ESTIU 2012númEro 3Catalan!

filmsemagazine

ESTrEnES caTalanESnovETaTS cInEmaTogràfIqUESnoTícIES dESTacadES

I També:

companyS dE vIaTgEcoprodUIr amb caTalUnya

Institut Català de les Empreses CulturalsPassatge de la Banca 1 i 3E-08002 BarcelonaTel.: +34 933 162 700internacional.icec@gencat.catwww.gencat.cat/cultura/icec/internacionalwww.catalanarts.cat

Catalan Films & TV Passatge de la Banca 1 i 3E-08002 BarcelonaTel.: +34 935 524 945www.catalanfilms.catcatalanfilmstv@gencat.cat

Edita: Utopia Global – utopia@utopiaglobal.comEdició: Alba Laguna Correcció lingüística i traduccions: Maria GasolFotografies: BCFC (Joan Perramon), Sin Fin Cinema, Promarfi i Arxiu revista DecineDisseny i maquetació: Manuel Cuyàs

Dipòsit legal: B–32543-2011Barcelona, juliol del 2012ISSN: 2014-4415

Imatge de la portada: La Lapidation de Saint Étienne

Els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a una llicència de Reconeixement -

No comercial - Sense obres derivades 3.0 de Creative Commons. Se’n permet la còpia, distribució i comunicació pública sense ús comercial ni obres derivades, sempre que se’n citi la font. La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca

La revista digital per a la promoció internacional del cinema català. Disponible en català, castellà i anglès i de periodicitat quadrimestral.

Catalan! filmsemagazine

ESTIU 2012númEro 3

prESEnTacIó

El cinema és una aventura col·lectiva, feta de la suma d’una gran multiplicitat d’esforços que conflueixen en un sol objectiu: l’obra audiovisual que contemplaran els espectadors. Aquesta aventura no sap ni de barreres ni de fronteres, com bé evidencien des de fa dècades els creadors audiovisuals de Catalunya, avesats a compartir iniciatives i projectes amb professionals d’altres contrades. Aquesta és la realitat que volem compartir amb tots vosaltres en aquest nou número de Catalan Films eMagazine.Sota el títol Companys de viatge, la revista vol fer un recorregut per la feina feta per algunes de les nostres productores en el món de la coproducció internacional. Sis productors reflexionen sobre la necessitat de trobar complicitats exteriors per tirar endavant els projectes impulsats des de casa nostra. També ens ho expliquen des de la federació de productors i els seus socis en l’organització de trobades internacionals per al foment de la coproducció.

prESEnTacIó

Ens parlen de la seva experiència, entre d’altres, Jaume Roures, que mitjançant la seva col·laboració amb Woody Allen ha aconseguit que dues pel·lícules de producció catalana hagin estat premiades amb un Oscar®, o Lluís Miñarro, que ha fet arribar el cinema d’autor produït a Catalunya a festivals d’arreu del món.Des de l’Institut Català de les Empreses Culturals apostem amb fermesa per continuar amb aquesta línia de treball, per tal de fer arribar el nostre talent i les nostres empreses més enllà de les nostres fronteres i per fer possible que cada cop més empreses se sumin al camí de la internacionalització, posant a la disposició dels professionals catalans els serveis de Catalan Films & TV, de l’Antena MEDIA a Catalunya i de la Barcelona-Catalunya Film Commission. Hem d’aconseguir que la bona feina, el compromís i el talent de la indústria audiovisual catalana continuïn sent un referent a nivell internacional.

Gorka KnörrDirector de l’Institut Català de les Empreses Culturals

SUmarI

HoT: Coproduir amb Catalunya 8

En carTEllEra 36

noTícIES 64

prImEr pla: EnTrEvISTa a vIrgInIa pabloS 76

*El Petit de Cal Eril

SUmarI

HoT: Coproduir amb Catalunya 8

En carTEllEra 36

noTícIES 64

prImEr pla: EnTrEvISTa a vIrgInIa pabloS 76

*Lope

Companys de viatgeCoproduir amb Catalunya

HoT

Companys de viatgeCoproduir amb Catalunya

HoT 9

*Menú degustació

La producció catalana arriba a l’estiu amb un recull de bones notícies a nivell internacional. En la primera meitat de 2012 Midnight in Paris, una producció de la catalana Mediapro dirigida per Woody Allen, va rebre l’Oscar® al millor guió original i en la mateixa cerimònia Chico&Rita (Estudio Mariscal, Fernando Trueba PC i Magic Light Pictures), va competir per l’Oscar® a la millor pel·lícula d’animació. La Berlinale, al febrer, va ser l’aparador de luxe per a Dictat, una pel·lícula d’Antonio Chavarrías produïda per Oberon Cinematográfica i el mes de maig, a Canes, la Quinzaine des Réalisateurs va acollir dues coproduccions catalanes: Sueño y silencio, de Jaime Rosales (Fresdeval Films) i Infancia clandestina de l’argentí Benjamín Ávila (Antàrtida Produccions). La secció oficial del Festival de Karlovy Vary ha estat l’escenari al juliol de la presentació de La lapidation de Saint Étienne, de Pere Vilà (Eddie Saeta), a més d’incloure altres produccions

SInErgIES InTErnacIonalS

HoT CoPRoDuIR aMb CataLunya

11

catalanes en les seves seccions, com la premiada cinta d’animació arrugues (Cromosoma).I a la tardor, mentre s’espera la confirmació oficial de les pel·lícules que participaran al Festival de San Sebastián, que en la seva darrera edició va premiar amb la Concha de Oro Les passes dobles d’Isaki Lacuesta, el Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya – Sitges 2012 s’inaugurarà amb El cuerpo, l’òpera prima d’Oriol Paulo, produïda per Rodar y Rodar, i inclourà en la seva secció oficial altres títols de producció catalana com Insensibles, de Juan Carlos Medina (Roxbury Pictures), i El bosc, l’últim treball d’Óscar Aibar (Fausto Producciones).Però les nostres pel·lícules no només són presents als festivals. Les sales de cinema s’han omplert amb els espectadors de tengo ganas de ti, una producció catalana rodada a casa nostra, que ha estat fins ara la de més recaptació a Espanya el 2012 i, en el terreny de l’animació per TV, els espectadors de 155 territoris, des de França i Itàlia a les Filipines o Corea del Sud, podran veure la sèrie d’Imira Entertainment Lucky Fred.El fons Eurimages també ha reconegut l’alt nivell de la nostra indústria i ha donat suport a dos projectes de coproducció internacional - El niño de Daniel Monzón, amb la participació d’Ikiru Films i Menú degustació de Roger Gual, produïda per Zentropa Spain.

Dictat

HoT CoPRoDuIR aMb CataLunya

13

En el dossier central de l’eMagazine de l’estiu hem volgut conèixer de prop com s’han gestat alguns d’aquests projectes d’èxit, realitzats en coproducció amb empreses internacionals, i hem parlat amb els seus productors. Comptem també amb les col·laboracions de Dirk Verlee, Conseller econòmic i comercial de la Regió de Flandes, de l’Ambaixada de Bèlgica a Espanya i Joan Antoni Gonzàlez, productor audiovisual i Secretari General de Productors Audiovisuals Federats PROA, promotors de les trobades de coproducció. Finalment, hem fet un recull de les empreses catalanes que han participat en algun projecte de coproducció internacional des de 2010, una petita guia que us pot resultar útil per conèixer qui està treballant més enllà de les nostres fronteres. ■

Red Lights

HoT CoPRoDuIR aMb CataLunya

Els catalans tenim una experiència audiovisual rica i molt diversificada. Som capdavanters en animació i la presència dels nostres productors és una constant als mercats; el cinema de ficció i els documentals no es queden enrere i són també presents en els encontres internacionals més rellevants. Coneixem bé el terreny de la coproducció i estem preparats per fer-lo créixer.En el context actual de crisi econòmica, la indústria audiovisual catalana s’enfronta a reptes que són clau per al seu futur. Estem parlant tant del cinema (de ficció, documental o d’animació) com de qualsevol dels molts formats que es fan per a televisió (animació seriada, documental, pel·lícules o mini-sèries).Des de PROA estem treballant amb algunes de les televisions més importants del nostre entorn per trobar fórmules de col·laboració i treball conjunt, i tant les experiències

l’aUdIovISUal caTalà I la coprodUccIóJoan Antoni GonzàlezProductor audiovisual. Secretari General de Productors audiovisuals Federats PRoa

15

prèvies com les trobades mantingudes fins ara ens indiquen que el millor és treballar conjuntament des de la fase de desenvolupament.Coproduir vol dir compartir, i treballar amb alguns dels motors que fan possibles les produccions ha de servir per ajudar els productors a relacionar-se i trobar les afinitats que han de permetre crear un projecte comú.Res no és senzill i les diverses cultures fan complex el nostre treball, però també és cert que l’audiovisual català permet múltiples combinacions. A una tradició sòlida, cal afegir-hi els nous emprenedors que defensen molt bé la consecució de contractes de tot tipus. L’èxit de les nostres produccions en els festivals està donant un bon ritme de vendes malgrat la crisi.

HoT CoPRoDuIR aMb CataLunya

Les passes dobles

Els nous mercats (Brasil, asiàtics) són realitats emergents. La presència de la nostra televisió pública en els mercats apropa la complicitat necessària quan cal la recerca de socis. I comptem amb Catalan Films & TV, una plataforma de promoció excel·lent.La marca catalana avui té prestigi i és forta i variada. Catalunya exporta talent, els nostres productors parlen de continguts i saben defensar la seva creativitat, convertint el treball de productor en quelcom d’alquimista, combinant els diversos elements que acabaran configurant l’obra, una obra que reivindiquem nostra com a creadors.Els moments actuals requereixen imaginació i els nostres partners de Flandes en són un exemple. Avui per avui no podem estar tancats sobre nosaltres mateixos, i possiblement als catalans com als flamencs ens cal compartir els projectes. Els nostres països sense estat són petits i no donen la massa crítica necessària. Els catalans som hereus dels fenicis i és el nostre tarannà sortir a trobar acompanyants més enllà de les nostres fronteres.Esperem que les futures desgravacions previstes a nivell de l’Estat espanyol facin atractives les nostres produccions, tant pel capital de nous inversors, com també pels col·legues europeus i en general del món i estem segurs que la nostra capacitat emprenedora donarà com a fruits nous projectes de col·laboració internacional. ■

17

Chico & Rita

HoT CoPRoDuIR aMb CataLunya

La dimensió internacional guanya cada cop més sentit i importància en la vida quotidiana, l’econòmica i la cultural. Els nostres àmbits i mercats nacionals, els de Catalunya i Flandes, són massa exigus perquè molts projectes siguin viables des d’un punt de vista merament comercial. El públic està desitjant que s’obrin les temàtiques. Existeixen vehicles financers i fiscals que van en aquesta direcció, i la meva impressió és que, si bé no donen garantia d’èxit internacional, sí que faciliten la tasca. Tot i que no sóc especialista del sector audiovisual, només veig avantatges en la coproducció. Evidentment es necessita molta flexibilitat, però no és aquest el cas en qualsevol projecte internacional? Des d’un punt de vista creatiu, la pol·linització

la coprodUccIó I la dImEnSIó InTErnacIonal dElS proJEcTES aUdIovISUalSDirk VerleeVlaams economisch vertegenwoordiger Conseller econòmic i comercial Regió de Flandes - Flanders Investment & tradeambaixada de bèlgica a Espanya

19

creuada pot donar resultats de gran valor artístic. Fins i tot em sorprèn que no hi hagi més coproducció internacional malgrat els esforços que s’estan duent a terme en tots els nivells. Quan es parla del tema, tothom està d’acord en la necessitat i els beneficis de la coproducció, però crec que es podrien fer encara més coses. Cada vegada és més complicat aixecar un projecte, l’aspecte financer guanya més importància. L’administració pot tenir un paper decisiu en aquesta matèria, existeixen maneres d’incentivar el sector sense que això signifiqui una mera despesa. Al contrari, si es fa de forma intel·ligent pot constituir una font d’ingressos per a l’economia. Hi ha el tax shelter que oferim a Bèlgica, o l’incentiu Screen Flanders, que el govern de Flandes posarà en marxa, com a exemples de com es poden atraure projectes per al benefici de l’economia local. Quins són els punts a favor d’una coproducció Catalunya-Bèlgica? Per dir-ho amb una “boutade”, els catalans són els ibèrics més germànics, i els flamencs som els nòrdics més llatins. A més tenim una població molt comparable en nombre, mentalitat i ganes d’obrir-nos al món. Si mirem la nostra història i futur –sense voler caure en banalitats– es pot veure com Catalunya s’industrialitza a partir de la indústria tèxtil. No és diferent a Flandes. Veiem com la indústria del medicament té molta presència actualment als dos països i com la logística

HoT CoPRoDuIR aMb CataLunya

guanya importància, particularment a Catalunya i Flandes. Seria fantàstic que trobéssim una manera de reproduir això a nivell del sector audiovisual, que poguéssim acostar-nos més. Cal dir, però, que Catalunya ens guanya a molta distància en quant a produccions audiovisuals per any. La presentació del tax shelter a Barcelona i a Madrid i les trobades a Brussel·les entre productors de Flandes i Espanya, organitzades per ICAA, FIT (Flanders Investment & Trade) i FAPAE en col·laboració amb PROA, CF&TV, VAF (Location Flanders) i Wallonie Bruxelles, van comptar amb una bona representació de Catalunya i han creat un ambient favorable que pot contribuir a materialitzar projectes de coproducció entre productores de Flandes i Catalunya. ■

21

HoT CoPRoDuIR aMb CataLunya

Dictat

Sueño y silencio

Produccions tan diverses com Chico&Rita, Un dios salvaje, Uncle Boonmee Who Can Recall His Past Lives, Dictat, Red Lights, Sueño y Silencio o sèries d’animació com Lucky Fred tenen més en comú del que sembla a primera vista. totes elles han estat èxits internacionals, ja sigui per la seva presència en festivals com pels seus resultats de vendes i públic i totes han comptat amb la participació d’un productor català que hi ha posat el seu esforç i dedicació en coproducció amb un o més socis internacionals.

Les empreses catalanes potencien les sinergies amb d’altres països per tal que les seves pel·lícules aconsegueixin més projecció exterior, més notorietat en festivals i mercats, noves fonts de finançament, nous públics i un intercanvi de talent. Sis dels productors catalans més actius del nostre panorama cinematogràfic actual, Jaume Roures, Antonio Chavarrías, Lluís Miñarro, David Matamoros, Jaime Rosales i Sergi Reitg, reflexionen sobre què és i què significa coproduir internacionalment. La coproducció fa la força?“Hem après que, si vols explicar una bona història, no només ho has de fer d’una manera universal, sinó que has de posar els

alba lagUnaDirectora revista DECInE

23

mitjans perquè fora d’aquí ho vegin”, explica Jaume Roures (Mediapro). Aquests mitjans passen per trobar un o diversos socis coproductors que creguin en el projecte i decideixin posar els seus recursos al servei d’una idea: “Cada soci és diferent. Woody Allen ens aporta un aprenentatge molt important de tot el que té a veure amb el cinema, i una línia de contactes i comercialització mundial enorme”. Mediapro és un cas paradigmàtic de grans coproduccions, però els exemples més nombrosos en el nostre territori els trobem en projectes de dimensió més reduïda, com els que lidera Lluís Miñarro (Eddie Saeta), i que gaudeixen de gran ressò en els festivals internacionals. “Més que una professió, ser productor és una responsabilitat. No tot s’hi val. En el meu cas, la finalitat no és la rendibilitat comercial. Qui vulgui fer diners amb el cinema, millor que es dediqui a d’altres disciplines”. Sens dubte, dues visions molt diferents respecte un mateix ofici. No obstant, tots dos opten de manera habitual per les coproduccions internacionals en la seva política empresarial. Són les coproduccions internacionals una garantia per assolir l’èxit? Per a Jaime Rosales, productor i director (Fresdeval Films), “al final allò que mana és la pel·lícula. Si és prou interessant arribarà a un públic internacional i s’obrirà camí per ella mateixa dins el mercat, però si la pel·lícula no té un interès real, ja pots tenir el millor agent de vendes internacional

HoT CoPRoDuIR aMb CataLunya

del món, que no et servirà de res”. D’altra banda, Antonio Chavarrías (Oberon Cinematogràfica), opina que “pensar en la dimensió internacional d’un film és aconsellable però no imprescindible, ja que no existeixen uns elements concrets que garanteixin el seu èxit fora de les nostres fronteres”. Des de la perspectiva de la producció d’animació, en canvi, Sergi Reitg (Imira Entertainment), considera que és “absolutament imprescindible” pensar en la dimensió internacional de l’obra audiovisual a l’hora de garantir-ne la viabilitat i enumera tres punts claus a l’hora de triar un soci internacional: “Posicionament en el mercat, capacitat d´inversió i grau d’involucració en el projecte”.Per a David Matamoros (Zentropa International Spain), que acaba de rodar Menú Degustació, una coproducció amb Irlanda, el procés de gestació d’una coproducció és com “l’embaràs de l’elefanta, molt més llarg del que és habitual. Primer hi ha una fase d’identificació dels potencials socis del projecte, després passa per presentar-ho i testar l’interès. Has de fer un esforç extra per convèncer que allò que estàs duent a terme té un sentit no tan sols financer sinó també creatiu. La coproducció hauria de cercar una situació de win-win per a totes les parts”. En tot cas, tots coincideixen en afirmar que la bona entesa entre els socis és la base perquè una coproducció internacional pugui funcionar. Es tracta de trobar el company de viatge

25

uncle boonmee

Midnight in Paris

HoT CoPRoDuIR aMb CataLunya

27

adequat, ja que en la majoria de casos aquesta aliança acostuma a tenir una durada mínima de dos anys. Què determina que la participació d’un soci sigui majoritària, minoritària o equilibrada? Sergi Reitg ho té clar: “Sens dubte, la capacitat financera. A major inversió, major participació”. Tot i que els recursos econòmics semblen ser per a tots els productors allò que determina el grau d’implicació dels socis, també hi ha d’altres consideracions a tenir en compte. Miñarro subratlla que “depenent d’on sigui l’autor, es pot establir una lògica en què el productor majoritari sigui del mateix país que ell. Si parlem de Manoel de Oliveira, és lògic que la pel·lícula sigui majoritàriament portuguesa. Si parlem de José Luis Guerin, és normal que sigui qualificada com majoritàriament espanyola”. Un altre element a tenir molt en compte és la recerca d’ajuts internacionals: “Segons els països que s´impliquin, serà més o menys fàcil sol·licitar fons com Eurimages, Ibermedia, World Cinema Fund, HuberBalsFund, etc.”, afegeix Miñarro. En qualsevol cas, és indiscutible que a Catalunya hi ha talent creatiu i bons equips tècnics, i això ha propiciat que s’hagi convertit en un territori molt cobejat a nivell de rodatges tant autòctons com internacionals i un país altament fructífer pel que fa a projectes propis. Fruit de la col·laboració de Mediapro amb Woody Allen, per exemple, la figurinista Sonia Grande

s’ha incorporat a l’equip del director en les seves pel·lícules posteriors. Jaume Roures explica que “La gent ja sap quan ve aquí que no som quatre arreplegats. També hem fet services per altres pel·lícules internacionals. La Barcelona-Catalunya Film Commission funciona molt bé encara que no doni ajudes per potenciar més rodatges.”Pel que fa a l’accés al finançament, Antonio Chavarrías creu que “durant anys hi ha hagut una política adequada que ha sumat esforços de l’administració i la televisió catalanes per enfortir la indústria cinematogràfica del país. Això també ha coincidit amb la iniciativa d’un grup de productors molt

HoT CoPRoDuIR aMb CataLunya

Lucky Fred

29

diferents entre si que han donat estabilitat a la producció i una oferta molt rica de pel·lícules. Matamoros es mostra parcialment d’acord amb aquesta visió dels fets, argumentant que “Catalunya ha incentivat la producció, les escoles i el talent molt intel·ligentment perquè el retorn ha estat molt gran. Les polítiques culturals tenien molt clar que, per cada euro que s’invertís, hi havia un retorn major tant a nivell financer com en la creació de l’imaginari col·lectiu i de la marca cinema català. I jo crec que va donar molt bons fruits fins que vam començar a barrejar conceptes. Vull ser molt crític amb això perquè la dependència excessiva dels vaivens polítics fan més mal que bé. I per poder desenvolupar una indústria, un panorama d’estabilitat política i financera és essencial”.Recapitulant la idea amb què començava aquest recorregut per les opinions d’alguns dels productors catalans més representatius, Rosales la resumeix així: “A la gent de la indústria li importa comprar i vendre pel·lícules que hagin de ser vistes pels espectadors d’arreu del món”. El productor, com diu Roures, és un “vehiculador de somnis”. La fórmula màgica passa per continuar creant un cinema català fort, competitiu i posicionar-lo al món. Les nostres històries interessen, en tenim nombrosos i variats exemples. Quin és, doncs, l’ingredient secret? Fer bones pel·lícules. Tan fàcil i tan difícil com això. ■

Empreses catalanes que han participat en projectes de coproducció internacional des del 2010. Més informació a catalanfilmsdb.cat

docUmEnTal

ALEA DOCS&FILMS (L’amazònia, l’última frontera, Alexandre

Valenti)

AUTOMATIC FILMS (Vides paral·leles, Henry Colomer)

BATABAT PRODUCCIONS (Sinaia, més enllà de l’oceà, Joan López Lloret)

BELOZE PRODUCCIONS (Miralda, Zé Peixoto)

ELS FILMS DE LA RAMBLA (Cinema a la fi, Meritxell Soler i Julián

Vázquez)

EVOHÉ FILMS (138 segons, Joan López Lloret)

EVOLVERE (a la ribera del riu Xingu - Veus ignorades,

Damià Puig)

INICIA FILMS (Penjats d’un somni, Antonio Pérez Molero)

LASTOR MEDIA (El regne de Mr Edhi, Amèlie Saillez)

MAGOPRODUCTION (El ruiseñor y la noche. Chavela Vargas canta a

Lorca, Rubén Rojo Aura)

MALLERICH FILMS PACO POCH (La maleta mexicana, Trisha Tiff)

MARIMON PADROSA (De tallinn a tarifa, Ashot Shiroian, Joan

Marimón)

MEDIA 3.14 (Comprar, llençar, comprar, Cosima

Dannoritzer)

POLAR STAR FILMS (Com controlar el món, Ben Lewis)

SETMÀGIC AUDIOVISUAL(Comediants, 40 anys d’històries, Elisenda

Dalmau, Héctor Muniente)

SOUL PRODUCCIONS AUDIOVISUALS (un poema a l’exili, Alba Gómez Escudero)

TALATALA (Cenizas del perdón, Gilbert-Ndunga

Nsangata, Jhonny Hendrix)

TENGOTWO (no plorar mai, Alissa Nicole Creamer)

TUSITALA (El quadern de fang, Isaki Lacuesta)

ZABRISKIE FILMS (american Jesus, Aram Garriga)

HoT CoPRoDuIR aMb CataLunya

31

La maleta mexicana

anImacIó

ACCIÓ (Little big Panda, Greg Manwaring,

Michael Schoeman)

ALGORIERS (bitbath, Daniel Cerdà, Jaume Copons)

APEMANSTUDIO (ararauna, Jairo Carrillo, Vlamyr

Vizcaya)

BKN NEW MEDIA (Joshua blake: the agency, Paco Ureña)

CROMOSOMA (Conni, Henning Wildenband)

EDEBÉ AUDIOVISUAL LICENSING (Els cadells i el codi de Marco Polo, Sergio Manfio)

EL JUEVES (Funball, Maikel (Miguel Angel García))

ESTUDIO MARISCAL (Chico & Rita, Fernando Trueba, Javier

Mariscal, Tono Errando)

GUSANO FILMS (Diari de l’últim home, Jorge Caballero)

IMIRA ENTERTAINMENT (Lucky Fred, Myriam Ballesteros)

INERCIA FILMS (La fada Menta, Adolfo Jiménez)

LINCE STUDIOS (Cosmo trip, Luis Espinosa)

PLANETA JUNIOR (L’abella Maia (noves aventures), Daniel Duda)

SCREEN 21 (Superbernard, RG Animation, Screen 21)

STOR FISK (Emma&Guiu, Nuno Beato)

TOMAVISTAS (Picnic amb Pastissos, Mercedes Marro

Gros, Mascha, Tom Van Gestel)

fIccIó Tv

DRIMTIM ENTERTAINMENT (ben Hur, Steve Hill)

IMIRA ENTERTAINMENT (Lola&Virgina Live, Myriam Ballesteros,

Alessandro Celli)

PRODIGIUS CINEMA (barcelona Ciutat neutral, Sònia Sánchez)

ZIP FILMS (bala de fogueig, Haim Bouzaglo)

HoT CoPRoDuIR aMb CataLunya

Catalanfi lms&tvcongratulates selected fi lmsat the 47th Karlovy Vary IFF

https://twitter.com/#!/catalanfi lmshttps://www.facebook.com/catalanfi lms.cat

www.catalanfi lms.cat

Offi cial Selection - Competition

LA LAPIDATIONDE SAINT ETIENNEby Pere VilàEddie Saeta, DDM Visual, L’Age d’Or

Out of the Past

101by Lluís MiñarroEddie Saeta

Documentary Films in Competition

THE LITTLE TEAMby Roger Gómez, Dani ResinesEl Cangrejo

Variety’s Ten Euro Directorsto Watch

WRINKLESby Ignacio FerrerasCromosoma, Perro Verde Films, TVG

Karlovy_Vary_v4.indd 1 28/06/12 08:58

fIccIó

ALTER EGO FILMS (Pecats, Diego Yaker)

ANDERGRAUN FILMS (Història de la meva mort, Albert Serra)

ANDOLIADO PRODUCCIONES (y, Dionís Escorsa)

ANTÀRTIDA PRODUCCIONS (Infancia Clandestina, Benjamín Ávila)

ARCADIA MOTION PICTURES (blancanieves, Pablo Berger)

CACTUS FLOWER PRODUCCIONES (La cara oculta, Andrés Baiz)

CANÓNIGO FILMS (11_11_11, Darren Lynn Bousman)

CASTRO PC (La distància més llarga, Claudia Pinto)

HoT CoPRoDuIR aMb CataLunya

blancanieves

CINE DE GARAGE (Crònica d’una altra frontera, André Cruz

Shiraiwa)

DREAM TEAM CONCEPT (El sexe dels àngels, Xavier Villaverde)

EDDIE SAETA (La lapidació de Sant Esteve, Pere Vilà)

ESCÁNDALO FILMS (Eva, Kike Maíllo)

ESTRATEGIA AUDIOVISUAL (El monjo, Dominik Moll)

FAUSTO PRODUCCIONES (El bosc, Óscar Aibar)

FRESDEVAL FILMS (Sueño y Silencio, Jaime Rosales)

IKIRU FILMS(biutiful, Alejandro González Iñárritu)

LIFE & PICTURES (Mami blue, Miguel Ángel Calvo

Buttini)

MEDIAPRO(Midnight in Paris, Woody Allen)

NOSTROMO PICTURES (Red Lights, Rodrigo Cortés)

OBERON CINEMATOGRAFICA (Dictat, Antonio Chavarrías)

OLWYIN FILMS (El meu estiu del 52, Ghyslaine Côté)

RODAR Y RODAR (Los ojos de Julia, Guillem Morales)

ROXBURY (Insensibles, Juan Carlos Medina)

SILENCIO RODAMOS PRODUCCIONES (Cruz del sur, David Sanz+Toni López)

STEINWEG EMOTION PICTURES (Kika Superbruja y el viaje a Mandolan,

Haral Sicheritz)

TUSITALA (Les passes dobles, Isaki Lacuesta)

VERSATIL CINEMA (un dios salvaje, Roman Polanski)

VERSUS ENTERTAINMENT (buried, Rodrigo Cortés)

ZIP FILMS (Memoria de mis putas tristes, Henning

Carlsen)

ZENTROPA INTERNATIONAL SPAIN (Menú Degustació, Roger Gual)

35

En carTEllEraEL PERFECTO DESCONOCIDO 38

EL SEXE DELS ÀNGELS 40

ELS NENS SALVATGES 44

GIRImuNhO, ImAGINANT LA VIDA 48

ORSON WEST 50

SuEñO y SILENCIO 52

TENGO GANAS DE TI 54

ThE PELAyOS 58

En carTEllEraEL PERFECTO DESCONOCIDO 38

EL SEXE DELS ÀNGELS 40

ELS NENS SALVATGES 44

GIRImuNhO, ImAGINANT LA VIDA 48

ORSON WEST 50

SuEñO y SILENCIO 52

TENGO GANAS DE TI 54

ThE PELAyOS 58

37

*Els nens salvatges

el perfeCto desConoCido

El director Toni Bestard posa l’ull en la Mallorca més desconeguda, on un misteriós viatger arriba a un poble aïllat. Els habitants el reben il·lusionats, però l’estranger té unes altres inquietuds. La incomunicació és el mar de fons d’aquest film protagonitzat per Colm Meaney i Vicky Peña. Mark O’Reilly aterra a la vila i s’instal·la en una petita botiga abandonada, tancada des de fa molt de temps. La seva figura omple d’esperança els veïns, convençuts que reobrirà el negoci i reactivarà l’economia local. El que no saben és que O’Reilly no té cap intenció de fer-ho. La raó que l’ha empès fins allà s’oculta rere una vella fotografia polaroid. La pel·lícula és un reflex de la realitat multicultural que viu Mallorca

d I r E c c I ó T o n I b E S Ta r d

g è n E r E d r a m a

p r o d U c c I ó S I n g U l a r a U d I o v I S U a l , o p T I m T v,

pa l m a p I c T U r E S

r E pa r T I m E n T c o l m m E a n E y, v I c k y p E ñ a , b I E l d U r a n ,

a n a Wa g E n E r

En carTEllEra

web tràiler

des de fa anys. Molts elements són part de la memòria del propi Toni Bestard: “La idea és que el paisatge sigui un personatge actiu. Encara que plasmem històries molt humanes, l’ambient rural en què conviuen és determinant per comprendre la psicologia dels personatges”. L’actor irlandès Colm Meaney, conegut pel seu paper a la saga Star trek: La nova generació, i involucrat d’una manera molt personal en el projecte, els barcelonins Vicky Peña i Biel Duran i l’últim Premi Goya a la millor actriu de repartiment, Ana Wagener, encapçalen el repartiment. El perfecto desconocido va ser seleccionada al Palm Springs Film Festival de Califòrnia. ■

39

el seXe dels Àngels

Fins on arriben els límits en una parella? Aquesta és la pregunta que planteja el director Xavier Villaverde a El sexe dels àngels, protagonitzada pels joves Astrid Bergès-Frisbey, Álvaro Cervantes i Llorenç González. La Carla, interpretada per l’actriu franco-catalana Astrid Bergès-Frisbey (bruc), és una fotògrafa creativa, rebel i extravertida. No té prejudicis sexuals i creu en la llibertat. Ella i en Bruno (Llorenç González) són parella des de molt joves, i els agrada l’estabilitat sentimental. No obstant, les seves conviccions trontollaran quan entri en escena en Rai (Álvaro Cervantes), un breaker autodidacta, seductor i apassionat que viu al marge de les normes. A través

d I r E c c I ó X av I E r v I l l av E r d E

g è n E r E d r a m a r o m à n T I c

p r o d U c c I ó c o n T I n E n Ta l p r o d U c c I o n E S , d r E a m T E a m

c o n c E p T, c c f b r p r o d U ç o E S

r E pa r T I m E n T a S T r I d b E r g è S - f r I S b E y, l l o r E n ç

g o n z á l E z , á lva r o c E r va n T E S , S o n I a m é n d E z , m a r c

g a r c I a c o T é , l l U ï S a c a S T E l l

r o d aT a c aTa l U n ya

En carTEllEra

web tràiler

d’aquest peculiar triangle amorós, el film ofereix una visió excitant i commovedora de les relacions sentimentals. Villaverde explica: “Sempre m’han atret les històries de persones que s’arrisquen a viure d’acord amb allò que senten, tot i que els costi”. El sexe dels àngels és una coproducció entre l’empresa gallega Continental Producciones, la catalana Dream Team Concept i la brasilera CCFBR Produçoes. La direcció de fotografia va a càrrec de Sergi Gallardo (any de Gràcia, Els nens salvatges, Elisa K). El rodatge es va desenvolupar a diversos indrets de Catalunya i la première mundial va tenir lloc al Festival Internacional de Miami. A Màlaga, Álvaro Cervantes va guanyar el premi al millor actor. ■

41

En carTEllEra

el seXe dels Àngels

l o c a l I T z a c I o n S

c E r d a n yo l a d E l va l l è S

m aTa r ó

p o r q U E r E S

SanTa coloma dE gramanET

T E r r a S S a

v I l a n o va d E S a U

a m b l a c o l · l a b o r a c I ó d E

b a r c E l o n a / c aTa l U n ya

f I l m c o m I S S I o n

43

rodat a catalunya

els nens salvatges

L’Àlex, el Gabi i l’Oki són tres adolescents que viuen en una gran ciutat. Són uns autèntics desconeguts tant pels seus pares i els seus professors com per ells mateixos. Patricia Ferreira retrata els seus conflictes en aquest film, guanyador de quatre premis al Festival de Màlaga, entre ells el de millor pel·lícula.Què passaria si poguéssim saber què els passa pel cap als adolescents? A Els nens salvatges, el seu aïllament emocional, portat a l’extrem, tindrà conseqüències inesperades que sacsejaran la societat. Malgrat el film parteix d’un succés tràgic (que l’espectador desconeix), la

d I r E c c I ó paT r I c I a f E r r E I r a

g è n E r E d r a m a

p r o d U c c I ó d I S T I n T o f I l m S , T E l E v I S I ó d E c aTa l U n ya ,

a r a l a n f I l m S

r E pa r T I m E n T m a r I n a c o m a S , à l E X m o n n E r , a l b E r T

b a r ó , a I n a c l o T E T, f r a n c E S c o r E l l a , a n a f E r n á n d E z ,

c l a r a S E g U r a , E m m a v I l a r a S a U

r o d aT a c aTa l U n ya

En carTEllEra

web tràiler

mirada de Ferreira no és tremendista, sinó molt real, propera al documental. Àlex Monner (Herois, Polseres vermelles), Marina Comas (Pa negre, terra baixa) i Albert Baró (El cor de la ciutat) són els tres joves actors que donen vida a aquests tres personatges, sota l’atenta mirada dels adults, interpretats per Aina Clotet, Clara Segura, Francesc Orella, Ana Fernández o Emma Vilarasau. El film de Patricia Ferreira va triomfar a Màlaga amb quatre premis: millor pel·lícula, millor guió, millor actor per Àlex Monner i millor actriu de repartiment per Aina Clotet. ■

45

En carTEllEra

els nens salvatges

l o c a l I T z a c I o n S

b a d a l o n a

b a r c E l o n a

c E r d a n yo l a

g r a n o l l E r S

S a n T a d r I à d E l b E S ó S

SanTa coloma dE gramEnET

a m b l a c o l · l a b o r a c I ó d E

b a r c E l o n a / c aTa l U n ya

f I l m c o m I S S I o n

47

rodat a catalunya

girimunho, imaginant la vida

Després de ser premiat als festivals de L’Havana, Mar del Plata, Nantes i Venècia, i haver participat a Toronto, Sant Sebastià, Rotterdam, Nova York, Rotterdam o L’Alternativa de Barcelona, s’estrena aquest film codirigit per Helvecio Marins i Clarissa Campolina. El film, molt proper al documental, retrata una història sobre l’emancipació femenina en el context d’un petit poble de l’interior del Brasil. Bastu és una dona de 81 anys que intenta refer la seva vida després de la mort del seu marit. Agafant un lloc real i els seus habitants com a punt de partida, Girimunho endinsa l’espectador en una mena de realisme màgic on el temps sembla haver-se aturat.Produïda per Lluís Miñarro amb la seva productora Eddie Saeta, conjuntament amb Brasil i Alemanya, la pel·lícula convida

T í T o l o r I g I n a l g I r I m U n H o

d I r E c c I ó H E lv é c I o m a r I n S J r . , c l a r I S S a c a m p o l I n a

g è n E r E d r a m a

p r o d U c c I ó E d d I E S a E Ta , T E I a f I l m E S ,

d E z E n o v E S o m , I m a g E n S

r E pa r T I m E n T m a r I a S E b a S T I a n a m a r T I n S ,

m a r I a d a c o n c E I ç a o g o m E S , l U c I a n E S o a r E S d a S I lva

En carTEllEra

web tràiler

a reflexionar sobre la coexistència de la tradició amb la vida contemporània, entre la realitat i el somni, la vida i la mort, dissolent d’aquesta manera els límits entre aquests mons. Girimunho, imaginant la vida constitueix un treball antropològic de rellevància que en mig d’un paisatge desèrtic desvetlla un univers d’esdeveniments onírics que es barregen amb les situacions quotidianes que viuen els seus personatges. El brasiler Helvécio Marins, un dels seus directors, destaca que “va ser un procés molt llarg i dens des de la primera visita que vam fer a la casa de les protagonistes”. Juntament amb Clarissa Campolina, expliquen que “va ser molt important adonar-nos que els nostres personatges s’han reinventat cada dia per a construir la història de la pel·lícula”. ■

49

orson West

Un equip de cinema arriba a un poble de la frontera d’Alacant i Múrcia per rodar un western de baix pressupost, fet que canviarà la rutina dels habitants de la zona. Aquest és el punt de partida de l’opera prima de Fran Ruvira, un film situat al Carxe, on fa cinquanta anys Orson Wells també va voler rodar una pel·lícula.Aquest rodatge també suposa la tornada a la seva terra natal de la Sònia, que després de molts anys d’absència, visita el seu poble per protagonitzar la pel·lícula enmig d’un paisatge que li rememora històries del passat encara sense tancar. En un exercici metacinematogràfic, el director Fran Ruvira rastreja el fantasma d’aquest western mai realitzat reivindicant la llegenda i allò inacabat com a forma d’expressió. “No és

d I r E c c I ó f r a n r U v I r a

g è n E r E d r a m a

p r o d U c c I ó c a n ó n I g o f I l m S , b l a c k f l a g c I n E m a , d a c S a

p r o d U c c I o n S

r E pa r T I m E n T S o n I a a l m a r c H a , f r a n k f E y S , J o r g E

ya m a m , m o n TS E r r aT c a r U l l a

En carTEllEra

web tràiler

una història sobre Orson Welles, sinó sobre el territori on el cineasta nord-americà va pretendre rodar. La càmera s’apropa als paratges de la meva infància amb la intenció d’evidenciar la poesia cinematogràfica resultant de la unió del cinema i la naturalesa, la confrontació entre individu i entorn, el desarrelament”, explica Ruvira.El càsting està encapçalat per Sonia Almarcha, actriu de llarg recorregut que vam veure a La soledad, de Jaime Rosales, i que precisament va néixer a la zona. orson West és una producció de Canónigo Films i Dacsa Produccions en coproducció amb Black Flag Cinema i la col·laboració de TV3, ICAA, ICIC, ICF, i es va poder veure per primera vegada al Festival de Cinema d’Autor de Barcelona (D’A 2012). ■

51

sueño y silenCio

El director barceloní Jaime Rosales s’endinsa de la forma més realista possible en les conseqüències que té un accident de trànsit en una família. Sueño y silencio va ser presentada a la Quinzena de Realitzadors de Canes i mostra una finestra més de la seva particular manera d’entendre el cinema. “Sempre que començo una pel·lícula, intento que tot succeeixi tal i com ho havia imaginat. Com si jo fos el demiürg rere el món que espera a ser creat, tracto de modelar-ho tot al meu gust”, explica Rosales. El director de Las horas del día, La soledad i tiro en la cabeza, estrena un film en blanc i negre, sense diàlegs i rodat amb llum natural. Els actors -amateurs- van rebre el contingut dramàtic en el mateix moment de rodar cada escena, sense instruccions sobre què dir, com dir-ho o què

d I r E c c I ó J a I m E r o S a l E S

g è n E r E d r a m a

p r o d U c c I ó f r E S d E va l f I l m S , Wa n d a v I S I ó , l E S

p r o d U c T I o n S b a lT H a z a r

r E pa r T I m E n T o r I o l r o S E l l ó , yo l a n d a g a l o c H a , a l b a

r o S , c E l I a c o r r E a S , J a U m E T E r r a d a S , l a U r a l aT o r r E

r o d aT a b a r c E l o n a I E l d E lTa d E l’ E b r E

En carTEllEra

web tràiler

fer. No es van repetir preses, ni es van rodar diversos angles sobre una mateixa escena o situació. D’aquesta manera, la improvisació inicial és l’única que es té en compte. L’Oriol i la Yolanda viuen a París amb les seves dues filles. Ell és arquitecte i ella professora. Durant unes vacances al Delta de l’Ebre, un accident transforma les seves vides. El film compta amb la col·laboració de l’artista Miquel Barceló. La fotografia és d’Óscar Durán i és una producció de Fresdeval Films, Wanda Visión i Les Productions Balthazar (França). L’any 2003, Rosales ja va participar a la Quinzena de Realitzadors de Canes amb Las horas del día, que es va endur el premi FIPRESCI de la crítica internacional. ■

53

tengo ganas de ti

Arriba la seqüela de Tres metros sobre el cielo, la pel·lícula espanyola més taquillera del 2010 a Espanya, amb més d’un milió i mig d’espectadors. Dirigida per Fernando González Molina i rodada a Barcelona i Girona, entre d’altres, reprèn els amors juvenils entre Hache i Babi, a partir de les novel·les de Federico Moccia.Hache (Mario Casas) torna a Barcelona després d’haver estat dos anys a Londres. El record de la Babi (María Valverde) l’ha acompanyat durant tot aquest temps i tem el moment de retrobar-se amb ella. Aviat s’adona que les coses han canviat i que, poc a poc, haurà de refer la seva vida: fer nous amics, aconseguir una feina, començar una nova etapa. No obstant això, abans que passi coneixerà la Gin (Clara Lago), una noia

d I r E c c I ó f E r n a n d o g o n z á l E z m o l I n a

g è n E r E d r a m a J U v E n I l

p r o d U c c I ó z E Ta c I n E m a , a n T E n a 3 f I l m S , c a n g r E J o

f I l m S , g l o b o m E d I a c I n E

r E pa r T I m E n T m a r I o c a S a S , c l a r a l a g o , m a r í a

va lv E r d E , m a r I n a S a l a S , d I E g o m a r T í n , n E r E a

c a m a c H o , c a r m E E l í a S

r o d aT a c aTa l U n ya

En carTEllEra

web tràiler

divertida i bonica que li farà recuperar les ganes d’enamorar-se. Però quan, per casualitat, ensopegui amb la Babi, tot el seu món trontollarà i es preguntarà si és possible reviure la màgia del primer amor.La pel·lícula es una producció de Zeta Cinema, Antena 3 Films, Cangrejo Films i Globomedia Cine, en col·laboració amb Antena 3, La Sexta i Canal Plus. A més del trio protagonista (Mario Casas, Clara Lago i María Valverde), el repartiment el completen Marina Salas, Diego Martín, Nerea Camacho, Antonio Velázquez i Carme Elías. La direcció de fotografia és del català Xavi Giménez. Les novel·les de l’escriptor italià Federico Moccia, adaptades al cinema a Itàlia i Espanya, són ja un fenomen d’èxit internacional. ■

55

En carTEllEra

tengo ganas de ti

l o c a l I T z a c I o n S

b a d a l o n a

b a r c E l o n a

E l p r aT d E l l o b r E g aT

g I r o n a

S a n T a d r I à

S I T g E S

T E r r a S S a

a m b l a c o l · l a b o r a c I ó d E

b a r c E l o n a / c aTa l U n ya

f I l m c o m I S S I o n

57

rodat a catalunya

the pelayos

A principis dels anys noranta, una família va dissenyar un mètode infal·lible per guanyar als casinos d’arreu del món, aprofitant la imperfecció de la ruleta. Eduard Cortés trasllada aquesta història real al cinema, en un film protagonitzat per Daniel Brühl, Miguel Ángel Silvestre o Lluís Homar.the Pelayos és una pel·lícula sobre les ganes de viure i de menjar-se el món de quan es tenen vint anys. Els fills de Gonzalo García-Pelayo troben la forma de guanyar-se la vida de la manera més divertida i excitant. El director Eduard Cortés (Ingrid, El pallasso i el Führer, otros días vendrán, La vida de nadie) defineix el film com “emocional i intens, ple d’adrenalina, on l’acció, l’humor, les aventures i el suspens

d I r E c c I ó E d U a r d c o r T é S

g è n E r E T H r I l l E r

p r o d U c c I ó a l E a d o c S & f I l m S , b a U S a n f I l m S

r E pa r T I m E n T d a n I E l b r ü H l , m I g U E l á n g E l S I lv E S T r E ,

l l U í S H o m a r , b l a n c a S U á r E z , o r I o l v I l a , m a r I n a

S a l a S , H U I c H I c H I U , E d U a r d f E r n á n d E z

r o d aT a c aTa l U n ya

En carTEllEra

web tràiler

conflueixen en una història que no deixa indiferent”. Un viatge conduït per l’Iván, personatge interpretat per Daniel Brühl. Els Pelayo, van fer “saltar la banca” de casinos dels cinc continents: Amsterdam, Las Vegas, Austràlia, París, Macao… Van acabar convertint-se en una llegenda, no només en ambients del món del joc, sinó que la seva gesta es va fer coneguda mundialment. La pel·lícula és una producció d’Alea Docs & Films i Bausan Films, en col·laboració amb Televisió de Catalunya. La música va a càrrec de Micka Luna, reconegut compositor de bandes sonores com Son & Moon. Diario de un astronauta, de Manuel Huerga, o Ingrid, del mateix Cortés. La fotografia la signa David Omedes, un dels directors més prolífics del nostre país. ■

59

En carTEllEra

the pelayos

l o c a l I T z a c I o n S

b a r c E l o n a

g avà

l’ H o S p I Ta l E T d E l lo b r E g aT

l l o r E T d E m a r

T E r r a S S a

a m b l a c o l · l a b o r a c I ó d E

b a r c E l o n a / c aTa l U n ya

f I l m c o m I S S I o n

61

rodat a catalunya

IndústrIa, talent, paIsatge, facIlItats...

a catalunya es combInen tots aquests elements per fer

possIble la teva produccIó.

mIra el vIdeo

Close up onCatalan Entertainmentat MipJunior and MipCom

https://twitter.com/#!/catalanfi lmshttps://www.facebook.com/catalanfi lms.cat

www.catalanfi lms.cat

Kids & Teens, Drama, Fiction, Formats, Games, Docs & Factual:fi nd the brandnew titles atMIPCOM CF&TVstands: R.32.25/R34.13

e-Magazine_v3.indd 1 27/06/12 13:09

noTícIES

noTícIES 65

*Floquet de neu

noTícIES

La Lapidation de Saint Étienne, el segon llargmetratge del realitzador gironí Pere Vilà Barceló, produït per Lluís Miñarro (Eddie Saeta) i David Pérez (DDM Visual), és l’única pel·lícula de l’estat espanyol que va competir a la secció oficial del Festival de Cine de Karlovy Vary (República Txeca). Aquest és un dels deu festivals de major ressò internacional i aquest any va celebrar la seva 47a edició entre el 29 de juny i el 7 de juliol. La pel·lícula és una metàfora sobre la vellesa i presenta un ancià que es resisteix a abandonar el seu domicili en el qual habiten els records de la seva difunta esposa.També en competició, però a la secció documental, hi va participar la producció de Roger Gómez i Dani Resines (El Cangrejo) L’equip petit, la història d’un equip de futbol infantil que es va donar a conèixer a les xarxes socials.Al festival també es va presentar, en primícia mundial, 101, un curtmetratge sobre Manoel de Oliveira dirigit per Lluís Miñarro i el llarg d’animació arrugues, coproduït per Cromosoma. ■

FILMS CATALANS EN COMPETICIÓ A KARLOVY VARY

Dos llargs, un documental i un curtmetratge són les produccions catalanes seleccionades

info info

El curtmetratge 101, de Lluís Miñarro sobre Manoel de oliveira

La Lapidation de Saint Etienne, un film de Pere Vilà

67noTícIES

noTícIES

El Centre de Convencions Internacional de Barcelona ha acollit l’última edició del CineEurope 2012, la trobada més important de la indústria cinematogràfica a Europa. La convenció va comptar amb grans empreses com 20th Century Fox, Paramount Pictures, Warner Bros Pictures, Walt Disney Studios, etc. En aquesta 21a edició també es van lliurar diversos premis, com el de Director internacional de l’any, concedit al català J.A Bayona, que a l’octubre estrenarà Lo imposible. Jaime Tarrazón Rodón, president dels cinemes ACEC, i Camilo Tarrazón Rodón, president del Gremi d’Empresaris de Cinemes de Catalunya, van recollir el premi als Exhibidors Internacionals de l’Any. ■

CINEEUROPE 2012 ATERRA A BARCELONA

info info info

Lo imposible

69noTícIES

L’INPUT DE SYDNEY PARLA CATALÀXxxxxx xxxxxx

La tV movie Xtrems i el documental Comprar, llençar, comprar han participat en el certamen de conferències sobre programes de TV més prestigiós del món: l’Input 2012. Diverses televisions, com ara Arte, la japonesa VS i l’australiana ABC, es van interessar per l’adquisició dels drets d’emissió de Xtrems. Dirigida per Abel Folk i Joan Riedweg, és una coproducció de Televisió de Catalunya i Animals Films, amb la participació d’Apuntolapospo i Ovide i la col·laboració de l’ICEC. El documental Comprar, llençar, comprar, de Cosima Dannoritzer, també va participar a la mostra juntament amb 80 programes de més de 30 països. El documental està produït per Media 3.14 amb la coproducció d’Arte, Televisió de Catalunya i TVE. ■

info info info

Xtrems

noTícIES

SITGES APOSTA PEL FANTÀSTIC CATALÀ

La 45a edició del Sitges – Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya se celebrarà del 4 al 14 d’octu-bre del 2012 amb l’ombra de l’apocalipsi amenaçant des de la seva imatge. Per obrir aquesta festa del cinema s’ha escollit la producció catalana El Cuerpo, del debutant Oriol Paulo, un thriller psicològic ple de suspens protagonitzat per Belén Rueda, José Coronado, Hugo Silva i Aura Garrido i produït per Rodar y Rodar (El orfanato, Los ojos de Julia), Antena 3 Films, Televisió de Catalunya i Canal +. El cinema català serà també un dels protagonistes de la Secció Oficial del Festival, amb dos títols que optaran al Premi Maria a la Millor Pel·lícula, el principal guardó del certamen, basat en el popular personatge robòtic del clàssic Metrópolis, de Fritz Lang. El primer és Insensibles, òpera prima de Juan Carlos Medina, i la segona pel·lícula és El bosc, basada en un relat d’Albert Sánchez Piñol que el mateix autor ha adaptat per a la gran pantalla, pro-tagonitzada per l’actor nord-americà Tom Sizemore. La Secció Oficial oferirà un ventall variat i ampli de la collita fantàstica de l’any. Així, es podran veure les últimes apostes de directors com David Cronenberg amb Cosmópolis, o Leo Carax amb l’aclamada Holy Motors. ■

info

71noTícIES

ELISA K VIATJA A PARíS

La cinquena edició del Festival de cinema Different! Va tenir lloc a la capital francesa aquest mes de juny. Entre les projeccions escollides, Elisa K, de Judith Colell i Jordi Cadena. Aquest festival, conegut com a “l’autre cinéma espagnol” pretén fugir dels clixés i mostrar pel·lícules d’autor, on es fa palesa la riquesa artística del cinema de l’estat espanyol. El festival està organitzat per l’associació Espagnolas en París, Institut Cervantes, i hi col·laboren Catalan Films&TV, l’ICEC i l’Institut Ramon Llull. Elisa K és una obra basada en el llibre de Lolita Bosch Elisa Kiseljak. Està protagonitzada per Aina Clotet (Elisa), Clàudia Pons (Elisa nena), Hans Richter (pare), Lydia Zimmermann (mare) i Jordi Gràcia (amic del pare) i parla del procés traumàtic d’una violació, amb una primera part del film rodada en blanc i negre. Està produïda per Oberon Cinematogràfica, amb la producció associada de Televisió de Catalunya i el suport de l’ICAA i l’ICEC.En el marc del festival es va celebrar també la trobada professional de coproducció Small is beautiful, on hi van participar dues produccions catalanes, Killer, dirigida per Ventura Pons (Els Films de la Rambla) i La por, un llargmetratge de Jordi Cadena que compta de nou amb la producció d’Oberón. ■

info info

FILMS CATALANS A SEATTLE

L’últim llargmetratge de Ventura Pons any de Gràcia, i el docu-mental i segon llargmetratge de Trisha Ziff La maleta mexicana es van projectar a la 12a edició del Seattle International Films Festival entre els mesos de maig i juny. El film de Pons, produït per Els Films de la Rambla amb la col·laboració de Televisió de Catalunya, es va poder veure dins la secció que porta per títol Ambiente: New Spanish Cinema. Dins l’apartat Docsfest es va pre-sentar La maleta mexicana, que és una coproducció hispanomexica-na de 212Berlin, Mallerich Films Paco Poch i TVE, amb produc-ció associada d’Alicorn Films, i la col·laboració de Televisió de Catalunya, TVE, l’ICAA, la Fundació BBVA Bancomer i Ibermedia. ■

PA NEGRE GUANYA EL PREMI ARIEL

El film, una producció de Massa d’Or dirigida per Agustí Villaronga, ha estat reconegut com a millor pel-lícula iberoamericana a la 54ena edi-ció dels Premis Ariel 2012 de l’Aca-demia Mexicana de Artes y Ciencias Cinematográficas A. C. A Espanya va obtenir nou premis Goya, i és la primera pel·lícula en versió original catalana en guanyar-lo en la cate-goria de millor pel·lícula. Pa negre va ser el film escollit per representar Espanya als Oscar. També ha parti-cipat als festivals de Sant Sebastià, Palm Springs, Spanish Cinema Now i Japó, entre d’altres. ■

noTícIES

info infoinfo

FLOQUET DE NEU TRIOMFA A POLòNIA

La pel·lícula, dirigida per Andrés G. Schaer, ha tingut una entrada espectacular a Polònia, on es va estrenar el passat 25 de maig. En els dos primers caps de setmana en sales va ser vista per més de 136.000 persones i es va col·locar en segona posició del rànquing de pel·lícules més taquilleres, per davant de títols com Men in black 3, Los Vengadores o Intocable. Floquet de neu, produïda per Filmax, es va estrenar a Polònia a 140 pantalles, el que suposa una mitjana per còpia de més de 3.500 euros. ■

73noTícIES

Concebut com una instal·lació singular a l’avantguarda de les tecnologies centrades en el 3D, Bloom té el doble objectiu d’atraure i promoure talent i empreses, així com fer de Girona el referent europeu en estereos-còpia. Al voltant d’aquestes instal·lacions hi ha dues línies d’actuació principals: una centra-da en la producció de contingut audiovisual i cinema 3D (Bloom 3dTV) i l’altra centrada en pan-talles immersives, jocs seriosos i realitat augmentada/virtual/mixta (Bloom 3dlab). El centre també farà les funcions de laboratori ex-perimental de televisió en 3D per desenvolupar tasques de recerca, d’innovació i d’impuls de projec-tes en els àmbits de la producció, la gravació i l’emissió de TV en tres dimensions. ■

NEIX BLOOM, UN CENTRE DE 3D A GIRONA

infoinfo

www.antenamediacat.eu

www.twitter.com/mediabcn

www.facebook.com/antenamediacat

www.mfdb.eu

http://goo.gl/JHXka

media_antena.cultura@gencat.cat

vies de comunicació de MEDIA Antena catalunya

MEDIA Antena Catalunya organitza les sessions de l’European Coproduction and Digital Distribution, amb la col·laboració de l’Erich Pommer Institut. Es tracta d’un esdeveniment dirigit a productors i distribuïdors que vulguin debatre i, sobretot, aprendre, sobre els aspectes legals i de finançament que envolten la producció i distribució cinematogràfica.

Lloc: Auditori de la Universitat

Pompeu Fabra, Edifici Roc Boronat

Data: 27 i 28 de setembre del 2012,

de 9:30 a 18:30 h

Contacte: ngimenezt@gencat.cat

EUROPEAN COPRODUCTION AND DIGITAL DISTRIBUTION

El món del fi nançament d’una producció és tan ampli, sobretot si es parla de co-produccions, que de vegades cal ajuntar peces, com si d’un trencaclosques es tractés, per tal d’aconseguir un mapa de les principals fonts de diners de la industria del cinema Europeu. D’això i de tot el relacionat amb els recursos de finançament i els incentius fiscals a Europa i a l’estranger parlaran els ponents el dia 27 de setembre. Els convidats, provinents de tot arreu d’Europa, se centraran en les co-produccions, els convenis i aspectes legals que les acompanyen; debatran sobre quan denominarem una pel·lícula com a nacional i quan serà una co-producció; i s’il·lustraran exemples i casos d’estudi (com la pel·lícula amb suport MEDIA A Dangerous Method).

D’altra banda, no ens podem oblidar de les principals novetats tecnològiques, dels mitjans de comunicació on-line, ni de totes aquelles plataformes digitals que ens venen, en la gran majoria, dels EEUU i que s’estan instal·lant a Europa a ritmes frenètics. Per això, el dia 28 de setembre, la segona jornada d’aquestes sessions es vol focalitzar en estudiar la cadena de valors d’aquesta nova manera de fer i distribuir cinema, quina relació tenen amb els drets humans i socials, així com els aspectes legals que s’han de tenir en compte. A més, es parlarà també sobre màrqueting social i els seus beneficis i obstacles.

Les sessions estan ofertes per MEDIA Antena Catalunya i son totalment gratuïtes. Tindran lloc dins l’Auditori de la Universitat Pompeu Fabra (Roc Boronat, 138 - 08018 Barcelona), i comptaran amb la participació d’experts i professionals de rellevància internacional.

L’aforament és limitat a 200 persones, pel que és necessari inscriure’s prèviament a l’esdeveniment. Per a fer-ho, només cal que escriguis a ngimenezt@gencat.cat. Es respectarà rigorós ordre d’inscripció fins a completar les places.

Totes les sessions seran impartides en anglès, i hi haurà un servei de traducció simultània per a 75 persones. Per aquesta raó, agrairem que ens indiqueu a la inscripció si es necessita el servei, per tal de tenir-ho present.

PROGRAMADIA 1 – 27 de setembre 2012 – Jornada sobre Co-Producció

9:30 - 11:00 Panorama fi nancer: Fonts de fi nançament a Europe i més enllàConferència a càrrec de Bernie Stampfer, assessor financer especialitzat en mitjans, en la que tractarà de fer un recorregut pels recursos i fonts de finançament més habituals de la industria del cinema, incloent una visió detallada dels incentius fiscals a Europa i l’estranger.

11:00 – 11:30 Descans

11:30 – 13:00 Aspectes Legals de la Producció – Production: Tractats bilaterals i els Convenis de Co-Producció Europeus. Part 1Primera part d’aquesta conferència impartida per Andreas Pense, sobre motivacions i criteris per a la co-producció internacional. Perquè i com s’estructura una co-producció d’acord als tractats bilaterals i als Convenis Europeus? Com beneficiar-se de l’aplicació dels mateixos?

13:00 – 15:00 Descans per dinar

15:00 – 16:30 Cas d’estudi: A dangerous MethodEstudi d’aquesta una co-producció entre Alemanya i Canadà, per part de Marco Mehlitz (Lago Film) i moderada per l’assessor Bernie Stampfer.

16:30 – 17:00 Descans

17:00 – 18:30 Aspectes Legals de la Producció – Production: Tractats bilaterals i els Convenis de Co-Producció Europeus. Part 2Segona part d’aquesta conferència, també a càrrec d’Andreas Pense, en la que es continuarà tractant el tema dels Convenis Europeus de co-producció, il·lustrant-los amb exemples.

DIA 2 – 28 de setembre 2012 – Jornada sobre Distribució Digital

9:30 - 11:00 Introducció a la jornada. Continguts, serveis, i la Cadena de Valors. Part 1Conferència impartida per Wendy Bernfeld, especialista en Dret, qui realitzarà un recorregut pels principals novetats en mitjans de comunicació online i continguts mòbils, així com els últims llançaments i ofertes de noves plataformes, tant Europees com dels EEEUU, centrades principalment en cinema i Televisió.

11:00 – 11:30 Descans

11:30 – 13:00 Continguts, serveis, i la Cadena de Valors. Part 2Wendy Bernfled continuarà la jornada amb la segona part d’aquesta conferència, i ho farà explicant quina és la cadena de valors que acompanya a l’avanç tecnològic i les noves plataformes. Reflexionarà sobre quins són els drets humans i socials que entren en conflicte o es relacionen de manera directa amb aquestes novetats; i sobre els enfocaments pragmàtics, és a dir, el fet que existeixin models de negoci i aspectes legals evolucionant per davant seu.

13:00 – 15:00 Descans per dinar

15:00 – 16:30 Qüestions sobre els Drets d’Autor al món digital i altres Drets relacionats.En aquesta ocasió, Andreas Pense parlarà sobre els règims de Drets d’Autor que s’apliquen al món digital. A més, farà un repàs per l’aplicació dels drets morals, els drets dels intèrprets o executants, i els drets veïns relacionats amb la distribució dels mitjans de comunicació digitals. Finalment, es realitzarà una visió general als aspectes de la propietat intel·lectual a nivell internacional, així com una breu discussió sobre com s’apliquen les lleis relacionades amb el medi ambient als nous mitjans.

16:30 – 17:00 Descans

17:00 – 18:30 Com fer soroll al món digital – Guia pràctica del màrqueting socialWendy Bernfeld realitzarà aquesta conferència sobre màrqueting social als nous mitjans de comunicació, centrant-se en com crear opinió i originar soroll respecte a un tema en concret al món digital.

catalan arts.indd 1 27/06/12 11:29

www.antenamediacat.eu

www.twitter.com/mediabcn

www.facebook.com/antenamediacat

www.mfdb.eu

http://goo.gl/JHXka

media_antena.cultura@gencat.cat

vies de comunicació de MEDIA Antena catalunya

MEDIA Antena Catalunya organitza les sessions de l’European Coproduction and Digital Distribution, amb la col·laboració de l’Erich Pommer Institut. Es tracta d’un esdeveniment dirigit a productors i distribuïdors que vulguin debatre i, sobretot, aprendre, sobre els aspectes legals i de finançament que envolten la producció i distribució cinematogràfica.

Lloc: Auditori de la Universitat

Pompeu Fabra, Edifici Roc Boronat

Data: 27 i 28 de setembre del 2012,

de 9:30 a 18:30 h

Contacte: ngimenezt@gencat.cat

EUROPEAN COPRODUCTION AND DIGITAL DISTRIBUTION

El món del fi nançament d’una producció és tan ampli, sobretot si es parla de co-produccions, que de vegades cal ajuntar peces, com si d’un trencaclosques es tractés, per tal d’aconseguir un mapa de les principals fonts de diners de la industria del cinema Europeu. D’això i de tot el relacionat amb els recursos de finançament i els incentius fiscals a Europa i a l’estranger parlaran els ponents el dia 27 de setembre. Els convidats, provinents de tot arreu d’Europa, se centraran en les co-produccions, els convenis i aspectes legals que les acompanyen; debatran sobre quan denominarem una pel·lícula com a nacional i quan serà una co-producció; i s’il·lustraran exemples i casos d’estudi (com la pel·lícula amb suport MEDIA A Dangerous Method).

D’altra banda, no ens podem oblidar de les principals novetats tecnològiques, dels mitjans de comunicació on-line, ni de totes aquelles plataformes digitals que ens venen, en la gran majoria, dels EEUU i que s’estan instal·lant a Europa a ritmes frenètics. Per això, el dia 28 de setembre, la segona jornada d’aquestes sessions es vol focalitzar en estudiar la cadena de valors d’aquesta nova manera de fer i distribuir cinema, quina relació tenen amb els drets humans i socials, així com els aspectes legals que s’han de tenir en compte. A més, es parlarà també sobre màrqueting social i els seus beneficis i obstacles.

Les sessions estan ofertes per MEDIA Antena Catalunya i son totalment gratuïtes. Tindran lloc dins l’Auditori de la Universitat Pompeu Fabra (Roc Boronat, 138 - 08018 Barcelona), i comptaran amb la participació d’experts i professionals de rellevància internacional.

L’aforament és limitat a 200 persones, pel que és necessari inscriure’s prèviament a l’esdeveniment. Per a fer-ho, només cal que escriguis a ngimenezt@gencat.cat. Es respectarà rigorós ordre d’inscripció fins a completar les places.

Totes les sessions seran impartides en anglès, i hi haurà un servei de traducció simultània per a 75 persones. Per aquesta raó, agrairem que ens indiqueu a la inscripció si es necessita el servei, per tal de tenir-ho present.

PROGRAMADIA 1 – 27 de setembre 2012 – Jornada sobre Co-Producció

9:30 - 11:00 Panorama fi nancer: Fonts de fi nançament a Europe i més enllàConferència a càrrec de Bernie Stampfer, assessor financer especialitzat en mitjans, en la que tractarà de fer un recorregut pels recursos i fonts de finançament més habituals de la industria del cinema, incloent una visió detallada dels incentius fiscals a Europa i l’estranger.

11:00 – 11:30 Descans

11:30 – 13:00 Aspectes Legals de la Producció – Production: Tractats bilaterals i els Convenis de Co-Producció Europeus. Part 1Primera part d’aquesta conferència impartida per Andreas Pense, sobre motivacions i criteris per a la co-producció internacional. Perquè i com s’estructura una co-producció d’acord als tractats bilaterals i als Convenis Europeus? Com beneficiar-se de l’aplicació dels mateixos?

13:00 – 15:00 Descans per dinar

15:00 – 16:30 Cas d’estudi: A dangerous MethodEstudi d’aquesta una co-producció entre Alemanya i Canadà, per part de Marco Mehlitz (Lago Film) i moderada per l’assessor Bernie Stampfer.

16:30 – 17:00 Descans

17:00 – 18:30 Aspectes Legals de la Producció – Production: Tractats bilaterals i els Convenis de Co-Producció Europeus. Part 2Segona part d’aquesta conferència, també a càrrec d’Andreas Pense, en la que es continuarà tractant el tema dels Convenis Europeus de co-producció, il·lustrant-los amb exemples.

DIA 2 – 28 de setembre 2012 – Jornada sobre Distribució Digital

9:30 - 11:00 Introducció a la jornada. Continguts, serveis, i la Cadena de Valors. Part 1Conferència impartida per Wendy Bernfeld, especialista en Dret, qui realitzarà un recorregut pels principals novetats en mitjans de comunicació online i continguts mòbils, així com els últims llançaments i ofertes de noves plataformes, tant Europees com dels EEEUU, centrades principalment en cinema i Televisió.

11:00 – 11:30 Descans

11:30 – 13:00 Continguts, serveis, i la Cadena de Valors. Part 2Wendy Bernfled continuarà la jornada amb la segona part d’aquesta conferència, i ho farà explicant quina és la cadena de valors que acompanya a l’avanç tecnològic i les noves plataformes. Reflexionarà sobre quins són els drets humans i socials que entren en conflicte o es relacionen de manera directa amb aquestes novetats; i sobre els enfocaments pragmàtics, és a dir, el fet que existeixin models de negoci i aspectes legals evolucionant per davant seu.

13:00 – 15:00 Descans per dinar

15:00 – 16:30 Qüestions sobre els Drets d’Autor al món digital i altres Drets relacionats.En aquesta ocasió, Andreas Pense parlarà sobre els règims de Drets d’Autor que s’apliquen al món digital. A més, farà un repàs per l’aplicació dels drets morals, els drets dels intèrprets o executants, i els drets veïns relacionats amb la distribució dels mitjans de comunicació digitals. Finalment, es realitzarà una visió general als aspectes de la propietat intel·lectual a nivell internacional, així com una breu discussió sobre com s’apliquen les lleis relacionades amb el medi ambient als nous mitjans.

16:30 – 17:00 Descans

17:00 – 18:30 Com fer soroll al món digital – Guia pràctica del màrqueting socialWendy Bernfeld realitzarà aquesta conferència sobre màrqueting social als nous mitjans de comunicació, centrant-se en com crear opinió i originar soroll respecte a un tema en concret al món digital.

catalan arts.indd 1 27/06/12 11:29

Sin Fin Cinema és una organització multidisciplinària amb base a Londres, especialitzada en el cinema produït a l’estat espanyol, així com en altres manifestacions de les arts i la creativitat audiovisual. El seu ideari es basa en apropar el millor talent cinematogràfic al públic del Regne Unit, des del documental, passant per la ficció, els VJs o el comissariat i l’exhibició.a Catalan Weekend in London és un esdeveniment destinat a promoure la diversitat de la cultura catalana, a través de la reflexió sobre els reptes i les noves tendències en les arts escèniques, la música i el cinema.

barcelona, abans que el temps ho esborri al Catalan Weekend in London

prImEr pla

EnTrEvISTa a vIrgInIa pabloSDirectora de Sin Fin Cinema

prImEr pla 77

D’on sorgeix la idea d’organitzar un Catalan Weekend?Dels meus amics anglesos. Fa temps que sorgeix la mateixa conversa sempre que em reuneixo amb gent britànica, el tema de les comunitats espanyoles. Parlant amb el programador de Rich Mix –un dels centres

més vibrants de Londres– que és un enamorat de Barcelona, li va semblar molt interessant la proposta que li

plantejàvem i ens va animar a realitzar-la ja que a ell, com a anglès, la idea d’acostar la riquesa i la identitat de les comunitats autònomes espanyoles a l’audiència de Londres li va semblar molt encertada. Què us va seduir del documental Barcelona, abans que el temps ho esborri, per incloure’l a la programació?M’agrada la línia documental de la Mireia Ros, com a través de la seva mirada ens entrega un retrat irònic i personal del segle XX. Crec que a través d’aquest documental l’audiència anglesa podrà entendre per què Barcelona és ara un punt de referència internacional. Ens va seduir perquè compleix molt bé amb l’objectiu del Catalan Weekend en aquest aspecte. Heu triat un espai molt popular entre els joves anglesos, el Rich Mix. Què creus que pensa el públic local del cinema fet a l’estat espanyol?Cada vegada tenen més curiositat per saber més sobre els nous directors emergents espanyols. Aquest és un dels principals objectius de Sin Fin Cinema. El cinema espanyol té un codi que atrau l’audiència anglesa, però cal mostrar-los el cinema tan ric i emergent que s’està produint al nostre país avui en dia.

amb El docUmEnTal l’aUdIèncIa anglESa podrà EnTEndrE pEr qUè barcElona éS ara Un pUnT dE rEfErèncIa InTErnacIonal

prImEr pla

prImEr pla 79

La cinematografia que es fa a Catalunya té el seu espai dins d’un mercat tan ampli, amb una oferta tan variada, com el londinenc? Quin potencial d’internacionalització veus a les produccions catalanes?Totes. Personalment m’agrada molt el cinema català. Crec que Catalunya posseeix una àmplia llista de directors formidables amb molt potencial per creuar fronteres. Sempre m’omple d’orgull trobar un gran nombre de directors catalans al Festival de Cinema de Londres, un dels millors festivals a nivell mundial. Ara estic desitjant veure la nova pel·li d’Antoni Padrós! Si et deixessin escollir, quin seria el teu cicle ideal de cinema produït a Catalunya? M’agraden molt els cicles comissariats de l’Xcèntric (CCCB), els programes comissariats per l’Hamaca com El videoart a la gran pantalla, els programes emergents i submergits de tota la nit que fan olor de film. El festival L’Alternativa que organitza La Fàbrica de Cinema Alternatiu. Albert Alcoz i els seus programes de cinema experimental... A part del Catalan Weekend, Sin Fin Cinema ha comissariat recentment el cicle Going Back to Reality: Portraying Pablo Picasso on the Canvas in Motion, que complementa l’exposició dedicada al pintor a laTate Britain. En el sector museístic, penses que la unió entre les arts plàstiques i el cinema s’hauria de potenciar encara més?Crec que cada cop més veiem expanded cinema (cinema expandit) a les galeries i museus. Avui en dia la imatge deixa de presentar-se en format monocanal per al seu consum col·lectiu i s’expandeix per diferents espais com el museu i la galeria. La sala del museu restableix la sala de cinema i dóna visibilitat i espai a pel·lícules que no es fan dins la indústria del cinema. Els museus ara

prImEr pla

tenen un fort paper en la producció i distribució de pel·lícules que els circuits de la indústria no acullen.Aquest és també un dels objectius de Sin Fin Cinema, donar espai i visibilitat a tot aquell cinema que no ha gaudit ni gaudeix

d’explotació comercial ni de l’accessibilitat que es mereix. Crec que és fantàstic explorar nous espais per a la imatge en moviment.

Catalunya té grans cineastes que exploren aquest moviment. Jose Luis Guerín va portar el seu La dama de Corinto un esbós cinematogràfic per al Museu d’Art Contemporani Esteban Vicente de Segovia, a través del qual reflexiona en blanc i negre sobre l’origen de la pintura, i per extensió, del propi cinema. Jose Luis Guerín realitza també una sèrie de correspondències fílmiques amb Jonas Mekas, que es van exhibir al CCCB sota el nom totes les cartes, correspondències fílmiques. Isaki Lacuesta i Albert Serra, ambdós també cineastes catalans, van participar en aquestes missives en moviment per al mateix cicle, que des de Londres vam tenir la sort de veure al British Film Institute. b a r c e l o n a , a b a n s q u e e l t e m p s h o e s b o r r i , r e a l i t z a t p e r m i r e i a r o s i p r o d u ï t p e r l a

p r o d u c t o r a p r o m a r f i , a m b m a r t a f i g u e r a s a l c a p d a v a n t , e n c o l · l a b o r a c i ó a m b T v 3 , T v E i

e l s u p o r t d e l ’ I c E c . p r e m i g a u d í a l m i l l o r d o c u m e n t a l 2 0 1 2 . a c a t a l a n We e k e n d i n l o n d o n

c o m p t a a m b e l r e c o l z a m e n t d e c a t a l a n ! a r t s i c a t a l a n f i l m s & T v.

m’omplE d’orgUll Trobar Un gran nombrE dE dIrEcTorScaTalanS al fESTIval dE cInEma dE londrES

prImEr pla 81

info info info

fESTIvalS: propErES cITES

Locarno, Suïssa 01/08/2012 - 11/08/2012

LOCARNO INTERNATIONAL FILm FESTIVAL

Venècia, Itàlia 29/08/2012 - 08/09/2012

mOSTRA INTERNAZIONALE D’ARTE CINEmATOGRAFICA VENEZIAmercato del Film – Industry Office

Toronto, Canadà 06/09/2012 - 16/09/2012

TORONTO INTERNATIONAL FILm FESTIVALProducers Lab Toronto (fòrum de coproducció Europa-Canadà)

San Sebastià, Espanya 21/09/2012 - 29/09/2012

DONOSTIA ZINEmALDIA FESTIVAL DE SAN SEBASTIANI. Fòrum de coproducció Europa – Amèrica Llatina

web

web

web

web

web

83

Toulouse, França 28/09/2012 - 07/10/2012

FESTIVAL Du CINEmA ESPAGNOL DE TOuLOuSE - CINESPAñA

Londres, Regne unit 28/09/2012 - 11/10/2012

LONDON SPANISh FILm FESTIVAL

Sitges, Catalunya 04/10/2012 - 14/10/2012

SITGES - FESTIVAL INTERNACIONAL DE CINEmA FANTÀSTIC DE CATALuNyA

Busan, Corea del Sud 04/10/2012 - 13/10/2012

BuSAN INTERNATIONAL FILm FESTIVAL Asian Film market i Asian Project market

Cannes, França 06/10/2012 - 11/10/2012

mIPCOm + mIPJuNIOR

fESTIvalS: propErES cITES

web web

web

web

web

web

Londres, Regne unit 17/10/2012 - 18/10/2012

FILm LONDON PRODuCTION FINANCE mARkET (PFm)

Valladolid, Espanya 20/10/2012 - 27/10/2012

SEmANA INTERNACIONAL DE CINE DE VALLADOLID - SEmINCI

Barcelona, Catalunya 25/10/2012 - 04/11/2012

IN-EDIT BEEFEATER FESTIVAL INTERNACIONAL DE CINE DOCumENTAL muSICAL DE BARCELONA

Los Angeles, Estats units 31/10/2012 - 07/11/2012

AmERICAN FILm mARkET - AFm

web

web

web

web

85

EstiguEs a l’última amb l’app dE Catalan! arts emagazines Ja

disponiblE

l’aplicació

pEr a ipad dE

catalan! arts

emagazinEs

C! catalan! artsEmagazinEs

Descarrega-te-la gratuïtament i emporta’t arreu les revistes Digitals per a la promoció De les empreses culturals catalanes