Castellón Fiestas de la Magdalena 2013

Llibre de la Festa MAGDALENA2013 1

2 MAGDALENA2013 Llibre de la Festa


Les persones autores dels escrits es fan responsables del seus con-tinguts.

Edició: Junta de Festes Castelló

([email protected])

Direcció: Juan Carlos García Sánchez

Equip Redactor: Santiago Gil i SánchezManolo Romero i GarcíaEstela Bernad i MonferrerJoan Josep Trilles i Font

Assessorament lingüístic: Josep P. Amposta i BrochJoan Josep Trilles i FontJosep Vidal i Reboll

Portada i disseny interior: Daniel Delmás Martín

Fotografia: Rogelio Cruella i altres

Disseny i maquetació:

Imprimeix: Editorial MIC

Enquadernació: Editorial MIC

I.S.B.N.: 978-84-940273-2-1

Dipòsit Legal:CS-77-2012

Des de l’equip redactor volem expres-sar el nostre agraïment a tots els col-lectius que han participat en la realit-zació d’aquesta obra ja que sense la seua inestimable ajuda hagués estat impossible la seua realització.

Índex / SumariEditorial / Pròleg. Estem d’aniversari… . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4

Salutacions d’autoritats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5

Reines i Corts d’Honor Magdalena 2013 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9

Junta Central Fallera . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28

Federació de Fogueres de Sant Joan . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30

Programa de Festes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33

Programa Esportiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43

Junta de Festes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45

Records de la Magdalena 2012 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46

Repàs a tot el cicle fester . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52

25 anys de Junta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 64

La Junta Central de Festejos de la Magdalena. José Prades García . . . 64

La Fundació Municipal de Festes. Junta Central de Festejos de la Magdalena 1988. Clemente Agost Maner . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67

7 Segles de tradició i d’il·lusió renovades. Sebastián Pla Colomina . . . . 68

Llum, música i foc. Luís Doménech Company . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71

Fundació Municipal de Festes: 25 anys de festa al carrer. Sixto Barberá Ferrando . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 72

Valoració i evolució de l’autonomia festera 1989-2013. Juan José Pérez Macián . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 74

El privilegi d’haver sigut part de la Fundació Municipal de Festes. Raúl Pascual Cherta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 76

Magdalena: festes del poble fetes pel poble. Pere Pau Montañés Guinot . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 79

25 anys de la Fundació Municipal de Festes. Jesús López Guillén . . . . . 82

Fed. Gestora de Gaiates i Junta de Festes: dos camíns, una destinació. Julio Hernández Fabra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 83

XXV Aniversari de l’actual estructura festera. Albert Sánchez-Pantoja Domínguez . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 85

Col∙lectius Festers . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 88

Les Gaiates . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 90

Ens vinculats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 129

Festes de Carrer . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 142

Colles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 147


Aniversari vol dir allò que torna cada any o també quan es compleixen anys de qualsevol suc-cés d’interès a celebrar. I precisa-ment, com cada any torne a estar aquí junt a vosaltres per a ser por-taveu d’un altra edició de les nos-tres estimades festes. De la nostra Magdalena. I, a més a més, amb molta alegria perquè enguany te-nim un grapat de coses a celebrar... començant, perquè es compleix un lustre del meu naixement com a lli-bre de la festa castellonenca, con-solidant la idea que des de la Junta de Festes va sorgir fa cinc anys de ser un instrument aglutinador dels distints col·lectius festers de Caste-lló i memòria de les seues activitats culturals. I, seguint, al continuar visibilitzant i posant en valor activi-tats, tradicions i moments de la his-tòria viva de la nostra ciutat que cal no deixar que passen a l’oblit ja que ens donen identitat i diferenciació.

Durant aquests cinc anys hem vis-cut moments entranyables, inobli-dables i en alguns casos fonamen-tals per la identitat, transformació i creixement de les nostres festes i del nostre Castelló. Entre algunes de les fites punteres cal destacar que s’ha aconseguit la declaració de Festes d’Interès Turístic Inter-nacional, la inauguració del Palau de la Festa i la transformació de la estructura festera com demana les necessitats d’una ciutat gran (que ja és Castelló) en Fundació Municipal de Festes.

Seguint la funció que des del primer dia em vau encomanar, també en aquesta ocasió s’ha tractat d’arre-plegar tot allò que envolta el món del nostre folklore i tradicions, així com també, dels protagonistes de la festa, els diferents col·lectius fes-ters. En les meues pàgines podreu

Estem d’aniversari…trobar detalls del treball i la il·lusió que durant tot un any s’ha desple-gat per carrers i racons de la nos-tra ciutat i informacions, anècdotes i circumstàncies al voltant de les nostres tradicions que cal destacar i no deixar a l’oblit.

Les meues fulles han mantingut una estructura semblant a la del meus germans grans, els llibres de la Festa anteriors, arreplegant els personatges mes punters de la Magdalena 2013, començant per les protagonistes pròpies com son les reines Cristina i Laura i les se-ues Corts d’honor. En aquest sentit, veure la il·lusió i alegria de la joven-tut cara la festa, suposa un motiu d’esperança per a un futur exitós i esplèndid per al món de la cultura i tradicions de Castelló. I podem dir, que aquest futur és una realitat, al veure tota la gent jove que integra els diferents col·lectius festers i que son garantia de continuïtat i evolu-ció.

Un apartat especial dins del meu contingut correspon al articles que es desenvolupen en les meues pà-gines centrals, enguany dedicat a un altre aniversari com es els 25 anys de la renovació de la Junta de Festes, vint-i-cinc anys de créixer fent festa i que podrem entendre donat la participació de molts dels seus màxims integrants, els presi-dents d’aquest en fester. La reno-vació democràtica de la Junta de Festes junt als canvis polítics, soci-als, econòmics i turístics del nostre país, van propiciar un nou esperit i un nou dinamisme que van fer pos-sible la configuració actual de la nostra setmana gran i de la nostra estructura de festes. Llegir els ar-ticles que ens han brindat aquells autèntics protagonistes de mo-ments històrics importantíssims en

el esdevenir de les nostres festes, ens donaran pistes i senyals de tots els esforços col·lectius per aconse-guir aplegar on ens troben en l’ac-tualitat. El camí, llarg i dur ha su-posat molt de treball amb enormes dosis d’il·lusió. Molta gent ha par-ticipat en aquesta creuada, alguns noms ens vindran a la memòria de gent que ja no esta, però que han deixat la forta emprenta impresa en la nostra identitat.

També, es clar, queda palès la con-tribució de molts dels col·lectius festers que conformen la festa: ga-iates, colles, ens vinculats, festes de carrer… la seua aportació, a banda de mostrar el dinamisme fester, contribueixen a la memòria col·lec-tiva i identitària de Castelló.

Ja tornem a escoltar el rebombori de coets i campanes als nostres carrers i places. Ja s’acosta la Magdalena, la nostra setmana més gran. Com sempre, esperem aquesta fita amb ganes de passar uns bons dies de germanor i convivència, amb molta alegria de poder gaudir de totes les singularitats que envolten aquest dies, la nostra gastronomia, música de festa, pirotècnia, desfilades, aro-mes a flors, colors al carrer… I gent, moltíssima gent, que torna a la terra pairal i aquelles persones que vin-dran a descobrir el nostre petit país. Ens disposem a viure la festa, amb convivència i civisme amb ganes de gaudir al màxim, de ser feliços, perquè això es la celebració, això es l’alegria de la festa, el premi d’un any de treball i l’esperança d’un futur de prosperitat.

Un any més, espere amb molta il-lusió que vos agraden les meus pà-gines, que gaudiu amb la seua lec-tura i per suposat, vos desitge que passeu molt bones festes.


La festa és part important de la cultura d’un poble i de la seua identitat col·lectiva, perquè expressa una manera particular de viure les celebracions i canalitza la manifes-tació d’uns sentiments compartits. És quan ens sentim més a prop dels veïns i compartim amb ells emoci-ons, entusiasme i bons moments.

La religiositat de les processons, romeries i litúrgies; les tradicions heretades dels majors que es re-viuen cada any; les activitats lúdi-ques pensades per a tots; i l’apor-tació cultural a la vida de la ciutat fan que les festes castellonenques siguen de les que, en tota la Comu-nitat Valenciana, tenen més riquesa i varietat. I això és així degut a una història rica i antiga, de la que ens sentim plenament orgullosos, i a una voluntat inequívoca de mirar el futur sempre amb optimisme, per damunt de dificultats conjunturals

Vosaltres sabeu com aprecie el treball que la Junta de Festes du a terme per tal que cadascuna de les peces d’este ric mosaic que són les nostres celebracions festives tinga la rellevància que es mereix. Gràci-es al seu esforç i a la il·lusió de tots el castellonencs, s’aconseguix que any rere any hi cresca la participació i l’interés de tanta gent que acudix a la ciutat a gaudir d’eixe ambient tan excepcional que les caracteritza.

Per això em satisfà especialment poder fer-vos arribar, a tots els castellonencs, el meu afecte i els millors desitjos per a les festes de 2013, amb la plena convicció de què seran viscudes amb tota la intensi-tat amb què nosaltres acostumem a fer-ho.

Alberto Fabra PartPresident

de la Generalitat Valenciana

Salutació


Ja està tot a punt per honorar

els nostres avantpassats, per enfor-tir el lligam invisible de la Història, la Cultura i la Tradició. És ja temps de Magdalena, la crida més important per qualsevol fill o filla d’esta ciutat. Retrobem elements comuns, actes multitudinaris, plens de simbolisme, des de l’homenatge al Rei en Jaume i Na Violant, passant pel camí que recorrem junts cap a l’ermita de la Magdalena, fins l’emoció de l’Ofrena a la Mare de Déu de Lledó.

Música, pólvora, bous, festa al car-rer... Activitats per tots els públics i tots els gustos. El ‘Món de la Fes-ta’ s’obri a castellonencs i visitants convertint la ciutat en un immens retaule de diverses maneres d’en-tendre i gaudir les festes fundacio-nals. De nit i de dia, amb els amics o la família, seguint la programació oficial fil per randa o descobrint al-tres suggerències igualment abelli-dores. Tothom té una Magdalena a la seua mida.

Propostes que es renoven fent més important encara la lluminosa refe-rència de les Gaiates que tornen a enlluernar, orgulloses, els diferents sectors de la ciutat. Perquè per a tots i totes la gaiata és el símbol que convoca a esta, la nostra Festa. I malgrat, les dificultats, ha sabut, un any més, embolcallar la ciutat amb el millor que tenim: l’Amor cap a Castelló.

L’Ajuntament, la Junta de Festes, comissions gaiateres, colles o ens vinculats, tots hem posat el nostre

granet d’arena per a què el tercer dissabte de Quaresma no faltem a la cita inexcusable amb les festes més volgudes pel nostre poble. Donant exemple de cooperació, de treball conjunt de compromís i sacrifici per superar obstacles. L’esforç, de nou, ha pagat la pena.

Enguany Cristina i Laura són les màximes representants de les Fes-tes de la Ciutat de Castelló. Elles i les seues Corts d’Honor represen-ten allò més volgut i respectat: la joventut i bellesa i la força d’una tradició que està fortament arrelada i que cada any seguix creixent.

El ‘Llibre de la Festa’ representa un compendi de totes estes virtuts, un directori amb els noms de les per-sones i col·lectius protagonistes. Un recull del bo i millor de la nostra Magdalena, del que resulta impres-cindible per entendre unes celebra-cions que han merescut el reco-neixement com a ‘Festes d’Interés Turístic Internacional’ i que són un patrimoni de valor incalculable per a la ciutat.

Preparem-nos per gaudir d’estos dies. Rememorem la nostra herèn-cia comuna. Obrim la ciutat a qui ens visita. Unes Festes plenes de germa-nor, de tolerància i, sobre tot, ale-gria. Caminem junts, altra vegada, el camí lluminós d’una Història que escriu un nou capítol. “Ja el dia és ar-ribat!!!” Magdalena, Festa Plena.

Alfonso Bataller i VicentAlcalde de Castelló de la Plana

Salutació

Ajuntament de Castelló


Salutació Entre els trets caracterís-tics que distingeixen Castelló d’al-tres ciutats, qualsevol observador haurà de tenir present la convicció de pertànyer a un veïnat orgullós dels seus arrels, una identitat com-partida que defuig l’autocomplaen-ça i s’orienta cap al futur. Els cas-tellonencs tenim clara una partida de naixement com a poble, signada pel Rei Jaume I el 8 de setembre de 1251, i cada any homenatgem als nostres avantpassats perquè ells van fer possible l’aventura que ens ha portat fins al moment present.

Des dels seus orígens, aquesta identitat compta amb un clar com-ponent integrador. Des de fa segles, Castelló té clar que la capitalitat és un privilegi que s’ha de guanyar a cada pas, i potser per això les festes comencen amb el Dia de la Provín-cia. De la festa, la vespra. El tercer dissabte de Quaresma, des dels ini-cis de la configuració actual de les celebracions fundacionals, la ciutat dóna una abraçada simbòlica als qui arriben des dels pobles més allu-nyats de la província per a participar al Pregó. Als ulls dels figurants, hom

pot endevinar l’emoció que apareix sense esperar-la, quan brollen a la memòria records ben entranyables, que ens remeten a temps passats i a les persones que ja no estan però que tant s’estimàven Castelló.

L’endemà, la Romeria de les Canyes esdevé l’eix de les emocions que provoca la manifestació de l’orgull pairal, trasmès de pares a fills du-rant segles i segles. I així ens en-dinsem en una setmana intensa i oberta a la participació de tots, on tots són benvinguts. En aquesta nova edició del Llibre de la Festa trobareu mostres abundants de la força del col·lectiu fester de Cas-telló, el compromís del qual és tot un exemple en temps d’incerteses. Si només els sentiments autèntics estan destinats a perdurar, el testi-moni de castellonerisme que s’aple-ga en aquestes pàgines és tota una garantia per al futur de les nostres festes i ens referma en la convicció que junts podem fer grans coses.

Javier Moliner GargalloPresident

de la Diputació de Castelló


Un any més, després de passar un actiu hivern, Castelló es disposa a rebre la colorida prima-vera. En aquesta ocasió tenint com a ambaixadora a les Festes pairals, que es celebraran la primera set-mana del mes de març. Cíclicament, l’estació de les flors, ens aporta re-novació i vitalitat. En la nostra ciutat això s’escenifica en la benvinguda a través de la nostra setmana gran, la nostra Magdalena, que a banda de la seua demostració vital i festi-va, aporta els seus arrels històrics i tradicionals, aglutinant antics ritu-als mostrats a través dels diversos col·lectius que participen i constru-eixen la nostra identitat cultural.

Gaiates, Colles, i tots aquells ens que s’esforcen per la festa, ultimen els seus treballs per a lluir durant la setmana més plena. D’ací a molts pocs dies, tots ells junt a tota la ciu-tadania i la gent que estima les nos-tres tradicions, aconseguirem que Castelló s’ompli de festa, que els carrers i places de la nostra ciutat estiguen plens de soroll, música, colors… que la gent isca a gaudir, i que aquells que viuen lluny de la seua terra, tinguen una excusa per a retrobar-se amb les seues arrels.

El Tercer Diumenge de Quaresma, seguint la tradició, Castelló es dis-posarà a viure un any més, les se-

ues festes fundacionals. Tota la ciu-tadania junt als homes i dones que durant tot el cicle fester han estat treballant per la festa, mostraran exemple de participació, coordina-ció i comportament cívic, on com cada any, les ganes de gaudir ani-ran de la mà de l’esforç per mostrar les tradicions, el treball i la bellesa dels monuments i la singularitat del folklore propi, que mostraran una paleta de colors integrant tots els nostres elements diferenciadors.

Per a finalitzar, amb aquesta nova edició del Llibre de la Festa, es tor-ne a mostrar el resum d’un any de frenètica activitat festera per part dels diferents col·lectius i grups que de manera entregada lluiten dia a dia, per fer més gran aquest món. En aquesta edició celebrem distints aniversaris, com es el primer lus-tre d’existència d’aquest llibre. Vull felicitar a tot el món per la tasca realitzada i per ser uns excel·lents companys de viatge per aquest re-corregut festiu, i a tot el veïnat de Castelló perquè realment ells són el verdaders protagonistes de la nos-tra setmana més gran.

Moltes gràcies i bones festes.

Jesús López Guillén

President de la Junta de Festes de Castelló

Salutació


Reines i Corts d’HonorMagdalena 2013


2013Fa només uns dies em van en-carregar un article dirigit a aquestes pàgines en què reflectira que senti-ments, emocions i somriures m’ ha portat enguany. En eixe moment em vaig parar a pensar i em va vindre a la ment la imatge de una xiqueta que cada tercer diumenge de Qua-resma radiava de felicitat quan re-corria el camí cap a la Magdalena i

Reina

Cristina Pastor SalinesReina 2013

a poqueta nit quedava meravellada veient desfilar a cada una de les castelloneres que precedides per eixos monuments replets de llum i tradició passejant pels carrers de la seua ciutat. Eixa xiqueta volia ser una d’elles, però quantes vegades li’l van negar!, però després de tant insistir...en la Magdalena del 2004 va aconseguir el seu objectiu.

Pareix que va ser ahir quan va co-mençar tot i ja han passat deu anys, deu anys d’il·lusions, alegries, ner-vis, rialles, fantàstics records i per sort, moltes amistats. Amistats que hui són part fonamental de la meua vida, també amb les que m’he dis-tanciat, amb les que no veig amb freqüència...però que amb el pas del temps han demostrat que sem-


pre que les he necessitat no han dubtat a estar al meu costat. Per això agraïsc a cada una de les per-sones amb què m’he creuat durant estos anys ja que un trosset de cada un d’ells és el que m’ ha fet ser com sóc hui.

Quan em vaig adonar compte el meu any havia arribat i en 2011, Forn del Pla em va fer disfrutar, va depositar tota la seua confiança en mi donant-me l’oportunitat de ser la màxima representant, treballant de valent per a fer que eixe any fóra es-pecial, per la qual cosa estic orgu-llosa de cada membre de la comis-sió que em va traure un somriure, de les dames que em van acompanyar i del president i els xicotets amb què ho vaig compartir.

No sabria com descriure que va sig-nificar el 2012, any en què vaig creu-re haver arribat al més alt, format part d’eixes dotze castelloneres que gràcies a l’amor per les seues fes-tes acompanyaríen les reines vivint experiències que per sempre porta-ran en el cor. Sona bé veritat?, per-què és millor encara si tens al teu costat set xiquetes que a cada frase que ix de la seua boca et fan riure i sis companyes, a més d’amigues, que no dubten compartir el més mínim detall de la seua setmana o donar-te eixa abraçada que tant es necessita en alguns moments. De totes elles vaig aprendre gran part de tot el que mai vaig creure ser capaç de fer en la gran oportunitat que no imaginava tindre per davant.

Encara em fique nerviosa al recor-dar aquella crida de l’Alcalde de la ciutat el passat 27 de juliol. Qui li anava a dir a aquella xiqueta que al-gun dia seria l’ama d’eixa banda ver-

da tan anhelada per totes les cas-telloneres. Crec que mai he somrís tant com aquella vesprada d’estiu, rebent en ma casa familiars, amics, autoritats, membres de la Junta de Festes, mitjans de comunicació i molts castelloners i gaiaters.

Vaig viure el mes d’agost, el mes llarg de la meua vida, a casa es res-pirava un ambient de nervis i impa-ciència per que arribare el dia. Pre-cedida per la cort i escortada per la guàrdia real vaig desfilar emociona-da des de l’Ajuntament fins el Teatre Principal, amb el teatre en peu i so-nant la marxa de la ciutat vaig sentir eixe eriçó al rebre la banda de què tant m’havien parlat moltes reines i amigues. El somni es feia realitat, des d’eixe moment i per sempre em convertia en la Reina de les Festes de la Magdalena 2013.

Va ser just en eixe moment quan vaig ser conscient de la responsabilitat que suposava acceptar el càrrec, i he de reconèixer que he sentit fins a por per això. Per sort tinc al meu costat a una xiqueta que sempre sap restar-li importància als pitjors moments, Laura és la meitat per-fecta que necessitava en un any com aquest, es preocupa per tindreu-ho tot més que controlat, per la qual cosa no hi ha imprevist que no puga solucionar amb un dels seus som-riures i ajuda de la seua espontaneï-tat. A més, compta amb el suport de Marina, Marta, Paula, Maria, Marta i Nayla, de les que vos puc assegurar que no hi ha detall que se’ls escape. Tot el xiquets de Castelló poden es-tar segurs de que les set juntes els representaran com es mereixen.

I si Laura compte amb elles, jo tam-bé compte amb algú: Mireia, Andrea,

Melina, Lara, Cristina i Dunia són les meus millor conselleres, amb les que em puc sincerar, riure i també plorar, perquè a aixó si que no ens guanya ningú. Junt amb elles he viscut els millors moments del meu regnat i estic impacient per que arri-ben tots els que ens queden per da-vant per a poder compatir-ho juntes.

Mai vaig imaginar que fóra tant l’afecte i atenció que rebem tant de la Junta, com de l’Ajuntament, però sobre tot de tots els castellonencs, ja que mai dubten en regalar-te un somriure i sempre tenen preparat un afalac per a nosaltres, són ells els que fan que ens sentim com a verdaderes reines.

En tota esta història hi ha uns clars patidors, ells són la meu família, en especial els meus pares i la meua germana que porten molts any lle-vant-se hores de son, d’oci i treball per acompanyar-me gaudir, riure i plorar amb mi. A ells és als que més agraïsc el somni que estic vivint.

Ja porte un llarg camí recorregut en aquest regnat, però sóc conscient de que em queda el millor per da-vant. Sóc feliç al pensar tot allò que he viscut, el que em queda per viure, les persones que he conegut i com sóc d’afortunada al tindre l’oportu-nitat que moltes voldrien. Així que ara només puc esperar que la ciutat s’inunde d’eixe olor a pólvora, retru-nye la primera mascletà, sonen el versos de Bernat Artola pels nos-tres carrers i Castelló es guarnisca per a viure la nostra setmana gran junta tots el que he mencionat en aquestes paraules.

Cristina Pastor SalinesReina de les Festes

de la Magdalena 2013


Reinai Cort d’Honor


2013Hola sóc Laura, una xique-ta castellonera que va nàixer fa 10 primaveres, i per a qui la d’enguany és molt especial. Ser la Reina Infan-til de la Magdalena 2013, és el meu somni fet realitat. La meua vinculació a Castelló, les seues festes i les seues tradicions ve des del dia del meu naixement. Bé, jo diria que inclús d’abans. Imagine que açò ho portava en els gens. Els meus iaios materns van pertànyer a gaiates on els meus tios i ma mare han estat presidents infantils, madri-na, a la Junta de Festes, als 20 del 88. I els meus iaios paterns, inclús vivint molts anys a Barcelona, van mante-

ReinaInfantilnir viu el vincle amb Castelló mitjan-çant la Casa de València a Barcelona de la que la meua tia va ser gaiatera, o la Confraria de la Mare de Déu de Lledó a Barcelona. Així que els meus pares, que van créixer coneixent els costums i festes de la nostra benvol-guda ciutat, ens els han transmès a la meua germana i a mi.”

Per tant no és gens estrany que a esta última generació de la família a Anna, Fran, Marta i a mi ens agra-de tant Castelló i les seues festes. Ara ens toca contagiar açò als nos-tres cosins xicotets: Carlos i Lucía. Nosaltres som ara els encarregats de mantenir vives les nostres tradi-cions.

M’encanta Castelló, la meua ciutat, i les seues festes: l’olor de la pólvo-ra, el soroll de les “máscletaes”, el color “verd Magdalena”, la llum de les Gaiates. I mai he faltat a la meua cita amb les nostres Festes Funda-cionals: la romeria del Tercer Diu-menge de Quaresma o l’ofrena a la nostra Mare de Déu de Lledó.

Entre els meus records favorits, es-tan les meues fotos amb onze me-sos lluint el meu primer vestit de llauradora, que amb tanta il·lusió van preparar les meues iaies, per-què ho lluïra en l’Ofrena a la Nostra Mareta. Què bonic és el nostre vestit de llauradora: els seus teixits, els seus colors, el davantal, les mante-letes. I el de castellonera!.

Laura Turch BeneditoReina Infantil 2013


Amb només 2 anys, vaig entrar a formar part de la comissió de la ga-iata 15. Els meus pares volien que nosaltres també cresquérem conei-xent i vivint des de dins les nostres festes. En el meu primer any a la gaiata vaig participar en la Desfila-da de Gaiates vestida de “xiqueta del meneo”, orgullosa davant del nostre monument i desitjant fer-me un poc més major per a poder vestir-me de “castellonera amb banda”. I ho vaig aconseguir, vaig ser Dama In-fantil de la gaiata durant 5 anys i en la Magdalena 2012, Madrina Infan-til. En la gaiata tinc molts amics, he conegut molta gent, he compartit moltes coses i he crescut envolta-da de persones que viuen per a en-grandir les festes de la nostra ciu-tat. La gaiata som una gran família.

I des dels 2 anys també balle a l’Es-cola de Dansa Castelló. Mapi i Con-so m’han ensenyat moltes coses, a més dels balls. Després d’aprendre el meu primer ball ‘Les palmaetes’ he participat en el Pregó Infantil, les Festes de Carrer, el ‘Pregonet’ de la Mare de Déu de Lledó, el Pregó de les Festes de Sant Pere, i això m’ha permés conèixer una altra part de les nostres tradicions i festes.

I sempre amb mi, una persona molt important per a mi, la meua germa-na Anna. Ella és l’espill en què em mire. Al seu costat entre a formar part de la Gaiata, i de l’Escola de Dansa i al seu costat vaig viure una Magdalena molt especial, la Mag-dalena 2010, en la que va ser Dama de la Ciutat Infantil. Vaig vore com la meua germana disfrutava del seu somni i la veritat és que va ser súper emocionant. Per a ella esta Mag-dalena també serà inoblidable, per-què comparteix amb mi cada mo-ment amb moltíssima il·lusió, i és la que em dóna els millors consells.

Però a més del ‘Món de la festa’ m’agrada fer moltes altres coses, com anar al col·legi. Estudie cinquè de Primària al col·legi Mater Dei de Castelló, i les meues assignatures favorites són les Matemàtiques i la Música. M’encanten els balls, per això en el meu temps lliure, a més de

ballar a l’Escola de Dansa, practique gimnàstica rítmica. També m’agrada nadar, patinar, jugar al pàdel. Bé, ‘la qüestió és no estar queta’. Els ma-jors diuen que ho faig tot amb molt d’entusiasme, i ha de ser veritat, però és que disfrute moltíssim amb tot, m’apassiona tot el que faig.

I així entre la gaiata, el ball i les me-ues altres aficions han anat passant ràpidament els anys.

Fins que una calorosíssima vespra-da d’aquest estiu vaig rebre una cri-dada que ha canviat un poc la meua vida: La telefonada del nostre Alcal-de, per a dir-me que havia estat tria-da Reina Infantil per a la Magdalena 2013. No crec que puga oblidar-la. I encara que ara se m’ocorren un munt de coses, en eixe moment no-més vaig poder dir-li ‘gràcies ‘ , amb un immens somriure que ell no va poder vore. No podia creure-m’ho. La nostra casa va explotar d’alegria i allí estaven acompanyant-me, en un dels moments més importants de la meua vida, la meua família, la gent de la gaiata i altres col·lectius que van vindre a felicitar-me. No imagi-nava que tanta gent s’alegraria amb la meua elecció.

Que si estic contenta...? Dons jo crec que amb la meua mirada ho deixe clar a tots: estic feliç i orgullosa. I no podia esperar millor acollida per part de tot el món: l’Alcalde, Regi-dors, Junta de Festes, Comissions de Gaiates... la veritat és que tots estan bolcats amb mi.

Després de la meua elecció la pri-mera pregunta que vaig fer va ser ‘Qui són les meues companyes de viatge?’. I no podien ser millors. En-cara recorde les nostres abraçades al trobar-nos.

Cristina, la nostra reina, és una per-sona meravellosa, pròxima, afectu-osa, atenta, de la que estic aprenent moltes coses. Amb ella compartís la passió pel ball, per la nostra ciutat i les nostres festes. I junt amb les seues Dames de la Ciutat: Mireia, Melina, Lara, Dunia, Cristina i An-drea, formen un grup genial, riuen,

ballen i no poden ser més pacients amb nosaltres.

I les més pròximes a mi, les meues Dames de la Ciutat Infantils, les me-ues AMIGUES, espere que per sem-pre. Ja havíem compartit un mera-vellós any com a Madrines Infantils en la Magdalena 2012, així que ha sigut molt fàcil continuar juntes el nostre camí. Estem disfrutant de cada moment: la nostra elecció, la Imposició de Bandes, cada pre-sentació... I fem un equip magnífic perquè ens complementem: Paula és tranquil·la, el contrari de Nayla que no para un moment, Marta Juan responsable, Marta Armijo generosa, Marina afectuosa i María molt simpàtica. Així que, com ja po-deu imaginar, no ens avorrim ni un moment. Volem contagiar a tots la nostra alegria, la nostra vitalitat i el nostre amor per les festes.

Ja han passat uns quants actes, i han passat volant. Després del dia de l’elecció, el dia més especial que he viscut, fins aquest moment, ha estat el dia de la Imposició de Bandes. In-creïble, semblava estar en un núvol. Em sentia ‘una reina’: els aplaudi-ments pel carrer, les paraules d’afec-te i d’estima de la gent, l’entrada al teatre… difícil d’expressar tot el que vaig sentir. I sé que encara em queden per viure molts moments especials.

Quin acte espere amb més il·lusió? Di-ria que l’Homenatge a les Comissions de Sector i la Galania, i de la nostra ‘Setmana gran’ la Romeria i l’Ofrena a la nostra Mare de Déu de Lledó.

D’ací a pocs dies, la nostra ciutat es transformarà. La llum, la música i l’olor de la pólvora ompliran els nos-tres carrers. Vos invite a tots a gaudir al màxim de les nostres festes. Espe-re representar als xiquets i xiquetes de Castelló com la nostra benvolguda ciutat es mereix i que la Magdalena 2013 siga inoblidable per a tots.

MAGDALENA, FESTA PLENA !

Laura Turch BeneditoReina infantil de les Festes de la

Magdalena 2013


Reinai Cort d’Honor

Infantil


2013Damesde la Ciutat

Andrea Monroig Arroyo té 20 anys i estudia Moda i Confecció al Centre de Fina Izquierdo. Les seues aficions són escoltar música, estar amb els seus amics i el disseny de moda.

Porta des de l’any 96 dins del món de les gaiates, en el que ha pogut gaudir de tots els moments viscuts com a dameta infantil, madrina in-fantil, dama de la ciutat infantil, madrina d’honor, madrina i que té la sort de tornar a viure aquest any com a dama de la ciutat.

Marina Pasies Canet, té 9 anys, estudia 4t de Primària al col·legi Ramiro Izquierdo, li agrada molt el Valencià, el Coneixement del Medi i el Castellà. És una amant del ballet, les pel·lícules d`amor que acaben sempre bé i li agraden tam-bé molt els gossos.

Pertany a la gaiata 18 Cremor des de l`any 2005, ha ostentat els càr-recs de Dama Infantil, fins l’any 2011 que va ser Madrina d’Honor i al 2012 Madrina Infantil. És una en-amorada del món de la festa i no pot fer distinció de cap acte perquè li agraden tots molt, però la Romeria i l’Ofrena els viu amb molta passió. Es una xiqueta molt alegre i positiva, i sempre troba solucions a tot.


Marta Armijo i Cabedo té 10 anys i es-tudia al col·legi ‘Lledó I.S.’ de Castelló. Li agrada molt l’esport i practica natació sincronitzada al club “Azahar Sincro”. També li agrada molt dibui-xar, jugar amb les seues amigues i per suposat, tot el que està relacionat amb les festes de la Magdalena.

A l’any 2009, per fi, després d’haver-li insistit molt als seus pares, va entrar a formar part de la co-missió infantil de la gaiata 11. Des del primer dia ho ha passat genial i té molts amics. Li encanta vestir-se de castellonera i en la seua gaiata ha sigut Dama d’Honor, Madrina d’Honor, i Madri-na. Aquest any està molt contenta de ser Dama Infantil de la Ciutat.

Mireia Alcaide Sospedra té 20 anys i estudia Magisteri Educació Infantil en la Uni-versitat Jaume I. Les seues aficions son pati-nar, ballar, llegir i passar-s’ho bé.

Porta en el món de les gaiates des dels 3 anys, més concretament en la gaiata 17, on tota la seua família està involucrada. De xico-teta, podríem dir, que tot aquest ambient ga-iater no era allò que més li agradava... però poc a poc la seua família va saber inculcar-li l’estima envers les gaiates i la il·lusió per os-tentar càrrecs dins d’elles. Ha sigut Dama del “Tir de Colom” durant molts anys... i en els últims ha sigut Madrina d’Honor i Madrina del sector, i aquest any li han donat l’opor-tunitat de poder formar part de la cort de la Reina essent Dama de la Ciutat.


Maria Alabau Rovira té 9 anys i estu-dia 4t de primària al col·legi de Nª Sª de la Con-solació. Les assignatures que més li agraden són Educació Física i Llengua. A més a més, li encanta el patinatge i el pàdel, però sobretot li agrada anar al cau de la gaiata a jugar “a pre-sentacions gaiateres”, amb els seus amics de la comissió.

Pertany a la gaiata 8 des del seu naixement, on ha estat del 2004 al 2010 com a Dama Infantil, al 2011 Madrina d’ Honor Infantil i a la Mag-dalena 2012 Madrina Infantil. Els actes amb els que més gaudeix en la nostra setmana gran són la Romeria, la Desfilada de Gaiates i l’Ofre-na. Aquest any ho està passant d’allò més bé amb totes les seues companyes i espera amb molta il·lusió l’ arribada de les nostres festes per gaudir de tots i cadascun dels actes.

Lara Sos Boix té 22 anys, es mestra d’educació Infantil i actualment està fent un cicle superior d’Integració Social a l’IES Francesc Ribalta. Li agrada cuidar xiquets, llegir, el ballet, estar amb els seus amics i sobre tot el món de la festa.

Porta en el món de la festa pràcticament des que va nàixer, encara que no va ser fins a uns anys quan vaig entrar a formar part del món de les gaiates com a tal, ja que an-teriorment sempre havia estat part d’una colla. No es penedix de res del que ha fet fins ara però sent un poc de llàstima de no haver format part d’una gaiata abans. Des de fa quatre anys, forma part del món de les gaiates, més concretament, de la Gaiata 8 “Portal de l’Om”, on ha sigut Dama, Ma-drina d’Honor, Madrina. Aquest any com a Dama de la ciutat espera gaudir de la nos-tra setmana gran.


Melina Queral Llach té 19 anys i estudia Traducció i Interpre-tació en la Universitat Jaume I. És una gran amant de la lectura i tam-bé del cine i la música.

Porta 4 anys al món de les gaiates, encara que des de ben petita ha-via volgut entrar en aquest món de fantasia. Des del seu primer any ha pertangut a la gaiata 5 “Hort dels Corders”, on ha ostentat diferents càrrecs: Dama d’Honor, Madrina d’Honor, Madrina... I aquest any té la sort de ser Dama de la Ciutat i poder formar part de la Cort de la reina de les festes. Està clar que qui entra en aquest món mai l’abandona.

Paula Torres Claramonte té 10 anys i estudia 5é de Primària al CEIP Bisbe Cli-ment. Les assignatures favorites són Caste-llà i Anglès. A l’estiu li agrada molt anar amb bicicleta i fer tot tipus d’esport a l’aire lliure. Per descomptat, també li agrada molt ballar i forma part del grup de ball “Escola de Dansa de Castelló”.

Paula va entrar al món de la festa, gràcies als seus pares, que són els que de molt xico-teta li van transmetre l’amor per les tradici-ons. Porta vuit anys formant part de la gaiata 2 “Fadrell” com a Dama d’Honor, Madrina d’Honor, Madrina i aquest any com a Dama Infantil de la Ciutat. Entre els seus actes fa-vorits estan la Romeria, la Desfilada de Ga-iates i l’Ofrena a la Mare de Déu de Lledó, de la qual va poder gaudir intensament la Mag-dalena passada al ser el seu pare, el Perot de Lledó de 2012.


Nayla Guimerà Navarro té 9 anys i estudia 4t de Primària en el Col·legi Isidoro Andrés Villarroya. Les seues aficions són la gimnàsti-ca rítmica, patinar i muntar en bici-cleta amb les seues amigues.

Des de l’any 2005, quan només tenia 2 anyets, va entrar a formar part de la Gaiata 7, com a Dama d’Honor, en la que ha gaudit molt, any rere any, fins aconseguir el càrrec de Madri-na Infantil en el 2012, i de la qual en un futur li encantaria arribar a ser Madrina. No concep, per tant, les festes de la Magdalena, sinó des-filant amb orgull castelloner pels carrers de Castelló.

Dunia Gormaz Campos té 19 anys i estudia Comunicació Audiovisual a la Uni-versitat Jaume I. Les seues aficions son el ball, la música i la fotografia.

Va entrar al món de les gaiates oficialment a l’any 2008 encara que abans ja havia estat col·laborant amb la seua gaiata en alguns actes. Sempre li havia cridat l’atenció el món de la festa, però per uns motius o uns altres mai havia tingut l’oportunitat d’apun-tar-se.

Pertany a la gaiata 1 on ha sigut col·labora-dora des de l’any 2008 al 2010, a l’any 2011 va ostentar el càrrec de Madrina d’Honor i el 2012 va ser Madrina.


Marta Juan Burdeus té 10 anys i estuda 5é de Primària en el col·legi Ramiro Izquierdo. Li agrada molt jugar al pàdel, l’equitació, ballar i per suposat tot allò relacionat amb les festes de la Magdalena.

Porta vinculada directament al món de les gaiates des de l’any 2010, però va ser l’any 2011, quan va ser Madrina d’Honor de la gaiata 4 “L’Armelar”. Sempre, des de molt menuda havia tingut aquest somni, encara que li va costar convèncer els seus pares. A l’any 2012 va tindre l’honor de ser la Ma-drina Infantil de la gaiata 4 “L’Armelar”. Va ser un any meravellós i ara està gaudint “a tope” d’aquest any com a Dama Infantil de la Ciutat, però espera tindre una Magdalena 2013 inoblidable recolzada per la seua gaiata 8 “Portal de l’Om”.

Cristina Fornás Chiva té 20 anys i va entrar en el món de la festa pràcticament des que va nàixer. Inicialment va pertànyer a la colla “el Cresol Vell” i des de l’any 2005 va formar part de la gaiata 7 “Cor de la Ciutat”, on va ser Col·laboradora, Dama d’Honor, Madrina d’Honor, Madrina i finalment com a Gaiatera d’Honor, l’any passat.

Tots i cadascun dels anys que ha viscut, tant en la colla com en la gaiata, han sigut molt especials per a ella i ha trobat pel camí a moltes persones que estima amb tot el cor. No canviaria cap de les seues experièn-cies, per què han sigut molt especials i li han ajudat a veure totes les perspectives de les festes de la Magdalena. Aquest any com a Dama de la Ciutat, afegirà un capítol més al seu recorregut i a les seues vivències en aquest món tant especial, encantador i tra-dicional de la nostra ciutat.


Andrea Monroig Arroyo Mireia Alcaide Sospedra

Lara Sos Boix Melina Queral Llach


2013Dames

de la Ciutat

Dunia Gormaz Campos

Marta Font RamosNa Violant 2013

Cristina Fornás Chiva


María Alabau Rovira

Marina Pasies Canet Marta Armijo Cabedo

2013

DamesInfantils

de la Ciutat


2013

DamesInfantils

de la Ciutat

Nayla Guimerá Navarro

Marta Juan Burdeus

Paula Torres Claramonte


L’arribada de la Primave-ra implica la celebració festiva en nombroses poblacions valencianes, que rememoren les seues tradi-cions amb una àmplia gamma de manifestacions populars i festives arrelades entre la població. Estes són una magnífica prova de la seua vitalitat i la seua capacitat de man-tindre tradicions tan antigues com la festa de la Magdalena. Un fet his-tòric i transcendental per a la ciutat de Castelló, com ho va ser el trasllat de la ciutat, es va convertir en motiu de celebració ritual i festiva, man-tenint en la memòria col·lectiva les seues arrels.

Junta CentralFallera

Igual que ocorre amb les Falles, la festa de la Magdalena és un mag-nífic exemple en què participa tota la ciutat a través d’un complex en-tramat social i popular, integrat per comissions gaiateras, colles i col·lectius culturals, tots coordinats per la Junta de Festes. Sens dubte, sou tot un referent en llum, pólvora i música.

Com a regidor d’una festa agerma-nada amb la Magdalena, les Falles de València, vos vull desitjar des d’estes línies unes magnífiques festes, i en especial a les vostres Reines, amb qui les nostres Falle-res Majors compartiran actes ofi-cials en ambdós escenaris al llarg d’enguany.

Francisco Lledó AucejoRegidor de Festes i Cultura Popular

Ajuntament de València

Cort d’Honor 2013


Begoña Jiménez TarazonaFallera Major 2013

Carla González HortelanoFallera Major Infantil 2013

Cort d’Honor Infantil 2013


Les publicacions festeres són un dels llegats més importants que tots els anys les festes tradicionals oferixen a la cultura d’una ciutat. Té vosté en les seues mans, lector, doncs, un exemple de la memòria viva de Castelló, un homenatge en forma de paraula escrita o imatge a les fes-tes fundacionals de 2013, obtenint un llibre que tots els amants de les Fes-tes esperen i busquen. Una publica-ció que serà única, irrepetible, encara que sabem què esperar d’ella.

És aquest, per tant, un llibre ple de llum; tant per la informació que oferix i història que arreplega, com per allò que significa. És far que guia en el recorregut fester d’aquests dies, però és també exemple dels monuments il·luminats castello-nencs. I també es complau de posar el focus en les Reines de les Festes i en les Dames de la Ciutat, dones i xiquetes de gran entitat festera que brillen en estos dies més que mai.

I tot això, com a President de la Federació de les Fogueres de Sant Joan em congratula. No podria en-tendre sense llum, sense la llum mediterrània que tant ens carac-teritza, o sense la bellíssima il·lu-minació artificial unes festes en la nostra Comunitat Valenciana. Són elements que ens agermanen, que fan que des de Castelló a Alacant un llaç invisible ens unisca.

Encara que fa molts anys que sóc testimoni i invitat de Castelló en aquestes dates, enguany serà espe-cial per a mi. Per primera vegada les visc com a cap visible de les festes oficials de la meua ciutat, Alacant, desitjant ser capaç d’estretir més, si és possible, la relació entre amb-

Federació

JoandeSant

deFogueres

dós col·lectius festers i ciutadans, i de traslladar la calidesa de juny a març, alhora que de ser capaç d’ex-pressar la meua gratitud per l’afecte sempre demostrat.

Així, des d’aquestes pàgines que arrepleguen la nostra història con-temporània i que lluïxen per al co-neixement de les Festes, li desitge, tant si és oriünd com si és visitant, com jo, que gaudisca d’elles i que visca intensament cadascun dels seus aspectes: il·lusió, música, foc, llum, veïnat, amistat i art.

Manuel Jiménez OrtizPresident de la Federació de les

Fogueres de Sant Joan

Cort d’Honor del Foc 2013


Elena García CaballeroBellea del Foc 2013

Eva María Papí EulogioBellea del Foc Infantil 2013

Cort d’Honor del Foc 2013Cort Infantils d’Honor del Foc


ProgramadeFestes

DISSABTE 02 11:00 Recepció de les delegacions

convidades en la sala de l’Excm. Ajuntament i lliurament de la Meda-lla de les Festes i altres distincions.

12:00 ANUNCI OFICIAL DE FES-TES, amb el llançament de car-casses commemoratives de la 69ena edició de la nova etapa, focs aeris i GRAN MASCLETÀ, a càrrec de PIROTECNIA GIRONI-NA de Pedralba (Guanyadora del XVIII CONCURS DE “Mascletaes” Ciutat de Castelló - Magdale-na 2012) al carrer Sta. Mª Rosa Molás (al costat de la plaça del Primer Molí). Patrocina: GRUPO PARDO CONSTRUCCIONES. Col.labora: AMSTEL.

12:00 XIII EDICIÓ DEL MESÓ DE LA TAPA I LA CERVESSA a la plaça d’Espanya (antiga estació), en ho-rari de 12 a 16’30 h i de 19 a 24 h. Col.laboren: Periòdic MEDITER-RÁNEO i la Junta de Festes.

12:30 INAUGURACIÓ DE LA XLV EDICIÓ DEL MESÓ DEL VI i del CENTRE GASTRONÒMIC: I FIRA DE LA CERVESSA “BEERFEST” I DEL MARISC, ambdós ubicats a l’antic recinte de Fires i Mercats (junt a l’avgda. de la Mar). Orga-nitzats per la Junta de Festes.

13:00 Inauguració a càrrec de la Reina de les Festes de la XIII edi-ció del Mesó de la “Tapa” i la Cer-vessa a la plaça d’Espanya (antiga estació).

13:00 Inauguració de l’envelat del Centre Asturià de Castelló, instal.lat a la plaça de Tetuán, amb l’ac-tuació dels alumnes de la Ban-da de gaites del Centre Asturià de Castelló. L’envelat romandrà obert tota la setmana, amb mos-tres de gastronomia autòctona.

13:30 HOMENATGE AL REI EN JAUME I, al seu monument, or-ganitzat per la Germandat dels Cavallers de la Conquesta.

15:45 A l’Excma. Diputació Provin-cial (plaça de les Aules), recepció oficial als pobles participants a la Cavalcada del Pregó.

16:00 CAVALCADA DEL PREGÓ. Manifestació popular i etnolò-gica on es ressalta la Mitologia, Història, Costums i Folklore de Castelló i les seues comarques. Recorrerà el següent i t i n e ra r i : Sant Roc, Sanahuja, Major, Gas-set, Porta del Sol, Ruiz Zorrilla i av. del Rei en Jaume I. Patrocina: EXCMA. DIPUTACIÓ PROVINCIAL. En finalitzar, «ENFAROLÀ DEL CAMPANAR» a la plaça Major a càrrec de la Pirotècnia MARTÍ de Borriana, amb la participació del Parc Municipal de Bombers. Or-ganitza: Junta de Festes.

20:00 TRADICIONAL VOLTEIG DE LA CAMPANA MARIA anunciant la vespra de la FESTA.


23:00 Revetlla popular a la plaça de les Aules, organitzada per la Colla del Rei Barbut.

23:00 Magdalena DJ’s FESTIVAL al Recinte de Concerts de Castelló. Organitza: Junta de Festes. Col.la-bora: El Periòdic Mediterráneo i GO.

23:00 A la plaça de Sta. Clara, co-mèdia «Cariño, yo también te qui-ero».

23:00 Primera jornada del XIX FES-TIVAL DE PIROTÈCNIA «CIUTAT DE CASTELLÓ» al recinte de focs del Pau Gumbau-Caminàs, amb el llançament d’un castell a càr-rec de PIROTECNIA ZARAGOZA-NA. Col.labora: FCCSA-FOBESA.

23:00 Revetlla popular al carrer de Lluis Vives. Organitza: Colla Ba-calao.

DIUMENGE 03 6:30 En eixir el sol, TRADICIO-

NAL VOLTEIG DE LA CAMPANA VICENT, que anuncia la solemni-tat del dia. GRAN DESPERTÀ a la plaça de Mª Agustina, a càrrec de la Pirotècnia Peñarroja de la Vall d’Uixó i DIANES per la Colla de Dolçainers i Tabaleters de Caste-lló a la plaça Major.

7:00 REPARTIMENT DE CANYES I CINTES als romers a la plaça Ma-jor.

7:45 Concentració de partici-pants a la Mostra de carros, mo-tocultors, tractors, automòbils i camions Engarlandats al carrer Governador. Organitzen: Junta de Festes de Castelló i Federació Colles de Castelló.

8:00 MISSA DE ROMERS a la co-catedral de Santa Maria. En fina-litzar, ROMERIA DE LES CANYES, que presidida pel clergat de la cocatedral de Santa Maria, reines de les Festes, dames de la Ciutat, madrines de les Gaiates, Junta de Festes, corporació municipal i au-toritats, es traslladarà a l’ERMITA DE LA MAGDALENA. En arribar

la Romeria a l’Ermita, MASCLETÀ AÈRIA a càrrec de PIROTECNIA TURÍS de Turís. Repartiment del típic rotllo magdalener. A l’ermi-tori s’oficiarà missa solemne i es cantaran els antics gojos.

8:15 Visita de la Reina a la Mostra de carros, motocultors, tractors, automòbils i camions engarlan-dats, al carrer Governador. Orga-nitzen: Junta de Festes i Federa-ció Colles de Castelló.

13:00 Al peu del puig de la Mag-dalena, DEGUSTACIÓ D’UNA MO-NUMENTAL PAELLA, patrocina-da per ALCAMPO, C.C. SALERA i Periòdic MEDITERRÁNEO, amb la col.laboració d’AMSTEL, COLE-BEGA i ARRÒS DACSA, i realitza-da pel Restaurante Molimar.

15:45 TORNÀ DE LA ROMERIA, que presidida pel clergat, Junta de Festes, corporació municipal i autoritats, partirà des de l’ermita de la Magdalena fins la cocate-dral de Sta. Maria.

16:45 A Sant Roc de Canet, recep-ció per part de l’ermità cap de Colla El Pixaví d’autoritats i ro-mers, amb llançament de coets i traques. Cant dels gojos i dansà popular. Repartiment de rotllets oferits per la Junta de Festes amb la col.laboració de la Colla EL PIXAVÍ.

17:00 CORREGUDA DE FIRA. Cor-reguda de Beneficència. Bous de la ramaderia FUENTE YMBRO per als matadors FINITO DE CÓRDO-BA, MATÍAS TEJELA i IVÁN FAN-DIÑO.

17:45 Visita dels Romers al con-vent de les Carmelites Descalces de S. Josep i cant dels gojos.

18:00 A la Pèrgola, Gran Festival Folklòric pel «Grup del Centre Aragonés de Castelló», amb la intervenció de tres famosos cam-pions d’Aragó. Organitzat i pa-trocinat pel Centre Aragonés de Castelló.

18:00 Arribada de la «TORNÀ DE LA ROMERIA» a la Basílica de Lledó. Recepció a càrrec del prior de la Basílica, del President i de la Junta de la Reial Confraria, de les autoritats i romers, amb llan-çament de salves i cant dels GO-JOS i la SALVE.

19:00 La «TORNÀ» DE LA RO-MERIA, precedida pels Carros Engarlandats, entra a la ciutat pel «Forn del Plà», on tindrà lloc el tradicional acte de LES TRES CAI-GUDES, per a continuar després per l’itinerari següent: «Forn del Plà», Sant Roc, Sanahuja, Major, Gasset, Ruiz Zorrilla i av. del Rei en Jaume I. Seguidament, PRO-CESSÓ DE PENITENTS, que re-


correrà el següent itinerari: «Forn del Plà», Sanahuja, Major, Gasset, Enmig i Sant Lluis. A continuació, DESFILADA DE LES GAIATES que, partint del carrer Sant Roc, recor-rerà l’itinerari següent: Sant Roc, Sanahuja, Major, Gasset, Ruiz Zorrilla i av. del Rei en Jaume I.

23:00 A la plaça Major, especta-cle de varietats composat per: CALONGE (monòlegs), Mª JOSÉ (copla) i CARLOS VIRUETE (màgia i humor). Col.labora: AMBULAN-CIAS CSA.

23:00 X Mostra de música local. Concert a càrrec de grups locals, amb la participació de VAIN VER-MIN, SUBVERSSIA i HERESY OF DREAMS al recinte de concerts de Castelló. Organitzat per la Junta de Festes. Patrocina: Gru-po UBE. Col.labora: AMSTEL.

DILLUNS 04 10:30 CAVALCADA INFANTIL que,

mitjançant la participació dels xi-quets, rememora antigues esce-nes castellonenques, i una mos-tra d’animació infantil. Itinerari: Sant Roc, Sanahuja, Major, Gas-set, Porta del Sol, Ruiz Zorrilla i av. del Rei en Jaume I. A continu-ació, desfilada de carros engar-landats.

14:00 Primera Jornada del XIX CONCURS DE «MASCLETAES» CIUTAT DE CASTELLÓ al carrer Sta. Mª Rosa Molás (al costat de la plaça del Primer Molí), amb la participació de PIROTECNIA HERMANOS FERRÁNDEZ de Be-niel. Organitza: Junta de Festes. Col.labora: AMSTEL i COLEBEGA.

16:00 XXIV VISITA AL FADRÍ, orga-nitzada per la Colla el Pixaví.

17:00 Primera Jornada del MAG-DALENA CIRCUS, XVI Mostra in-ternacional de nou circ al carrer, a la plaça Hort dels Corders, amb la participació de JAUME NAVAR-RO, ALBA BLANCO, GROMIC, JORDI I SILVIA, i SERGI PLA. Or-ganitzat per la Junta de Festes.

17:00 CORREGUDA DE BOUS A CAVALL. Bous de la ramaderia LOS ESPARTALES per als genets ANDY CARTAGENA, DIEGO VEN-TURA i JOAO MOURA.

18:00 TEATRE, al Teatre del Ra-val, a càrrec del Grup BALA-DRE que representarà «AVI JOVE VOL COMPANYIA». Patro-cinat pe la FUNDACIÓ DÁVA-LOS-FLETCHER.

19:00 A la plaça Major, actuació de la rondalla típica castellonera ELS LLAURADORS. Organitza: Junta de Festes. Col.labora: AM-BULANCIAS CSA.

19:00 Lliurament de Premis dels concursos de redacció i dibuix per al programa de l’acte de Galania a la Reina Infantil de les Festes, a la Sala de Plens de l’Ajuntament. Amb la col.laboració de BABEL.

19:00 MOSTRA FOLKLÒRICA a la plaça de Sta. Clara, a càrrec del grup «NOVA ESCOLA». Orga-nitzada per la Junta de Festes. Patrocina: FUNDACIÓ DÁVA-LOS-FLETCHER.

20:00 ENCESA DE LES GAIATES a l’Avda. del Rei En Jaume I. Exal-tació del monument gaiater, or-ganitzada per la Junta de Festes i


la Gestora de Gaiates. Patrocina: IBERDROLA.

20:00 A la plaça de Sta. Clara, «XIV MOSTRA DE MÚSICA I FOLKLO-RE REGIONAL» amb l’actuació del grup «Aturuxos Na Chaira». Organiza: Centro Galego de Cas-telló «O Aturuxo» i Junta de Fes-tes. Col.labora: CAJAMAR-CAIXA RURAL CASTELLÓ.

20:00 MOSTRA FOLKLÒRICA a la plaça Major, a càrrec del grup «MILLARS». Organitzada per la Junta de Festes. Patrocina: FUN-DACIÓ DÁVALOS-FLETCHER.

22:00 SOPAR DE COLLES, al re-cinte de la Pèrgola, sopar de «pa i porta». Organitzat per la Fede-ració Colles de Castelló, amb el patrocini de la Junta de Festes.

23:00 A la plaça Major, espectacle de varietats a càrrec de MARIAN (copla), CAÑAS (humor) i DAFNE LAURA (salsa). Col.labora: MARZÁ.

23:30 Gran actuació de PEP GIME-NO «BOTIFARRA» al recinte de concerts de Castelló, organitzada per la Junta de Festes. Patrocina: Grupo UBE i AMSTEL.

DIMARTS 05 11:00 A la Pèrgola, actuacions del

mag CARLOS VIRUETE i de l’or-ganiste SANDU. Organitza Afani-as Castellón. Patrocina: B.P. OIL Refinería de Castellón i Grupo UBE.

11:00 Teatre de titelles a la plaça de Sta. Clara. Organitza: Jun-ta de Festes. Patrocina: CAJA-MAR-CAIXA RURAL CASTELLÓ, C.C. SALERA i ALCAMPO.

11:30 Tallers infantils a la plaça Major. Organitza: Junta de Fes-tes. Col.labora: C.C. SALERA i ALCAMPO.

12:00 XXIV CONCURS DE PAELLES INTERCOLLES al parc dels Jocs Tradicionals organitzat per la Co-lla del Rei Barbut.

12:00 Pallassos a la plaça de Sta. Clara. Organitza: Junta de Fes-tes. Patrocina: CAJAMAR-CAIXA RURAL CASTELLO, C.C. SALERA i ALCAMPO.

12:30 «Encierro» infantil, que partint des de la plaça de Sta. Clara, recorrerà el carrer Ma-jor fins la plaça de Mª Agustina. Organitza: Junta de Festes. Col.labora: PERIÓDICO MEDITER-RÁNEO.

14:00 Segona Jornada del XIX CONCURS DE «MASCLETAES» CIUTAT DE CASTELLÓ al carrer Sta. Mª Rosa Molás (al costat de la plaça del Primer Molí), amb la participació de PIROTECNIA TU-RÍS de Turís. Organitza: Junta de Festes. Col.labora: AMSTEL i CO-LEBEGA

16:00 HOMENATGE A LA TERCERA EDAT a la Pèrgola, amb l’actuació de ALFREDO REY i final de fes-ta amb J. PALACIOS. Organitza: Junta de Festes. Col.labora: AL-CAMPO i C.C. SALERA.

16:30 Segona Jornada del MAG-DALENA CIRCUS, XVI Mostra in-ternacional de nou circ al carrer, a la plaça Hort dels Corders, amb la participació de JAUME NA-VARRO, LA CÓRCOLES, GROMIC, ZAHIR CIRCO i MALAS KOMPAÑÍ-AS. Organitzat per la Junta de Festes.

17:00 Inauguració a càrrec de la Reina Infantil de les Festes de RTVV A MAGDALENA, recinte in-fantil instal.lat a la plaça de la Muralla Lliberal, que estarà obert fins les 20 h. Organitza: Babaclub. Col.labora: Junta de Festes.

17:00 JONEGADA DE FIRA. Erals de la ramaderia FERNANDO PEÑA per als joneguers VAREA, ANDRÉS ROCA REY VALDES i IVÁN JIMÉNEZ.

17:30 Visita de les Reines de les Festes i les seues Corts d’Honor a la Gaiata 18 «Crèmor».

18:00 TEATRE, al Teatre del Raval, a càrrec del Grup L’ARMELAR que representarà «TRES PER TRES. QUI ÉS EL LOCO?». Patrocinat per FUNDACIÓ DÁVALOS-FLETC-HER.

18:15 Visita de les Reines de les Festes i les seues Corts d’Honor a la Gaiata 6 «Farola-Ravalet».

18:45 Visita de les Reines de les Festes i les seues Corts d’Honor a la Gaiata 5 «Hort dels Corders».

19:00 Formació junt al monument del Rei en Jaume I de la comitiva de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta, que partirà cap a la plaça de na Violant d’Hongria, per l’av. del Rei en Jaume I, Ruiz Zorrilla, Porta del Sol, Gasset, Escultor Viciano i Guitarrista Tàr-rega.

19:00 MOSTRA FOLKLÒRICA a la plaça Major, a càrrec del grup «ESCOLA DE DANSA CASTE-LLÓ». Organitzat per la Junta de Festes. Patrocina: FUNDACIÓ DÁVALOS-FLETCHER.

19:00 TEATRE al Centre Cultural La Marina del Grau a càrrec del grup TRAGAPINYOLS, que repre-sentarà «FES EL FAVOR DE MO-RIR-TE». Patrocinat per FUNDA-CIÓ DÁVALOS-FLETCHER.

19:00 A la plaça de Sta. Clara, «XIV MOSTRA DE MÚSICA I FOLKLORE REGIONAL» amb l’actuació del Grup Folklòric aragonés «Ecos de Aragón». Organitza: Junta de Festes. Patrocina: FUNDACIÓ DÁVALOS-FLETCHER.

19:30 Visita de les Reines de les Festes i les seues Corts d’Honor a la Gaiata 3 «Porta del Sol».

20:00 HOMENATGE a na Violant d’Hongria, al seu monument, per la Germandat dels Cavallers de la Conquesta.

20:00 A la pl. de Sta. Clara, espec-tacle de ball presentat pel ballet «Llum d’Orient». Organitza: Jun-ta de Festes.


21:00 A la plaça Major, LLIURA-MENT DE PREMIS de Gaiates i llibrets. El Primer Premi de Gaia-tes està patrocinat pel President de la Generalitat Valenciana. Els premis de Gaiates són patroci-nats per l’Agència Valenciana del Turisme, els de promoció de l’ús del valencià per la Direcció General d’Ordenació i Innovació Educativa i Política Lingüística i patrocinats per RTVV el premi al millor llibret.

23:00 A la plaça Major, actuació de YHALAS (humor), SERGIO I LAU-RA (ball de saló) i BLANCA LUNA (copla). Col.labora: MARZÁ i AM-BULANCIAS CSA.

23:00 Especial «NIT MÀGICA», a càrrec de Xarxa Teatre, que par-tint de la plaça de Cardona Vives, recorrerà el següent itinerari: plaça de Cardona Vives, Gover-nador, plaça de Mª Agustina, Sa-nahuja, Sant Fèlix, Clavé i av. del Rei en Jaume I. Organitza: Junta de Festes.

23:30 Gran actuació d’AURYN al recinte de concerts de Castelló, organitzada per la Junta de Fes-tes. Patrocina: B.P. OIL Refinería de Castellón i AMSTEL.

DIMECRES 06 11:00 DIA POPULAR FIRA, totes

les atraccions mecàniques a 1’50 @/viatge, en horari d’11 a 14 ho-res i de 16 a 01 hores. Associa-ció de Firants de la Província de Castelló en col.laboració amb la Junta de Festes.

11:00 RTVV A MAGDALENA. Re-cinte infantil instal.lat a la plaça de la Muralla Lliberal, que estarà obert fins les 14’00 h. Organitza: Babaclub. Col.labora: Junta de Festes.

11:30 Espectacle infantil «L’elixir de l’alegria» a la plaça de Sta. Clara. Organitza: Junta de Fes-tes. Patrocina: C.C. SALERA y ALCAMPO i CAJA RURAL CASTE-LLÓN.

11:30 Tallers infantils a la plaça Major. Patrocina: C.C. SALERA i ALCAMPO.

12:30 «Encierro» infantil, que par-tint des de la plaça de Sta. Clara, recorrerà el carrer Major fins la plaça de Mª Agustina. Organit-za: Junta de Festes. Col.labora: PERIÓDICO MEDITERRÁNEO.

13:00 Cercavila a càrrec de xaran-gues pels principals carrers de la ciutat, organitzada per la Jun-ta de Festes. Patrocina: MARZÁ i COLEBEGA.

14:00 Tercera jornada del XIX CONCURS DE «MASCLETAES» CIUTAT DE CASTELLÓ al carrer Sta. Mª Rosa Molás (al costat de la plaça del Primer Molí), amb la participació de PIROTECNIA CRESPO d’Alzira. Organitza: Jun-ta de Festes. Col.labora: AMSTEL i COLEBEGA.

14:30 A l’Hotel Intur, homenatge a les Reines de les Festes de Cas-telló.

16:30 Tercera jornada i cloenda del MAGDALENA CIRCUS, XVI Mostra internacional de nou circ al car-rer, a la plaça Hort dels Corders, amb la participació de JAUME NAVARRO, MALAS KOMPAÑÍAS, ZAHIR CIRCO i ELEGANTS. Orga-nitzat per la Junta de Festes.

16:30 RTVV A MAGDALENA. Re-cinte infantil instal.lat a la plaça de la Muralla Lliberal, que esta-rà obert fins les 20 h. Organitza: Babaclub. Col.labora: Junta de Festes.

17:00 JONEGADA DE FIRA. Bous de la ramaderia EL PARRALEJO per als matadors ROMÁN, LAMA DE GÓNGORA i VICENTE SOLER, que debutarà amb picadors.

17:15 Visita de les Reines de les Festes i les seues Corts d’Honor a la Gaiata 7 «Cor de la Ciutat».

17:30 Visita de les Reines de les Festes i les seues Corts d’Honor a la Gaiata 9 «L’Espartera».

18:00 TEATRE, al Teatre del Raval, a càrrec del Grup CRESOL que representarà «DEIXA’M LA DONA, PEPET». Patrocinat per FUNDA-CIÓ DÁVALOS-FLETCHER.

18:15 A la plaça Major, actuació del grup de balls de Copiapó de Xile.

18:15 Visita de les Reines de les Festes i les seues Corts d’Honor a la Gaiata 13 «Sensal».

18:30 Concentració a la plaça de Mª Agustina de les agrupa-cions participants al «XIII HO-MENATGE DE CASTELLÓ A LA DOLÇAINA I TABAL», des d’on partiran recorrent el següent itinerari: Sant Lluís, Enmig, Porta del Sol, Gasset, Major, Arxiprest Balaguer i plaça Ma-jor. Organitza: Federació Colles de Castelló i la Colla «Xaloc», amb la col.laboració de la Junta de Festes.

19:00 TEATRE, al Centre Cultural La Marina del Grau, a càrrec del Grup ESPIRAL que representa-rà «MARBELLA, MON AMOUR». Patrocinat per FUNDACIÓ DÁVA-LOS-FLETCHER.

19:00 MOSTRA FOLKLÒRICA a la plaça Major a càrrec del «GRUP CASTELLÓ». Organitzada per la Junta de Festes. Patrocina: FUN-DACIÓ DÁVALOS-FLETCHER.

19:00 Visita de les Reines de les Festes i les seues Corts d’Honor a la Gaiata 2 «Fadrell».

19:30 Visita de les Reines de les Festes i les seues Corts d’Honor a la Gaiata 8 «Portal de l’Om».

20:00 «XIII HOMENATGE DE CAS-TELLÓ A LA DOLÇAINA I TABAL» en la plaça Major. Organiza: Fe-deració Colles de Castelló i la Co-lla «Xaloc», amb la col.laboració de la Junta de Festes.

20:00 «TOMBACARRERS», cerca-vila d’animació que, partint de l’av. del Rei en Jaume I, recorrerà els carrers Colón, Enmig, Porta del Sol, Gasset, Major i Colón,


fins l’av. del Rei en Jaume I. Col.labora: C.C. SALERA, MARZÁ i COMAUTO SPORT.

20:45 Visita de les Reines de les Festes i les seues Corts d’Honor a la Gaiata 11 «Forn del Plà».

22:30 Segona jornada del XIX FESTIVAL DE PIROTÈCNIA CIU-TAT DE CASTELLÓ. NIT DE FOC. Partint de la plaça de Cardona Vives, es dispararà el primer castell a les 23:00 hores a càr-rec de PIROTECNIA CABALLER de Lliria al recinte de focs del Pau Gumbau-Caminàs, el segon castell a càrrec de PIROTECNIA PORTUGUÉS de Vilamarxant al parc Rafalafena (Pintor Carbó-av. Lledó), i un tercer castell a càrrec de PIROTECNIA CRESPO d’Alzira al carrer Sta. Mª Rosa Molas (re-cinte de mascletaes). Patrocina: FCCSA-FOBESA.

23:00 A la plaça Major, actuació de ADOLFO (monòlegs), LAS CU-QUIS (rumba, Azucar Moreno) i MANU (cançò moderna). Orga-nitza: Junta de Festes. Patrocina: AMBULANCIAS CSA.

23:00 Gran actuació de LA MUSI-CALITÉ al recinte de concerts de Castelló, organitzat per la Junta de Festes. Patrocina: Grupo UBE i AMSTEL.

DIJOUS 07 10:30 Lliurament de Premis del

Concurs d’Aparadors a l’Excm. Ajuntament. Patrocinat per la Re-gidoria de Comerç i la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació.

11:00 RTVV A MAGDALENA. Recin-te infantil instal.lat a la plaça de la Muralla Lliberal, que estarà obert fins les 14’00 h. Organitza: Baba-club. Col.labora: Junta de Festes.

11:00 Homenatge a les empreses col.laboradores amb la Junta de Festes a la Sala de Plens de l’Excm. Ajuntament de Castelló. Organitza: Junta de Festes.

11:30 Espectacle infantil «Els Rocking Xics» a la plaça de Sta.

Clara. Col.laboren: C.C. SALERA, ALCAMPO i CAJAMAR-CAIXA RU-RAL CASTELLÓ.

11:30 Tallers infantils a la plaça Major. Patrocina: C.C. SALERA i ALCAMPO.

12:30 «Encierro» infantil, que par-tint des de la plaça de Sta. Clara, recorrerà el carrer Major fins la

plaça de Mª Agustina. Organit-za: Junta de Festes. Col.labora: PERIÓDICO MEDITERRÁNEO.

13:00 Visita de les Reines de les Festes i les seues Corts d’Honor a la Gaiata 16 «Rafalafena».

13:30 XXVII FIRA ALTERNATIVA al parc de l’Auditori, organitzada per Amics de la Natura.

14:00 Quarta jornada del XIX CON-CURS DE «MASCLETAES» CIUTAT DE CASTELLÓ al carrer Sta. Mª Rosa Molás (al costat de la plaça del Primer Molí), amb la participa-ció de PIROTECNIA PEÑARROJA de la Vall d’Uxó. Organitza: Junta de Festes. Col.labora: AMSTEL.

16:30 RTVV A MAGDALENA. Recin-te infantil instal.lat a la plaça de la Muralla Lliberal, que estarà obert fins les 20 h. Organitza: Babaclub. Col.labora: Junta de Festes.

17:00 CORREGUDA DE FIRA. Bous de la ramaderia JANDILLA per als matadors JUAN JOSÉ PADI-LLA, EL CID i DANIEL LUQUE.

17:30 COS MULTICOLOR. Desfila-da de carrosses amb batalla de confeti pel circuit format a l’av. del Rei en Jaume I (entre el car-rer Saragossa i la plaça Clavé), acte amenitzat amb bandes de

HOLANDA i POLÒNIA, que parti-cipen en el XXV Festival Internaci-onal de Música de Festa. Organit-za: Junta de Festes.

18:00 TEATRE, al Teatre del Ra-val, a càrrec del Grup AMIGOS DEL TEATRO que representarà «NINETTE Y UN SEÑOR DE MUR-CIA». Patrocinat per la FUNDA-CIÓN DÁVALOS-FLETCHER.

19:00 MOSTRA FOLKLÒRICA a la plaça Major, a càrrec del grup «FORCAT». Organitzat per la Junta de Festes. Patrocina: FUN. DÁVALOS-FLETCHER.

19:00 TEATRE, al Centre Cultural La Marina del Grau, a càrrec del Grup BRAU BLOCAU que repre-sentarà «TAXI». Patrocinat per la FUN. DÁVALOS-FLETCHER.

19:00 A la plaça de Sta. Clara, «XIV MOSTRA DE MÚSICA I FOLK-


LORE REGIONAL» amb l’actua-ció del Grup Folklòric del Centre Aragonés de Castelló. Organitza: Centre Aragonés de Castelló i Junta de Festes. Col.labora: CA-JAMAR-CAIXA RURAL CASTELLÓ.

19:30 Visita de les Reines de les Festes i les seues Corts d’Honor a la Gaiata 4 «L’Armelar».

20:00 Visita de les Reines de les Festes i les seues Corts d’Honor a la Gaiata 17 «Tir de Colom».

20:00 XXV FESTIVAL INTERNA-CIONAL DE MÚSICA DE FESTA. I Jornada del Festival. Concert a la plaça Major a càrrec de les agrupacions d’HOLANDA, ESLO-VÈNIA i POLÒNIA. Col.laboran: EXCMA. DIPUTACIÓ PROVINCIAL i PATRONAT MUNICIPAL DE TU-RISME. Organitza: Junta de Fes-tes. (Nota: En el cas de condici-ons climatològiques adverses, el concert es celebrarà al Palau de la Festa).

20:30 Visita de les Reines de les Festes i les seues Corts d’Honor a la Gaiata 19 «La Cultural».

23:00 Tercera jornada del XIX FES-TIVAL DE PIROTÈCNIA «CIUTAT DE CASTELLÓ» al recinte de focs del Pau Gumbau-Caminàs, amb el llançament d’un castell a càr-rec de PIROTECNIA PEÑARROJA de Vall d’Uxó. Col.labora: FCCSA-FOBESA.

23:00 A la plaça Major, espectacle de varietats amb la participació d’ALFONSO PAHINO (cançò me-lòdica), PEPI MONTES (copla) i LUCIO (cançons dels anys 80). Col.laboren: CAJAMAR-CAIXA RURAL CASTELLÓ i COLEBEGA.

23:30 Gran actuació de MOJÍNOS ESCOZÍOS al recinte de concerts de Castelló. Organitzada per la Junta de Festes. Patrocina: BP OIL Refinería de Castellón i AMSTEL.

DIVENDRES 08 11:00 RTVV A MAGDALENA. Recin-

te infantil instal.lat a la plaça de la Muralla Lliberal, que estarà obert fins les 14’00 h. Organitza: Baba-club. Col.labora: Junta de Festes.

11:30 Titelles a plaça de Sta. Clara. Col.labora: CAJAMAR-CAIXA RU-RAL CASTELLÓ.

11:30 Tallers infantils a la plaça Major. Col.laboren: C.C. SALERA i ALCAMPO.

12:00 IV Mostra Gastronòmica i Lúdica al Parc dels Jocs Tradici-onals (Segon Molí), amb exhibici-ons de jocs tradicionals. Organit-za: Federació Colles de Castelló.

12:00 Pallassos a la plaça de Sta. Clara. Col.labora: C.C. SALERA i ALCAMPO.

12:15 Visita de la Reina i autoritats a la XXVII Fira Alternativa.

12:30 INTERSOLFA. XXV Festival Internacional de Música de Festa. Animació en el Primer Molí (zona de «mascletaes»), partint del Mesó del Vi, a càrrec de l’agrupació de CROÀCIA. Col.labora: FACSA i MÚ-TUA GENERAL DE SEGUROS.

14:00 Cinquena Jornada del XVI CONCURS DE «MASCLETAES»

CIUTAT DE CASTELLÓ al carrer Sta. Mª Rosa Molás (al costat de la plaça del Primer Molí), amb la participació de LOGÍSTICA PIRO-TÉCNICA DRAGÓN de Novelda. Organitza: Junta de Festes. Col.labora: AMSTEL.

16:00 Segona jornada de l’Ho-menatge a la Tercera Edat a la Pèrgola, amb l’actuació de JOSÉ LUIS (humor i imitacions) i fi de festa amb J. PALACIOS. Organit-za: Junta de Festes. Patrocina: MARZÁ.

16:30 RTVV A MAGDALENA. Recin-te infantil instal.lat a la plaça de la Muralla Lliberal, que estarà obert fins les 20 h. Organitza: Babaclub. Col.labora: Junta de Festes.

17:00 CORREGUDA DE FIRA. Bous de la ramaderia H. GARCÍA JIMÉ-NEZ Y OLGA JIMÉNEZ per als matadors EL FANDI, SEBASTIÁN CASTELLA i MIGUEL ÁNGEL PE-RERA.

17:15 Visita de les Reines de les Festes i les seues Corts d’Honor a la Gaiata 14 «Castàlia».

18:00 TEATRE, al Teatre del Raval, a càrrec del Grup TARONGER que representarà «LA EXTRAÑA PA-REJA». Patrocinat per la FUNDA-CIÓ DÁVALOS-FLETCHER.


18:00 Visita de les Reines de les Festes i les seues Corts d’Honor a la Gaiata 10 «El Toll».

18:30 XIII DESFILADA INTERNA-CIONAL D’ANIMACIÓ, amb la participació de companyies de teatre de carrer, grups d’anima-ció i bandes de música interna-cionals. Desfilada on la fantasia i l’espectacle envolten i fan par-ticipar el públic. Itinerari: plaça de les Aules, plaça Mª Agustina, Governador, Guitarrista Tárrega, Asensi, plaça de la Pau, Gasset, Ruiz Zorrilla i av. del Rei en Jau-me I. Organitza: Junta de Festes. Col.laboren: B.P. OIL Refinería de Castellón, FACSA, AMBULANCI-AS CSA i IBERDROLA.

19:00 A la plaça Major, actuació de la rondalla «Els de la Fileta». Or-ganitza: Junta de Festes.

20:00 Visita de les Reines de les Festes i Corts d’Honor a la Gaiata 1 «Brancal de la Ciutat».

20:00 A la plaça de Sta. Clara, «XIV MOSTRA DE MÚSICA I FOLKLO-RE REGIONAL» amb l’actuació del «Coro Aires de Andalucía» del Centre Andalús de Castelló. Orga-nitza: Centre Andalús de Castelló i Junta de Festes. Col.labora: CA-JAMAR-CAIXA RURAL CASTELLÓ.

20:00 MOSTRA FOLKLÒRICA a la plaça Major, a càrrec del grup «RAMELL». Organitzada per la Junta de Festes. Patrocina: FUN-DACIÓ DÁVALOS-FLETCHER.

20:30 Visita de les Reines de les Festes i les seues Corts d’Honor a la Gaiata 15 «Sequiol».

21:00 «BARBACOA» POPULAR. Gran degustació de xoriços i llon-ganisses gegants a la plaça Hort dels Corders. Patrocinat per AL-CAMPO i C.C. SALERA. Col.labo-ran: AMSTEL, COLEBEGA i Periò-dic MEDITERRÁNEO.

23:00 A la plaça Major, Festival de Màgia, amb l’actuació de MAX MARTIN (monòlegs), SANTI DAX (cançò moderna) i VERÓNICA LO-

ciutat, organitzada per la Junta de Festes. Col.laboren: MARZÁ y COMAUTO SPORT.

13:00 INTERSOLFA. XXV Festival Internacional de Música de Festa. Animació al Primer Molí (zona de «mascletaes»), partint de la plaça Major, a càrrec de les agrupaci-ons d’HONGRIA i ESLOVÀQUIA. Col.labora: EXCMA. DIPUTACIÓ PROVINCIAL i PATRONAT MUNI-CIPAL DE TURISME.

14:00 Sisena jornada del XIX CON-CURS DE «MASCLETAES» CIU-TAT DE CASTELLÓ al carrer Sta. Mª Rosa Molás (al costat de la plaça del Primer Molí), amb la participació de PIROTECNIA CA-BALLER de Llíria. Organitza: Jun-ta de Festes. Col.labora: AMSTEL.

15:30 OFRENA DE FLORS A LA MARE DE DÉU DEL LLEDÓ, a la seua Basílica. Exida de la Comi-tiva des de la plaça Major, que transcorrerà per Arxiprest Bala-guer, Major, pl. de Mª Agustina i av. del Lledó fins la Basílica. Con-fecció per tots els participants d’una COMPOSICIÓ FLORAL.

17:00 CORREGUDA DE FIRA. Bous de les ramaderies VICTORINO, MIURA i CUADRI per als matadors DIEGO URDIALES, JAVIER CAS-TAÑO i EL GALLO, respectivament.

18:00 TEATRE, al Teatre del Raval, a càrrec del Grup L’ENFILAT, que representarà «ZELS DE NOVEN-ÇÀ» i «ENDEVINA, ENDEVINA-LLA». Patrocinat per la FUNDA-CIÓ DÁVALOS-FLETCHER.

18:30 Cercavila a càrrec de xaran-gues pels principals carrers de la ciutat, organitzada per la Jun-ta de Festes. Patrocina: MARZÁ i COMAUTO SPORT.

19:30 SARSUELA. Al Teatre Prin-cipal, representació de l’obra «LOS GAVILANES» a càrrec de Producciones Nieves Fernández de Sevilla. Patrocina: CASTELLÓ CULTURAL. Col.labora: Junta de Festes de Castelló.

ZANO (copla). Organtiza: Junta de Festes. Col.laboren: C.C. SALERA i CAJAMAR-CAIXA RURAL CAS-TELLÓ.

23:00 Quarta jornada del XIX FES-TIVAL DE PIROTÈCNIA «CIUTAT DE CASTELLÓ», al recinte de focs del Pau Gumbau-Caminàs, amb el llançament d’un castell a càr-rec de PIROTECNIA HERMANOS FERRÁNDEZ de Beniel. Col.labo-ra: FCCSA-FOBESA.

23:30 Gran actuació d’EL SUEÑO DE MORFEO al recinte de con-certs de Castelló. Organitza: Jun-ta de Festes. Patrocina: BP OIL Refinería de Castellón i AMSTEL.

DISSABTE 09 11:00 VISITA DE LA REINA DE LES

FESTES I LA SEUA CORT D’HO-NOR, a la Llar d’Ancians Nostra Senyora del Lledó.

11:00 XIV TROBADA JUVENIL DE DANSA a la plaça Sta. Clara, or-ganitzada per la Junta de Festes. Patrocina: FUNDACIÓ DÁVA-LOS-FLETCHER.

11:45 XXV FESTIVAL INTERNA-CIONAL DE MÚSICA DE FESTA. Recepció oficial a les agrupaci-ons participants en les sales de l’Excm. Ajuntament.

12:00 A la plaça de Bous, espec-tacle còmic-infantil LA TAURO-MÀQUIA PER A XIQUETS (moto torera, «encierro» de búfals amb la participació dels xiquets, pa-llassos toreros…).

12:30 Recepció oficial a les Reines dels pobles de la província a la Sala de Plens de l’Excm. Ajuntament.

12:30 DESFILADA INFANTIL D’ANIMACIÓ, que recorrerà els carrers Colón, Enmig, Porta del Sol, Gasset i Major. Organit-za: Junta de Festes. Col.labora: IBERDROLA.

13:00 Cercavila a càrrec de xaran-gues pels principals carrers de la


20:00 XXV FESTIVAL INTERNACI-ONAL DE MÚSICA DE FESTA. II Jornada del Festival. Concert a la plaça Major a càrrec de les agru-pacions d’ HONGRIA, ESLOVÀ-QUIA i CROÀCIA. Organitza: Jun-ta de Festes. Patrocina: FACSA, MUTUA GENERAL DE SEGUROS i PATRONAT MUNICIPAL DE TU-RIME. (Nota: En el cas de condici-ons climatològiques adverses, el concert es celebrarà al Palau de la Festa)

20:30 Homenatge del Districte Ma-rítim del Grau a les Reines de les Festes. A continuació, MASCLETÀ MULTICOLOR al Port de Castelló a càrrec de LOGÍSTICA PIROTÉC-NICA DRAGÓN de Novelda. Pa-trocinada per PORT CASTELLÓ.

22:30 SARSUELA. Al Teatre Prin-cipal, representació de l’obra «LOS GAVILANES», a càrrec de Producciones Nieves Fernán-dez de Sevilla. Organitza: Junta de Festes. Patrocina: CASTELLÓ CULTURAL. Col.labora: Junta de Festes de Castelló.

23:00 Cinquena jornada del XIX FESTIVAL DE PIROTÈCNIA «CIU-TAT DE CASTELLÓ» al recinte de focs del Pau Gumbau-Caminàs, amb el llançament d’un castell a càrrec de PIROTECNIA GIRO-NINA de Pedralba. Col.labora: FCCSA-FOBESA.

23:00 A la plaça Major, actuació d’AGÜITA (l’home de les 1000 ca-res), SERGIO RUEDA (llançador de ganivets) i SORAYA (cançò mo-derna). Organitza: Junta de Fes-tes.

23:00 Revetlla popular al carrer Lluís Vives, organitzada per la Colla Bacalao.

23:00 Revetlla popular a la plaça de les Aules, organitzada per la Colla del Rei Barbut.

24:00 Al Recinte de Concerts de Castelló, actuació de ROSARIO. Organitza: Junta de Festes. Pa-trocina: BP OIL Refinería de Cas-tellón. Col.labora: AMSTEL.

DIUMENGE 10 11:00 XXV FESTIVAL INTERNA-

CIONAL DE MÚSICA DE FESTA. Jornada de cloenda. CONCERT EXTRAORDINARI a la plaça Ma-jor amb l’actuació de totes les agrupacions participants al Fes-tival, la BANDA DEL QUARTER GENERAL D’INTERVENCIÓ IM-MEDIATA i la BANDA MUNICI-PAL DE CASTELLÓ. Patrocinat per FACSA i MUTUA GENERAL DE SEGUROS, amb la col.labo-ració de l’ EXCMA. DIPUTACIÓ PROVINCIAL. (Nota: En el cas de condicions climatològiques ad-verses, el concert es celebrarà al Palau de la Festa)

12:00 XVII DANSÀ INFANTIL DE MAGDALENA, que es celebrarà a l’av. del Rei en Jaume I. Orga-nitzada per la Junta de Festes. Patrocina: FUNDACIÓ DÁVA-LOS-FLETCHER.

12:00 Cercavila a càrrec de xaran-gues pels principals carrers de la ciutat, organitzada per la Junta de Festes. Col.laboren: COLEBE-GA i COMAUTO SPORT.

13:00 INTERSOLFA. XXV Festival Internacional de Música de Festa. Animació al Primer Molí (zona de «mascletaes», partint del carrer de la plaça Major, a càrrec de l’ agru-pació de POLÒNIA. Col.labora: EXC-MA. DIPUTACIÓN PROVINCIAL.

13:30 Concurs de paelles a Sant Jaume de Fadrell. Organitzat per la Germandat dels Cavallers de la Conquesta.

14:00 Setena Jornada del XIX CONCURS DE «MASCLETAES» CIUTAT DE CASTELLÓ al carrer Sta. Mª Rosa Molás (al costat de la plaça del Primer Molí), amb la participació de PIROTECNIA PORTUGUÉS de Vilamarxant. Or-ganitza: Junta de Festes. Patroci-na: AMSTEL.

14:30 A l’Hotel Intur Castelló, lliu-rament de premis del XIX CON-CURS DE «MASCLETAES» CIU-TAT DE CASTELLÓ. Organitza: Junta de Festes.

17:00 CORREGUDA DE FIRA. Bous de les ramaderies MIURA, VICTO-RINO i CUADRI per als matadors RAFAELILLO, UCEDA LEAL i LUIS BOLÍVAR, respectivament.

18:30 Cercavila a càrrec de xaran-gues pels principals carrers de la ciutat, organitzada per la Junta de Festes. Col.laboren: MARZÁ i COMAUTO SPORT.

19:30 Entrega del «XXIII MASCLET D’ARGENT COLLA A MITGES, al seu local del carrer Pare Vicent, 5.


22:30 DESFILADA FINAL DE FES-TES que, formant-se a l’av. del Rei en Jaume I (cantó amb el carrer Saragossa), recorrerà els carrers: av. del Rei en Jaume I, Ruiz Zorri-lla, Porta del Sol, Gasset, plaça de la Pau, Major i Arxiprest Balaguer, fins arribar a la plaça Major, amb la participació de les bandes par-ticipants al XXV Festival Internaci-onal de Música de Festa.

22:45 En finalitzar, GRAN TRACA FINAL, a càrrec de la Pirotècnia PEÑARROJA de la Vall d’Uxó, que partint de la plaça Major, recorre-rà els carrers Vera, Gasset, Porta del Sol, Ruiz Zorrilla, av. del Rei en Jaume I, Sant Vicent, ronda del Millars, plaça de la Indepen-dència, Saragossa, Colón, Enmig, Porta del Sol, Trinitat, Ximènez,

plaça de la Pau, Major, plaça Mª Agustina, Sanahuja, Sant Fèlix, Enmig i Colón. Col.labora: MTC.

23:00 A continuació, el tradicional MAGDALENA VÍTOL a la plaça Major. Organitza: Junta de Festes i col.labora MTC i Periòdic MEDI-TERRÁNEO.


DISSABTE 02 16:45 Concurs de Coloms Espor-

tius, organitzat pel Club Esportiu de Colombicultura “San Agustín”.

DILLUNS 04 16:30 Pilota valenciana. Partida

joves promeses de la provín-cia, Pablo i Colau II contra Javi i Víctor, al Trinquet Municipal de Castelló (Parc Esportiu del Sin-dical). Organitza: Club Pilotari Castelló/Patronat d’Esports de Castelló.

18:30 Pilota valenciana. V Trofeu Magdalena Pilota Valenciana. Partida professional amb la par-ticipació de Soro III, Dani, Miguel, Félix i Álvaro en el Trinquet Mu-nicipal de Castelló (Parc Esportiu del Sindical). Organitza: Club Pi-lotari Castelló/Patronat d’Esports de Castelló.

DIMARTS 05 10:00 II Trofeu Magdalena de Fut-

bol Sala. Pavellons Chencho i Ciutat Esportiva. Organitza: Club Inter Fútbol Sala.

11:00 Trofeu infantil Magdalena de Golf. Club de Golf Costa de Azahar.

16:00 II Trofeu Magdalena de Fut-bol Sala. Pavellons Chencho i “Sindical”. Organitza: Club Inter Fútbol Sala.

DIMECRES 06 10:00 II Trofeu Magdalena de Fut-

bol Sala. Pavelló Chencho. Orga-nitza: Club Inter Fútbol Sala.

16:00 II Trofeu Magdalena de Fut-bol Sala. Pavelló Chencho. Orga-nitza: Club Inter Fútbol Sala.

16:45 Concurs de Coloms Espor-tius, organitzat pel Club Esportiu de Colombicultura “San Agustín”.

17:00 Pilota valenciana. Partida d’exhibició “Magdalena 2013” al carrer Gràcia (junt “Casa dels Ca-ragols”, carrer Major). Organitza: Club Pilotari Castelló.

17:30 XXXVII Final Trofeu Billar tres bandes Magdalena 2013 al Casino Antic de Castelló, organitzat pel Club Billar Castelló “Casino Antic”.

DIJOUS 07 11:00 Trofeu infantil Magdalena de

Golf. Club de Golf Costa de Azahar.

DIVENDRES 08 12:00 Hípica. Campionat infantil de

Salt al Poni Club Castelló (Camí Caminàs, junt a la Basílica). Or-ganitza: A.C.A.

15:30 Hípica. XLVII Concurs Na-cional de Salt d’Obstàcles Mag-dalena 2013 al Poni Club Castelló (Camí Caminàs, junt a la Basíli-ca). Organitza: A.C.A.

23:00 Vetllada de boxa. Trofeu Magdalena. II Memorial Pepe Chiva en l’envetlat Magdalena Tour 2013 (Hnos. Bou nº 203, front al gimnàs). Organitza: Club Boxeo la Unión.

DISSABTE 09 10:00 XXIV Campionat mundial

de “Boli”, semifinals a la plaça del Jocs Tradicionals. Organit-zat per la Federació Colles de Castelló i la Colla Xupla Xarcos, amb la col.laboració de la Junta de Festes.

12:00 Hípica. Campionat infantil de Salt al Poni Club Castelló (Camí Caminàs, junt a la Basílica). Or-ganitza: A.C.A.

15:30 Hípica. XLVII Concurs Na-cional de Salt d’Obstàcles Mag-dalena 2013 al Poni Club Castelló (Camí Caminàs, junt a la Basíli-ca). Organitza: A.C.A.

16:00 Patinatge de velocitat. Tro-feu Nacional de Magdalena “Me-morial Juanjo Ahicart” a la pista de patinatge de les instal.lacions esportives Chencho. Organitza: Club Patí Castàlia.

16:45 Concurs de Coloms Espor-tius, organitzat pel Club Esportiu de Colombicultura “San Agustín”.

DIUMENGE 10 8:00 XXXIII Gran concurs obert de

pesca marítima amb canya “Mag-dalena 2013” als acotats del Port de Castelló, fins les 13 h. En fina-litzar, lliurament de trofeus. Or-ganitzat per la Societat Esportiva Sport Pescador.

10:00 XXIV Campionat mundial de “Boli”, final a la plaça dels Jocs Tradicionals. Organitzat per la Federació Colles de Castelló i la Colla Xupla Xarcos, amb la col.la-boració de la Junta de Festes. En finalitzar, lliurament de trofeus.

10:00 Patinatge de velocitat. Tro-feu Nacional de Magdalena “Me-morial Juanjo Ahicart” al bulevar de Blasco Ibañez, junt a la Fira Alternativa. Organitza: Club Patí Castàlia.

10:00 Cursa de vehicles ràdio-con-trol motor d’explosió al Circuit de la Plana, Ctra. Grau a Almassora, junt al Camí de Sant Josep. Orga-nitza el R.C. Auto-Explosió.

10:30 Hípica. Gran Premi del XLVII Concurs Nacional de Salt d’Obs-tàcles Magdalena 2013 al Poni Club Castelló (Camí Caminàs, junt a la Basílica). Organitza: A.C.A.

12:00 Volta a peu a la ciutat de Castelló, XIII Trofeu Luis Adsua-ra. Distància: 5 km. Eixida des del carrer de Saragossa. Organitzat per C.D. Evasión Running.

ACTES “MAGDALENA” FORA DE LA SETMANA DE FESTES

* Campionat d’Escacs - Magdale-na 2013. 17 de març a les 10’30 i 16’30 hores. Pl. Illes Colum-bretes (AAVV Els Mestrets). Or-ganitza: Club Escola d’Escacs Castelló.

* LXVI Trofeu Magdalena de Cre-uers. Campionat Autonòmic. 16 i 17 de març, a les 12 hores. Port de Castelló. En finalitzar, lliura-ment de trofeus. Organitza: Real Club Nautico de Castellón.

Programa Esportiu

Junta deFestes


PresidentJesús López Guillén.

Vicepresident i coordinador de l’equip de gestióJosé R. Garcés Tormo.

VocalsJavier Agustina UsóMatilde Martínez Almela José Vicente Sales CataláRafael Bayo GómezArturo Casanova MartínezJuan Carlos García SánchezSantiago Gil SánchezMartín Requena GarcíaManuel Rodríguez SantanaJosé A. Rubert ManriqueMaría Valverde Damiá

de laJunta deFestesComposició


Un dia, no sé com, ni quan ni perquè, em vaig adonar que em passava la vida preguntant-me, I ara què?.

El camí de la meua vida, com el de tots és d’una sola direcció, de ve-gades més il·luminat i de vegades més ombriu, però mai igual. I he comprovat, que per més ràpid que vaig per aquesta senda, mai puc ar-ribar tan lluny com el meu cor.

I així comença la meua història, quan el meu cor em va portar més enllà del que jo pensava que seria possible i jo vaig decidir que el se-guiria.

Mai s’imagina una castellonera eixe moment en el que l’Alcalde li comunica que ha arribat al més alt. N’Alfonso Bataller, en Ximo Torres i en Jesús López em van portar allí on es pot veure Castelló als ulls de tots els seus habitants, allí on la cultura es personifica i es viu cada dia, allí on el camí cap a la Magdalena s’obri al teu pas, allí on sents que la llum t’envolta, allí on l’aroma que desprén la pólvora és el millor perfum i allí on et fan sentir Reina de l’infinit.

I no sé com, em vaig trobar en-voltada de magnífiques persones que poc a poc s’anirien conver-tint en una nova família, eixes que s’han preocupat tant de mi i que no m’han permés dubtar ni un segon si el vaixell en el que anava era el correcte per arribar a bon port.

I ara què?Vestida de blanc com un àngel, com no podia ser d’un altra manera, va aparèixer la Reina del meu cor. Somriure de Reina, ulls de Reina, planta de Reina i cor de Reina… A Carla no li feia falta ser Reina, per-què ja ho era.

Però m’acompanyaven també Bár-bara, Sara, Araceli, Cristina, Ale-jandra i Raquel, els braços de la gaiata, les llums de la nit, les ca-nyes a la Romeria, els coets a la “Mascletà”, la música a la dolçaina i el monument a “l’Enfarolà”.

I les Madrines dels 19 sectors de Castelló, noms desconeguts per un instant i plens d’il·lusió, protago-nistes banyades per l’aroma de la Plana que em van demostrar el seu amor per les nostres tradicions, a les que acompanyaven presidentes i presidents encarregats d’omplir de Festa cada racó, grans persones per a una gran ciutat.

I el temps, té les cames molt cur-tes, tan curtes que de vegades tens que parar, pensar i reflexionar el que està passant perquè tot ocorre molt ràpid, amb detalls quasi im-perceptibles, moments que hi ha que assimilar i que fan que un any i un recorregut siguen únics. I recor-dar per sempre, a part dels grans moments, els xicotets detalls, com les paraules d’un desconegut a punt d’eixir a un Teatre Principal replet de gent, la quantitat exacta de vegades que he ballat el Rotllo i Canya, l’alegria als ulls dels meus

coixiners, la sensació de l’aroma del ram de flors de l’Ofrena, cada un dels dibuixos de les 19 gaiates, el moment en que es van ajuntar la cinta verda i la blava a la meua canya, el sol del dia de la Romeria, els nervis de cada acte, la dolça veu del Pregoner, cada una de les proves de roba, la gent al carrer, un home fent-me poesia, les llums de la fira, el tacte del paper que conté les paraules del meu galantejador, una carta, les sirenes, els somriu-res de les Dames de la Ciutat, l’ins-tant en que Carla i jo ens vam mirar per primera vegada…

I ja havien passat molts moments importants com l’elecció, la tro-bada amb els representants dels distints sectors, el nostre primer

María España NovoaReina Magdalena 2012


discurs amb paraules emociona-des, el primer contacte. També la Imposició de Bandes de Carla, radiant i emocionada, i la meua, el dia en que per fi vaig sentir el pes de la banda verda al meu pit. Les presentacions de les 19 gaia-tes; l’encesa de les llums de Nadal amb la sensació que dóna el poder portar l’esperit nadalenc a tota la teua ciutat i que va ser el preludi del sopar organitzat per la Gestora de Gaiates, les visites als betlems i la nit de reis amb la nova família; totes les processons, les presen-tacions de tota mena de llibres de temàtiques diferents, els concerts i molts i molts actes.

I un dia, em vaig veure dalt d’un escenari, amb milers d’orelles es-coltant-me i molts més ulls mi-rant-me. Després dels nervis inici-als, l’Homenatge a les Comissions de Sector va resultar ser un dia memorable, em va donar l’oportu-nitat d’expressar el que pense da-vant de tanta gent i donar les gràci-es a tot el món de la Festa per tants anys de sacrificis, pel seu respecte i la seua ajuda.

El magnífic espectacle, el calor de la gent, el so de la veu d’en Car-los Feliu i la visita de molts amics a la Galania, així com tots els actes com l’entrega del Voladoret D’or de la Colla Rei Barbut, els Moros d’Alqueria, la visita als Cavallers de la Conquesta i als Cavallers Tem-plers, a la presó i a tants més van precedir la nostra setmana gran.

I va arribar el dia 10 de març, un dia que encara no se descriure després de quasi un any, es difícil explicar la sen-sació del moment que portes esperant no sols un any, sinó tota la vida.

Crit de Magdalena, uns coets i Fes-ta Plena.

Allí estàvem les meues Dames i jo, dalt de la carrossa del Pregó plorant com magdalenes, passant pels carrers de Castelló i sentint el magnífic cant d’En Vicent Ballester que amb una mirada, ja ho deia tot.

I per fi, la gran marea verda, plena d’afluents de gent eixida de cada carrer, de cada edifici, de cada casa. Canya en mà, bota al mus-

cle i faves a la rua, hi ha alguna cosa més important? Arribàrem a la Magdalena entre aplaudiments i soroll, convertits en dolça músi-ca per als nostres oïts. Per la nit Tornà i Desfilada de castelloners i castelloneres ballant danses amb les seues Gaiates. I per primera vegada en la vida, vaig aprendre a llevar-me els peus, com una peça més de roba, per no pensar més en ells i gaudir de l’asfalt amb xafada ferma presentant-me una vegada més al poble que em va veure nài-xer i que tan bé m’ha acollit

I em passaria moltes hores escri-vint si tinguera que contar-vos cada cosa que vaig fer durant la setma-na gran. Parlaria de les cares de felicitat de les xiquetes de la cort el dia del Pregó Infantil, del càlid acolliment a les visites als sectors de la ciutat, de les mascletades, de la recepció dels pobles veïns i la de les empreses, la inauguració dels mesons o de l’entrega de premis a les gaiates, de l’homenatge a Na Vi-olant d’Hongria, el cos multicolor o l’excursió a la policia, bombers, asil, fundació d’Alzheimer, la Creu Roja,


l’Associació de persones sordes, Corte Inglés, algunes colles i el seu sopar a la Pèrgola, el dinar amb les reines de la nostra història, la pri-mera experiència als bous, els actes i desfilades amb les bandes interna-cionals de música. Els 20 del 88 i la seua guapa vintera, el lliurament de premis de les mascletades, el dinar al primer molí…i més i més coses, totes precedides per les xarrades al cotxe escoltats per dos magní-fics motoristes de la Policia Local, travessant Castelló gràcies a l’as-túcia dels nostres xofers que feien que sempre arribàrem a temps allà on es requeria la nostra presència i custodiades pels membres de la Junta de Festes, sempre a l’aguait.

Les flors van inundar de perfum fresc La Plana l’últim dissabte, de-manant el millor per a tots a la nos-tra patrona, Mare de Déu de Lledó, i agrair-li tot el que fa per nosaltres. Ningú va escoltar la meua veu, però puc assegurar que el meu cor

cridava fort donant gràcies. Gràcies pel que sóc, gràcies pel que tinc i gràcies pel que m’envolta.

I no espere que molta gent com-prenga el perquè de les llàgrimes vesades cridant vítol, però cada una d’elles porta un nom, un moment, una il·lusió, cada una és el fi d’al-guna cosa irrepetible i és l’alegria d’haver-la viscut, per això a Carla i a mi no ens va quedar ni una. Haví-em vist celebrar als castellonencs una setmana de conte i a pesar del cansament i que allò que esperà-vem amb més ganes ja havia pas-sat, tot no havia arribat a la seua fi.

Al llarg del camí, hi havíen més persones vivint un mateix somni, i les vam acompanyar tot els temps que vam poder, ampliant les nos-tres vivències i omplint-les de més bons records. Una guapíssima San-dra Muñoz com a Fallera Major ens va rebre amb emoció a les Falles de València, i vaig poder sentir les

Fogueres d’Alacant gràcies a dos grans persones, Raquel Sánchez (Bellea del Foc 2011) i Elena García (Bellea del Foc 2012).

Al final, encara que no vulgues, ar-riben eixos dies en que has d’aco-miadar-te i escriure el final d’una història, penjar la banda verda hon-rant al patró Sant Cristòfol i dir fins prompte i gràcies a tot el Món de la Festa, amb l’orgull i la satisfacció de tot el viscut i amb l’emoció que proporciona veure que aquella que ho viurà ara, és una gran amiga.

I de nou a preguntar-me, I ara què?

Ara, a esperar que el camí siga llarg, ple de noves experiències i de grans sorpreses, perquè feu-me cas si dic que mai es sap quan es detindrà el camí ni on et pot portar el teu cor.

María España NovoaReina Madgalena 2012


Des de l’instant que la Junta de Festes em va oferir escriure unes lletres en aquest llibre, el meu cap no parava de cavil·lar per a encon-trar una sola paraula, que poguera resumir tots els sentiments i vivèn-cies que, durant aquest any, he tin-gut l’oportunitat de viure.

Aquesta tasca, em va resultar com-pletament impossible. Pensant i pensant, com a molt, em puc quedar amb tres paraules, bé, amb quatre, però la quarta me la guardaré per al final de l’article.

MERAVELLÓS, INOBLIDABLE I MOLT ESPECIAL. Així és com puc defi-nir-lo.

Quan vaig rebre la telefonada del nostre alcalde, n’Alfonso Bataller, abans de l’alegria i emoció que evidentment vaig sentir, tenia una curiositat molt important: quines anaven a ser les meues companyes durant aquest meravellós any i qui, per suposat, anava a representar el càrrec més volgut per tots els cas-tellonencs.

La meua pregunta va tindre solu-ció molt ràpidament. Eixes xiquetes eren: MARTA, ANNA, RAQUEL, CE-CILIA, MARINA i CARLOTA. En aquest moment puc dir-vos que són i seran per sempre les millors companyes que mai haguera pogut desitjar.

La banda verda de sa majestat tam-bé tenia nom i cognoms: MARIA ES-PAÑA NOVOA.

Què dir-vos de la meua Reina i la de tots els castellonencs? Com vaig

dir en una ocasió per a definir-la: ...”María t’has convertit en una de les millors sobiranes que ha gover-nat aquest regne…”

Com veieu, aquest començament ja prometia molt!!!

A partir d’ací, tot comença a passar molt ràpidament.

El mes d’agost va ser frenètic, amb els preparatius per a un dels actes més importants per a una Reina: la Imposició de bandes.

Però abans, Maria i jo, junt a les Da-mes de la ciutat, vam tindre l’honor de conéixer a tots aquells xiquets i xiquetes, i com no, aquelles joves, que amb orgull anaven a represen-tar a tots els Sectors de Castelló durant aquest any. Quina sort vaig tindre! Les meues primeres parau-les en públic van anar dirigides a tots els meus amics del món de la festa.

Per fi arribà el gran dia. Mai obli-daré aquell 16 de setembre, en que el nostre alcalde em va imposar la banda verda. El so de les carcas-ses i sobre tot els aplaudiments i l’estima de tots els castellonencs en aquell moment, van fer que caigueren les meues primeres lla-grimetes d’emoció, com a Reina Infantil.

Les presentacions de Sector al nos-tre Palau es succeïen dissabte rere dissabte. L’esforç i la il·lusió amb que cada comissió preparava el seu acte principal, quedaven de mani-fest cada setmana.

Les festes de Nadal van arribar ple-nes d’esdeveniments per a nosal-tres. Vam tindre l’honor de polsar el botó perquè la nostra ciutat s’il-luminara d’il·lusió durant aquestos dies. Vam gaudir molt inaugurant “Divertilandia”, betlems i també a la festa que cada any prepara la Gesto-ra de Gaiates per als representants més menuts.

Passant els dies, arribà el més es-pecial de l’any per a tots els xiquets. Els Reis Mags desembarcaven al Port de Castelló. De matinada, la seua visita a ma casa em va omplir d’alegria. Una alegria que vaig po-der compartir amb Maria i amb to-tes les Dames de la Ciutat i també papàs, membres de la Junta, en fi… va ser fantàstic.

Ja estàvem en gener i ja havien pas-sat sis mesos de la nostra elecció i el temps volava.

Carla Collazos RoviraReina Infantil Magdalena 2012

Gràcies a totes aquelles persones que m’han donat l’oportunitat de viure aquest meravellós somni


La data màgica del 10 de març cada dia estava més a prop .

Amb orgull vaig representar a Castelló en Borriana i València, i vaig conéixer a les dues xiquetes, que com jo, guar-darien el 2012 al seu cor per sempre. Elles eren les Falleres Majors Infan-tils d’aquestes localitats Carla Valero i Rocío Pascual. Junt a mi, també esta-va la Bellea del Foc infantil en aquells moments, María Salas.

Abans que la primera carcassa anunciara que la nostra ciutat es-clatava en festa, quedaven dos actes molt importants per a tots els cas-tellonencs i sobretot per a la gent de la festa.

El primer, arribava tan sols dues setmanes abans de la nostra set-mana gran.

Aquest era, l’Homenatge a les Co-missions de Sector. Eixe agraïment més que merescut, que es dedica a tots els homes i dones, xiquets i xiquetes que treballen durant tot un any perquè, quan arribe el tercer diumenge de Quaresma, la nostra ciutat lluïsca com mai, amb les se-ues gaiates per tots els carrers del nostre poble.

El segon, la Galania. Eixe acte, en el que tot Castelló rendeix homenatge a les seues Reines. El dissabte a la nit, Maria, espectacular com sempre i amb el somriure que no va abando-nar el seu rostre en tota la nit.

Diumenge era jo la protagonista. Què podria contar-vos? Estava emocio-nada. Estic segura, que eixa vespra-da vaig ser la xiqueta més feliç i més afortunada de tota la meua ciutat. Sempre recordaré amb molta, molta estima, a la “Fada Magdalena i al Sr. Rodapera”, que tant em van divertir .

I… per fi dissabte. Les festes funda-cionals de la capital de La Plana, ar-ribaven puntuals a la seua cita amb tots els castellonencs.

La llum, el soroll, el color i l’olor a pól-vora se sentien per tots els racons.

Dues imatges d’aquest dia quedaran gravades en el meu cor: el moment d’encendre la primera carcassa anun-ciadora, i les llàgrimes de la meua re-gina, dalt de la carrossa del Pregó.

El dia més esperat, va resultar un dia radiant. El sol i la llum van om-plir els nostres carrers. L’orgull de genealogia palpitava fort al cor de tots camí de l’ermita.

A la nit, la llum de les nostres ga-iates, va lluir com el sol de migdia. Les canyes, les cintes verdes i el Rotllo i Canya de les bandes, ens van fer recordar tot el que hem de celebrar any rere any.

Les hores passaven. No hi havia manera de poder parar les agulles dels rellotges.

Tots els dies, sobre les 10 del matí, el timbre de ma casa sonava i so-nava. A l’obrir la porta, els somriu-


res d’Anna, Marta, Raquel, Cecilia, Marina i Carlota, ja presagiaven lo bé que anàvem a passar-ho i lo que anàvem a gaudir tot el dia.

Els actes es succeïen, Cavalcada Infantil, Encesa, visites oficials, Cós multicolor, Magdalena Circus, visites als sectors, mascletaes… Ofrena. Ofrena a la nostra Mareta, on les flors i les emocions omplien la Basílica de la Nostra Patrona. Tots nosaltres aprofitàvem per do-nar-li les gràcies per haver-nos donat l’oportunitat de viure aquest somni.

El diumenge 18, també serà un dels dies que estaran en un lloc prefe-rent per a mi. Acabava la setmana que sempre havia somniat. El crit del Magdalena Vítol i totes les me-ues companyes plorant, van fer, que no puguera evitar que les llàgrimes més felices de la meua vida recorre-gueren el meu rostre.

L’any no acabava ací. Encara quedaven moltes experiències per viure. Moltes rialles, moltes abraçades, molts balls, moltes discussions de les nostres mares per a elegir a quina casa dormí-em eixa nit… moltes, moltes “olas molonas…”

Les festes germanes de Borriana, València i Alacant, fenomenals. Els papis fent de les seues al carrer de Colóm de València i Maria i jo encara estem rient-nos de vore a les nos-tres mares banyades de dalt a baix a la plaça de l’Ajuntament d’Alacant. Festes viscudes al costat de la nova Bellea del Foc Infantil, Eva Mª Papi.

El nostre regnat estava a punt de fi-nalitzar. Només faltava la festivitat del nostre patró Sant Cristòfol. Tant Maria com jo, sabíem que aquesta era l’últi-ma ocasió que ens anàvem a ficar el trage de castellonera amb la banda verda, com a Reines. Estàvem una

mica tristes però… ja sabíem que tot el que comença té un final. I podíem estar molt contentes perquè el nostre era un final molt feliç.

Com vos havia comentat al principi d’aquest article, em faltava una pa-raula per a definir aquest any.

Aquesta paraula és GRÀCIES. Grà-cies a totes aquelles persones que m’han donat l’oportunitat de viu-re aquest meravellós somni. Co-mençant per Alfonso, Ximo i Jesús, passant per tots els membres de la Junta de Festes i acabant amb el meus papàs.

Sense ells, totes aquestes vivències que vos acabe de contar no hague-ren sigut possibles i sense ells tam-poc haguera tingut l’oportunitat de conéixer a una germana major per sempre, la meua estimada Maria i a sis princeses de conte i amigues per a tota la vida.

Amb molta estima i fins sempre

Carla Collazos RoviraReina infantil Magdalena 2012


La Junta de Festes de Caste-lló coordina les activitats vinculades a les festes tradicionals de la ciutat al llarg del cicle fester. Aquesta tas-ca suposa l’organització dels actes festius en Nadal, la setmana de la Magdalena, les festes de Maig i les de Sant Cristòfol. Però també tutela i recolza la celebració de Sant Pere en el Grau, Carnestoltes, Festa de la Rosa, Festival Antiga Corona d’Aragó, i totes les festes realitzades en els distints carrers, barris i associacions, així com les diferents activitats que desenvolupen gaiates, colles i altres ens vinculats al món de la festa.

Des de la Magdalena 2012 fins Sant Cristòfol.

Assistència de la Reina de les Fes-tes amb motiu de la festivitat de Sant Vicent Ferrer.El diumenge 22 d’abril, la Reina de les Festes de Castelló, María Es-paña, acompanyada de les Dames de la Ciutat, autoritats i membres de la Junta de Festes, van assistir als actes religiosos celebrats en la Par-ròquia de la Santíssima Trinitat, en honor a Sant Vicent Ferrer i a conti-nuació a la processó en honor al sant que va recórrer els cèntrics voltants del carrer Sant Vicent. La missa so-lemne va ser oficiada per Mossén Jo-sep Miquel Francés i Camús.

XX Edició del concurs “Festa de la Rosa”.El dissabte dia 5 de maig, a la Plaça Major de la nostra ciutat, va tindre lloc el concurs musical de la Festa de la Rosa. Aquest any, onze agru-pacions van participar delectant la nit amb càlides melodies.

Enguany es van establir dues mo-dalitats de concurs, la modalitat de

Repàs a tot el cicle fester“Cançó Tradicional de Serenata” i la modalitat de “Música Melòdica”. Pel que fa a la primera modalitat, la “Rondalla Els Llauradors” que no entrava en el concurs, un any més, va ser la primera en fer la seua aparició a l’escenari, en una nit que, malgrat la climatologia, va comptar amb una gran afluència de públic, destacant la presència de les Regines de les Festes de Castelló, Maria España i Carla Collazos, junt a les seues Corts d’Honor, autori-tats, president de la Junta de Festes i membres de la mateixa.

El grup “Veus Amigues” va actuar en segon lloc en la modalitat melòdica, interpretant “Nit de Ronda” d’Agus-tín Lara i “María la Portuguesa” de Carlos Cano. L’agrupació “Els de la Fileta”, pel que fa a la modalitat tra-dicional, va contagiar el seu caste-llonerisme amb els temes “Tira-li la Clau” i l’estrena de “Marineretes del Grau” de Ximo Fabregat. La “Ron-dalla Vora Sèquia” va acompanyar la vetlada amb la interpretació de “No Cantes Napolitana” de Paco Puig i Miquel Peris, i “Piel Canela” de Félix Manuel Rodríguez.

La “Jove Rondalla de l’Alcalatén”, interpretaren el bolero “Que no se Rompa la Noche” de Manuel Ale-jandro i “Guajira Linda” de Celine Rodríguez, aconseguint el “Trofeu Rosa d’Or” de la modalitat de músi-ca tradicional.

El “Centro Aragonés de Castellón”, va elogiar l’amor amb la interpre-tació de “S’ha feito de nuey” de José Lera i “Ya se oye la ronda en la Plaza Mayor” de José A. Lázaro.

En l’apartat de “Cançó Melòdica” els components d’”Aimia” van deixar un bon regust amb “Posadeña Linda” de Ramón Ayala i “El Manisero” de

Moisés Simons. “Los Perfidios” van fer ofrena a les dones assistents amb les dolces melodies de “Bésa-me Mucho” de Consuelo Velásquez i “Bolero de los Celos” de Les Luthiers.

“Los Vicenes”, grup que va resul-tar guanyador de la “Rosa d’Or” de la modalitat de “Canço Melòdica, va debutar amb el tema de Marisol “Estando Contigo” i “Bajo la Luz de la Luna” de Los Rebeldes. D’un al-tra banda, l’agrupació “Voz y Modos” va saber arribar al cor del públic in-terpretant “Regálame esta Noche” de Roberto Cantoral i “Ódiame”, darrer prec de Rafael Otero. I per finalit-zar la nit, la “Tuna Universitària de l’UJI” va obsequiar amb pasdobles al públic, convidant a ballar al pú-blic assistent.

XXIX Festival de Danses de l’Antiga Corona d’Aragó. La 29 Edició del Festival de Danses de l’Antiga Corona d’Aragó, es va ce-lebrar els dies 11, 12 i 13 de maig, a la ciutat de Castelló reunint a un total de 9 grups folklòrics.

Els grups van actuar en la Plaça Major, en el Teatre Principal i en el Ágora de la UJI.

En aquesta edició 2012 han partici-pat: Grup de Dolçainers la Degollà d’Alcoi (Alcoià); Agrupació Musical Tràivola de Castelló amb la col·labo-ració de Xavier Richart i Josep Oria; Grup de Danses Realenc de Chulilla (València); Esbart Maragall Barcelo-na (Catalunya); Gruppo Folk San Pa-olo di Monti de Sardenya (Itàlia); Sa-rau Alcudienc Alcúdia (Illes Balears); Grupo de danzas Nuestra Señora de Covadonga Torrelavega (Cantàbria); Asociación Cultural Peña Calandina “El Cachirulo” de Calanda (Aragó); la Escola de Dansa Castelló; el Grup Castelló; i el Grup Ramell.


Festes de Sant Pere.Les reines de les Festes de Castelló, María España i Carla Collazos junt les seues Dames de la Ciutat i repre-sentants de la Junta de Festes han participat en els actes de les festes de barri mariner de Castelló que es van celebrar els dies del 22 de juny al 1 de juliol acompanyant a les reines graueres, Victoria Salvador Navarre-te i Andrea Ballester Alava.

Sant Cristòfol, patró de la ciutat.Són les festes que commemoren al patró de la ciutat i tenen lloc al juliol. En estes festes es realitzen diversos actes i activitats on participa gent de la festa i el poble de Castelló.

En la vesprada del dissabte 14 de ju-liol, la Reina de les Festes de Caste-lló, María España, la Reina infantil, Carla Collazos, Dames de la Ciutat, Federació Gestora de Gaiates i re-presentants d´altres ens festers, van assistir en la Concatedral de Santa Maria, als actes religiosos en honor a “Sant Cristòfol” patró de la ciutat. La missa va ser oficiada per D. Casimiro López Llorente, Bisbe de Segorb-Castelló.

Posteriorment es va procedir a la benedicció de vehicles i lliurament de la cinta commemorativa. Per a finalitzar els actes, es va celebrar en el Palau de la Festa el tradicional “sopar de pa-i-porta” i les actua-cions de “Playbacks” a càrrec dels Presidents, Madrines i Comissions de Gaiates.

Inici d’un nou cicle fester: L’elecció de les noves repre-sentants 2013, comença el compte enrere.

Nomenament de les Reines de les

Festes i les seues Corts d’Honor. El divendres 27 de juliol, en el saló de plens de l’Excm. Ajuntament de Castelló, tenia lloc l’elecció de les noves representants de les Festes de la Magdalena 2013, suposant aquest acte el tir de sortida per a la carrera que culminarà la setmana del 2 al 11 de març de 2013.

L’Excm. Sr. Alcalde, n’Alfonso Ba-taller i el president de la Junta de Festes de Castelló, en Jesús López, pronunciaven, en primer lloc, els noms de les dues persones que anaven a representar la nostra ciu-tat durant una nova edició del cicle magdalener, primer la Reina de les Festes de la Magdalena 2013, la se-nyoreta Cristina Pastor Salines i se-guidament la Reina Infantil, la nena Laura Turch Benedito.

A continuació, i després de la lec-tura per part del president de la Junta de Festes de les votacions realitzades, es va llegir el resultat de l’elecció de les Dames de la Ciu-tat recaient aquesta representació en les següents senyoretes: Mireia Alcaide Sospedra, Cristina Fornás Chiva, Dunia Gormaz Campos, An-drea Monroig Arroyo, Melina Queral Llach i Lara Sos Boix.

Posteriorment, es va fer el mateix amb les elegides per a ocupar el càrrec de Dames de la Ciutat Infan-tils, sent les nenes: María Alabau Rovira, Marta Armijo Cabedo, Nayla Guimerá Navarro, Marta Juan Bur-deus, Marina Pasies Canet i Paula Torres Claramonte

Després de la lectura dels resultats, es va alçar acta per part de la secre-tària de la Junta de Festes i va ser la primera autoritat castellonenca qui va procedir a comunicar la feliç nova a les joves agraciades, provocant

l’emoció de les que seran les noves reines per a un nou cicle fester, que començava en aquell mateix instant.

Nomenament Oficial i Imposició de Bandes a la Reina Infantil de les Festes de Castelló 2013 i a la seua Cort d’Honor.La nit del divendres 7 de setembre a les 20:30 hores, en el Teatre Prin-cipal de Castelló, va tindre lloc el nomenament i Imposició de Bandes a la Reina infantil de les Festes de Castelló 2013, Laura Turch Benedito i a la seua Cort d’Honor.

L’acte va començar amb l’eixida de la comitiva a les 19:45 hores des de l’Excel·lentíssim Ajuntament de Castelló, concentrant-se la Cort en la plaça Major, on es va iniciar el re-corregut fins el Teatre Principal.

En arribar al Teatre, estaven espe-rant les Corts de Carla Collazos Ro-vira, Reina Infantil de les festes 2012 i María España Novoa, Reina de les festes de Castelló 2012, Cristina Pastor Salines, la Reina de les fes-tes de Castelló 2013 acompanyada per les seues Dames i la Dama dels Cavallers 2013, Marta Font Ramos.

A les 20,30 hores va començar l’ac-te, sent els primers en pujar a l’es-cenari els presidents infantils 2013, els xiquets: José Vicente Gimeno Nos, de l’Armelar; Pablo Ortiz Sal-vador, del Grau; Nicolás Rodríguez Manteca, de Sequiol; Enrique García Rodríguez, de Tir de Colom; i Ser-gio Gómez Leal, de La Cultural, als quals es va rendir un xicotet home-natge i es va lloar la tasca que fan com acompanyants de les seues respectives madrines.

Acte seguit van pujar les madrines infantils de les gaiates de la ciutat, Beatriz Iturralde Cubertorer, de


la plaça País Valencià; Inés Sanc-ho Bordoy, de la plaça Fadrell; Eli-sabeth Carmona Escribano, de la plaça Porta del Sol; Amanda Pastor Ruiz, del carrer Navarra; Marta Ca-pitán Doñate, de la plaça Hort dels corders; Paula Gascó Pradells, de la plaça Independència; Alexia Gon-zález Izquierdo, de la plaça de la Herba; Lola Marco Alors, de la plaça Santa Clara; Águeda García Marzá, de la avinguda del Mar; Anna Díaz Andreu, de la plaça María Agustina; Lucía Blasco, de glorieta de Sant Roc; Inés Ortiz Salvador, del Grau; Andrea Chippirraz Babiloni, de la plaça Miguel Bellido; Anna Feliu i Usó, del carrer Germans Vilafaña; María Voltes Usó, de la avinguda Al-massora, Sofía Exeres Montoliu, de Rafalafena; Lledó Safont i Maicas, del Parc del Oest; Carolina Navarro Viera, del passeig Morella; i Pau-la García Gómez, del grup Cardona Vives. Darrere d’elles les Dames de la Ciutat María Alabau Rovira, Marta Armijo Cabedo, Nayla Guimerá Na-varro, Marta Juan Burdeus, Marina Pasies Canet i Paula Torres Clara-monte i finalment la Reina Infantil Laura Turch Benedito.

A continuació la Secretaria de la Junta de Festes, Sra. Matilde Mar-tínez va fer lectura de l’acta del nomenament i tot seguit pujaren a l’escenari el resident de la Junta de Festes, en Jesús López i el Excm. Alcalde de Castelló, n’Alfonso Bata-ller per a imposar a totes les nenes la banda acreditativa i fer entrega d’un detall floral.

Al finalitzar l’acte protocol·lari, el president de la Junta de Festes, va dirigir un emotiu discurs agraint a totes i tots els representants la seua implicació amb el món de la festa. A continuació, l’Excm. Sr. Alcalde, va dirigir també unes paraules plenes de simbolisme i agraïment per a les xicotetes protagonistes de l’acte, i en especial a la Reina Laura Turch, recordant també, el perfecte paper realitzat per Carla Collazos l’any an-terior.

Finalitzat l’acte, les presentadores, Ana Frias i Marta Gascó van tornar

a nomenar a totes les protagonistes que van iniciar el descens de l’esce-nari, i va tindre com a colofó, la bai-xada de la Reina Laura Turch, entre els emocionats aplaudiments del públic assistent.

Nomenament Oficial i Imposició de Bandes a la Reina de Festes de Castelló 2013 Cristina Pastor Sa-lines i la seua Cort d’Honor.El dia 8 de setembre, el mateix dia que en 1251 Jaume I li donara a en Ximén Pérez d’Arenós el privilegi del trasllat, va tindre lloc en el Teatre Principal de Castelló, el Nomena-ment Oficial i la Imposició de Ban-des a la Reina de les Festes de Cas-telló 2013, Cristina Pastor Salines i la seua Cort d’Honor.

Durant el recorregut des del Ajun-tament fins al teatre es van disparar carcasses i coets fins l’arribada de la Reina Cristina, coincidint en el re-mat pirotècnic de benvinguda.

El Teatre Principal es va vestir de gala per a rebre a Cristina i la seua cort festera en la seua Imposició de Bandes. Allí les esperaven Laura Turch Reina Infantil 2013 i les seues Dames de la Ciutat Infantils junt a les Corts d’Honor de les Reines de les Festes 2012, María España i Car-la Collazos.

Els assistents van anar ocupant les butaques i puntualment a les 20:30 hores va prendre la paraula la presentadora de l’acte, Mari Paz Lázaro Espadas, reina de la Mag-dalena 2010 qui va donar entrada a les Madrines de les Gaiates de la Ciutat començant per Brancal de la Ciutat amb la senyoreta Eu-genia Frías Llorens; María Ramón Valero, per Fadrell; Laura Martínez Bárcena, de la Porta del Sol; Bea-triz Asó Toledo, de L’Armelar; Lle-dó Martínez Miralles, de l’Hort dels Corders; Claudia Balado Ferrer, de la Farola-Ravalet; Sara Ferrando Rubert, del Portal de l’Om; Elisa-beth Giménez Frías, de L’Espartera; Elena Labernia García-Tizón, d’El Toll; Carla Alberto Breva, del Forn del Pla; Isabel Carrillero Gorrita, del Grau; Cristina Hernández Páez, del

Sensal; Sandra Doménech i Esteva, del Castàlia; Andrea Estrada Torres, del Sequiol; Ana Belén Nieto Ramí-rez, de Rafalafena; Ania Hernández i Beltrán, del Tir de Colom; Laura López Fraga, del Crémor; i Lledó Díaz Rovira, de La Cultural.

Tot seguit van ser les Dames de la Ciutat 2013 les que van fer la seua entrada: Mireia Alcaide Sospedra, Cristina Fornás Chiva, Dunia Gor-maz Campos, Andrea Monroig Ar-royo, Melina Queral Llach, Lara Sos Boix i Na Violant d’Hongria 2013, Marta Font Ramos. Finalment, la reina Cristina encapçalada per la Guardia d’Honor uniformada de gala va entrar feliç i somrient, saludant a tots els presents.

La presentadora va donar pas a con-tinuació a la secretaria de la Junta de Festes, na Matilde Martínez Al-mela, per a llegir l’acta del nome-nament, una volta va acabar van pujar a l’escenari el president de la Junta de Festes en Jesús López i el Excm. Alcalde de Castelló n’Alfonso Bataller, per a imposar a la Reina i a la seua Cort la banda acreditativa i atorgar el detall floral.

Una vegada acabat l’acte de la im-posició de bandes, en Jesús López, president de la Junta de Festes va dedicar unes paraules d’agraïment i orgull de part de tota la Junta cap a la Reina i la seua Cort d’Honor. Tam-bé es va dirigir a María España, la Reina de les festes de la Magdalena 2012, amb unes boniques paraules.

Tot seguit, el Sr. Alcalde va felicitar a la Reina Cristina Pastor i a la seua Cort d’Honor, així com també va llo-ar a la Reina de la Magdalena 2012 pel paper representat.

Al finalitzar l’acte les protagonistes de l’acte van anar baixant de l’es-cenari entre els forts aplaudiments dels assistents per a traslladar-se fins el Restaurant del Club Nàutic on va tindre lloc un sopar amenitzat amb ball que va ser el remat d’un dia meravellós i el primer “Rotllo i Canya” ballat per les representants de la Magdalena 2013.


Presentacions Oficials de les Ga-iates per a la Magdalena 2013: Les reines de les Festes de la Mag-dalena 2013 Cristina Pastor Salines i Laura Turch Benedito junt a les se-ues Dames de la Ciutat, han assistit totes les nits del dissabte a les 23 hores, des del passat 22 de setem-bre a totes les presentacions de les diferents Madrines i Corts d’Honor de les 19 gaiates de la nostra ciutat que es van realitzar al Palau de la Festa de Castelló.

Les Reines i Dames de la Ciutat acompanyades pel president de la Junta de Festes, en Jesús López i membres de la Junta, així com per l’Alcalde de la ciutat n’Alfonso Ba-taller i membres del seu consisto-ri, han acompanyat a les gaiates en l’acte oficial més important per a les seues comissions, i han gaudit de les distintes presentacions i del ball de gala final de festa de cadascuna d’elles. També han assistit dissabte rere dissabte, les comissions de les altres gaiates, fent costat en un dia tan senyalat.

Presentació Oficial de la Gaiata 18 “Crémor”.El 15 de setembre de 2012, va ser la presentació de la Gaiata 18 ‘Crémor’ amb la presentació d’aquesta gaiata s’inicia el cicle d’introducció de les noves comissions gaiateres per a la Magdalena 2013.

A l’escenari del Palau de la Fes-ta van pujar els portaestendards Santiago Estévez González i Raúl Gozalbo Pérez i les col·laboradores Lorena Ferreira Álvaro, Sofia Pa-sies Canet, Andrea Estévez Mora i Judit Alanzaves Senent. A continu-ació, van entrar a l’escenari a les madrines del 2012, Aida Doménech Valverde i Marina Pasies Canet i després la comissió infantil com-posada per María Benito Evangelio, Andrea Carrión Tellols, Isabel Bus-to Lleó, Inés Llorens Díaz, Emilie Fajardo Gonell, Lola Benito Evan-gelio i Alexandra Vidal Panadés, a les que acompanyaren els xiquets Álvaro Navarro Viera, Manel Vidal Panadés i Adrià Limonge Tena. Se-guidament, van fer la entrada la

comissió major, les senyoretes Es-ther Soriano Ruiz, com a madrina d’honor, María Soriano Ruiz, dama d’honor i l’acompanyant Antonio Personat Guerrero. Fins que es va reclamar la presència de les repre-sentants de la gaiata 18 “Crémor” per a la Magdalena de l’any 2013, la senyoreta Laura López Fraga i la xiqueta Carolina Navarro Viera que van accedir a l’escenari enmig d’un gran aplaudiment.

Presentació Oficial de la Gaiata 17 “Tir de Colom”.El dissabte 22 de setembre es va celebrar la presentació oficial de la Comissió de la Gaiata 17, “Tir de Colom” per a la Magdalena del any 2013.

L’acte presentat per Vicent Monto-lio, va fer pujar a l’escenari del Pa-lau de la Festa a la comissió 2013 de la Gaiata 17, integrada per la madrina: Ania Hernández Beltrán; madrina infantil, Lledó Safont Mai-cas; president, Julio Hernández Fabra; president infantil, Enrique García Sorribes; dames d´honor: Alba Clofent Ramos; Carla Bernat Pascual; Soraya García Sorribes; acompanyants: Tomy Cebrián Poles; Pedro Espada Bueso; Adrián Nebot Sanahuja; madrina d´honor infantil, Natalia Sánchez Hernández; dames d´honor infantils: Andrea Alcaide Hernández; Lucía Burguete Alcaide; Martina Burguete Alcaide; Nerea Alegre Arnau; Sofía Gallego Sánc-hez-Pantoja; Lucia Guzmán Castell; Laura Guzmán Castell; gaiatera d´honor infantil: Ainhoa Martínez Domínguez; acompanyants infan-tils: Hugo Gómez Pérez; Hugo So-riano Giménez; Mikel Cebrián Rosa; portaestendards: Diego Barrachina Viver i Marc Bueso Gimeno.

Presentació Oficial de la Gaiata 16 “Rafalafena”.El dissabte 29 de setembre va ser la presentació de la comissió de la gaita 16 “Rafalafena”. A l’escenari decorat amb escuts i símbols medi-evals, va pujar la comissió, comen-çant pels estendards portats per Alberto Cabañero Lax i Ana María Martínez Parreño i les col·labora-

dores Marta García García i Isabel Sebastià Fabregat.

Seguidament es va donar pas als màxims representants de la Mag-dalena 2012, la madrina infantil, Lledó Solaz Vilarroig, acompanyada pel president infantil d’eixe any, Vi-cente Ramón Solaz Vilarroig, i a la madrina de l’any 2012, Maite Candel Albiol, acompanyada pel vicepresi-dent Juan Vicente Eixerés Fonfría.

A continuació, la presència a l’esce-nari de la presidenta Lidón Candel Albiol per imposar, les bandes acre-ditatives a la comissió començant pels representants infantils: Leire Ferrando Parreño, acompanya-da per Aitor Ferrando Parreño, els germans Alberto i Pablo Alcaide Fe-lipe, Lucía Ferrando Parreño, Laura García García, la gaiatera d’honor Andrea Piñana Candel i la madrina d’honor Andrea Losada Gutiérrez, acompanyada per Rodrigo Losada Gutiérrez. I per últim als represen-tants de la comissió major, Sheila Ariza Estor, acompanyada per Ángel Vicente Zamora Matía.

A continuació, el presentador de l’acte va cridar a les madrines de la Gaiata 16 “Rafalafena” per a la Magdalena de l’any 2013, la xiqueta Sofia Eixerés Montolio i la senyoreta Ana Belén Nieto Ramírez, que van accedir a l’escenari enmig d’un gran esclat d’aplaudiments.

Presentació Oficial de la Gaiata 13 “Sensal” El dissabte 6 dóctubre de 2012, va tindre lloc, la presentació oficial de la comissió de la Gaiata 13 “Sensal” per a la Magdalena de lány 2013.

Els presentadors van ser, Enrique Altaba Altava i Marina Amaya Pi-tarch, donant pas en primer lloc als estendards portats per Patricia Martínez Escrig i Rubén Giner Cosín, i les col·laboradores Velia Muñoz Ai-cart i Lucía Guardiola Sabater.

Després, els presentadors van invi-tar a pujar a léscenari a la màxima representant infantil de la Magdale-na de 2012, Carolina Mas Llobet.


La madrina de lány 2012, Cristina Hernández, pujaria posteriorment, perquè seria proclamada com a ma-drina del 2013.

El president de la gaiata, Carlos Chippirraz Gómez-Millán, va impo-sar les bandes a les dames d´honor. En primer lloc a la comissió infantil: dames d´honor infantils Mar Tolosa Chica i Naiara Roselló Hernández, i madrina d´honor infantil Clara Mo-reno Amiguet. A continuació, ho fa-ria amb les dames majors: Bárbara Amat Mondragón acompanyada per Saturnino Núñez de Arenas-Alañón, Belén Chica Cabezuelo acompanya-da per Juan Carlos Giner Gargallo, María Camarero Porcar acompanya-da per Javier Marmaneu Cabrera, Patricia Sánchez Colomer acompa-nyada per Mariano Sanfélix Sancho, Andrea González Luis acompanyada per Javier Barreda Salvador i Lledó Tauste Sos acompanyada per Abel Hernández Páez.

Finalment van fer la seua aparició les màximes representants de la Gaiata 13 per a lány 2013, la ma-drina, senyoreta Cristina Hernández Páez i la madrina infantil Andrea Chippirraz Babiloni, acompanya-des pel President Carlos Chippir-raz, amb tot el públic posat en peu i rebent un fort aplaudiment.

Presentació Oficial de la Gaiata 5 “Hort dels Corders” .El dissabte 13 d’octubre de 2012 es va presentar la Comissió de la Ga-iata 5, “Hort dels Corders” per a la Magdalena de l’any 2013.

Els portaestendards de la gaia-ta Miguel Manjón Fornals i Juan Carlos Clausell Segura i les col·la-boradores Beatriz Manjón, Sabina Gonell i Inma Jiménez, van ser els primers en pujar a l’escenari. Després, les màximes represen-tants de la Magdalena de 2012: Noor El-Haddad Rodríguez, ma-drina infantil 2012 i gaiatera d´ho-nor 2013, i Melina Queral Llach, madrina 2012 i dama de la ciutat de lány 2013, acompanyada pel tresorer de la comissió Luis Ull-demolins Salvador, van fer acte de presencia a les tables, donant pas

al president de la gaiata, Pedro María Pérez Notari, que va impo-sar les bandes a la comissió major. En primer lloc a la dama d´honor Sandra Pastor Lax acompanyada per Alberto Pastor Lax, i a la gaia-tera d´honor Lara Fabregat Alcón, acompanyada per José Antonio Montoya Serrano. Seguidament la comissió infantil, la xicoteta Laia Clausell Fabregat, seguida de Ma-rina Doñate Soler acompanyada per Iker Miguel Trilles Martínez, Patricia Doñate Soler acompanya-da per Pau Olaria Doñate, Desireé Santos Domínguez acompanyada per Adrián Domínguez Francisco i Ariadna Doménech Díaz acompa-nyada per Ismael El-Haddad Ro-dríguez. I finalment, a la madrina d´honor infantil Gabriela Gonell Pegueroles i a la madrina d´honor Nerine Pérez Ballester acompa-nyada per Sergio González Bena-ges.

Finalment, van pujar les màximes representants de la Gaiata 5 per a lány 2013, la madrina infantil Mar-ta Capitán Doñate, i la madrina Lle-dó Martínez Miralles que van ser rebudes amb tot el públic posat en peu que els va obsequiar amb un calorós aplaudiment.

Presentació Oficial de la Gaiata 6 “Farola-Ravalet”.El 26 de novembre va ser la presen-tació de la Gaiata 6 “Farola-Ravalet” per a la Magdalena 2013.

Els presentadors van ser Santiago López i Laia Bacas van donar pas a la comissió que encapçalada per la “Colla de Dolçainers i Tabaleters de Castelló” tocant la “Muixeran-ga” van fer la entrada a l’escenari. Començant pels portaestendards Pedro Cumba Llorens i Mario Tár-rega Beltrán i les portabandes i cui-dadores Julia Roig, Rebeca Nova, Paula Garcilópez, Carlota Martín, Estefania Bartoll i Lledó Pascual. Tot seguit els màxims representants de l’any 2012, la madrina infantil Claudia Palau Miralles acompanya-da pel seu President Infantil Sergio Hernández Andrés, i la madrina Isa-bel Almela Vallés, acompanyada per José Ignacio Martínez Casado.

El president de la Gaiata, Esteban Gual Ibáñez, va imposar les bandes començant per les dames d’honor infantil Amanda Marmaneu Jimé-nez acompanyada per la cuidadora Elena Jiménez Morcillo, seguida de les xiquetes Carlota Láinez So-ler i Eva Sánchez Castillo, Natalia Espada Jiménez acompanyada per Rubén Ibáñez Villar, i la dama de honor senyoreta Marta Balado Fer-rer acompanyada per Carlos Escura Forcada.

Posteriorment pujaren a l’escena-ri les xiquetes Noelia Hernández Andrés i Claudia Beltrán Palencia, acompanyades per Jaume Serra-no Gual i Diego Dols Forcada, i les dames d’honor, senyoretes Rocío Querol Vilar i María Garcilópez Pa-lau acompanyades per Alberto Nova Herrero i José Vicente Bartoll Moya.

I finalment les xiquetes Nerea Ibáñez Vilar i Teresa del Carmen Cumba Soler acompanyades per Francisco Vilar Albert i Pau Serrano Gual, i la Dama d’Honor senyoreta Andrea Piqueres Manase acompa-nyada de Daniel Gómez Marín.

Finalment, els presentadors crida-ren a l’escenari als màxims repre-sentants de la Gaiata 6 per a l’any 2013, la madrina infantil Paula Gas-có Pradells i la madrina Claudia Balado Ferrer acompanyades pel President Esteban Gual Ibáñez.

Presentació Oficial de la Gaiata 15 “Sequiol” .El dissabte 27 d’octubre es va pre-sentar la Gaiata 15 “Sequiol”, gaia-ta de la que prové la Reina Infantil Laura Turch. L’acte va ser presentat pel periodista Carles Villeta qui va cridar a l’escenari a la Comissió per a la Magdalena 2013, començant pels Portaestendards: Fernando Carratalá Palencia; Adrián Doume-re Fabregat. Després a la presidenta Elisabeth Breva Almerich, el presi-dent d´honor: Joaquín Borrás Llo-rens i el president infantil: Nicolás Rodríguez Manteca.

La comissió 2013 de la Gaiata 15, “Sequiol” està integrada per la ma-drina: Andrea Estrada Torres; ma-


drina infantil: María Voltes Usó; ma-drina d´honor: Aroha Espejo García; dames d´honor: Ana Rodríguez Pérez; Estefanía Climent Moreno; Maite Vilar Ferrero; María Isierte Carnicer; Jenifer Carratalá Blasco; Acompanyants: Carlos Mon Breva; Enrique Carceller Sebastián; Adrián Nebot Sanahuja; Luis Rivas Galindo; Mohamed Ali Ahmedou Sidi; José Segarra Guinés; madrina d´ honor infantil; Claudia Llopis Pascual; da-mes d´ honor Infantils: Lucía Ortíz de Zayas; Claudia Ortiz de Zayas; Martina Pradas Viera; Teresa Dou-mere Fabregat; Malena García Mi-ravet; Beatriz Also Galaso; María Collados Marzá; Lucia Asensi Lerin; Anna Llorens Galí; acompanyants infantils: Raúl Pegueroles Morilla; Juan Carlos Francisco Pascual; Na-talia Queral Asencio; Georgiana Ele-na Andrei; Marcos Rodríguez Man-teca; Balma Doumere Fabregat; Xavier Queral Asencio; Nagore Gar-cía Miravet; Mar Sanahuja Marco; Fran Benedito Tarazona; Elena Puig Vilarroig i Lucía Nuo Parra Llorens.

Presentació Oficial de la Gaiata 2 “Fadrell”El dissabte 3 de novembre, va tindre lloc, la presentació oficial de la co-missió de la Gaiata 2, “Fadrell”.

La comissió 2013 de la Gaiata 2, “Fa-drell” està integrada per la madrina: María Ramón Valero; madrina infan-til: Inés Sancho Bordoy; President: Manuel López Safont; Gaiateres d´Honor: Paula García Moreno; So-nia Polo Marcos; Anabel Guillamón Tauste; Esther Cortés Armengol; Marisa García Esteban; madrina d´ honor: Laura Agramunt Arnau; da-mes d´ honor: Carlota Muñoz Guar-diola; Neus Valero Granchel; Raquel López Escuder; Paula Teruel Pardo; acompanyants: Txema López Edo; Jesús Tauste Martí; Manuel López Edo; Javier Marmaneu Cabrera; Adrián Teruel Pardo; José Sanfélix Sancho; David Cullera Cruz; Adrián Sedeño Porcar; gaiatera d´ honor infantil: Lledó Solaz Vilarroig; gaia-ter d´honor infantil: Vicente Solaz Vilarroig; madrina d´ honor infan-til; Irene Escoí Escuriola; dames d´ honor Infantils: Cristina Miralles Moliner; Ruth Sánchez Porcar; San-

dra Roldán García; Col·laboradors: Berta Molina Ramos; Yolanda Asen-si Grases; Alba Edo Porcar; Álvaro Angulo Delasota; Portaestendard: Salvador Sifre Soler.

Lácte va ser presentat per Alba La-fuente Divieso i Vicente Rodrigo.

Presentació Oficial de la Gaiata 1 “Brancal de la Ciutat” El dissabte 10 de novembre del 2012, va tindre lloc, la presentació oficial de la Comissió de la Gaiata 1 “Brancal de la Ciutat” per a la Mag-dalena de lány 2013.

La presentadora María España, Reina dels Festes de la Magdalena 2012, séncarrega de conduir l’ac-te donant pas als portaestendards infantils Juan Vidal Bonet, Car-los Vidal Bonet i el portaestendard Juan Pablo Gutiérrez Peláez als que acompanyaven les portadores de bandes i col·laboradores María Iturralde Cubertoret, Rocío LLopis Ramos, Rosa María Batalla Serret i María Badenas Boldó.

En primer lloc van fer la seua apari-ció les madrines i president infantil de lány 2012, la madrina infantil Anna Feliu Usó acompanyada pel seu President Infantil Carlos Feliu Usó, i la madrina 2012 i Dama de la Ciutat 2013 Dunia Gormaz Campos, acompanyada per Francisco Jaure-gui Acuña.

El president de la gaiata, Andrés Bort Bort, va pujar a l’escenari per a imposar les bandes començant pels més menuts de la comissió infantil, les dames d´ honor infantils Sofia Giorgetta Modesto acompanyada per Alexandre Giorgetta Modesto, la xiqueta Martina Madero Agost acompanyada per Héctor Sánchez Bellmunt, seguida dÁndrea Renau Telo, Lucía Madero Agost acompa-nyada per Abel Sánchez Bellmunt i la madrina d´honor infantil 2013 Cristina Batalla Serret acompanya-da dÁlejandro Miralles Ruiz.

Posteriorment van pujar a lésce-nari la comissió major, les dames d´honor Aylen Giorgetta Acosta acompanyada de Guillermo Lleó

Badal, Estefania Tudela Llorens acompanyada d´Héctor Renau Mi-ralles, la senyoreta Àfrica Carot Barrera acompanyada per Daniel Mèrida Garcia, Carolina Tárrega Beltran acompanyada dÁndrés Ju-rado Tovar, Ana Frías Llorens acom-panyada d’Ignasi Vicent Salvador la dama senyoreta Mar Ruiz Gargori acompanyada per Antonio Aris-ta Monferrer. I la madrina d´honor 2013 la senyoreta Alexandra Vicent Salvador acompanyada dÁlejandro Renau Miralles.

Finalment, la presentadora va donar pas als màxims representants de la gaiata per a lány 2013, la madrina infantil Beatriz Iturralde Cubertorer i la madrina Eugenia Frías Llorens acompanyades per president An-drés Bort Bort.

Presentació Oficial de la Gaiata 8 “Portal de lÓm” El dissabte 17 de novembre, va ser la presentació Oficial de la Comissió de la Gaiata 8, “Portal de lÓm”.

Lácte va ser presentat per, Rubén Peña, Pere Pau Montañés i Iván Vi-vas Pastor. Els portaestendards: José Maria González Jaén; Manolo Rodrigo Gálvez van fer la entrada al Palau de la Festa pujant a l’esce-nari i el president: Domingo Mori-lla Pineda va pujar a l’escenari per a posar les bandes acreditatives a la comissió 2013, cridant a les ma-drines 2012 Lara Sos i María Alabau, Dames de la Ciutat 2013.

A continuació la comissió 2013 de la Gaiata 8, “Portal de lÓm” integra-da per la madrina: Sara Ferrando Rubert; madrina infantil: Lola Mar-co Alors que van ser les últimes en omplir l’escenari, va anar pujant a les taules. La cort de les madrines de la Gaiata 8 per a 2013 esta inte-grada pel president honorífic: José Rovira Nive, la madrina d´honor: Anna Marín Gozalbo, les dames d´honor: Cristina López López; Ma-ria Delegido Rodríguez; Noelia Mar-tínez Andreu; Iris González Mila; els acompanyants: Francisco Beltrán Barrera; Alexandre Alabau Sacacia; Vicente Barreda Ramos; Aarón Mar-co Alors; madrina d´honor infantil;


Ainara Morilla Torres; dames d´ho-nor Infantils: Carla Ortuño Soto; Na-talia Dauffi Fabra; Berta Montañés Selma; Neus Alabau Rovira; Nata-lia Collazos Rovira; Balma Morilla Torres; Martina Ortuño Soto; Lledó Vicent Aparici; Acompanyants Infan-tils: Carlos Juan Burdeus; Jorge Vi-cent Aparici; Martín Aicart Manzano i Pepe Monfort Burdeus;

Presentació Oficial de la Gaiata 10 “El Toll”.El dissabte 24 de Novembre, es va celebrar, la presentació oficial de la Comissió de la Gaiata 10 “El Toll” per a la Magdalena de l’any 2013.

Les presentadores, Lidón García Ramos, Clara Vítores Trilles i Mar-ta Granel Sales, van donar entrada als portaestendards: Guillermo Lleó Badal i Juanma Queral Agramunt a qui acompanyaven les col·labora-dores: Ana Balado Mateu, Rosabel Endrino Prats, Teresa Gas Nebot i Carmén Lleó Badal.

Tot seguit es va donar pas als prota-gonistes de lány anterior, madri-na infantil 2012 i gaiatera d´honor 2013 Patricia Pascual Fernández i madrina 2012 i gaiatera d´honor 2013 Srta. Carmen Amparo Bernad Gil acompanyades pel vicepresi-dent de lássociació Sr. Félix Torres Porcar.

El president de la gaiata 10, Pas-cual Cerveró Escuder va rebre als membres més joves de la comis-sió de “El Toll”. En primer lloc, a la dama Eva Labernia García-Tizón acompanyada per Rubén Compte Pérez i la dama Sandra Noelia Al-mela Sanz acompanyada per Pa-blo López Orad. Seguidament es va anomenar als més xicotets, co-mençant per les dames infantils: Ana Torres Farinós i Ana Escudero Monge acompanyades per Sergi Casañ Molina, Balma Alonso Mira-vete i Clara Sanz Sobrino, Carla Tor-res Farinós acompanyada per Juan Cabello Pérez , completant Ariadna Álvaro Martínez acompanyada per Adrià Díaz Andreu i el més xicotet de la comissió, Nicolás Cabello Pérez. Finalment les màximes re-presentants de la Gaiata 10 “El Toll”

per a lány 2013, la madrina infantil Anna Díaz Andreu, i la madrina Ele-na Labernia García-Tizón, acompa-nyades pel president de lássocia-ció Pascual Cerveró Escuder, van ser rebuts amb el “Rotllo i Canya” dels Llauradors ,amb tot el públic posat en peu i obsequiant-los amb un calorós aplaudiment.

Presentació Oficial de la Gaiata 3 “Porta del Sol”El dissabte 1 de desembre es va celebrar la presentació oficial de la Comissió de la Gaiata 3, “Porta del Sol”.

Lácte presentat per Rosana Badía Portolés i Leire Blanca Martínez Bárcena, va fer pujar a l’escenari a tota la comissió de la “Porta del Sol”. A l’escenari van pujar en pri-mer lloc els portaestendards: Alex Lázaro Trujillo, Andrés González Soler, el col·laborador: Gonzalo Ca-talán Hervás i les col·laboradores, Raquel Provinciale Cazalla, Mari-na Amaya Pitarch i Lourdes Luján Arribas, que van esperar a que el president, José María Batán Font, posara la màxima acreditació a la madrina: Laura Martínez Bárcena i la seua cort d’honor, la madrina d´honor, Ariadna García Fenollosa, la Gaiatera de honor, Andrea Renau Vázquez, les dames d´honor, Ju-dith Alfonso Calvo, Isabel Lázaro Trujillo, Patricia Calvo García junt als seus acompanyants: Sergio Gil Herrero, Francisco Carmona Escri-bano, Marc Troncho Gasch i Ángel González Soler. I també a la comis-sió infantil, madrina infantil: Elisa-beth Carmona Escribano, madri-na d´honor infantil: Esther Renau Lleó, gaiatera d´honor, Neus Badía Portolés, gaiater d´honor, Adrián Lázaro Trujillo, dames d´honor in-fantils: Amanda Queral Escribano, Stella Allen Lázaro i acompanyants Infantils: Ángel Allen Lázaro i Hugo Ramírez Ostos.

Presentació Oficial de la Gaiata 11 “Forn del Pla “El dissabte 8 de desembre, va tin-dre lloc, la presentació Oficial de la Comissió de la Gaiata 11 “Forn del Pla”. Lácte va ser presentat per: Alejandra Alberto i Jorge Blasco.

En primer lloc, com es habitual, van pujar a les taules de l’escenari els portaestendards Iván Bonet Man-selgas i el Infantil, Raúl Salvador Más, junt a les col·laboradores: Lu-cía Palanques Gómez i Marian Sidro Maneus.

El president: José Miguel Sidro Tri-lles, va posar la banda acreditativa a les madrines i cort d’honor que van pujar a l’escenari del braç dels seus acompanyants: madrina 2013, Car-la Alberto Breva, madrina d’honor: Teresa Gas Nebot. Dames d’Ho-nor: Núria Escuder Causanilles, Eva Martínez Dasí, Cristina Salva-dor Mas, Idoia Serrano Tuzón i Laia Tirado Alcántara. Acompanyants: Juan Fortanet Causanilles, José Gas Aparici, Daniel Martínez Bardoll, Juan Antonio Ribalta, Daniel Torre-jón Ferrando i Marc Troncho Gasch. Així com també la comissió infantil: madrina infantil: Lucía Blasco Gó-mez. madrina d’honor infantil: Lle-dó Calero Andrés. dames d’honor Infantils: Noelia Breva Adell, Laura Godes Garbí, Adriana Llinares Vilar, Carla Serrano Tuzón, Carola Tirado Montserrat, Nuria Tirado Miralles i Lledó Tirado Miralles junt als acom-panyants infantils: David Armijo Cabedo, Javier Godes Garbí i Víctor Tirado Miralles.

Presentació Oficial de la Gaiata 19 “La Cultural”.El 15 de desembre es va realitzar la presentació de la Gaiata 19 “La Cul-tural”. L’acte presentat per Ico Zara-goza González i Mónica de la Cruz Gil, va reunir a l’escenari a tots els protagonistes representants de la Comissió de la Cultural per a 2013.

Una vegada a l’escenari els porta-estendards, Francisco Pozo Mora-les, Francisco Carmona Escribano i les Col·laboradores: Noelia Per-sonat Guerrero, Saray Traver Tena, Magdalena Dorado Martínez i María Camarero Porcar, poc a poc, la res-ta de la Comissió va omplir les tau-les del Palau on el president, Pablo Teruel Traver, va anar investint a les dames de la Comissió amb la banda acreditativa al igual que a les dues madrines: Lledó Díaz Rovira i la ma-drina infantil: Paula García Gómez.


La comissió composada per la ga-iatera d’honor: Noelia Gómez Leal, les dames d’honor: Jessica Paulano Delgado i Balma Porcar García, junt als acompanyants: Jonatán Cantero Funes i José Manuel Gurillo Pozo. Així com la comissió infantil, en-capçalats pels seus representants, la madrina infantil i el president infantil: Sergio Gómez Leal, la ga-iatera d’honor infantil, Paula Pozo López, la madrina d’honor infantil, Lucía Fernández Gaviño i les dames d’honor infantils: Noelia Lerín Mar-tínez, Llanos Martorell Pozo, Anna García Gómez, Iris Martorell Pozo, Lledó de la Prida Montañés, Cris-tina Temblador Archilés, junt als acompanyants infantils: Adrián de la Prada Montañés i Rubén Fernán-dez Gaviño. Una vegada omplit l’es-cenari, tot el públic posat en peu va obsequiar als protagonistes amb un calorós aplaudiment.

Presentació Oficial de la Gaiata 9 “LÉspartera”El 22 de desembre es va celebrar la presentació oficial de la Comissió de “LÉspartera”. A l’escenari van pujar les col·laboradores, María Qiuyu Fer-reres Díaz, Amanda Victoria Peris, Marina Nebot Díaz i Sofía Rodríguez Benages. Les presentadores Raquel Pérez González i María Qiuyu Ferre-res Díaz, van aportar calor a l’esce-nari en una nit on l’ambient nadalenc es notava per tots els racons.

La presidenta, Mª Pilar Díaz Flores i la resta de la comissió començant per les madrines Elisabet Giménez Frías i la madrina infantil, Águeda García Marzá, junt a tota la comis-sió, la gaiatera d´honor, Maica Ro-bles Gallén, la madrina d´honor, Noelia Personat Guerrero i les Da-mes d´Honor, Laura Palomo Mar-tí, Rosana Nebot Moreno, amb els acompanyants, Rafa Quiroga Alegre, Pascual García García i Omar Gar-cía Oller. Així con la comissió infan-til amb la gaiatera d´honor, Paula Burlacu Díaz i les dames d´honor, Libni Pérez Ortiz, Verónica Andreu Martínez, Natalia Victoria Peris i els acompanyants infantils, David Valverde Personat, Guillermo Gar-cía Marzá, Calep Pérez Ortiz i Alván Pérez Ortiz.

Acabada la presentació, les reines Cristina i Laura, junt a l’Alcalde de la Ciutat i el president de la Junta de Festes, van passar a saludar a totes les Comissions de Gaiates per a de-sitjar unes bones festes de Nadal.

Presentació Oficial de la Gaiata 4, “L’Armelar”.El 12 de gener, va ser l’acte de pre-sentació oficial de la Comissió de la Gaiata 4, “L’Armelar”, per a la Magdalena de lány 2013. El pre-sentador, Vicent Montolio, es va encarregar de conduir lácte on en primer lloc van fer acte de presèn-cia els portaestendards Daniel Pas-tor Català i Andrés Adell Sales als que acompanyaven les portadores de bandes i cuidadores Mª Carmen Guiral, Laura Doménech, Nuria Sil-vestre, Berta Blasco i Verónica Pra-das.

A continuació es van sumar els mà-xims representants de lány 2012, la madrina infantil i Dama de la Ciutat infantil 2013, Marta Juan Burdeus acompanyada pel seu President Infantil Hugo Monfort Burdeus. Tot seguit, el president de la Gaiata, En Roberto Blasco Ahís, va pujar a l’escenari per a imposar les bandes en primer lloc a les dames d´honor de la comissió major: Lledó Selma Vidal acompanyada per Matías Gua-dalajara, Rocío Oliva Pozo del braç de Pau Soler Huesca, Elena Vale-ro Quiroga junt amb Mohamed Alí Ahmedou i Andrea Pradas Barre-da del braç de Carlos Gimeno Nos. Així mateix també van fer acte de presència la “Gaiatera major” In-maculada Nos Sifres acompanyada de “LÁrmeler dÓr” dénguany en Joan Josep Trilles Font, seguits de la madrina d´honor Paula Asó Tole-do acompanyada pel vicepresident de la comissió en José Luis Nicolás Giner. Posteriorment, el president infantil José Vicente Gimeno Nos va rebre en léscenari a les xiquetes Mireia García Falomir acompanya-da per David Arenós Guiral, Natalia Flores Martín, Sofia Castelló Monto-liu, de la mà d´Álex Arenós Guiral, Carmen Gimeno Paolo acompanya-da pel seu germà Carlos, la gaiatera d´honor infantil Nuria García Falo-mir acompanyada per Mario Casa-

nova Ahís i la madrina d´honor Pau-la Adell Sales.

Finalment, el presentador va re-querir la presència dels màxims representants de la Gaiata 4 per a lány 2013, la madrina infantil Amanda Pastor Ruiz i la madrina Beatriz Asó Toledo acompanyades pel President infantil José Vicente Gimeno Nos i pel President Rober-to Blasco Ahís respectivament, que van ser rebuts amb tot el públic po-sat en peu i obsequiant-los amb un calorós aplaudiment.

Presentació Oficial de la Gaiata 14 “Castàlia”.El 19 de gener, es va celebrar la pre-sentació oficial de la Comissió de la Gaiata 14, “Castàlia” per a la Mag-dalena 2013. Les presentadores van ser Andrea Felip Martínez i María España Novoa, elles se van encar-regar de fer pujar tota la comissió a l’escenari, començant pel porta-estendard, Alex Lázaro Trujillo i les col·laboradores, Paula Torres An-dreu i Lola Múrria Arcusa. Tot seguit van fer la seua entrada les madrines i president de la Magdalena 2012.

El president de la Gaiata 14, Eloy So-ria va pujar a l’escenari per a posar les bandes a la comissió, començant pels mes menuts. Les dames d’ho-nor infantils, Alejandra Ayza Proco-pie, Marta Soliva Beser, Irene Tude-la Soriano, Sara Martínez Muñoz, Sara Mínguez Usó, Elena Mínguez Usó i Alba Claramonte Mondéjar. Posteriorment va pujar la comissió gran, dama d’honor, Tatiana Cas-tillo Roig, madrina d´honor, Beatriz Cano Museros i Gaiatera d’Honor, Nieus Lainez García, acompanyades per Marc Carmona Ponte, Francisco Javier Ibars Dordá i Antonio Arista Monferrer. Una vegada complet l’es-cenari amb tota la comissió que re-presentarà al sector de Castàlia per a la propera Magdalena, van pujar les madrines Anna Feliu Usó i San-dra Doménech Esteve i el president per a l’any 2013.

Presentació Oficial de la Gaiata 12 “El Grau” El dissabte 26 de Gener, va tindre


lloc al “Palau de la Festa”, la pre-sentació oficial de la Comissió de la Gaiata 12 “El Grau” per a la Mag-dalena de lány 2013.

La presentadora, Sara Cambronero Salvador, es va encarregar de con-duir lácte en el que a través de di-verses poesies va anar presentant els diferents membres de la comis-sió. En primer lloc, va fer acte de presència el portaestendard Ignacio Martín Ruiz a qui acompanyaven les col·laboradores Marta Cambronero Salvador, Laia Tirado Salvador, Ma-ría Guzmán Santolária i Alejandra Cosín.

Després van pujar els presidents, Antonio Tirado Serrano i el infantil, Pablo Ortiz Salvador, que imposari-en les bandes a les seues correspo-nents comissions. Va correspondre presentar en primer lloc a la comis-sió infantil: Gal·la Calvo Santolária acompanyada per Vicent Sánchez Tellols, Edurne Hidalgo Martínez, Paula Ràfels García, María Gómez Vicente de la mà dÍgarki Morales Torrejón, Alejandra Aparici González, i Vera Sánchez Tellols acompanyada per Ferran Guardiola Torres.

A continuació, la comissió major formada per Míriam Hidalgo Can-tavella acompanyada per Pedro Espada Bueso, María Sòria Albiol, acompanyada per Francisco Jimé-nez Beltrán, i Carla Tirado Salvador, acompanyada per Lorenzo Cumba de la Rosa. Posteriorment, es van sumar els màxims representants de lány 2012, la madrina infantil, Andrea Ballester Àlava i la madrina Victòria Salvador Navarrete acom-panyades pel seu President Antonio Fernández Ruiz.

Finalment, la presentadora va re-querir la presència dels màxims representants de la Gaiata 12 per a lány 2013, la madrina infantil Inés Ortiz Salvador i la madrina Isabel Carrillero Gorrita acompanyades pel president infantil Pablo Ortiz Salvador i pel president Antonio Ti-rado Serrano respectivament, que van ser rebuts amb tot el públic po-sat en peu i obsequiant-los amb un calorós aplaudiment.

Presentació Oficial de la Gaiata 7 “Cor de la Ciutat”.El dissabte 2 de febrer, es va cele-brar la última presentació oficial de gaiata per a la Magdalena 2013, sent la de la Comissió de la Gaiata 7, “Cor de la Ciutat”. Els presenta-dors i presentadores, molt coneguts per la gent de les gaiates van ser Michel, Cristina Beltrán (Dama de la Ciutat 2011) i Cecilia Luján (Dama de la Ciutat Infantil 2012), que van començar, cridant a la comissió per a que pujara a l’escenari.

El president Manuel J. López Palo-mino, va ser qui va posar les bandes acreditatives. Els portaestendards José Ferrer Sánchez, Antonio Cam-pesino Izquierdo, i les col·labora-dores Ana Ferrer Ruíz, Iris Macias Lara, Merche Chert Parra, Ana Be-lén Sauceda Orero, seguits per las madrines 2012, Nayla Guimerá i Marta Font.

A continuació, va pujar la comissió infantil: Nadia Pérez Sauceda, Yai-za Campesino Izquierdo, Sofía Gui-merá Navarro, María Marín Falomir, Noelia Fabra Galí, Sheila Martínez Sancho; seguits per la comissió major: Lourdes Luján Arribas, Cris-tina Jaén Guaita, Carmen Salvador Romero, Aída Gómez Furió, Amanda Galí Ortiz, Julia Lluc Sánchez, Diego Fauvell Fornás, Victor Agost Pitarch, Juan Luís Saura Villar, David Gómez Agut, Joel Monferrer Cherta. Tot se-guit, la madrina d’honor Yaiza Vicia-no Pérez i la gaiatera d’honor: Lidón Batiste Salazar Finalment les ma-drines 2013, Mónica Toledo Llorens, i la madrina infantil, Alexia González Izquierdo van pujar a l’escenari.

Homenatge a les comissions de sector.El dissabte, 9 de febrer va se l’ho-menatge a les comissions de sector que es va realitzar al Palau de la Festa i va estar presentat per Vicent Montolio. Sobre la idea d’un “ho-menatge a la dona castellonera” i música ambiental de Jacaranda, les gaiates van anar pujant a l’escenari en tres blocs, en primer lloc de la una a las sis. En segon lloc de la set a la tretze i finalment de la cator-ze a la dinou. Una vegada complet

l’escenari amb la presencia de to-tes les dames de sector, va pujar la reina Cristina Pastor Salines per a fer un emotiu discurs d’agraïment a tots els sectors pel treball realitzat durant tot l’any per a fer els monu-ments que es lluiran durant la Mag-dalena 2013.

Homenatge a les comissions de sector infantils.El diumenge, 10 de febrer per la vesprada, va se l’homenatge a les comissions de sector que es va re-alitzar al Palau de la Festa i va estar presentat pel xiquet Iván Vivas Pas-tor de la Gaiata 8, qui va ser el ga-lantejador de la Reina Infantil 2012, Carla Collazos Rovira. Sobre la idea dels jocs populars de la ciutat, les comissions infantils de les gaiates van anar pujant a l’escenari en tres blocs, en primer lloc de la una a las sis. En segon lloc de la set a la tretze i finalment de la catorze a la dinou. Una vegada complet l’escenari amb la presencia de totes les dames de sector, va pujar la Reina Infantil, la xiqueta Laura Turch Benedito, que va contar la seua trajectòria dins del mon de la festa i va lloar a totes les comissions infantils, i als xiquets i xiquetes de la ciutat.

Festes de Carrer i altres Cele-bracions

Assistència de la Reina de les Fes-tes de Castelló, Cristina Pastor Sa-lines a Borriana. El diumenge dia 9 de setembre, la Reina Cristina Pastor Salines, va assistir en Borriana per a partici-par en la Batalla de Flors, acte en què desfilen les carrosses de gran originalitat, treball i vistositat. LÁ-grupació Filharmònica Borrianenca va posar el toc musical a la Batalla de Flors. El confeti, junt amb les carrosses, va inundar de color el centre de Borriana i Cristina Pastor va gaudir del seu primer acte oficial com a representant de les Festes de Castelló, acte en què va estar acom-panyada per la Fallera Major de Va-lència, Sandra Muñoz, i la Bellea del Foc dÁlacant, Elena García. Totes elles van ser rebudes per lálcalde


de Borriana, José Ramón Calp, Aída Bort i Carla Valero, Reina Fallera i Reina Fallera Infantil de les Festes de Borriana.

Les Festes Patronals de la Miseri-còrdia van culminar amb un magní-fic castell de focs artificials junt al riu, disparat per la pirotècnia local Reyes Martí.

Festivitat Mare de Déu de la Balma.La Reina de les Festes de Castelló, Cristina Pastor i les dames de la ciu-tat, junt al president i membres de la Junta de Festes, van assistir als actes religiosos en honor a la Mare de Déu de la Balma, celebrats el diumenge, 30 de setembre de 2012 a la Parròquia de la Sagrada Famí-lia, la solemne missa va ser oficiada pel frare Francisco Viciano Flors.

Finalitzada la missa, es va fer la pro-cessó que va concloure davant de la casa dels Clavaris, la família Pachés Ramos i els clavaris entrants, famí-lia Peña Viciano. Per a finalitzar es va fer un ‘porrat popular�.

Festivitat de “Sant Francesc d’Assis”.La Reina de les festes acompanya-da per les dames de la ciutat i mem-bres de la Junta de Festes, assisti-ren durant el matí del diumenge 2 d’octubre als actes religiosos en ho-nor a San Francesc d’Assis.

La processó va partir del núm. 91 del carrer Sant Francesc fins a lés-glésia de la Santíssima Trinidad, on va tindre lloc la solemne missa que va comptar amb la participació de la coral Veus de Lledó. Al finalitzar la missa la processó va continuar pels carrers: Menéndez i Pelayo, Filoso-fe Balmes, Navarra, Sant Francesc, Méndez Núñez, Canonge Segarra, Comte Noroña i Sant Francesc. Al finalitzar es va oferir un vi d´honor als participants i veïns.

Festivitat de “Sant Francesc dÁs-sís”, carrer Nuñez d’Arce.La vesprada del dimarts 4 d’oc-tubre es va celebrar l’eucaristia i solemne processó en honor a Sant Francesc d’Assis dins dels actes organitzats per l’Associació Cultu-

ral Francesc i Clara d’Assis de Cas-telló de la Plana.

La missa en honor a Sant Francesc d’Assis realitzada en lésglésia del Reial Convent de les Monges Caput-xines, va tindre una part musical a càrrec de la Coral Pentecosta. Posteriorment es va formar la pro-cessó, amb regidors, la Reina de les festes Cristina Pastor Salines, da-mes de la ciutat, president i mem-bres de la Junta de Festes, presi-dent de lÁssociació, Sr. Montañés, associats i veïns del barri, amb la participació de la Unió Musical Cas-tellonenca, que van acompanyar el sant pels carrers Núñez dÁrce, Go-vernador, Ruiz Vila, Major, plaça Mª Agustina, Governador i Núñez dÁr-ce de tornada al convent. Al finalit-zar la processó, es va oferir un vi d´honor als assistents, i llançament dúna monumental traca, amb aca-bament dún mini castell de focs artificials.

Assistència de la Reina amb motiu de la festivitat de Santa Bàrbara.El matí del diumenge 7 d’octubre es va celebrar la solemne processó i eucaristia en honor a Santa Bàrba-ra, com a principal acte de les festes del carrer Santa Bàrbara i voltants. La missa, celebrada a la Parròquia de la Sagrada Família va ser ofici-ada per D. Joaquín Guillamón amb la col·laboració de la coral ´Schola Jubilemus´.

Els Clavaris iixents, Cristóbal San-miguel Ferrara i Mª Dolores Martí Mateu, junt als Clavaris entrants, Daniel Buj Alegre i Consuelo Alegre Sales, van convidar als assistents a un porrat.

Festivitat de Sant Fèlix de Cantalici.El diumenge 14 d’octubre, la Reina de les festes de Castelló, Cristina Pastor acompanyada de les dames de la ciutat i membres de la Jun-ta de Festes, ha assistit als actes religiosos amb motiu de la festi-vitat de Sant Fèlix de Cantalici. La processó amb la imatge del sant, va recórrer els carrers Sant Roc i voltants acompanyats per la Colla de Dolçainers i Tabaleters Xaloc i la Banda Municipal de Música de

Castelló, fins aplegar a l’església de la Sagrada Família, on va tenir lloc la solemne celebració eucarística solemne presidida per monsenyor Casimiro López Llorente (Bisbe de la Diòcesi de Sogorb-Castelló), amb la participació de l’agrupació Schola Jubileum. Al finalitzar léucaristia es van cantar els goigs al sant i es va repartir el pa beneït. Finalitzada la missa, la processó va continuar pels carrers: Ronda Magdalena, Ar-rufat Alonso, plaça Clavé, Sant Fèlix, finalitzant en el núm. 45 del carrer Sant Roc on es va oferir un porrat popular.

Assistència de la Reina de les fes-tes amb motiu de la festivitat de la Mare de Deu de Lledó.El matí del diumenge 21 d’octubre es va celebrar la solemne processó i eucaristia en honor a la Mare de Déu del Lledó, acte principal de les festes dels carrers Mare de Deu de Lledó i Lope de Vega. Tant autori-tats, Reina de les festes de Castelló, dames de la ciutat, membres de la Junta de Festes, membres de Gaia-tes i veïns entre altres participants van acompanyar a la Verge fins a la Parròquia de la Sagrada Família, on es va celebrar la eucaristia. La mis-sa va contar amb la col·laboració de la rondalla de l’ONZE.

Assistència de la Reina de les fes-tes, amb motiu de la festivitat de “Sant Roc del Raval”.El diumenge 28 d’octubre, es va ce-lebrar la solemne processó i euca-ristia en honor a Sant Roc del Raval. Autoritats, Reina de les festes de Castelló, dames de la ciutat, mem-bres de la Junta de Festes, mem-bres de Gaiates i veïns entre mes participants, acompanyaren al sant en processó fins l’església Parro-quial de Nostra Senyora del Carmen on va tindre lloc la solemne eucaris-tia oficiada pel prior de la Basílica del Lledó, mossèn Josep Miquel Francés i Camús i cantada per la rondalla “Els Llauradors”.

Cartell guanyador del Concurs de cartells Magdalena 2013El divendres 2 de novembre en la Sala d’Exposicions de la Fun-dació Dávalos-Fletcher, el Jurat


qualificador del concurs de car-tells presentats per a anunciar les Festes de la Magdalena del l’any 2013, va acordar donar como gua-nyador, l’obra presentada baix el lema “Tots de Romeria” realitzada per Yvan Gost Gussó de Peníscola (Castelló).

Assistència de la Reina de les fes-tes amb motiu de la festivitat de “Sant Roc de la Vila”.La Reina de las festes de Castelló, acompanyada per les seues dames i membres de la Junta de Festes, assistiren el diumenge dia 10 de novembre als actes religiosos ce-lebrats en honor a Sant Roc de la Vila. La pluja no va poder evitar la realització de la processó que va transcórrer pels carrers Ensenyan-ça i Cavallers, fins la Concatedral de Santa María.

En la processó, davant de la capella del sant (en el carrer Cavallers) , es va fer una pausa per a escoltar la marxa de la ciutat interpretada per la Colla de Dolçainers i Tabaleters Xaloc.

Assistència de la Reina amb motiu de la festivitat de “Sant Nicolau de Bari”. La Reina de les festes de Castelló, acompanyada de les seues dames i membres de la Junta de Festes, van assistir el dijous 6 de desembre pel matí als actes religiosos celebrats en l’església de Santi Nicolau, en honor a Sant Nicolau de Bari. La eucaristia es va celebrar per mos-sén Josep Miquel Francés i Camús acompanyat per la coral “Schola Ju-bilemus”.

Assistència de la Reina de les Fes-tes amb motiu de la festivitat de la Immaculada Concepció. .La Reina de les festes de Castelló, acompanyada de les dames de la

ciutat i membres de la Junta de Fes-tes, va assistir el dia 8 de desembre als actes religiosos celebrats en la Concatedral de Santa María, en ho-nor a la Immaculada Concepció.

Festivitat de “Sant Roc de Cassola i Canyaret”Les dames de la ciutat, acompa-nyades per membres de la Junta de Festes, van assistir en el matí del diumenge, 16 de desembre, als actes religiosos celebrats en la “Ca-pella de la Sang” amb motiu de la festivitat de “Sant Roc de Cassola i Canyaret”

Assistència de la Reina de les fes-tes amb motiu de la festivitat de Sant Roc del pany de Santo Domin-go.El diumenge, 23 de desembre, la Reina de les festes de Castelló, Cristina Pastor Salines, acompa-nyada per les dames de la ciutat i membres de la Junta de Festes, va assistir als actes religiosos cele-brats en la parròquia de Sant Vicent, en honor a “Sant Roc del pany de Santo Domingo”.

Les Reines de les festes visiten els Betlems inscrits en el “XIX Con-curs Ciutat de Castelló”.El dimecres 26 de desembre pel matí, les Reines de les festes de la Magdalena Cristina Pastor Salines i Laura Turch Benedito, junt amb altres membres del jurat format a l’efecte, van visitar els betlems inscrits en la categoria “Grans Bet-lems” del “XIX Concurs de Betlems Ciutat de Castelló”.

Tant Cristina com Laura, van que-dar sorpreses i admirades del tre-ball realitzat per les diverses per-sones i entitats, que han participat en aquesta edició que any rere any, segueix sent una tradició tan arrela-da a les nostres terres.

Assistència de la Reina amb motiu de la festivitat de Sant Roc de Vora Sèquia.La Reina de les festes de Castelló, acompanyada per les seues dames i membres de la Junta de Festes, van assistir en el matí del diumen-ge 13 de gener, als actes religiosos celebrats en la parròquia de Sant Agustí, en honor a “Sant Roc de Vora Sèquia”. Finalitzada la missa, la processó va continuar pels car-rers Major, Núñez dÁrce, Governa-dor, Adoberies, Orpesa, Tarragona, Governador, Ruiz Vila, finalitzant en el carrer d’Asarau on es va oferir un porrat popular.

Assistència de les Reines amb mo-tiu de la festivitat de Sant Antoni Abad.La Reina de les festes de Castelló, Cristina Pastor Salines, la Reina in-fantil Laura Turch Benedito i les da-mes de la ciutat, van assistir en el matí de diumenge 27 de gener, a la proces-só en honor a Sant Antoni Abad, i a la posterior lliurament de rotllos i cintes commemoratives en lávinguda de la Mare de Déu del Lledó, enfront de lésplanada de lÁuditori i Palau de Congressos de Castelló.

Assistència de la Reina de les fes-tes Cristina Pastor Salines, a la Fira Internacional de Turisme (FI-TUR).Dimecres 30 de gener, la Reina de les festes, Cristina Pastor Salines va anar a Madrid a la fira turística “FITUR” per a representar la Mag-dalena i els festejos fundacionals declarats Bé d’Interès Turístic In-ternacional. Cristina, Reina de les festes de Castelló del 2013, junt amb lÁlcalde, nÁlfonso Bataller i la Regidora de Turisme, na Marta Gallén, van presentar de manera oficial la nova “polsera magdale-nera” de la que s´han editat 50.000 exemplars.

25anysdeJunta


ORIGEN DE LA “JUNTA”I PRIMERES ACTUACIONSL’Alcalde de la ciutat, D. Benjamín Fabregat, va convocar un grup de col·legues de la província i altres persones que van participar en l’adorn dels carrers el dies 13 i 14 de juny de 1943 amb motiu de la com-memoració de la Liberación, com es titulava la festa aleshores i, el dia 16 de novembre de 1944, es va fer la reunió. Abans d’aquesta ja s’ha-vien fet altres manifestacions fes-tives, com la presentació del vestit de castellonera, l’òpera La Filla del Rei Barbut, lletra de Josep Pascual Tirado i música de Matilde Salvador, etc., sempre pensant en millorar la festa.

Uns dies després, el 22 de novem-bre de 1944, es constitueix la Jun-ta essent President el regidor José Miazza Bueso i la resta la formen: Vicepresident: José Simón Hernán-dez; Secretari: Carlos Murria Arnau; Vicesecretari: Manuel Peláez Gas; Tesorer Antonio Vié Aicart; Conta-dor: Antonio Pascual Felip i Vocals: José Antonio Pata Galante, Cesar Arredondo Bombón, José Folch Sa-font, José Traver Tomás, Carlos G. Espresati, Domingo Traver Escrig, Francisco Ruiz Ribelles, Ricardo Te-

gedor Heller, José Segarra Enrich,

La Junta Centralde Festejos de la Magdalena

José Prades García. 2013

Manuel Sanz Blanco, Luis Rodríguez Bajuelo, Ramón Ripoll Montañés, Bernardo Artola Tomás, Eduardo Codina Armengot, Vicente Bellés, Manuel Segarra Ribés, Juan Bau-tista Porcar Ripollés, Manuel Vilar Montesinos, Juan Fabregat Sales, Manuel Breva Valls, Jaime Nos Ruiz i Emilio Pérez Navarro.

Aquesta Junta comença a treba-llar immediatament, ja que en ella es va plantejar pel vice-president, José Simón Hernán-dez, la construcció de gaiates monumentals i en reunió posterior els membres Se-garra Traver (Juan Bautis-ta) i Pascual presentaren en un plànol la distribu-ció de la ciutat en dotze sectors.

El primer que aquesta Junta va fer al carrer i d’una forma extra-ordinària, va ser el Pregó de 1945, que creat per Manuel Segarra Ribés va impressionar a tothom, com molts anys després segueix ocorrent.

En aquests moments no formaven part de la Junta els presidents dels Sectors i en una reunió en què van ser convocats, un d’ells, va pregun-tar com podria definir-se la gaiata, a la qual cosa va contestar Antonio Pascual Felip que “la gaiata és un esclat de llum sense foc ni fum”, que va ser acceptada immediatament.

Una altra de les coses que encara perdura és l’emblema de la Junta que va dissenyar José Simón i va di-buixar Luis Sales Boli, estant cons-tituït per l’escut de la ciutat damunt d’una gaiata de gotets i en la part baixa, un rotllo.


També es va promoure el Reglamen-to por el que ha de regir-se la Junta Central de Festejos de la Magdalena i va ser aprovat per l’Ajuntament, el 20 de febrer de 1946, en el qual ja s’inclouen els presidents de les ga-iates, la qual cosa feia que hi hagués més gent en les sessions de la Jun-ta i que es mesclaren les opinions. En algun moment el membre Pas-cual Felip va proposar que per aca-bar les reunions es poguera dir el crit “Magdalena” i que contestaren amb el “Vitol”. D’aquesta manera va nàixer.

L’any 1946 es va convocar, el 3 de febrer, el concurs de pasdobles a la plaça de bous i d’acord amb la pro-posta de Antonio Pascual es titularia “Rotlo i Canya”. Aquest va ser gua-nyat pel mestre José García Gómez, posant-li com a lletra la proposada per Ángel Sánchez Gozalbo.

Un altre acte posat dintre del pro-grama fou el ¡Magdalena Vitol! en l’any 1949, que consistiria a reunir l’últim dia de les festes totes les ga-iates a la plaça Major i al finalitzar l’acte, cada una es portaria al seu lloc per guardar-la al seu sector. Però les circumstàncies manen i el dia 27 de març, l’últim dia de les festes, va venir plovedor i per la qual cosa només van acudir la número 3 i la número 8, que van ser les gua-nyadores dels premis. L’any 1950 també es va convocar la concentra-ció de les gaiates a la plaça Major, per celebrar el mateix acte però, aquesta vegada sense pluja, també va ser un fracàs i abans que s’aca-baren les festes alguns presidents demanaren la supressió de dit acte. En l’any 1960 degut a la coincidèn-cia de les Festes de la Magdalena amb les de Sant Josep de València la romeria es va celebrar l’últim diu-

menge de les festes i la desfilada de les gaiates, el dilluns següent, per la qual cosa es van portar estes a la plaça Major, com s’havia volgut fer abans i ha sigut l’única vegada que s’ha fet així el Magdalena Vitol.

PRESIDENTSDE LA “JUNTA CENTRAL“Per l’ordre en què van ser presi-dents són els següents:

José Miaza Bueso: Va presi-dir totes les creacions que hem anomenat des de 1945 a 1948.

Fernando Falomir Gil: Des de 1949 fins a 1954. Va presidir les Festes del VII Centenari de la Fundació de la Ciutat i va in-cloure en el programa de festes l’homenatge al rei En Jaume. En 1949 es va crear el Pregó Infantil.


Joaquín Casanovas Domenech: Com a President de 1955 va in-troduir la Fira de l’Automòbil i del Motor.

Joaquín Tárrega Mor: Fou President l’any 1956. Va crear el partit de bàsquet, a celebrar en la Porta del Sol i el Certamen Musical de Bandes Civils.

Vicente Adsuara Peris: Els anys 1957 i 1958 va ser el President

que va portar al Princep Canta-cuzeno, gran aviador, i va crear la Torrà de la Sardina en les fes-tes de Sant Pere al Grau.

Pedro Botella Puig: Va presidir la Junta els anys 1959, 1960 i 1961. Fou gran opositor a Fertiberia.

Álvaro Nebot Capdevila: Els anys 1962 i 1963 que va presidir la Junta, va crear el Premio a los mejores de España que se lliurava a l’Hostal de la Llum.

José Climent Llorca: Des de 1964 fins 1966 va presidir la Junta i va introduir les Comparses de Moros i Cristians de Muro, en el Pregó de 1966 i va demanar la supressió dels postes d’on prenien la llum les gaiates en la Processó.

Manuel Godoy Soler-Espiauba: Va ser President en 1967 i va in-troduir el mocador verd que s’hi porta a la Romeria.

Joaquín Pitarch Roig: En 1968 i 1969 va presidir la Junta ce-lebrant el 25 aniversari de la seua creació, creant-se la figura de Reina Infantil.

Carlos Torlá Cepriá: Els anys 1971, 1972 i 1973 la

Junta presidida per ell, va crear el I Coloquio Enológico

del Mediterráneo i va dur a Poli-

to y sus Anastasios per animar les festes. En 1971 es va inaugurar La Pèrgola com a recinte de fes-tes.

José Carot Juan: Des de 1974 a 1978 com a President de la Jun-ta va incloure en el programa el Trofeu Magdalena d’Atletisme i la creació del Certamen Literari Infantil.

Miguel Mulet Ortiz: L’any 1979 va presidir la Junta i es va crear el Campeonat de Guinyot entre els bars de Castelló, jugant-se la final junt al Campanar i es va reviure la Volta a Peu a Castelló.

José Vicent Martí: Fou President des de 1979 fins a 1987 i va intro-duir l’ampliació del número de Sectors passant de 12 a 19; aug-mentà la quantitat de casetes del Mesón del Vino, va suprimir el Certamen Literari, va crear l’homenatge a les Dames dels Sectors, entre altres coses.

Clemente Agost Moner: Fou l’últim President de la Junta Cen-tral de Festejos de la Magdalena, Tinent d’Alcalde de l’Ajuntament i va aconseguir que desapare-guera, formant-se la Junta de Festes amb l’elecció dels mem-bres.

Aquesta és, un poc succinta, l’exis-tència d’aquella Junta Central de Festejos de la Magdalena que va aconseguir portar a bon terme les Festes de la Ciutat.


Parlar de la Fundació Muni-cipal de Festes per a mi té un gran valor afectiu ja que es tracta d’un projecte que vaig veure nàixer, que vaig viure el seu esperit inicial i vaig poder presenciar el seu desenvolu-pament.

Avui se’m demana que rememore aquells primers moments del canvi d’estructura de les festes i ho faig amb una visió tranquil·la i feliç, com de treball fet amb estima i esperan-ça de futur.

L’any 1987 fou políticament con-vuls a nivell municipal. El CDS ha-via d’assumir en el nou govern la Concejalia de Festes, però després d’iniciar contactes amb el món de la festa, renuncià a assumir aques-ta concejalia i finalment l’alcalde Gozalbo em demanà que assumira aquesta responsabilitat.

De primeres em vaig negar. Jo vaig acceptar anar a la llista socialista per tal d’encarregar-me dels ser-veis socials, però la petició insistent, tant des de l’Alcaldia com des del partit, van vèncer la meua inicial ne-gativa. Vaig posar la condició de que en un any buscaríem una fórmula nova perquè persones i entitats re-alment vinculades als quefers de la festa s’encarregaren dels treballs i responsabilitats que conduïren a la

substitució del Concejal de festes per tal de despolititzar aquest ens que pel seu caràcter festiu havia de tenir un aire totalment participatiu.

El treball que vaig fer fou complex. Integrar les diferents àrees de res-ponsabilitat, des de les més tèc-niques a les més funcionals, en la nova estructura no era gens fàcil, però vam comptar amb la compren-sió de molts que van veure en el projecte una possibilitat de rellan-çar la festa.

Aquell canvi produí uns resultats positius. L’entrada d’equips res-ponsables amb ganes de treballar per les festes, sense buscar ob-jectius d’altres nivells, ni avantpo-sar interessos estranys a la festa, donà nou ímpetu a la celebració. Aquest canvis ompliren d’esperan-ça el futur.

Actualment i des de fa uns anys el món de la festa, pot haver perdut la seua brúixola, convertint-se en un patrimoni de qualsevol formació po-lítica. Crec i opine que qualsevol ma-nifestació festívola no es patrimoni de ningú. Aquesta manifestació són i és de tota la ciutadania sense cap excepció. Tots som festers a dife-rents nivells, en la seua realització, gestió i desenvolupament. Tan sols estem per això per col·laborar i tre-

ballar per a que aquesta ciutat tin-gue les millors festes.

Crec que deuríem tornar a aquell esperit que va dur a crear la Fun-dació i el Patronat desvinculant la festa d’interessos partidistes, a re-prendre l’esperit ciutadà i alliberar les estructures festives d’argolles i interessos que, encara que a alguns els semblen lògics, no ho són.

Hem de tenir ben clar que ningú és propietari de les Festes, ni els polí-tics que un moment les promouen, ni les juntes que les gestionen, ni les comissions que les realitzen.

I com no, el meu reconeixement al exconcejal de les festes de Castelló Pepe Vicent que va saber transfor-mar-les traient-les dels paradors elitistes i fent-les realment popu-lars, convertint el carrer en l’espai viu i festiu que avui vivim. I açò que avui ens sembla lògic i normal li va costar treball i incomprensió per part de molts que en el seu immobi-lisme arribaren a dir que era el final de les nostres festes.

La festa és part important de la vida i per tant ha de sentir-se lliure, oberta als nous temps i viva.

Clemente Agost ManerPresident de la Junta Central de

Festes 1988

La FundacióMunicipal de Festes

Junta Central de Festejos de la Magdalena 1988Clemente Agost ManerPresident de la Junta Central de Festes 1988


Una sessió extraordinària de l’Ajuntament de Castelló cele-brada el 26 de febrer de 1988, amb l’objecte de debatre l’organització i desenvolupament de les festes de la Magdalena, fou l’inici de la rees-tructuració de les festes de Castelló i donà origen al que hui és la Funda-ció Municipal de Festes.

Els quatre partits polítics amb re-presentació a l’Ajuntament coincidi-ren en la necessitat de renovar l’es-tructura d’organització del món de la festa a la ciutat. Aliança Popular, Centre Democràtic i Social, Partit Socialista Obrer Espanyol i Unitat del Poble Valencià presentaren i deba-teren propostes durant vàries hores. La sessió, que havia començat a les 12 hores, inclús es va interrompre per intentar arribar a un consens. Fi-nalment es reprengué a les quatre i mitja de la vesprada, l’alcalde Daniel Gozalbo Bellés (PSOE), pogué anun-ciar el acord i s’aprovà una proposta amb el vot a favor unànime.

L’acord bàsicament consistia a con-vocar una Assemblea de Festes una volta transcorreguts seixanta dies de la celebració de las festes de 1988. Eixa assemblea hauria d’es-collir a la Junta de Festes, redactar uns estatuts que substituïren als vigents de 1946 i fixar les relacions entre l’Ajuntament i la Junta de Fes-tes. Els quatre grups polítics reu-nits en comissió anomenarien les persones que devien formar part de la Assemblea en la qual estarien representades les entitats cíviques i culturals de la ciutat.

Amb l’objecte de donar compliment a l’acord, els portaveus dels distints grups acordaren crear una comissió

especial que redactés les propostes que en els tres punts havien de pre-sentar-se a l’Assemblea de Festes: elecció de la nova Junta, nous Estatuts i relacions amb l’Ajuntament. Aques-ta comissió d’assessors la formaren Maria Ángeles d’Amato, José María Arquimbau, Vicente Das, José Roselló, Miguel Soler, Josep Miquel Francés, Francisco Pascual i Sebastián Pla.

El dia 5 d’abril de 1988 convocats per l’alcalde Daniel Gozalbo, els concejals Alfredo Cadroy (PSOE), Carlos Fabra (AP), Hipólito Beltrán (CDS) i Antoni Porcar (UPV), es re-uniren amb el grup d’assessors i una volta analitzat el contingut de l’acord municipal, establiren el ca-lendari de treball que havia de cul-minar el procés amb la celebració de la Assemblea de Festes.

La comissió d’assessors treballà in-tensament durant els mesos d’abril i maig en llargues sessions que es celebraven a l’Ajuntament a partir de les deu de la nit per poder fer compatible l’activitat professional amb la col·laboració sol·licitada pel consistori.

En el tema dels nous Estatuts la idea principal era aconseguir la participació del major nombre de ciutadans interessats en el món de la festa, de manera que la nova or-ganització fora capaç d’integrar to-tes les idees, totes les inquietuds, sumar iniciatives que aconseguiren modernitzar i agilitzar el món de la festa. Tan sols des de la diversitat, des de la participació de tots els col-lectius, des de la renovació constant s’aconseguiria l’evolució positiva. D’aquesta forma la nova organitza-ció havia de ser una font contínua d’idees que garantira el futur i la participació ciutadana.

L’elecció de la Junta de Festes també deuria reflectir eixe desig de renovació, integració i evolució constant. Per tot açò s’ideà un sis-tema obert de forma que tots foren electors i elegibles. Per aquesta via s’anomenarien 17 membres de la Junta de Festes, els més votats, que procediren dels distints col·lectius cívics i culturals. Finalitzada la vota-ció, els electes haurien de reunir-se per anomenar un president d’entre els disset i aquest, reforçar l’equip

Segles de tradició i d’il·lusió renovades7

Sebastián Pla ColominaPresident de la Junta de Festes 1989-1990


final anomenant set nous membres que completassen la Junta de Fes-tes amb un mandat de dos anys.

Las relacions amb l’Ajuntament ha-vien de tindre especial cura. Primer, perquè les propostes en tots els te-mes havien de tenir la capacitat de no trencar el consens aconseguit. Segon, perquè el món de la festa volia mantenir la seua capacitat de decisió i independència de gestió, però també clarament reconèixer que eixa independència provenia d’un acte de generositat municipal que pretenia fomentar la participa-ció ciutadana en la vida municipal. L’Ajuntament, com a responsable últim de la gestió municipal, havia de tenir els mecanismes suficients de control sense que això suposés coartar la capacitat d’acció, ni la ini-ciativa de la Junta de Festes.

El procés culminà amb la celebració de l’Assemblea Constitutiva el dia 11 de juny de 1988. Aquesta reunió fou presidida per Francisco Pascual, vicepresident fou Jorge Moll, María Ángeles d’Amato secretària i Emi-lio Olucha secretari segon. Després d’una intervenció de l’alcalde expli-cant el procés s’entregà documen-

tació relativa a l’acord municipal i a les conclusions i propostes de la co-missió d’assessors. El president de l’Assemblea fixà el dia 18 de juny de 1988 per la celebració de la sessió que havia d’aprovar la nova estruc-tura i escollir la primera Junta de Festes de la nova etapa.

L’Assemblea del dia 18 de juny es celebrà i actuà com a ponent per part de la comissió d’assessors José María Arquimbau. Les inter-vencions i els debats es prolongaren des de les deu i mitja del matí fins a les cinc de la vesprada, únicament interromputs per l’hora de descans del dinar. Conten les cròniques que “fou una sessió en què tots els as-sembleistes demostraren els seu esperit fester i gran capacitat de di-àleg, sense crispacions ni tensions, per acceptar sense problema el cri-teri de la majoria”.

Efectivament la nova organització i els seus estatuts s’aprovaren per una gran majoria de vots, no van haver vots en contra i tan sols tres abstencions. També s’escollí als disset membres de la Junta de Fes-tes com estava previst d’entre els trenta-set presentats.

Foren elegits: Juan Vicente Bellido, Elisabeth Breva, Manuel Castellano, Mª. Angeles d’Amato, Jacinto Do-mínguez, Vicente Farnós, José Mi-guel Juan, Jorge Moll, Casto Moya, Nicesio Natal, José Ramón Navar-ro, Antonio Carlos Pérez, Ignacio Piqueras, José Roselló, José Luis Serrano, Miguel Soler i qui subs-criu Sebastián Pla. Realitzada la pertinent votació entre els disset i elegit president per majoria, vaig tindre l’oportunitat d’anomenar set nous membres que foren Miguel Vi-dal, Consuelo Pastor, Sixto Barberá, Juan Antonio Llopis, Vicente Ramos, Francisco Pascual, Juan José Pérez i Juan Prades. Així quedà formada la primera junta de la nova organització del món de la festa, posteriorment i durant els dos anys de mandat es produïren algunes baixes i altes per la qual cosa vam poder contar amb la col·laboració de Vicente Celades i Lorenzo Ramirez entre d’altres que sense estar en la Junta col·labora-ren i ajudaren a l’èxit de la naixent estructura

Des del primer moment de l‘inici del procés una de les preocupacions més grans de la comissió d’asses-sors fou mantenir el just equilibri


en les relacions amb l’Ajuntament i també ho va ser de la primera Junta de Festes que nasqué de l’Assem-blea, amb el repte de consolidar un sistema nou que preteníem tingués continuïtat en el temps. Cert és que en la composició política del consis-tori el partit socialista tenia majoria, però necessitava del recolzament d’altres grups per a governar, espe-cialment del Centro Democrático y Social, va fer més fàcil superar algu-nes crisis provocades per algun grup de concejals que entengué el procés més como una pèrdua de competèn-cies que com un procés de apertura a la societat i de participació ciutada-na en la gestió municipal.

També era evident que l’última pa-raula sobre l’organització de totes les festes de la ciutat i el seu pro-grama, així com sobre el pressupost a utilitzar i la seua composició, hau-ria d’estar en mans de l’Ajuntament com a responsable final davant els ciutadans que els havien votat. Així, als estatuts de la Fundació Muni-cipal de Festes a més de constituir com a òrgan executiu la Junta de Festes es contemplà com òrgan de control el Patronat de Festes.

El Patronat presidit per l’Alcalde està composat a més per un concejal de cada grup polític amb representació a l’Ajuntament i tants membres de la Junta de Festes com grups polítics existesquen, havent d’estar entre ells el president de la Junta. Entén fonamentalment d’aprovar el pres-supost i les operacions econòmiques així com aprovar els programes de festes i coordinar els òrgans i serveis

de la Junta i l’Ajuntament. Acudeixen amb veu, però sense vot, el secretari i l’interventor de l’Ajuntament.

La primera Junta tingué un repte impost per la corporació durant el primer any de vida: canviar l’estruc-tura i remodelar el programa de fes-tes, però amb el mateix pressupost que havien tingut les festes de la ciutat l’any anterior. Aquest objectiu es va acomplir escrupolosament tot i algunes discussions a propòsit de la naturalesa de les despeses impu-tables a la nova organització.

Els estatuts també es crearen con-templant la possibilitat d’anomenar i assignar la Fundació a un funcio-nari de l’àrea econòmica i un altre de l’àrea jurídica de l’Ajuntament per si la complexitat del sistema requeria, per part de la Junta de Festes, aquesta ajuda tècnica. No fou necessari a la primera època, gràcies a l’eficaç col·laboració que prestaren a la Junta els funcionaris municipals des de les distintes de-pendències afectades.

Un altre dels reptes de la prime-ra Junta fou acoblar les distintes organitzacions festeres a les no-ves normes legals que demandava una societat que es modernitzava a marxes forçades. S’havia d’afavorir la conversió de les distintes agru-pacions en associacions culturals degudament constituïdes, no cabien més dilacions si es volien delimitar responsabilitats per poder afrontar el futur sense ensurts, d’una ma-nera ordenada d’acord amb la nova realitat socioeconòmica.

No podia oblidar-se el repte principal: organitzar unes festes en la ciutat que il·lusionaren als veïns perquè tro-bassen resposta a allò que realment esperaven i desitjaven. Per això i des de l’àrea corresponent de la Junta es procedí a un minuciós estudi d’allò que els distints col·lectius demanda-ven, s’analitzà per grups de pobla-ció i edats. Finalment es realitzà un programa equilibrat en el qual cada grup de ciutadans agrupat por edats, afinitats, inquietuds o aficions tingués resposta a la seua demanda

La primera Junta es dividí en tres àrees: una econòmica i jurídica, un altra de programació i una tercera de representació y relacions insti-tucionals. Cada àrea desenvolupà les seues competències directes, però sense oblidar el recolzament a la resta del conjunt i assumint tots el treball de camp al peu de cada acte organitzat.

Las anècdotes, situacions inespera-des, desenvolupament dels progra-mes, realització de cada acte, èxits i fracassos, recolzaments i el con-trari, proporcionen temes suficients per omplir bastants articles més. Gran part d’allò exposat està al lli-bre que editaren els membres de la primera Junta de Festes sota el nom “Magdalena 1989 – Castelló”.

Vull tancar aquest article amb un paràgraf de la dedicatòria de l’es-mentat llibre original obra del gran home de la festa i estimat amic de tots Paco Pascual, que diu així:

“Al món de la festa s’arriba per molts diferents camins i a la Junta per ra-ons de tradició en l’esperit i amb el sentiment d’amor als costums més arrelats de la nostra llar pairal”

Recordem que como ens indicà D. Luis Revest, en 1375 un acord del Consell Municipal parla de la ro-meria al Castell Vell, associada a la caritat cap als pobres. Per tant, quasi set segles de tradició i d’il·lu-sió renovades.

Sebastián Pla ColominaPresident de la Junta de Festes

1989-1990


Quan es compleix el 25é ani-versari de la creació de la Fundació Municipal de Festes, per a mi su-posa un honor i un privilegi haver presidit la Junta de Festes durant els anys 1991 i 1992, tan sols dos anys després de la constitució d’un organigrama fester que representà un salt qualitatiu i quantitatiu en la gestió i organització de les festes de la ciutat. Amb la filosofia d’auto-nomia festera, emanada de la nova estructura que havia sorgit del pro-cés de canvi, i que significava estar lliure de lligams polítics i partidaris quant a com s’havien de desenvolu-par els festejos i la seua orientació, i que era la norma habitual fins la constitució d’aquesta Fundació Mu-nicipal de festes, amb una centralit-zació que estava ja fora de lloc.

Així, a l’albor dels nous vents que bufaven a l’àmbit de la festa i en ple procés de democratització i autono-mia de la mateixa, des de l’encara nounada Junta de Festes posàrem en marxa una sèrie de projectes en els quals els castellonencs anaven a ser els protagonistes destacats i directes de les seues festes, fo-namentalment de les festes de la Magdalena.

D’entrada, sota el lema “Llum, mú-sica i foc”, com a elements consubs-tancials als nostres festejos majors, vam posar tota la nostra obstinació en aconseguir la major brillantor possible a la nostra setmana gran amb la introducció de nous actes, impulsar la participació directa de tots els col·lectius festers, fona-mentalment les gaiates i intentar un impacte ciutadà en cadascuna de les nostres iniciatives. Amb un equip humà que mostrà durant els dos anys una dedicació i esforç sen-se límit en favor de les festes de la ciutat.

Així, la nostra Junta ideà i plasmà l’ “Encesa de les Gaiates”, homenat-ge popular a les gaiates, que volia tenir com a objectiu la posada en valor dels nostres monuments fes-tius, així com de les comissions de sector, com a col·lectius fonamen-tals i essencials de les festes de la Magdalena. Un acte no exempt de dificultats per a la seua posada en marxa que, quasi 25 anys després, s’ha convertit en la gran festa de la Gaiata en la nit del “Dilluns de Magdalena”. Una altra de les no-vetats que vam voler aportar al Programa Oficial de Festes fou la d’impulsar plenament la pirotèc-nia, com un altre dels apartats que donen uns senyes d’identitat prò-pies a la setmana gran. Per tot açò, vam crear el concurs internacional de castells de focs d’artifici, amb presència de les més reconegudes firmes nacionals i internacionals, i que posaren sobre el cel castello-nenc les més belles fantasies de pólvora i foc en nits vertaderament espectaculars a la ciutat. També llançàrem el piromusical, en un espectacle que va satisfer plena-ment les ànsies de pólvora dels castellonencs. Un altre aspecte que vam voler cuidar al màxim fou el relacionat amb les actuacions i concerts musicals, escollint per tal cosa un escenari en què el cen-tre de la ciutat es convertirà en un paradigma de música i algaravia popular. La nostra aposta va ser la avinguda del rei en Jaume, com a lloc perfecte perquè els castello-nencs disfrutaren de la bona mú-sica en nits també de gaudiment magdalener. Fou l’anomenat eix urbà festiu en què tots els camins convergien cap una avinguda que registrà una multitudinària assis-tència de joves, i no tan joves, en cadascun dels concerts progra-mats.

Vull referir-me també a les dues reines de les festes amb les quals vaig tindre l’honor de compartir els dos anys de la meua presidència en la Junta de Festes: Carmen Bonet Rambla, al 1991, que va saber estar a l’alçada com a màxima represen-tant de la ciutat per la seua elegàn-cia, bellesa i saber estar; i Ampa-reles Pavía Gargallo, qui es guanyà el cor dels castellonencs interpre-tant el Bolero de Castelló a l’acte de la seua Imposició de Bandes al recinte municipal de La Pèrgola en una emocionant nit del mes de març. Crec que és una de les més boniques estampes que es recorden de les festes de la Magdalena dels darrers 25 anys. Amb elles i les Da-mes de la Ciutat, Castelló disfrutà plenament en 1991 i 1992 d’unes festes en què la Junta de Festes va posar tota la carn a la graella per-què la Magdalena, sobretot, recollís l’esperit dels versos del Pregó de Bernat Artola:

“… i perquè siguen les festes dignes de noms i de fets … no volem límits estrets d’ambicions massa modes-tes…”

Luís Doménech CompanyPresident Junta de Festes 1991-1992

Llum, música i focLuís Doménech CompanyPresident Junta de Festes 1991-1992


La creació de la Fundació Municipal de Festes el 1988 supo-sà, a banda de la democratització de l’estructura de les festes, l’em-penyorament dels responsables en aquells moments, de reivindicar el carrer com a espai fonamental per al desenvolupament de les festes.

Parlar de l’ús des carrer com a es-pai festiu en les festes de la Mag-dalena és fer-ho de la cultura, de la forma de viure l’espai públic als pobles mediterranis. Des de l’Àgo-ra grega, l’espai públic s’ha vist, als pobles mediterranis com un espai de convivència, accentuat més si cap, durant las celebracions d’ín-dole popular. És el carrer l’escena-ri de celebracions carnavalesques, religioses, festives… I és el carrer l’espai en què, sobretot durant les darreres tres dècades, es celebra la gran majoria dels actes de les fes-tes fundacionals de Castelló.

Convé, per tant, començar fent re-ferència a la idiosincràsia del poble castellonenc, a uns costums i una forma de vida en la qual l’ús del car-rer està plenament arrelat, no tan sols durant les festes majors sinó en el dia a dia.

Les Festes de la MagdalenaLes Festes de la Magdalena, tal i com les coneixem a l’actualitat, te-nen el seu origen com és sobrada-ment conegut a la dècada dels anys 40. És aleshores quan es dissenyen una sèrie d’actes que, aglutinats al voltant de la Romeria de les Canyes –peregrinació penitencial però tam-bé record del trasllat de la ciutat de la muntanya a la plana-, conformen la setmana gran de Castelló. Ja en aquells primers anys s’aposta per

Fundació Municipal de Festes: 25 anys de festa al carrer

una festa per a la ciutat -la història i la mitologia van de la mà i potencien el sentiment de pertinença a un po-ble- i tenen en l’espai públic el seu principal espai festiu: la desfilada del Pregó és una mostra etnogràfica que recorre els carrers de Castelló, la desfilada de Gaiates, la Cavalcada

Sixto Barberá FerrandoPresident Junta de Festes 1993-1994


Infantil, l’Ofrena de flors a la Verge de “Lledó” patrona de la ciutat, el Magdalena Vitol .

L’impuls de la democràciaA les dècades dels 50, 60 i bona part dels 70, en ple franquisme, gran part de l’activitat festera es comen-ça a celebrar en un recinte tancat, l’Hostal de la Llum primer i el recin-te de la Pèrgola després, allunyant els actes del centre històric de la ciutat. Per contra, aquest tancament no dura molt ja que a la dècada dels 80 comença a ser el centre històric el centre neuràlgic de les festes, mantenint-se, això sí, el recinte de la Pèrgola per a alguns actes ofici-als i actuacions musicals. També en aquesta època, es comencen a po-tenciar els espectacles pirotècnics i alguns espectacles musicals es duen al carrer. Són els anys d’inici de la democràcia a Espanya i la gent va reclamant cada any unes festes més populars.

Al 1986, coincidint amb el 10é ani-versari dels Moros d´Alqueria, aquesta associació organitza el II Congrés Magdalenero i les conclu-sions del mateix comencen tími-dament a tenir-se en compte, fins que el 1988, i després d’unes desa-fortunades festes de la Magdalena, l’Ajuntament aprova la creació de la Fundació Municipal de Festes, en substitució de la Junta Central de Festejos de la Magdalena. Aquest fet suposa un nou impuls per a les festes fundacionals i alhora la recu-peració i potenciació dels actes al carrer. Recuperar l’esperit popular de la festa passava, ineludiblement, per recuperar l’ús de l’espai públic i per tornar la festa al centre de la ciutat.

Una nova filosofiaLes conclusions del II Congrés Mag-dalenero passen ja a formar part de l’ideari de la Junta de Festes i són tingudes en compte a l’hora de pla-nificar les festes. Naix una nova fi-losofia de festes en la qual, sense

abandonar els actes tradicionals de marcat caràcter popular, en la qual, es reivindica el carrer com un es-pai festiu de tots els castellonencs: tanmateix, es fixen tres elements fonamentals a tenir en compte, tant en la programació com en el desen-volupament de les festes de la Mag-dalena: la llum, la música i el foc.

La llum com element diferenciador de les nostres festes i que té en la Gaiata la seua màxima expressió, al ser ineludiblement símbol, junt a la canya i el rotllo, de les festes de la Magdalena i de la pròpia ciutat. Així naixen actes com l’ “Encesa de Ga-iates”, espectacles de llum i so, etc.

La música en totes les seues expres-sions: de tabal i dolçaina, de banda

de música, espectacles musicals, etc. Són els anys del naixement del Festival Internacional de Música de Festa, de les trobades de dolçaines i tabals, de la multiplicació de les xa-rangues d’animació de carrer, dels grans espectacles musicals.

El foc, com a mediterranis que som, forma part de la nostra idiosincrà-sia. Es recuperen espectacles com l’ “Enfarolà del Campanar”, apareix la Nit Màgica, es potencia el concurs de “mascletaes” i els castells de focs d’artifici, terrestres, marítims, mixtes, etc.

Altres actes en què es combinen els tres elements tenen també el seu naixement durant aquestos anys: actes d’animació de carrer, petites desfilades que sorprenen al ciuta-dà com el “Tombacarrers”, en el qual han participat algunes de les companyies de teatre de carrer més prestigioses d’Europa, actes dedi-cats i pensats exclusivament per als xiquets com el Magdalena Circus.

El futur de les festes.Hui, Castelló es debat entre els pro-blemes d’una ciutat que ha crescut on els espais es queden petits per a molts espectacles i una ciutat que no vol ni deu, abandonar el centre històric per a les seues celebracions i que ha de seguir utilitzant el carrer com a espai festiu de tots. Un can-vi en el programa no li vindria gens malament a les festes, després de 25 anys amb la mateixa estructu-ra, és temps d’innovar i de tenir imaginació per fer-ho, incorporant nous actes i eliminant o transfor-mant aquells que amb el pas del temps han perdut el seu atractiu, fa falta una revolució d’idees en la Junta de Festes si no volem caure en la monotonia de tots els anys el mateix programa.

El canvi de la Fundació Municipal de Festes per un Patronat pot suposar una pèrdua d’autonomia de la Jun-ta de Festes, quedant supeditada, més encara si cap, al poder polític de torn.

(Resumen de la ponència presen-tada en el Congrés Iberoamericà de la Cultura i el pensament, Hol-guín-Cuba- Octubre de 2012).

Sixto Barberá FerrandoPresident Junta de Festes 1993-1994


Quan naix una criatura fruit de l’amor es desitja per ella una llarga vida plena d’èxits, alegries i satis-faccions. En juny de 1988, fruit de l’amor de molts castellonencs per les seues Festes de la Magdalena i per Castelló, nasqué una prome-tedora criatura en qui tots els que participarem d’aquell part vam po-sar les nostres més ambicioses, sin-ceres i desinteressades esperances en el nou camí que s’obria cap a la consagració o consolidació d’unes festes millors per a la nostra ciutat, gestionades pels homes i dones cas-tellonencs que millor conegueren els secrets festers des de qualsevol dels seus nombrosos i variats col-lectius, en una parenceria pionera de pluralisme i participació ciutadana, i des d’una autonomia suficientment allunyada de poders o influènci-es polítiques i cossets burocràtics. La criatura s’anomenà “FUNDACIÓ MUNICIPAL DE FESTES”.

Des de la Magdalena de 1989 fins la present edició de 2013 hem gau-dit de vint-i-cinc anys en els quals les festes de la nostra ciutat -de la Magdalena i també la resta que celebrem- han evolucionat i millo-rat brillantment gràcies a aquella criatura que va anar creixent, com-plint la seua majoria d’edat, assolint maduresa i solidesa. En el seu si fou possible i es va fer realitat la impli-cació altruista de milers i milers de persones atretes i enamorades de les festes. Mai més es podrien haver aconseguit tals cotes d’implicació i participació ciutadana de no haver

nascut la “FUNDACIÓ MUNICIPAL DE FESTES”. Amb ella fou possible la despolitització de la Festa, ja que en el seu si mai tingué cabuda ni la desqualificació, ni la polèmica, ni l’enfrontament amb finalitats par-tidistes. Aquesta criatura nasqué i visqué, mentre la deixaren, perquè els castellonencs i castellonenques que desitjaren aportar i treballar en fer millors i més grans les nostres festes a canvi tan sols de la satis-facció personal d’intentar-ho i acon-seguir-ho, pogueren fer-ho des de l’autonomia festera i no des de la política.

Jo afirme rotundament que la “FUNDACIÓ MUNICIPAL DE FES-TES” complí, i molt bé, amb el paper amb què va nàixer, i amb la tasca que va justificar la seua existència...mentre li van deixar.

Els fins o objectius que es perse-guiren amb aquella nova estructura no tan sols eren legítims, sinó que eren també els més apropiats: do-tar d’autonomia i desterrar la políti-ca de l’àmbit de gestió de les festes era bo. Atraure als festers i festeres a ixe àmbit de gestió de les festes perquè foren millors i més prepa-rats, amb idees, amb projectes, il·lusions i ambicions renovadores, era molt bo. Democratitzar les fes-tes i facilitar l’accés dels ciutadans que ho desitjaren i obtingueren cada dos anys la confiança d’una assem-blea àmpliament representativa, era molt bo. L’alternança periòdica de castellonencs no polítics compro-

Valoració i evolució de l’autonomia festera1989-2013

mesos i il·lusionats en treballar per les festes des de l’òrgan de gestió de la Junta, era bo. Que el president de la Junta no fora un polític, era molt bo. Que el bon clima i les ex-cel·lents relacions de camaraderia entre els diversos col·lectius festers es feren realitat, era fonamental. Podria seguir ampliant el catàleg de raons por les quals era bona i posi-tiva l’aportació d’aquesta estructura nascuda el 1988 per a les nostres festes. No ho faré perquè l’espai que m’ha estat concedit per a aquestes reflexions és molt insuficient i no cabrien.

Sí diré que, com no podia ser d’altra forma, tècnicament, jurídicament i econòmicament, la “FUNDACIÓ MU-NICIPAL DE FESTES” nasqué amb totes les reticències imaginables que des de la Secretaria Municipal i la Intervenció Municipal corresponia legalment fer constar. Cap objecció. Lògic si tenim en compte que la es-tructura era tan avançada i pionera en la seua voluntat i intencions au-tonomistes, que topava amb els ri-gors del control que l’Administració, legalment, no tenia permès relaxar. També diré que les reticències tèc-niques i les seues conseqüències foren conegudes i conscientment i voluntàriament amortitzades i ac-ceptades a benefici d’inventari pels polítics d’aquella corporació munici-pal de 1988 en la seua totalitat i sen-se distinció de colors polítics. I diré també que any rere any des d’ales-hores, les distintes corporacions, a través de qui formaren part dels

Juan José Pérez MaciánPresident Junta de Festes 1995-1996


successius Patronats de la Funda-ció, van mantenir el mateix compro-mís de seguir coneixent però igno-rant les reticències, amb la finalitat de seguir fent possibles els objectius superiors perseguits i ja relatats an-teriorment.

En conseqüència, valore molt posi-tivament l’evolució de l’autonomia festera que la nostra ciutat experi-mentà als darrers vint-i-cinc anys gràcies a aquells castellonencs que al 1988 aconseguiren que la “Junta Central de Festejos de la Magdale-na” culminés una etapa històrica i començarà una altra: la de la “FUN-DACIÓ MUNICIPAL DE FESTES”. Crec que aquella corporació munici-pal de 1988 fou valenta i la ciutat ha d’agrair que ho fora. És de justícia reconèixer que els membres de les successives Juntes de Festes -de la qual també jo vaig ser president en les edicions 1995 i 1996- han realit-zat una gran labor, compromesa i altruista, a voltes incompresa però sempre abnegada i fructífera.

He de reconèixer, finalment, que assistisc amb dolor i pesar a aquest nou moment històric que s’obri ara, vint-i-cinc anys després. La nostra criatura es mor. Sí, la “FUNDACIÓ MUNICIPAL DE FESTES” ha mort ja. Ha complit tan sols vint-i-cinc anys. Mor jove. En plena joventut. Aquell “pacte de cavallers” entre polítics que va permetre tot allò que avui relate ha arribat al final. ¡Ah, és la política!. “No, és la Llei”, dirà algun polític. Miren, ho diré molt clar: Sí, és la Llei. Però vint-i-cinc anys en la “il·legalitat” accep-tada per tots els grups polítics que en tot eixe temps van conformar les corporacions municipals, ja siga al govern o a l’oposició, han donat a les festes de Castelló la millor i més brillant etapa de la seua his-tòria festera. Tant de bo no tinguem que penedir-nos, a partir d’ara, de ser tan legals. De moment, tinc la sensació que la política torna a les festes.

Juan José Pérez MaciánPresident Junta de Festes 1995-1996


Si se’m demana una valoració personal de l’experiència que suposa estar integrat en la Junta de Festes de Castelló en algun moment dels darrers vint-i-cinc anys, sens dubte diré que és apassionant i, a més a més, motiu d’orgull. És tot un honor dedicar-te a treballar per la teua ciu-tat, poder aplicar uns criteris i con-templar, amb el pas del temps, quins van ser els resultats. I de tot hi ha.

Sempre s’ha dit que en açò de les festes no hi ha un laboratori que et permeta experimentar, ni un progra-ma de simulació que done una idea de quan és adequat adoptar una de-cisió o una altra, així que el terreny de la introducció de novetats, d’adopció de decisions no és cap altre que la mateixa realitat. La intuïció, l’experi-ència i la sensibilitat són els únics elements en què et pots recolzar en determinats moments.

Per aquesta raó és fonamental que la tasca de la Junta siga un treball en equip, perquè quatre ulls veuen més que dos i sis oïdes escolten molt mi-llor que un parell. En la Junta han d’estar representades totes les sen-sibilitats de les festes (colles, gaiates, persones del carrer, grups culturals –balls, teatre- col·lectius relacionats amb altres festes, etc.) no només per ser defensors i representants dels seus col·lectius de procedència, sinó per assegurar que el treball de la Junta de Festes va a respondre a les necessitats i aspiracions de ca-dascun d’ells de. Cert és que eixa és una posició un tant complicada, ja que des de la Junta s’està al servei d’interessos que podríem denominar generals, mentre que cada col·lectiu, des de la funció que desinteressada-ment exerceix al conjunt de la festa, té una visió més centrada als seus camps d’interès, com és natural.

Vaig tindre el privilegi de presidir la Junta en dos períodes consecutius, entre 1997 i 2000. Foren dos equips distints, diferents, com correspon als profunds canvis que va haver entre una Junta i l’altra, però cadas-cuna a la seua manera i amb el seu estil exerciren la seua funció de for-ma brillant i eficaç.

Sembla adequat començar des del principi. Com s’adopta la decisió d’encapçalar un equip de treball? Com es conforma una candidatu-ra a la Junta de Festes? Bé, jo sóc molt ingenu poc amic dels secrets i les bambolines, així que explicaré la meua experiència.

El privilegi d’haver sigut part de la Fundació Municipal de Festes

Raúl Pascual ChertaPresident de la Junta de Festes 1997-2000


Foren dos processos diferents. En la primera ocasió, tot semblava un re-lleu natural. Des de l’any 1990 jo ha-via estat vinculat a la Junta de Festes com assessor, vocal i vicepresident. Semblava lògic donar el pas i apro-fitar les experiències d’eixos anys anteriors. Vaig observar que la pos-sibilitat no generava rebuig i em vaig decidir a donar el pas, començants per crear un “nucli dur” per encap-çalar la Junta. Així vaig contactar amb les persones que per amistat o per haver observat el seu treball en les anteriors juntes (o per amb-dós casos) vaig creure que anàvem a poder afrontar la tasca. Fou així com aconseguí el compromís d’En-rique Carceller, José Ramón Llopis y Agustín Mon, que van saber dirigir el treball en cadascuna de les seues àrees, aportar idees i posar tota la seua obstinació i energia en que el projecte sortís endavant.

Després de realitzar eixe primer contacte, les coses foren més fàcils: conversacions amb els distints col-lectius, propostes de membres de la candidatura, la difícil decisió de dir a algunes persones que no contaves amb elles –dur tràngol en alguns casos- i entrevistes amb les institu-cions. Així arribàrem a l’Assemblea de Festes i a la conformació defini-tiva de l’equip, que incloïa persones que no havien tingut fins al moment contacte algun amb les festes. Els vam guanyar per a la causa.

El segon procés resultà un poc més apurat. Van haver persones que pensaren que el seu cicle s’ha-via acabat, pel moment, i decidiren deixar la Junta i, en la major part dels casos, seguir treballant per les festes des dels seus col·lectius. No obstant això, a la fi, després de la profunda renovació, el resultat fou un equip molt entregat al seu tre-ball, entusiasmat i prou unit, la ve-ritat, que meresqué la confiança de l’Assemblea a pesar de l’oposició de la Federació de Colles, oposició que, afortunadament, no s’estengué en el temps.

En ambdós períodes s’intentà incul-car la visió d’equip. Des de detalls intranscendents (cada acte no tenia un únic organitzador, sinó un equip coordinat per una persona concreta) fins al funcionament ordinari (re-unió freqüent d’equips de treball, disseny dels nous locals de la Junta, etc.) materialitzaven eixa consigna.

La veritat és que la gran revolució en el programa de festes es realitzà al 1989. Eixe any significà el definitiu salt –ja apuntat amb anterioritat- cap al carrer com a escenari prin-cipal d’unes festes que reunien la càrrega tradicional durant els caps de setmana i i eren molt més lúdi-ques a partir de dimarts. Uns anys abans havia explotat el fenomen de les Colles com a nova forma de participació en les festes i l’apertura

que havia viscut la societat es tras-lladà a la Magdalena.

No obstant això, curiosament, tot i que encara no hi hagen grans no-vetats al text de Programa Oficial, cada edició de la Magdalena resul-ta molt distinta a l’anterior, ja que sempre s’introdueixen variacions en la forma –i a voltes en l’esperit- dels diferents actes.

Aquest podria ser el cas de l’Encesa de Gaiates, que es va dotar d’una major espectacularitat (música i focs d’artifici en directe, la fada de la llum flotant pel Parc Ribalta...) i es va apostar per la proximitat del públic perquè visqués des de dintre l’espectacularitat dels nostres mo-numents festius.

Als Tombacarrers es completà l’es-pectacular família de bous infla-bles, amb la vaca Magda i la vaque-ta Xarxalena i el desenvolupament del Magdalena Vitol visqué una evolució desigual, alternant edici-ons molt espectaculars utilitzant els edificis com a escenari i d’al-tres en què les circumstàncies no permetien un complet lluïment del treball (la tromba d’aigua de l’any 1999 o les obres de Santa Maria que desaconsellaven instal·lar en la façana de la cocatedral el tradi-cional rètol pirotècnic). A canvi, es va fer una Romeria per les parets del Fadrí o s’utilitzà una grua per introduir elements de l’espectacle a la Plaça.

També en las Galanies vam tenir l’oportunitat de viure novetats. Allí nasqué un personatge animat –fruit de la col·laboració amb l’UJI- anome-nat Tafolet, que no era un altre que el nostre campanar. Tafolet, convertit en personatge de tres dimensions, ha vingut apareixent en diferents ocasi-ons al llarg de la darrera dècada.

Seguint amb els retocs que s’anaven fent a les festes, fou durant aquella època quan es va anar gestant l’ac-tual recinte de mascletaes, amb àmplia capacitat pel públic, per les retransmissions de TV, espai per les delegacions convidades i amb pos-sibilitat de guardar totes les mesu-


res de seguretat, per estrictes que s’hagen anat fent.

Sí que fou una novetat al programa la introducció del Magdalena Cir-cus, amb què s’intentava dignificar la programació per als més petits i buscar un contingut poc freqüent dintre dels programes de festes. Com una mostra de noves tendèn-cies en les arts escèniques i circen-ses nasqué aquesta manifestació que encara avui en dia gaudeix d’un paper destacat a la Magdalena.

També es prescindí temporalment d’algun acte, com el Coso Multicolor que en als anys anteriors havia evo-lucionat de forma negativa. S’intentà fer-ho per les nits (Esclat de Llum), fou interromput vàries voltes perquè es feu necessària la presència d’ambu-làncies, es traslladà al mes de maig... En definitiva, potser era necessari in-terrompre la seua presència perquè reaparegués amb més vigor.

M’agradaria destacar com a im-portant el fet que la Junta assumí l’organització directa del Festival In-ternacional de Música de Festa, fins eixe moment lligat directament als seus fundadors i creadors, els Mo-ros d’Alqueria, als qui el món de la festa mai podrem agrair-los el sufi-cient la idea que van tenir i el treball que van realitzar durant anys.

Fora d’allò que és estrictament l’or-ganització de festes, en aquells anys la Junta canvià els seus locals, pas-sant a ocupar la pràctica totalitat de la 4a Planta del centre Municipal de Cultura, compartint espai amb el festival de Danses de l’Antiga Coro-na d’Aragó, Associació de Festes de Carrer i les federacions de Colles i Gaiates. Es renovaren els carros tri-omfals que ixen a la processó peni-tencial i es planificaren els actuals magatzems de carrosses i tallers de Gaiates, que substituïren, setmanes després d’esgotat el segon període de mandat, a les entranyables però

inadequades instal·lacions de l’antic Escorxador.

Un altra fita important fou la con-cessió de la primera medalla de les Festes a Paco Pascual, mestre de periodistes i persona lligada a les tra-dicions de Castelló. Molt merescuda al meu entendre. Haver participat en eixe procés constitueix motiu d’íntim orgull. Igualment, s’ha de destacar que es posà en marxa la primera pà-gina web de la Junta de Festes.

En quant a actuacions musicals (sempre un cavall de batalla per les dates) encara són recordades les màgiques nits protagonitzades per Dover i Luz Casal, potser els dos concerts amb major assistència que s’hagen viscut (només potser...”l’ull de l’amo engreixa el cavall” diu el refrany) i un record molt especi-al per a la nit Celta amb Govanon, Hevia i Gwendal. Inclús un fi plugim va tenir a bé sumar-se a l’esdeve-niment. Com espectacle puntual, l’estrena mundial de l’espectacle de Xarxa Teatre “Déus o Bèsties” basat en la tradició del “Bou de la Vega”.

¿Anècdotes? Un grapat. Algunes entranyables, altres lligades a des-acords, ja oblidats per fortuna. D’al-tres resulten gracioses amb el pas del temps: un company de la Junta que es queda adormit i quan ja ini-ciàvem la recerca pels hospitals dóna senyals de vida després de comprovar que tenia 70 trucades perdudes (i el telèfon sense estar silenciat!). Un al-tre company que va voler conèixer el grup electrogen que li havia tocat a la seua Gaiata per tal de revisar-lo. El revisà i comprovà. Doncs bé, ha estat un dels pocs grups que s’han avariat durant la Desfilada de gaiates sense que es pogués recuperar. Compres curioses, com una sotana nova –a petició del clergue- pel sacerdot que presideix la Romeria. Les crítiques que vam rebre per haver realitzat el Pregó més àgil de les darreres dèca-des foren rebudes amb un somriure

i satisfacció (sempre es criticava el contrari). O la veu d’una companya de la Junta recentment incorporada pre-guntant en una reunió del Ple: “Però una cosa, Quan són les Festes?”. In-convenients de las dates mòbils. Fi-cades de pota, com fixar l’horari, allà pel mes de novembre, de l’Encesa de Gaiates sense tenir en compte el can-vi d’hora i, clar, l’acte començava de dia. Alguna cosa s’hagué de fer per guanyar temps... Anècdotes d’aquest tipus (i d’altres menys agradables) van haver un grapat.

Abans he anomenat els vicepresi-dents de la primera Junta que vaig presidir. És de justícia anomenar els del segon equip de treball: Rafa Alabau (gran gestió la seua), José Antonio Lleó, (el segon any Enrique Masó) i el dilecte Manolo Lleó. Ano-menant els set vicepresidents vull englobar a totes les persones que m’acompanyaren en aquells apassi-onant camí. Cadascun d’ells es de-dicà amb entusiasme a les tasques encomanades i alguna més i van saber introduir novetats identificant allò que funcionava i no valia la pena variar. Demane disculpes per anti-cipat perquè segur que no ha sigut reflectit en aquestes línies el treball de tots i cadascun d’ells. En aquest capítol d’agraïments han de constar aquelles empreses que van voler col-laborar com a patrocinadors, la mul-titud de voluntaris que ens ajudaren, la col·laboració trobada als diferents col·lectius (per sobre de desacords puntuals) i els dos concejals de festes amb els quals vaig coincidir, Miguel Ángel i Ximo Torres, que respectaren el nostre treball i feren fàcils les re-lacions amb l’Ajuntament.

I per suposat, un record especi-al per a María José, Rosa, Amparo i Begoña, així com per a Andrea, Rosa Lidón, Elena i Sonia, les reines i reines infantils amb les quals vaig tenir l’honor de compartir eixos anys. Elles foren un estímul per re-colzar-nos cada dia un poquet més.

Raúl Pascual ChertaPresident de la Junta de Festes

1997-2000


Era migdia d’un mes calo-rós, juny de l’any 2001, i Raúl Pascu-al, el meu President, i jo acudirem puntuals a la cita que teníem amb Paco Pascual a la plaça de Santa Clara.

Lamentablement per a mi no puc dir que Paco fóra amic meu. El temps no va permetre que arribara a tin-dre amb ell l’estatus d’amistat; una llàstima, perquè Paco era d’eixes persones que, només conéixer-les, de seguida veus que podràs apren-dre d’ell moltes coses bones. Ell era com eixe bruixot savi de la tribu al que sempre hi havia que consultar abans de prendre qualsevol decisió relacionada amb les Festes; sabies que els seus consells sempre et du-

rien pel bon camí. Paco ha estat una persona molt important en l’actual estructura de les nostres festes; fet que encara ninguna institució, lamentablement, li ha reconegut com es mereixia,… senzillament li apassionava la Magdalena. I com no, quan algú pretenia fer-se càr-rec d’alguna cosa tan important per a ell com les nostres Festes, abans havia de tindre la seua “benedicció”.

És per això que Raúl Pascual, em va dir que el primer pas, abans de tin-dre ninguna intenció de ser candidat a la Junta de Festes, havia de passar necessàriament pel “vist-i-plau” de Paco. I eixe va ser el motiu de reu-nir-nos amb ell aquell dia de l’inici estiuenc a Castelló.

Paco, com a bon periodista va fer a la perfecció la seua tasca informa-dora, des del primer moment va escodrinyar, a vore qui era eixe xic de vint i set anys que pretenia fer-se càrrec de les festes de la ciutat. De quina família vens?... Has parlat amb la Gestora?... amb qui estàs casat?... a qui penses incloure en la teua Junta?... on treballes?... sap l’ajuntament les teues intencions?... Les preguntes personals s’inter-calaven amb les d’interés fester. L’interrogatori era semblant al d’un pare que coneix per primera vega-

Magdalena: festes del poble fetes pel poble

Pere Pau Montañés GuinotPresident de la Junta de Festes 2001-2002


da al pretendent de la seua filla i vol assegurar-se que una cosa tan pre-ada com la “seua xiqueta” no passe a mans de qualsevol, perquè, per a Paco, les festes eren això, com una filla a la que havia vist créixer, l’ha-via educada i havia aconseguit que, arribada a la majoria d’edat, tingue-ra la suficient autonomia i coneixe-ments per poder anar pel món, fent-se gran i enriquint-se amb el temps per a convertir-se en una gran dona.

Perquè aquesta història comença dos anys abans, quan Raúl Pascu-al va tindre a bé proposar-me for-mar part del seu equip de Junta per als anys 1999-2000. Créixer com a fester al seu costat i formar part del seu equip fester va ser una ex-periència àmpliament enriquidora; al llarg d’aquestos dos anys, vaig conèixer amb profunditat les nos-tres Festes, i sobretot vaig gaudir de l’amistat d’un bon grapat de caste-llonencs, decidits a dedicar el seu temps a que Castelló tinguera les millors festes. El gran èxit de Raúl va estar, a banda d’oferir unes mag-nífiques festes a la ciutat, el crear un grup de Junta amb una afinitat que feia de l’intens treball un conti-nu divertiment. La Junta de Festes no era un grup de senyors i senyo-res que es reunien una vegada a la setmana per complir amb el com-promís d’organitzar les festes de la ciutat. Açò era una altra cosa, erem un grup d’amics que disfrutàvem increïblement, lluitant pel repte de deixar empremta en les Festes de Castelló. Però bé, de la Junta de Raúl, ja ha parlat ell en el seu article

que també s’inclou en aquest llibre, per això, només des d’ací em resta donar-li les gràcies per tot el que m’ha ensenyat i deixat de les Festes.

I dic “que m’ha deixat” perquè quan u es planteja, o li plantegen, el repte de ser el cap visible de les Festes de Castelló, davant aquesta responsa-bilitat, el primer que ha de pensar és amb quins companys de viatge contarà per arribar a bon port amb el seu projecte. Per fortuna per a mi aquesta tasca em venia “de sè-rie”. El que he contat abans del bon equip que va tindre la Junta de Fes-tes 1999-2000 no era una forma de quedar bé amb la gent, era una re-alitat que va quedar plasmada quan pràcticament tots els membres que formaren part d’eixa Junta va ar-ropar la meua candidatura com a President. Tenia doncs fet tot el tre-ball, comptava amb l’equip, el millor

equip, que per experiència, treball i il·lusió un president de Junta pot desitjar, i a més a més tots amics.

Així doncs, el camí estava ben defi-nit, una línea continuista amb el que havien fet els anteriors Presidents de Junta; calia arreplegar el testi-moni de tota aquella gent que havia treballat abans per les nostres festes i procurar engrandir amb el nostre treball el llegat que ens havien deixat i que havien fet possible que Castelló tinguera un model envejable d’or-ganització de les seues festes; un model que permitia que els propis festers es responsabilitzaren de dur endavant les nostres festes fundaci-onals. Un model que cuidara d’una cosa molt important, com és el fet que les nostres festes foren constru-ïdes per gent que, de forma altruista i totalment desinteressada, posen el seu temps a disposició de la ciutat, treballant amb l’il·lusió per a que els castellonencs i visitants gaudisquen de la nostra setmana gran.

Perquè més enllà del fet diferenci-ador que constitueix el monument gaiater i que la festa es visca al car-rer per a tothom; pense que l’èxit de les nostres festes radica en el fet que tots els que formen part d’elles tre-ballem de forma gratuïta; l’adminis-tratiu es converteix en fuster, la dona de la neteja en modista, l’enginyer en improvisat electricista, l’infermera en secretària, el jubilat en maqueta-dor de llibret, etc, etc, etc,... eixa és la gran riquesa que tenen les nos-


tres festes, que des del càrrec més alt, com puga ser el de President de Junta, fins l’home que fique bombe-tes en el “matadero”, tots treballen de forma desinteressada… quina al-tra festa pot dir el mateix?.

Ací no hi han professionals, tot és casolà, artesà cent per cent; els nostres monuments aconseguei-xen il·luminar-se amb hores de treball, la música envolta el carrer amb el que s’arreplega venent lo-teries, la pólvora dels nostres co-ets s’ompli amb l’esforç econòmic de centenars de famílies que han triat com a hobbi comú les nostres festes. Tal volta siga per això que, donat que vivim temps d’ajusts econòmics, les nostres festes con-tinuen acudint a la seua cita anual amb el mateix esplendor que sem-pre, perquè fer festes amb diners tots sabem, però quan s’ajusten les subvencions i la finançació privada es veu mermada, és quan realment la imaginació, la innovació i la vo-luntat del fester per millorar i se-guir endavant abanderen el camí que ens du a l’encontre anual amb el nostre fet fundacional.

Aquest concepte diferenciador en la forma de fer festa i tot el camí que s’ha recorregut per a desen-volupar-lo, no haguera estat pos-sible sense l’existència de la Fun-dació Municipal de Festes, màxim òrgan sobirà, i de la Junta de Fes-tes, com a verdader canal i òrgan materialitzador de tots els anhels i inquietuds del festers de la Ciutat. És per això, que ara que es com-pleixen vint-i-cinc anys del seu naixement, cal agrair a tots els po-lítics, festers, ciutadans, i impul-sors en general, que entengueren que hi havia una forma més lògica d’organitzar les nostres Festes, més enllà de l’obligació del con-sistori municipal de traure anu-alment unes festes per al poble; ser capaços d’adonar-se’n que hi ha una altra forma d’engrandir les celebracions de la ciutat, deixant el protagonisme a aquells que re-alment formen el món fester.

La fórmula ens ha funcionat, i de fet no poques ciutats i poblacions han

alitzadors de les nostres celebra-cions, donar protagonisme al po-ble i a les persones. Per això, des d’eixa importància que tenen les persones que dia a dia fan possible l’engrandiment de les nostres Fes-tes Fundacionals, no voldria aca-bar aquest escrit sense donar les gràcies a tots aquells que en els anys 2001-2002 van formar part de la Junta de Festes que vaig tindre l’honor de presidir. A tots ells, els queda l’orgull d’haver aconseguit dues excel·lents edicions festeres; a mi, la satisfacció de guardar com un tresor la seua amistat. Gràcies amics per haver compartit amb mi aquest viatge.

Pere Pau Montañés GuinotPresident de la Junta de Festes

2001-2002

traslladat aquest model a les seues organitzacions festeres, doncs han vist que la independència dels fes-ters garantitza l’èxit de les festes. Evidentment, tot fillol sent estima per la ciutat que l’ha vist nàixer o la ciutat on viu, però també és evident, que ningú millor que aquells que vi-uen per la festa i que no tenen altre interés que el merament festiu són els millors maquinistes del tren fes-ter que cada any viatja d’estació en estació, portant a la Ciutat una nova edició magdalenera.

Per aixó, si el model funciona per-qué cambiar-lo?...

Eixe ha estat el verdader èxit de la Fundació Municipal de Festes i de la Junta de Festes de Castelló, donar representativitat als materi-


L’any 1988 es va crear la Fun-dació Municipal de festes de Castelló de la Plana amb un gran canvi en l’es-tructura organitzativa de les festes. Allò va suposar un nou impuls en el que en-traven a participar en l’organització de les festes les persones que realment treballaven per a la festa i que vertade-rament la sentien des de dins, va ser un primer pas en la democratització d’una estructura que en eixe moment dema-nava la societat.

Es van redactar uns Estatuts que subs-tituïen als que en eixe moment estaven vigents des de 1946 i que intentaven que participara el major nombre pos-sible de gent de la festa, i en els que capigueren totes les idees i totes les ini-ciatives de tots els col·lectius. El procés va acabar amb l’elecció dels membres de la primera Junta de Festes .

Des d’eixe moment totes les juntes hem treballat sempre d’una mane-ra altruista i de forma desinteressada per les festes de Castelló. Cadascuna d’elles ha aportat el seu granet d’are-na, unes vegades de forma encertada i altres de forma no tant brillant, però sempre en l’ànim d’oferir allò millor als conciutadans.

En tots aquests anys s’ha portat la festa al carrer on, com poble mediterrani que som, hem desenvolupat les nostres costums i les nostres arrels. La música, la llum i el foc han estat els elements fonamentals que han envaït els carrers de Castelló.

Des del meu nomenament com a President, des de la Junta de Festes s’han intentat consolidar tots aquells actes que a la gent del poble més li ha agradat, i se n’han anat recuperant aquells que els col·lectius festers han anat reclamant.

Una vegada consolidat el nucli fona-mental de la festa, calia crear uns ci-ments econòmics forts que pugueren sustentar tota aquesta maquinària fes-tiva i que suposara la menor càrrega possible per a les arques de l’Ajunta-ment. Aleshores es va començar a trac-tar l’aspecte econòmic de la festa amb una gestió empresarial, possiblement criticat en algun moment, però, que ha permet a la llarga la no desaparició de tot allò que s’havia creat al llarg de qua-si 20 anys, ajustant els pressuposts al màxim.

Es va començar a planificar els ingres-sos i les despeses que podia tindre la Junta, tant els d’origen municipal com els provinents d’empreses. Es va portar un control exhaustiu de les despeses. Es van incrementen els ingressos de les empreses col·laboradores.

Les associacions festeres, fins ales-hores, percebien les subvencions l’any després de passades les festes, la qual cosa suposava una càrrega molt difícil d’assumir per les associacions cultu-rals artífexs de la festa, sobre tot les ga-iates, que en diversos moments havien estat a punt de desaparéixer. L’any 2003 es va pagar als col·lectius allò corres-ponent al 2002 i 2003 i a partir de 2006 es començà a avançar part de la sub-venció corresponent per tal que les AA. CC. Gaiates pogueren construir el seu monument.

Per una altra banda, en aquest període retorna l’acte de l’”Enfarolà”del Fadrí, que sempre ha estat esperat per la gent per la seua espectacularitat on s’unei-xen la llum, el foc i la música.

Es consolidà la desfilada Internacional que any rere any fa gaudir a grans i me-nuts. Amb la col·laboració del periòdic Mediterráneo i altres entitats comerci-als es creà també el “Mesón de la Tapa”

La Pèrgola, la nostra Pèrgola neces-sitava un rejoveniment, la modernit-zació d’unes instal·lacions que per als moments actuals resultaven obsole-tes. No entre en si una bona remode-lació i actualització del vell edifici ha-guera satisfet les necessitats dels ens festers, però va sorgir a demanda de la Junta de Festes la idea de crear un nou espai que resultara atractiu per a tots. D’aquesta forma naix el Palau de la Festa, on actualment es realit-zen les presentacions de les Gaiates, les quals tenen preferència davant de tots els actes i esdeveniments que per la seua modernitat allí podran tindre cabuda en un futur.

I per a mi, un dels aspectes que més m’ha agradat treballar ha estat tot allò que ha suposat la unió i la inte-gració de tots els ens festers, sobre tot, els més consolidats com són les Colles i les Gaiates. Cada dos anys es celebra una gran Concentració Fes-tera en la que la germanor entre les persones del món de la festa es fa palesa, on els concursos, jocs tradici-onals, música, alegria i camaraderia ajuden a aquesta unió.

El futur de la festa. Patronat Municipal de Festes...

Les generacions venidores han de pensar en que a pesar de ser una gran ciutat, no devem perdre la iden-titat del nostre poble, hem de mantin-dre les festes al carrer, en un centre tradicional on la gent s’interrelacione, i al mateix temps tindre en compte les possibilitats que ens donen els grans espais d’una ciutat gran com la nos-tra.

Jesús López GuillénPresident de la Junta de Festes

2003-2013

anysde la Fundació Municipal de Festes25

Jesús López GuillénPresident de la Junta de Festes 2003-2013


Es curiós el desenvolupa-ment d’una idea: neix pot ser en la més solitaria intimitat… va prenent forma a mesura que es trasllada a altres a qui repercutirà o que poden tan sols fer aportacions… es torna complexa quan ja arriba a afectar interessos confrontats… de fet arri-bant (és inevitable) a confrontar-se i es doncs, de vegades abans o amb freqüència com a conseqüència d’ells, quan es prenen mesures de viabilitat o convivència futura… l’es-tructura al voltant d’aquella idea, romàntica i simple, va creixent sen-se adonar-nos i a sovint perdent el fil conductor d’aquella idea origi-nal... La realitat s’imposa tot i que aquesta siga fruit, en part, de les idees. I convé pensar si estem en el camí que toca (haurem de continuar endavant) o no tant (haurem de fer un pensament). El que es clar, i la història ja ens ha donat prou lliçons es que tot canvia, i cada vegada amb més rapidessa, i res es etern.

I que te a veure tot això amb la Fede-ració Gestora de Gaiates i la Junta de Festes? Doncs molt o poc segons l’amplitud de mires que la nostra “socialització” ens permitisque. La història de dos col.lectius amb al-guns interessos comuns travessa inevitablement, en algún moment de la seua vida, eixes etapes. I la Festa no es una excepció sinó, tal vegada, tot el contrari, és el model doncs, acull en el fons tot un seguit de sensibilitats molt properes a la persona. I, amic lector, abans que tot, som persones.

Vull imaginar el principi-principi de la Festa i no está molt allunyat del

Fed. Gestora de Gaiates i Junta de Festes: dos camíns, una destinació

que he explicat en la primera frase d’aquest article. Pot ser en el cervell d’aquell il.luminat que ho va pensar només estigués una fracció de se-gon fins que, al comentar-ho, s’ex-pandiren les ganes de festa, com la pólvora, entre la gent que allí esti-gués reunida. “Festa? Vinga! On? Com? Qui?...” Ja està fet! Estalviaré etapes per no avorrir al lector però d’ahí, en la nostra Ciutat es va de-senvolupar un sentiment (de perte-nència a un sector) i una sana rivali-tat amb el focus en certes qüestions materials i d’altres: un llibret, un monument, uns representants, una manera de fer les coses… I en con-cret 19 gaiates compostes de perso-nes amb sensibilitats molt evidents i que, en el dia a dia fester va mostrar la conveniencia de crear un ens que puguera agrupar-les. Neix la Fede-ració Gestora de Gaiates.

Per altra banda es va crear (amb el mateix esperit) un altre ens regu-lador de tot el aspecte fester, ja no només gaiater, la actual Junta de Festes de Castelló.

I el lector es preguntarà: “si ara ar-ribem a el que prometia el títol del article, per a qué tanta xerrameca prèvia… calia tanta introducció i tant de romanç?”.

Doncs sí. I ací torne a demanar aquella “amplitud de mires” a la que feia referència abans. Com a secretari que ho vaig ser de la Jun-ta de Festes i com a gaiater abans i després d’eixa etapa puc parlar amb propietat. Hi ha una història, sí, des d’aquell 1987 en la que els funda-dors de tots dos ens ni tan sols po-

dien imaginar en què es convertiran aquelles reunions ben intenciona-des. S’han viscut, entre la Gestora i la Junta, capítols d’enamorament i fredor, de consens i de disputes, de acords i de “llargues”, de ente-niment i desentesa, de… de tot!. I es normal, es el que toca. En les meues indagacions per tal de informar-me del que va passar aquells primers anys que no vaig viure en prime-ra persona els meus interlocutors se’n van anar als fets puntuals, als gestos que para bé o no, van fer uns o altres en un determinat moment sense dubte influenciats per algun entorn afavoridor o desafavoridor. Sí, es cert que sempre s’ha fet el in-tent de, tant en la Gestora com en la Junta, crear una espècie de “central de compres”, que s’ha participat en la creació de l’Assemblea de Festes, que s’han acordat normes d’actua-ció per elecció de Reines i Dames, que s’ha fet un trasllat del centre fester (de la Pérgola al Palau de la Festa), que s’ha intentat coordinar la festa del sector de cada gaiata amb la general que organitza la Junta de Festes, que s’ha estudiat el donar-li importància a la figura de Gaiater de l’any en un acte conjunt, que s’ha treballat en paral.lel amb situacions delicades com ara el recent incendi del nostre “matadero”, que existeix la col.laboració econòmica que flu-eix des de l’Ajuntament i que s’en-carrega de redireccionar la Junta en favor de les gaiates…

Tal vegada el lector esperava una rel.lació d’aquestos fets, si? Bé, això está i es troba en les heme-roteques de les biblioteques i són, com dic, fets. Importants més un

Julio Hernández FabraVicepresident de la Fed. Gestora de Gaiates


que altres, i que es deuen de valo-rar per el temps i la dedicació que han requerit als seus protagonistes. Però aquest humil articulista vol posar sobre la taula que, darrere i amb molta més importància per-què finalment es el combustible que fa moure la “maquinaria festera”, trobem algo fonamental: els senti-ments de cadascú dels actors que han fet, en aquestos 25 anys, histò-ria. I que son els responsables finals de les decisions o acords que, en un o altre sentit s’han pres.

Per aixó, arribat a este punt, un quart de segle després de que aquella idea original que va eixir en la més solitària intimitat… gent que es posa en acció… problemes que surgiesen d’interessos co-

muns… ens que es constitueixen… normes que cal aprovar… regula-ció de rel.lacions… faig una crida a la reflexió per tal de recuperar el sentiment que va posar en marxa tot aquest valuós entramat fester que ens envolta pràcticament onze mesos al any (que son dotze en re-alitat).

Estem preparats, estem organit-zats: hi ha la FGG, Federació Ges-tora de Gaiates. Hi ha la JF, Junta de Festes de Castelló. Ara cal ara no perdre de vista dos aspectes irre-nunciables que, si se diuen per dir-ho, resulten el tòpic més tòpic dels tòpics festers. Però si es diuen en convençiment duen una potentíssi-ma càrrega que, a més, sol ser con-tagiosa. Ahí van en qualsevol cas:

“les gaiates són el pilar de la Festa a Castelló” i “el futur de la Festa ho tenim en les nostres mans”.

Festers i gestors. Gestora i Junta. Tú i jo. La història és pasat i el futur comença avui.

Julio Hernández FabraPresident

de la Gaiata 17 “Tir de Colom”Exsecretari

de la Junta de Festes de CastellóVicepresident

de la Federació Gestora de Gaiates

foto


XXVVint-i-cinc anys és un perío-de de temps que ja dóna prou pers-pectiva per poder fer algunes consi-deracions sobre l’estructura festera que es va constituir a Castelló l’any 1988.

I quan es fan aquest tipus de consi-deracions, és molt convenient tenir clar d’on venim i quines circunstàn-cies han fet que els esdeveniments anaren d’una manera determinada i no d’una altra.

En el cas de les festes de Castelló és cosa sabuda que la primera estruc-tura festera amb cara i ulls va ser la que van bastir el 1945 un grapat de castellonencs que van saber sobre-posar-se a totes les dificultats que una postguerra calamitosa i una dic-tadura opressora representaven per a la nostra festa. Bernat Artola, Manuel Segarra, Matilde Salvador, Conxitín Gironés, Doloretes Carregui, Lluís Sa-les, l’alcalde Fabregat i altres caste-llonencs que serien llarg d’enumerar, van posar les bases d’una festa basa-da en la nostra memòria històrica, les nostres tradicions populars i la nostra manera de ser.

Aquella primera estructura consti-tuïda per la Junta Central de Festes i dotze Comissions de Sector va ser l’inici d’una organització que, con-trolada pel poder polític, es man-tindria amb unes poques variacions durant més de quaranta anys.

La primera de les esmentades va-riacions va ser la constitució de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta el 1951. La Germandat

trencava d’alguna manera l’unifor-mitat d’aquella estructura i aques-ta anomalia es va manifestar més d’una i més de dues vegades en les relacions entre la Germandat i la Junta Central. És ben segur que la majoria dels Prohoms que es van succeir aquells anys al front de la Germandat podrien explicar anèc-dotes, friccions i enfrontaments més o menys velats amb la rígida ortodòxia de la Junta Central.

L’estructura es va eixamplar amb la creació de set noves Comissions de Sector però el poder polític del rè-gim continuà controlant fèrriament tota aquella estructura i, a través de la Junta Central, dictaminava quan-ta traca s’havia de cremar, quins coros y danzas havien d’actuar i qui podia ser reina de les festes i qui no. La iniciativa i la participació popu-lar, ací pintaven ben poc.

Malgrat els condicionants esmen-tats, la festa va anar fent camí i és just remarcar la feina d’il·lustres castellonencs com Quiquet de Cas-tàlia o Miquel Peris (ambdós, Cava-llers de la Conquesta), que amb la seua aportació i treball incansable van mantenir i dignificar el caràcter popular de les nostres festes funda-cionals.

Però, amb el pas dels anys, el pro-grama de festes anava fent-se reite-ratiu i esclerotitzat, la societat cas-tellonenca evolucionava i els anhels de llibertat també arribaven al món de la festa. El 1976, des del Grup Històric del Pregó que organitzava la nostra Germandat, va nàixer la nova

associació Moros d’Alqueria, amb moltes ganes d’inculcar a la festa ai-res nous, que bona falta feien.

No va ser un procés fàcil. Malgrat el final de la dictadura i la democratit-zació progressiva de les institucions de l’Estat, l’estructura festera de Castelló es mantindria inalterable fins ben avançada la dècada dels 80. El 1985, Moros d’Alqueria organit-zà el II Congrés Magdalenenc. Vaig participar personalment en aquell Congrés en representació de la Ger-mandat i puc donar fe que allí es va parlar molt clar, es van debatre ampliament tots els problemes que arrossegava la festa i es va evidenci-ar la caducitat manifesta de la seua estructura oficial.

Els anys que van seguir aquell Con-grés van significar un canvi molt significatiu de la situació. Van pro-liferar les colles festeres de nova creació i la festa va prendre el carrer i va arribar a tots els racons de la ciutat, independentment del que di-guera el programa oficial. Al Pregó, a més de la participació acostuma-da dels Cavallers de la Conquesta, Moros d’Alqueria i les Comissions de Sector, van consolidar-se apor-tacions com les de la Colla del Rei Barbut, El Pixaví, Host del Castell Vell, l’Aljama, Colla Bacalao, etc.

Resultava imprescindible la subs-titució de l’obsoleta Junta Central per una estructura més lliure i re-presentativa. Finalment, va ser l’al-calde Daniel Gozalbo qui el 1988 va convocar una Assemblea de Festes amb l’encàrrec d’aprovar uns esta-

Aniversaride l’actual estructura festera

Albert Sánchez-Pantoja DomínguezGermandat dels Cavallers de la Conquesta


tuts i bastir una nova estructura fes-tera prou flexible per a que tothom pogués participar lliurement en la festa, sense més limitació que el respecte a les normes de convivèn-cia. La nostra Germandat va estar dignament representada en aquella Assemblea pel Prohom Emili Oluc-ha i el secretari Ignasi Piqueras..

Tot i que alguns col·lectius hague-ren volgut anar un poc més lluny en la liberalització i representativitat de la nova estructura festera (el poder polític s’obrí a la participació popu-lar però es reservà encara més que suficients atribucions) cal remarcar l’eficàcia i el valor de la feina realit-zada per aquella Assemblea.

El nivell de qualitat i les quotes de popularitat assolits per la nostra festa en l’actualitat, són la prova evi-dent de l’encert amb que es va dur a terme tot aquell procés i el reco-neixement de l’interés internacional aconseguit recentment per les Fes-tes de la Magdalena és un dels fruits més remarcables d’aquest encert.

Diverses Juntes de Festes s’han succeït des d’aquella renovació i els balanços no són homogenis; han hagut de més encertades i de menys, alguns han fet molta feina i altres han malgastat energies en batalletes protocolàries, però no pensem entrar ara i ací en valoraci-ons personals.

Malgrat la millora de l’estructura, no han finalitzat les desavinences i discrepàncies en la relació entre la Junta de Festes i la German-dat. L’exclusió del Prohom com a membre nat de la Junta de Festes, la decisió d’excloure la Germandat de l’organització del Grup Històric i l’intent (sortosament avortat) de llevar a la Reina Violant d’Hongria el rang de Dama de la Ciutat, són

mostres eloqüents de que no tot són flors i violes en aquesta relació i que la Germandat continua produint ur-ticària a alguns, 62 anys després de la seua fundació. És trist, però cal constatar-ho.

Considerant suficientment exposat d’on venim, caldria dir alguna cosa sobre en quina direcció convé anar. Els temps no són fàcils i no convi-den a pintar un futur color de rosa, però precisament per això convé ser oberts i comptar amb tothom que estigue disposat a treballar.

La festa s’ha d’adaptar a la socie-tat i als temps que vivim. En con-seqüència, l’estructura festera ha d’evolucionar per adaptar-se a les noves realitats, i pensem que aquesta evolució passa per fer-la més participativa i que TOTS els col·lectius que viuen i treballen la festa s’hi puguen sentir represen-tats.

Si aconseguim fer força tots en la mateixa direcció, els resultats se-ran excel·lents i la feina prioritària que ha de fer l’estructura festera i que justifica la seua existència és precisament assolir aquesta unitat d’acció.

De cara a aquest futur, la German-dat dels Cavallers de la Conquesta manifesta la seua voluntat de con-tinuar treballant i col·laborant amb la resta de col·lectius en benefici d’unes Festes de la Magdalena cada dia millors. Després de 62 anys de presència en la festa, no ens cal demnostrar que en aquesta batalla sempre ens trobaran.

Albert Sánchez-Pantoja DomínguezCavaller Ferran Sanchís - Rei

d’ArmesGermandat dels Cavallers de la

Conquesta

Col·lectiusfesters:· Gaiates


Aquest any celebrem el 25 aniversari de la Gestora de Gaiates. Qué lluny queda aquell any 1988 quan un grup de persones, presi-dents de gaiata, van decidir unir-se per fundar la Federació Gestora de Gaiates!

Tots aquests anys han estat plens de circumstàncies per tots els que ens sentim gaiaters; molts délls han marcat les nostres vides i formen part délles. Seria difícil enumerar tots els moments feliços viscuts dintre del món de la festa durant aquest temps. També hi han hagut moments complicats; sense anar més lluny, en aquests moments es quasi impossible oblidar-nos de la paraula de moda: crisi.

Els projectes, iniciatives y gestions de les gaiates tenen clar tant els fins com els mitjans per aconseguir que les nostres festes continuen sent les millors.

Devem, en aquests dies festius, de ser capaços déxterioritzar els ver-taders sentiments del nostre caste-llonerisme, de considerar que tots formem part d’ una andanada de gent disposta a gaudir d’unes fes-tes pròpies. És per això que cada u a la seua manera deu considerar-se part de cadascun dels actes. Només així s’aconseguiran els dos grans objectius de tot esdeveniment fes-tiu: el màxim gaudi i la participació més àmplia possible.

Andrés Bort BortPresident

de la Fed. Gestora de Gaiates.

Federació Gestora de Gaiates

Salutació


Castelló i els seus

sectors gaiaters


Un dels llocs emblemàtics per a la Gaiata 1 ‘Brancal de la ciu-tat’, és la plaça Botànic Calduch, enfront de l’església de Sant Fran-cesc . Esta església va ser alçada sobre el solar de l’antic quarter d’infanteria Tetuan 14, i on també va estar emplaçat l’antic convent del sant franciscà.

Brancalde la Ciutat

Gaiata 1


Andrés Bort Bort President 2013

Beatriz Iturralde Cubertorer Madrina Infantil 2013

Eugenia Frías Llorens Madrina 2013


FadrellGaiata 2

La Plaça Fadrell rep el seu nom pel Castell de Fadrell, també ano-menat ‘Castell Vell’, dels moros, d’origen musulmà, construït entre els segles XI i XII. De forma irregular disposava de 4 re-cintes que s’adapten al terreny de forma escalonada. En el recinte intermedi, Al-bacar, se situa l’Ermita de la Magdalena.

La plaça la presideix una escultura d’un ‘llaurador’ i l’ornamenta una fantàstica recopilació en taulellet decorat, obra de Guallart, que representen les partides de Castelló. Fins a la dècada dels 90, que es va remodelar la plaça, la presidien des d’interior d’una magnífica font. És l’epi-centre de la Gaiata 2 i punt de reunió de tot el sector, junt amb el seu monument.


Manuel López Safont President 2013

Inés Sancho Bordoy Madrina Infantil 2013

María Ramón Valero Madrina 2013


Porta del SolGaiata 3

Aquest edifici és la seu d’una entitat denominada anteriorment ‘Casi-no de Castellón’, fundada en 1814. El seu president va ser el Baró de Benicàssim i la primera seu va ser ubicada en la seua prò-pia casa, en el carrer Cavallers núm. 20. En 1876 passa a ocupar el lloc actual amb la nova denominació de ‘Casino Antic’.

Este lloc d’oci és utilitzat en nombrosos esdeveniments públics i privats per a re-unions i banquets. L’edifici ocupa un ampli solar amb façana a la ‘Porta del sol’ i al carrer Enmig. Respon a la transformació d’un antic edifici del segle XVIII, el Palau dels “Tirado”, amb un cert aire de casa de camp i pobra aparença exterior.


Jose Mª Batán Font President 2013

Elisabeth Carmona Escribano Madrina Infantil 2013

Laura Martínez Bárcena Madrina 2013


L’ArmelarGaiata 4

La demarcació urbana de la Ga-iata 4 l’Armelar, està delimitada pel car-rer Navarra, Sant Francesc, la Gran Via i adjacents. Dins del sector destaquen l’Església de la Trinitat, el col·legi de les Escoles Pies i l’Hospital Provincial. Este últim, és una meravella arquitectònica de Manuel Montesinos Arlandis que es va inspirar en els clàssics edificis dels hospitals europeus de finals del segle

XIX, construït sobre els terrenys del doc-tor Josep Clarà impulsor del projecte. Es va inaugurar oficialment en 1907 i durant els últims cent anys ha complit la seua funció sense problemes. En els últims anys ha sigut remodelat i s’ha convertit en un hospital de referència per a espe-cialistes en oncologia i oftalmologia. Per tots estos motius, l’Hospital Provincial sempre ha sigut un referent per a tota la gent del sector de la Gaiata 4 l’Armelar.


Roberto Blasco Ahis President 2013

Amanda Pastor Ruiz Madrina Infantil 2013

Beatriz Aso Toledo Madrina 2013

José Vicente Gimeno Nos President Infantil 2013

Hort dels Corders

Gaiata 5

Des de la fundació de la ciutat, la nostra història esta lligada la nom ‘Hort dels Corders’. En la nostra plaça actual, tre-ballaven artesans de la soga i els cordells. En honor a estes persones, ha crescut l’ex-

pressió artística més contemporània del moment. Este símbol és la font de l’artista castellonenc, Juan Ripollés. La plaça Hort dels Corders és part d’un museu a l’aire lliure, de visita obligada per al turisme.


Pedro Mª. Pérez Notario President 2013

Marta Capitán Doñate Madrina Infantil 2013

Lledó Martínez Miralles Madrina 2013


Farola-RavaletGaiata 6

La plaça de la Independència (la Farola) era l’eix principal que definia el sector que en un principi s’anomenava “Plaza Independencia y adyacentes”. Esta-ven inclosos en aquest sector els carrers de Saragossa, Ronda Magdalena, Passeig Ribalta, Dolors, Climent, Pedro Aliaga, D’Arenos (primer tram) i les de l’eixample.

El nom actual del sector ve, com no podia ser d’una altra manera, per la Farola que l’ajuntament va construir al centre de la plaça de la Independència amb motiu de la celebració de la coronació de la Mare de Déu de Lledó en 1924. El Ravalet, afe-git al nom, ve de les illes de cases cons-truïdes davant de la plaça de Tetuán quan es va vendre l’Hort dels Corders que van constituir el conegut Ravalet.


Esteban Gual Ibañez President 2013 Claudia Balado Ferrer Madrina 2013

Paula Gascó Pradells Madrina Infantil 2013


Cor de la CiutatGaiata 7

En la distribució de carrers per sector al número 7 li van tocar la plaça de l’Herba, el carrer Colon, que és qui li va donar el nom ja que es titulava en principi “Sector Colón y adyacentes”, a més de la plaça Vella (Major), carrer de Cavallers fins al de l’Ensenyança, de Mealla, d’Isabel Ferrer fins a la d’Anto-ni Maura, de Cervantes, de Gràcia (una part), d’Enmig (una part) i d’Alloza (una part). a sigut sempre un lloc on estaven

els edificis on s’oferien els servicis ad-ministratius, per la qual cosa era com si fos el cor de la ciutat i d’ací el seu nom.

Dintre d’aquest sector ha estat sempre l’Església Major, el Palau del Consell (Ajuntament), també la Caixa d’Estalvis, i com no el Campanar, fita senyera que podia veure, pràcticament, des de tot el terme municipal.


Manuel J. López Palomino President 2013

Alexia González Izquierdo Madrina Infantil 2013

Mónica Toledo Llorens Madrina 2013


Portal de l’OmGaiata 8

La plaça de Santa Clara, en el Sector de la Gaiata 8 “Portal de l’Om”, és una plaça tancada per tres dels seus quatre cos-tats amb moderns porxes i dividida en dos pel Monument a la Fundació de Castelló.

Antigament, en el solar en què actual-ment es troba la plaça, existia des de la fundació de la ciutat un convent de

monges clarisses; d’ací el seu nom. El convent, que després de l’exclaustració de les ordres religioses en el segle XIX va ser convertit en el primer Institut de Secundària de la capital, va ser demolit després de la Guerra Civil i convertit en una plaça. En els anys 80, es va cons-truir el primer aparcament subterrani de Castelló.


Domingo Morilla Pineda President 2013

Lola Marco Alors Madrina Infantil 2013

Sara Ferrando Rubert Madrina 2013


L’EsparteraGaiata 9

La plaça de la Muralla Liberal és per a la Gaiata un dels monuments més representatius del sector. Són les ruïnes de la història de Castelló, del seu passat, de les batalles i guerres per aconseguir el poder de la Vila. És un monument que va ser construït el 1837 sobre les antigues muralles de la Ciutat després que es pro-duís el setge carlí a l’estiu d’aquest mateix

any. Gairebé 20 anys després van ser en-derrocades, però amb el sorgiment de la II Guerra Carlista van ser de nou aixecades.

Aquesta ruïna és el que queda d’aquell bèl·lic passat de meitat segle XIX i que està considerat com a Bé d’Interès Cul-tural i inscrit en el Patrimoni Nacional i Cultural de la Generalitat Valenciana.


Mª Pilar Diaz Flores Presidenta 2013

Águeda García Marzá Madrina Infantil 2013

Elisabeth Giménez Frías Madrina 2013


El TollGaiata 10

Un dels llocs més emblemàtics al nostre sec-tor, és la figura de Perot de Granyana amb els bous. Òbviament, és la figura amb què la comissió de la Gaia-ta 10 ‘El Toll’ se sent més identificada. De fet, la portem com a emblema, perquè gràcies al seu descobriment, hui podem adorar la nostra patrona: la Mare de Déu de Lledó.


Pascual Cerveró Escuder President 2013

Anna Díaz Andreu Madrina Infantil 2013

Elena Labernia García-Tizón Madrina 2013


Forn del PlaGaiata 11

Forn del Pla, punt neuràl-gic de les festes de la Magdalena, allí es canta per primera vegada el Pregó que anuncia el comença-ment de les nostres festes funda-cionals. Deu el seu nom a l’antic forn que es trobava on ara s’alça el col·legi ‘Bisbe Climent’. L’antic forn va ser manat construir per

Josep Climent i Avinent (Castelló de la Plana, 1706 - 1781) religi-ós valencià, fill de Josep Climent i Teresa Avinent. En 1755 obté de l’Ajuntament de Castelló, permís per a construir el forn de pa, per mantindre l’escola de primeres lle-tres del barri de Sant Fèlix.


José M. Sidro Trilles President 2013

Lucía Blasco Gómez Madrina Infantil 2013

Carla Alberto Breva Madrina 2013


El GrauGaiata 12

La foto dels màxims re-presentants de la nostra gaiata, es va realitzar en la plaça del Mar, enfront d’un far rodejat d’una xicoteta zona d’aigua. Aquest és un dels llocs més emblemàtics del Grau, ja que representa el nostre arrelam mariner.


Juan Antonio Tirado Serrano President 2013

Inés Ortiz Salvador Madrina Infantil 2013

Isabel Carrillero Gorrita Madrina 2013


Pablo Ortiz Salvador President Infantil 2013

SensalGaiata 13

E l Palau de la Festa és un dels llocs més re-presentatius del sector, junt amb les ermites i el Museu de Belles Arts. Un sector en constant expansió, tant en infraestructures com en habitants.


Carlos Chippirraz Gómez-Millán President 2013 Cristina Hernández Páez Madrina 2013

Andrea Chippirraz Babiloni Madrina Infantil 2013


CastàliaGaiata 14

E l monument a l’afició del CD Castelló servix de fons per a les nostres Madrines i President. Els membres de la Gaiata 14 i els afici-onats del CD Castelló compartixen més que un nom, Castàlia, compar-tixen ideals i il·lusions, cada u en el

seu àmbit, però que tenen una base en comú: la camaraderia i la il·lusió. Per a uns és la il·lusió per recolzar al teu equip, transmetre’ls la força que els faça guanyar, faça fred o plo-ga, jugue lluny o a casa, amb l’espe-rança de guanyar i poder festejar les victòries. Per a altres, la il·lusió per fer la millor Gaiata que lluïsca a Cas-telló, per transmetre força al barri,

per viure les Festes de la Magdale-na com un gran triomf... però tota eixa il·lusió saben que no servix si la viuen, com al nostre monument, aïllats. Saben que anar junts és més que sumar, és compartir, sentir-se germans, sense distinció de sexe ni d’edat i de raça, anant tots junts a l’Estadi o a l’ Escorxador. Però tots junts per un ideal. Castàlia!


Eloy Soria Izquierdo President 2013 Sandra Doménech Esteve Madrina 2013

Anna Feliu Usó Madrina Infantil 2013


SequiolGaiata 15

La Panderola, eixe trenet que vola!, és el que Sequiol va elegir en els seus orígens, com a emblema dinàmica associació. Un tren que va desaparéixer molt abans de la fun-dació de la Gaiata -en 1963- però que, junt amb emblema del sector - camp de futbol de Sequiol- està present en la memòria de la gent que viu en el barri. La Panderola era un element vertebrador, no sols de la ciutat, sinó de la comarca doncs unia la capital amb metropolitana -vaja,! el que es pretén fer ara amb el TRAM-. El Trenet penetrava en el barri del Sequiol pel cau de la Ga-iata 15 Sequiol i en ell per carrer Mestre Bretón, passant junt amb el camp del Sequiol i prenent camí cap a la veïna Almassora per avinguda que porta eixe nom.

Per a tots els Sequiolos és el centre neuràlgic del sector. On es troba la seu social. On presideixen els mo-numents de llum, durant la setma-na de festes i on es concentren tots els actes del programa de festes que es desenvolupa durant i, molt especialment, en la setmana gran. És, i serà, ja per sempre, sector a eixe trenet que tant va ajudar als seus veïns a sentir-se part integrant nou Castelló.


Elisabeth Breva Almerich Presidenta 2013 Andrea Estrada Torres Madrina 2013

María Voltes Usó Madrina Infantil 2013


Nicolás Rodríguez Manteca President Infantil 2013

RafalafenaGaiata 16

Ens trobem en la Ciu-tat de la Justícia de Castelló, un nou i modern edifici, inaugurat en 2006, que compta amb més de 460 dependències, per la que poden arribar a passar diàri-ament, més de 1500 persones entre professionals i usuaris. Este edifici, amb el seu gran trasbals de gent, dóna vida a un

barri que s’està caracteritzant en les últimes dècades, per al-bergar les noves construccions institucionals, com el nou Re-cinte de Fires i Mercats, l’Audi-tori, la Piscina Provincial, la seu del Patronat d’Esports, etc., la qual cosa fa que siga un barri obert i acollidor per a tot aquell que ve a visitar-nos.


Lidón Candel Albiol Presidenta 2013 Ana Belén Nieto Ramírez Madrina 2013

Sofía Eixerés Montolío Madrina Infantil 2013


Tir de ColomGaiata 17

E l Tir de Colom té, en la porta de la fàbrica de Diago i el seu fumeral un dels llocs més represen-tatius i volguts del sector núme-ro 17. L’indústria, avui reconeguda mundialment, es va en fundar ja fa més segle per en Fernando Diago Herrando en Onda però va ser el el seu fill qui, amb l’ànim emprenedor

de la família, va construir la fàbri-ca en l’avinguda, en aquell moment carretera, que eixia de Castelló cap a València.

En la porta es representa al déu Hermes i el fumeral, que presideix la nova plaça des de 1995, consti-tueixen un conjunt únic a la nostra ciutat i, com no, al sector.


Julio Hernández i Fabra President 2013 Ania Hernández i Beltrán Madrina 2013

Lledó Safont i Maicas Madrina Infantil 2013 Enrique García i Sorribes President Infantil 2013


CrémorGaiata 18

Símbol del Crémor és l’Esta-ció de trens i autobusos de Castelló. Va ser inaugurada l’any 2000 i subs-titueix a l’antiga estació construïda en 1864. Les vies i les andanes es troben soterrades. Està ubicada en el carrer Pintor Oliet, a l’oest del centre urbà.


José A. Lleo Rubio President 2013 Laura López Fraga Madrina 2013

Carolina Navarro Viera Madrina Infantil 2013


La CulturalGaiata 19

Ens trobem en un cone-gut paisatge, on es va modificar els trams d’accés a La Salera. És una zona verda que es troba entre el centre comercial i el Pavelló Ciutat de Castelló. Té una àmplia varietat d’arbres, una font, diversos bancs, on es pot estar passejant o prendre un descans a l’aire lliure. Si tens aquest gust, us recomanem visitar avinguda Camp de Morvedre.


Sergio Gómez Leal President Infantil 2013

Pablo Teruel Traver President 2013 Lledó Díaz Rovira Madrina 2013

Paula García Gómez Madrina Infantil 2013


Col·lectius festers: · ens vinculats · festes de carrer


CAPÍTOL PERMANENT:

Prohom: Marco Antonio Esteve Cano, cavaller Berenguer d’Esplugues

Maestre: Jesús Redón Gallardo, cavaller Redon

Secretari: Manuel Lleó Piquer, cavaller Jaume Claramunt

Tresorer: Víctor Camacho Fernández, cavaller Ferran Díaz

Comptador: Jaume C. Vicent Aguilar, cavaller Pere Ximen de Carroç

Alferes: Adrián Ortiz Doñate, cavaller Mateu II

Vocals: Matías Ibáñez Cabedo, cavaller Berenguer de Cardona Javier Lluch Miralles, cavaller Bernat de NayaJosé Soto Grajera, cavaller Alfonso de SotoSergio Ulldemolins Juesas, cavaller Joan VicentLuis Ulldemolins Salvador, cavaller Raimundo de Abella

Germandatdel cavallers de la conquesta

Representació Femenina

Na Violant, Marta Font RamosNa Eva: Patricia Blasco Francisco Na Provençala: Cristina Rosell Torner N’Ermengarda: Noelia López Tomás


Marta Font Ramos Na Violant Cristina Rosell TornerNa Provençala

Patricia Blasco FranciscoNa Eva

Noelia López Tomás N’Ermengarda


La Germandat dels Cava-llers de la Conquesta va ser fundada en 1951 i els seus emblemes oficials són:

L’estendard “El Penó de la Senyera”, el Casc i l’Espasa del Rei En Jaume I.

La representació oficial està a càr-rec del Prohom i cabildo. Actual-ment l’Associació compta amb un total de mes de 600 socis.

BREU RESUM HISTÒRIC

El 1951 el col·lectiu nascut amb el nom de La Germandat dels Cava-llers de la Conquesta de Castelló assumeix la funció de represen-tar la figura del Rei En Jaume I El Conqueridor i els Cavallers que el van acompanyar en les seues con-questes per les terres del País Va-lencià, formant el seguici medieval de caràcter històric que encapçala la Cavalcada del Pregó i anuncia el primer acte públic de les nostres tradicionals Festes de La Magdale-na.

Des de 1957, La Germandat va ins-taurar la representació de la Regi-na “Na Violant d’Hongria” segona esposa del Monarca Fundador de la nostra Ciutat i primera Regina del nostre poble, d’ençà cada any una jove de família ben arrelada a la nostra societat, representa la ben-volguda i estimada Regina “Ioles”.

Serà a partir del 1976 quan una cort de dames completaran el seu seguici amb el nom de “Dones de Companya de Na Violant” repre-sentant aquelles que formaren part de la seua cort i que es dedicaven a acompanyar, atendre i servir per-sonalment a la Regina i a la seua família.

Aquest grup de joves castelloneres prenen el nom d’aquelles antigues dones des del 1985, en guany, són: Na Dolça, Na Margarida i Na Rama. Elles acompanyaran a Na Violant en totes les representacions i actes als quals se’ls convoca tant a la nostra Ciutat, com a la província, com a d’altres llocs de la Comunitat Valen-ciana i/o d’altres Comunitats.

ACTIVITATS PROPIES DE LA GERMANDAT DELS CAVALLERS DE LA CONQUESTA.La Germandat realitza el primer dissabte de les festes fundacionals de Castelló, l’acte d’Homenatge al Rei En Jaume I. La cercavila es re-alitza des de la Plaça de Na Violant d’Hongria i recorre els principals carrers de Castelló fins a l’estàtua del rei En Jaume en l’avinguda que porta el seu nom, on es dóna lectu-ra a la carta de poblament atorgada pel Rei Jaume I i s’ofrena una coro-na de llorer als peus de l’estàtua.

El Pregó: La Germandat dels Ca-vallers de la Conquesta és l’en-carregada de desfilar en el Pregó desenvolupant la part històrica de la fundació de la ciutat, la comitiva

incorpora la figura del Rei En Jaume a cavall, l’esquadra, el consell d’ho-nor i Cabildo desfilen a peu. A més dos carrosses, una amb la repre-sentació femenina de la Germandat amb la regina Violant i les Dones de Companya i un altra amb una esce-na històrica.

Homenatge a Na Violant: Aquest és l’acte per excel·lència, on tota la ciutat ret homenatge a la primera regina dels Valencians, Na Violant d’Hongria. El recorregut s’inicia a poqueta nit des dels peus de l’es-tàtua del Rei En Jaume i es dirigeix pels principals carrers de la ciutat fins a la plaça que porta el seu nom, on té lloc l’homenatge, i la lectura del parlament. Tot seguit El Pro-hom i Na Violant, acompanyats de la Reina de les Festes i l’alcalde de la ciutat, ofrenen una corona de llorer als peus de l’estàtua de la Regina. Després de la invocació als Sants Patrons tanca aquest acte multitu-dinari.

El Concurs de Paelles a l’ermita de Sant Jaume de Fadrell. Es premia el gust i la imaginació en la presenta-ció, i és un acte obert a tothom, si-guen o no membres de la German-dat.

Presentació de Na Violant i les se-ues Dones de Companya: El 8 de setembre dia de la Llicencia del Trasllat de Castelló es presenten les joves que ostentaran l’any següent el càrrec de Na Violant d’Hongria i les seues Dones de companya.


La “Setmana del cavaller” es cele-bra al voltant del 9 d’octubre en la qual es realitzen conferencies di-verses, destinades a difondre la his-tòria de Castelló i la seua vinculació amb la figura de Jaume I i/o la seua esposa.

A l’ermita de St. Francesc, restau-rada per la Germandat, es celebren les festes en honor a aquest Sant i misses tots els dissabtes de juliol i agost.

Vetlla d’Armes: tots els anys es celebra la “Jura dels cavallers”, nous membres que, en aquest acte i sota la presidència de Na Violant i les Dones de Compa-nya, són “armats” cavallers. És des d’aleshores que el nou cava-ller tindrà dret a utilitzar la troba del cavaller al qual representarà. L’acte s’inicia a l’ermita de Sant Francesc fins a arribar a l’ermito-ri de la Magdalena.

També es celebra l’Homenatge a Tombatossals al Molí La Font, in-dret des del qual, segons la llegen-da s’inicià la conquesta de les illes Columbretes, pel gegant i la seua conlloga, personatges mitològics representatius de la nostra tradició que el lletraferit Pasqual Tirado va donar vida .

Proclamació de Na Violant i Do-nes de Companya. En Febrer (data variable en funció de l’any segons la celebració de les festes de la Magdalena) té lloc al Teatre

Principal l’acte de proclamació de les representants femenines de la Germandat del Cavallers de la Conquesta. Én aquest acte es on se veuran per primera vegada els vestits d’època de Na Violant i les seues Dones de Companya, que fins aleshores han estat el secret millor guardat.

Nomenament de Guillem de Mont-Rodon La milícia Templaria de la Germandat, nomena cada any un representant de qui va ser el tu-tor del nostre Rei Jaume I, enguany el director de la Unió Musical Caste-llonenca José Gargori.

Secció Interna de Bombos i Tam-bors de combat “Desperta Ferro!” obrin pas amb el seu resso a les desfilades en les que participa la Germandat.

Visita els llocs Sants on es troben soterrats els qui foren els nostres primers Sobirans Jaume I, al Mo-nestir de Poblet (Tarragona) i Vio-lant d’Hongria, al de Vallbona de les Monges (Lleida). És històricament com una peregrinació obligada per al Cabildo i les representants feme-nines de l’any. Allí es realitza la tra-dicional ofrena de llorer i es visiten els Monestirs.

Acampada d’estiu: La Germandat, interessada per l’educació del més menuts, realitza una acampada a l’ermita de la Magdalena, cap als darrers dies del mes de juliol. Du-rant l’estada es realitze, jocs i re-

correguts de natura pels voltants del turó de la Magdalena. El darrer diumenge es realitza la cloenda amb la celebració d’una missa de campanya i.

ACTIVITATS CONJUNTES AMB ALTRES COL·LECTIUS FESTERS PROVINCIALS I DE LA COMUNI-TAT.La Germandat com a entitat que representa la figura del Rei En Jau-me I i la de Na Violant, es requerida a les diverses localitats de la co-munitat on es realitzen “mercats medievals” o on es fa algun acte vinculat amb la figura del Rei En Jaume I i Na violant. La German-dat participa també com a referent històric, en el pregó de diferents localitats (Almassora, Almàssera, Vila-Real, etc.)

PUBLICACIONSTots els anys es publique la revista “Crònica”. Aquest llibre-revista re-cull una mostra d’articles i investi-gacions al voltant de la nostra his-tòria, cultura, tradicions i els seus personatges més destacats. Inclou també il·lustracions i fotografies d’aquells esdeveniments que es produeixen al si de la Germandat durant el període corresponent de l’any. Aquesta publicació té com a funció principal difondre i informar la societat de les nostres activitats al mateix temps que es manté de manera acti va un contacte periòdic amb els membres, socis i amics de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta.


Moros d’Alqueria van portar les Fes-tes de la Magdalena fins a Cuba, en una nova ambaixada cultural. Van par-ticipar com a con-vidats especials en la XVIII Fiesta de la Cultura Ibero-americana d’Hol-guín

L’Associació Cultural Moros d’Alqueria ha tornat a ser avançada en la pro-moció de les Festes de la Magdalena i de la pròpia ciutat de Castelló, amb la seua presència aquesta vegada a la XVIII Fiesta de la Cultura Iberoameri-cana i el VII Congreso Iberoamericano de Pensamiento que es va celebrar a la ciutat cubana d’Holguín del 25 al 27 d’octubre de 2012. Una participació que es va tancar brillantment a pesar que el seu inici va estar marcat pel pas de l’huracà Sandy que, no obstant això, no va disminuir gens ni mica l’entusi-asme de l’expedició castellonenca.

Els contactes amb el comitè orga-nitzador de l’esdeveniment, la Casa d’Iberoamèrica en Holguín, es van ini-ciar fa uns tres anys, quan es va rebre a Castelló la invitació per participar en aquest esdeveniment de caràcter bi-anual que reuneix a un bon nombre de persones de països iberoamericans a la tercera ciutat de Cuba quant a po-blació.

Un grup de persones pertanyents a Moros d’Alqueria es va desplaçar fins a Cuba l’any 2010 i va poder compro-var en viu quines eren les perspectives quant a la participació i la qualitat de les instal·lacions, a més de conèixer personalment a les persones que dirigeixen la Casa d’Iberoamèrica d’Holguín, algunes de les seues infra-estructura i de forma especial el gran interès que hi havia per aconseguir la seua presència en el congrés que se celebraria en 2012.

Moros d’Alqueria a CubaJosé Luis Serrano Fabregat

Cal dir que la ciutat d’Holguín, amb més de quatre-cents mil habitants, sempre s’ha destacat pel seu marcat accent cultural que, d’una forma espe-cial, ret tribut a l’herència dels espa-nyols que van viure allí, donant-li sens dubte un accent molt especial. Allí hi ha una gran colònia de descendents espanyols que fan gala de la seua con-dició i que mantenen vius els costums i el folklore de les regions espanyo-les de les quals van provenir els seus avantpassats.

D’açò ja vam tenir mostra fefaent els qui visitem la ciutat fa dos anys perquè, els participants en el congrés d’agèn-cies de viatges espanyoles celebrat en la veïna Santiago de Cuba, vam ser sorpresos per les interpretacions del Ballet Español de la Casa d’Espanya d’Holguín d’allò més acadèmic. Since-rament va ser una agradable sorpresa que va ser corroborada enguany, quan vam tenir oportunitat d’aprofundir en el coneixement dels directius de la Casa d’Espanya i de les autoritats cu-banes en l’àmbit de la cultura.

Un inici accidentatEls expedicionaris castellonencs eixim de la Plana el dia 23 d’octubre i aque-lla mateixa nit arribàvem a l’Havana on anàvem a fer una ràpida escala de tan sols set hores per a, al matí següent, prendre l’avió cap a Holguín.

Amb prou faenes vam tenir-hi temps per a acostar-nos al centre de la ciutat i respirar els aires havaners a pesar que el nostre hotel estava molt a prop del Paseo del Prado i del Parc Central. El vol eixia massa d’hora i ens ressentíem de la fatiga del viatge des de Castelló.

Ja es començava a parlar del Sandy, l’huracà que es preveia que travessara Cuba, precisament per l’Orient, la zona en què se situa Holguín, i de fet, l’expe-dició dels Moros d’Alqueria van haver de partir perquè la Banda de Música tenia de prendre un vol que eixia a la vesprada i ja se’ns va dir que, per mo-tius de seguretat, aqueix vol s’anava a suspendre.

La primera part de l’expedició va arribar com estava previst a l’Ho-tel Pernik d’Holguín, on ens vam allotjar i després de contactar amb les persones de l’organització que ens anaven a acompanyar durant la nostra estada allí, vam saber que aqueixa matinada s’esperava el “paso del Sandy” i que precisament el “ojo del huracàn” anava a coinci-dir amb la zona d’Holguín. No vam poder ja eixir de l’hotel, lloc on està-vem segurs i a resguard, perquè ens va ser prohibida esta possibilitat per les autoritats locals que preferien tenir als centenars de participants en el congrés agrupats en l’hotel i a partir de les 21:30, tots a les habi-tacions per a esperar allí el pas del Sandy. L’huracà va passar, vaja si va passar-hi! Pluja torrencial, vents que van arribar als 140 quilòmetres per hora, habitacions que van arri-bar a tenir un pam d’aigua, finestres que es van trencar i no obstant açò, gens d’açò va poder amb el bon hu-mor que va presidir l’estada de Mo-ros d’Alqueria en Holguín. Fins i tot molts van poder dormir, a estones, perquè era impossible no desper-tar-se i atendre la violència d’un fenomen natural que no coneixíem i del qual eixim indemnes, gràcies a Déu.

Objectius complitsSens dubte el Sandy va ser el prin-cipal protagonista del nostre viatge, perquè en certa manera va condicio-nar el desenvolupament de totes les activitats que havíem anat a realitzar. La seua força va afectar a no poques


infraestructures culturals, afectant la vida de les províncies d’Orient i de forma molt especial a la ciutat de Santiago de Cuba, on a més de grans destrosses va caldre lamentar la pèr-dua de vides humanes. Però al cap i a la fi es tractava de sobreposar-se a les adverses circumstàncies i fer-ho amb l’alegria amb què s’afronta una festa.

Així ho vam fer els centenars de par-ticipants que teníem l’hotel Pernik, en el qual ens allotjàvem, com el centre de les sessions del congrés en el qual hauríem de presentar les nostres po-nències sobre les Festes de la Mag-dalena, la seua història i diversos as-pectes relacionats amb aquesta.

A tot açò ja havien arribat els compo-nents de la Banda de Música de Moros d’Alqueria que havien hagut de roman-dre a l’Havana fins que es va poder dur a terme el seu viatge fins a Holguín, quasi dos dies més tard del previst. Va ser una grata notícia que el grup esti-guera complet ja.

I ficats en feina, cal dir que la presen-tació de les Festes de la Magdalena va ser seguida amb interès per un nom-brós públic, a pesar que fallades en els equips tècnics van impedir que les presentacions en power point que por-tàvem preparades es pogueren visua-litzar. Una pena, però..., Cuba és Cuba!

Aquesta presentació va ser portada a terme pel qui escriu, en primer lloc, per a parlar de la història i evolució de les Festes des del seu inici, després de situar Castelló i la seua realitat actual en el mapa de la memòria dels assis-tents. A continuació, Sixto Barberá va parlar del carrer com a espai festiu i dels festejos que nodreixen el progra-ma i les innovacions realitzades; Lean-dre Escamilla, codirector de Xarxa Te-atre va parlar de la importància del foc en el desenvolupament d’aquests fes-tejos; Bruno Milián,. que dirigia en aquesta ocasió la Banda de Moros

d’Alquería, de la música i la seua ne-cessitat en els actes que es desenvolu-pen en les festes, recolzat també per Quique Pérez Serrano de la Colla de Dolçainers i Tabaleters de Castelló que van parlar, com no! de la dolçaina i de la música de festa, posant en directe diferents exemples d’aquesta; i final-ment, Juan Antonio Llopis, que va par-lar de la presència de Moros d’Alqueria en les Festes de la Magdalena. No cal dir que qui va voler assabentar-se del que eren, es va poder assabentar de debò! Un matí sencer dedicat a Caste-lló i les seues festes, a milers de quilò-metres de distància, en terres iberoa-mericanes. Una magnífica experiència.

Encara quedava la nostra participació en la desfilada pels principals carrers i places del centre d’Holguín, al cos-tat d’una nodrida representació de la Casa d’Espanya en aqueixa ciutat i una molt remarcable del Ballet Español de Cuba, especialment les seues prime-res ballarines (Graciela, Yasnay, Ama-rilis i Mayrelis), que van ser capaces d’adaptar-se a les marxes mores de la nostra banda de música, obrint la desfilada. Va ser una col·laboració fora de programa que cal agrair també al seu director general, Eduardo Veitia, i a la seua relacions públiques, Fabiola Mora.

A més no ens va faltar el ballet de “mo-res”, perquè algunes de les compo-nents del ballet espanyol “Estilo Pro-pio” i del Ballet Español d’Holguín, es van aprendre les coreografies d’Ana Botella a través dels vídeos que els

vam proporcionar i van aconseguir un boato amb unes danses perfectament efectuades. També cal ressaltar la col-laboració d’alguns músics de la Banda Provincial de Música dirigida per Hum-berto Pi que es van integrar en la ban-da de Moros d’Alqueria.

I per a finalitzar, la gala celebrada en el Centro Cultural Ibérico (Museo Pro-vincial la Periquera) el pati central del qual va estar replet de persones que van vibrar amb la música de la nostra banda de música, de la Banda de Con-ciertos del municipi, dirigida per Rafael Freyre i els balls espanyols de la com-panyia “Estilo Propio”, en la nit del dia 27.

Allí, la nostra banda va fer, de la mà de la presentació que vam fer de les Festes de la Magdalena, pels diferents actes d’aquesta, acompanyats per la música que sone en ells. El Pregó amb les seues marxes mores, la Romeria a la Magdalena al son de dolçaines i tabalets, les desfilades amb airoses marxes i els bous on els pasdobles més airosos, van donar una idea del que eren les nostres festes a les au-toritats culturals que ens van acompa-nyar en una nit espanyola i castellone-ra a Cuba, inoblidable.

Si els diem que el viatge se’ns va fer curt, ens creuran, sens dubte, perquè les activitats van ser contínues i molt variades. Es va parlar de Castelló i de les Festes de la Magdalena, perquè els mitjans informatius ens van donar una cobertura molt especial. Pàgines en els diaris i els especials, entrevistes en ràdio i televisió... Solament ens queda dir:

“Missió complida”, una vegada més.

(Article publicat al núm. 50 de la revis-ta Plaça Major)


Setembre 1988, sent Alcal-de de Castelló, En Daniel Gozalbo, l’Ajuntament acorda la creació de la Fundació Municipal de Festes, òr-gan encarregat de gestionar les fes-tes que es realitzen a Castelló.

Pocs mesos després, s’estrena com a President de la recent nascuda Junta de Festes, Sebastián Pla Co-lomina, membre nat de la nostra Colla i encarregat d’arreplegar en nom de dita Junta, el Voladoret d’Or, distinció que la Colla del Rei Bar-but va concedir, eixe any de 1989 a la primera Junta de Festes nascuda del consens de tots els ens festers.

Desembre 2012, s’aproven els Esta-tuts del nou Patronat Municipal de Festes, ens, que entre altres fun-cions, serà l’encarregat d’adequar l’estructura de les Festes de Cas-telló a la nova regulació legal sobre Grans Ciutats.

En aquests 25 anys transcorreguts, les festes de Castelló han patit grans canvis algunes, han consoli-dat el seu protagonisme altres, tot això, sense renunciar a anar cap endavant. Camí, que des de les dis-tintes Juntes de Festes, Ens Vincu-lats, Colles, Gaiates, Associacions de Festes de Carrer i molts altres grups i associacions ens hem pro-posat recórrer junts per a portar el nom de Castelló més lluny.

Gràcies a la col·laboració de tots, s’han aconseguit unes festes mo-dernes, d’acord amb la ciutat en què vivim, però que no obliden que els seus orígens estan basades en les tradicions del nostre poble, tradici-

ons que any rere any ens encarre-guem de rememorar en les distintes celebracions. Festes modernes que han rebut (com les nostres Fes-tes Fundacionals) el títol de Festes d’Interés Turístic Internacional o Festes patronals com les de la Mare de Déu de Lledó o les dels nostres patrons Sant Cristòfol i Sant Blai, sense oblidar-nos de les Festes de Carrer, que a l’empar de les Festes Fundacionals, cada any reben més visitants.

Aquests reconeixements, no són només un mer títol per a incloure als nostres cartells festers, són un llistó molt alt, que ens obliga a tots i en especial a l’actual Junta de Fes-tes i a les esdevenidores, a treballar més si és possible en la promoció de la nostra Ciutat.

Colla del Rei Barbut

Al llarg d’aquests anys, les distin-tes Juntes de Festes, amb el suport de tots els altres grups festers, han anat introduint i recuperant actes, oblidats alguns i desconeguts altres per al poble de Castelló, com poden ser la Tormà de la Romeria, l’En-cesa de les Gaiates, l’”Enfarolà” del Campanar, el Festival Internacional de Música de Festa (només per ce-nyir-nos a l’àmbit Magdalener).

Des de la Colla del Rei Barbut, desit-gem que aquest 25é Aniversari, siga un exemple més de col·laboració i convivència, entre tots aquells que, d’una manera o una altra, volem a la nostra Ciutat i a les seues Festes .

FELIÇ 25é ANIVERSARI!

Antonio CrosPresident Colla Rei Barbut


La Host del Castell Vell, i com no, la Confraria de l’Arròs i la Taronja tots els anys ha participat en les activitats pròpies de la set-mana de la Magdalena, en tots els actes tradicionals: al Pregó, a la Ro-meria, a l’Ofrena de Flors a la nostra Patrona i, com no, en les degustaci-ons gastronòmiques al nostre local social del carrer Alcalde Tàrrega i en la festa del dia de l’Alcaid de la Host, amb la imposició del faixí i de l’escut de la Host.

Però la nostra associació, en un in-tent de donar a conèixer Castelló,

no para, i com que el que ens uneix i agermana és la gastronomia, vo-lem portar la cuina de la nostra ter-ra, les millors exquisideses no sols pels nostres paladars, les exportem.

En festes de la Magdalena, una ve-gada més amb col·laboració de El Corte Inglés, a banda de presentar el nostre llibret, férem un tast de vins gràcies a IGP Castelló Els nostres vins, mostra de vins IGP Castelló.

Participem als diferents Capítols Gastronòmics per tota la geogra-fia espanyola. Entre d’altres, vam

assistir al mes de maig al capítol gastronòmic de Doña Gontrodo, a Oviedo, on els confrares són tot dones i al XI Gran Capítulo de la Cofradía de los Amigos del Olivo de Baena. Al mes de novembre al 10é Congrés Nacional celebrat a Còr-dova. Amb el bon quefer de Bodega Les Useres, a finals de novembre vam presentar en El Corte Inglés de l’avinguda de França de Valencia la seua nova proposta en vins: “86 winegrowers”.

També viatjàrem al mes de juliol a Estònia, a la ciutat de Tartu al X

Host del Castell Vell


EUROPEAN CONGRESS OF ENO-GASTRONOMIC BROTHERHOODS AND ASSOCIATIONS, el “X Congrés de Confraries i Associacions Eno-gastronòmiques” organitzat como ja és costum pel Consell Europeu de Confraries Enogastronòmiques (CEUCO). Enguany tenim previst vi-atjar a Hongria.

Complim vint-i-sis anys de camí, i malgrat les dificultats i el temps que estem vivint (el passat exercici no vam celebrar el nostre habitual capítol gastronòmic per la crisi…), enguany sí que ens proposem realitzar-ho, per a portar un centenar d’amics de dife-rents zones geogràfiques, a gaudir de la nostra Ciutat un parell de dies i així promocionar la cultura i gastronomia del nostre Castelló.

El passat divendres 2 de febrer nomenàrem Alcaid de la Host, al

president de l’Autoritat Portuària de Castelló, Sr. Juan José Monzonís Martínez, amb una trajectòria pro-fessional de 45 anys, on ha exercit en destacats càrrecs en les adminis-tracions públiques, director general d’Obres Públiques de la Conselleria d’Obres Públiques i Urbanisme, i posteriorment va ser nomenat de-legat del Govern Valencià a Castelló.

Han estat molts els alcaids histò-rics (consulteu el Llibre de la Fes-ta 2011), però volem relacionar als que l’han precedit des de la nostra fundació, tots ells persones que han excel·lit en un àmbit qualsevol de la vida ciutadana del nostre Castelló actual. Tenim empresaris, músics, pintors, militars, comerciants, met-ges, polítics, juristes, industrials, científics, economistes, enginyers, etc. Una molt digna representació de la nostra societat, de què ens

sentim legítimament orgullosos. Han estat aquests: 1988 Francesc Solsona i Garbí; 1989 Vicent Gómez i Nebot; 1990 Enric Ferrero i Maria; 1991 Lorenzo Ramírez i Portolés; 1992 Josep Pascual i Torres; 1993 Porfirio Laguna i Asensi; 1994 Jau-me Alcón i Simón; 1995 Baltasar Macià i Oliver; 1996 Ricardo Vicente i Calvo; 1997 Ignacio Subías i Ruiz de Vila; 1998 Víctor Campos i Gui-not; 1999 José Luis Breva i Ferrer; 2000 Federico García i Moliner; 2001 Josep Bellés i Mateu; 2002 Josep Guardino i Roca; 2003 Alejandro García i Guinot; 2004 Vicent Farnós de los Santos; 2005 Manuel Altava i Lavall, 2006 Rafael Cerdá i Ferrer; 2007 Antonio Folch i Beltran; 2008 Alejandro Payà i Ferreres, 2009 José Ramón Broch i Viciedo; 2010 Javier Moliner i Gargallo; i en 2011 Luis Álvarez i Lobato; i en 2012 Alberto Fabra Part.


Volem recordar el 17 de juny on la Host del Castell Vell i la Confraria de l’Arròs i la Taronja li van lliurar a la nostra mareta, a la Mare de Déu del Lledó les seues insígnies. Fou un acte molt emotiu per a tots no-saltres.

A part de les connotacions històri-ques i festeres, la Host del Castell Vell, com havem esmentat, té també una indubtable projecció en els àm-bits cultural i gastronòmic i anem a continuar treballant per la nostra ciutat colze a colze amb altres en-titats festeres de la nostra ciutat, amb el nou Patronat Municipal de Festes que deixa enrere 25 anys de la Fundació de Festes que ha fet que aquestes siguen d’Interés Turístic Internacional.

Tenim clar que fent l’esforç neces-sari i amb alguna ajuda…, aporta-rem el nostre granet d’arena per a fomentar el turisme en la nostra ciutat. Com deia el nostre premi nobel Camilo José Cela, “el que re-sisteix guanya”, pensem que amb treball i esforç, tots guanyem segur.

Àngel Martínez


L’Associació cultural Colla Bacalao encapçalada pel “Bacalao Maravillao 2013” José Becerra i que representa al pirata Barba-ro-ja, escenifica allò que s’ha succeït en les costes de Castelló entre els segles XVI i XVII. Amenaçades cons-tantment per corsaris barbarescs procedents del Nord d’Àfrica, sent els germans Barba-roja, els més temuts per la població.

La nostra participació en el Pregó de la Magdalena, escenificant una part de la història de la província de Castelló, com van anar els atacs barbarescs a les nostres costes. A causa de això, estudiem i investi-guem aquest episodi de la nostra història, intentant representar el més fidelment el succeït als segles XVI i XVII, amb la seua lògica reper-cussió en la societat castellonenca de l’època.

Els seus atacs van portar als veïns de Castelló així com als municipis

Colla Bacalaocostaners a alçar torres de guaita, amb l’objecte de donar les alertes d’atac i poder defendre’s de l’enemic que a través del mar arribava des de les costes d’Algèria i Tuníssia. Da-vant de la freqüència dels atacs, el rei Felip II, va ordenar l’enginyer de la cort Joan Bautista Antonelli que viatjara fins a la vila de Castelló i in-tervinguera en la construcció de les seues muralles defensives.

Els barbarescs van trobar en el lito-ral castellonenc un lloc ideal, per a desembarcar i perpetrar les seues rapinyes en terra, endinsant-se cap a poblacions de l’interior, ostatges i rics botins es van capturar en es-tes terres, per a ser portats al Nord d’Àfrica, des d’on es demanaven alts rescats per al seu alliberament.

Açò ha donat lloc a un crit popular a Castelló: ¡¡¡Moros en la Costa!!!!! . Esta alerta llançada des de les tor-res de guaita avisava a la població de l’arribada dels vaixells barbares-

cos, a fi que els veïns pogueren re-fugiar-se de l’enemic.

L’Associació Cultural Colla Baca-lao és, a més, ens vinculat a les festes de Castelló i participa amb diferents actes i actuacions per a potenciar els espectacles de car-rer, que són oberts a tot el públic a fi de mantindre l›essència festiva de les colles,. Enguany participarà en l’Assemblea General del recent-ment creat Patronat de Festes, al qual s’ha acollit Castelló com a gran ciutat que és i creiem que és un pas endavant a fi de democratitzar total-ment les nostres festes, encara que no hem d’oblidar la gran tasca rea-litzada en aquests 25 anys, per les diferents Juntes de Festes que han organitzat tots els esdeveniments festers de la ciutat. Vaja per a ells el nostre reconeixement i conside-ració.

Recordem que els socis fundadors d’aquesta colla sempre hem dut endavant un col·lectiu fester des de postulats diferents als que impera-ven aleshores, especialment pel que feia a l’estructura oficial de la festa: agrupar una colla amb l’objectiu de fer i de participar en les festes de la forma més activa possible. La seua filosofia va ser de bon comença-ment viure la festa sense complexos i –segons diuen- encara segueixen pensant el mateix.

Miguel Arechavaleta Navarro President Colla Bacalao

Vintera Magdalena 2012


L’associació cultural i gas-tronòmica castellonenca Els 20 del 88 es va constituir oficialment l’any 1990, però abans col·laboraven la majoria de components en les di-ferents Juntes Centrals de Festes. Concretament, formarem part de la Junta de Clemente Agost, la darrera abans de la nova Fundació Munici-pal de Festes.

Tant Miguel Vidal com jo érem membres de l’Associació Nacional d’Enòlegs, portàvem la delegació de Castelló i des d’aquesta col·labo-ràvem en el muntatge del Mesó del Vi. Després, a partir del 1989 fins a l’any 2012 hem estat els organitza-dors, con a ens vinculat a la Junta de Festes, d’aquest esdeveniment fester i gastronòmic al voltant de la cultura del vi, amb col·loquis, xerra-des i degustacions treballant amb les juntes de Sebastián Pla, Luis Doménech, Juan José Pérez, Raúl Pascual, Pere Pau Montañés i Jesús López. Amb Jesús ha estat la relació més forta.

El nostre Mesó ha estat peregrí a Castelló, mai no ha tingut un espai definitiu tot i que a la remodelació de la plaça de l’Hort dels Corders es va fer tota la infraestructura ne-cessària. Aquesta darrera ubicació al bulevard de Blasco Ibáñez tam-poc era la millor, sempre ha que-dat apartada del centre perdent així aquell sentit de lloc de trobada en festes quan quedava més a mà –

Els 20 del 88, seguim avant.


plaça Major, Borrull, Hort dels Cor-ders, avinguda de la Mar...-. A poc a poc, en cada trasllat, el Mesó per-dia el seu carisma. Es va fer massa gran i sempre ha faltat tenir el lloc adequat definitiu, per poder-se se-guir promocionant la cultura del vi –potser tot l’any-, obert a tothom, sense perdre qualitat.

També els cellers perdien interés, si en un principi molts d’ells inver-tien en la promoció dels seus cal-dos, després ja no eren cellers sinó més bé restauradors i distribuïdors, també associacions, clubs i altres entitats que veien en el Mesó del Vi la manera de finançar-se. Però tot açò ha anat minvant amb els anys. Abans, la gent anava a degustar bons vins, ara acudeix gent molt més jove i triomfen marques de molt poc de nivell. El fet que el Mesó haja estat cada vegada més juvenil tam-bé ha influït en el sentit que cada ve-gada es consumien menys botelles de les casetes.

Com he esmentat, la nostra asso-ciació l’ha estat gestionant durant els últims anys, que ha estat un dels punts neuràlgics de les festes

de la Magdalena reunint cada dia a milers de castellonencs, ha estat el termòmetre de la festa amb els balanços diaris de l’Ajuntament... però no s’ha lliurat dels rigors de la crisi i enguany no ho muntarem pel continuat descens de casetes participants.

Però nosaltres, el grapat d’amics que encara formem Els 20 del 88, seguirem, però a casa nostra, dis-posats a donar qualsevol col·labo-ració, però ara ja des de la barrera.

I per finalitzar, volem recordar que l’associació cultural i gastronòmica castellonenca Els 20 del 88 va no-menar per a les passades festes de la Magdalena com a “Vintera 2012”,

a la senyoreta Belén Domínguez Boix. Belén, amb un ampli currí-culum fester, va ser dona de compa-nya de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta l’any 2005; madri-na de la Gaiata 11 “Forn del Pla” en 2006; i un any després Na Violant d’Hongria. L’any 2012 és nomena-da Gaiatera d’Honor de la Gaiata 4 “L’Armelar”. Belén va substituir en aquest càrrec com a vintera a Jessi-ca Montolio García.

Per damunt de tot la festa sempre estarà viva, la gent de la festa, els festers de Castelló, tenim ganes de viure les festes, d’eixir al carrer.

Manuel CastellanoPresident de “Els 20 del 88”


En les últimes tres dèca-des l’aspecte de les ciutats i la re-lació dels seus habitants ha donat un tomb transformant els llaços veïnals, els espais de trobada i els temps d’oci i festa compartits. En cap cas podem pretendre pensar en temps passats, tal vegada idealit-zats, i voler comparar, igualar o co-piar les experiències que altres van voler viure, fruir i sentir. La història ha de servir-nos per a no oblidar fets, esdeveniments i persones però sobre tot per a aprendre i tindre re-ferents que, en contextos diferents, ens servisquen de guia.

Des del S. XVIII es té constància de la celebració de Festes de Carrer a la nostra ciutat; ja des d’aquells temps consistien en dies, en molts

250 anys de celebracions a la nostra ciutat

casos una setmana, de balls, mú-sica, traques, gastronomia i festa religiosa. Segons consta ja en 1770 eren tres els ravals que celebraven festes: el de S. Félix, el de S. Fran-cisco i el Calvari. És a dir quasi 250 anys de celebracions en els carrers de la nostra ciutat.

Com diu la lletra de la cançó de Ser-rat “Fa vint anys que tinc vint anys i encara tinc força i no tinc l ’ànima morta i em sento bullir la sang. I enca-ra en sento capaç de cantar si un altre canta, avui que encara tinc veu i en-cara puc creure en déus”. Sí, les festes i les seues gents després de tantes dificultats encara senten que són capaços de complir amb els objec-tius que d’elles s’espera: generar vincles amb els conveïns, crear es-

Festes de Carrer

pais d’oci, de cultura, conservar els costums, honrar els nostres patrons i generar espais populars on tots tinguen cabuda.

La cultura compartida és aquella que rebem en els processos de so-cialització i en la qual ens sentim representats. El concepte cultural de festa determina que cada indivi-du es senta partícep d’un grup però això no comporta no poder formar part de grups concèntrics, és el cas de les Festes de Carrer que des de la creació de Fundació Municipal de Festes de Castelló, fa 25 anys, ha estat integrada com a ens vinculat a ella. Durant vint-i-cinc anys han sigut moltes les persones: mem-bres de la junta de festes i dels ens vinculats que han treballat en pro de


Calendari Festes de Carrer

Sant Antoni . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Primera setmana de gener

Sant Roc de Vora Séquia . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2 diumenge de gener

Sant Antoni de Venta Nova . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31 de gener

Sant Blai . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Febrer

Sant Vicent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3 diumenge de Pasqua

Mare de Déu de Lledó . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2 setmana de maig

Sant Cristòfol . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2 setmana de juliol

Mare de Déu del Carme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16 de juliol

Mare de Déu de la Balma . . . . . . . . . . . . . . . 4 setmana de setembre

Sant Francesc d’Assis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 setmana d’octubre

Sant Francesc i Santa Clara d’Assis . . . . . . . . . . 1 setmana d’octubre

Santa Bàrbara . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 setmana d’octubre

Sant Fèlix de Cantalici . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2 setmana d’octubre

Mare de Déu del Lledó . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3 setmana d’octubre

Sant Roc del Raval . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4 setmana d’octubre

Sant Roc de la Vila . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2 setmana de novembre

Immaculada Concepció . . . . . . . . . . . . . . . . . . del 6 al 8 de desembre

Sant Nicolau . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 i 6 de desembre

Portal de la Puríssima . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7 i 8 de desembre

Sant Roc de Cassola-Canyaret . . . . . . . . . . . 3 setmana de desembre

Sant Roc del Pany de St. Domingo . . . Última setmana de desembre

les festes de la ciutat. Els “festers” són el reflex del compromís entre els col·lectius, veïns i la seua ciutat: realitzen una labor social més en-llà de la seua contribució a la festa: uneixen, generen dinàmiques col-laboratives, participatives i sobre tot són l’expressió dels seus veïns.

Des de les pàgines d’aquest llibre de la Festa vull agrair i felicitar a tots els ens i institucions, especi-alment a la Fundació Municipal de Festes, que d’una forma o una altra compartixen expectatives, lluites i anhels per generar il·lusió en la nostra ciutat.

En l’Associació de Festes de Barris i Carrers de Castelló lluitem i treba-llem per mantindre una plataforma que fomente la festa, l’associacio-nisme i la col·laboració entre les di-ferents entitats festeres; us invitem a conéixer-nos, a participar i sobre tot a gaudir de la festa.

Pàgina Web de l’Associació de Fes-tes de Carrer i Barris de Castellówww.festesdecarrer.org

Pili Escuder MollónPresidenta de l’Associació de Fes-tes de Carrer i Barris de Castelló


Les Festes del Carrer Sta. Bàrbara es celebrem el primer diu-menge d’octubre encara que el san-toral senyala Sta. Bàrbara el quatre de desembre. Aquest canvi de dates coincideix amb el retorn de la gent que vivia aquest raval que tornava de les marjals on havien passat l’es-tiu i havien realitzat tasques pròpi-es del camp. Era moment doncs de trobada, de trencar amb la quotidi-anitat i per tant de gaudir de la festa i honrar a la seua patrona.

La ciutat de Castelló venera des de l’edat mitjana a Santa Bàrbara; aquesta devoció naix al parèixer per l’arribada a les nostres terres de Constanza Augusta Emperadriu de Grècia gran devota d’aquesta verge i de la qual va dur importants relí-quies i va desenvolupar la seua ve-neració. Per aquell temps la ciutat de Castelló va créixer gràcies a que el rei en Jaime I va donar en 1306 els plans de fora dels murs on eixint pel portal dels Gascons (actual Por-ta del Sol) va nàixer el camí de Sta. Bàrbara.

A l’any 1411 en uns documents re-latius a les celebracions eclesiàs-tiques Guillem Feliu es dirigeix al Papa Lluna demanant autorització per poder celebrar oficis religiosos

a l’ermita de Santa Bàrbara, que ja estava construïda, encara que a l’any 1470 s’amplia i finalment serà transformada, a l’any 1502 per construir el convent de S. Francesc.

Però la devoció a aquesta santa va anar creixent i a l’any 1596 el Papa Clement VIII va autoritzar una con-fraria amb la seua advocació.

Aquesta festa va començar a cele-brar-se, en l’actual carrer Santa Bàrbara de Castelló, situat al Raval de Sant Fèlix, a principis del segle XX encara que durant la guerra civil la imatge va trencar-se i les festes es van suspendre durant aquestos durs anys a la història de la nostra ciutat. Desprès d’aquest episodi els veïns varen ajuntar el diners ne-cessaris per fer una nova imatge, aquesta pertany a un escultor va-lencià i és la que en l’actualitat es venera.

Als anys quaranta tornaren a fer-se festes de nou i aquestes van perdu-rar fins mil nou-cents seixanta nou. En aquella època persones com Gos-tino “el pajarito”, Pepe Mut, Paco “el caragol”o Alegre varen ser el forjador de les festes: del pregó, l’esmorzar, el bou barbarin, els balls, les varie-tets i la missa i processó.

Acaba aquesta etapa Pedro i Anto-nia “la marca” es van quedar amb la imatge i a l’any 2000 un grup jove de veïns encapçalats per José Pedro Mut van decidir, arropats pel veïns del carrer, tornar a fer les festes en honor a Sta. Bàrbara.

Han passat onze anys i les festes han anat a més; els veïns tenen una grandíssima implicació en cadascu-na de les activitats, que tant en els dies de festa com al llarg de l’any es realitzen.

En l’actualitat són més d’un cente-nar de socis que col·laboren i ajuden a que cada primer diumenge d’octu-bre es faça realitat el somni de trau-re a Sta. Bàrbara al carrer.

Aquesta comissió vol que les nostres festes siguen un pacte de generaci-ons, de passat i de futur. No volem oblidar el nostre passat, la cultura popular que ens han transmet el nostres avantpassats però també cal que gaudim del present i pensem en el futur del nostre carrer.

Raül Martí TenPresident en funcions de

l’Associació de Festes del Carrer Sta. Bàrbara i voltants

Santa BàrbaraFestes de Carrer


La vinculació que les festes de SANT ROC CASSOLA CANYARET ha tingut amb la junta de festes sempre ha sigut molt estreta, po-dria contar-vos que aquest col·lec-tiu naix en una assemblea de festes organitzada per l’ajuntament l’any 1988, on es crea la fundació muni-cipal de Festes, després de la seua creació molts han sigut els presi-dents i moltes les reines de la mag-dalena….

Però l’objectiu d’esta fundació sem-pre ha sigut el mateix, tractar amb el major respecte possible les tra-dicions i la memòria històrica del nostre poble.

De la fundació Municipal de Festes i més concretament de la JUNTA DE FESTES es podrien donar mol-tes dades històriques però jo vaig a relatar-vos quelcom més personal, ens centrarem en l’any 2001:

La Festa del Carrer Sant Roc Cas-sola Canyaret va decidir atorgar, com tots els anys, el títol de RO-QUER de L`ANY a un col·lectiu de la ciutat; i la junta de Sant Roc va creure que el roquer d’eixe any 2001 havia de ser la JUNTA DE FESTES DE CASTELLÓ presidida eixe any per PERE MONTAÑÉS GUINOT i on les reines van ser NATÀLIA CONDE I CARLA FONT.

Els motius d’aquest guardó van ser diversos, la seua seu la tenien dins del nostre barri, en la casa de la cultura i ambdós col·lec-tius havíem conviscut durant anys en harmonia i cordialitat, a més en eixe any 2001 se cele-brava el 750 aniversari de la funda-ció de la ciutat de Castelló i per a

El Roquer

nosaltres era un orgull que el mà-xim ens fester formara part de la història de les festes de Sant Roc Cassola Canyaret amb aquest títol honorífic i per això volíem premiar la seua magnífica trajectòria.

A més era una forma de reconéixer

de L´Any del 2001el treball que han realitzat i realit-zen de forma altruista un grup de persones per les festes, la cultura i les tradicions de la nostra ciutat i que dotze anys després continua te-nint la mateixa rellevància.

GRÀCIES PER FORMAR PART DE LA NOSTRA HISTÒRIA DE SANT ROC CASSOLA CANYARET.

Noelia Blanco

Col·lectius festers: · Colles


18 Y ½

A CASA NO

A LA MARCHA

A LA SACA

A MITGES

A TABALADES

AGARREM CANYA I FEM FESTA

AIXO QUE ÉS OR…XATA

ALMALAFA COMBO

ALQUERIA BLAVA

AMICS DEL CAMINÀS

AMUNT I AVALL

ANEM DE BORRASCA

ARRANCA PINS

ARRÒS CALDOS

ARTUGA

AS DE LOS TRES SEGUNDOS

AU, MONE

BACALAO

BARREXA

BASCOLLÀ

BON BAC I SENSE FIGA

BOQUERÓN

BOTIFARRA

BRUTA

BUFA LA GAMBA

BUFANÚVOLS

BUTXACA BUIDA

CABASSET des de 1994

CAGARRÒS

CAGUEME

CANYA

CARACOLES DE IRIS

CARAGOL

CARRIL I VIA AMPLA

CASSOLA

CASTÀLIA

CAU

CAVALLERS TEMPLERS DE CASTELLÓ

CEBOLLÍ

CHORLICOLLA

COETS I PETARDS

COLL@NUTS

COLLONS COLLONS QUE CO-LLA

COMO TU KIERAS

CORBELLA

DE PERDIDOS AL VINO

DÉU BACO

DOLÇAINERS I TABALETERS DE CASTELLÓ

EKISDE

EL BARRAQUEO I UNS QUANTS MÉS

EL CARRER

EL CRESOL VELL

EL FADRÍ

EL FAROLET

EL GAIATO

EL GARATGE

EL GARITO

EL MAGRE

EL MITGET

EL MOTXILET

EL PARDAL

EL PILÓ DE LA FESTA

EL RECLAM

EL SOROLL

EL VI-SI

ELS ACCELERATS

ELS APINYAETS

ELS BORINOTS

ELS BOTICARIS

ELS CACAUETS

ELS CREMAETS

ELS FARTONETS

ELS IMPUNTUALS

ELS MASOVERS

ELS SABONERS

ELS SARAGÜELLS

ELS XOTETS

EMBOLICATS

FEM SOROLL

FICA´M CHEL

FIGA LA MORRA

FINS ALS OUS

FUM I FUIG

GLANDE RIOTXA

GÜEK

HOST DEL CASTELL VELL

JA EN SOM PROU

JO I UNS QUANS MÉS

KE VA DE BITXO

KADRELL

LÁLJAMA

LÁLQUERIA DE LA BRUNELLA

LÁSSUT

L’EMPARRAT

LÉNGRAVÀ

L’ESCAQUEIG

LÉSCLAT

LÉSPÍGOL DE CASTELLÓ

LÉSVARÒ

L’OLLA

LÚLLAL DEL TOLL

LA BOTELLA NO AMOLLA

LA BOTIFARRA CALENTA

LA CANALLA

LA CARABASSA

LA CARRASCA DE LA PLANA

LA CHARUGA

LA CHOZA

LA COLLA NOSTRA

LA COSA NOSTRA

LA FARIGOLA

LA FLAMA

LA FONT TRENCÀ

LA GABIETA

LA GRANOTA

LA LLEDONERA

LA LLUM

LA MARCHA

LA MASOVERA

LA NOVA ESCOLA

LA PANDEROLETA

LA PARRANDA

LA PETACA

LA PLANA

LA ROCALLETA

LA RODA PUNXÀ

LA TAHONA

LA TARONJA PELÀ

LA TRAKA

LA VOLTETA

LES CABUDES

LES XOXETES

LLISA FANGUERA

LLONGANISA MINIMALISTA

LLUÇOS

LO MÀXIM

LOCAL 092

LOS CHURRICOS

LOS CISNES

LOS PIXURRITAS Y LAS CONE-JERAS

LOS PORRONES

LOS SINTECHO

MAKAMEU

MANEGUETES

MARGALLÓ

MAS-CLETÀ

MASCLET DE SERRAURA

MATAPOLL

ME QUEDE MORT

MEL I MATÓ

MEL I ROMER

MIERDA EL OJO

MOTOR VIVET

NI SE SAP

NO ENS ACLARIM

NO TENENOS COLLA PERO NOS SUDA LA….

NOSTRA

P@KE

PA, VI EN SUCRE

PANDEMONIUM

PANOLLA

PANXUTS I ESPERRIXATS

PASPARÍS

PASTORET

PATAPIN

PEPSI – COLLA

PICA-PICA

PIO- PIO

PIXAVÍ

POC A POC ARRIVAREM

POLSEGUERA

PORQUÉ NO TE COLLAS?

PRINGAOS DESDE EL 2004

QUATRE GATS I LA IAIA

QUATRE GATS ¨VELLS¨

QUÈ VOLS?

QUÈ?

QUIMIKOLLA

RACONET MAGDALENERO

REYES

SAMARUC DE SÈQUIA

SAMBORI I PUNT

SANT ROCK AND ROLL

SARGANTANA

SENSE FRENO

SOMOS LOS QUE SOMOS Y PUNTO

TARAMBANA

TERRACITA

TINTO BÁSICO

TIO MASCLET

TOMBATOSSALS

TOT A ÚLTIMA HORA

TOT A CRITS

TOTS A UNA

TRAGA PINYOLS

TRAM-POSOS

TREMENDA COLLA MONDROÑO

TRENCA-TECHOS

TRENTA-I-TANTS

TRO DE BAC

TROMPATOSSALS

TRONADORS

TRONTOLL

TRULL

VAM BEURE I VAM CAURE

VAQUERIES

VI NEGRE

VORA SÈQUIA

X COLLONS

X SIFO DI KE SÍ

XALEM

XALOC

XAMARRUSQUERS

XINO- XANO

XIULIT

XORROCOXOC

XUPLA- XARCOS

Y A MI KE

ZONA CERO

Relació Colles Federades Magdalena 2013

Federació Colles de Castelló


La Magdalena 2013 serà el punt d’arribada d’una part de les Festes de Castelló que es refundaren l’any 1945 i que en 1988, ara fa 25 anys es va renovar per fer possible la realitat que ara ens envolta, un espai on tot-hom té molt a dir, on tots treballem envers la nostra festa.

Festes de carrer, gaiates, colles,... tots plegats, colze a colze, dia a dia, hem fet possible que el 2010 els nostres festejaments tinguen un caire internacional, hem estat capa-ços de ficar-les dins del mapa del món. Ens pertoca a nosaltres que siga una realitat.

Ara entrarem en una nova dimensió, la nostra ciutat s’ha fet molt gran i ha d’entrar en altres estructures d’organització festeres, el nou Pa-

Salutaciótronat Municipal de Festes, sense llevar-li protagonisme a la Festa intentarà avançar un poc més en-davant.

Amics del món de la festa, festers, des de la nostra Federació estem conven-çuts que afrontarem tots plegats amb gran il·lusió aquesta gran fita.

En tot moment han d’estar presents en la nostra tasca diària un bon gra-pat d’imaginació, d’il·lusió i de cre-ativitat per superar aquesta crisi i lluitar per les nostres tradicions!

Sols em queda desitjar-vos de tot cor, que passeu unes bones festes.

Vicente de Juan MartínezPresident

Federació Colles de Castelló


50Amb el present exemplar de la revista que teniu a les mans, PLAÇA MAJOR arriba al núm. 50 de la seua publicació, una xifra molt rodona, d’aquelles que fan dir que “això s’ha de celebrar”. I, pensat i fet, hem decidit celebar aquesta efemèride amb una edició a tot co-lor que d’alguna manera vol simbo-litzar la satisfacció per haver arribat fins ací i la voluntat de superació que cal per a continuar endavant.

Fa setze anys que vam iniciar la nostra singladura amb la publicació d’aquell núm. 0 editat la vespra de la Magdalena del 1996, i des d’aquell moment PLAÇA MAJOR ha treballat per exercir plenament la seua fun-

números de la revista de culturai festa Plaça Major

ció com a portaveu de la Federació Colles de Castelló i al servei de la cultura pròpia de la nostra terra en les seues variades manifestacions.

Aquest núm. 50 és una immillorable ocasió per a dedicar unes parau-les de record a tots els que al llarg d’aquests anys han omplit de con-tingut la nostra revista amb els seus comentaris, informacions, crítiques, fotografies i qualsevol altre tipus de col·laboració. A tots i a totes, moltes gràcies i continuem comptant amb vosaltres perquè la feina no s’ha acabat.

Igualment és ara i ací el moment adequat per agrair el patrocini de

les institucions públiques i les enti-tats privades que amb el seu ajut i contribució han fet possible la publi-cació de PLAÇA MAJOR amb la dig-nitat i la regularitat que desitjàvem.

També hem volgut aprofitar aquest número especial de la revista per a commemorar el vuitanté aniversari de les Normes de Castelló, una al-tra xifra molt rodona que també s’ha de celebrar com cal.

I a partir d’ací, punt i seguit; la fei-na continua i comencem a pensar en la preparació del núm. 51 per-què el futur no espera i ens plan-teja noves dinàmiques i nous desa-fiaments. Des d’aquell núm. 0 que


esmentàvem a l’inici, el món, el país i Cas-telló han evolucionat, els reptes i l’entorn que ens trobem avui són ben diferents dels que hi havia el 1996 i cal, ara més que mai, saber estar a l’altura de les circumstàncies.

Per la nostra part con-tinuarem treballant per incrementar la potèn-cia i la projecció de la nostra publicació. Amb optimisme, amb ambi-ció (això no ens faltarà), però també amb res-ponsabilitat i amb els peus a terra, amb ple-na consciència de les dificultats i limitacions que l’actual conjuntura ens imposa i que no-

més podrem anar superant a base de posar molta dedicació, voluntat i bon ànim. I no cal dir que, en aquest context, tot oferiment d’ajut, coope-ració i suport, serà benvigut.

Comença la segona part de la nostra singladura, i ara el nou objectiu de PLAÇA MAJOR és arribar al núm. 100.

Podeu consultar tots els números al nostre web:

www.federaciodecolles.org/web/in-dex.php/ca/activitats/revplama.html

Albert Sánchez-PantojaDirector de Plaça major


L’escriptor vallero Manuel Roig Abad ha rebut de mans de la reina de les Festes de la Magdalena, Cristina Pastor, la rosa que li acre-dita com a guanyador del XIII Premi de Narrativa Breu Josep Pascual i Tirado. Creat en memòria de l’autor de “Tombatossals”, de qui enguany celebrem el 75é aniversari de la seua mort. Aquest certamen està organitzat per la Federació Colles de Castelló, la Llibreria Babel, l’Edi-torial Urania i compta amb el patro-cini de la Diputació de Castelló.

El guardó tè una dotació de 3.000 euros i dóna accés a la publicació de

guanya el XIII Premi de Narrativa Breu Josep Pascual i Tirado

Manuel Roig Abad

l’obra per l’Editorial Urania de Cas-telló.

Fins ara han obtingut aquest guar-dó els autors: Reis Lliberós, Nel·lo Navarro, Xavier Mínguez, Pasqual Mas, Vicent Pallarès, Albert Garcia, Joan Andrés Sorribes, Pep Caste-llano, Jordi Sebastià, Joan Baptis-ta Campos, Leandre Iborra i Víctor Garné.

Roig naix a Castelló l’any 1976. Obté el títol de professor en l’especialitat de Fagot en el Conservatori Superior de València en 1999. Un any després aprova les oposicions al Cos de Pro-

fessors d’Ensenyament Secundari. Des de l’any 2005 imparteix l’assig-natura a l’Institut Fray Ignacio Bar-rachina, a Ibi. És al voltant d’aquest any quan comença a escriure. Des de llavors participa en nombrosos concursos, sent guardonat a diver-ses localitats de la Comunitat Va-lenciana, Catalunya i Balears.

A l’any 2012 obté premis de narrati-va a Manlleu, València, Valls, Pino-so, Barxeta i Montuïri; i el 25 d’Abril de poesia, a Benissa. “Despatxeu a la ninyera”, el text amb el qual es va presentar al concurs, ha estat el seu darrer guardó.


Som un grup d’amics, tots nosaltres castellonencs, que com durant tota la vida ens ha agradat anar a la romeria, no voldríem re-nunciar-hi mai.

Però com que els anys no passen debades i anar a peu se’ns feia tant pesat, vàrem pensar a motorit-zar-nos i d’aquesta manera poder seguir fent la romeria.

Com que un company té un tractor amb remolc, el vàrem adornar amb

branques i canyissos i així fou com anàrem el primer any.

El viatge va anar bé, però ens va parèixer un “carro” massa pobre pel que representa per a nosaltres la festa, i vam proposar-nos fer un nou més lluït i al mateix temps més gran, i per açò necessitàvem formar una “colla” més formal i competent.

Formada ja la colla, pensàrem a construir una alqueria rememorant aquelles alquerietes de les marjals

L’Alqueria Blava

i, per a ser més fidels a aquells cos-tums, la vam pintar de blau, fet que ens va donar peu al nom de la colla.

Aleshores hem participat en la ro-meria, la tornada de la romeria, l’en-trada de carros, el Pregó Infantil... i és la nostra intenció seguir fent-ho.

Amb aquestes ganes de participar i de viure la festa castellonera els enviem una salutació cordial d’aquests amics castelloners de L’ALQUERIA BLAVA.


Al llarg de la setmana de la Magdalena, els veïns de la nos-tra ciutat es reuneixen a les places i carrers per gaudir dáquestes fes-tes.

I com és costum del bon castello-nenc, no pot faltar a aquesta cita la bóta de vi i el saquet amb les llon-ganisses i botifarres, viandes que en aquestes ocasions cobren protago-nisme i omplin els carrers amb la seua flaire.

Així, basant-nos en els costums i tradicions de les nostres gents, és com a lány 2002 naix aquesta asso-ciació cultural, anomenada “COLLA BOTIFARRA”, en honor a léstima i

devoció que sentim per aquest pro-ducte de la “terreta” i mai falta a les fartades monumentals per les quals són coneguts els integrants de la colla, que tenen per lema principal “ENCARA QUE REBENTE, ME L’HE DE FOTRE...”.

Comptem amb experiència al món de les colles des de lány 1995, quan un grup de joves format per diferents nuclis, decideix unir-se i passar junts les Festes de la Mag-dalena, tenint un lloc com a punt de trobada on reunir-se per passar una setmana de riures i gresca.

Però aquestes aspiracions comen-cen a quedar-se menudes, i amb

Botifarra la maduresa naix un vertader sen-timent de Colla, de grup, i és ales-hores quan sorgeix la necessitat dún canvi en la nostra Associació per renovar imatge, idees i, sobre-tot, projectes de futur. Un canvi, que arranca des del mateix nom de la colla (més popular i relacionat amb la nostra pròpia història “collera”) fins a la forma de veure, sentir, viure i compartir la tradició, que els “bo-tifarrers” adults ens encarregarem de transmetre a les “botifarretes” joves que comencen ja a créixer envoltades del món de la festa i del sentiment castellonenc, que no és un altre més, que el desig dácon-seguir un agermanament per i per a la festa.


La Colla Cagarròs va nàixer com a associació cultural reconegu-da oficialment, allà per la Magdale-na del 1996, quan un grup d’amics es plantejaren seriosament viure la festa d’una altra manera.

El nom, meticulosament triat, prevé del malnom de la família del pare de quatre dels membres fundadors de la colla.

El logotip de la colla és ben signi-ficatiu: representa una espiga d’ar-ròs, clavada en una... Es pot dir més alt, però no més clar.

Tot i que els components de la colla van canviant en el temps –perquè

Cagarròsés llei de vida, diuen, no per res més-, esperem que aquest nom ens acompanye molts anys, trien-nis, lustres... per ser en part un merescut homenatge de fidelitat cap als avantpassats d’alguns dels seus membres.

Formem part de la Federació de Colles de Castelló, i ens encarre-guem d’organitzar tots els anys per Sant Joan, el Concurs de Coques de Sant Joan.

Per festes de Magdalena organit-zem el Trofeu de Tennis Taula, atés que un bon grapat de membres de la nostra colla practiquen aquest esport.


KhadrellAquesta colla va nàixer l’any 1993 al caliu d’un nom amb connotacions força arrelades a la cultura castellonenca.

D’entrada cal dir que el mot KHA-DRELL es perd en les primeres albors de la història de la nostra ciutat. La qüestió del primitiu po-blament del territori que actual-ment ocupa la ciutat de Castelló de la Plana ha estat un motiu d’incer-tesa per als investigadors. Segons sembla, el mot Castejon, que és citat al vers 1329 del poema del Cid, és l’antecedent remot de Castelló de la Plana. Pel que fa a això, hi ha docu-ments aragonesos, datats als anys 1099-1103 –època en què el rei Pere I d’Aragó i el seu valedor, Rodrigo Díaz de Vívar, dominaven aquestes contrades- que es parla d’un Cas-tilgone Ripa de Mare (Castelló vora-mar) que cal assimilar a l’esmentat Castejon. No obstant això, la qüestió

es complica amb l’aparició durant el segle XII del topònim Fadrell o Ha-drel.

En efecte, el nom Fadrell apareix citat per primer vegada l’any 1178, quan Alfons III fa donació a la ca-tedral de Tortosa del “castrum vel villam de Khadrell”, en la qual s’as-signa a aquest un territori que s’estén: “...a termino de Fons-Calens usque ad mare, et usque ad rivum de Burriana, et usque ad terminum de Borriol, et usque ad montaneam de Montornes”. Aquest document vol significar –segons Guichard- Sánchez Adell que tots tres noms (Castejon, Castilgone i Khadrell) corresponen a una mateixa realitat. Més tard, després de la conquesta cristiana, el rei Jaume I va donar aquest territori a l’orde de Santia-go, el qual va establir la comanda de Fadrell que depenia de la co-manda major de Muntalbà.

A hores d’ara, Fadrell és una parti-da d’horta del terme municipal de Castelló i potser és uns dels topò-nims més antics que es conserven al nostre terme. Alcover-Moll el consideren un diminutiu romànic de Fadra, de l’àrab “hadra” (resi-dència d’un príncep). Coromines el considera d’origen mossàrab. Finalment, Barceló diu que la seua etimologia prové del diminutiu “Khadral” (verdeta).

Siga com vulga, a hores d’ara, la partida de Fadrell, com també l’er-mita de Sant Jaume que alberga, ens resten com a testimoni d’aquell Hadrel, Adrel o Khadrell que, final-ment, ha estat el motiu del nom d’aquesta colla.

Tots els anys donem el títol de Se-quier de l ’any, a un personatge re-presentatiu de la nostra Ciutat.


La Colla de Dolçainers i Ta-baleters “XALOC” es va crear l’estiu de l’any 1999 per la inquietud d’un grup d’amics per divulgar la músi-ca tradicional de la nostra terra que està composta per a dolçaina i ta-bal, dos instruments característics per a amenitzar els dies de festa en processons, cercaviles i desper-tades, pel so tan agut en forma de melodia que presenta la dolçaina i per l’acompanyament rítmic que fa el tabal.

El nostre nom, Colla de dolçainers i tabaleters “XALOC”, va sorgir de la Rosa dels Vents. Tots els músics vam acordar que volíem fer una comparació de la figura del dol-çainer amb un vent, perquè aquest personatge ha de bufar tan fort com el vent per a cridar tothom a partici-par de la festa, (els membres de la Colla que toquen el tabal van estar d’acord amb aquest nom, perquè di-

uen que: “encara que aquest nom no representa la nostra manera de tocar el nostre instrument, … no està ma-lament canviar d’aires!…”). I d’entre tots els vents vam triar XALOC, que bufa del sud-est.

Des de la nostra creació ens vam incorporar a la Federació de Colles de Castelló per a poder participar d’una forma plena a les festes de la nostra ciutat. Des d’aquesta Fede-ració sempre hem trobat un recol-zament complet als projectes que hem anat proposant, així com tam-bé hem intentat col·laborar en les tasques que ens han estat encoma-nades: en l’organització del Campi-onat Mundial de Boli; Homenatge de Castelló a la Dolçaina i el Tabal; col·laboració amb els nanos i els gegants de la Colla del Rei Barbut en Pregó i Cavalcada Infantil de les nostres festes i en aquells actes en què participen.

Dolçainers i Tabaleters “Xaloc”

També participem en presentacions de gaiates de la nostra ciutat i festes de carrer. I fem acompanyament a grups de ball i actuacions en altres poblacions de la província i d’altres comunitats.

Quasi des de la nostra fundació, ens vam integrar dins de la Federació Valenciana de Dolçainers i Tabale-ters on participem activament en els seus Aplecs. Hem d’estar més units que mai, per viure amb digni-tat, la majoria d’edat de la dolçaina.

El maig del 2004, van ressonar a Castelló les primeres trabucades de l’Esquadra de Trabucaires de la colla Xaloc. Una activitat nova per a nosaltres i per a la nostra provín-cia, per recuperar l’ús de les salves de foc de trabuc que en vigílies de dies assenyalats de festes majors empraven els joves de molts pobles castellonencs a finals del segle XIX per a cridar a la festa.

Anuncis

lomo

Llib

re d

e la

fest

a M

agda

lena

201

3

Castellón Fiestas de la Magdalena 2013

Documents

Transcript of Castellón Fiestas de la Magdalena 2013