultural del Matarra-nya.

Celebració deSant Jordi aLledóJOSÉ MIGUEL GRÀCIA

7

TEM

PS D

E FR

AN

JA d

igit

al /

n. 1

0 /

jun

y 20

13BA

IX C

INC

AMor en accident de trànsit Maria JesúsBurró Ferrer, senadora del PAR per Osca// JAVIER ORTEGA

Maria Jesús Burró Ferrer va mo-rir el passat 18 de maig en un acci-dent de trànsit al port de Monrepòsen xocar frontalment el vehicle enel què viatjava contra un tot terre-ny “Land Rover”. Burró i el seu ma-rit tornaven d’inaugurar la Fira dePrimavera de Biescas i anaven capa Fraga per a visitar la Fira de Mer-coequip.

La seva mort va causar gran cons-ternació entre la classe política i demanera especial en el seu partit, onestava considerada una gran treba-lladora i un valor en alça.

Des del PAR asseguraven que “elseu caràcter proper i alegre, la sevaresponsabilitat i rigor en la tasca en-comanada, la joventut i fermes con-viccions, la seva vocació de serveipúblic i inquietuds per la tasca co-muna al seu poble, la comarca, l’AltAragó i la nostra Comunitat, les pro-postes i iniciatives que estava pre-parant, faran que Maria Jesús deixiun enorme i permanent record alPartit Aragonès i en la política al-taragonesa, i la seva mort suposi unacircumstància molt dolorosa”.

A punt de complir els 37 anys,Burró va ser la sorpresa de la can-didatura de la coalició PP-PAR per

al Senat en les últimes eleccions ge-nerals. Va aconseguir més del 45 percent dels vots i un total de 52.356 su-fragis.

Tot just ésser elegida senadora vaanunciar que “el PAR es deixarà lapell per defendre els interessos delsaragonesos a Madrid”. I així ho vademostrar fins a l’últim momentamb nombroses iniciatives parla-mentàries referides a la seva terra.

Maria Jesús era secretària pri-mera de la Comissió de Pressupos-tos del Senat així com vocal de laComissió d’Economia i Competiti-vitat i de la de Reglament.

Segons va declarar en una ocasió:“el reforç de la presència del pro-jecte aragonesista a Madrid ha deser el camí perquè la nostra Comu-nitat, i en concret l’Alt Aragó, acon-segueixi reactivar els projectes fo-namentals per al seu desenvolupa-ment socioeconòmic”.

Maria Jesús Burró era també re-gidora del PAR a Albalat de Cinca,poble natal del cèlebre tenor MiguelBurró Fleta, més conegut pel segoncognom, del qual n’era parent, aixícom a vicepresidenta del ComitèComarcal del Cinca Mitjà i membredel Comitè Nacional de l’esmentat

partit i vicepresidenta de l’Asso-ciació “Aragonesistas”.

De sòlida formació, María JesúsBurró era llicenciada en Economiaper la Universitat de Saragossa, i te-nia el Diploma d’Estudis Avançatsen Anàlisi Econòmica de la Impo-sició, i el Màster en ComunitatsEuropees i Unió Europea pel RealInstitut d’Estudis Europeus.

Abans de ser elegida senadora tre-ballava en la Societat de Desenvo-lupament Mediambiental d’Aragó,i era professora associada de la Fa-cultat d’Economia i Empresa de laUniversitat de Saragossa, càrrecsque va deixar per dedicar-se a la po-lítica.

Havia desenvolupat la seva carre-ra professional en el sector públic lo-cal, com a tècnic de la Comarca delCinca Mitjà, i autonòmic, des delqual va participar activament en pro-jectes com la posada en marxa delPrograma de Desenvolupament Ru-ral Sostenible. Va coordinar diversespublicacions i era autora de diversosarticles, entre ells, un sobre “El sectori la política mediambiental a Aragócom a motor de desenvolupamenteconòmic i ocupació”, publicat a laRevista Economia Aragonesa.

ARXIU

col·lega i amic de Pascual Panadés,ha donat forma al volum gràcies ala documentació cedida per la fa-mília d’aquest. La publicació co-breix el buit que existia sobre lahistòria medieval de Saidí i té elmèrit d’aplegar fonts disperses endiversos arxius.

Salleras va repassar el contingutdel llibre, que arrenca de la con-questa cristiana al segle XII i arribafins a ben entrada l’Edat Moderna,per fer un retrat de la ribera delCinca en l’època medieval. El vo-lum, que consta de més de 300 pà-gines i s’estructura en una vintenade capítols, inclou arbres genealò-gics, fotografies i un glossari quefan més entenedora i amena la lec-tura.

Lo Branquil és una associació es-portiva, recreativa i cultural, queamb aquesta publicació ha volgutdonar més incidència a la seua ves-sant cultural.

8

TEM

PS D

E FR

AN

JA d

igit

al /

n. 1

0 /

jun

y 20

13BA

IX C

INC

A Publicació sobre la història de Saidí// CARME MESSEGUER

Dissabte 27 d’abril a les 20:00 delvespre, en el Cine Avinguda deSaidí i amb força afluència de pú-

blic, es va presentar el volum His-tòria de Saidí: època medieval. L’o-bra és un encàrrec de l’associacióLo Branquil d’aquesta població delBaix Cinca a l’historiador fragatíJoaquín Salleras Clarió.

La presentació va córrer a càrrecdel president de Lo Branquil, JuanCarlos Longán, del coordinador dela publicació, Albert Serés, i delmateix Joaquín Salleras. L’historia-dor fragatí va explicar que aquestestudi havia estat iniciativa del sai-dinenc José María Pascual Pana-dés, mestre de professió i un apas-sionat de la Història, que, diplomaten la matèria, pretenia dedicar-sedesprés de la jubilació a l’estudi dela història de Saidí i de Fraga. Pas-cual Panadés va morir a Barcelona(2009) sense haver pogut publicaruna obra de conjunt però sí algunsarticles científics o de difusió –unparell dels quals a TdF 53 i 54–. Perencàrrec de Lo Branquil, Salleras,

Com comença a ser tradicionalper primavera, l’Institut d’Estudisdel Baix Cinca va organitzar, diu-menge 19 de maig, una passejadacultural per la comarca. En aques-ta ocasió es tractava de localitzarl’indret, al Camí Vell, des del qual elrei Pere IV, el del Punyalet, proce-dent de Saragossa, es va aturar a lesenvistes de Fraga. En el cèlebre epi-sodi –que relata el mateix Cerimo-niós en la seua crònica– el rei, quetornava coent per l’enfrontamentamb els nobles de la Unió, es va sen-tir alleugerit en fer-li saber el seuacompanyant i conseller, Bernatde Cabrera, que el “lloc” –en refe-rència a Fraga– que ataüllaven eraCatalunya.

L’excursió va tenir també ungran valor paisatgístic, ja que, des deles pardines i fins als omprius delmont de Fraga, es van anar resse-guint les puntes de l’altiplà –loPlla– que es travessa abans d’arri-bar a Fraga des de Saragossa, entre

les quals arrenquen barrancs suc-cessius, com el de la Magdalena ol’alcavó Vermell, tot envoltant el tos-sal de Carledo, un dels punts cul-minants del terme. El recorregut vaacabar a Miralsot (popularmentLes Casetes), barri de Fraga de

gairebé 300 habitants a uns 5 km delnucli urbà.

La passejada va ser conduïda perJoaquín Guiral, estudiós local na-tural de Miralsot, soci de l’IEBC,que coneix amb profunditat el ter-ritori i la història del lloc.

Passejada de l’IEBC a Les Puntes// CARME MESSEGUER

L’abellar delPigarrat CARME MESSEGUER

Cobertadel llibre

9

Los ritmes i l’esperit “Latino” inundaran laXI edició del festival Estoesloquehay de Saidí// FELIP BERENGUER

El record i l’homenatge a la figu-ra del periodista Joaquim Ibarz, cor-responsal de La Vanguardia a Amè-rica Llatina des de 1980 fins al seutraspàs, el 2011, serà el fil conductor,amb el títol genèric de “Latino” de lesdiverses activitats que es programa-ran en l’onzena edició de la mostra ar-tística rural Estoesloquehay, que or-ganitza la Diputació d’Osca i l’A-juntament de Saidí i que tindrà lloca aquesta vila los dies 28, 29 i 30 dejuny de 2013.

Encara que la programació de to-tes les activitats no està tancada, po-dem informar que lo plat fort d’a-questes jornades serà lo concert quedonaran lo dissabte a la nit lo grupmadrileny Los Coronas, consideratslos padrins de l’escena surf actual (socalifornià) i una de les millors bandesinstrumentals del moment. En el seuúltim disc, titulat Adiós, Sancho, queha estat enregistrat a Houston (Texas)i presentat en una llarga i triomfal giraper Austràlia, s’observen reminis-cències llatines, i frontereres, amb res-sons de l’espagueti western, el cine-ma negre i ritmes propis de la fron-tera entre Mèxic i el sud d’EstatsUnits, condimentat en ocasions ambritmes hispànics.

Caracteritzats pel seu vigorós di-recte, Los Coronas ha anat consoli-dant una llarga trajectòria de més devint anys i han rebut els més encesos

elogis de gent del món del rock tanil·lustre com Steve Van Zandt, gui-tarrista de l’E-Street Band, de Bru-ce Springsteen.

A més, curiosament el vídeo pro-mocional de Rockaway Surfers, el pri-mer senzill de l’Adiós Sancho, es vagravar a la zona de la N-II pròximaa Fraga, amb escenes rodades al barEl Ventorrillo, conegut pel seu estileminentment canyí, i pel toro d’Os-borne que es conserva al costat de lacarretera.

A diferència d’altres edicions, laconvocatòria d’enguany s’obre prin-cipalment per a artistes pertanyentsal món de les arts escèniques (músi-ca, dansa i teatre). L’àmbit de les artsplàstiques i l’artesania en generalestarà cobert amb l’exhibició de vora

cinquanta peces seleccionades del’extensa col·lecció de Joaquim Ibarzque es troba emmagatzemada a “LaCasa de usted-Casa vostra” on hi hamés de 3.000 peces que aquest pe-riodista nascut a Saidí va anar ad-quirint durant els més de 30 anys tre-ballant com a corresponsal a Amèri-ca Llatina. La temàtica “Llatí-Latino”que s’ha escollit enguany per l’edicióde Estoesloquehay s’ha inspirat en laseua figura.

Ibarz es va convertir en l’únic pe-riodista espanyol que va rebre elmés antic reconeixement interna-cional en el camp del periodisme,atorgat per la Universitat de Co-lumbia (Estats Units) el premi MariaMoors Cabot, 2010. També obtinguéel premi “Cirilo Rodríguez” de 2009.

Ara resulta que el PP al País Valencià prohibeix la mateixa de-nominació “País valencià”. És a dir, no accepta que lliurementi democràticament hi haja ciutadans, i representants polítics d’a-quests, que facen servir la denominació que més els agrade peral seu territori –tot i haver-hi, a més, molts motius de pes per uti-litzar el terme “País Valencià”–, i tenen la barra, en un exerciciincreïble de cinisme –ni el mateix Goebbels ho faria millor– d’a-cusar de nazis els qui no cedeixen als seus desitjos.

Evidentment des del PP tampoc no s’accepta que es faça ser-vir la denominació “català” per a designar la llengua pròpia delPaís Valencià, en consonància i clar paral·lelisme amb la pros-cripció del terme “català” a la Franja tot substituint-la per l’a-berrant acrònim “lapao”.

Us imagineu que al Parlament de Catalunya algú digués queel mot “Espanya” –com fan ells amb “Països Catalans”– és un in-vent nazi i feixista? Com es posarien! Tindríem tota la cavernamediàtica esquinçant-se els vestits... En canvi, la situació contràriaés plenament permesa. Com és possible? Com pot passar això im-punement en un estat de la UE?... Sincerament, cada cop sem-bla més que ens trobem als Balcans. No vull ni imaginar què pas-saria si no estiguéssim sota l’aixopluc de les institucions europees.

Realment bufen molt mals vents des de ponent. Uns vents plensde miasmes i fang enganxifós i corrosiu que es fica arreu i tot homalmet. Caldrà que busquem en la nostra memòria genèticacol·lectiva els anticossos adequats que ens permetin resistir i plan-tar cara a aquesta tremenda ventada.

Els bàrbars desfermats // Joaquim Torrent

ESTAMPES RIBERENQUEST

EMPS

DE

FRA

NJA

dig

ital

/ n

. 10

/ ju

ny

2013

BAIX

CIN

CA

Los Coronas SONY MUSIC

10

TEM

PS D

E FR

AN

JAd

igit

al /

n. 1

0 /

jun

y 20

13LL

EI D

E LL

ENG

ÜES Aragó expulsa el català

del seu ordenament jurídic// MÀRIO SASOT

Les Corts d’Aragó van aprovar elpassat 9 de maig en Ple la nova Lleid’Ús, Protecció, Promoció de lesLlengües i modalitats lingüístiquespròpies, amb els vots favorablesdels partits al govern (el PP i elPAR) enmig de fortes crítiques detots els partits de l’oposició (PSOE,CHA i IU), que van veure rebutja-des la totalitat de les seves esmenesen la comissió.

La nova llei elimina el reconei-xement lingüístic i la normalitzacióde l’ús del català i de l’aragonès aAragó amb les seves respectivesvariants locals i dialectals i reconeixde manera genèrica les modalitatslingüístiques de dues zones d’Ara-gó: la parlada en les àrees pirinen-ques i prepirinenques i la pròpia del’àrea oriental de la Comunitat Au-tònoma, a les quals se’ls aplica elgentilici de llengües aragoneses sen-

se qualificar lingüísticament.Amb l’aprovació d’aquesta Llei,

queda derogada l’anterior norma-tiva, aprovada el 2009, que fixava l’a-ragonès i el català com a llengüespròpies de la comunitat. Aquella lleiva crear un òrgan gestor i assessordel govern en política lingüística, elConsell Superior de Llengües, queara desapareix, i contemplava lacreació de les Acadèmies Aragone-sa del Aragonès i el Català, que araes redueixen a una sola AcadèmiaAragonesa de la Llengua, que re-gularà les normatives de les llengüespròpies d’ambdues àrees: la piri-nenca i prepirinenca (LAPAPYC)i la de l’Aragó Oriental (LAPAO).

La portaveu de CHA, NievesIbeas, va qualificar l’aprovació d’a-questa llei com “una nova retalladade drets per a més de cent mil par-lants aragonesos”. La representant

del PSOE va acusar la norma apro-vada de “falta de rigor acadèmic” ide ser un paperot inútil que en resprotegirà les nostres llengües prò-pies” i IU va anunciar que ambaquesta llei “es condemna a la desa-parició el català i l’aragonès a Ara-gó”.

La diputada del Partit Popular(PP), María José Ferrando, coordi-nadora de la ponència de la Llei deLlengües, ha explicat que “aquestallei allibera els aragonesos de parlardel que no parlen i de sentir el queno senten”, alhora que insistia ques’evitava “l’enorme malbaratamenteconòmic” que hagués suposat l’a-plicació de la llei vigent fins ahir, ar-gument que ja va provocar fa mésd’un mes l’abandonament de CHA,PSOE i IU de la ponència on s’es-tudiaven les esmenes al Projecte deLlei aprovat ahir.

Per a les associacions que portendiverses dècades treballant per la de-fensa i la conservació del català i l’a-ragonès a Aragó, aquesta Llei su-posa “un atac frontal a aquestes llen-gües i un intent institucional que ala llarga desapareguin” i els seus ex-perts dubten de la seva validesa coma instrument per desenvolupar cappolítica lingüística. Segons el seu ar-ticulat, les diferents modalitats lin-güístiques aragoneses (excloses lesdel castellà, que no contempla laLlei) només podran ser objected’ensenyament en les seves zonesd’ús tradicional, desapareixent lesàrees de transició i de recepció. Elnom d’aquestes modalitats podrà serdecidit en cada municipi pels dos ter-ços del seu consistori. Alhora, els de-fensors d’aquesta Llei reconeixen lesdificultats de trobar filòlegs llicen-ciats per impartir l’aragonès, i que,no obstant això serà menys compli-cat organitzar els ensenyaments enl’«Àrea oriental», on pensen comp-tar amb els actuals professors de ca-talà en els centres escolars de laFranja, molts d’ells llicenciats en Fi-lologia Catalana o en possessió delsnivells D i E en aquesta llengua.

DoloresSerrat,consellerad’Educacióde la DGAHERALDO DE

ARAGÓN

11

TEM

PS D

E FR

AN

JA d

igit

al /

n. 1

0 /

jun

y 20

13LL

EI D

E LL

ENG

ÜES

Manifest contra la Llei de Llengües del PP i del PAR

Les associacions culturals aragoneses Associació Cultural del Matarranya, Institut d’Es-tudis del Baix Cinca i Centre d’Estudis Ribagorçans, coordinades en Iniciativa Culturalde la Franja, tenen com a objectiu principal, la defensa i promoció de la cultura i la llen-gua catalana d’Aragó, manifesten estar completament en desacord amb la Llei de Llen-gües —aprovada a les Corts d’Aragó el dia 9 de maig—, entre d’altres, per les següentsraons:

1a. Per la seua inconstitucionalitat en no respectar l’article 3r, apartats 2 i 3 de la Cons-titució espanyola i incomplir la Carta Europea de les Llengües Regionals Minoritàries,ratificada pel govern espanyol.

2a. Perquè nega el nom de les dues llengües pròpies, minoritàries a Aragó, però ma-joritàries en els seus respectius territoris, el català i l’aragonès, mitjançant impropis i ri-dículs qualificatius, amerats d’ideologia i exempts de rigor científic.

3a. Perquè no respecta cap de les opinions dels experts en lingüística i filologia, i fa casomís de tots els informes que han emès al respecte les corresponents acadèmies i universitats—RAE, IEC, UNIZAR...

4a. Perquè és un insult al sentit comú quan afirma que “L’objecte d’aquesta Llei és re-conèixer la pluralitat lingüística d’Aragó i garantir als aragonesos l’ús de les llengües iles seues modalitats lingüístiques pròpies ...”. O quan afirma que “És objecte d’aquestallei propiciar la conservació, recuperació, promoció, ensenyament i difusió de les llengüesi modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó”, en ser el cas que tot queda a l’atzar d’una su-posada bona voluntat de les institucions, sense mitjans tècnics ni econòmics, ni organit-zació per al desenvolupament de la norma.

i 5a. Perquè l’objectiu bàsic de la Llei, clarament polític, no és altre que la derogacióde l’anterior de 2009, la qual cosa traspua un tuf de genocidi lingüístic.

Les associacions signants fan públic també que el Govern d’Aragó les ha cancel·lat to-tes les subvencions, ha anul·lat el projecte “Jesus Moncada” i les subscripcions institucionalsde Temps de Franja —l’única revista d’Aragó en català—, i ha fusionat els premis ArnalCavero en aragonès i Guillem Nicolau en català, privant-los de la dotació econòmica, cosaque ha suposat un estrepitós fracàs en la recent convocatòria, circumstància de grat delGovern a fi i efecte de liquidar aquests premis.

La Franja d’Aragó, a 9 maig del 2012

12

TEM

PS D

E FR

AN

JA d

igit

al /

n. 1

0 /

jun

y 20

13LL

EI D

E LL

ENG

ÜES

nismes internacionals com el Con-sell d’Europa o la UNESCO “. Fi-nalment, el document adverteix del“perjudici irreversible” que la des-protecció legal i jurídica actual i l’a-provació de la nova Llei puguen cau-sar a les dues llengües minoritàriesd’Aragó, “especialment la més des-protegida i feble: l’aragonès”, re-cordant que «la diversitat lingüísticaconstitueix un patrimoni immateriald’incalculable valor, la regulació hade seguir el que estableix la Cartaeuropea de les llengües regionals ominoritàries que forma part deldret intern espanyol des de 2001”.La Coordinadora “Aragó Trilin-güe” està actualment integrada perles següents entitats: Consello d’a Fa-bla Aragonesa, Rolde d’EstudisAragonesos, Associació CulturalMatarranya, Ligallo de Fablans Sa-ragossa, Chunta Aragonesista, Cen-tre d’Estudis Ribagorçans, Sindi-cat Obrer Aragonès-Sindicat d’ Tre-balladors d’Aragó, Institut d’Estu-dis del Baix Cinca, AC Sant Severo,Federació de Ligallos de Fablans,Iniciativa Cultural de la Franja, ACBiella Nuei, A. Estrela i Societat Cul-tural Aladrada.

Queixa al Justícia per la situació de la Llei de les Llengües d’Aragó// MÀRIO SASOT

El passat dimarts 30 d’abril, a latarda, un grup de representants dela Coordinadora “Aragó Trilingüe”,acompanyats de l’ex Justícia d’A-ragó, Emilio Gastón Sanz, es vanreunir amb el titular d’aquesta ins-titució, Fernando García de Vicente,per fer-li lliurament d’una queixa perla situació de paràlisi en què estroba el desenvolupament i aplica-ció de la Llei 10/2009, d’ús, protec-ció i promoció de les llengües prò-pies d’Aragó, així com pel retrocésen el reconeixement i protecció delcatalà i l’aragonès com a llengüespròpies de la Comunitat que supo-sa la Llei presentada pel govern da-vant les Corts d’Aragó i que es tro-bava en aquell moment en tràmitparlamentari.

Després del lliurament de l’escritde queixa al registre, el Justíciamantingué un distesa i franca con-versa de més de dues hores ambGastón i els representants de laCoordinadora, acompanyat de laseua assessora en temes estatutarisi lingüístics, Itziar Ochoa. Durant lareunió, García de Vicente posà l’ac-cent en destacar la necessitat de bus-car punts de consens entre els par-tidaris de l’actual Llei de Llengües iels de la futura Llei i va mostrar laseva disposició a plantejar a l’actualgovern PP-PAR la possibilitat d’am-pliar l’actual Projecte de Llei en al-guns punts com la possibilitat d’a-prenentatge de les llengües prò-pies a tot el territori aragonès il’admissió d’escrits en aquestes llen-gües per part de les diferents admi-nistracions autonòmiques. Fins i totcomentaren la possibilitat de sug-gerir al govern PP-PAR la possibi-litat d’establir dues seccions dife-rents a la possible Acadèmia Ara-gonesa de la Llengua. El problemaés que si una secció seria la de l’A-ragonès, quin nom tindria l’altra?Aquí és on es va quedar aturada laqüestió, perquè des de la Institucióque té que defendre els drets de(tots?) els aragonesos, es veia coma “molt problemàtic” intentar man-

tenir el nom de català com a defi-nició de les “parles d’ús predomi-nant a l’Aragonès Oriental”.

Contra la paràlisi i el negacionisme

En l’informe de queixa presentatal Justícia d’Aragó, els membresde la Coordinadora “Aragó Trilin-güe”, que agrupa 14 entitats que tre-ballen pel reconeixement i conser-vació d’aquestes dues llengües, de-nuncien la paràlisi i l’incomplimentde terminis en el desenvolupamentde la Llei de Llengües aprovada enla passada legislatura, el que vaprovocar la dimissió del presidentdel Consell Superior de Llengüesd’Aragó i l’informe desfavorable alnou Projecte de Llei per part d’a-quest organisme i del Consell Es-colar d’Aragó. Respecte al nou Pro-jecte de Llei presentat pel GovernPP-PAR a les Corts d’Aragó, els sig-nants de la queixa consideren queaquest “nega l’existència de lesdues llengües minoritàries (aragonèsi català) que reconeix la ciència ro-manística internacional i els orga-

Lliurament de la queixaal Justíciad’AragóCARMEN RIVAS

TEM

PS D

E FR

AN

JA d

igit

al /

n. 1

0 /

jun

y 20

13LL

EI D

E LE

NG

ÜES

13

Consumatum est. Les Corts d’A-ragó han aprovat l’anunciada Llei deLlengües només amb els vots dels di-putats que recolzen el govern decoalició PP-PAR. Un nyap legalque deroga la llei de 2009, aprova-da amb el recolzament del PSOE iCHA. Un escratx institucional delPP i del PAR contra els aragonesosque parlen català i aragonès. Parla-ven, perquè ara el català passa a de-nominar-se, segons el nou text legal,LAPAO (Lengua Aragonesa Propiadel Área Oriental) i l’aragonès, LA-PAPIP (Lengua Aragonesa Propiade las Áreas Pirenaica y Prepire-naica).

A estos polítics que tant els hi mo-lesta els escratxs de les plataformesciutadanes davant dels seus domicilisfamiliars, no els importa realitzaruna coacció en tota regla des de lesinstitucions sobre els milers d’ara-gonesos que, a més del castellà, te-nen un altra llengua com a principaldes que van nàixer. Els afectatspels escratxs del carrer, veuen pro-tegides les seues llars per les forcesde seguretat perquè cap dels mani-festants a la porta de casa es des-controli. Tanmateix, este escratxinstitucional, com és suposadamentcorrecte des del punt de vista polí-tic, deixa sense cap protecció a totsels aragonesos bilingües als qui pre-tén ignorar, com si no existissin,per article de llei.

Este escratx, esta llei, és una ba-

Escratx institucional PP-PAR contra elsaragonesos que parlen català i aragonès// RAMÓN MUR

turrada de mal gust. És com si elsdiputats del PP i del PAR hagues-sin sortit a la via per cridar, davantl’arribada del tren del català i delaragonès, “Chufla, chufla, ¡como note apartes tú!”. En el mateix trenviatgen lingüistes, acadèmics, pro-fessors, alumnes amb els seus paresi tot tipus de representants de la co-munitat científica. Els és igual, ellsni cas. Són baturros, tossuts i cabuts,digníssims representats del batur-risme que rebutjaven intel·lectualscom Pedro Laín Entralgo. Poc elsimporta a estos catxiruleros el quepodia pensar el ja traspassat direc-tor de la RAE, nascut a Urrea deGaén i que va subscriure un mani-fest en què els acadèmics reconei-xien com a català la primera llen-gua parlada en l’Aragó oriental.Estos prohoms i dones de la novaLlei de Llengües són molt castissos,la seua cultura és la de l’all i del vi.El cap lligat i un bon raig del porró,llenguatge baturro universal.

Això sí, estos baturros de l’era mo-derna promouen col·legis bilingüesen què, segons la consellera d’Edu-cació, Dolores Serrat, no noméss’ensenya anglès sinó que tambés’imparteixen matèries EN anglès.Malament l’informen a la conselle-ra els inspectors perquè, d’altra for-ma, coneixeria les queixes de la co-munitat educativa aragonesa per ladeficient preparació dels profes-sors en esta llengua, tant en primà-

ria com en secundària. “Els alumnesacaben els seus estudis amb un an-glès macarrònic”, em comentava fapoc una professora d’ensenyamentsecundari.

Total, que els baturros promotorsd’esta llei han inventat, així, tal comsona, dos noves llengües que hanportat per llei a este món: el Lapaoi el Lapapyp. Han reculat al tempsdel pare Faci (segle XVIII) i de Par-do Sastrón (segle XIX) que, per nodenominar el idioma “predominantde l’àrea oriental d’Aragó” catalàperò tampoc “txapurriau” perquèsabien que era un insult a la digni-tat intel·lectual i científica, van es-criure que a Bellmunt i la Codo-nyera “es parla una espècie de lli-musí”. Estos baturros parlamenta-ris no saben que ja el 1824 l’insigneJuan Moneva y Pujol, catedràtic dela Universitat de Saragossa, solia dirque l’idioma predominant en l’A-ragó oriental, que “diuen txapurriau,és català i el que txapurregen és unabarreja de català, mallorquí i va-lencià, que les tres són una mateixallengua”. Estos baturros polítics sónincapaços d’entendre que per amolts dels seus conciutadans “en lamateixa essència del nostre ser ara-gonès està el parlar català des delnostre naixement”. Per ells, per alsbaturros legisladors, ser aragonès iparlar català és tan impossible comafirmar que “el ferro és fusta”. Quehi farem?

Els assistents a la reunió de laCoordinadora Aragó Trilingüe ce-lebrada el passat 23 de maig, da-vant la situació generada amb l'a-provació de la llei de llengües delPP-PAR i la inadequada actitud delJustícia durant l'entrevista quemembres de la coordinadora vammantenir amb ell amb ocasió de lapresentació de la nostra queixa,sense interessar-se pel tema de la

vulneració de la legalitat que li pre-sentàvem, pensem que és urgentplantejar a les nostres organitza-cions la necessitat de promouremobilitzacions per a sensibilitzarals nostres territoris i a tot Aragóde la situació que patim.

Entre les propostes sotmeses a ladecisió de les associacions sorgir lesde constituir un Consell Superiorde les Llengües d'Aragó a l'ombra

o “clandestinitat”, que faci de con-trapunt públic a la successió de me-sures que pugue adoptar al res-pecte el Govern d'Aragó en aplica-ció de la Llei, així com convocaruna manifestació ( o a finals dejuny o a la tardor) a Saragossa u or-ganitzar cremes d’exemplars ima-ginaris de Lapaos i Lapapycs a lesfogueres de Sant Joan de les nos-tres localitats.

La Coordinadora Aragó Trilingüe crida a mobilitzar-se contra la Llei// M.S.

TEM

PS D

E FR

AN

JAd

igit

al /

n. 1

0 /

jun

y 20

13LL

EI D

E LL

ENG

ÜES

14

Carta de convocatòria de l’alcaldesa deMequinensa als ajuntaments de la Franja // MAGDALENA GODIA IBARZ

«Benvolgut alcalde/ssa:

Després de l’aprovació a les Cortsd’Aragó de la nova Llei de Llengüesque deroga l’anterior i que suposauna clara reculada de 30 anys o mésen tot l’avançat i consensuat enaquesta matèria, i deixa pas a unaclara incertesa que, entenc, no res-pon a la realitat lingüística dels mu-nicipis de les comarques catalano-parlants d’Aragó, varis de vosaltresm’heu traslladat la necessitat deautoconvocar-nos a mantenir unatrobada que pogués analitzar lesconseqüències de la nova situació iconsensuar les possibles actuacionsi/o accions a dur a terme conjunta-ment.

Per tal motiu, en encomanar-meaquesta iniciativa, et convoco a unajornada el proper dissabte 1 dejuny, a les 11:00 hores a l’Ajunta-ment, on fa gairebé tres dècades al-caldes i regidors d’aquestes comar-ques van signar la Declaració de Me-quinensa per sol·licitar al Governd’Aragó el respecte a la nostra llen-gua i el seu ensenyament en els cen-tres educatius.

En aquesta trobada, a més d’al-caldes i regidors participaran tècnics

De llengües, identitats i acrònims // Antoni Bengochea

–La llengua comporta un aspecte identitari molt fort– ensinsistia el Justícia d’Aragó- Podem acceptar la denominacióaragonés, però no català. Suposaria acceptar la catalanitatd’un territori nostre. Això, mai.

Aquest és l’argument més ferm per eliminar el català del’òrbita lingüística aragonesa. No es pot de cap manera cedirterritoris a una Catalunya separatista, enemiga ancestral dela identitat aragonesa.

Perquè és clar que el castellà no té cap connotació identitària.És la llengua amplament utilitzada –i que, a més a més, iden-tifica la unitat territorial aragonesa–. Com el seu nom indica,no hi ha res més aragonès que el castellà, que conforma un im-peri que, des de Saragossa, irradia per tota la resta d’Espanya,gran part de l’Amèrica Llatina i amb un bon nombre de par-lants als Estats Units. Aquesta és la realitat actual i la que téimportància. Que la llengua castellana sigui forana a l’origen,o que comencés a desenvolupar-se a les nostres terres al segleXV –al menys 250 anys després de la presència de la catalana

i aragonesa, a la que poc a poc ha anat suplantant– no té capimportància: son coses d’un passat molt remot, coses d’abans.

Els noms de les llengües no s’han d´imposar (com volen ferels filòlegs), cadascú pot posar-li els noms que vulgui, sempreque siguin noms de llengües aragoneses. Res s’ha de prohibir(bé, es pot fer una excepció amb la paraula català, pel perillque comporta). Així, doncs, tot el que es parla a l’Aragó ésllengua aragonesa: hi tenim una Llengua Aragonesa Pròpiade l’Àrea Oriental (LAPAO), una altra pròpia de l’Àrea Pi-rinenca I Prepirinenca (LAPAPYP), i una altra que es situamés enllà del bé i del mal i que és pròpia de totes les àrees, ésa dir, pròpia de la Unitat Territorial Aragonesa (LAPUTA).Com veieu l’acrònim coincideix amb un territori dels “Viatgesde Gulliver” que, per la seva cacofonia, donà molt que parlaren la seva època. Cap problema, també lapao coincideix ambuna llengua minoritària xinesa. El que importa és la llibertat,la tolerància i, sobretot, sobretot, actuar amb molt, molt d’a-ragonesisme.

de l’administració i professors uni-versitaris en la matèria, que analit-zaran les afeccions, tant en el temafilològic com en l’administratiu o denova normativa.

Les seves aportacions i explica-cions contribuiran a enriquir el pos-terior debat que, confio, pugui aju-dar-nos a consensuar una posturaenfront d’aquesta Llei del Governd’Aragó, amb la qual, al desaparèi-xer els noms de les nostres llengüespròpies, entenc, decau també la fo-namentació jurídica per impartirl’assignatura de la llengua catalanaen els centres educatius, tal com hanadvertit ja diversos juristes en unaprimera lectura de la nova Llei.

A punt de celebrar el proper mesde febrer el 30 aniversari de la De-claració de Mequinensa, molts delsseus objectius s’han anat assumint,des del respecte, la llibertat i el su-port institucional. De fet, la realitatdels nostres municipis és que l’en-senyament de la llengua catalana enels centres de primària i secundària,segueix sent voluntària i demanda-da per més del 95 % de l’alumnat,que quan acredita haver aprovat unnombre de cursos rep, en finalitzarl’ESO, el títol de nivell B en el co-

neixement de la llengua catalana.Per aquests motius, i davant la im-

portància que aquest assumpte té ales nostres comarques m’agradariacomptar amb la teva presència i par-ticipació en la jornada de Mequi-nensa del proper 1 de juny on con-fio poder saludar-te personalment.

T’agraeixo l’atenció prestada aixícom estic convençuda que compar-teixes, com a alcalde o alcaldessa delteu municipi, la teva sensibilitat icompromís envers aquest assumpte.

Mequinensa, 20 de maig de 2013»

MagdalenaGodia Ibarz,alcaldesa deMequinensa

ARXIU

15

TEM

PS D

E FR

AN

JAd

igit

al /

n. 1

0 /

jun

y 20

13LL

EI D

E LL

ENG

ÜES

És poc probable, quan no impos-sible, que els nostres pobles siguen elcentre d’atenció de les xarxes socials.En canvi, la nova Llei de Llengüesdel Govern d’Aragó va fer que totesles mirades estigueren posades en lescomarques de la Franja. A falta d’u-nes hores de que comencés la sessióplenària de les Corts que va donarllum verd a la Llei de Llengües queesborra la definició de català com lallengua dels nostres pobles, el hash-tag #lapao es va convertir trendingtopic a twitter. La nomenclaturaque ha servit per resumir la definicióde ‘Lengua Aragonesa Propia delÁrea Oriental’ va ser usada i com-partida per milers d’usuaris, i elhashtag #lapao va ser, durant 48hores, trending topic no només a l’A-ragó i als territoris de parla catalana,sinó a tot l’Estat espanyol. La majoriad’ells, indignats per la decisió presaper la coalició de govern entre PP iPAR.

Veïns de la regió que parlaven deridícul espantós. Altres que amplia-ven per moments el seu coneixementde llengües i allargaven el seu currí-culum. Uns que, senzillament, pen-

El hashtag #lapao, fenomen de masses i trending topic a twitter// RUBEN LOMBARTE

Contràriaments as mèns principis mès arraïtzadi, aué non es-criui en catalan. Non ac harè pr’amor que non è cap de dobte quehè’c a perdut tot eth sòn sens. Aguesta ei ua revista des comar-ques catalanofònes d’Aragon, e en Aragon, ac sabem ara, non separle pas, o non se parle bric, o non se parle mès, eth catalan. Enconseqüéncia donques, me shaute mès escríuer ara en lengua ca-talana pròpria der airau extremo-occidentau e septentrionau deCatalonha (LCPAEOSC). Ei a díder: aquera que panoccitanis-tes e pancatalanistes apèren “occitan”, “gascon” o “aranés”. Nonei cap de remoquet ne cap de badinada –aguesti dies se n’a hètmassa, de remoquets e badinades, sus tot açò–. Arrebrembatz qu’e-ra Val d’Aran siguec includida en Reiaume d’Aragon ja en 1067,e que dempús trantalhèc entre Aragon e es comdats de Palhars,Ribagòrça e Bigòrra enquiara sua incorporacion definitiua araCorona a trauèrs dera Querimònia, un autentic precedent des au-tonomies (enguan ne celebram es 700 ans). Era Val non siguecincorporada en Principat de Catalonha enquia 1389 (Corts deMontson) e confirmada peth Parlament e eth Sindic en 1411.

Expliqui tot açò entà que sigatz conscienti qu’era Val d’Aran

ei un territòri irrenonciablaments aragonés. De hèt, bèri mapesd’Aragon l’ac includissen: ac è vist damb es mèns uelhs. Encaramès: se guardatz era Biquipedia (en aragonés) o era Wikipedia(en espanhòu), arribaratz ara conclusion que non pòt èster arrenmès que aragonesa (encara que se guardatz era Viquipèdia ca-talana, ei catalana, e se guardatz era Wikipèdia occitana, donc oc-citana). E que mos cau contra-atacar. Aragon ei plen de panca-talanistes. De hèt, segontes eth president des Corts d’Aragon, J.A. Biel, tot er arc ideologic dera quèrra que n’ei plen (es de CHAincludidi). I a mès pancatalanistes en Aragon qu’en toti es PaïsiCatalans amassa. E era melhor defensa qu’ei un bon atac.

S’artenhem era incorporacion dera Val d’Aran en Aragon, eraranés, qu’a categoria de lengua oficiau en Catalonha, vierà au-tomaticaments lengua oficiau d’Aragon. Mès, coma qu’ei (o serà)era lengua extrèma der airau orientau e pirenenc dera comuni-tat autonòma, passarà a èster neolapao e neolapapyp. M’auratzd’èster arregraïdi. Mercés ath mèn esfòrç e imaginacion, era nòs-ta lengua sense nòm ei a un pas de vier oficiau. E fin finau, estecuento se ha acabau.

La imaginació al poder // Ramon Sistac

TOT ENSENYANT LES DENTS

saven que era el Dia dels Innocents.I és que la conya predominava enmolts dels missatges que es podienseguir a través de les xarxes socials.Prendre’s amb sorna un tema tan se-riós i respectuós com la llengua d’unterritori sembla contradictori. Peròl’aprovació de la llei ha generataquest efecte. Un debat ja superat, es-pecialment entre els més jóvens, queens torna a un punt de partida.Aquella llei capital que considera queles fronteres van arribar abans que lesllengües i que els veïns de la Franjaentenen el català perquè tenen un dodiví. La ’Generació de Bola de Drac’

de la Franja, per tant, deu mirar –imira– TV3 per aquesta virtut. Ono?

No només el debat va estar a lesxarxes socials, sinó que el #lapao i lanova Llei de no Llengües va ser temad’opinió dels diaris i inclús de les vi-nyetes de molts d’ells. Per la xarxa Fa-cebook es va expandir un originalmapa sobre les tres llengües que esparlen a l’Aragó i la seua àrea d’in-fluència. Apareixien el lapao, el la-papyp i lapolla, sigla de la ‘LenguaAragonesa Propia de Otros LindosLugares de Aragón’. És a dir, el cas-tellà de tots.

TEM

PS D

E FR

AN

JA d

igit

al /

n. 1

0 /

jun

y 20

13A

RA

GÓ

16

Los jurats del premi Miguel La-bordeta 2012 i del premi Arnal Ca-vero-Guillem Nicolau 2012 han de-clarat, per unanimitat, deserts amb-dós guardons.

El jurat del premi Miguel Labor-deta 2012 ha estat format per Hum-berto Vadillo, Ignacio Escuin Borao,Magdalena Lasala Pérez, TrinitatRuiz Marcellán, David Major Or-guillés i Almudena Vidorreta Torres.El jurat del premi Arnal Cavero-Gui-llem Nicolau 2012 ha estat compostper Humberto Vadillo, M. Luisa Ar-nal Purroy, Francho Beltrán Audera,Javier Lozano Serra, Fernando Ro-mans Hernando i Fernando SánchezPitarch.

El llibre ’Del ginebre’ ha estatproposat pel jurat com a millor llibreeditat a Aragó en 2012. Aquestaobra ha estat editada per Jekyll & Jilli el premi li ha estat atorgat “per seruna aposta decidida en presentar unllibre de forma diferent, en el qual esconjuga el clàssic amb les noves con-cepcions de les arts gràfiques, pel res-pecte als cànons clàssics i a les ca-racterístiques formals que ha de pre-sentar tot llibre, per la qualitat del pa-per i la tipografia escollits, i pels ele-ments introduïts en l’enquadernació”.

El jurat ha estat compost per Hum-berto Vadillo, José Luis Acín Fanlo,Eva Cosculluela Quintín, José LuisMarquina García, José Luis MeleroRivas i Palmira Vicente Sanz.

El segon premi, que reconeix la mi-llor trajectòria professional en el

El DirectorGeneral deCultura,HumbertoVadillo, en ellliurament delsPremis G.Nicolau 2011.SIGRID SCHIMDT VON

DER TWER

El premi híbrid Arnal Cavero-Guillem Nicolau2012 s’ha declarat desert// M.S.

sector del llibre d’Aragó, ha estat pera Juan Francisco Pons. El jurat haconcedit aquesta distinció “pel seutreball professional, pel seu nivell d’e-xigència en tot el que fa, per aconse-guir que els llibreters aragonesostinguin la millor consideració tant aEspanya com a Europa, per les sevesaportacions al coneixement dels lli-

breters i les llibreries saragossanes, iper oferir a tots el seu temps i la sevasaviesa “.

Juan Francisco Pons es va fer càr-rec fa 50 anys de la Llibreria Pons deSaragossa fundada pel seu pare. La lli-breria és referent en bibliofília i enpublicació de llibres científics i tec-nològics.

Joan Baez (Nova York, 1941-) // M. Llop

DONES

Filla d’un físic i d’una professora de literatura, és la màxima fi-gura de la cançó protesta sorgida en els anys 60, a la calor de laguerra del Vietnam. També és coneguda com a cantant de músi-ca tradicional, country, pop i folk-rock. L’any 1959, a Boston, co-mença la seua carrera on va aconseguir la fama amb l’actuacióen el Newport Folk Festival i amb el seu primer disc al 1960. JoanBaez va ser el rostre popular de la música folk, cantant en actespolítics i la lluita pels drets civils d’acord amb l’emergent gene-ració d’artistes dels anys seixanta. Va viure amb Bob Dylan en-tre 1963-1965. Va crear Humanitas, una organització internacio-nal pro Drets Humans i fundà a Palo Alto, l’any 1963, un insti-

tut d’estudis sobre la no violència. Al març de 1968 es va casaramb el líder antibel·licista David Harris. Ha escrit dues autobio-grafies i gravat diversos discos, també va escriure les seues prò-pies cançons i fou la intèrpret de la música de moltes pel·lícules(Silent Running, Fame, Forest Gump...) Actuà en la pel·lícula Re-naldo y Clara, dirigida per Dylan. Ha participat en diferents fes-tivals: Woodstock, Newport, Monterrey, Live... Ha rebut nombrosospremis tant com a cantant com per la seua tasca humanitària. JoanBaez ha estat un model de dona que moltes noies de la meua ge-neració vam voler imitar, vam cantar les seues cançons protestai ens va servir de model... Una dona extraordinària!

TEM

PS D

E FR

AN

JAd

igit

al /

n. 1

0 /

jun

y 20

13G

ALE

RIA

DE

PER

SO

NA

TG

ES

17

Fa uns mesos vaig descobrir, gràciesal Facebook, l’existència del blog Al-Miknasiyya (miknesa.blogspot.com).És un blog d’història de Mequinensaper al públic en general, escrit de ma-nera molt amena i entenedora i que sig-nava un tal Jacinto Bonales, a vegadesamb altra gent. Vaig sentir enveja, unainiciativa així seria impossible queexistís a la Fraga actual, en la qual lacultura pròpia està quedant reduïda aun folklorisme embafador: quatre jo-tes saragossanes de lletra inquietant iuna sessió anual d’arqueologia tèxtil.Vaig parlar d’aquest blog als meus me-quinensans de referència, entre d’altresMarc Cornell i Berenguer de Mussots:el desconeixien i tampoc sabien qui n’e-ra l’autor. Fins i tot un dia que vaig sera Almenasp, vila propera a Mequi-nensa, visitant l’Esteve Betrià –tambébon coneixedor de la realitat mequi-nensana–, vaig aprofitar per demanar-li si en sabia res, del tal Bonales, sen-se èxit.

Uns dies més tard vaig llegir un nou

treball publicat al blog, Notes sobre elmoviment obrer a Mequinensa abansde la II República. Em va semblar in-teressant i vaig escriure a Bonalesper demanar-li de publicar-lo a Tempsde Franja (vegeu TdF 115). En pocsminuts no només m’havia contestatsinó que ja havia enllestit la retalladade caràcters que li havia encomanat!Finalment, l’entrellat es va resoldregràcies a l’Hèctor Moret: Bonales ésoriginari de Tremp, però ha vingut aviure fa un temps a Mequinensa per-què s’ha emparellat al poble. Doctor enhistòria per la Universitat de Lleida, éstreballador autònom i es dedica a la re-cerca (ha publicat uns quants tre-balls) i a tasques de gestió de patri-moni. L’octubre passat va guanyar elPremi Principat d’Andorra d’investi-gació, dotat amb 20.000€ i unes set-manes més tard el Josep Galan a laNormalització Lingüística de l’IEBCpel seu blog. Va ser llavors quan jo ma-teix i d’altres fragatins encuriosits perfi el vam conèixer. Jacinto Bonales

Jacinto Bonales, mequinensà polifacètic// H.S.

Periòdicament –així com cal– visito la meua dentista de cap-çalera, la consulta de la qual s’ubica al costat muntanya del car-rer Balmes, ben a prop de la Diagonal de Barcelona, a tocar dela cantonada –tal com comentava en la crònica anterior– on tro-bem un local de venda de roba de la cadena Zara Home, marcacomercial que conté un evident fals amic en la forma ‘home’, co-muna al català i l’anglès. Un fals amic que va fer que la cone-guda expresentadora de Televisió Espanyola Rosa María Mateopronunciés, ja fa alguns anys, ’Gaudí khom’ (és a dir, amb apro-ximada fonètica anglesa) per referir-se al barceloní Saló GaudíHome –passarel·la de moda dedicada a la vestimenta de l’home.L’anècdota em fa recordar una altra professional de la televisió,María Teresa Campos, que va llegir ’charel diez’ (talment com sifos un nom en homenatge al conegut parfum Chanel Nº 5, qua-tre gotes del qual era l’única cosa que es posava per a dormir laconeguda actriu nord-americana, i mite eròtic, Marilyn Monroe)per a referir-se a la varietat de raïm –conreat bàsicament a Ca-talunya– compacte i menut, de gra blanc, dolç, esfèric de pelagruixuda i de mida mitjana, conegut amb el nom ’xarel·lo’. Si bésón dues anècdotes protagonitzades per dues locutores televisi-ves que poden semblar dues llegendes urbanes, puc aportar elmeu testimoniatge personal (valga la redundància) sobre la seuaveracitat ja que com a teleaddicte malaltís, més en el passat queen present, vaig presenciar-les en directe.

Per pujar del carrer d’Aribau al xamfrà Balmes/Diagonal, devegades ho faig pel carrer de Mallorca i en l’aparador de la lli-

breria Central puc llegir la portada de la versió catalana del lli-bre de l’atleta i trader català de pare sirià Josef Ajram No sé onés el límit, però sé on no és, un títol en català que gràcies, ai las!,a la descurança pronominal que mostra, sembla un joc lingüísticque, inevitablement, em recorda el poema visual i cardinal del’amic Albert Aragonés: NO SÉ ON ÉS. Continuo pel passatgeMercader amunt i giro pel carrer Provença fins trobar a la ram-bla de Catalunya el rètol Yamamay en una botiga de roba per ala dona i, esclar, m’adono d’immediat del mot bifront perfecteque conté el nom de l’establiment comercial. La retolació pa-lindròmica, ludolingüística, d’aquesta empresa milanesa espe-cialitzada en roba íntima femenina m’ha evocat la publicitat lu-dolingüística que trobem en el metro, com ara l’eslògan –mig encatalà, mig en anglès– d’una coneguda multinacional japonesa:’Res a demostrar. Nou Toyota Land: Today, Tomorrow, Toyota’,o l’actual campanya contra la sida de l’ONG Metges sense fron-teres a partir d’una fotografia de la panxa d’una dona de pellfosca embarassada amb un requadre blau tapant-li l’omelic i lallegenda en blanc ‘Fes-te amic de Malik’; suposo que no cal in-sistir en l’homofonia entre el nom de fonts d’arrel semita Maliki el nom que rep actualment en català oriental (i de sempre encatalà occidental) la marca que deixa el cordó umbilical en l’ab-domen dels mamífers: melic. Entenc que es tracta d’un joc lin-güístic pensat en català, rara avis, perquè en la versió en caste-llà –campanya que existeix– perd del tot l’aspecte ludolingüístic.

Observacions ludolingüístiques de camí a ca la dentista // Esteve Betrià

també forma part de Garbinada, elgrup de teatre del poble que última-ment ha estat font de tantes alegries (ienveges per part dels fragatins obse-dits). Vaja, que s’ha fet seu el poble.També ha escrit alguna crònica per aTemps de Franja i esperem que de tanten tant el puguem anar llegint enaquestes pàgines. Només li falta esde-venir delegat de l’IEBC a Mequinen-sa! Tot arribarà...

U12

JacintoBonales

TEM

PS D

E FR

AN

JA d

igit

al /

n. 1

0 /

jun

y 20

13PA

ÏSO

S C

ATA

LAN

S

18

Lamento el titular. Estilísticament, es diu que no és acon-sellable lamentar-se quan s’escriu. Però és que allò que m’a-companya des de fa dies és la mala llet davant de tanta penú-ria.

L’endemà que es va votar la nefanda Llei a les Corts ara-goneses, un servidor de vostès va escriure un articlet a Vilawebque em permeto repetir ací, a TdeF: amb el títol Els noms i lescoses: el del català a la Franja, hi escrivia:

“El nom no fa la cosa: ho diuen els qui no donen importàn-cia a un fet tan poc rellevant com és canviar la denominacióde català per una altra referida al mateix sistema lingüístic.Dir-li LAPAO on volien dir xapaurriat per no dir-ne, simple-ment, català... Són els mateixos que diuen que s’ha de dir Co-munidad Valenciana al País Valencià. Ves per on.

Nosaltres, el moviment associatiu de la Franja, vam sabercom era d’important guanyar la denominació de català per ala llengua que parlem a les comarques que la componen; percert, la Franja és un invent que penja d’aquest fil tan potentque és la llengua comuna que ens identifica. Només per aixòexisteix la Franja i només des d’aquesta condició -la de ser ca-talanoparlants i, doncs, catalans- ens reconeixem. La dificultatrau ací mateix: com pot ser que uns catalanoparlants siguinaragonesos?

Sens dubte que vestir-nos de llengua catalana (superant l’o-

minós xapurriat) sempre ha estat un casus belli per als arago-nesos i, des de fa temps, des de sempre, ens han combatut. Sialgú en dubta, que escolti les intervencions dels representantsdel PP i del PAR a les Corts d’Aragó en la defensa de la llei:“la fem, la Llei, perquè els nostres aragonesos de la Franja noparlin el que els diuen que parlen i perquè no se sentin el quevolen que se sentin”

Així, doncs, no siguem ingenus i no emmarquem el conflicteen la cosa del nom perquè ens pot fer distraure d’allò que ensinteressa i ens ha ocupat tant de temps: avançar cap a la re-cuperació i la dignificació del català a la Franja perquè recu-peri tot allò que se li ha escatimat històricament, tenint pre-sent que l’àmbit lingüístic català no pot perdre cap ni un delsterritoris, per petit que sigui.”

Tot i reconeixent que avui aquest paper eixirà una mica es-trany, deixeu-me acabar amb aquestes ratlles de la carta queva escriure Salvador Espriu adreçada als mestres participantsde l’Escola d’Estiu de Rosa Sensat de l’any 1981:

“Recordaran que la llengua d’aquests països és única, queens és comuna i que és el lligam més fort que ens uneix. Calrespectar i salvar, doncs, les seves expressions i fonètiques, di-verses i enriquidores, dins una essencial unitat -i fins els nomsamb els quals es vulgui designar aquests particularismes...”

Ja no tinc mala llet. Ara a combatre la penúria.

Mala llet! // Francesc Ricart

NO SOM D’EIXE MÓN

La matinada del 6 al 7 de maig, Manel Riu vapublicar al seu perfil de Facebook el ja cèlebreMAPA (Mapa Lingüístico Propio de Aragón), enel qual –i seguint la tendència aragonesa de re-anomenar llengües– proposa dir-li LAPOLLA alcastellà: Lengua Aragonesa Propia de Otros Lin-dos Lugares de Aragón. El mapa va fer fortuna iva córrer ràpidament per les xarxes socials. Mi-lers d’usuaris el van compartir amb les seuesamistats i fins i tot va aparèixer en alguns mitjansde comunicació.

Riu va amanir la seua creació amb diversosacudits, com ara el diàleg següent:

—Tu ets profe, no, Manel?—Sip.—I què ensenyes?—Ensenyo LAPOLLA.—Ah.

El mapa lingüísticd’Aragó de Manel Riu fa furora la xarxa// HUGO SOROLLA

19

TEM

PS D

E FR

AN

JA d

igit

al /

n. 1

0 /

jun

y 20

13R

EPO

RTA

TG

E

Aquestes jornades formen part deles trobades biennals que es venen re-alitzant des de fa més deu anys i quetenen com a objectiu donar a conèi-xer el patrimoni de la pedra seca alsterritoris de parla catalana.

El passat cap de setmana es va ce-lebrar a Les Preses (La Garrotxa) laVII Trobada d’estudi per a la pre-servació del patrimoni de la PedraSeca, organitzada per l’associacióPedra Tosca i promoguda per laCoordinadora d’Entitats per la PedraSeca, amb l’assistència de més de 70participants.

En aquesta ocasió la Trobada vatractar tres eixos principals: Lingüís-tic. Vocabulari i Toponímia; Catalo-gació i Biodiversitat i Paisatge.

L’acte inaugural del divendres a latarda, que s’havia de celebrar al Clotde l’Infern, es va traslladar, pel maloratge, al Centre Cultural de les Pre-ses. S’inicià amb els pertinents par-laments de les autoritats i la inter-pretació de danses tradicionals acàrrec del Cercle de Cultura Tradi-cional i Popular Marboleny.

Desprès, els alumnes de 6è de pri-mària de l’Escola La Bòbila, vanpresentar la comunicació “Vegetacióals murs del Parc de Tosca: líquens,molses i falgueres”. Tot seguit, An-dreu Reixach i Nogué, estudiantd’arquitectura i membre de l’equipd’estudiants de l’Institut La Garrot-xa va presentar la seua comunicació“Pedra a pedra”. La ponència inau-gural “Història, arquitectura i pai-satge de la pedra seca a la Garrotxa.El cas del Bosc de Tosca” va estar acàrrec de Xavier Solà, doctor enHistòria per la Universitat de Giro-na.

Les sessions de treball van co-mençar en l’àmbit lingüístic, en el queels filòlegs Joaquim Monturiol i EloiDominguez van presentar una po-nència sobre el patrimoni lingüístic dela pedra seca, tot remarcant el perillde desaparició que pateix aquest lè-xic, com ho està aquest tipus deconstrucció. Van concloure fent unacrida per recopilar la terminologia enaquest àmbit a tots els territoris de

parla catalana. Li va tocar el torn a lapresentació, a càrrec de Claire Cor-nu, de la proposta sobre “L’art de lapedra seca a la nominació de patri-moni cultural immaterial de laUNESCO”. I, finalment, es van pre-sentar els llibres Marges amb la par-ticipació de l’escriptor Roger Vilà, Pa-trimoni rural i pedra seca. 20 itinera-ris a peu i en BTT a càrrec de Joan M.Vives i Percepcions de l’espai agrariperiurbà d’Anna Roca de la Funda-ció Agroterritori.

El dissabte es va encetar amb l’àm-bit temàtic de catalogació on es vanpresentar comunicacions sobre dife-rents inventaris realitzats en algunspunts del territori i es va fer un re-corregut pels principals resultats ob-tinguts per la wikipedra (http://wiki-pedra.catpaisatge.net). A mig matí esvan presentar les comunicacions so-bre les característiques constructivesen la que, diversos tècnics, van donarla seva visió sobre construcció, res-tauració i comportament estructuralde la pedra seca.

Per finalitzar les sessions es vaparlar de la pedra seca com a confi-guradora del paisatge i del seu efec-

Jornades dela Pedra Secaa la GarrotxaANNA SOLÉ

Calaceit seu de la VIII Trobada d’estudi per a lapreservació del patrimoni de la Pedra Seca 2015// ANNA SOLÉ

te en el medi natural.A la tarda es va fer una sortida pel

Parc de la Pedra Tosca i l’altiplà ba-sàltic de Batet de la Serra per visitardiferents zones d’interès de pedra ensec.

El diumenge es van celebrar dife-rents tallers pràctics, que encaixavenamb els tres àmbits tractats a la tro-bada. Tot seguit es van presentar lesconclusions, en les que es va debatresobre el futur de la pedra seca com aeix vertebrador del territori, de la ne-cessitat d’una més gran divulgació en-tre els professionals de l’arquitectu-ra i el públic en general, tot formulantla petició de promoure els estudis perl’aprofitament de la pedra com amaterial constructiu econòmic i sos-tenible.

Abans de concloure les jornades esva oficialitzar la seu de la VIII Tro-bada, que va recaure en la candida-tura presentada per l’Associació Cul-tural del Matarranya, que se celebraràal 2015 a Calaceit. Seguidament totsels participants en la Trobada vananar a dinar a Xenacs, mirador delParc Natural de la Zona Volcànica dela Garrotxa.

Comarca del Matarranya, un territori, un compromís, amb la cultura i el patrimoni

Sant Joan a la Torre del Comte