Beato Angelico, Tots els sants

• És una festa dedicada al record dels avantpassats que se celebra el dia 1 de novembre i que està íntimament relacionada amb la festa celebrada l'endemà, la del Dia dels Morts o Dia de Difunts, el 2 de novembre . La creença tradicional és que l'1 de novembre els vius visiten els morts, i el 2 de novembre, els morts visiten els vius. Aquesta festivitat és una de les més antigues en el món cristià.

Els dies 1 i 2 de Novembre celebrem la festa de Tots Sants i el Dia dels Difunts

• Entre les tradicions més autòctones de casa nostra, n’ hi ha de gastronòmiques com el fer la castanyada, menjar panellets i moniatos ; i sobretot , la més universal de recordar els estimats difunts, visitant les seves tombes als cementiris i oferint-los flors com a record i homenatge.

Orígens de la festa•Sembla que la festa és d’origen celta.

• Els celtes l’anomenaven SAMHAIN i la feien per venerar els morts.

*El calendari celta comprenia dos períodes: el primer, el de primavera-estiu ; el segon, tardor-hivern.

•Els dies del SAMHAIN eren dies entre els dos períodes quan els dies s’escurçaven, començava a fer fred, i arribava més aviat l’obscuritat, cosa que possibilitava un més fàcil contacte entre morts i vius.

*També les terres del camp estan ja esmorteïdes. S’ha acabat la collita i la verema, i els camps romanen en un estat latent preparants-se per a la sembra, i per retornar a florir a la primavera.

Imperi Romà Els romans ja celebraven, en honor dels morts, les festes anomenades “Floralia”, consistents en grans ofrenes de flors, amb doble significat: primer, com a adorn; segon, també es preocupaven que no els manqués menjar als difunts.

Per altra banda, com a sentit simbòlic: es desprenien de les flors, com la mort els havia desprès dels éssers més estimats.

La festa romana de Floràlia incorpora ja aspectes del rituals funeraris egipcis.

Taula de les ofrenes

Processó de les ofrenes

Flors de latomba del FaraóTutankamon

Cristianització de la festa

Té lloc el segle VII DC pel papa Bonifaci IV.

El Papa va decidir purificar un temple pagà dedicat a tots els Déus, el Panteó de Roma, temple construït primer per Marc Agripa i després per l’emperador Adrià (76 – 138 DC) en honor al déu Júpiter per l'ajuda que els havia donat en les dures batalles per consolidar l’Imperi.

El Papa el consagra a la Verge i a tots els màrtirs cristians i decideix que cada 1 de novembre se celebri una festa, una diada en el seu honor i en l'honor de tots els màrtirs i sants cristians que allà es veneraven. Va concloure que durant aquest dia es fes una missa en honor als morts i un pelegrinatge al cementiri per fer una visita solemne als difunts.

M.Agripa Adrià

Panteó de Roma

Com que el costum de visitar els difunts al cementiri és d'origen romà, implantat pel papa Bonifaci IV, s'ha convertit en un tret comú en totes les cultures que en un moment o un altre van ser influïdes per l’antic Imperi Romà.

Tot plegat, la idea de la mort es fa present en un període concret que, dels celtes als egipcis, des dels romans fins a nosaltres mateixos, ha estat celebrat com el temps dels difunts.

Més tard, la festa s'estengué a tots els sants i Gregori IV en fixà la celebració el primer de novembre. Al final del segle X li fou agregada, l'endemà, la commemoració dels fidels difunts. Un segle després, els monjos de l‘ Orde de Cluny van formalitzar l'esdeveniment creant un dia de Commemoració dels Fidels Difunts.Antigament, però, aquestes visites es feien en les èpoques de les collites.El culte als morts es manté fins al dia d'avui. Normalment es diu una missa en honor als morts i, després, es fa una visita al cementiri per dur flors als difunts i arreglar la seva tomba

Gravat on apareix el Papa Gregori IV

Monjos de Cluny Restes monestir Cluny, FR

Tradicions catalanes Abans els padrins regalaven panellets als seus fillols, com per Pasqua els donaven la mona.Són propis d'aquest dia tres menjars especials: castanyes torrades, moniatos i un tipus de pastissets fets de variades maneres, segons els indrets, que en molts llocs reben el nom de panellets. De panellets, n'hi ha de moltes menes, de coco, de xocolata, d’ametlla, de cafè, i sobretot de pinyons…Dels aplecs per menjar castanyes, moniatos i altres plats típics se'n

diuen castanyades, mentre que la festa popular també rep aquest nom.

La Castanyada• La castanyada és una celebració molt lligada al dia de Tots Sants i

als ritus funeraris antics.• Se celebra el dia 31 d’octubre, és a dir, la vigília de Tots Sants, i es

mengen castanyes torrades,panellets i es beu vi ranci o moscatell.• Aquesta tradició ja està documentada al segle XVIII, en què la

figura de la castanyera es converteix en una figura molt popular. Eren dones molt conegudes que solien tenir parada fixa al carrer. De fet, és un personatge ben present a la cultura popular catalana, que li dedica contes i cançons.

• Tradicionalment, era una nit que se sopava en família i, després de l’àpat, es passava el rosari en memòria dels difunts. Un cop fetes les oracions, es feia la castanyada.

• Actualment, és una festa més col·lectiva, que ha perdut la intimitat familiar i que es comparteix amb amics o coneguts.

La Castanyada és la gran festa de la tardor!JA SOM A LA TARDOR! .-

L'estiu ja ens ha marxatara ens arriba el fred,el vent ja bufa forttothom corre pel carrer.

Panellets i un bon porróque ja arriba la tardor;panellets i un bon porrói acosteu-vos vora el foc.

Els arbres van ballant,les fulles tot volant,la pols es va aixecanti els barrets marxen saltant.

Al carrer de baixles castanyes a vint,i al carrer de daltja són a vint-i-cinc.

Àngel Daban

• Poema de Castanyada

Regna el primer fredsota l'auspici dels panellets,la collita dels fruits secsi la princesa ufana avui festejada.

Oh, protagonista de la Castanyada,oh, castanya ja madurada,oh, fruit daurat de la tardor!

Estrella a la llar de foc,contemporània de les carbasses,els moniatos i els rovellons,sàvia castanya que omples paperines,disfresses iaiesi omples de fum l'ambient tot anunciant un hivern ja incipient.

IsabelBarriel

Les castanyeres d'aquell temps eren molt diferents de les d'avui. Vestien de manera pròpia. Duien unes faldilles de sargil molt amples i folrades, amb davantal de cànem i llana. Al cap duien una caputxablanca de llana, molt llarga, que els arribava fins més avall de mitja faldilla. La duien lligada al coll i a la cintura. El bagatge de les castanyeres era també ben diferent del d'ara. Empraven fogons de terrissa semblants a una copa, i així eren anomenats.

• Castanyes, panellets i moscatell

• El fet que la gastronomia pròpia d’aquest dia estigui formada per aquests tres elements té una explicació.

• La castanya és un fruit propi de la tardor i, per tant, va lligada a la tradició del calendari agrícola.

• D’altra banda, els panellets es consideren una evolució dels antics àpats i ritus funeraris. Se sap que el dia de Tots Sants per postres només es podia menjar fruita seca, i els panellets són fets, bàsicament, d’ametlles i pinyons. D’altra banda, hi havia la tradició de dur pans a les tombes dels difunts com a ofrena funerària, perquè pensaven que la persona que s’havia mort necessitaria agafar forces per arribar al més enllà. Els panellets, per tant, podrien ser una evolució d’aquests pans petits i de la tradició de menjar fruita seca per Tots Sants.

• Finalment, el vi, com la castanya, forma part de la tradició agrícola, perquè la verema s’ha acabat fa poques setmanes i és un bon moment per tastar el vi novell.

Curiositats• Hi ha tradicions curioses entorn de la

castanyada i Tots Sants que, amb el temps, s’han perdut.

• Per exemple, hi havia cases en què es posava una castanya a cada graó i els nens havien de resar un parenostre per cada una que se’n menjaven, perquè si no, deien, venien els difunts quan eren al llit i els estiraven els peus.

• El dia de la castanyada també hi havia cases en què es posava un plat a taula amb castanyes i panellets en memòria de l’últim mort de la família.

Frases FetesN’hi ha de relacionades amb les castanyes, pròpies d’aquest temps, i d’altres relacionades amb el fred, perquè és el moment en què en comença a fer:

• “Treure les castanyes del foc”• “Per Tots Sants, castanyes i caragols amb

banyes”• “Per Tots Sants, desa el vano i treu els guants”• “Per Tots Sants, capes i mocadors grans”

Josep Carner , Els fruits saborosos• El poeta Josep Carner, en el llibre de poemes

Els fruits saborosos (1906), converteix les castanyes en un dels fruits simbòlics de la vellesa, perquè l’associa a l’època de tardor

AGAVÉ I LES CASTANYESAgavé té les mans suaus i fredoliques.Aplega les castanyes d’un foc de romaníi en va traient les closques i en va menjant les miques.

Comença a les palpentes, la fosca, el seu camí.

EIs fruits espeterneguen per fer-la enriolar.La flama vol parlar-li, com piadosa fada.Perquè Agavé és tan bona, tan dolça de mirar!Té una blancor molt trista, com mig esgroguissada,i, en els cabells, comença l’argent a tremolar.

Ja les germanes són casades; ella solaviu en la casa freda i cada nit més gran.Planyent, quan minva el dia, la rufagada hi volai els murs es fan més negres i el sostre es va allunyant.

–Castanyes, bon escalf als dits de la infantesaquan és alegre l’aire que ens desgavella els rullsi hom veu en cada cosa una guspira encesacom saludant una altra guspira als nostres ulls.

Prop meu era aleshores la fada grisa i bellaque en la dissort ens dava llamins i una cançó.Ja mes cabells són ara cendrosos com els d’ella;la que jo era manca devora la que só.

I les passades hores, com van tornant-se xiques,i en les properes, quina foscar, quin fred mortal!–Agavé té les mans suaus i fredoliques;planyent-la, sos anells ja són d’un or malalt.

Els fruits saborosos, de Josep Carner

Els Panellets

• A més de les castanyes, els panellets i la fruita confitada són també menjars típics d’aquesta singular festa.

Els panellets són uns pans molt petits, normalment rodons, producte de la rebosteria casolana que s'elaboren per la diada de Tots Sants. Hi ha tantes maneres de fer panellets com cases, segons el costum i la imaginació familiars, però habitualment es fan amb una massa de sucre, rovells d'ou i ametlla (a vegades també barrejada també amb patata o moniato) que es decora i complementa amb d'altres elements (coco, fruites confitades, pinyons, xocolata, etc). A les terres lleidatanes els anomenen "migetes".

• L'origen dels panellets i la seva relació amb la diada de Tots Sants és una qüestió encara no aclarida. Alguns historiadors defensen que poden ser una evolució d’antics àpats funeraris celebrats en moltes poblacions de la Catalunya vella, on hi havia el costum de fer un dinar després de la mort d'algun familiar.

• Aquest acte era tot un ritual, tant en la forma de parar la taula com en la distribució dels comensals i el tipus de menjar que se servia.

Altres teories suggereixen que aquest costum està lligat a la benedicció de pans, que es dipositaven com ofrena a les tombes familiars en honor a la memòria dels avantpassats i també com a aliment en el viatge al més enllà. Aquests pans haurien estat substituïts amb el temps pels dolços panellets, elaborats amb ingredients que no es passen amb el temps i que, per tant, poden aguantar uns quants dies mentre els difunts fan el seu camí cap a l’eternitat.

Recepta sobre panellets de pinyons

* Ingredients per a fer un quilo de panellets de pinyó : - 1/2 kilo d'ametlles mòltes. - 200 grams de patates bullides i "xafades". - 400 grams de sucre. - 1 clara d'ou i la pell de llimona ratllada. - 1/2 kilo de pinyons i 1/4 d'ametlles mòltes (molgudes).

• PREPARACIÓ:

Barrejar tots els ingredients menys la clara d'ou i deixar-la reposar 4 hores. Després fer boles amb la massa i vernissar-les amb la clara d'ou. Posar les boles al forn, ben calent, vuit minuts per sota.

UNS BONS PANELLETS(                                                            Si mai m'heu de ferun regal per Tots Sants,uns bons panelletsem vindrien de bon grat.

Panellets dels més bons:de massapà amb pinyons;amb fruita o amb coco,allargats o rodons.

Les tradicions de Tots Sants i del dia dels Difunts no s'acaben pas amb les castanyes i els panellets. També és costum de consumir moniatos i fruita confitada aquests dies. El moniato s'escaliva o es fregeix, i sovint és un ingredient més dels panellets, com la patata. La fruita confitada a base de sucre abans, a pobles i ciutats, es rifava juntament amb els panellets. El codonyat, la confitura de codony, és encara avui una menja molt típica d'aquestes dates.

Els Moniatos

• El moniato o batata o patata de Málaga (Ipomoea batatas) és una planta conreada per la seva arrel tuberculosa comestible. Originària de Llatinoamèrica on forma part de la dieta local des de l'època precolombina, va arribar a Europa al S.XVI i s'ha difós àmpliament per tot el món

• És un dels fruits típics de la tardor, raó per la qual es consumeix d’octubre a finals de novembre.

• Aquesta arrel tuberculosa forma part de la cuina típica de tots els països que la conreen.

• A Catalunya és consumeix típicament durant la Castanyada, acompanyant els panellets o com un dels ingredients d'aquests.

• Al País Valencià es fa servir per als pastissos de moniato típics de Nadal i en alguns pobles de la Ribera; a més de l'arnadí de carabassa, se'n fa també un de moniato, i se’ls dóna el nom, respectivament, de carabassa santa i moniato sant, en raó d'ésser els dolços rituals de la Setmana Major.

• El moniato és molt popular a tota Amèrica del Sud, el Carib, Estats Units, la Xina, i les illes del Pacífic.

Moniatos disfressats (concurs)

Vi dolç, vi ranci, moscatell i ratafia,després de la verema,quan arriba el vi novellper a celebrar un gran dia, per acompanyar castanyes, moniatos, panalletsi celebrar una bona festa amb la colla d’amics i amigues.

El Dia dels Morts : Una festa ben viva

• Seguint la vella tradició celta, romana i cristiana, el dia 2 de Novembre celebrem el Dia dels Difunts.

• Abans era tradició de fer un àpat tota la família (sopar) en record dels difunts. Al matí següent, el dia 2, s’anava al cementiri, es netejava la tomba, s’ hi col.locaven flors com a record i també s’hi deixava menjar perquè el difunt es pogués alimentar. Era un dia festiu.

• Avui la festa s’ha simplificat.Ja no és festiu. Tampoc es fa l’àpat, familiar en record dels difunts. Ara bé, es continua anant al cementiri, netejant la tomba, portant-hi flors, encara que ja no s’hi deixa menjar

Els crisantems, la flor del Dia dels Morts

• En alguns països de Europa i Japó és una planta ornamental molt popular i conreada.

• A Japó és la flor nacional.• A Xina, el crisantem és símbol de saviesa, mentre

que en altres països ho és d'honestedat.• Als Estats Units d'Amèrica la flor és normalment

considerada com a positiva i significa alegria.– Els crisantems són la "flor oficial" de la ciutat

de Chicago des de 1961. [1]

• A causa del seu període de floració, a Espanya el crisantem està molt associat a la festivitat del Dia de Tots Sants. Es dipositen multitud de rams d'aquesta flor en la tomba dels difunts.

• A Mèxic es considera una declaració d'amor regalar crisantems.

• A més el terme "Chrysanthemum" s'usa també per denominar cert tipus de pirotècnia que produeix un patró de fogonades i trajectòries similars a la flor del Chrysanthemum.

Les Rifes de Panellets A algunes poblacions grans, al voltant dels panellets es van organitzar, durant molts anys, multitudinàries rifes en què diferents entitats treien taules plenes de panellets i fruits confitats al carrer. Aquesta pràctica s’ha anat perdent amb el temps, i amb ella les olors meravelloses i els colors llampants que convertien l’espai públic en dolçor durant uns dies.

Actualment encara se’n fan a Reus (Baix Camp)

Col.lecció de gravats de Joan Amades

Les rifes organitzades per entitats culturals, recreatives o esportives funcionen a la nostra ciutat de la forma següent. Hi ha una taula amb tres persones: dues, encarregades de recollir i anotar les apostes, i l'altra, encarregada de fer girar el bombo, on hi ha vint boles, numerades de l'1 al 20. Hom pot apostar els plats que vol a cada número i cada aposta val una determinada quantitat de diners. Quan la majoria de números estan coberts, qui fa anar el bombo crida ...i va bola! i en treu una. Aquells que han jugat al número guanyador reben els plats corresponents al valor de la seva aposta. A més de plats de panellets i confitura, hom pot escollir ampolles de vermut o d'altres licors...

La Carbassada

La celebració de la Carbassada a Ripoll (el Ripollès), un costum popular amb més de tres generacions de tradició, evidencia que l’ús de carbasses i espelmes per celebrar la festa de Tots Sants no és exclusiu de la tradició irlandesa, anglosaxona o celta, com apunten alguns, sinó que forma part del costumari universal per representar, mitjançant els recursos que hom té a mà, les ànimes dels morts.

El fet que aquest fós un costum propi d'algunes famílies de Ripoll evidenciaria que il·luminar carbasses per Tots Sants, el dia que els catalans recordem als avantpassats familiars difunts, no és exclusiu de la tradició anglosaxona o celta, sinó que també forma part de la tradició catalana. I el que és més important: que això passava a principis del segle XX, molt abans que la globalització popularitzés les carbasses del "halloween".

El panillóDiferents poblacions de la Terra Alta, l’1 de novembre de 2007, El dia de Tots Sants, els habitants de Gandesa (la Terra Alta) organitzats en colles d’amics i familiars, celebren un dinar popular a l’aire lliure en diferents indrets i finques del terme que té un protagonista indiscutible: el panilló, un berenar especial que els padrins regalen al seus fillols.

El panilló és un panet rodó fet expressament per a la ocasió, que els padrins regalen al seus fillols perquè berenin aquest dia, va acompanyat d’embotit, fruita, castanyes i panellets. Tot això dintre d’un cistell de vímet.

Antigament els avis ( molts d’ells eren els padrins) anaven a visitar el cementiri i mentre arreglaven el nínxols els xiquets i les xiquetes berenaven.

Representacions teatrals per Tots Sants

Hi ha la tradició de representar el Don Juan Tenorio de José Zorrilla, basada en El Burlador de Sevilla o el Convidado de Piedra de Tirso de Molina

- Coincideix amb l’estrena de la temporada teatral

- Perquè el personatge del Comanador torna del més enllà per emportar-se l’ànima de Don Joan a l’infern, venjant així la seva mort i totes les trapelleries comeses per D.Joan. L’obra simbolitza així la celebració del Dia de Difunts i l’estreta relació entre vius i morts.

Festes de Tots Sants i Dia dels Morts pel món

Escandinàvia ( Noruega, Suècia, Dinamarca, Finlàndia, Islàndia) i part del món germànic : El dia de Difunts

Hi ha la tradició de visitar els cementiris, però com que els dies són molt curts, i la llum solar escassa, es tendeix a il.luminar totes les tombes amb espelmes enceses, més que amb flors.

El dia dels Morts a MèxicMèxic és el país del món que celebra més lúdicament la festa dels morts. Hi ha celebracions de tot tipus arreu. La més coneguda és a l’illa de Pátzcuaro, a l’estat de Michoacán

Disfresses Día de los Muertos

Pastissos del Dia de los Muertos

Día de los Muertos a l’illa de Pátzcuaro (Michoacán, MXC)

Món anglosaxó i celta : Halloween

• La tradició de celebrar la festa de Halloween deriva de la festa del Samhain d’origen celta. Per això aquesta festa és tan popular en els països anglosaxons (Estats Units, Gran Bretanya i Irlanda) i en països d’origen celta.

• La globalització actual ha fet que la festa s’escampi amb intensitat arreu del món, i que les carbasses il.luminades, les disfresses relacionades amb el terror i d’altres tradicions s’hagin difós arreu substituint moltes vegades les tradicions autòctones , com comença ja a passar sovint a casa nostra.

• El cinema ha ajudat molt a difondre aquesta celebració i encarrilar-la cap al vessant terrorífic

Bride Corpse, La Núvia Cadàver

Corpse Bride : The Remains of the day(La Núvia Cadàver)

L’orquestra més halloween que mai ha existit!

Vegeu fragment musical de La Núvia Cadàver

http://www.youtube.com/watch?v=KK1SoH3cf1o

La tradició del Halloween anglosaxó ha posat de moda a casa nostra celebracions com: