CASSOLA LITERÀRIA Jaume Pérez Montaner

JOC DE DAUS

Ahir va seure a taula Ausiàs March.Fou un àpat senzill, sens protocols:arròs al forn, en cassola de fang.

No era aquella cassola que ell va veurebullir al foc com les ones del maramb la forta tempesta d’unes dèries

que no el deixaven viure, revestidesde velles teories escolàstiquesi, tanmateix, tan semblants a les meues.

Ni eren veles ni vents, sublim desig,ni els dubtosos camins dels seus poemesamb peixos que brollaven entre els versos.

Era el dinar humil de cada dia: l’arròs amb els cigrons, la cansalada,la botifarra i uns bons talls de magre.

I una cabeça d’alls com a corona.Bona taula i bon vi, les coses clares.Després d’haver llegit els comentaris

d’un obtús erudit medievalista,el vell March m’ha dictat aquest poema,quan ja Estellés s’afegia a la taula.

Jo sóc aquest... jo sóc aquest que em dic...balbucejava l’un, l’altre somreia.El vers fou completat pels dos alhora:

jo sóc aquest que es diu Vicent Andrés,jo sóc aquest que em dic Ausiàs March;mentre per la ciutat Raimon cantava

a joc de daus vos acompararé.Entre les dents el dolç de l’almoixàvenai l’arnadí que tanca aquest poema.