Castellnou llatí 1

LLATÍ 1GUIA DIDÀCTICA

Matèriade modalitat

9 7 8 8 4 9 8 0 4 5 7 4 1

JOAN ALBERICH, JOAN CARBONELL I BÀRBARA MATAS

Direcció editorial: Dolors Rius

Coordinació de l'àrea: Anna Sadurní

Edició: Anna Pauner i Anna Sadurní

Correcció lingüística: Violant Juan i Chantal Rabat

Disseny de la coberta: BUM, Blasi, Urgell, Morales, S.L.

Disseny gràfic interior: Maria Partegàs

Maquetació: Isabel Estrada

Primera edició: juliol de 2008

ISBN: 978-84-9804-574-1

Dipòsit legal: xxxxxxx

Impressió: xxxxxxx

© Joan Alberich, Joan Carbonell i Bàrbara Matas, 2008, pels textos

© Hermes Editora General, S. A. - Castellnou Edicions

Castellnou EdicionsPau Claris, 18408037 Barcelonawww.castellnouedicions.com

Prohibida la reproducció o la transmissió total o parcial d’aquest llibre sota cap forma ni per cap mitjà, electrònicni mecànic (fotocòpia, enregistrament o qualsevol mena d’emmagatzematge d’informació o sistema de reproducció), sense el permís escrit dels titulars del copyright i de l’editorial.

Les activitats i els exercicis proposats en aquest llibre s’han de fer en un full a part o una llibreta.

Hermes Editora General, S. A. ha fet una selecció acurada de les pàgines web, però no es pot fer responsable de cap reclamació derivada de la visualització o dels continguts de les pàgines web que no són de la seva propietat.

Aquest llibre ha estat imprès en paper provinent d’una gestió forestal sostenible, i és fruit d’un procés productiu eficient i responsable amb el medi ambient.

Paper ecològic i 100 % reciclable

Telèfon d’atenció al professorat: 902 90 36 46

www.castellnoudigital.com

3 Llatí 1 BATXILLERAT

Índex

PROJECTE

1. PRESENTACIÓ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6

2. PRINCIPIS DIDÀCTICS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8

3. INTRODUCCIÓ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9

4. ELS MATERIALS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12

PROGRAMACIONS

PROGRAMACIÓ DE MATÈRIA Continguts de la matèria de Llatí. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16

PROGRAMACIONS D’AULA Bloc 1. Els romans en l’actualitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24 Unitat 1: Els relats de romans en l’actualitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26 Unitat 2: Els romans i la nostra vida quotidiana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27 Unitat 3: La llengua llatina . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29 Bloc 2. Els romans i la península Itàlica, del segle VIII al segle I aC . . . . . . . . . . . . . . . 31 Unitat 4: Els orígens de Roma . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32 Unitat 5: La conquesta d’Itàlia (segles VI-III aC) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34 Unitat 6: L’expansió mediterrània i els confl ictes civils (segles III-I aC) . . . . . . . . . . . . . . . . 36 Bloc 3. El govern imperial (segles I-V dC) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38 Unitat 7: El govern imperial (segles I-V dC) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39 Unitat 8: Els emperadors dels segles II-III . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41 Unitat 9: L’antiguitat tardana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43

SOLUCIONARI

Unitat 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46 Unitat 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47 Unitat 3 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54 Unitat 4 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60 Unitat 5 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 69 Unitat 6 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 74 Unitat 7 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 78 Unitat 8 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 83 Unitat 9 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 88


AVALUACIONS

ORIENTACIONS PER A LES ACTIVITATS D’AVALUACIÓ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 95

Unitat 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 96

Unitat 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98

Unitat 3 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 102

Unitat 4 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 106

Unitat 5 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 109

Unitat 6 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 112

Unitat 7 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 115

Unitat 8 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 118

Unitat 9 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 121

Solucionari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 124

ALTRES RECURSOS

ORIENTACIONS PER A LES ACTIVITATS DE REFORÇ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 130 ORIENTACIONS PER A LES ACTIVITATS D’AMPLIACIÓ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 130 Activitats de reforç . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 131 Solucionari de les activitats de reforç . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 149 Activitats d’ampliació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 152 Solucionari de les activitats d’ampliació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 180

GUIA DIDÀCTICAPROJECTE


1. PRESENTACIÓ

El llibre que tens a les mans és la guia de Llatí 1, el nou manual de llatí per al primer curs del Batxillerat que edita Castellnou Edicions i que és seguit per Llatí 2, el llibre de segon curs.

Només un ha estat l’objectiu que ha orientat l’elaboració de tota aquesta tasca: apropar els joves catalans a la civilització, la cultura i la llengua llatines, amb la fi nalitat que primer puguin conèixer-ne els aspectes principals, que després siguin capaços de reconèixer-ne la infl uència en el nostre món i que, fi nalment, en el futur, quan ja no visquin sotmesos a l’angoixa de l’examen, puguin destriar-ne allò que considerin més útil per viure com a homes i dones que seran protagonistes de la primera meitat d’un nou segle.

No és, doncs, un llibre d’exclusivitats ni de fal·làcies. No hi trobaràs un llibre de llengua, ni un llibre de cultura, ni un llibre de tradició. D’acord amb les directrius del darrer disseny curricular, volem oferir una visió global i senzilla d’una civilització i de la seva influència: global, perquè so-bredimensionar qualsevol aspecte aniria en detriment dels altres i donaria una visió esbiaixada d’una realitat que fou molt complexa; senzilla, perquè, en dos anys i durant quatre hores set-manals, no es pot anar més enllà.

Abans, però, de seleccionar els continguts i presentar-los, calia tenir en compte el condicionament més important: el destinatari. És un llibre pensat per a estudiants de disset anys, d’ambdós sexes, que viuen en un territori de parla catalana; amb capacitat de raonar i de discernir; amb unes actituds socials distintes –però no pitjors– de les de fa bastants anys; que viuen en un entorn poc favorable a considerar profi tós allò que no té una utilitat a mitjà termini; que, per interessar-se per alguna cosa, necessiten alguna motivació més que no pas l’examen o el títol, i que, si adopten actituds negatives, no ho fan pas espontàniament, sinó per imitació d’allò que veuen que –majoritàriament– és sinònim de poder, de força, d’èxit o de riquesa en els adults.

Si ens centrem en aquest primer volum, veuràs que el primer bloc, Els romans en l’actualitat, gairebé en la seva totalitat està pensat per oferir als alumnes una aproximació al món romà a partir d’aquelles realitats culturals i consuetudinàries de què pugui trobar més referents actuals, tant personals com socials. Una vegada que s’hauran adonat de la immediatesa d’alguns d’aquests aspectes, proposem una presentació dels fets seguint un eix diacrònic al llarg del qual es va introduint la resta de continguts conceptuals.

Són, per tant, els continguts de caràcter històric els que esdevenen el pal de paller de l’obra. Això, però, no vol dir que aquest sigui un llibre d’història. En aquest sentit, sense deixar d’esmentar cap de les etapes històriques, només s’hi remarquen aquells esdeveniments que van signifi car un canvi im-portant en la política interior i exterior romana; o aquells que formen part del nostre imaginari col·lectiu malgrat la seva repercussió anecdòtica en la història de Roma.

Pel que fa als continguts lingüístics, l’objectiu que es pretén no és pas memoritzar paradigmes, ni obtenir pulcres anàlisis morfosintàctiques, ni tan sols fer traduccions més o menys literals. Es pretén, sobretot, que l’alumnat sigui capaç d’entendre el contingut dels textos: la traducció és un –i només un– dels mecanismes a través dels quals es pot assolir aquest objectiu.


La potenciació de la semàntica dels mots amb relació directa al seu comportament sintàctic, tot i ser difícil de palesar en un manual d’aquestes característiques, ha de ser un dels objectius primordials de l’ensenyant, juntament amb el foment de l’adquisició progressiva de lèxic contextualitzat. D’altra banda, la nostra elecció de continguts morfosintàctics s’ha regit per dos criteris: la freqüència d’ús i la coherència interna del sistema lingüístic llatí, en detriment d’una presentació paradigmàtica més tancada i escolar.

Al llarg de les diferents unitats hi ha múltiples textos en llatí. L’oferta, tanmateix, no implica pas la ne-cessitat de treballar-los tots, ni de la mateixa manera. El nostre propòsit ha estat oferir un ventall ampli de fragments que tinguin relació amb els temes culturals i de civilització que apareixen en la unitat, i també amb els aspectes lingüístics que s’hi expliquen, amb el benentès que una difi cultat gramati-cal no ha estat sufi cient per invalidar un text si aquest ens ha semblat interessant pel seu contingut.

La presentació dels temes de cultura i civilització està molt lligada a l’ordenació cronològica esmen-tada abans; és a dir, s’expliquen aquells aspectes institucionals necessaris per entendre el desenvolu-pament dels fets històrics. Així, l’exposició dels òrgans de govern acompanya els temes dedicats a la república i a l’Imperi. Paral·lelament, sempre que ha estat possible, hem seguit també un eix sincrònic en l’exposició i hem incorporat alguns temes que fi ns ara no se solien tractar en els manuals.

Finalment, pel que fa als aspectes de tradició clàssica romana, hem de remarcar dues coses. En pri-mer lloc, som conscients que aquest és un dels apartats de contingut més difícils de tractar, atesa la manca d’hàbit i de material a l’abast. En segon lloc, sabem que és un dels apartats més difícils de concretar, ja que el seu contingut sovint ultrapassa els límits propis de la fi lologia llatina i es pot tenir la sensació que és tan extens que no val la pena de fi car-s’hi.

Ambdues apreciacions són absolutament certes, si el que es pretén és donar una visió més o menys orgànica i tancada d’aquests continguts. Ara bé, si el que es vol aconseguir és una actitud en l’estudiant –que s’adoni de la importància de la civilització romana en la història de la cultura occidental i la valori– o bé dotar-lo d’uns procediments que li permetin descobrir elements romans en múltiples realitats culturals actuals i pretèrites, el menys important serà el contingut concret de les activitats proposades. Ens importa més, en efecte, mostrar el mètode adequat per resseguir la petjada romana en els temes més variats.

Tot aquest material es presenta íntimament lligat, amb breus explicacions, il·lustrat amb múltiples textos –en traducció o en llatí–, amb una oferta important d’exercicis i amb unes activitats fi nals d’avaluació.

Esperem, doncs, que el llibre et sigui útil per dur a terme una feina que no es preveu gens fàcil: engrescar els estudiants per una àrea del saber que aparentment va de mal borràs. Els autors estem convençuts que, tal com estan les coses, el futur del llatí és únicament a les mans dels qui el profes-saran els pròxims anys.

Gràcies per la confi ança que ens has donat i recorda que acceptarem de grat les teves indicacions per millorar el llibre en pròximes edicions.

Els autors


2. PRINCIPIS DIDÀCTICS

Aquesta guia consta dels apartats següents:

1. Objectius generals de la matèria de Llatí

Relació dels objectius que estableix el currículum actual del Batxillerat.

2. Continguts de la matèria de Llatí

Especifi cació dels continguts de la matèria per al primer curs.

3. Objectius de la matèria de Llatí

Relació dels objectius assolibles.

Elements per elaborar la programació d’aula en blocs.

Per a cada bloc s’inclou:

Introducció

Especifi cació de la situació del bloc en l’etapa, les unitats didàctiques que comprèn i la relació dels ob-jectius que l’alumnat hauria d’assolir en fi nalitzar el bloc.

Per a cada unitat didàctica es concreten els elements següents:

Objectius

Descripció del que s’ha d’assolir com a resultat de l’aprenentatge.

Activitats d’ensenyament-aprenentatge

Les activitats d’ensenyament-aprenentatge apareixen en el llibre de text. Poden completar-se amb les activitats de reforç i ampliació que s’ofereixen al fi nal d’aquesta guia.

Avaluació

En principi, l’avaluació de l’alumne serà contínua i se centrarà en les activitats de treball que faci a la classe i en l’actitud que mantingui a l’aula. No obstant això, a les pàgines següents presentem una activitat d’avaluació de cada unitat.

Solucionari del llibre de l’alumne: S’ofereixen totes les solucions a les activitats del llibre de l’alumne.

Solucionari de la guia didàctica: Es donen totes les solucions a les noves activitats que es proposen en aquesta guia.


3. INTRODUCCIÓ

L’ensenyament de la matèria de Llatí no pot fer-se en abstracte, com si fos un element extern i llunyà, com si els continguts objecte d’estudi no tinguessin cap vinculació amb l’alumnat. Al contrari, s’ha de desenvolupar a partir del coneixement que els estudiants tenen de la primera gran civilització que ocupà el nostre territori i que ens llegà llengua, costums, cultura i tot allò que té a veure amb una concepció del món que s’ha anomenat tradicionalment humanisme. Cal aprofi tar les restes romanes materials, que són importants, ja que comencen amb Empúries en el segle III aC, continuen amb Tàr-raco, capital de la Hispània Citerior, i es perllonguen per tots els llocs on arribà el procés d’aculturació romana, que no solament durà els set segles de presència imperial, sinó que continuà amb les in-fl uències d’altres pobles que també tenien un component romà.

La constatació de la pervivència, no solament material sinó també espiritual, d’alguns aspectes de la civilització romana fi ns als nostres dies conduirà l’alumnat a refl exionar sobre la propagació, la transfor-mació i la permanència de les cultures, tot i que les persones que n’han estat els artífexs desapareguin. El coneixement del patrimoni rebut –material, cultural i lingüístic– ha de suscitar en l’estudiant l’interès per la seva conservació i desenvolupar una actitud cívica de responsabilitat en el seu comportament actual, el qual condiciona no solament el present sinó també el futur de la societat.

La consciència de pertinença a un passat comú amb altres pobles peninsulars i extrapeninsulars, que els alumnes han d’haver intuït en el decurs del seu ensenyament obligatori, cal refermar-la des d’aquesta matèria. El terme llatí humanitas, que tradueix el grec philantropía, fou encunyat pels romans per signifi car, entre altres coses menys nobles, l’actitud de respecte que cal tenir envers els altres. Malgrat que, en el món romà, aquesta actitud no comportà cap canvi en les regles morals que regiren la república i l’Imperi, sí que fou un motor de canvi total de costums i de manera de pensar en altres èpoques històriques, la més insigne de les quals fou el Renaixement. En l’actualitat, hem de pretendre que l’estudi de les humanitats contribueixi, d’una banda, a provocar una refl exió profunda sobre l’ésser humà i, de l’altra, a adoptar una actitud coherent de respecte i estima per les seves diverses manifestacions ètniques, culturals, religioses, lingüístiques i de lluita contra les desigualtats. L’estudi del passat romà ha de servir, també, per constatar la secular relació de pobles ben diversos i afavorir un positiu interculturalisme.

L’estudi de la matèria de Llatí inclou dos grans vessants: la llengua i la literatura, i la civilització. Pel que fa als continguts de llengua i literatura, cal assenyalar alguns dels plantejaments que han guiat la formulació dels objectius i dels continguts que proposa aquest currículum:

1. El llatí, com qualsevol altra llengua, és bàsicament una eina de comunicació; per tant, ha de ser tractada com a tal, tot i les mancances evidents que els usuaris tenen quant als aspectes orals i a l’expressió escrita. En aquest sentit, la competència en lectura comprensiva de textos de difi cultat adequada, basada en primer terme en el coneixement que l’estudiant té de la llengua pròpia i de les altres que domina, serà l’objectiu principal que caldrà aconseguir.

2. Secundàriament, les llengües clàssiques, i preferentment el llatí, són bons instruments per estimular la refl exió sobre la llengua pròpia i, per extensió, sobre el funcionament de qualsevol sistema lingüístic, ja que la comprensió d’un text llatí comporta en força ocasions un exercici de traducció més o menys conscient que implica la comparació d’estructures lingüístiques diferents.


3. Igualment, l’estudi del llatí serveix per reforçar el coneixement etimològic no solament de la llengua pròpia, sinó també d’altres llengües romàniques i, fi ns i tot, no romàniques. L’etimologia justifi ca la grafi a i el signifi cat de les paraules, i reforça la base dels coneixements lingüístics i culturals.

4. La literatura llatina mereix un tractament singular per dues raons. Primerament, perquè la lec-tura de les obres més importants dels autors llatins augmenta el cabal cultural de l’alumne de Batxillerat amb vista a esdevenir un lector adult ben format o, si escau, un universitari amb una base imprescindible a l’hora d’afrontar estudis d’humanitats o de ciències socials. Segonament, perquè la infl uència de la literatura llatina en la literatura i l’art occidentals ha estat determinant i, per tant, el seu coneixement contribueix a comprendre molts aspectes del nostre entorn cultural passat i present.

Però aquest currículum no solament pretén que els estudiants assoleixin uns continguts de llengua i de literatura, sinó que estableix les condicions necessàries per tal d’aconseguir un equilibri òptim entre els continguts estrictament lingüisticoliteraris i els culturals, i vol deixar de banda la visió d’aquests dos apartats com a compartiments aïllats i sovint oposats. En aquest sentit, pel que fa als continguts de civilització llatina, cal tenir en compte tres raons principals que aconsellen la seva integració inexcu-sable:

a) La concepció del món antic clàssic com un tot i no com un conjunt de parcel·les deslligades les unes de les altres. Aquesta concepció global ha estat la manera habitual com els intel·lectuals i els investiga-dors s’han apropat a l’antiguitat clàssica al llarg de tots els segles. Només potser a partir de les dècades intermèdies del segle passat es va produir una parcel·lació del coneixement, deguda al creixent volum d’informació que s’anava acumulant i que no permetia formar professionals competents en totes aquestes àrees del saber. En el camp de la recerca s’ha posat remei a aquesta parcel·lació integrant en un mateix grup investigadors de diverses disciplines, com ara la fi lologia llatina i grega, l’arqueologia, la història antiga, l’epigrafi a, la numismàtica, les ciències i les tècniques historiogràfi ques, etc.

L’aportació més genuïna que es pot fer des de l’àrea de la fi lologia llatina és el tractament rigorós de les fonts escrites antigues i medievals, en la mesura que poden informar amb molta precisió de fets i situacions que no sempre resulten diàfans a partir del tractament de les fonts materials.

b) La infl uència que tota la cultura llatina –i, per extensió, la cultura grega, que fou assimilada pels romans– ha tingut i continua tenint en el món occidental. Destaquem-ne, entre altres camps, la literatura clàssica, que ha infl uït constantment al llarg de totes les èpoques, i la mitologia, que forma part del bagatge cultural d’avui, en el teatre, el cinema, la iconografi a, la publicitat, etc.

c) El caràcter de multiús que té aquest currículum, en el sentit que pot ser cursat per estudiants amb interessos força diferents, que van des d’acabar la seva primera etapa formativa fi ns a cursar cicles formatius o estudis superiors diversos, no estrictament fi lològics.

Per tot això, és evident que l’estudi de la civilització romana, com el de la llengua, ha de ser present en el currículum del Batxillerat. Finalment, ens cal assenyalar que l’estudi de la cultura i de la llengua llatines ha d’iniciar els nois i noies de Catalunya a construir models d’anàlisi de la realitat que els envolta a partir del coneixement d’un món i d’una llengua acabats, que per això permeten ser mirats des de múltiples perspectives –com qui contempla un calidoscopi–, aplicant-hi sempre, però, pautes de rigor.


En un marc més general, els elements d’aquest currículum també tenen en compte la refl exió en-degada les darreres dècades sobre què implica el fet d’ensenyar, considerant que en el procés d’ensenyament-aprenentatge no solament és important el que s’ensenya o s’aprèn, sinó també com, per què i quan s’aprèn i s’ensenya.

Per això, en el nostre cas, cal atorgar molta importància als objectius actitudinals que volem acon-seguir. Quin valor té, en l’actualitat, aprendre llatí? Quin al·licient pot representar per a un jove del segle XXI conèixer els trets més importants d’una cultura antiga? La resposta a aquestes preguntes ha de guiar les activitats que es programin des del primer nivell de concreció.

La matèria es desenvolupa en dos cursos: Llatí 1 i Llatí 2. El primer ofereix un apropament elemental a la llengua llatina i una primera aproximació a la cultura i la civilització romanes. El segon curs esdevé una ampliació i un aprofundiment dels temes tractats a primer, amb una insistència especial en els aspectes literaris i de tradició.


4. ELS MATERIALS

4.1 Llibre de l’alumne

Els continguts de la matèria s’han distribuït en 9 unitats didàctiques.

El llibre de l’alumne inclou un CD de recursos digitals.

Podeu trobar més recursos a www.castellnoudigital.com.

4.2 Recursos per al professorat

La guia didàctica és un conjunt de materials concebuts per facilitar la planifi cació que cada docent fa de la matèria. Con-té les programacions, les avaluacions, les activitats de reforç i ampliació i el solucionari.

LLATÍ 1Recursos digitals per a l’alumne


Índex de continguts del CD de l’alumne

Esquemes de les unitats

Unitats digitals

Galeria d’imatges

Glossari


Programacions de matèria i d’aula

Guia didàctica

Esquemes de les unitats

Unitats digitals

Glossari



ProjecteInclou una presentació, els principis didàc-tics i els materials.

ProgramacionsEn la programació de matèria s’inclou el currículum ofi cial. En la programació d’au-la es despleguen els objectius, continguts, criteris d’avaluació i competències.

SolucionariS’hi recopilen les solucions de totes les activitats.

AvaluacionsS’hi ofereixen orientacions sobre la ma nera de dur a terme l’avaluació de la matèria.

Altres recursosAquest apartat conté les activitats de reforç i d’ampliació i les solucions corresponents.

GUIA DIDÀCTICAPROGRAMACIONS

Programació de matèria


Currículum de la matèria de Llatí segons la legislació vigent.

INTRODUCCIÓ

El currículum de la matèria de Llatí s’adreça a l’alumnat amb una gran varietat d’interessos, i s’adapta a la naturalesa doble del Batxillerat, terminal i propedèutica.

Les habilitats lingüístiques adquirides, sobretot la capacitat d’anàlisi i de treball autònom, i la necessitat de recerca, síntesi, integració i valoració de les informacions de caràcter literari, artístic, cultural i històric preparen l’alumnat per a estudis futurs, siguin de caràcter professional o universitari.

El currículum de Llatí pretén equilibrar els continguts estrictament lingüístics, els literaris i els cultu-rals, i presentar una concepció del món clàssic com un tot, evitant la separació d’aquests coneixe-ments. Els continguts no poden ser tractats aïlladament, descontextualitzats de la resta de matèries del Batxillerat, ni tampoc com si no tinguessin cap relació amb el món i la realitat actual, entesa tant en sentit ampli com en el de la realitat més propera a l’alumnat. S’han de desenvolupar a partir del co-neixement que els estudiants ja han adquirit sobre la primera gran civilització que va ocupar el nostre territori i que té una importància fonamental en la formació de la nostra manera de ser i de la nostra identitat cultural, ja que ens va llegar llengua, costums i una concepció del món que es coneix tradi-cionalment com a humanisme.

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES DE LA MATÈRIA

Les competències que desenvolupa la matèria de Llatí són tres: la competència lingüística, la compe-tència artística i cultural i la competència social i ciutadana.

Un dels vessants fonamentals de l’estudi d’aquesta matèria és la competència lingüística. El llatí és un bon instrument per estimular la refl exió sobre la llengua pròpia i, per extensió, sobre el funcionament de qualsevol sistema lingüístic, de les llengües ja conegudes per l’alumnat o de les que pugui arribar a conèixer, ja que la lectura i comprensió d’un text llatí comporta, de manera implícita o explícita, un exercici de traducció amb unes regles que impliquen la comparació d’estructures lingüístiques dife-rents i la seva comprensió conscient. Igualment, l’estudi del llatí serveix per reforçar el coneixement etimològic no sols de la llengua pròpia, sinó també d’altres llengües romàniques i, fi ns i tot, no romà-niques. L’etimologia justifi ca la grafi a i el signifi cat de les paraules i reforça la base dels coneixements lingüístics i culturals.

Un altre vessant de la matèria és la competència artística i cultural, atès que tota la cultura llatina i clàssica ha tingut i continua tenint una gran infl uència en el món occidental, la literatura, les represen-tacions artístiques, la música… Destaquen, sobretot, la literatura clàssica, que ha infl uït constantment i al llarg de totes les èpoques, i la mitologia, que forma part del bagatge cultural del passat i d’avui dia, en el teatre, el cinema, la iconografi a, la publicitat, etc. La literatura llatina mereix un tractament sin-gular per dues raons. En primer lloc, perquè la lectura de les obres més importants dels autors llatins augmenta el cabal cultural de l’alumnat de Batxillerat amb vista a esdevenir lectors adults ben formats o, si és el cas, universitaris amb una base imprescindible a l’hora de fer front a estudis d’humanitats o de ciències socials. En segon lloc, perquè la infl uència de la literatura llatina en la literatura i l’art occi-dentals ha estat determinant i, per tant, el seu coneixement contribueix a comprendre molts aspectes del nostre entorn cultural passat i present.



L’estudi de l’humanisme i les humanitats contribueix a desenvolupar la competència social i ciutada-na. Ha de servir per provocar una refl exió profunda sobre l’ésser humà i, per tant, propiciar una actitud de respecte i d’estima per les diverses manifestacions ètniques, culturals, lingüístiques, religioses i delluita contra les desigualtats. El caràcter universal dels valors de la tradició clàssica i els fortíssims lligams amb la nostra civilització han de potenciar la consciència de pertinença social i comunitàriai afavorir la cohesió social dins el respecte a la diversitat.

CONTRIBUCIÓ DE LA MATÈRIA A LES COMPETÈNCIES GENERALS DEL BATXILLERAT

L’estudi de la llengua llatina i de la civilització romana contribueix al desenvolupament de les com-petències del Batxillerat. Cal tenir en compte que el llatí, com qualsevol altra llengua, és una eina de comunicació i, per tant, el seu estudi contribueix al reforç de la competència comunicativa. Així doncs, haurà de ser organitzat tenint present aquesta circumstància. La refl exió lingüística a què obliga el seu caràcter de llengua fl exiva, des del punt de vista morfològic, sintàctic i lèxic, té un valor innegable en l’estructuració mental de l’alumnat i en el coneixement profund del funcionament de les estructures lingüístiques, bàsic per a una bona competència comunicativa, oral i escrita.

La multidisciplinarietat del currículum de Llatí condueix al desenvolupament de la competència en la gestió i el tractament de la informació i la recerca, necessària per generar coneixement des d’una visió integradora. L’estudi de la matèria obliga, doncs, a fer ús de disciplines diferents: fi lologia, arqueologia, història antiga, història de l’art, epigrafi a, numismàtica, etc. i al maneig de fonts ben diverses, des de textos literaris antics fi ns a la visita directa a restes materials, en què el maneig de les TIC i les habilitats de localització, selecció, síntesi i elaboració de la informació esdevenen una eina indispensable. La capacitació tecnològica necessària per a aquest treball i la capacitació de localització, ús i síntesi de la informació contribueixen, també, al desenvolupament de la competència digital.

El fet que sigui possible fer un acostament global a una llengua i civilització com la romana, estreta-ment vinculada a la nostra, però al mateix temps emmarcada en un espai temporal tancat i acabat, permet la construcció d’un model d’anàlisi de la realitat que afavoreix la competència de coneixement i interacció amb el món. Els coneixements adquirits propicien la comprensió integral del món actual, en els vessants social i cultural. L’anàlisi crítica de fets i problemes socials, la necessària consciència de la perspectiva històrica, l’empatia en l’aproximació a altres cultures, la consideració de la dimensió tem-poral dels processos d’evolució de les societats i dels seus productes literaris, tecnològics i culturals, i la valoració de diferents manifestacions culturals i artístiques es converteixen en indispensables.

Caldrà enfocar la matèria de manera que contribueixi també al desenvolupament de la compe-tència interpersonal. El treball en equip i les activitats que requereix, tant habilitats dialògiques o de col·laboració personal com de treball autònom i autoregulat, són fonamentals. L’humanisme, la fi losofi a i el mode d’entendre la vida del món clàssic poden aportar elements per a la refl exió que contribueixin a la formació global de l’alumnat i al seu compromís en la ciutadania activa, prenent com a punt de partida per a la refl exió una civilització com la romana, en què la vida pública i la moral ocupaven un lloc fonamental.



ESTRUCTURA DELS CONTINGUTS

La matèria es desenvolupa en dos cursos. En el primer s’ofereix un apropament elemental a la llen-gua llatina i una primera aproximació a la cultura i civilització romanes, amb una presentació general del marc històric de la civilització, l’organització social i política i la vida quotidiana, i la romanització al nostre país. En el segon curs s’aprofundeixen els temes treballats a primer, especialment els aspectes literaris i de transmissió i tradició. En cadascun dels cursos, els continguts s’organitzen en quatre apar-tats, que obeeixen a necessitats epistemològiques i de classifi cació. En les unitats didàctiques, però, cal cercar una combinació, adequada, equilibrada i integradora de lectura i interpretació de textos, d’activitats de morfosintaxi i de teoria lingüística i de coneixements culturals, ajustant, sempre que sigui possible, el contingut dels textos a les activitats culturals que es presentin a estudi.

CONNEXIONS AMB ALTRES MATÈRIES

La matèria de Llatí es troba, primer de tot, estretament lligada a la matèria de Grec, amb la qual ha de compartir bona part dels objectius i la metodologia, si bé cadascuna pot tractar d’aspectes diferen-cials. Per a l’alumnat que estudiï simultàniament ambdues matèries, cal que els centres estableixin una programació conjunta d’objectius i de progressió i coherència dels continguts. És necessari que el món clàssic, presentat en tots dos casos, sigui concebut com un tot, i no com un conjunt de parcel·les deslligades. La cultura grega va ser assimilada pels romans, i aquesta cultura grecollatina, esdevinguda clàssica, es troba en la gènesi i la tradició del món occidental.

Un lligam fonamental de les matèries clàssiques amb les altres matèries, en general, és l’origen grecollatí de la terminologia científi ca, tècnica i artística, l’estudi de la qual forma part dels blocs de continguts de les matèries de Llatí i de Grec.

A més a més, l’estudi de les llengües clàssiques proporciona una visió de fets lingüístics, històrics i culturals que estan connectats amb les matèries següents: Llengua i literatura –i totes les matèries de literatura–, Filosofi a i ciutadania, Història d’Espanya, Història de l’art i Matemàtiques.

CONSIDERACIONS SOBRE EL DESENVOLUPAMENT DEL CURRÍCULUM

Si en l’aprenentatge de tota llengua cal arribar al domini de les quatre habilitats bàsiques: escoltar, parlar, llegir i escriure, en l’aprenentatge de les llengües clàssiques cal fomentar l’habilitat de lectura de textos originals adequats a les possibilitats de l’alumnat. Per assolir aquesta competència lectora cal insistir en l’aprenentatge dels paradigmes més productius de les estructures bàsiques i del vocabulari d’un índex elevat de freqüència.

L’estudi de la llengua i de la cultura s’ha de fer simultàniament i gradual. Mai la pràctica de la traduc-ció no ha de convertir-se en un exercici de desxiframent aïllat de la resta d’aprenentatges. Conèixer una llengua és conèixer la seva organització, el signifi cat i la posició dels seus elements, l’arquitectura oracional, la concordança, les condicions de règim, etc.

En l’apartat literari, el currículum incorpora l’estudi dels gèneres literaris, i l’aprofundiment d’alguna obra a partir de la lectura en la llengua pròpia de l’alumne. La fi nalitat no és únicament adquirir co-neixements literaris, sinó també contribuir a millorar l’expressió oral i escrita, avivar el gust per la lec-tura, fer prendre consciència del fenomen literari com una manifestació cultural en què es combinen



el context sociopolític amb el personal i artístic i mostrar com en l’antiguitat clàssica es van crear obres que han estat determinants per a la literatura posterior, però també per a totes les arts sense exclusió: pintura, escultura, cinema, música. La literatura, doncs, no s’ha de considerar d’una manera aïllada, sinó com un punt de trobada en connexió amb altres manifestacions plàstiques i artístiques a través del temps, sigui en la creació de mites, de tòpics, de convencions formals, etc.

Amb el seu estudi, l’alumnat pot desenvolupar i consolidar la seva sensibilitat i la capacitat de trans-ferir coneixements entre diverses disciplines.

Com que l’aprenentatge del llatí serà simultani, almenys per a una part de l’alumnat, al del grec i, en general, a altres matèries de caràcter lingüístic i humanístic, sembla lògic dur a terme activitats interdis-ciplinàries que fomentin la capacitat de connectar i d’integrar conceptes i principis bàsics procedents de camps diversos, de manera que l’alumne pugui desenvolupar valors i criteris ètics associats a totes les àrees del saber.

Els nous coneixements s’han de bastir a partir dels coneixements previs que ja posseeix l’alumne en el moment d’arribar al Batxillerat, tot enfortint-los i aprofundint-los. Hi han de tenir un paper fona-mental les restes romanes materials en l’entorn de l’alumnat, des d’Empúries i Tàrraco fi ns a aquelles que es puguin trobar en l’entorn immediat de l’alumnat. Però també la gran varietat d’elements artís-tics i culturals de totes les èpoques que es troben a l’abast dels nois i noies. Els coneixements i l’ús de les TIC i les habilitats de recerca de la informació ofereixen una gamma molt àmplia de possibilitats.

L’avaluació és una pràctica fonamental en el procés d’ensenyament-aprenentatge i ha d’anar estreta-ment relacionada amb els objectius de la matèria i les activitats formatives. L’alumne ha de conèixer els objectius i habilitats de què serà avaluat i l’avaluació ha de permetre al professorat valorar els aprenentatges assolits i contrastar-los amb els objectius i les competències pròpies de la matèria que es pretenen desenvolupar.

L’anàlisi del procés d’ensenyament-aprenentatge ha de ser constant. L’avaluació formativa ha d’avaluar les mateixes competències i coneixements que es treballen a l’aula; a més, ha de perme-tre al professorat identifi car la idoneïtat i l’adequació de les estratègies, i a l’alumnat, els obstacles del seu aprenentatge, per tal de planifi car estratègies de superació. Pel que fa a les competències lingüístiques, caldrà avaluar especialment les habilitats de l’alumnat en la interpretació dels textos clàssics per mitjà de la tècnica de la traducció. Les habilitats de transformació lingüística i d’anàlisi explícita que formen part del treball ordinari a classe han de ser objecte d’avaluació, no només amb exercicis puntuals amb aquesta fi nalitat sinó amb l’observació del treball diari. En l’avaluació dels continguts culturals es valorarà especialment la capacitat de l’alumne per establir connexions entre fets i realitzacions del món antic i la seva pervivència en el món actual. Les activitats seran sempre variades i múltiples i han de permetre l’observació per part del professorat des de perspectives di-ferents i en aspectes diversos.

L’avaluació sumativa, a més de tenir en compte l’avaluació formativa, ha d’introduir i de potenciar l’avaluació en l’acció i la capacitat de síntesi i de relació, o sigui l’avaluació de treballs a partir de supò-sits pràctics, de petits treballs interdisciplinaris o relacionats amb l’entorn de l’alumnat, entès en sentit ampli.



OBJECTIUS

La matèria de Llatí del Batxillerat té com a fi nalitat el desenvolupament de les capacitats següents:

Assolir la competència d’interpretar, d’una manera coherent, el contingut d’un text de difi cultat mit-jana, preferentment en prosa, aplicant els coneixements morfosintàctics i lèxics bàsics de la llengua llatina.

Refl exionar, en general, sobre els conceptes morfosintàctics i semàntics propis d’un sistema lingüís-tic i establir relacions entre àmbits lingüístics diversos.

Relacionar fets lingüístics del llatí (fonètica i prosòdia, fl exió nominal, pronominal i verbal, lèxic) amb altres de les llengües que en deriven, principalment del català, del castellà i de l’aranès, si escau.

Identifi car i reconèixer les principals realitzacions històriques, sociopolítiques, literàries i culturals del poble romà i assenyalar la seva repercussió en la història d’Occident, tot apreciant-les com una clau per interpretar realitats i esdeveniments posteriors.

Extreure informació de textos llatins diversos, originals i en traducció, pertanyents als diferents gè-neres literaris, i distingir-ne els trets essencials.

Adonar-se i valorar que la llengua i la cultura llatines han perllongat la seva infl uència en el temps i han esdevingut un model per a generacions posteriors.

Valorar positivament l’esperit eclèctic i pragmàtic romà com un element integrador de diferents corrents de pensament i actituds (ètiques i estètiques) que confi guren l’àmbit cultural d’Occident.

Obtenir informació a partir de fonts literàries i de tota mena, utilitzant amb autonomia i esperit crític les dades que ofereixen les tecnologies de la informació i la comunicació sobre el món clàssic, in-terpretar-les i extreure’n conclusions.

Tenir una visió humanitzada de l’entorn mitjançant el contacte amb les llengües i la cultura clàssi-ques, i reconèixer i estimar els valors dels autors antics com a font del pensament i de l’art del món occidental.

CONTINGUTS

La llengua llatina

Representació, mitjançant mapes geogràfi cs o conceptuals, de l’evolució de la llengua des de l’indoeuropeu fi ns al llatí, tenint en compte la infl uència d’altres llengües en la formació del llatí.

Identifi cació de les etapes, àmbits i registres del llatí fi ns al segle VI dC.

Reconeixement de les causes de la fragmentació lingüística de l’Imperi romà i de la formació de les llengües romàniques. Identifi cació d’algunes lleis fonètiques senzilles i dels mecanismes d’evolució del llatí a les llengües romàniques a partir de la deducció de regles de derivació per mitjà de l’observació de canvis constants.

Defi nició dels conceptes de llatí medieval i llatí humanístic.



Caracterització del llatí com a llengua fl exiva. Reconeixement de les diferències i semblances entre l’estructura de la llengua llatina i la de les llengües romàniques, o d’altres conegudes per l’alumnat, sobretot pel contrast entre els textos llatins i la seva traducció, sense oblidar l’ordre dels mots.

Coneixement de les nocions bàsiques de fonètica, prosòdia i grafi a llatines, i aplicació d’aquests coneixements a la lectura i l’evolució d’algunes paraules en la llengua pròpia.

Desenvolupament de les competències lingüístiques pròpies del coneixement bàsic de la morfo-logia nominal i pronominal.

Reconeixement de formes verbals personals que presenten un índex elevat de freqüència (present, pretèrit perfet, pretèrit imperfet i plusquamperfet) i de formes no personals (infi nitiu i participi).

Aplicació dels coneixements bàsics de sintaxi nominal, verbal i oracional en la interpretació de tex-tos llatins i en la seva transformació, si es dóna el cas.

Identifi cació i interpretació de les partícules d’ús més freqüent.

Valoració de la funció sintàctica de cada element de la frase, tenint en compte les característiques morfològiques i la seva integració en sintagmes.

Els textos llatins i la seva interpretació

Desenvolupament de les competències lingüístiques en la llengua pròpia per poder interpretar textos en llatí.

Lectura comprensiva de textos llatins originals, per extreure’n les informacions principals o el sentit general del contingut.

Interpretació de textos originals, especialment en prosa, i de qualsevol època de la llatinitat, analit-zant implícitament i explícita, si cal, els diversos elements que els formen.

Aplicació de les tècniques de traducció i de comentari, tot valorant el contingut dels missatges dels textos que es treballen.

Aplicació de la tècnica de retroversió de textos breus.

El lèxic llatí

Aprenentatge de lèxic llatí d’ús més freqüent.

Reconeixement de l’origen llatí del lèxic de la llengua catalana i castellana, i aranesa si és el cas, aplicant nocions d’evolució fonètica, morfològica i semàntica del llatí a les llengües romàniques.

Identifi cació d’expressions llatines en el registre estàndard de la llengua pròpia.



Roma i la pervivència de la cultura clàssica

Localització de les principals àrees geogràfi ques, límits i llocs rellevants de l’àmbit del món romà en les diferents èpoques d’expansió.

Reconeixement de les diferents etapes de la història de Roma del segle VIII aC al VI dC. Identifi cació dels factors que van permetre la consolidació de la dominació romana i dels que van provocar la crisi posterior. Identifi cació dels tres sistemes polítics (monarquia, república i imperi) i de les causes del pas del sistema republicà al sistema imperial.

Anàlisi dels elements fonamentals de l’organització política, social i religiosa. Identifi cació de les magistratures principals, del paper de les classes socials en l’evolució de Roma i de les característi-ques fonamentals de la religió romana.

Lectura i anàlisi d’alguns textos de contingut històric i reconeixement dels principals personatges que intervenen en la història de Roma.

Caracterització d’alguns aspectes de la vida quotidiana a Roma l’habitatge, la família i l’oci.

Identifi cació de les característiques fonamentals de la tècnica i l’art. Valoració de l’esperit eclèctic, pragmàtic i integrador de cultures dels romans en el pensament, la cultura i l’art.

Lectura i interpretació de mapes, de plànols i d’imatges, corresponents a escenaris històrics, a es-tructures urbanes i a edifi cacions de caràcter públic i privat del món romà.

Valoració de la vigència d’usos i costums romans en la societat actual.

Anàlisi de les causes, de l’evolució i dels factors principals del procés de romanització a Hispània i al territori de l’actual Catalunya. Identifi cació i valoració de les principals restes materials de la presència romana.

Connexions amb altres matèries

Grec

Bona part dels continguts i objectius són comuns i paral·lels.

Llengua i literatura, i totes les matèries de literatura

Consciència de la importància del llatí com a llengua d’origen de la nostra llengua i de les llengües romàniques, i de la seva infl uència fi ns i tot en llengües no romàniques.

Precisió en l’ús de vocabulari científi c, tècnic i artístic, gràcies a les activitats que fomenten l’estudi de l’etimologia.

Reproducció acurada en la llengua pròpia dels missatges continguts en els textos que cal interpretar.

Foment de la lectura d’obres literàries senceres o de fragments extensos si es tracta d’obres molt llargues.

Valoració de la diversitat lingüística.



Filosofi a i ciutadania

Tolerància envers les diverses maneres de pensar.

Valoració de l’aportació del pensament fi losòfi c i polític en la civilització occidental.

Història d’Espanya i Història de l’art

Reconeixement dels diversos períodes de la història de Roma, i de l’evolució de l’Imperi romà cap a les societats medievals, origen de l’Europa actual.

Valoració d’usos, costums i formes d’organització, i de la seva pervivència en la civilització occidental.

Matemàtiques

Representació gràfi ca de les seqüències temporals.

CRITERIS D’AVALUACIÓ

Comprendre i interpretar el contingut de textos llatins originals de difi cultat adequada als coneixe-ments de l’alumnat, preferentment en prosa i narratius o descriptius.

Analitzar el contingut de textos en llengua llatina de manera implícita, i de manera explícita quan es consideri oportú.

Aplicar els coneixements morfosintàctics i lèxics en la transformació d’estructures gramaticals o d’unitats lingüístiques.

Descriure alguns trets històrics, socials, religiosos, d’organització política o d’aspectes de la vida quo-tidiana que caracteritzen el món romà. Descriure factors característics de la tècnica i de l’art romà.

Comentar el contingut de textos llargs d’autors clàssics en traducció o d’estudiosos del món romà, o d’imatges i representacions gràfi ques, i distingir-hi aspectes històrics o culturals.

Reconèixer en el lèxic de les llengües romàniques conegudes per l’alumne paraules d’origen llatí i identifi car canvis fonètics, morfològics, sintàctics i semàntics experimentats al llarg de la seva evo-lució.

Elaborar treballs per comprendre i ampliar els coneixements sobre el món clàssic, aplicant les tècni-ques d’anàlisi, síntesi i comentari i cercant informació en fonts diverses, directes o consultades per mitjà de l’ús de les TIC.

Reconèixer i valorar alguns exemples de la pervivència del llegat clàssic en el passat i en l’actua-litat.

Programació d’aula


Bloc 1. Els romans en l’actualitat

Aquest bloc està format per tres unitats didàctiques dedicades a introduir l’alumnat en el món romà antic a partir del que ens envolta (la literatura, el cinema, els còmics o els jocs), i també a partir dels fets de la nostra vida quotidiana, de les mostres de diverses arts, de l’entorn de les nostres ciutats, amb la fi nalitat de despertar l’interès per la cultura i la civilització romanes antigues, i fer copsar la importància que va tenir i té per a nosaltres la llengua llatina.

Les unitats didàctiques són les següents:

Unitat 1. Els relats de romans en l’actualitat

Unitat 2. Els romans i la nostra vida quotidiana

Unitat 3. La llengua llatina

Aquest treball permetrà que l’alumnat sigui competent en l’assoliment d’aquests objectius:

Enumerar els principals registres i etapes de l’evolució de la llengua llatina i situar-los en l’espai i en el temps en l’àmbit del món romà.

Comparar la morfosintaxi i el lèxic del llatí amb els del català i els de les llengües romàniques més properes.

Identifi car en textos llatins senzills els morfemes nominals i verbals de formes regulars i el seu valor sintàctic.

Utilitzar algunes expressions llatines d’ús habitual en el registre estàndard de la llengua pròpia.

Descriure alguns aspectes de la vida quotidiana dels romans (nom, religió, oci, família, educació, etc.) i d’algunes realitzacions tècniques, urbanístiques i artístiques.

Adonar-se de la infl uència clàssica, artística o tècnica, en algunes realitzacions plàstiques i urbanís-tiques posteriors.

Indicar alguns aspectes d’organització política, administrativa i jurídica que han perdurat al llarg de la història d’Occident fi ns als nostres dies.

Llegir un text llatí d’acord amb la pronúncia restituïda i traduir a la llengua pròpia un text de difi cultat baixa d’un autor llatí.

Relacionar els conceptes lingüístics emprats en l’aprenentatge de la llengua llatina amb els de les llengües que l’alumnat coneix.

Reconèixer un corpus de vocabulari d’unes 300 paraules llatines.

Incloure mots o sintagmes en un context donat adequant-los a la coherència morfosintàctica de l’oració.

Reconèixer la pervivència d’arguments, temes, tòpics i personatges llatins en la literatura posterior i en altres manifestacions artístiques.



Comparar obres artístiques i literàries clàssiques amb obres posteriors que s’hi hagin inspirat, per tal de veure-hi semblances i diferències i poder-ne extreure conclusions senzilles.

Comentar i relacionar, amb l’ajut del professorat, coneixements adquirits a partir del maneig de fonts arqueològiques, literàries, d’estudis posteriors i de les TIC sobre algun aspecte elemental de la infl uència de Roma en l’entorn immediat de l’alumnat.

Interessar-se per les llengües com a mitjà d’expressió dels pobles i respectar-les.



Unitat 1 Els relats de romans en l’actualitat

Objectius

Explicitar a grans trets la importància que el cinema ha donat al món clàssic des dels seus inicis.

Explicitar a grans trets la importància del món clàssic en la novel·la històrica.

Identifi car el sentit de paraules llatines de caràcter cultural.

Identifi car els edifi cis públics, religiosos, institucionals i d’oci d’una ciutat romana.

Aportar dades concretes, pertanyents al camp artístic o lúdic que més interessi a l’alumnat, sobre la importància dels clàssics per a la posteritat.

Fer servir fonts d’índole diversa, tradicionals o digitals, sobre civilització i cultura llatines.

Continguts

Roma i la pervivència de la cultura clàssica a Europa en el cinema, en la literatura actual, en els còmics, en jocs de qualsevol suport.

Introducció a algun conceptes de la cultura clàssica que encara perduren en el món actual.

Competències

Tractament de la informació i competència digital, aconseguida mitjançant la lectura i els recursos lúdics i digitals.

Competència cultural i artística, a partir de la novel·la històrica, del cinema, de la iconografi a i de la publicitat de temes de caràcter clàssic.

Competència en comunicació lingüística, pel fet de saber emprar termes llatins i catalans referits a l’oci i a les institucions dels romans.

Criteris d’avaluació

Aconseguir i analitzar informació sobre la pervivència clàssica en el cinema, en la novel·la i en els jocs i establir comparacions i diferències entre el passat i el món actual.

Reconèixer la pluralitat de percepcions i interpretacions que poden tenir els fets culturals del món clàssic.

Redactar un informe sobre un fet cultural clàssic a partir de diverses fonts disponibles i extreure’n conclusions mitjançant la comparació entre el passat i el present.

Temporització

Durada aproximada per a aquesta unitat: de quatre a sis sessions.



Unitat 2 Els romans i la nostra vida quotidiana

Objectius

Especifi car què eren els tria nomina dels romans.

Relacionar costums actuals referits a diverses etapes de la vida (matrimoni, mort) amb els respec-tius usos romans.

Esquematitzar les etapes de l’educació romana, tot remarcant-ne les diferències més importants en comparació de les que avui dia són vigents.

Assenyalar alguns aspectes d’urbanisme i enginyeria romans que han perdurat fi ns avui.

Reconèixer els components fl exionals d’una llengua (fl exió, tema, cas, morfema desinencial) i les conseqüències morfosintàctiques que en deriven.

Explicitar la funció sintàctica bàsica dels casos.

Reconèixer la pervivència de temes llatins en les manifestacions artístiques del segle XX, tant escul-tòriques com pictòriques i arquitectòniques.

Conèixer l’accentuació de les paraules llatines i la seva repercussió en els mots catalans que en deriven.

Valorar el nostre passat romà com a clau per entendre fets posteriors i considerar els valors positius del poble romà, com el pragmatisme.

Continguts

Característiques d’una llengua fl exiva.

Nocions bàsiques de fonètica i prosòdia llatines.

Introducció a la morfosintaxi nominal i verbal.

Aprenentatge de lèxic llatí.

Aspectes de la vida quotidiana: El naixement i el nom. El matrimoni. La mort. L’educació.

Nocions bàsiques sobre tècnica i art: Urbanisme. Enginyeria. Pintura i escultura. Arquitectura.

Competències

Competència social i ciutadana, ja que permet fer una aproximació a la realitat dels usos i costums dels romans i comparar-los amb els que té la nostra societat.

Competència per aprendre a aprendre, per tal de tenir una visió àmplia de l’urbanisme, el disseny d’una ciutat i dels espais d’oci i les vies de comunicació.

Competència en comunicació lingüística, mitjançant la confrontació del sistema fl exiu de la llengua llatina amb el del català.



Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic, ja que permet relacionar temes mi-tològics amb la pintura i l’escultura, i l’arquitectura clàssica amb obres posteriors que s’hi inspiren


Conèixer els principals usos i costums del romans quant al naixement, el matrimoni i la mort.

Sintetitzar les etapes educatives del romans i comparar-les amb les actuals.

Conèixer els elements romans en l’urbanisme i en les obres d’enginyeria.

Saber accentuar els mots llatins.

Identifi car les característiques que tenen les llengües fl exives a través del llatí.

Poder relacionar alguns temes mitològics amb la pintura i l’escultura, i l’arquitectura moderna d’ins-piració clàssica amb la grecoromana.

Temporització

Durada aproximada per a aquesta unitat: de deu a dotze sessions.



Unitat 3 La llengua llatina

Objectius

Situar en un mapa les llengües parlades a la Itàlia antiga i a la Romània.

Enumerar i identifi car les etapes de la llengua llatina i els registres principals.

Identifi car l’origen de les llengües romàniques en el registre vulgar del llatí.

Reconèixer o formar l’acusatiu i l’ablatiu tant en singular com en plural, deduir la seva funció sintàc-tica i interpretar les frases o els textos en què apareguin.

Passar de singular a plural, i viceversa, els mots que estiguin en algun dels casos estudiats.

Introduir de manera adequada en un context donat les frases fetes llatines més habituals de les estudiades.

Reconèixer l’intrús en una sèrie de paraules segons el seu signifi cat.

Seleccionar la paraula en el cas adequat per completar el sentit d’una frase.

Distingir mots manllevats i cultismes procedents del llatí.

Usar correctament expressions llatines en català.

Continguts

Àmbit de la llengua llatina, etapes i registres. Visió diacrònica i sincrònica del llatí. Situació de les llengües a la Itàlia antiga.

Morfosintaxi nominal: acusatiu i ablatiu en singular i plural.

Partícules d’ús més freqüent: les preposicions més usuals.

Morfosintaxi verbal: la tercera persona del singular i del plural en activa i passiva. L’enunciat dels verbs.

La fragmentació lingüística de l’Imperi romà. La formació de les llengües romàniques. Ubicació del català dins les llengües romàniques.

L’evolució del llatí a les llengües hispàniques: mots patrimonials i mots manllevats.

Expressions llatines en el registre estàndard del català.

Competències

Competència social i ciutadana, ja que provoca la refl exió i el respecte per l’evolució de la llengua llatina fi ns a les llengües romàniques.

Competència en comunicació lingüística, ja que estimula la refl exió sobre el llatí i la llengua pròpia i, per extensió, el funcionament de qualsevol sistema lingüístic.



Tractament de la informació i competència digital, ja que permet discriminar allò que és essencial del que és accessori i tenir una visió històrica dels esdeveniments lingüístics.


Sintetitzar les dades més importants sobre l’àmbit de la llengua llatina, de les etapes i dels regis-tres.

Identifi car les formes en acusatiu i ablatiu, i interpretar textos en què apareguin aquests casos.

Constatar el grau de reconeixement de les formes verbals en un text.

Saber distingir un mot culte d’un mot patrimonial tenint en compte la procedència llatina.

Ser conscient de l’evolució del llatí, de la fragmentació de la Romània i de la ubicació del català dintre de les llengües romàniques.

Temporització




Bloc 2. Els romans i la península Itàlica, del segle VIII al segle I aC

Aquest bloc està format per tres unitats didàctiques dedicades a situar la civilització romana en l’espai i en el temps, per la qual cosa estudiem la geografi a i la història dels primers vuit segles de Roma, la composició de la família romana i els drets dels ciutadans, a més d’aprendre a traduir textos en què apareguin noms i adjectius dels tres gèneres en qualsevol cas i els verbs en indicatiu en veu activa o passiva d’infectum juntament amb l’infi nitiu.


Unitat 4. Els orígens de Roma.

Unitat 5. La conquesta d’Itàlia (segles VI - III aC).

Unitat 6. L’expansió mediterrània i els confl ictes civils (segle III - I aC).


Explicar el concepte de llengua indoeuropea i assenyalar les principals llengües que en derivaren.

Ser conscient de l’evolució històrica de Roma des dels orígens fi ns al temps de la república i de les principals institucions públiques i privades del poble romà.

Identifi car els morfemes nominals i verbals de formes regulars i el seu valor sintàctic bàsic.

Comparar la morfosintaxi i el lèxic del llatí amb els del català i analitzar la seva evolució.

Reconèixer en textos llatins de difi cultat mitjana les estructures sintàctiques més freqüents de la llengua llatina i interpretar-les en català.

Utilitzar algunes expressions llatines d’ús habitual en el registre estàndard de la llengua pròpia.

Assenyalar els fets sociopolítics més importants de la història del poble romà en època republicana.

Indicar alguns aspectes d’organització política i administrativa que han perdurat al llarg de la història d’Occident fi ns als nostres dies.

Relacionar i comparar els conceptes lingüístics emprats en l’aprenentatge de la llengua llatina amb els de les llengües que l’alumnat coneix.

Transformar estructures de la llengua llatina en altres d’equivalents en llatí.

Aplicar les tècniques d’anàlisi, síntesi i comentari en l’elaboració de treballs monogràfi cs senzills referents a la llengua i a la cultura llatines.

Comentar i relacionar, amb l’ajut del professorat, coneixements adquirits a partir del maneig de fonts arqueològiques i literàries i d’estudis posteriors sobre algun aspecte elemental de la infl uència de Roma en l’entorn immediat de l’alumnat, usant, si escau, eines digitals.

Valorar l’estudi de la llengua llatina com un suport important per al coneixement aprofundit de la llengua pròpia i de les altres llengües que l’alumnat coneix, i com a eix importador del saber.



Unitat 4 Els orígens de Roma

Objectius

Defi nir el concepte d’indoeuropeu i esmentar dos grups lingüístics indoeuropeus.

Enumerar les llengües principals que derivaren de l’indoeuropeu i situar-les geogràfi cament i cro-nològicament.

Reconèixer el nom llatí dels principals accidents geogràfi cs de la península Itàlica i de les regions en general.

Situar en un mapa els principals accidents geogràfi cs de la península Itàlica i de les regions en general.

Reconèixer, formar i interpretar mots en nominatiu i en genitiu, tant en singular com en plural.

Introduir en un context donat les frases fetes llatines més habituals de les estudiades.

Reconèixer, formar i interpretar el present i l’imperfet, tant en activa com en passiva.

Descriure alguns aspectes de la vida quotidiana dels romans, com la família.

Reconèixer de quin tema són les paraules enunciades en nominatiu-genitiu.

Assenyalar els fets politicosocials més importants de la història del poble romà: identifi car els personatges que intervenen en el mite fundacional de Roma lato sensu, situar cronològicament la monarquia romana, enumerar els reis romans i resumir els principals fets llegendaris de l’època monàrquica.

Continguts

L’indoeuropeu i el llatí. Principals grups de llengües indoeuropees. Situació geogràfi ca actual dels grups lingüístics indoeuropeus. Àmbit de la llengua llatina.

Geografi a de la Itàlia antiga. Ciutats i vies més importants.

Etapes de la història de Roma. Origen llegendari i històric de Roma. La monarquia.

Aspectes de la vida quotidiana: La família. La dona. Adopció i emancipació. El matrimoni i el divorci.

Morfosintaxi nominal: nominatiu i genitiu en singular i plural.

L’enunciat dels noms. Expressions llatines en el registre estàndard.

Morfosintaxi verbal: el present i l’imperfet d’indicatiu en veu activa i passiva. El present i el pretè-rit imperfet del verb sum.

Concordança subjecte-verb. Transformació de la veu activa a la passiva, i viceversa.

L’enunciat dels noms. Expressions llatines en el registre estàndard del català pròpia.

Camps semàntics i famílies lèxiques. Establiment de relacions lèxiques.



Utilització de fonts sobre civilització i cultura llatines.

El passat romà i la llengua llatina com a mitjà transmissor de cultura, de coneixement personal, d’obertura a altres àmbits i de desvetllament estètic i imaginatiu.

Competències

Competència per aprendre a aprendre, ja que estimula la refl exió sobre l’origen del llatí i quines són les llengües indoeuropees.

Competència social i ciutadana, ja que provoca la refl exió i estima de l’evolució de la història de Roma.


Tractament de la informació i competència digital, ja que permet discriminar allò que és essencial del que és accessori i tenir una visió històrica dels esdeveniments històrics i socials.


Reconèixer la pertinença de les llengües indoeuropees al seu grup lingüístic corresponent.

Mostrar coneixements de la geografi a de la Itàlia antiga.

Constatar els fets polítics més importants del període monàrquic de Roma.

Sintetitzar els coneixements sobre la família, la situació de la dona, el matrimoni i el divorci.

Identifi car les formes en nominatiu i genitiu i interpretar textos en què apareguin aquests casos i els estudiats anteriorment.

Reconèixer les formes verbals en un text.

Temporització




Unitat 5 La conquesta d’Itàlia (segles VI-III aC)

Objectius

Explicitar quins van ser els dos casos del llatí que van donar les paraules en català.

Situar en un eix temporal els principals fets que comportà la conquesta d’Itàlia per Roma.

Assenyalar les característiques reals de la revolució republicana: caràcter nacionalista, domini de l’oligarquia, estructura democràtica limitada, etc.

Reconèixer i formar el datiu i el vocatiu tant en singular com en plural.

Introduir de manera adequada en un context donat les frases fetes llatines més habituals de les estudiades.

Reconèixer, formar i interpretar les formes del pretèrit perfet i del plusquamperfet de la veu activa.

Reconèixer la funció sintàctica dels elements gramaticals estudiats i interpretar textos seguint els procediments donats.

Reconèixer l’intrús en una sèrie de paraules que són en el mateix cas.

Seleccionar la paraula en el cas adequat per completar el sentit d’una frase.

Continguts

Etapes de la història de Roma. La monarquia segons la tradició i segons la història. La primera república, des del 509 fi ns al 272 aC.

Aspectes d’organització política, social i religiosa a Roma. Els drets dels ciutadans. Els òrgans de govern republicans.

Morfosintaxi nominal: datiu i vocatiu en singular i plural.

Morfologia verbal: Els temes verbals amb referència a l’enunciat. El pretèrit perfet i plusquamperfet d’indicatiu en activa. Els temps de perfectum del verb sum.

Lectura comprensiva del text. Aplicació de criteris semàntics. Identifi cació del signifi cat dels mots llatins coneguts i transparents. Aplicació de criteris morfosintàctics per a la comprensió del signifi cat de les frases i dels textos.

Transformacions morfosintàctiques dels termes i dels sintagmes (de nombre, de cas, de veu i de temps verbal).

Ús de la llengua llatina per justifi car fets de la llengua pròpia.

Consciència de la necessitat del rigor científi c per a l’estudi de la llengua i la cultura llatines.


L’evolució del llatí a les llengües hispàniques. Els casos llatins en català.



Competències


Competència social i ciutadana, ja que provoca la refl exió i estima de l’evolució de la història de Roma.


Autonomia i iniciativa personal, perquè afavoreix la iniciativa de planifi cació i l’execució d’activitats i petits treballs.


Sintetitzar els fets que permeteren a Roma dominar tota la península Itàlica.

Mostrar coneixements sobre els drets de ciutadania i els òrgans de govern republicans.

Identifi car les formes en datiu i vocatiu i interpretar textos en què apareguin aquests casos i els es-tudiats anteriorment.

Reconèixer i interpretar les formes verbals en un text.

Verifi car la claredat, l’ordre i el rigor en la correcció de les activitats i en la redacció de les traduc-cions.

Temporització




Unitat 6 L’expansió mediterrània i els confl ictes civils(segles III-I aC)

Objectius

Reconèixer i interpretar els noms en gènere neutre en un context donat.

Classifi car els adjectius llatins segons la declinació i fer-los concertar en cas, gènere i nombre amb noms de diferents gèneres.

Reconèixer en un text l’infi nitiu de present en activa i passiva, l’infi nitiu de sum i dels verbs regulars i la seva interpretació en un context donat.

Justifi car les grafi es -ll- i -l·l- en català a partir de l’ètim llatí.

Resumir els principals fets, protagonistes i conseqüències de les guerres púniques i de la conquesta romana de la Mediterrània oriental.

Resumir les etapes d’ocupació d’Hispània pels romans i la guerra de Jugurta.

Enumerar les principals conseqüències de l’expansió territorial en la segona part de la república.

Explicitar l’intent de reforma dels Grac i identifi car els protagonistes i les vicissituds de la guerra civil de Mari i Sul·la.

Identifi car els protagonistes del primer i segon triumvirats i especifi car-ne el fi nal.

Reconèixer i interpretar les formes de verbs deponents en un text.

Valorar el nostre passat romà com a clau per entendre fets posteriors.

Fer una valoració positiva de la llengua llatina com a mitjà transmissor de cultura, de coneixement personal, d’obertura a altres àmbits i de desvetllament estètic i imaginatiu.

Continguts

Lectura comprensiva i interpretació de textos llatins. Aplicació de criteris semàntics per a la identifi -cació del signifi cat dels mots. Deducció de la traducció a partir de l’anàlisi morfosintàctica implícita o explícita.

Morfosintaxi nominal: el gènere neutre i la fl exió dels adjectius.

Morfologia verbal: l’infi nitiu.

Expressions llatines en el registre estàndard de la llengua pròpia.





Etapes de la història de Roma: L’expansió per la Mediterrània occidental i oriental. Les guerres púni-ques. Submissió d’Hispània. La guerra contra Jugurta. Latinitas enfront de graecitas. Confl ictes civils, servils i socials. Els triumvirats i el fi nal de la república.

Competències

Competència social i ciutadana, ja que provoca la refl exió i estima de l’evolució de la història de Roma en el període estudiat.

Tractament de la informació i competència digital, ja que invita a discriminar allò que és essencial del que és accessori i tenir una visió història dels esdeveniments històrica i socials.

Competència en comunicació lingüística, amb l’adquisició d’habilitats per posar en pràctica la tra-ducció de frases i de petits textos després d’una refl exió lingüística explícita o implícita.

Autonomia i iniciativa personal, perquè afavoreix la iniciativa de planifi cació i l’execució d’activitats i petits treballs de recerca.


Verifi car els fets que facilitaren l’expansió romana cap a la Mediterrània occidental i oriental.

Mostrar coneixements sobre els confl ictes interns de la societat romana a causa de l’expansió per tota la Mediterrània.

Conèixer els drets de ciutadania i els òrgans de govern republicans.

Identifi car els substantius de gènere neutre i interpretar textos en què apareguin fets lingüístics es-tudiats anteriorment.

Reconèixer i interpretar les formes d’infi nitiu en un text.

Identifi car les formes dels adjectius tenint en compte el gènere i el nombre i les regles de concor-dança amb els substantius que acompanyen.


Temporització

Durada aproximada per a aquesta unitat: de dotze a catorze sessions.



Bloc 3. El govern imperial (segles I-V dC)

Aquest bloc està format per tres unitats didàctiques dedicades a la història de l’Imperi romà fi ns a la seva caiguda a les mans dels bàrbars el 476, a més de la religió, l’art romà i la seva pervivència, i la fragmentació lingüística de la Romània. Finalment s’estudia el fenomen de l’aculturació dels països conquerits pels romans. Es prossegueix l’estudi de la gramàtica llatina per poder traduir textos cada vegada més complicats.


Unitat 7. August i els emperadors del segle I.

Unitat 8. Els emperadors dels segles II i III.

Unitat 9. L’antiguitat tardana.


Situar en l’espai i en el temps l’àmbit del món romà durant l’època imperial.

Comparar la morfosintaxi de les formes de participi, de relatiu i dels graus de l’adjectiu amb la del català.

Reconèixer en textos llatins de difi cultat mitjana les estructures sintàctiques més freqüents de la llengua llatina.

Assenyalar els fets sociopolítics més importants de la història del poble romà en l’època imperial.

Indicar alguns aspectes d’organització política i administrativa que han perdurat al llarg de la història d’Occident fi ns als nostres dies.

Descriure alguns aspectes de l’art romà: l’Ara Pacis i el relleu històric a la Columna Trajana.

Llegir i interpretar un text de difi cultat mitjana d’un autor llatí.

Relacionar i comparar la morfosintaxi i el lèxic llatins amb els del català i els de les llengües romà-niques més properes.

Deduir regles de derivació a partir d’unes constants observades prèviament en el pas del llatí a les llengües romàniques.

Reconèixer un corpus de vocabulari d’unes 350 paraules llatines.

Incloure mots o sintagmes en un context donat tot adequant-los a la coherència morfosintàctica de l’oració.

Transformar estructures de la llengua llatina en altres d’equivalents en llatí.

Adquirir l’hàbit d’aplicar el rigor científi c en el tractament de la llengua i la cultura llatines.

Interessar-se per la història de la llengua i la cultura llatines, i per la idiosincràsia dels romans, ja que proporcionen informació i aclariments sobre fets posteriors.



Unitat 7 El govern imperial (segles I-V dC)

Objectius

Sintetitzar característiques de la fi gura de l’emperador en època d’August i enumerar per ordre cronològic els emperadors de les dinasties julioclàudia i fl àvia.

Situar en un mapa l’extensió de l’Imperi en època de Trajà.

Assenyalar les realitzacions artístiques més importants del món romà pel que fa al relleu històric i enumerar les característiques generals de l’art romà.

Justifi car les grafi es -s- i -ss- del català a partir dels participis llatins.

Indicar alguns aspectes d’organització política i administrativa de l’època imperial que han perdurat fi ns avui dia.

Llegir, comentar i interpretar textos llatins de difi cultat mitjana en els quals apareguin participis.

Relacionar i comparar la morfosintaxi del participi i analitzar la seva evolució fi ns al català.


Enumerar les característiques generals de la religió romana i descriure els principals ritus i sacrifi cis a la Roma antiga.

Adquirir l’hàbit d’aplicar el rigor científi c al tractament de la llengua i la cultura llatines.

Valorar positivament la llengua llatina com a mitjà transmissor de cultura, de coneixement personal, d’obertura a altres àmbits i de desvetllament estètic i imaginatiu.

Continguts

Interpretació de textos llatins. Lectura repetitiva del text, tenint en compte els signes de puntuació. Identifi cació de la categoria gramatical i del signifi cat dels mots llatins en una frase.

Morfosintaxi: el participi.


Transformacions morfosintàctiques dels termes i dels sintagmes (de nombre, de cas, de veu, de temps verbal).

Etapes de la història de Roma: Del segle I aC al segle I dC, la reforma d’August, la dinastia julioclàu-dia i la dinastia fl àvia.

Nocions bàsiques sobre art. Característiques generals de l’art romà. El relleu artístic: l’Ara Pacis.

Característiques generals de la religió a Roma. Col·legis sacerdotals. Els ritus. El culte imperial.

L’evolució dels participis llatins al català. Justifi cació de les grafi es -s- o -ss- segons el participi llatí.



Competències


Competència social i ciutadana, ja que permet comprendre la realitat social i política als inicis de l’Imperi romà i la seva pervivència al llarg dels temps.


Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic, amb l’art més característic dels romans, com és l’Ara Pacis, i la seva pervivència al llarg de la història.


Sintetitzar els fets que confi guren la història de Roma durant els segles I aC i I dC.

Mostrar coneixements sobre l’art romà.

Identifi car les formes de participi i interpretar textos en què apareguin fets lingüístics estudiats an-teriorment.

Constatar la infl uència de les formes llatines de participi en les formes de participi catalanes consi-derades irregulars.


Temporització




Unitat 8 Els emperadors dels segles II-III

Objectius

Identifi car els elements sintàctics que formen les oracions adjectives de relatiu i les interrogatives.

Interpretar textos de difi cultat mitjana en què apareguin oracions de relatiu o interrogatives directes.

Usar correctament expressions llatines en un text català.

Enumerar les característiques generals que es donen en la història de Roma durant el segle II, enumerar els emperadors de la dinastia antonina i atribuir a cadascun d’ells els fets més remar-cables.

Descriure les característiques de la Columna Trajana de Roma i comparar la seva funció amb les columnes honorífi ques d’èpoques posteriors.

Enumerar les característiques generals que es donen en la història de Roma durant el segle III, els fets històrics més importants de la dinastia dels Severs, l’Edicte de Caracal·la, etc.

Relacionar els conceptes lingüístics emprats en l’aprenentatge de la llengua llatina amb els de les llengües que l’alumnat coneix.



Tenir una consciència positiva de la llengua llatina com a mitjà transmissor de cultura, de conei-xement personal, d’obertura a altres àmbits i de desvetllament estètic i imaginatiu.

Continguts

Interpretació de textos llatins. Identifi cació del signifi cat dels mots llatins coneguts. Anàlisi morfo-sintàctica, quan sigui necessària per a la comprensió del signifi cat de les frases.

Introducció a la morfosintaxi pronominal: el pronom relatiu i l’interrogatiu-indefi nit.


Camps semàntics i establiment de relacions lèxiques.

Transformacions morfosintàctiques dels termes i dels sintagmes (de nombre, de cas, de veu, de temps verbal).


Etapes de la història de Roma dels segles II i III dC. Dinastia dels Antonins. La crisi de mitjan segle III.

Nocions bàsiques sobre art. El relleu artístic: la Columna Trajana.



Competències

Competència en comunicació lingüística, ja que estimula la refl exió sobre el llatí i la llengua pròpia, en expressar missatges del llatí al català.

Competència social i ciutadana, ja que permet comprendre comportaments polítics i socials durant els segles II i III dC.

Tractament de la informació i competència digital, ja que permet obtenir informació a través de fonts de tota mena.

Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic, amb l’art més característic dels romans, com és el relleu històric i la seva pervivència al llarg de la història.


Sintetitzar els fets que confi guren la història de Roma durant els segles II i III dC.

Mostrar coneixements sobre l’art romà pel que fa al relleu històric.

Identifi car els relatius, els indefi nits i els interrogatius i interpretar textos en què apareguin fets lin-güístics estudiats anteriorment.

Reconèixer i interpretar les oracions de relatiu en un text.


Temporització




Unitat 9 L’antiguitat tardana

Objectius

Enumerar les característiques generals que marquen la història de Roma al llarg dels segles IV i V

i descriure l’organigrama i el funcionament del dominat.

Resumir els fets principals esdevinguts en els últims temps de l’Imperi romà d’Occident.

Identifi car els morfemes que assenyalen els diferents graus de l’adjectiu en llatí i interpretar textos de difi cultat mitjana en què apareguin els elements morfosintàctics treballats anteriorment.

Usar correctament expressions llatines en un text català.



Enumerar els factors que intervenien en l’aculturació de l’Imperi romà i els principals factors dife-renciadors de les llengües romàniques. Fer una aproximació a les lleis generals que regeixen els canvis fonètics.

Fer una lectura comprensiva de textos llatins i la seva interpretació.

Adquirir consciència de la necessitat del rigor científi c per a l’estudi de la llengua i la cultura llati-nes.

Valorar positivament la llengua llatina com a mitjà transmissor de cultura, de coneixement personal, d’obertura a altres àmbits i de desvetllament estètic i imaginatiu.

Continguts

Lectura comprensiva i interpretació de textos llatins. Identifi cació, per context lèxic, del signifi cat dels mots i aplicació de criteris morfosintàctics. Anàlisi morfosintàctica, quan sigui necessària per a la comprensió del signifi cat de les frases.

Morfosintaxi: els graus dels adjectius i el complement dels graus de l’adjectiu.





Etapes de la història de Roma dels segles IV i V dC. El dominat. Dioclecià i la tetrarquia. Constantí el Gran. La fi de l’Imperi romà d’Occident.

La fragmentació lingüística de la Romània. La formació de les llengües romàniques. Factors de la seva formació. El procés d’aculturació en l’Imperi romà.



Competències

Competència en comunicació lingüística, ja que estimula la interpretació de textos en la llengua pròpia i afavoreix la riquesa d’expressió.

Competència social i ciutadana, ja que permet refl exionar sobre els esdeveniments que donaren lloc a la fi de l’Imperi romà.

Tractament de la informació i competència digital, ja que permet analitzar dades de tota mena re-ferits, en aquest cas, als esdeveniments històrics i socials de Roma.

Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic, amb la història que permet accedir al coneixement del passat.


Sintetitzar els fets que confi guren la història de Roma durant els segles IV i V dC i la fi de l’Imperi romà.

Identifi car els graus de l’adjectiu i interpretar textos en què apareguin fets lingüístics estudiats an-teriorment.

Reconèixer el procés d’aculturació en l’Imperi romà i la formació de les llengües romàniques.


Temporització


GUIA DIDÀCTICASOLUCIONARI

Unitat 1 Solucionari


1. L’acció de Gladiàtor se situa en el moment de la successió de Marc Aureli. El seu fi ll Còmmode és un emperador cruel que acaba mort a l’amfi teatre per Màximus, un exgeneral de l’exèrcit romà a qui l’emperador ha matat la família i ha convertit en esclau.

Aquest personatge reuneix les virtuts de lleialtat, fortalesa, honestedat, pietat envers els déus, amor a la família, autoritat envers els seus soldats i criats, etc.

2. a) 2; b) 4; c) 3; d) 1 3. a) quadriga; b) germans Lumière; c) pèplum; d) Quo vadis?; e) circ; f) Lew Wallace 4. Resposta a criteri del professorat. 5. (2) Arxiu Nacional o Tabularium; (4) Turó del Capitoli; (7) Basílica Júlia o Tribunals; (5) Temple de

Càstor i Pòl·lux; (6) Rostra o tribuna d’oradors; (3) Cúria, lloc on es reunia el senat; (1) Temple de Saturn

6. Resposta a criteri del professorat. 7. 1) Fòrum; 2) Hipòdrom; 3) Pòrtic; 4) Òstia; 5) Aventí; 6) Càstor; 7) Circ Màxim 8. Metge, minaire, emperador 9. 1) coltell; 2) Adrià; 3) Esparta; 4) ilotes 10. A la ciutat estat d’Esparta, la divisió de classes socials era impermeable. Els ilotes, juntament

amb els periecs, formaven la major part de la població lacedemònia. Eren considerats ser-vents de la gleva i, de tant en tant, se sublevaven contra la classe dominant.

11. Comentari lliure. 12. Resposta a criteri del professorat. 13. 1) d; 2) c; 3) c 14. 7; 6; 5; 8; 1; 2; 3; 4 15. 1) Cras; 2) gladiador; 3) Espàrtac; 4) crucifi xió; 5) pretor; 6) fl ascó; 7) travesser; 8) creu;

9) Howard Fast; 10) esclau; 11) criptopòrtic; 12) Vesuvi; 13) lliberts; 14) Pompeia 16. 1) fl amen; 2) Júpiter; 3) arx; 4) saturnals; 5) idus; 6) Fòcida


1. a) La cerimònia religiosa del bateig: l’oferiment d’un sacrifi ci als déus. b) La inscripció de l’infant al registre civil: el fet de posar els tres noms. c) El fet de dur penjada una medalla: la bulla. d) El berenar del bateig: l’àpat. e) En el catolicisme, la primera comunió: el canvi de la toga pretexta. 2. a) 3; b) 2; c) 1; d) 4; e) 2; f) 2; g) 4; h) 2 3. Praenomen: Lucius, Cnaeus i Publius Nomen: Cornelius Cognomen: Scipio Agnomina: Barbatus (perquè duia barba), Asina (relacionat amb asina = somera), Calbus (per-

què era calb), Nasica (perquè tenia el nas corbat), Africanus (perquè va guanyar una campanya a Àfrica), Asiaticus (perquè va guanyar una campanya a Àsia), Corculus (perquè era assenyat: de cor), Serapio.

4. a) 5; b) 9; c) 7; d) 10; e) 1; f) 3; g) 4; h) 6; i) 8; j) 2; k) 12; l) 11 5.

Relacionats amb una peculiaritat física

Relacionats amb una peculiaritat moral

Relacionats amb l’estat d’ànim

Relacionats amb els sentits

Garrell Noble Alegre Salat

Petit Sensat Moix Dolç

Prim Profi tós Amat Agut

Grasset Franc Amargós

Ros Amable Roig

6. No hi ha gaire diversitat de noms. La diversifi cació comença d’uns trenta anys ençà. La dita signifi ca que, fi ns fa poc, els antropònims eren força similars en totes les famílies.

7. Perquè és el dit on les noies romanes promeses es col·locaven l’anell (anulus) que els regalava el noi.

8. El vestit de núvia generalment és blanc; la núvia va coberta amb un vel, duu fl ors al cap o a la mà; en la cerimònia hi ha uns testimonis; existeix un ofi ciant de la cerimònia que pot ser un sacerdot, l’alcalde o un representant seu; el convit de noces; el fet d’agafar en braços la núvia per entrar a casa, etc.

9. És un senyal d’hospitalitat en les cultures antigues. 10. 1) b; 2) a; 3) c; 4) a; 5) e; 6) b; 7) d; 8) f; 9) e; 10) d 11. Aquests són els fets actuals assimilats al corresponent fet romà: – La cerimònia religiosa o civil de l’enterrament/cerimònia de corpore insepulto. – La cerimònia religiosa dels funerals/cerimònia solemne dels funerals. – La presència de fotografi es d’avantpassats en un lloc vistós de la casa/existència de les

imagines maiorum. – La visita al cementiri el dia de Tots Sants/les festes que se celebraven tres cops l’any en

honor dels difunts. – L’ofrena habitual de fl ors a la tomba del fi nat/ofrena de fl ors a la tomba cada aniversari. – El record laudatori del difunt per part d’algun amic/l’elogi públic que feia el fi ll del fi nat. – La publicació d’esqueles als diaris/anunci per part del pregoner. – El fet d’obrir el fèretre just abans de ser enterrat/obrir els ulls al fi nat abans d’enterrar-lo.



– La vetlla a la casa del difunt o a les capelles mortuòries/l’exposició del mort. – Les corones de fl ors / ofrenes de fl ors. – Vestir-se amb colors foscos el dia de l’enterrament i mantenir el dol durant algun temps/ves-

tir roba negra el dia de l’enterrament. 12. Resposta a criteri del professorat. 13. Resposta a criteri del professorat. 14. Resposta a criteri del professorat. 15. a) El fet que el procés educatiu reglat no s’inicia als 6 o 7 anys, sinó molt abans. b) El fet que l’escolarització obligatòria s’allarga fi ns als 16 anys. 16. ludi magister: ensenyament primari-mestre grammaticus: ensenyament secundari-professor de secundària rhetor: ensenyament superior-professor d’universitat 17. L’ensenyament primari, atès que és el moment en què els nens i nenes aprenen les activitats

que eren i continuen essent instrumentals (i, per tant, necessàries) en qualsevol altre tipus d’estudi: llegir, escriure i comptar.

18. Sí, perquè cobren diferent sou, d’acord amb les categories establertes per l’administració. 19. a) 6; b) 4; c) 8; d) 3; e) 7; f) 1; g) 5; h) 2 20. Resposta a criteri del professorat. 21. El traçat dels carrers dels barris moderns a partir del segle XVIII fi ns a l’actualitat. 22. L’església equival al temple romà. L’ajuntament, a la cúria. Els jutjats, a la basílica. 23. Els rostra, els llocs des d’on els polítics es dirigien al poble, equivalen a la televisió i a les emis-

sores de ràdio. 24. De castellum: Castellar, Castellet, Castellfollit, Castelldefels, Castellnou, Castelló, Castellbis-

bal, etc. De castrum: Castro, Castrillo, Castrejón, Castro Urdiales, Castroverde, etc. 25. Pel que fa a la forma: plaça de braus, circs ambulants, camps de futbol. Pel que fa als espec-

tacles: curses de braus, exhibicions de circ. En un teatre modern, l’amfi teatre és el conjunt de seients col·locats generalment en forma semicircular. Un amfi teatre anatòmic és la sala de dissecció d’una escola de medicina. Un amfi teatre morènic és l’acumulació de morenes ter-minals d’una glacera.

26. Pel que fa a la forma: els velòdroms, els circuits automobilístics i les pistes d’atletisme. Pel que fa als espectacles: les curses d’automòbils i de motocicletes. Un circ ambulant és un o més espais circulars no fi xos per fer-hi exhibicions d’animals, exercicis d’audàcia i actuacions. Un circ lunar és un cràter a la superfície de la Lluna.

27. El Teatre Grec de Montjuïc a Barcelona i el del Camp de Mart a Tarragona. 28. Els edifi cis d’oci actuals que equivalen a unes termes romanes són les piscines, els balnearis

i els centres termals. 29. Chester, Manchester, Gloucester, Worcester, Leicester, etc. 30. L(egio) IIII, L(egio) VI i L(egio) X. Aquestes van ser les legions que van erigir el pont en temps

d’August, les mateixes que van fundar Cesaraugusta o Saragossa.



31. de baix a dalt: 4) statumen; 3) rudus; 2) nucleus; i 1) summum dorsum

1

2

3

4

32. Stratae (uiae) 33. Els indicadors de les distàncies. 34. La inscripció fou gravada en temps de l’emperador Tiberi al segle i dC. Generalment escrivim

el número quatre així: IV, a partir d’un costum iniciat al Renaixement. 35. De sud a nord: Valentia, Saguntum, Ad Noulas, Ildum, Intibilim, Dertosa, Sub Saltu (Vande-

llòs), Tarraco, Palfuriana (Coma-ruga), Antistiana (la Ràpita), Ad Fines (Martorell), Arragona (Sa-badell), Semproniana (Granollers), Seterrae (Hostalric), Aquis Vocontis (Caldes de Malavella), Gerunda, Cilniana, Iuncaria, in Pyrenaeum, Ruscino.

Els objectes semblants als vasos Apol·linars de Vicarel·lo són els plànols de les xarxes de les vies de comunicació. Les àrees de servei són semblants a les mansiones. L’autopista litoral segueix més o menys el mateix traçat que la Via Augusta.

36. Les distàncies entre les ciutats. 37. El Mèdol, Les Medes < meta; l’Estela < stela; Santa Coloma < columna; Monçó < mansio;

Pedrafi ta < petra fi cta ‘pedra clavada’; Mudagons < mutatio; la Quart (< Ad quartam mansio-nem), Tavèrnoles < taberna; Taixó < statio.

38. Breda, Vereia < uereda; L’Estrada < strata; Bianya, Tírvia < uia; Les Corts < cursus. 39. Com els romans, però amb una tècnica més modernitzada. 40. Cultura dels egipcis: monumental, grandiosa, colossal. Cultura grega: bella, harmònica, estè-

tica. Cultura romana: utilitària, efi caç, estandarditzada. 41. Resposta a criteri del professorat. 42. Té dos pisos amb vint-i-cinc arcades al pis superior i onze a l’inferior. 43. Perquè recorda els caus que fan els conills (cuniculi, en llatí). 44. Resposta a criteri del professorat. 45. Resposta lliure. Amb tot, segurament es resolia amb pous i cisternes. 46. Des del segle x es coneix l’existència del Rec, que va ser construït pel comte Mir per fer funcio-

nar molins fariners i drapers i una forja. La séquia neixia prop de Montcada. El seu recorregut era de més de dotze quilòmetres i regava horts de Sant Andreu i de Sant Martí de Provençals. Travessava la muralla medieval de Barcelona i desembocava al port pel pla de Palau. Dins la


R

INI

CGA

S

SA

BARCINOAD

PALTA

D

INIL

AD

SAG

EDETA

VAL

SAETABIS

ILICI

DIANIVM

LVCENTVM

EBVSVS

PALMA POLLENTIA

IAMNO

MAGO

EMPORIAE


ciutat movia molins, com el de Sant Pere de les Puel·les. Seguint el recorregut del Rec es van instal·lar teixidors, blanquers i assaonadors, etc. Es conserva algun tram del Rec com el molí de Sant Andreu a l’altura de Santa Coloma.

47. Resposta a criteri del professorat. 48. Poden saber com anava el traçat dels carrers. 49. Són semblants a les descrites per Estrabó, però fetes de formigó. Hi ha grans espais, sobretot

per poder rebre l’aigua que cau quan plou intensament i sobtadament. La descripció que féu Estrabó és bastant vàlida per als temps actuals. Potser ara no parlaríem d’un carro sinó d’un camió.

50. Resposta a criteri del professorat. 51. a) Sobre el primer pis. b) Tres fi lades. c) Al fi nal del segle I dC. d) Hi ha tres cornises; al tram inferior en unes pilastres hi ha cinc fi lades de carreus i en d’altres,

sis; al tram superior n’hi ha vuit o nou. e) A tot arreu tret de la part superior de l’aqüeducte, o specus. f) A la part superior de l’aqüeducte, o specus, per on passava l’aigua. g) Forats. 52. a) Astorga g) Cartagena m) Lugo b) Barcelona h) Girona n) Lleó c) Badalona i) Sevilla o) Pamplona d) la Corunya j) Lleida p) Lisboa e) Cadis k) Elx q) Tarragona f) Saragossa l) Santiago r) Medellín 53. a) 5; b) 1; c) 4; d) 2; e) 3; f) 9; g) 6; h) 11; i) 7; j) 8; k) 10 54. Via Augusta 55. a) Via Atlàntica: Italica, Olisipo, Bracara Augusta, Iria Flauia, Lucus Augusti, Brigantium; b) Via

de la Plata: Gades, Hispalis, Italica, Emerita Augusta, Salmantica, Legio, Asturica Augusta; c) Via de Pelegrins: Gerunda, Baetulo, Barcino, Tarraco, Ilerda, Osca, Caesar Augusta.

Tot seguit s’ajunta amb el vial que passa per Pompaelo, Legio, Asturica Augusta, Lucus Au-gusti i Iria Flauia.

56. En tot cas seran poques les diferències, n’hi ha més ara i passen per Madrid. 57. a) 6; b) el central i el del costat; c) al principi del II dC 58. La grafi a catalana dels mots anteriors és: Etiòpia, Arquimedes, atleta, àugur, aurèola, Bètulo, Bàrcino, càtedra, ciclop, conclave, duúmvir,

elefant, epode, Espàrtac, Eufrates, èxedra, Gàl·lia, Gòrgona, Heraclit, Iluro, Hèlena, lígur, medul·la, mètopa, míssil, monòlit, Olimpíada, Pegas, pentatle, Pèricles, quadriga, Ravenna, rèptil, Tàrraco, Sícoris, Vercingètorix.

59. Són les mateixes. 60. a) Veritas diem aperit; b) Vestis uirum non facit; c) Habitus monachum non facit; d) Fortem

fortuna iuuat; e) Mens molem agitat; f) Vitam fortuna regit; g) Lupus pilum mutat, non mentem; h) Abusus non tollit usum.

61. Dies diem docet. Gratia gratiam parat. Caecus caecum ducit. Bestia bestiam cognoscit. Num-mus nummum parit. Asinus asinum fricat.



62. calculo- tema en o-; puella- tema en a-; soror- tema en líquida; exercitu- tema en u-; naui- tema en i-; anno- tema en o-; ueritat- tema en dental; re- tema en –e; leg- tema en gutural; laud- tema en dental; copon- tema en nasal; fl uuio- tema en o-; agro- tema en o-; pani- tema en –i; tabula- tema en -a.

63. a) 4; b) 5; c) 1; d) 2; e) 3; f) 8; g) 9; h) 6; i) 10; j) 7 64. Rentes una grua o un ànec i els poses en una olla. Hi afegeixes aigua, sal, anet, i els fas coure

mitja cocció. Quan agafa consistència, el treus i novament el poses a una olla amb oli i gàrum, amb un feixet d’orenga i de coriandre. Quan gairebé està cuit hi aboques una mica de vi, per-què agafi color. Tritures pebre, levístic, comí, coriandre, arrel d’assafètida, ruda, vi dolç i mel, i ho aclareixes amb vinagre. Ho col·loques tot en una plata.

65. a) Gruem uel anatem lauas et includis in olla; b) Dum obduratur anatem et gruem leuas et iterum in ollam mittis; c) Postquam teres piper, ligusticum, cuminum, coriandrum, laseris radi-cem, caroenum, mel, et aceto temperas.

66. ANETHVM anethum Ac. CD ACETVM aceto Ab. CC ANAS anatem Ac. CD AQVA aquam Ac. CD CAROENVM caroenum Ac. CD CORIANDRVM coriandrum Ac. CD CVMINVM cuminum Ac. CD FASCICVLVS ORIGANI ET CORIANDRI fasciculo Ab. CC LANX lance Ab. CC LIGVSTICVM ligusticum Ac. CD LIQVAMEN liquamine Ab. CC MEL mel Ac. CD OLEVM oleo Ab. CC OLLA olla Ab. CC RADIX LASERIS radicem Ac. CD RVTA rutam Ac. CD SAL salem Ac. CD VINVM uinum Ac. CD 67. a) olla ollae f. Tema en a- b) fasciculus fasciculi m. Tema en o- c) lanx lancis f. Tema en c- d) anas anatis f. Tema en t- e) sal salis m. Tema en l- f) radix radicis f. Tema en c- g) mel mellis n. Tema en l- h) ruta rutae f. Tema en a- i) uinum uini n. Tema en o- j) liquamen liquaminis n. Tema en n-



68. Cal considerar l’activitat que segueix com un exercici lúdic sobre la fl exió. En aquest moment encara no es planteja l’estudi aprofundit dels casos.

nominatiu acusatiu genitiu ablatiu

a) olla ollam ollae olla

b) fasciculus fasciculum fasciculi fasciculo

c) lanx lancem lancis lance

d) sal salem salis sale

e) anas anatem anatis anate

f) aqua aquam aquae aqua

g) uinum uinum uini uino

h) radix radicem radicis radice

i) ruta rutam rutae ruta

j) oleum oleum olei oleo

k) fortuna fortunam fortunae fortuna

l) mens mentem mentis mente

m) ueritas ueritatem ueritatis ueritate

n) lex legem legis lege

69. a) anatem; b) anatem; c) anatis; d) anatem; e) anate; f) anas; g) fasciculo; h) fasciculum; i) fas-ciculus; j) fasciculi; k) gruem

70. a) lauare anatem; b) anatem coquere; c) uinum modice mittere; d) in lance; e) origani et coriandri 71. a) anet anethum anethi b) ànet anas anatis c) pipiràcies piper piperis d) mel·lifl u mel mellis e) petroli oleum olei f) laserpici laser laseris g) radical radix radicis h) fascicle fasciculum fasciculi i) rutàcies ruta rutae j) acetàbul acetum aceti k) grua grus gruis l) vinagre uinum uini m) olla olla ollae n) sal sal salis o) aigua aqua aquae 72. e) acrònim 73. a) 3; b) 2; c) 3; d) 3; e) 3 74. a) Teseu, el Minotaure, el Laberint i restes de cossos humans devorats pel Minotaure. b) Magritte el 1937, Masson el 1930, i Picasso pels volts de 1935. c) El laberint ocupa el lloc dels budells del Minotaure.



75. E; C; B; A; F; D 76. Resposta a criteri del professorat. 77. Tractament més modern a l’obra de Nova York. El Mercuri de Barcelona està quiet; en canvi,

el de Nova York està volant, etc. 78. Resposta a criteri del professorat. 79. El tractament que dóna Clarà és clàssic. Totes dues estàtues s’assemblen en la postura i en

la nuesa. 80. Resposta a criteri del professorat. 81. Coincideixen en els elements de la façana: columnes i frontó. 82. La resposta correcta és: A. Façana de l’INEFC (Barcelona). B. Maison Carrée. Nîmes (França). C. Temple de Minerva. Assís (Itàlia). D. Església reformada de Covent Garden (Londres). E. Església de Sant Carles (Viena). F. La Madeleine (París). G. Façana del Pànteon (Roma). H. Teatre Nacional de Catalunya (Barcelona). 83. La fotografi a C està relacionada amb la E; la F, amb la A; la G, amb la D i la H amb la B. 84. Els capitells de la fotografi a A són corintis; els de la B semblen toscans o dòrics; els de la C

són jònics. A la fotografi a D, el frontó està dins del portal i només té una funció ornamental. 85. Resposta a criteri del professorat. 86. Columnes jòniques, arcs, fris i estàtues i relleus al frontó escalonat. 87. Tenalles, martell, enclusa, bufador per atiar el foc de la farga. 88. Escaire amb plomada, compàs, martell i angle. 89. a) 3; b) 7; c) 4; d) 1; e) 6; f) 5; g) 2



1. a) llengua no indoeuropea: etrusc. b) llengües indoeuropees → itàliques: celta, umbre, llatí, osc hel·lènica: grec 2. a) sermo uulgaris; b) llatí tardà; c) llatí clàssic; d) llatí postclàssic; e) llatí medieval; f) llatí arcaic;

g) sermo urbanus; h) sermo familiaris; i) sermo cotidianus; j) llatí cristià 3. Eix diacrònic: arcaic – segles VI-II aC clàssic – segles I aC postclàssic – segles I-II

tardà – segles III-VII

medieval – segles VIII-XIV

Eix sincrònic: sermo urbanus – sermo familiaris – sermo uulgaris 4. La resposta correcta és la següent: a) Els llibres i la lectura dels vells oradors corroboren aquests preceptes. b) Deixem de banda, doncs, els preceptes. c) No ens aturem més temps en aquell altre punt per tal que discutim… d) Que dóna l’ensenyament escolar. e) Fomenta la coneixença més afi nada i l’estudi metòdic de la literatura o la pràctica del llen-

guatge quotidià i domèstic. f) El que volem signifi car i declarar… 5. Sí, perquè una llengua sense l’ensenyament a l’escola i sense el contacte amb els bons es-

criptors s’empobreix i evoluciona de manera desordenada. 6.

llatí culte llatí vulgar

b) Llatí arcaic

c) Llatí postclàssic

a) Llatí medieval

|

|

Català

e) (s. XI)

g) (s. XV)

h) (s. XVII)

f) (s. XIX)

d) (s. XX)

b) Llatí arcaic. Inscripció anomenada Lapis Satricanum, en escriptura contínua, d’interpretació discutida: Els salis a qui ha estat el suport de Publi Valeri. Els seus companys devots de Mart.

c) Llatí postclàssic (Plini el Vell, Història natural, 4, 115). a) Llatí medieval (Extret de Nomina fl ubiorum, en M. Díaz, Antología del latín vulgar, p. 200). e) Català del s. XI (Homilies d’Organyà). g) Català del segle XV (Curial e Güelfa). h) Català del segle XVII (F. V. García, A una dama que patint gran set, li donà son galant un gerro

d’aigua). f) Català del segle XIX (J. Verdaguer, Canigó IV). d) Català del segle XX.



7. Coponem, laniumque balneumque, tonsorem, tabulamque calculosque et paucos, sed ut eligam, libellos; unum non nimium rudem sodalem et grandem puerum diuque leuem et caram puero meo puellam: haec praesta mihi, Rufe, uel Butuntis, et thermas tibi habe Neronianas.

Traducció: Un taverner, i un carnisser, i un bany, un barber, un escaquer i les peces, i pocs llibres, però els que jo vulgui, un sol company no gaire inculte, un esclau crescudet i de molt temps imberbe i una noia estimada pel meu esclau: aquestes coses, dóna-me-les, Rufus, fi ns i tot a Butuntos i tingues per a tu les termes neronianes.

8. calculos / calculum; paucos / paucum; libellos / libellum; thermas Neronianas / thermam Nero-nianam

9. càlculs, pocs, elegir, un, rude, gran, car, meu, presta, termes, Neroniana 10. a) caram, caras; b) tabulam, tabulas; c) puerum, pueros; d) calculum, calculos; e) tonsorem,

tonsores; f) coponem, copones; g) grandem, grandes; h) aquam, aquas; i) uirtutem, uirtutes; j) regem, reges

11. a) 2; b) 3; c) 5; d) 1; e) 6; f) 7; g) 4; h) 11; i) 8; j) 9; k) 10 12. a) insulam; b) montem; c) coloniam; d) ciuem; e) regionem; f) praetorem; g) partem; h) exerci-

tum; i) fl uuium; j) portum; k) regem; l) populum 13. insulas; montes; colonias; ciues; regiones; praetores; partes; exercitus; fl uuios; portus; reges;

populos 14. a) panem et circenses; b) habemus papam; c) caue canem; d) diem perdidi; e) cantilenam ean-

dem canis; f) Veritatem dies aperit; g) carpe diem; h) umbram suam metuit; i) aquam liberam gustabit; j) fi nem respice; k) doctum doces

15. panes et circenses; papas; canes; dies; cantilenas; ueritates; umbras suas; aquas liberas; fi nes; doctos

16. a) captiuo, captiuis; b) uiuo, uiuis; c) christiano cuncto, christianis cunctis; d) sorore uana, so-roribus uanis; e) milite siluano, militibus siluanis; f) fratre peruerso, fratribus peruersis; g) papa, papis; h) rege, regibus; i) libertino, libertinis

17. In taberna quando sumus Quan som a la taverna Primo pro nummata uini, Primer per l’import del vi, ex hac bibunt libertini; a partir d’aquí beuen els llibertins; semel bibunt pro captiuis, una vegada beuen pels captius, post haec bibunt ter pro uiuis, després beuen tres vegades pels vius, quater pro Christianis cunctis, quatre per tots els cristians, quinquies pro fi delibus defunctis, cinc pels fi dels difunts, sexies pro sororis uanis, sis per les germanes vanitoses, septies pro militibus siluanis. set pels soldats desertors.



Octies pro fratribus peruersis, Vuit pels germans perversos, nouies pro monachis dispersis, nou pels monjos dispersos, decies pro nauigantibus, deu vegades pels navegants, undecies pro discordantibus, onze pels desavinguts, duodecies pro penitentibus, dotze pels penitents, tredecies pro iter agentibus. tretze pels que fan camí. Tam pro papa quam pro rege Tant pel papa com pel rei bibunt omnes sine lege beuen tots sense llei. Carmina Burana, 39, 3, 4 19. b; d; c; a; g; h; f; e 20. a) ex aequo; b) in situ; c) “mens sana in corpore sano”; d) in albis; e) cum laude; f) in dubio pro

reo; g) in uino ueritas; h) ex cathedra 21. a) ablatiu; b) ablatiu; c) ablatiu i acusatiu; d) ablatiu; e) ablatiu; f) ablatiu i acusatiu; g) acusatiu 22. a) Italiam; b) uino; c) lectulo; d) taberna; e) pace; f) Italiam; g) foro 23. ad: cap a la rodalia in: cap a dins a(b): des de fora e(x): des de dins 24. a) ad; b) in; c) a, ad; d) ab; e) ex, in; f) ad; g) ex, in; h) ex, in; i) ex, in; j) in 25. a) ab; b) inter; c) ex; d) ad; e) ad; f) pro; g) ad; h) ad; i) ab; j) in; k) ex; l) ab; m) in; n) ab; o) ex;

p) pro; q) ex; r) inter; s) ex; t) ab; u) ex 26. Resposta a criteri del professorat. 27. singular plural porrigitur porriguntur habet habent portat portant portatur portantur bibit bibunt extenditur extenduntur delet delent aperit aperiunt audit audiunt dicit dicunt 28. porrigunt, habentur, portatur, bibitur, extendit, habetur, aperiuntur, audiuntur, dicuntur, por-

tantur, porrigit, delentur, dicitur, extendunt, auditur, aperitur, deletur, bibuntur 29. Tenen un enunciat amb tres formes, que són, en anglès, 1a sing. pres., 1a sing. perf. i el par-

ticipi. 30. a) Dant bis qui cito dant; b) Legunt frustra qui non intelligunt; c) Dant quod non habent; d) Qui

obseruant uentum non seminant; e) Tacet, satis laudat; f) Qui quaerunt inueniunt; g) Qui tacent consentire uidentur; h) Qui bene amant bene castigant.

31. a) plàcet; b) magnífi cat; c) imprimàtur; d) dèfi cit; e) nihil obstat; f) superàvit TEXTOS: Hispània, dues Hispànies Traducció: Efectivament les Hispànies són dues: la Citerior, que s’estén cap a la zona del nord

des del Pirineu fi ns a Cartagena; la Ulterior, que s’estén al sud des dels celtibers fi ns a l’estret de Gibraltar.



Les sis províncies d’Hispània Traducció: Hispània, denominada abans Ibèria a partir del riu Iber, després fou anomenada

Hispània. Està situada entre Àfrica i la Gàl·lia, limitada pels monts Pirineus, tancada arreu pel mar a les altres parts. Té sis províncies: Tarraconense, Cartaginense, Lusitània, Gal·lècia, Bè-tica, i, a l’altra banda de l’estret, Tingitània a la regió d’Àfrica.

Noms antics d’Itàlia Traducció: Itàlia, en altre temps ocupada per pobles grecs, fou anomenada Magna Grècia,

després Satúrnia a partir del nom d’un rei, tot seguit fou dita Laci; fi nalment, fou anomenada Italia a partir d’Ítal, rei dels sículs el qual hi regnava.

Anníbal recorre i devasta Itàlia Traducció: Anníbal devasta el camp entre la ciutat de Cortona i el llac Trasumè amb tota mena

de destrossa i per un camí directe va a través de l’Úmbria fi ns a Espoleci. Des del territori dels hirpins passa al Sàmnium, devasta el camp de Benevèntum. Captura la ciutat de Telèsia i ata-bala el general romà amb la seva activitat.

32. La resposta correcta és: a) Habet prouincias sex: Tarraconensem, Carthaginensem, Lusitaniam, Gallaeciam, Baeticam,

et trans fretum in regione Africae Tingitaniam. b) Hispania prius ab Ibero amne Iberia nuncupata. c) Sita est inter Africam et Galliam. d) Vlterior, quae in meridiem a Celtiberis usque ad Gaditanum fretum extenditur. e) A septentrione Pyrenaeis montibus clausa est. f) Citerior, quae in septentrionis plagam a Pyrenaeo usque ad Carthaginem porrigitur. g) Ab Italo Siculorum rege ibi regnante Italia nuncupata est. h) Italia apellata est a regis nomine Saturnia. i) Italia olim a Graecis populis occupata Magna Graecia apellata est.

Tingis

TINGITANIA

CARTAGINENSIS

TARRACONENSISGALLAECIA

BAETICA

LVSITANIA

AFRICA

GALLIA

PYRENAEI MONTES

Carthago Noua

HISPANIACITERIOR

PYRENAEVS

HISPANIAVLTERIOR

FretumGaditanum

35. a) agros; b) urbes, Romanos duces; c) Beneuentanos agros; d) colossas statuas; e) legiones, Hispanias; f) natos suos; g) tribunos

36. a) deinde; b) sita est; c) olim; d) fretum; e) mons; f) facta est; h) fretu 37. a) Iberia; b) fl uuius; c) clausa; d) regio; e) cognominata; f) Trasumennus 38. a) Italo rege; b) Celtiberis; c) partibus; d) Graecis populis; e) nauibus; f) agrum; g) urbem;

h) clade; i) ducem; j) agros 39. a) ab Italo rege; b) a deo Saturno; c) a populo Graeco; d) a Romulo conditore; e) a Baeti fl uuio;

f) a colonia Tarracone; g) a Latino rege; h) a Roma



40.

ESPANYOL

O

CASTELLÀPO

RTU

GU

ÈS

CATALÀ

PROVENÇAL

FRANCÈS

ROMANÈS

I TA

LI À

RETOROMÀNIC

SARD

41. a) Gal·loromànic: francès, provençal, retoromànic Llengua pont entre el gal·loromànic i l’iberoromànic: català Iberoromànic: castellà, portuguès b) Italoromànic: italià, sard Balcanoromànic: romanès 43. a) andorrà; b) suís; c) austríac; d) sicilià; e) belga; f) romà 44. Segles: IV-III aC: Època de predomini de les llengües preromàniques en la península ibèrica: iber, celta

i basc. II aC-II dC: Època d’arraconament de les llengües preromàniques a causa del procés

d’aculturació que signifi cà la romanització amb la imposició del llatí. III-IV: Època de l’evolució lenta del llatí parlat al Baix Imperi. V-IX: Època d’evolució ràpida del llatí parlat amb la incorporació de germanismes i arabismes. X-XI: Època de diferenciació de les diverses llengües peninsulars hispàniques: galaicoportu-

guès, castellà i català. 45. a) francès; b) retoromànic; c) provençal; d) castellà; e) portuguès; f) català; g) italià; h) sard;

i) romanès 46. Han evolucionat més el romanès i el retoromànic; les altres llengües no han evolucionat tant. 47 a) menjar; b) parlar; c) bullir; d) dur; e) matí; f) ocell; g) voler; h) sortir; i) cama; j) cuixa; k) espatlla

Activitat de la pàg. 76 mots llatins mots patrimonials mots cultes rotundu(m) rodó rotund annuale(m) anyal anual spatula(m) espatlla espàtula articulu(m) artell article canonicu(m) canonge canònic cathedra(m) cadira càtedra strictu(m) estret estricte collocare colgar col·locar copula(m) cobla còpula



uiaticu(m) viatge viàtic examen eixam examen defensa(m) devesa defensa pacifi care apaivagar pacifi car labiu(m) llavi labial episcopu(m) bisbe episcopat singulare(m) senglar singular organu(m) orgue òrgan regula(m) rella regular radiu(m) raig radi oculu(m) ull oculista axilla(m) aixella axil·la laicu(m) llec laic opacu(m) obac opac musculu(m) muscle múscul malitia(m) malesa malícia 48. a) Maioricam; b) Minoricam; c) insulis; d) lapides 49. a) Afrosíades i Gimnasíades; b) Perquè una és major i l’altra menor; c) La fona; d) Prové del

grec. 50. Traducció: Les Balears són dues illes d’Hispània: Afrosíades i Gimnasíades, una major i una

menor; per això el poble les anomena Mallorca i Menorca. En aquestes illes fou inventada per primera vegada la fona, amb la qual són disparades les pedres; per això són dites Balears: perquè en grec disparar és dit bállein.

51. a) in, in; b) ex, in; c) in, sine, pro; d) ab; e) in 52. a) Asia prouincias et regiones habet; b) In tabernis omnes bibunt pro amicis et fratribus;

c) Faciunt paces cum fi deli populo. 53. a) Carpe diem; b) ex cathedra; c) in situ; d) in albis 54. Així, doncs, Escipió va recuperar tota la bel·licosa Hispània, noble en homes i en armes, des

de les muntanyes dels Pirineus fi ns a les columnes d’Hèrcules i a l’oceà.



1. La resposta correcta és la següent: Germànic: islandès, noruec, suec, danès, anglès, neerlandès, alemany. Bàltic: lituà, letó. Eslau: rus, ucraïnès, bielorús, polonès, txec, eslovac, eslovè, búlgar, serbi, croat i el macedoni. Cèltic: gaèlic irlandès, gaèlic escocès, gal·lès, bretó. Itàlic: osc, llatí, umbre; galaicoportuguès, castellà, català, occità, francès, retoromànic, italià,

sard, romanès. Albanès. Grec. Irànic: avèstic, persa. Indoari: sànscrit, hindi, llengües de l’Índia, parlars gitanos. Hitita; armeni; tocari. 2. a) irlandès; b) basc; c) etrusc; d) grec; e) islandès; f) suís; g) belga; h) austríac; i) sicilià; j) ro-

manès. 3.

ISLANDÈS

NORUECSUEC

R U S

LETÓLITUÀ

IRLANDÈSANGLÈS

DANÈS

POLONÈSTXEC

ESLOVACBRETÓ

FRANCÈS

PROVENÇAL

ALEMANY

NEERLANDÈS

CATALÀ

GALLEC

CASTELL

À

PORTUGUÈS SARD

ITALIÀ

UCRAÏNÈS

ARMENI

PERSA

GREC

BÚLGARSERBICROAT

RETOROMÀNIC

ESLOVÈ

4. indoeuropeu grec llatí anglès alemany *kuon- k›wn canis hound Hund *pleu- plûw pluere fl eet Flut *bhrater- frßthr frater brother Bruder *ped- pod’j pe(d)s foot Fuss *(e)dent- ‘d’ntoj den(t)s tooth Zahn 5. Alpes montes Alps Apennini montes Apennins Padus fl umen Po Arnus fl umen Arn Tiberis fl umen Tíber Rubico fl umen Rubicó Corsica insula Còrsega Sicilia insula Sicília Sardinia insula Sardenya Magna Grècia Magna Graecia Calàbria Calabria Brútium Bruttium Laci Latium Picènum Picenum



País dels vènets Venetia Ligúria Liguria Gàl·lia Transpadana Gallia Transpadana Campània Campana Úmbria Vmbria Lucània Lucania Sàmnium Samnium País dels sabins Sabini Etrúria Etruria Apúlia Apulia 6. 7.

Alps GÀL·LIA

Arn

ETRÚRIA

Apenins

ÚMBRIA

PICÈNUM

SABINSLACI

MAR TIRRÈ

MAGNAGRÈCIA

CALÀBRIA

APÚLIASÀMNIUM

CAMPÀNIA

MAR ADRIÀTIC

Rubicó

PadusLIGÚ

CÒRSEGA

SARDENYA

TRANSPADANACISPADANA

VÈNETS

Tíber

SICÍLIA

BRÚT

IUM

LUCÀNIA

CORSICA

SARDINIA

MARE TYRRHENVM

SICILIA

MAREHADRIATICVM

Genua

Placentia Aquileia

Luna

PisaeFlorentia Ariminium

Reate

Tibur

Fregellae

Capua

NeapolisBrundisium

Rhegium

ViaDomitia

Via Aemilia

Via Salaria

Via Valeria

Via Flaminia

Via Postumia

ViaCassia

Via Aurelia

Via Appia

Via Catina

Via Appia

Via Popilia

8. Traducció: De totes les regions, no solament d’Itàlia, sinó també a tot el món, la més bella és la zona de Campània. Aquí hi ha aquells famosos ports de Caieta, de Misè, Baies càlid per les seves fonts, Lucrí, i l’Avern. Aquí estan cobertes de vinyes les muntanyes de Falern i el més bell de tots el Vesuvi, imitador del foc de l’Etna. Les ciutats vora mar són Fòrmies, Cumes, Putèolos, Nàpols, Herculà, Pompeia, i la mateixa capital de totes, Càpua, en altre temps con-siderada la més gran entre les tres més grans (Roma i Cartago).

9. a) ciutats: Cartago, Cumes, Fòrmies, Herculà, Nàpols, Pompeia, Putèolos, Roma. (Carthago, Cumae, Formiae, Herculaneum, Neapolis, Pompeii, Puteoli, Roma)

b) llacs: Avern, Lucrí (Auernus, Lucrinus) c) muntanyes i volcans: Etna, Falern, Vesuvi (Aetna, Falernus, Vesuuius) d) ports: Caieta, Misè, Baies (Caieta, Misenum, Baiae) 10. a) Avern; b) Pompeia; c) Falern; d) Baies; e) Herculà; f) Cumes; g) Etna; h) Lucrí 11.

LACI

SÀMNIUM

CAMPÀNIA

Fòrmies

Caieta

Càpua

PompeiaHerculà

Vesuvi

MisèBaies

Cumes

Putèols

Llac LucríNàpols

Falern

MAR TIRRÈ

Llac Avern



12.

Anquises Venus Llatí

Eneas Lavínia

Ascani (o Iulus)

Procas

Numitor Amuli

Sílvia Mart

Ròmul Rem

13. Riu Tíber, Capitoli, Palatí, Aventí 14. a) Palatí; b) Tíber; c) vestal; d) Eneas; e) Júpiter; f) Anquises; g) fòrum; h) Ròmul; i) Mart 15. Bibit hera, bibit herus, (hera-) bibit miles, bibit clerus, (milet-) bibit ille, bibit illa, (illa-) bibit seruus cum ancilla, (seruo-) bibit uelox, bibit piger, (ueloc-, pigro-) bibit albus, bibit niger, (albo-, nigro-) bibit constans, bibit uagus, (constant-, uago-) bibit rudis, bibit magus. (rudi-, mago-)

Bibit pauper et aegrotus, (pauper-, aegroto-) bibit exul et ignotus, (exul-, ignoto-) bibit puer, bibit canus, (puero-, cano-) bibit presul et decanus, (presul-, decano-) bibit soror, bibit frater, (soror-, frater-) bibit anus, bibit mater, (anu-, mater-) bibit ista, bibit ille (ista-) bibunt centum, bibunt mille. Carmina Burana, 39, 5-6 Traducció: Beu la mestressa, beu l’amo, beu el soldat, beu el clergue, beu aquell, beu aquella,

beu el servent amb la criada, beu el diligent, beu el gandul, beu el blanc, beu el negre, beu el constant, beu l’inconstant, beu l’inculte, beu el màgic.

Beu el pobre, beu el malalt, beu l’exiliat, beu el desconegut, beu el nen, beu el capblanc, beu el capdavanter, beu el degà, beu la germana, beu el germà, beu la vella, beu la mare, beu aquest, beu aquell, beuen cent, beuen mil.

16. Bibunt herae, bibunt heri / bibunt milites, bibunt cleri, / bibunt illi, bibunt illae, / bibunt serui cum ancillis, / bibunt ueloces, bibunt pigri, / bibunt albi, bibunt nigri, / bibunt constantes, bibunt uagi, / bibunt rudes, bibunt magi.

Bibunt pauperi et aegroti, / bibunt exules et ignoti, / bibunt pueri, bibunt cani / bibunt presules et decani, / bibunt sorores, bibunt fratres, / bibunt anus, bibunt matres, / bibunt istae, bibunt illi.



17. Quadrupes, tardigrada, humilis, aspera, capite breui, ceruice anguina, aspectu truci. CICERÓ, Sobre l’endevinació 2, 133 Traducció: Quadrúpeda, lenta, humil, àspera, de cap petit, de coll de serp, d’aspecte ferotge. 18. Testudo Traducció: Què és? Un cavall, una serp, una vaca o una tortuga? Una tortuga. 19. Quadrupedes, tardigradae, humiles, asperae, capitibus breuibus, ceruicibus anguinis, aspec-

tibus trucibus. Qui sunt? Equi, angues, uaccae, oues uel testudines? 20. Hispania

u Hispaniam Hispania– Hispaniae Hispanias Hispanii

a fi lia fi liam fi lia fi liae fi lias fi liis b Troianus Troianum Troiano Troiani Troianos Troianis c rex regem rege reges reges regibus d regio regionem regione regiones regiones regionibus e pars partem parte partes partes partibus f nauis nauem naue naues naues nauibus g manus manum manu manus manus manibus h res rem re res res rebus i populus populum populo populi populos populis j prouincia prouinciam prouincia prouinciae prouincias prouinciis 21. a) regiones; b) urbem; c) Italiam; d) nauibus; e) partes; f) Latino; g) annis; h) Romani; i) urbes;

j) reliquas 22. La resposta correcta és la següent: a) Amici certi in rebus incertis cernuntur. b) Artes longae, uitae breues. c) Canis plurimum latrans non mordet. d) Honor mutat morem e) Mentes agitant moles. f) Numeri clausi. g) Quales reges, tales greges. h) Vera amicitia sempiterna est. i) Guttae cauant lapides. j) Rarae aues. k) Domus propriae, domus optimae. l) Aleae iactae sunt. m) Amans amens. n) Anni producunt, non agri. 23. a) Numerus clausus. b) Amicus certus in re incerta cernitur. c) Canes plurimum latrantes non mordent. d) Honores mutant mores. e) Rara auis.



f) Verae amicitiae sempiternae sunt. g) Qualis rex, talis grex. h) Gutta cauat lapidem. i) Mens agitat molem. 24. Per casualitat una guineu va veure una màscara tràgica: «Oh, quina aparença tan gran!» va

dir «però no té cervell!» Aquesta faula és per a aquells als quals la Fortuna va concedir honor i glòria, però va arrabassar el sentit comú.

25. Gallia est omnis diuisa in partes tres, quarum unam incolunt Belgae, aliam Aquitani, tertiam qui ipsorum lingua Celtae, nostra Galli appellantur. Hi omnes lingua, institutis, legibus inter se differunt. Gallos ab Aquitanis Garunna fl umen, a Belgis Matrona et Sequana diuidit. Horum omnium fortissimi sunt Belgae, propterea quod minime ad eos mercatores saepe commeant proximique sunt Germanis, qui trans Rhenum incolunt, quibuscum continenter bellum gerunt.

CÈSAR, Guerra de les Gàl·lies 1,1,1-3. Traducció: La Gàl·lia està tota dividida en tres parts, de les quals una l’habiten els belgues,

l’altra els aquitans i la tercera aquells que en la llengua d’ells mateixos són anomenats celtes i en la nostra llengua, gals. Tots aquests es diferencien entre ells per la llengua, les institucions i les lleis. El riu Garunna els separa dels gals, el Màtrona i el Sèquana dels belgues. De tots aquests, els més valents són els belgues, perquè els mercaders els visiten poquíssim i són propers als germànics, que viuen a l’altra banda del Rin i amb els quals contínuament fan la guerra.

26. Belgae, Celtae siue Galli, Aquitani 27. a) Vna pars Galliae incolitur a Belgis. b) Galli ab Aquitanis Garunna fl umine diuiduntur. c) A Germanis cum Belgis bellum geritur. d) Celtae nostra lingua Galli appellantur. 28. a) omnis; b) fl umen; c) fortissimi; d) bellum gerunt; e) appellantur; f) Gallia; g) incolunt; h) proxi-

mi; i) gerunt; j) partes 29. Barbapum Erat in Aethiopia (est) rex olim Ras Seium. Barbam magnam habebat. (habet) Vocabant Barbapum. (uocant) chorus: Barbapum, Barbapum, Barbapum Cum hoste magnum proelians mouebat strepitum. (mouet) Tum milites clamabant: (clamant) Videte Barbapum. chorus: Barbapum, Barbapum, Barbapum Traducció: Hi havia a Etiòpia en altre temps el rei Ras Saium. Tenia una gran barba. L’anomena-

ven Barbapum. Lluitant molt amb l’enemic provocava estrèpit. Aleshores els soldats cridaven: vegeu en Barbapum.

30. a) incolebat; b) delent; c) erat; d) delebatur e) est; f) portant; g) habent; h) dicebant; i) dicunt



31. Traducció: Gai Plini al seu Canini Rufus, salut. Fa poc ha estat anunciat que Sili Itàlic ha deixat la vida per inanició en la seva propietat de Nàpols. La causa de la mort ha estat el mal estat de salut. Se li havia format un tumor inguarible, per enuig del qual ha recorregut a la mort amb una fermesa irrevocable. Fins al darrer dia havia estat benaurat i feliç. Va ser entre els primers ciutadans sense infl uència i sense enveja: era saludat, era honorat. Jaient molt en un llit (enca-ra que sovint feia llit), en el cubícul sempre passava els dies en converses doctíssimes. Escrivia poemes amb més cura que enginy. Posseïa diverses vil·les. Arreu hi havia molts llibres, moltes estàtues i molts retrats, que no solament tenia sinó que també venerava, sobretot el de Virgili, el natalici del qual celebrava més solemnement que el seu; especialment a Nàpols, on solia entrar a la seva sepultura com en un temple.

En aquesta tranquil·litat ha excedit l’any setanta-cinquè, amb un cos més delicat que no pas malaltís. Estigues bo.

32. a) A Canini Rufus. b) Comença amb SALVTEM DAT i acaba amb VALE. c) De Sili Itàlic. d) S’ha mort. e) A la classe més benestant. f) A Nàpols. g) El visitaven per mantenir-hi conver-ses doctes. h) Era més acurat que no pas enginyós. i) Col·leccionava llibres, estàtues i retrats. j) Admirava Virgili. Celebrava molt solemnement el seu natalici i visitava la seva tomba com si fos un temple. k) 70 anys.

33. a) Causa mortis ualetudo est; b) Villas possidebat; c) Erat natus insanabilis clauus; d) Libros, statuas, imagines non modo habebat uerum etiam uenerabat; e) Salutabatur, colebatur, mul-tumque in lectulo iacens doctissimis sermonibus dies transigebat; f) Vsque ad supremum diem beatus et felix fuit; g) Poetae natalem celebrabat; h) Excessit delicato magis corpore quam infi rmo; i) Claui taedio ad mortem irreuocabile constantia decurrit.

34. Alexander Seuerus statuas colossas uel pedestres nudas uel equestres in foro diui Neruae locauit cum titulis et columnis aereis, quae gestorum ordinem continerent, exemplo Augusti, qui summorum uirorum imagines e marmore in foro suo collocauit.

Traducció: Alexandre Sever va col·locar estàtues gegantines o pedestres nues o eqüestres al fòrum del diví Nerva amb inscripcions sobre columnes de bronze que contenien l’ordre de les seves gestes segons l’exemple d’August, que va col·locar al seu fòrum els retrats en marbre dels homes més destacats.

35. ordo -inis n- frater fratris r- exercitus -us u- mens -ntis t- ciuitas -atis t- dies -ei e- rex regis g- titulus -i o- nauis -is i- miles militis t- Alexander -dri o- columna -ae a- soror -oris r- pars partis t- statua -ae a- 36. a) Hae sunt prouinciae Hispaniae; b) Hae sunt statuae Alexandri; c) Hae sunt naues regis;

d) Hi sunt libri amici; e) Haec est statua Augusti; f) Hic est ordo militum. 37. a) militis, militibus; b) prouinciis, prouinciae; c) columnis, columnae; d) uirum, uirorum; e) ocu-

lum, oculorum; f) ordo, ordine 38. a) oculi; b) exercituum; c) imperatoris; d) dierum; e) uiri; f) ordinum; g) manus; h) manuum;

i) amicorum 39. a) modus uiuendi; b) sui generis; c) arbiter elegantiarum d) casus belli; e) uox populi; f) animus

negotiandi; g) honoris causa; h) Corpus Christi



40. a) viacrucis < uia crucis b) mapamundi < mapa mundi c) aqüeducte <aquae ductus d) dijous < dies Iouis e) divendres < dies Veneris f) agricultura < agri cultura Traducció dels textos Els romans abans foren denominats llatins Els romans foren anomenats a partir del nom de Ròmul, que fundà la ciutat de Roma. Abans

aquests foren denominats llatins a partir del rei Llatí. Efectivament, Llatí fou rei d’Itàlia, que a partir del seu nom anomenà llatins aquells que després foren denominats romans.

Eneas va arribar a Itàlia procendent de Troia Després de la caiguda i destrucció de Troia, Eneas amb vint naus, amb les quals eren trans-

portades les relíquies dels troians, va arribar a Itàlia, regnant-hi Llatí. D’altra banda, mort Llatí, Eneas hi va regnar tres anys.

Ròmul i Rem foren llançats al Tíber El fundador de la ciutat i de l’Imperi va ser Ròmul, engendrat per Mart i Rea Sílvia. Això va

confessar d’ella mateixa la sacerdotessa quan Ròmul, llançat per ordre del rei Amuli al riu jun-tament amb el seu germà Rem, no va poder ser mort.

41. a) A Romuli nomine; b) Romulus; c) A rege Latino; d) Aeneas 42. a) nauibus; b) rex; c) Latinos; d) Hispaniae; e) prouincias; f) Italo rege 43. a) Reliquias portant nauibus; b) Magnam Graeciam occupant Graeci; c) Vrbem Romam condit

Romulus 44. Retrat del conspirador Catilina Luci Catilina, nascut de noble llinatge, va ser de gran força d’ànim i de cos, però d’enginy

dolent i depravat. Des de l’adolescència li van ser agradables les guerres internes, les matan-ces, els robatoris, la discòrdia civil, i entre elles va passar la seva joventut. D’audàcia, en tenia molta; anava el primer al combat, sortia del combat entaulat l’últim.

45. Traducció: La ciutat fundada va ser anomenada segons el nom del fundador. Primer va fortifi -car el Palatí, en el qual el mateix Ròmul havia estat criat.

Ròmul va regnar trenta-set anys. Numa, quaranta-tres. La ciutat era poderosa i equilibrada en les arts de la guerra i de la pau. Numa Pompili funda de bell nou, amb la justícia, amb lleis i amb bons costums, la nova ciutat, fundada per la força i amb les armes.

Roma mentrestant creix amb les ruïnes d’Alba. Es duplica el nombre de ciutadans. Tul·lus va regnar trenta-dos anys amb gran fama de guerrer.

El poble va nomenar rei Anc Marci. Anc va regnar vint-i-quatre anys, igual a qualsevol dels reis anteriors en les arts i en la fama de la guerra i de la pau.

El poble romà, amb gran consens, va ordenar que regnés Tarquini. Gairebé al trenta-vuitè any des que havia començat a regnar Tarquini, Servi Tul·li estava en un lloc molt honorat no sola-ment davant el rei sinó també davant els senadors i la plebs. Ell va distribuir, segons el cens, les classes i les centúries i aquesta ordenació, tan admirable en la pau com en la guerra. Servi Tul·li va regnar quaranta-quatre anys.



Aleshores va començar a regnar Luci Tarquini. Luci Tarquini el Superb va regnar vint-i-cinc anys.

Hi va haver reis a Roma durant dos-cents quaranta-quatre anys des de la fundació de la ciutat fi ns al seu alliberament. A continuació, seguint el projecte de Servi Tul·li, en els comicis centuriats foren creats pel prefecte de la ciutat dos cònsols, Luci Juni Brutus i Luci Tarquini Col·latí.

a) Resposta oberta. Correcció a criteri del professorat. b) 244 anys. La república va començar el 510 aC. c) Luci Juni Brutus i Luci Tarquini Col·latí. 46. El concepte de família en llatí és més restringit que en català. En una societat patriarcal com la

romana no s’hauria acceptat la família monoparental. 47. En la família d’una societat agrícola i patriarcal és més «útil» un baró que una noia, ja que la

noia, tan bon punt pot col·laborar en les tasques comunes, es casa i esdevé membre d’una altra família, amb la qual cosa es perd un element de força de treball i una part del patrimoni, que se’n va amb el dot. Els barons, en canvi, són la garantia de la perpetuació del nom i del patrimoni familiar; a més, en una societat amb una gran taxa de mortalitat infantil i bèl·lica, cal procurar la presència de més d’un descendent mascle en una mateixa família, per tal d’assegurar la descendència per via masculina.

Tanmateix, la societat també ha de proporcionar dones si no vol que perilli la seva pròpia exis-tència com a tal. D’aquí que, a Roma, rarament s’esposessin les fi lles primogènites. En una economia de subsistència, les altres fi lles, un cop assegurat l’objectiu principal, constituïen una càrrega econòmica i, per tant, els romans solien abandonar-les en un camí.

48. És el deure que tenen els pares de vetllar pels fi lls durant la minoria d’edat. A divuit anys. Per als romans era el dret del pare a exercir un poder absolut sobre els seus descendents; per

a nosaltres és el deure, tant del pare com de la mare, de vetllar pels fi lls i fi lles fi ns als divuit anys.

Un fi ll podia emancipar-se físicament a partir dels disset anys, però aquest fet no comportava cap mena de drets econòmics ni administratius ni civils propis fi ns a la mort del pare; en canvi, tot i tenir autonomia jurídica per mort eventual del pare, no podia accedir al primer grau de la carrera política fi ns als trenta-un anys. Per tant, no coincidia la majoria d’edat política amb la majoria d’edat civil, cosa que ara no passa.

Amb tot, en el nostre ordenament jurídic també es dóna una contradicció d’aquesta mena, entre la majoria d’edat penal, als setze anys, i la majoria d’edat legal, als divuit.

49. a) paterfamilias; b) patria potestas; c) uxor; d) ius uitae necisque; e) Gai Juli Cèsar Octavià; f) ius connubii; g) seruus; h) gens; i) ius exponendi; j) liberi; k) tutela mulierum; l) sui iuris; m) per usum

50. La família d’Api Claudi Quatre fi lls robustos, cinc fi lles, una casa tan gran, un cercle de clients tan gran els regia Api,

cec i vell, ja que tenia l’esperit tens com un arc i afeblint-se no sucumbia a la vellesa. Tenia no solament autoritat, sinó també poder sobre els seus: el temien els esclaus, el respectaven els fi lls, tots el tenien per estimat; eren vigents en aquella casa el costum dels avantpassats i la disciplina.



51. Campània, sacsejada per un terratrèmol Hem sentit que Pompeia, cèlebre ciutat de la Campània, s’ha ensorrat per un moviment de ter-

ra. El dia de les Nones de febrer hi va haver el terratrèmol que va devastar amb gran estrall la Campània, mai a recer (segura) d’aquest mal; en efecte, part de la ciutat d’Herculà ha caigut, i la colònia de Nucèria no està sense dany.

Activitats d’avaluació 1. Quid? Asiae rex Priamus nonne et Helenum fi lium et Cassandram fi liam diuinantes habebat,

alterum auguriis, alteram mentis incitatione et permotione diuina? Quo in genere Marcios quos-dam fratres, nobili loco natos, apud maiores nostros fuisse scriptum uidemus.

Traducció: Què? Oi que Príam, rei d’Àsia, tenia no solament el fi ll Helen sinó també la fi lla Cassandra endevinadors, un mitjançant els auguris, l’altra mitjançant la incitació de la ment i l’excitació divina? En aquesta categoria veiem que foren inscrits, segons els nostres avantpas-sats, uns germans Marci, nascuts en un noble lloc.

2. a) D’Àsia, precisament de Troia. b) Hèlena i Cassandra. c) L’endevinació. d) L’un, dels auguris; l’altre, de la incitació de la ment i de l’excitació divina. e) A una família noble. f) Eren germans.

3. a) Romulus; b) regis Latini; c) Iberi; d) Troiae; e) aliorum imperatorum; f) Hispaniam 4. a) rex Troianus; b) mentium; c) praetorum clarorum; d) in generibus; e) fi lios diuinantes; f) fratris

parui; g) nobilem natum; h) augurio; i) incitationibus et mentibus; j) maiorem nostrum; k) per-motionibus diuinis

5. a) Hostes Troiam occupant; b) Vna pars Hispaniae ab Iberis incolitur; c) Naues Troianos in Italiam portant; d) Reliquiae in Italiam a Troianis portantur

6. a) regio, regione; b) Troianis, Troiani; c) oculo, oculus; d) regio, regione; e) Apollo, Apolline; f) ordo, ordine; g) Seuero, Seuerus.



1. QVINTO LICINIO QVINTI FILIO SILVANO GRANIANO QVADRONIO PROCVLO TRIVM- VIRO AD MO- NETAM TRIBVNO MILITVM LEGIONIS SEXTAE VICTRICIS PIAE FIDELIS. DECRETO DECVRIONVM. Traducció: A Quint Licini, fi ll de Quint, Silvà Granià Quadroni Pròcul, triúmvir per a la moneda,

tribú dels soldats de la legió sisena vencedora, pia, fi del. Per decret dels decurions. 2. Q = QVINTO Q. F. = QVINTI FILIO III VIRO = TRIVMVIRO TRIB = TRIBVNO MIL = MILITVM LEG = LEGIONIS VI = SEXTAE VICT = VICTRICIS P = PIAE F = FIDELIS DD = DECRETO DECVRIONVM 3. a) tutoribus deis; b) optimis regibus; c) uictoribus exercitibus; d) claris oratoribus; e) audacibus

consulibus; f) claris ciuibus; g) illustribus uiris; h) uictoribus ducibus 4. a) tutori deo; b) optimo regi; c) uictori exercitui; d) claro oratori; e) audaci consuli; f) claro ciui;

g) illustri uiro; h) uictori duci 5. a) oculo; b) imperatori/-e; c) uiris; d) tribuno; e) exercitui; f) diebus; g) ordinibus; h) statuis;

i) legi/-e; j) sorori/ -e; k) discipulo; l) poetae; m) uiro; n) regio 6. a) imperatoribus, imperator; b) turris, turribus; c) regio, regioni/e; d) manui, manus; e) tribuno,

tribunus; f) oculi, oculo; g) exercitus, exercitibus; h) pueri, puero; i) regis, regibus; j) agris, agri 7. a) aurora musis amica; b) si deis placet; c) urbi et orbi; d) amicis quaelibet hora; e) non schola

sed uitae discimus; f) amicis inest adulatio; g) uae uictis 8. Numitori; sceleri; fi liae Rheae Siluiae Traducció: Ascani consta (ser) nascut d’Eneas. Després regna Silvi, fi ll d’Ascani; aquest

engendra Eneas Silvi; aquest després, Llatí Silvi… Després regna Proca. Aquest engendra Numitor i Amuli. A Numitor, que era el més gran de la família, deixa l’antic reialme de la gent Sílvia. Tanmateix va poder més la violència que la voluntat o el respecte de l’edat. Expulsat el germà, regna Amuli; afegeix un crim a un altre crim; elimina la descendència viril del germà; a Rea Sílvia, fi lla del seu germà, mitjançant l’excusa de l’honor, quan la va nomenar vestal, per la virginitat perpètua la priva de l’esperança d’un part.

9. Iane, Iuppiter, Mars pater, Quirine, Bellona, Lares, diui Nouensiles, dii Indigetes, diui quorum est potestas nostrorum hostiumque diique Manes, uos precor, ueneror, ueniam peto oroque ut populo Romano Quiritium uim uictoriamque prosperetis, hostesque populi Romani Quiritium terrore, formidine morteque affi ciatis. Pro re publica et exercitu, legionibus, auxiliis populi Ro-mani Quiritium, legiones auxiliaque hostium diis Manibus Tellurique deuoueo.



Traducció: Janus, Júpiter, pare Mart, Quirí, Bel·lona, Lares, déus Novènsiles, déus Indígets, déus dels quals és la potestat de nosaltres i dels enemics i déus Manes, us conjuro, us venero, us demano la gràcia i suplico que propicieu la força i la victòria al poble romà dels quirits i trac-teu els enemics del poble romà dels quirits amb terror, amb espant i amb la mort. Per l’estat i l’exèrcit, per les legions, per les tropes auxiliars del poble romà dels quirits dedico les legions i les tropes auxiliars dels enemics als déus Manes i a la Terra.

10. a) Quirites; b) Ianus; c) Manes; d) Nouensiles; e) Iuppiter; f) Bellona; g) Indigetes; h) Mars; i) diui quorum est potestas nostrorum hostiumque; j) Quirinus; k) Lares; l) Tellus

11. a) Passer, deliciae meae puellae. b) Lugete, o Veneres Cupidinesque. c) Viuamus, mea Lesbia, atque amemus. d) Miser Catulle, desinas ineptire. e) Verani, omnibus e meis amicis antistans mihi milibus trecentis. f) Furi et Aureli, comites Catulli g) Cenabis bene, mi Fabulle, apud me. h) Tu quoque fi li mi? i) Memento homo quia puluis es et in puluerem reuerteris. 12. Han arribat les vacances d’estiu Mestre d’escola, perdona la mainada ingènua, i que s’aturin les palmetes severes, ceptres

dels pedagogs, i que dormin fi ns al quinze d’octubre; si a l’estiu els nens estan bé de salut, ja aprenen prou.

MARCIAL, 10, 62, 1 i 10-12 13. a) nominauerunt; b) dilexit; c) creauit; d) liquit; e) locauit; f) fuit; g) seruauit; h) fecit; i) dixi 14. Hospes, quod dico, paulum est: asta ac pellege. Hic est sepulchrum haud pulchrum pulchrae feminae. Nomen parentes nominauerunt Claudiam. Suum maritum corde dilexit suo. Natos duos creauit. Horum alterum in terra liquit, alium sub terra locauit. Sermone lepido, tum autem incessu commodo. Domum seruauit, lanam fecit. Dixi. Abi. Traducció: Viatger, el que dic és poc: atura’t i llegeix. Aquest és el sepulcre no formós per a

una dona formosa. De nom els pares l’anomenaren Clàudia. Va estimar el seu marit amb el seu cor. Va infantar dues criatures. D’aquestes, l’una la deixà a terra, l’altra la posà sota terra. De parlar agradable, d’altra banda també de caminar escaient. Va guardar la casa, va fer llana. He dit. Vés-te’n.

15. a) dicit, dixit; b) diligit, dilexit; c) dicunt, dixerunt; d) sunt, fuerunt; e) habuit, habet; f) scripserunt, scribunt; g) portat, portauerat; h) scribit, scripsit

16. a) dixi, enarraui; b) didici; c) paruerunt; d) fuit; e) potuit; f) inuenit, accessit. a) dixeram, enarraueram; b) didiceram; c) paruerant; d) fuerat; e) potuerat; f) inuenerat, acces-

serat 17. Mantua me genuit, Calabri rapuerunt, tenet nunc Parthenope; cecini pascua, rura, duces.



Traducció: Màntua m’engendrà, els calabresos em rapiren; ara em té Partènope; he cantat pastures, camps i cabdills.

TEXTOS

Hi ha un déu per a cada cosa Traducció: Així, els romans van designar Prosèrpina protectora del blat quan germina; el déu

Nodut, dels colzes i dels nusos de les tiges; la dea Volutina, dels embolcalls de les gemmes; quan s’obren les gemmes, la dea Patelana, perquè surti l’espiga; la dea Flora, dels cereals que fl oreixen; el déu Lacturn, dels lactescents; la dea Matuta, dels que maduren; la dea Runcina, quan són arrencats, és a dir, són extrets de terra.

Tots els pobles antics al principi van ser governats per reis Traducció: En altre temps, tots els pobles antics van obeir reis. Aquesta mena de poder prime-

rament era atorgat a homes justíssims i molt savis (i això també en el nostre estat va prevaler moltíssim, mentre va governar la potestat reial), després també era transmès successivament als descendents, la qual cosa perdura entre aquells que ara són governats per reis. Ara bé, als qui no va agradar el poder reial, aquests no volien pas no obeir ningú, sinó que no van voler obeir sempre un de sol.

18. a) Regibus; b) Ad homines iustissimos et sapientissimos; c) Quod regalis potestas regi praefuit; d) In iis qui nunc regnantur; e) Quia non semper uni parere uoluerunt.

19. a) Primum a Romanis potestas regalis ad homines iustissimos deferebatur; b) Deinde a Roma-nis potestas regalis posteris prodebatur; c) A Romanis praefi citur Proserpina frumentis germi-nantibus; d) A Claudia suus maritus corde diligitur; e) A matre nati sui in terra linquuntur; f) Ab agricultoribus spinae runcantur.

20. a) Romae; b) a deo; c) sacerdos; d) uiros prudentes; e) Romanis; f) potestati regali; g) populus Romanus; h) deam Floram

21. a) Roma; b) Remi frater; c) in fl uuium; d) regis; e) populi; f) uiri; g) auferunt; h) nodus 22. a) etruscos; b) Cartago; c) senador; d) Tíber; e) llei de les XII Taules; f) àugur; g) cavaller;

h) Tarent; i) senat; j) cúries; k) comicis centuriats 23. a) pont; b) etrusc; c) turó; d) rei de l’Epir; e) ciutat etrusca; f) Canuleia; g) lleis Valèrio-Horàcies;

h) Laci; i) censors; j) qüestors 24. a) IV aC; b) IV aC; c) III aC; d) IV aC; e) VI aC; f) III aC; g) VIII aC; h) XIII aC; i) V aC; j) V dC 25. a) Porsenna; b) Epir; c) Pirrus; d) Cartago; e) Sicília; f) ius commercii; g) ius connubii; h) ius

sacrorum; i) Canuleia; j) Capitoli 26. a) 4; b) 5; c) 2; d) 7; e) 6; f) 1; g) 3 27. a) ius militiae; b) ius rogationis; c) ius commercii; d) ius prouocationis; e) ius connubii; f) ius

suffragii; g) ius sacrorum; h) ius census; i) ius honorum; j) senatusconsultum 28. a) connubi; b) sufragista; c) provocació; d) milícia; e) comerç; f) rogatives 29. a) 4; b) 7; c) 1; d) 3; e) 2; f) 5; g) 6; h) 10; i) 11; j) 9; k) 8 30. a) 4 G; b) 7 C; c) 1 A; d) 2 E; e) 8 H; f) 3 D; g) 5 F; h) 6 B 31. a) 5; b) 6; c) 7; d) 1; e) 4; f) 2; g) 3 32. edils, censors, pretor, cònsols, dictador, mestre de la cavalleria 33. a) 2; b) 3; c) 1; d) 7; e) 4; f) 5; g) 6 34. 1) cònsols; 2) tribú de la plebs; 3) censor; 4) edils; 5) dictador 35. a) 2; b) 7; c) 1; d) 6; e) 3; f) 4; g) 5



36. De dalt a baix: 2 cònsol; 4 pretor; 5 qüestor; 6 edil; 7 censor; 3 dictador; 1 mestre de cavalle-ria.

37. consul, praetor, quaestor, aedilis, censor, dictator, magister equitum TEXTOS

L’inici de la república romana Traducció: Luci Tarquini el Superb va regnar vint-i-cinc anys. A Roma es va governar amb reis

des de la fundació de la ciutat fi ns a l’alliberament dos-cents quaranta-quatre anys. Aleshores foren nomenats en els comicis centuriats pel prefecte de la ciutat dos cònsols, Luci Brutus i Luci Tarquini Col·latí.

Roma, alliberada ja de la monarquia, començà a ampliar el seu territori i infl uència Traducció: Aleshores el poble romà ja lliure va agafar les armes contra els estranys primera-

ment per la llibertat, després per les fronteres, més tard pels aliats, més endavant per la glòria i per l’Imperi, desafi ant-los arreu els veïns constantment.

38. a) Duo consules a praefecto urbis creati sunt, Lucius Brutus et Lucius Tarquinius Collatinus. b) Liber iam populus Romanus prima aduersus exteros arma pro libertate corripuit lacessenti-

bus usquequaque fi nitimis. c) Lucius Tarquinius Superbus regnauit annos quinque et uiginti. d) Regnatum est Romae annos ducentos quadraginta quattuor. 39. a) omnia; b) omnes; c) Romani; d) hostes; e) malum, malum; f) humanum; g) nullas epistulas 40. epistulas; incipere; Ludere; sollicitudine; nescire Traducció: Gai Plini a Fabi Just, salut. Fa temps que no m’envies cap carta. No hi ha res, dius, que t’hagi d’escriure. Però escriu això

mateix, que no hi ha res a escriure’m, o només allò amb què solien començar els antics, «si estàs bo, està bé; jo estic bo» això em basta. Efectivament, és el més important. Penses que jo faig burla? Seriosament t’ho demano. Fes que sàpiga el que fas, la qual cosa no puc ignorar sense (patir) una grandíssima inquietud. Estigues bo.

41. a) regere; b) annus; c) consul; d) nihil; e) creare; f) loqui; g) tacere; h) regalis; i) uxor; j) nihil; k) semper; l) fl umen

42. a) nomine; b) populus; c) Romulus; d) gloria; e) annos; f) numerus; g) libertate; h) temperata; i) hibernis (ablatiu); j) Caio Fabio legato; k) Belgis

43. Cèsar assigna les legions als seus col·laboradors Cèsar es va veure obligat a col·locar l’exèrcit als quarters d’hivern i a distribuir les legions entre

diverses ciutats. D’aquestes, en donà una al legat Gai Fabi, l’altra a Quint Ciceró, la tercera a Luci Rosci; la quarta ordenà que passés l’hivern amb Tit Labiè al territori dels trèvers. En va col·locar tres al territori dels belgues: els va posar al capdavant el qüestor Marc Cras i els legats Luci Munaci Planc i Gai Treboni. Una legió, que havia reclutat feia poc a l’altra banda del Po, i cinc cohorts, les va enviar cap al territori dels eburons, la major part dels quals són entre el Mosa i el Rin, que eren sota el poder d’Ambíorix i de Catuvolc.



Activitats de la pàgina 130 Què n’ha fet, el català, dels casos llatins? tempestas > tempesta tempestat(em) > tempestat caritat(em) > caritat caritas > càritas senior(em) > senyor senior > (mos)sèn pastor > pastre pastor(em) > pastor apparition(em) > aparició apparitio > Aparici res > res re(m) > re dracon(em) > dragó draco > drac hom(o) > hom homin(em) > home

Activitats d’avaluació 1. Traducció: Un calb i un igualment mancat de pèl Casualment un calb va trobar una pinta en una cruïlla. Se li va acostar un altre igualment

mancat de pèl: «Apa!», va dir, «en comú qualsevol cosa que hi hagi de guany!». Aquell li va ensenyar la troballa i va afegir al mateix temps: «La voluntat dels déus ens ha afavorit; però per un fat envejós hem trobat, com diuen, carbó en lloc d’un tresor». A qui l’esperança ha burlat, a aquest li escau la queixa.

2. a) A caluo in triuio pecten inuenitur. b) A caluo praeda ostenditur. c) Superum uoluntate the-saurus ostenditur. d) Spe caluus deluditur. e) Ab homine carbo inuenitur.

3. a) Carbones pro thesauris inuenimus. b) Calui praedas ostendunt. c) Calui in triuiis pectines inueniunt.

4. a) carbo, carbone; b) pectinem, pecten; c) praetoris, praetoribus; d) caluo, caluus; e) uoluntas, uoluntates; f) pectines, pecten; g) regio, regione; h) legio, legione

5. a) 6; b) 5; c) 4; d) 2; e) 1; f) 3; g) 10; h) 9; i) 8; j) 7; k) 14; l) 13; m) 12; n) 11; o) 16; p) 17; q) 15

6. 1) aediles; 2) quaestores; 3) praetores; 4) censores



1. a) foro; b) capite; c) monimentum, templum; d) nomine; e) thesauro; f) pascua, rura; g) scelus, sceleri; h) auxilia; i) sepulchrum; j) arma

2. a) pulchrum, pulchrae; b) paruae, maximae; c) uetustum; d) uirilem; e) perpetua; f) omnes; g) centuriatis; h) condita

3. Nunc dico quibus rebus agri colantur. Quas res alii diuidunt in duas partes, in homines et ad-minicula hominum sine quibus rebus colere non possunt; alii in tres partes, instrumenti genus uocale et semiuocale et mutum: uocale, in quo sunt serui; semiuocale, in quo sunt boues; mutum, in quo sunt plaustra.

Traducció: Ara dic amb quines coses s’han de conrear els camps. Alguns divideixen aquestes coses en dues parts, en homes i instruments dels homes, sense les quals no poden conrear; altres en tres parts, gènere vocal d’instrument, semivocal i mut: el vocal, en el qual hi ha els esclaus; el semivocal, en el qual hi ha els bous; el mut, en el qual hi ha els carros.

4. mare magnum; tempora mala; nomina odiosa; uitia omnia; tempus irreparabile; opera magna. 5. a) L’amor venç totes les coses. b) Les coses naturals no són vergonyoses. c) Ni les coses

aspres espanten. d) Porto totes les meves coses amb mi. e) No tots ho podem tot. f) Per ca-mins estrets a llocs elevats. g) Totes les coses es transformen, res no mor. h) Per llocs aspres fi ns als astres. i) Totes les coses precioses són rares. j) Les paraules volen, les coses escrites romanen.

6. a) per càpita; b) ultimàtum; c) delírium trèmens; d) maremàgnum; e) memoràndum; f) currícu-lum; g) referèndum; h) habeas corpus; i) totum reuolutum; j) mala tempora currunt.

7. a) 3; b) 4; c) 1; d) 10; e) 9; f) 2; g) 7; h) 6; i) 8; j) 5 De neutres plural que eren en llatí s’han transformat en femenins singular. 8. folium full folia fulla; actum acte acta acta; gestum gest gesta gesta; bracchium braç bracchia

braça; granum gra grana grana full de paper / fulla d’arbre; acte d’acció / acta com a document; gest de moviment / gesta d’un

heroi; braç com a membre / braça com a mesura; gra com a unitat / grana com a col·lectiu 9. I així com els fruits, si són verds, són arrencats dels arbres per la força, però si són madurs

i marcits, cauen, així la força arrabassa la vida als joves, i la maduresa als vells. 10. habere, habere, audere, loqui Traducció: Tan dolent és tenir monedes com no tenir-ne és dolent. Tan dolent és ser agosarat

sempre, com dolenta és sempre la vergonya. Tan dolent és callar molt, com dolent és parlar molt.Tan dolent és una amiga fora com una esposa a casa.

11. a) parere; b) extingui; c) tacere; d) intellegere; e) despicere; f) amari 12. El subjecte de la frase és errare i l’atribut, humanum, en cas nominatiu. Es tracta d’un adjectiu

en gènere neutre […] Així doncs, els infi nitius són substantius verbals de gènere neutre. a) dulce, decorum; b) diffi cile; c) malum, malum; d) commune 13. Es tracta d’un exercici de comprensió lectora, no pas de traducció i d’anàlisi. Traducció: La família patrícia Clàudia […] fou originària de Regil·los, vila dels sabins. D’allí

emigrà cap a Roma, fundada de poc amb una gran colla de clients, essent instigador Tit Taci, col·lega de Ròmul, o bé, la qual cosa consta amb més seguretat, essent instigador Ata Clau-di, cap de la família, gairebé el sisè any després de l’expulsió dels reis; i adoptada entre les famílies patrícies, va rebre públicament un camp per als seus clients a l’altra banda de l’Aniè i un lloc per a sepultura per a ells al peu del Capitoli. Després, avançant el temps, aconseguí



vint-i-vuit consolats, cinc dictadures, set censures, sis triomfs i dues ovacions. Quan va ser distingida amb diversos prenoms i cognoms, repudià per consens el prenom de Luci, després que de dos familiars que el portaven l’un fou convicte de robatori, i l’altre d’assassinat. Entre altres cognoms, en canvi, adoptà el de Neró, que en llengua sabina signifi ca fort i valent.

a) De Regil·los, vila dels sabins. b) Cap a Roma. c) Un camp per als seus clients. d) Vint-i-vuit consolats, cinc dictadures, set censures, sis triomfs i dues ovacions. e) El de Luci. f) Perquè de dos familiars seus bandolers, un fou convicte de robatori i l’altre d’assassinat. g) El de Neró. h) Fort i valent. Procedeix de la llengua sabina. 14. Les legions de Cèsar, al voltant d’Ilerda Cèsar porta en auxili la legió novena; atura l’enemic i l’obliga a girar l’esquena un altre cop i a

retirar-se cap a la fortalesa d’Ilerda i a parar-se als peus de la muralla. Però els soldats de la novena legió, com que volen reparar la derrota rebuda, persegueixen temeràriament els que fugen, i avancen cap a un lloc desfavorable i arriben als peus de la muntanya en la qual estava situada la fortalesa d’Ilerda.

15. a) gentes patricias; b) cum magnis manibus; c) reges exactos; d) praenomine uario; e) proce-dente tempore.

Què n’ha fet, el català, del dígraf llatí -ll? a) 2 C; b) 4 M; E; c) 5 B; d) 3 A; e) 1 D; f) 9 J; g) 8 I; h) 10 H; i) 6 G; j) 7 F 16. a) tiri; b) Dido; c) Gàl·lia Cisalpina; d) Jugurta; e) Numància; f) Empúries; g) Publi Corneli Escipió

Emilià; h) Anníbal; i) Zama; j) Numídia 17. a; h; c; b; f; e; d; g 18. a) Jugurta; b) Corint; c) Numídia; d) Anníbal; e) troiana; f) Zama; g) August; h) Viriat 19. a) Síria; b) cartaginès; c) Corint; d) Síria; e) Pont; f) Numídia; g) esclau; h) poeta romà; i) Àfrica;

j) latifundi; k) la família dels Cató; l) populars; m) lliberts 20. a) Corint; b) Capitoli; c) Virgili; d) T. Grac; e) Sul·la; f) Polibi; g) Mari; h) colònies; i) plebs;

j) triumvirat 21. c; h; a; e; g; j; i; b; f; d 22. a) 2; b) 3; c) 4; d) 1; e) 6; f) 5; g) 8; h) 7 23. a) Mummi; b) Polibi; c) Antíoc; d) Tarent; e) Jugurta; f) Filip; g) Catilina; h) Pont 24. i; j; h; d; c; b; g; a; f; e TEXTOS Tu ets l’únic que té coses bones, però en comparteixes una amb tot el poble Traducció: Tu ets l’únic que té fi nques, i ets l’únic, Càndid, que té diners, tu ets l’únic que tens copes d’or, l’únic que té vasos de murra, tu sol tens vi màssic i tu sol, vi cècub vell, i tu sol tens cor, i tu sol tens enginy. Tu sol ho tens tot i no creguis que ho vull negar, però la dona, Càndid, la comparteixes (tens juntament) amb tot el poble.



Al senat, Ciceró posa al descobert les intencions de Catilina i dels seus Traducció: Oh déus immortals! En quina nació som? Quin estat tenim? En quina ciutat vivim?

Aquí, aquí són en el nostre grup, pares conscriptes, en aquest consell el més venerable i el més digne de la faç de la terra, aquells que planegen sobre la nostra mort de tots, aquells que (planegen) sobre la destrucció d’aquesta ciutat i encara més la de la faç de la terra. Aquests homes els veig jo, el cònsol, i els demano parer sobre l’estat, i els qui caldria matar amb el ferro, aquests només els fereixo amb la veu. Així doncs, vas ser a casa de Leca aquella nit, Catilina; vas distribuir les parts d’Itàlia; vas decidir cap on semblava bé que cadascú anés: vas assignar les parts de la ciutat per als incendis.

Posició contrària de la noblesa romana a les idees dels germans Tiberi i Gai Grac Traducció: Efectivament, després que Tiberi i Gai Grac, els avantpassats dels quals havien

afegit molt per a l’estat en la guerra púnica i en altres guerres, començaren a reivindicar la plebs en llibertat i a posar de manifest els crims dels oligarques, la noblesa, culpable i atacada d’aquesta manera, mitjançant els aliats i els de dret llatí i altres vegades mitjançant els cavallers romans, que l’esperança d’una aliança havia apartat de la plebs, havia anat en contra de les accions dels Gracs i havia matat amb el ferro primerament Tiberi, després, al cap d’uns quants anys, Gai, que havia emprès les mateixes idees, l’un tribú, l’altre triúmvir per a l’establiment de colònies, juntament amb Marc Fulvi Flac.

25. a) profi ciscitur; b) aggreditur; c) egrediebantur; d) loqui; e) mori; f) peruagantur 26. a) Quos ferro trucidari opportebat eos nondum uoce uulnero. b) In qua urbe uiuimus? c) Fuisti igitur apud Laecam illa nocte. d) Quam rem publicam habemus? e) Hos ego uideo consul. 27. a) 3; b) 1; c) 2 28. a) Cèsar; b) Roma; c) Cèsar; d) Marc Antoni; e) Octavi; f) Ciceró; g) lloctinent de Cèsar; h) idus;

i) Marc Antoni; j) Egipte; k) Cèsar; l) Àccium 29. a) 2; b) 4; c) 1; d) 3; e) 7; f) 5; g) 6; h) 8 30. a) amant d’Octavi; b) Marc Antoni; c) Ciceró; d) lloctinent de Cèsar; e) Filipos; f) Antoni;

g) amant d’Octavi; h) amant d’August; i) Ciceró; j) Catilina; k) poeta; l) Cèsar; m) Àccium 31. a) Cras; b) Octavi; c) Àccium; d) Octavi; e) Brutus; f) Octàvia; g) Cleòpatra; h) Pompeu 32. Traducció: Cèsar, incaut, fou assetjat per uns ingrats, encara que els déus immortals li hagues-

sin mostrat molts presagis del perill futur. En efecte, no solament els harúspexs li havien acon-sellat diligentment que anés ben alerta el dia de les idus de març, sinó que l’esposa Calpúrnia, espantada per una visió nocturna, li demanava que aquell dia es quedés a casa.

33. b; a; d; e; i; c; f; g; h; j 34. Resposta a criteri del professorat. 35. a) 12; b) 9; c) 5; d) 7; e) 6, f) 11; g) 8; h) 4; i) 1; j) 2; k) 3; l) 10

Activitats d’avaluació 1. Traducció: Diu Hecató: «Jo et mostraré un fi ltre amorós sense droga, sense herba, sense un

vers de cap altra bruixa: si vols ser amat, ama». De fet té un gran plaer no solament l’ús d’una amistat antiga i segura, sinó també el començament i l’adquisició d’una de nova.

2. a) ait; b) ueteris; c) nouae; d) uis; e) medicamento; f) initium; g) habet



3. a) comparatio, comparatione; b) herbis, herbae; c) uoluptatum, uoluptas / uoluptatem; d) nouis, nouae; e) ueteris, uetus; f) medicamento, medicamentum; g) amicitiam, amicitia; h) uoluptate, uoluptatem.

4. Habent autem non tantum usus amicitiarum ueterum et certarum magnas uoluptates, sed etiam initia et comparationes nouarum.

5. a) initium; b) noua; c) certa; d) sine; e) magnam; f) monstrabo; g) amicitia; h) nouae; i) ait; j) ego; k) monstrabo

6. a) regalis; b) condita; c) centuriatis; d) Romanus; e) certa; f) magnam; g) liberatam; h) ueteris; i) ingentem; j) magnam; k) longo

7. Els númides van fer una gran matança, pertot arreu fuga i terror. Aleshores durant tres dies, un lectisterni va ser celebrat pels decèmvirs encarregats de les cerimònies sagrades; a la vista de tothom hi va haver sis setials, un per a Júpiter i Juno, un altre per a Neptú i per a Minerva, el tercer per a Mart i Venus, el quart per a Apol·lo i Diana, el cinquè per a Vulcà i Vesta, el sisè per a Mercuri i Ceres. Aleshores van ser oferts en vot santuaris. El dictador Quint Fabi Màxim va fer el vot d’oferir un santuari a Venus Ericina; també el pretor Tit Otacili va fer el vot d’oferir un santuari a la dea Ment.



1. a) remeans; b) regnantibus; c) relinquentes; d) diuinantes; e) amans 2. a) cantato; b) gestum; c) euersa; d) deletam; e) lacerati; f) positis; g) emptum; h) ingressus;

i) amata; j) contriti 3. regnante, relinquentes, remeantes Traducció: Però, desfeta Troia per aquella destrossa cantada arreu i coneguda pels infants, ja

que es va difondre i es va divulgar notablement no solament per la seva magnitud sinó també per les llengües excel·lents dels escriptors i es va fer regnant ja Llatí, fi ll de Faune, els grecs vencedors, deixant Troia destruïda i retornant cap a les pròpies possessions, foren destrossats i masegats per desgràcies diverses i horribles.

4. a) diuinantes; b) occupata; c) clausa; d) regnante; e) remeantes; f) euersa; g) deletam; h) emptos; i) positis; j) effracto; k) interfecto; l) errantes; m) conditam

5. Traducció: Tais té les dents negres, blanques les té Lecània. Quina és la raó? Aquesta les té comprades, aquella té les seves.

Ningú no hi hagué en tota la ciutat, Cecilià, que volgués tocar la teva esposa de franc, mentre li fou permès: però, ara, posats els guàrdies, és enorme la colla d’amants: ets un home engi-nyós.

6. Resposta a criteri del professorat. 7. a) 2; b) 11; c) 6; d) 8; e) 9; f) 7; g) 3; h) 4; i) 5; j) 1; k) 10; l) 16; m) 15; n) 13; o) 14; p) 12 8. a) ab intestato; b) Roma locuta, causa fi nita; c) absente reo; d) uerba uolant, scripta manent;

e) nolens uolens; f) timeo Danaos et dona ferentes; g) dicta docta; h) nomine discrepante; i) amantes amentes; j) mutatis mutandis; k) homo sapiens; l) multa petentibus desunt multa; m) hic cocti porci ambulant; n) experto credite; o) dictum sapienti sat est; p) magna comitante caterua.

9. Traducció: A mi plorant em retenia la meva estimada esposa plorant ella mateixa més amar-gament (que jo), caient-li contínuament aigua (llàgrimes) per les galtes innocents.

10. Traducció: Zenodor, fet venir a Roma per Neró, va manar fer un colós de cent dinou peus d’altura, destinat a la imatge d’aquell príncep, el qual (colós) fou dedicat a la veneració del Sol, un cop condemnats els crims d’aquell príncep.

Colosseu, perquè estava davant de l’estàtua colossal de Neró. 11. a) «Pèrgam no l’hauria contingut dins les seves muralles esportellades, ni el durien en colla

nens ni joves verges» fa referència a l’episodi del cavall de Troia, que fou introduït a la ciutat acompanyat pels cants dels nens i nenes troians.

«El triple foc de Júpiter» fa referència als llamps, que els antics creien que eren llançats pel déu Júpiter.

«Els exèrcits de la presó d’Èol» fa referència als vents, comandats pel déu Èol. b) «La seva peülla de bronze trepitja la crinera del Riu captiu.» 12. Resposta a criteri del professorat. 13. a) Lívia; b) Neró; c) coix; d) Pisó; e) Neró; f) Tàcit 14. d; j; e; b; g; h; c; f; a; i 15. a) Sejà; b) Sèneca; c) Capri; d) Flàvia; e) Dàcia; f) limes; g) Òstia; h) Gai Juli Cèsar Octavià;

i) imperàtor; j) pòntifex 16. Traducció: Els banys, els vins, i Venus corrompen els nostres cossos. Però la vida, la fan els

banys, els vins i Venus. Certament crec que no hi ha demà.



17. a) 8; b) 9; c) 1; d) 2; e) 6; f) 7; g) 5; h) 4; i) 3; j) 11; k) 10 18. agens agent actus acta facturus factura factus fet clausurus clausura clausus closa cantans cantant cantatus cantada remittens remitent remissus remès portans portant portatus portat futurus futur capturus captura (re)cipiens (re)cipient (re)captus (re)capte ingrediens ingredient ingressus ingrés culturus cultura fi ssurus fi ssura pincturus pintura promissus promès iuncturus juntura uenturus ventura uisurus visura uidens vident TEXTOS Presagis per al futur emperador August Traducció: A més va pressentir abans els resultats de totes les guerres. Reunides les tropes

dels triúmvirs prop de Bolonya, una àguila posant-se sobre la seva tenda va abatre dos corbs que l’atacaven d’una i altra banda i els va fer caure a terra, adonant-se tot l’exèrcit de la futura discòrdia entre els col·legues i presagiant-ne el fi nal. A Filipos, un tessali li va anunciar la vic-tòria futura.

Algunes obres d’August a la ciutat de Roma Traducció: Vaig fer una cúria i un temple d’Apol·lo al Palatí amb pòrtics, el temple del diví Juli,

el Lupercal, el pòrtic al costat del circ Flamini, que va acceptar que fos nomenat Octavi a partir del nom de qui havia fet el primer en aquell sòl, un setial al circ Màxim, el temple de Júpiter Feretri i de Júpiter Tonant al Capitoli, el temple de Quirí, el santuari de Minerva i de Juno Reina i de Júpiter Llibertat a l’Aventí, el santuari dels Lares a la part alta de la Via Sacra, el santuari dels déus Penates al Vèlia, el temple de la Joventut, el temple de la Gran Mare al Palatí.

Neró era supersticiós Traducció: Va emprendre dos viatges en total, a Alexandria i a Acaia; però va desistir del viatge

a Alexandria el mateix dia de la partida, pertorbat alhora per una superstició i pel perill. Perquè, quan s’havia assegut al santuari de Vesta després de recorreguts els temples, en aixecar-se primer la roba se li va enganxar, després es va escampar una boira tan gran que no podia veure res.

19. Traducció: Mentre els romans consulten i preparen aquestes coses, Sagunt ja era atacada amb moltíssima violència. Aquesta ciutat, situada a gairebé mil passes de la mar, va ser de molt la més rica a l’altra banda de l’Ebre. Anníbal, havent envaït els territoris amb un exèrcit violent, devastats els camps arreu, ataca la ciutat en tres fronts. Hi havia un angle que estava orientat cap a la vall. Al davant d’aquest va decidir acostar els mantellets, mitjançant els quals l’ariet podria ser apropat a les muralles. Però quan Anníbal mateix, mentre massa imprudent-ment escala el mur, va caure ferit greument per una javelina a la cuixa, hi va haver al voltant una gran fugida i esverament.



a) Saguntum summa ui oppugnabatur. b) Vt Hannibal tragula ictus cecidit. c) Dum murum incautius subit. d) Ciuitas ea longe opulentissima ultra Iberum fuit. e) Aduersus eum uineas agere instituit. f) Sita passus mille ferme a mari. g) Dum ea Romani parant. h) Hannibal ipse cecidit. i) Peruastatis agris. 20. Traducció: Són posades guarnicions a la ciutadella, al Capitoli, a les muralles, al voltant de la

ciutat, també al mont Albà i la ciutadella d’Èsula. Enmig d’aquest tumult, el procònsol Quint Fulvi va marxar de Càpua amb l’exèrcit. Anníbal, devastat completament el territori fregel·là a causa dels ponts tallats, arriba al territori labicà pel territori frusinat, pel ferentinat i per l’anagnenc. D’allí des del (mont) Àlgid arriba a Túsculum, i no rebut dins les muralles, baixa de dret cap a Gàbios. Llavors, havent fet baixar l’exèrcit cap a Pupínia, va posar el campament a vuit milers de passes de Roma.

a) Praesidia in arce, in Capitolio, in muris, circa urbem, in monte etiam Albanum atque arce Aesulana ponuntur.

b) Q. Fuluius proconsul Capua profectus est. c) Hannibal in agrum Agninanum uenit. d) Propter intercisos pontes. e) Hannibal dextrorsus Gabios descendit. f) Hannibal octo milia passuum ab Roma posuit. g) Q. Fuluius cum exercitu profectus est Capua. 21. P (ublio) SCIPIONI CO(n)S(ul) IMP(eratori) OB RESTITVTAM SAGVNTVM EX S(enatus) C(onsulto) BELLO PVNICO SECVNDO 22. c; e; a; d; f; b; g 23. a) 4E; b)1D; c) 5A; d) 3B; e) 2C; f) 10H; g) 9J; h) 6I; i) 7F; j) 8G 24. a) moenia; b) urbs; c) ascendit; d) profectus est; e) uenit; f) trepidatio; g) perpopulari; h) parare;

i) dux Carthaginiensium; j) uiolentia; k) milites; l) iter fecit; m) interruptus; n) praesidia 25. a) mons; b) ager; c) caedunt; d) ager; e) ponere; f) fuit; g) exercitus; h) uallis; i) mons; j) caedere;

k) arx; l) aries 26. a) Saguntum; b) Vrbs; c) aggreditur; d) murus; e) uis; f) fl umen; g) Hannibal; h) trepidatio; i) infra;

j) proconsul Com infl ueix la forma de participi de perfet en la grafi a dels mots catalans que en

deriven? missió, cessió, erosió, escissió, concisió, fi ssura, impressió, persuasiu, repressió, fi ssió, inci-

sió, implosiu, corrosió, míssil, persuasió, accessori, explosió explosus -a -um (explodo, 3): explosió, implosiu incisus -a -um (incido, 3): incisió, concisió missus -a -um (mitto, 3): míssil, missió rosus -a -um (rodo, 3): erosió, corrosió scissus -a -um (scindo, 3): escissió



suasus -a -um (suadeo, 2): persuasiu, persuasió cessus -a -um (cedo, 3): cessió, accessori fi ssus -a -um (fi ndo, 3): fi ssura, fi ssió pressus -a -um (premo, 3): impressió, repressió 27. d) Júlia; e) Agripa i Júlia; f) fi lla, esposa; g) Tiberi; h) Menor; i) Germànic; j) Tiberi; k) Antònia Major,

Neró; l) Major, Marc Antoni, Gai Octavi August; n) Antònia Major; o) Júlia i Agripa; p) August 28. Les normes de protocol es dedueixen de l’ordre d’aparició en el relleu que commemora la

consagració de l’altar. Primer: el Pòntifex Màxim, és a dir, August, i el cos sacerdotal format pels fl àmens. Segon: parents de l’emperador seguint la preferència en el dret de successió, per via mascu-

lina en primer lloc, i, a continuació, per via femenina. 1. El gendre Agripa. 2. El nét de l’emperador, fi ll d’Agripa. 3. La seva fi lla o esposa. 4. Tiberi, fi ll de la seva dona Lívia. 5. La dona de l’altre fi ll de Lívia, els seus fi lls i Drus. 6. L’espòs de la neboda d’August, la neboda i els fi lls. 29. Si és una família reial, al mig hi ha els reis, envoltats dels seus descendents per ordre en la

successió. A continuació, la resta de reis convidats col·locats d’acord amb els anys que dura el seu regnat. En la segona i tercera fi les hi ha la resta de membres de les famílies reials. Els infants es col·loquen al davant de tot, asseguts a terra o drets.

Si es tracta d’una fotografi a ofi cial del govern d’un estat, al mig hi ha el cap de l’executiu envoltat pels seus vicepresidents; la resta de membres del govern es col·loca d’acord amb l’antiguitat de la creació de les carteres que ocupen.

30. Si l’alumne ha trobat fotografi es de la primera meitat del segle xx, s’adonarà que el protocol és força estricte. Actualment, però, els protocols de les fotografi es de família no ho són gaire; tot i això, sovint els avis s’asseuen al mig i són envoltats pels seus fi lls i gendres o nores; a conti-nuació, en una segona fi la, es col·loquen els néts, els més petits dels quals es posen sempre davant de tot, asseguts a terra.

Generalment, la taula d’una festa familiar la presideix el membre masculí de més edat, que acostuma a ser l’avi, a la dreta del qual es col·loca la seva esposa. A continuació, a banda i banda de la taula es col·loquen els fi lls i les seves parelles, per ordre d’edat; fi nalment, els néts, barrejats i per edats, sense seguir cap ordre estricte. Si hi ha membres petits, es col·loquen tots junts al fi nal.

31. Resposta a criteri del professorat. 32. a) 4; b) 3; c) 6; d) 2; e) 5; f) 7; g) 8; h) 1 33. La reproducció és exacta. Fou un regal del govern de Benito Mussolini a la ciutat de Tarra-

gona. 34. Resposta a criteri del professorat. 35. Traducció: La roca (= seu) Tarpeia és anomenada a partir de la donzella Tarpeia. En efecte,

quan Ròmul féu les guerres contra els sabins i hagué posat Tarpei al capdavant de la ciutade-lla, la seva fi lla Tarpeia, havent anat a buscar aigua, anà a parar als enemics. Quan la van incitar a la traïció, ella com a premi els va demanar guarniments per a la mà esquerra, això és, braça-lets. Així, doncs, feta la traïció de la ciutadella, els enemics compliren les promeses enginyoses



amb la mort. En efecte, col·locant sobre ells escuts, això és, el guarniment de la mà esquerra, la privaren de la vida. Sepultada allí, la donzella, donà nom a la roca (= seu) Tarpeia.

36. ajudants: a) 2; b) 4; c) 1; d) 3 objectes i animals: a) 5; b) 1; c) 6; d) 3; e) 2; f) 4; g) 7 37. praecatio: pregària; capite uelato: cap cobert; suouetaurile: sacrifi ci simultani d’un porc, una

ovella i un toro; libatio: aspersió de líquid sobre la víctima; mola salsa: massa de farina i sal; exta: entranyes.

38. El relleu A representa el sacrifi ci d’un toro, que és conduït pel uictimarius, que aguanta un malleus o massa per sacrifi car.

L’altar B també representa un uictimarius amb la securis o destral. Prop de l’altar, que és al mig, s’hi pot veure el sacerdot amb el cap cobert (capite uelato) i, a l’esquerra del relleu, dos camilli o ajudants, que porten els objectes sagrats a la mà.

A l’altar C hi ha representat un suouetaurile o sacrifi ci triple d’un porc, una ovella i un toro, que està a punt de ser mort pel uictimarius, que porta un malleus. Al costat hi ha un altar i estris per als sacrifi cis: un praefericulum o gerro i un simpulum o safata per als sacrifi cis.

Activitats d’avaluació 1. Traducció: A la Hispània Citerior Gai Flamini va capturar la vila d’Inlúcina, després va fer baixar

els soldats al campament d’hivern i durant l’hivern van ser fets alguns combats, no dignes de cap record, més contra les incursions de lladres que contra les dels enemics, tanmateix amb un resultat divers i no sense pèrdua de soldats.

TIT LIVI, 35, 7 2. tamen, aduersus, milites, deinde, proelia, cepit, facta sunt, magis, milites, oppidum, in hiber-

nacula, hostium, hibernacula, milites, uario. 3. a) C. Flaminius in Citeriore Hispania oppidum Inlucinam cepit. b) Milites deduxit. c) Proelia aliquot, nulla memoria digna, facta sunt. 4. a) Duces in prouinciis oppida ceperunt. b) Proelia aduersus latronum excursiones facta sunt. c) Duces in hibernacula exercitus deduxerunt. d) Proelia uariis euentibus facta sunt. 5. a) hiemem, hieme; b) iactura, iacturae / -as; c) oppidum, oppidorum; d) miles, milite; e) memo-

ria, memoriae / -as; f) proelium, proeliorum 6. hibernacula digna deduxit memoria magis aduersus hostium cepit euentu milites facta excursiones latronum uario 7 a) Milites in hibernacula a Caio Flaminio deducti sunt. b) A duce proelia sine militum iactura facta sunt. c) Oppidum a Caio Flaminio captum est.



1. Traducció: A prop hi ha els lacedemonis, el valor de la qual ciutat, admirat i glorifi cat, és consi-derat enfortit no solament per la naturalesa sinó també per la disciplina; aquests són els únics en tot l’orbe de la terra que ja fa més de set-cents anys que viuen amb uns mateixos costums i amb unes lleis mai no canviades.

2. a) quae, quae; b) quarum; c) qui; d) qui; e) quibus; f) quae, qui; g) qui; h) quas 3. Traducció: Vianant, vianant, el que ets tu, jo ho vaig ser; el que ara jo sóc, tu també ho seràs. 4. a) qui paucos post annos eadem ingrediebatur. b) qui moenibus receptus non erat. c) qui infesto exercitu ingressus erat. d) Qui amant. e) Quam appellant. 5. quos, quibus, quo Traducció: Vaig ser el primer que va fer els Jocs de Mart que després d’aquest temps, més

endavant, en els anys següents, per senatconsult i per llei van fer els cònsols. Vaig oferir al poble vint-i-sis vegades en nom meu o en el dels meus fi lls i néts, al circ o al fòrum o als amfi -teatres, caceres d’animals africans en les quals van ser morts al voltant de tres mil cinc-centes bèsties. Vaig oferir al poble un espectacle de combat naval a l’altra banda del Tíber en el lloc on ara hi ha el bosc dels Cèsars, excavat el sòl en una llargària de mil vuit-cents peus i en una amplada de mil dos-cents, en el qual van combatre entre ells trenta vaixells de guerra amb esperó trirremes o birremes, i molts de més petits.

6. a) 3; b) 8; c) 4; d) 2; e) 5; f) 9; g) 1; h) 7; i) 6; j) 11; k) 12; l) 10 7. a) qui; b) quid; c) quid; d) qui; e) quae; f) qua 8. a) 8; b) 9; c) 4; d) 1; e) 2; f) 6; g) 3; h) 7; i) 5; j) 11; k) 12; l) 10 9. a) quid pro quo; b) quid multa; c) qualis pater, talis fi lius; d) quod discis tibi discis; e) qui bene

amat bene castigat; f) qui potest capere capiat; g) qui tacet consentire uidetur; h) quod scripsi scripsi; i) statu quo; j) conditio sine qua non; k) quorum; l) cuius regio, eius religio

10. a) Gairebé en totes les ciutats va edifi car quelcom i va oferir jocs. A Atenes va organitzar una cacera de mil bèsties a l’estadi. A Roma va restaurar el Pànteon, els Pòrtics (per a les vota-cions), la basílica de Neptú, molts edifi cis sagrats, el fòrum d’August, les termes d’Agripa. Va (manar) fer un pont (que porta) el seu nom i un sepulcre prop del Tíber, i un temple a la Bona Dea.

b) Tots els pobles, des dels confi ns d’Il·líria fi ns a la Gàl·lia, havien conspirat, com els marco-mans, els varistes, els hermúndurs i quads, els sueus, els sàrmates… També era imminent la guerra amb els parts i amb els britànnics. Així doncs, amb un gran esforç de la seva part va vèncer els pobles més ferotges… va rebre la capitulació dels marcomans, molts (dels quals foren) traslladats a Itàlia.

11. a) Plini; b) Olimpièon; c) Dàcia; d) Suetoni; e) Juvenal; f) Òstia; g) Apuleu; h) Eufrates; i) Itàlica; j) limes; k) Agripa.

12. a) IV; b) II; c) V; d) III; e) VI; f) VII; g) I a) 4; b) 5; c) 1; d) 9; e) 10; f) 7; g) 6; h) 8; i) 2; j) 3 13. a) Antoní Pius; b) Claudi; c) August; d) Adrià; e) Tiberi; f) Neró; g) Marc Aureli; h) Còmmode;

i) Adrià; j) limes; k) Bètica; l) Mitras; m) Isis, Sarapis i Ammó 14. 1F; 2C; 3E; 4A; 5B; 6D



15. a) 6; b) 4; c) 5; d) 2; e) 1; f) 3 16. a) 3; b) 6; c) 1; d) 5; e) 4; f) 2 17. Vegeu l’explicació dels títols imperials en les pàgines 164 i 165 del llibre de l’alumne. IMP: em-

perador; CAES: cèsar; AVG: august; GER: germànic, per haver-se distingit en les campanyes militars a Germània; PARTH: pàrtic, per haver-se distingit en les campanyes militars contra els parts; DAC: dàcic, per haver incorporat la Dàcia al territori de l’imperi; PM: pòntifex màxim; TRP: tribú de la plebs; COS: cònsol, càrrec que ocupava per cinquena vegada; PP: pare de la pàtria.

18. 1) I; 2) DI; 3) FIL; 4) NE; 5) PA; 6) DIV; 7) L. AVRELI Traducció: A l’emperador cèsar Luci Aureli Ver august (IMP. CAES. L. AVRELIO VERO AVG),

fi ll del diví Antoní (DIVI ANTONINI FIL), nét del diví Adrià (DIVI HADRIANI NEPOTI), besnét del diví Trajà el pàrtic (DIVI TRAIANI PARTHICI PRONEPOTI), rebesnét del diví Nerva (DIVI NERVAE ABNEPOTI).

19. a) Traducció: Va edifi car admirablement la vil·la de Tíbur, de manera que hi va inscriure els noms (topònims) més cèlebres de les províncies i dels llocs, anomenant-los Liceu, Acadèmia, Pritanèon, Canop, Pècil i Tempe. b) Liceu; c) Tempe; d) Acadèmia; e) Pritanèon; f) Canop; g) Tíbur.

20. a) 3, 4, 5; b) 7; c) 8; d) 6; e) 9, 10; f) 2, 1 21. Resposta a criteri del professorat. 22. La columna de Marc Aureli commemora la victòria d’aquest emperador contra els bàrbars a

les terres del Danubi. La columna de Châtelet, a la pàgina 197, fou construïda per Napoleó III per commemorar les

victòries de Napoleó I. Per això al capdamunt hi ha la Victòria. Les columnes de Sant Carles de Viena commemoren la vida de Sant Carles Borromeu, al qual

fou atribuït l’alliberament de la pesta que el 1713 aclaparava Viena. Què n’ha fet, el català, dels relatius i dels interrogatius-indefi nits llatins? a) 3; b) 4; c) 1; d) 2; e) 8; f) 9; g) 5; h) 6; i) 7; j) 10; k) 12; l) 14; m) 11; n) 13 TEXTOS Espàrtac i els seus companys s’apoderaren d’alguns campaments i devastaren

ciutats de la Campània Traducció: Espàrtac, Crixus i Enòmau, esbotzada l’escola de Lèntul, s’escaparen de Càpua

amb trenta o més homes de la mateixa condició; cridats els esclaus a aquesta ensenya, com que immediatament n’hi acudiren més de deu mil, els homes, no contents només d’haver-se es-capat, encara volien venjar-se. Amb un atac sobtat prengueren el campament de Clodi Glabre. Després (en prengueren) altres, el campament de Vareni i més tard el de Torani; s’escampen per tota la Campània. I, no contents amb la devastació de les vil·les i dels vilatges, devasten Nola i Nucèria, Túrios i Metapont amb un estrall terrible.

Família i joventut d’Eli Esparcià Sever Traducció: Mort Didi Julià, Sever, oriünd d’Àfrica, va obtenir l’imperi. Leptis era la seva ciutat,

el seu pare Geta, els seus avantpassats, cavallers romans abans que fos concedida a tots la ciutadania romana; la mare fou Fúlvia Pia, els seus besoncles paterns foren Àper i Sever, con-sulars, l’avi matern Màcer, el patern Fulvi Pius. Ell va néixer el sisè dia abans de les idus d’abril (dia 8 d’abril), essent cònsols Eruci Clar per segona vegada i Sever. A la seva primera infància,



abans de ser instruït en literatura llatina i grega, en les quals fou molt erudit, no va jugar amb nens a cap altre joc que no fos a jutges, quan ell mateix, fets portar els feixos i les destrals, seia i jutjava envoltat per una fi la de nens. Als divuit anys va declamar en públic. Després va anar a Roma a causa dels estudis, va demanar i rebre la laticlàvia de mans del diví Marc, perquè l’afavoria Septimi Sever, un parent seu, que ja era dues vegades consular.

Una desfi lada brillant dels perses Traducció: Segons el costum de la seva pàtria, els perses, sortit el sol, desfi laven en públic.

Amb el dia ja clar, des de la tenda del rei era donat el senyal amb una trompeta. Damunt la tenda, des d’on podia ser vista per tothom, brillava la imatge del sol tancada dins un cristall de roca. I l’ordre de l’exèrcit era el següent: el foc, que ells mateixos anomenaven sagrat i etern, era portat en altars de plata. Els màgics propers cantaven un cant patriòtic. Els màgics, els seguien tres-cents seixanta-cinc joves coberts amb capes purpúries, semblants als dies de tot l’any en nombre: efectivament, per als perses també l’any està distribuït en igual nombre de dies. Tot seguit, uns cavalls blancs transportaven el carro consagrat a Júpiter; els seguia un cavall de grandària extraordinària, que anomenaven del Sol. Fuets d’or i vestits blancs adorna-ven els genets que menaven els cavalls. No gaire lluny hi havia deu vehicles cisellats amb molt d’or i argent. Seguia la cavalleria de dotze nacions amb armes i costums diverses. A continua-ció hi anaven aquells que els perses anomenen Immortals, al voltant de deu mil. L’abillament d’opulència bàrbara no embellia més els altres: ells tenien collars d’or, vestits distingits per l’or, i túniques amb màniga guarnides amb gemmes.

23. a) Cum statim decem milia amplius coissent, homines iam uindicari uolebant; b) Subito impetu Clodi Glabri castra rapuerunt; c) Nolam atque Nuceriam, Thurios atque Metapontum terribile strage populantur; d) Spartacus, Crixus, Oenomaus effracto Lentuli ludo cum triginta aut am-plius eiusdem fortunae uiris erupere Capua.

24. a) 6C; b) 1E; c) 5A; d) 3F; e) 2D; f) 4B 25. a) plus, minus; b) homo, femina; c) omnis, nihil; d) erumpo, facio; e) di, homines; f) gentes,

nullus; g) ager, oppidum; h) deinde, antea 26. a) effracto; b) erupere; c) uicorum; d) contenti; e) uocatis; f) castra; g) ciuitas; h) uillas 27. a) effracto ludo; b) cum uiris; c) seruis uocatis; d) homines contenti; e) subito impetu; f) uilla

atque uicus; g) equites Romani; h) patrui magni; i) nullum alium; j) praelatis securibus; k) latum clauum; l) adfi ni suo

28. Aleshores aquests grecs amb mantell que passegen amb el cap cobert, que avancen car-regats de llibres, de cistells, s’apleguen, intercanvien converses entre ells, esclaus fugitius!, barren el pas, destorben, avancen amb les seves sentències, que sempre pots veure que es-tan bevent en una taverna. Quan han pispat alguna cosa, beuen calent amb la punta del cap coberta, i caminen tristos i una mica borratxos.

29. a) uiri; b) castra; c) orbis; d) paucus; e) seruus; f) Caligula; g) Catilina h) conferunt 30. a) cap; b) res; c) gens; d) força; e) molt; f) massa; g) hom; h) poc 31. Elagàbal: habuit et hippopotamos et crocodillum et rhinocerontem. Traducció: Va junyir quatre gossos enormes al carro i així va ser transportat dins la casa reial…

Es va presentar en públic amb quatre grans cérvols junyits… Va junyir lleons… Va junyir tigres… També va tenir hipopòtams, un cocodril, un rinoceront i tota mena d’animals egipcis que, per la seva naturalesa, podien ser exhibits; diverses vegades va exhibir estruços als sopars.

Sever Alexandre: Persas, patres conscripti, uicimus.



Traducció: Havent anat a Pèrsia, va vèncer Artaxerxes, un rei molt poderós… Després d’això va arribar a Roma i, en primer lloc, va dir al senat aquestes paraules: «Pares conscriptes, hem guanyat els perses».

Caracal·la: reliquit thermas nominis sui eximias. Traducció: Com a obres a Roma va deixar unes termes fantàstiques a nom seu, una cel·la de

les quals, en forma de sandàlia, els arquitectes neguen que pugui ser imitada de cap manera. Ell mateix va rebre el nom a partir del vestit que ell havia donat al poble, que arribava fi ns als talons, que no havia existit abans. A partir d’aleshores les termes són anomenades antoninia-nes, molt freqüentades per la plebs romana.

Septimi Sever. periit… in Britannia… morbo grauissimo extinctus. Traducció: Va morir a Ebòracum (= York) a Britànnia, sotmesos els pobles que semblaven

perillosos per a Britànnia, l’any divuitè del seu govern, consumit per una malaltia gravíssima, essent ja vell. Va deixar dos fi lls, Geta i Antoní Bassià, al qual va posar el nom en honor de Marc Antoní.

32. a) Rin i Danubi; b) Cèsar; c) Emèrita Augusta; d) Eufrates; e) Itàlica; f) Lugdúnum; g) Narbona; h) Dàcia; i) Septimi Sever; j) Aràbia; k) Caracal·la; l) Armènia; m) Elagàbal; n) Forma Vrbis

33. segle II dC: a); j); k); h); n); p) 1a meitat del segle III dC: c); e); g); i); l); o) 2a meitat del segle III dC: b); d); f); m); q) 34. a) Caracal·la; b) Septimi Sever; c) Forma Vrbis; d) Aurelià; e) limes; f) Pannònia; g) alamans;

h) Segle III dC; i) Dioclecià; j) cristianisme 35. a) El perímetre que comprenia els set turons. b) Protegeix un tros a l’oest del riu Tíber. c) La muralla monàrquica segueix estrictament el territori que marquen els set turons, mentre

que la muralla aureliana amplia aquesta zona, fi ns a arribar a la riba esquerra del Tíber. d) La muralla aureliana fa dues petites marrades: una per protegir els Castra Praetoria i una

altra per protegir l’amfi teatre Castrense. El nom de cada porta, començant per dalt i seguint les agulles del rellotge, és: Flamínia,

Salària, Tiburtina, Llatina, Àpia i Aurèlia. 36. a) La muralla de Trèveros, d’Autun, de Conimbriga, de Bàrcino, la Porta Maggiore de Roma

i la de Verona. b) La Porta de Sant Sebastià de Roma. c) La muralla d’Empúries. d) La muralla de Tàrraco.

Són de la mateixa època aquelles muralles que estan construïdes amb un aparell més petit i presenten llocs de guaita i de defensa (Barcelona, Trèveros, Conimbriga i porta de Sant Sebastià de Roma); en canvi, les que presenten un aparell ciclopi a la base són anteriors, del segle II aC (Tàrraco) o I aC (Empúries), com també les que presenten grans obertures d’entrada (Autun, Porta Maggiore de Roma i Verona).

Activitats d’avaluació 1. Traducció: Quan a Roma aquestes coses són descobertes, el senat declara Catilina i Manli

enemics i per a la multitud restant fi xa el dia, abans del qual seria permès deposar les armes sense represàlia llevat dels condemnats a la pena capital. A més declara que els cònsols facin la lleva, que Antoni s’apressi a perseguir l’exèrcit i que Ciceró serveixi de protecció per a la ciutat.



2. a) Senatus Catilinam et Manlium hostis iudicat; b) Praeterea decernit uti consules dilectum habeant; c) Haec ubi comperta sunt; d) Senatus diem statuit ante quam sine fraude liceret ab armis discedere.

3. a) qui, quibus; b) quorum; c) cuius; d) quos; e) quem; f) quam 4. a) A senatu Catilina et Manlius hostes iudicantur; b) Romae a senatoribus res nouae compe-

riuntur; c) A magistratibus dies statuitur, d) A senatu triumphus decernitur 5. a) decernit; b) Romae; c) comperta sunt; d) multitudini; e) iudicat; f) senatus; g) Catilinam et

Manlium; h) maturet; i) sine fraude 6. a) regio; b) consulis; c) Antonii; d) dilectum; e) praesidio; f) amico



1. latissimae; uerissimo Traducció: Aleshores el meu oncle es posa al triclini i sopa. Mentrestant, del mont Vesuvi re-

lluïen en molts llocs unes fl amarades molt amples i focs elevats, la lluïssor i la claror dels quals s’avivaven entre les tenebres de la nit. Aleshores es va lliurar al descans i va descansar en un son molt veritable; efectivament el soroll del seu respir era escoltat per aquells que el vigilaven a la porta.

PLINI EL JOVE, Cartes, 6, 16, 12-13 2. doctior -ius, doctissimus -a -um; religiosior -ius, religiosissimus -a -um; iustior -ius, iustissimus

-a -um; turpior -ius, turpissimus -a -um; altior -ius, altissimus -a -um; fortior -ius, fortissimus -a -um; atrocior -ius, atrocissimus -a -um; sapientior -ius, sapientissimus -a -um

3. a) doctissimis; b) iustissimos, sapientissimos; c) sanctissimo grauissimoque; d) amplissima 4. a) inter elegantes oratores, ex elegantibus oratoribus; b) inter parcos oratores, ex parcis ora-

toribus; c) suorum, ex suis; d) inter omnes terras, ex omnibus terris; e) inter omnes montes, ex omnibus montibus

5. a) 1D; b) 4B; c) 3A; d) 2C 6. purior; blandior; carior Traducció: Issa és més desvergonyida que el passerell de Catul, Issa és més pura que el petó

d’una coloma, Issa és més suau que totes les nenes, Issa és més preuada que les pedres precioses de l’Índia, la cadella Issa és les delícies de Publi.

MARCIAL, Epigrames, 1, 109 7. a) quam osculum; b) sperata uictoria; c) quam omnes puellae; d) quam Indici lapilli; e) quam

leo mortuus; f) quam caelum 8. a) melior; b) melius; c) maiore; d) turpior; e) crudelius; f) melius 9. L (ucio) VALERIO L (uci) LIB (erto) HEDISTO IIIIII VIR(o) AVG(ustali) VALERIA THALLVSA MARITO INDVLGENTISSIMO L(oco) D(ato) D(ecurionum) D(ecreto) Traducció: Per a Luci Valeri Hedist, llibert de Luci, sèvir augustal (ho ha fet) Valèria Tal·lusa per

al seu marit molt afable en el lloc donat per decret dels decurions. L(ucio) PORCIO L(uci) FIL (io) GAL(eria) CELERI ANN(orum) XVII AED(ili) BARC(inonensi). DOMITIA LVCILIA MATER FIL(io) KARISSIMO L(oco) D(ato) D(ecurionum) D(ecreto) Traducció: Per a Luci Porci, Cèler, de la (tribu) Galèria, fi ll de Luci, de disset anys, edil barci-

nonenc, (ho ha fet) Domícia Lucília, la seva mare, per al fi ll estimadíssim en el lloc donat per decret dels decurions.



L(ucio) PEDAN (io) NARCISSIANO ANN(orum) XV D(ierum) LII L(ucius) PED(anius) NARCISSUS FIL(io) DVL(cissimo) L (oco) D(ato) D(ecurionum) D(ecreto) Traducció: Per a Luci Pedani Narcissià de quinze anys i cinquanta-dos dies ho ha fet Luci

Pedani Narcís per al seu fi ll dolcíssim en el lloc donat per decret dels decurions. Indulgentissimo marito; karissimo fi lio; dulcissimo fi lio A la que és difunta. A totes dues coses. 10. a) 3; b) 5; c) 4; d) 2; e) 1; f) 8; g)10; h) 9; i) 7; j) 6; k) 12; l) 11 11. a) domus propria, domus optima; b) more maiorum; c) pontifex maximus; d) melioribus annis;

e) fames optimus cocus; f) altiora peto; g) De minimis lex non curat; h) Corruptissima res publi-ca, plurimae leges; i) citius, altius, fortius; j) dignus barba maiorum; k) Nihil est annis uelocius; l) Vultus certissima pignora mentis

12. dues; magis fortis; les centrals; plus fortis 13. Les províncies, seguint les agulles del rellotge, són: Gallaecia, Tarraconensis, Carthaginiensis, Baetica i Lusitania. Les prefectures, d’esquerra a dreta, són: Gàl·lies, Itàlia, Il·líria, Orient. Les ciutats, d’esquerra a dreta, són: Trèveros, Milà, Aquileia, Sírmium, Constantinoble, Nico-

media. 14. a) Ròmul Augústul; b) Honori; c) ostrogots; d) Ravenna; e) Àtila; f) ostrogots; g) Odòacre 15. a) dominat; b) apòstata; c) tetrarquia; d) Teodosi; e) Trèveros; f) Milà; g) Constantí; h) Constantí;

i) Constantinoble; j) tetrarquia 16. a) 14J; b) 10P; c) 6D; d) 12-; e) 15C; f) 9-; g) 2K; h) 16B; i) 1E; j) 3F; k) 4M; l) 5N; m) 7A; n) 8H;

o) 17-; p) 11-; q) 13O 17. a) Arc de Janus; b) Arc de Constantí; c) Arc de Trajà; d) Arc d’Aurenja; e) Arc de Sufètula; f) Arc

dels Gabis; g) Arc de Caracal·la; h) Arc de Trípoli; i) Arc d’Adrià; j) Arc de Berà 18. a) 9; b) 7; c) 5; d) 8; e) 2; f) 11; g) 10; h) 6; i) 4; j) 3; k) 1 19. President: el que dirigeix les deliberacions, els treballs d’un consell, assemblea etc. Diòcesi:

demarcació territorial sota la jurisdicció eclesiàstica d’un bisbe. Vicari: persona que assis-teix un superior en les seves funcions, que el substitueix en cas d’absència o per delegació, especialment aplicat a la jurisdicció eclesiàstica. Prefectura: unitat administrativa territorial. Prefecte: persona que governa una prefectura. Duc: títol nobiliari que està per damunt del de marquès i per sota del de príncep. Comte: títol nobiliari que està per sota del de marquès.

Què conserva, el català, de la gradació llatina dels adjectius? 1. a) 3; b) 4; c) 1; d) 2; e) 7; f) 8; g) 5; h) 6 2. a) 4; b) 3; c) 1; d) 2 TEXTOS El treball del camp era ben vist pels antics Traducció: I quan els avantpassats lloaven un home bo, el lloaven així: «bon pagès i bon ma-

sover». Era considerat ser lloat molt àmpliament qui així era lloat. És que d’entre els pagesos neixen els homes més forts i els soldats més valents.



Epicur diu que no és feliç el ric que no s’acontenta amb el que té Traducció: Epicur emeté una expressió semblant: «Si a algú, va dir, les seves coses no semblen

molt àmplies, encara que sigui l’amo de tot el món, tanmateix és miserable». O si et sembla millor enunciat d’aquesta manera […]: «És miserable qui no es considera molt feliç, encara que governi el món» […] En un poeta còmic trobes: «No és feliç qui no creu que ell ho és».

Ciceró escriu a la seva dona des de l’exili Traducció: Escrit a Dirràquium el 30 de novembre del 696 després de la fundació de la ciutat

(58 aC) Tul·li dóna una salutació a la seva Terència i a Túl·lia i a Ciceró. He rebut d’Aristòcrit tres cartes que gairebé vaig destruir amb les meves llàgrimes; car sóc

mort per la tristesa, Terència meva, i no em turmenten més les meves desgràcies que les teves i les vostres, sinó jo sóc més desgraciat que tu, que ets molt desgraciada, perquè la mateixa desgràcia és comuna per a tots dos, però la culpa pròpiament és meva […] Res ens va ser més desgraciat, més vergonyós, més indigne que això […] Procura estar bé i convèncer-te que per a mi no hi ha ni hi hagut mai res més estimat que tu. Adéu, Terència meva, sembla que et vegi: així estic debilitat per les llàgrimes. Adéu. Dia 30 de novembre.

20. a) miser; b) ita; c) uirum; d) maiores; e) cui; f) putat; g) strenuissimi; h) beatissimum 21. a) agricola; b) miser; c) miles; d) maiores; e) Epicurus; f) beatus; g) poeta comicus; h) beatus 22. a) 3; b) 3; c) 3; d) 2; e) 2 23. a) beatus, miser; b) iudicat, non existimat; c) nascuntur, moriuntur; d) dominus mundi est, mi-

ser est; e) posteri, parentes; f) tacet, loquitur; g) dicere, tacere; h) fortis, timidus; i) nihil, omnis; j) peior, bonus

24. a.) 6; b) 4; c) 5; d) 9; e) 1; f) 8; g) 2; h) 3; i) 7 25. a) El territori grec posseïa una cultura antiga prèvia a la dominació romana de la qual se sentia

molt orgullosa (factor cultural). b) La dominació àrab va ser tan intensa com ho havia estat la romana, de manera que va es-

borrar qualsevol petjada romana, tret de l’arqueològica (factor cultural). c) Efecte dels diferents substrats que hi havia en cadascun dels territoris conquerits (factor

lingüístic). d) La duració de la conquesta de la Britànnia fou menor i, a més, era un territori molt allunyat

dels centres culturals de Roma (factors geogràfi c i cronològic). e) El territori basc va quedar molt aïllat atesa la seva situació geogràfi ca. 26. Resposta a criteri del professorat. 27. Resposta a criteri del professorat. 28. Resposta a criteri del professorat. 29. a) Canvi de la vocal u en o: Molo < Mulum; profocate < profucate b) Simplifi cació de ll en l. Desaparició de la m fi nal. Desaparició de la lletra h. c) Sense la característica -m. 30. a) 3; b) 4; c) 6; d) 2; e) 7; f) 5; g) 1; h) 9; i) 8 31. a) adstrat; b) neologisme; c) substrat; d) superstrat; e) desplaçament semàntic; f) hel·lenisme;

g) dialectalització. 32. substrat: iber, celta, basc; superstrat: germànic, àrab; adstrat: occità, castellà, francès 33. a) terra, tellus; b) mare, aequor; c) sanguis, cruor; d) campus, ager; e) stella, sidus; f) bellus,

pulcher; g) fortis, ualidus; h) alter, alius; i) totus, omnis; j) portare, ferre; k) cantare, canere; l) grandis, magnus; m) hibernus, hiemss



34. 1) j, m; 2) a, b, d, f, k, l, n; 3) o, p; 4) c, g, i; 5) e, h 35. a) espill, espejo; b) angle; d) mascle, macho; e) pobra; g) vinya, viña; h) trist; i) gàbia; k) orella,

oreja; l) estable, establo; n) verd, verde; o) nunca 36. a) plorare, plorar; b) uidere, veure; c) conuenit, convé; d) parabolare, parlar; e) delaxare, deixar;

f) pauor, por 37. a) negar R; b) cunyat R; c) host A; d) orb R; e) pena R; f) ser A; g) estar A; h) tempesta R;

i) pagà R; j) parents A 38. a) ad illas horas, in tunce; b) bullire, feruere; c) manducare, comedere; d) nepote(m),

consobrinu(m); e) auicellu(m), passere(m); f) patella(m), sartagine(m); g) parabolare, fabulare; h) pauore(m), metu(m); i) tabula(m), mensa(m)

39. a) fi ll, fi lial; b) llec, laic; c) cadira, càtedra; d) raig, radial; e) fruit, fructífer; f) ull, oculista; g) eix, axial; h) espatlla, espàtula; i) colgar, col·locar; j) llavi, labial.

40. a) 3B; b) 4E; c) 2C; d) 5A; e) 1D; f) 8F; g) 6G; h) 7H 41. a) montes illi, ualle illa. S’ha traduït cada vegada per l’article. b) 1. ingentem, planissimam

2. per uallem… ingentem 42. a) 3; b) 1; c) 4; d) 8; e) 2; f) 5; g) 6; h) 7 43. a) chorar, llorar, plorar; b) parentes, parientes, parents; c) claga, llaga, plaga; d) terra, tierra,

terra; e) corpo, cuerpo, cos; f) genxiva, encía, geniva 44. a) falta, falta; b) lletra, letra; c) ordre, orden; d) agulla, aguja; e) pop, pulpo; f) diumenge, do-

mingo; g) marge, margen; h) taula, tabla; i) verd, verde 45. a) setmana, semana; b) solter, soltero; c) comprar, comprar; d) colgar, colga; e) bondat, bon-

dad; f) comptar, contar; g) amistat, amistad; h) llaurar, labrar; i) recobrar, recobrar 46. a) campus, camp; b) stella, estrella; c) manducare, menjar; d) grandis, gran; e) formosus,

formós; f) fortis, fort; g) alter, altre; h) totus, tot; i) ligare, lligar; j) terra, terra; k) caballus, cavall; l) portare, portar; m) parabolare, parlar; n) sapere, saber; o) plorare, plorar; p) bucca, boca; q) minutus, menut; r) cantare, cantar

47. a) sègol, centeno; b) llit, cama; c) polze, pulgar; d) voler, querer; e) groc, amarillo; f) matí, maña-na; g) nas, nariz; h) munyir, ordeñar; i) noces, boda; j) res, nada; k) sovint, a menudo; l) cloure, cerrar; m) mustela, comadreja; n) cor, corazón

48. a) 3; b) 5; c) 10; d) 2; e) 8; f) 4; g) 6; h) 7; i) 1; j) 9 49. a) 1, 6, 7, 10, 14, 18, 21; b) 2, 5, 8, 20; c) 3, 4, 9, 11, 17, 22; d) 12, 13, 15; e) 16, 19 50. a) bacó; b) ganivet; c) guerra; d) sabó; e) fresc; f) tovallola; g) crosta; h) coca; i) guaitar 51. a) alcàsser; b) alquímia; c) algeps; d) albercoc; e) llebeig; f) alambí; g) arròs 52. a) magatzem; b) carxofa; c) cotó; d) quitrà; e) sèquia; f) duana; g) barnús; h) safrà

Activitats d’avaluació 1. Traducció: De totes les terres, no solament d’Itàlia, sinó a tot el món, la zona de Campània

és la més bella. Res no és més benigne que el seu cel: en fi verdeja dues vegades amb fl ors. Res no és més fèrtil que el seu sòl: per això es diu que hi tingué lloc el certamen de Líber i de Ceres. Res no és més hospitalari que el seu mar. Aquí hi ha els nobles ports de Caieta, Misè, Baies càlida per les seves fonts, Lucrí i Avern.

2. a) quam caelum; b) quam solum; c) quam mare 3. a) pueri; b) templum; c) fl oribus; d) fontibus; e) fl oribus; f) fontibus; g) Lucrinus; h) fontibus



4. a) plaga; b) orbe; c) bis; d) Campaniae; e) Auernus; f) Misenum; g) Caieta; h) Baiae; i) Liber; j) Ceres; k) Lucrimus

5. a) melioris; b) maximum; c) tardiora; d) maiorum 6. EPICTETO IIIIII VIR(o) AVG(ustali) ACILIA ARETHVSA MARITO OPTIMO L(oco) D(ato) D(ecurionum) D(ecreto) Traducció: Per a Epictet, sèvir augustal, l’ha fet Acília Aretusa, per al seu marit excel·lent en el

lloc donat per decret dels decurions.



L’avaluació

ORIENTACIONS PER A LES ACTIVITATS D’AVALUACIÓ

La proposta d’activitats d’avaluació que oferim a continuació correspon als continguts treballats en cadascuna de les unitats didàctiques.

A partir de la tercera unitat, les activitats d’avaluació s’inicien amb un exercici de lèxic per familiarit-zar l’alumnat amb paraules que no coneix o que no fi guren en el Lèxic del fi nal del llibre. Així s’inicia en la pràctica de la traducció de textos, que sempre apareix en segon lloc. El professor haurà de decidir si fa aquest exercici de lèxic amb tot el grup d’alumnes en veu alta, o bé si cada alumne el fa individualment.

Les altres activitats de llengua es poden fer, en part o en la seva totalitat, o bé es poden distribuir entre els diferents alumnes, segons les necessitats de cadascun d’ells.

Cal dir que l’exercici d’elecció múltiple de cultura presenta un considerable nombre d’ítems que solen correspondre als diversos apartats de cultura que apareixen en cada unitat. El professorat ha de triar els ítems que més s’adaptin a l’èmfasi que hagi posat en els continguts culturals tractats a classe.

Centre:

Curs: Data:

Nom de l’alumne/a:


1. Completa cada frase amb l’opció adient:

a) El lloc on s’administrava la justícia d’una ciutat romana era el / la: 1. fòrum 3. basílica 2. cúria 4. temple

b) El germà bessó de Pòl·lux era: 1. Zeus 3. Palatí 2. Saturn 4. Càstor

c) La ciutat més important del Laci és: 1. Roma 3. Siracusa2. Nàpols 4. Òstia

d) La ciutat que funcionava com a port de Roma era: 1. Ravenna 3. Pàdua2. Nàpols 4. Òstia

e) Un dels turons de Roma es diu: 1. Pòl·lux 3. Palatí2. Àpia 4. August

f) Pompeu i Cras formaren un triumvirat juntament amb: 1. Cèsar 3. August2. Espàrtac 4. Publi

g) El lloc on es feien lluites de gladiadors era el / la: 1. cúria 3. amfi teatre2. circ 4. basílica

h) Un riu d’Itàlia és el: 1. Rin 3. Sena2. Danubi 4. Tíber

i) Espàrtac és el nom d’una novel·la escrita per: 1. Lumière 3. Walter Scott2. Howard Fast 4. Ben-Hur

j) Un antecessor troià distingit dels qui fundaren Roma fou: 1. Júpiter 3. Eneas2. Orfeu 4. Plaute

k) L’argument de How the west was won es basa en el mite de: 1. Eneas 3. Orfeu2. Pigmalió 4. Plaute

l) La pel·lícula que, entre d’altres coses, representa la persecució dels cristians en temps de Neró és: 1. Espàrtac 3. Two much2. Quo uadis? 4. Legend

m) El signifi cat català del mot llatí cultellus és: 1. ganivet 3. clatell2. cotilla 4. cultura

Unitat 1

Centre:

Curs: Data:



n) El carro tirat per quatre cavalls es deia: 1. quadriga 3. auriga2. biga 4. circus

o) La deïtat femenina que senyorejava l’infern era: 1. Minerva 3. Prosèrpina2. Leda 4. Càpua

p) La tribuna d’oradors del fòrum de Roma era anomenada: 1. rostra 3. curia2. basilica 4. senatus

q) El Vesuvi és un volcà de: 1. Campània 3. Sicília2. Laci 4. Gàl·lia

r) Els romans denominaven les sivelles o imperdibles amb el nom de: 1. criptopòrtic 3. fíbules2. calendes 4. lliberts

s) El passatge cobert i semisubterrani rebia el nom de: 1. calendes 3. pòrtic2. criptopòrtic 4. tabulari

2. Escriu entre deu i quinze ratlles sobre un d’aquests temes:

a) Les novel·les que tracten sobre els romans. b) La història del cinema i les pel·lícules de romans.

............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

Unitat 1

Centre:

Curs: Data:



1. Associa cada mot o mots llatins de l’esquerra amb la traducció catalana de la dreta:

a) magister litterarum 1. mestre que ensenyava les quatre regles b) milliarium aureum 2. aparell imitant una mallac) summum dorsum 3. mestre de lectura i escripturad) statumen 4. capa superiore) opus reticulatum 5. mil·liari d’orf) calculator 6. base d’un paviment

2. Associa el nombre de cada traducció amb la lletra que precedeix cada frase llatina:

A) 1. El temps revela la veritat. 2. L’art és llarg, la vida breu. 3. Per a record perpetu. 4. La ment mou la massa.

a) Ars longa, uita breuis . .......................... b) Ad perpetuam memoriam. ........... c) Mens agitat molem. .............................. d) Veritatem dies aperit. ..........................

B) 1. El mateix avar és la causa de la seva misèria. 2. Acceptar un benefi ci és vendre la llibertat. 3. El malalt intemperant fa cruel el metge. 4. La fortuna ajuda el fort.

a) Benefi cium accipere est libertatem uendere. ............ b) Crudelem medicum intemperans aeger facit. ......... c) Auarus ipse causa est miseriae suae. ............................... d) Fortem fortuna iuuat. ........................................................................

3. Classifi ca els temes dels noms següents:

a) reg- ......................................................................................................................b) uirtut- .................................................................................................................c) exercitu- ...........................................................................................................d) region- .............................................................................................................e) populo- ............................................................................................................f) Roma- ................................................................................................................

Unitat 2

Centre:

Curs: Data:



4. Escriu la paraula llatina que forma part de les que hi ha en cada sèrie o la que és origen de cada sèrie:

a) reial, regicida ................................................................................................................................................................................................................b) virtual, virtuós ..............................................................................................................................................................................................................c) regió, regional ..............................................................................................................................................................................................................d) magisteri, magistral ................................................................................................................................................................................................e) príncep, principal ......................................................................................................................................................................................................f) popular, populista .....................................................................................................................................................................................................g) longitud, longevitat .................................................................................................................................................................................................h) romà, romànic ............................................................................................................................................................................................................i) mental, mentalitat .....................................................................................................................................................................................................j) vitamina, vitalitat .........................................................................................................................................................................................................

5. Escriu en català, amb accent o sense, els mots que en llatí són grafi ats així:

a) Rauenna ................................................................b) Euphra–tes .............................................................c) Aethiopia ................................................................d) olimpiade(m) ...................................................


a) El nom que singularitzava cada home d’una mateixa família era el: 1. praenomen 3. cognomen2. nomen 4. agnomen

b) La festa de compromís dels joves en presència de pares i amics es deia: 1. matrimonium 3. maritus2. sponsalia 4. mugillanus

c) La cremació d’un cos rep el nom de: 1. necròpolis 3. inhumació2. incineració 4. enterrament

d) La Schola grammatici equival a l’educació: 1. primària 3. professional2. secundària 4. superior

e) El calculator era el mestre de: 1. geometria 3. retòrica2. literatura 4. les quatre regles

f) La via de la Plata passava per:1. Toletum 3. Tarraco2. Emerita 4. Corduba

g) L’aparell construït amb carreus ben tallats és anomenat opus…:1. cyclopeum 3. quadratum2. reticulatum 4. incertum

Unitat 2

Centre:

Curs: Data:



h) Bàrcino fou una colònia romana edifi cada sobre: 1. el mont Tàber 3. el Tibidabo2. Montjuïc 4. el mont Tabor

i) En el disseny d’un campament romà es tenia en compte el traçat urbanístic del grec: 1. Hipòdam 3. Pèricles2. Tales de Milet 4. Alexandre

j) Les plataformes elevades des d’on els governants es dirigien al poble eren: 1. els rostra 3. la basílica2. la cúria 4. el temple

k) Les curses de carros es feien en el / l’ / les: 1. circ 3. amfi teatre2. teatre 4. termes

l) L’encarregat de construir les vies romanes era el: 1. Senat 3. patriciat2. exèrcit 4. plebs

m) Les vies enllosades es deien: 1. uiae stratae 3. mansiones2. statumen 4. nucleus

n) Les parades que hi havia en el traçat d’una via s’anomenaven: 1. stationes 3. Aquae Apollinares2. uiae stratae 4. metae

o) L’obra sobre els aqüeductes de la ciutat de Roma fou escrita per: 1. Estrabó 3. Cèsar2. Vitruvi 4. Frontí

p) Segons el mite, la mare del Minotaure fou l’esposa de: 1. Teseu 3. Mínias2. Minos 4. Menor

q) El nombre de les Gràcies era de: 1. dos 3. quatre2. tres 4. nou

r) En grec, el déu Mercuri es deia: 1. Hermes 3. Posidó2. Ares 4. Plutó

s) Un dels temples romans antics més ben conservats de Roma és el de: 1. Pànteon 3. Minerva2. Sant Pere del Vaticà 4. La Madeleine

t) La gran innovació de la tècnica constructiva romana fou el / la: 1. columna 3. caementum2. pilar 4. pedra

u) El diàmetre de la cúpula d’un temple pagà que no ha estat mai superat és el de / del: 1. Pànteon 3. Santa Sofi a2. Sant Pere del Vaticà 4. Centcelles

Unitat 2

Centre:

Curs: Data:



v) L’aparell format per blocs de pedra paral·lelepipèdics disposats en fi lera és un:1. opus spicatum 3. opus quadratum2. opus cyclopeum 4. opus latericium

x) L’aparell format per un arrenglerament de maons és un:1. opus incertum 3. opus latericium2. opus quadratum 4. opus cyclopeum

y) L’aparell consistent en l’amuntegament, més o menys ordenat, de blocs de pedra mal tallats és un: 1. opus quadratum 3. opus cyclopeum2. opus incertum 4. opus spicatum

7. Escriu entre quinze i vint ratlles sobre un d’aquests temes:

a) Celebracions romanes referides al cicle de la vida. b) L’arquitectura d’inspiració clàssica. c) El disseny d’una ciutat i els espais d’oci.

............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

Unitat 2

Centre:

Curs: Data:



1. Associa cada expressió llatina de l’esquerra amb la traducció catalana de la dreta:

a) Cantilenam eandem canis. 1. Beuen tots sense mesura. b) Diem perdidi. 2. Amb lloança. c) Cum laude. 3. Cantes la mateixa cançó. d) Bibunt omnes sine lege. 4. He perdut dia. e) In albis. 5. Pa i circ. f) Panem et circenses. 6. En blanc.

2. Classifi ca els substantius de l’activitat anterior en dues columnes, tal com s’indica a continuació:

Acusatius Ablatius…………………………… ……………………………

…………………………… ……………………………

…………………………… ……………………………

…………………………… ……………………………

…………………………… ……………………………

3. Transforma el nombre gramatical dels substantius de l’activitat 1.


A) 1. Hispània té moltes províncies. 2. Hispània Citerior des del Pirineu s’estén fi ns a Cartagena. 3. Hispània Ulterior s’estén des de Celtibèria fi ns a l’estret Gadità. 4. Hispània està situada entre Àfrica i la Gàl·lia.

a) Hispania Citerior a Pyrenaeo usque ad Carthaginem porrigitur. ........................................b) Hispania sita est inter Africam et Galliam. .................................................................................................c) Hispania Vlterior a Celtiberis usque ad Gaditanum fretum extenditur. .........................d) Hispania multas prouincias habet. ....................................................................................................................

B) 1. Hispània està limitada pels monts Pirineus. 2. El troià va arribar d’Àsia a Cartago. 3. El riu Ebre desemboca al mar d’Orient. 4. Eneas arriba a Itàlia amb vint naus.

a) Aeneas cum uiginti nauibus in Italiam uenit. ...............b) Troianus ex Asia in Carthaginem uenit. .............................c) Fluuius Iber occidit in mare orientale. ..................................d) Hispania Pyrenaeis montibus clausa est. ........................

Unitat 3

Centre:

Curs: Data:



5. Escriu la paraula llatina que forma part de les que hi ha en cada sèrie o la que és origen de cada sèrie:

a) orient, oriental .............................................................................................................................................................................................................b) mont, monticle ..........................................................................................................................................................................................................c) multiplicitat, múltiple .............................................................................................................................................................................................d) àlbum, alba ....................................................................................................................................................................................................................e) omniscient, omnipotent ....................................................................................................................................................................................f) venir, prevenir ...............................................................................................................................................................................................................g) legalització, legalment .........................................................................................................................................................................................h) occident, occidental ..............................................................................................................................................................................................i) naval, nau ..........................................................................................................................................................................................................................j) laudatori, lloable .........................................................................................................................................................................................................

6. Omple els espais en blanc amb la preposició ab, ex, ad o in, segons que calgui:

a) Italia …… Italo rege cognominata est. b) Hannibal …… Hispania …… Galliam peruenit. c) Legatus …… Caesarem uenit.


a) Una llengua hel·lènica parlada a la Itàlia antiga fou el / l’: 1. celta 3. etrusc2. grec 4. osc

b) Els romans no iniciaren un procés de / d’……………………… als pobles sotmesos d’Orient. 1. conscienciació 3. hel·lenització2. aculturació 4. diferenciació

c) El llatí clàssic és el llatí dels segles: 1. III aC 3. I i II dC2. I aC 4. III i IV dC

d) El registre del llatí acurat, tant en l’àmbit escrit com oral, era el sermo: 1. urbanus 3. patricius2. familiaris 4. uulgaris

e) En el segle ………………… s’usava el llatí medieval.1. I dC 3. V dC2. II dC 4. X dC

f) Al nord de la Itàlia antiga es parlava el / l’: 1. osc 3. celta2. umbre 4. grec

g) Les llengües romàniques actuals són modalitats del llatí: 1. culte 3. vulgar2. arcaic 4. postclàssic

Unitat 3

Centre:

Curs: Data:



h) Els parlars dels qui se sobreposaren sense substituir la llengua de la Romània formen: 1. el substrat 3. l’estrat2. l’adstrat 4. el superstrat

i) El llatí que va de l’època carolíngia fi ns al Renaixement és el llatí: 1. humanístic 3. tardà2. medieval 4. vulgar

j) L’expressió escrita del català fou a l’expressió oral. 1. anterior 3. simultània2. posterior 4. contemporània

k) Segons els lingüistes, les llengües romàniques d’Hispània són: 1. tres 3. sis2. vuit 4. nou

l) El friülès és una variant del: 1. balcanoromànic 3. retoromànic2. gal·loromànic 4. italoromànic

m) El substrat balcanoromànic pertany a la Romània: 1. oriental 3. central2. occidental 4. septentrional

n) La llengua pont entre el gal·loromànic i l’iberoromànic és el / l’: 1. català 3. portuguès2. castellà 4. occità

o) Una llengua que pot considerar-se que forma part del substrat del català és el / l’: 1. castellà 3. occità2. celta 4. francès

p) Una llengua que pot considerar-se part del superstrat del català és el / l’: 1. basc 3. llatí2. germànic 4. etrusc

q) La diversitat de registres d’una llengua depèn de ………………………… dels parlants. 1. la geografi a 3. l’edat 2. l’època 4. la classe social

r) El llatí escrit i el parlat començaren a ser dues entitats lingüístiques en: 1. el baix imperi 3. l’alt imperi 2. la baixa edat mitjana 4. l’alta edat mitjana

s) El llatí culte emprat oralment i per escrit per persones instruïdes és el de l’època: 1. arcaica 3. medieval 2. clàssica 4. carolíngia

t) Els mots catalans que han evolucionat pel que fa al signifi cant i al signifi cat són: 1. patrimonials 3. cultes2. manllevats 4. iguals que en llatí

u) El mot patrimonial derivat de la paraula llatina strictu(m) és: 1. estricte 3. estret 2. street 4. estrany

Unitat 3

Centre:

Curs: Data:



v) El mot patrimonial derivat de la paraula llatina collocare és: 1. col·locar 3. colgar2. collar 4. coll

x) La paraula catalana parlar deriva del mot llatí:1. parabola 3. parabolare2. parabilis 4. paradigma

y) El mot patrimonial català derivat de la paraula llatina spatula és: 1. espàtula 3. espatlla2. espatuler 4. espatulat


a) El català en el marc de les llengües romàniques. b) Mots catalans patrimonials i mots manllevats.

............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

Unitat 3

Centre:

Curs: Data:



1. Associa cada mot llatí de l’esquerra amb la traducció catalana de la dreta:

a) praecedo 3 1. gairebé b) fere adv. 2. helvecis [tribu gàl·lica] c) proelium, ii n 3. germànic d) germanicus, a, um 4. lluitar e) heluetii, orum m. 5. avantatjar, precedir f) contendo 3 6. batalla

2. Interpreta aquest text, que parla de les contínues lluites entre helvecis i germànics:

Heluetii reliquos Gallos uirtute praecedunt, quod1 fere cotidianis proeliis cum Germanis conten-dunt. Heluetii in Germanicis fi nibus bellum gerunt. 1. quod: perquè CÈSAR. Guerra de les Gàl·lies, 1, 1, 4

3. Transforma el nombre gramatical de tots els elements possibles de les frases següents:

a) Heluetii Gallos praecedunt. ............................................................................................................................................................................................................................................................

b) Heluetii proeliis cum Germanis contendunt. ............................................................................................................................................................................................................................................................

c) Heluetii in Germanicis fi nibus bellum gerunt. ............................................................................................................................................................................................................................................................

4. Transforma la veu d’aquestes frases:

a) Germani a Heluetiis preceduntur. ............................................................................................................................................................................................................................................................

b) Vrbs Roma a Romulo conditur. ............................................................................................................................................................................................................................................................

5. Escriu la paraula llatina de la qual deriven els mots catalans següents:

a) relíquia, reliquiari ....................................................................................b) virtual, virtut ................................................................................................c) precedir, precedent ..............................................................................d) bèl·lic, rebel·lar-se ..................................................................................e) fi , fi nat ...............................................................................................................f) quotidianitat, quotidià .........................................................................g) gerent, gerència .......................................................................................h) urbà, urbanitat ..........................................................................................i) contesa, contenciós ...............................................................................j) Germània, germànic .............................................................................

Unitat 4

Centre:

Curs: Data:



6. Subratlla, en cada sèrie, la forma verbal que morfològicament discrepa de les altres. A continua-ció, escriu la forma correcta:

a) praecedebant, erant, portant, dicebant ................................................................................b) portant, gerunt, erant, amant .........................................................................................................c) gerebat, audiebat, praecedebat, portat ................................................................................d) est, gerebat, dicebat, praecedebat ............................................................................................e) uidebant, portant, amant, sunt ......................................................................................................f) conditur, probatur, amantur, dicitur ............................................................................................

7. Completa cada frase amb l’opció adequada:

a) Una llengua europea que no pertany al grup indoeuropeu és el: 1. fi nès 3. rus2. alemany 4. celta

b) Al començament de l’edat del bronze, l’indoeuropeu es parlava a: 1. l’Índia 3. Àfrica2. l’Àsia Central 4. Egipte

c) El llatí pertany al grup indoeuropeu: 1. cèltic 3. germànic2. itàlic 4. eslau

d) La regió del sud de la península Itàlica es deia: 1. Etrúria 3. Ligúria2. Úmbria 4. Campània

e) La via que anava des de Luna fi ns a Roma era la via: 1. Domícia 3. Aurèlia2. Àpia 4. Augusta

f) El mar entre Còrsica, Sardínia i Sicília es diu: 1. mar Adriàtic 3. mar Negre2. mar Jònic 4. mar Tirrè

g) Al nord d’Itàlia hi havia la regió anomenada: 1. Campània 3. Calàbria2. Ligúria 4. Lucània

h) El Tíber és un / una: 1. turó 3. illa2. llac 4. riu

i) Els primers pobladors de Roma se situaren entre el Capitoli i: 1. Campània 3. el Palatí2. el Col·latí 4. els Alps

j) La ciutat africana per on passà Eneas fou: 1. Troia 3. Cumes2. Cartago 4. Nàpols

Unitat 4

Centre:

Curs: Data:



k) La mare d’Eneas fou: 1. Rea Sílvia 3. Venus2. Dido 4. Lavínia

l) El Vesuvi es troba en la regió de: 1. Campània 3. Etrúria 2. Ligúria 4. Gàl·lia Cisalpina

m) El pastor que va trobar Ròmul i Rem fou: 1. Fàustul 3. Amuli2. Numitor 4. Ascani

n) El rei que reformà el calendari de manera que tingués dotze mesos fou: 1. Ròmul 3. Numitor2. Eneas 4. Numa Pompili

o) La violació de Lucrècia tingué lloc en temps de/d’: 1. Eneas 3. Tarquini Prisc2. Ròmul 4. Tarquini el Superb

p) El rei de Roma que organitzà la societat romana segons la riquesa fou: 1. Ròmul 3. Servi Tul·li2. Llatí 4. Tit Livi

q) El qui violà Lucrècia fou: 1. Col·latí 3. Sext Tarquini2. Palatí 4. Servi Tul·li

r) Els etruscs s’establiren a la part nord de: 1. Tíber 3. Magna Grècia2. Sicília 4. Gàl·lia Cisalpina

s) Els fonaments de la societat romana eren la família i la: 1. domus 3. patria potestas2. materfamilias 4. uxor

t) Gai Juli Cèsar Octavià fou fi ll adoptiu de: 1. Gai Octavi 3. Marc Octavi2. Gai Juli Cèsar 4. Gneu Octavi

u) El dret de poder exposar un fi ll que el paterfamilias tenia es deia: 1. ius exponendi 3. ius uendendi2. ius connubii 4. ius patrimonii

8. Escriu en un full a part entre quinze i vint ratlles sobre un d’aquests temes:

a) L’indoeuropeu i les principals llengües indoeuropees. b) Geografi a de l’antiga Itàlia. c) El període de la monarquia segons la tradició.

Unitat 4

Centre:

Curs: Data:




a) adlatus, a, um 1. principal, home il·lustre b) princeps, ipis m. 2. escollit, seleccionat c) lectus, a, um 3. procedent d) conscribo, scripsi 3 4. ordenant-ho e) iubens, entis 5. escriure, redactar f) cum 6. ordenar, codifi car g) ordino 1 7. dotze h) duodecim 8. taula i) tabula, ae f. 9. quan j) traditus, a, um 10. retenir k) fascis, is m. 11. lliurat l) retineo, retinui 2 12. feixos [vares lligades que portaven els lictors]

2. Interpreta aquest text, que ens informa que els encarregats de redactar les lleis de les XII Taules, quan enllestiren la feina, no volien deixar els feixos lliurats, símbol de poder:

Leges a Graecia adlatas decem principes lecti iubente populo conscripserant. Cum totam iusti-tiam ordinauerant in duodecim tabulis, traditos fasces furore retinebant.

FLORUS, Gestes dels romans, 1, 17, 8


a) Leges adlatas principes lecti conscripserant. ...............................................................................................................................b) Principes traditos fasces retinebant. .....................................................................................................................................................c) Legem uir in tabula ordinabat. ..................................................................................................................................................................


a) Principes traditos fasces retinent. ............................................................................................................................................................b) Legem uir in tabula ordinabat. ..................................................................................................................................................................


a) legal, legalitat ..................................................... f) dècim, deu ..............................................................b) virilitat, viril ........................................................... g) príncep, principal .............................................c) popular, poble .................................................. h) feixisme, feixista ...............................................d) tabulador, taula ............................................... i) ordinador, ordinari ............................................e) retenir, retenció ............................................... j) furor, enfurir ............................................................

Unitat 5

Centre:

Curs: Data:



6. Subratlla, en cada sèrie, la forma verbal que morfològicament discrepa de les altres. A continua-ció, escriu la forma correcta:

a) retinuit, portauit, dicit, fuit ....................................................................................................b) portauerunt, dicunt, habuerunt, fuerunt ...............................................................c) scripserat, erat, dixerat, retinuerat ...............................................................................d) dixerant, portauerant, retinuerant, erant ..............................................................


a) Una llegenda exemplar de la primera etapa de la república romana és la de: 1. Rem 3. Atili Règul2. Eneas 4. Canuleu

b) El grup format per petits propietaris i comerciants de Roma es deia: 1. plebeus 3. tribuns 2. senadors 4. patricis

c) Els plebeus aconseguiren la legalitat de les seves assemblees gràcies a les lleis: 1. de les XII Taules 3. de Canuleu2. Licínio-Sèxties 4. Valèrio-Horàcies

d) Els que en tres onades d’invasions arribaren a Roma foren els: 1. etruscs 3. troians2. gals 4. cartaginesos

e) Els samnites foren annexionats a Roma els anys: 1. 341-291 aC 3. 509-31 aC 2. 753-509 aC 4. 218-146 aC

f) El Capitoli era un: 1. temple 3. edifi ci públic2. riu 4. turó

g) El rei Pirrus, que ajudà Tarent a resistir contra els romans, procedia de: 1. Magna Grècia 3. Epir 2. Etrúria 4. Laci

h) El dret de presentar-se com a candidat es deia ius: 1. honorum 3. prouocationis2. militiae 4. suffragii

i) El dret a no sofrir el suplici de la creu s’anomenava ius: 1. honorum 3. prouocationis2. rogationis 4. census

j) Roma conquerí la ciutat de Tarent l’any: 1. 272 aC 3. 753 aC2. 509 aC 4. 31 aC

Unitat 5

Centre:

Curs: Data:



k) Els qui no eren nomenats cada any eren els: 1. cònsols 3. qüestors2. edils 4. censors

l) Els qui s’ocupaven de qüestions administratives i de gestió diària eren els: 1. pretors 3. edils2. tribuns de la plebs 4. qüestors

m) Els qui podien vetar l’aprovació de lleis i eren inviolables eren els: 1. pretors 3. cònsols2. qüestors 4. tribuns

n) L’assemblea formada per sis-cents membres era el / la: 1. comici 3. Senat2. plebs 4. patriciat

o) El fet d’haver de decidir amb l’acord dels qui exercien la magistratura s’anomenava: 1. auspici 3. imperium2. col·legialitat 4. inviolabilitat

p) A Roma, la repetició d’un càrrec podia donar-se: 1. cada any 3. al cap de 10 anys2. al cap de 3 anys 4. al cap de 5 anys

q) Els qui escollien els cònsols i censors eren els comicis: 1. tribuns 3. centuriats2. curiats 4. plebiscits

r) Segons el lloc de residència, les tribus rurals eren: 1. 31 3. 193 2. 13 4. 51

s) Els qui administraven justícia entre els ciutadans romans eren els: 1. cònsols 3. pretors2. tribuns 4. qüestors

t) Cràter deriva de la forma llatina en cas: 1. nominatiu 3. genitiu 2. acusatiu 4. vocatiu

u) Crater deriva de la forma llatina en cas: 1. nominatiu 3. genitiu 2. acusatiu 4. vocatiu


a) L’expansió itàlica dels romans. b) Els drets dels ciutadans. c) Els òrgans judicials legislatius i electorals de l’època republicana.

Unitat 5

Centre:

Curs: Data:




a) haec nom. n. pl. d’hic 1. sal·lentí [al sud-est d’Itàlia, a Calàbria] b) Sallentinus, a, um 2. aquest c) aestas, atis f. 3. desconegut d) consumo, sumpsi, sumptum 3 4. estiu e) ignobilis, e 5. consumir f) defi cio, feci, fectum 3 6. el mateix g) eodem abl. sg. d’idem 7. fer defecció h) Bruttius, a, um 8. tornar i) fi des, ei f. 9. del país dels brutis [al sud-oest d’Itàlia] j) redeo, dii, ditum 3 10. lleialtat

2. Interpreta aquest text, que ens informa que, mentre alguns sal·lentins es passen al bàndol d’Anníbal, altres ciutats retornen a l’obediència romana:

Dum haec in Africa atque in Hispania geruntur, Hannibal in agro Sallentino aestatem consump-sit. Interim Sallentinorum ignobiles urbes ad Hannibalem defecerunt. Eodem tempore in Bruttiis aliae ciuitates in fi dem populi Romani redierunt.

TIT LIVI, Ab urbe condita 25, 1,1


a) Bella in insulis a Romanis geruntur. ............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

b) Vrbes ad hostes defecerunt. ............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

c) Aliae ciuitates in fi dem populi Romani redierunt. ............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................


a) Bella in insulis a Romanis geruntur. .....................................................................................................................................................b) Hannibal in agro Sallentino aestatem consumit. ....................................................................................................................


a) consumir, consumpció .......................................... f) estiu, estival .............................................................................b) gerència, gerent ........................................................... g) agricultura, agropecuari ...............................................c) defecció, defecte ......................................................... h) fi delitat, fi del ..........................................................................d) temporal, temporalitat ........................................... i) insularitat, peninsular ......................................................e) alienar, aliè ........................................................................ j) rebel·lar-se, bèl·lic ...............................................................

Unitat 6

Centre:

Curs: Data:



6. Subratlla, en cada sèrie, la forma que gramaticalment discrepa de les altres. A continuació, escriu la forma correcta:

A) a) genera, fl umina, prouincia, capita .................................................................................................................................................. b) forum, bellum, mare, oculorum ..........................................................................................................................................................

c) bella, maria, genera, Gallia ...................................................................................................................................................................

B) a) forte, facile, miserum, magne ............................................................................................................................................................. b) Hispania, fortia, misera, magna ....................................................................................................................................................... c) prudens, fortis, magnis, facilis .............................................................................................................................................................


a) La primera guerra púnica tingué lloc els anys: 1. 264-105 aC 3. 264-241 aC 2. 218-201 aC 4. 264-146 aC

b) Els cartaginesos tenien interès a mantenir el seu imperi cap a: 1. occident 3. el sud2. orient 4. el nord

c) Eneas, que visità la reina Dido, era: 1. romà 3. grec2. cartaginès 4. troià

d) Després de la primera guerra contra els cartaginesos, els romans conqueriren: 1. Creta 3. Malta2. Còrsega 4. Sicília

e) La guerra de Jugurta tingué lloc a: 1. Corint 3. Numídia2. Egipte 4. Hispània

f) El 218 aC, els romans arribaren a: 1. Numància 3. Corint 2. Empúries 4. Cartagena

g) Una batalla en la qual Anníbal resultà vencedor fou la de: 1. Trasumè 3. Sicília2. Cartagena 4. Gàl·lia

h) Publi Corneli Escipió Emilià conquerí Numància l’any: 1. 133 aC 3. 313 aC2. 331 aC 4. 272 aC

i) El qui sufocà la revolta ibèrica fou: 1. Cató 3. Sul·la2. Mari 4. Cras

j) La destrucció de Corint tingué lloc l’any: 1. 272 aC 3. 461 aC2. 146 aC 4. 614 aC

Unitat 6

Centre:

Curs: Data:



k) L’any 133 aC, l’últim rei de / d’………………………… llegà el seu regne a Roma. 1. Egipte 3. Pèrgam2. Macedònia 4. Síria

l) El general que destruí Corint fou: 1. Mummi 3. Gneu Escipió2. Cató 4. Sul·la

m) Síria fou annexionada a Roma per: 1. M. Antoni 3. August 2. Cèsar 4. Pompeu

n) ………………………… era rei del Pont. 1. Anníbal 3. Antic2. Mitridates 4. Filip

o) Els nobles patricis i plebeus s’anomenaven: 1. optimates 3. clientes2. equites 4. populares

p) El cap del partit dels populars fou: 1. Sul·la 3. Cató2. Mari 4. Escipió

q) Un cavaller itàlic que es revoltà contra Roma fou: 1. Sertori 3. Mari2. Sul·la 4. Espàrtac

r) La conjuració de Catilina fou descoberta per: 1. Pompeu 3. Sul·la2. Cras 4. Ciceró

s) Un membre del primer triumvirat fou: 1. Marc Antoni 3. Pompeu 2. Escipió 4. Ciceró

t) Un membre del segon triumvirat fou: 1. Cras 3. Pompeu2. Cèsar 4. Octavi

u) Àccium està situat a: 1. Grècia 3. Àsia Menor2. Síria 4. Egipte


a) La segona i la tercera guerra púnica. b) Latinitas enfront de graecitas. c) Mari i Sul·la.

Unitat 6

Centre:

Curs: Data:




a) ubi primum 1. hereu b) occido, cidi, cisum 3 2. tan aviat com c) heres, edis m. 3. desconegut d) comperio, peri, pertum 3 4. tornar a e) repeto, ii, itum 3 5. assabentar-se f) adeo, ii, itum 4 6. accedir g) hereditas, atis f. 7. fi nalment h) comparo 1 8. herència i) duodecim 9. preparar j) nouissime adv. 10. dotze

2. Interpreta aquest text, que ens informa del temps en què va governar August:

Vbi primum Augustus Caesarem occisum heredemque se1 comperit, Romam repetit et heredita-tem adiit. Atque ab eo tempore exercitibus comparatis, primum cum Marco Antonio Marcoque Lepido, deinde cum Antonio per duodecim annos, nouissime per quattuor et quadraginta solus rem publicam tenuit.

SUETONI, Vida d’August, 8, 5-7 1 Caesarem occisum heredemque se: que Cèsar havia estat occit i que ell era l’hereu


a) Ciuis urbem repetiit et hereditatem adiit. ........................................................................................................................................b) Exercitibus comparatis, amici potestates tenuerunt. ............................................................................................................


a) Augustus hereditatem adit. ............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

b) Augustus per quattuor et quadraginta solus rem publicam tenet. ............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................


a) occident, occir .............................................................. f) hereu, heretat ......................................................................b) exèrcit, exercitar .......................................................... g) temporal, temporalitat ................................................c) comprar, comparar .................................................. h) realitat, real ...........................................................................d) tenir, tinència ................................................................ i) sol, soledat ..............................................................................e) repetir, repetició ......................................................... j) dotze, dotzena .....................................................................

Unitat 7

Centre:

Curs: Data:




A) a) Cicero, quadriennio, regione, Marco ............................................................................................................................................ b) uirile, Cicerone, triumpho, contione .............................................................................................................................................. c) donis, contionibus, militaris, togis ....................................................................................................................................................

B) a) portauit, amisit, sumit, fuit ...................................................................................................................................................................... b) natum, donatum, difunctam, agens ............................................................................................................................................. c) amittit, laudat, dixit, sumit ........................................................................................................................................................................


a) August esdevingué l’únic senyor de Roma un cop vençut: 1. Octavi 3. Agripa 2. Mecenàs 4. Marc Antoni

b) El general i company de batalla d’August fou: 1. Pisó 3. Mecenàs2. Agripa 4. Horaci

c) El títol d’Octavi que li donà poders com a cap permanent de l’exèrcit era: 1. princeps senatus 3. tribunus plebis 2. augustus 4. imperator

d) Un gran literat de l’època d’August fou: 1. Suetoni 3. Agripa 2. Plaute 4. Horaci

e) Les províncies que depenien d’Octavi eren governades per un: 1. procònsol 3. legat 2. cònsol 4. pretor

f) Les províncies que depenien del Senat eren governades per un: 1. legat 3. cònsol 2. pretor 4. procònsol

g) L’esposa de Tiberi fou: 1. Antònia Menor 3. Octàvia 2. Júlia 4. Lívia

h) Sejà fou prefecte del pretori en temps de: 1. Claudi 3. Neró 2. Calígula 4. Tiberi

i) Claudi annexionà a Roma: 1. Il·líria 3. Rècia2. Britànnia 4. la Cèltica

j) Un poeta èpic de l’època de Neró fou: 1. Pisó 3. Petroni 2. Lucà 4. Sèneca

Unitat 7

Centre:

Curs: Data:



k) L’erupció del Vesuvi va tenir lloc en temps de: 1. Júlio-Claudis 3. Neró 2. Flavis 4. Calígula

l) La construcció de l’amfi teatre Flavi va tenir lloc en temps de: 1. Neró 3. Calígula 2. Tiberi 4. Tit

m) El darrer emperador Flavi fou: 1. Tit 3. Domicià2. Vespasià 4. Calígula

n) Els penates eren els déus que vetllaven per: 1. la casa 3. els avantpassats 2. el rebost 4. els auspicis

o) Una de les característiques que no té l’art romà és el fet de ser: 1. estandarditzat 3. no anònim2. eclèctic 4. propagandístic

p) L’Ara Pacis va ser construïda per commemorar la pacifi cació d’Hispània i: 1. Germània 3. Britànnia2. Gàl·lia 4. Egipte

q) L’antecessor de Calígula fou: 1. August 3. Claudi2. Neró 4. Tiberi

r) El culte a Mitras era de tipus: 1. comunitari 3. familiar2. intimista 4. polític

s) August, en virtut del seu càrrec de praefectus morum, actuava com a: 1. tribú de la plebs 3. pretor2. cònsol 4. censor

t) Els pobles del sud de l’imperi Romà eren els: 1. parts 3. nubis 2. nabateus 4. bretons

u) El participi de present del verb facio és: 1. faciens 3. facere 2. facturus 4. factus


a) El culte imperial.b) Claudi i Neró.c) Característiques de l’art romà.

Unitat 7

Centre:

Curs: Data:




a) philosophia, ae f. 1. interrompre b) adfecto 1 2. gravíssim c) interpello 1 3. fi losofi a d) grauissimus, a, um 4. intentar guanyar e) felicitas, atis f. 5. edifi ci f) inundatio, onis f. 6. malmenar, fer malbé g) uexo 1 7. felicitat h) aedifi cium, ii n. 8. inundació i) pario, peperi, partum 3 9. fam j) fames, is f. 10. provocar k) sub illo 11. en el seu temps

2. Interpreta aquest text, que ens informa del temps en què va governar August:

Dabat se Marcus Aurelius totum philosophiae, amorem ciuium adfectans. Sed interpellauit is-tam felicitatem prima Tiberis inundatio, quae sub illo grauissima fuit. Quae res1 multa urbis aedifi cia uexauit et plurimum animalium interemit et famem grauissimam peperit.

1 quae res: aquest desastre Historia augusta, 7, 8, 3-4


a) Imperator dabat se totum philosophiae. ......................................................................................................................................... ............................................................................................................................................................................................................................................................

b) Interpellauit istam felicitatem prima fl uminis inundatio. .................................................................................................. ............................................................................................................................................................................................................................................................


a) Res multa urbis aedifi cia uexat. ................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................................................................................

b) Interpellat istam felicitatem prima fl uminis inundatio. ....................................................................................................... ............................................................................................................................................................................................................................................................


a) interpel·lació, interpel·lar .................................... f) vexar, vexació .......................................................................b) fam, famolenc ............................................................. g) afectar, afecte .....................................................................c) parir, part ........................................................................... h) inundar, inundació .........................................................d) edifi ci, edifi car .............................................................. i) felicitat, felicitació ..............................................................e) repetir, repetició ......................................................... j) amor, enamorat ..................................................................

Unitat 8

Centre:

Curs: Data:




A) a) Aurelio, inundatio, philosophiae, Marco ................................................................................................................................... b) animalium, Marcum, populum, famem ................................................................................................................................... c) ciuium, animalium, populum, oculorum ...................................................................................................................................

B) a) portauit, intepellauit, parit, fuit ............................................................................................................................................................ b) peperit, uexauit, dicit, habuit ................................................................................................................................................................ c) probat, erat, interpellabat, uexabat ................................................................................................................................................


a) Una època d’anarquia per a l’imperi Romà fou el segle: 1. II aC 3. II dC2. III aC 4. III dC

b) En el regnat de / d’ ………………… hi hagué un govern imperial col·legiat.1. Nerva 3. Marc Aureli2. Adrià 4. Antoní

c) Mitras és una deïtat de procedència: 1. africana 3. oriental2. egípcia 4. hispànica

d) ………………… fou un poeta satíric romà. 1. Plini el Jove 3. Apuleu2. Juvenal 4. Suetoni

e) El successor de Nerva fou: 1. Trajà 3. Nerva 2. Adrià 4. Còmmode

f) Trajà va incorporar ………………… a l’imperi Romà. 1. Germània 3. Egipte 2. Britànnia 4. Dàcia

g) Antoní Pius fou l’antecessor de / d’: 1. Nerva 3. Adrià2. Trajà 4. Marc Aureli

h) Còmmode creia que ell era una reencarnació de / d’: 1. Júpiter 3. Osiris2. Mitras 4. Hèrcules

i) Les dues columnes amb relleus històrics conservades són la de Marc Aureli i la de / d’: 1. Luci Ver 3. Adrià2. Trajà 4. Nerva

j) Els emperadors soldats es proclamaren amb el consentiment del / de l’: 1. emperador anterior 3. senat 2. exèrcit 4. patriciat

Unitat 8

Centre:

Curs: Data:



k) L’emperador que féu representar el plànol de Roma en la Forma urbis és: 1. Septimi Sever 3. Caracal·la 2. Geta 4. Còmmode

l) L’emperador que assassinà el seu germà fou: 1. Septimi Sever 3. Elagàbal2. Caracal·la 4. Sever Alexandre

m) L’emperador que va fer construir unes grans termes a Roma fou: 1. Septimi Sever 3. Aurelià2. Caracal·la 4. Sever Alexandre

n) L’emperador que inaugurà la successió dels emperadors per l’adopció fou: 1. Nerva 3. Adrià2. Trajà 4. Septimi Sever

o) El mot llatí que signifi ca ‘línia divisòria de l’imperi’ o ‘frontera’ és: 1. limen 3. limes2. limus 4. limitatio

p) Els qui arribaren fi ns a Hispània atacant l’imperi el 253 foren els alamans i els: 1. perses 3. huns2. parts 4. francs

q) Marc Aureli Antoní Elagàbal fou antecessor de: 1. Sever Alexandre 3. Geta 2. Caracal·la 4. Septimi Sever

r) Durant el segle III, el centre cultural més important de l’Imperi era: 1. Orient hel·lènic 3. Itàlia2. Gàl·lia 4. nord d’Àfrica

s) Les relacions entre el Senat romà i els emperadors foren molt bones durant el segle: 1. II aC 3. III dC2. II dC 4. III aC

t) L’emperador que succeí Marc Aureli fou: 1. Caracal·la 3. Còmmode2. Nerva 4. Septimi Sever

u) L’expressió catalana el qual deriva de l’expressió llatina: 1. illu(m) 3. quale quod homo2. qualis 4. illu(m) quale(m)


a) Característiques generals del segle III. b) Els emperadors adoptius.c) La columna Trajana.

Unitat 8

Centre:

Curs: Data:




a) princeps, ipis m. 1. forçar, obligar b) nosco, noui, notum 3 2. allò c) cogo, coegi, coactum 3 3. a ell, li d) hoc acus. n. sg. 4. trair, vendre e) illi dat. sg. 5. príncep f) uendo, uendidi, uenditum 3 6. conèixer

2. Interpreta aquest text, que ens informa de les difi cultats que tingué un governant com Dioclecià, segons la informació que el qui escriu rebé del seu pare:

Ego a patre meo audiui Diocletianum principem iam priuatum dixisse nihil esse1 diffi cilius quam bene imperare. Imperator, qui domi2 clausus est, uera non nouit. Cogitur hoc tantum scire quod illi loquuntur. Vt3 Diocletianus ipse dicebat, bonus, cautus optimus imperator uenditur.

Historia augusta, 24, 34, 2-4 1 principem iam priuatum dixisse nihil esse: que el príncep en privat ja deia que res no era 2 domi: al palau 3 ut: com

3. Transforma el nombre gramatical dels elements de les frases següents:

a) Imperator uerum non nouit. .........................................................................................................................................................................b) Vt princeps dicebat, bonus, cautus optimus imperator uenditur. ............................................................................ ............................................................................................................................................................................................................................................................


a) Bonus imperator a seruis uenditur. ......................................................................................................................................................b) Imperator uera non noscit. ............................................................................................................................................................................


a) audició, auditori .......................................................... e) locutori, eloqüent ............................................................b) anihilar, nihilisme ...................................................... f) clausura, claustre ..............................................................c) optimitzar, òptim ........................................................ g) precaució, caut ..................................................................d) egoista, egolatria ........................................................ h) difícil, difi cultat ...................................................................


A) a) patre, imperatore, diffi cile, uero ........................................................................................................................................................ b) bonus, cautus, optimus, diffi cilius ....................................................................................................................................................

B) a) audiuit, nouit, dicit, imperauit .............................................................................................................................................................. b) cogitur, uenditur, audiuntur, imperatur ......................................................................................................................................

Unitat 9

Centre:

Curs: Data:



7. Expressa el règim del comparatiu en negreta d’una altra manera:

a) Nihil acerbius [més amarg] est quam amicus ingratus. ..............................................................................................b) Diocletianus cautior fuit Aureliano. .....................................................................................................................................................

8. Expressa el règim del superlatiu en negreta d’una altra manera:

a) Augustus optimus fuit omnium imperatorum. ........................................................................................................................b) Cicero eloquentissimus inter omnes oratores. .......................................................................................................................c) Ex omnibus animalibus cautissima est uulpes. .....................................................................................................................


a) Dioclecià acabà la crisi de l’imperi del segle: 1. II 3. IV2. III 4. V

b) La fundació de Constantinoble fou deguda al pes cultural, polític i socioeconòmic de / d’: 1. occident 3. sud 2. orient 4. nord

c) La tetrarquia és el govern en què l’emperador associa al poder ………………… persones més. 1. cinc 3. tres 2. quatre 4. dues

d) En el sistema de govern de Dioclecià es produí una ………………… del poder. 1. centralització 3. descentralització2. centralitat 4. desorganització

e) El qui augmentà el nombre de províncies a Hispània de tres a cinc fou: 1. Constantí 3. Constant2. Constanci 4. Dioclecià

f) La capital d’Hispània, de la Gàl·lia i de Britànnia al fi nal del segle III era: 1. Roma 3. Nicomedia2. Trèveros 4. Sírmium

g) L’edicte de Milà fou proclamat per Licini i: 1. Constantí 3. Maximí Daia2. Dioclecià 4. Constanci Clor

h) En morir Teodosi, l’imperi es va dividir entre els seus ………………… fi lls. 1. dos 3. quatre 2. tres 4. cinc

i) L’emperador que restablí la unitat de l’imperi fou: 1. Constantí 3. Maximí Daia 2. Galeri 4. Constanci Clor

j) L’emperador que succeí Constanci i tornà als cultes pagans fou: 1. Valentinià 3. Teodosi2. Dioclecià 4. Julià

Unitat 9

Centre:

Curs: Data:



k) El primer emperador d’Orient separat de l’Occident fou: 1. Arcadi 3. Valentinià2. Honori 4. Teodosi

l) El darrer emperador de Roma fou destronat per: 1. Àtila 3. Odòacre2. Alaric 4. Ròmul

m) Ravenna va ser la capital dels: 1. hèruls 3. vàndals2. huns 4. ostrogots

n) Les tropes d’Àtila foren aturades a: 1. Gàl·lia 3. Itàlia2. Àfrica 4. Xampanya

o) El 410, els visigots atacaren: 1. Ravenna 3. Constantinoble2. Roma 4. Milà

p) El mot del registre col·loquial intendere, ‘tibar’, en llatí literari és: 1. intellegere 3. adprehendere2. cogitare 4. discere

q) El mot cruor del llatí literari fou rebutjat a favor de: 1. sanguis 3. sidus2. tellus 4. ferre

r) En l’evolució del llatí littera(m) fi ns al català lletra s’ha perdut la vocal: 1. pretònica 3. posttònica2. tònica 4. fi nal

s) En l’evolució del llatí solitariu(m) fi ns al català solter s’ha perdut la vocal: 1. pretònica 3. posttònica2. tònica 4. fi nal

t) En l’evolució del llatí foliu(m) fi ns al català fulla s’ha produït una conservació de: 1. labiodental inicial 3. grup consonàntic2. timbre o 4. sorda intervocàlica

u) En l’evolució del llatí uiride(m) fi ns al català verd s’ha produït una conversió de: 1. sorda a sonora 3. i tònica a e 2. palatal 4. i àtona a e


a) De Teodosi fi ns a la fi de l’Imperi d’Occident. b) El procés d’aculturació en l’Imperi romà. c) Diferenciació de les llengües romàniques pel substrat, superstrat i adstrat.

Unitat 9

Activitats d’avaluacióSolucionari


Unitat 1

1. a) 3; b) 4; c) 1; d) 4; e) 3; f) 1; g) 3; h) 4; i) 2; j) 3; k) 1; l) 2; m) 1; n) 2; o) 3; p) 1; q) 1; r) 3; s) 2.

2. Compareu les respostes amb els continguts exposats en el llibre de l’alumne.

Unitat 2

1. a) 3; b) 5; c) 4; d) 6; e) 2; f) 1.

2. A) 1d; 2a; 3b; 4c. B) 1c; 2a; 3b; 4d.

3. a) atemàtic consonàntic gutural; b) atemàtic consonàntic dental; c) atemàtic vocàlic en u-. d) atemàtic consonàntic en nasal; e) temàtic; f) tema en a-.

4. a) rex; b) uirtus; c) regio; d) magister; e) princeps; f) populus; g) longus; h) Romanus; i) mens; j) uita

5. a) Ravenna; b) Eufrates; c) Etiòpia; d) olimpíada.

6. a) 1; b) 2; c) 2; d) 2; e) 4; f) 2; g) 3; h) 1; i) 1; j) 1; k) 1; l) 2; m) 1; n) 1; o) 4; p) 2; q) 2; r) 1; s) 1; t) 3; u) 1; v) 3; y) 3; z) 3.


Unitat 3

1. a) 3; b) 4; c) 2; d) 1; e) 6; f) 5.

2. 1. Acusatius: cantilenam eandem, diem, panem et circenses. 2. Ablatius: cum laude, sine lege, in albis.

3. 1. Acusatius: cantilenas easdem, dies, panes et circensem. 2. Ablatius: cum laudibus, sine legibus, in albo.

4. A) 1d; 2a; 3c; 4b. B) 1d; 2b; 3c, 4a.

5. a) orientalis; b) mons; c) multus; d) albus; e) omnis; f) uenio; g) lex; h) occidentalis; i) nauis; j) laus.

6. a) ab; b) ex, in; c) ad.

7. a) 2; b) 2; c) 2; d) 1; e) 4; f) 3; g) 3; h) 4; i) 2; j) 2; k) 1; l) 2; m) 1; n) 1; o) 2; p) 2; q) 4; r) 4; s) 2; t) 1; u) 3; v) 3; y) 3; z) 3.




Unitat 4

1. a) 5; b) 1; c) 6; d) 3; e) 2; f) 4.

2. Els helvecis avantatgen els gals en valor, perquè lluiten en batalles gairebé quotidianes amb els germànics. Els helvecis fan la guerra en els territoris germànics.

3. a) Heluetius Gallum praecedit; b) Heluetius proelio cum Germano contendit; c) Heluetius in Germanico fi ne bellum gerit.

4. a) Germanos Heluetii praecedunt; b) Vrbem Romam Romulus condit.

5. a) reliquus; b) uirtus; c) praecedo; d) bellum; e) fi nis; f) cotidianus; g) gero; h) urbs; i) contendo; j) Germanus.

6. a) portant, portabant; b) erant, sunt; c) portat, portabat; d) est, erat; e) uidebant, uident; f) amantur, amatur.

7. a) 1; b) 2; c) 2; d) 4; e) 3; f) 4; g) 2; h) 4; i) 3; j) 2; k) 3; l) 1; m) 1; n) 1; o) 4; p) 3; q) 3; r) 1; s) 11; t) 2; u) 1.


Unitat 5

1. a) 3; b) 1; c) 2; d) 5; e) 4; f) 9; g) 6; h) 7; i) 8; j) 11; k) 12; l) 10.

2. Les lleis procedents de Grècia, deu homes il·lustres escollits les redactaren. Quan van ordenar tota la justícia en dotze taules, ells retenien els feixos lliurats amb furor.

3. a) Lex adlata princips lectus conscripserat; b) Princeps traditum fascem retinebat; c) Leges uiri in tabulis ordinabant.

4. a) A principibus traditi fasces retinentur; b) Lex a uiro in tabula ordinabatur.

5. a) lex; b) uir; c) populus; d) tabula; e) retineo; f) decem; g) princeps; h) fascis; i) ordino; j) furor.

6. a) dicit, dixit; b) dicunt, dixerunt; c) erat, fuerat; d) erant, fuerant.



Unitat 6

1. a) 2; b) 1; c) 4; d) 5; e) 3; f) 7; g) 6; h) 9; i) 10; j) 8.

2. Mentre aquestes coses són fetes a Àfrica i a Hispània, Anníbal consumeix l’estiu en el camp sal·lentí. Mentrestant, unes ciutats desconegudes dels sal·lentins van fer defecció envers Anníbal. Al mateix temps, al país dels brutis, altres ciutats van tornar a la lleialtat del poble romà.



3. a) Bellum in insula Romani gerunt; b) Vrbs ad hostem defecit; c) Alia ciuitas in fi dem populi Romani rediit.

4. a) Bella in insulis Romani gerunt; b) Ab Hannibale in agro Sallentino aestas consumitur.

5. a) consumo; b) gero; c) defi cio; d) tempus; e) alius; f) aestas; g) ager; h) fi des; i) insula; j) bellum.

6. A) a) prouincia, prouinciae o bé prouincias; b) oculorum, oculus o bé oculum; c) Gallia, Galliae o bé Gallias.

B) a) magne, magnum; b) Hispania, Hispaniae o bé Hispanias; c) magnis, magnus.



Unitat 7

1. a) 2; b) 3; c) 1; d) 5; e) 4; f) 6; g) 8; h) 9; i) 10; j) 7.

2. Tan aviat com August s’assabentà que Cèsar havia estat occit i que ell era l’hereu, tornà a Roma i accedí a l’herència. I, preparats els exèrcits des d’aquest moment, va dominar l’estat primer amb Marc Antoni i Lèpid, després amb Antoni durant dotze anys i sol, quaranta-quatre.

3. a) Ciues urbes repetierunt et hereditatem adierunt; b) Exercitu comparato, amicus potestatem tenuit.

4. a) Ab Augusto hereditas aditur; b) Ab Augusto per quattuor et quadraginta solo res publica tenetur.

5. a) occido; b) exercitus; c) comparo; d) teneo; e) repeto; g) tempus; h) res; i) solus; j) duode-cim.

6. A) a) Cicero, Ciceroni; b) uirile, uirili; c) militaris, militaribus. B) a) sumit, sumpsit; b) agens, agentem; c) dixit, dicit.



Unitat 8

1. a) 3; b) 4; c) 1; d) 2; e) 7; f) 8; g) 6; h) 5; i) 10; j) 9; k) 11.

2. Marc Aureli es lliurava a la fi losofi a intentant guanyar l’amor dels ciutadans. Però va interrompre aquesta felicitat la primera inundació del Tíber, que fou gravíssima en el seu temps. Aquest desastre va malmenar molts edifi cis de la ciutat, va matar molts animals i va provocar una fam gravíssima.



3. a) Imperatores dabant se totos philosophiis; b) Interpellauerunt istas felicitates primae fl uminum inundationes.

4. a) Rebus multa urbis aedifi cia uexantur; b) Interpellatur ista felicitas prima fl uminis inundatione.

5. a) interpello; b) fames; c) pario; d) aedifi cium; e) repeto; f) uexo; g) adfecto; h) inundatio; i) felicitas; j) amor.

6. A) a) inundatio, inundationi; b) animalium, animal; c) populum, populorum. B) a) parit, peperit; b) dicit, dixit; c) probat, probabat.



Unitat 9

1. a) 5; b) 6; c) 1; d) 2; e) 3; f) 4.

2. Jo vaig sentir dir al meu pare que l’emperador Dioclecià deia en privat que res no és més difícil que governar bé. L’emperador, que està tancat al palau, no coneix la veritat. Solament està obligat a saber allò que li diuen. Com deia el mateix emperador Dioclecià, fi ns i tot l’emperador bo, caut i íntegre és traït.

3. a) Imperatores uera non nouerunt; b) Vt principes dicebant, boni, cauti optimi imperatores uenduntur.

4. a) Bonum imperatorem serui uendunt; b) Ab imperatore uera non noscuntur.

5. a) audio; b) nihil; c) optimus; d) ego; e) loquor; f) claudo; g) cautus; h) diffi cilis.

6. A) a) diffi cile, diffi cili; b) diffi cilius, diffi cilior B) a) dicit, dixit; b) audiuntur, auditur.

7. a) amico ingrato; b) quam Aurelianus.

8. a) inter omnes imperatores / ex omnibus imperatoribus; b) omnium oratorium / ex omnibus oratoribus; c) inter omnia animalia / omnium animalium.



Altres recursos


ORIENTACIONS PER A LES ACTIVITATS DE REFORÇ

Les activitats de reforç han estat dissenyades pensant en les difi cultats d’aprenentatge dels contin-guts que poden tenir alguns alumnes. D’acord amb la realitat del grup d’alumnes de cada classe, el professorat podrà decidir si aquestes activitats han de ser considerades de recuperació o de millora.

Si el professorat ho creu convenient, aquestes activitats de reforç poden servir d’avaluació inicial abans de començar cada unitat. Si es tria aquesta opció, cal establir un sistema de qualifi cació que no penalitzi gaire els errors, ja que tan sols es tracta d’una introducció, lúdica i engrescadora, d’algun dels temes que recull cada unitat.

ORIENTACIONS PER A LES ACTIVITATS D’AMPLIACIÓ

Aquestes activitats constitueixen una proposta d’exercicis paral·lela a les activitats d’avaluació.

Els exercicis lingüístics i culturals tenen un tractament semblant. Per tant, els suggeriments que fem per a les activitats d’avaluació també són vàlids per a les d’ampliació.

D’acord amb les necessitats del grup classe, el professorat ha de decidir si aquestes activitats han de ser considerades com una prova prèvia a les activitats d’avaluació o com un control de millora o de recuperació.

Centre:

Curs: Data:


Unitat 1


Activitats de reforç

1. Associa el nombre de cada afi rmació amb la lletra del nom que li correspon:

A) 1. Són considerats els primers realitzadors cinematogràfi cs. 2. És l’autor de la novel·la Ben Hur. 3. Fou el qui transformà el cinema en un espectacle. 4. Fou l’autora que escriví Memòries d’Adrià.

a) Georges Méliès. ...................................b) Els germans Lumière. ....................c) Marguerite Yourcenar. ....................d) Lew Wallace. ...........................................

B) 1. És l’autor de la novel·la Espàrtac. 2. És l’autor català que escriví la novel·la Ildaribal. 3. És l’autora catalana que escriví el conte «Giulia Felice». 4. És l’autora de la novel·la La plata de Britànnia.

a) Alfons Maseras. ....................................b) M. Àngels Anglada. ...........................c) Lindsey Davis. ........................................d) Howard Fast. ..........................................

2. Classifi ca els noms següents:

a) Adrià; b) Indíbil; c) Gàl·lia; d) Ildaribal; e) Octavi August; f) Britànnia; g) Hispània; h) Mandoni; i) Constantí.

1. Emperador: .................................................................................................................................................................................................................... ............................................................................................................................................................................................................................................................

2. Iber: ....................................................................................................................................................................................................................................... ............................................................................................................................................................................................................................................................

3. País: ....................................................................................................................................................................................................................................... ............................................................................................................................................................................................................................................................

3. Associa les ciutats següents amb el país citat anteriorment al qual pertanyen:

a) Londinium .......................................................................................................................................................................................................................b) Lutetia Parisiorum ..................................................................................................................................................................................................c) Caesaraugusta ...........................................................................................................................................................................................................d) Tarraco ...............................................................................................................................................................................................................................e) Eboracum .......................................................................................................................................................................................................................f) Alesia ....................................................................................................................................................................................................................................

Centre:

Curs: Data:


Unitat 1



4. Classifi ca els següents edifi cis de Roma tenint en compte la seva funció:

a) Tabularium; b) Circus Maximus; c) Templum Castoris et Pollucis; d) Curia; e) Basilica Iulia; f) Amphitheatrum Flauium; g) Templum Saturni; h) Rostra.

1. Edifi cis d’oci: .................................................................................................................................................................................................................. ............................................................................................................................................................................................................................................................

2. Edifi cis religiosos: ..................................................................................................................................................................................................... ............................................................................................................................................................................................................................................................

3. Edifi cis de l’Administració: ................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................................................................................

5. Relaciona les tres columnes:

a) vestit de dona grega l. Aeneas A) enamorat d’una estàtua b) Cap a on vas? 2. pèplum B) producció de Le Roy c) Espàrtac 3. Pigmalió C) esclau que es revoltà d) Eneas 4. Quo uadis? D) pel·lícula de romans e) circ 5. Spartacus E) lloc de curses de carros f) rei de Xipre 6. Amphitheatrum F) príncep troià g) amfi teatre 7. Circus G) lloc on lluiten gladiadors h) escocès del s. XIX 8. Basilica H) lloc de culte i) basílica 9. Walter Scott I) tribuna d’oradors j) temple 10. Rostra J) turó de Roma k) Capitoli 11. Templum K) tribunal l) els rostres 12. Capitolium L) autor de novel·la històrica

Centre:

Curs: Data:





A) 1. Una mà renta l’altra mà. 2. Un cec condueix un altre cec. 3. L’hàbit no fa el monjo. 4. El dia revela la veritat.

a) Manus manum lauat. .................................b) Habitus monachum non facit. ...........c) Veritatem dies aperit. ...................................d) Caecus caecum ducit. ................................

B) 1. La fortuna ajuda el fort. 2. La fortuna regeix la vida. 3. El diner cria diner. 4. El vestit no fa l’home.

a) Vestis uirum non facit. ................................b) Fortem fortuna iuuat. ..................................c) Fortuna uitam regit. .......................................d) Nummus nummum parit. ......................

2. Classifi ca els substantius de l’activitat anterior, tal com s’indica a continuació:

1. Subjecte: ........................................................................................................................................................................................................................... ............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

2. Complement directe: ........................................................................................................................................................................................... ............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

3. Relaciona cada cas amb la funció sintàctica que li correspon:

a) nominatiu 1. complement circumstancial b) acusatiu 2. complement del nom c) genitiu 3. subjecte d) ablatiu 4. complement directe

Unitat 2

Centre:

Curs: Data:





a) cognom 1. bulla A) nom personal b) medalló d’un infant 2. praenomen B) situada vora els camins c) esposalles 3. nomen C) bola plena d’amulets d) prenom 4. sponsalia D) nom de la família e) professor d’aritmètica 5. cognomen E) ESO f) cognom d’un orador 6. Cicero F) cigró g) nom 7. necròpolis G) sobrenom h) cementiri 8. Schola Grammatici H) festa de promesa de matrimoni i) ensenyament secundari 9. calculator I) docent de les quatre regles j) nom d’emperador 10. Iberus J) Bètulo k) Ebre 11. Baetulo K) coix l) Badalona 12. Claudius L) Iber

Unitat 2

Centre:

Curs: Data:





A) 1. Proporciona’m un taverner, un carnisser i un bany. 2. Proporciona’m un escaquer i les peces. 3. Proporciona’m pocs llibres, però com jo els elegeixi. 4. Proporciona’m un sol company no gaire inculte.

a) Paucos, sed ut eligam, libellos praesta mihi. ..............................b) Vnum non nimium rudem sodalem praesta mihi. ...............c) Coponem, lanium, balineumque praesta mihi. ........................d) Tabulam calculosque praesta mihi. .....................................................

B) 1. Primer beuen per l’import del vi. 2. Una vegada beuen pels captius. 3. Després d’això beuen tres vegades pels vius. 4. Beuen tots sense llei.

a) Bibunt omnes sine lege. ...................................b) Primo bibunt pro nummata uini. .............c) Semel bibunt pro captiuis. ..............................d) Post haec bibunt ter pro uiuis. ...................


1. Complement directe: ........................................................................................................................................................................................... ............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

2. Complement circumstancial: ........................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

3. Escriu la paraula llatina relacionada amb cada sèrie de mots catalans:

a) omnipresent, omnívor ........................................... e) legalitat, legal .....................................................................b) prestar, prestació ........................................................ f) viu, vivacitat ...........................................................................c) càlcul, calcular ............................................................... g) captiu, captiveri ................................................................d) taula, taulell ..................................................................... h) posttònic, postverbal ..................................................

Unitat 3

Centre:

Curs: Data:





a) llatí 1. llatí del s. IV aC A) llatí de l’època d’August b) llatí arcaic 2. parlat a la Gàl·lia B) llatí del temps de les invasions del nord c) llatí clàssic 3. llengua del Laci C) llatí culte d) llatí tardà 4. llengua d’Etrúria D) llengua de Roma e) llatí medieval 5. llengua de Grècia E) barreja de llatí culte i popular f) sermo urbanus 6. llatí del s. I aC F) llengua dels regnes hel·lenístics g) sermo familiaris 7. llengua d’Úmbria G) llatí més antic h) sermo uulgaris 8. llatí del s. IX dC H) llatí de l’època de Carlemany i) grec 9. llatí col·loquial I) llatí sense rigor gramatical j) etrusc 10. llatí del s. V dC J) llengua itàlica no llatina k) celta 11. llatí acurat K) llengua no indoeuropea l) umbre 12. llatí espontani L) llengua parlada al nord d’Itàlia

Unitat 3

Centre:

Curs: Data:





A) 1. Beu el servent amb la criada. 2. Beu el nen, beu el capblanc. 3. Beu el diligent, beu el gandul. 4. Beu la germana, beu el germà.

a) Bibit constans, bibit uagus. ....................b) Bibit seruus cum ancilla. ..........................c) Bibit soror, bibit frater. .................................d) Bibit puer, bibit canus. ................................

B) 1. Tota la Gàl·lia està dividida en tres parts. 2. Tots els gals es diferencien per la llengua i les institucions. 3. El riu Garumna separa els gals dels aquitans. 4. Els germànics contínuament fan la guerra.

a) Germani continenter bellum gerunt. ....................................b) Gallia est diuisa omnis in partes tres. .................................c) Galli omnes differunt lingua et institutis. ..........................d) Garumna fl umen Gallos ab Aquitanis diuidit. ............

2. Classifi ca els substantius de l’activitat anterior en tres grups:

1. Nominatius: ................................................................................................................................................................................................................... ............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

2. Acusatius: ......................................................................................................................................................................................................................... ............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

3. Ablatius: ............................................................................................................................................................................................................................. ............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

3. Transforma el nombre gramatical de tots els substantius de l’activitat anterior.

............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

Unitat 4

Centre:

Curs: Data:




4. Transforma el nombre gramatical de tots els elements possibles de cada frase:

a) Caecus robustum fi lium habebat. ..........................................................................................................................................................b) In illa domo mos patrius uigebat. ..........................................................................................................................................................c) Romanus urbis conditor fuit. ........................................................................................................................................................................


a) anglès 1. sud d’Itàlia A) llengua parlada a Ibèria b) Lucània 2. llengua germànica B) magna Grècia c) Tíber 3. llengua no indoeuropea C) llengua indoeuropea d) basc 4. fi lla de Numitor D) riu e) Palatí 5. fl umen E) mare de Ròmul f) Tarquini el Superb 6. turó F) fi ll de Mart g) Rea Sílvia 7. Ròmul G) mons h) fundador de Roma 8. darrer rei de Roma H) violada per Sext Tarquini i) Lucrècia 9. liberi I) pare de Sext Tarquini j) paterfamilias 10. esposa de Col·latí J) els fi lls k) per usum 11. ius exponendi K) forma de matrimoni l) fi lii et fi liae 12. per cohabitació L) cap de família

Unitat 4

Centre:

Curs: Data:





A) 1. Ho van fer per a Quint Licini, fi ll de Quint. 2. Ho van fer per al triúmvir de la moneda. 3. Ho van fer per al tribú dels soldats de la legió sisena vencedora. 4. Ho van fer per a Quint Silvà Granià.

a) Quinto Siluano Graniano fecerunt. ....................................................b) Quinto Licinio Quinti fi lio fecerunt. .....................................................c) Tribuno militum legionis sextae uictricis fecerunt. ...............d) Triumuiro ad monetam fecerunt. ........................................................

B) 1. Dedico les legions i les tropes auxiliars dels enemics als déus Manes i a la Terra. 2. Expulsat el germà, Amuli regna i afegeix un crim a un altre crim. 3. En altre temps, tots els pobles antics van obeir els reis. 4. Amuli priva l’esperança d’un part a Rea Sílvia, fi lla del seu germà.

a) Pulso fratre, Amulius regnat et addit sceleri scelus. ..........................................b) Amulius fratris fi liae Rheae Siluiae spem partus adimit. ..............................c) Omnes antiquae gentes quondam regibus paruerunt. ................................d) Legiones auxiliaque hostium diis Manibus Tellurique deuoueo. ..........

2. Classifi ca els substantius de l’activitat anterior en quatre grups:

1. Nominatius: ................................................................................................................................................................................................................... ............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

2. Acusatius: ........................................................................................................................................................................................................................... ............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

3. Datius: ................................................................................................................................................................................................................................. ............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

4. Genitius: ............................................................................................................................................................................................................................ ............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

3. Transforma el nombre gramatical dels noms comuns de l’activitat anterior.

............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

Unitat 5

Centre:

Curs: Data:





a) Antiquae gentes quondam regibus paruerunt. .........................................................................................................................b) Rex regnat et addit sceleri scelus. ..........................................................................................................................................................c) Tribuno legionis uictricis fecit. ......................................................................................................................................................................

5. Relaciona les expressions de les tres columnes:

a) Horaci Cocles 1. llei equiparadora A) exemple de fi delitat a Roma b) llei Canuleia 2. annexió de la Campània B) guerres contra els samnites c) Règul 3. pont Sublici C) intervenció del rei grec Pirrus d) segle IV aC 4. presoner de Cartago D) aguantà l’escomesa dels etruscs e) ius honorum 5. classifi cació de ciutadans E) noces entre patricis i plebeus f) segle III aC 6. dret dels honors F) nomenats cada cinc anys g) praetores 7. annexió del sud d’Itàlia G) poder presentar candidatura h) censors 8. administració diària H) dret de veto i) Senat 9. ciutadans en cinc classes I) òrgan representatiu republicà j) edils 10. inviolabilitat J) 193 centúries k) tribú de la plebs 11. sis-cents membres K) administradors de la justícia l) comicis centuriats 12. pretors L) dos de curuls i dos plebeus

Unitat 5

Centre:

Curs: Data:





A) 1. Altres divideixen les coses en dues parts, en homes i en instruments dels homes. 2. No tots ho podem tot. 3. Tiberi i Gai Grac començaren a posar de manifest els crims dels oligarques. 4. Aquella nit, Catilina, vas assignar les parts de la ciutat per als incendis.

a) Non omnia possumus omnes. b) Illa nocte, Catilina, discripsisti urbis partes ad incendia. c) Ti. et. C. Gracchus paucorum scelera patefacere coepere. d) Res alii diuidunt in duas partes, in homines et adminicula hominum.

B) 1. Jo et mostraré un vers amorós sense droga, sense un vers de cap altra bruixa. 2. Tan dolent és callar molt, com dolent és parlar molt. 3. Entre els cognoms adoptà també el de Neró, que en llengua sabina signifi ca ‘fort’. 4. Els avantpassats de Tiberi i G. Grac havien afegit molt a l’Estat en la guerra púnica.

a) Inter cognomina et Neronis assumpsit quo signifi catur lingua Sabina fortis. b) Ti. et C. Gracchi maiores bello Punico multum rei publicae addiderant. c) Ego tibi monstrabo amatorium sine medicamento, sine ullius uenefi cae carmine. d) Tam malum est tacere multum, quam malum est multum loqui.

2. Classifi ca els substantius i adjectius neutres de l’activitat anterior en dos grups:

1. Nominatius i acusatius: ...................................................................................................................................................................................... ............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

2. Ablatius: ............................................................................................................................................................................................................................. ............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

3. Transforma el nombre gramatical de tots els substantius de l’activitat anterior.

............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................


a) Fratres patriciorum scelera patefacere coeperunt. ................................................................................................................b) Rex regnat et addit sceleri scelus. ..........................................................................................................................................................c) Amico monstro amatorium sine medicamento. .......................................................................................................................

Unitat 6

Centre:

Curs: Data:




5. Relaciona de les tres columnes:

a) guerres púniques 1. Primera Guerra Púnica A) premonició de les guerres púniques b) Eneas 2. mercats de l’oest B) annexió de Sardínia i Sicília c) 264-241 aC 3. Dido C) guerra de romans i cartaginesos d) romans a Empúries 4. 146 aC D) destrucció de Numància e) 133 aC 5. 218 aC E) Segona Guerra Púnica f) destrucció de Cartago 6. Hispània sotmesa F) triomf de Mari i Sul·la coalitzats g) guerra de Numídia 7. Filip G) fi de l’Imperi cartaginès h) Macedònia romana 8. Jugurta H) campanya de Pompeu a Orient i) 146 aC 9. 133 aC I) primera conquesta a Grècia j) mort del rei de Pèrgam 10. 133-60 aC J) Roma hereta Pèrgam k) Síria romana 11. Corint destruïda K) conseqüències de l’expansió l) guerres civils 12. 62 aC L) domini de la Grècia central

Unitat 6

Centre:

Curs: Data:





A) 1. August va pressentir anticipadament els desenllaços de totes les seves guerres. 2. A Filipos, un tèssal va fer a August una predicció de la seva futura victòria. 3. August va fer la cúria i el temple d’Apol·lo amb pòrtics al Palatí. 4. Neró va projectar en total dos viatges, un a Alexandria i un altre a Acaia.

a) Nero peregrinationes omnino suscepit, Alexandrinam et Achaiam. b) Augustus curiam templumque Apollinis in Palatio cum porticibus fecit. c) Apud Philippos Thessalus quidam Augusto de futura uictoria nuntiauit. d) Augustus bellorum omnium euentus antea praesensit.

B) 1. Enmig d’aquest tumult, el procònsol va marxar de Càpua amb l’exèrcit. 2. Anníbal, devastat el camp a causa dels ponts tallats, arriba al territori Labicà. 3. Anníbal, havent envaït els territoris, devastats els camps, ataca la ciutat. 4. Mentre els romans preparen aquestes coses, s’atacava Sagunt amb gran violència.

a) Inter hunc tumultum proconsul profectus est cum exercitu Capua. b) Hannibal, perpopulato agro propter intercissos pontes, in Labicanum uenit. c) Hannibal, ingressus fi nes, peruastatis agris, urbem aggreditur. d) Dum ea Romani parant, Saguntum summa ui oppugnabatur.

2. Classifi ca els participis llatins de l’activitat anterior en tres grups:

1. Nominatius: ................................................................................................................................................................................................................... ............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

2. Ablatius: ............................................................................................................................................................................................................................. ............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

3. Acusatius: ......................................................................................................................................................................................................................... ............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

3. Transforma el nombre gramatical de tots els participis de l’activitat anterior.

............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

Unitat 7

Centre:

Curs: Data:





a) Imperator curiam templumque in monte fecit. .........................................................................................................................b) Thessalus ciuis de futura uictoria imperatori nuntiauit. ....................................................................................................c) Ciues bellorum omnium euentus antea praesenserunt. .................................................................................................


a) general, cap 1. August A) sobirania imperial b) diplomàtic d’August 2. Imperator B) mà dreta de Tiberi c) Octavi 3. Mecenàs C) cap permanent de l’exèrcit d) sobirania senatorial 4. Sejà D) hereu de Juli Cèsar e) gendre d’August 5. províncies romanes E) protector de literats f) prefecte del pretori 6. Agripa F) proclamat pels pretorians g) conquesta de Britànnia 7. Agripina G) espòs de Júlia h) estandarditzat 8. Claudi H) temple de Jerusalem destruït i) fi ll de Vespasià 9. Ara Pacis I) instrument de propaganda política j) esposa de Claudi 10. Tit J) Domicià k) altar dedicat a August 11. Flavi K) relleu amb la família imperial l) Vespasià 12. art romà L) mare de Neró

Unitat 7

Centre:

Curs: Data:





A) 1. Vaig organitzar els jocs marcials que en els anys següents organitzaren els cònsols. 2. Vaig oferir caceres en què moriren al voltant de tres milers de bèsties. 3. Vaig oferir un espectacle de combat naval en el qual xocaren moltes naus. 4. Vaig oferir caceres de bèsties africanes al circ o al fòrum o a l’amfi teatre.

a) Venationes bestiarum africanarum in circo aut in foro aut in amphitheatrum dedi. b) Ludos Martiales feci quos insequentibus annis fecerunt consules. c) Venationes dedi quibus confectae sunt bestiarum circiter tria milia. d) Naualis proelii spectaculum dedi in quo multae naues confl ixerunt.

B) 1. Espàrtac, destruïda l’escola de Lèntul, s’escapa de Càpua amb trenta homes. 2. Cridats els esclaus a aquesta ensenya, els homes volien venjar-se. 3. Amb un atac sobtat prenen el campament i s’escampen per tota la Campània. 4. I no contents de la devastació de les vil·les, destrossen Nola amb un estrall terrible.

a) Nec uillarum uastatione contenti Nolam terribili strage populantur. b) Spartacus, effracto Lentuli ludo, cum triginta uiris erupit Capua. c) Seruis ad uexillum uocatis, homines uindicari uolebant. d) Subito impetu serui castra rapiunt et totam Campaniam uagantur.

2. Repeteix la frase que en cada cas apareix en primer lloc introduint-hi les modifi cacions que calgui, tenint en compte el canvi del mot escrit en negreta.

A) Tribunus, qui multum rei publicae addiderat, uindicauit plebem. a) Tribuni, .......................................................................................................................................................................................................................b) Familia, .....................................................................................................................................................................................................................c) Familiae, ...................................................................................................................................................................................................................

B) Ludos Martiales quos Augustus fecit, insequentibus annis fecerunt consules. a) Spectacula .............................................................................................................................................................................................................b) Spectaculum .......................................................................................................................................................................................................c) Venationem ..........................................................................................................................................................................................................d) Venationes ............................................................................................................................................................................................................

C) Tribunus, cuius maiores multum rei publicae addiderant, uindicauit plebem. a) Tribuni, .......................................................................................................................................................................................................................b) Matrona, ..................................................................................................................................................................................................................c) Matronae, ...............................................................................................................................................................................................................

Unitat 8

Centre:

Curs: Data:




3. Associa les expressions de les tres columnes:

a) curs de l’Eufrates 1. culte oriental A) parc temàtic de l’Imperi b) Vil·la d’Adrià 2. limes B) Cíbele c) Mitras 3. Antonins C) nascut a Itàlica d) anarquia militar 4. Tívoli D) curs del Rin i del Danubi e) Trajà i Adrià 5. Trajà E) emperadors adoptius f) autor de Pensaments 6. Còmmode F) 200 m de relleu commemoratiu g) conqueridor de Dàcia 7. Marc Aureli G) morí a la frontera del Danubi h) fris en espiral 8. Caracal·la H) emperadors soldats i) fi ll de Marc Aureli 9. columna Trajana I) reencarnació d’Hèrcules j) fi ll de Septimi Sever 10. any 253 J) dret de ciutadania als lliures k) Bàrcino emmurallada 11. segle III K) invasió de francs i alamans

Unitat 8

Centre:

Curs: Data:





A) 1. Del mont Vesuvi, per molts llocs, lluïen unes fl amarades molt grosses i incendis. 2. Issa és més pura que el bes d’una coloma. 3. Dels camperols neixen homes molt forts i soldats molt valents. 4. Jo sóc més desgraciat que tu que ets molt desgraciada.

a) Ex agricolis uiri fortissimi et milites strenuissimi gignuntur. b) Issa est purior osculo columbae. c) Ego miserior sum quam tu, quae es miserrima. d) E Vesuuio pluribus locis latissimae fl ammae atque incendia relucebant.

B) 1. Per a nosaltres res no fou més miserable, més vil, més indigne que això. 2. Convenç-te que per a mi res no és ni ha estat mai més estimat que tu. 3. Encara que sigui l’amo de tot el món, és miserable. 4. És miserable qui no es considera molt feliç, encara que governi el món.

a) Miser est qui se non beatissimum iudicat licet imperet mundo. b) Hoc miserius, turpius, indignius, nobis nihil fuit. c) Licet totius mundi dominus sit, miser est. d) Tibi persuadeas mihi te carior esse nec umquam fuisse.

2. Expressa el règim del superlatiu en negreta tenint en compte el cas que regeix la preposició:

A) Gallorum omnium fortissimi sunt Belgae. a) Inter ................................................................................................................................................................................................................................b) Ex .....................................................................................................................................................................................................................................

B) Omnium terrarum Campania pulcherrima est. a) Inter ................................................................................................................................................................................................................................b) Ex .....................................................................................................................................................................................................................................

3. Expressa el règim del comparatiu en negreta d’una altra manera tenint en compte el model ini-cial:

Issa est purior osculo columbae. Issa est purior quam osculum columbae.

a) Issa est carior indicis lapillis. Issa est carior …………………………….b) Issa est blandior quam omnes puellae. Issa est blandior …………………………….

Unitat 9

Centre:

Curs: Data:





a) antiga Bizanci 1. tetrarquia A) derrota de Maxenci b) dos Caesares 2. Constantí B) fundada per Constantí.c) Nicomedia 3. Constantinoble C) dos Augusti d) edicte de Milà 4. capitals d’Orient D) Trèveros e) rei dels ostrogots 5. capitals d’Occident E) Sírmium f) Milà/Aquileia 6. Julià F) dividí defi nitivament l’Imperi. g) Apòstata 7. Àtila G) Va destituir el darrer emperador. h) derrotat a Xampanya. 8. Odòacre H) cunyat de Constanci i) rei dels hèruls 9. Teodoric I) darrer emperador romà j) prohibí els cultes pagans. 10. Ròmul J) capitost dels huns k) destronat per Odòacre. 11. Teodosi K) fi xà la capital a Ravenna.

Unitat 9

Activitats de reforçSolucionari


Unitat 1

1. A) 1b, 2d, 3a, 4c; B) 1d, 2a, 3b, 4c.

2. 1: a, e, i. 2: b, d, h. 3: c, f, g.

3. a) Britànnia; b) Gàl·lia; c) Hispània; d) Hispània; e) Britànnia; f) Gàl·lia.

4. 1) b, f; 2) c, g; 3) a, d, e, h.

5. a) 2D; b) 4F; c) 5C; d) 1F; e) 7E; f) 3A; g) 6G, h) 9L; i) 8K; j) 11H; k) 12J; f) 10I.

Unitat 2

1. A) 1a, 2d, 3b, 4c; B) 1b, 2c, 3d, 4a.

2. 1. Noms en funció de subjecte: manus, habitus, dies, caecus, uestis, fortuna, fortuna, nummus. 2. Noms en funció de complement directe: manum, monachum, ueritatem, caecum, uirum,

fortem, uitam, nummum.

3. a) 3; b) 4; c) 2; d) 1

4. a) 5G; b) 1C; c) 4H; d) 2A; e) 9I; f) 6F; g) 3D; h) 7B; i) 8E; j) 12K; k) 10L; l) 11J.

Unitat 3

1. A) 1c, 2d, 3a, 4b; B) 1b, 2c, 3d, 4a.

2. 1. Noms en funció de complement directe: paucos libellos, unum rudem sodalem, coponem, lanium balneumque, tabulam calculosque.

2. Noms en funció de complement circumstancial: sine lege, pro nummata, pro captiuis, pro uiuis.

3. a) omnis; b) praesta; c) calculus; d) tabula; e) lex; f) uiuus; g) captiuus; h) post.

4. a) 3D; b) 1G; c) 6A; d) 10B; e) 8H; f) 11C; g) 9E; h) 12I; i) 5F; j) 4K; k) 2L; l) 7J.

Unitat 4

1. A) 1b, 2d, 3a, 4c; B) 1b, 2c, 3d, 4a.

2. 1) Nominatius: constans, uagus, seruus, soror, frater, puer, canus, Germani, Gallia diuisa omnis, Galli omnes, Garumna fl umen. 2) Acusatius: bellum, in partes tres, Gallos. 3. Ablatius: cum an-cilla, lingua, institutos, ab Aquitanis.

3. 1) Nominatius: constantes, uagi, serui, sorores, fratres, pueri, cani, Germanus, Galliae diuisae omnes, Gallus omnis, fl umina. 2) Acusatius: bella, in partem, Gallum. 3) Ablatius: cum ancillis, linguis, institutos, ab Aquitano.



4. a) Caeci robustos fi lios habebant; b) In illis domibus mores patrii uigebant; c) Romani urbium conditores fuerunt.

5. a) 2C; b) 1B; c) 5D; d) 3A; e) 6G; f) 8I; g) 4E; h) 7F; i) 10H; j) 11L; k) 12K; l) 9J.

Unitat 5

1. A) 1b, 2d, 3c, 4a; B) 1d, 2a, 3c, 4b.

2. 1) Nominatius: Amulius, Amulius, omnes antiquae gentes. 2) Acusatius: ad monetam, scelus, spem, legiones auxiliaque. 3) Datius: Quinto Siluano Graniano, Quinto Licinio fi lio, tribuno, trium-uiro, sceleri, fi liae Rheae Siluiae, regibus, diis Manibus Tellurique. 4) Genitius: militum legionis sextae uictricis, fratris, hostium.

3. 1) Nominatius: antiqua gens. 2) Acusatius: ad monetas, scelera, spes, legionem auxiliumque. 3) Datius: fi liis, tribunis, triumuiris, sceleribus, fi liis, regi, deo. 4) Genitius: militis legionum, fra-trum, hostis.

4. a) Antiqua gens quondam regi paruit; b) Reges regnant et addunt sceleribus scelera; c) Tribunis legionum uictricum fecerunt.

5. a) 3D; b) 1E; c) 4A; d) 2B; e) 6G; f) 7C; g) 12K; h) 5F; i) 11I; j) 8L; k) 10H; l) 9J.

Unitat 6

1. A) 1d, 2a, 3c, 4b; B) 1c, 2d, 3a, 4b.

2. 1) Nominatius i acusatius: omnia, ad incendia, scelera, cognomina, multum amatorium, admi-nicula. 2) Ablatius: bello Punico, carmine.

3. 1) Nominatius i acusatius: omne, ad incendium, scelus, cognomen, multa amatoria, adminicu-lum. 2) Ablatius: bellis Punicis, carminibus.

4. a) Frater patricii scelus patefacere coepit; b) Reges regnant et addunt sceleribus scelera; c) Amicis monstramus amatoria sine medicamentis.

5. a) 2C; b) 3A; c) 1B; d) 5E; e) 6D; f) 4G; g) 8F; h) 7I; i) 11L; j) 9J; k) 12H; l) 10K.

Unitat 7

1. A) 1d, 2c, 3b, 4a; B) 1a, 2b, 3c, 4d.

2. 1) Nominatius: profectus, ingressus. 2) Acusatius: intercissos. 3) Ablatius: perpopulato, peruastato.

3. 1) Nominatius: profecti, ingressi. 2) Acusatius: intercissum. 3) Ablatius: perpopulatis, peruastatis.

4. a) Imperatores curias templaque in montibus fecerunt. b) Thessali ciues de futuris uictoriis im-peratoribus nuntiauerunt. c) Ciuis belli omnis euentum antea praesensit.

5. a) 2C; b) 3E; c) 1D; d) 5A; e) 6G; f) 4B; g) 8F; h) 12I; i) 10H; j) 7L; k) 9K; l) 11J



Unitat 8

1. A) 1b, 2c, 3d, 4a; B) 1b, 2c, 3d, 4a.

2. A) a. Tribuni, qui multum rei publicae addiderant, uindicauerunt plebem. b. Familia, quae mul-tum rei publicae addiderat, uindicauit plebem. c. Familiae, quae multum rei publicae addide-rant, uindicauerunt plebem. B) a. Spectacula quae Augustus fecit, insequentibus annis fecerunt consules. b. Spectaculum quod Augustus fecit, insequentibus annis fecerunt consules. c. Vena-tionem quam Augustus fecit, insequentibus annis fecerunt consules. d. Venationes quas Agustus fecit, insequentibus annis fecerunt consules. C) a. Tribuni, quorum maiores multum rei publicae addiderant, uindicauerunt plebem. b. Matrona, cuius maiores multum rei publicae addiderant, uindicauit plebem. c. Matronae, quarum maiores multum rei publicae addiderant, uindicauerunt plebem.

3. a) 2D; b) 4A; c) 1B; d) 11H; e) 3E; f) 7G; g) 5C; k) 9F; i) 6I; j) 8J; k) 10K.

Unitat 9

1. A) 1d, 2b, 3a, 4c; B) 1b, 2d, 3c, 4a.

2. A) a. Inter Gallos omnes; b. Ex Gallis omnibus. B) a. Inter omnes terras; b. Ex omnibus terris.

3. a) quam Indici lapilli; b) omnibus puellis.

4. a) 3B; b) 1C; c) 4E; d) 2A; e) 9K; f) 5D; g) 6H; h) 7J; i) 8G; j) 11F; k) 10I.

Centre:

Curs: Data:


Unitat 1


Activitats d’ampliació


a) El centre administratiu i la plaça del mercat era el / la: 1. fòrum 3. basílica2. cúria 4. temple

b) El germà bessó de Càstor era: 1. Zeus 3. Palatí2. Saturn 4. Pòl·lux

c) La regió en la qual hi ha la ciutat de Roma és: 1. Campània 3. Magna Grècia2. Laci 4. Òstia

d) La ciutat que hi ha a la desembocadura del Tíber és: 1. Roma 3. Pàdua2. Nàpols 4. Òstia

e) Un dels turons de Roma és anomenat: 1. Pòl·lux 3. Aventí2. Àpia 4. August

f) La ciutat grega caracteritzada per imposar una fèrria disciplina militar era: 1. Atenes 3. Troia2. Esparta 4. Corint

g) L’edifi ci on el Senat romà solia celebrar les seves reunions era el / la: 1. cúria 3. Circ Màxim2. basílica 4. temple de Saturn

h) El riu que passa per Roma és el / l’: 1. Sena 3. Po2. Arno 4. Tíber

i) Espàrtac és el nom d’una pel·lícula dirigida per: 1. Lumière 3. Walter Scott2. Stanley Kubrick 4. Ben-Hur

j) La pàtria d’Eneas, de la qual hagué de fugir, fou: 1. Troia 3. Sicília2. Cartago 4. Roma

k) L’argument de My fair lady es basa en el mite de / d’: 1. Eneas 3. Orfeu2. Pigmalió 4. Plaute

l) La pel·lícula que, entre altres coses, representa l’incendi de Roma és: 1. Espàrtac 3. Two much2. Quo uadis? 4. Legend

m) Del mot llatí cultellus deriva la paraula catalana: 1. ganivet 3. cultura2. cotilla 4. coltell

Centre:

Curs: Data:


Unitat 1



n) El conductor d’un carro es deia: 1. quadriga 3. auriga2. biga 4. currus

o) La deïtat que senyorejava l’infern era: 1. Júpiter 3. Pòl·lux2. Plutó 4. Saturn

p) La tribuna d’oradors del fòrum de Roma s’anomenava: 1. els rostres 3. cúria2. basílica 4. Senat

q) L’Arxiu Nacional de Roma s’anomenava: 1. Curia 3. Tabularium2. Basilica 4. Forum

r) Els romans denominaven el primer dia de cada mes amb el nom de: 1. criptopòrtic 3. fíbules2. calendes 4. lliberts

s) Els esclaus alliberats rebien el nom de: 1. patricis 3. lliberts2. plebs 4. clients

2. Escriu entre deu i quinze ratlles sobre un d’aquests temes:

a) Les pel·lícules que tracten de temes romans. b) El còmic i els jocs que tracten de temes de romans.

............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

Centre:

Curs: Data:





a) viae stratae 1. aparell de maób) caementum 2. aparell irregularc) nucleus 3. vies enllosadesd) opus quadratum 4. capa internae) opus incertum 5. morterf) opus latericium 6. aparell de blocs paral·lepípedes


A) 1. La llei és dura, però és la llei. 2. En cas de dubte, cal anar a favor del reu. 3. La fortuna és cega. 4. L’abús no exclou l’ús.

a) In dubio pro reo. b) Fortuna caeca est.c) Abusus non tollit usum. d) Dura lex, sed lex.

B) 1. L’ase ensabona l’ase. 2. És cruel, no fort, qui mata un infant. 3. Un cabell també té la seva ombra. 4. El llop muda el pèl, no la mentalitat.

a) Lupus pilum mutat, non mentem.b) Asinus asinum fricat.c) Crudelis est non fortis, qui infantem necat.d) Etiam capillus habet umbram suam.

3. Classifi ca els temes dels noms següents:

a) leg- .........................................................................................................................................................................................................................................b) art- .........................................................................................................................................................................................................................................c) senatu- ...............................................................................................................................................................................................................................d) re- ...........................................................................................................................................................................................................................................e) agro- ....................................................................................................................................................................................................................................f) tabula- .................................................................................................................................................................................................................................

Unitat 2

Centre:

Curs: Data:



Activitats d’ampliacióUnitat 2


a) legal, legislador ............................................... f) agricultura, agropecuari ...................................b) senatorial, senat ............................................ g) realitat, real ................................................................c) artístic, artesà ................................................... h) umbracle, umbràtic ...........................................d) capil·lar, capil·laritat ..................................... i) fortí, fortifi car ..............................................................e) príncep, principal .......................................... j) commutar, mutació .............................................

5. Escriu en català, amb accent o sense, els mots que en llatí són grafi ats així:

a) concla–ve ................................................................ c) augur ................................................................................b) quadr–ga ............................................................... d) Pega–sus ........................................................................


a) Els nois feien ofrena de la bulla i la toga praetexta als déus quan tenien: 1. 7 anys 3. 12 anys2. 17 anys 4. 10 anys

b) Generalment els ciutadans romans, en néixer, rebien: 1. un nom 3. tres noms2. dos noms 4. quatre noms

c) El mot inhumació signifi ca: 1. combustió 3. enterrament 2. cremació 4. alliberació

d) El ludus litterarius equival a l’educació: 1. primària 3. professional2. secundària 4. superior

e) L’orator era el mestre de: 1. geometria 3. retòrica2. literatura 4. lectura

f) La Via Atlàntida passava per:1. Osca 3. Ilerda2. Itàlica 4. Olisipo

g) L’aparell fet de prismes que imita la malla és anomenat opus:1. cyclopeum 3. incertum2. quadratum 4. reticulatum

h) En època romana, Bàrcino fou: 1. colònia 3. castra2. municipi 4. turó

i) El disseny d’una ciutat amb carrers paral·lels i perpendiculars fou idea del grec: 1. Hipòdam 3. Pèricles2. Tales de Milet 4. Alexandre

Centre:

Curs: Data:




j) La terminació -chester de molts topònims anglesos signifi ca: 1. ciutat 3. capital2. campament 4. municipi

k) Els combats de gladiadors es feien en: 1. circs 3. amfi teatres2. teatres 4. termes

l) La primera via que construïren els romans fou la Via: 1. Augusta 3. Clàudia2. Aurèlia 4. Àpia

m) La senyalització en forma de pilars de pedra d’una via pública s’anomenava: 1. uiae stratae 3. milliarium2. statumen 4. nucleus

n) Les parades que hi havia en el traçat d’una via es deien: 1. mansiones 3. Aquae Apollinares2. uiae stratae 4. metae

o) L’arquitecte romà que explica com s’ha de distribuir l’aigua a la ciutat és: 1. Estrabó 3. Cèsar2. Vitruvi 4. Ciceró

p) Segons el mite, la mare del Minotaure fou: 1. Ariadna 3. una Gràcia2. Pasífae 4. Fedra

q) El qui matà el Minotaure fou: 1. Perseu 3. Hèrcules2. Odisseu 4. Teseu

r) La deïtat que protegia els comerciants i els viatgers era: 1. Venus 3. Mart2. Mercuri 4. Júpiter

s) Un dels temples romans més ben conservats de França es conserva a: 1. París 3. Nimes2. Marsella 4. Lió

t) La gran innovació de la tècnica constructiva romana fou el / la: 1. columna 3. farga2. morter 4. pedra

u) El diàmetre de la cúpula d’un temple que no ha estat mai superat és el de / del: 1. Pànteon 3. Saint Paul de de Londres2. Sant Pere del Vaticà 4. els Invàlids de París


a) Els aqüeductes, l’abastament d’aigua i el clavegueram. b) La tradició clàssica en les arts plàstiques.

Centre:

Curs: Data:





a) Veritatem dies aperit. 1. En el vi hi ha la veritat. b) Caue canem. 2. Som a la taverna. c) Mens sana in corpore sano. 3. El pas dels dies revela la veritat. d) In uino ueritas (est). 4. Tenim papa. e) Sumus in taberna. 5. Ment sana en un cos sa. f) Habemus papam. 6. Vigila el gos.


1. Acusatiu: ............................................................................................................................................................................................................................2. Ablatius: .............................................................................................................................................................................................................................

3. Transforma el nombre gramatical dels substantius de l’activitat anterior.


A) 1. Ibèria és anomenada a partir del riu Iber. 2. Llegeix en va qui no comprèn. 3. Itàlia és anomenada a partir del rei Ítal. 4. Hispània està situada entre Àfrica i la Gàl·lia.

a) Legit frustra qui non intellegit. b) Hispania sita est inter Africam et Galliam. c) Iberia ab Ibero amne nuncupata est. d) Ab Italo rege Italia nuncupata est.

B) 1. Les Balears són illes d’Hispània. 2. Eneas va arribar d’Àsia a Itàlia. 3. El riu Tajo desemboca al mar d’Occident. 4. A la taverna tots beuen sense llei pels fi dels difunts.

a) In taberna omnes bibunt sine lege pro fi delibus defunctis. b) Aeneas ex Asia in Italiam uenit. c) Fluuius Tagus occidit in mare occidentali. d) Baleares Hispaniae insulae sunt.


a) frustrat, frustració ........................................... f) intel·ligent, intel·ligència ................................b) tavernera, taverna .......................................... g) regina, reialesa ................................................c) mar, maresma ................................................. h) occident, occidental ......................................d) insularitat, península ..................................... i) fi delitat, fi del ......................................................e) omniscient, omnipotent .............................. j) defunció, difunt ................................................

Centre:

Curs: Data:




6. Omple els buits amb la preposició ab, ex, ad o in segons calgui:

a) Hispania ……… Hispalo rege cognominata est. b) Hannibal ……… Africa ……… Italiam peruenit. c) Legatus ……… imperatorem uenit.


a) Una llengua no indoeuropea parlada a la Itàlia antiga fou: 1. celta 3. etrusc2. grec 4. osc

b) Els romans iniciaren un procés de ………………… als pobles sotmesos d’Occident. 1. conscienciació 3. hel·lenització2. aculturació 4. diferenciació

c) El llatí postclàssic és el llatí dels segles: 1. III aC 3. I i II dC2. I aC 4. III i IV dC

d) El registre del llatí espontani i sense rigor gramatical era el sermo: 1. urbanus 3. patricius2. familiaris 4. uulgaris

e) En el segle ………………… es parlava llatí tardà. 1. I dC 3. V dC2. II dC 4. X dC

f) Al sud d’Itàlia i a l’illa de Sicília es parlava: 1. osc 3. etrusc2. umbre 4. grec

g) Les llengües romàniques actuals són modalitats del llatí: 1. clàssic 3. vulgar2. culte 4. postclàssic

h) Les llengües dels pobles conquerits pels romans a la Romània formen el: 1. substrat 3. superstrat2. adstrat 4. estrat

i) El llatí medieval era emprat: 1. al carrer 3. al camp2. a l’escola 4. a la ciutat

j) L’expressió oral del català fou ………………… a l’expressió escrita. 1. anterior 3. simultània2. posterior 4. contemporània

k) Segons els lingüistes hi ha ………………… llengües romàniques. 1. dotze 3. sis2. nou 4. quinze

Centre:

Curs: Data:




l) El retoromànic es parla a: 1. Bèlgica 3. Sardenya2. Suïssa 4. Còrsega

m) El substrat balcanoromànic pertany al: 1. retoromànic 3. romanès2. romànic 4. friülès

n) La llengua pont entre el gal·loromànic i l’iberoromànic és el / l’: 1. català 3. portuguès2. castellà 4. occità

o) Una llengua que pot considerar-se que forma part del substrat del català és el / l’: 1. castellà 3. occità2. ibèric 4. francès

p) Una llengua que pot considerar-se que forma part del superstrat del català és el / l’: 1. basc 3. llatí2. àrab 4. etrusc

q) La diversitat de registres d’una llengua depèn de ………………… dels parlants. 1. la geografi a 3. l’edat2. l’època 4. el dialecte

r) La consciència que el llatí escrit i el parlat eren dues entitats diferents començà en l’: 1. època arcaica 3. edat antiga2. època clàssica 4. edat mitjana

s) L’època en què la llengua llatina escrita era acurada, precisa i rigorosa és la / l’: 1. arcaica 3. medieval2. clàssica 4. postclàssica

t) Els mots catalans que no han evolucionat pel que fa al signifi cant i al signifi cat són: 1. patrimonials 3. cultes2. hereditaris 4. d’evolució popular

u) El mot patrimonial derivat de la paraula llatina copula(m) és: 1. còpula 3. copular2. copulativa 4. cobla


a) L’àmbit del llatí. b) Etapes i registres del llatí.

Centre:

Curs: Data:





a) Aedui, orum m. pl. 1. congost, estret b) angustiae, arum f. pl. 2. tropes c) copiae, arum f. pl. 3. edus [tribu gàl·lica] d) Heluetii, orum m. pl. 4. transportar e) populor 1 5. sèquan [de la vora del Sena] f) traduco, traduxi 3 6. devastar g) Sequanus, a, um 7. helvecis [tribu gàl·lica]

2. Interpreta aquest text, que tracta d’unes actuacions dutes a terme per algunes tribus de la Gàl·lia:

Heluetii iam per angustias et fi nes Sequanae gentis suas copias traducunt et in populi Aedui fi nes perueniunt agrosque populantur. Aedui legatos ad Caesarem mittunt.

CÈSAR, Guerra de les Gàl·lies 1, 11,1


a) Aedui legatos ad duces mittunt. ...............................................................................................................................................................b) Galli agros populantur. ......................................................................................................................................................................................c) Heluetii milites traducunt. ...............................................................................................................................................................................


a) Legati ad imperatorem a Gallis mittuntur. .....................................................................................................................................b) Copiae ab Heluetiis per fi nes Sequanae gentis traducuntur. .....................................................................................


a) traducció, traductor ................................................... f) remitent, dimitir .............................................................................b) populós, popular ......................................................... g) gent, gentada ..................................................................................c) Helvècia, helvètic ......................................................... h) legat, delegat ...................................................................................d) emperador, emperadriu ....................................... i) angoixa, angúnia ............................................................................e) fi , fi nat .................................................................................... j) agricultura, agropecuari ...........................................................

6. Subratlla, en cada sèrie, la forma verbal que morfològicament discrepa de les altres. A continua-ció, escriu-ne la forma correcta:

a) probant, erant, portabant, habebant ...................................................................................................................................................b) portant, amant, erant, habent ....................................................................................................................................................................c) dicebat, audiebat, habebat, portat .........................................................................................................................................................d) est, traducebat, dicebat, portabat ...........................................................................................................................................................e) dicebant, portant, habent, sunt .................................................................................................................................................................f) portatur, probabatur, amatur, dicitur ....................................................................................................................................................

Centre:

Curs: Data:





a) La llengua de la península Ibèrica que no pertany al grup indoeuropeu és el: 1. català 3. portuguès2. basc 4. castellà

b) Al començament de l’edat del bronze, l’indoeuropeu es parlava a: 1. Índia 3. Àfrica2. sud de Rússia 4. Egipte

c) L’anglès pertany al grup indoeuropeu: 1. cèltic 3. germànic2. itàlic 4. eslau

d) La regió del sud de la península Itàlica es deia: 1. Etrúria 3. Ligúria2. Úmbria 4. Magna Grècia

e) La via que anava des de Roma fi ns a Brundísium era la Via: 1. Domícia 3. Aurèlia2. Àpia 4. Augusta

f) L’illa situada al sud d’Itàlia s’anomenava: 1. Còrsica 3. Sicília2. Sardínia 4. Gàl·lia

g) Al nord d’Itàlia hi havia la regió anomenada: 1. Campània 3. Calàbria2. Gàl·lia Cisalpina 4. Lucània

h) El riu que passa per Roma és el / l’: 1. Sena 3. Po2. Arno 4. Tíber

i) Els primers pobladors de Roma se situaren entre el Palatí i: 1. Sicília 3. el Capitoli2. Macedònia 4. els Alps

j) La pàtria d’Eneas, de la qual hagué de fugir, fou: 1. Troia 3. Sicília2. Cartago 4. Roma

k) El pare d’Eneas fou: 1. Mart 3. Anquises2. Llatí 4. Ascani

l) Segons la llegenda, Roma fou fundada al / el: 1. segle x aC 3. 509 aC 2. 357 aC 4. 753 aC

m) L’avi de Ròmul i Rem fou: 1. Fàustul 3. Amuli2. Numitor 4. Ascani

Centre:

Curs: Data:




n) Ròmul i altres fugitius aplegats a Roma raptaren les fi lles dels: 1. etruscs 3. sabins2. tiberins 4. cartaginesos

o) La Cloaca Maxima fou construïda per: 1. Eneas 3. Tarquini Prisc2. Ròmul 4. Tarquini el Superb

p) El rei que va fer construir les primeres muralles de Roma fou: 1. Numa Pompili 3. Tarquini2. Servi Tul·li 4. Tit Livi el Superb

q) El marit de Lucrècia fou: 1. Col·latí 3. Sext Tarquini2. Palatí 4. Servi Tul·li

r) Els qui s’establiren a la part nord de la costa tirrènica foren els: 1. sabins 3. etruscs2. llatins 4. troians

s) El qui tenia la patria potestas s’anomenava: 1. domus 3. paterfamilias2. materfamilias 4. uxor

t) Gai Juli Cèsar Octavià fou fi ll biològic de: 1. Gai Octavi 3. Marc Octavi2. Gai Juli Cèsar 4. Gneu Octavi

u) El dret de poder-se casar que tenien els ciutadans romans s’anomenava: 1. ius exponendi 3. ius uendendi2. ius connubii 4. ius patrimonii


a) La llegenda sobre Eneas i els descendents que fundaren Roma. b) La situació de la dona en la societat romana. c) La família, el matrimoni i el divorci.

Centre:

Curs: Data:





a) seditio, onis f. 1. consideració social, dignitat b) excito 1 2. plebeu c) dignitas, atis f. 3. sedició d) matrimonium, ii n. 4. provocar, despertar e) plebeius, a, um 5. Janícul [turó de Roma] f) qui, quae, quod 6. instigador g) Ianiculum, i n 7. matrimoni h) exardesco, arsi 3 8. Canuleu [tribú de la plebs] i) Canuleius, i m. 9. el qual j) dux, cis m. 10. encendre’s

2. Interpreta aquest text, que ens informa de l’esvalot provocat per Canuleu perquè el patriciat no tolerava matrimonis entre patricis i plebeus:

Tertiam seditionem excitauit matrimoniorum dignitas, ut1 plebei cum patriciis iungerentur1; qui tumultus in monte Ianiculo duce Canuleio tribuno plebis exarsit.

1 ut iungerentur: perquè poguessin unir-se. FLORUS, Gestes dels romans, 1, 17


a) Seditionem excitauit ciuis Romanus. ....................................................................................................................................................b) Dux tribunus fuit. .....................................................................................................................................................................................................c) Tumultus in monte duce tribuno exarsit. ..........................................................................................................................................


a) Hostes magnam partem militum caedunt. ................................................................................................................................... ............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

b) Ciues potestatem regalem ad homines sapientissimos deferebant. .................................................................. ............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................


a) dignitat, dignatari ............................................. f) sedició, sediciós ........................................b) excitador, excitament ..................................... g) plebs, plebeu ............................................c) patrici, patriciat ................................................. h) terç, terciari ................................................d) tumult, tumultuós ........................................... i) mont, montuós .........................................e) tribú, tribuna ..................................................... j) duc, ducat ...................................................

Centre:

Curs: Data:




6. Subratlla, en cada sèrie, la forma verbal que morfològicament discrepa de les altres. A continua-ció, escriu-ne la forma correcta:

a) probauerunt, fuerunt, dicunt, habuerunt ..........................................................................................................................................b) portauerunt, sunt, excitauerunt, habuerunt ..................................................................................................................................c) dicit, audiuit, habuit, excitauit .......................................................................................................................................................................d) exarsit, scribit, dixit, portauit ..........................................................................................................................................................................e) dixerant, habuerant, erant, scripserant ..............................................................................................................................................f) portauerat, erat, amauerat, dixerat ........................................................................................................................................................


a) Una llegenda exemplar de la primera etapa de la república romana és la de: 1. Ròmul 3. Horaci Cocles2. Eneas 4. Canuleu

b) Els antics fundadors de Roma es deien: 1. plebeus 3. tribuns2. senadors 4. patricis

c) Els plebeus pogueren arribar al consolat gràcies a les lleis: 1. de les XII Taules 3. de Canuleu2. Licínio-Sèxties 4. Valèrio-Horàcies

d) Una de les regions del sud de la península Itàlica s’anomenava: 1. Etrúria 3. Ligúria2. Úmbria 4. Magna Grècia

e) El Laci fou annexionat a Roma al segle: 1. VIII aC 3. VI aC2. VII aC 4. IV aC

f) Els samnites ocupaven: 1. Còrsica 3. Sicília2. Sardínia 4. Campània

g) El rei grec que ajudà Tarent a resistir contra els romans fou: 1. Pirrus 3. Numa2. Eneas 4. Tarquini el Superb

h) El dret de votar en els comicis s’anomena ius: 1. honorum 3. prouocationis2. militiae 4. suffragii

i) El dret a no sofrir suplicis infames, com la creu o bastonades, es deia ius: 1. honorum 3. prouocationis2. rogationis 4. census

j) Roma arribà a dominar el sud d’Itàlia l’any: 1. 272 aC 3. 753 aC2. 509 aC 4. 31 aC

Centre:

Curs: Data:




k) Eren nomenats cada cinc anys els: 1. cònsols 3. qüestors2. edils 4. censors

l) Els qui gestionaven les fi nances públiques eren els: 1. pretors 3. edils2. tribuns de la plebs 4. qüestors

m) Els representants del poble d’origen no patrici foren els: 1. pretors 3. cònsols2. qüestors 4. tribuns

n) El qui ratifi cava les decisions legislatives i executives era el: 1. cònsol 3. senat2. tribú de la plebs 4. dictador

o) El fet de no poder ser agredit en l’exercici d’un càrrec es deia: 1. auspici 3. imperium2. col·legialitat 4. inviolabilitat

p) El dret de decidir la vida o la mort dels ciutadans s’anomenava: 1. reiteració 3. col·legialitat2. imperium 4. auspici

q) Segons la fortuna, els ciutadans es distribuïen en: 1. dues classes 3. quatre classes2. tres classes 4. cinc classes

r) Un senatusconsultum era un / una: 1. càrrec 3. assemblea2. decret 4. auspici

s) Els qui administraven justícia entre els ciutadans romans eren els: 1. cònsols 3. pretors2. tribuns 4. qüestors

t) Bàrcino deriva de la forma llatina en cas: 1. nominatiu 3. genitiu 2. acusatiu 4. vocatiu

u) Barceló deriva de la forma llatina en cas: 1. nominatiu 3. genitiu2. acusatiu 4. vocatiu


a) Els òrgans executius republicans. .............................................................................................................................................................b) Llegendes de la Roma republicana. ......................................................................................................................................................c) Característiques de les magistratures. ..................................................................................................................................................

Centre:

Curs: Data:





a) undetricesimus, a, um 1. pena, afl icció b) luctus, us m. 2. matar c) interfi cio, feci, fectum 3 3. vint-i-vuitè d) maior, ius 4. que e) quam 5. més gran

2. Interpreta aquest text, que ens informa de la pena a Roma i a Hispània provocada per la mort de Gneu Escipió i per la del seu germà:

Anno octauo postquam in Hispaniam uenerat Cnaeus Scipio, undetricesimo die post fratris mortem, est interfectus. Luctus ex morte eorum1 non Romae2 maior quam per totam Hispaniam fuit.

1 eorum: d’ells dos. 2 Romae: a Roma TIT LIVI, Ab urbe condita, 25, 36, 14


a) Frater in prouinciam uenerat. ..................................................................................................................................................................... ............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

b) Amicus interfectus est. ....................................................................................................................................................................................... ............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

c) Luctus ex morte fratris in urbe magnus fuit. ................................................................................................................................. ............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................


a) Hostes fratrem interfi ciunt. .............................................................................................................................................................................b) Ciues rem publicam habent. .......................................................................................................................................................................


a) postdorsal, posterior ................................................. f) fraternal, fraternitat ......................................................................b) luctuós, luctuosament ............................................ g) totalitat, tothom .............................................................................c) interfecte, interfector ................................................ h) hispànic, Hispània .......................................................................d) urbà, urbanitat ............................................................... i) major, Mallorca ................................................................................e) magnífi c, magne .......................................................... j) trienni, anual ......................................................................................

Centre:

Curs: Data:




6. Subratlla, en cada sèrie, la forma que morfològicament discrepa de les altres. A continuació, es-criu-ne la forma correcta:

A) a) fora, prouincia, capita, maria ......................................................................................................................... b) mare, populorum, caput, fl umen ................................................................................................................. c) fl umina, maria, genera, Hispania .................................................................................................................

B) a) facile, forte, bonum, magne .......................................................................................................................... b) Gallia, magna, fortia, misera ......................................................................................................................... c) oculis, prudens, fortis, facilis ...........................................................................................................................


a) Les guerres entre romans i cartaginesos s’anomenen: 1. romanes 3. púniques2. mèdiques 4. mediterrànies

b) Els cartaginesos tenien interès a mantenir el seu imperi cap al / a l’: 1. oest 3. sud2. est 4. nord

c) Dido fou una ……………… llegendària de Cartago. 1. heroïna 3. ciutat2. dea 4. reina

d) Després de la primera guerra contra els cartaginesos, els romans conqueriren: 1. Creta 3. Malta2. Còrsega 4. Sardenya

e) La Gàl·lia Cisalpina coincideix amb la regió del / de l’: 1. Arno 3. Po2. Tíber 4. Sena

f) El 219 aC els cartaginesos assetjaren: 1. Tàrraco 3. Empúries2. Sagunt 4. Cartagena

g) Una batalla en la qual Anníbal resultà vencedor fou la de: 1. Cannes 3. Sicília2. Cartagena 4. Gàl·lia

h) Els germans Gneu i Publi Corneli Escipió ocuparen Empúries l’any: 1. 218 aC 3. 281 aC2. 182 aC 4. 812 aC

i) Anníbal fou defi nitivament vençut pels romans a: 1. Zama 3. Ticí2. Trèbia 4. Trasimè

j) La destrucció de Cartago tingué lloc l’any: 1. 272 aC 3. 461 aC2. 146 aC 4. 614 aC

Centre:

Curs: Data:




k) Amb la destrucció de / d’………………, Publi Corneli Escipió Emilià sotmeté la península Ibèrica. 1. Sagunt 3. Numància2. Cartagena 4. Híspalis

l) El general que vencé Jugurta fou: 1. Mari 3. Gneu Escipió2. Cató 4. Mummi

m) El Peloponnès i la Grècia central esdevingueren província romana amb el nom de: 1. Numídia 3. Macedònia2. Corint 4. Acaia

n) Mitridates era rei de / d’: 1. Cilícia 3. Síria2. Pont 4. Egipte

o) Els clientes buscaven la protecció judicial i vital d’un: 1. patrici 3. llibert2. plebeu 4. cavaller

p) Les reformes agràries foren dutes a terme pels germans: 1. Escipió 3. Espàrtac2. Grac 4. Cató

q) El representant del partit dels populars fou: 1. Mari 3. Cras2. Sul·la 4. Pompeu

r) Ciceró va descobrir la conjuració de: 1. Pompeu 3. Sul·la2. Cras 4. Catilina

s) Cèsar, desobeint les ordres del Senat, va traspassar amb les tropes el riu: 1. Arno 3. Rubicó2. Po 4. Tíber

t) Un membre del segon triumvirat fou: 1. Cras 3. Pompeu2. Cèsar 4. Marc Antoni

u) Antoni i Cleòpatra foren vençuts a: 1. Àccium 3. les Gàl·lies 2. Rubicó 4. Egipte


a) L’expansió romana a la Mediterrània oriental. b) Les classes socials a Roma. c) El primer triumvirat i la dictadura de Cèsar.

Centre:

Curs: Data:





a) nascor, natus sum 3 1. perdre b) quadrimus, a, um 2. néixer c) amitto, misi, missum 3 3. dotzè d) duodecimus, a, um 4. de quatre anys e) auia, ae 5. assemblea, públic f) ago, egi, actum 3 6. davant de, en g) defunctus, a, um 7. viure, complir h) contio, onis f. 8. àvia i) pro 9. difunt j) quadriennium, ii n. 10. recompensar k) toga, ae f. 11. militar l) sumo, sumpsi, sumptum 3 12. toga m) militaris, e 13. període de quatre anys n) dono 1 14. posar-se, revestir-se

2. Interpreta aquest text, que ens informa d’alguns detalls de la infantesa i la joventut d’Octavi Au-gust:

Natus est Augustus Marco Tullio Cicerone Gaio Antonio consulibus. Quadrimus patrem amisit. Duodecimum annum agens auiam Iuliam defunctam pro contione laudauit. Quadriennio post uirili toga sumpta, militaribus donis triumpho Caesaris donatus est.

SUETONI, Vida d’August, 5, 1-8, 2


a) Ciuis auiam defunctam pro contione laudauit. .........................................................................................................................b) Puer patrem amisit. ..............................................................................................................................................................................................


a) Augustus auiam Iuliam defunctam pro contione laudat. ................................................................................................b) Puer patrem amittit. .............................................................................................................................................................................................


a) viril, virilitat ........................................................................ f) assumir, consumir .............................................b) agent, agència ............................................................... g) laudatori, laude ...................................................c) trienni, mil·lenni ........................................................... h) besàvia, àvia ..........................................................d) defunció, difunt ........................................................... i) major, Mallorca .....................................................e) magnífi c, magne ......................................................... j) triomf, triomfal .......................................................

Centre:

Curs: Data:





A) a) contione, quadriennio, regio, Marco ............................................................................................................................................ b) uirili, militari, triumpho, contio ............................................................................................................................................................ c) donis, contionis, militaribus, togis ....................................................................................................................................................

B) a) laudauit, amittit, sumpsit, fuit .............................................................................................................................................................. b) natus, donatus, defunctam, agens ................................................................................................................................................ c) amisit, laudauit, portauit, sumit ..........................................................................................................................................................


a) Octavi esdevingué l’únic senyor de Roma un cop vençut: 1. Marc Antoni 3. Agripa2. Ciceró 4. Mecenàs

b) El diplomàtic i protector dels literats en l’època d’August fou: 1. Sejà 3. Mecenàs2. Agripa 4. Horaci

c) El títol d’Octavi que li donà poders legislatius, executius i judicials era: 1. princeps senatus 3. tribunus plebis2. augustus 4. imperator

d) Un gran literat de l’època d’August fou: 1. Suetoni 3. Agripa2. Plaute 4. Virgili

e) En temps d’Octavi, les províncies foren dividides en …………………… grans blocs. 1. dos 3. quatre2. tres 4. cinc

f) Les províncies que depenien del Senat eren governades per un: 1. legat 3. cònsol2. pretor 4. procònsol

g) Tiberi era fi ll de / d’: 1. Antònia Menor 3. Octàvia2. Júlia 4. Lívia

h) El prefecte del pretori en època de Tiberi fou: 1. Mecenàs 3. Sejà2. Agripa 4. Horaci

i) La província de Britànnia fou annexionada a Roma en època de / d’: 1. August 3. Tiberi2. Calígula 4. Claudi

j) El preceptor de Neró fou: 1. Pisó 3. Petroni2. Lucà 4. Sèneca

Unitat 7

Centre:

Curs: Data:




k) L’erupció del Vesuvi va tenir lloc l’any: 1. 79 dC 3. 69 dC2. 97 dC 4. 96 dC

l) L’amfi teatre Flavi va ser inaugurat per: 1. Neró 3. Claudi2. Tit 4. Calígula

m) La destrucció del temple de Jerusalem tingué lloc en temps de: 1. Neró 3. Domicià2. Vespasià 4. Calígula

n) Pel que fa a l’originalitat en l’art, els romans van destacar en: 1. els temples 3. el retrat2. l’escultura 4. l’arquitectura

o) Una de les característiques que no té l’art romà és el fet de ser: 1. d’autors coneguts 3. estandarditzat2. eclèctic 4. propagandístic

p) L’Ara Pacis va ser construïda per commemorar la pacifi cació de la Gàl·lia i: 1. Germània 3. Hispània2. Britànnia 4. Egipte

q) El successor d’August fou: 1. Tit 3. Claudi2. Calígula 4. Tiberi

r) August respectà la constitució vigent i …………………… de continguts. 1. la buidà 3. l’omplí2. la dotà 4. la farcí

s) August escollia els membres del Senat, és a dir, feia de censor en qualitat de: 1. princeps senatus 3. praefectus morum2. imperator 4. pater patriae

t) Els pobles de l’est de l’imperi Romà eren els: 1. parts i nabateus 3. nubis2. etíops 4. bretons

u) El participi de perfet del verb scribo és: 1. scribens 3. scriptus2. scripturus 4. scribere


a) August i les seves reformes. b) L’Ara Pacis. c) La religió romana.

Unitat 7

Centre:

Curs: Data:





a) instauro 1 1. Pànteon b) Pantheum, ii n. 2. transportar c) ea ac. n. pl. d’is 3. restaurar d) consecro 1 4. aquestes coses e) transfero, tuli, latum 5. consagrar, dedicar

2. Interpreta aquest text, que ens informa d’algunes obres que Adrià féu a Roma:

Hadrianus instaurauit Pantheum, sacras aedes plurimas et forum Augusti, eaque omnia propriis nominibus consecrauit. Fecit sui nominis pontem et sepulchrum iuxta Tiberim. Transtulit et colos-sum de eo loco, in quo nunc templum Vrbis est.

Història Augusta, 1, 19, 10-12


a) Imperator instaurauit sacram aedem et forum. ....................................................................................................................... ............................................................................................................................................................................................................................................................

b) Princeps transtulit colossum de eo loco, in quo nunc templum est. ................................................................... ............................................................................................................................................................................................................................................................


a) Hadrianus instaurat sacras aedes plurimas. ................................................................................................................................b) Princeps consecrat aedes. ..............................................................................................................................................................................


a) edifi car, edifi ci ............................................................ f) instauració, instaurar .................................................b) forense, fòrum ......................................................... g) sacralitzar, sacre ............................................................c) propi, propietat ......................................................... h) nòmina, nominal ........................................................d) local, localitzar ........................................................... i) pont, pontatge .................................................................e) transferir, transferència ..................................... j) triomf, triomfal .................................................................


A) a) Hadrianus, Augustus, cuius, pons ................................................................................................................................................... b) nomen, sepulchrum, quem, Pantheum .................................................................................................................................... c) qua, omnia, sepulchra, templa ..........................................................................................................................................................

B) a) consecrauit, instaurauit, est, transtulit ......................................................................................................................................... b) transtulit, dicit, instaurat, est ................................................................................................................................................................. c) fecit, dicit, mittit, portat ................................................................................................................................................................................

Centre:

Curs: Data:




7. Omple els buits amb la forma adequada:

a) In ………… urbe uiuimus? (quis, quae, qua, quo, cui)b) Ludos feci ………… insequentibus annis fecerunt consules. (qui, quae, quod, quem, quos)c) Spectaculum dedi, in ………… multae naues confl ixerunt. (qui, quae, quod, qua, quo)d) ………… desiderat pacem, praeparet bellum. (quis, qui, quid, quod, qua)


a) Una època esplèndida per a l’imperi Romà fou el segle: 1. II aC 3. II dC2. III aC 4. III dC

b) En el regnat de / d’ ……………… hi hagué un Imperator Augustus i un Caesar Augustus: 1. Nerva 3. Marc Aureli2. Adrià 4. Antoní

c) Una deïtat de procedència no oriental és: 1. Júpiter 3. Mitras2. Cíbele 4. Osiris

d) ……………… fou un historiador romà. 1. Plini el Jove 3. Apuleu2. Juvenal 4. Tàcit

e) El successor de Domicià fou: 1. Trajà 3. Nerva2. Adrià 4. Còmmode

f) L’emperador que va incorporar la Dàcia a l’Imperi fou: 1. Antoní 3. Marc Aureli2. Adrià 4. Trajà

g) Antoní Pius fou el successor de: 1. Nerva 3. Adrià2. Trajà 4. Marc Aureli

h) ……………… creia que era una reencarnació d’Hèrcules. 1. Còmmode 3. Adrià2. Luci Ver 4. Marc Aureli

i) Les dues columnes amb relleus històrics conservades són la de Trajà i la de / d’: 1. Luci Ver 3. Adrià2. Antoní 4. Marc Aureli

j) En el segle iii, la major part dels emperadors eren proclamats: 1. per l’emperador anterior 3. pel Senat2. per l’exèrcit 4. pels patricis

k) L’emperador Septimi Sever era d’origen: 1. pannònic 3. oriental2. hispànic 4. africà

Centre:

Curs: Data:




l) L’emperador que amplià el dret de ciutadania als ciutadans lliures fou: 1. Septimi Sever 3. Elagàbal2. Caracal·la 4. Sever Alexandre

m) L’emperador que va fer construir un recinte emmurallat a Roma fou: 1. Caracal·la 3. Aurelià2. Dioclecià 4. Sever Alexandre

n) L’emperador que convertí la seva dinastia en hereditària fou: 1. Nerva 3. Aurelià2. Trajà 4. Septimi Sever

o) El mot limes signifi ca: 1. muralla 3. riu2. desert 4. frontera

p) Els qui arribaren fi ns a Hispània atacant l’Imperi l’any 253 foren els francs i els: 1. parts 3. huns2. alamans 4. perses

q) Marc Aureli Antoní Elagàbal fou successor de: 1. Sever Alexandre 3. Geta2. Caracal·la 4. Septimi Sever

r) Durant el segle III, ……………… esdevingué un centre cultural de l’Imperi. 1. l’Orient hel·lènic 3. Itàlia2. Hispània 4. el nord d’Àfrica

s) Les relacions entre el Senat romà i els emperadors foren molt tenses en el segle: 1. I dC 3. III dC2. II dC 4. III aC

t) L’emperador que en morir Domicià fou nomenat pel senat va ser: 1. Caracal·la 3. Marc Aureli2. Nerva 4. Septimi Sever

u) El mot català quelcom deriva de l’expressió llatina: 1. totu homo 3. quale quod homo2. qualis 4. aliquis homo


a) Característiques generals del segle II.b) El relleu històric. c) Els emperadors Severs.

Centre:

Curs: Data:





a) Aurelianus, a, um 1. Trajà b) uasto 1 2. Il·líric, Il·líria [a l’est del mar Adriàtic] c) Traianus, i m. 3. perdre d) Illyricum, i n. 4. Aurelià e) deperdo 1 5. devastar f) Moesia, ae f. 6. Dàcia [província del baix Danubi, Romania] g) Dacia, ae f. 7. Mèsia [província entre l’actual Sèrbia i Bulgària] h) Transdanuuianus, a, um 8. fundar i) constituo, ui, utum 3 9. transdanubià j) sublatus, a, um part. perf. 10. evacuar k) abduco, duxi, ductum 3 11. retirat

2. Interpreta aquest text, que ens informa de la reducció del territori de l’Imperi duta a terme per l’emperador Aurelià:

Aurelianus, cum uastatum Illyricum ac Moesiam deperditam uideret, prouinciam Transdanuuia-nam Daciam a Traiano constitutam sublato exercitu reliquit. Abductos populos in Moesia collo-cauit appellauitque Daciam Aurelianam.

Història augusta, 24, 39, 7

3. Transforma el nombre gramatical dels elements de les frases següents:

a) Imperator uastatam ac perditam prouinciam uidit. .............................................................................................................. ............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

b) Princeps prouinciam Transdanuuianam sublato exercitu reliquit. .......................................................................... ............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................


a) Aurelianus populos in Moesia collocat. .............................................................................................................................................b) Princeps prouinciam relinquit. ....................................................................................................................................................................


a) constitució, constituir ...........................................b) apel·lar, apel·lació ................................................... c) col·locar, col·locació ...............................................d) visió, vident ...................................................................e) relíquia, reliquiari .....................................................

Centre:

Curs: Data:





A) a) sublato, regio, exercitu, populo .......................................................................................................................................................... b) populis, legis, prouinciis, uastatis .....................................................................................................................................................

B) a) relinquit, uidit, appellauit, collocauit .............................................................................................................................................. b) collocat, appellat, erat, relinquit ........................................................................................................................................................

7. Expressa el règim del comparatiu en negreta d’una altra manera:

a) Diocletianus felicior fuit Aureliano. .......................................................................................................................................................b) Dacia maior est quam Moesia. ..............................................................................................................................................................

8. Expressa el règim del superlatiu en negreta d’una altra manera:

a) Diocletianus fortissimus fuit omnium imperatorum. .........................................................................................................b) Dacia recentissima inter omnes prouincias. ............................................................................................................................c) Ex omnibus oratoribus eloquentissimus fuit Cicero. .........................................................................................................


a) La crisi de l’Imperi del segle III va acabar amb el govern de: 1. Constantí 3. Constant2. Constanci 4. Dioclecià

b) El període en el qual l’emperador accentuà el seu poder absolut s’anomena: 1. principat 3. absolutisme2. dominat 4. monarquia

c) El govern en què l’emperador associa al poder tres persones més es diu: 1. diarquia 3. tetrarquia2. monarquia 4. anarquia

d) El sistema de govern de Dioclecià es caracteritzà per la: 1. descentralització 3. centralització2. centralitat 4. desorganització

e) El qui augmentà el nombre de províncies a l’Imperi fou: 1. Constantí 3. Constant2. Constanci 4. Dioclecià

f) La ciutat que no era capital de l’Imperi al fi nal del segle III era: 1. Roma 3. Nicomedia2. Trèveros 4. Sírmium

g) L’Edicte de Milà fou proclamat per Constantí i: 1. Galeri 3. Maximí Daia2. Licini 4. Constanci Clor

Centre:

Curs: Data:




h) En morir Constantí, l’Imperi es va dividir entre els seus ……………… fi lls. 1. dos 3. quatre2. tres 4. cinc

i) L’antic nom de Constantinoble era: 1. Constantinòpolis 3. Constànpolis2. Bizanci 4. Constanciòpolis

j) Julià, en renegar del cristianisme, fou anomenat: 1. apòstol 3. apòstata2. renegat 4. pagà

k) L’emperador que prohibí els cultes pagans fou: 1. Julià 3. Valentinià2. Constantí 4. Teodosi

l) El darrer emperador de Roma fou: 1. Teodosi 3. Odòacre2. Arcadi 4. Ròmul

m) Els ostrogots van fi xar la capital a: 1. Ravenna 3. Trèveros2. Milà 4. Constantinoble

n) Els vàndals es van establir a: 1. la Gàl·lia 3. Itàlia2. l’Àfrica 4. la Xampanya

o) L’any 410 Roma va ser atacada pels: 1. francs 3. visigots2. huns 4. hèruls

p) El mot del registre col·loquial pensare, ‘pesar’, en llatí literari és: 1. intellegere 3. adprehendere2. cogitare 4. discere

q) El mot tellus del llatí literari fou rebutjat a favor de: 1. cruor 3. sidus2. ager 4. terra

r) En l’evolució del llatí spatula(m) fi ns al català espatlla s’ha perdut la vocal: 1. pretònica 3. posttònica2. tònica 4. fi nal

s) En l’evolució del llatí comitatu(m) fi ns al català comte s’ha perdut la vocal: 1. pretònica 3. posttònica 2. tònica 4. fi nal

t) En l’evolució del llatí fi liu(m) al català fi ll s’ha produït una conservació de: 1. la labiodental 3. el grup consonàntic2. el timbre o 4. la sorda inicial intervocàlica

u) En l’evolució del llatí site(m) al català set s’ha produït una conversió de: 1. sorda a sonora 3. i tònica a e2. palatal 4. i àtona a e

Centre:

Curs: Data:




10. Escriu entre deu i dotze ratlles sobre un d’aquests temes:

a) De Dioclecià a Constantí.b) La formació de les llengües romàniques. c) L’elecció del lèxic en les llengües romàniques i el canvi fonètic.

............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

............................................................................................................................................................................................................................................................

Unitat 9

Activitats d’ampliacióSolucionari


Unitat 1

1. a) 1; b) 4; c) 2; d) 4; e) 3; f) 2; g) 1; h) 4; i) 2; j) 1; k) 2; l) 2; m) 4; n) 3; o) 2; p) 1; q) 3; r) 2; s) 3.


Unitat 2

1. a) 3; b) 5; c) 4; d) 6; e) 2; f) 1.

2. A) 1d, 2a, 3b, 4c; B) 1b, 2c, 3d, 4a.

3. a) atemàtic consonàntic gutural; b) atemàtic consonàntic dental; c) atemàtic vocàlic en u-; d) atemàtic vocàlic en e-; e) temàtic; f) tema en a-.

4. a) lex; b) senatus; c) ars; d) capillus; e) princeps; f) ager; g) res; h) umbra; i) fortis; j) muto

5. a) conclave; b) quadriga; c) àugur; d) Pegas.



Unitat 3

1. a) 3; b) 6; c) 5; d) 1; e) 2; f) 4.

2. 1. Acusatius: ueritatem, canem, papam. 2. Ablatius: in corpore sano, in uino, in taberna.

3. 1. Acusatius: ueritates, canes, papas. 2. Ablatius: in corporibus sanis, in uinis, in tabernis.

4. A) 1c, 2a, 3d, 4b; B) 1d, 2b, 3c, 4a.

5. a) frustra; b) taberna; c) mare; d) insula; e) omnis; f) intelligo; g) rex; h) occidens; i) fi delis; j) defunctus.

6. a) ab; b) ex, in; c) ad.



Unitat 4

1. a) 3; b) 1; c) 2; d) 7; e) 6; f) 4; g) 5.

2. Els helvecis ja transporten les seves tropes pels congostos i territoris del poble sèquan i arriben als territoris del poble edu i devasten els camps. Els edus envien llegats a Cèsar.



3. a) Aeduus legatum ad ducem mittit; b) Gallus agrum populatur; c) Heluetius militem traducit.

4. a) Legatos ad imperatorem Galli mittunt; b) Copias Heluetii per fi nes Sequanae gentis tra -ducunt.

5. a) traduco; b) populus; c) Heluetii; d) imperator; e) fi nis; f) mitto; g) gens; h) legatus; i) angustiae; j) ager.

6. a) probant, probabant; b) erant, sunt; c) portat, portabat; d) est, erat; e) sunt, erant; f) probaba-tur, probatur.



Unitat 5

1. a) 3; b) 4; c) 1; d) 7; e) 2; f) 9; g) 5; h) 10; i) 8; j) 6.

2. La tercera sedició la va provocar la consideració social dels matrimonis, perquè poguessin unir-se els plebeus amb els patricis; enrenou que s’encengué en el mont Janícul amb l’instigador Canu-leu, tribú de la plebs.

3. a) Seditiones excitauerunt ciues Romani; b) Duces tribuni fuerunt; c) Tumulti in montibus ducibus tribunis exarserunt.

4. a) Ab hostibus magna pars militum caeditur; b) A ciuibus potestas regalis ad homines sapien-tissimos deferebatur.

5. a) dignitas; b) excito; c) pater; d) tumultus; e) tribunus; f) seditio; g) plebs; h) tertius; i) mons; j) dux.

6. a) dicunt, dixerunt; b) sunt, fuerunt; c) dicit, dixit; d) scribit, scripsit; e) erant, fuerant; f) erat, fuerat.



Unitat 6

1. a) 3; b) 1; c) 2; d) 5; e) 4.

2. L’any vuitè després que Gneu Escipió arribés a Hispània, al vint-i-vuitè dia després de la mort del seu germà, va ser matat. L’afl icció per la mort d’ells dos no va ser més gran a Roma que per tot Hispània.

3. a) Fratres in prouincias uenerant; b) Amici interfecti sunt; c) Luctus ex mortibus fratrum in urbibus magni fuerunt.



4. a) Ab hostibus frater interfi citur; b) A ciuibus res publica habetur.

5. a) post; b) luctus; c) interfi cio; d) urbs; e) magnus; f) frater; g) totus; h) Hispania; i) maior; j) annus.

6. A) a) prouincia, prouinciae o bé prouincias; b) populorum, populus o bé populum; c) Hispania, Hispaniae o bé Hispanias.

B) a) magne, magnum; b) fortia, fortis o bé forti; c) oculis, oculus.



Unitat 7

1. a) 2; b) 4; c) 1; d) 3; e) 8; f) 7; g) 9; h) 5; i) 6; j) 13; k) 12; l) 14; m) 11; n) 10.

2. August naixé essent cònsols Marc Tul·li Ciceró i Gai Antoni. A quatre anys va perdre el pare. Vivint el dotzè any lloà la seva difunta àvia Júlia en públic. En un període de quatre anys més tard, ha-vent-se posat la toga viril, fou recompensat amb honors militars pel triomf de Cèsar.

3. a) Ciues auias defunctas pro contionibus laudauerunt; b) Pueri patres amiserunt.

4. a) Ab Augusto auia Iulia defuncta pro contione laudatur; b) A puero pater amittitur.

5. a) vir; b) ago; c) annus; d) defunctus; e) magnus; f) sumo; g) laudo; h) auia; i) maior; j) triumphus.

6. A) a) regio, regione; b) contio, contione; c) contionis, contionibus. B) a) amittit, amisit; b) defunctam, defunctus; c) sumit, sumpsit.



Unitat 8

1. a) 3; b) 1; c) 4; d) 5; e) 2.

2. Adrià va restaurar el Pànteon, els santuaris sagrats i el fòrum d’August, i totes aquestes coses les va dedicar amb els noms propis. Va fer el pont i el sepulcre del seu nom vora el Tíber. També va transportar el colós d’aquell lloc en el qual hi ha el temple de la Ciutat.

3. a) Imperatores instaurauerunt sacras aedes et fora; b) Principes transtulerunt colossos de eis locis, in quibus nunc templa sunt.

4. a) A Hadriano instaurantur sacrae aedes plurimae; b) A principe consecrantur aedes.



5. a) aedes; b) forum; c) proprius; d) locus; e) transfero; f) instauro; g) sacer; h) nomen; i) pons; j) triumphus.

6. A) a) cuius, qui; b) quem, quod; c) qua, quae. B) a) est, fuit; b) transtulit, transfert; c) fecit, facit.

7. a) qua; b) quos; c) quo; d) qui.



Unitat 9

1. a) 4; b) 5; c) 1; d) 2; e) 3; f) 7; g) 6; h) 9; i) 8; j) 11; k) 10.

2. Aurelià, com que va veure l’Il·líric devastat i Mèsia perduda, va abandonar la província de la Dàcia Transdanubiana fundada per Trajà, un cop retirat l’exèrcit. Va col·locar els pobles evacuats a la Mèsia i l’anomenà Dàcia Aureliana.

3. a) Imperatores uastatas ac perditas prouincias uiderunt; b) Principes prouincias Transdanuuia-nas sublatis exercitibus reliquerunt.

4. a) Ab Aureliano populi in Moesia collocantur; b) A principe prouincia relinquitur.

5. a) constituo; b) appello; c) colloco; d) uideo; e) relinquo.

6. A) a) regio, regione; b) legis, legibus. B) a) relinquit, reliquit; b) erat, est.

7. a) quam Aurelianus; b) Moesia.

8. a) inter omnes imperatores / ex omnibus imperatoribus; b) omnium prouinciarum / ex omnibus prouinciis; c) Inter omnes oratores / omnium oratorum.



Castellnou llatí 1

Documents

Transcript of Castellnou llatí 1